afegint que Convergència està disposada a parlar de tot. Nosaltres estem disposats a parlar de tot, excepció feta d'allò que és mandat explícit i inequívoc, que a més a més era el tema que hi havia sobre la taula en aquestes eleccions, que és que s'ha de fer una consulta sobre el futur de Catalunya a aquesta legislatura. És el mandat més explícit que hi ha en el resultat d'aquestes eleccions. El de més va per barris, per entendre'ns.
De la seva banda, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat que no cal entrar al govern per garantir la governabilitat del país i construir els consensos necessaris per avançar cap a la independència de Catalunya i la sortida de la crisi. Junqueras també ha assegurat que facilitaran la investidura d'Artur Mas. Protecció Civil ha activat les alertes per risc de nevades als Pirineus, pel malestat de la Marta al nord-est de Catalunya i pel fort vent a les cotes altes de les muntanyes. Pel que fa al risc de nevades...
La neu pot deixar fins a 5 centímetres a cotes superiors a 600 metres a la vall d'Aran, l'alta Ribagorça i el Pallars Sobirà.
Bona tarda, us parla Joan Barberà. El nou president del Consell d'Administració de l'Espanyol, Joan Collet, s'ha reunit aquesta tarda a Madrid amb el tenim Marcelino García Toral, que és una de les opcions per substituir Mauricio Pochettino al capdavant de la banqueta del conjunt espanyolista. Marcelino i el mexicà Javier Aguirre són les dues possibilitats principals per agafar l'equip.
El Barça, el teni blau Natito Vilanova, donarà descans per jugar demà contra l'Alavés, partit de la Copa del Rei, ja eliminatoria decidida. El Leo Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Busquets i Jordi Alba. I el Llagostera, el conjunt gironi de segona B, ja es troba a València. Demà s'enfronta el conjunt xer a més talla en el partit de tornada dels setzents de final de la competició del CAO. Notícies en xarxa.
Gràcies.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro...
Avui repassarem l'actualitat de Sant Justenca, començant per l'escriptor Lluís Anton Baulenes i la seva novel·la El nas de Mussolini, que són els protagonistes del nou acte del novembre literari que tindrà aquesta tarda a la sala de les gofes de Can Ginestà i que la Carme ens explicarà d'aquí uns moments. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bé, a més a més també, avui al programa, com cada setmana, farem una sessió de coaching amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que avui parlarà sobre l'èxit i el fracàs relatiu, lògicament, a partir dels resultats electorals d'aquest 25 de novembre. La Clara Aguilar, amb les seves bandes sonores, avui repassarem la banda sonora, una banda sonora fantàstica, que és d'Inception.
L'origen del Leonardo DiCaprio, Hans Zimmer, em sembla que és meravellosa. I a partir de la segona hora, el casal de joves amb el Sergi Arrada, tindrem el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella, i atenció, perquè avui entrevistem un... en alguns moments va ser candidat a la presidència.
de la Generalitat de Catalunya, però finalment, durant un parell de setmanes o tres, va estar fent campanya com a número 1 de la llista del seu partit, i sobretot un programa de ràdio molt concret, però vaja, això serà a la segona hora del programa, que parlarem amb ell, perquè per motius que ens explicarà, finalment no es va presentar a les seleccions. En fi, tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Oh, yeah. Sant Just, com m'agrada.
Efectivament, com comentàvem fa un moment, aquesta tarda a la sala Les Golfes, no vull bromes, de Can Ginestà, rebrà l'autor del llibre que va ser Premi Sant Jordi l'any 2008. És Lluís Anton Baulenas i la seva novel·la El nas de Mussolini, que són els protagonistes del nou acte del novembre literari. Carme Averdoi ha recollit més informació. Doncs a través d'aquest llibre el que fa Lluís Anton Baulenas és intentar ficar-se en la pell d'una persona que intenta...
matar una altra persona. Home, un assassí. Això té un nom, assassí. Sí, el que passa és que ell explica que en concret la idea concreta és d'algú a qui li encarreguen. Un sicari, per tant. No ben bé perquè ho fa per ideals.
És a dir, que ell volia intentar ficar-se en la idea que algú arriba a matar, i tot plegat, per uns motius concrets, no només per diners, que seria el cas d'un sicari, sinó per una ideologia. Com aquell J.P. Oswald, que va matar Kennedy, per exemple. Ho fa fer per una ideologia? Jo crec que sí, no? O per diners. Total, que el que fa aquesta novel·la és situar-se a la Catalunya dels anys 20 i explicar la història d'una jove revolucionària que rep l'ordre de matar...
el dictador Primo de Rivera. Justament, Lluis Anton Baulenas no volia que la història se situés en un context actual per evitar estar condicionada per notícies que apareixen cada dia. Llavors, per això va buscar aquesta ubicació temporal i geogràfica més enrere. Es va guanyar aquest Premi Sant Jordi Lluis Anton Baulenas l'any 2008. Ara està acabat d'escriure que serà la seva propera novel·la i que sortirà el mes de març. I avui es presenta, però es parla, bàsicament, d'aquesta novel·la del nas de Mussolini,
A les 7 de la tarda, a la sala de les golfes de Can Genestà. Avui ha passat pel just a la fusta un bon home, no? Un bon home? Lluís Anton Baulenes. Ah, Lluís Anton Baulenes, per què dius un bon home? Home, perquè se'l veu bé. Com adjectiu. Sí, no? Com el definiries, Carme? Bueno, no sé, no sé, m'ho diria definir com a bon home algú que no conec. No vull... Amb això no vull... No, amb això no vull dir que sigui un mal home.
Però amb l'entrevista que hem fet no... No has tingut prou. No, a veure... Què necessites per saber si una persona és bona o no, Carme? No, però vull dir que no em sembla que estiguem parlant de bondat, no? Si l'hem enrevistat perquè és escriptor i fa un acte, però no. Però les persones són bones per naturalesa o són dolentes? És la pregunta que fem avui a la penya del morro. 93372...
La pregunta xorra del dia. A través del Facebook també podeu contestar. Bé, passem a un altre tema, perquè demà al vespre hi haurà un nou consell de joventut. Atenció, perquè aquest és un dels canvis que arrel de les enquestes que vam fer l'any passat
A 500 joves del municipi, i que la majoria anaven a l'Institut de Sant Just d'Esvern, des de la Regidoria d'Educació i de Joventut, sobretot, que potser el mateix regidor, que és el Lluís Montfort, doncs van veure que potser estava bé que participés més gent, que no sabien ben bé què era això del Consell de Joventut. Així que és la primera vegada...
que s'obre a tots els joves a Sant Just entre 16 i 35 anys, que vulguin conèixer en què consisteix i que vulguin aportar idees o necessitats del col·lectiu. Serà demà a dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. Carme Berdoi ha parlat amb molta gent i també amb Lluís Monfort, però malgrat que no hagi parlat, té més informació. L'ordre del dia estableix que es parlarà del projecte Súmat per potenciar l'ocupació dels joves, del Servei de Mobilitat Internacional, de les activitats del Casal, de les subvencions també de l'any 2013,
I es valoraran tant la festa major com les festes de tardor d'aquest any. A més a més, s'obrirà també un torn de pregs i preguntes, justament perquè tothom pugui dir-hi una mica la seva. És obert a tots els joves que vulguin insistir-hi, com deies, i serà a les dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Bé, salutem a la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesvern.com o que ens deixa missatges, com per exemple a Leli, que diu... Veig que avui em toca escoltar-vos pel TuneIn, ni a la web ni a l'ivestream. Home, és que, perdona, si algú no vol escoltar o ràdio esvern per internet és que no sap els mitjans que hi ha, perquè hi ha com 50.000 maneres diferents.
d'escoltar Ràdio d'Esvern. En fi, acabem ja les notícies de Sant Just parlant de les properes setmanes, que es faran diversos mercats i fires a Sant Just d'Esvern per potenciar el comerç local. El més proper serà el mercat de Nadal, aquest cap de setmana. Ja, aquest cap de setmana ja es fa un mercat de Nadal, eh? I després ens queixem que a Barcelona, dijous passat, van obrir les llums. I a partir del 14 de desembre es farà la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Carme Verdoi té tota la informació.
Doncs la d'aquesta setmana la impulsa la Unió de Botiguers i Comerciants de Municipi i l'Ajuntament per segon any consecutiu. L'objectiu és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just, oferir als comerciants també un espai fora del seu lloc habitual de feina per poder promocionar els seus productes i serveis. I d'altra banda, demà en parlarem, mantindrem més detalls perquè parlarem justament amb la presidenta de l'UBIC d'aquesta fira. Júlia Durant? Sí. I d'altra banda, entre el 14 de desembre, com deies, i el 5 de gener de 2013, és a dir, d'aquí dues setmanes,
i durant, si no m'equivoco, quatre caps de setmana es farà la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Des de promoció econòmica se segueix aquesta organització d'aquesta fira amb una comissió d'artesans interessats a participar-hi. S'instal·larà el Parc del Parador de dimecres a divendres i tots els caps de setmana i s'hi podran trobar parades amb un munt d'idees per regals de Nadal com ara postals, marmelades, peces de ceràmica...
La idea és poder promocionar aquesta fira i els quatre setmanes s'hi faran diferents activitats, com actuacions musicals, concerts en directe, tallers nadalencs per petits i per joves, també sessions de compte a comptes.
màgia o exhibicions de grafit. Oh, molt nadalenc, molt nadalenc. Això és per dinamitzar una mica tot plegat. Sí, però molt nadalenc també, perquè el grafit, jo me'n recordo que quan era petit tenia com allò clic, clic, clic, clic, i pintava... Sí, ja no es fa això. No, perquè és molt tòxic això. Està ple de FSSC, de cursos. Doncs era bonic. I llavors jo pintava la finestra, feia així. I també.
Era maco, no? Unes boles i tal. El que passa, clar, jo dibuixant soc patètic i llavors em quedava un gargot difícil de descriure. Té una olor curiosa, és veritat. Sí, està molt bé. Però vaja, de totes formes... Estava molt bé, no? Perdona, estava molt bé perquè passaves un temps allà com decorant i tal, saps? I et pensaves que eres un grafitero punky. Però, en veritat, no. D'aquí la tradició s'enjostenca, potser. Sí, sí, sí, segur, segur que sí, segur que sí. En fi, per cert, aquesta versió que escoltem de fons fantàstica de la Combo Jazz Band.
Barsionant el desembre congelat. Felles, Carme, no? Aquest diumenge, aquest dissabte, ja és desembre. I com que el mercat és aquest desembre, doncs és el desembre congelat. Sí, perquè farà molt de fred el cap de setmana, o sigui que... Sí, no? Ja he llegit algun tuit... Que avisa. Que avisa que aquesta tarda diu que plourà. Està plovent. Està plovent ara mateix. I que a la nit també, a Sant Jus d'Esvern, com a mínim...
Per cert, tenim un parell de coses en marxa. La primera és que aquest dijous és bastant... Això no sé si dir-ho. Va, ara ja es començarà a dir-ho. Ja començarà a dir-ho, no? Aquest dijous és bastant probable que tinguem un grup que no ha tocat mai, a Sant Just d'Esvern, que es diu Enriu, aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Molt bé. Sí.
Els tècnics de Sòa s'han posat molt contents, però hem dit que potser són sis o sis, però faran un acústic. Que els va molt bé, per cert, els riu, amb el Sisko Cardona al capdavant, aquí a Sant Justenc. I també, d'aquí un parell de setmanes, jo crec que això ja puc confirmar-ho, farem un tast de vins amb el senyor de Can Mata, a la tertúlia esportiva, amb Rafa Cano, Sergi Pont...
I Edu Rodríguez no sé per què és menor d'edat, per tant, encara no sabem si podrà veure o no. De totes formes, si algú vol venir al tas de vins, pot venir, també. Obrim la ràdio aquell dia, com el rentapeu, saps, també? Una mica que vingui tothom qui vulgui. El dilluns serà dilluns 10 de desembre a les 6 del vespre. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com i ara mateix, no, ara mateix no, a les 7, al Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, Carme. Bona tarda.
Bé, nosaltres fem una pausa musical per escoltar un cantant del Bas Llobregat, de Sant Feliu concretament, que és el Joan Dausà i amb els seus tipus d'interès. I tornem d'aquí uns moments parlant de coaching i de coses positives. Avui amb la Núria Oriol, com hem comentat fa uns moments, sobre l'èxit i el fracàs a partir dels resultats electorals del 25 de novembre de l'altre dia i sobre el llenguatge que s'utilitza per descriure's un mateix i els adversaris.
