Com Radio. Notícias.
Bona tarda, són les 5, us parlem al Versàs i Marta Patrició. El Consell de Ministres ha aprovat una nova reforma financera que endureix les condicions a la banca però que inclou ajudes públiques a aquelles que tinguin problemes. Això sí, hauran de pagar a l'Estat un 10% d'interès si reben...
diners públics. La nova norma també obligarà les entitats a mobilitzar uns 30.000 milions d'euros per protegir els actius immobiliaris. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ho ha explicat així. Actuar, yo creo que con contundencia, yo creo que con amplitud, yo creo que con decisión sobre los activos no problemáticos del sector promotor y del sector constructor.
El govern també obliga els bancs a treure's de sobre els coneguts com els actius tòxics.
i posar-los en una societat separada. D'altra banda, el govern ha decidit rebaixar de 5 a 3 anys la vigència dels contractes de lloguer. A més a més, el propietari podrà recuperar el seu pis sempre que visi amb dos mesos d'antelació i l'inquilí el podrà deixar avisant abans d'un mes. El Consell de Ministres també ha aprovat que el termini de prescripció dels delictes fiscals s'elevi de 5 a 10 anys amb una pena de presó màxima de 6.
Pel que fa a la vaga de ferrocarrils catalans, normalitat en el compliment dels serveis mínims quan fa una hora que s'ha represa el servei. Fins a les vuit del vespre.
Hi haurà serveis mínims en aquesta segona jornada de vaga amb què els treballadors protesten de la nova retallada del seu prevista per al govern català. La Generalitat demana a les empreses catalanes deslocalitzades a la Xina, al Magrib i a Europa de l'Est que contractin presos de Catalunya. La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha dit que això ajudaria les empreses a tornar. És fer de pont, és fer determinades coses perquè aquesta empresa pugui
reconstruir la seva situació a Catalunya i tenir en aquest temps de reestructuració uns costos més ajustats i saber que té un suport
de mà d'obra i de personal que el recolzaran en un moment de transició. Els presos catalans treballen 4 hores diàries i cobren 250 euros al mes, la meitat del salari mínim interprofessional. Tarragona oferirà espectacles de recreació històrica romana en els principals monuments de la ciutat. L'activitat es farà durant l'estiu i pretén ser una continuació del festival Tarracoviva. L'objectiu és explicar als visitants com es vivia a la ciutat fa 2.000 anys. Tarragona, Júlia Giribets, bona tarda.
de juliol a setembre costaran 12 euros i serviran per potenciar la part d'història romana de la ciutat i ensenyar als turistes curiositats del dia a dia d'aquella època mitjançant recreacions que faran uns 200 actors repartits en els diferents monuments. El director del festival Terracó Viva, Magí Saritjol, explica què es podrà trobar al visitant. Que la gent tingui els monuments, quan es van fer, no eren monuments. És un lloc que la gent vivia, es sapen coses. El que volem recuperar és que la gent visitant aquest monument no és una cosa...
no el mental, sinó que aquí passaven coses. La intenció és que aquesta activitat sigui l'inici d'un projecte futur que permeti fer actes d'aquest tipus durant tot l'any, i no només a l'estiu o durant el Festival Tarracó Viva, com Ràdio Tarragona. Coneguem ara la previsió del temps. Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda. La calor s'ha imposat avui a tot Catalunya i ho farà també aquest cap de setmana, tot i que diumenge baixen una mica les temperatures. Aquesta tarda sol alguns núvols a les comarques del Pirineu, poc importants, i de car demà a la tarda els núvols seran més importants i donaran ruixats i tempestes a tot el Pirineu. Prepirineu, comarques del nord de Barcelona i també de l'interior de Girona.
Diumenge matí relativament assolellat, però els núvols creixeran amb facilitat i a la tarda els ruixats i les tempestes afectaran totes les comarques de Barcelona i de Girona, tant del Pirineu com també de la costa. La setmana que ve començarà amb sol i amb temperatures una mica més baixes.
Bona tarda, us parla David Amadora. A punt de començar la final a 4 de l'Eurolliga d'Istanbul a Turquia. En la primera semifinal s'enfronten el CSQ de Moscou i el Panathinaikos grec. A les 8 del vespre, en la segona semia, el Barça jugarà contra l'Olimpiakos d'Atenas. Juan Carlos Navarro i Bonifaz Endong arrosseguen problemes físics, però en principi estaran disponibles per a Xavi i Pasqual. Escoltem les valoracions de l'excapitable urana Roger Grimau en declaracions a Com Ràdio.
A Juan Carlos es perdria aquest partit només si li tallen la cama, jo crec, perquè per tot el que més és impossible que se'l perdi. Ara, evidentment, és possible que li faci mal o qualsevol cosa, però és tan bo i té tant de talent que...
que segurament ni ens entrem del que li passa. Acaba de començar aquest partit. Primera semifinal de la final a 4 de l'Eurolliga entre el CSQ de Moscou i el Panathinaikos. I un apunt de futbol, l'entrenador del Tottenham, Harry Reignap, ha negat que el seu club hagi arribat a un acord amb el Barça per al traspàs del defensa inglès Gareth Bale. Com Ràdio. Notícies.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amics? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda una tarda més. Jordi Domènech, que sóc jo. Què tal? Com esteu? Bona tarda. Benvinguts a la penya del morro. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verde. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també. No, no. No, què? Que ho límitant-me, si estic aquí. Que no t'imito, que no t'imito. Si no m'escoltes, no m'escoltes, si no et portes auricul. Ah, sí? Per on?
No és impossible. Està canviat. Està canviat? Oh! A veure, s'acopla això ara?
No, no s'acopla, no s'acopla. En fi, avui el programa, com sempre, cada divendres, parlem de cinema amb el Jordi Roca, que ens vindrà a portar quines són les novetats de la cartellera cinematogràfica d'avui, 11 de maig del 2012. A més a més, també tindrem com cada dues setmanes l'Àngel Cornejo amb la secció de videojocs i a la segona hora l'antiagenda de l'Heli Capdevila, que no hem de fer aquest cap de setmana, la Riera i el senyor Benito.
Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Bé, atenció, perquè avui comencen les festes de primavera de Sant Feliu de Llobregat. Començarem aquesta notícia, Carme? No. Per què no? No parlarem del poble del costat. Com?
Però si són la capital de la comarca? M'estàs dient que a l'informatiu del Sant Just Notícies no parleu de coses que passen a Sant Feliu del Llobreguet? No. És normal, també, no? Sí, no cal. A la penya del Morru... Ja passen proses coses, aquí. A més, et dic una cosa. Em sembla que hem parlat més a la penya del Morru de la festa de primavera que a tot ràdio Sant Feliu, jo crec. Pot ser o no?
Perquè l'altre dia vam fer agenda especial amb l'Aranxa i l'Anna al Calaix de Cultura. I ahir vam tenir el Jordi Sant José, alcalde de Sant Feliu del Llobregat. En fi, si voleu rescatar l'entrevista, la teniu del podcast a ràdio d'Esvern.com, ràdio a la carta. Hi ha moltes coses, eh? Aquí Sant Just també. Vull dir que ara es queda curt. No, no, no, és que això ha sigut una pinzellada amb música terrorífica, però ara anem a les coses guais de Sant Just.
Vinga, va, Carme. Carme. Per on comencem? Estàs contenta, eh? Sí? Sí. Per què dius? Perquè avui fas coses... Veus? Mira, tornem al tema. No estàs a la mula de Sant Feliu. És que porta la samarreta de la mula. Sí. La samarreta... Està bé. Molt, molt, molt. Amb una en venem. Per quant? No recordo el preu. 10 euros? No puc. 10 euros? No puc. Vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Just. Tu diràs.
Doncs parlem, comencem parlant d'educació. Ah, sí? Perquè 250 alumnes de l'escola de Sant Justenques han participat avui de... L'English Day? L'English Day. Oh, yeah! Hello, how are you? Welcome to the English Day at San Just Asburn. Just do it...
D'aquest matí hi ha hagut una... O sigui, expliquem-ho en tot el matí, alumnes de sisè i primer d'ESO participen al casal de joves. Han participat d'aquesta jornada en què s'han fet tallers i activitats. En què l'eix central és que els nois noies parlin, com tu estàs fent, anglès entre ells. És la sisena edició d'aquesta activitat que vol fomentar l'ús de la llengua anglesa entre alumnes. I també han participat alumnes d'ESO de l'Institut de Sant Just.
I de l'escola Madrid-Sacramento fent com de professors, d'alguna manera. And also people of Sacramento and San Just Institute. Jo vaig traduint, vale? Sí, jo ve. Està molt bé. I s'ha celebrat durant el matí aquest casal de joves. All the morning. I aquest matí, durant la breu entrevista que hem fet així ràpidament la Marta Nabot, que és la coordinadora del projecte, també ha hagut... Something about Marta Nabot.
Hi ha hagut un... O sigui, l'Enric que l'ha entrevistat. Enric. S'ha acomiadat en anglès. Oh, who? O sigui, nou a la ràdio, també, això. Yeah! You are listening. A més, a més. Sí, pot amb música així de programa de ràdio? Ràdio... Com és aquest? No, ràdio Cincinnati no, però una mica així com de locutor guai, saps? Del món mundial. Welcome to Radio Night 8.1 FM. Hola.
Welcome to the show right now.
No, yo hablaré en català, eh? Es como country, trobo, ¿no? De Texas. Gracias. Sabía que notarías...
El mateix. Alguna cosa més sobre l'English Day? Ja està bé, no? We have enough for today. Everybody, thank you. We have enough for today. Tomorrow or the next year, more English Day.
Vinga, va, acabem-hi amb una altra... No, no, no, perdó, perdó. Ui, ui, que m'has posat. Ah, sí? Sí, t'ho he dit. Ja ho sé. Per on continuem? Doncs ara parlem d'una activitat que es fa aquest vespre. Vam parlar una mica ahir, però és prou important per tornar-ho a destacar. Què passa, Aurea?
que és que avui es presenta Fukushima, crònica d'un desastre nuclear. És aquest llibre fruit de les experiències del periodista de TV3, Lluís Caelles, i el també corresponsal de TV3, Sergi Vicente, arran del desastre nuclear que va trasbalsar el Japó el març de l'any passat, i després també el món sencer.
Una experiència inèdita a Occident, només havia viscut a Txernòbil i a més feia molts anys i a part no era el món occidental, vull dir que es veia com una cosa que aquí no podia passar i hi havia aquesta mena de falsa veritat. Per tant, vol dir que no ha passat enlloc més del món, perquè les centres nuclears, que jo sàpiga, només estan al primer món. Sí, no? Clar. Sí, sí. Tot i això, Japó va encaixar molt bé la situació, tothom va treballar per sortir-se'n,
I en aquest sentit, el que explicava Lluís Caelles és que el caràcter dels ciutadans japonesos, amb el seu esforç i sentiment col·lectiu, van aconseguir sobreposar-se i aixecar una situació molt límit. De tot plegat, també de la cobertura informativa i dels interrogants, les incerteses que es plantegen ara mateix, se'n parlarà aquest vespre durant la presentació de Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear, a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Doncs un aplaudiment pels japonesos, tu.
I pel Lluís Caella? També. Ah, pel Lluís Caella, també. Un aplaudiment. Ai, perdó. En fi, Carme, repassem més coses, no? M'imagino que ara arriba el més esperat de tot, els divendres, a la penya del Morro, en aquests minuts, que és l'Agenda de Sant Lluís del Cap de Setmana. Agenda de Sant Lluís del Cap de Setmana! Agenda de Sant Lluís del Cap de Setmana!
Sí, poca broma, perquè tenim molts actes. Per on comencem? Mira, intentaré resumir. Si vols, no resumeixo. No resumeixis, tu. Doncs... Demà dissabte. Perdona, tu cabràs el mateix, no? Per no resumir. Es fa la Festa de la Pau, amb activitats per petits i grans durant tot el dia. Tot plegat començarà a les 12 del migdia, s'allargarà fins a les 10 de la nit. Hi ha diverses entitats que hi participen i, per tant, actuacions de tota mena. Per exemple...
ballada de sardanes, una xocolatada, una actuació dels gegants, la Casa Regional d'Extremadura també intervindrà. El vespre hi haurà una botifarrada popular, seguida d'un espectacle de bandanderà i del drac rifenyo, i a més a més també hi haurà, per exemple, una recollida d'aliments que organitza l'esplai ara mateix,
I també una exposició sobre com viuen els refugiats que porta l'entitat ACNUR i una actuació dels Pallassos Sense Fronteres. Com viuen? No ho sabem. Sí, sí que ho sabem. Si vols, t'ho explico. Doncs sí. Doncs... Un moment, eh? No em voldria equivocar. Treu la música per posar-hi pressió. No, és broma. Gifty the change, de John Lennon. Carme...
És a dir, dona una oportunitat a la Pau, que és una frase que em està molt bé, a mi m'ha agradat molt personalment, i que com cada any, demà es podrà viure a Sant Just d'Esverde.
Ho has trobat? Sí. Molt bé. O és que ha fet això perquè ho trobessis, eh? Sí, sí. No, el que vull dir és que més enllà d'estants i informació que pugui haver-hi, com una exposició, el que hi haurà, doncs, és també una tenda de campanya, és a dir, representant una mica el lloc on viuen directament els refugiats, quan són aquests camps, i per tant, doncs, perquè tothom pugui acostar-se d'una manera directa, no? També, a més a més...
