Ara escoltes l'àviu d'Esbert, sintonitzes l'àviu d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Catalunya Informació.
Bona tarda, són les 5. I de seguida, la sintonia de Catalunya Informació, repàs de l'actualitat en forma de titulars, apansa també un apunt preu per al trànsit. Està tallada encara la 2 al Bruc Alanoi en sentit nord per un accident i a 4 quilòmetres de cues es fan desviaments per la Nacional 2. I a les rondes de Barcelona, un carril obstruït per un accident. A la ronda de dalt, la Saint-Gervais i en sentit Llobregat està generant ara mateix 3 quilòmetres de cues pràcticament que arriben fins a la Vall d'Ebron.
Principals arguments informatius en aquesta hora. La Fiscalia es planteja demanar a la infanta Cristina una fiança de responsabilitat civil de 600.000 euros per haver-se beneficiat indirectament dels ingressos de diners públics que va obtenir Iñaki Orodangarín a través de l'Institut NOS. La defensa, però, creu que quan la infanta declari dissabte demostrarà la seva innocència.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, no descarta que el procés sobiranista acabi amb un referèndum a tot l'Estat. Fons del Consell Assessor per la Transició Nacional, però, asseguren a Catalunya informació que aquesta possibilitat només es plantejaria si en la consulta els catalans no guanyés el sí a una Catalunya independent.
La Generalitat demanarà aquest any al FLA 6.347 milions d'euros. Uns 2.000 milions es dinaran a cobrir dèficits. Tenint en compte que l'objectiu és de l'1%, la resta servirà per pagar interessos i venciment del deute.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, matisa l'informe del seu departament sobre l'alimentació infantil. Ruiz afirma que els 660 menors a què refereix l'estudi elaborat a petició del síndic de Greuges no tenen cap malaltia relacionada amb la malnutrició, però sí que estan en risc de paterna per la seva situació de pobresa.
Una desena d'immigrants subsaharians han mort quan intentaven arribar a Ceuta. Els fets han passat a primera hora del matí, quan l'actuació policial marroquina ha fet que uns hagin mort aixafats per la llau humana i altres ofegats quan han intentat escapar per l'aigua.
El Banc Central Europeu no toca els tipus d'interès i els deixa al 0,25%. Mario Draghi assegura que no hi ha deflació i que les decisions per combatre una inflació molt baixa s'han de prendre tenint en compte el mitjà termini i no la immediatesa.
Els catòlics europeus troben desfassat que l'Església no reconegui l'homosexualitat, la convivència prematrimonial o el divorci, segons una enquesta que ha fet el Vaticà sobre els reptes de les famílies, Amèrica i l'Àfrica, en canvi, són més fidels a la doctrina oficial de l'Església.
I els preus i els catarres amb 8 nominacions cadascun són els més ben posicionats de cara als premis en derroc de la música catalana. A la votació popular hi han participat més de 5.500 persones. Els guardons s'entragaran a Girona el 13 de març. Catalunya Informació. Titulars d'esports. L'Anzalota i Àlex Fernández són les principals novetats a la llista de convocats de l'Espanyol per jugar demà contra el Granada. La Lliga, Sin i Torge, en queden fora. Avui comença la Copa de Basca, demà el Madrid Gran Canària i l'Unicaja Caixa i Saragossa. El Barça debuta demà contra el Tenerife, que ha perdut Sèculich.
En futbol, els blaugranes encarrilen les semifinals de Copa després de guanyar 2-0 la Reial Societat al Camp Nou. El Madrid també ho té bé per arribar a la final després de batre 3-0 l'Atlètic de Madrid al Bernabéu. I ja estan en marxa les competicions als Jocs Olímpics d'hivern de Sochi i participaran fins a 7 esportistes catalans. La inauguració oficial es farà la mà.
La tarda serà tranquil·la, sol i també temperatures molt suaus que en alguns punts de la costa podrien acostar-se als 18 o als 20 graus. Quedaran núvols al Pirineu de les comarques de Lleida que podrien deixar escapar alguna gota. Bufarà fent ben fort als cims del Pirineu i també a les comarques de Girona.
Carme. Carme.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern, un dia més avui dijous 6 de febrer del 2014. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies. Gràcies. Des de les 5 de la seta del vespre, això és La Penya del Morró. Benvinguts al programa. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoy. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda.
Mets el micròfon, tu també, que no sé què passa. Sí, que se'n fan sols. Avui també, a més a més, tindrem les notícies positives de la Núria Oriol. A l'espai de comerç local parlarem amb el Juanjo Aragón de Fisioquines, un centre de fisioteràpia que va molt bé per destressar-te i per fer massatges. En parlarem a la segona hora. Tindrem el consultori de la Susi, de la Susi Amor. Susi Amor, bona tarda.
Estàs preparada ja pel teu consultori? I hem rebut, perquè clar, això cada setmana anem rebunt, anem rebunt, anem rebent diferents peticions dels oients sobre els sentiments, l'amor, una mica, les relacions. Hem rebut alguna cosa aquesta setmana?
Sí, exacte, tenim alguns dubtes d'alguns oients, perquè el tema de l'amor sempre... Sempre és recorrent. Sempre hi ha dubtes. Sempre hi ha dubtes, és veritat. Mai un sap si ho està fent bé o ho està fent malament. En fi, doncs en parlarem avui al programa. A més a més, també tindrem l'Arnau Cònsol parlant de llibres i les notícies positives, que no s'ha sigut dit, de l'Oriol Oriol. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
La penya del morro, un programa amb el més morro que penya. Però, davant de tot això, com sempre, comencem repassant el més comentat a Twitter avui, un dels temes... Ah, sí? Farem igualment. Però no hi ha la Cristina. No hi ha la Cristina? És veritat, no hi ha la Cristina. Què ha passat? Cristina Vargas, que allà porta el Facebook i el Twitter del programa, avui què? S'ha cansat? No, no.
No, que va avisar que no podia venir, que no podia venir, no passa res. Però, clar, les notícies continuen i, de fet, el més comentat de Twitter, per exemple, avui un dels temes ha sigut a la Madrid o al Real Madrid, perquè ahir aquest equip es va imposar 3-0 contra l'Atlètico de Madrid, el Bernabéu, en el partit d'anada de semifinals de la Copa del Rei. El Real Madrid va fer un pas gairebé decisiu per ser a la final de Copa en derrotar l'Atlètic de Madrid per un ampli 3-0. De fet, segurament s'hi trobarà el Barça, que ahir va guanyar
2 a 0 a la Reial Societat. Els blancs van ser superiors, sobretot, en agressivitat i arribada i van anotar mitjançant Insua, en pròpia porta, GC i Miranda, també en pròpia porteria. Els de Simeone no van donar la talla, de fet, en cap moment. Al maig es van durir massa i Pepe i Diego Ribas van veure targeta groga en un minut. L'acció més lletja, però, la va protagonitzar Arbeloa, entrepitjar voluntàriament Digo Costa, davanter de l'Atlètic de Madrid, pel darrere, una acció que Clos Gómez, de fet, no va veure.
En fi, què diu la gent a Twitter sobre tot aquest tema? Gene de Bazano, diu, ¿cómo están hoy los seguidores de la Atlético de Madrid, eh?, després de ser humiliats pel Real, ha, ha, ha, ha, amb el hashtag a la Madrid. I, per avanç, per exemple, diu, les ganes que tenia que tornés la mateixa història de sempre guanyant per golejada, en fi, i així ho hem fet, també a la Madrid.
I, ja per acabar, Javier San Sebastián, que diu que Diego Costa es va trobar ahir amb un problema. No es pot sortir sempre a provocar i fer jaleo impunament. En fi, amb el tema a la Madrid. Repassem ara... Gràcies, Cristina. Repassem ara... Què passa? No fa gràcia. És que sempre ho dic, això. Repassem ara les notícies de Sant Just. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Per cert, sociamor, no t'ho he dit, però si tu vols comentar qualsevol cosa al programa, tens el micròfon obert per fer-ho, eh? Em pensava que mirant-te ja n'hi havia prou. Anem al tema, perquè, Carme, aquesta tarda té lloc al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just d'Esvern. És un espai obert a tota la ciutadania, que segur que hi haurà centenars de persones. No, ho dic perquè només amb aquesta cara sempre... Si ho vens així, segur que no hi són. No és que ho vengui així, però sempre que hi ha participació ciutadana, espai obert... Costa.
Costa, la gent no hi va. Però després reclamem participar en les decisions, no? Sí, sí. Clar, som contradictoris per naturalesa. Això la Susi ha mort, també t'ho podria explicar. En fi, és un espai obert a tota la ciutadania, on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental, a saber com la prevenció dels residus, l'estàlvia energètica i l'ús de bicicletes al parc natural de Collserola.
Sí, aquests són els temes principals. Tothom qui vagi podrà manifestar les seves inquietuds i propostes per millorar la gestió d'aquest entorn. Pel que fa a la prevenció de residus, des del món local no es té prou influència en aquesta qüestió, però en tot cas sí que es poden tirar endavant una sèrie d'iniciatives, com reduir l'ús d'alguns materials en el dia a dia de l'administració. El Consell de Medi Ambient d'avui es tractarà en concret el Pla Local de Prevenció de Residus,
i la proposta d'ordenança municipal de residus. Una ordenança que estableix l'obligació de separar els residus de cadascú a casa seva amb els que genera a casa seva.
Un altre tema que es debatrà, com deia, serà la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al parc de Collserola, un debat que porta temps sobre la taula, i que entitats ecologistes en defensa de Collserola reclamen, ja fa temps, que es reguli tot plegat. Més a més, com que les bicicletes passen per corriols i camins per on no haurien de passar, més a més, fa que el terra s'ilusioni i tot plegat fa malbé l'entorn del parc natural de Collserola.
És una ordenança competència del parc, però tant el regidor de Medi Ambient com des de l'entitat principal ecologista aquí a Sant Just, que és CEPA, els nous ecologistes de Catalunya. Sí, que ara en parlarem, per cert. Sí, doncs defensen que s'ha fet pressió a nivell municipal per regular l'ús d'aquestes bicicletes al parc. Tot plegat es debat avui a les 7 de la tarda. Si algú hi vol informar una mica abans d'anar-hi, pot ser un cop d'ull també a l'espai participa del web municipal santjust.cat i allà trobarà els documents de treball d'aquesta tarda.
Per cert, ara que parlem del parc de Collserola, la notícia aquella que va sortir fa un parell de setmanes, dient que segurament s'hauria de pagar per anar a la carretera de les Aigües, és mentida, no? Vull dir que ningú s'espanti. Tu vas desmentir-ho, no, em sembla, en el teu programa? Sí, sí, sí, ho vam desmentir al programa, però vaja, després, fins i tot, l'alcalde de Sant Just va posar un missatge al seu Facebook privat...
comentant que hi ha gent que només té ganes de crear polèmica i de veure coses on no hi ha i que no s'inventi res ningú i que, en fi, que no s'ha de pagar. Bé, canviem de tema o no i parlem ara d'una... És que dic de coses del xat. Ah, sí, què et diuen? No, perquè... A veure, deixa'm explicar-ho perquè ja... A veure...
Al xat de RadioEsbert.com la gent entra i explica el que li dóna la gana i també tenim comunicació directa amb els nostres oients i llavors ahir hi havia una noia que feia Vanessa al xat que comentava coses o abans ahir, no me'n recordo quin dia va ser i avui s'ha canviat. A més es veu quan es canvia el nickname, no? Llavors per exemple diu Vanessa, diu s'ha canviat el seu nom ara Margarita Navarro.
I la Margarita Navarro diu, hola, fill, que amb la Margarita Navarro... És la teva mare. El respecte és la meva santa mare. Potser ahir no volia desvetllar la seva identitat. Potser ahir era ella, no?, directament ja i avui s'ha posat. En fi, la meva mare m'està escoltant, per tant, intentem fer un programa seriós, d'acord?
Li puc dir a la Margarita Navarro el que sento per tu i... Què? Podria parlar amb ella directament i comentar-li que... Tu fes el que vulguis, surti amor, però jo ja saps que no... Ja ho tens pelut. Però ja li podria demanar permís, no? Per què? Per què?
Doncs perquè m'aconsegueixi una cita amb tu. No, però és que la meva mare, perdona, no pinja ni corta res amb això. No diguis això aquí davant, que ta mare et sentirà. Perdona, però és que és la veritat. Allà pot opinar, però la meva vida és de ningú més que només meva. En fi, parlem ara de la subsecció Entitat de Sant Just. Mira, diu, per fi Jordi, nòvia. Diu...
Que no, mama. Que no, mama, que no. Que no m'interessa. Em sap greu. Anem al tema... Avui, subseccions de Sant Just, entitats del nostre municipi, el Nus de Sant Just.
Sí, amics, perquè el Nussepa Ecologistes de Catalunya organitza dissabte una desbrossada, bonica paraula, forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica. Carme?
Sí, per culpa de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària, de fet, des de l'any 98, que l'entitat ecologista té un petit bosc allà, al torrent de Can Cortés, i des d'aleshores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint, entre altres coses, per culpa de les condicions meteorològiques extremes, com les sequeres.
Des de fa uns anys, però, la intensitat de pluges ha fet l'efecte contrari i han crescut, per tant, molts matolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. Per tant, la idea de la desbrossada és justament podar-los i netejar tota aquella zona. Un espai molt afectat també pels animals, com porcs senglars, i també pels éssers humans que maltracten els arbres. Si vols, podem sentir Jordi a Gulló. Ah, sí? Sí?