Serà interessant avui la sessió de coaching amb la Núria Oriol. Fins ara. Avui l'Albert arriba a l'hora
Em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Héctor i la Clara, porten la nena adormida en el cotxe. I obro la porta a la Judit, avui ben sala, m'encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla. Quan sona taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè? Hi ha gintòlics també. I juguem el joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dol. I l'Hèctor diu, jo mai, mai he desitjat
Fé un petó a la Judit i afegeix. Jo mai i mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú veu.
I aquell d'art imaginat se m'ha clavat al cor i ho reconec i faig un glob. I veig que tots riuen de cop però la Judit aixeca el got. Em mira i diu jo mai mai no he pensat.
que seria més feliç al teu costat. Jo mai, mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella va.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré.
Efectivament, sempre s'ha de mirar al costat positiu de la vida, si no que li diguin a la nostra coach particular, de la penya del morro, que és la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I a tot? Sí, a tota la gent que ens està escoltant, no? Clar.
Clar que sí. Núria, cada setmana ja saben els nostres oients que intentem treure allò més positiu, que encara que costi, del món que ens envolta i, a més a més, també parlar una mica del coaching, una mica dels comportaments de l'ésser humà i de tots nosaltres com a societat en general, des d'un punt de vista molt optimista. O optimista, només. Tu què diries? Des d'un punt de vista positiu. Deixem un positiu...
I avui vols parlar sobre l'èxit i el fracàs aprofitant els resultats electorals dels diferents partits i de les eleccions al Parlament d'aquest 25 de novembre i també sobre el llenguatge que s'ha utilitzat o utilitzem per descriure's primer a nosaltres mateixos i després també als nostres, en aquest cas, adversaris polítics com cada líder de cada formació sortia a explicar com havia anat la seva jornada. Per on vols començar? Mira...
Començaria, si de cas, per dir que en tota realitat de les coses que ens passen a la vida hi ha expectatives que no vol dir que sigui realment el que vagi a passar, sinó el que desitgem que passi. I en aquestes eleccions jo crec que quedava molt clar que hi havia unes expectatives molt grans per una posta independentista i que quedés reflexada àmpliament a les urnes.
Clar, aquesta aposta independentista que ha de ser reflexada a les urnes,
Però diguem-ne que per alguns partits ha estat més desconcertants que pels altres. Això t'anava a dir perquè, de fet, sí que hi ha una majoria que, doncs, descons, no?, amb el dret a decidir, per dir-ho d'alguna forma, i fins i tot hi ha més independentistes que el, com es diu, el mandat anterior, perquè ara tots els 50 de Convergència són independentistes, però hi ha gent que l'ha decebut que Convergència baixés tant. Sí, exacte.
començant pels mateixos membres de Convergència. Lògicament. Lògicament. Però, clar, és que una cosa és llegir el que la gent o que molta gent del país pot estar demanant, i una altra, com ho canalitzarà. Perquè, esclar, tu pots dir, doncs soc sensible a la demanda d'una d'X, no?, d'X persones. Sí, però aquestes persones no vol dir que et votin a tu, encara que tu diguis que ho inclous en un programa electoral. Aquesta...
És una de les primeres grans llissons i que, a més a més, s'ha donat en altres moments de la història. Vull dir, perquè una mica en l'època de quan era president al Jacques Chirac a França va avançar les eleccions
també en un moment en què va dir que així tindré més suport de cara al govern, perquè tu saps que ja sí que es diferencia en aquell país el cap d'estat del cap de govern. Necessita una àmplia majoria, en el seu cas representa una majoria més dretana, i avanço ara les eleccions que veuen que hi ha un nivell de satisfacció molt alt per com estic gestionant ser cap d'estat, diu i ja està.
I resulta que li va sortir rava. I també li va passar el mateix que a Convergència... Va guanyar a Lionel Gespè, o sigui el socialista, en el govern. I a conviure tots dos. Per tant, podem entendre que ara, per exemple, Artur Mas, cap visible de Convergència, lògicament estigui en hores baixes i amb uns ànims més baixos, no? Segurament sí. Segurament ell ara es troba amb allò de la dolça margó de la victòria. És natural, eh?, amb les expectatives...
presentades, però també és molt interessant per ell perquè penso que com a polític pot créixer molt i fins i tot com a persona amb profunditat, però amb profunditat de la bona, vull dir, d'aquella que després et serveix en el dia a dia per prendre decisions molt adequades, més sensibles, amb la ciutadania, més propers a l'alt poble. Jo penso que veus ell
segurament ho està visquent com un fracàs personal i de partit, en part. Però, d'altra banda, és una gran oportunitat per preguntar-se fins i tot de quina manera han explicat el missatge, que si totes les persones que votaven Convergència l'han volgut continuar votant, o han preferit votar altres partits perquè han pensat que garantia millor la independència d'un altre partit, o bé que no eren independentistes encara que...
Convergència ara s'hagi posicionat en aquest sentit. És a dir, és aquell moment que realment per un polític és un cop dur, però que li pot aportar moltíssima informació també de què realment vol la gent, de què realment expressa la gent, les persones que expresem quan estem demanant, protestant, reivindicant coses. I segurament si ell fa una bona lectura
I en clau positiva de tot el que ha passat, doncs, com a persona i com a polític, en pot sortir molt reforçat. Ara, si només ho fa en clau de partit, la lectura, aleshores, diguem-ne, és com si l'experiència no li servís de res. Però si la fa en clau personal i política, l'experiència li serveix de molt, perquè li crea un pont de proximitat
cap a tota la ciutadania. Això no té preu? Sí, enlacem una mica amb el tema d'aprendre una mica dels errors, perquè tots a la vida ens han passat més o menys alguna desgràcia, algun moment dolent, però vaja, com deia Guardiola, no hi ha més remei que aixecar-se.
I aprendre una mica de l'error, no? Per cert, jo volia preguntar-te també sobre això de l'èxit i el fracàs. A partir dels resultats electorals de l'altre dia, normalment estàvem acostumats a que tots guanyaven, en certa forma, no? Però l'altre dia, escolta, hi havia clarament uns perdedors i hi havia clarament uns guanyadors. Sí. Això és estrany que passi en política? Perquè normalment, com et comento, sempre deien que guanyaven tots.
Sí, és veritat. Estàvem acostumats a una frivolitat política en què tothom guanyava. I jo, de fet, he agafat aquest tema no tant per centrar-me en la figura del senyor Mas i Convergència exclusivament, sinó per reflexionar àmpliament sobre els partits en què, evidentment, els que incrementen vots guanyen. Però hi ha alguns d'ells, com per exemple Esquerra Republicana, en què guanya i de seguida envia un missatge de
home, estem disposats a garantir un govern fort, en condicions i no sé què, però, vaja, en política aquest llenguatge és una mica de... Estic coquetejant amb tu. Però, en canvi, hi ha altres partits que guanyen i, en comptes d'aprofitar de parlar d'on hem pujat i tal, aprofiten només per parlar de la davetllada del mas. I també això em volia referir. És a dir, és símptoma...
de dubte i d'inferioritat en el moment en què tu estàs parlant d'uns resultats positius pel teu partit barrejar, en aquells moments immediats de l'acabament de la jornada electoral barrejar-ho amb atacar amb un grup que ha perdut, evidentment, vots, encara que hagi guanyat les eleccions. És un clar símptoma de... o sigui, de...
que et sents en realitat bastant inferior. Vull dir, el sentit d'inferioritat, el sentiment d'inferioritat, s'amaga sempre amb reaccions d'orgull, de prepotència i de voler, doncs, una mica com trepitjar el que es considera l'adversari. I això sí que m'ha cridat l'atenció.
Clar, aprofites quan estàs en un moment bo, no?, que se suposa que o has guanyat, o t'has mantingut, o estàs per sobre del que esperaves, i aprofites aquesta energia positiva per utilitzar-la una mica com en negativa, podríem dir, com, per exemple, Albert Rivera, que el primer que va demanar és la dimensió d'Artur Mas quan havia triplicat el seu número de diputats. Sí, senyor. Vull dir, per dir-ho tan comunicativament com amb el camp del coaching, no era el moment. És a dir...
Són persones, van demostrar ser persones, aquestes que van monopolitzar aquest tipus de discurs, que estan amb la fixació del pensament, és a dir, que són molt poc creatives. No saben veure quan és el moment adequat. Si parles d'Alicia Sandris Camacho, per exemple, o Albert Rivera són poc creatives.
Doncs, a veure, creatives emocionalment, eh? Des d'un punt de coaching, no? Sí, de coaching, perquè la seva fixació és tal que fins i tot en un moment de més dolç, de guanya electoral, en comptes de voler compartir amb els seus militants i seguidors... Es fixen en un altre, no? Sí, exacte, es fixen en un altre i fan una lectura positiva.
Únicament partidista. O sigui, únicament partidista. I això, doncs, sincerament, és una pota coixa en un polític. En el moment que entren a les fractures únicament partidistes, tu saps que aquí fallen reflexions profundes, arguments profuns, visions àmplies, i et fan sospitar coses. Et fan sospitar coses. Perquè...
És el que et dic, la inferioritat o es presenta d'una manera que no obro la boca, que m'amago, que prefereixo que no em notin, o justament a l'inrevés?
amb totes les mostres d'orgull, de prepotència, etcètera. Home, mira, repassant una mica el que van dir els candidats, per exemple, López Tena, que va perdre la representació parlamentària que tenia i, per tant, Solidaritat va quedar fora del Parlament, hi ha un gos que està bordant, eh? Sí, perquè diu, és veritat, van quedar fora del Parlament i ho reafirma. Val, d'acord. I com es diu el gos?
Es diu Keti, rescatada d'una gossera. Ah, és una gossa. Ah, val, d'acord. Doncs escolta, una salutació a la gossa. A la Keti. Moltes gràcies, diu. Molt de gust. La Núria és la monda. Bé, escolta, doncs el que jo deia és que López Tena, després fent un paral·lelisme, també una mica va dir el mateix, no? Perquè va fer un discurs fixant-se en una altra cosa, però en aquest cas va dir que els catalans havien decidit l'extinció de Catalunya perquè no l'havien votat a ell. Exacte.
Veus, és una altra llàstima en aquest moment utilitzar aquestes paraules. És a dir, tu no pots pretendre que el ciutadà en respongui com tu vols, sinó que has de respectar la seva llibertat i, evidentment, amb aquesta... Jo, vaja, quan parlo de llibertat entenc que els nostres drets acaben on comencen els dels altres i la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre. Però vull dir, cap partit ni ningú
pot creure que ha de monopolitzar en sentit de deure i de poder les decisions de la ciutadania. Per exemple, Oriol Junqueras, Esquerra Republicana, el que va fer és felicitar els altres candidats i sobretot els que havien pujat. Sí, exacte. Com ho valores això? Home, ho valoro d'una manera molt positiva en aquest sentit. Amb aquestes frases concretes, molt positiu,
Perquè, a més a més, és una mica com iniciar un camí de... Després el seguirà o no, eh? Però de joc nec. Es tracta d'això, una mica de saber que a vegades puges, a vegades baixes. És com tot, eh?, en la vida. I llavors saber estar en el teu lloc, i jo afegiria fins i tot en el teu lloc amb elegància. Però si no vols utilitzar la paraula amb elegància, amb dignitat. I la dignitat et fa felicitar els que pugen i no aprofitar-te
de la caiguda o del descalabre dels altres. M'estic referint ara, per exemple, en el cas de solidaritat, que no entra ni al Parlament. I uns altres que entren nous, per exemple, és l'Scub, les candidatures d'Unitat Popular, amb el David Fernández al capdavant, que una de les primeres coses que va dir va ser una salutació a la gent que està en lluita a TV3, referint-se a la vaga dels treballadors per les retallades, i després va dir bona nit Palestina.
Això com ho valoraries? Sí. A veure... Perdona, no riguis, ho va dir ell. No, ho sé, ho sé, però em fa gràcia, eh? Com sempre vas buscant el puntet, diu, ara a veure què, com ho valores. Jo valoro que aquesta formació és jove, és nova i porta molta empenta. Es va posicionar a favor de Palestina, suposo, que amb tota la consciència de voler fer un paral·lelisme d'un poble que també és oprimit.
El que passa és que quan parlem del conflicte entre Israel i Palestina, hi ha uns matisos, unes connotacions i tota una evolució històrica que, diguem-ne, jo diria, per part meva, no pot quedar simplificada amb una equivalència Catalunya-Palestina-Palestina-Palestina-Catalunya. Això seria la meva lectura, però la seva...
és, jo diria, en certa manera una mica impulsiva, radical, i presentar-se trepitjant fort, no? Sí, sí, i tant. Per cert, que mira, l'Eli diu al xat, per exemple, llegim alguns missatges...