El que hi haurà és una actuació de Pallassos sense fronteres que faran un espectacle calcat al que interpreten quan van a camps de refugiats. Hosti, doncs, perdona.
Molt bona pinta i un aplaudiment per l'organització, per haver-los portat, eh? I això ja d'entrada. A quina hora serà l'espectacle dels Pallassos sense fronteres, demà, aquí a Sant Just? No el tinc aquí, t'ho confirmo després. És a la tarda, eh? M'agrada perquè sempre dius t'ho confirmo després i mai... Mai t'ho confirmo. No, perquè no et dono oportunitat. A les 6 t'ho puc dir, si vols. Ah, sí? O si vols, et poso un paper, et faig un whatsapp, el que vulguis. Sí, enviem un petrifax...
Però els actes del cap de setmana, Sant Jus, no acaben aquí. Ara ens n'anem cap a diumenge. Cap a diumenge? Sí. Hola.
No, no, m'ha agradat la expressió. Hi ha força coses, eh? Per diferents tipus d'afició. Comencem pels amants del ciclisme, però amants introduïts ja, eh? Vull dir, tu consideres amant, no pots participar en aquesta sortida, i jo tampoc. Com ho has fet en això, Carme? Amants introduïts. Amants introduïts. En matèria. Amants... A veure una cosa, és que clar, m'obligues, Carme, jo no volia posar les sintonies marranes del programa.
Per amants introduïts. Però el verb introduir es fa servir al llarg del dia. Sí, molt. I sobretot... Tu sempre l'assimiles el mateix. Al llarg de la nit es fa més... S'utilitza més aquest verb Carme Verda. I apa! No, no vull fer aquesta notícia amb aquesta música de fons, Jordi. No vols fer aquesta? No, no parles de ciclisme mentre hi ha música sexual. Poseu una altra. Ara sí. Ara sí? Ah, no, també sé així. No, no.
Ja veuràs, has escoltat la lletra d'aquesta cançó? Mira. Carnaverdoi, a Ràdio Desver, fa les notícies i més cosetes. Ara ciclisme, ara festa de la pau. I també fa el just a la fusta cada matí. Menys avui.
Està bé, és el blus de l'autobús. Està molt bé. Molt bé. Doncs, l'agrupació ciclista Sant Just organitza la setena volta dels Trons aquest diumenge. Ara. I com et deia, pertén a treure a mans del ciclisme perquè el nivell de l'excursió és mitjà-alt. Quines tres, eh? Jo ja començo a suar només escoltant això. Són 32,7 quilòmetres, és una mica més que en les edicions anteriors, i el desnivell acumulat arriba fins als 1.150 metres. Home.
tot i que, com dèiem l'altre dia, el recorregut segueix camins amples, no passa per curriols. D'acord, d'acord, d'acord. Si no passa per curriols, jo em quedo més tranquil, tu. Us podeu inscriure a través del web www.assassanjus.com o, si no us va bé, el mateix dia, fins a 5 minuts abans de la cursa, comença a les 9 de matí des del camp de futbol. Sí, jo soc d'aquests, eh? 5 minuts abans dic, perdoneu, què és aquí, això? Hola, em dic Jordi, què tal? Com esteu? Anem a córrer, eh? Vinga, saps que n'escofament. Bé, anem a córrer amb bicicleta.
Què tal? Com esteu? Bé, no? Hòstia, avui fa sol, eh? I ha fet una mica de conversa a la gent. Llavors, quan hi ha el primer metre, vinga, va, estem a punt. Va, anem, vinga, tots i tal. Ai! Que m'ha agafat una rampa. No puc anar, però tireu, eh? Tireu endavant. I així ja porto quatre voltes dels turons. Doncs aquest diumenge vols tornar a intentar, si vols. Més coses que hi ha...
Més coses? Sí, a la marxa de regularitat Fulgens i Banyos. Home, això estàs parant. Que organitza les CES. Recordaràs que és una competició per parelles on no es valora la rapidesa dels participants, sinó que s'ajustin a la velocitat de pas en cada tram. El recorregut d'aquesta marxa és secret, només s'informa de la comarca on serà, que enguany serà el Bages. Perdona, i no ens diuen res més? No. Però, volem saber més? Hem d'informar la gent i la ciutadania que ens està escoltant? No, perquè les inscripcions estan tancades, a part.
S'hi han apuntat 30 parelles a la marxa de regularitat d'aquest any. Sortiran a dos quarts de vuit del matí des del parador, els portaran cap al Bages i no se sap encara quin serà el recorregut. De fet, fins allà no el sabran i llavors se'ls aniran indicant i és allò que a mesura que vagin caminant aniran trobant control sorpresa que mesuraran si ho fan bé o no.
La capital és Manresa, no? Sí. Bé, Carme, en un treball d'investigació sense precedents... Espera-ho bé perquè no ho trobem ara, no? La penya del morro, aquest programa que esteu escoltant, Amics i Amigues Oients, ha pogut saber quin és el recorregut
que faran, doncs, com es diu això? La marxa de regularitat Fulgenci-Banyos. La marxa de regularitat de Fulgenci-Banyos. 38ena edició. Surten de Sant Joan de Vilatorrada, passen per la plana del Pot Nou, continuen pel camí Suanya...
Després passen per Santa Caterina i finalment acaben a Sant Pau. Tot això al voltant de Manresa. És una cursa que és al voltant de Manresa. Ara ja ho sabeu, d'acord? I ara els de l'organització segur que ens ho canvien, perquè ho han escoltat que ho hem fet públic. Segurament no, perquè he cobert el Google Maps, he posat Manresa, Catalunya, Espany, i els primers pobles que han aparegut són els que ens hem inventat.
Com sempre, la penya del morro ha estat al peu del canó i s'inventava coses. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el canó és la ciutadania, també. En fi, Carme, hem acabat aquí. No, no, no. Hi ha més coses? T'he dit que volia que resumina. Queda una festa, encara, per diumenge.
Festa de la primavera de l'escola Canigó. Un any més els pares i mares dels nens i nenes creixen a l'escola. De sisè hem organitzat un diumenge ple d'activitats amb un dur objectiu, recaptar diners pel viatge de final de curs i també donar un dia festiu als alumnes. La festa inclour activitats molt diverses, una gimcana per nens, inflables, un passatge del terror, una tòmbola i diverses actuacions a partir de les 10 del matí.
Doncs aquests són els actes que hi ha previstos de Sant Lluís per aquest cap de setmana. Un cap de setmana ple d'actes a tot arreu, Carme. No cal sortir del Baix Llobregat. Espluga, es fan la fira esotèrica, aquella de por. Saps aquella fira que fan de por? Doncs ho fan també aquest cap de setmana. Vull dir que és un munt de coses. Les festes de primavera a Sant Feliu. Després, el Mare Magnum a Barcelona fan la festa de l'Odissea, que hi va tocar Antonia Font. No sé més qui toca.
I, en fi, ja s'inaugura, podríem dir, de forma oficial, qui toca. Gent que està bé. Claus en Kinski, per exemple. Ah, sí? Aquí són dos, no? Sí, Claus en Kinski.
No, però és un actor, ell, conegut? No, no, no. I, en fi, que inaugurem aquest cap de setmana, després amb l'antiagenda de l'Eli ja repassarem altres punts de Catalunya, però una mica aquest cap de setmana del 12 i 13 de maig és el que dona sortida a les festes, no?, una mica en general d'aquí al voltant i tot plegat. I tant. Molt bé, doncs Carme, moltes gràcies, que vagi bé i tinguis una bona tarda. Gràcies, fins ara.
98.1 A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter La Penya del Morro. A Facebook La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
If you could make everybody poor just so you could be rich, would you do it? If you could watch everybody work while you just lay on your back, would you do it?
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Camí cap a dos quarts de sis de la tarda. Tenim amb nosaltres, com cada setmana, el Jordi Roc. Jordi, bona tarda. Oi, bona tarda. Em sento molt avui, com molt, no sé... Com molt què? No, com amb molta veu, no? T'has fet alguna cosa a les dents, no? A les dents? T'has blanquejat les dents o alguna cosa? No, és que les tinc blanques, jo. Ah, de natural, no? Clar, de natural. Vale, vale, està bé. Sí, animeu-lo. Jordi! Jordi!
No, això és perquè avui entra llum i em veus bé, no com de costum, que estic aquí molt fosc. Ja, ja, ja. En fi, tu, claro, parlem de cinema com cada setmana, comencem per una pel·lícula que s'estrena avui, que es diu Infiltrador sin clase, que és una mica, potser, no sé, podríem dir la pel·lícula així com...
no sé si guai de la setmana comercial, d'estil, de joves... Bueno, és un estil... Loco Academia de Policia, saps? Així una comèdia de dos anys de policia, que a més està basada en una sèrie que en parlarem després, però si tens preparat el trailer, millor escoltar-lo i així tots agafareu el to de la pel·lícula. A veure, anem a agafar el to de la pel·lícula, doncs.
Ui, no podem ara. Ja tenim un error, sí. De què va la pel·li? Tenim un error. És que això és amb la calor. Tenim un error. Sí, sí. Quan fa calor tot es dilata i passen aquestes coses. Què dius? Però què dius? Home, és veritat. Però què dius, Jordi? A què ve aquest comentari sexual? No, no és sexual. Ah, val, val, val. Perdó, perdó. Vull dir, clar, se't poden caure els anells, si t'hi fixes en les teves venes les veures més grosses. Però què ve això? Com ho saps?
Home, perquè això ho sap tothom, és cultura popular, a l'estiu les coses dilaten i a l'hivern es contrauen. Bueno, és igual. No penso continuar, no estigues tirant el fil, escoltem el trailer infiltrados en classe. Estamos recuperando un programa de la policía secreta de los años 80. Quedáis oficialmente trasladados. ¿Dónde nos presentamos? En Jump Street, en el 21 de Jump Street.
Estáis aquí porque sois como Justin Bieber y Hannah Montana, pero en cutre. Vais a infiltraros como falsos alumnos de instituto. Qué raros son los críos hoy en día. ¿Qué es eso? Tienes buen tono muscular, jovencito. ¿Cuánto pasaste la pubertad? ¿A los siete o algo así? Regla número uno. Nada de relaciones sexuales con alumnos o profesores. Déjame que te
De fet, és una adaptació, com dius tu, de la popular sèrie Joves i Policies, no? Sí, llegeixes molt bé una sèrie que dels anys 80...
No sé si saps qui era un dels protagonistes, un actor bastant conegut de Hollywood. Johanna Hill, no? Johanna Hill, no? Aquest és un dels protagonistes de la pel·lícula. Jo et parlo de la sèrie dels anys 80 en la que està basada aquesta pel·lícula. Doncs sí que ho sé, que tu ets molt llest i et penses que m'enganxa sempre. Adiam. Johnny Depp. Molt bé. Com ho saps? Toma't. No, no, no. Aquí hi ha hagut un chivatazo segur perquè no ho sabies. No, no, no, no.
Molt bé, precisament... Es fa ràbia o no saber com ho sé, no? Sí, sí, sí, em tens intrigat. Vull saber com ho has sabut. Perquè ahir vaig veure el programa, vaig fer zàping dies de cine. Ah, molt bé. Davant dos i vam fer-ho. Ah, molt bé. Així m'agrada que estiguis atent a l'actualitat cinematogràfica i a tot el que passa a les nostres cartellades. Molt bé, Jordi, veig que has fet els deures. Sí, gràcies. Johnny Dipp que li van oferir fer aquesta pel·lícula, va denegar i va argumentar que tenia l'agenda molt plena, problemes d'agenda. Vaja.
Després li van dir que si volia fer un cameig, també s'hi va negar. Un cameig? Sí. En català cameo es diu cameig? Sí, sí, sí, ho diu el Diec. Molt bé, no ho sabia, és que no ho sabia, ara ja ho sabem. Clar que sí. Un cameig. Aleshores, bueno, doncs es va negar i finalment els protagonistes, com molt bé has dit abans, és el Johnny Hill per un cantó i el Channing Tatum. Per qui no hagi vist mai la sèrie i no sàpiga exactament de què va... Com jo.
Sí, jo tampoc perquè era... Bueno, no veia ni nascut, de fet, doncs... No, jo sí, jo tenia 40 anys. Home, no, però tu uns quants anys ja tenies. Però a veure, de quin any és la sèrie? Home, dels anys 80. Va, sí, potser una mica... Ah, amigo mío. Bé, doncs, la història va d'aquells... Són dues persones que estan dues alumnes d'una mateixa classe que es porten molt malament, surten de l'institut i coincideixen amb tots en una mateixa acadèmia de policia on, de cop i volta, doncs, descobreixen que tenen molt en comú i es porten bé. I aleshores...
els envien a una missió especial, que serà de riure total, o sigui, una mica així, en plan patètica i tal, sí, aviam, és així. És així, no? I punt. Sí, a fer a una escola, això, per controlar una mica la delinqüència juvenil, per lluitar contra la delinqüència juvenil. Següent, ja. Soy Lara Guerrero, tengo 23 años, y mi sueño es representar la belleza de la mujer de mi estado. Señor, perdón, me equivoqué.
