Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts una tarda més al programa de les tardes. Tres vegades avui només començar. De ràdio d'Esvern, això és la penya del morro. Des d'ara i fins a les set del vespre. Bona tarda, amics i amigues.
Avui al programa d'aquí uns moments començarem parlant de les notícies de Sant Just, que n'hi ha unes quantes, eh? Avui amb la Carme Berdoi. Oi que hi ha unes quantes, Carme? Sí, eh? Molt bé, Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda.
Carme està així com sèria, és sòbria. Bona tarda. Escolta, sòbria ho estic sempre. Sí. No, hi ha dies i sobretot nits... Escolta, Jordi, no és veritat. Sí, jo t'he vist a vegades allò com... No és veritat. A les festes de Sant Feliu, des pelota! No és veritat. En fi, a més a més, també avui al programa rebrem l'Anna Lías del Cas Fontsanta, que especialment a tu t'agradarà, Carme. Ah, sí? Sí, perquè avui parlarem de les diferents etapes de la vida. Sí, sí, sí.
Què passa quan tens 15 anys? Què passa dels 20 als 30? Les diferents crisis d'edat que a tu t'agraden. Perquè tu, Carme, quina crisi d'edat estaries tu ara? No tinc crisi d'edat. No tens crisi de res, tu? No? No. Jo crec que estic passant la crisi dels 40, jo ara mateix. Sí, sí, sí. Perquè dels 30 ja la vaig passar el 22. Sí? Sí. En fi, a més a més, també avui al programa ens acompanyaran el Pau Marcos i el Martí Ramírez amb l'actualitat musical de la setmana.
I acabarem el programa a la segona hora parlant amb el casal de joves de Sant Just per saber quines són les activitats que duraran a terme en aquest equipament municipal dirigit a joves aquests propers dies al nostre municipi. I acabarem amb la tertúlia esportiva, ja ho sabeu, dirigida per Sergi Pont. Sí, no rigueu, és veritat, si la dirigeix ell, ell, és així. I amb el Rafacano, Perico, Pau Albornà i un servidor. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts, agafeu lloc.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Gràcies. Carme, per on comencem avui? Doncs mira, comencem parlant de l'associació... És que no sabia massa per on començà. A veure, tens dubtes? Vols que t'ajudi o no? Bé que va. No.
Triem les notícies de la penya del morró. Ja ho he triat. T'havien fet una careta i tot, ja, eh? No, ja està. Ah, bueno, vinga. Ah, ah! Parlem començant, Carme. Aquests riures no m'agraden, eh? Els canvarem d'aquí poc. Parlem de l'Associació de Veïns de Sant Just, que s'assumarà a la iniciativa legislativa popular per evitar els desnonaments.
Es preveu que aquest mes es comencin a recollir les 500.000 signatures que calen arreu de l'Estat. Ah, Navallà, a Sant Just no arribem. Sí, l'associació s'assuma a aquesta proposta que és també generada a Catalunya i també les diferents comunitats també s'hi afegeixen. Llavors el que volen és proposar l'edació en pagament, aturar els desnonaments i potenciar el lloguer social. Són signatures que s'han de recollir durant nou mesos.
i la previsió que feia aquest matí Jaume Rui és que en principi d'aquí uns 15 dies es podran començar a recollir, llavors hi direm a quin lloc es poden fer. El president de l'associació de veïns, Jaume Rui, deu estar molt content, perquè em sembla que ningú s'ha presentat per la reelecció. Sí, ha confirmat aquest matí que continuarà evidentment el mateix equip directiu.
en Jaume Ruiz al capdavant durant dos anys més. Deu estar supercontent, perquè la setmana passada, quan parlàvem amb ell al programa, ens deia que per favor, a veure si algú podia presentar-se com a president, perquè ell ja no volia. Es fa aquest divendres, eh? No, però fins ahir a la tarda eren... No, no, ja està. Un aplaudiment per Jaume Ruiz, dos anys més com a president, com ell volia. Carme, què més?
Doncs parlem ara d'esports, d'actorial esportiva, perquè... A partir d'aquests denuncis d'esports. No, no, no. Perquè el regidor d'esports, Víctor Murillo, va passar ahir per aquest programa nou que hi ha a Ràdio d'Esvern sobre l'esport local. Ah, molt bé, no? Un aplaudiment per ell. Va ser el primer convidat. Molt bé, molt bé. Nou programa d'esports cada dilluns de 8 a 9. El programa es diu... Juguem a casa.
M'agrada molt el nom, eh? Tu ja no l'escoltaria, perquè dius... M'agrada el nom i jo em quedo amb això, però està molt bé. Una hora de programa, eh? Hem de parlar amb ells, amb el Marc Marbà, ja els convidarem un dia aquests aquí a la penya del morro perquè ens expliquin com se'ls ha acudit fer un programa d'una hora d'esports s'enjostenix. Un tema... ja ho descobrirem. En fi, i què va dir? Va parlar de diferents qüestions i una d'aquestes, per exemple, va ser la possible... o se'ls va preguntar bàsicament sobre la unificació...
dels dos clubs de futbol de Sant Jus, que hi ha ara mateix al municipi. Oh, l'Atlètic Sant Jus i el Futbol Club Sant Jus, no? Ell va dir que això haurà d'esperar. Va explicar que la temporada passada semblava que hi havia un acord entre els dos clubs, però que finalment aquest aprovament es va trencar i considera que ara per ara... La gent riu, però és veritat, hi havia un acord molt gran. Que ara per ara no hi haurà unificació i, de moment, doncs,
considera que s'ha de seguir en una situació de normalitat i, quan sigui possible, tornar a fer un únic club de futbol a Sant Just. Diu que la única unificació és la unificació vellbitxer, que aquí a Sant Just ho trobaran. També va parlar de l'estat de salut de l'esport i entitats a Sant Just. Murillo va destacar que els clubs potencien molt els equips de base, que és l'única manera de formar un bon planter i, per tant, assegurar-ne
la continuïtat en un futur. I a Sant Jus recordem que hi ha 1.400 persones que formen part d'una entitat esportiva. Ah. Sí. Al complex de la bona aigua, per exemple, hi ha 7 clubs i al camp de futbol hi ha 5 entitats més. Ah, 5 entitats ja, al camp de futbol? Quines entitats hi ha? Ara, si vols, podem sentir-lo. No tinc clarada quines 5 són. Ah, ell ho comenta o no? Ell mateix em sembla que ho comenta, sí. Quin tall és, això? Entitats.
Entitats, eh? A veure... Ui, no ho trobo. IJOTA, T, JAC. T, JAC, Murillo 2, esports, entitats. El complex Esportiva de la Bonaigua hi ha 7 entitats. El camp, el bàsquet, el bòli, el natació, el patinatge artístic, que està fent una gran tasca al patinatge artístic. I després hi ha el camp de futbol, tenim 4 entitats. Encara que sigui el camp de futbol només, hi ha 3 entitats de futbol. Quines són? El futbol, el futbol Sant Just, l'Atlètic Sant Just, el grup de veterans, els ciclistes, he dit 4 són 5, perquè...
també treure la seu social als CARS, el complex esportiu de la bona aigua.
i han set entitats. Ja ho hem sentit, això, eh? Ho torno a repetir. Ja ho hem sentit, ja ho hem sentit. Els cars i el ciclisme, veus? Veterans, cars i ciclisme, que és el dubte que teníem. Però em pensava que els veterans estaven absorbits pel Futbol Club Sant Just i es veu que són una entitat de parts. En fi, sí, ja traiem la música ja de por, perquè ja hem acabat de parlar del Futbol Club Sant Just i l'Atlètic Sant Just. Quan estan en la mateixa frase, aquests dos conceptes, dius, què passa? Tothom es posa alerta.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I acabem amb una última notícia de Sant Just d'Esvern, Carme, tu diràs. Aquest vespre, a dos quarts de vuit, el grup nucli es presentarà a les entitats de Sant Just i també es presentarà un recull de propostes de Festa Major, un acte que es farà a la sala de les golfes de Can Genestat. Festa Major! ¡Vamos ahí!
Ja parlem de la festa major de Sant Just. Jo convidaria un grup d'aquests a la cúmbia, perquè així jo crec que vindria més gent, eh? Fixa't el que et dic. Mira't la lletra. No vaig gaire Sant Just. Carme.
No ho entenc, un sillón de què? De becucó. Què vol dir? Un sillón de becucó. No sé què és. És un tipus de material, Carme. Busca la web a Wikipedia. No, no és material. Jo tampoc. Carme. Home, és una cançó una mica fora de to. Que s'està dutxant i ell s'està ensamonant en què ell vol veure. I per què no has vist el videoclip?
A sus hijitas. Les mamites que vigilen a sus hijitas. Però d'on ha sortit, això? Per cert, el Manu diu des del xat, sol·licitem que enfoquem a la Carme més a prop. Ei! No veig el punt blau. Oh!
Diu, les mamites creen que sus hijitas son d'estrelles, ¿cuántas veces habrán visto boca arriba las estrellas? Eso es poesía pura. La meva pregunta és, encara som a temps d'inscriure aquests versos al concurs de poesía de Sant Jus d'Esvern o no? Quan acaba? Març, març, encara queda una mica. Diu, així hi haurà un momento de Carmen.
Què? No ho entenc, eh? Manu, Manu, Manu R, que deu ser, és el Manel Ripoll, potser? No ho sabem. En fi, diu, així hi haurà un momento di Carmen. Momento di Carmen. Té com nom així, com de nom de pizza, no? En fi, sí, Carme. Nom de pizza. Tenim una altra notícia? Ja està, és que hem fet aquesta del nucli, molt breument. Sí, alguna cosa més del nucli, no? Encara no ho sabem.
És que aquesta tarda no tenim més novetats. Doncs no pateixis, perquè nosaltres parlarem amb el Casal de Joves de Sant Just, amb el Sergi Arrada, que amablement ens atendrà i ens explicarà què és el que faran ben bé. És del nucli. El nucli, sí. És que tothom és del nucli, eh? Ah, val, però el nucli es presenta aquí, a Can Genestà, al Casal de Joves. Ja, ja ho sé, però és que ell és del nucli, ell és del nucli a part. Sí, està molt bé. Doncs ja ho tenim. Molt bé. Doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Un aplaudiment per la Carme, que ho fa molt bé, cada dia millor.
Jordi. Què? No t'ha agradat? No. Per què no? Carme, a mi un dia em van dir, quan et diuen coses boniques has de dir gràcies i cap a casa. Saps? Tampoc no cal. Ai, no, no. Doncs gràcies i ja està. Ja està. Molt bé. Carme, ho fas cada dia millor. Gràcies.
Però convençuda, vos de dir, eh? Carme, ho fas cada dia millor. Moltes gràcies. Bueno, bueno, bueno. Ciao a tu, que vagi bé, bona tarda. Ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre i ara mateix tota la informació de Sant Just a radiodesverb.com. Fem una petita pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de les diferents etapes de la vida, la crisi dels 15, dels 25, dels 30, dels 35, amb l'Anna Lías del Cas Font Santa. Fins ara mateix.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esbert. 98.1. Ràdio d'Esbert. 98.1.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Sverd.
Gràcies, moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis del públic que avui ens visita. A continuació parlem de... Jo abans m'he equivocat, perquè he dit que parlàvem de les diferents etapes de la vida, i no. Concretament parlem de les diferents crisis d'identitat que hi ha a la vida. Anna Elias, bona tarda, benvinguda. Bona tarda a tots. Aplaudim per l'Anna.
A tota la gent de públic, segur que. Que macos, eh? Que macos. Molta gent. Molta gent de martorells, d'esparreguera, que fan molt apassionats. En fi, sí, sí, sí. Anna, què és això de les crisis d'identitat? És que no sé si realment la setmana passada va venir el Lluís, però fa dues setmanes jo recordo que vam estar parlant de les etapes de l'adolescència i al final vam acabar també parlant de les crisis que ens anem trobant.
I això em va fer pensar en un psicòleg que es diu Eric Erickson, no? Eric Erickson? Sí. Que era el dels telèfons? Doncs potser és così o alguna cosa així, no? És suec? No, és estadounidense, però ve d'algú alemany, té orígens alemanys. Ah, nord-americà. Doncs aquest home, aquest psicòleg, va fer com una espècie, no?, va posar tapes al desenvolupament
psicosocial. Hi ha gent que es dedica a analitzar biològicament com anem creixent o a nivell més cognitiu, però ell va dir que anem de manera psicosocial a veure com anem formant la nostra identitat. I això té a veure amb la personalitat? És a dir, no tenim la mateixa personalitat potser als 10-15 anys que als 30-40?
