Per aconseguir augmentar el nombre de visitants, l'Ajuntament vol que hi vagin famílies de tot Catalunya i no només de Barcelona. A més, es posarà en marxa una nova nòria que serà semblant a la que es va tancar ara fa dos anys. Les campanyes solidàries de recollida de joguines de cara a Reis es multipliquen arreu de Catalunya. És el cas, per exemple, de Cambrils al Baix Camp. Ràdio Cambrils, Elisabet Pereira.
A Cambrils, diverses campanyes de recollida de joguines s'han portat a terme aquests dies al municipi. L'associació Dones Amunt ha recollit joguines per la campanya de Nadal. Unes joguines que es repartenen entre aquelles famílies que ho necessitin per tal que cap nen o nena es quedi sense regals per reis.
La recollida de joguines s'ha fet al centre cívic Les Basses, on aquests dies s'empaqueten i s'organitzen els regals. Càritas a Cambrils també ha recollit joguines. Els partits polítics també s'han mogut per col·laborar amb aquest tipus d'iniciatives. El nou moviment ciutadà i el PSC de Cambrils han realitzat dues campanyes solidàries per tal d'ajudar les persones més necessitades recollint joguines noves.
Bona tarda, es parla Roger Castillo. Acaba de començar el partit entre el Kim Ki i el Barça de bàsquet, que s'enfronten a Rússia en la segona jornada del top 16 de l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual busquen la segona victòria sense Juan Carlos Navarro, baixa per molèsties al turmell dret. En futbol, Barça i Espanyol faran aquesta tarda la segona sessió entrenament del dia per preparar el derbi de diumenge al Camp Nou. El president blanquiblau, Joan Collet, diu a la xarxa que ara per ara és més difícil treure un bon resultat del camp del Barça que no pas del Santiago Bernabeu.
Tots els partits són una història diferent i les estadístiques allà es moren abans de començar, però sí que és veritat que per el nivell que s'està veient en aquests moments crec que és més difícil puntuar diumenge que no pas el Bernabéu.
Cesc, Adriano i Sonc han rebut l'Alta d'Amèrica després de l'entrenament d'aquest matí. Isaac Cuenca ha fet treball amb el grup i Valdés ha entrat amb normalitat. El porter deixa la porta oberta a una possible sortida del Barça abans d'acabar la seva carrera. El porter ha parlat després de l'entrenament matinal i ha reconegut que sempre s'ha dubtat d'ell. A l'Espanyol, després de l'entrenament d'avui, el davanter Sergio García ha assegurat que volen puntuar al camp nou per sortir del descens i que la clau passa perquè els blauranes no estiguin còmodes sobre el camp. Notícies en xarxa
A l'escoltes, la diuda es veu. Sintonitzes, la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu. Per la diuda es veu.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Hola, hola. Ai, gràcies per aquests aplaudiments espontanis i tan sincers del públic que ens acompanya avui de l'Admella de Mar. Gràcies.
Bé, avui al programa començarem, com sempre, parlant de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoia. A més a més, també tindrem avui una secció especial, perquè ja sabeu que aquests dies de vacances i de tot plegat, hi ha molts col·laboradors que, lògicament, fan la seva, se'n van al Pirineu, se'n van fora, i és el cas de la Júlia Dmenya, i per això hem preparat...
Unes seccions especials avui parlant de les millors cançons de la història i també de les pitjors, que segons uns 170 experts de la revista Rolling Stones han triat. A més a més, també, com cada dijous, l'educació canina amb l'Albert Capapell. Avui parlarem de races, concretament del bulldog francès. Carme Berdoi, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, benvinguda al programa. A la segona hora, més a més, també avui entrevistarem la Roser Estivill, que vindrà al programa. És una logopeda i que, doncs, en aquests dies que la gent diu, ai, el català, el català està en perill. Oh, està en perill. Ho veurem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem, com hem comentat, les pitjors cançons de la història i amb la col·laboració especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé. Molt bé, molt bé, sí.
Bé, doncs tot això avui a La penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Comencem parlant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, tu diràs com es presenten les notícies del municipi avui.
Bé, començo jo, sola. Com és? Espera, perquè he pensat que... Escolta, vols que fem la Unió de Botigues i Comercians, que planta encara la crisi amb iniciatives per promoure el comerç local, com per exemple un mercat al carrer, una cursa popular i una defederada de cara a la primavera. Quantes coses, no, Carme? Sí, sí. Són propostes per la primera meitat de l'any, tot i això encara no hi ha dates previstes, o sigui, no hi ha un calendari concretat, però sí que la idea, o almenys amb què està treballant l'UBIC,
és que es pugui fer tot plegat a la primavera. Una seria, com deies, un mercat en què els comerços sortissin al carrer i després hi hauria aquesta doble proposta que seria una cursa popular i una cursa federada dirigida ja a professionals. Per tant, els detalls s'aniran desvetllant.