Pero también necesito que jales algo por mí. ¿Tú qué dices? Mal rollo eso, eh. Molt. Ves, a fer la pel·lícula es diu Miss Bala. No tengas miedo. Sí.
Ah, ja està, eh? Molt bé, era música al final. Sí. Molt bé. No, no, no. Està, és que està bé. No, les bandes sonores s'han d'escoltar, Jordi. Home, i tant. La música és molt important i, a més a més, per no donar més informació de la que s'ha de donar per tota la gent que la vulgui anar a veure. Canviem totalment... Digue'm. Perquè no anava a dir la donaràs tu ara. No, no, no la dono jo. Canviem totalment de registre. Passem d'una comèdia a un drama absolut, a una denúncia social. És una pel·lícula, bueno, una producció mexicana que denuncia una mica també la realitat del seu propi país i...
Es vehicula a través de Laura, que és una noia jove, una mica així esbojarrada, adolescent, que vol convertir-se en Miss Mèxic, per això es diu Miss, una de les paraules del títol, i que finalment acabarà caient en una red mafiosa, diguéssim, a l'estil de la camorra italiana, però a Mèxic. I que tindrà molt a veure amb el tema de les drogues, per això val.
Molt bé, passem a la següent pel·lícula. Per cert, avui ve l'Àngel Cornejo, no? Perquè ve cada dues setmanes i la setmana passada no va venir, em sembla. Sí, que va venir. Ah, per tant, avui no ve l'Àngel Cornejo. Ah, sí, jo no sé si avui ve o no, però la setmana passada va venir i no el vas desentrar. Que no el vaig desentrar, no? No va voler ell, que és diferent, eh? Jordi, assumeix-ho, no passa res. Assumeix-ho que no fas la millor secció de la panya del morro i ja està. No, si això ja ho sabia. És mentida, eh?
Totes són iguals per mi, és com uns fillets. Sí, sí, segur. Que si tots sabem quina és la teva preferida, si no passa res, no te n'amaguis. Quina? Bueno, n'hi ha, espera, deixa'm pensar, n'hi ha en tres, que jo sàpiga. A veure, a veure, a veure què has de venir tu a dir-me quines són les seccions preferides. Home, són les teves tres seccions preferides. Les ninetes dels ulls, no? Què? Les ninetes dels meus ulls. Exactament, uns per què els temes t'interessen molt, altres perquè els col·laboradors t'interessen molt...
Bé, coses que passen. Jordi, que estàs gelós? No, no, no. No sóc gelosa, no sóc una persona gelosa. No, perquè ets molt orgullós, no tens temps per la gelòsia. La meva pregunta és, quines creus que són les accions que a mi m'agraden d'apanyar el murro? Home, això ho nota tothom, no fa falta que ens digui. Ah, no ho saps. Sí que ho sé, sí que ho sé. No tens ni idea, perquè a part no t'escoltes el programa.
Que sí, a veure, no cada dia del món, perquè tinc moltes coses a fer, però sí me l'escolto. Digue'm dues seccions, ni que sigui, va. Home, doncs la de la televisió, amb el David Tàvila, la dels esports, amb el Sergi no sé què, la dels videojocs, amb l'Àngel Casas. Sí, show, l'Àngel Casas.
Amb l'Àngel Carre Show. Amb l'Àngel, les notícies, cada dia amb la Carme. Sí, molt bé. I l'Andrea, que no sé si hi és ja o no ho ha marxat. Jordi, mira, la Carme no és una secció. És una secció, perdona, i molt important. M'agrada, m'agrada. És l'única que està aquí cada dia, per algú serà. Això és veritat, perquè és bona. Perquè és bona, això estem d'acord. En fi, Jordi,
Jordi. Passem a la següent pel·li, no? Sí, una pel·lícula a mi em fa especial il·lusiós, titula 6 puntos sobre Emma i és una mica comèdia-drama. Me llamo Emma. Quanta no, no sé com has dit. Emma. Tengo 29 años, pero no sé si los aparento porque como no veo una mierda... ¿Es cega? Sí. Anda, que no me vendría bien que supieras interpretar un test de malazo. Tú no serás ciega, ¿no? Lo mío es peor. Soy parapléfica. Bueno...
Cada una con lo suyo. ¿Cómo es el psicólogo? Germán, ¿cómo es? Está como un queso, la verdad. Me lo imaginaba. A mí no me engañas. Tú estás maquinando algo. ¿Quieres subir a tomar una copa? Hay unas vistas espectaculares desde mi terraza. A mi love, deeply, deeply.
Té molt bona pinta, Jordi. Sí, a més la Verónica Etxell, que jo no em canso de repetir-ho, que és una gran actriu, està absolutament guapíssima, a més a més en aquesta pel·lícula.
Ho fa molt bé en el paper de sec, no és fàcil fer-ho i jo crec que ho aconsegueix amb bastanta solvència i jo diria més, amb bastanta brillantor. Que no estigui nominada els Goya l'any que ve a millor actriu protagonista? Home, ja ho va estar, com bé saps, per Catmandú aquest any, que no va guanyar perquè la va destronar la de la Piel Cabito, l'Helena Naya, que està bé perquè l'Helena Naya també és una gran actriu, però la Verona que s'ho mereix, i com dic sempre, ha aconseguit una cosa que jo crec que és molt difícil en el món de la interpretació, que és
fer oblidar a la gent el seu paper de Jo soy la Juani, de Choni, i fer un paper totalment diferent al que feia. Escolta, un aplaudiment per la Verona que aixequi. A mi m'agrada molt. Quan vulguis també la pots convidar. Sí, sí, sí. No la conec, per això no la conec. Però producció és el que has de fer com a presentador d'aquest programa. Ah, sí. Mira, jo faig producció i mira què passa. Què passa? Res, perquè no n'hi ha.
Doncs simplement això és una noia que és cega, té una parella estable, de la que està molt enamorada, però descobreix que la seva parella no vol tenir fills, doncs ella decideix deixar-lo i buscar de forma obsessiva com quedar-se embarassada.
Doncs aquesta és la pel·lícula estrella de la setmana, eh, pel Jordi Roca. Sí, per mi sí. 6 puntos sobre Emma. Bé, passem ara a una pel·lícula una mica més misteriosa? No, misteriosa no. És còmica. Com que es diu sombras tenebroses. Sí, però no en té res, ja veuràs, posa el trailer. Me llamo Barnabas Collins. Hace dos siglos hice de Collingwood mi hogar, mi amor, hasta que una bruja celosa me maldijo, condenándome a las sombras. ¿Qué me has hecho? Por siempre.
¿Qué demonios es esto? Ya viene. Ya viene. Dígame, habitante del futuro, ¿en qué año estamos? En 1972. ¿En 1972? Mi amada Collingwood. Y la familia Collins. ¿Y usted dónde ha salido? De un ataúd, señora. Ya.
No se va quedar a vivir con nosotros, ¿no? Me cae bien. Bienvenido a casa, Barnabas Collins. ¿Cuándo pueden estar listos los caballos? No tenemos caballos. Factura Tim Burton, ¿no? Exactament, es la nova película dirigida pel director Tim Burton.
La veu, saps de qui és, no?, el protagonista? Sí, Johnny Depp. Molt bé. Ja veus que també és un dels protagonistes del dia. Es dona molt això que quan un actor treu una pel·lícula, a les poques setmanes en treu una altra, no? Com et deia abans, la setmana passada va estrenar una pel·lícula i avui torna a estrenar una altra. A tu t'agrada el Johnny Depp o no? Perquè la gent està com dividida, eh? A mi, per exemple, m'agrada molt. Penso que és molt cameleònic i hi ha molta gent que en canvi que no, que diu que faig aquest porro o a tot arreu. Tu què opines? Estic una mica indecis, eh? Jo crec que sí que...
Té raó la gent que diu que fa una mica de jaques per rau a tot arreu, però sí que lluita i se'n surt moltes vegades per sortir d'aquest personatge. El que és indubtable és el tàndem, no?, que en forma amb Tim Burton, perquè ja fa molts anys que fan moltes pel·lícules, per no dir que totes les de Tim Burton les fa Johnny Depp, que no totes les de Johnny Depp. I també la seva dona també hi surt sempre, aviam com es deia l'Helena Bonham. Sí, Bonharter. No, Bonham. Bonham?
Sí, es diu així. Bonham... Bonharter, no? Es diu Bonharter. No ho sé, busca-ho ara a Google. Així ho vaig explicant de què ve la pel·lícula, en la que també hi participa Eva Green i Michelle Pfeiffer, que jo també m'alegro de tornar-la a veure en una pel·lícula. Pel·lena Bonham Carter. Veus? Doncs Bonham. Sí, mira. Molt bé. Els dos teníem raó. Això, que estic content que estigui Michelle Pfeiffer, que feia molt temps que no la veiem pel món del cinema i que, francament, està molt guapa en aquesta pel·lícula. També es basa en una sèrie de televisió dels anys 60, no sé si l'hauries vista...
No, perquè no havia nascut. En el que el protagonista pateix la maledicció d'una bruixa, perquè li ha trencat el cor, i en comptes de matar-lo el que fa és enterrar-lo viu, diguéssim. Llavors ell despertarà al cap de dos segles i s'integrarà dins la família Collins, que és una família que amaga molts secrets.
una mica l'univers de Tim Burton, una vegada més, explotat. Un dia Tim Burton va dir... Això ho vaig veure ahir, el documental de Dias de Cine, que et deia abans. Molt bé, eh? Estic molt content, eh, avui, de veritat. Ah, sí? Que l'hagi vist, no? Perquè et dona informació també, no? No, perquè m'agrada que participis. Sí, home, jo ja saps que arribo fins on arribo. I avui puc arribar una mica més, perquè ahir vaig veure Dias de Cine i deien que Tim Burton... Ho vaig llegir al diari, no ho sé, però que... Que llegeixes el diari. També llegeixes el diari, a vegades, eh? No sempre. Un o dos cops a l'any...
I ara ja fins a l'octubre no. I llavors el Tim Burton diu que ell no té psicòleg ni res d'això, sinó que el que fa és totes les seves neures, volcar-les a les pel·lis que produeix. Jo crec que això ho fan una mica tots els creadors, tant literaris com cinematogràfics, que acaben posant les seves bogeries dins de les històries. Jordi Rocade.
Home, qui negui que en la seva creació artística no hi ha un toc personal, jo crec que està mentint. Tu ets un artista, no, també? No, jo no. Per què no? No escrius coses? No. Segur? És que segur que escrius i em dius que no. Segur que escrius. Per què no un dia, si vols, vine i porta el que has escrit? Sí, jo llegeixo. I ho presentem als Jocs Florals. Sí, clar. No, li posem músiques, no? Li posem músiques, si vols. Relat de Jordi Roc.
No? No, jo no serveixo per res que sigui crea. Perquè tu i jo ja sé què tens. Tu em sembla que tens... No vols portar-ho perquè deus tenir un diari íntim. Ah, no, no soc dels que tinc un diari personal a casa sota claus. Estimat diari. Avui he anat a la ràdio.
I el Jordi és un idiota. No farà aquestes coses. Això només ho penso, però no ho has cridit. Molt bé, molt graciós. Vinga, va, passem a la següent estrena de la setmana. Un lugar donde quedar-se... Sí, del Simpen, eh? Molt bona. Què et passa? Som plays to stay, no? Eh, no. Mi padre se está muriendo y yo no he cogido un avión en 30 años.
El miedo a volar no es tu único problema. Cierto. Es una de las cosas por las que me enamoré de ti. No he hablado con mi padre en 30 años. No sé nada en absoluto sobre él. Lo único que ha hecho es buscar al que le torturaba en Auschwitz. No le encontró nunca.
¿Sabes qué es el holocausto? En líneas generales. ¿Y a tu padre? ¿Conocías a tu padre? En líneas generales. M'agrada molt aquesta música. A mí también. ¿Quieres matarme, cielos? ¿Y tú qué haces en este agujero perdido? Estoy buscando a un criminal nazi de Auschwitz. ¿Y qué piensas hacer cuando lo encuentres? La veu aquesta que escoltem així és el Chompent.
Sí. Me llaman Don Feliz. Aquesta. Estoy buscando un no sé qué en Ashwitch. Avui no t'has sortit gaire bé. Perdona. No, ja saps que quan ho fas bé jo t'ho dic. Jo som una persona sincera i sé elevar les coses quan les fas bé i criticar quan les fas malament. Vaya, de acuerdo, Jordi. Lo tomo nota.
Aquesta és la nova pel·lícula del director Paolo Sorrentino, la protagonista, com us he dit ara, el Sean Penn, que a mi és un actor que sincerament no m'agrada gaire, no m'agrada gaire l'estil de pel·lícules que fa, ni ell com a actor. Crec que normalment és molt pla i poc expressiu. Tot i així, en aquest cas, en aquesta pel·lícula, sí que fa una transformació bastant radical, també fruit d'una bona caracterització, com un rockero amb un estil així gòtic, fins i tot una mica punk, i que viu a Dublín amb la seva dona...