Doncs, home, en principi no. Potser hi haurà gent que sí, però esperem que, no?, perquè un tio de 30 anys no pot tenir la mateixa personalitat d'un de 15, no? T'han posat 3 o 4, jo, eh? Segur que d'haver-hi diant, no? Sí, sí. Però no. I vaig pensant que és molt curiós perquè té com 8...
Vuit etapes en les quals un pot entrar entre comillas en crisi, no? Dependent de si pot superar aquesta etapa o no. I si vols el que podem anar fent i podem anar posant exemples és una mica anomenant cada etapa i veient també les conseqüències que pot tenir si es porta bé aquesta etapa o ens quedem així una mica...
una mica encaixats en aquesta època i no ens permet desenvolupar. No permet madurar i tot plegat. De fet, això explica una mica les diferents etapes de maduració de la vida. Hi ha gent que a vegades no acaba de madurar i es queda com enclat. Hi ha gent que potser quan té 30 té una personalitat o una identitat fixada
I si mirem cap enrere i mirem la seva història, familiar, per exemple, i s'analitza, podem pensar, ostres, és que en aquell punt d'aquesta etapa en què tu tenies que haver superat d'aquesta manera, vas tenir segons quines carències i això et pot repercutir anys més enrere. De fet, més o menys tots passem una mica pels mateixos punts, el que passa que no a la mateixa època, no a la mateixa edat, no?
En principi, hauria de dir. En principi, sí. El que passa que si tu ho portes bé o ho superes, no et quedes en aquesta primera etapa i passes ja a la segona, diguéssim. Si vols, anem posant un exemple. Quantes etapes hi ha? Són vuit. Són vuit etapes. No sé si ens donarà temps. Doncs vinga, va, comencem per la primera, que és els més petits, de zero a un any. De zero a un any. Ah, mira, sona la música de Barri Sèsam, eh? Vaixant els més petits de tots. Ai, què us hi passa, aquests, saps?
Sembla mentida, eh? Que de 0 a 1 anys puguis tenir... Sí, sí, i els hi passen coses. Aquests, no?, és quan es comença a desenvolupar la capacitat de confiar en els altres. Ah, mira, veus? Aquí ja està confiant. Va, encara et dono la teta. Basant-nos a la consciència dels seus cuidadors, no?, els pares i les mares.
Si la confiança es desenvolupa amb èxit, el nen guanya confiança i seguretat. Si això no es compleix, aquesta etapa pot donar lloc a la incapacitat de desconfiar. Això té molt sentit, no? Potser les persones que després diem, mira, quina persona més desconfiada, que és incapaç de poder obrir-se als altres, potser, si mirem una mica enrere,
doncs pot venir aquesta persona de família desestructurada, que no ha tingut aquest suport ni l'estima, per això diuen que és tan important... De 0 a 1 anys donar aquesta confiança... És molt important això que diu, no sé si l'heu escoltat mai, que els nens tinguin molt a prop els pares, que el tacte, i quan un nen plora el que està esperant és que
que vingui, no?, els pares a poder-lo cuidar, no? Ja vinc, ja va, ja va! Continua tu que jo tinc una cosa aquí. Aquí un nen, no? Sí, un nen que està plorant.
Bé, l'ideal seria això, que pugui tenir confiança amb els seus progenitors i això li donarà un valor que el portarà durant tota la seva resta, la seva àvia. Passem ara, per exemple, del 1 o del 0 a 3 anys, que és la següent etapa, que és l'autonomia davant la vergonya i el dubte. Sí, sí.
Aquel nen ja està més crescudet, ja té més energia. Li diuen també la primera emancipació. Són una mica així, però és emancipació. I és quan el nen comença a reafirmar la independència.
Caminant. Me'n vaig de casa. Comença a caminar. A veure, no vull saber res. Me'n vaig de casa. Al parc no ho fan els nens, que comencen ja a caminar sols. Ja han de ser els pares els que han d'anar corrents. Ja no necessito a ningú. Sí, sí. Comencen a caminar sols. Ja comencen a jugar amb això i no amb això. I fent eleccions en general. Si s'anima i se recolza
doncs aquestes iniciatives, doncs el nen al final és més confiat i més segur respecte a les seves decisions. Ah, molt bé. O sigui que això dels tres anys, que sembla una tonteria, li pot repercutir al llarg de la seva vida. Clar, tu imagina't ara que el nen o la nena amb dos anys no adquireix aquests coneixements, independència i tot plegat de començar a caminar... Clar, potser vagades tota la vida, no? Tota la vida...
De manera literal i de manera no literal, no? Que potser sària no independitzar-te de la figura paterna mai, que també hi ha, eh? Jo també conec dels 30 que també... Sí, aquesta nallà que sembla que estigui a la cuna, eh? La cuna de casa. Perquè agafar el nen i en sis mesos ja ensenyar-li a caminar potser és massa d'hora, no? Avançar etapes? Jo crec que això no. No, ho deia per curiositat, eh?
Potser no seria el més alt. Passem a la següent etapa. La tercera seria la iniciativa versus, diguéssim, davant la culpa. I això ja estem parlant de nens de 5 a 7 anys, que ja es poden comunicar de manera més directa. Mira, a veure, tenim el poble de manetes per parlar d'aquesta edat, de 5 a 7 anys.
És música per tot, eh? Home, si hi ha 8 etapes de la vida, posarem una música. Una música, no? Hem començat amb barri sésam i acabarem amb la de la mort, no? La de la mort, si no ho saps tu bé. Home, clar, allà acabarem tots. A tots. Per tant, el tema aquest és que a la tercera etapa, a partir dels 3 fins als 7 anys, hi ha la iniciativa davant la culpa.
Sí, perquè és en el moment, i això també ho podem veure, no?, sobretot si ens preguntem als pares, no?, en què ja és... els nens comencen a imposar el seu criteri, no?, a imposar de jo vull fer això, jo vull posar-me això... Aquí és on ja comencen els nens mimats, no? Bueno, em poses cada pregunta, Jordi? Ja, no ho saps, no ho sé, no ho sé. Jo crec que el dels nens mimats va una mica així. També suposo que depèn de com els pares, no?, en cada etapa...
puguin respondre al final seran així ja sé que aquesta teoria que expliques no és teva és de l'Erikson jo la puc aplicar després a la psicologia i sobretot quan ja la gent és gran fer una mica d'anàlisi i dir pot anar perquè els temes si això, si els pares poden potenciar que el nen posi la seva manera de ser al final són persones amb iniciativa
i que senten segurs també de les seves capacitats i això de gran també els podrà posar en marxa projectes o tenir molt arrelada els seus valors. Si això és el contrari,
doncs seran persones potser que t'atendeixin més a la frustració, a la crítica, al control. Clar, pensa que si els teus referents et critiquen i el controlen, què pots pensar dels altres? Clar, si els meus propis pares ja m'ho fan... Què m'ho farà la resta de la societat? Clar, és veritat. Home, aquesta etapa és important, eh? S'ha de donar suport, no?, al...
Jo crec que en general, si esteu escoltant, s'ha de donar suport. És com que hem de fer el que els nens diguin. Passem a la següent etapa, que és dels 6 als 12 anys.
El Bob Esponja també podria ser dels 30 als 50. Perquè hi ha molta gent que veu Bob Esponja, eh? No, no, ningú ho veu. A partir dels 20 ningú ho veu, Bob Esponja. No, que va. Que és la industriositat, que no sé què vol dir. Que és la voriositat, també podríem dir. La voriositat davant la inferioritat, no? Suposo que la paraula és veritat que no la utilitzem molt, no? Però seria potser ser una persona emprenedora, no?
versus la inferioritat. Jo penso que és així. Com has dit, de l'etapa dels 6 als 12 anys, els nens comencen a desenvolupar una sensació d'orgull a les seves fites, quan aconsegueixen coses. Iniciar projectes, fins a terminar-los, i senten bé pel que han guanyat. Si això es potència i es reforça, comences a sentir-se treballadors,
i a tenir confiança en la seva capacitat per, com he dit abans, per poder alcanzar les seves fites. Si és el contrari, doncs els pares i els professors, important, que això també ha passat, que molts professors...
manquen capacitats, no? De tu no vals per això, o tu millor que no facis això, que també passa amb els profes, anem començant a sentir-se inferior i que dubta de les seves pròpies capacitats. Això és de 6 a 12 anys, eh? De 6 a 12. Anem per la quarta etapa? Anem per la cinquena, ja. Anem per la cinquena. Què és dels 12? Això és de l'adolescència, d'acord? Dels 12 als 15. O sigui, no més, l'adolescència és una miqueta més. Podríem dir fins als 18 anys o així. Ah, fins als 18 anys? Sí, l'adolescència...
És dels 12 a 14 podem parlar de pobertat i després fins als 18 d'adolescència. Molt bé. Ah, molt bé, Justin Bieber. Justin Bieber per parlar de l'adolescència. Molt ben triat. I en aquesta edat què passa? Aquesta edat és molt difícil, jo crec. Molt, molt difícil.
És quan els nens ja comencen a ser nens mig adults, no? I, bueno, són més independents i comencen a mirar el futur en terminis de...
carreres de diferents relacions, no? Sembla que ho vam parlar quan vam parlar d'adolescència. Hosti, la vida és una merda, tio. Sobretot un de possibilitats que arriben, no arriben, no? Sí, sí, sí. I és quan es forma real la real identitat, no? Quan comença a formar-se. Si al final tu et veus hosteliculitzat per algun tema, al final no saps...
qual és el teu paper en el món el que tu deies de això no val res i deprimeixo i tot això jo crec que fins a dir que jo crec que és de les de les atepes més importants que és on tu realment
et fixes en el món, no només a la teva família, sinó en el món en general. No tinc ganes de fer res. No tinc ganes de fer res. Ningú m'estima, ningú m'estima. Estic aquí fort. És l'actitud, no? Això és l'adolescència, dels 15 dèiem. Fem un pas més. On estem ara? A quina edat estem? Estem ja quan hi ha un és adult.
No, aquí ja no parla. Bueno, parla des dels 20, 25, cap endavant. Després de l'adolescència arriba això. Ara, ara, ara. Rock and roll. Em sento capaç de fer de tot, no? És una mica aquesta etapa. Faig, eh? Sí, sisplau, Anna. És quan comencem a explorar les relacions que condueixen fins als compromisos més llargs. Veus?
És l'etapa on m'he perdut, eh? Perdó. Ah, no passa res. No, perquè estava pensant que potser hauríem de canviar la música i en lloc de posar aquesta hauríem de posar una música una mica més romàntica, no? Home, sí, hi ha compromisos i tot això, vale?
Aquesta etapa. Estem en aquesta etapa. De fet, la adolescència arriba a aquesta etapa. Quan comencem a fer més compromisos, quan anem a tenir relacions més satisfactòries, a portar una sensació de compromís, seguretat i preocupació per l'altre. Diu l'Ericsson que és el moment en què s'atribuix a les dues persones les virtuts més importants amb l'èxit,
l'afiliació, l'amor, l'interès més profund per l'altra persona. Que bonic. Evitar la intimitat, si tenim por al compromís i a les relacions, això pot conduir-nos a l'aïllament. Correcte. Hi ha moltes persones que sí que ho fan. Per què? Perquè, bueno, ostres, fer un compromís, empatitzar amb l'altre...
Potser tot això implica d'una manera indirecta patir més o donar-te amor a altra persona. Hi ha molta gent que prefereix no enamorar-se, no donar sentiments per por... No tenir amic... Clar, la vulnerabilitat, no? I això al final és molt dolent, no? Perquè al final t'acabes quedant sol, perquè si no et relaciones... Llavors què fem? Jo tinc sempre aquest dubte de si donar i obrir el meu cor...
Que et compensa, Jordi. És la balança que et compensa. I després em fan molt mal. És igual, tot i que sigui 5 minuts. 5 minuts de dolor ja compensa tota la vida. Ets una romàntica, Anna. És una romàntica, que l'has fet amb passió, no, tu? Jo també, fins al final. A més és que som del mateix any, ens portem una setmana. Tu i jo som del mateix any?