Aquest any, però tot plegat d'alguna manera per intentar animar consumidors, també comerciants, perquè, de fet, aquest any, per exemple, 2012, l'UBIC, que és la Unió de Botigues i Comerciants, i alguns dels comerços i botigues hi estan adherits, alguns no, ha perdut 5 associats i, bé, en tot cas, sembla que la crisi, evidentment, passa a facturar tot arreu i, per tant, ara són 34 comerços els de l'UBIC quan...
n'hi havia hagut 100, fins i tot. Per tant, doncs, la situació que és la que és i, per tant, l'Ubic intenta fer aquestes propostes. Doni-do, no? Perquè no hi havia hagut tant de moviment a la Unió de Botigues i Comerciants des de fa anys, Carme. Sí? Home. Potser quan eren un centenar. Perdona, un mercat al carrer, una cursa popular, una altra federada...
Però això és un no parat. Moltes coses. Moltes coses. Sí, sí, sí. Tot això per activar el comerç local. Sí, sí, exacte. I per fer que la gent sàpiga que a prop de casa es pot comprar. I córrer. Córrer també. També córrer. Sí, sí, sí. Tu t'hi apuntaràs. Què? T'hi apuntaràs. Jo sí. A la Faderada, no? A la Faderada.
Un altre clàssic que no pot faltar, de tant en tant sempre hi ha aquesta notícia, i és que l'agrupació sardanista de... Carme, no us riguis, és veritat, sempre quan comencem l'any... Perquè fan un curset sardanes. És que mai falla, mai falla. Fa 20 anys que fan, com la ràdio. Està molt bé. No, la ràdio té més anys, té 30 ja. No. Sí, sí, l'any que ve farà 30. L'any que ve farà 30. El 2014. Per això, la temporada que ve farà 30. Atenció perquè l'agrupació sardanista de Sant Just fa una crida a la ciutadania perquè s'apunti a ballar sardanes.
Gràcies.
La setmana que ve comença el 27è curset d'ensenyament de la tradicional dansa catalana al municipi, com diu la dita, una dansa de les més velles que es fan i es desfan. Actualment l'entitat compta amb un centenar de socis i reclama més suport mediàtic. Atenció, estan dient que des de Ràdio d'Esvern no tenen prou suport? No, a Ràdio d'Esvern hi ha un programa, no? Això t'anava a dir, no creiem polèmica. En general. En general. Què volen? Sortir a TV3.
Mira, de fet, hi ha un tall que, si vols, el podríem sentir, que t'agradarà, em sembla. Vaig explicant, si vols, mentrestant, d'això que s'organitza, aquest 27è curset d'ensenyament de sardanes, que es farà cada dissabte a la tarda durant dos mesos. Són sessions gratuïtes i el primer dia serà el 12 de gener. Per tant, la setmana que ve és un curset que s'adreça a gent que no ha ballat mai, també als clients s'adonen una mica, i des de la grupa Cisadanistes en Just consideren que la sardana no es coneix prou,
I bé, també el que deia la presidenta de l'entitat, Teresa Cots, és que creu que falta gent i consideren que no reben prou suport dels mitjans de comunicació. Avui ha vingut la Teresa Cots, no? Per telèfon. Ah, per telèfon, per telèfon. I què ha parlat, de les modes? Sí, una mica. A veure si podem escoltar-ho. Només tinguem castellers, també hi ha gegants, no es veuen pels mitjans de comunicació.
trobades gegants. Sembla que només es ballin aquí a Catalunya i es facin castellers. I a vegades depèn també la promoció, que se li vulgui donar alguna cosa o no. Home, aquí hi ha polèmica. No, no, no, Carme, hi ha polèmica. Podem tornar a estar, perquè està molt enfadada, Teresa Cots, que és una dona també amb molt de caràcter. Només tinguem castellers.
també hi ha gegants, no es veuen per mitjans de comunicació, trobades gegants. Sembla que només es ballin aquí a Catalunya i es facin castellers. I a vegades depèn també de la promoció que se li vulgui donar alguna cosa o no. Esteu d'acord, estimat llogents? Jo crec que té raó, eh? Té una mica de raó, que els castellers, clar, com que són patrimoni declarat per la Unió... És la televisió, si més no li fan, se li diu dels gegants, però deia que
ni sardanes, i tampoc es veuen, doncs, fins i tot, doncs, correfocs o coses així, que és una cosa que està com més apartada, no que sé que sigui la gran festa. Què vol fer? Com un concurs de colles sardanistes, per exemple, a Tarragona, o alguna cosa per l'estil? No ho sabem. No ho sé. També dic que trobo a faltar més presència de la sardana a les escoles de música de Sant Just. Les escoles de música que tenim aquí al poble no veig cap nen que...
que aprengui a tocar el flaviol, que aprengui a tocar la tenora, el tiple, només... I això és una cosa que em sap greu, que sempre he trobat a faltar aquest poble, que tenim bastantes escoles de música, i en cap escola he vist que surt cap nen que toqui la tenora, el tiple... Carme, jo moltes vegades també m'he fet aquesta pregunta, per què a Sant Just no hi ha nens que toquin el flaviol?
Què passa amb la tenora, aquell instrument desconegut? No riguis. Jo crec que té raó, també. Que no rigui, que no rigui. Només és un... Comparteixo l'opinió de la Teresa Coig de la... Colla... Colla no, perdó. Oh, aquí he dit, perdó. Perdó. Perdó.