L'explicant-ho. Éssers humans que maltracten arbres. En lloc de dir persones, éssers humans. Persones. Podem dir persones, és un sinònim, no? Sí. De fet, sí, no? Però m'agrada aquest terme, ésser humà, per despedir-ho a persones. En fi, busquem el senyor... Sí, és Jordi Agullo, que és membre del No Sep Ecologistes de Catalunya, el menys. Segona desbrossada, menys. Doncs no... Ah, sí, sí, ja ho trobo. Que les cabres i els porcs engalats, si són petits, ser menys gent.
que és un altre dels temes, has de protegir, que arribes allí, veus que un senyor ha trencat un arbre per fer-se un pal, doncs arriben allí, també joves allí, fan el burro i tal, i trenquen alguns. Aquestes coses han anat passant, i ara hi ha uns 70 arbres i podien haver-ne el doble del menys. 140.
Home, sap greu. Perdona, i té raó. Un sanglà, mira, a una cabra. Sí, sí, sí, no és el mateix, però que un ésser humà agafi... Perdona. Està ben dit, ésser humà. Que un ésser humà vagi pel seu propi peu, iniciativa, al bosc i agafi un arbre per fer-se un pal, no hi ha dret.
Jo no he entès. És el porc senglar que es menja l'ésser humà? L'ésser humà es menja l'arbre? No, Susi, no. L'ésser humà va cap al bosc, veu un arbre i talla per fer-se un pal. I en lloc de 140 arbres, ara només n'hi ha... No facis broma, eh? Sembla que te n'estiguis rient. No, doncs perdona, res més lluny de la realitat. Les fes rèiem trucades. Trucades? D'aquí? La gent que no entén l'humor... Perdona, a veure una cosa, a veure, a veure una cosa...
Quin humor! Si la penya del morro no és un programa d'humor, és un programa d'entreteniment a les tardes de la ràdio. En fi, alguna cosa més sobre aquest tema, Carme? Sí, que la desbruçada és aquest dissabte, hi pot anar tothom qui vulgui, a partir de dos quarts d'onze del matí, es desbruçarà les ones, es puderà i se sembraran a glans. I des de l'entitat recomanen duants, calçat i roba còmode. Pot anar tothom qui vulgui i éssers humans, també.
Bé, parlem d'aplicacions de mòbils, tot i que no estem a la secció de l'Eric Pomar, perquè aquest mes l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Home!
L'ha fet una antena, l'ha fet una antena. Ah, no? Bé, atenció perquè serà gratuïta... No, ho dic perquè una antena fan moltes aplicacions, la ràdio, el servei comarcal, no? Informatiu comarcal. Qui l'ha feta? Ho sabem, això? Però quan hi ha una aplicació, normalment es diu... No, no ho tinc, eh? En aquest cas, no. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, al febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació, el botlletí electrònic. Té més informació de les coses que passen a Sant Just, Carme Verdey.
Aquesta nova eina de comunicació, la idea ha de servir per mantenir informada la població. Aquesta aplicació, per tant, difondrà diferents continguts digitals d'informació municipal, com ara activitats d'agenda, notes informatives, tuits, fotografies i àudios i vídeos, entre d'altres. Es posarà en marxa aquest mes i, com deia, serà gratuit. Es podrà descarregar, per tant, a través de l'Apple Store, el Google Play i aquests llocs.
A més a més, també aquest mes es preveu posar en marxa un altre canal d'informació, també gratuït, la bolletí electrònic, que serà un recull de les notes informatives que es pengen al web municipal santjust.cat. Es distribuirà cada dimarts a les entitats locals, equipaments, centres educatius, mitjans de comunicació de proximitat i tothom qui s'hi subscrigui. Les altes i baixes s'han de fer a través de la pàgina web de l'Ajuntament i totes les persones que s'escarreguin l'aplicació mòbil o siguin usuaries del servei Sant Just SMS... Sí...
també redonant el bolletí de manera automàtica. Molt bé. De fet, em intriga aquesta aplicació de l'Ajuntament, perquè què és el que s'hi podrà trobar? Imagino, l'agenda... L'agenda, ja ho hem dit, eh? Sí. Notes informatives, tuits, fotografies, àudios, vídeos... Una mica el que també hi ha
A la part ara del web, de santjust.cat, però en format més aplicació, no? Jo tinc ganes de veure-la, encara no l'he trobat al mercat, però... Quant és el mercat? Aquest mes. Al carrer Bona Vista, encara no hi és. Ha de ser aquest mes, però encara no hi és. Val, val, val, doncs ja estarem atents. Per cert, parlant d'aplicacions, Carme, deixa'm recordar als oients que si volen més informació de Sant Just, ara mateix, tota la que vulguin, a ràdio d'esvern.com i a partir de les set, al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, moltes gràcies.
De res, que vagi bé. Que vagi bé. Adéu, bona tarda. No, deia que justament parlant ara d'aplicacions mòbils, ahir, no, el dimarts, ja en parlava l'Oriol Jiménez al seu espai de noves tecnologies, Susi, però sembla ser que Telegram és el nou rival de WhatsApp i que creix a un ritme de 150.000 usuaris al dia a Espanya. Sí, poca broma.
Aquest client de missatgeria utilitza un potent sistema d'encriptació dels missatges que, a més, poden ser autodestruïts. Autodestruïts. No com el WhatsApp, que tu el WhatsApp borres el missatge, per exemple, però continua quedant, no?, en la conversa de l'altra persona, per exemple. Tu tens WhatsApp, socialment? Sí, però m'has dit que es diu Telegram. Telegram, Telegram, Telegram, sí, sí.
Els intents de replicar l'èxit de WhatsApp no són pocs. Programes com WeChat, Online, per exemple, intenten aconseguir uno similar al del popular programa de missatgeria nord-americana, que des de fa uns anys fins i tot ha substituït la paraula SMS a Espanya. Ara ja no és també un SMS, sinó també un WhatsApp. De fet, hi ha una nova aplicació, que jo no l'he vista encara, però ja es pot trobar al Google Play i també per iPhone, que es diu Telegram. Creix a un ritme molt alt a causa que proporciona un nivell més alt de seguretat que el WhatsApp.
Aquesta aplicació, disponible per Android i iPhone, només en anglès de moment, però encara que, com han publicat part del seu codi, ja se n'estan creant versions no oficials per a Windows, iPhone i Estats Units, creix a un ritme d'Espanya de 150.000 usuaris al dia, segons va declarar el seu creador, el rus Pavel Durov, creador de la xarxa russa més important també... Home, a mi em sembla una autèntica barbaritat, 150.000 usuaris al dia...
Doncs jo no soc cap d'elles i cap de les meves persones que estan al meu voltant. D'aspecte similar al WhatsApp, Telegram basa la seva principal aposta en la seguretat. L'enviament de missatges disposa d'una forta encriptació perquè no puguin ser llegits per tercers a distància. I a més incorpora la possibilitat que els missatges s'autodestrueixin passat un temps.
També es pot esborrar una part de la conversa de manera real, tant el mòbil de l'usuari com el del receptor. A més, Telegram emmagatzema tant els xats com els arxius multimèdia al núvol, de manera que quan s'accedeix al programa des d'un altre dispositiu es podran veure sense problemes, perquè ara només tens el WhatsApp, el teu mòbil, per exemple, no tens altres espais. I, segons la web de l'aplicació, a més, el programa serà gratuït, sense anuncis i per sempre. Com veus això?
A mi m'ataba una mica, eh? Totes aquestes aplicacions, perquè arriba un punt en què estàs tan controlat. Clar, això és veritat, eh? Amb el tema de l'amor, el tema del control... És... És un tema. És sa o no és sa? Se controla l'altra persona, no? A més, a través del WhatsApp, per exemple. Tu que ets una experta sentimental en aquestes coses... Home, el que està clar és que si tu controles algú és que no hi confies. Clar. I si no hi confies, ergo...
Ergo... Som, no? No, si no confies en l'altra persona, no sé què fas amb aquesta persona. Exacte. Seria una mica el tema. Però qui no ha tingut mai tentació d'agafar el mòbil de la parella i mirar-li? És veritat. Tu l'has tingut, aquesta tentació, una vegada? Sempre, sempre. Sempre l'has tingut. Doncs saps què et dic? No t'ho recomano perquè potser et podries trobar coses que... Que no vols saber, no? Que no vols saber. Jo també ho penso. Millor no mirar. Millor no mirar i fer-te long.
dir, ah, ja, ja, ja. Exacte, com es diu allò, corazón que no mira. Sí, hòstia, que te'n pegas. Atenció, perquè diu... Mira, la Magueta Navarro, la meva mare, que està al xat avui, de la ràdio. La meva amiga. Sí, la meva amiga, diu, ergo talla. Volem dir ergo, si no tens confiança, doncs talla allà amb la persona. Exacte. Paraules sàvies. Una mare sempre se li ha de fer cas. A més, una experiència, no?, que ens pot dir moltíssimes coses. Sí, però els nostres pares tenen WhatsApp, no?, també, sí, la meva mare té WhatsApp. Sí.
La meva mare no. La meva mare és antisocial però total, no té ganes que la molestin. Aleshores, si no vols que et molestin, no tinguis WhatsApp. Efectivament. En fi, estaria hores i hores parlant del WhatsApp i del control i de l'amor. Perdona, però tu en tens el WhatsApp? Què? Tu en tens, no, el WhatsApp? Jo sí, sí que en tinc. Fantàstic. Però vols controlar ara? Vols saber la meva última hora de connexió, per exemple? De fet, cada nit el que faig quan vaig a dormir és mirar quina ha sigut la teva última hora que t'has connectat.
Ah, està bé, està bé. Eh, Margarita? Sí, sí, sí. Diu, nen, la Gina m'ha enviat un WhatsApp, diu, és un sol. Qui? Perdona? Com? No, la Gina. Qui és la Gina? No, una...
Una amiga, una amiga que tinc. Ah, una amiga. Una amiga especial, una amiga especial. Aviam, Jordi, no podem tenir una relació tu i jo si m'amagues coses? No, però sí, és que jo no vull tenir que... Perdona, jo... Ergotalla, ergotalla. Això no m'ho pots fer, Jordi. No, però un moment, escolta, fem una cosa. És que jo no vull tenir una... O sigui, amb tot el respecte, és una relació així fora de la ràdio. No, et convido perquè assessoris els nostres oients que han trucat, bueno, ens han enviat un païll de missatges, no? I que d'aquí una estona els repassarem. I perquè assessori els oients, però no a mi. O sigui, jo de la meva vida ja la tinc més o menys muntat.
Aviam, Jordi, el que a mi em sap greu és que no te'n donis compte del que realment sents, perquè és que jo sé fa anys que ens coneixem i ho sé. Bé, escolta un moment, Susi, ara hem de fer una pausa per la publicitat i després hem de parlar... De tu i jo, de mi. No, no. Hem de parlar d'Amsterdam, que ha obert el primer museu de la prostitució del món. És una manera subtil de parlar de tu i jo, també. Bé, escolta, no, no. No, no.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Desfer, sintonitzes Ràdio Desfer, la ràdio de Sant Just, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer, Ràdio Desfer.
5 i 27 de la tarda, com dèiem fa un moment, parlem d'aquesta notícia que hem trobat avui a les xarxes. Diu que Amsterdam obre el primer museu de la prostitució al món.
Bé, jo t'he parlat d'aquests temes i la meva mare al xat, que em diu que et queda molt bé aquest jersei que porto avui i després em diu que si m'he abrigat que s'hi he agafat el paraigües i que s'hi he dinat bé. A veure, mama, jo t'agraeixo que et preocupis per mi, però en principi hem dinat junts, sé que ja has vist que he dinat bé, no m'ho pregunti ni això, i després si m'he abrigat amb el sol que fa avui, no cal, no, tampoc, o què?
Escolta'm, si t'abrigues o no t'abrigues, no m'importa, però aquest dinar què heu fet? El pròxim dia puc venir? No, no. Anem al tema perquè, com dèiem, em serà d'emobrar el primer museu de la prostitució del món. El visitant es pot posar en el lloc de la maratriu dins de l'aparador, veure les habitacions i instrumental de Sado.
Al final del recorregut hi ha un reclinatori, per si algú es vol confessar, de luxúria. Això no és broma, eh? Això és veritat. Ara, on no havia de ser això? Amsterdam, si no, eh? De fet, el barri Roig, que ha desvelat els seus secrets en el primer museu de la prostitució del món. Red Light Secrets, que aquest dijous ha obert les portes per ensenyar sense embut les entranyes d'un ofici legalitzat a Holanda, però que no per això absent d'estigma social. Està situat al turístic barri de la capital holandesa, on treballen 900 maratrius
en 276 aparadors. Quan m'imagino que vol dir maratrius, està parlant de prostitutes, no? Vol donar una visió completa del mercat sexual, sense romanticismes afegits. Va explicar Ilonka Stakalburu, creadora de la Fundació Geisha, que vella pels drets del sector. Per això no oblida la denúncia del treball forçat pels proxenetes i el tràfic de blanques, circuit on cauen, sobretot, dones provenents dels Balcans.
En fi, el museu vol contribuir, per tant, a la normalització d'aquest ofici, la legalització del qual l'any 2000 a Holanda va tenir efectes no desitjats. Moltes estudiants, per exemple, no es volien inscriure com a actives en el mercat perquè això apareixeria en el seu currículum i decidien...
treballar a casa seva, per exemple. Atenció perquè val 150 euros el lloguer de l'espai, no? L'entrada del museu, per això, diu que val 7 euros i mig en una taquilla que imita la de les cases de les cites dels anys 50. El visitant s'introdueix a l'interior de les estretes cases on hi ha els aparadors del barri vermell, els orígens del qual es remunten fins al final del segle XIX.
En fi, si aneu a Holanda, amb Cerdam concretament, sempre podeu dir que... Heu vist tots els museus? El Riffham Museum, el Museu Van Gogh, i a partir d'ara el Museu Red Light Secrets, per exemple. El primer museu de la prostitució al món. O sigui, resumint, vindria a ser un museu ple de barjaules...