Diu, estem en una societat on el fracàs està molt mal vist. D'altres països el fracàs s'entén com un aprenentatge i fins i tot quan vas a fer entrevistes de feina et pregunten pels teus fracassos i el que has après d'ells. Sí, senyora. A més a més, en clau política, diu l'Eli, els partits haurien d'aprendre a reconèixer el fracàs públicament. Però això no passarà fins que no associem el concepte de fracàs al d'aprenentatge i no al de ridícul. Doncs és fantàstic el que ha dit l'Eli, perquè és exactament així.
I fins i tot, clar, si això ja no comença a introduir-se a les escoles, doncs imagina't, no anem canviant la nostra cultura perceptiva sobre l'èxit i el fracàs, però això s'hauria d'educar des de ben petitons, perquè això ens ajudaria molt en la vida, no per equivocar-nos més,
Per equivocar-nos millor. Però clar, això, de fet, és una xacra de la societat en general que es riu, la societat, eh?, ens riem a vegades de les persones que fracassen. Això, a veure, això és una crueltat que emmascara la por que sentim amb més mesura o menys a fracassar nosaltres. A vegades, quan sentim por a una cosa, la nostra manera de reaccionar és en crueltat.
i la ridiculitzem, ens en fotem, etcètera, etcètera, per emmascarar la por profunda que sentim que ens passi el mateix o la por profunda que descobreixin que a nosaltres ens ha passat el mateix. Aquí requereix una feina, una feina per saber que, és a dir, les primeres impressions que nosaltres podem tenir tant de nosaltres mateixos com dels altres emocionals, hi ha
unes emocions molt més profundes. I aquestes són les que generalment s'han de treballar perquè requereixen tot un procés d'autoconeixement, tot un procés d'aprenentatge i d'entrenament que...
De bones a primeres no tenim, no? D'entrada no tenim. Això t'anava a dir, d'entrada no tenim perquè moltes vegades també l'educació de base, com a les escoles, com va apuntar l'Eli, diu que el que s'equivoca apringa moltes vegades a les escoles i que s'hauria d'erradicar la por al fracàs des de ben petits, no? Perquè potser estem en una societat també que des de ben petits hi ha aquesta pressió, aquest estrès d'haver de ser el número 1 en el que facis i haver d'estar a dalt de tot sempre.
Sí, però primer, a dalt de tot sempre no ho està gairebé ningú, es pot dir en el món, sincerament, fins i tot en la llista dels milionaris que va traient cada any. Fort bé, sí. Sí, doncs es van canviant alguns llocs, sobretot a partir del segon o el tercer. Però a banda d'això, imagina't, amb uns nens petits, amb una classe, s'equivoca un nen, i tot, uuu, s'ha equivocat, i llavors que la mestra o el mestre digués molt bé...
S'ha equivocat i ho hem vist tots, però qui voldria i podria ajudar-lo? Què li diria que pot fer per solucionar això i que li surtis bé una altra vegada? I llavors sortirien nens i nena, segur, eh? Jo, jo, doncs digues, què li diries? Que podria fer això, que podria fer això molt bé. I a tu què et sembla anar al nen o a la nena que s'ha equivocat? Ah...
Mira, doncs ara, per donar-li ànim, doncs, sí senyor, li donem una abraçada, o... Sí, sí, es tractaria d'animar que els nens diuen, anem a veure com l'ajudem, no el ridiculitzem, i el nen fa seu l'aprenentatge. I de grans ens estalvaríem un munt de complexes. Això segur. Sí, segur.
Molt bé, doncs, escolta, Núria, moltíssimes gràcies per aquesta dosi de bon rotllo, d'optimisme que cada setmana ens portes al programa i intentant parlar... Aquest coaching de l'actualitat és una cosa que també anem experimentant setmana rere setmana amb la Núria, perquè no sé si es fa molt això, però vaja, és com el mínim curiós. Per cert, un record i una abraçada a la Keti.
Moltes gràcies. Escolta, que ja tens un admirador o admiradora, eh? Sí, jo admirador, Jordi. Exacte. Que vagi bé, Núria. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. I nosaltres d'aquí uns moments amb la banda sonora d'Inception Origin amb la Clara Aguilar.
Ràdio Pospèm 98.1 Ràdio Pospèm 98.1
El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el cançó. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportiu. El disc de la Marató. La banda sonora de les emocions. Diu molt de tu.
El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I tot seguit a la penya del morro les bandes sonores de Clara Aguilar. Avui, Inception.
Gran pel·lícula i gran banda sonora. Déu-n'hi-do. De fet, aquesta pel·lícula és una pel·lícula de ciència-ficció, eh, Clara? Exacte, és una pel·lícula del director Christopher Nolan, autor també de pel·lícules molt conegudes com és Memento, Batman Begins o The Dark Knight, que és el Caballero Oscuro. Sí, senyora, de fet ha sigut el director de l'última versió d'aquestes. Exacte.
de Batman i amb molt èxit, per cert. Per tant, un director, un cineasta totalment contemporani. Es va estrenar la pel·lícula el 16 de juliol del 2010 als Estats Units i uns mesos més tard a Espanya. Va tenir moltes nominacions als Oscars, no? Va tenir moltes nominacions als Oscars i als Globus d'Or. En va guanyar algunes categories, per exemple, els efectes especials o millor imatge o millor so,
La banda sonora va estar nominada tant als Oscars com als Globos d'Or, però el compositor, que és Hans Zimmer, no es va endur cap.
Cap premi ni els Oscars ni els Lobos d'Or. Hans Zimmer, que potser juntament amb John Williams, un dels grans compositors... Sí, sí, sí. Que ja estigàvem a parlar-ne aquí d'ells, eh? Perquè són... Bueno, Hans Zimmer és una figura superimportant que després en parlarem, perquè totes les pel·lícules possibles que et vinguin al cap ara, les ha fet ell. De fet, les bandes sones també... Em sembla que del Caballero Oscuro, que parlàvem ara, la de Batman, també són seves.
En fi, avui ens entrem en Inception, origen. De què va l'argument, si és que ens els pots explicar, perquè és una mica rebessada. Jo crec que és difícil, però bueno. L'has depenat tres o quatre vegades per arribar a entendre alguna cosa. Sí, la història és, d'un cop, que és el personatge de Leonardo DiCaprio, és un lladre molt hàbil, és el millor de tots, és especialista en treure informació, l'extracció, com diu la pel·lícula. Què vol dir això? Doncs ell és capaç de robar secrets molt valuosos de l'inconscient,
de les persones, diguéssim, i perquè se suposa que quan estàs somiant és quan la ment és més vulnerable. Sona molt raro això, la persona que no has vist aquesta pel·lícula. No, però és una pel·lícula de ciència-ficció, està molt ben feta, i la veritat és que tot desencadena cap a un punt, que és el final, on la pel·lícula t'aboca cap allà com una mena torbellina, increïble, i la veritat és que a mi, vaja, em agrada moltíssim. Perquè, de fet, és la història que ell és un especialista en aquest tema...
i té una oportunitat durant la pel·lícula que pugui salvar... Diuen que ell el que sap fer és descobrir, arribar al fons de la ment per treure els secrets que tots portem a dins. És molt frugiano, tot això. Sí, sí, sí, i em sembla que és una mena de codi el que busca d'un gran magnat, un gran empresari, i va de negocis la cosa, no? Sí, la cosa és que ell té la capacitat per treure informació, però en aquest cas, durant la pel·lícula surt una oferta, diguéssim, que és
ha d'invertir l'operació, que és anar a l'origen i posar una idea. En comptes de treure-la, és posar-la, no? Exacte, efectivament, efectivament. Ostres, és clar, és que... És que costa recordar l'argument d'aquesta manera. Sí, home, jo recordo que hi havia diferents nivells de realitat, no? Exacte. I que, a més a més, tots estan en connexió amb el principal. Jo m'ho imaginava així. Capes de somnis. Sí, sí, sí. A més, s'han dit moltes comparacions amb Matrix. Tu l'has vist, Jordi? Sí, que l'he vist Matrix.
T'agrada aquest gènere? Està... Escolta, aquí veig que fas moltes preguntes. Sí, sí, està molt bé. El que passa és que Matrix em va anar de la primera perquè va ser com allò, la cosa nova. Després ja Matrix, Reloaded, Evolution, ja es van passar una mica. Trobo que han fet bé només de fer una d'Inception. Potser dos anys, eh? Potser d'aquí un any surt un altre. Sí, però aquestes segones parts fan por. Jo ho deixaria tal qual. En fi, una... Mira, mira, mira la banda sonora.
Home, de fet, l'atenció és una de les protagonistes d'aquesta pel·lícula, gairebé en tot moment, i com veiem també es veu reflectida en aquesta banda sonora. L'atenció
tot i així acaba de posar el seu càrrec a disposició del partit. I això que molts mitjans ja deien fins i tot que els Mossos d'Esquadra havien anat a la seu del Partit Socialista al carrer Neucaragua de Barcelona i havien presentat aquesta notificació. Ell ho ha desmentit, ja com molt bé dius. Ell ha desmentit que tingui aquesta... Com molt estona pensant, cadascú té la seva idea, perquè és una mena de trencaclosques que es fa difícil d'entendre.
Jo crec que a vegades passa això, que és una pel·lícula tan difícil, de gens de ficció, que la gent es perd però t'ho passes bé, perquè crec que és una barreja de... la imatge és molt bona, els efectes especials, però també, com que aquí parlem de música, crec que la banda sonora hi juga un paper molt important perquè és una música molt emotiva com aquesta que estem sentint ara mateix.
Home, ara em van venint imatges de la pel·lícula, arrel d'escoltar aquesta banda sonora del Hans Zimmer. Per exemple, quan s'emporta una noia que està aprenent, que li diu... La Junó. L'arquitecte, sí senyora. L'arquitecte, exacte. Que no està embarassada allà, eh? No, no. I de cop i volta veus com comença a transformar i jugar amb la realitat del voltant, uns efectes espacials també molt ben aconseguits i...
I coses que aquí sí que la vam comparar una mica amb Matrix, em sembla, no? Sí. Van començar, és la nova Matrix i tal. I els moments aquells amb càmera lenta, no? Digues, tipus Matrix, amb les bales, allò. O quan s'aixeca tot el... Sí, allò és molt fort. La ciutat de cop i volta i es posa com en paral·lel. És a construir. Sí, sí, o en perpendicular i la veritat és que està molt bé. En fi, de fet, aquest tema que escoltem impregna tota la pel·lícula, també, no? Sí.
Sí, és el tema principal, però jo crec que si escoltem tota la banda sonora, és una banda sonora típica d'aquest gènere, de sense ficció, que fora d'aquest tema, que és la melodia principal, els altres són bastant... que si te'ls posessin no diries, això és Inception, costen de reconèixer perquè podrien ser moltes altres coses, diguéssim. Jo crec que també és una banda sonora que...
no es roba tan protagonisme com si podria ser, per exemple, en vam parlar fa unes setmanes, com és l'exemple de Lo Impossible, que constantment és allò, la música, és un llenguatge superimportant, que no vol dir que no ho sigui, simplement que està en un pla que no juga tant amb aquesta emotivitat, diguéssim. I com, perquè és una música que també marca molt un ritme, que va acompanyant de fons una ramó, un tempo, tota l'estona que més va increixendo...
Com definiries aquesta banda sonora? Amb aquest tema que estem sentint ara mateix, jo crec que és molt diferent dels altres. És superemotiu i és el que has dit tu, no? Increixent i va pujant i va pujant la tensió. Però en general jo diria que és una banda sonora que és bastant simple en el sentit... Per què?
M'explico. Vol dir que, per exemple, aquest tema, no? Si el tio està utilitzant tres o quatre acords tota l'estona, l'únic que fa és jugar amb els tons, amb les intencions, amb la intensitat, perdó, i va desenvolupant durant minuts i minuts i són uns acords, una harmonia molt, molt sensible, no? Diguéssim.
De fet, les bandes sonores de Hans Zimmer són increïbles, n'hi ha moltíssimes, de fet, podríem dir que és un dels grans en la música cinematogràfica, no? Jo crec que el que és molt interessant és que, si mirem la seva trajectòria musical, ha fet coses superdiferents. Ha fet pel·lícules des del Rei León, passant per la The Hector, per Pearl Harbor, la pel·lícula de Lord Simpson, pel·lícules més conegudes també, potser, com Pirates del Caribe, no?, amb aquella banda sonora que també algun dia la posarem aquí perquè...
És molt, molt xula. També Mission Impossible, Thelma i Luis. Ho ha fet tot aquest home. I es fa difícil, no?, destacar-ne les més importants. Potser les més recents, que durant aquests últims dos o tres anys, és el que parlàvem abans amb tu, Jordi, el The Dark Knight Rises, es diu. Sí. Caballero Oscuro, no? Caballero Oscuro, exacte. Sherlock Holmes i l'Hombre de Cera, que jo no l'he vist.