De l'agrupació! Perdó, perdó, m'equivocat, perquè es posen, quan tens els colles, es posen... Recordo a un càlvern que els vaig presentar com la colla sardanista. I jo, no! Colla, no! Se'm van tirar a sobre. L'agrupació! I jo dic, ah, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord. En fi, alguna cosa més sobre les sardanes? Recordar que els cursets són gratuïtes, es poden fer al Centre Civil Joan Managall.
I seran vuit dissabtes, a partir de les quarts de set de la tarda. Tu saps Vallès-Sardanes? Jo sé Vallès-Sardanes, efectivament. Sí? Perquè m'ho ha preguntat en directe, eh? Mentre li feia l'entrevista m'ha preguntat. Veig que ha vingut molt agressiva, no? No, però m'ha preguntat així, molt amablement. Si aquest programa fos d'invitacions, ja hagués estat bastant agressiva. No és un programa d'invitacions. No era agressiva, eh? No era agressiva, eh?
Bé, i acabem amb una notícia molt positiva, perquè... Ah, no, Carme, no acabem parlant de l'atur, que s'ha reduït en quatre... He equivocat. Ah, què ha passat? Com t'ho he enviat. Què ha passat? Què ha passat? Havia retingut la dada. Sí.
perquè l'he consultat aquest migdia, i com que a nivell català avui s'han conegut les dades d'atur del mes de desembre, i han baixat, doncs ho he apuntat malament. I no havia baixat, sinó que ha pujat en quatre persones al desembre. Ah, ha pujat. Carme, explica'ns una mica més com ha anat la història. Doncs són les dades d'atur que es coneixen cada principis de mes, les dades d'atur per municipis, en el cas de Sant Just, ara hi ha...
808 persones apuntades a les llistes de desocupació, per tant, és aquest augment de 4 persones, diferent del que ha passat a nivell general, perquè Catalunya ha disminuït una mica, el mes de desembre ha estat el millor pràcticament de tot l'any. En el cas del vesllobracat, per exemple, sí que ha baixat, ha baixat unes 600 persones, per tant, sí que segueix aquesta tònica general. Recordem que al municipi el novembre s'havia estancat, era el mateix nombre de persones aturades que el mes anterior,
I si mirem les dades de fa un any, són 11 persones més que ara fa un any, les que hi ha apuntades a les llistes d'ocupació aquí a Sant Just.
Bé, doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesverb.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Carme, que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. Igualment. Per ser, aquest dissabte a la tarda fem un programa especial de Reis, ja ho saps, no? De 5 a 7. No, hi ha una notícia. La penya dels Reis. Surt de la notícia, eh? Ah, sí? Molt bé. Es diu la penya dels Reis? No, no ho sé, ho he inventat ara, però... Un any vam fer-ho. Vas fer una promoció. Sí, la penya dels Reis. La pots recuperar, potser? Sí, potser la recuperarem o farem una altra nova.
Aniu. Carme, gràcies. Adeu, bona tarda.
5 i 17 de la tarda, continuem en directe. Cristina, què tal, com estàs? Molt bé, Jordi. Molt bé. Per cert, ja sabeu que aquest programa es basa, sobretot, amb els col·laboradors que venen cada dia i que, entre tots, una vintena, fem el programa de la penya del morro. I aquests dies, com que, clar, hi ha vacances, la gent se'n va fora...
Cristina, tu has marxat a algun lloc aquests dies? No, m'he quedat aquí. T'has quedat aquí, molt bé, doncs com nosaltres i alguns col·laboradors que no poden venir, per exemple, la Júlia Mell em diu, no, és que estic muntant, fent-hi picar a la Cerdanya. Quina sort. Bueno, però escolta, vés a fer-hi picar a la Cerdanya, que bé. L'Arnau Cònsol, també em sembla que està al Pallars a la segona hora. Per tant, jo li vaig demanar a la Cristina, que és el nou fitxatge, la nova incorporació de la penya del Morru. Sí, un aplaudiment per ella. Cristina.
et vaig demanar que busquessis alguna alternativa i com que aquests dies estem així com molt festius amb música i amb tot plegat has preparat la selecció de les 5 millors cançons de la història segons 170 experts i també la revista Rolling Stones les va publicar se'n va fer ressò i tot plegat la repassem tot seguit a la penya del morro
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver.
Oh yeah! És com una ràdio vintage, m'agrada l'ambient que hi ha en aquests moments a la penya del morro. En fi, aquesta selecció es va fer a partir d'un jurat format per cantants, músics, productors, crítics i altres personalitats de la indústria. Entre aquests personatges podem trobar la cantant Missy Elliot, Barry Gordy, que és el fundador de Motown. No sé qui és Barry Gordy, el fundador de Motown, ara ja ho saps.
la filla d'Elvis Presley, que és Lisa Marie Presley, i el cantant i compositor Lenny Kravitz, com veieu, la crem de la crem de l'escena musical mundial. En total, són les que van votar pels 50 millors temes segons el seu pare. Entre tots van arribar a citar més de 2.000 cançons de tots els gèneres.