Com? Un museu ple de barjaules. Barjaules. Sí, m'estàs dient que és prostitució, no? Sí, o barjaules. No sé quin idioma parles tu, perquè sembla que parli l'idioma del meu avi, o del meu besavi, més aviat. Barjaules. Barjaules. No sé, prostituta, no? Tampoc no cal entrar en massa...
És un sinònim ben digne, en català, barjaula. Barjaula, ah. El que passa que no dissimulis, no tenies ni idea que existia aquesta paraula. No, és que no, no ho sabia, no ho sabia. Ets català, no, tu? Jo sí, en principi sí, en principi sí. Per què? Doncs et diré que ets un beneit, un badoc i un bonifaci per no saber que existeix la paraula barjaula. Beneit, badoc, bonifaci? Exacte. Què passa, que ara són els insults que es porten i que no me n'havia adonat...
Bueno, és que en català tenim tot un reguitzell d'insults catalans que són ben bonics i que no els utilitzem. Aleshores jo estic a favor d'utilitzar-los. Ah, o sigui que tu has fet un treball d'investigació i tens tot d'insults catalans que no s'utilitzen. Bueno, és que no m'ha calgut fer el treball d'investigació. Jo parlo així. Ah, tu parles així? A més, el bo és que, clar, si jo et dic beneit, queda molt més suau que si et digués...
imbècil, no? és com molt més agressiu beneit, badoc, no? ets un badoc exacte, tu no t'ofens en realitat la meva mare al xat avui posa xarrupescrotx ets un xarrupescrotx bueno, aquesta ja ho desconec és que és tot un món, eh? el tema dels insults en català
Tota relació amb les sabates aquelles així de plàstic amb foradets, xerrupa crocs. Perdona, l'Hermes, l'Hermes, sí, suposo que sí, no? L'Hermes, el xat de Ràdio d'Esvern, cosa que també agraïm la seva participació, diu que això de Barjaula ve del segle XIX, del femení provinent de Barjau, que volia dir xerraire. Diu, potser d'un nom propi Barjau, o millor del verb barjar, bregar el cànam, i figuradament xerrar.
Moltes gràcies, eh? Gràcies. M'ha apropiat. Ha fet un copiar-ho de cap? Sí, sí. Diccionari.cat. Diccionari.cat. Veus? Escolta, no t'ho pensava, d'això, eh? No, no, no. S'ha quedat amb mi, s'ha quedat amb mi. No, jo m'apunto xarrupestrot. Xarrupestrot? Aquest està bé, eh?
Fa mal, aquest, eh? Fa mal, t'ho diuen i fa mal. Sí, perquè a més penses, què m'estan dient, no? És veritat, és veritat. Bueno, és bastant clar, eh?, el que t'estan dient, però vaja, de dues formes. En coneixes més, tu? I tant. Ara t'en diré un, que et quedaràs. És bastant desagradable, eh? Estàs preparat? A veure. Sí? Sí.
Grà de pus. Grà de pus. Grà de pus. Grà de pus. Clar, quan tu li us una persona grà de pus, hi ha aquesta gent que és una persona fastigosa, detestable. Exacte. Grà de pus, és veritat, és veritat. Però està innecessari d'això, eh? Si dius això és que realment aquella relació ja tens claríssim que t'és igual i que allà s'acaba.
Sí, de fet, hi ha una pàgina web on em sembla que hi ha més de 2.000 insults catalans que es pot trobar, eh? Si tu poses el Google Insults Catalans, t'apareixen més de 2.000 insults. Mira, tinc aquí la pàgina just davant. I he trobat alguns que a mi també em fan certa gràcia. Aviam, tira, tira. No, com per exemple, Bad Bar Familles una mica també, perquè cagar alguna cosa...
Hi ha molts insults que són cagar. Els catalans tenim una obsessió amb el tema del cagar. Perquè el tema de les tradicions tenim el cagatió, un tronc d'arbre que et cagui regals. Bé, clar, clar. Segons com tu miris, dius que si no cal. El caganer, no, també.
El caganer, també. El caganer, també. Sí, bueno, doncs mira, cagarestes, cagabandúrries, cagacalces, cagacalsons, cagacebes, cagadeus, cagadimonis, cagaductes, cagadu, cagafil, cagalàstics, cagaire, cagaisa, cagalatxa, cagall, cagalló, cagalló de la gramàtica, cagallot, cagabandúrries, cagamànex, cagamiques, caganaies, cagadances, cagadanes, caganer, caganyols, caganyà, cagagó, cagapuquet, cagaprim, cagagrada, cagarransi, cagarranyell, cagarina, cagarot, cagarreret, cag
Mira, mira si hi ha on surt, i sempre hem de dir els mateixos, eh? Jo estic d'acord amb tu, eh? Hauríem de començar a canviar una mica la qüestió. En fi, diu, per exemple... Ah, mira, diu la Marieta Navarro, el xat, que és Xarrupescrotx, és un nom d'un grup punk, o les Barjaules, també em sembla, no? Barjaules no és un nom de grup de música catalana.
Ah, sí? Sí. Ah, doncs no en tinc ni idea, no els conec. Les Barjaules. Ah, les Barjaules, a mi em sona. Les Barjaules. Qui toca aquesta nit? Les Barjaules. A veure-les, que té amb bona pinta. I escolta, la meva mare diu que els escrocs aquests és un grup punk. Sí, no sé, alguna cosa. Això és un nom de grup punk, però no sé si es referirà als terrup escrocs o aquí. En fi, alguna cosa més, Susi, que vulguis comentar sobre aquests temes? Perquè jo tinc més notícies, si no, eh?
Bueno, voldria acabar amb un cara de cony, que aquest no està mal. Ja està, jo crec que fins aquí els insults catalans.
Ah, que Grada... No, Grada Pus és un... No, diu que Grada Pus, perdó, eh? És un grup de fangs. Ai, ostres. Grada Puc, Grada Puc. Podríem buscar algun tema, no? Sí, sí, sí, potser sí. Ah, els Grada Pus potser estan a Spotify, no? A veure com sonen. Perquè si es diuen Grada Pus, imagina't com deuen ser les seves lletres. Clar, no, no estan, eh? Spotify com a mínims...
En fi, una altra notícia, abans de passar a la secció de notícies positives amb la Núria Oriol. Per cert, que enviem una abraçada des d'aquí a la Clàudia Barberà, que avui no pot ser amb nosaltres el programa. Perdona, la Clàudia està fallant molt últimament, eh?
La Clàudia Barberà està fallant, està fallant. Bueno, no passa res, Clàudia, tranquil·la. Esperem que et millori i que... Diu, no, no. Espero que em perdoni ràpid, però avui tampoc puc venir. És que, bueno, potser és que també està enamorada de tu i li vas fotre algun mòbil. No, no, perdona, jo tracto molt bé a tothom. Bé, canviem de tema, com dèiem. Atenció a aquesta notícia, que hem sabut justament també avui, una iniciativa de Yolanda Domínguez.
Ahir, centenars de dones en diverses ciutats espanyoles van registrar el seu cos al registre de la propietat, amb motiu de protesta per la nova llei de l'avortament del ministre de Justícia Gallardón. D'aquesta manera queda clar que sobre la propietat d'un decideix un mateix i que el cos no és un bé propietat de l'Estat. L'objectiu d'aquesta acció ha estat posar de manifest que el cos de les dones no pertany.
a ningun altre òrgan eclesiàstic ni cap partit polític, doncs la capacitat de decisió recau únicament i exclusivament sobre nosaltres mateixes, les dones, explica aquest col·lectiu en un comunicat. Això, a més a més, en ciutats de diferents parts de l'estat, com a Navarra, a Galícia, es van fer grans cues,
on, per exemple, a Villa García, l'artista Marta Azul va aconseguir convocar una trentena de dones en un acte entre creatiu i reivindicatiu en protesta per la llei de l'avortament que prepara el govern central. O, per exemple, al País Basc, les oficines del registre de la propietat de Bilbao van rebre de cop 40 solicituds una mica curioses, tant com dones que s'havien apropat amb l'objectiu de registrar els seus cossos com a protesta per l'expropiació que contínuament pateixen les dones dels seus propis cossos.
En fi, aquí ho deixo, eh? Aquí ho deixo. Déu-n'hi-do. 5 i 38 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments les notícies positives de la Núria Oriol. Fins ara mateix. Grà de pus, eh? Grà de pus, que rupa estrot. Molt bé, molt bé. Grà de pus. Grà de pus. Grà de pus. Grà de pus. Grà de pus.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. Al centre de la generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Diminutarem el punt de les 6 de la tarda, parlem ara de les notícies positives de la Núria Oriol. Efectivament, sempre s'ha de mirar al costat positiu i bonic de la vida. Núria Oriol, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, hola, hola. Hola, hola, hola, què sé? Se me oye, se m'escolta. En fi, la Núria, com sempre, està immersa en tota la felicitat del món. Sempre que la truquem, ja veieu que... Quan la truquem? Home! Sempre que truquem estàs... Hola!
Home, clar, és el moment en què s'ha de focalitzar al màxim l'energia positiva cap a vosaltres i als tuients. Si no, imagina't que m'agafeu un dia en baixa en forma i... Hola, Núria, com estàs i faig? Mira, avui tirant. Diu, anem a parlar de notícies positives. No n'hi ha, eh? Ho sento. És un desastre el que ens envolta. Llavors diries, perdó, ens hem equivocat de secció. Avui és la notícia...
Sí, home, perdona, si algun dia vols canviar i vols fer notícies dramàtiques... No ens les acabarem. Ja. Et demanaré cita, allò de, perdona, no em donis aquesta estona de temps. El programa acaba a les 7 de la tarda, no sé si tindríem temps, no? Bé, no ho sé, eh? I potser només de parlar d'un dia.
Clar, clar. Escolta, va, que no te'ns agraden molt les notícies positives, i per això serà el programa, Núria. Clar que sí. Avui parlarem de la guia verda i vermella dels aliments transgènics feta per Greenpeace, per exemple, o a favor de la pesca sostenible. I acabarem amb la triada sobre l'estrès. Sí. Ara en parlem de tot això, però abans parlem d'aquest tema, les finestres intel·ligents. A veure, finestres intel·ligents, què és això de les finestres intel·ligents? Ah, mira, m'ha agradat fer la golfi amb aquest titular perquè, clar, dius...
Què és? Una finestra que et parla? Una finestra que t'explica codits? Que et veu trist i et pregunta el teu estat d'ànic? Finestres de casa, no? Finestres de casa, sí. Intel·ligents perquè s'ha descobert d'una manera. És un consorci de tres fabricants, europeus en aquest cas, que han aconseguit que aquestes finestres redueixin automàticament el consum d'energia un 20%. Ah, molt bé. Sí.
Han creat una nova tecnologia i són molt eficients tant recuperant l'escalfor com també per evitar que es pugui escapar la frescor. O sigui, en dues direccions. Cap a dins i cap a fora.
fora. D'una manera natural. Molt bé. I aquestes finestres es poden comprar o quan valen? Home, és que clar, dius, digues bones notícies, sí, la idea com a idea és boníssima. Encara no són gaire baratetes, eh? Ja, ja. Però saps què passa? Que és que estan començant. Ho han aconseguit ara, llavors les posaran en procés de producció, o sigui, producció ja ho fan, eh? Però vull dir, quan tinguin més demanda, doncs
es tornaran assequibles, si més no. Però fixa't, és que allò que dèiem, són capaces que poden, o sigui, mantenir l'escalfor, que això fa que gastis menys per escalfar un habitatge, però en el cas del nostre país, on també tenim una bona temporada de l'any,
amb més de calor, pròpiament dita, i refredem ambients, doncs les finestres s'autorefreden. Perdona, això té a veure amb la domòtica de les cases, també, no?
però en aquest cas és el vidre. O sigui, si a més a més que tu has fet que la persiana pugi soleta i les finestres potser s'obri i no tanguin soles, aquest vidre, perquè és un sistema en el vidre, que va paral·lel però al marge de la domòtica, t'ajuda en aquest sentit. Diu, mira, sempre estaríem apropant-nos
amb una temperatura mitjana, com de confort d'uns 18 graus. Ah, mira, està bé això, està bé. Susi, tu això com ho veus?
Molt bé. Bueno, m'ho he respet jo, eh? Perquè, clar, m'ha semblat fantàstic. No, perdona, és que li preguntava a la Susi. Susi, tu com ho veus, això? Tu imagina que ets la típica persona que portes la contrària constantment i dius, ostres, avui tinc ganes de passar fred o no, o vull pujar o baixar la persiana. Suposo que es pot desactivar d'alguna manera. No, perquè estàs una mica condicionat a aquesta intel·ligència...
Però és del vidre, és a dir, si optes per aquest tipus de vidre o altre, o de la domòtica, sí que és veritat que condiciona molt. En aquest cas és el vidre. Si l'instal·les, tu saps que tendirà a una temperatura constant allà on el tinguis instal·lat.
I no podrà fer variacions molt, molt grans. Ai, és que tinc fred, tinc calor. Vas tancant i obrint la finestra? No, perquè es manté tot a la mateixa temperatura. Mira, l'Hermes diu al xat de la ràdio, millora en eficiència energètica, buscant el consum zero a les vivendes. Sí.
La idea, o sigui, arribarà un moment al futur, jo ja ho veig això, que no pagarem ni per la llum, ni pel gas, ni per l'aigua, ni per res. Aquest és una mica el futur de... Jordi, jo també veig aquest futur. El que passa és que llavors ens cobraran per l'aire. Ah, ja tens raó. No em riu. Ja tens raó, ja. Ja ho he pensat jo, perquè es va cap al consum energètic zero. Estiu deconstruint el consum energètic, sí, eh?
