En directe, a matí, des de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio.espern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts a la Penya del Morro, al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domena. Què tal? Home, moltes gràcies per aquests aplaudiments de la gent que ens ha vingut avui a veure des de la bonica població de Mollerussa, les Terres de Lleida.
Bé, d'aquí uns moments parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i, a més a més, també avui al programa Cinema amb el Jordi Roca. Tindrem els branes de la Penya del Morro amb l'Èric Pomar i els seus amics, el Dani i el Joan. I parlarem també avui amb un mac, que és el Mac Stickman, i que estrena un espectacle a la sala Luz de Gasca.
Aquesta nit també tindrem el que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de Leli Capdevila i parlarem de la Riera a la segona hora amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com va tot? Molt bé. Molt bé. Doncs tot això del que tenim avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just.
Avui ha passat pels estudis de ràdio d'Esvern al cap de la policia local, oju, Joan Ramon Fabra, que ha valorat positivament la col·laboració ciutadana que contribueix a mantenir el baix nivell de la delinqüència. Sí, de fet, doncs ha explicat que, en principi, Santjust és un dels punts forts a nivell general i que fa que Santjust sigui com és, i per això Santjust, segons Joan Ramon Fabra,
Continua estampat sota la mitjana pel que fa a índex de delinqüència. Menys a la zona de la penya del moro. D'altra banda, la policia és a l'Iberdi Mars, el dia del patró de la policia. És un acte on s'entregaran els premis Conviu, que són nous, o sigui, enguany s'entreguen per primer cop, i la idea doncs és...
que serveixin per valorar la feina de persones a títol individual, gent anònima, que fa coses de manera altruista. És uns premis que vol a trucar cada any la policia per valorar, per reconèixer la feina de gent que treballa per la convivència ciutadana. Són nous aquests premis, llavors dius... Ah, molt bé. Premis conviu. Està molt bé. Premis conviu. Policia, baixi del cotxe.
Sóc Joan Ramon Sabra i li dono un premi. Es mereix el premi Conviu, per vostè. Gràcies a la col·laboració ciutadana des de la policia de les Sant Jordes Bern agraïm a tothom que faci coses i col·labori.
Bé, doncs aquest és un anunci, no?, que properament escoltarem a ràdio d'Esveral i altres ràdios sobre la policia local de Sant Just d'Esveral, no? És lliure dimarts, per tant, doncs ja concatarem també aquí, a Satorra, d'aquests premis, perquè n'hi ha uns quants, aquest any, o sigui que val la pena. Per cert, parlant de policia i tot plegat, he fet un link amb una notícia que vam saber ahir, que publicava El Mundo, dient que havia fugit un pres de la presó de Sevilla 1 aprofitant un concert dels Morancos.
I és d'aquests lladres o presos, que passaran a la història de presos a l'estil una mica Benny Hill, perquè es veu que va saltar quan tothom estava al concert de Los Morancos en aquesta presó d'Andalusia, al terrat de la presó, i van donar l'alerta als guàrdies i van estar com mitja hora buscant-lo.
Perseguint el lladre, durant mitja hora finalment el van atrapar i va ingressar a la presó un altre cop. Per tant, un aplaudiment per aquest lladre tan hàbil, que recorda aquelles històries de la model de Barcelona dels anys 70 i 80, que hi ha un documental que no parem de passar per TV3 i del canal 33. Aquest estiu l'ha passat com 50 vegades, que està molt bé. Alguna cosa més sobre la policia local de Sant Just?
Doncs mira, comentava un parell de coses més, només que el tema del nivell de delictes, els robatoris amb nevitatges i les persones han augmentat l'últim any, però en canvi... M'afreden a la calenta, eh?, perquè els robatoris a botigues, vehicles i indústries, en canvi, doncs, han baixat. Per tant, doncs, una mica de canvi d'hàbits, en aquest sentit. I a nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles, sobretot, doncs, a la carretera reial.
i dimarts, com dèiem, aquest acte per celebrar el dia del patró de la policia, s'entregaran aquests premis conviu, en parlarem també la setmana que ve, i divendres, de la setmana entrant, hi haurà una cursa que es fa cada any també, entre la font de la beca i la plaça Mireia, que organitza també la policia, diu que és una cursa que no és fàcil. També és la primera vegada que la fan? No, fa temps que es fa. I ells l'anomenen com a milla verda.
Hi ha una pel·lícula que es diu La milla verda, que també va de policia, en aquests casos, de presó.
La unió de botiguers iniciarà en guany, la unió de botiguers d'aquí de Sant Just Desvern, 6 noves campanyes per impulsar el comerç sant just any. 6 noves campanyes? Sí, sí. Són moltes, no? Déu-n'hi-do. Ahir es van reunir amb l'Ajuntament i estan molt satisfets amb la col·laboració del Consistori. Una de les més destacades és la del mercat de Nadal, ja ho vam comentar a principis de setembre, que es va fer l'any passat.
i aquest any es farà el primer cap de setmana de desembre. Estem parlant ja de Nadal eh, estem al final de setembre, estem a mitjan de setembre diria jo, i ja comencen a posar els llums la setmana que ve. No, s'ha de passar per desembre justament no? Després més coses, també es revertiran, just al carrer, uns vals que podran canviar-se en una bossa
amb disseny d'Antoni Miró, però és un conveni que ha signat l'UBIC amb el banc Sabadell. Llavors, a Sant Just del carrer repartiran aquests vals. Venen de Guardiola? No ho crec. És una bosta d'aquestes grans, per evitar fer-se les bosses de plàstic. I llavors les podràs anar a recollir, és una de les d'agords que s'han fet. També un concurs de fotografia, és el que repetirà el que s'ha fet al Clodims estius, però aquest any també s'inclourà una exposició de fotògrafs de més renom amb imatges dins de les botigues.
Més coses són que es vol distingir els comerços de Dressenjust associats a la Ubic amb una banderola, els que compleixin una sèrie de requisits rebran una distinció de qualitat, i l'última iniciativa és la que lliga comerç amb esport, i és que la Unida Botiguers impulsarà una duetló, una mena de duetló, una cursa per federats i una cursa popular, també. Això de cara al bon temps, eh, Juny? Una mica programa del curs.
Perdona, m'he desgarrifat de les activitats que volen fer des de la Unió de Botiguers i Comerciants a Sant Just. Saben que a Sant Just a vegades no hi participen ningú i s'han anul·lat allers? Això està canviant. Està canviant. Per cert, una altra cosa que està canviant és la Festa Major, que ocupa la portada i també el tema central de la Vall d'Avers, l'única revista mensual que hi ha a Sant Just d'Esvern, i que doncs parla en profunditat de com va anar la Festa Major d'enguany
començaments d'agost, entre els grocs i els blaus, que recordo que van guanyar els blaus aquesta vegada, i la veritat és que la fotografia de portada és molt xula, l'hem retuitejat al Twitter de la Penya del Morro, i Carme, sorpresa, oh, surto jo.
No l'he vist tant. Sí, està aquí, està aquí a la revisió de la ràdio. I no només jo, també surt molta gent de Sant Just, molts joves coneguts, com Just Fossalva, Sergi Pont, que se li veuen una mica les rastes, en fi, molta gent de l'Sply, del Cau. Una fotografia que, la veritat és que és molt xula, que es va fer el primer dia de festa major, concretament el dijous a la nit, quan hi havia tot d'activitats, a la plaça Yacín-Bardagué, també coneguda com al Renta Peus, on van tocar, oh sorpresa, riu,
Allà. I també, grall i oli, que són uns grallers que versionaven cançons i tot plegat. En fi, la portada de Vall d'Avers m'ha agradat molt aquest mes de setembre. Felicitem a la Clara Aguilar i a la Gina Pol, em sembla, que són les dues que porten... Com a Gina Pol, no crec. No, perdó, Gina Toses. No, Gina Pol no. Gina Pol és la regidora de comunicació, primera tinent d'alcalde de Sant Just d'Esvern.
Bé, i acabem amb una última notícia que vam saber ahir aquí a la penya del morro, perquè l'escriptor Albert Sánchez Pinyol obrirà el novembre literari. Molt bé. Sí, sí, presentarà la seva novel·la Victus en el marc d'aquest cicle. És un dels grans noms de la literatura catalana que passarà per la segona edició d'aquest certamen que es va estrenar l'any passat. Sánchez Pinyol, conegut sobretot per les seves anteriors novel·les com La pill freda i Pandora el Congo.
Vindrà Sant Justalia 6 de novembre. 6 de novembre, Albert Sánchez Pinyol. És una cosa inaudita. Home, és un dels grans escriptors contemporanis i de referent ara mateix del món literari català, tot i que la novel·la ha estat escrita en castellà. És el que anava a dir. Clar. Molt bé, Carme. M'ho ha robat.
Escolta, perdona, això sap tothom, tampoc no cal... No, tot el que dic ja ho sap tothom. No, no és veritat, no és veritat. Només el que passa que, clar, jo ho he dit perquè trobo que estava a dir-ho. En fi, segur que tens coses que no dic, Carme. A més de Sánchez Pinyol... Com són les dones? Vosaltres ho veieu, no? També passaran per Sant Just el mes de novembre escriptors com Lluís Anton Baulenas, Josep Pedrals i Paco Camarasa de la llibreria negre i criminal.
Sant Just Literari, un novembre on els escriptors de Catalunya venen a conèixer les Terres Baix Llobregagatines. M'agrada molt el nom del certamen. Sí, novembre literari. Ja sé que és poc original, però m'agrada. Sí, després podríem fer un desembre, no sé... Congelat. Esportiu. Ah, molt bé, Carme. El rei del premi conviu de la penya del morró. Aquest certamen l'organitza l'Escola d'Esccriptor de la Teneu en col·laboració amb la biblioteca Joan Margarit de Sant Just.
i és la segona edició. Recordem que l'any passat el llistó va quedar molt amunt perquè va comptar amb la presència, entre altres, de l'escriptor Joan Macabré, que va presentar la seva última novel·la. Jo confesso. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu tota aquesta informació i més coses a la pàgina web de ràdiodesverm.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme,
Sí? Carme... No. És que ja estic. Estimant-te com t'estimi. Què estàs fent ara? Està acabant de fer uns apunts. Veig que hi ha molta gent aquí fora, no? Sí, perquè d'aquests moments entra... M'agrada molt aquesta secció. Entra el Jordi Roca amb el cinema. L'altre, vull dir. No, no, no. M'agrada molt la del cinema i que m'agrada molt la del berenar. Fem mal rotllo entre els...
amb els col·laboradors, perquè després el Jordi Roca, que és així sensible, ja veus com és... No ens senten, no, crec. Espero que no. Però jo deia que era així sensible, llavors després no et parlaràs. Sí que ens senten, sí. Va, vas fent maranya. En fi, i després tindrem, sí, l'Èric Pomar i els seus amics, el Dani i el Joan, els berenars de la penya del morrú. Hola, hola, Dani. En fi, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb el Jordi Roca, ell sol, només ell sol, parlant de cinema.
Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els cubells de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets del nostre esforç, el volíem donar a conèixer al món. Aquí reciclem punt card. Si voleu entrar,
Perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí de 10 a 1. Però si soc jo aquest de la publicitat, no? Jordi Roca, molt bona tarda. Bona tarda.
Bé, com cada setmana parlem amb el Jordi Roca de cinema. Avui has vingut ben amb fulors amb aquesta música, una entrada triomfal al programa. És que estic de festa major. Ah, sí? Home, i tant! Què t'explogues? No... Ah...