Però si tu vas dir que va ser fa dues setmanes, i el meu és demà, és el meu aniversari. Del 91 som els dos, hòstia. Del 91, no. Ah, no? No, no, no. De quin ets tu? Jo soc del 85. No, que maco ser del 85, tu. De quin et, de quin et? Del 83. Ja, jo també, jo també. Hòstia, Anna, tenim la mateixa edat. Prefiro que no sabíem. Sí, però si tu...
Fa dos dimarts va ser el teu aniversari. Sí, sí, és que jo que ja estic una mica paia, però, ostres... Sí, estem a la mateixa... Que curiós. Escolta, tu has madurat molt més que jo. Sí? Perquè estic aquí, perquè estic aquí, però... No, però em faltan les quatre etapes a mi, eh? Oh, que fort, eh? No ho sabia. Ens queda una, no? Ens queda dues. Dues, ens queda dues, sí. En dona temps? Sí, i tant, i tant, i tant. Acabem-les. Vale, generatividade...
Davant, estancament. Jo crec que també és una mica obrir-nos desenvolupament, generativitat, no ho tinc molt clar, estancament. A generació deu ser això, no? Sí, no? I això es dona durant l'edat mèdia, no? A ser la 14? No, és broma. Dels 25 fins als 60. Molt bé, molt bé.
I és on s'estableix la carrera professional, la relació, comencem a formar la nostra pròpia família i desenvolupem una sensació de ser part d'alguna cosa més àmplia. Suposo que 25 ho veig molt jove, no? Sí, però per això t'ho diuen, dels 25 als 60 tens temps per fer tot això. Per fer això, no?
Que bonic, la maduresa, no? Podria ser una mica això ja... Sí, sí, sí, bueno... Sí, establir-nos i això, no? És com una mica començar a aportar alguna cosa a la societat, no? Correcte. Coses que abans... Què ens aporten i nosaltres començar, no? Has de plantar un arbre, tenir un fill i fer un llibre. Sí, això. Vols fer en aquesta etapa? Això es diu, això es diu. Que aportes tu a la... Sí, sí, que aportes tu a la societat. No, no, tu, digue en general, eh? Però bueno, no, no, tu aportes, per exemple, quan la gent... Tu ajudes a la gent, no, Anna?
Un aplaudiment per l'Anna, sí, Anna, sí. Tu ajudes a la gent, com a treballadora social. Home, el treball social el que fa és intentar cobrir les necessitats que l'aparecció no fa de mama, a nivell de recursos. Sí, sí, sí.
dins de la nostra mida, intentem. Però tu també ajudes, Jordi, a la gent. Estava pensant que en què ajudo? Què faig per la societat? Has plantat un arbre? No, no.
Has escrit un llibre? No. Tens un fill? Sí! No, no. El que plorava, no? Potser tinc un fill i no ho sé. Això també pot passar. En fi, són les diferents etapes i arribem ja a l'última etapa de totes. Aquesta ja és, a veure què poses. Sí, última etapa, no? Més tranquil·la.
Amb aquests coros, quan arribes ja et fas gran, que és l'última etapa a partir dels 60 o no? Aquí posa, l'Ericsson posa que mentre ens fem vells i ens jubilem, tenim la tendència a disminuir la nostra productivitat, que això és veritat, i explorem la vida com a persones jubilades, em fa molta gràcia.
Sí, és que és una mica això, no? No sé si tu i jo per l'edat que tenim ens podrem jubilar algun dia, però... Jo conec més d'un que ha agafat la prejubilació als 45 i tira que te vas, eh? I es passa pel forro una mica aquestes coses. Però m'imagino l'etapa aquesta de prendre-s'ho tot amb molt de tranquil·litat. Ja he fet molt, no? Sí, he donat molt i ara una mica... Que m'ho torni. Clar, com deia el Rubianes, no? Diu, ara... Diu, tinc un crèdit en la caixa...
Diu, perquè tinc un plan de pensiones. Diu, perquè així, quan llegue als 80 anys, me lo podré gastar ja tot en drogues, en bares, en putes... Per això mateix, no? Home, és que si arribes a... Bueno, als 60 no, que és jo, però jo crec que si arribo als 80...
et pots permetre fer tot el que no has fet, no?, a la teva vida, però bueno. Exacte. Bueno, acabem, eh?, durant aquest període contemplem el que hem aconseguit i podem desenvolupar integritat si considerem que hem portat una vida acertada, no? Si veiem que les nostres vives com a improductives ens sentim culpables per les nostres accions passades,
o considerem que no hem arribat a tenir, no hem arribat a les nostres metes que ens havíem posat. Ens podem arribar a sentir descontents de la vida...
I pot arribar la desesperació, que em sembla molt... Home, no, perquè tu mires enrere i, clar, quan tens 60, 65, 70 anys... I dius, ostres, no he aconseguit tots els somnis que volia, no? Això pot passar. O sí, o dir, mira, he viscut una vida plenament, miro enrere i no me'n penedeixo de res i sóc feliç. Oh, que bonic, que bonic, que bonic, molt bé. Anna.
Avui hem après una altra cosa així que potser no... Jo començo la secció així com... I l'he acabat com més madura. De què vols que parlem dimarts? De les crisis d'edat, això pot ser o no? Sí, ho buscarem. Pensa que tot això és un treball de recerca perquè són coses que nosaltres sí que hem treballat i que després
segons quina persona tenim davant, es pot estar bé i dir, ostres, això em sona, però si no, són coses que anem buscant i anem analitzant segons l'experiència. Feu molt bona feina amb el Carfon Santa, també, que és aquest centre de servei de drogodependències del Baix Llobregat. Si voleu una primera consulta, ja sigui sobre drogues,
també, perquè relacions de parella... També, no només coses de drogues. Sí, relacions de família, perquè tenim un gabinet especialitzat també en teràpia familiar. Una primera consulta de parella, també, per mail, que és gratuïta, perquè responen al mail i, com a mínim, si esteu desorientats...
Veus com ajudeu molt a la gent? Si esteu desorientats o el que sigui, o teniu problemes o no sabeu, o estic molt atabalat ara amb la família, amb la parella, o coneixeu algú que... Potser li pot ajudar, no? Fins i tot si hi ha algú que s'estigui escoltant que ha de fer un treball, o ara que no, que es posaran el treball de recerca, tot això, que hi entre a la nostra pàgina web. Ah, molt bé.
que hi ha penjada molta informació i moltes coses de les que parlem aquí les anirem penjant. Prevenciodrogues.cat. Prevenciodrogues.cat. És la pàgina web del cas Font Santa, un estament públic, no? Vull dir que... De la comunitat. De la comunitat de municipis, així ho sé dir això, Cornellà de Llobregat. A l'hora, Sant Jus d'Esvern.
Esplugues i... Sant Joan d'Espí. Ai, Sant Joan d'Espí. Anna, Elias, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Ens veiem, adeu. Adéu. I tot seguit a la penya del morro amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez parlant de l'actualitat musical de la setmana. Fins ara mateix.
Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-ho expressament. És la dona simbiosi en la que hem entrat a ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartró.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'escomestible, això ja són els versers, mantenint la compostura, recosint els descosits, delien les noves guies per no ser els desagraïts.
Per poder seguir veient-nos, que això nostre ha estat molt bé, i no perdre l'esperança de ser amics dels igles. Però seguim trencant-nos, fem-ho sense fer-ho expressament. És l'errònia simbiosi, algun dia n'aprendrem.
Gràcies al Pau Ballbé i a aquest tema, amic dels cirerers del seu àlbum 2010. Un àlbum que el van treure el 2010, justament. No ho veus d'altra forma, suposo, suposo. En fi, recte final d'aquesta primera hora i com que ha de dimarts parlem de música amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Bona tarda, nois. Bona tarda.
Bé, avui, com que és primer dimarts de més, parlem d'actualitat musical, no?, una mica com ha anat tot plegat. Per on voleu començar?
Doncs mira, comencem per on vam acabar la setmana passada, que ho vam dir així molt ràpid, el concert d'estopa. Ah, és veritat, que si no hi havia una amiga vostra que s'enfadava, no? Sí, però a més, com que són aquí veïns que viuen aquí al costat de la ràdio, pràcticament... Sí? Home, sí. Ah, sí? Estan viuen aquí i tot, ja? Sí, home... Jo no sé si veuen esplugues o s'enfaliu, tinc el dubte. Sí, tenen... A l'estudi sí que el tenen s'enfaliu, segur. Perdó, que és una mica de cotilleu, aquesta secció. Ah... Rumore, rumore, no? Rumore, rumore, vale. Famosos de Saint-Just.
Hola, bona tarda. Avui parlem de famosos... Estan a Estopa, diu que viuen aquí. Sí, aquí, just entre Esplugues i Sant Just, allà al carrer Nord, per allà viuen, em sembla a mi. Jo he sentit que s'han comprat una cara espectacular. Aquí a Sant Just? Sí, se l'acaben de comprar ara i que vindran a viure potser aquí un temps. I la font aquesta d'on has tret? Què? La font aquesta d'on has tret? No, no es pot revelar. No es pot dir, no es pot dir. I l'alcalde de Sant Just també em va dir...
És que el Piqué i la Shakira, és broma, eh? Recalda no em va dir res. Diu que el Piqué i la Shakira també vénen a Sant Just, no? Ah, sí? Diu que s'han començat una casa, també. Ah, ja no estaran allà a Sartanyola, que estaven abans? Ah, no, diu que no. La Shakira vivia ja, però els parars del Piqué sí que viuen aquí, eh? Els parars del Piqué sí que... Home, és que el Piqué va estar molts anys aquí a Sant Just. Sí, sí, sí. Algún Coti més o què? Home, de moment no. No, de moment no, eh? Bueno, i fins aquí la secció de Cotis a la tarda.
Vinga, va, que si no, es em tira el temps de sobre. Comencem parlant d'estopa i el concert que fan o van fer al Palau de la Música, no? Bueno, el van fer al Palau Sant Jordi. Al Palau Sant Jordi, pertanyeu. Correcte, el dia 25 de febrer. Sí, estic fatal. Sí, i llavors... Sí, sí. És que s'ha de descans avui. Bueno, està a Barcelona, la cosa l'has dit bé, a Barcelona. Sí, sí. Doncs els germans Muñoz tenien ganes d'actuar aquí a Barcelona, que és la seva terra...
I van posar moltes ganes en aquest concert que obria la gira del seu nou àlbum. La veritat que no van defraudar i que van oferir un gran espectacle. I és que el públic que hi va assistir no va fallar, vull dir, va haver-hi una gran entrada. Els incondicionals d'estopa, que en té molts aquí. Sí, ni tant, ni tant. Molts seguidors. Doncs no van fallar en aquesta cita al Palau Sant Jordi i es va omplir de gom a gom per veure els d'estopa.
per presentar el seu àlbum Estopa 2.0. De fet, aquesta segur que la van cantar, no? Hi ha altres cançons mítiques també, no? Clar, van combinar les cançons del nou àlbum, que ell van tocar sencer, totes les cançons de l'àlbum nou, tots els temes, i també antigues cançons com aquesta que sona,
O la rajade tofalda, mítica ja. No cal posar-la, perquè ja la coneixen tots. Sí, sí. I tota la resta d'estrangis aquestes, que tots hem escoltat en algun moment, en algun lloc, no sabem on, però ens sonen.
Com havia comentat abans, aquest concert d'estop aquí a Barcelona va ser el tret de sortida de la seva gira, que en els següents dies i setmanes els ha portat i els portarà també per la resta d'Espanya. Per exemple, el passat 2 de març van actuar a Bilbao i altres ho van fer a Salamanca. I així aniran fent concerts durant aquest mes de març fins al mes de maig-juny, que és quan acabarà oficialment la gira. I d'això aniran oferint concerts de forma continuada arreu d'Espanya...
Així que ara els toca treballar una mica i veure si els concerts que faran tindran èxit i això esperem des d'aquí. Sí, home, sí. Els esitgem èxit. Els veïns enjustenys, eh? Sí, home.
Mira, la Shakira. Doncs mira, ara que... Diu que la Shakira ve a viure amb el Piqué, aquí a Sant Lluís, que s'obre d'una casa. No sé si us ho havia dit. No, no, no. No, no, no, no. Què passa amb la Shakira? Doncs la Shakira, la vella coneguda d'aquesta secció, ja...
doncs es veu que està preparant nou disc, perquè ja feia un temps que no sentíem cançons noves de Shakira, i per seguir amb l'èxit de cançons com L'Ova, Rabiosa, que estava sonant, o Sal el Sol, que van ser els últims singles així que van sonar, i pel proper àlbum la cantant colombiana està preparant un plat fort, i és que... Un plat fort? Sí, sí, està... Ha estat anunciat... Molt bé, molt bé. Aquest és el titular. Sí, sí, sí.