Trobo que són poques encara, eh? Sí, perquè en podrien haver citat fins a 8.000. Fins a 8.000 cançons? O més encara, sí, sí. Que són les cançons que s'han fet al llarg de la humanitat, no? Sí? Bueno, no, n'hi ha moltes més cançons, però calculant 50 per cadascun d'ells podrien haver estat fins a 8.000. Que ets de matemàtiques, tu? No, però ho vaig mirar. Com que sol batxillerat tecnològic... En fi, entre tots, com diem, van arribar a citar més de 2.000 cançons a tots els gèneres, tot i que The Rawlings només va publicar els 500 més votats. Evidentment...
fer-los tots necessitaríem doncs no sé acabar el febrer i no pot ser Anna i Cristina perdona perdó en fi va comencem amb el número 5 fem un top 5 en la cinquena posició trobem Aretha Franklin amb Respect
Un clàssic, Cristina. Pel nom no em sonava, però ara al sentir-la sí que... Perdona, home, com no pot tornar Aretha Franklin, amb respect, que a mi em ve la imatge sempre de The Blues Brothers, amb aquella famosa pel·lícula, Blues Brothers, lògicament, i que sortia ella cantant i tot plegat. Molt jove, no? Sí, sí, sí, clar, perquè era dels anys, finals dels 70. Què podem dir de respect i Aretha Franklin?
Doncs sabent que és molt probable que hagi estat ficada en aquesta llista per la seva calidesa de la veu. És coneguda com la reina del sol i en el seu entorn íntim com a ri. Així l'anomenaven les seves germanes. Com l'anomenaven? Ri. Ri? Ri. Curiós. Areta, Ri, no ho sé. No ho entenc molt. Seguidors asseguren que a través de la seva veu Areta aconseguia expressar el seu patiment.
En quarta posició trobem també un altre tema mític What's going on de Marvin Gaye.
Música per lligar. M'agrada el rotllet que està agafant aquesta secció...
Perdona, però jo m'imagino aquí una estampa molt romàntica, no? Amb espelmes, no? Sí, sopar, dos, marisc... Horada, horada al forn. Horada al forn, horada al forn. Bé, de fet, Marvin Gaye, amb aquest What's going on, és un cantant de gospel.
I tant. Et sobte que estiguin aquests dos cantants en primera posició? Bueno, sí, potser una mica sí, però és que és molt bona, és que és molt bona realment. Però molt antigues també, eh? Sí, és que els clàssics no moren mai, ja ho saps això, Cristina. Bueno, aquest home fa 40 anys que va morir. Bé, l'home sí, però els clàssics no. Bueno, evidentment, no, no, els clàssics perduren de per vida. És tant que moltes persones encara recorden aquestes cançons.
que va ser publicada un any abans de la seva mort, i explica la visió d'un soldat de la Guerra del Vietnam com podia ser la del seu germà que va estar-hi. A veure si entenem la lletra. Bé, justament el moment que no parlaven, eh? Escoltes, molt bé.
Quan tot va rodat, aquest el 2013 serà un molt bon any, ja ho vaig a venir. Qui anava a dir que aquesta cançó, així romàntica, estava dedicat a un soldat de la guerra del Vietnam. Així és. Sí.
Fins demà!
Estem repassant les 5 millors cançons segons 170 experts, músics, productors i que a més a més també se'n va fer ressò la revista Rolling Stones en aquesta quarta posició What's going on? de Marvin Gaye i ara passem a la tercera posició, aquest top 5 home, tot un clàssic oh mira, mira, mira
Qui no la conegui amb aquests primers notes és que no té cultura musical. Perdoneu. No, no. Imagine there's no heaven She's if you try No hell below us
que tothom ho fa això, quan arriba aquest moment la gent es posa...
I els karaoke és pitjor, per això no la cantarem. El mític John Lennon amb Imàgin, líder dels també mítics Beatles. Doncs deixeu-me que us ho expliqui d'aquest tema que està considerat una de les millors composicions de tots els temps. El tema ja sabeu que parla de la pau, no? I tant és així que és la millor que Imàgin va ser la cançó que es va utilitzar el gener de 2003 per despertar els tripulants del transbordador espaial Columbia.
El que m'estranya, Cristina, és que no estigui en primera posició, imagina. Està en tercera posició. Jo tampoc ho entenc. I hope someday you'll join us And the world will be one Imagine no possessions
Bé, abans que la gent es pensi que està escoltant M80 Ràdio, continuem repassant aquestes cançons les més exitoses de la història. En segona posició, home, trobem un altre clàssic, que sí, els Beatles són un grup també mític de la història, el món de la música... Rollins, Rollins. En segona posició, I Can't Get No Satisfaction, de Rolling Stones.
Caramé!
Gran programa de la ràdio, que ara ve amb l'Albert Rullàs...
Cristina, què di sobre Satisfaction de Rolling Stones? Doncs mira, cal destacar que durant la... Bueno, durant una gira que estava fent el grup, en una nit d'hotel, el guitarrista de la banda es va despertar a mitjanit i va tocar la base d'aquesta cançó. Case Richards, no? Sí, sí, sí. Doncs es va despertar, va tocar la... Perdona, perdona, perdona. Digue'm, digue'm. A mitjanit, Case Richards es va aixecar a mitjanit, ell. Sí. I com si fos un sonàmbul va començar... No, home, sonàmbul no, es va despertar. Es va despertar de cop, eh? Sí, li va venir la inspiració, estava dormint, es va despertar... Sí, sí, sí.
a les 12 de nit i va agafar un casset va començar a gravar i va tocar la base d'aquesta cançó
Bé, doncs d'aquesta segona posició, I Can Get No, de Satisfaction, alguna cosa més a dir sobre aquest tema? A què no saps Jordi com la va descriure? La cançó? Sí, la base de la cançó, quan la va gravar. Elèctrica? No, la va descriure amb una frase més llarga. Dos minuts de satisfacció i 40 de ronca.