No, sóc de Barcelona. És que cada setmana és la festa major d'Esplugues i també de Barcelona. Bé, del 20 al 23, però la festa grossa de Barcelona amb tots els respectes cap als d'Esplugues. Home, perdona, hi ha molta gent que ens escolta des d'Esplugues. Em sembla molt bé, però que tots vagin a Barcelona, que és la gran festassa.
Perdona, la festa d'esplugues està molt bé, també. Sí, i tant. Actuarà la setmana que ve, per exemple, Hotel Cochambre. Ah, molt bé. No sé si els coneixes. No, no sé qui són. Són un grup de versions molt bo. I aquest diumenge al migdia, els castellers d'esplugues, que són els cargolins... Quin, el diumenge al migdia? Sí, a les 12. Home, tenim cita a la plaça Sant Jaume, a Barcelona, em sap greu.
Doncs perdona, a la plaça de l'Ajuntament d'Esplugues faran història els cargolins perquè faran el primer castell de gamma alta a veure si aconsegueixen descarregar-lo tant de bo al 4 de 8. Que ho gravi i ja ho veurem per YouTube.
Què fan el diumenge al migdia al matí a la plaça Sant Jaume? Home, a les 12 fan els castells, precisament. Ah, també fan clàssics. Ah, fan dia de castellera. Home, els de Vilafranca. És veritat, és veritat. En fi, perdona, però els cargolins són la millor colla del Baix Llobregat. Hi ha molts ajustencs que hi participen. Bueno, si em sembla molt bé i molt respectable, clar, o sigui, que hi ha temps per anar tot arreu però que ningú s'oblidi també que és la Mercè.
Qui toca avui de la Marsella? M'han dit que toca Macaco o Maria Cristina, pot ser això? Sí, després el vam casar al fòrum. Ui, fa molt de mandra a mi el fòrum. Home, per què? Home, perquè està molt lluny, està a l'altre costat. Jo no visc al cantó, però bé, aquests de Sants estem més a prop del Baix Llobregat que del barcelonès últimament, eh. Ja, ja. En fi, escolta... El que vull tocar Beto Stamorla. Ah, sí, és veritat. Micah Makobski. És veritat. Mishima. Molt bé. Home, i això el vam, eh? Gratis? Sí.
Cinema amb Jordi Roca. Vinga, repassem les estrenes de la setmana. Avui comencem amb una pel·lícula que fa una mica com de polla, no? Fa bastanta por. Atrapados en Chernobyl. ¿Era un animal? No, era otra cosa. Vamos, vamos. ¿Qué es ese animal? ¿A dónde vamos? Vamos.
Hola. Hola. ¿Qué pasa? Ui, ui, ui, ui. Ay, ¿qué pasa? Perdona, yo me espanto en los trailers. Están siguiéndonos. No están siguiéndonos, están encatándonos.
Perdona, molts crits, no veiem res. És un tràiler, il·lumina'ns una mica de què va aquesta pel·lícula. La frase clau, la peça clau del tràiler és quan diu, no nos están persiguiendo, nos están cazando.
Això ho diu pràcticament tot. Sí, sí, la veritat és que m'imagino que és una pel·lícula de terror, no? Sí, és una mica arriscada en quant a l'aposta, perquè podríem dir que agafa un trasfons real no molt agradable i una mica sensible, que va ser la catàstrofe de Txernòbil. En aquest cas, es tracta d'un grup d'amics que, bé, cansats una mica de les típiques vacances monòtones a la platja amb pulsera que pots fer de tot,
decideixen contractar un guia que els porti per una de les ciutats desertes, del costat de Xernòbil, i fer el que ell genomenen turisme de risc. A partir d'aquí, com sembla a totes les pel·lícules de por, tot sembla tranquil, però comencen a sorgir certes històries que posen les seves vides en perill. Jo he vist alguna imatge. Fa por, eh? Fa por. Té bona pinta, perquè allà a Xernòbil, a més, quan vas en pel·lícules amb fets reals, a mi m'agrada. Amb fets reals no.
té un trasfons real, és a dir, agafa una catàstrofe real per situar la pel·lícula. Però el que vull dir és que la catàstrofe real. Sí, clar, evidentment. Evidentment, jugaran amb els típics elements de terror, com són els nens, que sempre els treuen per fer por a tothom.
I amb el misteri, que també és una cosa que a tots ens fa bastanta por. Anem a la següent estrena, perquè ja veig que no tindrem temps, hem d'acabar-hi 40. Ah, doncs, ràpid, ràpid. Sí, sí. Mátalos, obviamente. Home, jo ni caig. Una situación privilegiada. Tienes opciones. No sé si puedo hacerlo. Cometiste un error. Y tienes que inventarlo. There's a man going round taking names. And he decides who to free and who to blame.
Has matado a alguien? Lloran, suplican, llaman a sus madres. Me gusta matarlos suavemente, a distancia. Has venido aquí para hacer algo, ¿recuerde? No recibo órdenes de mierdas como tú. Salte el coche ya. No he hecho nada. Sabes lo que tienes que hacer, ¿no? Este negocio se basa en las relaciones. Me agarra ahí. Me relaciono con la gente y les hago favores de vez en cuando.
Té bona pinta eh. Matalos Sobremente, Killing Me Softly, el títol original. No, això és una cançó, però no és el títol de la pel·lícula en anglès. Segur? Segur. No, no, és que sembla que és Killing Me Softly. No, que tu t'estàs confonent amb una cançó. No, no, hi ha una cançó que és Killing Me Softly. Exactament, però no es titula així en anglès. Segur jo que no. Bé, és la nova pel·lícula d'Andreu Domínic, que és el director i de Brad Pitt.
com a protagonista absolut d'aquest film d'acció. Bàsicament, l'argument, sense desvetllar gaires coses, es tracta de dos lladres de tercera divisió que atracaran a una màfia mentre estan jugant una partida de poker. No gaire intel·ligents, per cert. Té bona pinta, eh? Sí, sí, sí. Aleshores, bé, pels qui els agraïn les pel·lícules d'acció, sí. Aleshores... Home, està clar. Aquests de la màfia contractaran Brad Pitt perquè acabi amb aquests dos lladregots. El que passa que Brad Pitt
intentarà sempre treure tallada de tot això. Passem a la tercera estrena de la setmana que estiguem a l'espai de cinema. Somos la noche. Podrás levantarte y hacer lo que quieras. Desde hace 200 años ningún hombre vivo o muerto me dice lo que tengo que hacer. Oye, preciosa, ¿sabes que está prohibido fumar aquí?
Lena? ¿Quieres volver a intentar detenerme? No, me das demasiado miedo. Tienes que verlo tú mismo. ¿Quién eres?
Bé, des d'Alemanya ens arriba un nou film sobre vampirs amb son a l'argument. Molt cansinos, perquè l'argument és exactament el mateix que el de Cripúsculo, però amb la banda contrària. És a dir, en aquest cas el vampir no és un home, sinó que és una dona, i l'enamorat és un home que no és vampir i que és policia. Doncs escolta, com que ja es veuen i això per on va... Passem, perquè molt cansinos.
La següent pel·lícula que recomanem aquesta setmana és una pel·lícula... És un drama. És un drama, és un drama. Clar, per això posem aquesta música trista. Per qui no li hagués quedat clar és un drama. És una vida nova.
Sí, així es titula la pel·lícula, és un film coreà. És que per què rius? Perquè és molt dramàtica, realment. Ens explica els últims dies d'un nen petit. Em fas gràcia perquè et veig a tu rient. Clar, perquè els nens no et veuen a tu riure. I fent el mono perquè jo rigui en aquests moments. Bé, la història és d'una nena de 9 anyets que es diu Ginny, que es porta molt bé amb el seu pare, la seva mare ha mort i l'abandonarà en un orfanat.
sense cap tipus d'explicació. Aleshores ella es farà bastant amiga de totes les altres nenes i el que intentarà és portar-se el màxim malament possible perquè cap família l'adopti i es pugui quedar amb el que és ara la seva nova família, que són aquestes nenes de l'Orfanat. Bé, doncs ja comencem a sonar els primers acords del següent tràiler, perquè que és un drama... jo no vull més dramas a la vida, Jordi. Ja de miri de tot.
Bueno, doncs passem a una comèdia. Va, tira, tira. Jo sói de Roma. Mi trabajo es ver todo desde aquí arriba. A todo el mundo. En Roma, todo es una isla. Tema de Woody Allen. Sí. Nos han dado una habitación estupenda. Te casaste con un tío brillante. Con un coeficiente intelectual de 150, 160... Estás calculando en euros. En dólares es mucho menos.
Soy toda tuya, toda para ti. Pero oiga, seguro que es un error. Para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para, para
Enhorabuena. A aquesta, a aquesta. Está todo pagado. Soy toda tuya, toda para ti. Para, para, para. Sabem qui és o no? Que no sigui la Pereulope Cruz. Home, i tant. I per què no és la seva veu?
També li passa a molts actors que treballen en pel·lícules nord-americanes i que no venen a doblars els mateixos. Sigui per exemple Javier Bardem. També li passa el mateix Jordi Muyà quan ha treballat en pel·lícules de Hollywood. I això què vol dir? Això vol dir que no poden quadrar les seves agendes per doblar la pel·lícula.
Home, doncs Penelope Cruz, que fa pocs dies deia que invertiria tants diners en formar gent d'aquí i en agafar-la. Ara, ara, ara ho has dit. Vull dir, què és això? En fi, Roma Conamor, l'última pel·lícula de Woody Allen. Sí, diuen que no està gaire bé, sincerament. No home, és la veritat, és el que diu la crítica, no aprecien gaire aquest nou film de Woody Allen.
Diuen que està millor que la que va fer aquí a Barcelona, digui Cristina Barcelona, però que bé, no deixa de ser una comèdia una mica lleugera i sense cap mena d'interès. Passem ara a la comèdia romàntica, que és el que li agrada al Jordi Roca. Sí, és un drama romàntic. Un drama, doncs. Posa una música romàntica però de drama. Vale. Sí. Ben vist. És una pel·lícula d'un drama romàntic que ens arriba des de Romania. Com es diu la pel·lícula? Es titula Dimarts després de Nadal.
És que ja amb el títol no anem bé, ja. Per què? Home, perquè ja d'on anar a entendre que aquí és un desastre, això. Home, tampoc serà un desastre tan gran, eh. Ja és una mica coixet, aquest títol. Sí que per cert, bueno, després en parlarem perquè ha iniciat el rodatge de la seva nova pel·lícula, en aquest cas.
Aquesta pel·lícula ens parla d'un home que es diu Paul, que està feliçment casat i té una nena que es diu... No, no. Que està feliçment casat amb una nena. Oju amb el que vas dient. I que té una filla de 8 anys. Tot va sobre rodes si no fos perquè Paul té una vida paral·lela amb la dentista de la seva filla. Què passarà? Que dimarts després de Nadal portaran a la nena el dentista i coincidiran tots junts. I a partir d'aquí has d'estar parat tot el drama. Tu drama, tinc una pregunta per tu. Digue'm.
Tu com fa que no vas al dentista? Sembla que sigui una pregunta amb mala llet i mala intenció, però ho dic perquè és el que s'ha de donar al dentista cada 6 mesos. Tu sabies això o no? Home i tant, cada 6 mesos no, cada any. Si tens una salut...
d'en Talbona cada any, sinó que de 6 mesos. Jo vaig anar l'agost. Ah, vas anar l'agost. És que jo vaig anar ahir al dentista. Sí? Sí. I va superar la prova perquè és com un examen anar al dentista. Què vols dir amb això?