I Piqué se'l menjarà, també. Ei, ei, ei, ei. Aquí són just, eh? Sí. Aguantem. Doncs això, està preparant, ara comentarà el Martí, però és que sembla que tindrà força col·laboracions amb artistes que...
últimament està en la primera línia del panorama musical internacional. Sí, Déu-n'hi-do. Estarà ben acompanyada en aquest nou àlbum, Shakira, i ha utilitzat, la Cantan Colombian ha utilitzat les xarxes socials per donar a conèixer alguns detalls del que serà el seu proper treball. A través de Twitter, la cantant ha revelat... Ah, sí? Tenim Twitter? Sí. Molt bé. No, no, no. Ara també Twitter, eh? Millor, perquè el Twitter porta moltes costes. Sí, no? Fins aquí. Fins aquí el titular, eh? Fins aquí el titular, eh? Fins aquí el titular, eh?
De moment, eh, tot? De moment, de moment. Bueno, la cantant ha revelat a través de Twitter els noms d'alguns dels col·laboradors amb qui ja està gravant
en el seu estudi d'aquí a Barcelona, que... S'està plantejant traslladar-lo a Sant Just. Ah, sí? També? No, t'ho pregunto. Ah, no, no, això no m'ha arribat. No t'ha arribat. No, no, no. Jo el que sé és que ha compartit estudi amb els d'estop a Sant Feliu. Ei, notícia d'última hora. Tot es mou per aquí. Tot quadra, eh? Sí, sí. Aquí el vaig obregat, escolta. El power, bajo power. Un dia, baixant de casa, vaig veure el cotxe del Piqué, esperant la Shakira. Ah, sí? Sí, sí.
I li va dir, què passa, Geri? Estava tot ple de gent i jo no sabia què passava. I era el general Piqué. Escolta, avui estem fent molt rumor i rumor. Bueno, està bé, no? Quan en tinguem més ja els traurem. Ja els anirem deixant anar. Està bé, està bé, està bé. Bueno, doncs seguim parlant de Shakira i el seu nou àlbum. I és que, com he dit, ha anunciat per Twitter els noms dels col·laboradors, que són artistes que estan dominant les llistes del panorama musical actual, com per exemple la LMFAO,
Aikon, Red One i Afrojack són alguns d'ells. Són cantants i productors que estan tenint un èxit brutal en la música més comercial, per dir-ho d'alguna manera, i que estan posant el seu talent al servei de Shakira per donar forma a una col·lecció de cançons que, sens dubte, generaran un gran èxit i expectació.
Alguna cosa més sobre la Shakira, abans de parlar de la llista de les cançons més escoltades durant el mes de febrer, en la llista espanyola de cançons més escoltades? Home, dir que potser Shakira canvia una mica d'estil, perquè ha fitxat per nova discogràfica, que és Rock Nation. Potser porta ara pantalons així amples o què? No, bé, no ho sé, potser sí, però potser ara se l'entén quan canta. Ah, molt bona, molt bona.
Ja veurem com va la cosa. Seguirem aquí. Ja veurem. I mirem aquí a l'estudi, aquí al costat, amb una càmera oculta, amb un barret. Ho farem tot, efectivament.
En fi, parlem de les cançons més escoltades durant el mes de febrer en la llista espanyola de cançons més escoltades del mes de febrer. Pot respirar, eh? Sí, sí, sí. Per on comencem? Doncs comencem repassant els primers llocs d'aquesta llista. Sí. I... D'on adivinaries mai qui està el primer? Doncs... Shakira? Sense mirar el guió, eh? Shakira? No, no ho sé, no ho sé, no ho sé. Adivina. No ho sé. Nossa! Amb meixer-te-lo, eh? No ho hauries dit mai, eh? Oh! Home, és normal, no? Seu chipego, ai, ai,
Jo tinc un dubte, aquesta cançó arribarà fins l'estiu com a number one o no? Perquè aquesta cançó, clar, estem acostumats... Ja s'està repetint massa, eh? Sí, sí, però estem acostumats als quits del veran o no als quits de l'hivern, o sigui, fa...
Fa dos mesos, o més i mig, que va aparèixer aquesta cançó, és a dir, el Nadal, que no és un jet de verano, llavors la pregunta és, aquesta cançó arribarà a l'estiu o no? Ja ho veurem. De moment està potenciant que tothom sap portuguès, ara, eh? Tothom sap portuguès. És veritat, i per cap d'any això es tornava a tot arreu, eh? Es pot dir que és això, l'èxit de l'invern. És el danzacuduro d'aquest hivern. Correcte, correcte.
Home, fins ara hi havia la cançó de l'estiu i ara s'ha creat la cançó de l'hivern. Bé, aquesta és la primera i la segona? Aquesta és la primera. I la segona ens ho comentarà el Pau. Molt bé, Pau. Doncs ho comentem.
Comento jo, i la segona direm que és I will always love you, de Whitney Houston. Ah, home, clar. Obligada, crec jo, perquè, bueno, recordem que la cantant va morir el passat 11 de febrer, no fa ni un mes. Que no té aquesta última hora, eh? Sí, també, primícia. Encara no se sap, no, que va morir, em sembla. Bueno, no sé si no se sap o no s'acaba de voler dir. De forma oficial, no s'ha dit res.
I això. Mira-la, mira-la. Amb la seva veu. La número d'un, eh? Un xorro de veu, eh? Quines pauses, eh? Més dramàtiques i més fortes, eh? Increïble, increïble. En fi, Whitney Houston, la segona més escoltada. Doncs sí, sí. Molt bé.
Està bé que sigui la segona, que no sigui tota, això t'hi pego, eh? No, no, no, està bé. La gent no té molt criteri, no? Bueno, tampoc sabem qui fa la llista, exactament. També veurem que entre primer, segon i tercer hi ha grans diferències, eh? Sí, perquè... Són estils diferents totalment. Això, què ho fa, això? És veritat, ho volia preguntar. La llista aquesta, on l'heu tret? Jo, bueno, es pot consultar a internet i et surten els... Suposo que ho fan per...
per audiències de cançons no sé com ho donen, combinen les llistes de les ràdios i coses així, però clar, també les llistes de les ràdios tampoc se sap gaire bé. Home, si agafen la de Ràdio d'Esvern, que és la llista de Music Club que fa quatre anys que és la mateixa, em sembla. Fantàstic. Sí, sí, sí, podem ser moltes coses. Què passa, ara? Ah, per què? Una mica m'horinyon, no, això? Aquest és la tercera escarregada? Seria Paula Alboran. Ah!
Amb la cançó, Perdona-me, i, bueno, podem dir que aquest noi està tenint bastant d'èxit dins del panorama musical a nivell nacional espanyol. Ah, molt bé, eh? Sí, és un estil així, com poder veure, romàntic i una mica melancòlic. I també és un estil nou i original, eh? Sí, no ho ha fet ningú. No s'havia fet mai aquest pop melòdic, així... Bueno, no és ni pop, això, no? És com balada, balada melòdica. És cançó per los 40 principales. I que desperta, sobretot, l'admiració al sector femení, podem dir, encara que al masculí, també, i seria respectable, eh?
Si a algú li agrada, que no se n'amagui, eh? No, no, per favor, aquí a l'Apanya del Mor... Ho respectem tot. Sí, estem a favor de llibertat. D'expressió, menys un dia. Que vam dir, no, no ho feu. No passa res. Escolta, i en el quart lloc? Doncs en el quart lloc, una triomfadora que parlarem també ara en els Grammy, que és Adele amb Someone Like You, que ha aconseguit enfilar-se fins al quart lloc, la cantautora britànica...
amb el seu estil barreja de sol, blues, pop i jazz, aquest que sembla que està agradant molt. Ara repassarem els premis que li han donat en la seva curta trajectòria. Va començar el 2008 i ja té 8 Grammys i 3 Brit Hours. Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do. Doncs mireu, tenim dos minuts i mig per parlar dels Grammys. Com va anar? De forma ràpida començarem a repassar com va anar aquesta gala.
I és que aquests premis es van entregar el passat 12 de febrer a Los Angeles. La cantant britànica, que és el que comentàvem abans, Adele, va ser la gran triomfadora, enduant-se sis premis, entre els quants es troben a l'àlbum de l'any i l'àlbum vocal pop per al tema 21. L'àlbum 21. I el de la cançó de l'any per Rolling in the Deep, que és aquesta que sona. Va guassa, eh? Va guassa. Sí, sí.
I després de rebre aquests premis a la mateixa gala, Adele se situa a l'alçada de Beyoncé en quant a premis rebuts en una sola edició dels Grammys. Sí, les dues van rebre sis en edicions diferents. Déu-n'hi-do, no? És els màxims Grammys que ha rebut un artista o cantant? De moment sí, en una sola sí.
I els altres grans triomfadors de la nit van ser Foo Fighters, el grup de rock liderat per l'ex baterià de Nirvana, Dave Grohl, que és el cantant del grup, ara. I és que el seu darrer disc, Questing Light, amb el tema Walk, el capdavant, els va fer mereixedors de fins a 5 premis, fins a 5 estatuetes d'aquestes que els hi donen. Que són aquests que escoltem de fons, eh, els Foo Fighters? Think I lost my way.
Destaquen els premis a millor cançó rock, millor performant rock o millor àlbum rock. Tot lo rock més o menys s'ho van endueix. Sí, ja ho veig, ja ho veig. Per cert que l'artista Bon Iver també va ser un dels més premiats de la nit. Sí, es van endur els premis Artista Revelació i el millor àlbum de música alternativa. I ara, per acabar ja de repassar els premis, hem de dir que en l'apartat de música R&B el premi a millor àlbum va ser per a l'artista Chris Browns.
mentre que en l'apartat de música rap el triomfador va ser Kanye West i, a més, de l'aparició a l'escenari de grans artistes al llarg de la nit, com... Ara, els guanyadors, van anar gent com Paul McCartney, Katie Perry, Nicki Minaj, Coldplay, i tots recordant a Winnie Houston. A Winnie Houston, que li vam fer una mena de... Ah, és veritat, és veritat, és veritat.
Doncs Pau, Martín, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. Dimarts que ve ja teniu el grup o no ho he pensat? No, encara no. Ja ho veurem. Ja ho veurem, ja ho veurem. Surpreses. Fins la setmana que ve. Fins ara. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem Albert Sass i Marta Patrició. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat convençut que el govern central i les comunitats autònomes arribaran a un acord pel que fa al compliment del dèficit. Ho ha dit just abans d'entrar a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que a aquesta hora encara continua. A Madrid, Albert López, bona tarda. Bona tarda, sí, el Consell de Política Fiscal i Financera, que ha començat...
A dos quarts de cinc, abans d'entrar, el ministre d'Hisenda es mostrava convençut que d'aquesta reunió, com dèieu, amb tots els consellers de l'àrea sortirà un acord. No dubte que totes acceptaran l'objectiu de dèficit fixat en l'1,5% del PIB. Cristóbal Montoro.
Habrá acuerdo, habrá buena disposición porque el problema del déficit público concierne a todas las administraciones públicas y además les insisto que junto al gran asunto de la corrección del déficit público también vamos a abordar el otro, el plan de proveedores.
que va facilitar que, de l'ordre de 35.000 milions d'euros, lleguen a petites empreses autònoms i, en definitiva, també a proveedores de serveis públics bàsics, com és la sanitat, l'educació i la protecció social. Des de Catalunya volen demanar a Isenda una flexibilització en aquest objectiu de dèficit i confien en la corresponsabilitat i en la lleialtat de l'administració central. Com Ràdio Madrid.
La borsa espanyola s'ha desplomat avui el 3,39% i ha marcat un nou mínim anual situant-se per sota dels 8.200 punts. Una caiguda que s'atribueix per als temors que Grècia acabi fent fallida. Una situació que també s'ha reproduït en la prima de risc espanyola que ha seguit creixent i ha assolit els 337 punts bàsics.
Aquesta tarda s'ha viscut picabarall al Senat entre el PSOE i el govern central per la reforma laboral. Marcel Iglesias creu que és una iniciativa que ataca els sindicats, mentre que Mariano Rajoy li ha recordat que el govern Zapatero tampoc els va escoltar. Es una reforma que en el fondo ataca directamente a las centrales sindicales mayoritarias en nuestro país. ¿Sí?