Ara se'n parla molt i és superinteressant, i més amb les clavades que ens fan. Sí, senyora, senyora. Amb les facturetes. Bueno, en fi, va, camiem de tema. Camiem de tema. Sí, parlem ara de la guia verda i vermella dels aliments transgènics feta per Greenpeace. Això què és? Que aquesta associació ha de ser de dir quins aliments són els que arriben a les nostres llars i a les nostres neveres i a la nostra cuina i ens diuen quins són transgènics i quins no.
Sí, i a més ho ha penjat a la pàgina web, ho dic perquè ja està fins i tot en format online. Sí, però en principi no és normativa europea que s'ha de posar si un aliment és transgènic a l'etiqueta? A veure, em sembla que no tots, eh? No tots, eh? A més, com que la majoria ho són o no? És que jo ara amb aquest tema del transgènic vaig molt perdut, eh? Pensa que, això sí, el que són els aliments ecològics,
sí que han d'indicar, per exemple, que s'han fet, segons les normes, el conreu ecològic. Evidentment que no han pogut sortir d'un altre cantor i dius, mira, és molt més econòmic conrear-los, però jo fico que és ecològic perquè me'l pagaran molt millor. Aquí hi ha una obligació molt clara, però no tinc tan clar que els que són transgènics ho hagin de dir, i és que n'hi ha molts.
malauradament n'hi ha molts, vull dir, des del famós blat de moro a la soja germinada que et venen al supermercat i passant per aquí podries anar trobant que també algunes, a veure, no dic marques, però vull dir que et pots trobar que algunes begudes també tenen el seu origen en producte tangènit, quan són de temes vegetals, fruites,
O sigui, que estem menjant més transgènics dels que ens imaginem. Sobretot és important saber de quina zona ens arriba aquest producte. Per això ara, quan a vegades es fa la propaganda, consumeix de proximitat...
No vol dir que aquí no hi hagi productes transgènits, que n'hi ha molts, però depenent de l'àrea i a través, per exemple, d'aquest llistat que ens ofereix Greenpeace, sí que podrem tenir més certesa de si tendim a comprar un producte transgènit o no, perquè et diuen s'estan utilitzant més.
Aquestes jabús, etcètera, etcètera. Mira, per cert, hem trobat, ara que parlàvem això de l'etiquetatge sobre els transgènics, la Generalitat de Catalunya té el seu departament de consum, la seva pàgina consum.cat, i aquí resol alguns dubtes sobre tota la qüestió transgènica. Diu que els aliments transgènics són aquells que han estat elaborats a partir d'un organisme modificat genèticament, que s'entén amb les sigles OMG, que coincideix amb OMG, també...
Exacte, és que t'escandalitza si dius... O els que contenen algun ingredient en la seva composició procedent d'un oh my god d'aquests. Llavors pregunta, des de quan és obligatori etiquetar els transgènics? Diu que el 18 d'abril del 2004 va entrar en vigor la nova normativa mitjançant la qual tots els aliments que procedeixen d'organismes modificats genèticament, és a dir...
de productes transgènics han de portar una etiqueta explícita que n'acreditin l'origen transgènic tant si són a granel com si són ingredients de productes elaborats. Per tant, i a cabo, actualment és obligatori que els aliments i pinços que continguin o procedeixen d'organismes genèticament modificats, l'home i gat aquest, portin una referència explícita a l'etiqueta sobre la seva composició en el cas que aquesta presència sigui superior al 0,9%.
Però saps què passa? Que Greenpeace diu que ha detectat que molts no compleixen la normativa encara. És que és això. Oh my god, és per això, eh? És per això. Clar, clar, clar. És que... Què passa? Truquen? Espera, espera, espera. No, però vosaltres sou la primera...
la primera prioritat, acaben de saber que ara no poden trucar. Has apagat el mòbil, Núria? Oi tant! Escolta, que si anem a trucar, potser va ser algú de Greenpeace. Sí, que anava a dir, escolta, deixa'm posar el telèfon, que jo vull parlar. No, escolta, perdona, si has d'atendre... Home, si veig que és la meva font de Greenpeace, t'asseguro que ho flapasso directament. Va, va, va.
Bueno, en fi, i acabem parlant d'una altra notícia també positiva a favor de la pesca sostenible. Tot molt l'agropecuari avui, Núria. Bueno, avui sí, una mica d'aquest camp, perquè estava mirant altres temes i la veritat és que se'm feia difícil aquesta setmana destacar-ne de positives, a veure, que no fossin les tèpiques que podeu arribar a comentar vosaltres,
Perquè ja us arriben a redacció. Perquè suposo que avui mateix ja heu parlat d'aquell robot que diu que pot servir... No hem parlat, però ara ho busco perquè ho comentarem. Ah, sí, sí. Doncs clar, les que són més típiques, les que ja surten als mitjans habituals, doncs clar, què passa? Que jo penso que ja les doneu. Llavors intento buscar les que són diferents. I a vegades dintre de les diferents, doncs em trobo que em costa.
I bé, això de favor de la pesca sostenible és que és molt important el fet que es prengui consciència que, clar, hem buitat tant els mars, a part d'haver-los contaminat tant, que hi ha espècies en perill d'extinció. Llavors, si es va pressionant més que la pesca sigui sostenible o bé, i aquí podríem enllaçar-m'ho dels transgènics, que si estem en una piscifactoria que se'ls estigui
alimentant d'una manera correcta, perquè pot ser que els seus pinços siguin transgènics, llavors això tampoc ens ajuda gaire als humans. I dius, jo menjo peix i menjo sa. No, tu menges peix i ho de sa ho posem en una interrogació, no? Sí, sí, sí. Doncs fer aquestes campanyes, sobretot perquè no hi hagi aquest expoli marí que concretament s'està adonant, no? Però que també és veritat que estan sorgint iniciatives
i que fins i tot els mateixos pescadors van prenent consciència que això tampoc els beneficia a ells, i aleshores es van sumant a fer una pesca més sostenible, que requereix complir uns determinats requisits. Que si tu pesques un determinat tipus de peix, sortiràs amb les xarxes de la mida per aquell peix, impedint que peixos d'una altra mida puguin quedar enganxats.
que sobretot multipliques el dany perquè et carregues moltes altres espècies. I això em fa pensar en una notícia que segur que heu pogut donar que el fumet de peix de roses està tenint tant d'èxit a Austràlia i que ho fan els tropis pescadors que llavors diu que han trobat una sortida molt bona també pel seu peix perquè pobres, vulguis o no, noten com es compra menys
Em pesquen menys, em venen menys, o sigui, tot és un peix que es mossega la cua. I van tenir la idea de fer un fumet de peix, el van portar a unes fires a degustar i va ser un producte estrella. Saps com un producte de revelació, les fires d'alimentació? Sí. I que a Austràlia van signar un conveni. Els hi ha agradat tant que han de començar a enviar ja bastants palers. Sí.
i que creuen que podran omplir un container sencer en dos o tres mesos de comandes i que ja s'obren al mercat perquè hi ha als Estats Units i al Japó. I els pescadors deien, i això a més a més ens ha alegrat perquè és una via complementària de la nostra activitat que ens dona com una trajectòria de futur, un recorregut de futur. Sí, sí.
i he pensat, i de pas ho enllacem amb aquesta notícia. No, ben fet, ben fet, ben fet. Aquí hi ha hagut tema, aquí hi ha hagut tema. Aquí hi ha hagut tema. T'ha agradat el tema de Roses. Digues, Susi, digues. Núria, escolta, mira, et volia fer una pregunta, jo. Ah, a veure. Just a l'inici de la teva trucada estàvem parlant que evidentment són notícies positives i, clar, tu no et podem trucar un dia i que estiguis com tristona, no? Tu suposo que deus tenir algunes eines com per...
per obligar-te o per generar el bon rotllo, no?, en el cas que no estiguis... Sí. Sí. Dóna'm alguna pista, va. Ah, ah, ah, o sigui, què fas tu, Núria, quan la trobes malament, no?, també, una mica, quan tenim un dia baix, per exemple... Exacte, i la feina que tens, per exemple, no et pot permetre, no?, estar baix. Tenim tota la raó, perquè, a més, la major part de la meva feina significa que quan estic amb les altres persones...
les escolto, les atenc, estic activa, estic empàtic, o sigui, que imagina't que anés allà amb una cara molt seriosa, no interactués amb elles... Clar, perquè a més has de ser un referent per a aquestes persones. I els hi haig de fer una mica de mirall en el sentit que elles es vagin trobant la resposta amb molta serenitat. Si jo què diria? Estic de baixó o no estic enfadada, que també em passa, eh? Sí, clar.
haig de saber com gestionar-m'ho. Com m'ho gestiono? Mira, d'entrada, a veure, parteixo que la feina m'agrada molt... Perdona, és com una mena de sessió de coaching que li estàs fent a l'associat amor, no ara? No, a mi mateixa me la faig, ja. Ah, tu mateixa, no, perquè heu recordat que la Núria Oriol... Clar, és coaching, allà. A veure, què fas? El secreto més ben guardada. El secreto? A veure, Múria, sí. Doncs, aleshores, el que faig? Secreto intel·ligent. Clar. Doncs...
em miro al mirall, als ulls, i dic, saps, tens tot el dret, està trista, està de baixón, està enfadada, i estant així, jo t'estimo de debò, i com t'estimo de debò, tenim per davant un dia que no deixarem que es perdi, que per molt que estiguis trista, enfadada, o com estigui en aquell moment, aquest dia continuarà sent un dia en què jo t'estimo,
i que estimaré els altres i posaré la meva pare. Això m'ho dic mirant molt tu. Oh, grau! Em balla, uah! Escolta... Directe. Però tu ho dius en veu alta o ho penses? No, no, m'ho dic en veu alta, eh? Perquè ho dic sola, perquè no em vegin per casa parlar sola. La meva cosa no m'importa, perquè ja està acostumat i a més deu dir que bonic tot el que diu. Ara m'ho dirà a mi, que m'estima, perquè clar, llavors li dic també t'estimo a tu, Keti. I la Keti diu ja m'ha tranquil·litzat.
Ja pot continuar enfadada o trista que m'estima encara. Molt bé, molt bé. Això que faig de... T'estimo, Keti, t'estimo, Núria, enfadada, tristitat. Per mi és molt potent perquè jo havia passat una etapa a la vida en què si m'enfadava o m'entristia o aquell dia no era el més agradable per mi, pensava que aquell dia era un dia perdut, era un dia... Ostres, quin fàstic de dia, quin dia amb problemes, un dia...
que a més a més el portava disgust i que en el fons no sabia com estar bé amb mi mateixa, més ben dit, no estava bé amb mi mateixa. Però a mesura d'anar-ho treballant, també treballant afirmacions, treballar la serenitat, relativitzar els meus estats ànims, per exemple, els relativitzo. Jo puc estar enfadada o trista, però és puntual, això passa, també m'ho dic. Ei, Núria, tu saps què passa, sempre ha acabat passant o has acabat superant. O trobes la solució, o senzillament ho acceptes,
Per tant, com és transitori, ara no anem a espatllar el dia que tens per endavant. És transitori. I en aquest moment estàs trista, en aquest moment estàs de mal humor. Però és transitori i passarà. I mira, i si avui t'acun dia o una setmana de baixons... Tens la gossa que et va dir que sí, eh? Sí, que és que m'estàs recolzant. Dius, sí senyor, ja estic d'acord. Doncs acceptarem que aquesta setmana té vés de baixons. Però no tirem.
que quina merda de setmana que t'ha tocat viure, sinó senzillament és una setmana que l'he viscut trista, o l'he viscut enfadada, o l'he viscut de baixón. I a pesar de tot, això em porta a un aprenentatge inter. Són de les meves eines i els meus secrets, per anar tirant endavant quan em trobo amb dificultats. I continuem a l'ofici de viure, avui amb la Núria Oriol, i com pujar a l'autoestima. Perdona, però és veritat, això a més funciona, no, Núria?
per mi molt, eh? De debò. Ha estat un entrenament de cada dia i d'anys, eh? Parlo, però funciona molt. Que suposo que també... Perquè, si no, dir-li als altres que mai m'enfado o mai estic trista és que... Poliana, tu... Hi ha gent que, escolta, que necessitaria un mirall constant davant seu, eh? O sigui, anar amb un mecanisme com un mirall i dir-ho tot el dia, perquè hi ha gent que té males poses, eh? Estant malcarats sempre... Home, clar, sí. Eh?
Clar, perquè a vegades cal estar predisposat, no?, també, a fer aquest canvi d'actitud, perquè a vegades estàs tancat i ets un pessimista de mena i també és una excusa, no?, per no sortir d'allò. No és com que si et fas la víctima constantment és com perquè haig de canviar res, no? Sí. No m'agrada tant assenyalar les persones, o tu t'has expressat superbé, eh?, però vull dir...
A vegades és una opció continuar la teva postura, perquè és veritat, és amb el que estàs habituat, o sigui, ja està, ja estàs familiaritzat, o fins i tot te serveix per...
per defensar-te dels altres o per resoldre situacions difícils. Núria, aquest és un tema superinteressant, ja ho saps, el que passa és que ho hem de deixar aquí perquè hem de connectar amb les notícies de cada problema d'informació a les 6. Només li dono la raó amb ella en el sentit de dir, d'alguna manera has d'arribar al moment en què tu dius em predisposo a voler agafar un altre punt de vista. Núria, moltes gràcies. Fem una pausa per les notícies i després el consultor sentimental de l'Associamor. Molt bé, que vagi tot molt bé.
Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6. Primer de tota aquesta hora, sapiguem com se circula per les carreteres del país.