Té uns 40-50 anys, veig que no t'interessa gens del que va aquesta pel·lícula. Per què ho dius? Perquè m'estic tallant les ungles al peu. Sí. Vale, vale. I aleshores, què li passa, que em distreus? Ah, sí. Que, bueno, porta molts anys sense parlar-se amb el seu pare... És que el Jordi Roca, si no el mires, és el centre d'atenció d'estona. No, no, no. Bé, que porta com 40 anys sense parlar-se amb el seu pare i de cop i volta es mor, el seu pare...
I aleshores descobreix que el seu pare s'havia passat tota la vida buscant un nazi que l'havia torturat. I on ell decideix buscar aquest nazi per tot Estats Units i de pas buscar-se a ell mateix. Que bonic, no? Sí. És una mica també la història del llibre que va treure, a veure, salvant moltíssim les distàncies, que va treure el Saladrigues per el Sant Jordi l'estiu de la pluja. També la història va una mica per aquí, en el sentit de descobrir la teva identitat i qui són els teus avantpassats.
Notícies de Hollywood. Efectivament, comencem les notícies de Hollywood. Los Vengadores, atenció, perquè és la millor obertura de guixeta a Espanya l'any 2012. Sí, t'he de dir que, segons la normativa catalana, no està ben dit guixeta, és un galicisme. En català és taquilla o armariet. D'acord. Una cosa, primer, tot un repelent...
No, jo t'ho dic perquè... Segon, segon, segon. Jo a tota la vida he sentit que Guixeta... Sí, també... Aquell està mal dit, he sentit jo. Sí, també es diu que quan ens solten el nas has de mirar amunt i no has de mirar avall. Oh! Aleshores... Que tens el nivell D de català, tu? Espero tenir-lo d'aquí a poc. Com que ets profe o algú? No, però no em desagradaria ser-ho. Ui, ui, ui, el Jordi Roca de profe. No voldria estar en aquesta escola. Bueno, no ho sé.
Què anava a dir, què anava a dir? Un moment, fatura-me, però t'agraeixo que m'ho diguis perquè jo... No, no, sí, jo t'ho dic perquè jo fins fa res ho deia i em pensava que Guixeta era la cosa més catalana del món perquè sona més com molt genuí i precisament no ho és. És taquilla, la taquilla. És taquilla o armariet? O sigui, la dona quan et ven l'entrada ho fa des de l'armariet? Des de l'armariet o des de la taquilla, igual que quan obres la taquilla o l'armariet del gimnàs. I la guixeta, català fàcil, passa'l, no? I la guixeta no existeix? No existeix, és un galicisme.
Galeixisme, què vol dir? Que ve del francès. Ah, la guixeta. Sí. Bé, aleshores, jo la vaig anar a veure, Los Vengadores. Tu l'has anat a veure? Sí, sí. I què tal? Bé, em morà molt. A mi també, eh? Ah, sí.
I això que ja saps que no sóc gaire fan d'aquestes pel·lícules, però amb el tema unió de superherois m'agrada. No, ja et dic una cosa. Està esplèndid el senyor Robert Downey Jr. amb el seu paper que fa l'Iron Man, que és una serena, aquest paper irònic. Sí, que per ser ja ha dit que pensa seguir fent Iron Man fins al dia que es mori. Fins a la mort, no? Sí, totes les parts que hi hagi. És que ho fa molt bé i a més és un paper molt xulo. O sigui que no és allò, és que diu, et truquen, no? Diu, què has de fer? Has de fer Thor. Dius, bueno, el personatge, ho faig per així...
Però és que Iron Man... Home, el de Hulk també està bé, és interessant. Sí, el de Hulk també. També està molt bé, eh? També té uns punts així molt xulos. El de Thor és el que m'agrada menys a mi. I molt la passa meu, la noia...
Home, l'Escarlet és molt justa. L'Escarlet... Molt, molt, molt justa. No, ella és fantàstica, però el personatge... No, aviam, si no tingués el físic que té, no diries el que estàs dient. No, no, no, és que et dic una cosa. O sigui, no té res a veure el perfil com a actriu que té que el personatge. Jo parlo de guió, parlo del personatge. És que, de totes maneres, és una pel·lícula que està molt ben feta, però no passa absolutament res. O sigui, de principi a final, no passa res.
O sigui, zero. A nivell de guió és zero. Els guionistes no existeixen. Però què dius? Diuen unes frases molt enginyoses que és a qui on anava el Robert Downey Jr. Que no se l'has inventat ella. És una pel·lícula que a la sala de cinema tothom reia molt. Semblava com de comèdia, del club de la comèdia. I la gent aplaudia en alguns moments? No. Jo vaig dir una sensació que la gent aplaudia. Quan al final se me salven i tal, la gent allò... Però per què ho dius?
Home, no, es moriran tots, et sembla, tots els herois. Home, però no ho diguis, a lo millor moria algú? Que no mor ningú. Home, clar, si ho estàs dient ara, però a lo millor algú es pensava que moria. Qui va pensar que algun superheroi mor? Home, doncs sempre hi ha un que pringa per tots, sempre. Tu és d'aquells que quan van estrenar Titanic, dius, no, no m'expliqueu el final, no? No, jo quan van estrenar Titanic, a mi em va fer molta gràcia, vaig riure molt en aquella pel·lícula. Va riure Titanic? Jo vaig riure. Però què ratlles? Com es morien? Per què, Nil?
Bé, perquè vi l'escena aquella que el vaixell es trenca i comencen a caure tots des de dalt a baix, em recordava un pinbol com anàvem xocant contra els mobles i em feia gràcia. Jordi, no, perquè el Titanic va ser... Clar, perquè tu més amb la distància, dius més igual tot, però el Titanic va ser... Sí, el Titanic... Home, jo no m'enric de la història en si. Una cosa és la pel·lícula i l'altra és la història. Titanic és una pel·lícula basada en fets reals, uns fets molt durs,
Sí, bé, no trenquis res ara, eh? A veure, és molt dur i que ningú s'enfadi pel que diré ara, eh? De veritat que, ho dic amb tots els respectes del món, molta gent ha mort de moltes maneres. I no per això es fan pel·lícules ni es diu que tot és molt tràgic. Mira, aquí et dono la raó. Tens raó, però això no treu.
Que tu riguis de com mor la gent al Titanic quan vagi de la vall. És ficció, que la sang és ketchup. Vull dir, no és el fet de la mort. Em fa gràcia que la producció en aquell sentit és una mica cutre. Què dius, cutre? A veure, m'està molt bé pels anys que corrien. Jo era molt petit, de totes maneres, quan vaig a veure el cine. Vas plorar al final o no? A mi no em fan plorar, les pel·lícules. Què et fa plorar?
Molt poques coses, gràcies a Déu. Bé, va prou. Els Vengadors és això, que és rècord de taquilla aquí a Espanya i va camí de convertir-se també en rècord de taquilla mundial. Doncs sí, perquè hi haurà molts actors en aquesta pel·lícula. El director Matt Shankman debutarà com a director de cinema en aquesta pel·lícula independent.
que estarà protagonitzada per la Armie Hammer, com molt bé dius, el Ben Kingsley, el John Malkovich, el Michael Sheen i la Teresa Palmer, que la vam veure a la pel·lícula Aprendit de Brujo. On tindrà lloc, la pel·lícula? En un petit poble de Montana. Per què rius? Sí, em fa gràcia quan segueixes així el guió i canta a interactuar, i em fa molta gràcia. Però està bé, perquè llavors jo sé que vindrà i et faig preguntes. Sí, doncs la seva trama s'entrarà en un mecànic d'automòbils, que abans era jugador de futbol i que ara només pensa en marxar-se a un altre lloc,
en el que en temps sembli haver-se detingut. Parlem dels Òscars de Hollywood. Doncs sí, vam passar a fer-re i ja n'estem parlant una altra vegada. Perquè el teatre Dolby Surround System estéreo assegura la permanència dels Òscars a Hollywood. Doncs sí, perquè per un moment Hollywood va empalidir quan els Òscars l'any que ve, sí, podien no celebrar-se a Los Ángeles. Què dius ara? M'està sentint que els Òscars podien no celebrar-se a Los Ángeles. Sí, sí, sí, per un moment sí. No t'he escoltat bé. És això, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
Per un moment sí, perquè l'anterior empresa que gestionava els Òscars té molts problemes econòmics i no pot seguir assumint aquesta gala cada any. Gràcies a Déu ha vingut el Teatre Dolby, que és una empresa bastant solvent, i ha dit que fins a l'any 2033 estan garantitzats els Òscars en el Teatre Kodak. Fins al 2033? Fins al 2033. I el que sap?
Si morirem tots a final d'any. Això és el que dius tu. I el que diu el contracte... Els maies ho diuen. Hi ha gent que diu que els maies diuen. Pots dir missa.
Si al món no s'acabaran, no sou il·lusions. Atenció, perquè Los Juegos de l'Hambre també triomfan a Espanya. També, també. Són les dues grans pel·lícules que estan triomfant, que lo peten, com es diria, tant a Espanya com... Escolta, aquest comentari no fa per tu, eh? Per què? Aquest xavacà és, no sé, és de la plebe.
És que jo soc de la pleba, o sigui, jo soc de Pueblo total. De la pleba. Què passa? Perquè és la pel·lícula que juntament amb Los Vengadores lo está petando, que dius. Sí, lo está petando. Los Vengadores va a camí de Rebatarría el Tró com a pel·lícula més taquillera. Ja veurem què passarà, tot i que Els Fogos de l'Hambre ja no té molt marge perquè ja fa dies que es va estrenar. I ara ja, a partir del setembre, es començarà a rodar la segona part. Arrasant amb més de 40.000 espectadors. Sí, que per cert l'altre dia en comentava l'Àngel, que la seva nòvia que s'ha llegit tots els llibres...
com que és una pel·lícula que intenta anar dirigida a un públic molt adolescent i molt ampli i també familiar, ha reprimit i ha censurat moltes assentes cruentes que sí que ha relat el llibre. Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veu, sou originals de mena.
Atenció, perquè Tommy Lee Jones, director, guionista, actor i també productor de Homesman, ho fa tot aquest home. Sí, sí, sí, vull dir, és que no li queda res més per fer, o sigui, el director, o sigui, ell s'escriu al guió, es dirigeix, s'opaga i a sobre actua, vull dir, què més es vol? Home, composar la música, és el que li falta.
Bueno, tampoc li demanem tant, però sí, pràcticament és la persona que qualsevol productora voldria tenir. Sí, sí, sí. En aquest cas ens narrarà una història d'un fanferró que escolta tres dones que estan bastant de menys en un dur viatge que comença a Nebraska i que conclou a Lowa. A on? Lowa. On està això? A Hawaii? No. A on? Està a la part de Califòrnia. No t'inventis, eh? No. I com ho saps, que està allà? Home, perquè jo ho sé. Que has anat? No, no he anat.
Dos notícies serioses, eh? Les que venen ara, atenció, preocupants. Sí, posem aquesta musiqueta, Pulp Fiction, perquè John Trevolta, que la va protagonitzar, té problemes legals. Doncs sí, perquè està posat en un assumpte una mica difícil, perquè dos massatgistes l'han demanat per presumpta agressió sexual.
Sí, bastant greu. Segons els professionals... Perdona, perdona el moment, pare Màquines. M'estàs dient que John Travolta va agredir sexualment, presumptament, que s'ha de posar en algun lloc de la frase i ja l'hem col·locat, a dos massatgistes que li feien un massatge que no va acabar precisament en final feliç? Exactament. El que relaten aquests dos massatgistes...
És que quan va acabar de fer-li els massatges, ell es va aixecar, els va tocant els dos els genitals. Què dius, què dius, no? Però què dius? Sí, jo crec que això és el que diuen els dos massatgistes, són els seus relats. El jo entrevolta. El jo entrevolta. I que després es va masturbar davant d'ells. Bueno, bueno, escolta, aviam, les coses són les que són. A mi em costa de creure, sincerament, però tot podria ser en aquesta vida.
En fi, 5 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Tenim una última, que són 3 en una. Brussel·la, una última notícia, deia Brussel·les considera il·legals les ajudes de València als estudis de Ciutat de la Llum.
Primer notícia, no sabia que a València hi havia uns estudis cinematogràfics? Sí, són uns estudis de producció audiovisual, sobretot cinematogràfics, en els que a l'Estat, a Espanya, hi havia... Com es diu això? Ah, sí, invertit 265 milions d'euros. Exactament, perquè es crea que aquest centre són diners públics i la Comissió Europea diu que no hi havia cap concurs públic perquè es poguessin donar aquests diners i que tampoc hi havia cap competència o falta.
d'algú que fes una activitat similar en el mercat com perquè se'ls hi donessin. Per tant, no estan justificats i la Comissió Europea demana a Espanya que siguin retornats aquests diners. Aquells mons llunyants de les espècies per Catalunya. T'agraden els amics de l'azard, Jordi? Doncs sí. Sí? Deus dir que no, eh? No ho saps? No, no. Sí que ho sé. T'ho diré. Mira, si m'ho preguntes de setmana que ve, t'ho diré. Que vas a veure'ls? No. No.
Els coneixeràs? Pot ser. Doncs si els coneixes, dona'ls-hi records. Que tu els coneixes. Sí, de la penya del morro. Jo soc més dels Catarres, per això, eh? Bueno, el Martí Figuera és més de Manel. Home, és que Manel està fora d'aquesta línia, és superior. Bueno, en fi, un abraç a tots. Jordi, que vagi bé, gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la tarda.