Ustedes hicieron dos en la última legislatura. Las hicieron sin acuerdo con los sindicatos. Hubo una huelga general que, por supuesto, yo no apoyé, pero no la hicieron bien. D'altra banda, preguntes del senador José Montilla. Mariano Rajoy ha tornat a insistir que el Corrado Mediterrani és un projecte prioritari per al seu govern. El govern català ha acordat donar 700 milions d'euros a les diputacions durant els propers quatre anys per finançar serveis socials.
Ho ha anunciat el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. I en aquest context, l'acord d'avui també, en el qual, o mitjançant el qual, el govern transferirà 700 milions d'euros als ents locals durant els propers quatre anys per finançar serveis socials, a través, bàsicament, del Departament de Benestar Social i Família.
Francesc Homs ha anunciat també que aquesta setmana el govern català tancarà un nou acord amb el món local per ajudar a fer front a l'actual context de crisi. Tot i això, no n'ha donat cap altre detall. L'Ajuntament de Girona vol posar publicitat al servei públic de lloguer de bicicletes. La girocleta perquè és deficitari. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Dos anys i mig després de posar-se en marxa i amb 1.800 usuaris i puntes en dies feiners de fins a 800 viatges diaris, la girocleta és deficitària.
L'Ajuntament de Girona vol buscar noves fonts d'ingressos per fer-lo autosostenible i ja ha començat les gestions per buscar una empresa que s'hi vulgui anunciar. El regidor de Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalá, ha detallat quines són les preferències. Ens agradaria molt que fossin de la ciutat, ens agradaria molt que fos relacionada amb l'esport, ens agradaria molt que estigués relacionada amb la salut.
Però si per una companyia de refrees, benvinguda sigui. El consistori no es planteja repensar el servei i fins i tot ha projectat obrir noves estacions de girocleta, Fontejau i la plaça Marquès de Camps, com Ràdio Girona. Ja s'ha restablert la circulació dels trens entre les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona-Sants un cop solucionat un incendi que s'ha declarat a les vies entre Bellvitge i Sants. Com Ràdio Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. La final de la Copa del Rei de Futbol entre el Barça i l'Atlètic de Bilbao es disputarà el 25 de maig al Vicente Calderón, l'estadi de l'Atlètic de Madrid. La Junta Directiva de la Federació Espanyola ha escollit la seu i la data per votació, segons el portaveu de l'organisme, Jorge Carretero, ha escollit el 25 davant la possibilitat que el Barça hagi disputat la final de les Champions el 19.
D'altra banda, l'equip blau oranà s'entrena a partir de 3 quarts de 7 al Camp Nou per preparar el partit de Champions de demà contra el Bayern Leverkusen a l'espanyol Raül Rodríguez.
Es perdrà els quatre propers partits contra Rayo Racing, Betis i Màlaga. El defensa pateix un trencament de fibres a la cama dreta i estarà tres setmanes de baixa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'Associació de Veïns de Sant Jou s'assumerà a la iniciativa legislativa popular per evitar els desnonaments. Es preveu que aquest mes es comencin a recollir les 500.000 signatures que calen per proposar l'adhesió en pagament natural desnonaments i potencial lloguer social. Aquestes signatures s'han de recollir en nou mesos en el conjunt de tot l'Estat. La plataforma d'afectats per la hipoteca, sindicats, associacions de veïns, la taula del tercer sector...
I altres entitats són les promotores d'aquesta ILP. S'espera que aquest mes es faci un comunicat per fer oficial l'ínici de recollida de signatures i l'Associació de Veïns de Sant Jus demanarà que el municipi es recullin al centre cívil Joan Maragall, on té la seu social l'entitat.
Més coses, les escoles de Sant Just continuen avui, aquesta setmana, amb les reunions i les visites de cara a la preinscripció escolar pel proper curs. L'escola Montserrat farà la primera reunió demà al matí a dos quarts de deu i dijous a les cinc de la tarda. La primera visita i única de l'Institut serà demà dimecres a les set de la tarda i les de l'escola Bressol Municipal Marrec seran el 18 i 19 d'abril. Els centres que ja han començat són Canigó i Montseny. Canigó va fer la primera reunió ahir, la següent serà demà a la tarda.
i l'Escola Montseny va fer la primera reunió la setmana passada i la segona i última ha estat aquest matí. Les preinscripcions pel segon cicle d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i centres integrats es faran entre el 19 i el 30 d'abril. Podeu consultar els criteris de prioritat a l'admissió al guat de la Generalitat, www.gencat.cat barra preinscripció i també us informaran sobre aquest procés a les escoles, a l'Ajuntament i al 012.
I acabem aquest butlletí explicant-vos que dijous es comemora el Dia Internacional de les Dones. A Sant Just es faran diferents activitats per celebrar aquesta jornada. La més destacada és el sopar que es farà divendres a l'hotel City Park Sant Just i que organitza el Consell Municipal de les Dones. Però el cas de les joves també s'assuma a la celebració del 8 de març amb moltes activitats culturals. Dijous a les 6 de la tarda s'inaugura l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica. Barcelona el primer terç del segle XX.
I divendres 9, a partir de les quarts de 7 de la tarda, hi haurà classes de defensa personal amb la gent del Taekwondo Sant Just, una masterclass de salsa amb Martín León i una mostra dels tallers de teatre social i teles. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7.
Love of mine Someday you will die But I'll be close behind I'll follow you into the dark No blinding light Or tunnels to gates of white Just our hands clasped so tight Waiting for the hint of a spark
If heaven and hell decide that they both are satisfied Illuminate the no's on their vacancy signs If there's no one beside you when your soul embarks Then I'll follow you into the dark In Catholic school as vicious as Roman rule
Fins demà!
Illuminate the nose on their vacancy signs If there's no one beside you when your soul embarks Then I'll follow you into the dark You and me have seen everything to see From Bangkok to Calgary
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012.
Trobaràs les bases i les condicions de l'adjudicació a web www.promunsa.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Seguim en directe a la penya del morro. Un home. Unes idees.
Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què és aquest efecte que has posat quan dius unes idees? No, per això... I sent una rialla. No, no, no és un efecte. És la gent que hi ha per aquí, que riu. Llavors, no sé, dieu la penya del morro o e o e. Penya del morro.
És el públic que tenim aquí, Sergi, jo no... Ja parlaré jo amb la teva claca. Que no és claca, que no és claca de debò. Gràcies, gràcies. Va, però és veritat que sempre animen i així faig veure que estic acompanyat i no em sento tan sol. Snif, snif. Sergi, explica'ns què teniu aquesta setmana. Comencem pel dia d'avui perquè el nucli de Sant Just...
Què és el nucli? El nucli és un grup de joves de Sant Just que han sortit d'associacions juvenils d'aquí del poble.
que es van unir amb la idea de revitalitzar una mica les festes aquí del municipi. Festa major, festes de tardor, i de mica en mica anar ampliant a d'altres festivitats. I tu estàs al nucli? Sí. Però no es diuen que era un grup de joves?
Festival de l'humor en Sant Jus de Fer. Sí, sí. La penya del morro cada tarda, 5 a 7, en Ràdio d'Esberna. No, és broma. Llavors, presentaran propostes per la festa major, o ja? Bueno, la idea d'aquesta reunió és donar-nos a conèixer, perquè encara hi ha gent com tu que no se n'entera.
I obrir una mica el nucli a la participació, explicar les idees que tenim de cara a aquesta festa major. I quines idees teniu? Si més gent vol participar, si vol col·laborar.
muntant activitats paral·leles o dintre o el que sigui. I quines idees teniu? Moltes. Però digues-les, no? Bé, a veure, la idea s'està treballant sobre l'esquema que ja portava treballant com fa dos o tres anys, però la idea és canviar una mica...
Els actes que es feien, o sigui, la llincama que es feia el divendres, l'idea de moure-la a la via, el futbol també, bueno, es canvia una mica l'ordre de les coses, i perquè també aquest any el dilluns també és festa major,
Així que, bueno, mirar que entre tots podem fer actes i fer activitats des del dijous que comença fins al dilluns que acabi. Home, doncs té bona pinta, no?, tot plegat. Serà un dia més de Festa Major Sant Jurs, llavors? Sí, a veure, que em trampa, no?, perquè hi ha molta gent que el dilluns treballa, o sigui que el diumenge es poden fer coses, el diumenge es poden fer coses, no?, però...
Però amb la calma, no?, una miqueta. Sí, sí, sí, està clar. La setmana passada vam entrevistar el Joan Enric Barceló, que és el cantant dels Amics de les Arts, i ell va deixar anar com que no vol la cosa. Diu, a Sant Just no hem vingut mai, no sé què. Em diu, que ja ens coneixem de fa temps, diu, Jordi, tu podies fer alguna cosa? Diu, bueno, dic, no ho sé. Els grups estan tancats ja, de la Festa Major?
Els grups de música sí. Ah, bé, doncs hi ha els amics d'assars, no. Però si vol venir a tocar gratis... Sí, home, això sempre no. Però em sembla que no. Per cert, quins són els grups de festa major? Es poden dir, ja o no? Doncs... Perquè jo el sé, eh? Ah, bueno, hi ha una orquestra... Sí, la banda del cotxe rojo. La banda del cotxe rojo, ja s'ha dit. Primícia per la penya del morro. La banda del cotxe rojo vindrà a Sant Jus d'Esberna per tocar festa major.
Que són molt xulos, aquests. Aquests, ojo, que tallen, rapen el cabell al mig de l'actuació. Ho saps això o no? No. Sí, sí, sí. Jo vaig anar a veure'ls a la bonica població de Salt, a Girona, i al mig de l'actuació, a les 4 da matina, quan ja tothom va bastant tocat, diu, bueno, diu, ara, diu, qui vulgui una samarreta haurà de pujar per aconseguir-la. Llavors pugem 3 o 4 voluntaris, diu, per aconseguir la samarreta us hem de rapar el cabell al zero mentre toquen una cançó. I els teus ho fan, saps? Com que van tots borratxos...
La pregunta és, això és el que passarà a Sant Lluís d'Esvern? No ho sé. Depèn de si puja un blau o un groc. Tu pujaries o no? Va, qui vol pujar? Tallem el cabell. El Sergi Rada, li rapem tot el cabell. Jo voto, eh? Repent el tamany del meu cabell, jo pujo, eh?
I si puja el Sergi Pont, amb les rastes que té, i li tallem tot el zero. Seria espectacular, això. Seria guai, sí. Tu pensa que jo de tant en tant ja em rapo. No em rapo el zero, però ja em rapo i tot l'agapo vacances al dia següent. Doncs quan em torneu a veure ja estic perfecte amb el racó. I la barba també te la rapes, no? I les clapes no. Ah, les clapes no, eh? Les clapes que jo són mítiques de la teva barba, com és que les tens? Perquè hi ha gent que ens ho pregunta, eh? Estrès.
Ah, per estrès? Sí. En sèrio? Sí. Home, Sergi, vols que fem un cafè un dia? Què et passa? No, no, no prenc jo cafè. Ah.
Però és que, clar, per això s'has estressat. Per això. Ja està, està bé. Però bé, què tal si parlem de les activitats que farem aquesta setmana al Casal de Joves? Sí, senyor, sí, senyor, Sergi. Perdona, és que me'n vaig per la rama, ja ho saps i tal. Aquest dijous ja sabeu que es commemora el Dia Internacional de les Dones. A Sant Just es fan diferents activitats per celebrar aquesta jornada i la més destacada és el sopar que es farà divendres a l'hotel City Park Sant Just. Això per una banda. I també...
El Canal de Joves hi participa perquè aquest dijous a les 6 de la tarda s'inaugura l'exposició Dona, vot i participació sociopolítica Barcelona el primer terç del segle XX. Per tant, una exposició dedicada al Dia Internacional de les Dones. De què va aquesta exposició, Sergi? Doncs això és una exposició commemorativa del 80 aniversari de l'accés del dret al vot per part de les dones.
i fa un resum històric a través de fotografies que estan estretes de l'arxiu fotogràfic de la ciutat de Barcelona i de l'arxiu de la biblioteca Francesca Bon Masson. Ah, sí, sí, sí. Des de la realitat social del principi de segle, on les dones estaven relegades de la vida política, passant per les primeres revoltes socials en contra de la política de l'estat espanyol, les primeres iniciatives innovadores en matèria de formació i educació...