Doncs encara tenim 3 quilòmetres de cues a l'A2. Al Bruc, en sentit Barcelona, la via està tallada per un accident i s'estan fent desviaments per la Nacional 2 antiga. Cues a la B30, a Barberà, en sentit nord, i a Cerdanyola, molt compactes a aquesta hora, en sentit sud. Cues a la Peceta, a Barberà, en sentit sud, i a les rondes de Barcelona, hi ha entran de cues a la ronda de dalt. A Diagonal, en sentit Trinitat, i a la del litoral n'hi ha. A Can Tunís i Passeig Colom, en sentit Trinitat, i a Barceloneta, en sentit Llorat.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, no descarta que el procés sobiranista acabi amb un referèndum a tot l'Estat. Fons del Consell Assessor per la Transició Nacional, però, asseguren a Catalunya informació que aquesta possibilitat només es plantejaria si a la consulta els catalans no guanyés el sí a una Catalunya independent.
La Fiscalia es planteja demanar a la Infanta Cristina una fiança de responsabilitat civil de 600.000 euros per haver-se beneficiat indirectament dels ingressos de diners públics que va obtenir Iñac i Ordengarín a través de l'Institut NOS. La defensa creu que quan la Infanta declari dissabte demostrarà la seva innocència.
S'eleva avui del nombre de cadàvers recuperats per la Marina del Marroc del grup d'immigrants que han intentat arribar a Ceuta a través del mar. Els serveis de salvament continuen buscant a la zona, ja que en l'acció d'arribar a la ciutat autònoma espanyola hi han participat unes 400 persones.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, matís a l'informe del seu departament sobre alimentació infantil. Ruiz afirma que els 660 menors a què refereix l'estudi elaborat a petició del síndic de Greuges no tenen cap malaltia relacionada amb la malnutrició, però sí que estan en risc de patir-ne per la seva situació de pobresa.
La congregació catòlica Legionaris de Crist ha demanat perdó a les víctimes pel mal que va fer el seu fundador. Marcial Maciel, mort el 2008, el van expulsar després que les investigacions van posar el descobert que durant anys havia abusat sexualment de seminaristes i que tenia fills amb diverses dones.
El Banc Central Europeu no toca els tipus d'interès i els deixa el 0,25%. Mario Draghi assegura que no hi ha deflació i que les decisions per combatre una inflació molt baixa s'han de prendre tenint en compte el mitjà termini i no la immediatesa.
El govern de Moscou alerta que la carta olímpica i la llei russa prohibeixen la propaganda política o de qualsevol tipus en esdeveniments esportius. Avui, la vigília de l'inauguració dels Jocs de Sochi, el secretari general de l'ONU ha criticat la política anti-homosexual de Rússia.
El Barça-Bàsquet ja viatja cap a Màlaga, on demà debuta la Copa contra el Tenerife. Avui comença la competició amb el Madrid, que era en Canària, i l'única, Hakai. El tècnic de l'espanyol Javier Aguirre inclou Lanzarote i Àlex Fernández a la llista convocats per jugar demà contra el Granada. En canvi, han deixat fora Sidney i Torje. I els Jocs Olímpics d'Hivert de Sochi ja estan en marxa. Aquest divendres se'n fa la inauguració. La primera esportista catalana a debutar és Laura Orguer, que ho farà dissabte.
Pel que fa el temps, el vent continuarà sent fort, sobretot a les zones altes del país i a l'Empordà. Només s'espera cel ennobolat al vessant sud del Pirineu i al Prepirineu de Lleida, on de cara al vespre i, sobretot, la propera nit hi podrà ploure. Cota de neu al voltant dels 1.600 metres. Demà bufarà vent de ponent amb algunes novolades al nord-est del país i ambient menys suau. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passant 3 minuts de les 6. La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola són els temes que es tractaran aquesta tarda al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. És un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i debatran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui assisteixi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política
Ciutadana Identitats. Pel que fa a la prevenció de residus, des del món local no es té gaire influència en aquesta qüestió, però sí que es poden tirar endavant iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus. De fet, avui es presentarà, es tractarà el pla local d'aquesta matèria i la proposta d'ordenança municipal de residus. Tot plegat comença a les set de la tarda, d'aquí a una hora.
El nou CEP, ecologistes de Catalunya, organitza dissabte una desbrossada forestal al torrent de Can Cortès. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica per culpa de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària. Des de l'any 98 que l'antietat ecologista té un petit bosc al torrent de Can Cortès i des d'aleshores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint per culpa, entre altres coses, de condicions meteorològiques extremes, com ara sequeres. Des de fa uns anys, però,
La intensitat de pluges ha provocat l'efecte contrari i han crescut molts matolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. La idea d'aquesta desbrossada és, per tant, podar-los i netejar aquesta zona. Tothom qui vulgui participar pot fer-ho anant cap a la torrent de Can Cortès a partir de dos quarts d'onze al matí aquest dissabte.
I acabem aquest billet i explicant-vos que ja s'han posat a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona, que es farà a Sant Just. Cada any, Just Dona organitza aquest sopar que pretén celebrar aquesta jornada a nivell mundial, que es comemora el dia 8 de març. El sopar es farà un dia abans, divendres 7 de març, al restaurant en el punt de Sant Just. Els tiquets es poden comprar per 20 euros al centre cívic Salvador Espriu i al centre social El Milenari. L'últim dia per comprar-los és el 20 de febrer.
I de moment això és tot. Més informació a les 7 del Sant Jus Notícies edició vespre.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Llagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Llagonal. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, va, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Taspè.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Gràcies per escoltar-nos una estona més. D'aquí uns moments tindrem l'Arnau Cònsol a la seva secció habitual ja de llibres, com cada dijous. També la Susi Amor, el consultori sentimental. Susi, bona tarda de nou. Hola. Bona tarda. Bé, i a més a més també, abans de tot això, com sempre, i cada dijous tenim la nova secció de comerç local. Avui parlem de Fisioquines.
Fisioquines és un centre de fisioteràpia i rehabilitació situat aquí a Sant Just, al carrer Miquel Reverter, número 18. Per saber ben bé què hi fan, hi tenim el Juanjo Aragon al telèfon. Juanjo, bona tarda. Molt bona tarda a tots. Hola, bona tarda, benvingut al programa. Gràcies per atendre'ns. A veure, explica'ns què és el que feu exactament a Fisioquines. Aviam, a Fisioquines realment ja fa des que no es fa res. Perquè des de finals del 2012... Sí...
Vam iniciar una tasca diferent, el nom dels centres és diferent i la direcció també és la portada de gent que no és la que hi havia abans. I tu ets el mateix? És el mateix, però les persones que hi treballen no són les mateixes. Ja veig que hem començat amb mal peu l'entrevista. No, home, no, per això estem. No, Juanjo, em sap greu. Ens havien passat dades que no les teníem actualitzades. Per tant, a veure, com us dieu ara?
Bueno, el centre es diu Aracap. Aracap, d'acord, mira, m'apunto aquí. Ah, però Fisioquines no és que sigui algun tipus de fisioteràpia, sinó que era el nom de... Fisioquines era un nom comercial. Ah, un nom comercial, no, és que jo em pensava que era Fisioquines com és fisioteràpia, saps? Un tipus de teràpia, no? Exacte. No, no, no. És un joc de paraules. Fisioquines realment agafa l'arrel de la paraula fisioteràpia i la paraula kiné és fisioterapeuta en francès.
I aquest era el nom comercial de l'antiu Fisioquines. Però ara és ARACAP, eh? Correcte. Va, va, escolta, tornem a començar. Avui a la secció de comerç local parlem d'ARACAP, un centre de fisioteràpia i rehabilitació situat al Miquel Reverter número 18, que es diu ARACAP. Per saber una mica més de tot això, tenim el Juanjo Aragón al telèfon. Juanjo, bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Bona tarda, Juanjo, què tal? Escolta, va, explica'ns a mi què és el que fem exactament a ARACAP.
Mireu, ara cap el que fem són moltes coses però totes molt relacionades entre elles. Per una banda fem rehabilitació, tractaments de rehabilitació adreçats sobretot a mútues privades, que en aquest aspecte tenim pràcticament totes les mútues en concert a Catalunya. Després també fem fisioteràpia a nivell privat i osteopatia, que aquesta és la principal diferència amb l'antic fisioquines. Fisioquines...
era molt més rehabilitació, sobretot, i fisioterapia. Nosaltres oferim encara més coses com l'osteopatia. Això de l'osteopatia, què és ben bé? Perquè n'hem sentit a parlar, i a més o menys coneixem algú que, mira, doncs he anat a l'osteòpata, però això, Juanjo, en què consisteix aquest tractament? Bueno, intentaré sintetitzar-ho, perquè potser necessitem dos programes per explicar-ho. En principi... És la pregunta que fa tothom quan entén aquesta paraulota, no? Ja te la deu saber de memòria, no?
Sí, clar, és el tema sintetitzat. Aviam. L'osteopatia és una medicina molt antiga. Quan dic molt antiga parlo de finals del 1800. Va ser desenvolupada sobretot als Estats Units per un senyor que es deia Andrew Taylor Steele. D'aquesta història dels Estats Units, al final, i per resumir-ho, va venir a Europa, concretament a Anglaterra, i d'Anglaterra va anar baixant. D'acord? És una medicina...
que es pot complementar perfectament amb qualsevol tractament mèdic habitual que qualsevol persona pugui realitzar el que passa és que el seu concepte és molt més holístic molt més holístic dius holístic holístic vol dir que entén a la persona com tot un cos
i no entén la lesió com a una cosa individual. Ah, una mica com la medicina oriental, que diu que tot està relacionat i és psicosomàtic, així com la medicina occidental està separat com per calaixos, no? Si et fas mal, per exemple... Correcte. Si et fas mal, et trenques un o, doncs vas al... Com es diu això? Al tramadòleg. Al tramadòleg, exacte. Tu tens una època que tens una mica així malament, doncs vas al psicòleg, no? Està com separat per calaixos, no com la medicina oriental, que diu que tot el cos és un, no?
Exacte. És fàcilment, es pot entendre, perquè moltes vegades ens trobem lesions, per exemple, un esquins mal curat de turmell, en un any pot donar una lumbàlgia i en dos pot donar una hernia discal, per exemple, o una cietàlgia. Si nosaltres ens encasillem, ens fiquem en aquests calaixos que ara mateix comentaves, anirem només a mirar la zona lumbar. Cometrem l'errada de no mirar aquella lesió d'on ha vingut.
El consumat té un marge molt gran d'adaptabilitat, però a vegades, en comptes d'adaptar-se, el que fa és compensar. És a dir, per solucionar una lesió, crea una altra. Es reestructura ell mateix per compensar aquell punt dèbil del cos que està malament, no? I aquesta reestructuració és una mica el que l'estòpata intenta millorar i posar tot al seu lloc. Correcte. Busquem la causa dels problemes, més que no pas...
diguem-ne, un tractament més simptomàtic, com pot fer a vegades la medicina, sobretot la farmacologia, no sempre, no sempre. Moltes vegades els metges tiren molt el símptoma i no s'aturen a mirar una miqueta la causa del problema. També és veritat que avui dia amb la crisi i tot el sistema sanitari com està, ens trobem pacients que han donat moltes voltes i pobres ja no saben on anar.
I escolta'm una cosa, suposo que també hi ha una relació directa amb el tema emocional. Això també ho tracteu? Sí, això és importantíssim. Perquè el tema emocional al final té una conseqüència que és molt palpable al sistema nerviós i al sistema nerviós de la persona el que emet és una resposta. Normalment aquesta resposta és errònia. Poso un exemple. La gent que té molt d'estrès i es queda encarcarada. Són gent que normalment pateixen de cervicals,
que si em fa mal aquí a la zona entre els braços, que si sembla que la digestió no l'acabo de fer bé. Què està passant aquí? El teixir connectiu que ens algú calla, que és un tot, està format per dos tipus de fibres, que són el col·làgen i l'elastina. El col·làgen segur que us sona, perquè ara amb els anuncis de cosmètic tot és col·làgen. El col·làgen aporta rigidesa en un teixit, el que sigui.
Quan parlem de teixit connectiu parlem de músculs, ligaments, fàsties, d'acord? I l'helastina, com el seu nom indica, aporta més moviment, més elasticitat. Aquesta proporció en les persones, en un tant percent molt elevat de les persones, té que ser 50-50, no? Quan trobem una persona que és molt flexible, que li diem hiperlaxa, segur que coneixem algú...
és una persona que té més proporció d'elastina i no pas de col·làgen. Quan estem sota una situació d'estrès, el sistema nerviós central emet una resposta on estimula la secreció de col·làgen i nosaltres, a poc a poc, ens hem quedat més encarcarats. I al final acabem amb el MDT, me duele todo. Ve el pacient i, bueno, i vostè què li passa? Em fa mal tot perquè tal. Això seria un exemple d'una patologia...
que en principi enfaven l'esquena podria ser una cosa totalment estructural, muscular, però realment és psicosomàtic. A mi, per exemple, jo quan estic nerviós, a vegades se'm posa aquí a l'estómac, a la panxa. Sí, perquè el múscul de les emocions és el diafragma. El diafragma és una coseta que tenim quan ens posem la mà sota les costelles,
que a vegades fa mal i punxa, és el diafragma. Quan nosaltres agafem aire, respirem... A tothom ens estem tocant el diafragma, eh? A casa també, ja ho estic veient. A casa també, molt bé. Ja ho veig per la webcam, ja ho veig. Ah, val, val. Perdona, és veritat. Quan agafem aire, el diafragma baixa i els pulmons s'expandeixen. Quan deixem anar l'aire, passa al contrari. El diafragma torna a tirar cap a dalt i traiem l'aire. Quan tenim una situació d'estrès molt gran...