Vull a color, si em fa dir què, vull ser de gran, jo ja és costor. Mil balenes a tocar, sentir l'electrostàtica i el mar. Calipso bé, calipso mar.
sense haver-hi estat, veure els colors dels esculls de corall. Vostès cafandre, jo xandall, confia en mi, anem més avall. Com aquest comandament que t'artitza el moment
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador. Messie Cousteau, per què vostè els taurons no li fan por? Messie Cousteau, no, no, no. Messie Cousteau.
A mi no em cal l'alta definició, Messier Cousteau, no, no, no. Messier Cousteau, Messier Cousteau, com més avall, tant vas i amb més pressió, Messier Cousteau, Messier Cousteau, no, no, no.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. La Borsa Espanyola ha tancat sessió amb una caiguda de 7 dècimes, malgrat que a primera hora de la tarda s'enfonsava més d'un 3,5% per la nova reforma financera del govern central. Finalment, l'IBEX 35 ha atenuat la caiguda de primera hora de la tarda i s'ha quedat al llindar dels 7.000 punts. En aquell moment, els bancs encapçalaven
Les pèrdues, però finalment, han tancat amb petites caigudes. Per exemple, Banquia, el BBVA i CaixaBank han perdut al voltant d'un 1%. El Consell de Ministres, com dèiem, ha aprovat una nova reforma financera que endureix les condicions a la banca, però que inclou la injecció de fons públics a aquelles que tinguin problemes.
A canvi, les entitats hauran de pagar a l'Estat un 10% d'interès. Així ho ha explicat el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Este tipo de inyección de fondos no supone ningún tipo de ayuda pública a las entidades. No supone ningún tipo de ayuda pública a las entidades porque estos instrumentos...
exigiran i demandaran por parte de los bancos un tipo de interés que va a ser muy superior al que en estos momentos el Tesoro está pagando por esos recursos a dicho plazo. La nova norma també obligarà les entitats a mobilitzar uns 30.000 milions d'euros per protegir els actius immobiliaris al mateix temps que s'obliga als bancs a treure's de sobre els actius tòxics abans que acabi l'any.
El govern també ha aprovat rebaixar de 5 a 3 anys la vigència dels contractes de lloguer i donar més poders al propietari perquè pugui recuperar el seu pis sempre que visi amb dos mesos d'antelació. Pel que fa als delictes fiscals,
El Consell de Ministres també ha elevat la pena de 5 a 10 anys amb una pena de presó màxima de 6 anys. La Comissió Europea assegura que Espanya no complirà els objectius de dèficit per culpa de les desviacions de les comunitats autònomes i també de la seguretat social. Malgrat els plans d'ajust i les retallades, Brussel·les calcula que aquest any baixarà fins al 6,4%, un punt i una dècima per sobre del previst, i l'any que ve el 6,3% en lloc del 3% marcat.
Europa haurà de decidir al final del mes si permet a Espanya tenir més temps per ajustar els seus comptes. Els serveis mínims de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya funcionen a aquesta hora amb normalitat. A diferència d'ahir, no hi ha hagut cap bloqueig dels trens. Ampliem la informació connectant amb el Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda.
el Centre d'Informació Transmet, doncs un dia més hem de seguir advertint els usuaris dels ferrocarrils de la Generalitat que els sindicats han convocat aturades a les línies metropolitanes Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, aturades que és previst que es mantinguin avui fins a les 10 de la nit. La Generalitat ha establert uns serveis mínims del 50%, que ara per la tarda faran que els trens circulin fins a les 8 del vespre.
Fora d'aquest horari de serveis mínims, les estacions dels ferrocarrils de la Generalitat estaran tancades al públic. Hores d'ara, però, ens comuniquen des del centre de control dels trens de ferrocarrils que s'estan complint aquests serveis i que els convois circulen segons els horaris previstos.
Al marge d'aquestes aturades als ferrocarrils, normalitat a la resta de transports públics, metro, autobusos, tramvies i trens de rodalies de Catalunya circulen correctament i sense incidències a Barcelona i àrea metropolitana. És tot de moment des del Transmet. Bona tard.
Aquesta tarda obre portes a Barcelona part del museu més gran del món dedicat al cànnabis i pretén apropar als ciutadans l'ús de la planta del cànnam al llarg de la història. El museu, ubicat a la finca modernista Palau Murnau del Calé Ample, és la continuació del seu homòleg a la ciutat holandesa d'Amsterdam, que s'ha quedat petit. Com Ràdio Esports
Bona tarda, us parla David Amador. Continua en joc la final a 4 de l'Eurolliga de Bàsquet a Istambul a Turquia. En la primera semifinal s'enfronten al CSEC de Moscou i al Panatinaikos. De moment, al descans, dominen els grecs de 2 punts 32 a 34 a les 8 del vespre. En la segona semi, el Barça jugarà contra l'Olimpiakos d'Atenas. Juan Carlos Navarro i Bonifaz Endong arrosseguen problemes físics, però en principi estaran disponibles per Xavi Pascual.
L'exblaugrana de Jan Bodiroga ha valorat l'Olimpiakos en declaracions de Comradio.
I en ciclisme, el colombià Miguel Ángel Rubiano ha guanyat en solitari la sisena etapa del Giro d'Itàlia. L'Italià Adriano Malori és el nou líder de la prova. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre el periodista de TV3, Lluís Caelles, presenta a l'Ateneu el seu llibre, Fukushima, crònica d'un desastre nuclear, una obra que recull de les experiències viscudes per Caelles i Sergi Vicente, també corresponsal de TV3. El desastre nuclear va trasbalsar al Japó i de retruc al món sencer. L'experiència era inèdita a Occident, ja que només s'havia viscut a Txernòbil. Tot i això, Japó va encaixar molt bé la situació...
i tothom va treballar per sortir-se'n. Avui fa quatre dies que es va tancar el darrer reactor japonès, passant a ser així Japó, un país no nuclear. La presentació de Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear, serà a dos quarts de nou del vespre, a la sala Piquet de la Taneu, un acte que organitza l'escola d'escriptura de la Taneu. I demà dissabte se celebra Sant Just, la Festa de la Pau, amb activitats per petits i grans durant tot el dia. Enguany els actes es concentraran
A la plaça de la Pau, començant a les 12 de la migdia i fins a les 10 de la nit, hi haurà un espectacle infantil acompanyat de xocolatada, també ballada de sardanes, una actuació de gegants o altres actuacions com del drag disseny i un espectacle de bandanderà, a més a més d'una botifarrada popular.
I acabem amb aquest butlletí destacant-vos un altre punt d'agenda, perquè l'agrupació Ciclistes Enjust organitza diumenge la setena volta dels Torons. L'excursió pretén atraure a mans el ciclisme, ja que el nivell de l'excursió és mitja alt. En total són 32,7 quilòmetres, una mica més que en les edicions anteriors. El desnivell acumulat arriba fins als 1.150 metres, tot i que el recorregut segueix camins amples i no passa per trialeres ni corriols. La volta començarà al camp municipal de futbol. A les 9 del matí les inscripcions
Es poden fer a través del web www.accentjust.com o bé abans de la cursa, fins a 5 minuts abans que comenci. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy and the fear Binding myself, making every possible mistake
Bona nit.
This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here I felt the joy under a field Finding myself making every possible mistake A new soul In this very strange world
Fins demà!
Oh, oh, oh, oh
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7.
Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Camí d'un quart de set de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Què tal? Com esteu? Durant aquesta estona, fins a les set, parlarem de la Riera, aquest col·laborat als mitjans de TV3 amb el senyor Benito i la Carme, que entraran d'aquí uns moments i acabarem amb les coses importants de la vida, avui al programa, amb el senyor Benito, parlant de l'adaptabilitat o l'art de la improvisació.
Va, això serà d'aquí una estona amb el senyor Benito, que en aquests moments ja està entrant a l'estudi número 1 de ràdio d'Esbert, com tanca la porta, i s'acomoda... Bueno, el senyor Benito, ja que està entrant, et saludo. Hola, bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Què tal? Com va tot? Bé, bé, força bé. És que m'he confós i he entrat a l'estudi número 10.
Sí, sí, sí. Avui, no, no, aquí és l'U, aquí és l'U. Sí, avui la gent està molt graciosa, també, eh, tothom. Ah, sí? Sí, sí, sí. Va, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, i nosaltres què tal? Doncs mira, aquí, amb el senyor Benito. Bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda.
Se'n sembla aquella pel·lícula dels hermanos Marx, ¿no? Bona tarda. Senyor Raven, la senyora Dürfen. Senyora Dürfen, la senyora Dürfen. Senyora Dürfen, la senyora Dürfen. I així podríem estar hasta les 4 de madrugada, però se me van a romper los tirantes. ¿Por dónde iba? Ah, sí. Senyora Dürfen, senyora Dürfen. Bona tarda. Sí, en fi. Jo crec que és la primavera, o ell, i no sé què passa, perquè la gent està com excitada, no? Perquè és com...
Molta calor ja avui, no? Sí, jo crec que és això, perquè és com ja la inauguració oficial de la primavera, una mica de les festes, de tot. De les cots, ja ha portat
Sí, senyor Benito. M'ànim. Perquè vostè porta escot, no? Jo sí, sí. I d'allò, una miqueta del balconet. Eh, qui li qua? Amb l'Eli ja sabeu que repassem alguns actes de festes populars de Catalunya que es fan aquest cap de setmana. Eli, també, per cert, podeu trobar a elizendacapdevila.wordpress.com que no ens cansarem de repetir
que a l'Eli s'ho curra molt i allà podeu trobar tota l'agenda impresa i tot plegat. Avui marxem a Tàrrega? Avui marxem a Tàrrega, sí. Però què és la Fira de Teatre de Tàrrega? No només de Fira de Teatre viuen a Tàrrega, fan moltes altres coses. Ah, vale, vale. Què fan? De fet, aquest cap de setmana tenen el FiraCoc. FiraCoc? FiraCoc, que a l'entrada d'això dius, què és? El coc és una d'aquestes especialitats gastronòmiques que tenen allà...
I què és estufet? És una coca, eh? És com una pizza. Ah, vale, perquè... Una coca, sí. En anglès fa de mal dir, eh, aquesta fira? Sí, sí. Jo a l'entrada, quan l'he vist, dic, això què serà? I després dic, ai, no, vol dir coc de coca. Ah, bon. Una coca, com de pizza, ara ho veig, això. Ah, d'acord. Sí, sí, tota la gent de l'Urgell...
i fan receptes flaqueres i flacaires i aleshores presenten les seves coques en aquesta fira tan estupenda. Entrada gratuïta, tastets de tot allò que s'has posat, és a dir, que nois... Home, hem d'anar, no? Sí, és que Cris. Sí, exactament. Anem aquí al Piracoc i vinga, a tope. Piracoc. Bé, anava a fer una broma, però no la faré relacionada amb una notícia d'això entrevolta que ha aparegut aquells dies. Sí, no, és veritat.
L'has vist a la llegida? Sí, amb els massatgistes, no? Sí, amb els massatgistes, senyor Benito. No, no l'he llegit. Em pot fer cinc cèntims? Bueno, no serà fàcil, però és bo que... Bueno, quatre. Els massatgistes... Els cèntims que calgui. Els massatgistes de Jontrevolta l'han denunciat per agressió sexual. Anava al massatge cinc cèntims? Sí, sí. Clar. En fi, queda... A què venia això? Amb què els agredia?
Amb la Fira Coc. Directament. Efectivament, efectivament. Bé, marxem ara a la bonica població de vidreres, que jo tinc molts bons records de vidreres, a la selva, eh? Sí, sí, sí, ja saps que aquestes són les que m'agrada cada any parlar, eh? De la Fira de Tractoristes de Vidreres.
Estos fan més hombres. Els tractors a mi m'agraden, em posen, em posen. Sí, però són una mica els bascos catalans, no? Els tractors de tot arreu. I, en fi, què fan a la Fira de Tractoristes? Perquè hi haurà una mica de tot, no?
Hi ha una mica de tot, ja des de tot el tema aquest tradicional, que ja m'agrada molt, la tallada de Fustenxarrac, dels destrals, de Farracavalls, faran una carbonera, es posaran bestiar, i faran una autèntica, diguem-ne, desfilada de tractors. Que si heu d'anar per allà, per la selva, compte que pot haver-hi caravana. Com es posin els tractors allà un rere l'altre, vinga, amunt i avall, això pot ser complicat pel trànsit, eh?
Molt bé, doncs sí, home, la veritat és que, a més amb aquelles carreteres estretes, no?, de Girona i la Costa Brava i tot això, que quan et trobes un tractor d'aquests, molta gràcia tampoc fa, eh?, si vas amb cotxe, però bueno, s'ha d'entendre i si l'Eli es fan dels tractors... Sí, sí, sí. Una de les proves que fan és el trial 4x4 de tractors, que és un concurs d'habilitat per tractoristes,
És com Monster Jam, però a la catalana, no? Sí, sí, totalment, totalment, totalment. I després recuperen tractors antics. Igual que hi ha les fires aquestes de vehicles antics, doncs igual, però amb tractors. I qualsevol ferralla que tenen per allà, l'han tret, l'han recuperat, i l'han tret allà, i han posat una capa de Minio, i dient, vinga, a favor.