Les primeres votacions, no?, fins al paper de les dones durant la Guerra Civil. Que fort, que fa 80 anys no podíem votar, eh? O sigui, amb tota la història de la humanitat, només fa 80 anys que les dones poden votar. Estem fatal. Qui hauria guanyat Operació Triunfa si les dones no votassin, eh? I gran hermano. Tu vas fent broma, que vindrà l'Associació de Dones de Sant Just i ja ho veuràs.
Sí. M'ha sentit la Montse s'enfadat. Ja. Que frívolos. Què diu? Que frívolos, no? Ja, ja, ja. Bueno, continuem. Sí. Això serà la primera pitjora. Escolta, la sento de fons. Què diu la Montse aquí, diu ja? Està reclamada els seus drets, no?, com a dona, la Montse? Sí, sí, sí. Però no vol parlar per telèfon. Ja, ja ho sé. Però ella pot decidir no parlar per telèfon. Veus?
Fa 80 anys potser no ho podia decidir. Exacte, fa 80 anys li hauríem dit, tu parla. Exacte, exacte. Jo li he parlat. Després, a les 6 i mitja, als quarts de 7, passarem a un vídeo testimonial de l'experiència de la Margarida Miró i Culea, que va néixer l'any 1920 a Barcelona, i és la seva experiència, el seu pare era fuster, la seva mare cosia pantalons...
i durant la Guerra Civil va haver de fugir amb la seva família i el seu primer marit a peu, ¿vale?, fins a França. I, bueno, tota la seva història, després van anar a Sud-amèrica, i tal, fins que va aconseguir tornar, no?, amb la democràcia a Catalunya. Molt bé, molt bé. Doncs això és el que es podrà veure aquest dijous, eh?, en aquesta exposició. Que encara hi ha més coses, no en talli. Més coses, encara. Escoltem-hi. Escoltem-hi. Escoltem-hi. El divendres també, però escoltem-hi.
Tireu la casa per la finestra, que ara jo és per commemorar. Ja ho sé que tu faries tot per les dones. Ja es nota, Sergi? Em diu la Montse, que està aquí avui. Ja la sento. La puntillita, eh? Que el lema és un brindis per les dones. Aquest és el lema? Doncs mira què tenim per aquest lema. Que m'has pillat.
És el brindis de la traviata de Verdi, xaval. Sí, un brindis. El brindis de la traviata de Verdi han posat en el teu nord. Sí. Oh, li han de fer molta il·lusió. Sí, que si volguéssim ser dolents faríem un brindis per les dones, saps? Sí, però no ho farem, no ho farem, no som dolents. Bé, després d'aquest vídeo testimonial de la Margarida Miró, la Isabel Estrany farà una intervenció, també, eh?
que viu a Sant Just des de l'any 71, encara que ja va néixer l'any 1931, també explicarà la seva història. Per tant, té 80 anys, 81 anys té. 81 anys, no té, si no m'equivoco? Sí. Si va néixer el 31, té 81 anys.
I al final, a dos quarts d'avui, l'incluent de l'acte serà càrrec de la Gina Pol, que és la regidora de polítiques de gènere de l'Ajuntament de Sant Just. I farem un brindis final i tot això. Tot això és el que farem al dijous. Però aquí no s'acaba la cosa. No s'acaba todavía. Tu creies que sí, però no. El dia 9, a la tarda, aquí a la sala Utopia del català de joves, a partir de dos quarts de set...
La gent del Taekwondo Sant Just... Què dius, ara? Faran una exhibició de defensa personal i una masterclass, eh?, enfocada a les dones, a la defensa personal. Oh! Jo no em poso, eh?, de figura allà per pagar. La propera vegada que algú faci una broma així fribola, no?, davant d'una dona, pa, pa, pa, les pelotes. Efectivament. Això.
Ara m'ha fet rissa. No, no, ara m'ha fet rissa. M'ha agradat això. Tampoc és això. Bueno, després de la masterclass i exhibició de la pensa personal per la càrrec de Taekwondo Sanjus... Perdona'm que talli. Poden anar homes o només dones? També poden anar homes, sí, sí, sí. Ara que s'ha enfocat sobretot a dones... Que si cal, jo ho vull prendre. Jo em poso una perruca i dues taronges aquí al veig i hi vaig, eh? Sí, hi un vols i hi vaig. Georgina, la nova estudiant. Vale. Vale, ja està.
Doncs a dos quarts de vuit, un altre masterclass, aquest cop de salsa, a càrrec del Martín León, que és el nostre tallerista del taller de salsa. I, bueno, a la Montse, suposo, també participarà aquí a la masterclass de salsa. Escolta, sí que teniu coses, no? I encara no hem acabat. Oh! En aquells moments som la tertulia esportiva. Tu creus que la podrem fer o què?
perquè tu anaves molt... Jo pensava que tenia poca informació. Era breu, no. A partir de les 8 farem mostra dels tallers de teatre social i de teles. Els xavals que tenim aquí fent teatre social faran una breu obra de teatre i alguns dels participants del taller de teles faran també una exhibició.
I per tancar el segon dia del Brindis per les Dones, el grup de percussió del Drac de Sant Lluís farà una batocada final.
Ostres, quantes coses, no? No t'esperaves tot això, eh? No, no, però si teniu més activitats que a la Festa Major. Mira, i el diumenge aquí farem la calçotada d'Esquerra Republicana. De les dones? Ah, d'Esquerra Republicana. Val, val, val, val. Sí, sí, sí. Aquest diumenge 11... De març? Molt bé, fantàstic.
Doncs, Sergi, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per haver-nos explicat en detall quines són totes les activitats. Els serveis informatius de la ràdio ja han pres nota, estem prenent nota. Sí, home, ja farem la difusió necessària a tot arreu. En fi, Sergi, moltes gràcies. La setmana vinent ja parlarem de catalmanat demà la xerrada que dono en la sisena trobada comarcal de joventut del Baix Obregat.
Sergi, ¿estás que te sales, nene? Claro. ¿Estás que lo petas? A veure una cosa, perquè ja no me'n recordava, ja, amb tantes coses, amb tants actes, el Sergi, des que va sortir a Cinema 3, allà a Sitges, amb el Jaume Figueras i la desgorina, se li acumulen els esdeveniments. I és que demà el Sergi Arrade Ruiz, efectivament, dona una xerrada a altres tècnics de joventut i regidors de joventut del Baix Llobregat.
I què els ensenyaràs tu, Sergi, que no sàpiguen ells? Bé, el tema d'aquesta trobada comarcal d'aquest any és per donar prioritat a l'ocupació juvenil dintre del Baix Obregat. I jo parlaré de l'ús que he fet d'una eina virtual per fer recerca de feina. Molt bé. Has crequejat alguna cosa o alguna cosa? No, no, he fet un perfil públic de NetVives.
Mitjançant la CRSS i totes les ofertes de feina de la província de Barcelona que estan a internet estan aquí enregistrades i s'actualitza sol i tal. Molt bé, hòstia que xulo, i això ho has fet tu, no? Sí, però jo no he creat l'eina, jo li he donat aquest ús. Molt bé, un aplaudiment per a la xerrada, tu. T'entén t'ho explicaràs. On la fas, la xerrada, per cert? A Sant Boi. A Sant Boi del Llobregat, eh? A dins o fora?
Sergi, que vagi molt bé. Bona setmana. Adéu-siau. Dos quarts de set de la tarda, a punt d'arribar aquest punt d'horari. Fem una petita pausa per escoltar una cançó i d'aquí uns moments comencem la tartulla esportiva de la penya del morro amb el Rafa Cano i el Sergi Pont, que avui, oh sorpresa, sorpresa, els tenim a l'estudi 1 de la ràdio. Fins ara mateix.
Fins demà!
No put me down. I put a spell on you.
Oh, yeah! Stop the things you do. What's up?
I don't care if you don't vote me. I'm yours right now. I'll put a spell on you. Because you may.
Oh, oh, quins crits, mare meva. De fet, ell es diu, es fa dir, streaming Jay Hawkins i el tema I put a spell on you. Dos quarts de set de la tarda a punt de començar la tertúlia esportiva.
De la meva esquerra, a la meva dreta, Rafa Cano, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Rafa? Bueno, bueno. Home, fa temps que no et veiem, perquè hi vens justament el dia que l'Espanyol juga contra el Madrid, eh? Vull dir que... Sí, sí, sí. La història se repite, com cada any, ara en parlem. Sí, una mica de vergonya, de vergonya aliena. Sí? Tens vergonya aliena? Sí, sí, total. No pateixis, home, no és culpa teva. No, no, no.
I també tenim el director de la tertúlia esportiva, que en aquest cas sí que és culpa seva, que fem tertúlia perquè és el director. Sergi Pont, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Comptem el que dius del director. Què passa amb el... Que potser no te n'adones i demà estàs al carrer. Eh, eh, eh. M'ha rellit. Com és com que riu el públic? Mira, perquè riu de tu. Jo no ric, eh? Que no riquin tant. Jo no ric, eh? Sí, sí, sí. El públic també s'emporta al carrer. Escolta, Sergi, et veig molt agressiu avui, eh?
Que no te'n vagis tu fora, eh? Tu què et sembla? Després de l'espectacle lamentable que va oferir l'Espanyol, com vols que estigui amb els culers? Tens tota la raó. I tu també aproves aquesta frase? Sí. Comencem parlant per aquest tema o què? Avui comencem per l'Espanyol.
Vinga, va. Parlaré una mica. I és que l'Espanyol va perdre no 1 a 0, no. No 2 a 0. No 3 a 0. No, ni 4. Ni 4, ni 4. Va perdre una maneta. 5 a 0. Una maneta. Donant la mà al Madrid, com sempre. Qui aplaudeix? Són merengues. Fa 17 anys que donem la mà al Madrid, com sempre. La típica broma, no? L'Espanyol, o el Madrid quan juga contra el seu filial, què vols, també, no? No, filial no, però la veritat és que surten una mica acollonits. A més, és que...
Està clar, 27 gols a 0. En totes les seves... Escalofriante. Això amb Pochettino, no? Amb Pochettino, sí senyor. Pochettino ha rebut 27 gols. Un aplaudiment per Pochettino. Un aplaudiment per Pochettino. Pochettino deia, abans del partit, seria un sueño ganar en el Bernabéu. Pues sigue soñando, chato.
Sí, sí, sí. Bueno, en fi, Rafa, què vols dir? O sigui, vols que posem una música per... Apaga el despertador i segueix somiant, no? Sí, sí, sí. A més, els patates que tenim a defensa, sobretot, un que continuo dient, fa... Des del partit del Getaz... No, des del partit del Zaragoza, que ja va fer algo, va fer mal, un tal Raúl Patata Rodríguez... Sí. Eh...
És que se la colen per tot arreu. Aquella banda és un coladero. I a més, un dels gols del Saragossa, no, perdona, el Getafe, quan va empatar el Getafe a la segona part, va ser per Coupadell i va ser per una ajuda del Tievi que va cometre el penal aquell a Madrid.
I ara resulta que té un trencament fibrilar i que es perdrà un mes de... Bé, tindrà un mes de baixa. Rafa, són excuses tot això? Això jo crec que és una excusa total. L'han apartat. Tens-ho, eh? I a més... L'han apartat. Sí, sí. Raül Rajus ha apartat. I Thierry? Thierry també. Però a tu et sembla just que facin pagar aquests xavals tan joves?
Ja no només a l'entrenador, se'ls ha xiulat a Cornellà al Prat, a tribir concretament bastant. Si no estàs preparat per jugar en primera, no, no, no. Però què ha de fer? No estic preparat, me'n vaig. No, però hi ha altres. No està preparat, home, això es veu al camp, no? Si té una errada com la que va tenir, ajudant a Raül Rodríguez per això, però la va tenir agafant la samarreta dintre de l'àrea i a més va ser tonta i amb això vam perdre dos punts
tio, fora, apartat. Jo crec que el responsable de l'equip és l'entrenador i inclús més enllà... No, home, apartar-lo no, però demanar les responsabilitats amb ell, no a un noi de 19 anys...