Aquest diafragma queda com encarcarat, d'acord? Es pot contracturar o entrar en espasma. Fins aquí la gràcia seria que respirem una mica més o una mica menys, de veritat? El problema és que tot el sistema digestiu, sobretot el digestiu alt, parlem de fetge, parlem de pàncreas i parlem d'estómac, es ve impregnat per aquest moviment diafragmàtic, d'acord? El diafragma puja i baixa i gràcies a aquest moviment les vísceres poden realitzar correctament la seva funció.
Si aquest diafragma no treballa bé, tot el que és el digestiu tampoc treballarà bé. Llavors parlem gasos, acidesa, digestió lenta, la sensació aquesta és que no m'endrà ni un gra d'arròs. Sí, sí, sí. Aleshores, per exemple, recomanaries fer unes quantes respiracions al dia, prendre-te uns 10 minutets i respirar bé, això? O no entra dins el camp de l'estoepatia, clar? No, no, a veure, amb tot el que siguin pautes d'exercicis que se li puguin donar al pacient
tot això és fantàstic el que passa és que clar, s'ha d'ensenyar a la gent a respirar si voleu podem donar unes pautes aquí no sé si ens anem de temps no, no, no, escolta, de moment tenim temps hi ha alguna pregunta més que farem però vaja, pautes per respirar podem aprendre si volem a fer una respiració que es diu abdominal o abdominodiafragmàtica tant senzill com estirar-nos mirant el sostre
amb els genolls flexionats, de tota manera que la zona lumbar queda una miqueta aplanada contra el llit o la cotxoneta que fem servir, braços estirats al costat del cos, però amb els palmells de les mans mirant cap a dalt. Aquest detall és important perquè així obrim la caixa toràcica. A partir d'aquí, quan agafem aire, inspirem, hem de pensar en que aquest aire ha d'inflar el ventre, d'acord? O sigui, imaginem que tenim un globus
i que quan agafem aire i inspirem, inflem el globus. Quan deixem anar l'aire, a l'expiració, fiquem el malic contra les lumbars, com si volguéssim aixafar el malic contra el llit i tirar-lo una miqueta cap a dalt. I a la següent respiració tornem a inflar el globus. És a dir, agafem aire, inflem el globus, deixem anar l'aire i amaguem panxa. D'acord? I això quantes vegades s'ha de fer?
Més que vegades, jo parlaria d'uns cinc minuts. Si voleu relaxar-vos, cinc minuteig està molt bé. I això ho recomanaries més cap al matí, cap a la nit o quan el cos t'ho demani? Bé, cada persona té el seu cicle. Normalment al dematí qui té nens va corrents perquè no han aconseguit que s'aixequin a l'hora, no arribo a la feina, hi ha un embús, el que sigui, no?
Això s'ha de buscar un moment del dia en què tu tinguis tranquil·litat. I el fet que hi hagi molta gent que no sàpiga respirar en edats avançades, tu creus que és per un mal hàbit que es crea quan ets petit? Perquè és una cosa que es dona per evident que sabem fer tots i al final, a mesura que et fas gran, t'adones compte que o tens nòduls o tens un bloqueig... El problema de la respiració, sobretot, ve en la fase de la primera infància. Parlem de l'esfera orofaringe,
I en aquest aspecte, si la evolució de la boca en el nen no és la correcta, llavors entrem en tot aquest debat de si el nen ha de xuclar el dit, si no ha de xuclar el dit, si el xicla cap a dalt, si el xucla cap a baix, el que està clar és que sempre hem d'evitar una respiració vocal. Si ens fixem, hi ha molts nens que sempre van anar amb la boca oberta. Aquí hi ha un problema, eh?
Hi ha un problema que probablement sigui un treball d'osteopatia, però també sigui un treball, per exemple, d'un oclusodentista, que és la persona que controla sobretot l'obertura de l'ATM, articulació temporomandibular. Tot això està molt, molt, molt lligat. També es mira el tipus d'oclusió. Seria un tema... Del tancament de la mandíbula, no? Sí, senyor. I del posicionament de la llengua. Perquè la llengua és molt gran i si la llengua està mal posicionada...
diguem-ne que el caudal d'aire que ens centra no és el correcte i llavors necessitem la boca com a accessori i això al final crea una cascada els músculs treballen en cadenes el que parlàvem abans un problema en una part del cos pot tenir conseqüència en una altra quan un nen respira amb la boca oberta fa servir molt tota la musculatura del coll són uns músculs que es diuen
supra-lloideos i infra-lloideos. I a partir d'aquí, la postura global del nen és com tirar d'endavant. Diguem-ne que seria un petit ja perut.
De fet, estem parlant, per si us heu apuntat tard a la conversa, amb el Juanjo Aragón, de l'ARACAP, d'aquí de Sant Just d'Esvern, ara sobre osteopatia. En fi, Juanjo, veiem que saps molt, a més a més, ja sé que és la teva feina, però vaja, a més a més, és un tema que donaria hores i hores per conversar. És superinteressant. És molt interessant. Ens tens aquí els dos escoltant-te.
Sí, sí, sí. Mira, no tenim més temps, però, si vols, ens podem plaçar a tornar-ne a parlar d'aquí uns dies o, vaja, quan et sembli bé, perquè la veritat és que ens sembla superinteressant tot això, eh? En tot cas, queda clar que l'osteopatia, doncs, vaja, també és una de les opcions a l'hora de fer tractaments i que funciona, a més, i funciona.
Ara cap, carrer Miquel Reverter, número 18 aquí a Sant Just. Juanjo, no tenim més temps, ens sap molt de greu. Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Bona tarda. A vosaltres, gràcies. Adéu, bona tarda.
6 i 26 de la tarda. Escolta, amb aquest ambient que ens ha fet el Juanjo tan tranquils i tan bé, m'agrada molt, eh? M'agrada molt, eh? M'agrada molt tot el que explicava. Si no, jo... Perquè tenim la secció de la sucia amor. Si no... No, jo m'hagués quedat 4 hores més amb el Juanjo, eh? Ja, però és que hem de fer la secció. Hem de fer la secció ja m'era esperada per tothom, que és la del consultori sentimental de la sucia amor.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Per cert, saludem una nova persona, un ésser humà, com diria alguns en Justenc. No, perdona, sóc una persona. No, no, no, per tu, per tu. Per tu d'una nova persona, una ullent que està al xat de radiodesvern.com.
que és l'amiga especial. Un aplaudiment per l'amiga especial que s'ha entrat al xat. L'amiga especial, teva o meva? No ho sé, diu amiga especial, diu hola, soc nova al xat, com va això? I l'Hermes li diu molt benvinguda, molt bé, aprenent a respirar, diu perquè no ens agafin cagarrines quan ens posem nerviosos, entre altres coses.
En fi, va, passem a l'espai del consultor sentimental de la Suci Amor. Fins ara has anat fent comentaris per aquí per allà, però ara hem arribat ja al teu moment, Suci, per parlar de l'amor. Tots els dubtes que tingueu, estimats oients, ens els podeu fer arribar a través del xat, per exemple, de radiodesvern.com o a través del mail, lapanyodelmurro, arroba gmail.com. De fet, avui tenim un parell de persones que ens han escrit, el Pol de Sant Just i l'Anna d'Esplugues,
que ara mateix m'imagino que deuen estar atents a la resposta que els puguis donar, però abans, com sempre, tens un tema per parlar sobre l'amor, les relacions i tot això, no?
Exacte, jo ara voldria tocar el tema de l'amor, quina influència té en la gran pantalla, no? Un gran motor de les pel·lícules és l'amor. Sí senyora, sí senyora, és veritat, de fet és un dels temes universals que s'ha tractat des dels antics grecs fins avui en dia amb les pel·lícules de Hollywood. Hollywood. Hollywood, eh? Chico conoce chica, chica se enamora, chico passa d'ell, después chico... la chica está con otro.
Però bé, clar, tenim les típiques pel·lícules de Hollywood amb final feliç, però també tenim les pel·lícules d'amors impossibles. Per tant, avui vols parlar de l'amor impossible? L'amor impossible, exacte. Un tema trist, aquest, eh? Un tema trist. A més, a mi últimament m'està tocant bastant directament, saps? Ah, sí? Perquè què et passa?
Fins ara tenia la porta oberta de la relació que estic esperant que acabi de sorgir entre tu i jo. I la veritat és que m'estic posant una mica trista perquè noto que no em respons. Jordi. Si això d'interferir en la secció que fem al programa, jo deixaria els sentiments a banda per això. I deixa'm dir-te que el que va passar, va passar.
Però... Una segona oportunitat, Jordi, sisplau. Susi, parlem de morts impossibles, si de cas, perquè has fet una recerca, no?, de morts que no poden ser.
Sí, mira, la primera pel·lícula es diu Tu i jo. No, tranquil·la, tranquil·la, Susi. Respira, respira. Vinga, puja els braços, puja els braços cap amunt, puja els braços al terra, puja els braços. I respira una mica. Notes el diafragma? Sí, el noto. El tens sens, eh? Sí, relaxa'l, relaxa'l, eh? Perdoneu, estimat oients, és un moment que no m'havia passat mai, que a una col·laboradora li agafés un... Estàs millor ja, ara? Sí, sí, estic millor. Va, va, va.
L'amor impossible, no? L'amor impossible, exacte, que es pot detectar en diferents pel·lícules i n'esmentaré algunes que són conegudes per tots nosaltres. Ah, per exemple? Titanic. Ah, Titanic, és veritat. Amor impossible, per què? Per un motiu de classes socials.
Tenien un amor però no podia ser obert. Ell no tenia un duro i ella era de quartos. És molt trist que en una relació que hi ha amor per factors externs això no pugui acabar de florir. De fet, els amors impossibles es caracteritzen precisament perquè un ja sap que allò no va enlloc.
I que sap que allò, per molt que insisteixi i ho forci, no té futur. Hosti, ets tan poc romàntic i tan realista. I amb tu quan comences una relació d'un amor impossible, tu no saps que és un amor impossible fins que no arriba al final. Fins que no veus que el Jack mor congelat, per exemple, no? Ah, per exemple. Bé, només pel·lícules així d'amors impossibles...
Dirty Dancing. Dirty Dancing, sí. Dirty Dancing. És veritat. I vindria a ser un cas bastant semblant. Sí, perdona, hi ha un cas que us passa a moltes noies, que us enamoreu dels professors. Que aquest és un professor de ball, no? O no? Sí, és el cas, però sobretot a Dirty Dancing el que passa és que ella és de l'alterne també i en canvi ell és de la prole, no? És un treballador, la seva família això no vol permetre. Clar.
Mira, de fet, el tema de classe, la pel·lícula Guants, per exemple, ens diu aquí l'amica especial al xat de la ràdio, o The Reader. The Reader també és un amor impossible. Exacte. Sí, sí, sí. A més, és curiós perquè els amors impossibles són els més apassionants, no? I aquí es podria obrir un debat que dius, quan alguna cosa és impossible encara et posa més, no? És veritat. Basta perquè ens diguin que no, perquè ho vulguem encara més, no? Exacte. Per tant, això també... Home, mira, també l'amor funciona així, d'aquesta manera, no?
Si vols enamorar algú, digue-li que no, que no vols res. És una estratègia. Però és difícil executar-la, no de dir, ostres, estic penjada de tu i tu ara em vens a mi i em faig d'interessant. M'agrisco. Perdona, però és una tàctica de doble fil a vegades, aquesta estratègia, no? Perquè dius no, no, i l'altra persona et diu, vale, doncs no. Llavors què fas ara? Quedes allà enganxat. En fi, avui l'amor impossible, tema central. Alguna cosa més sobre aquesta qüestió o passem ja a les cartes dels oients?
Bé, ho comentava en una altra pel·lícula, que és una altra que és diferent, que és Eduardo Manos Tijeras, també del Tim Burton. Clar, però això era per una qüestió més física, no? Aquí ja no hi ha classes socials, sinó senzillament que el noi tenia tisores a les mans. Sí, exacte, però jo crec que els dos estan enamorats, però com que les seves condicions físiques eren tan diferents, això provocava que ni ells mateixos s'han d'un gossi en compte que estan enamorats. Algo semblant com el que et passa a tu amb mi.
Saps que estàs terriblement enamorat de mi, Jordi, i no em vols ser conscient. Vull dir, potser entenc que em vegis com més superior a tu i per això busquis aquesta distància. Però què m'estàs dient? Jo tinc els dits així com botifarrons, però no vol dir que tingui tisores els dits.
És una metàfora, Jordi. No metàfora, no metàfora. Ostres, Jordi. Però el pròxim dia li diré a la Núria, sisplau, que ens assessori amb el tema d'aviam què és el que puc fer per obrir-te els ulls, perquè si no realment aquestes males digestions que tens és perquè no ets sincer ni honest amb el que realment sents, Jordi.
Susi, ja t'ho he explicat abans, o sigui, jo vaig dir, vine a la ràdio, fem una secció sobre aquest tema, però temes personals, deixem-los. A més, el que va passar, va passar. I el passat, ja saps què diuen? No torna. Està allà. Ah, sí, és veritat, això diuen, no? Està allà. Menjar hormigues blanques a Telecinco que diuen el passat sempre vuelve, però això és una altra... Escolta, tu ets escorpi, aleshores? No, jo soc peixos, jo soc peixos. Soc peixos, soc peixos. Va, anem a les cartes dels oients? Ahà, som-hi. Estàs bé per això, tu o no?
Bueno, estic tensa avui. Tinc el dia franc matí, no us perbo queixar. A veure, la primera carta dels oients que ens han enviat a la penya del morro arroba gmail.com és del Pol de Sant Just. Diu, hola, sociamor. Gràcies pel teu espai a la ràdio. T'escolto i aprenc molt. Estic molt agobiat i necessito assessorament. Estic en una relació des de fa un parell d'anys i ara estic veient molt clar que ho vull deixar.