Home, doncs que t'examinen si has portat una bona higiene vocal durant l'any. És que jo feia... Et van trobar de tot, no? És que aquí va la cosa. Jo feia dos anys i mig que no hi anava. Ostres! Ja, que no... Això està molt malament, eh? Sí? Home, no, ja has d'anar. És molt important, eh, la salut dental. Tens raó, tens raó. Perquè reflexa, escolta'm bé, reflexa la salut del cor i la de l'estómac, eh. Què dius ara? I tant. No ho sabia, això. Doncs sí. Que ets doctor, ara?
Com ho saps d'això? Home, és un saber popular, coses que se saben. Pots tornar a repetir la frase que m'agrada molt? Que la salut dental reflexa en alguna mesura problemes d'estómac i de cor. Tu estaves bé o no de les dents? Ja has de tornar d'aquí dos dies? Has de tornar l'octubre. Així no estem gaire bé.
Segur que el que et falla és el fil dental, que no te'l passes mai. A veure, tampoc no farem aquí un debat sobre les meves dents, però jo tinc les dents separades. I això dificulta a vegades. Perdona, si les tens separades. Si les tens separades és més fàcil passar-te el fil dental. Va, parlem de notícies de cinema. Ah, què passa? Que posa el trailer que t'he portat especialment per tu.
per si no ens donés temps després. Ah, que és el del Hobbit. Sí. Ai, moltes gràcies. Moltes gràcies. Hobbit, un viaje inesperado de Peter Jackson que ja ha sortit un nou trailer, no? Exactament. A veure, escoltem. A veure, què tal? ¿Puedo escoltarlo? Lejos hacia el este, más allá de sierras y ríos, se alza una solitaria montaña. M'estic posant pelote. Están decididos a recuperar su tierra.
Espero que vagis del mateix quan escoltis el del crepúsculo. Me gustan las visitas. No compareis crepúsculo al marxor de los anillos. Pero prefiero que me avisen antes de venir a verme. Señor Bolsón, a vuestro servicio. Estoy rodeado de enanos. ¿Qué hacen aquí? Pero se son muy alegres.
Así que este es el hobbit. Me pedisteis que encontrara el décimo cuarto miembro del grupo y he elegido el señor... M'agrada molt perquè les veus m'agraden passar 10 anys. Són les mateixes en castellà, tot i que... Será nuestra oportunidad de recuperarme. T'ajuden a identificar els personatges, a no perdre el fil. Va a emprender una aventura! El Gandalf és el mateix. I el Gollum, també. Saps qui fa de Gollum, tu, o no? No, qui és el Gollum? Quizá porque tengo miedo.
Qui és? Qui és? És un actor català. Català? Molt conegut i molt famós. Qui? Qui ha fet alguns colabrotges a TV3. Aquest és la Bel Folk. Qui és? L'Elrond. Ah, el Lelrond també. Pots dir la veu. Em pensava que deies l'actor. No home, no. No home, no. Ja m'estàs demanant brots. Qui és? El Farelo? Sí. Home, clar. Mític, que una veu preciosa. Jordi Roig!
Jordi Roca, es malo. De acuerdo. Bé, doncs que arriba el senyor dels anells a finals de desembre, no em sembla? Sí. Aprofitem ja tot el tema d'embre. A principis de desembre ens arriba el hobbit, que segurament va treure tots el recorregut d'aquilla. És una pel·lícula molt i molt esperada per a tots els fans.
Vinga, repassem notícies del món cinematogràfic. Sony Pictures vol retornar-nos als anys 80 amb una pel·lícula que està preparant. Sí, exactament. Ja en parlàvem la setmana passada que estàvem farts dels remakes. D'aquí dos dies farem un manifest en contra d'aquestes coses. I és que vol portar a la gran pantalla una sèrie dels anys 80 que es deia Animal, que per cert no va tenir gens d'audiència perquè competia directament amb Dallas.
I et preguntaràs de què pot anar una sèrie que es diu Animal. Doncs d'un home que té el poder de transformar-se en animals.
El nou film de Godzilla s'estrenarà el maig del 2014? Sí, d'aquí dos anys. Si morirem tots ja el 21 de desembre d'aquest any. El 21 de desembre per què? Perquè és l'apocalipsi zombie i el final del món i tot plegat i els maies ho van dir. Jo sobreviuré per veure-ho. Bé, doncs la Warner Bros i la Legendary Pictures, que són dos grans productores, han anunciat
Ah, que la seva nova versió de la franquícia de Godzilla arribarà a les sales de sema el 16 de maig. Ja tenim data concreta del 2014. La intenció d'en dues productores és retornar el personatge a les seves arrels a través d'una descàrnera d'irrealista cinta d'acció. Un film que, per cert, dirigirà Gad Gareth Edwards, el director de Monsters.
I avui ha arrencat la seixantena edició del festival de Donostia a Sant Sebastià, també dits Sant Sebastià. A altres llocs? Sí. El Cinema al Dió inaugura aquesta nit aquest festival i s'estrenarà en primícia la primera europea d'Arbitrage, el fraude, una producció nord-americana en secció oficial del concurs, protagonitzada per Ger, que és el Richard Ger, i Susanne Sandon, que, per cert,
els dos hi assistiran. Que per cert, jo també vull afegir un apunt. Que passa? Que passa que he vist aquest migdia als informatius i que comentaven la pel·lícula que estrenava Richard Gere. I diu una pel·lícula, no ha dit un personatge nuevo, perquè és el mateix que fa sempre. Un home de negocis que té molt d'èxit, que només mira pels diners i que li costen les relacions humanes. Com a Pretty Woman i com a tantes pel·lícules que ha fet el Richard Gere. Perdona, no. En novia de la fuga, no? Però va per allà també. Que faci de Gentleman?
No vol dir que sempre faci el mateix paper. Bueno, en fi, comença el rodatge del nou film d'Isabel Cuixet. Sí, ho hem de celebrar. Un aplaudiment, no? Bueno... Per què? Què passa? No t'agrada això? No, no, sí, un aplaudiment. Un aplaudiment per això. Què passa, Isabel Cuixet?
No t'agrada? A vegades són una mica lentes les seves pel·lícules. Bueno, és que tu tens una obsessió amb les coses lentes i ràpides que no analitzarem aquí. La realitzadora catalana es troba ja immers en el seu nou film, que per ser-la situada a Catalunya, i el qual no ens vol explicar absolutament res. És tant el secretisme sobre l'argument que ha fet firmar a tot l'equip tècnic un contracte de confidencialitat perquè no expliquin als mitjans de comunicació del que anirà. Això sí, l'únic que sabem és que ens situaran un futur proper, i més concretament el 2017.
I acabem amb una última notícia perquè el Festival Internacional de Cinema de Toronto justament acaba aquests dies i tu volies fer un esment perquè t'agrada molt tot el que és Canadà. Sí, exactament. Uns festivals comencen com és el de Sant Sebastià i altres acaben com és el del Toronto i mereix, si més en una petita menció,
ja que diuen que és el primer festival a la carrera cap als Oscars. Aquella frase que a tu tant t'agrada de la carrera cap als Oscars. En aquest cas ens ha deixat com a millor pel·lícula Silver Linings Playbook, que ha sigut votada pel públic i que va ser dirigida per David Russell. Narrar la història d'un professor d'institut
que després de passar vuit mesos en un psiquiàtric torna a casa per reconstruir la seva vida. Tu saps quan que hi ha la torre de Toronto, no? Hi ha una torre molt alta que hi ha a la ciutat. Tu saps quina... Et queda un minut així que ràpid eh. No, però un moment que estic fent una cosa. Tu saps que es veu des de la torre més alta de Toronto? A tu segur que no. Toronto entero.
T'ha agradat o què? Sí, sí, el teu nivell dels acudits va increscendo. Jordi Roca, moltíssimes gràcies, la setmana que ve més estrenes i més cinema aquí a la Penya del Morro. Bona tarda. Bona tarda.
5 i 41 de la tarda continuem a la penya del morro i atenció perquè aquest espai de ràdio ha canviat una mica el seu decorat i ara això s'ha convertit en una espècie de tribunal.
Tenim el magistrat Eric Pomar, que és qui conduirà aquest tribunal. Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa.
Veig que, a més a més, avui portes un vestit típic dels jutges, una perruca d'aquestes del segle XVIII i tot plegat de color blanc. Et ve una mica gran el vestit, tot s'ha de dir, però vaja, no passa res. Avui tenim un tribunal. Què és això del tribunal aquest? Doncs, aviam, primer de tot...
Avui tenim diversos punts, és a dir que anirem més o menys ràpid. Bueno, de punts només en tenim un. Ah, molt bé. Però igualment anirem més o menys ràpid. De què debatrem avui en aquest tribunal del berenar de la penya del morro? Doncs el tema número 1, i el primer i l'últim, és sobre les tardes de l'institut. Les tardes a l'institut de Sant Just d'Esvent. De fet, tenim Daniel Martínez, no? Sí, amb el seu advocat Dani Martínez. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Dani. Tu què, tu ets l'advocat?
No, jo soc el Dani Martínez i aquest és l'advocat. Però si la veu és molt semblant. Has de buscar una altra. Sou cosins. Ah, sou cosins. Ja ho trobarem, això. I a la meva dreta tenim el Joan Chirivella amb el seu advocat, Xipi Chirivella. Bona tarda. Bona tarda, Joan.
A veure, posem-nos en situació, Eric, què passa i per què voleu parlar de les tardes de l'Institut de Sant Just? Doncs aquest any els instituts faran 3 tardes lliures en lloc de dos, deixant sol dues tardes de dia sencer. Des de l'institut es va fer arribar una carta fins a l'any passat que es podia escollir si volíem totes les tardes lliures, però plegant a les 3 i mitja,
No, a les 3, Erika, a les 3. No t'he donat el torn de paraules, Joan. Mala sort. Bueno, doncs a les 3, sí. I aviam, i o podíem seguir fent el mateix o dos tardes, normalment. I un dia plegan a les 3. I vau votar, vau escollir o com va anar això? Doncs sí, es va escollir i va sortir el de fer a un destres per a la papetisora. Què dius, home? I...
Doncs, i va... si es va... a la carta aquesta, podies tu escollir-ho, i llavors amb això es va fer un sorteig. I va sortir la de dos dies sencers, per matí i tarda, sortint a les dues, per anar a dinar i tornar a les 3 i mitja, i per la tarda sortint a les 5 i mitja, els dimecres i els divendres sortint a les dues, i a la tarda no tenim col·le,
Però això és per allò que estem aquí, per els dijous, que abans era un dijous llarg, i ara és un dijous que pleguem a les 3. Per tant, si ho entenc bé, perquè això és segon d'ESO, no, que feu ara? Exacte. L'any passat fèieu totes les tardes, i aquest any teniu 3 tardes lliures. L'any passat fèiem totes les tardes, menys dimecres i divendres, que plegàvem a les 2. Ah, val. I aquest any, per tant, teniu una tarda més lliure. Doncs sí.
Doncs si us sembla bé, el Joan i el Dani i els seus dos advocats, comencem aquest debat. D'acord? O sigui, primer, li donarem la paraula al Dani. Bona tarda. Bona tarda, Dani. Tu què opines de tot plegat? Prefereixes que hi hagi 3 tardes lliures o no? O prefereixes que totes tardes anem a l'institut? Doncs mira, no m'agrada que hi hagi tardes lliures.
perquè els dijous sortim a les 3 de la tarda i amb trepitos i flautes dinem a les 4 menys 20. I jo crec que fem molt d'esforç
i tenim que aguantar massa temps sense menjar. És massa tard. Mentira Dani, jo estic en contra eh. És massa tard eh, és massa tard. El Dani diu que es dina tard i que clar això m'imagino que li trastoca als plans del menjar. Tu Joan, tu ja et sembla bé. Doncs que ho faci com jo, a mitja classe, que es prengui una fruita.