A la fira de totes, o sigui, serà espectacular. Eli, on estàs? Perquè escoltem una música de fons? Sí. Que estàs a l'any xinès, al Port Vell o alguna cosa? No, no, no, estic dinant. Home, home, Eli, un moment, para, para, màquines, para. Em nego a fer la secció enmig del dinar, Eli, però com pot ser això? És així, és així, però és, bueno, jo vull dir que... És que, de fet, el primer, quan em truques a aquesta hora, jo estic cantant. Estàs dinant sempre? Sí.
Home, Eli, per aquí no passo. Home, això no pot ser. Ja calculo, eh? Per això ja calculo perquè sé que com truques a aquesta hora, doncs jo ja a aquesta hora ja estic pel cafè. Escolta, si et truco a les dues al migdia et va millor, no? Estic paït, ara mateix estic paït. Si et truco entre dues i quatre et va millor, veig, no? No molt millor, no estaria dinant, no? Estaria el branch, estaré en el branch. Ostres, doncs Eli, vols que ho deixem per després o alguna cosa o què? Què dius, home? Ja està. Ah.
No, no, és que ara, ostres, ara m'ha segur greu, eh? Jo soc molt pitària. Puc anar dinant, puc fer l'asfecció, pim-pap, pim-pap, eh? Sí, sí, ho sabem. Hi ha cafè de cop i puro? No, la cop i el puro avui no, toca. Un fàries. Aquests pots, eh? Per anar baixant, per anar baixant. Molt bé. Per anar baixant. Doncs, en fi, ja ho sabeu, eh? Vidreres, que, per cert, aquí vaig que hi ha un telèfon, no, Eli? Sí, perquè el que aquest han incorporat, Vidreres, eh...
Jo ho havia fet, això, eh? El que passa és que hi poso aquestes coses que fan, que el junten tot i llavors sembla que és molt més guai. És el tema del pagès de ferro. Ah, el pagès de ferro? El pagès de ferro. El pagès de ferro. El pagès de ferro.
The Iron Countryman. Què dius? The Iron Countryman. Què dius? The Iron Farmer. Ara, ara millor, ara millor. Ara millor, no? The Iron Farmer. The Hill of the Leap. A veure, i llavors què passa, que hi ha un telèfon... Aquí es fan diverses proves per decidir qui és el pagès de ferro. Sí, sí, sí. Carany, bueno, això, on? Quines proves fan? Quines proves fan?
Ostres, noi, l'any passat sí que vam trucar l'any passat i vam parlar amb un dels nois que deia... Ah, és veritat, és veritat. I ell ens va dir que feien una d'aquelles de tira, no sé si era de carregar sacs de no sé què, bueno, aquestes coses. Què fem? Truquem o què?
A veure què passa. Truquem, senyor Benito. Vol posar-se vostè, senyor Benito? No, no, no. Per què no? No, que no, que no. Que no entenc el idioma pagès. Va, va, va, posis-hi vostè. Senyor Benito. Em posa'm un compromís, eh? Senyor Benito.
No va posar-s'hi? Això l'hi deixo per vostè. Ja, aquestes torrades i pallasades, no? A platfort sempre l'hi deixo per vostè. Ja, ja, ja. Home, com que vostè té aquesta veu així com de pagès de tractor, saps? Ah, ara? Sí, sí. Va, va, doncs anem a trucar a Eli i parlar amb la comissió de tractoristes a veure quines proves fan, vale? A veure, la comissió de tractoristes explica.
El telèfon comença per 666. Bona senyal. Sí, això va bé. Aquest és el tractor satènic. A veure... Me l'imagino tunejat, així, tot de cos de foc i tal. A veure, estem trucant a la comissió de tractoristes de Vidreres que fan aquesta fira de tractoristes durant demà i diumenge. Trial 4x4 i el concurs d'habilitat per tractoristes.
Hola, bona tarda. Aquest és la Comissió de Tractoristes? Sí, soc el secretari de la Comissió de Tractoristes. El secretari, què tal? Mira, et truquem des de la Penya del Morro, estem en directe a Ràdio d'Esvern. Digue'm, digue'm. Vam parlar amb tu l'any passat?
Podria ser que sí. Home, què tal? Som el Jaume. Jaume, em sembla que vam trucar també a un telèfon i ens vas atendre molt amablement. Saps què passa? Que ja ha passat un any, trobàvem una mica de nostàlgia de la fira de tractoristes. L'hem vista a la agenda que fem cada divendres aquí al programa i diem, anem a trucar i preguntar una mica com es prepara la fira d'aquest any, no? I no sé, quines són les proves que es faran...
en el concurs del 4x4 i tot això. Doncs, però el preve amb moltes ganes, perquè sembla que el temps ens ha de complicar molt i, no ho sé, les coses del 4x4 cada any són més espectaculars i aquest encara més. Ara ho parlàvem, que això és una mica com Monster Jam americà, però catalanitzat, no? O què? Sí, una mica més d'estar per casa, diguem-ho així. No ha de ser tan professional com ho fan aquests del Monster Jam...
Aquests ja són l'empresa, això. Si no, mira, aquí és vindre cadascú amb el seu vehicle i a veure com ho fem. Perquè cadascú porta el seu tractor. Però si hi ha desperfectes, què?
Això cadascú s'ho sap. Cadascú sap el que es fa amb el seu tractor, no? Sí, esclar. Molt bé. Doncs, Jaume, alguna prova així o alguna cosa per atraure també la gent que ens està escoltant i dir, ja, doncs, anirem a Vidreres aquest cap de setmana. Aquest any, el diumenge de tarda, tindrem en Santi Serra, que l'heu pogut conèixer tots en el... Tu sí que valis, amb la doma de cavall. Perdó, la...
La doma de cavalls. Ah, la doma de cavalls. La doma de cavalls, val. I, bueno, i tot el tema de tractors, tractors antics i 4x4, parades d'artesania, coses per la mainada, coses per la gent gran, per tots. Tu, Jaume, portes tractor? Jo tinc un jondere. Un jondere.
Però ja la soc pagès. Però pots participar o no? Sí, sí, sí que puc participar. I què fas, per exemple? No sé, quan madeix el teu tractor? La roda darrere del tractor, quan madeix?
Hosti, no ho sé, tu. No, per fer-nos una idea, no? Dos trenta, deu fer. No, dos trenta, no. Deu fer metro vuitanta, una cosa així. I per practicar durant l'any què vas? Pel tros i poses ferralla i vas per sobre? O treballes a la Generalitat Nacional? No, és una mica... El fa servir una mica per l'hort i això, i llavors, l'està en una fira, veu... Mira-te una mica la fira dels voltants,
I doncs si a Camillón també fan una mica la fira i tots anem allà, i si a Massanet també, doncs mira, anem aprofitant i ens anem apujant uns als altres. Per cert, la gent que teniu tractor, què opineu de quan esteu a la carretera i per les circumstàncies, perquè no és prou ample, no poden circular més cotxes, i creieu una retenció, la gent comença a pitar, tot això, què opineu? Perquè a vegades la gent es posa molt nerviosa, eh?
Això és com aquell de l'anunci que diu, mira, vaig a la primera, la gent va estar clamant i tot per darrere. És el mateix. Per molt que els posin nerviosos, a veure si les carreteres estan com estan, si ha d'anar per les carreteres. S'ha de tenir paciència, no? No t'ha passat mai res, alguna anècdota així, que diguis, mira, doncs, ostres... No, no, no, a veure, són coses d'aquelles que a vegades...
Quan t'ho pregunten, el que et passa més ràpid és el que et deixa més tranquil. A vegades la gent que s'encanta darrere són aquests els més problemàtics. Doncs Jaume, gràcies per haver-nos atès de debò, perquè ha sigut un atracament això. Gràcies per haver-nos dedicat a aquest perill de minuts.
Penseu que us poso la llista i l'any que ve us espero una altra vegada. Sí, home, no, el trucarem, el tornem a trucar l'any que ve, perquè ja estem aquí creant un idilli. Que vagi bé, i ja ho sabeu, eh, aquest dissabte i diumenge, a Vidreres, aquesta fira de tractoristes, 12 i 13 de maig, trial 4x4, concurs d'habilitat per tractoristes, que es farà aquest diumenge al matí, i la pàgina web tractoristes.com. Que vagi molt bé, moltes gràcies, Jaume, una reçada. Moltes gràcies a l'altre, i esperem a tots. Merci. Vinga, adeu.
Bueno, Eli, ja està fet, això, eh? Home, ja... No, home, ja, home. Sí, m'enrollo, sí. Ja ens coneixen, ja ens coneixen. Ah, veus? Sí, ja ho saben, no? La penya del morro trucarà per tocar una mica els nassos i... No, però molt amable, eh, l'home, molt amable. El que passa que jo no recordava, tampoc no heu volgut ficar la pota, si l'any passat, Eli, vam quedar que aniria i al final no vaig anar...
Sí, sí. Vau quedar que després d'esmorzar, perquè primer s'havia de dinar i després s'havia d'anar allà a portar les bales de palla o no sé què s'havia de fer. I vas dir, home, després de dinar és fort això, després de dinar. Potser no aniré, vas dir. I llavors va quedar així la cosa.
Molt bé, molt bé. Bé, que bé, ja has fet bé, ja has fet bé. Sí, bé, jo estaria cagat avui, no sé per què, però bé, sí, m'he pensat a veure què passarà, no? Un tractor, jo me l'imaginava que vindria a casa i, hola, bon dia, sóc el Jaume, saps, amb el tractor allà al pis i tot, i dic, bé, no cal. En fi, Eli, em sembla que no hi ha cap més acte d'antiagenda avui, no? No, no, no, l'únic que sí que voldria és destacar un acte que aquest em queda de veres pendientes per la setmana que ve per explicar-vos ben bé el que és.
que és a Sant Feliu de Palladaus, a la Barrotxa, que fan la pescada de llunes amb cova al riu Bruxent. La pescada de llunes amb cova al riu Bruxent? Sí.
I això és una activitat que es fa també aquest cap de setmana i dic, com això, per això ho tinc d'investigar bé, perquè no es pot parlar aquí d'això sense saber de què va. Mirem-ho bé, investiguem-ho i la setmana que ve ho comentarem. Eli, moltíssimes gràcies per la feina i ja ho sabeu que teniu el blog elisendacapdevila.wordpress.com Hi ha algú que demana el segon plat, eh? Amb totes les activitats del cap de setmana. elisendacapdevila.wordpress.com
Eli, moltes gràcies. Una abraçada. Una abraçada a tots dos. Adéu. Dos quarts de set de la tarda. Fem una petita pausa per escoltar un tema musical de la troba Kung Fu. Que a vostè li agradarà això, eh, senyor Benito? Crec que sí. Sí, li agradarà. La cançó del lladre. I tornem ara mateix parlant de la riera. Fins ara, a la penya del morro. Es perdenya blanca al peu.
i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet, adéu, estrella del dia. Adéu, clavell morenet, adéu, estrella del dia. Ja crec que ja en sóc grandet.
que m'he tirat a mala vida m'he de matar i robar un pis de cada dia
Vaig robar-li els dopers, també la mostra que enduia. Ah!
Bona nit. Bona nit.
Passa un minut de dos quarts de set de la tarda. Què, senyor Manitú, li agrada o no la cançó? Molt, m'agrada molt. La coneixia o no? Aquesta mena de rumba, el bandoler en rumba, no la coneixia, eh? Doncs fa molt de festa major, ja, de festa popular, no? Una mica, festes a primavera, la festa de la pau, demà... No se'n sent. Home, perquè no t'havia donat pas, encara. Vam venir un cop a... Vam venir un cop a...
A Sant Just. I a Sant Just també. També? També, també. No ho recordo. Ah, sí. I Lluís Llach va venir a Sant Just també. De fet, recordo el de Sant Just, doncs. I la Lucrecia també va venir. Ara està molt bé, aquell concert de Sant Just. Quin? El de l'altre, el Kung Fu. Home, és que són la festa de tot.
Vinga, va, parlem de la Riera, com cada setmana, els divendres, fem la nostra tertúlia particular d'aquest col·laborat dels migdies de TV3 amb la Carme. Puc acabar de presentar la tertúlia? No, digui jo, eh, pregunto. Tira, home, tira. Jo ho sap, la gent que ho fem. La gent no ho sap.
Abreviem. Abreviem. Bueno, va, a veure, per on voleu començar? Bueno, va, presentiu-te una vegada. No, no, ara no presento. Jo diria que el titular de la riera d'avui era Camello, inconfeso i màrtir. Estem d'acord, Tarma? Sí. Tot i això, jo vull dir una cosa. Què passa, ara?
que és que és molt avorrida la Riera. Molt, però bueno. Avui hi ha hagut un moment, no, al final, però hi ha hagut un moment que estava al sofà mirant la meva família. Tu miraves la teva família, de l'avorrit que era. No els he dit, dic, estic a punt d'aixecar-me.
Mira la Riera. Com a... Com a aquesta protesta, no? Sí, sí, sí. És que no m'agradava gens. Bueno, estava fent coses amb el mòbil mentrestant, però és que... Sí, és una mica redundant. Al final... Un moment, que tenim a l'Esteve Rovira, director de Riera, al telèfon. Esteve, bona tarda. Hola. No en diríem cap problema, en dic-li. Si se la decanta a las 40, se le canta, ¿me entiende? No, és veritat que, com diu el senyor Benito, algú té alguna cosa que està bé. Alguna cosa que està bé, està bé.