I tu diries que s'assemblen les bandes sonores que fa Hans Zimmer o que són diferents entre elles? Perquè això té un punt, per exemple, al Caballero Oscuro. Sí, exacte. I Sherlock Holmes, per exemple, també és molt diferent, perquè fa servir contrabaixos, amb un toc afrançat fins i tot, i l'has entitat avui, és molt, molt diferent. Però, per exemple, en aquest cas, això és un tema també de la banda sonora d'Inception. Dream is collapsing. És un exemple de... És com l'antítesi a l'altre tema, no? És aquí hi ha més...
instruments que van marcant tensions. En aquest tema no, però d'altres apareixen coses més electròniques, guitarres elèctriques, perquè ell és un tio que en el fons ve del món clàssic, però també durant els anys 80 va estar molt, molt ficat amb el New Age i el synthet pop. I aquí ve potser un dels moments més reconeixibles. D'aquí uns segons, escoltem quina força pren
Aquest tema d'Inception.
Ara m'he recordat a Ramon Janer, d'Òpera en Texans. Saps quan explica les òperes i diu... Sí, sí, sí. Perquè aquí veieu com puja una mica un homenatge al Ramon, sí, que va venir l'any passat al programa. Ah, sí? I molt maco, una salutació a part de l'equip, que és Sant Justenca, per cert, també, eh? Ostres, aquí... Tots són de Justencs, al final, eh? Home, tots no, però de Sant Justencs n'hi ha per tot arreu. Alguna cosa més sobre Hans Zimmer? Sí.
A mi m'agradaria que també de la banda sonora no és d'ell, sinó que és una cançó que és molt important per la pel·lícula, que és aquesta que estem sentint. És veritat. Vols dir-ho tu, el nom de la cançó? No, je ne regrette rien. Exacte, de la tipia. No, rien de rien. No, je ne regrette rien. Ni le bien.
Ni le mal, tout ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. C'est payé.
Saps què vol dir? Ostres, ho sabia. Jo em pensava que és... No me'n recordo, no. Jo em pensava que és, no et dic res, em pensava, però veig aquí que un traductor d'aquests d'internet diu que és sentir.
I per tant, redueixo que jo no sento res ja. Jo crec que l'hauríem de veure la lletra que diu sencera, però és un jo vaig sentir alguna cosa per tu, però ja no sento res.
Però tinc dubtes, eh? Perquè em sembla que era... El teu nivell de francès ara t'està trontollant, eh? M'està trontollant bastant. Haurem d'avisar altres especialistes de francès de la penya del morro perquè la setmana que ve ens expliquin a veure què vol dir, o si algú ens està escoltant i ho sap, també ens ho pot fer arribar a través del mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com o al facebook de la penya del morro. Jordi, no hem dit quan surt aquesta cançó, no? Perquè la gent ha d'ho pensar, per què posem, he dit, piaf, estem parlant d'Inception. És veritat, Clara.
Són els moments que estan despertant del somni o estan entrant als somnis, que ara no ho recordo. No, jo tampoc. I mira que és quan es desperta, és el que sona aquesta música. És veritat. Algo amb els somnis, amb les capes dels somnis. Sí. Mireu la pel·lícula. Clara Aguila, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Gràcies, Jordi. Adeu.
98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 98.1 Ràdio d'Esvern
Donnez-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas. Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas. Donnez-moi une limousine, j'en ferai quoi. Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi. Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi. Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi.
Fins demà!
J'en ai marre de vos bonnes manières, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France, excusez-moi. Fini l'hypocrisie, moi, je me casse de là. J'en ai marre des langues de bois. Regardez-moi de toute manière, je ne vous en veux pas. Et je suis comme ça. Je suis comme ça.
Camí cap a les 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro mentre escoltem aquesta noia, que també és francesa, com l'ha dit Piaf, però una mica més contemporània. Zas, amb el tema Je veux... Que la Eli, ara com que amb la Clara estàvem dient com es traduïa...
Regret, eh? Diu, classe de francès, genial. Home, de res, que per això estem, és una ràdio pública i també té la seva quota de francès, vulguis o no. El que passa que regret vol dir enyorar, eh? I no, com he comentat, no sento o no et dic res. Per cert, aquesta noia que sona de fons, la Zasca, moltes vegades també posem aquí al programa, què voldrà dir la seva lletra?
Doncs mira, comença dient, dona'm una habitació del Ritz, jo no la vull, les joies de la casa de Chanel, tampoc les vull, dona'm una limusina, què faria jo amb això? Dona'm personal, què faria jo amb això? La joia de la bona humeur, ce n'est pas votre argent. Diu, vull l'amor, l'alegria, el bon humor, no els seus diners, que seran la meva felicitat. Jo vull morir amb la mal cor, anar junts, descobrir la llibertat, oblidar...
Tots els clixés, els prejudicis. Benvinguda a la meva realitat.
Anar junts, descobrir la meva llibertat, oblidar llavors tots els nostres prejudicis. Benvinguts a la meva realitat. Una mica també la realitat de la penya del morro, eh? No ens enganyem. En fi, diu, a la cançó de Piaf es pot traduir per empenedir-se. Ah, mira, veus? Una mica ja anava per aquí la cosa. Per cert que a la segona hora del programa, perquè tots aquí et connectem amb la xarxa antigament coneguda com ràdio, parlarem amb el Sergi Arrades del Casal de Joves.
Bé, sí, o no. A més a més, avui tindrem el senyor... No puc dir-ho. És un personatge bastant conegut, jo penso, d'una altra emissora que també s'emet al seu programa a aquesta hora i que va intentar presentar-se com a candidat a les eleccions de la Generalitat de Catalunya, però finalment no ho va fer. En parlarem amb ell a la segona hora. I també tindrem el cara a cara amb el Dani i el Joan. Fins ara mateix, a la penya del morro.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, acaba d'anunciar que formalment ni a ell ni a l'alcaldessa de Montcadre-Reixac, Marialena Pérez, encara no els han comunicat que estiguin imputats en l'anomenada Operació Mercuri. Es tracta d'una trama de corrupció urbanística que tindria el seu origen
a Sabadell, on aquest matí els Mossos han endut força documentació de l'Ajuntament i d'altres dependències municipals i empreses. Segons ha pogut saber la xarxa, els Mossos també han escorcollat la seu de la Federació de Municipis a Barcelona. Per aquesta trama estan imputats l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos, i el cap de la policia local d'aquesta ciutat. De moment, hi ha 12 detinguts, entre ells un oncle de Bustos, que és el president del gremi de constructors de Sabadell, i un exregidor del PP que actualment...
està destituït pel seu partit. Anem fins la seu del PSC, on, com dèiem, fa uns minuts ha comparegut Daniel Fernández. Pere Sanz, bona tarda. Bona tarda. El secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, ha avançat que quan rebi oficialment la notificació de la seva imputació en el cas Mercuri, un presumpte cas de corrupció urbanística a Sabadell,
en el que ha estat, com dèieu, imputat l'alcalde Manol Bustos, posarà el seu càrrec a disposició del partit. De fet, Daniel Fernández ha d'anar a la comissaria dels Mossos a rebre aquesta notificació en breu. Fa uns minuts, en roda de premsa, explicava que renunciaria als seus càrrecs orgànics dins del partit. En el cas que sigui imputat o cridat a declarar, evidentment seran d'aplicació les mateixes normes, els mateixos criteris que hem aplicat en el cas anterior. I, per tant,
posaré el meu càrrec a disposició del primer secretari del partit i demanaré que mentre no s'aclareixi, insisteixo en el cas d'aquesta hipòtesi, s'aclareixi l'afer, les meves responsabilitats com a secretari d'organització del partit també quedin en suspens.
Fernández ha confirmat que Bustos ja ha estat suspès del seu càrrec de secretari de Política Municipal del partit, una decisió que ha explicat ha estat presa atenent el codi ètic del partit que s'aplicarà a tots els militants.
La trama exigia a les empreses el pagament d'una quantitat de diners per tenir avantatges en l'adjudicació d'obres i un 3% del cost de l'obra final. Segons la fiscalia, els diners del dipòsit inicial es repartien entre funcionaris i polítics implicats. La investigació podria venir de l'any 2010, quan Iniciativa per Catalunya Verge va rebre la denúncia de certs empresaris que els van alertar d'algunes irregularitats. A partir d'aquí, la informació que van recollir va desaparèixer de la seu iniciativa i es va interposar una denúncia.
De la seva banda, Manel Bustos ha dit tenir la consciència tranquil·la i ha defensat que la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament ha estat honesta i transparent. En declaracions a Ràdio Sabadell, Bustos ha mostrat tranquil i espera que tot s'acabi aclarint. La consciència tranquil·la que tinc i haver gestionat sempre amb honestitat i amb transparència i amb honorabilitat i que això no tinguin cap dubte perquè estic segur que...
Que si serà i que si quedarà demostrat quan acabin les investigacions, però evidentment com màxim responsable he de donar resposta i assumir en aquest cas les conseqüències que segurament en aquests moments molts ciutadans estan veient com el seu ajuntament en la seva ciutat és notícia per una situació que evidentment desconec i no és el fons. Bustos ha anunciat que deixa temporalment el càrrec de secretari de Política Municipal del PSC.
Protecció Civil ha activat les alertes per risc de nevades als Pirineus pel mal estat del mar al nord-est de Catalunya i pel fort vent a les cotes altes de les muntanyes. Per agafar el risc de nevades, la neu pot deixar fins a 5 centímetres, a cotes superiors als 600 metres, la vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i també el Pallars Sobirà. Jordi Miralles, bona tarda.
Hola, bona tarda. Es manté el risc de precipitacions al llarg de les properes hores a les comarques de la meitat est i nord de Catalunya. A més a més, el Pirineu nevarà per damunt dels 800 metres al vessant nord i per damunt dels 1.100 a la resta del Pirineu. Unes nevades que poden deixar gruixos de més de 15 centímetres de neu nova per damunt d'aquestes cotes. La previsió per demà ens indica encara ruixats al matí a les comarques de Girona del nord de Barcelona i també a tot el Pirineu i obertura de clarines a la resta.
Atenció al vent del nord, la tramuntanya i el mestral, que al llarg de les properes hores es reforçaran i també la baixada que experimentaran les temperatures. De fet, les mínimes del dia d'avui se'n registraran de cara a les properes hores. Demà encara farà més fred, que s'accentuarà una mica més a partir de dijous.
Bona tarda, es parla David Amador. El nou president de l'Espanyol, Joan Collet, es troba reunit a Madrid amb el tècnic Marcelino García Toral. Una de les opcions per substituir Mauricio Pochettino a la banqueta del Club Blanquiblau. Marcelino i també Javier Aguirre són les dues possibilitats principals per fer-se càrrec.
de l'equip. D'altra banda, recordem l'Espanyol Repdemà al Sevilla a la Copa amb el 3-1 en contra de l'Anada. També el Llaugostera s'entrenarà paterna. Demà també s'enfronta el València amb el 0-2 desfavorable de l'Anada. I el Barça, el tènic Blaurana, Tito Vilanova, dona descans a Messi, Xavi Niesta, Piqué Busquets i Jordi Alba per jugar contra l'Alaves. Notícies en xarxa. Tot seguit,
Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'escriptor de Lluís Anton Baulenes és la seva última novel·la, El nas de Mussolini. Són els protagonistes del nou acte del novembre literari que es fa avui a Can Ginestar, a la sala de les golfes. De fet,
Tot plegat començarà d'aquí a una hora. Rebrà l'autor del llibre, que va ser premis a en Jordi l'any 2008. A través del nas de Mussolini, Lluís Anton Baolenes intenta ficar-se en la pell d'una persona que intenta matar una altra persona. La novel·la se situa a la Catalunya dels anys 20 i explicarà la història d'una jove revolucionària que té l'ordre de matar el dictador Primo de Rivera. Baolenes no volia que la història fos actual per evitar estar condicionada per les notícies que van sorgint cada dia. Tot i així, l'escriptor diu que el primer pas va ser...
La primera que va sorgir, volíem dir, va ser l'argument de la novel·la i després va buscar l'ubicació tant temporal com geogràfica. L'acte començarà a la setlla de la tarda a la sala de les golfes de Can Ginestà i l'organitza la Biblioteca Joan Marrerit, com dèiem, se'l marca dins del cicle novembre literari. Demà al vespre tindrà lloc un nou Consell de Joventut. És oberta a tots els joves de Sant Just que vulguin conèixer en què consisteix
i que vulguin aportar idees, propostes o necessitats del col·lectiu. La convoca la Regidoria de Joventut a dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. L'hora del dia fixa que es parlarà de diferents qüestions, com el projecte Súmet per potenciar l'ocupació dels joves, el Servei de Mobilitat Internacional, les activitats del Casal, les subvencions del 2013, o bé les festes de tardor i la festa major. El Consell de Joventut és obert a tots els joves de Sant Just que vulguin anar-hi, que tinguin entre 16 i 35 anys.