Tu m'estàs dient, Joan, que a mig de classe agafes i treus una poma o una pera, però si no es pot menjar a la classe, no? Sí, entre classe i classe, que n'hi ha cinc minuts, ho pots fer. A l'Èric es menja uns pelitos. A tu, Eric, tu et menges uns pelets aquests de cranc?
No, palitos de gran, no, palitos aquests, les barretes aquests... Ah, les barretes de cereals i tot això. Sí. Prou un moment. No ho menjo, però res, 5 minutets. Ja, ja, però un moment, però que l'Èric s'ho mengi no vol dir que això estigui... bueno, jo no sé com està la normativa, però jo, com a mínim a la meva època, a classe no es podia menjar mentre el professor estava fent classe. No, no, no. No, però és que entre classe i classe donen 5 minuts. Ah, va, entre classe i classe, no al mig de l'aula. Això, perdona, m'he equivocat. Jo protesto.
Què passa? Doncs no et dono una paraula. Aviam, deixem les coses clares, eh? El que diu la paraula i no, soc jo. D'acord? Llavors, ara, que hi ha vols dos, que vull dir jo. Doncs sí, Jordi, el que tu deies de menjar entre classe i classe, això em deuria parlar normativa del centre. Està prohibit. No, Eric, entre classe i classe no hi ha ninguna normativa. Hi ha una normativa que diu que les taquilles no pot haver-hi... És que ningú t'ha de menjar.
i que no es pot menjar dintre de l'aula. Però jo menjo el passadís. Estaríem parlant d'un buit legal, per tant, a les normes de l'Institut de Sant Just Desvern, on el passadís queda com un territori neutral no definit, on, segons el Joan, que defensa mort poder menjar entre classe i classe, doncs es pot fer, no? Sí, però hi ha crisis i cada vegada
Les noies de la neteja veuen menys rato o... A veure, a veure... Una mica d'ordre, sisplau. Que la gent a casa ens ha d'escoltar una un. Atenció, ordre, sisplau, eh? Que no volem aquí tindre un grigall. A veure...
Doncs si us sembla bé, Dani, no ens n'anem del tema de les noies de la neteja i no les noies i el que sigui, però el que deia no sortia del tema. Les noies de la neteja no netegen, que això és un altre punt. Sí, sí que netegen. Això si la setmana que ve. No netegen perquè hi ha crisi. No netegen perquè netegen sobre net. Escolteu, que hi ha un micro.
Aviam, no te'n som molt carts. Ja veig que aquí l'Erik està posant... T'has posat molt dur, Eric, eh? Home, és la meva feina. S'ha de controlar, és veritat, és del jutge, és del jutge, clar. Ara li donem la paraula al Joan Sirivella. Joan. Doncs a veure, jo crec que sí que és bo això de no anar per les tardes. Però el que passa és que el consell escolar ha decidit que fins a segon de l'ESO es vagi dues tardes i a partir de tercer de l'ESO
No es vagi cap tarda, però jo això tampoc ho trobo bé, perquè tots som iguals. Pues, Joana, aquesta ha sigut la teva declaració. Vols afegir alguna cosa més? Sí. Que també tenim més temps per fer més deures i estudiar.
Ja sé que tu no t'agrada fer deures, però si ens posen molts, s'han de fer. Ja, ja, però ara ja venint el tema d'abans de menjar entre classe a classe. A part que està prohibit, perdó, que ara em toca a mi. A part que està prohibit, també podríem ficar un segon pati.
De deu minuts. I això ho trobo bé. Per fer un petit pisco l'avis. Segons tinc entès tu, Dani, el que proposes és que en lloc dels cinc minuts de pausa entre classe i classe s'augmenti a deu minuts i puguis anar al pati a menjar alguna cosa a totes les classes, no? Després del pati hi ha quatre classes. Per exemple, hi ha tecnologia i experimentals.
Quan hem acabat aquestes dues classes, en comptes de tenir un descans de 5 minuts, tenir un descans de 15 minuts.
Home, aquests minuts són molts, eh, Dani. Com a molt, 10. Però també que ens obri la cafateria, perquè la cafateria també està restringida. Ara, ara. No, la cafateria és coberta al total rato. No, total rato no. Hi ha un horari penjat a la porta, i si no, pas el dium i t'hi fixes. Escolta, Joan, jo veig que tu amb el tema del menjar estàs molt caficat, no? Sí, sí. Sí, sí, però és que, a part d'això, jo crec que en 10 minuts ja hi ha suficient,
i també hi ha un moment de respirar. Però a part de tot això del pati i tot, ja passem d'un tema... Jo volia preguntar-te, Dani, per què no et sumes a la proposta del Joan, que a mi em semblava correcte, que és que si tu dius que... perquè el debat en definitiva és què opineu sobre que hi hagi classes a les tardes o no, perquè aquest any teniu tres tardes lliures, una més comparat amb l'any passat, no?
Llavors jo he entès que tu deies, a mi no em sembla bé, perquè entre pites i flautes, per als teus textors teves, a les 4 menys 20 arribes a casa i és l'hora de dinar. No, a les 4 menys 20 no arribo, poder arribo a les 3 i 4, però entre que saludo a la família, vaig al lavabo a fer les necessitats i dretrejar-me les mans,
Busco el canal que vull veure a la tele. Ja se't feia molta. És que tu també, Dani, ets una mica lent, perquè jo tinc fins a casa meva 20 minuts i ahir 20 ja estic a casa meva i ahir mig ja estic dinant. Jo estic molt solicitat i tinc moltes reunions. Sí, com quines? A mi vaig tenir una reunió amb la professora català i vaig sortir de l'aula a les 10.
Bueno, a tu també t'han d'anar molt enrotllat amb els professors, eh? Aquestes dues són molt macos i tot això. Jordi, fica'm un látigo d'aquest. Sí, home. Això. Vale, doncs aviam, Dani, ara diria... Fuguet en català, fuguet. Bueno. No siguis professora, Daniel. No, però té raó, té raó. Tranquils tots, sisplau. Calma.
Dani, el que tu deies que si vas a dinar o no vas a dinar i això, diria que no és problema nostre ni del departament d'ensenyament. Ja, ja, ja. Això és que tu ets molt lent. No. Ets molt lent. No és problema nostre. I tu tens la casa al costat. No és problema nostre. I et porten amb cotxe perquè no et donen la gana d'anar caminant. Però és que no és problema... Parlem bé, sisplau. Jo ara no estic dient pel problema nostre. Estic dient pel problema de tots els...
que van a l'escola i es troben que tenen com un quart d'hora d'aquí a casa i arriben a casa a menys vint, cansats, que només el que volen és estirar-se a veure la tele. Ara, ara. Sense dinar ni res. Mentira. A mi el que em passa... Perquè jo tinc vint minuts i ahir vint ja estic a casa meva. Jo em deixem parlar amb el Dani, que està fent un bon discurs. En comptes de tenir molt de temps jo de l'institut a casa, el que passa...
És que jo tinc molt l'efecte a les professores i xerro molt. Sí, que ets molt pelota, concretament. I a vegades he d'anar a fer alguna reunió dreta i tal. I per això trigo més. I per això, en nom de tots els nens que tenim la casa llum o els agrada parlar i que les coses quedin clares, jo crec...
que hi haurien d'haver tardes tots els dies. Doncs jo... Un moment, un moment. A la hora. Mentira. Un moment, un moment.
Bé, queda clar, Dani, que tu t'estimes molt l'institut pel que es veu, i tens ganes d'anar cada dia... No, no, perdona, estàs dient que tu vols anar cada tarda, cosa que em sembla molt bé i tot plegat. Joan, tu vols refegir alguna cosa, perquè hem de comentar encara un paell de coses d'agenda amb l'Èric. La primera, que el Dani és molt pelot amb les professores, i ja veuen que està molt de rato a l'institut, i per això plega més tard, i això que viu aquí,
a deu minuts de l'institut per no dir cinc i va amb cotxe. Per això ha tardat tant de temps. I jo en nom de tots els nens de l'institut dic que no s'hauria d'anar per les tardes per al bé dels estudis.
Que hem de dir més coses. Estimats uients, ho deixem aquí el debat. No ho podem deixar aquí, a veure. Mentira, Eric. Tens raó de dir-ho. No, això ho hem de deixar aquí perquè se'ns està anant. El temps a sobre. De veritat, tio, avui tinc moltes coses a fer. Sí, anar a la fira, anar a la fira de les pluges. Ai, me quiero subir al tío vivo. Escolta, Daniel, no t'hi fiquis, eh. Bueno, va, anem per on anava, bé? Tu també t'has ficat abans amb mi, eh. Home...
Anem per allò que anava. 5 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem els granars de la penya del morro. Ja veieu, estimats audience, que ha començat amb força aquest debat d'avui. I això és el que ens esperarà una mica cada divendres, perquè aquí l'Èrica intentarà fer de jutge, tot i que em sembla que alguna vegada també podràs dir la teva i dir el que et doni la gana, i el Joan i el Dani fent debats sobre coses que els preocupen ells, que fan segon d'ESO, com per exemple el tema de les tardes.
Per cert, hi ha algunes activitats d'aquest cap de setmana que volies comentar, no, Eric? Sí, abans de tot, deixa'm dir-te una cosa. Que podeu votar al Facebook de la Penya al Morro, que posarem una pregunta. Què opineu vosaltres, si li dius que hi hauríeu la raó en el Dani o en el Joan? O enviar un mail a lapenyalmorro.com i la setmana que ve direm la resposta guanyadora. Ah, molt bé, doncs després ho pengem al Facebook. Podem tornar a repetir el mail? Sí, i tant, lapenyadalmorro.com
Doncs aquí ha finalitzat aquest debat sobre les tardes de l'institut. La setmana que ve més, però abans... Recordeu que aquest cap de setmana és la Fira de les Plugues. Aquí al costat... aquí al costat, per més informació, esplugues.cat. Sí, i demà a les 7 de la tarda a l'EFNAC del Triangle de plaça Catalunya. Actual Joan deusà i els Tipus d'interès.
Per més informació a joandausà i elstiposdinterès.com Molt bé, doncs, nois, moltíssimes gràcies. Una res, Jordi. I recordeu que per Halloween estem preparant una altra festa jove. La tercera festa jove. Festa jove, edició Halloween. Jo tinc un dava per a vosaltres. Com s'ha de dir? Halloween o la Castanyada? La Castanyada. Quan arribi el moment ja en parlarem. La setmana que ve ja tenim dava.
Doncs que vagi. Gràcies, ens has fet la feina. Que vagi molt bé i tornem a parlar. No, però escolta, aquest debat l'hem de fer d'aquí un temps, eh, perquè encara, per la de novembre... Encara falta, encara falta. ...ha de passar tot l'octubre, eh. Abans ja, segur que hi ha debats més suculents que acabeu de trobar per la setmana que ve. Moltes gràcies, nois, enhorabona pel debat, m'ha agradat molt. Moltes gràcies. I res, fins l'ivendres que ve, bona tarda. Adéu.
Seguim moments, connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí d'àmbit general, mentre sent aquest tema del jo mai mai de Joan deusó i els tipus d'interès. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en cel. I arriben l'Hector i la Clara, porten la nena adormida al cotxe.
I obro la porta a la Judit. Avorri ben sala, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona a taula, trec el sopar.
Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. I l'ector diu jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afegir jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit
Tothom em mira i ningú ho veu. I aquell d'art imaginat se m'ha clavat el cor i ho reconec... Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Garbajal i Ramon Companys. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sainz de Santa Maria, ha advertit aquest divendres que una eventual convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya crearia inestabilitat política i agraujaria la crisi. També ha advertit que és el conjunt de la societat espanyola qui hauria de decidir sobre el futur de Catalunya.