Sí, però bueno, si un noi de 19 anys està en plenes condicions per jugar o demostra els entrenaments o el que sigui, perquè jo tampoc no sé la visió que té el Pochettino per posar-lo al camp, suposo que tampoc és que no tingui moltes altres alternatives.
també és possible, però si ja tens aquesta responsabilitat, no la caguis, xato, que no sé. Però home, jo crec que, vull dir, a veure, si ens agafen a nosaltres i ens posen allà... Home, és que jo no estaria preparat, això està clar. La responsabilitat, si un jugador no està preparat, jo crec que la responsabilitat és de qui l'ha triat per ocupar aquest lloc pel qual no està preparat, no? Al millor li ha demostrat als entrenaments que estava molt preparat i després, a l'hora de la veritat,
no ho ha demostrat i per això la Copa Catalunya la va guanyar sol però això tu sempre ho repeteixes jo vull fer-te una pregunta perquè ja sabem que quan juga contra el Madrid l'Espanyol sempre perd això no és notícia, notícia és el dia que guanyi llavors et volia preguntar a nivell de la Lliga per això com ho veus? creus que l'Espanyol acabarà en lloc, ja no et diguis Champions però si per exemple la UEFA?
Home, si segueix amb la mateixa tònica... No, no. No, perquè... No, perquè els Coutinhos, Güeys i demés no estan a l'alçada. De Güey, maraig el nom. Sí, no, necessitem això... Primer un referent, que és el Verdú, però el referent ha de tenir unes persones amb... Ah, el referent.
En Pandiani tampoc, no? Però el David García, el Sergio García... Escolta, Rafa, et queixaràs avui de la tertúlia, eh? Que comencem parlant d'espanyol, eh? Queixaràs del nou director que t'han posat. Tinc una altra pregunta pel Rafa. Ah, sí? Un moment, un moment, que faig una... La pregunta pel Rafa de Sergi Font. Aquest públic sempre està un riu, no? Sí, no té més... Ho vas gravar ahir, no, això?
No, però això... Si canvies una mica de públic... Ja ho heu dit abans, aquest riure no m'agrada, d'aquí a poc a penyar el morro tindrem un riure millor, jo crec. Ja t'ho dic jo també. Doncs... A veure, la pregunta.
Ah, sí, sí, que no me'n recordava que estem. La pregunta de Sergi Pont a Rafa Cano. Aquests darrers dies, sobretot abans del partit ja, i després jo crec que ja no ha fet falta seguir en aquesta línia, s'ha parlat molt d'això que l'Espanyol davant del Barça té una cara, davant del Madrid en mostra una altra. Jo tinc una teoria. Com a periquito, creus que els culers...
Tenim dret a exigir-li a l'Espanyol el que no ha aconseguit cap altre equip. I fins aquí la pregunta de Sergi Per. Guanyar al Santiago Bernabéu? No, no, no, perquè vosaltres sempre esteu amb el tema que som al filial, que tal, i a veure, a quants equips li heu fotut vosaltres un mínim de 3 gols? A quants? A gairebé tots, no? Que són filials del Barça, també? Es deixen guanyar. A los Asuna es deixa guanyar els filials del Barça, no?
Home, és que em sembla una mica... Sí, però, Rafa... Una mica tonteria. Rafa, no fem demagogia, perquè l'Espanyol fa 20 anys que no ho guanya. Però que vosaltres tingueu la ràbia, la ràbia, la ràbia que quan jugueu en contra de nosaltres tingueu aquest... O sigui... Que no podeu jugar amb nosaltres, vamos, tan fàcilment com amb els altres equips, és el vostre problema, però...
A veure, si a nosaltres ens passa amb el Madrid això, doncs també, mira, què li farem? Jo tinc una teoria. Quin equip fa 20 anys que no guanya el Madrid? Tinc una teoria. Sembla que l'Espanyol és l'equip... 17 anys. 17 anys. Que no guanya, no? Que no guanya el Madrid, dius, l'Espanyol al Madrid. Sí, sí, l'Espanyol al Madrid. 17 anys, des de l'Ardin. M'agradaria saber si hi ha algun altre equip de primera divisió que fa més anys que el Madrid no se'l guanya. Això no tinc ni idea. I una altra pregunta pel Rafa. La segona pregunta pel Rafa.
La segona. Ah, segona ha preguntat per Rafa. Bé, i ara fem fintonia, que això té un gasto. Estic a colloni. Si et sembla bé, passant al plano dels entrenadors, et sembla bé aquest favoritisme que mostra Pochettino amb el Madrid? De fet, ja se l'ha relacionat. No. Toto Pelot va dir que era...
Punto Pelota diu moltes coses. Si hem de fer cartol que diu Punto Pelota... Després parlem de Punto Pelota. Pochettino de moment es queda. Si se'n va, ja vindrà un altre. Però a mi m'agrada... Sí, exacte. A mi m'és igual. A mi el que m'importa són els colors i... Però t'agrada que Pochettino digui el prefereix el Madrid que el Barça? A mi el Pochettino sempre m'agrada... Però és que fa perquè la Fissó és el que vol sentir. Però d'aquesta que fes una entrevista amb profunditat a Rafa, que no. Jo personalment amb ell no l'he escoltat.
que ho digui. No sé.
Treu-me el vídeo, o la gravació, perquè no, personalment no. Ara, per motius tècnics, no ho podem fer. No sé, suposo... Home, si ho ha dit un dia, li vam preguntar. Vostè què prefereix anar a passar a Madrid? Espera que rebobino, espera que rebobino. Ara, a veure si... Jo prefiero el Madrid. Sí, sí, sí. En fi, quan acabi l'entrevista amb profunditat a Rafa Cano, passem al següent punt. Sí, m'han tratat amb la profunditat, ara hem de sortir.
Un moment i acabem amb això. Jo la deuria que tinc amb l'Espanyol és que és un tema de motivació. Quan ve el Madrid al camp de l'Espanyol ja sabeu que nosaltres... Corto, eh? Corto i canvio. Corto i canvio de Roma. Quan ve el Madrid al camp de l'Espanyol ja sabeu que jo no hi vaig. Per què? Perquè això és el feudo madridista perquè la gent...
És normal. Li donen el carnet als col·leguetes que són del Madrid i s'omple de meningones. Jo encantat, eh, que no hi vagis. No, no, no, sí, tant, perquè tu també vas anar amb el meu carnet. Un problema pel Rafa Cano, sí, senyor. Gràcies. I tu també, tu també. Per això vaig anar... S'ha acabat ja l'entrevista... I per què guanyen amb el Barça? Ah, no ho sé. Perquè hi ha una motivació extra. Perquè el camp s'omple de pericus. I què fa un camp...
ple de pericos amb un Barça al camp. Sortir volant? Una olla... Un pollo? Per exemple. Una olla a pressió. Ja, ja, ja. Un rostit de pericos? No, això motiva molt els pericos i acollona molt els culers que no tenen aquesta pressió mai. Ja ho sé. Perico al Baig Maria. I fins aquí l'entrevista amb profunditat a Rafa Perico Canó.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tranquil·lament, anem avançant els temes. El director de Tertúlia passa del timing, perquè ja portem com 10 minuts parlant de l'espanyol, i encara hem de parlar de 7 punts més. El següent és el final al Vicente Calderón. Sergi Ponte...
La final. Ah, perdó, perdó. La final al Vicente Calderón. Aquest migdia s'ha fet públic ja que la final de la Copa del Rei es jugarà al Vicente Calderón el divendres 25 de maig de 2012. I tu tens una pregunta, no? Sí. Endavant amb la pregunta.
La pregunta és pel Rafa K, no? Tornem a la secció anterior. La pregunta és per qui la vulgui respondre. Inclús, si ens voleu respondre des de casa, doncs ja sabeu, em truco al mòbil i com que el tinc fora de l'estudi, doncs... Sembla que tenim una trucada. Ah, no, no, perdona, m'he equivocat. El telèfon, si algú vol trucar, és 933723661. 9337236 i he acabat amb...
Rafa, per favor, amb el Sergi Mas. El director de Tertoria es posa a sèrio, eh? Ui, ui, ui, ui, ui, ui, sí, molt sèrio, molt sèrio. Suposo que heu estat al corrent de com s'ha escollit aquesta seu de la final. Pues no, pues no. Amb alçada, amb la reunió... No tinc altres coses, Sergi, a la meva vida, eh? I vaja, de mala manera i... Ah, sí? Sí. De males maneres s'ha escollit, els dos equips tenien...
Opinions totalment contraposades. El Barça, de fet, inclús no ha anat a la reunió per problema amb la tercera de Piqué. Mal rellot, mal rellot. La meva pregunta és... Joan Gaspar estava... Creieu que seria bo que les seus s'escollin amb antelació? Que ja se sàpiga a quina seu s'ha de jugar a la final abans que comenci la competició, per exemple, o que sempre es faci el mateix estadi?
com passa a Anglaterra, com passa a França. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els Emirats Àrabs. O que es faci els
per escollir la seva final. La vostra resposta, si voleu participar amb nosaltres, opteu a Premi, ja us ho dic ara, 9-3-3-7-2-3-6-6-6-1. Acabat amb el... Amb el jugador del Real Madrid. Sí, amb el migcampista. És un número de telèfon acabat amb el... Acabat amb quin número? No, acabat amb un jugador del Madrid, amb 6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. En fi, sempre que tenim la trucada...
No, no, no. Aquesta broma ja l'hem fet abans. Mentre no truquem podeu respondre vosaltres, eh? Jo no vull respondre. Jo crec que sí. Que sí, que sí, que sí. Que sí, que sí, que sí. Que sí, que sí, que sí. La pregunta és molt llarga. Sí, sí, sí. Jo crec que sí.
Que sí, que sí, que... Bueno, pues la resposta... Que s'hauria d'escollir abans. Que s'hauria d'escollir abans, molt abans. Vale, fuera, següent tema, ja. Doncs jo crec que no. Vale, pues ya está, ya está. Opineu vosaltres, banda ampla, que s'acaba, i el farem aquí. No, no, ya está. No? Ya está, aquest tema. Home, ya está tocando eso. Venga, siguiente tema.
Parlem ara... Estem cremant els temes aquí com... Sí, home, és que no tenim temps, Sergi, no tenim temps, perquè hem de parlar de la... Home, si no truca ningú, la pregunta és per les oients. De Sant Joan, de Sant Joan i crement. Parlem de la targeta vermella... Vermella. Vermella. Sembla de Cornellà. La targeta vermella a Piqué. Què passa? Què passa amb Piqué? És a dir, jo, Sergi? Què passa amb Piqué, doncs? Hi ha molta polèmica. Ah, sí? Eh?
Vull dir, sembla que els sancionaran, no se sap encara ben bé quan, però li han obert un expedient. Ja, home, ell és vergonyós. Des del punt de vista d'un neutral. Avui totes les preguntes van pel Rafa, va. Sí, gràcies. És vergonyós, jo crec que és vergonyós. Creus que hi ha mà negra? Mà negra? Jo crec que hi ha, però mà negra no, negríssima. En sèrie? Home, tio, és que això no és normal. Després del que va fer Pepe al camp, i dues vegades a més a més,
Després el que va fer Maurinho, esperant el pàrquing, a l'àrbitre. I l'any passat, Maurinho, que no parava que dos per tres, de dir que els àrbitres, els àrbitres, i el Piqué, una vegada que diu això, i quan ja li havia dit a la cara, a l'àrbitre, i no ho va fer constar... Perdona, a la sortida, al túnel de la sortida, li va dir no sé què, i a l'àrbitre li va dir, calla, que te saco la tarjeta.
amenaçant vete de fiesta con ellos exacte, yo flipo o sea que ya lo que va a dir Piqué es la pura veritat, es premeditado porque ya me lo has dit al túnel de vestuaris sí, sí vergonyós vergonya vergonya vergonya a pensar que hi ha mà negra, però realment
Sí que tu mires comparativament que l'agressió en tota regla de Pepe sortís impuna i que ara per aquestes agressions de Piqué, que ja em perdonaran, però n'hi ha hagut diverses similars, sobretot venint des de Xamartín.
Doncs que Piqué l'hagin obert d'un expedient, francament. A més, la targeta tampoc era targeta. Això potser és un altre tema. Jo crec que era una groga i punt. Perquè tampoc no era una clara ocasió de gol. No sé, jo ho vaig veure així. Jo crec que va ser massa bèstia.
En fi, veurem què és el que passa i com acaba la història, passem al següent tema de la tarda, Champions. Per quin tema anem, Jordi? Què? Per quin tema anem? Per quin tema, el número 4? Aquest entra o no a l'examen? Sí, sí, sí. Estic atents que a final de curs faré preguntes. Jo, com la memòria que tinc... Parlem de la Lliga Campions, Champions League, que feia el Rubianes.