I acabem amb aquest bullet explicant-vos que aquest cap de setmana es farà la segona edició del Mercat de Nadal de Sant Just. L'impulsa en la Unió de Botigues i Comerciants del Municipi i l'Ajuntament per segon any consecutiu, en vista de l'èxit que va tenir la primera edició. El Mercat de Nadal es farà el propi cap de setmana i l'objectiu és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just i oferir als comerciants un espai fora del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis. A banda de les parades dels comerciants locals, també hi haurà activitats per a tots els públics.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc.
54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbets.
Què tal? Bona tarda, benvingut a la segona... Home, gràcies, gràcies a la gent que ens ha vingut a veure l'esprit número 1 de Ràdio d'Esvern. Comencem d'allà aquesta segona hora de la Fenyana del Morro. I també la comentem, perquè tot seguit, Sergi Arrada, del Casal de Joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba.
Sergi Arrada Ruiz. Hola, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Com estàs? Bona tarda. Dia de pluja aquí, al casal de joves. Sí, què està passant? La gent és allò que entra tota bruta i tot amb aigua, al casal de joves i tot plegat, no? No, no, no està entrant aigua al casal. Ah, va, dic, dic...
Ah, val, val. La gent ha fet tallers. No, no, perquè si està entrant aigua el casal, paren les rotatives ara mateix, que fem notícia, Sergi. No, no, no, no, que continuïn les rotatives. Què teniu, oralita? O com aneu al casal? Bueno, jo en metro i després en bus.
Bueno, aquest és una mica l'humor, ja veieu, que es destila en aquesta secció on cada setmana intentem saber què passa al casal de joves. Per cert, l'Heli Capdevila, que està loca al xat, dient Sergi, Sergi, Sergi.
Què? És la meva fan número 1. Sí, com aquesta de PM, no? Jo soy muy fan suyo, el que deia. Bueno, en fi, va, parlem del casal de joves, comencem parlant d'aquest Consell de Joventut, que, atenció, demà es celebra el casal a la tarda, i, com a novetat, podem dir que pot anar-hi tothom qui li doni la gana. Sí, a veure, el Consell de Joventut sempre estava obert a que vingués tothom qui li donés la gana, tant sols que els mitjans de...
de comunicació, d'aquest Consell, feia que tan sols vinguessin les sessions juvenils i la gent que ja venia assiduament al Consell. Ah, perdona, pensava que anaves a dir els mitjans de comunicació de Sant Just i dic, ojo, a veure què dius. No, no, no. Mira, de fet, he de dir que me n'enteno, bueno, tot el que me n'enteno del poble, si no és de xafarderia, és per la Ràdio d'Esbert. Oh! Jais!
Missió completa! Hi ha una persona que s'assabenta de coses i mira la web!
De tot, però no, me n'entero de tot. Fins i tot, quan no treballo... Hòstia, que han rebentat la caixa d'aquí del costat del Casal. Vinga, quina bona notícia. No, no, però que me n'entero. No, no, és veritat. Home, és que, perdona, però no és per re, però els serveis informatius de la ràdio fan molt bona, molt, molt bona feina. A través de Twitter, Facebook, a més a més, i a ràdio d'Esvern.com i tots els informatius que es poden escoltar. En fi, què ets a dir jo? Per cert, Sergi, que el Consell de Joventut, que es fa demà a la tarda, què és ben bé, això?
El Consell de Joventut és un òrgan de participació juvenil que representa principalment a les institucions juvenils del poble, però també a tota la ciutadania jove del municipi.
O sigui, és un espai de discussió, però també de treball conjunt per promoure el queixement associatiu de Sant Just i la participació ciutadana, temàtica d'interès pel jovent d'aquí del poble. Clar, però si vénen nous joves ara al Consell, potser hi surten allò que vam comentar la setmana passada, que volen un parc temàtic...
o una bolera a Sant Just. Bueno, això també és una manera que vegin i coneguin la realitat de Sant Just, que realment es poden fer i les coses que no... A quina hora és, demà el que és el de joves? A partir de les 7. Molt bé, doncs tots els joves entre 16 i 35 anys, joves d'aquí poc serà de 16 i 40, però bueno, de moment 16 i 35, que poden anar-hi a les 7 del vespre. Per cert, Sergi, ja que et tinc aquí, deixa'm comentar que aquest divendres és el dia... No, aquest divendres no, em sembla que és dissabte. Sí, dissabte.
Sí, però nosaltres ho farem el divendres. 1 de desembre, Dia Internacional de la Sida, i aquest divendres al Casal de Joves també prepareu alguna activitat especial. Què feu? Doncs, bueno, a més del típic estant informatiu amb fullatons, diptis, tríptics... Preservatius gratis, també? Preservatius gratis. Ué, ué, ué, alegria! Sí, sí. Vale, vale.
El polvo del cada setmana està patrocinat pel Casal de Joves de Sant Lluís. I si no, bueno, doncs ja el del 2016, que és el del meu cas. Però vaja, i què és el que fareu, dius, el divendres? Doncs, bueno, farem el tipi gastant, repartirem informació, repartirem preservatius gratuïtament i també projectarem una pel·lícula que diu Kids, del Larry Clark, és dels anys 90, no sé si la coneixes. No em sona ara, jo conec French Keys...
a la seva època. French Kiss de McRyan. Kids, kids. Kids, no, no. Nois. Ah, nois. Ah, sí. Escolta, que surten tots molt jovenets, no? Sí, per dir el nom. Com per exemple... Claude Sevigny. Claude Sevigny o...
O Clos de Vinyí. O Clos de Vinyí, eh? Sí, sí, sí, pot ser. Perdona, s'han fet tantes pel·lícules de quatre jovenes rebel·les que no tenen lugar en la sociedad que, clar, hi arriba un punt que es confon. Bueno, aquesta va de la sida. D'un jove que té la sida i no ho sap i està contagiant a bastantes noies i una noia que se n'entera.
vol avisar-li que té la sida perquè deixi de fer-ho sense preservatiu. I a quina hora serà la projecció? Doncs a partir de les 6 de la tarda. I l'entrada s'ha de pagar entrada? No, no, és gratuïta. Molt bé, a la sala de baix, eh, al Cine Club Utopia. Bé, no sé si ho farem a baix, segurament ho farem a dalt. Ah, a dalt, potser. A la sala obidim un lloc. Obidim
Serà per... Sí, jo també m'ho sé. Serà per sales, eh?, al Casal de Joves. En fi, doncs, Sergi, moltíssimes gràcies, una setmana més i res. I ja en talles, ja està. És que hem d'entrevistar a un candidat, bueno, a un... qui va ser candidat per les eleccions al Parlament de Catalunya. Bé, perdó, a veure què estava sentint. A Ovidi, al cinema, no. No, potser serà a l'Utopia o a la sala de trobada.
Sí, sí, sí, sí, correcte. No dic que ho hem de deixar perquè ara ens està esperant ja una persona, un home, que va ser candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya ara, el diumenge. Mira, mira tu per on. Sí, per això, és un programa aquest de nivell, ja ho veuràs. Més que el que tenim ara, ho dubto, però bueno. Sí, que ets tu mateix, no? En fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé.
Què? Ja tenim forn. Ai, és veritat, ja teniu forn. Home, escolta, quina pena. No podem parlar més d'estona d'avui. Estendernos más, no, en este tema. Però, home, jo ja saps que obriria programa amb això, però, bueno, l'heu provat? Heu fet alguna pizza o algun cupcake? No, no, encara no, encara no. Quan serà el primer? Doncs no sé, quan porti uns canalons de casa, oi? Ja, o sigui, ja de cara al 2013 o 14, potser, no? Ja, no.
Ah, a veure si hi haurà un referèndum per la independència abans que comenceu el forn. Que hi haurà en el taller de cupcakes. Doncs escolta, Sergi, moltes gràcies. Mira, l'Eli diu, ole, ue, no sé què. Que vagi bé, Sergi, bona tarda. Una abraçada. Adéu, adéu. Adéu.
Continuem a la penya del morro de ràdio d'Esvern i avui al programa us volem explicar una història una mica trista i també desgraciada, per què no dir-ho? Per tant, a veure si podem fer un canvi musical per adequar-nos a això mateix. Parlem concretament avui al programa d'un home que va voler presentar-se a les eleccions del passat 25 de novembre com a cap de llista del seu partit.
Ha estat fent campanya perquè la gent el votés, a través sobretot d'un programa de ràdio, el versió RAC1, en aquest cas, però també ha fet campanya a través de Facebook i les xarxes socials. Diem que és una història trista perquè ens vam assabentar molts votants d'aquest partit l'altre dia que finalment no es podia presentar perquè s'havia oblidat d'inscriure's.
Un fet lamentable i molt trist, patètic diria jo, que ha deixat a molts votants, per cert, tocats i orfes a aquestes últimes eleccions i potser per això, també, no ho sé, apunto, les enquestes no han encertat ni una, perquè moltíssima gent pensava votar-lo però no han pogut perquè finalment aquest candidat no es va presentar. Senyor Boigues, bona tarda. Bona tarda, què tal?
Com està, ara que ja han passat dos dies de les eleccions i m'imagino que està una mica més calmat? Bé, que ha tocat. Ja no és que m'oblidés d'inscriure'm, però és que ningú em va informar. Si no, no se'n va dir. I suposo que no interessa les noves idees. I hi ha una mica de boicot contra nous partits polítics. Creu que hi ha hagut una campanya orquestrada des d'algun lloc contra la seva persona? Sí.
Sí, sí, és tot el món contra mi una miqueta. Home, a mi ja m'havia convençut, només amb el seu lema, que era vota Boigas perquè sí. Sí, el lema era molt clar, va connectar molt amb el poble i la gent realment estava massa per votar això. I tot estava molt preparat per si ho faria, no? Però l'última hora va sortir aquest... Bueno, per un pèl, per un pèl que no soc president. Sí.
Quin perfil, sí, una llàstima, quin perfil de gent creu que l'hagués votat? No sé si ha fet algun tipus d'estudi amb els seus assessors, joves, gent de mitja edat, d'esquerres, de dretes... Jo crec que pràcticament tothom, pràcticament tothom. Era tan convicent la meva idea, la meva forma de fer... Jo, el meu carisma, el meu de tot, saps? Jo calculo que pràcticament tothom no l'hagués votat.
Sí, el que passa és que potser el programa no va... Més o menys, eh? Més o menys. El programa... Quasi tothom dic més o menys. Podria ser tothom, eh, també. No tant tu. Veig que no perd el sentit de l'humor. No, no, és que no, ho dic en sèrio. Quasi tothom i tothom va poquet, eh? Va poqueta cosa.
Llegim alguns missatges que s'han deixat al Facebook aquests últims dies, per exemple, la Quine Dodero, que diu, llàstima que no es pogués inscriure a temps president, això que tenia el meu vot, una abraçada, el jet al cara, diu, no serà això. El telèfon ho tens d'aquesta noia? No, no, no, és un missatge per Facebook, si de cas suposo que li pot enviar un missatge privat, no? Una abraçada també, però despullat. Que diferent, eh?
El JET Alcaraz, per exemple, diu, quina llàstima, senyor Boigues, vostè era l'única esperança per il·legalitzar la cervesa sense alcohol. Sense alcohol, evidentment. I l'altre projecte que tenia és tirar terra al Palau de la Generalitat i fer-hi pisos. Especular allà, allò és a la plaça de Sant Jaume, allò és caríssim, eh? Fots allà duplex i escolta, amb això ja treu-se del dèficit.