Decisiones de esta naturaleza solo pueden tomarse por quien es el titular de la soberanía, que es el conjunto de la nación, representado por las Cortes Generales, y para declaraciones del tipo que usted me pregunta, ni siquiera solo en las Cortes Generales, sino la totalidad del pueblo español, decidiendo una reforma constitucional agravada que, como usted sabe, requiere preguntar
Saed de Santa Maria ho ha dit en acabar el Consell de Ministres que també ha aprovat la reforma educativa que redueix la capacitat de les comunitats per decidir els continguts curriculars i amplia el poder del govern central. A Catalunya, per exemple, l'Estat decidirà el 65% dels continguts educatius, front al 55% que decidia fins ara. En declaracions a la xarxa, l'alcalde d'Avic, diputat de Convergència Unió i president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila de Badal,
ha demanat al president Mas que convoqui eleccions el més aviat possible per després fer un referèndum sobre la independència. Ho està fent molt bé el president Mas, amb seguretat, pas a pas, però sense perdre el temps. El temps que no sigui necessari no el perdem. Quan abans millor. Quan sigui possible. No sé si el 18 o el 25, quan sigui possible. Abans millor. Eleccions quan abans millor. La seva banda, el portaveu del govern Francesc Combs, ha dit avui que no descarta la possibilitat que el Parlament declari l'estat propi.
Per avisió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem a les portes d'un cap de setmana que ens portarà un temps molt tranquil, estable aquest dissabte amb força sol. Alguns núvols a la costa, també a les comarques del Pirineu, i temperatures una mica més altes, màximes de fins a 27, 28, 29 graus. Podríem fregar els 30 a punts del Sagrià, també de les Garrigues i de la Ribera d'Ebre, ja cap a les comarques del sud.
De cara a diumenge augmentarà una mica més la nuvolositat, les temperatures mínimes pujaran, tot i que al matí farà fresca l'interior i les màximes es mantindran. I un cap de setmana que ens porta a la tardor, perquè demà, a les 4 i 49 minuts de la tarda, començarà aquesta estació. De cara a dilluns tindrem nuvolositat variable sobretot a la costa, també a les comarques del Pirineu, sol a l'interior, i les temperatures començaran a baixar una mica. ...sobre la independència de Catalunya. La proposta ha tirat endavant gràcies als vots favorables de Convergència i Unió, de la CUP, d'Esquerra Republicana,
i un dels tres vots dels regidors del PSC, ja que els altres dos s'han abstingut. El PP Ballenc ja ha votat en contra. Entre els acords que el Parlament de Catalunya somet, hi ha votació a una declaració unilateral de Sobirania Catalana, i si s'escau, convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya. L'investigador i físic Lluís Torné serà el pregoner de la festa major de la Mercè d'enguany. Serà d'aquí una hora, aquesta tarda a les 7, al Saló de Cent de l'Ajuntament. Un dels plats forts es podrà veure a la Sagrada Família, que es convertirà
en l'escenari d'un espectacle multimèdia sobre Gaudí. També avui arrenca la Festa Major de Tarragona a Santa Tecla. Ho fa coincidint amb la celebració de la ciutat com a capital de la cultura catalana. El tret de sortida el donarà a la tarda al pregó de la cantant Algueresa, Franca Maso, i a la nit un dels actes més multitudinaris, la baixada de la Lliga. La borsa espanyola ha pujat avui al 2,6% i ha recuperat el nivell dels 8.200 punts que no teníem des de finals de març, influïda per la millora en el mercat del deute i les pujades als sectors financers i energètics.
La prima de risc en baixa ara dels 420 als 417 punts bàsics. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'entrena per preparar el partit de demà contra el Granada al Camp Nou, en la cinquena jornada de Lliga primera. El defensa central Marc Bartre pot ser el substitut del lesionat Gerard Pique. El seu torn l'excapità del Barça, José Ramon Alexanco, en declaracions a la xarxa, ha valorat els vuit punts d'avantatge dels blaugrana sobre el Real Madrid al capdavant de la Lliga.
Un problema de interno, un problema de juego, un problema de no tener resultados. Es claro, es una ventaja, es un espacio que se está abriendo muy grande, y sobre todo ante un fútbol club Barcelona, que estamos viendo que no falla. Por lo tanto, mucha más presión, mucho más todo para un Real Madrid que tiene que ahora escalar y duro.
A l'Espanyol, Forlín i el Vincent Baixes per jugar contra el Betis. I a la fórmula 1, l'alemany Sebastian Vettel ha estat el millor a la segona sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi de Singapur. L'estudià Fernando Alonso ha acabat tercer i el català Pedro Martínez de la Rosa, 23è. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La policia municipal celebra dimarts el dia del petó de la policia. A l'acte s'entregaran els premis conviu que enguany es lliuren per primera vegada.
Joan Ramon Fabra també ha explicat aquest matí a Justa de Fusta, ha fet un repàs del nivell delictiu del nostre municipi. Els robatoris en vivendes i les persones han augmentat l'últim any, però robatoris i botigues, vehicles i industries, en canvi, s'han vist reduïts. En aquest sentit, Fabra valora molt positivament la col·laboració ciutadana i assegura que Sant Just continua estant per sota de la mitjana pel que fa a delinqüència. A nivell de seguretat viària, Sant Just concentra la major part dels accidents a les vies amb més densitat de vehicles,
Especialment la carretera reial, i per mirar de reduir els índexs d'accidentalitat, la policia ha lauret el pla local de seguretat viària. La policia local, encara una setmana plena d'actes, culminarà divendres vinent, amb la milla verda, una cursa entre la Font de la Beca i la plaça Mireia.
La unió de botigues i comerciants comença aquest curs una sèrie de campanyes que ajudin a promoure el comerç local. Ahir es van reunir amb l'Ajuntament i estan molt satisfets amb la col·laboració del Consistori. El primer cap de setmana de desembre l'AUBIC repetirà per tant l'experiència del mercat de Nadal. L'AUBIC també repetirà de cara a finals d'estiu el concurs de fotografia i s'inclourà també una exposició dins dels comerços i a més vol distingir els comerços de Sant Just associats a l'AUBIC amb una banderola, la darrera iniciativa Lliga Comerça amb Esport
i és que la unió de botigues i comerciants impulsarà una dueló per federats i una cursa popular. I acabem aquest bolletí explicant-vos que Albert Sanchis Pinyol presentarà la seva novel·la Victus de Sant Just en el marc del novembre literari. És un dels grans noms de la literatura catalana que passarà per la segona edició d'aquest cicle que es va estrenar l'any passat. Sanchis Pinyol, també conegut per les seves anteriors novel·les com La vell freda i Pandora del Congo,
Vindrà a Sant Just el dia 6 de novembre. La novel·la Victus sortirà a la venda el mes d'octubre i en aquesta ocasió l'escriptor canvia de llengua i l'escrita per primer cop en castellà. A més de Sant Just Pinyol, també passaran per Sant Just el mes de novembre escriptors com Llois Anton Baulena, Josep Pedralz i Paco Camarasa de la llibreria Negra i criminal.
Carolina, she's from Texas. Red bricks drop from her vagina. Oh, her lips taste just like sunk ships. But her breasts taste just like breakfast. There's her hand now.
I'm the cock sock filled with white tears from the thrift store. She's an eyesore in her red dress. I'm the ghost of her deceased when she said, give us back our lives. Leave him, Carolina, everything's just fine. Refill my prescription.
Until next time. I get so lost inside the rooms inside my mind. California, Presidente, cojimucho, estoy cansado. Dostoevsky, faburetti, antiseptic.
Complementary There's her hand now On the cock sock Filled with white tears From the thrift store She's an eyesore In her red dress I'm the ghost of Her deceased when she said Give us back our lives Leave him, Carolina Everything's just fine
Re-fill my prescriptions Until next time I get so lost inside the rooms Inside my mind Good night, sweetheart, flying high on birth control She knows the pregnancy will show That she smells nice when you look twice Who's your boyfriend, Carol?
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri. Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. En cabells de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets amb el nostre esforç, el volíem donar a conèixer al món. Aquí reciclem.cat. Si voleu entrar,
Perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint.
Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ràdio T'Esper. Durant-te a 8.1. Ràdio T'Esper.
6 i 12, benvinguts a la segona hora de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Tots seguits parlem d'un espectacle de màgia.
I és que aquesta nit a la sala Lud de Gas de Barcelona a dos quarts de deu hi ha un espectacle titulat el show Stigman a càrrec de l'Ignasi Stigman, que vaja és el Mac Stigman i que el tenim al telèfon. Ignasi, bona tarda.
Bona tarda Jordi, què tal? Bona tarda, molt bé. Bé, em consta que ara mateix, de fet, estàs a la sala Luz de Gas, acabes d'entrar, no? I preparar una mica tot l'espectacle del vespre. Hi ha nervis hores abans d'un vol o què? Bueno, ara mateix n'hi ha moltíssims nervis perquè acabo d'arribar i m'acaben de dir aquí a Taquilla que hi ha 400 localitats venudes. Què dius, això? Home... Amb la qual cosa...
Estic encantat perquè l'aforament de la sala és precisament això, 425, o sigui que queden unes poques localitats i ja estarà tot ple. Que vindrà la porta? Espero que no, perquè si no la liarà i serà més protagonista que jo. Sí, farà desaparèixer amb polles de cava d'una forma diferent. En fi, l'Ignasi Stigman, entre altres coses, ha sigut ajudant del Mag Lari a l'espectacle increïble
on vas estar treballant amb ell i també l'alumne seu. Què presentes en aquest espectacle, el Show Stigman? Doncs aquest espectacle que faig és una mescla entre cabaret, circ, màgia, una mica de tot, perquè jo vaig estar amb el MacLari fa deu anys.
i després, m'ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt i després poc a poc vaig començar a actuar al que actuem més als màx, que són a bodes, a batejos, a comunions, a festes d'aniversaris, festes majors, tot això, no? A la teva pagina web diu que has actuat a més de 150 bodes, batejos o docentes, quasi. Deu-n'hi-do, quin currículum amb un públic moltes vegades poc entregat i difícil. Difícil, difícil, sí, sí. I també falta a hotels de turistes, de...
de la costa brava i tot això que és més difícil encara t'ho puc assegurar que és bastant difícil però és molt divertit també i sempre et trobes sorpreses que no te les esperes com a vegades hi ha hagut persones que han actuat per polítics per presidents de republiques de països de l'est que bueno, llocs que no m'ho esperava tu has actuat per presidents de països d'Europa de l'est? sí, una vegada vam fer una actuació per 5 nens
Com pot ser que puguem fer una actuació per només cinc nens? En anglès era. I quan vam arribar hi havia cinc nanos amb un senyor gran, amb un iaio. I el iaio era el president de Kafajistán. De Kafajistán, sí, sí. Nazar Kafarbayeff o una cosa així. Va ser molt amable. Però això què era? A un hotel de la costa Brava?
És una casa que tenen privada que ells van a baranejar cada mes de juliol i agost a prop de Santa Cristina d'Aro. La casa petita no és? No, sobretot tenen molta seguretat.