No, el Bayer Leverkusen, que juga demà contra el FC Barcelona al partit de tornada dels vuitens de final. Està fet, no, Jordi? No, no, no, l'Espanyol també va dir el mateix a la final, amb el Bayer Leverkusen. Bueno, jo em puc fer una pregunta amb els oients o no? Vinga, va. Com he dit el director de la Tertúlia... Però bueno, quan hagis la pregunta, llavors, diré si poden respondre o no. Sí, sí, sí. Amb la pregunta...
Creieu que demà el Barça guanyarà el Bayer Leverkusen? Una pregunta... T'has trencat el cap, eh? No m'hi he matat gaire, eh? Una pregunta... No, no ens trampa, és una pregunta. Si algú vol opinar, ens ho pot deixar o al xat de radiodesvern.com o, si no, trucant-nos al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Anava a dir ni està, eh, per un moment. 3-7-2-3-6 i ni està.
En fi, home, tu com ho veus, Sergi? Perquè jo no estic tot a 7, tampoc. No, no, no. T'ho dic de veritat, eh? O sigui, aquí som el xulo i tal. Però el Bayern pot ser que ens faci un 0-7. O ens pinti la cara. El Barça, jo crec que demà, això sí, Guardiola traurà un equip bastant titular, eh? Ah, sí?
L'equip titular serà titular. Molt bé. Un aplaudiment per Sergi Pont, director de la Tartuia. No crec que faci gaire frivolitats i sortirà amb un 11 de garantia. M'estàs dient que l'equip titular no serà l'equip suplet, no? Exacte.
Seria una altra lectura. Quina reflexió. La gent que està a la banqueta no sortirà a l'equip titular. Això és fantàstic. Sortirà amb el clàssic. Valdez, Alves, Piqué, Puyol, Abidal. Busquets, Xavi, Niesta. Keita? Messi. Keita, has dit? No, Keita no. Cesc. Ah, per cert, què penseu de Keita? Aquest és el tema nou. Ah, val. Apunta, tema nou. Tema nou, eh? Què vol dir, que és un nou tema o és el que és el número 1?
No, però ara parlem una mica d'aquest Barça. Ah, bueno, vale. A veure, Sergi. A cara de perro. Sí. I estem aquí. No, no. Si jo et dic... Però, Pito, el serà de l'agost. Però que els jugadors del Barça no estiguin fent el mateix que tu, Jordi. No, jo... Perquè si no, demà pinten bastos. Jo vull et dir que estic una mica out, però sí que et comento, i a més us ho torno a dir, que jo, si he fet la broma del 0-1-7,
Però jo crec que s'han d'anar amb compte, perquè aquests partits són aquells que són relaxats, es va tenir una bona sensació del partit de l'altre dia al Camp Nou, que va ser un partit impossible de guanyar, i finalment contra el Gijón, malgrat l'expulsió de Piqué, va tornar a demostrar l'equip que es va tornar a sobrepassar les adversitats i tal, i demà és un d'aquests partits trampa. Jo sincerament penso en el fons del meu cor que es diu que el Barça acabarà passant,
Piro, però, però, però... S'ha d'anar en compte. El partit d'anada el Bayern va tenir mitja ocasió i va fer un gol i un pal. Correcte. Amb mitja ocasió. Imagina't, amb una ocasió sencera et fa un hot-trick, no? Exacte. S'ha d'anar en compte perquè els equips alemanys... Correcte. Saps aquella frase que diuen, no, Jordi? Què diuen? El futbol son 11 contra 11 y siempre gana Alemania.
Ah, és veritat. Sí que la sabies, sí. En un concurs la vas dir. Es diu en castellà, bàsicament. Jo hi sabia una altra frase, també, sobre Alemanya, que feia... Jo sé una altra que és... Ah, sí, també. Escolta, veig que està molt bé, eh?
La colònia alemana, en Alemanya, de Sant Jús, que n'hi ha molta. Sí, on la fabriquen. Com es diu? És al costat de la banda Puig, llavors ja la colònia alemana.
Bé, passem al següent tema, Punto Pelota. Toca ara, Sergi? Doncs i que vas, si tu ho dius, doncs Punto Pelota. No, no, m'ha escrit el guió. Punto Pelota, què passa amb Punto Pelota? L'acreditació que li van treure a Quim Domènech, però què va passar? Que l'altre dia vam veure el Quim Domènech amb el Punto Pelota a la sala de premsa. Sí, jo volia comentar que aquí som un grup de periodistes molt rigorosos. Parla per tu, a mi no m'insultis. Parla per tu. Volia parlar una mica de què us sembla aquest paper...
sota el meu punt de vista, Galdós, que està fent Punto Pelota. Galdós, sí. A la mitja hora de monòleg de Pedrerol, fent allò de... Acércate, acércate, càmera, acércate, Santinolla. Sí, sí. Mira-me, mira-me, mira-me, mira-me, mira-me. No, deja-lo, deja-lo, allò que fa, que m'han de la gent. Que està molt bé, que jo penso, si jo tinc un jefe, vull que em tracti així, també, saps? Jordi, para, para, Jordi. Vosaltres creieu que Punto Pelota encara té...
pelota? Dret moral. Encara té dret moral per exigir a un altre mitjà de comunicació un cert rigor periodístic? O això ens hem d'aprendre com un programa d'humor? Ens hem d'aprendre com un show de televisió, això d'entrada. Per tant, en un show de televisió el que es busca és l'impacte... Però això s'hauria de permetre, Jordi? Jo el que et dic és que aquí em remeteixo, perquè jo tampoc no en sé gaire de tot això, però em remeteixo... Què fas, trucant? Què fas, Rafa? Que la gent a la web cama et veu? Que no estem fent punt de pelota nosaltres, ni sàlva més.
Aquí truques, aquí truques. No, el que jo volia dir és que em remeto al tuit de Toni Soler, que va comentar la setmana passada amb l'afera aquesta de l'acreditació de Punto Pelota, que el Pedrero el diu, feia un tuit que deia qui marca els límits del periodisme, com es diu, del codi d'ontològic del periodisme. I el Toni Soler li va respondre amb molt encert, per descomptat, tu no. Molt bé.
No, però... Ja està, ja està, per mi ja està, ja està. Per mi és un debat interessant en aquestes caies. Ens hem de prendre com un xou d'humor. Correcte. Però ells ho presenten com un programa de tertúlia i informació esportiva, per tant... Sergi és tele, tot és mentida. Però això l'espectador té per què saber-ho, ha de saber-ho, està obligat a saber-ho. Però si que no veus que a la tele la majoria de programes, no tots, i moltes cadenes, sobretot una i dues altres en concret,
tracten a l'espectador com si fos tonto. I llavors, clar, a partir d'aquí, què esperes d'aquesta cadena o d'aquest programa? I hi ha moltes vegades que a punto pelota... O sigui, a mi m'agrada prendre'm un broma o tal, o riure... Jo no m'ho prenc en sèrio mai. Una cosa és que tu comprís una bossa de patates i hi hagi la meitat de bossa buida. I l'altra és que tu comprís una bossa de patates i no n'hi hagi cap de patata. A què ve això, Joan? A què ve això? Sempre ho pots treure una mica de suc d'un programa tan merda com aquest.
Caca, caca. No, però un moment, respectem. Bueno, és que ells no respecten. Jo crec que si és un sou televisiu s'ha de presentar com un sou televisiu i no com un programa d'informació esportiva que és exclusiva. Però la gent intel·ligent com tu i com nosaltres
Jo ho sabem... La tele no discrimina intel·ligents d'ignorants. No, però tu pots moure el dial on vulguis, no? O la cadena, perdona, el botó. Jo no veig mai inter-economia... Us dic una cosa, que no sigui un somni tot, eh? Sergi, per cert, tu volies fer una pregunta sobre Punto Pelota? Perquè aquí tinc falta, Sergi. Quina és?
Doncs tot el que us he fet, si s'ha de permetre, si no s'ha de permetre. Estàs a la Lluna de València. Passem al següent tema o què? Vinga, va, passem al tema 6. Perdona, una cosa. S'ha de permetre? No. Un segon. Hi haurà llibertat, no? Per tant, hi ha llibertat perquè ells facin el que vulguin. Després...
Tu tens la llibertat de veure-ho o no. No estic gens d'acord que els mitjans de comunicació poden fer el que vulguin. Fan el que volen a tot arreu perquè no a un mitjà de televisió. A la vida tu tampoc pots fer el que vols. Hi ha unes regulacions. A la tele també n'hi hauré d'haver-hi. O què, llibertat total i... Jo llibertat, llibertat, que tot és pelote. Ens donin merda i ens la mengem igual, no? Molt bé, molt bé.
Bueno, tampoc s'ha d'anar matant a la gent. No, home, no. Amb respecte sempre, amb respecte. Fins al cert punt. Però que tu et sentis atacat per unes persones que no tenen cap criteri, doncs em sembla...
que, no sé, jo no em sentiria... A mi no em molesta. A mi personalment tampoc em molesta, però el que em molesta... És que la gent s'ho cregui, no? Exacte, és que hi hagi gent que ho miri i s'ho cregui. Home, això tens raó, això tens raó. En fi, és que tenim més temps, passem al següent tema de la tarda, i penúltim, que és el 110è aniversari del Real Madrid.
Passem a Madrid. Passem a Madrid ja directament. Què passa amb Madrid? I per què sona això a la penya del morro? Doncs perquè avui volem felicitar un amic meu que fa 10 anys. Es diu José? No, no es diu José, no.
Es diu Real Madrid Club de Futbol. Oh, Sergi, que molt bé, Sergi. Com que és el director de Tertúlia. El director de Tertúlia ha felicitat a qui vol. L'he de felicitar. No és que tinguem una molt bona relació, però igualment s'han de cuidar les formes i crec que és bonic.
Felicitar-los per aquests 110 anys i també felicitar-los perquè fa 10 anys de centenariazo. Ah, ja ho veuen, ja ho veuen. Què és el centenariazo, Jordi? Una mica d'història, no? Una mica d'història. Home, m'agafes.
Ara mateix no... Doncs... No es m'agafes. No es m'agafes. És la final de la Copa i jo... M'he quedat en blanc. Jo vull... Rebote pel Jordi. Rebote. Final de què? Rebote. Ah, ostres, sí, la final de Valdeport, no? Home, no, ja. Escolta, Rafa, bueno, jo se n'ho torno, ho sento molt. No, clar. Doncs el Real Madrid, el Seu Santana, van diferir amb la Copa del Rey. Que vagi estrany perquè ho van fer el gener o febrer, em sembla. N'acordo, n'acordo.
Va ser com raro, no? Sergio, Sergio. Bueno, Rafa, ho sento, és el moment. Ens ho veurem a casa nostra. Clar, tot va per aquí. I llavors ho farem i tal. Llavors vam fer Pacio Domingo cantant allò de Hola, Madrid! És una mica el serrat, no? Igual, igual, igual. I doncs el tema és aquest, que van acabar perdent la Copa del Rei quan celebraven el centenari.
Li va marcar Sergio, eh? Això només li pot passar dos equips, el Madrid i l'Espanyol. Doncs tenim un any més que el Madrid. En fi, que ens queda... Nois, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. L'anècdota, no? No la tenim? Quina anècdota? L'anècdota dels New Orleans Saints. No, home, no, que no veus el temps. Tu, Sergi, tu ets el director... Un minut i mig encara per fer l'anècdota. Però que jo has de marxar, la Carme ha d'entrar, hem de fer un bypass... Clar, com que no fas mai...
Clar, la banda toca un ten-ten. La banda del cotxe rojo? Sí, sí, sí. L'has escoltat o no? No la perdo mai, la facció de Sergi Rada. Doncs hauries d'anar a la festa major, que tallen el cabell. Ho has escoltat o no? Sí, també ho heu escoltat. I amb les teves restes et quedaria molt bé. Ah, però aquell era jo? Sí. Ah, Rafa Cano, gràcies. De res.
Sergi Poin, director de Tertulia. La setmana que ve el timing l'hem de portar millor. A la meva dreta, Jordi, gràcies. Rafa, moltes gràcies. Gràcies a tu, director. Gràcies. I nosaltres tornem demà a partir de les 5 en un nou programa de la penya del morro. Gràcies per escoltar-nos. Que vagi bé. Bona tarda.