I l'escena final ha estat molt bé. Doncs anem a veure l'escena final, o què? Claudi... Claudi i Judit, sí, senyora. Estat bé, estat bé. A veure, anem a veure si la trobem, perquè no és fàcil. T'agradarà a tu, Jordi, eh? Sí. Podràs posar efectes. Ah, sí? Sí, sí, sí, ha tingut xitxa. Per què no puc escoltar re? Perquè potser no tens l'audio posat de l'ordinador. No, sí que està posat. Sí que ets molt llesta, tu, que està posat. A vegades passen aquestes coses. No, ja ho sé. Pitjors coses s'han vist. Sí, senyora. No, ja sé què passa.
que tenia... Tenia un tap de cera a l'orella. No. No, escolta. Per què no? Ara, ara, ara. Anem a veure si podem veure l'escena final d'una vegada, per favor. Gràcies. Vinga, vinga. O rodaran caps, eh? Típiques, en Manito volia parlar dels Flaquer, eh? No, no, primer fem aquestes. L'altre era el titular del capítol. És més endavant, eh?
Sí, és un segons més endavant. Però posem-nos en situació. El Claudi i la Laura Conejero, la Pere Arquilloé i la Laura Conejero, també coincideixen? Crisi, eh, una mica? Són Marit i Muller? Són els pares dels seus fills, respectivament. Sí, són els pares. Això pot passar amb moltes persones. No es coneixen de res, són pares dels seus fills, respectivament. Es van deixar en una època, ara han tornat en aquesta temporada...
i ara hi ha hagut una mena de gir del personatge, no?, que dèiem, i la Laura Conejero... Ara que dius, de fills, la Lídia, havies vingut una filla amb el Claudi? Un fill, sí, l'Adrià.
De vegades flora com a efecte de so. Sí, i no surt més. Ja van, eh? No, espera, espera. Para, para, para, para. A veure, la cosa és que estan passant un mal moment, no? Va ser un mal moment. Ella li va dir, mira, el Prats, que és l'home aquell que ara està morint i tota la història, diu, no vull continuar pactant amb ell perquè vol que, bueno, mai que estigui enamorat. El Pere li diu.
No, això... Ah, la noia, la noia? Sí. Ella li diu... Li diu al Claudi. Sí, ja ho entenc, ja ho entenc. Que el Prats és que està enamorat i, per tant, vol allunyar-se'n i no vol fer d'ajudant com estava fent ara. Ah, doncs, per tant, diu molt a favor del seu personatge, no? D'acord. Doncs llavors què li diu al Claudi? Sou pocs íntegres. El Claudi li insinua... Quina conya, no? Li insinua que continuï. Que continuï. Sent l'assistent i que si ha de fer alguna cosa no passa res. Un aplaudiment per Pere Quilloé, no? Un moment, però ara... No, això és un altre dia. Què va? Això és de dilluns o dimarts.
i avui la precipitació ella diu, ja no viure mai més bla bla bla i se'n va i d'altra banda avui el que hem vist d'altra banda, el que hem vist és que la conegera li deia al Roger Prats que volia deixar de ser ajudant també llavors, un cop dit això ja ho podem veure a l'escena doncs vinga, anem a l'escena aquesta setmana m'he trobat molt sol què ha passat? em sembla que això no té res a veure amb la prepotència ui, ui, ui amb la impotència
Dona, se'n vol anar a viure amb en Lluc. Pere, aquí l'ho ha estat allisclar. Esclar que ho sé, i parlo amb ella cada dia. Però vols deixar d'estar a la defensiva, que no t'estic acusant de res? Només vols que s'acabi aquesta distància. Ja n'hi ha prou, no? Fa pena, eh? Quan falta per la reconciliació. Mira, un bell dàmires. És que et conec massa, Claudi. Ara et fas el seductor i esperes que et caigui de quatre potes, oi? Com sempre. Doncs no. T'has de ficar al cap aquesta vegada...
No passarà això. Tinc unes coses molt clares. Quan pensi que s'havia acabat, s'havia acabat. Ho deia de debò. Ja no estem junts. Em desborda la teva ambició. De fort. El que volies quedés amb en Prats era massa. No tens mesura quan es tracta del casino. No tens mesura. Prefereixes en Prats.
Què passa, que et poso el seu nou pentinat? Un moment, para un moment. Sí, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, Pere. Molt bé, eh? Ho has parat? Sí, jo no he vist el pentinat, però... Home, li estan fent quimioterapia i no té cabell. Vull dir que realment va fort. Home, aquí no han estat bé els guionistes. Com les boles d'evitar. Aquí no han estat bé. Sí, una mica que... Han estat bé, han sabut ser broma. De cosa que és molt sèria, per altra banda. Però com que és el seu personatge...
I com que el Prats és dolent... No, és un personatge que és així, saps? I amb això es pot dir tot. Bueno, anem a continuar... Encara l'odi tant, per això ho he volgut aclarir. Sí, sí, sí. De deixar de ser la seva assistent personal i de deixar el casino, però al final no ho faré, gràcies a ell. En Prats és merda. Com? Ara està malalt, fa molta pena, però és merda. Sí, potser sí. Però en Prats ha sigut més digne que tu, té més classe, ell ha anat de cara, tu no pots dir el mateix. Què li passa a la conejera?
Gires l'esquena, com han fet en Balló i en Villar. Síndrome d'Estocolm. Han fet un pacte per protegir-se d'en Prats du el seu mateix. Si tothom et gira l'esquena, potser tu ho hauries de fer virar, no? La música està molt alta, no? Sol. Ho veus? Quina mena sonora és aquesta? La majeta de Spotify? En Prats, de fet, creu. El Padrino. El Padrino, que sí. Sí que ho és, sí que ho és. Té un aire. Si vol això de mi, perd-te el temps. I tant, si perd-te el temps. Mira, mira, mira.
Perquè tu i jo tornem a estar junts. Estem fixant per l'altre, Judit. Ja veuràs com tornarà. Oh! Has acabat. No, ja li farà un petó, no? Que te jugues. Ho fa veure. Com està? Oh!
Ah, la família, Judita. Bueno, Pere Riquilloésia, és una mica Don Corleone de la Riera, no? Està molt bé. Per tant, aquesta és l'únic, és el més destacat de la Riera de les últimes quatre setmanes. No?
Hi ha el de tema, que destacava... Ha sigut el moment, diguéssim jo, el moment còmic. Moment flaquer, còmic, eh? Que arriba aquella mena de capellana que tenen, que diu mossèn Bernat, que té una mirada inquietant. Té una mirada una miqueta allò que diu... És estrany, eh?, aquest personatge o aquest actor. No sé què és l'estrany. I el personatge... Ell es diu Triolà, de cognom.
Triolà. Albert Triolà. Sí, està ara en agost, en el TNF. Sí, home. Fa un paper a agost. Com a dada porta, no? Com a dada oculta. Sí, sí, com a... Com a dada oculta. Sí, sí, com a... Com a dada oculta. Sí, sí, com a... Però això, a divendres, del programa de televisió que fan darrere, no ho farien. No ho dirien. No ho dirien. No ho dirien. Tu sí. A veure.
Per això no estàs allà, ja, aquí. Però bé, llavors l'home aquest, el mossèn, arriba a Can Flaquer, veiem el Can Flaquer, jo no ho entenc, perquè a veure, que a mi m'ho expliquin, el Flaquer aquest té problemes del bufet, no li tira endavant i sempre està enfeinat, sempre està enfeinat, bueno, quina feina té, quina és la feina que fa, però sempre està a casa, sempre està a casa.
És d'aquells que diuen, truca al despatx, que hi ha algú per a mi. És d'aquells, eh? M'ha llamat algú? És un maia. Aquest és un maia, eh? És un maia, no? Aquest és un maia. Ja que hi ha alguna cosa per a mi, no? Sí, que hi ha algú per a mi. Que m'ha trucat algú. Això també és d'Ocho Març, no? És d'Ocho Març. Sí, el xico, eh? Que arriba allà a l'òpera i diu, hi ha algú per a mi? Diu, però si no treballes aquí, diu, ja, però és que no treballo en ninguna parte. ¿Dónde me lo van enviar, si no?
Això era un acudit que feia el Gila. Ho puc fer? Si estem entrant en una nova secció, que no ho sabia. Era un acudit del Gila, ja sap que Gila és un dels grans humoristes que ha tingut el país. Está el enemigo que se ponga. Llavors, si era un acudit d'aquests darrere, trucava a una casa i dic
I l'agafen i deien, diga, què està Ramiro? No, no, aquí no hi ha ningun Ramiro. Cap d'una altra estona tornant a trucar, diga, què està Ramiro? No, no, aquí no hi ha ningun Ramiro. I així tot el dia, no? Està Ramiro, no, aquí no hi ha ningun Ramiro. I a les 10 o les 11 de la nit, truca per telèfon i dice, oi, hola, soy Ramiro, què ha llamado alguien para mí? Ah, sí, ja m'ha recordat. És un clàssic, eh? A la carta no li ha fet gràcia, no és veritat. M'ha agradat, però...
M'ha costat d'entendre'l. No és tan difícil, eh? Perquè l'aliment no l'he entès. Llavors, jo sempre em passa amb els acudits. Vol que li vols dir un altre nom.
I llavors l'he entès. M'ha fet molta gràcia. L'explicaré aquesta nit. En comptes de Rami, no vol que et posi una mica? Sí, posa Miquel, digues Miquel. Miquel! Que ja m'ho valgui. Va bé, eh? Quan un acudit... No, no, Carme, no m'ho arreglis. Quan un acudit... Que m'ha agradat. S'ha d'explicar malament. No, per a mi se m'han explicat tots els acudits. Ah, sí? A veure, Carme, em van dos i el del mig cau. Aquest em va costar en el seu moment. Ah, sí, no? Perquè no en tenies. No en tenia, el del mig, no sabia on era. Exacte. On estava el mig?
Bueno, anem de cara al flaquer, tu. Anem de cara al flaquer, ja, perdona. Bueno, total, que arriba el mossetet aquell, perquè se suposa que el flaquer viu amb una torre. Ja m'explicaràs que passava per aquí, no? Passava per aquí, quan ha vingut expressament animal. Sí, sí, sí, sí. I ja anava amb una cartereta, que m'ha fet sospitar el mosset amb una cartereta. Bueno, entren i comença allò, què tal, com es trobes? Tenim problemes en el despatx.
Ja saps que el bufet no va gaire bé, aquelles coses, no? És Sergi Mateu, no? Molt bé, ben treta, ben treta. Ben tret, Benito. Anava fent coses d'aquestes. I al final, però ell li diu, però jo veig que tu personalment no estàs tranquil, ja passa alguna cosa. Clar, ell és un ministre de Déu i té que saber com són les seves ovelles. I llavors és pastor. I ell al final li diu, em vull confessar.
I diu, vinga, som-hi, que aquell diu, vinga, fotrem safarets aquí, vinga, es posa l'estola aquella de color morat, i diu, vinga, que ens enterarem aquí del safarancho aquest. Ja pensava a tocar, eh? Ja tenim el mossèn allà, eh? El mossèn, ja. I llavors què? Ja tenia els pèls de punt d'allà, diu, vinga, boda-li!
I que es confessa i què diu? Llavors comença la confessió i diu, bueno, ja sap que jo els diners hem tingut que fer coses. Llavors li diu que té un alijo de droga
marca cocaïna. I el capellà ja s'ha despistat. Es posa molt nerviós. Es posa nerviós. El capellà. El capellà es posa nerviós perquè a l'altre li diu, tinc un paquetet aquí d'unes pòlvores blanques. Diu, vols una mica? I el capellà està de dir, coño, pues saca, nene, has de fer unes crenxes, hòstia. Estamos aquí en la confesión, mi amigo. I bueno...
En fi, no vull riure perquè això no tallo el ritme. Perquè vostès riu més. I llavors, doncs, li diu que tenia el paquet. I el capellà, el bèstia d'ell, li diu... T'has de desfer d'aquesta droga. Llensa-la immediatament. Ara mateix. Però la droga de qui és? El fill, no? Bueno, li ha donat perquè es faci diners. El fill li ha donat la droga al senyor Flaquer. Perquè aconsegueixi diners.
perquè ell colseguessi diners. El fill, molt bé, eh? Sí, sí, hi ha hagut una escena prèvia abans, que estava molt bé, eh? Mare, fill, fill, mare. I, total, que el mossèn li diu desfesta de la droga, ara mateix, perquè és el teu deure i la teva salvació. I ell queda allò que ve a dir, home, ja saps que el flaquer té punts flacos.
i va dir... No, no, no, targeta groca, senyor Benito. No, targeta groca. No pot donar aquestes coses, saps? Perquè, home, el plaquer... Que això no és Ràdio Sant Feliu. Ha quedat un fleco. No, no, no, no, no. Va, i s'ha acabat la secció. No, no, és que s'ha acabat la secció. No, espera, que ara ve el bo. Ara ve el bo, ara ve el bo, home. I el... Total, que el plaquer diu, cony, deixar anar llançar això pel lavau, això no ho fan i, bueno, ningú ho ha fet.