Està ple de guardaespaldes i bueno, no et deixaven fer res, ens van controlar tot, ens van mirar les maletes, ens van mirar tot el que portàvem, ens ho van mirar de dalt a baix i va ser una mica molest i tot. Però no, no, després els nens van ser molt macos i s'ho van passar molt bé, es van fer fotos amb mi, però jo no em vaig poder fer fotos amb ells, no em van deixar. I llavors, bueno, però mira, ho tinc en el record. La veritat és que és molt curiós. Per cert, el Show Stigman avui,
A dos quarts de deu, a la sala Luz de Gas. Jo no et conec gens, vaja, però tens pinta de ser un tio polifacètic, els han dit que actues, fas joc de mans, no sé si també fas balles, muntes coreografies d'aeròbic, m'han dit també? També, també, correcte. Sí, sí, hi ha un moment que fem que l'espectador, que tot el públic s'aixequi i faci una coreografia d'aeròbic a l'hora que jo faig malabars. Faig malabars.
Perquè no només fem un espectacle de màgia, sinó que és una barreja. També hi ha firt, també hi ha una part de musicals, en què parlem de teatres musicals, parlem de la pel·lícula Cantando bajo la lluvia. Home, tu vas estar amb el Jova Teatre Regina, amb l'obra Pastorets Superestel. Sí, una gran obra, una gran obra. No, no, que això és la pura de la moda, fa uns anys, que eren versionals Pastorets de forma contemporània. Exacte. I de què feies tu allà?
Jo feia de dimoni. Feia de dimoni. Era un dels dimonis que li passaven diverses coses i sempre els nens els veien bé. Un dimoni una mica claunesc podríem dir. Sí, molt claunesc. I feia màgia també. El dimoni, per enganyar els pastorets, els feia trucs de màgia i coses d'aquestes. No, està bé. I després també vas estar amb Snoopy al musical, no? Sí, això va ser un altre musical que vaig fer.
Què feia de Woodstock? Feia sobre les històries de Snoopy. Snoopy té un ocellet que és el Woodstock, que sempre va amb ell, que és de color groc.
i jo era el seu company, llavors totes les altres obres que tenia l'Snupy doncs jo l'acompanyava i bueno. Doncs sort que no feies... No, no, però sort que no feies anava a dir el personatge de l'Snupy, no? Perquè potser l'actor no se'l veia o si portava una... Sí, sí que se'l veia aquí, perquè era molt... era una mica contemporani tot, llavors... No es cop d'aquells ninots.
Per cert, parlant de contemporànic, això fa molts anys, potser és més recent les representacions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb l'espectacle La màgia de Harry Potter. Sí, exacte. Sí, sí, Harry Potter. Això ho vam fer amb l'editorial Salamandra i Grup 62. Ens van contractar
i vàrem estar durant uns anys fent espectacles sobre els llibres de Harry Potter. I què feies? Feies també allò que fa Harry Potter? Jo era una alumna, això ens ho van muntar, i era una alumna de Hogwarts, la presentava, que venia enviat pel meu amic i company Harry Potter,
i doncs anava fent jocs de màgia i anava fent el que acostumem a fer els estudiants de Hogwarts. Aquesta era la història, era la idea. Va funcionar molt bé, als nens els encantava. I què, els ensenyava també a fer trucs de màgia i tot plegat? Bueno, no, això no, perquè és molt difícil i no ens ho permetien. Tots els nens et preguntaven com es fa, llavors la resposta era molt fàcil.
Això t'has de comprar el llibre i llegir molt perquè llegint és com aprenent. Clar, és veritat. I per cert, tu que has estat amb el teu personatge aquell que havia estat compartint aula amb Harry Potter i també amb el McClary, qui és millor? Harry Potter o McClary? Home, per mi el McClary. A mi m'agrada molt el McClary. I com és que no torna a coincidir?
És un moment molt important per mi. És un moment molt important.
me'l puc tornar a trobar amb ell amunt d'un escenari. Dels trucs que realitzes a l'espectacle, quin és el que més t'agrada? Estàs més content de fer-lo? Doncs és un número que està basat en la melodia de Cantando bajo la lluvia, com t'he dit abans. I és un número que hem fet nou per a aquest espectacle. Portem tot l'estiu assajant-lo i el faig amb la meva ajudant, amb la meva partenaire, la Sandra.
I bueno, és un número molt xulo perquè hi ha una mescla de cançons, és un número molt musical que veiem, també, i interpretem, ens tornem bojos, els dos, i llavors la fico en una capsa i li faig unes coses amb unes espasses, i després, doncs, si tot va bé i surt bé, que a vegades no, però espero que aquesta nit sí, doncs ella surt il·lesa, surt la mar de bé i surt molt contenta, no? Què vols dir, que no surt bé? Què vols dir?
O, que a vegades, al millor, es pot morir la Sandra. Què dius ara? No fotis. No passa res. Home, no. Sí, sí, que les 3 les ressuscito i ja està. Ah, d'acord, d'acord. No hi ha problema.
No, mira, un nens envia un missatge dient si, li fa uns polvos màgics, home no. També, també. Ostres tu, noi. No, no, l'Astradra no, l'Astradra no perquè és la meva ajudant i la feina és la feina. Clar, clar, és veritat. En fi, Ignasi Stigman, aquesta nit amb l'espectacle Show Stigman, un espectacle de màgia que se suposa
Si voleu anar-hi, m'imagino que alguna entrada encara quedarà a dos quarts de deu aquesta nit a Luz de Gas. Ignasi, que vagi molt bé l'espectacle i molta sort. Moltíssimes gràcies Jordi, i us convido a que vinguis.
i ja em diràs què et sembla. Doncs vinga, fet, no dubtis. Que vagi molt bé, bona tarda, gràcies. Moltes gràcies, adeu-siau.
Cami cap a les 6 i 23 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Caram tu, eh, els mags. D'aquí uns moments parlarem amb l'Heli Capdevila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de la Penya del Morro. No sé si tindrem temps de parlar una estona de la Riera. I també parlarem amb el Josep Maria Marquès, sí senyor, osona, ex-president,
de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, que demà participa en un nou programa que s'estrena demà dissabte a 8televisió per un programa de tele i de 20, presentat pel Lucià Ferrer. D'aquí uns moments el truquem i li preguntem en què consistirà la seva participació.
Tot va començar a la nostra cuina, la cuina més petita del barri.
havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els cubells de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets amb l'esforç, el volíem donar a conèixer al món. Aquí reciclem.cat, si voleu entrar, perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio.
T'espero, 98.1, en el ràdio t'espero, 98.1.
Bé, doncs com comentàvem fa un moment, volíem parlar amb l'expresident de l'Ateneu de Sant Just d'Esber, Josep Maria Marquès, que ja el tenim al telèfon. Josep Maria, bona tarda. Bona tarda. Josep Maria Marquès, sí senyor.
Bé, perquè demà, justament, em sembla que participes en un nou programa que s'estrena avui a televisió i que parlarà de vins, no? Exacte. I què fas en aquest programa? Jo tinc part de Montseller i Torroja del Priorat, i aleshores, esclar, quan tens Vigui has de procurar donar-lo a conèixer. I és bo, encara més. Molt bé. I de què parlaràs, concretament, en el programa? Aquest programa el vam gravar
o ens el van gravar, jo no hi vaig intervenir ni més que com a projecte actiu, però assegut en una taula al costat d'un senyor que té un restaurant a Girona i vam meridar un vinostre amb un plat que va presentar ell. I aleshores això és un programa nou que se li ha ocorregut amb el Lucià Ferrer i que es diu De Cantats.
El nom el trobo molt ben trobat. Quan em van telefonar em van dir que volia participar i li vaig apuntar que eren els primers.
i parlant del maridatge i respondent les preguntes del Lucià. I això del maridatge, perquè jo ja li confesso que soc un negat en la matèria. Que em diguis de tu si us plau. Com? Que em diguis de tu si us plau. Ah, doncs jo et confesso que soc un negat en la matèria i que no tinc ni idea de vins. Què és això del maridatge? Maridatge, o sigui, què vol dir maridar-se? Casar, casar-se, fer...
que se vinguin, que no sempre és el cas, una persona amb una altra, o un vi amb un plat. I aleshores hi ha plats que, per exemple, o vins que se diuen més en plats amb un mar i muntanya, o bé amb una carn de cassa, o bé una carn roja, o bé amb una carn blanca, i respectivament a l'inversa, i això és del que es parla.
en aquest programa quan se parla de meridatges. Bé, estem parlant amb el Josep Maria Marquès, ex-president de l'Ateneu de Sant Just perquè sabeu que em sembla que és al gener o febrer hi ha l'Albert Macià. Sant Justenc, Josep Maria, que jo personalment tampoc sabia que tenies una empresa de vins. Bé, és una empresa petita, amb molt de carinyo, ja fa uns quants anys que la tinc. I quants vins fabriqueu al any?
Quants, quins tipus? Sí, i de quantitat també, per fer-nos una idea. La quantitat, com a molt, 15.000 ampolles. Home, déu-n'hi-do, no? És poc. És poc, és poc. Som dels petits petits. I quin tipus de vins? El vi, generalment, basat en el raïm d'allà del Priorat, que són garnatges, carinyenes, hi ha una mica de...
que a la Carinyena per cert no li podem dir així, perquè hi ha una regió que se'n diu a l'Aragó, els li hem de dir Samsó, que és el nom català. Ah, que s'enfaden els de la Carinyena? Sí, ho posem amb les ampolles, sí. Per tant, denominació Samsó, diu. Home, esclar, és una idea que els ha costat probablement molt de temps i molts diners de...
de registrar-la i la defensa, i trobo que fan bé. I com són? Quin gust tenen els teus vins? Els vins aquests, aviam, són vins d'una graduació respectable, perquè a la terra ho porta això. Són vins que fa molts anys eren vins de granel, el que es veia, de cigadojo, ben dit en català.
Però això a prioritat ha canviat moltíssim, sobretot en els últims 30 anys. Ara es fa un vi d'autíssima qualitat que té unes grans puntuacions en tots els concursos i en totes les evaluacions que es fan a tot el món. Normalment negre, hi ha una mica de vi blanc però molt poc se'n fa allà a prioritat. És afruitat o quines característiques té?
té alguns tocs de fruita, però és el vi blanc el que més aviat manté els gustos afruitats. Aquest en pot tenir, però és tan difícil de descriure un vi en paraules, el vi l'has de mirar-lo, olorar-lo i tastar-lo. Són les tres fases.
mirar-lo, la color, és un rubí, és un color d'esperent, és un color brillant, i després olorar-lo. Té els aromes, aquí pot entrar l'aroma de fruites, l'aroma de fruits del bosc, l'aroma de... jo que sé, de mil coses. De la fusta que porta. I per tu la característica que més et fixes, quina és?
L'olfacte i el gust són bàsics. El paladar al final, el que et queda. Allò que dius, aquest dia sí que m'ha entrat bé. Que encaixa amb aquesta carn que he pres, tan bona, amb el que sigui. Per cert, ara que et comentes això, al xat de radiodesver.com ens pregunten si és cert el mite que diu que el peix s'ha d'acompanyar amb vi blanc i la carn
amb vi negre. Tu mateix tu has contestat. És un mite? És un mite. Sí, sí, és un mite. Ha sigut un costum, potser, no ho sé, l'origen d'això no en sé prou. No en sé prou per contestar-te. Ara, que en qualsevol peix es pot prendre un vi blanc i en qualsevol carn es pot prendre un vi negre i en qualsevol carn un vi blanc, sempre que no sigui
que domini massa, per exemple, els afruitats. Aquests s'hi ha d'anar molt en compte. Això és una de les coses que s'ha de tenir més en compte. Estem parlant amb el Josep Maria Marquès, com hem comentat, ex-president de l'Ateneu de Sant Just, i ho comento força vegades perquè tu vas estar molts anys com a president, no? Sí, sí, perquè vaig entrar provisionalment en una gestora, perquè estava en aquells moments una mica molt complicada, la situació...
del que és el cafè i el restaurant de Bataneu, havien ticotallat unes persones que no eren les més adequades, i vam fer una gestora, que ningú volia ser president. Però de quin any estem parlant? Estic parlant del 2002. Del 2002? I després, al cap de dos anys, ja vam fer la junta, aleshores ja em van escollir com a president, jo vaig voler-ho fer també,
i he fet els dos mandats que marca la llei, que marquen els nostres estatuts. I ara ja no estàs vinculat a l'Ateneu o continues encara? Continuo cantant com un descozit quan puc i quan em deixen. Al cor la bom de flors? Al cor i canto també però no sempre. Allí faig com una espècie d'assistència quan és necessari. Però diguem que... He cantat molts anys i ara ja seria massa però canto a l'Orfeó. A l'Orfeó sí que hi vaig. A l'Orfeó s'enjusten.