Després, per exemple, l'Aurora Cabezas, que diu, avui l'he pogut conèixer, m'imagino que en un d'aquests mítings que va fer, crec que ja tinc el meu candidat favorit, diu, el que més m'agrada és el nom del partit, per exemple, el Miquel diu, president, president, cervesa calenta per tothom... Nosaltres abarcàvem tot, eh? Era un partit republicà, però amb 4 o 5 reis, volíem proposar, però reis republicats, que fa ja reis que no estigui d'acord amb la monarquia,
i fer de dretes, esquerres i centre una mica d'anar a donar la volta, a mi em encanta i volíem ser independentistes però tot centralitzat en Madrid un país totalment independent amb una moneda independent, una frontera tot independent però tot dirigit des de Madrid per agafar una mica totes les tendències claríssim, i amb un sentit d'una coherència de país també enorme com es desprèn pel que diu és un estat federal, independent i sobiranista
Escolti, després ja acabem amb l'Issa, que diu, senyor Boigues, jo el voto cegament amb vostè a la fi del món, però clar, que... Normal, normal. Què els diria a tota aquesta gent que ha fallat i que ha deixat com a indecis a última hora, vaja, i no sé si això creu que ha pogut influir en les enquestes, que per això també... Home, sí, clar, molta gent que tenia per ser el vot i que a última hora ha tingut que canviar i això ho ha deixat tot, vull dir, s'ha vist, s'ha vist, clar, no ho entenen, els que estudien això no ho entenen, perquè hi havia un grup
un partit que no estava legalitzat, que no el tenien present a les enquestes, que és el que s'ha mogut, que he sigut jo. Clar, jo és que estic veient tot d'analistes polítics que munten tertúlies, taules rodones, el 3-24, àgora, i potser no compten amb això, no? Bueno, perquè no està ben fit. Però bueno, de totes formes, no et preocupis tampoc, eh? Menys feina, eh? Perquè...
anar allà al Plau de Generalitat amb tota aquella moqueta, aquelles columnes, aquelles coses. Home, jo no sé si hagués arribat entre el Palau, perquè tinc aquí escrit que vostè va dir que tenia pensat dimitir el dia del seu nombrament, concretament a mig jura del seu càrrec. La veritat, sí. Sí, diu que era pel país, si hagués estat president, fer-ho en aquell moment perquè hi hagués unes noves eleccions. Sí, bueno, jo crec que sempre s'ha de consultar al poble quina és la seva opinió, no? I potser a mig discurs ja han canviat d'opinió. Doncs dimitir i...
Convocar les eleccions, jo crec que era el millor. Just en el moment que l'agafen a vostè, que s'ha escollit, dimitir el discurs. A mitjurar la Constitució, a la meitat, més o menys, ja ho tenia tot previst. A vegades, un cop així, saps?, una benzegada, això sortia tots els mitjans, l'endemà, perquè seria la primera vegada a la història, que passaria una cosa així. Sí.
I això donaria a conèixer molt el país, també. Sí, home, també ha passat un acord semblant a la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol, que només s'ha escollit Joan Collet, allà ja li demanava la dimissió, només s'ha escollit. Ja veuràs com l'Espanyol ara anirà cap amunt. Bé, doncs, escolti, senyor Buigas, una abraçada i moltes gràcies per l'entrevista en aquests moments tan durs. Gràcies, senyor Buigas. Gràcies.
Bé, el senyor Boigues, lògicament, és un personatge del versió RAC1, amb el Toni Clapés i tota la trupa al capdavant, i darrere del senyor Boigues hi ha l'actor Eduard Biosca. Eduard, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé, molt content de tenir-te al programa. Abans de res, gràcies per deixar-nos parlar una estona amb el senyor Boigues. Escolta, com va néixer aquest personatge, Eduard? Aquest personatge ja fa temps que va néixer, es deia el Bocasses...
Bé, és un bocasses de barra a barra. Jo el vaig treure amb la intenció de ridiculitzar una mica el pessimista mal informat, que tots tenim una mica dintre, no? Tots tenim un bocasses de barra a barra dintre, no? Que sempre ho veiem tot molt fàcil, que això ho faríem així, que si jo fos president faria això i faria allò altre...
I jo sempre he pensat que les coses no són tan fàcils com ens semblen. Jo soc optimista, però jo sempre defineixo l'optimista que no és el que pensa que tot és molt fàcil, sinó el que pensa que és possible, que és diferent. Per tant, entre tu, Eduard Biosca, i el personatge, senyor Boigues, hi ha moltes diferències. Home, jo espero que sí. Home, hi ha coses molt positives de... Aviam, jo crec que el personatge Boigues, malgrat això que t'estic explicant,
transmet bon rotllo, no?, perquè ell trenca amb tot amb la seriositat de les coses, no?, que és la funció de l'humor, no?, trencar esquemes, i això va molt bé pel pensament, no?, perquè trencar esquemes, no?, i buscant noves fórmules, i a vegades, bueno, el Ryan Stormings, no?, és això, és dir tonteries. És que això anava a dir aquest home, és que diu moltes tonteries sense cap lògica, eh? Bueno, però el Ryan Storming és això, eh?, és dir tonteries sense cap lògica, i de, de, de, de, a cop i de dir-ne moltes, pot sortir una generalitat, no?, una cosa que dius, ostres, això es podria fer, no?, que no,
Si no fas això, si no hi ha bogeria, no arribes a la generalitat, no? Jo crec que el Boigues fa això, és anar dient tonteries i de tant en tant, per casualitat, perquè ell és més burro que el cagar, de tant en diu una que diu, hosti, però té raó amb això. Clar, diu tantes tonteries, no?, que al final no és veritat. Per cert, té algun tipus de relació, el senyor Boigues, amb l'espectacle que fas cada diumenge a la tarda al Teatre Neu?
El que faig jo al Tetraneu és això, és un predicador de l'optimisme, seria el contrari, i, bueno, doncs, sí que hi ha algun sketch que surt el personatge del senyor Buig, és que dic això, que és el típic, vull dir que els pessimistes van de crítics, i es pensen que això els fa intel·lectuals, perquè ho critiquen tot i ja està, i criticar és molt fàcil, i la prova està que qualsevol idiota pot criticar.
Però està que el Boigas ho critica tot, no? És la demostració que qualsevol idiota sap criticar. Home, de fet, aquest és un monòleg que fas al Teatre Neu que es titula Com acabar amb els pessimistes i, vaja, no sé si ja has acabat amb tots o encara queda algun... No, hi ha molta feina. Bé, de fet, els pessimistes són majoria i ja ho eren abans que hi hagués crisis, o sigui, perquè...
Jo aquest espectacle ja el vaig crear abans de la crisi i la majoria de gent és pessimista, però això sempre ha passat, eh? Ai, me'n recordo, anava a dir, me'n recordo i no, me'n recordo, evidentment, perquè no hi era. Però jo què sé, a la mitjana tot el món estava paralitzat per culpa dels pessimistes que deien que l'horitzó era la fi del món, que hi havia uns monstres i no sé què, i això ho van paralitzar tot perquè ningú s'atrevia a anar més enllà, no? Menys mal que va haver-hi un optimista...
i valent, que va dir, hòstia, anem a provar d'anar més enllàment que trobem. I això sempre ha sigut així. Home, veig que tens dos personatges molt diferenciats, completament antagònics, un que és molt pessimista i l'altre que és més aviat optimista. Però tu estàs bé, no, Eduard? Sí, home, sí. El Boigues em fa que pugui descansar d'aquest... L'espetacle aquest, com acaba amb els pessimistes, és molt jo, és molt el que jo penso, amb humor i tal, però és molt...
va bé després desconnectar i fer el Boigas. Que, per cert, fa uns mesos vas organitzar la primera manifestació d'optimistes indignats amb els pessimistes a l'antiga fàbrica Amorits de Barcelona. Quan va anar aquesta...? Molt bé, va venir força gent i vaig dir que tothom vingués amb una prenda de color carbassa, que és el color del canvi, de la transformació i de l'optimisme. Home, diuen que el taronja carbassa és també el color de l'energia. Sí, sí, sí. I, bueno, l'ambient que es va crear allà, la sensació que vam tenir tots és dir, això s'ha de fer més.
Perquè es crea un ambient tan positiu i després tothom té projectes, tothom té idees, tothom... Veus claríssimament que si tots fóssim més optimistes el món aniria molt millor, seguríssim, eh? Si no hi ha cap mena de dubte, perquè d'on surten les transformacions i les idees surten sempre dels optimistes. Sí, sí, no, veig que, a més, aquest tema de l'optimisme et preocupa perquè, per exemple, vas treure un llibre que es deia Optimisme, o que es diu, vaja, Optimisme Global, sent arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat.
Aquest llibre està a les llibreries, ara en català i en castellà. De fet, primer vaig fer el llibre i després l'espectacle. O sigui, primer a còpia... Em vaig donar compte... Jo sempre havia fet espectacles d'humor, però em vaig trobar que sempre discutia amb els pessimistes, no? I vaig veure que era molt curiós que tothom... O sigui, això era una època que no hi havia crisi, eh? Tothom era pessimista, la majoria de la gent que em rodejava era pessimista, i ningú em sabia dir una època de la història on es visca millor que avui en dia, eh?
Jo no dic que avui en dia es visqui bé, eh? Ni molt menys, eh? El món encara està molt malament, eh? Però menys malament que en el passat, eh? Ningú m'ha sabut dir una època que dius, no, mira, hi havia tanta època que l'espança era més gran, tenim més llibertat, hi havia menys esclaus, hi havia menys misèria, no m'ha sabut dir ningú encara. I en canvi, tothom és pessimista, no ho entenc. Si el món ha anat millorant, encara que estiguem malament, per què collons hem de pensar que anirem a pitjor si fins ara hem anat a millor, no? Ja.
Sí, sí. Tens raó que l'estava pensant que potser a l'Església, quan estàvem al paradís, però, clar, això és una visió... Això ha fet molt mal. Ha fet molt mal perquè identifiquem la naturalesa amb el paradís, no?, per culpa d'això de l'Església. I, clar, com que abans vivíem a la naturalesa, ens pensem que la naturalesa és el paradís. Però, clar, si mirem una miqueta, ens informem una miqueta, no passa massa, eh? Veiem que quan vivíem a la naturalesa, tinguem una esperança de vida que no arribava de 30 anys. Tu tenies un sac d'apendicitis i la naturalesa el que feia és matar-te, diguem, no?
i la probabilitat que quan la teva dona estigui embarassada i tal, morís, era molt elevada, i no hi havia anestèsia, no hi havia res, i, bueno, era, realment, era més infern que paradís. No, no, escolta, m'has convençut, eh? No, no, esclar, és que és fàcil, convenço perquè tinc la cor. No, no, no, ja veig que ho tens molt estudiat, eh, això de l'optimisme. Si tinc 100 frases típiques de pessimista, rebatudes, 100. Ah, sí? Com per exemple? Com per exemple?
Doncs no ho sé, per exemple, hi ha una frase també que diuen molts pessimistes, aquesta és castellana, que és, piensa mal i acertaràs, no? Sí. Aquesta frase, si l'apliquéssim tots, destruiríem la societat en un dia. Si la societat es basa en la confiança, o sigui, si tots fóssim pessimistes... Si tothom pensés malament de la gent que l'envolta, la família, la feina... Horrorós, horrorós. Jo dic, piensa mal i algunes vegades acertaràs, la majoria de vegades t'equivocaràs i sempre t'amargaràs.
Està bé, i d'això en parles de l'espectacle, no? Que per cert, la de Barbiosque ja fa molts anys que fa humor perquè va ser un dels fundadors de la companyia de teatre Poca Conya
que poca conya, perdó, eh?, la broma fàcil, amb la companyia, perquè veu fer molts espectacles, com el Moltes Gràcies, estan de poca conya, matrícula d'humor, veu estar a la Fira de Tàrrega, veu estar al Teatre Neu també, no sé si al Club Capitol, veu fer moltes gires, vull dir que no sé si et vas cansar de treballar en companyia, perquè estava rodejat de pessimistes, o què?
Bé, alguns sí, sí. Però no, no, no. Vam estar... Vam començar molt joves. Aquest 15 anys estàvem fent sketches conjuntament. Un d'ells era el meu germà, o sigui que ja vam començar molt joves. I vam estar uns 20 anys fent sketches en un trio i fèiem sketches. Sí, home, jo recordo. Recordo, a més d'haver-ne anat a veure algun, com el d'una pissarra sobre uns càlculs matemàtics. Sí, aquell... Triomfava molt, eh? Aquell, per mi...
Era el millor sketch de tota la història de poca conya. Un matemàtic que havia calculat el coeficient d'estupidesa humana. Sí, sí, senyor. Sí, senyor. Aquest era boníssim. A mi em va agradar molt, un dels millors també. Comparteixo que hi ha més a més i tenia com un ajudant que era una mica tontet i al final... L'ajudant intentava que no li funcionés perquè li feia molta ràbia, perquè era molt pedant. El matemàtic era molt pedant i l'ajudant el volia fotre.
I anava canviant el resultat sense que se'n donés l'altre, no? Però, tot i així, li anava sortint el resultat que era correcte gràcies a que l'altre l'ajuda. És veritat, l'anava trolejant, però gràcies a... Tot i així li sortia bé, no? Li sortia cada vegada. Està molt bé. Per cert, tu vas estar a l'OMAS Plus escrivint guions? Sí, em va agafar el Paco Mir, el tricicle, que feia els guions de... A l'OMAS Plus hi havia un sketch que es deia Los Cracks.
I era un sketch que durava, i me'n recordo encara, 37 segons. Perquè em va dir, has de fer guions, tens 37 segons. Jo encara no havia fet mai televisió i vaig pensar, hòstia, s'ha de quadrar això. Va fort la tele, va forta. Sí, sí. I al final t'acostumes, eh? I durant fas idees, vas tenir idees de 37 segons. I quant temps vas estar fent-ho? No me'n recordo, o sigui, vaig estar un any o així. Però que era ja l'última època de l'OMAS. Hi havia diversos guionistes, eh? Després de cada 4 o 5 setmanes sortia un de meu per allà, eh? Una què?