Potser d'aquí hi ha el nom de la cançó, també. Sí, potser sí, potser sí. Una frase que no passarà, tampoc, a la història de la música, crec.
Bé, atenció perquè ja ens apropem al número 1 d'aquesta llista on hi ha les 500 cançons més importants de la història segons aquests experts i la revista Rolling Stones en primera posició quina creieu que és?
Bé, el més votat de tots és, com no podria ser d'altra forma per alguns, tot i que hi ha polèmica, perquè no per tots és un gran tema, ni tampoc hauria d'ocupar aquesta primera posició. L'heu reconegut ja o no? Once upon a time you dressed so fine Through the bubbly time in your prime Didn't you? Friends called to save me where I go
Potser els més grans que ens estiguin escoltant, efectivament, Bob Dylan. Like a Rolling Stone, és a dir, com un Rodamont, no? Mm-hm.
Home, temazo, eh? S'ha de reconèixer. Està molt bé, està molt bé. No sé si mereix estar en primera posició o no, però temazo... Què he dit d'aquest Like a Rolling Stone? Bueno, suposo que els que l'han votat creuen que hauria d'estar, no? Perquè si ha estat el més votat de tots, suposo que serà pels diferents elements de la música, el seu tu jove, i tot això combinat amb la veu de Dylan, doncs, l'han portat fins aquí. Aquesta cançó es rumoreja que tracta de la desgracia de vida d'una dona que creuen que pot arribar a fer referència al cineasta Andy Warhol.
I per algun motiu concret, per què Andy Warhol? Sí, el motiu, bàsicament perquè, bueno, es diu que va tractar un actiu que va estar relacionada sentimentalment amb Dylan d'una manera molt despectiva. Oh! El va tractar com si no fos ningú, no? Perdona, Jordi. El va tractar com si no fos ningú, dic, com un relabó, segons la cançó aquesta, no? Sí, sí. Segons aquesta versió. Se la va tornar. O aquesta visió. Sí.
Bé, doncs, com que és la número 1, l'escoltarem fins al final. D'aquí uns moments, i després de la publicitat, tornem amb l'educació canina, l'Alberca Papey, avui parlant amb un especial de races de gossos. Sobretot, avui ens centrarem en el bulldog francès. Oh, quins nervis! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverda.
Perdona, perdona un moment, totalment d'acord amb l'Eli, que ens comenta, diu, home, aquí falta Freddie Mercury i falta Queen, sí senyora, totalment d'acord, totalment d'acord, Eli.
Apareixien, eh? El problema és que estaven més a sota de la llista, no estaven en els cinc primers. Però apareixen, apareixien. Però estan com a mínim entre els deu primers, no? Perquè si no ja és vergonya, això és escándol musical. Sí, sí, algú sí que apareixia, sí, però no tots. A mi em va sobtar molt que no apareixés Michael Jackson.
Sí, també tens tota la raó, però com que és pop... Però tampoc en els 100 primers, eh? Els 100 primers no apareix ni Billie Jean, ni cap de... ni thriller de Michael Jackson. En fi, l'Eli, veus, també ens comenta a través del xat, diu... Sí, és veritat, tens tota la raó, Eli.
How does it feel? Here on your own No direction home Like a complete unknown
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Són Jaume Sodom Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro.
Moltíssimes gràcies, com ens agrada que ens saludin el programa. Bé, fem una petita pausa per la publicitat. Aquestes han sigut les 5 millors cançons. A la segona part repassarem les 5 pitjors cançons segons el mateix comitè. Us sorprendran, eh? Sí? Hi haurà Michael Jackson? No, Michael Jackson no, home. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Durant el
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de l'aixeta?
Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot tirar. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe Cada matí de 10 a 1 Ei, ei, ei, ei Un taxi, no? No, tio No vull deixar el cotxe aquí Va, no et siguis cagant, Quim Ho has fet mil cops No pateixis, vaig bé Les implodències al volant generen víctimes mortals Però també seqüeles per a tota la vida Perquè pots evitar un accident
Però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1 Ràdio d'Esbert. 98.1
Fins demà!
5 i 40 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, com cada dijous. Avui no ens ha fallat, tampoc, eh? Encara que sigui 3 de gener, donem la benvinguda i també desitgem un bon any a l'Albert Capapé i a la nostra primera secció d'Educació Canina del 2013. Albert, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Igual bon any, també. Igualment, bon any, Albert.
Què tal? Com s'han portat els gossos i les gosses aquest Nadal? Molt bé, molt bé. S'han portat genial, Jordi. Sí, perquè, home... Han tingut regales també, també. Ah, sí? Ah, sí? Sí, home. Ah, què han rebut? I tant, vull dir de joguines, han rebut com un coixinet per dormir més calentó, així una miqueta nou. Sí? Han rebut una miqueta de tot. Caramel, com o no, xutxes. Sí? També els hi eren els caramels, els gossos?