El problema és que no m'atreveixo perquè tinc por de fer-li mal. Fa uns quants dies que intento treure-li el tema, però la veig tan enamorada que no m'atreveixo a donar el pas. Sempre teu, Pol de Sant Just. Ostres, Pol.
No és la primera vegada que sento un cas així. Però, Pol, el que estàs fent tu és posposar un mal o un efecte, diguem-ne, que acabarà passant un dia o un altre. Aleshores, l'únic que estàs fent és posposar, i això és fatal. Si tu tens clar que aquesta relació la vols finiquitar, per dir-ho d'alguna manera, jo crec que quan treballs t'hi posis, millor. A més, hi ha una altra cosa...
que és que a vegades quan ens trobem en aquestes situacions pensem que l'altre no ho veu. I les coses es senten, es respiren, les energies es noten. Segurament ella ja no nota com estaves abans. Perdona que talli, però ell diu que la veu a ella molt enamorada encara.
Però això no vol dir que ella no ho estigui veient, que el pol s'està refredant. Les dones amb aquestes coses tenim un sisè sentit, que es diu. I probablement ella no s'atreveix a treure-li el tema, perquè sap que si treu el tema ell dirà, doncs mira, justament que em treus el tema, aprofito per dir-te que...
Aleshores, jo et recomano que siguis honest, a més, que li diguis, perquè si tens por de dir-li, per fer-li mal... Li faràs igual, no? Exacte. Li faràs igual. Sí, sí, li faràs igual. A més, quan abans li diguis, millor, i ella tindrà temps ja de començar a refer la seva nova vida. Clar. Bé, doncs aquest és el... O sigui, digui-li ja i deixa-la ja. És la recomanació que fas tu. Un tacte, perquè et pots una mica bastu. Bé.
Bé, seguim a la següent consulta de la Susi. Amor és l'Anna Desplogues. Diu, hola, Susi, ho estic passant molt malament. M'estic enamorant del nòvio de la meva amiga i no sé com parar-ho. Haig de seguir l'impuls o l'haig de frenar? Sempre teva, Anna Desplogues.
Bé, jo puc fer comentaris, no? Mal rotllo, eh? Això, mal rotllo, enamorar-se del nòvio o de la seva amiga. Sí, podríem dir amb una sola paraula que això és un marronaco, eh? És un marron impressionant. Per què cal fixar-te en qui no et toca fixar-te, no? És un mal que patim tots. Clar, però això passa molt, no? Que la gent que té parella està com... Sempre es lliga més quan tens parella, diuen. Sí, sí, ja estàs allò més sexy, no? Estàs més sexy, estàs més sexy.
Quan estàs ben servit, doncs, desprens alguna cosa que fa que nosaltres es fixin en tu, no? Estàs més tranquil, vas més relaxat, per la veritat. No, perdona, però no volia tallar, és el teu moment. Contesta a l'Anna. Aviam, Anna, per començar a dir-te que estàs ficada en un bon marrón, aleshores, jo crec que aquí has de valorar què és el que t'interessa més, si aquesta relació d'amistat que tens amb aquesta noia, si realment és important o no és important, o si és més important per tu els sentiments que tens cap a aquest noi.
primer de tot, valorar això. Però jo crec que una amistat és una amistat, i d'homes, que n'hi ha molts d'homes, no cal que et fixis en l'home de la teva amiga. Precisament, s'ha hagut d'anar a fixar en el nòvio de la amiga, eh? Sí, sí, aquestes coses acostumen a passar, eh? Però, clar, aquí potser, no pot ser advocat al diable, però el nòvio, el noi, alguna cosa haurà fet perquè ella pensi, l'Anna desplugues, que pot tirar endavant això.
Clar, és que aquí suposo que ens falta una mica d'informació, perquè vés a saber aquest xaval si va per aquí tontejant per aquí per allà, saps? Aquest és un tema important també de tenir en compte. Bé, doncs, si a cas, Anna Despluga, si ens estàs escoltant, per favor...
decideix que posa una balança exacte, sí el dijous que ve tornarem a estar aquí envies més informació detallada sobre quin tipus de relació tens amb ella i quin tipus de relació tens amb ell i sobretot si ell ha tingut algun tipus de comunicació amb tu bé, deixa'm saludar en aquesta taula de l'amor s'incorpora el senyor Arnau Consul que té molta experiència en aquest camp Arnau, bona tarda bona tarda
Bé, d'aquests moments farem la secció de llibres, eh, com cada dijous. Som l'amor? Què? Bé, com vulguis tu. Tu ets el responsable de la secció de literatura de la penya del morro, però abans, mira, deixa'm comentar que l'amiga especial ha escrit al xat de radiodesvern.com. Llegeixo directament, eh, això és una història. Estava preparat. També podeu trucar, si voleu, eh, al telèfon de la ràdio, 933723661, i la Susi, al nostre consultori sentimental, us atendrà. A veure què diu. Diu, l'amiga especial diu...
Hola, Susi. Jo noto que el meu amic especial... Ostres... M'enganya. Amb punts suspensius? Amb moltes. Punts suspensius. He vist xupetons, tonteos, preservatius usats a casa seva. Punts suspensius. Però ell ho nega, punts suspensius. Deu ser que m'ho estic imaginant, oi?
Home, imaginar-te que veus condons, imaginar-t'ho, imaginar-t'ho, o hi són o no hi són. Clar, jo tinc un problema. Aleshores, per això, aquesta amiga especial té una mica especial. Tot és molt especial, eh? Tot és molt especial aquí.
Jo entenc com a concepte d'amic, amiga especial, que és en plan... Estic amb tu, però puc estar amb qui em doni la gana. Aleshores, si trobes condons... És el que hi ha, no? És el que hi ha, és el que hi ha. Que no sigui una amiga d'un altre planeta. Una amiga especial, però clar, amb... Ah, amb marciana, no? Marciana, no? És una mica pillada, aquest. Home, jo m'arromaco, evidentment, eh? Però jo aquí veig un novel·lon, eh, també. Ah, sí? Tu t'ho tires cap a l'aleta d'atura, no? Mira, que l'escola serà bé. És veritat, és veritat. Exacte, sí, sí. Sí.
Bé, doncs, aleshores, jo crec que aquesta amiga especial, si li molesta que el seu amic especial faci coses d'aquestes, que es plantegi deixar de ser amiga especial i que canviï de categoria. Que, per exemple, parella, nòvia, muller...
Tocar el dos? Tocar el dos, també és especial. En fi, ho anem acabant ja ràpidament, Susi. Jo ja saps que tinc un amic que sabent que tens el consult d'Ori, sempre em fa preguntes i em diu coses. Mira, aquesta vegada em diu que té una nòvia de fa anys,
però que ara se n'adona que li comencen a agradar una mica els nois. I llavors diu que el gimnàs... Això m'explica ell, és un amic meu. Com es diu aquest amic teu? Al fons.
Alfons, al fondo, no? Sí, no, l'alfons, això, que em comenta que, per exemple, està al gimnàs, es queda més estona canviant-se la roba per veure més nois despullats, o que, per exemple, fa temps que no ho fan amb la seva nòvia, i llavors ell diu que no ho sap, que se sent una mica, m'ho diu ell, l'alfons, m'ho diu, que se sent una mica així com, bueno, que, escolta, i un noi, i si un noi, què? Eh, si és un noi, vull dir, que, què, què?
Bueno, si veu que la cosa tira cap allà, el que ha de fer és ser honest amb ell mateix. I, escolta, que si tira els homes, doncs no... Pelante, no? Pelante, clar. El que passa és que hi ha un tema que hauria de finitidar aquí o solucionar aquest del tema de la nòvia, no? Clar.
Home, jo estic amb un noi i de cop veig que li agraden els nois i... Durillo el tema, eh? Durillo, eh? Durillo. Com es deia aquest a mi? Què? Com es deia aquest a mi? El... El... El... El... El... El... El fons. Ah, com és que t'ho has hagut de pensar tant? Què? Com és que t'ho has hagut de pensar tant? No, perquè... Estava aquí mirant les músiques i... Ah, home. I tot plegat. Eh... Mira, l'Hermes... L'Hermes pregunta... Què passa? Ha, ha, ha, ha...
Perdó, és que veig les cares de la gent de la redacció que està acusant a gent per a l'estudi. Miraretes de gimnàs, vols dir? No, és un amic. Que no sóc jo, eh? No, que no sóc jo. Perdona, Arnau, tu també havies pensat que era ell?
Bueno, i d'Alfons, és el típic nom que s'ha deput. Dius, no ho sé. L'Hermes pregunta si l'Alfons no jugarà... Hermes, no? Sí, mira, és que jo és just portador d'un llibre que és parlar de Déu, si penses... Hermes, no? Hermes era el teu missatger. Sí, sí, ja. Sempre anava representat amb unes ales als peus, eh?
Això és tan real com Alfons, no? No, no, és veritat. Es diu Hermes, eh? Es diu Hermes, es diu Hermes. Perdona, escolta, no et fiquis amb l'Hermes, que es diu Hermes, de veritat. Jordi, l'Alfons aquest no jugarà al Seulín Soccer, que és un equip de futbol on l'Hermes i jo juguem junts.
Bé, en fi, escolta, abans ja de... Deixem aquí la secció. Estàs nerviós, Jordi? Què et passa? No, perquè és que tenim poc temps ja per la secció de llibres amb l'Arnau Consul. Susi, moltes gràcies. Com sempre, ens has il·luminat i ens has ensenyat a tots una mica més com moure'ns en el complicat i difícil món de l'amor.
Escolta'm Jordi, per això em puc quedar aquí una estona més per estar amb tu. Sí, no hi ha problema. Bé, no hi ha problema. Ara toca secció de llibres amb l'Arnau Consul.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro. Ja ho hem sentit. Arnau, bona tarda, què tal? Bé, bé, bé. Avui vinc amb moltes coses. Ah, sí? Doncs vinga, va. Sí, sí, no sé si tenim temps, però les intentaré encabir tant com pugui. Entrem en matèria. Per on vols començar? Perquè, per exemple, tenim sobre la taula el llibre del Joan Lluís Lluís.
Bé, doncs, si vols, comencem amb el llibre, això rai. Jo pensava deixar-ho això per més enllà, però... No, no, escolta, a més l'acabo d'introduir, eh? Les cròniques del Déu Coix. Ah. Publicat a Proa, Joan Lluís Lluís, que, a més a més, porta il·lustracions del Perico Pastor. Una que m'agrada especialment, que és la de la portada. El Perico Pastor és un pintor que a mi m'agrada força, que té un traç molt personal, que és molt... En fi, a mi m'entra, per entendre'ns, eh?
Més enllà d'això, però, clar, la gràcia és al llibre, no pas les il·lustracions. Per les il·lustracions, doncs, bueno, n'hi ha tant, tant. Però el que realment jo vull recomanar, i ho faig, i ho dic així públicament, no em fa res, perquè me'l va recomanar el Joan Pujadas, que a vegades sé que escolta aquest programa. Sí, sí, senyor. Doncs perquè...
Bé, crec que val molt la pena. El Déu Coix és un déu de l'època dels grecs, és a fest, que els romans coneixíem amb un altre nom, i que és volcar, exactament, i que és el déu del foc, és el déu de les profunditats. De volcar, evidentment...
doncs em vindrà el que tots encara avui diem volcat. Tots que ells ho escrivien amb u i ara ho escrivien amb u. És la manifestació de la terra amb foc, amb fúria, amb destrucció. Per això ells el coneixien com un déu destructor, un déu d'ulletx, un déu coix, un déu que no sortia mai.
Doncs bé, el que s'imagina aquest llibre de Joan Lluís Lluís és justament que, després de la mort, la desaparició, per dir-ho millor, de tots els déus antics, substituïts per un déu magne, que d'alguna manera encara subsisteix fins avui, i hi ha gent que el va adorar, d'alguna manera. De les religions monoteïstes, no? De les religions monoteïstes, cadascú hi posa un nom diferent, però en el fons la idea és aquesta. De Déu, de la Nibuda...
Buda ben bé, no. Però, en tot cas, hi va haver una època en què la gent creia en molts déus i eren politeïstes. Però hi ha un moment que aquests déus
es moren, o més que es moren, desapareixen. El llibre aquest, d'alguna manera, ve a parlar d'això, i s'imagina que de tots aquells n'hi ha un que sobreviu, i justament és aquest, el Déu apartat, el Déu que vivia sota les profunditats, i és un Déu que, aleshores, té la capacitat de reinventar-se, anar agafant formes humanes, i aleshores va passant al llarg dels segles. Viu al segle VII, hi ha un capítol del segle VII, després el XIV, el XV, i, evidentment, va explicant des del seu punt de vista, de Déu en el qual ja no creu ningú,
doncs quines són les atrocitats que comet el 9-10. I a partir d'aquí va jutjant. I arriba fins al present...
on d'alguna manera es jutja de dir, i aquest Déu també ara està començant a desaparèixer, perquè els homes l'han superat, perquè d'alguna manera han trobat altres coses en què creure. La seva lectura és a dir, en el que creuen ara els homes ja no és ni en molts déus, ni en un sol Déu, sinó en les màquines que els fa tot. I deixa una pregunta cap al final, és a dir, i no hi haurà un moment en què les màquines faran desaparèixer els homes?
Les cròniques del Déu Coix, de Joan Llis Lluís. Publica per l'àmbit.
Escolta, quina sentència. Realment agafa ganes de llegir-lo. És un déu que li han pres la feina, el fan fora de la feina, llavors hi ha un altre jefe i després, de Déu a Déu, jutja com li estan anant les coses. Des de sota, des de la intimitat, pràcticament.