No vull dir que érem diversos guionistes. És el Paco Mir, que agafava diversos guionistes i després de cada 4 o 5 programes en sortia un de meu. Ah, val, val. I aquella època, de què anava tot això dels esquejos aquests de l'Homes Plus? Era un mini monòlogo. Era un tio que sortia i explicava una història. Jo me'n recordo un que vaig fer jo, que era un pintor, i el tio era un pintor de les parets del Museu del Prado de Madrid, no? I el tio no sabia si estava orgullós o no, perquè, clar, pintava en el millor museu de...
del país. Allò quan les parets s'embruten i tal, ell li passava una capa de pintura, no? Sí, però clar, per l'altra banda era un pintor de bloc de gorda, però clar, i no podia signar la seva obra perquè deien que feia un grafiti, no? Sí. I deia, però estic al costat dels millors pintors de la història. Ja. La meva obra està al costat dels millors... Sí. Escolta, Eduard, tu em què t'inspires per fer humor? Sí.
No sé, jugo bastant moltes vegades amb la Surt. Sí. I no ho sé, depèn de... Clar, és molt diferent el que m'haig d'inspirar si faig el Buigas que si faig l'optimista. No té res a veure. L'optimista sempre hi ha una base que és sèrie, que és realment el que vull transmetre. Ho crec. Jo crec que és el que sorprèn. Quan la gent va al Teatreneu i ve el monòleg, es sorprèn de veure un actor que realment està fent de predicador, realment. Realment predica allò que està dient. No és un predicador d'aquests friquis d'abans, però...
Però realment creu en el que diu, i això és sorprendent molt. És clar, és un tipus d'humor que m'haig inspirat en unes coses molt diferents, que és amb el que jo crec. I el boig és anar a fer riure i posar-te dintre la seda pell. Sí, què estàs? A la sala de dalt, la gran o la de baix? Som a l'almig. A l'almig? Sí, al restaurant, la gent està en tauletes i tal. Doncs perdona, és que és un ambient molt xulo del Teatre Neu, eh? Sí, sí, sí. Tens el bar al costat, vull dir que això ja et va i tot plegat. Doncs hem ficat diumenge a dos quarts de set de la tarda al Teatre Neu.
amb aquest monòleg, com acabar amb els pessimistes. Sí, és una mica agressiu el títol, però bueno... No, no, però escolta, s'ha d'exterminar, no? Sí, no, ja faig broma que, bueno, s'hauria d'haver dit com acabar amb el pessimisme, però bueno, a mi m'agrada més perquè això com em toca collons de pessimistes, jo, la meva professió és aquesta, m'agrada tocar els collons. Eduard, moltíssimes gràcies, continua fent-ho, que riem molt, i res, que vagi molt bé el tetraneu cada diumenge. Gràcies per l'entrevista i bona tarda. Molt bé, a vosaltres. Vaig-hi bé. Adéu-deu.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Com ens agrada aquesta sintonia, la música que dona pas al cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella. Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi, bona tarda. Ja sabeu que ells dos fan segon de so a l'Institut de Sant Lluís. Sí, sí, segon de so. Però treu un moment la música, per favor, perquè veig que avui... Sí, estàs tu sol, però de fet no està sol perquè veig que també està... Tinc aquí, ja he reemplaçat el Joan...
Amb el Sergi Pont, no? Sí, sí, sí. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Què fas de quina secció, tu? No sé, m'han dit que el berenar de la penya del morro ens tenia molt ben alimentats i després el berenar. Però això no és el berenar de la penya del morro, això és la cara del Dani i el Joan que... T'has equivocat de secció, ho sentim molt. Home, el que passa que... O sigui que no hi ha berenar ni hi ha res, no? No, en principi no, en principi no, mai se sap, perquè aquesta secció mai se sap com acaba. El que passa que jo et dic una cosa, perdona, eh, Dani, que m'hi fiqui, però si no ha vingut el Joan...
Què faràs, el cara a cara amb el Sergi? Bueno, no. No, no, no. No tenia la idea. No venia aquí a berenar. No, és que ells fan un cara a cara... A les 7 berenar, també té la marinera. Perdona, el Joan no hi és? No vindrà, tampoc? No, avui no vindrà perquè ha tingut un problemilla escolar...
Perquè aquesta setmana de desembre... Tranquil, tranquil. Aquesta setmana de desembre... Les dues primeres setmanes de desembre s'apropa la primera avaluació. Ah, ostres, la primera avaluació, que fort. Perdona, és de les pitjors de totes, la primera avaluació? Sí, sí. Sergi.
Home, normalment la primera va malament, la segona ja remuntes i la tercera ja final feliç. Surt per la porta grany de l'institut. Doncs hi ha quatre, aquesta exàmena té quatre o més exàmens i esclar, ha hagut d'aprofitar aquesta horeta per estudiar. I dedueixo que tu passes de tot, no?
No, és que anem a la mateixa classe, però jo vaig al grup reduït i llavors no tenim els mateixos exàmens. Ah, grup reduït què vol dir? Un grup que t'ajuden. Que fan més hores, no? No, és el mateix, però t'ajuden a que entenguis més les coses. Però això només a les matèries que costen, és a dir... Matemàtiques. Matemàtiques, les llengües...
Està bé. Home, en la meva època no hi havia grup reduït. Hi havia un noi que era... Però clar, saps què passa? Abans, quan hi havia allò dels 25 alumnes per aula i tot això, ja no calia fer grups reduïts. En canvi, ara, com que hi ha 35 alumnes per aula... Sí, és veritat, eh? Està molt bé, perquè estan molt contents els professors, eh? Amb la consellera d'Educació, Irene Ricà. Està molt bé. En fi, doncs, Dani, moltes gràcies per venir, perquè, total, si hem de fer res, no? Sí.
Ara poso aquí els peus, em poses aquí el que sigui,
Unes tapites aquí en portes. Sí que hi haurà baranar al final. I xaca-xaca. Què vol dir això? No, xaca-xaca és posar els peus aquí. No m'heu vist el gest. A sobre, eh? És que la joventut avui dia puja d'una manera molt curiosa. Bé, Dani, ara t'ho dic en sèrio. És que hem de fer un contingut pel programa perquè si no ho deixem aquí. Bueno, si hem de fer un contingut del programa, si us plau, si pot ser, gira la fulla. Que giri la fulla jo? Sí. Ah, sí.
Quina folla, ni què folla. Ah, sí, posa la debat de penya en el murro, no sé què i tal, i folla. Però escolta una cosa, si estic llegint aquí que posa entrevista a Jordi Domènech. Sí, entrevista a Jordi Domènech. Però, a veure-ho, a veure-ho, a veure-ho. Què vols dir, que em vols fer una entrevista? S'ha escrit un crim? No, no, s'ha escrit una entrevista. Perquè vaig aquí, aquestot de preguntes... El que passa, clar, jo no vull saber les preguntes, si vas a fer una entrevista. No? No, pues...
Però una cosa... Sergi, vés a agafar-li el full, vinga. No, no, ja està, l'ha tirat a la coperera. O sigui, de debò que... Vols fer una entrevista a mi? Sí, home, si estàs disposat a respondre totes les preguntes,
Home, Sergi, com ho veus, això? Perquè és que jo potser la gent has pensat que ho he decidit. Jo crec que faig una entrevista i semblaré com altres programes que es fan autoentrevistes, la gent. Jo ho trobo bé, sí, com a sorpresa, però crec que tindria molta més gràcia si ho féssim amb el polígrafo. Ja. No sé si ho he vist en el programa. Sí, sí, sí. Bé, clar, tu qui ens podries mentir com a vellacos si ningú se n'adona. Què vols preguntar, a veure, Dani? Fill meu, criatura, què vols preguntar? Ai...
Avui et faré una... Bé, sí, bona nit. Si mirin, bona nit. Avui et faré deu preguntes, petitetes, i cadascuna té paraules, comes, punts i signes d'interrogació. Molt bé. Una pista que diu molt bé. Jo em quedo...
De tot el que ha dit el Dani, em quedo que ha dit, de moment avui faré a soldi, que potser n'hi haurà més. Serà la gran entrevista, cada setmana una pregunta, no? Va, dispara, va, comencem. Comencem. Primer la pregunta. Des de quan portes a la ràdio? Des dels 3 o 14 anys, més o menys. Més o menys la meva edat, no? O sigui, porto dos anys. Sí, sí...
Home, el Jordi diríem que és un membre sorgit del plan T, no? Sí, sí, sí, sóc el Tito. Aquesta casa es confia molt en el plan T. Sí, perquè si no ja em diràs tu què és el que s'ha de fer. Home, sensi, si algun dia que no siguis tu, si algun dia la penya del morro s'acaba, Déu no ho vulgui, Déu no ho vulgui, que no vagis tu darrere, eh?
Home, jo estic al plan T. No sé si estic preparat per fer el salt. Sí, sí, home, sí, segur que sí. Home, el Dani... Home, el Dani que sí que pot estar content de veure que la gent que ha sortit del plan T ha arribat lluny. Exacte. Però tu fas l'anàlisi de la ràdio de resposta, no? Correcte. A veure, quin és el teu millor record a la ràdio d'aquests anys que portes? Home, mira, els primers que em venen són els programes de Reis.
perquè allà truquen molts nens demanant un regal, perquè quan els reis mags passen per la ràdio el dia 5 a la nit i tot plegat, es fa una carta on es demana que si volen deixar alguna cosa, com és la carta dels reis de la ràdio, i tots els nens i nenes que truquen aquella tarda, que aquest any es tornarà a fer perquè ja fa molts anys que es fa,
doncs si s'han portat bé i passen el dia següent tenen un regal dels reis que han deixat a la ràdio. I això és un dels millors moments. És molt solidari també. Home, la veritat és que, no sé si solidari o no, però està bé perquè cada vegada truquen més nens i fer un programa com a professional d'aquestes característiques que no paren de trucar nens i parles amb els nens i amb l'audiència directa perquè és un
Un no parar. Un no parar. És que l'any passat em sembla que vam atendre com 20 o una vintena llarga de trucades una hora sense parar la centraleta. I amb algun rei has parlat alguna vegada? Doncs tenim declaracions. No, no, no. És motivo de onda satisfacción. Ja està. Perdona, però aquest rei no s'enjust. Perquè si fos s'enjust dirien ninos i nines de Sant Justi. És veritat. Molt bé. Vinga, següent pregunta. Vale.
Tens algun locutor que també sigui al teu oïdol? Som a Sergi Pont. Home, per mi tota la vida ha sigut així, no? Algun locutor de més edat? De més edat? Sí. Home, jo era molt fan de... Tomàs Roncerdo? No, jo vaig començar la ràdio escoltant el Buenafuente, quan el coneixia... Feia pocs anys que era conegut aquí, que feia un programa de ràdio que es deia el Terrat de Ràdio.
I allà m'agradava molt com ho feia. I què et va dir el Buenafuente? Quan? No sé, no sé si l'has conegut alguna vegada. Sí, el va venir aquí, va venir fa un parell d'anys, li vam fer una entrevista a la Panyà del Morro. I el va atendre bé? Molt maco, sí, sí, sí, superbé. Aquesta era la quarta pregunta que tractava d'això.
Has parlat alguna vegada amb ell? Sí, sí, sí, doncs això. Fa quatre anys venia aquí a la païna del Morro i em va tractar molt bé. Està molt bé. Sí, sí, doncs també em va tractar bé. Home, la veritat és que per una ràdio local que hagi vingut una figura com l'Andreu, no? La veritat és que... L'Andreu va ser increïble, però... Un puntazó. Sí, sí, sí. No va ser fàcil, eh? Però va venir. El que passa que com que va donar la casualitat que jo quan el vaig anar a veure a Ràdio Barcelona ens vam fer una foto junts,
I quan un dia... Va ser la teva arma. Per seduir-lo. Doncs sí, com que ell tenia el plató aquí baix, el terrat, que tenen un plató just davant de la ITB. Aquí baix al terrat. Al terrat, la productora, té un plató aquí baix, al polígol industrial, al costat de la ITB, i allà un dia li van entregar una carta després del programa, dient-li, escolta, per què no vens un dia a la ràdio, va, tants anys que portes aquí...
treballant a Sant Just, venint cada dia i sí, sí, al final diu, bueno, ja no em va dir res i la seva secretària es va posar en contacte amb nosaltres al cap d'un mes, una cosa així i sí, sí, va dir que vindria. I què va la secretària? No ho sé, no la conec, va ser per mail. Però no, no, l'Andreu superbé. I vas veure la foto de perfil? Era guapa? No, no, no. És la cinquena pregunta, això. És la cinquena pregunta, no? No, no, no. Escolta, em fa vergonya, eh? Respondre a aquestes preguntes, però bueno, va. Vale, següent pregunta. Què veus, què veus?