Hi ha carmels per gossos. Però no són els que consumim nosaltres com un suc? No, no, no, clar, clar, no, perquè tenen molt de sucre. A veure, ja saps que jo no tinc ni idea del tema de gossos. No, no, perfecte, mira, per això ja ens va bé, perquè si alguna persona també tenia aquesta pregunta, doncs mira. I per això et pregunto coses. Per cert, Albert, que ens va quedar pendent l'últim dia que vau venir amb la Roser, que vau estar aquí a l'estudi, parlar de les diferents races de gossos, i per tant avui podem dir que obrim una carpeta que és molt àmplia,
On parlarem de, clar, perquè entre, com comenta, amb tots els creuaments que s'han anat fent, no? Sí, correcte. De gossos i de diferents races i tot plegat. I avui, amb qui ens centrem? Amb el bulldog francès, no? Exacte. Avui m'agradaria, perquè començar per parlar de races, això una miqueta hauríem de parlar de com estan dividides i tal, però com estan de rotllo, en veritat...
passarem a parlar una miqueta d'aquest grup que és el que ens interessa, perquè són 10 grups en total en què estan englobades les races. Hi ha un grup en concret que es diu Gossos de Companyia. Gossos de Companyia, es diuen així aquesta raça? Sí, sí, tal qual. Hi ha el grup dintre dels 10 grups, el grup 9 és el grup dels Gossos de Companyia. Ostres, que curiós, no? De fet, per parlar de races, un dia em vas comentar que primer calia parlar una mica de la FCI, que és les sigles de la Federation Synology International.
És una federació que es dedica a coordinar events a nivell internacional i garantir el reconeixement dels jutges i pedigris dins de cada país membre que valoren, analitzen i defineixen una mica les diferents races que hi ha al món?
Correcte, així sembla que sigui una parrafada brutal, però al final no és gaire tampoc, no em pensis que fan gaire. O sigui que hi ha un comitè d'experts que decideix si un gos és d'una raça o no i tot això, no? Exacte, i després es dediquen a reconèixer determinades persones de cada país membre que es dediquin a reconèixer els gosos en aquests països. És curiós, eh?
Sí, sí, és tot un món. És clar, és tot un món, són jutges, es reuneixen i fan dinars. Exacte, cada any hi ha una sèrie de modificacions dels estàndards, a vegades modifiquen alguna cosa dels colors, del tamany, de la mira, segons vagi variant la raça.
i són elles els que ho han de provar. Diguéssim que passen la ITV com els cotxes. Clar, molt curiós. Alguna cosa més que haguem de saber sobre aquesta qüestió? Per exemple, aquí a Espanya hi ha la Real Sociedat Central de Fomento de Races Canines en Espanya.
Sí, sí, eh. Aquí, al món dels gossos, ens agrada posar noms molt grans. Sí, ja ho veig, ja. És molt empolós tot plegat, no? La R, S, C, F, R, C, E. Exacte. Jo no he estat mai a una oficina d'aquestes, eh, però m'agradaria veure si acaba el cartell tot a la porta. O les targetes, no? Del jutge en cap. És una targeta d'un metre d'allà.
Bueno, en fi, sí, sí, clar, això és curiós. Va, entrem en matèria, va, parlem del bulldog francès. Exacte, és que m'agradaria parlar perquè és un dels gossos que, ja et dic, els gossos de companyia són un grup de races que són molt habituals, que veiem molt habitualment al carrer, de pitxons, de bulldogs, de gossos inclús de petits com els jorsais, i dintre d'aquesta rasa el bulldog és un dels que més habitualment veiem pel carrer, o com a mínim a mi em passa bastant, i ara, mira, i fa recentment dos mesos tinc un bulldog a casa també. Ah, sí? És francès? Sí.
Sí, sí, és francès, és francès, francesa. Ah, francesa, francesa. Bé, com veus, l'acompanyament musical, no perd en detall, ens han posat Amélie, per acompanyar, per parlar d'un bulldog francès.
Perfecte. Per cert, et presento la Cristina, Cristina Albert, Albert Cristina. Hola, Albert. Hola, Cristina, què tal? Què tal, molt bé. A la Cristina, em sembla que a tu t'agraden els gossos. M'encanten. Veus? Sí, sí, sí. M'encanten, soc una apassionada. L'hem portat per compensar una mica la meva ignorància amb el món gossil, per tant, vosaltres ho entendreu. Però també tu compenses la ignorància amb l'interès, que també hem de dir que l'interès que hi poses és notable.