Només a les pel·lícules, quan entra la policia, fa un escorcoll, és l'únic moment que es llença la droga al lavabo. En posa el vàter? No. Les llences al lavabo i algú descobreix? No. Algú que estigui allà a una claveguera? No, no, no passa res. No es pot saber tan bé. No les tens a les mans i ja no forma part de tu.
Si no troben a la butxaca... Total, sí. Busquem un final. Total, que el flaquer li diu...
Que la llenci. I no la llença. Llavors l'altre es treu l'estola aquella morada i li diu, doncs, no et confesso. No et puc confessar. I allà et quedes amb el pecat. Això és il·legal, eh? Un capellà de confessar, passi el que passi. Sí, home, clar. Si confessa assassins, què fa, llavors? No ho pot dir. És un secret de confessió. Hi ha una pel·lícula molt.
No, no. Els treballants poden saber moltes coses, llavors. Sí, és que ho saben. Bueno, si li diu, sí. També és qüestió de no dir-ho. Exacte, exacte. Tothom que li dius coses sap coses. Hi ha una pel·lícula molt bona, que és dels anys 50, diria. Que és precisament això, eh? És un assassí que s'assassina amb un...
Què has dit, Carme? Que sabia que faries això. Però què has dit, tu? Has dit alguna cosa? Dic que sabia que faria això. Senyor Benito, una cosa que no s'ha preparat secció avui. Sí, senyor, la tinc aquí preparada. Ja veurà la secció que és. Ja veurà el tema. Ah, val, val, val. Quin tema és? Ho estic llegint. L'art de la improvisació.
Home, senyor Manito, vostè té una seta important. Un rostro que... Però és molt bona, la pel·lícula. Sí, és un full en blanc amb un títol. Vostè, amb un parell, no? Ja ho veig, ja. Per això vaig a la Riera. És que no l'havia vist mai tan interessada amb la Riera i traient tants temes. Com que no? Si estic interessadíssim amb la Riera. La Carme és testimoni. I tu, Carme, què? Tampoc marques? Esteu molt a gust, no? Voleu uns cafès? Jo tinc odio, tinc feina. Sí.
Mira com dissimula. L'he fet més ràpid d'avui que altres dies. Ah, molt bé. Feina feta no fa fronteres. Doncs un capellà té el dret i l'obligació d'escoltar amb confessió tot el que li digui. Per tant, fa un delicte, el capellà. Es pot denunciar a la policia. Això falta al seu ministeri de confessió. La policia no, al seu cas el Ratzinger, que té la competència... Però li podrien treure, potser, el fet de ser capellà. Home, això està al 3 a la carta. No sé si a Roma ho veuen. Això està al 3 a la carta. Per internet poden veure
Veureu això, no? El Vaticani. Està el Toni Albà, no?, amb un ordinador fent-se passar pel papi de Roma. Dio, dio. Bueno, Carme, vinga, va, eh? Doncs mirin aquesta pel·lícula, que és molt bona. Quina pel·lícula? No ha dit el títol. Jo no la fa el Cliff Montgomery, i és especialment això, un assassí que comet un assassinat, i entra dins l'església i es confessa. Llavors el persegueixen. I el policia va perseguint el capellà perquè li digui qui és, i el capellà li diu que no li pot dir ni li dirà. I al final l'acaba matant. Sí, algú mor.
Però és molt bona, eh? Molt bé. Blanc i negre, eh? Imagini's de si fa temps. Ah, molt bé. Jo, és que... En fi, Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
A veure, l'art de la improvisació, què és això, senyor Benito? I per què aquest tema avui? Bé, bona tarda, audiència. Bona tarda. Sí, bona tarda. Senyor Benito. Prou. Bé, la setmana passada recordo que el tema que li vaig portar era l'art de passar desapercebut, eh? El mimetisme, eh? Com passar desapercebut. Estàs en un lloc i dius, mira, com si no hi fos. Però avui és el cas contrari.
és que tu vulguis passar per desaports avui, que tu estiguis allà i de cop i volta que t'agrac, t'enganxen, saps? Pam! La màquina t'enfoca tu, la càmera i, hòstia, i ara què dic? No? Sí, sí, sí, sí. Allò que passa que el sogre... Ah, el que popularment es diu cagar-se amb el cul a l'aire. Amb el cul a l'aire o amb els pixats al ventre. Ja l'entenc, ja l'entenc. Serien diverses d'aquestes posicions. Llavors, clar, què hem de fer?
No ho sé. En aquests casos, home, el que s'ha de fer... Tirar la veta. És improvisar. Improvisar. Vostè en sap bastant, no?, d'això? No es pensi, eh? O sempre va amb guió. Jo, si no tinc el meu guió, no soc ningú. No, no, no. Jo necessito tenir tot escrit. Tot escrit, no? Sí, sí. Rèplica, rèplica, paraula, paraula... Paraula, paraula, i no surto d'aquí, veus? Surto d'aquí, però surto i dic surti. M'he equivocat. Llavors, ja està. Rectifica. Rectifico i dic surto. Doncs aquesta és una gran...
Bé, és una cosa que estan dient ara tots els polítics i tothom està recomanant que siguem adaptats, o sigui, que ens adaptem. Vé amb maldades, tu t'adaptes.
El gran secret és adaptar-se. Les empreses s'han d'adaptar. Els treballadors s'han d'adaptar. Yeah, it's be water, be water. El Bruce Lee deia això, yeah. És l'englis deia Sant Just. Be water, my friend, vol dir flow, no? Flow. Be water, my friend. És a dir, sigues aigua. L'aigua, quan es troba un obstacle, una canyeria, per exemple, s'adapta al diàmetre de la canyeria. En canvi, una pedra no. Una pedra no. No es pot adaptar.
Be water, my friend. Adaptes. I llavors, per improvisar, s'ha de saber adaptar-se a un. Un s'ha de saber adaptar, tenir recursos. Ah, també tenir recursos. Jo vaig apuntant, eh, tot això. Sí, sí, sí. Un que ha improvisat força bé ha sigut el rato aquest.
Rodrigo Rato. Ha fet una improvisació i al final ha sortit ha fet mutis pel foro, que diuen els de teatre. Vostè ha fet teatre, no? Sí, no tant com vostè. N'ha estudiat i tot, em sembla. Això sí que més que vostè. Més que jo. Això ja es nota. El que passa és que Rodrigo Rato o també, vaja, tots els banquers del món, que tenen càrrecs importants. Dic el que tenim més a la vista. Déu-n'hi-do, el pilotat. Banquia. Banquia. Banquia.
el que ha passat exactament amb Banquia és que el rato ja té el parquet de casa seva fet oi, a mi què? i a mi què? i a mi què? i a mi què? i a mi què? i a mi què? doncs estàvem parlant d'això de l'art d'improveitar que és molt important hi ha molta gent que de seguida quan t'agafen amb un marron el primer que fas és que et fots vermell, ets quan les mans i que queges
Ah. No? Saps el que és caquejar? Sí, home. Ah, caquejar. Ah, val. Quejar. Em pensava que era una altra cosa. Sí? No, això és tira sombets. A veure. Si la... Si la... Si la pixada, no. Si la pillada... Si la pillada... Si la pillada és molt gran, és molt gran. Fins i tot pot fer pipí a les calces, eh, que es diu. Ja. Si la pillada, aquella...
I ara què diu, tu? Nunca mantuve relaciones sexuales con esa mujer. En veritat, Bill Clinton per dins era... No, no, no. Això és una prova pericial, eh? És una prova pericial que quan el testimoni caqueja, aquí passa alguna cosa. I el Habibi i tota la gent que té problemes a la parla? Perquè aquests ja estan improvisat... Bueno, aquests els han pillat sempre. La primera llei de la improvisació quina és?
La primera lli d'aprovisació sempre és una que diu així, si no n'he vero, he ben trobat-ho. Doncs, Miri, m'agrada molt aquesta. És la mateixa frase que ens deia el mític Narcís Alegall, professor de filosofia de l'Institut de Sant Just, que deia, bueno, escolteu, això en un examen era molt peculiar, també. Si en un examen feu el... o no sé si era un examen, però vaja, si us ho inventeu...
I cola, cola. Llavors, si no n'he vero, he ben trobat. Si no n'he vero, he ben trobat. És a dir, si no és veritat, escolta, està ben trobat. Està ben trobat. És el mèrit, tu. Sí, i l'altre s'ho traga, l'altre cola i diu, bueno, mira, tira, tira, que sóc recut. És típic allò, no? Vull dir, tu estàs al llit amb la querida, no? Vé la dona i diu, què fa aquesta dona aquí? Diu, ah, no, és la...
Bé, t'inventes. Ara m'han pillat, eh? Sí, ara m'han pillat. I he quejat. I he fet tot, eh? M'he posat vermell i he quejat. I se m'han escapat unes gotetes de pipí. Molt bé. Després ve la gent de la desbernada, després, que és el programa que fan de 8 a 10. Era una mica un exemple pràctic de què li pot passar. Ah, moltes gràcies. Què passaria si vostè...
està al llit flagrantment amb la querida, amb l'amant, amb una altra que no és la pròpia, i en aquell moment entra la pròpia i li diu, què fa? Què fas, Jordi? Què estàs fent?
Clar, tu em dius, Cardan, que no ho veu. S'ha. Jo diria, jo estic Cardan. Si no te n'adones, no ets digne de ser la meva nòvia. Ara? Ja pots marxar d'aquí. Ja pots marxar. Sí, exacte. No, és que tallo jo. La millor defensa sempre és un bon atac. Exacte. Què fas aquí, no? Què fas tu? Sí, hem tallat. Diu, quan? Ara mateix, per entrar. Ja està, allà fora. És canviar la truita, no, també? Canviar una mica. Clar...
A la vida, tota la història de la humanitat ha sigut la història de la improvisació. Home, ara s'entenen moltes coses. Clar, s'entenen moltes coses. Vostè creu que Colón sabia que anava a trobar allò de les Amèriques? No, i quan ho va trobar va improvisar. Va improvisar, va dir, coño, Amèrica! No, no, Amèrica no va dir, les Índies, les Índies! Venit a mi, no? Venit a mi, les Índies!
Que bo, i llavors va improvisar i va dir, li idem a Amèrica. Sí, bueno, això va ser una mica en posterior, però clar, el tio arriba allà i diu, coño, les Índies! I els tios que estaven allà van dir, Índies? Què dixen, Índies? Que està tonto? O què passa? No van saber... Estem improvisant ara, no? Vostè està improvisant? No, no ho estic seguint aquí jo, que no ho diré així igual que jo. Ah,
Però això no ho diu enlloc, enlloc. No? Està improvisant, senyor Barí. Passi la pàgina, home. Ah, a veure, a veure. Ah, sí, sí, està aquí. La pàgina darrere que no hi ha res escrit. Sí, sí, sí. Perquè vostè improvija bastant també a la seva vida, no? Bueno. Bastant.
A l'hora de llevar-se ja és una improvisació. La vida és una improvisació mal escrita. Li agrada aquesta frase o què? Molt, molt, molt. M'ha agradat molt, eh? Bona, molt. L'hem fet entre els dos, no?
Entre els dos. Ha sigut d'ara, eh? Ha sigut improvisada. No és una cosa que dius. Això ho va dir Shakespeare. Això ho va dir un tal... O sigui, la vida... És una improvisació mal escrita. És molt bona. Al final hem fet alguna cosa. Registrem-la! Registrem-la!
La vida és una improvisació mal escrita. Si vol, podem fer un espectacle d'això. Podem fer un muntatge d'això. La vida és una improvisació mal escrita. La vida, dos punts. Una improvisació mal escrita. Port Jordi Domènech. Vostè què? S'ha colat aquí, no? S'ha fegit a la festa? Home, si no l'hi trec jo a això, a vostè no li surt del caledre, eh? La vida... No, perquè jo necessito gent com vostè al meu voltant per poder fer coses. Me la compra, aquesta? Sí. 10 dòlars. 10 dòlars, home. Ja sap el pacte, eh? Sí, aquí té un cèntim i...
Aquí té 10 cèntims i n'en sobran 4. En fi, senyor Manito, que ho hem de deixar aquí. Ho deixem aquí? Sempre deixem la paraula a la boca. Una improvisació mal escrita. Amb aquesta frase reflexioneu, teniu tot el cap de setmana, estimats joients, per pensar-hi. Dilluns farem una reta. I el dilluns preguntarem. Que vagi molt bé. Senyor Manito, gràcies. I la setmana que ve. Gràcies, senyor Domènec. Bona tarda.
Bé, ho deixem aquí nosaltres, eh? Tornem demà a partir del... Ai, no demà no, què dic? Tornem dilluns a partir de les 5 a la penya del morro com cada tarda a Ràdio d'Esvern. Gràcies a tothom que ha fet possible el programa. Tornem el dilluns. Us deixem ara amb la Carme i les notícies del Sant Just Notícies edició vespre de les 7. Fins dilluns.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Set.
Bona nit.
Bona nit.
Bona tarda, són les set de la vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 11 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. La festa de la pau arriba a Sant Just amb un conjunt d'activitats que volen reivindicar la pau. Hi haurà propostes infantils, sardanes, gegants i una actuació del drac de Sant Just, el rifenyo. A més, també es comptarà amb una recollida d'aliments i una exposició sobre els refugiats.