Ets d'aquells locutors que viuen de la ràdio o que viuen amb ella? A veure, què vols dir, que viuen amb ella? Que me'n vaig a dormir amb la ràdio, per exemple? No, que...
que sempre estàs amb la ràdio, que tots els dies... Jo me la poso molt al cotxe, me la poso molt al cotxe, quan vinc de casa aquí a la ràdio, 15 minuts, sí que escolto, el que passa que majoritàriament, a vegades, si és a partir de les 4, potser escolto una mica el clapés, i després també, però sobretot quan vaig en cotxe a ràdios musicals, M80 ràdio,
I jo he descobert una ràdio que m'agrada molt últimament que es diu Rock FM. Oh sí? Rock Angol? No, no, no, Rock FM. Està al 103.8 o alguna cosa així i m'agrada molt la música que posen. I al matí? Al matí no escolto gaire. Matí la mare que va parir? No, no escoltes res. No escoltes res. Estàs dormint? Sí, sí. Estic dormint fins les 4 o 4 o 5, llavors ja em llevo ja. Jo m'he de faig la penya del morro que a les 5 de la tarda m'estic afaitant, eh?
Llavors, ets dels que viuen amb ella. Sí, però ja sé. Veig que ets un periodista incisiu, eh? No s'ha de saber, eh? Sí, senyor. Quina d'aquestes tres ràdios prefereixes? A veure. Draco. Eh, eh.
Catalunya Ràdio o Ràdio d'Esvern. Home, perdona, perdona. Et diré una cosa.
Sembla un tòpic, però ràdio d'esvern. No, no, no, no. No és pilotisme. On et pagam? Home, aquí i allà m'han pagat a dos ràdios, totes les que has dit. No, però a part és que, home, amb els pocs mitjans que tenim aquí, és que és una barbaritat el que arribem a fer i moltes vegades informativament parlant, una altra cosa ja és mitjans de gent i tal, però al mateix nivell que...
Aquestes ràdios que has comentat, com Catalunya Ràdio o RAC1. RAC1 té més nivell, lògicament, de mitjans que nosaltres, però Catalunya Ràdio és que és una passada. M'ha dit que és molt gran, que té molts. Locutoris que tenen, són quatre plantes. Sergi Bon ha estat allà a Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio és la ràdio que té més mitjans a nivell informatiu i jo crec que es nota també. Sí, sí, sí. Es nota.
Però Ràdio Esvern, estic molt d'acord amb tu, que amb els recursos que té, fa molt bona ràdio. No, perquè, a més, aquí et dic una cosa... Pocs locutoris, però està molt bé. Sí, completament dos, i una sal directa, i llavors ja baralles, eh, aquí a la ràdio, per la gent que vol gravar i tot plegat, però bueno... Sí, però aquesta...
Competitivitat també. És sana, és sana. No, però jo volia dir una cosa que és molt important. Si aquí a la ràdio, jo dic ràdio d'Esbert, per què? Perquè és més ràdio de trinxer. Va bé haver-la provat, eh? On fa de productor, fa de tecnic de so, es busques entrevistes, fa de tot. I això, tota la gent que està aquí treballant ho sap fer.
Vull dir, no és allò que dius, no, és que jo només sé locutar però no sé fer de tècnic de so. O, ostres, ara no sabria com lligar una entrevista com a productor, no. Aquí la gent que hi ha s'ha fet de tot. Clar, te'n vas a una altra ràdio. Lligar és el més important. És multiusos, no? És un multiusos. Un locutor és multiusos. Sí, sí, és multiusos i cobres el mateix, no? Però, bueno, està molt bé, home, s'ha de saber, perquè a vegades també... Llavors, quan vas a altres ràdios més grans, doncs saps fer de tot. I això és un avantatge. Vale.
Ara et faré una pregunta que pot ser una mica curiosa per tu. Què dius ara? Dani, hauríem d'anar acabant, per cert. Sí, ja queda poquet. Tu què ets? Jo? De televisió o de ràdio?
A veure, quina manera d'etiquetar la gent, no? Es pot ser de les dues coses o no? Sí. Doncs soc de les dues coses. De premsa o no, no? Home, també t'haig de dir que ara amb les televisions tan modernes que també pots escoltar la ràdio.
Sí. Home, perdona, tinc una cosa, és que a Ràdio d'Esvern, amb la webcam, com tothom està comprovant ara mateix, a radiodesvern.com, doncs pot veure-ho tot el que vulgui, per tant una mica de ràdio és. Bé, a cada mitjà té aquesta història. Però és que una cosa, a les seccions gravades només es veu un plató buit. És veritat. O moltes vegades, quan graven una secció, mouen la càmera i s'enfoquen només en el tros del micròfon, una cosa així, per dissimular, baixos llets, no?, d'una persona allà i tal.
Però bé, tampoc no enganyes a ningú, és gravat i ja està, no passa res. Bé, següent pregunta. Següent pregunta, vinga. Bé, aquesta serà pels dos. Us va agradar fer el pregó de festa major? Ah, Sergi, respond tu primer, va. Doncs home, clar que sí, és que què puc dir, no? No puc dir una altra cosa, a mi em va agradar molt i va ser molt divertit i a més a més crec que a la gent també li va agradar molt.
Sí, la veritat és que això és el que més m'omple d'orgull, no? Suposo que tu com a líder de l'equip No, no, no, no, no t'equivoquis El líder era el senyor Benito, ho sap tothom De totes les formes Però sí que, bueno, hem rebut Suposo que tu també, Sergi I ara amb tots vostès, la penya No, com diu?
La penya del morro, edició Festa Jove. Som originals de mena. Jo també m'equivoco, eh? Sóc un equivocat. Sí, no passa res, això ens passa a tots. No, però el pregó de Festa Major la gent té molt bon record i suposo que Sergi tu també t'ho transmet, no? Ostres, el pregó estarà molt bé i tal. A veure si ho pot fer-ho. Que hi ha gent que algú que ja m'està demanant, ja ho va fer l'any passat. Un pregó anual. No vaig voler portar gaire, però volien que hi hagués un xou de la penya del morro cada any.
I, Sergi, jo jo que aquest any no ho fem bé, potser, per festa major, però com a acte dels blaus. Estaria bé, però... A mi m'agradaria veure-ho, eh? No vaig poder venir. Fes-ho tu, fes-ho tu. Sense anem de voler ofendre ningú, però jo crec que el pregó del 2012 va contribuir a fer més bon cara al pregó del 2011. Home, i l'èbit, no? I l'èbit. En fi, Dani... Vale, continuem. Sí, no, última pregunta ja, per favor. Bueno, queden dues, queden dues. Perdona una cosa, és que algú que estigui escoltant deu estar flipant del que estem fent ara, no? Sí, home, és una mica...
És canviar de tema, més o menys. És eclàctic. Sí, bueno, és que, bueno, no sé, no sé si... Ara no tinc dubtes del que estem fent, però acabem-ho ja, va. Continuem. Sí. D'aquí uns anys et veus a Ràdio d'Esvern o a una altra emissora? Hòstia, què que posem? Oh, has dit una paraulota. Sí. Què vols dir això? Cap a la paret. Cap al programa? Cap a la paret. Bueno, però escolta, cap a la paret ja va. Home, no. Aquesta era la pregunta...
Doncs res, com que m'ha posat a la paret... Contra l'espasa i la paret. No, mira, et dic una cosa. Jo estic molt content d'estar a Ràdio d'Esvern, però lògicament, si hi ha l'oportunitat d'anar a Ràdio Sant Feliu... O tornar a obrir Ràdio Estudios Pluga, sempre estaré disposat a portar la veu cantant. Ojo, perquè a Ràdio d'Esvern han sortit molts professionals.
diguis Manel Fuentes, que va començar aquí, o la directora de Ràdio Cornellà, que estic pensant, Mireia Navarro, que també va estar aquí a Ràdio d'Esvern. O Toni Muñoz, també, per exemple. O Toni Muñoz, que està a RAC1. O Marco Romines, que també va estar a Ràdio Flashback i ara és director de Ràdio Pallejam, si no m'equivoco. Els que no han triomfat a Ràdio d'Esvern han hagut de buscar-se a la vida altres ràdios. No, no, no, què va, què va. El que passa que, ostres, tu, tant de bo. Parlant de ràdios parlarem d'una secció.
Creus que els debats de la penya tenen èxit? Els debats de la penya del morro, que és el que feu tu i el Joan, estan molt i molt bé. I tenen molt d'èxit. Tilota! No, no, és veritat! No, ara, problemes a part, vam rebre dos o tres comentaris al Facebook del vostre debat. Sí, mira, els tinc aquí. Els tens aquí? Sí. Doncs vinga, va, acabem l'espai amb els comentaris, va. Fer-vos saber que en el debat de la setmana passada va guanyar
Joan Xirivella Cucurella amb Esplugàs. Et diu Cucurella? Sí. Xirivella Cucurella? Sí. No sabia que era Xirivella Cucurella. Que guai, no? El primer comentari és de Ramona Cortés Tarazaga. Qui és la Ramona? La coneixeu? La teva mare, eh? I vota pel Joan. Jo voto en Dani al cara a cara. Molt bé, eh? Escomen cap a casa, eh? Sí, fent escola.
Joan Xirivella Cucurella. Perdona, un moment, deixa'm dir que el debat de la setmana passada al Caracara vau fer sobre quina festa era millor, si la desplugues... Sí, o la de Sant Just. Joan Xirivella Cucurella. Jo voto el Joan, al Caracara. Ell es voten mateix, com el Cristiano, eh? Això no té gaire validesa, això. La festa jove... Sí.
Vota... La festa jove que és un Facebook que el porteu vosaltres. Sí, però malauradament va entrar el Joan abans que jo i va votar. Jo voto el Joan al cara a cara. I la penya del morro que va desempatar. Gràcies pels vostres comentaris. El proper cara a cara ens llegim. Llavors també vull comentar que vam fer un joc d'endevinar una de les activitats de la festa major de Sant Jús que no era veritat. Estic cridant molt? Sí. Vale. Doncs...
Vam estar parlant de la Festa Major de Sant Just i vam comentar una activitat que no era veritat. Hi havíeu de jugar a casa i tal. Ah, sí, és vital, és vital. Te recordes? Sí. Doncs ara mateix diré aquesta activitat. Quina era? Que no...
era la bicicletada popular. Ah, que és veritat, que no hi havia per la festa major i tu la vas colar com un argument més perquè Sant Just la festa era millor que les plugues i lògicament no hi ha bicicletada per la festa major. La bicicletada popular va ser ara al setembre o a l'octubre. Va ser una bicicletada aquí per tot Sant Just i tal.
Molt bé, doncs què t'ha dit? Dani, ho hem de deixar aquí, recorre el Joan, eh? Espero que li vegi bé la primera avaluació. I a mi què? Que me'n vagi a mi també bé l'avaluació. Home, és que tu ja vas sobrat. Estàs aquí, estàs sobrat, i passes d'estudiar, doncs ja dedueixo que ets un dels primers de la classe, com a mínim.
Sí, sí, sí, mira. Mira, mira, mira. En fi, no, no, escolta, que vagi molt bé, que t'anirà molt bé, Dani. I, Sergi, a tu també, que vagi molt bé la primera avaluació del que facis. La primera avaluació d'apps i de fotografies. Sí. Adéu, bona tarda. Adéu, Jordi, que vagi bé.
Doncs a punt d'arribar a les 7 de la tarda i nosaltres acabem la penya del morro d'avui aquí. Gràcies a tots que és impossible el programa. Tornem demà dimecres a les 5, com sempre, i ara es deixem amb les informacions locals, amb l'informatiu vespre dels Sant Just Notícies, amb la Carme Berdoi. Que vagi bé. Adéu-siau, bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona nit.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 27 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'escriptor Lluís Anton Baulenes i la seva novel·la El nas de Mussolini són els protagonistes del nou acte del novembre literari que es fa a aquesta torna. Aquesta hora comença, la sala de les golfes de Can Genestà
a aquest acte que comptarà amb la presència de l'autor del llibre que va ser Premi Sant Jordi l'any 2008. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. Demà al vespre hi haurà un nou Consell de Joventut. És obert a tots els joves de Sant Just entre 16 i 35 anys que vulguin conèixer en què consisteix
i que vulguin aportar idees o necessitats del col·lectiu. Serà dos quarts de vuit del vespre al Casal de Joves. També parlarem de solidaritat des de diferents àmbits. D'una banda, del gran recapte d'aliments que es fa aquest cap de setmana, i de l'altra, de les darreres accions de Sant Jus Solidari a Tollarenc, a Gàmbia.