Sí, hi poso molt interès, perquè jo algun dia tindré gos, no sé quan, i potser serà una altra vida, però algun dia tindré gos, m'estic ja preparant. Segur que coneixes amics que tenen gosos a casa i sempre hi pots fotre alguna vacilada amb algú. És veritat, és veritat. Home, perdona, si algú segueix aquesta secció des de fa un any, pot anar apuntant totes les curiositats que anem comandant. I si algú dia té un bulldog francès, que no es perdi la secció d'avui, perquè ja serà la repenotxa, que diu la meva mare. Correcte. Albert, explica'ns, el bulldog francès no cal ser tampoc uns ciències,
per descobrir que ve de França, no? Exacte, bueno, procedeix de França, però originalment és del Regne Unit, o sigui, ojo. O sigui, ojo que el bulldog francès, això és típic, no ve de França, ve del Regne Unit. Ah, exacte, sí, sí, és com el coque d'Espanya, el que també hi han tingut, i això suposa que també és anglès i ve d'Espanya, però bueno, és alguna cosa curiós. L'origen d'aquesta raça, del bulldog, sí que és anglès. Per què ho fan això, per despistar, el de la Federation Sinologic International? Sí, perquè això és una miqueta, és com això, amb el reconeixement de les races. El bulldog francès, quan va tornar com a bulldog francès,
al Regne Unit, perquè ja et dic que va marxar durant la primera era, amb la Revolució Industrial va marxar d'Anglaterra amb molts treballadors, i un cop a França van anar a fer unes modificacions amb la funció que li van donar a França, que a França li van donar la funció de caçar rates als voltants de les grans ciutats.
Clar, per això tenia un físic molt apropiat, perquè era com un bulldog, diguéssim, el típic dels gossos i nois, aquest bulldog tan gran que conec tots. Sí, agressiu, no? Perdona, però és agressiu el bulldog? No, no, no, que va, que va. Perquè tenia estagnats així. Aquest és un dels temes que es van encarregar precisament per boicotejar la raça a la terra durant molt de temps, es van dedicar a criadors, o sigui, gent professional del món dels gossos, es van dedicar a entendre llegendes negres sobre el bulldog francès, perquè la gent no...
No l'acollis a casa. De fet, el bulldog francès, per qui tingui interès, no sé si hem penjat ja o estem a punt de... Estem a punt de penjar-ho. Una fitxa que l'Albert ha preparat superbé, la penjarem al Facebook perquè la gent ho pugui veure a la penya del morro, que és així, petitonet, no? La majoria són de color blanc, com ho sembla a mi?
No, hi ha com a diverses modalitats. Precisament aquesta és una de les coses que la FCI es dedica, o la RCEF aquesta, aquí a Espanya es dediquen, a anar mirant el Palatge dels Gossos, perquè és una de les coses que més al tanto van. Sí que reconeixen el color uniforme, per dir-ho d'alguna manera, tot negre o tot blanc,
o tot d'un color, diguéssim, però no tots els colors em sembla que estan reconeguts. I després també estan els atigrats, que també són molts clàssics. Bé, doncs és molt curiós tot plegat, perquè això té història, vull dir que el bulldog francès és de fa 200 anys, no?, per dir-ho d'alguna forma? Correcte, el seu origen ja anem a fa 200 anys, i et dic que com a gos de companyia, des dels seus orígens, han intentat que conserveix com a mínim les característiques de gos de companyia.
De fet, una de les coses que van procurar, perquè van barrejar-lo, a França van barrejar-lo amb algun terrier, perquè el gos tingués una miqueta més de caràcter i explosivitat, i amb alguna altra raça d'allà a França, per millorar, diguéssim, aquesta capacitat de caçar rates que hi teníem. Però no va perdre, o van procurar que no perdés aquesta capacitat de gos de companyia, perquè és un gos que li encanta el contacte, és molt juganer, és molt divertit... I els bulldogs d'avui en dia també tenen això en els seus gens i els agrada caçar rates, o no?
Doncs no t'ho descartaria, no és una cosa que jo personalment hagi comprovat. Ojo, ojo, perquè podeu fer la vacil·lada, com dius tu, si aneu amb un amic o algú que tingui un bulldog francès, portar-li una rata, a veure què passa. Llavors, a veure, no, per provar, per provar, si teniu una càmera i ho penseu a YouTube, ja la monda, no?
I si fem apostes, a veure què passa, no? Sí, sí, sí. El que sí que comprovem, per exemple, és que tenen una certa capacitat, i això sí que ho veig jo en primera, amb diversos individus de bulldog, que tenen certa... els provoca certa activitat al moviment ràpid. El moviment ràpid i proper, diguéssim. Si ells estan a tres metres d'alguna cosa que es mou ràpid, es fixaran. Però potser no surten a córrer. Ara, si allò que es mou ràpid passa per un metre i mig cap a ell...
diguéssim, amb un radi d'un metre i mig, segurament l'activi, sigui per el que sigui, sigui per jugar, sigui per anar a buscar i ensumar-ho. Diguem que té molts reflexes, no?, i que és espaglat. Sí, és una de les coses que van seleccionar, precisament, del bulldog. Van mirar millorar reflexes que l'anglès no té. Precisament per això els francesos, quan tornaven a finals del segle XIX, amb la raça nova, millorada, de bulldog, tornaven a Anglaterra,
s'esperaven que diguessin allà els anglesos, ostres, mira quin gos més maco i més potent ens han fet els francesos, però no, s'ho van prendre fatal. De fet, hi ha una curiositat també relacionada amb el Titanic? Sí, un detall una miqueta tètric, que també... Què dius ara? Sí, perquè buscant una miqueta anècdotes, que no trobava gaire destacables de full-dots francesos i tal, vaig trobar que se suposa, es diu i es comenta, perquè ja no sé com ho hauran comprovat,
que un bulldog francès va ser l'única víctima mascota que va haver a l'enfonsament del Titanic. Oh, què dius ara? O sigui, l'únic gos que va morir, perquè mira que a la pel·lícula tinc present que hi havia un dels que estava allà de la tripulació que passejava els gossos de primera classe per la coberta del vaixell. Si érem de primera classe potser van pujar a la barca també. Sí, per això t'ho dic. Perquè és que també, mira, una de les coses que tenia el bulldog, l'anglès, l'originari, és que era molt típic de la classe treballadora.