Ara mateix, el dia abans de la Mercè, el diumenge, me'n vaig a cantar a la plaça Catalunya, jo, pel meu compte, amb un cor que s'ha format de la Federació Catalana d'Antitats Corals de la Fefec, i ens han demanat a alguns que sempre hi participem d'anar-hi, i vaig allà a cantar molt de gust. Aquest diumenge a la tarda? Aquest diumenge, sí. I quin repertori hi haurà? El repertori és de cançons catalanes molt tradicionals, potser de senyor Sant Jordi,
El Canigó, el Rosinyol, perdó, el Carna la Senyera. Home, ara està molt de moda tot aquest repertori. Home, és que toca diguéssim la fibra. La fibra convé tocar-la perquè ens han tocat una altra cosa. És veritat. I convé estar molt amatents.
Preparats pel que vingui. Sí, per cert, que tornant al tema de l'Ateneu, per tant, dedueixo que tu no tens cap vincle amb l'entitat, diguéssim, de la presidència de l'Ateneu, ni vicepresident ni res. No, no, jo no estic a la junta. No estic a la junta i jo crec que la junta que hi ha ara mateix l'està fent molt bé, a més vam fer un relleu molt adequat, amb l'Albert tinc una boníssima relació des de sempre,
i canta de tenor també al mateix grup, mira, i bé, sabem estar cantant colze amb colze, una pladra. Preparant un concert que farem amb la coral Sant Jordi i amb una orquestra de cambra una mica completada, i cantarem a l'auditori, a l'auditori de Rassa, i serà una cosa bonica per Nadal.
una obra del mestre Ferrer. Fa uns dies vam parlar amb l'Albert Macià, l'actual president de l'Ateneu de Sant Just, i va comentar que, entre altres coses, el que volia intentar dur a terme i proposar és una baixada de preu de les quotes. Si és factible seria magnífic. Això potser ens donaria alguna entrada més de soci.
Sí, perquè ell mirava això, no? A veure si es podia també augmentar el número de socis de l'Aterneu. Tu vas intentar alguna vegada baixar les quotes quan eres president? No, les vam mantenir i no vam empullar l'IVA, Esquiveret, tot això, però vam haver de passar una època
bastant, bastant fumuda. Fins que ens vam posar a to econòmicament vam passar els quants anys. Doncs res Josep Maria, ha estat un plaer parlar una estona amb tu. Moltíssimes gràcies. Demà a quina hora et veurem? A les 20 hores a 8 TV. A les 8 del vespre a 8 televisió. Aviam si us animeu a veure i aviam si el que dic no m'ho heu d'aixiolar massa eh. No home no, segur que no, segur que no. Que no ens ho vam gravar això.
Al carrer Sant Pau hi ha el restaurant a Espanya, que és molt bonic, és de l'estil modernista, és digne de visitar-lo expressament. Hi ha una chameneia que és una obra d'art i tot el restaurant és molt bonic. I veig que aquests van escollir aquest lloc. La B és independentment del nom que te'n pots dir.
Home no. Són veïns. Exacte. I es convé tenir-hi bona relació. Doncs et veig en forma. Estic en forma i amb ganes. Com és el teu nom? Jordi. Jordi Domènech. Per servir-lo adeu a vostè que es deia abans. Això deien de petits. A mi m'ho van ensenyar això.
Sí senyor. I després també deien moltes gràcies i la resposta tu les tens totes. Exacte. Sí, sí, sí. Molt bé. Quan agafàvem el telèfon, m'ànim. No deien diguin, sinó m'ànim. Molt bé. Joan Maria, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda, una abraçada. T'he encantat de saludar-te i gràcies per trucar. Home, a tu, que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu.
És una música com aquesta de vins, per fer un brindis i amb classe, amb classe i amb finesa. Vagi amb Déu, Josep Maria, ens apunten des del xat. És un tafanès, diu aquest home, tafanès. Què diu?
Diu, no saps de gossos, no saps de vins, ja és veritat. Això m'ho diu a mi perquè ahir a la secció d'educació canina jo li vaig dir que no tenia ni idea de gossos ni de res i ara, clar, parlant amb el Josep Maria Marquès, tampoc no tinc ni idea de vins. Escolta, jo com a mínim soc sincer, no com altres, eh.
6 i 38 a la tarda, continuem a l'Apanyó del Morro, i d'aquí uns moments parlem amb el senyor Benito, que em va dir l'altre dia, que no sé quina història m'ha d'explicar, que em diu que estava a Madrid. En fi, d'aquí uns moments en parlem. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
9 dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
6 i 38 de la tarda, continuem a la Penya del Morro en aquest divendres, avui, 21 de setembre del 2012 i com comentàvem, teníem el senyor Benito al telèfon i em sembla que aquesta vegada el tenim una mica lluny. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Senyor Benito, senyor Benito. Sí senyor, bravo, bravo. A veure, senyor Benito, on es troba vostè?
Ara estic, diguéssim, a Madrid. A Madrid? Què fa a Madrid? Jo estic fent així una mica un encàrrec, bueno, un encàrrec. És una iniciativa que hem fet una gent catalana i estem fent catalans. Catalans de Madrid. Com? Que estan fent catalans a Madrid? Sí. Bé, mira, jo li explico així, jo li faig un símil i segur que ho entén ràpid. Anem per parelles.
Són com aquests els Bourbons. Vostè no s'ha trobat mai un Bourbon d'aquests, que són dos fills americans, amb una corbeteta, traje... Ah, no, jo ve de tu. Jo no sé cre'n Dios. Jo a vegades me l'he trobat a vostè en un Bourbon. Però no és el mateix. A mi no, no, jo sí. No, és un altre. Doncs aquests que van de parelles van fent prosolitisme. Sí, perdoni, perdoni, aquí al xat ens diuen, mori el Bourbon!
Jo no faig de mormor. Jo li he posat un símil. I ara anem per parelles. Aquí som a Madrid. Som uns quants. Som una brigadilla. I anem per parelles. Llavors anem fent catalans. Aturem una persona d'aquí de Madrid. Com? I li diem... Bueno, doncs ara anirem diners. Perquè s'aturi.
A veure-ho bé, a veure-ho bé, a veure-ho bé. És que a més el parlem una mica amb la connexió que diu que et demanen a la gent que els hi doni diners? No, no, nosaltres els hi donem diners. Ah, els hi dona diners vostè? Clar, nosaltres som els catalanes. Tenc a 5 euros. Home, però quin bon rotllo, no? Clar, llavors el tio ja fot... fot uns ulls com unes taronges. Clar. M'entens? Sí, diu a veure que queden. Ens queda allà aturadet i llavors li diem, bueno, li comencem a dir coses i al final,
El convidem a que vingui amb unes tertúlies, molts tallers, que estem fent aquí a Madrid, al barri de la Vapiés. Tenim un local ja llogat. Un moment, un moment. Què vol dir ser català? Però... Escolta, un moment. Per qui treballa vostè? Per Catalunya. Per Catalunya?
Clar, llavors, ara quan farem referèndums i coses d'aquestes, tota aquesta gent s'ho traurà. Llavors nosaltres ja anem fent una estesa. Ah, fan com una mica... Anem inseminant... Ja ho entenc. Anem inseminant el país de catalans. Fan pedagogia. Ho anem convertint, ho anem convertint. Fan pedagogia, no?, una mica per allà. Més que pedagogia, és convertir-ho. O sigui, si m'ahomenen a la muntanya, els catalans... els madrilenys venen a Catalunya, no? Els madrilenys venen a Catalunya. Ah, som a Madrid. Ja, amb vostè. Igual d'aquí uns dies...
I potser d'aquí uns dies vostè arribarà a l'estelada. I estarà tot ple d'estelades i gent que parla de la barca. No, segur. És que si a mi em diuen posaries la mà al foc a Madrid d'aquí uns dies o unes setmanes estarà plena d'estelades, jo dic ara que sí. Jo em jugaria a tots els meus estelvis del següent que estic, que això passaria. És que això passarà. Això passarà. Sí, sí, sí. Està passant.
De moment, escolti, de moment sento algú que crida. No sé si perquè... No és la canalla que està excitada. Ah, és la canalla de Madrid Lleña, no? La canalla, els nanos, els nanos estan escoltant. Ja, ja, ja. Perquè els hi donem xutxes. Escolti, senyor Benito... Quan venen allà al taller, els hi donem berenar. Ja, escolti, senyor Benito... Banc xocolata. Senyor Benito... Coca. Senyor Benito...
Que no col·la això eh. Home, que no col·la això. Home, posis a internet, posis a internet i veuràs. A internet? A on? A internet.
Internet, tot el que és la xarxa global, no? Vols internet i li sortirà. En fi, no, no, doncs ho buscarem. Estarem darrere d'això, senyor Benito, ja ens informarà la setmana que ve com m'haurà anat. La setmana que ve li faré fil per banda. Sí, home, per això mateix, per això mateix. Sí, ho hem de deixar que hem de connectar amb tu. Estem tenint un èxit brutal, eh? No, no, sí, un èxit segur, segur que estan encantats. Però està bé això, perquè és una mica com la... No ens traiem de sobre. No, no, sí, sí. Quiero ser catalán, quiero ser catalán.
No, no, segur que passa. Senyor Benito, bona tarda. Per cert, aquells que et pregunten com és que ploren els que estan aquí amb vostè. Diu que estan tristos? Perquè no els hi donem diners a tots. Perquè ja que fa mala cara i dic miri, vostè no. Molt bé. Senyor Benito, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a vostè. Que dius? Que dius? Que dius? Que dius? Que dius? Que dius?
No, dic bona tarda. Ah, bona tarda. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
Tres quarts de set de la tarda, m'estic adonant que en aquesta segona hora, o sigui, jo estic aquí a l'estudi de ràdio d'Esveral, control número 1, i jo vaig fent trucades, i mira, ens vam posar. Hem parlat amb un mac, hem parlat amb l'expresident de Teneu, ara amb el senyor Benito, i d'aquí uns moments parlem amb l'Heli Capdevila, que també la tindrem al telèfon. Això sembla una mica el programa aquell de a hablar por hablar. Sí. Hola, bona tarda. Què et preocupa?
A veure qui serà la següent trucada. Ai, si em sembla que ja ho he dit. És l'Helicap de Vila. Doncs l'anem a trucar. Fins ara mateix. Ara deixem aquesta música que és molt bonica i que tenen ganes de fer coses.
Bona nit!
Estem intentant trucar a l'Eli Capdevila. Però sembla que no agafa el telèfon. Ai, quina gràcia que em fa això. Tu mas molina, eh? Informació gratuïta de 10 oranys. El telèfon o el que llama no està disponible ni nada, tu. Què fem ara? Què fem?
La podem fer igualment, l'antiagenda, el que passa és que no tenim l'eli, perquè l'eli ja sé que la penja sempre al blog d'elisandracapdevila.wordpress.com, podem anar allà al blog i fer-la nosaltres sense ella.