Això és una novel·la que en el fons és una mena de, no ho sé, quasi d'assaig en forma de contes, de capitulets que van passant i tot plegat a acabar resultant un llibre apassionant. L'Hermes, el fiques amb el seu nom, diu molt quadrat tot, amb la música diu bravo, he, he, he.
Escolta, la ràdio és això, eh? No, no, la ràdio no, el guió. El guió és això. Hores i hores, hores i hores. Preparant el programa. No ens enrotllem perquè no explicarem ara els secrets de la ràdio.
Arnau, parlem de més qüestions, si et sembla. Jo avui tenia moltes ganes de parlar, un, l'Amélie Nothom, que és una... Qui, perdona? Amélie Nothom. Ah, Amélie Nothom. És una escriptora francesa. Sí, clar. Efectivament, el nom no enganya, el cognom fins i tot, bueno, podria enganyar més, però Nothom, dir-ho així segons com. Amélie Nothom.
És una escriptora que pràcticament escriu una novel·la, o publica, millor, eh? Publica una novel·la a l'any, molt popular a França. Una miqueta. El Woody Allen de les lletres franceses, en aquest cas, a França és molt popular. Aquí també publica Anagrama. I justament, algun dia hem parlat que Anagrama ha decidit passar-se al català, o per dir-ho més concretament, treure una col·lecció de llibres en català. Ens en treurà 12 a l'any.
Això és el que ha anunciat Jordi Arralde. El primer, justament, serà el de Melino Tom, que treu a la vegada en català i en castellà. Una curiositat, i és que m'ha agradat molt el disseny, que ve a ser l'invertit del castellà. Si tots tenim al cap la idea d'un llibre d'anagrama, que són aquest testament a groc pàl·lid, amb una capçalera i uns títols molt curiosos, i una foto al mig. Un disseny senzill, però que fa 40 anys que funciona, i que fa...
Algú molt concret, i és que un entra en una llibreria i el llibre d'anagrama el veu ràpid. Aquest, aquest i aquest són d'anagrama. I si és lector d'anagrama, el que ha aconseguit aquesta editorial és que vagis a fixar-t'hi, intentis fullejar-lo, perquè realment s'ha fet un catàleg molt important. Bé, doncs el que fa en català és fer el revés amb el disseny. O sigui, la fotografia ocupa tota la pàgina i al mig hi ha un quadrat.
groc, gruguenc, que hi ha el títol i l'autor amb aquesta mateixa tipografia tan curiosa o tan pròpia, perquè tampoc no és que sigui molt complicada, però que et fa identificar anagrama. En tot cas, el llibre de Melitona Tom, que a més a més l'ha presentat avui a Barcelona...
O, de fet, fa poc, eh? Si no és... Exacte, perdó, eh? El presenta d'aquí 10 minuts, a les 7, passa que la notícia surti del migdia als telenotícies per arreglar la roda de premsa, allò que s'hi ha trobat i tal... I ha dit una cosa curiosa, que ell escriu per necessitat vital, que no pot no fer-ho, que s'aixeca a les 4 al matí cada dia per escriure...
I què és això? No, perdona, hi ha molta gent que això ho explica, eh? La gent que escriu i que és creativa. Sí, sí, que no pot, que no pot, que no pot. Escolta, tu, la musa t'arriba a l'hora que t'arriba. Però ella és per sistema, eh? A les 4 del matí ella s'atxega i s'hi posa. Una mandra. Una mica, he pensat. Jo no ho faria. I llavors, quan abans m'he corregit, és perquè he dit, diu, escriu un llibre a l'any. No, no, no, publica un llibre a l'any. Publica. Perquè el que ella diu és que cada any n'escriuen bé 4 o 5 de novel·les i publica una.
La revira i després la millor... Bueno, decideix que una... A lo millor les passa totes a l'editor i l'editor li diu, escolta, xata, una, i mira, la que m'agrada més, o la que per tema, doncs, considero que pot estar millor. En aquest cas, és una que es diu Barba Blava. Barba Blava. També és un mite que ha d'intentar revisar posant-lo al segle XX. Bé, doncs queda dit. Acabem parlant dels Premis Ciutat de Barcelona. Els Premis Ciutat de Barcelona.
Per cert, menció especial, ja vam comentar-ho l'altre dia, però a la Clara Segura, actriu Sant Justenca, que s'han portat el premi de teatre.
Però no és l'únic premi que s'ha donat a la ciutat de Barcelona. No, no, l'Amèrica l'assegura dos en una setmana, eh? Sí, senyora, sí, senyora. Pràcticament en dos dies, eh? Sí, sí, sí. No és la meva secció, però jo també volia aprofitar ara i dir, bueno, Clara, felicitats, és la meva veïna ara. Ah, sí? Sí, no, és que... Bueno, bueno... I ho he vist amb una barriada important i, bueno, som artistes. I què, què, què, què fa la Clara? La vam trucar l'altre dia i no la vam trobar per fer l'entrevista.
Bueno, home, però és que m'has de trucar a mi. Una miqueta jo... Ah, l'amic de la famosa, que després no la saluda quan la saluda pel carrer, però diu que és amic. Bueno, perquè és una cosa que ella ja m'ho demana. No em saludis perquè ho fa tothom i aleshores ja. Clar, clar, clar. Però ja una mica, no? Sí, però no és veritat, perquè la Clara Segura la coneixem i és molt propera i molt maca. Un aplaudiment per la Clara Segura.
Bé, fet aquest comentari, hi ha hagut premis de literatura, no? Home, doncs mira, justament dos en una setmana també n'ha rebut Jaume Cabré. Jaume Cabré ha rebut el premi Ciutat de Barcelona, no a la millor obra, perquè aquest any no n'ha escrit cap, són els del 2013, sinó...
a la promoció de la cultura catalana. El jurat ha decidit premiar, jo confesso, no en quant novel·la, que això si de cas ja ho va fer fa dos o tres anys, sinó com a... Bueno, és clar, és que l'han traduït a l'alemanya, a l'italià, al polonès, al francès, al danès, al nerlandès, al xinès, a l'anglès, al turc i a altres llengües. Clar, aleshores el jurat ha...
ha cregut que era premiable el fet de dir, clar, és clar, la cultura catalana amb Jaume Cabré, doncs clar, és que està arribant a tot arreu. És veritat, és veritat. Doncs el Jaume Cabré, que també és un autor premiat als Premis de Barcelona. I paral·lelament, aquesta mateixa setmana, Jaume Cabré, amb el jo, confesso, ha rebut un premi a França, el premi que dona Le Courier International, que és un seminari francès que forma part del Grup Le Monde. Oh, escolta, en el platini fa Jaume Cabré. Jaume, felicité.
Bé, doncs aquestes són algunes de les notícies que ens porta, com sempre, cada setmana l'Arnau. Tens alguna més? Sí, és que clar, jo crec que de llibres s'ha premiat el del Joan Carreras, Café Barcelona, en vaig parlar, vull dir, no és per res. I a banda, clar, és que és important... Avui vens pujadet avui, eh? No, home, però és que les coses van així, aleshores... Si no es valora un mateix, què faràs tu? Dir que, escolta, això m'ho vas... No, davant del mirall dir que t'estimes molt. Bueno, això de tant en tant ja toca. Això ho fa la Núria Oriol, va.
Però és clar, hi ha un altre, Sant Justen, que ha rebut dos premis. I jo crec que la setmana que ve hauries de trucar, ara, perquè ja em diràs no hi som a temps, no sé què. Enric Viladot, editor de Bien Edicions. Enric Viladot, conegut ja per tots, com l'ànima de les festes de Sant Just, per exemple. Per exemple, eh? Què he guanyat? Doncs a la seva editorial s'han dut dos premis, perquè la millor traducció és la que ha fet Jordi Martín Lloret d'uns...
d'uns contes d'un llibre de Boris Vian, d'autor francès, i és un llibre publicat per Edicions Viena, i el llibre d'Àlvaro Enrique, Muerte Súbita, doncs... doncs també. És un llibre que es publica a Viena, no em puc dir res més, però que en tot cas jo crec que valdria la pena. La setmana que ve... Vols que en parlem al teu espai, amb l'Enric Vilador? Sí, sí, sí. Fet això, eh? Fet? Ja ho tenim. Vinga, doncs amb demanda.
Bé, acabem el programa aquí i només ens queda dir que moltes gràcies a tota la gent que ens heu estat seguint, a l'Hermes, l'amiga especial, al xat de radiodesverm.com i també a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui.
La Carme Berdoia, la qualitat Sant Justenca, la Núria Oriola, les notícies positives, el Juanjo Aragón, que no he ensenyat a respirar avui, eh? Des del... Ara cap. Ara cap, ara cap, gràcies. Susi. També, home, la Susi ha mort amb el seu consultor i ja espera per tot sentit mental. Susi, moltes gràcies. I la setmana que ve. A tu, amor meu. Adéu, adéu. Bona tarda.
i l'Arnau Consol amb la secció de llibres. Arnau, que vagi bé. Així sigui. Adéu-siau. Nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que us ha parlat Jordi Domènech. Coneixem ara amb l'informatiu Vespre. Que vagi bé. Adéu-siau i molt bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Subiendo y bajando las mismas escaleras, andando boca abajo, sonando en tu cabeza, día a día, cada día, musear y soñar, que caigan estrellas para confirmar, que vuelvas a volver a mi vida, que vuelvas a bailármela, que la verdad no estoy nada mal.
Fins demà!
Fins demà!
Bailando hasta el Espíritu Santo se pone blando.
Estos danza libre, cardio sensorial, un movimiento oníquico, variablemente rítmico. Esto es la guerra y para ganar tendrás que liberarte del sentido del ridículo. No seas tan crítico, mátalo ya. Saca ese monkey-tonky-tonky, sabes que eres único. No hay tanto la jugada, deja claro ese evidente, consistentemente fuerte, quedan blancas picoladas.
Fins demà!
Bona nit.
¿Por qué bailando hasta el Espíritu Santo se pone blando? ¿Por qué bailando hasta el Espíritu Santo se pone blando? ¿Por qué bailando hasta el Espíritu Santo se pone blando?
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola ha debat avui al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just, un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debatran temes d'interès mediambiental. Comença aquesta hora a l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
També en clau mediambiental, el Nou CEP Ecologistes de Catalunya organitza dissabte una desbrossada forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica.
Pràcticament la meitat dels enjustencs tenen carnet de la Biblioteca Joan Margarit. Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han baixat les visites en un any. El 2013 la Biblioteca també va prestar més material. Aquest mes l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, el febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació amb un lletí electrònic.
Bona tarda. La prevenció de residus, l'estalvi energètic i l'ús de bicicletes al Parc Natural de Collsarola són els temes que es tractaran aquesta tarda al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. Un espai obert a tota la ciutadania on es presentaran i es debateran temes d'interès mediambiental i sostenible. D'aquesta manera, tothom qui hi vagi podrà posar de manifest les seves inquietuds i fer propostes per millorar la gestió de l'entorn. Hi haurà representació política, ciutadana i d'entitats. Sant Just Notícies.
Pel que fa a la prevenció de residus, des del món local no es té gaire influència en aquesta qüestió. Segons el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Oriol, són les administracions supramunicipals les que tenen competència a l'hora de crear consciència sobre prevenció de residus. Ho ha dit el Just a la Fusta. La prevenció de residus és un punt de vista municipal, és una funció que queda bastant reduïda. El gruix de la prevenció...
Està més llet en la taula de les institucions superiors. Tot de l'Estat o de la Unió Europea, per exemple, amb una llei d'envasos que priveixi segons quins envasos. Nosaltres tenim poca capacitat d'incidir segons quins.
A nivell local, però, sí que es poden tirar endavant una sèrie d'iniciatives per col·laborar amb la prevenció de residus, per exemple, reduir l'ús d'alguns materials en el dia a dia de l'administració o fer una ordenança que limiti la distribució de propaganda a les bústies. El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat d'avui es tractarà en concret el Pla Local de Prevenció de Residus i la proposta d'ordenança municipal de residus. Aquesta ordenança, segons explica Pere Riols, estableix l'obligació de separar els residus que generem a casa.
Un altre concepte important en la ordenança és l'obligatorietat de separar els residus en les fraccions estal·lars. Evidentment, no estarem en condicions d'exigir-ho. Hem d'anar incrementant la consciència en tots aquests àmbits, encara que això sovint ens porti a tenir reaccions d'alguns veïns que no li agradi que els diguem el que han de fer, no?
per això cal fomentar la consciència de la separació de les fraccions de residus. Un altre dels temes que es debatrà és la nova ordenança que regula la circulació de bicicletes al Parc Natural de Collserola, impulsada pel Consorci del Parc Natural. És un debat que porta temps sobre la taula i quantitats ecologistes en defensa de Collserola reclamen que reguli. Jordi Agulló, membre d'Alnus, CEPA Ecologistes de Catalunya, ha detallat què denuncien aquestes entitats.
És molt maco que la gent pugui gaudir del parc de Coixerola, però el parc de Coixerola té una invasió de 4 milions de persones cada any i té una estructura molt delicada de tanta utilització. I les bicicletes se'n surten dels camins autoritzats que són de 4 metres, no passen mai de 20 km per hora, se'n passen, els que baixen com a fieres...
A més, com que les bicicletes passen per curriols i camins per on no haurien de passar, el terra s'erosiona. Sentim de nou Jordi Agulló. I també tenen el costum de sortir-se, passar per mig del bosc, i la bicicleta, conforme va aranyant, fa un soc. I quan aquest soc ja té un metre de profunditat, l'abandonen. I ha sigut una erosió que això ja no se'n surt. Aquesta erosió necessita ja centenars d'anys perquè torna a omplir-se de terra...