Bé, doncs és una pena que no la puguem tenir al telèfon perquè ens va explicar les històries que hi ha de cara a la festa major de Barcelona a la Mercè d'aquest 22 i 23 de setembre, demà i diumenge.
Mira, fem una cosa, fem una cosa, perquè potser l'Heli l'hem agafat malament. Jo la torno a trucar, si us sembla bé, espereu un minut, la torno a trucar i si no, ja ho comentem nosaltres, el que tenia previst l'Heli. Us sembla bé o no? Sí, sí, ens sembla molt bé, Jordi, quina gran idea!
Doncs llavors ho fem així. La truquem, la truquem ara. Tenim algun tema per posar així una mica perquè la gent també no se'n vagi? Tenim les As, aquella noia francesa que a mi m'agrada molt, que canta Gerard. Doncs vinga va, la truquem i parlem ara mateix.
Donem-me una Chitoritx. No en vull res. Des de Chanel. No en vull res. Donem-me una limousine. No en vull res. Offrem-me un personal. No en vull res. Un manoir a Neuchâtel. No és per mi. Offrem-me la Tour Eiffel. No en vull res.
Rec de final del programa, i atenció, perquè tenim una bona notícia. Heli Capdevila, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda.
Oh, que bé, perquè t'hem trucat fa un moment i ja patíem que no puguem parlar amb tu. Sí, jo t'estava enviant ara un whats dient, com que més l'hem trobat? Jo no he sentit res. Ah, d'acord. Parlem de l'antiagenda del que no hem de fer aquest cap de setmana i atenció perquè pren en relleu importància la Festa Major de Barcelona. Lògicament, la Mercè, que avui ja comença en activitats i també durant tot el cap de setmana i fins dilluns. Tu què destaques, bàsicament?
Jo destaco bàsicament tot el que es fa al Parc de la Ciutadella, que a mi m'agrada molt perquè jo soc molt fric i molt hit i llavors m'agrada molt el tema de la llum i la tecnologia. Clar, és que ho fan a la nit, no? I ho fan a la nit i aleshores hi ha diversos espectacles relacionats amb el món de la llum i amb els elements tecnològics. Jo hi vaig anar l'any passat i m'agrada molt que vaig veure també la dança dels signes.
El Vall del Cines. Has actat a la sorra també? No. Aquest tant és l'oportunitat. Hi ha un altre artista que fa això que fan de dibuixar amb la sorra i les mans, amb una pantalla retroil·luminada i un projecte i aleshores pots veure com el senyor en qüestió fa dibuixos amb un moment... Que moderns. La posició que té el Skyline de Barcelona o coses així. Que xulo. És molt modern i està molt bé. Això és avui i demà a la nit al Parc de Ciutadella?
Comença avui i és avui, demà i demà passat. Ah, demà passat a la nit també. Jo també tinc apuntat a la meva agenda particular. Cada nit entre les 9, 10, 11 i 12 hi ha el mapping de la Serà Família. Sí, interessant això. No ho podem perdre, això. Perquè el mapping és fer projeccions sobre edificis. És molt modern i no llaman mapping, ara.
I això que es fa a Europa des de fa molt de temps gairebé tot arreu, tots els edificis és important, ara nosaltres ho fem aquí per les festes. I l'Ajuntament de Barcelona és molt cutre, encara que sembla com molt guai, però en el fons és com poc currat. I en canvi el que hem fet per la Sagrada Família sembla que serà bastant espectacular, ja t'ho diré. Com, com, com, perdona? Digues, digues. No, què has dit ara, què has dit?
Que ja t'ho diré, que sembla que la façana de la família és bastant espectacular. Sí, sí, jo també he sentit coses per l'estir. Ho haurem de veure, això. Però no hem tingut massa sort amb els altres mappings que han fet fins ara a Barcelona. Home, doncs ho van fer a la façana de l'Ajuntament, a la plaça Sant Jaume. Sí, però van repetint sempre els mateixos efectes i no són massa originals. La veritat és que és un mapping poc lluit en comparació amb altres mappings que es fan por ahir, eh? Ve pels llocs per a Europa.
I jo crec que aquest de la seva família pot estar molt bé, però ja t'ho diré la setmana que ve. Molt bé, doncs ja en parlarem i veurem a veure què tal, perquè jo també em contestarem opinions eh, perquè jo també tinc ganes d'anar-hi. Se'ns acumula la feina, si parles ciutadella i el mapa. I el que més m'agrada, el que més m'agrada també, una de les coses que més m'agraden i és bastant friqui, és el Festival Àsia.
ahir de la Mercè, és el festival àsia. Ah, oju! Què passa? Que abans era independent i ara s'han accionat a la festa de la Mercè per fer-la més grossa, i aquest any, el dia 24, que és el dia de la Mercè, que és dilluns, faran un dia a l'Àsia. I al CCCB faran tot d'activitats a l'Àsia, Àsia en general, eh? Xina, Japó, així, tot l'Àsia en conjunt. Però el que més m'agrada de tot és un festival que fan totes les casals,
associacions de xinesos de Barcelona que fan talents i llavors ensenyen els teus talents i surten allà amb els mallots, surten les nenes a cantar... A veure, un moment, que això té un punt de friquisme important que també... Això és boníssim. Jo us ho he de recomanar molt. Però és que no m'ho puc perdre, això tampoc. Quan és això? No us ho podeu perdre. El dia 24, al dilluns, allà al CCCB. Al matí?
És tot el dia, a la part de darrere. Si val durar tot el dia i això segurament s'ha de parlar tard. Doncs anem-hi, quedem-hi i anem, no? Sí, sí. Jo a la xina em vaig veure un d'aquests, fets per xinos en un parque, i era tremendo, tremendo. No us ho podeu perdre. Això és l'antiaigenda que no us podeu perdre. Que per cert, m'imagino que, clar, tu que estàs també molt posada en el món oriental perquè sé que tens aquesta debilitat, has vist quin ha sigut l'èxit musical de l'estiu a Corea del sud o no?
No, il·lustra-me, il·lustra-me. Home, perdona, Gangnam Style, no l'has vist? Ja sé qui és. Sí, sí, sí, sí. It's a Gangnam Style. És boníssim aquest. Espera, perquè teníem per aquí el... ara no trobem el vídeo. Bueno, en fi, doncs... Hòstia, ho ha petat això, no?
Però és que, escolta, que portava més de... No sé... És quantes milions de visites al YouTube, no? Sí, 500 mil milions de visites. Però que són molts orientals, eh, ja. Mira, mira, ho tinc aquí la xifra perquè tinc el vídeo aquí davant. Són, concretament, 230 milions de visites al YouTube.
A més, és un vídeo que jo no deixo de veure una vegada i una altra. Una vegada me'l poso, no paro de veure'l. Tot enganxat. Estic molt enganxat. Ets dependent, ja. Mira'l, aquí el tenim. Tu l'has vist, el vídeo, no? Tremendo, tremendo. Espectacular, espectacular. A més, amb molts colors, vull dir, una estètica... És una mica la cultura de ballar, no? Exacte.
Ara surt un nen petit ballant, ell surt fent com una mena de ball. Com així, com de cavall. No te'l pots perdre al festival Àsia, perquè el vídeo aquest, et sembla aquí, això. Sembla allò exòtico. No te'l pots perdre al festival de talentos, perquè és segurament imprescindible. Ara surt a una sauna.
És que està molt bé. No, perdona, jo soc molt fan d'aquest home. Fan? Sí, m'asuno.
Ja surt aquí ballant com si anés a cavall i amb el braç dret com si tingués un llaç d'aquell dels cavalls, bueno, increïble. L'Orient ens ho està fent molt mal, eh, dona, dona. Sí, però escolta, que vinguin tu, que vinguin els de Corea. Ara que políticament hi ha aquest misteri que no sabem què passarà, tot això amb Catalunya i tal, per què no venen els sudcoreans i ens embadeixen a tots?
i ens fem tots coreans, perquè jo voto molt per aquesta proposta, però vaja. Home, Corea és perillosa, eh? Jo, cuidado, eh? Són els al sud, ja t'he dit que són els al sud. Són els al sud, que els al sud són de Buenri, home. I diràs tu que aquest vídeo no té perill, jo diria que té molt perill, eh? Tot Catalunya així, amb aquests colors. La gent treballant amb americanes grogues. Amb aquesta alegria, venga. En fi.
Som boletaires, som cistallaires. Som boletaires, som cistallaires. Per parlar, molt ben buscat. Us felicito a la persona musical de la ràdio. Perquè a Set Cases, a la bonica població del Ripollès, hi ha la festa del bolet. Atenció, aquest cap de setmana.
Sí, sí, sí. A més a més, per si voleu intoxicar-vos de tant color i de tanta corea i de tanta cosa, sempre podeu anar a la muntanya a fer una passejada que fa bolets.
I és la primera trobada que hi ha, ja comença la temporada, i llavors això vol dir que a partir d'ara començarem a tenir volataires per totes les muntanyes, amb un i avall, intentant a veure si tenim una bona producció i trobar molts molts molts molts i molts bolets. A Tarragona, ara no ho tinc aquí a mà, però hi ha una pola de Tarragona, són tres municipis que s'han posat d'acord per fer pagar a tothom qui vulgui anar perquè s'ha de treure un carnet de volataire.
Sí. Fa molta feina que també ho fan a fora. I, bueno, és una senyal més que anem cap a Europa. Jo és així. Estic convençuda. I el map de la Sagrada Família són dos indicis que cada cop anem més cap a Europa. Com que ho fan a França, això, no? Fem-ho aquí també, no? És veritat, està molt bé, molt ben vist. En fi, l'hi hem de deixar aquí. Ja sabeu que aquesta és la recomanació de la setmana. Hi ha una pàgina web, no? Si voleu anar a la festa del bolet.
Sí senyor, hi ha una pàgina web festivaldalbolet.com. Com? Festivaldalbolet.com. Festa per dalt, festivaldalbolet.com. Molt bé. Apa aquí, mira quin sobiranisme que flora per la pell. Sí, sí, sí, pell de gallina. Eli, que vagi molt bé, que tinguis una bona setmana i ja comentarem totes les activitats aquestes nocturnes que hi ha
aquest cap de setmana i que tenen bona pinta el mapping de la Sagrada Família, llums i espectacle així lumínica sobre d'aquest monument mític de Barcelona, després hi ha el parc de Ciutadella de nit, tant avui com demà i diumenge, i després, el dilluns al matí, que posem la cirereta en aquesta mena d'operació triomfo asiàtic, que ja hi haurà.
El dilluns al CSSCB. Eli, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Ens veurem al dilluns.
Bé, nosaltres deixem, ja que hi ha aquí el programa, agrair a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui si treu, treu-me allà el Jaume Garnilla dels boleteires, perquè... Ah, mira, això és com més electrònic, més d'ara, no, més modern. Love of Lesbian, Club de Fans de John Boy. Gràcies a tothom, tornem dilluns a partir de les 5. Que vagi bé, bona tarda.
Todos los herrados fuimos al concierto del bien telepata de Ayudín. Media hora antes invadimos el metro y hoy va obligado en tu ecstasís.
Los fanáticos de John Boy frente al estadio ya cantabais sus temas. Primeras filas vuestra obsesión. Decíais que John Boy era boreal, agua ambigua y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó.
¿Con cuál van a empezar? ¿A ti te daba igual? ¿Dijiste acertarla? ¿Cómo es posible que haya estado en tus infiernos? ¿Es imposible, no? ¿Misterio? ¿Y que tuviera su don?
Seria possible conocerte más por dentro. No lo conseguiré, saber más de ti. Yo no soy fan, otro fan de yo muy.