Ah, sí? Sí, per això quan va haver la revolució industrial va haver una migració, perquè els treballadors es van començar a quedar a l'atur i va haver la migració de treballadors i mascotes. Clar, per això va morir, no? Perquè segurament anava a tercera classe el bulldog. Exacte, per això t'ho deia. Els altres gossos potser van pujar i tot a la barca, no descartis. Que fort, que curiós, no? Sí, sí, tot plegat és tota una història. Bé, avui repassant el bulldog francès.
una raça de gos que, bé, si busqueu també al Google, podreu veure fotografies de com és. Per tant, tu creus que és un bon gos? O a qui va dirigit? La gent que l'estigui pensant comprar-lo? És un magnífic gos de companyia. Però sempre dic el mateix, sent una miqueta conscient de la raça que tenim davant. Però és un magnífic gos de companyia, inclús amb nens, amb gent que tingui alguna criatura petita, són molt conscients.
Igual que a vegades semblen que siguin molt, molt, molt bèsties, perquè van molt algrupos. Fa com por, no?, a vegades? Sí, però tenen justament, són com el doctor Jekyll i Mr. Hyde, amb persones són completament diferents. Home, perdona una cosa també, volia afegir, que molt guapo, molt guapo no és, tampoc. Tampoc va buscar, em sembla, a mi no va buscar gaire gens de bellesa. Sí, tot i que hi ha gent que el troba molt mono, que això jo tampoc no ho acabo de... Simpàtic m'han arribat a dir, mira, ara com em veuen amb aquesta...
Ara, la gent que abans em deia que no agradaven el bulldog francès, ara em diuen, home, sí que sembla una miqueta simpàtic. Ah, el bulldog, no tu. Ah, val, val, val. No, no, a mi, a mi, això no m'ho diuen ja, Jordi. Home, sí, home, sí, que et diuen, ai, que simpàtic que ets. Molt bé. No, bueno, si m'ho diuen, pitjor. Cristina, tu has de dir alguna cosa? Albert, sí, sí, Albert, a mi m'agradaria saber si justament aquest gos també podria servir per a una persona gran.
És a dir, si no, potser el veure una persona gran que li costa més, no?, de dominar-lo, el gos, potser el gos es pujaria una mica més, no?, intentaria ser més com el dominant, no? Bueno, ara el Jordi t'ho dirà, però ara has dit dues paraules claus. Ah, unes claus? Sí, dues paraules claus. La dominància, o sigui, bueno, és un tema que ja en parlarem tranquil·lament un dia, però no ens hem de preocupar ni amb el bulldog ni amb cap altre gos en el sentit que ens domini o si hem de ser més forts, entre cometes, que el gos.
Una persona gran pot tenir perfectament un mastín o un grandanès. El fet és com el tractem. Un bulldog francès amb una persona gran pot estar perfectament i, a més, és un dels gossos que es poden utilitzar en activitats assistides perquè aporten un xic d'energia que a gent gran a vegades els encanta. Són gossos molt divertits, són gossos que...
continuament volen sortir al carrer, que això a la gent gran també és una cosa que els encanta, en norma general. Però una persona gran ha de tenir un mínim de coneixement, no?, per poder tenir un gos tan gran, perquè és que si no el gos se l'emporta. Exacte, però això ho comentava el fet que hem de ser conscients de la raça que comprem, o de la raça que anem a adoptar i de l'individu que tenim. I abans de plantejar-me agafar un gran deners, potser miraria que la família d'aquella persona sigués una miqueta conscient de dir que aquesta persona podrà passejar aquest gos cada dia...
De fet, aquest any, si et sembla bé, podem anar fent això, no? Podem anar comentant les diferents races i tot plegat, perquè, escolta, estic veient també la fitxa que podeu trobar al Facebook de la penya del morro, que allà hi ha el gosset, et mira com amb uns ullets, no? Què passa? Està com allà fent una mica de... No, perquè es trampa, perquè és una foto d'un cabellet.
Ah, és un cadell, val, val. És una miqueta jovenet el gos i la naturalesa ja les fa aquestes trambes. Les posen les cares aquestes de paneta perquè els agafem de seguida. Oi que t'agafen ganes d'acariciar-lo? Sí, m'agafen ganes d'acariciar-lo i ja ha de com d'adoptar-lo, no? Perdona, sembla que hagi fet el càsting de Jo mai ho faria, aquella campanya de publicitat, perquè el gos t'està mirant com un... Ja he buscat una foto xula. Sí, no, no, la veritat és que sí. I, de fet, també m'han curiosit perquè has posat, molt bé, voldeu francès...
francès amb la bandera de França i tot. I després veig que tens aquí com una etiqueta, un ressaltat en groc, que posa grup 9 FCI i dos punts gossos de companyia. Què vol dir grup 9 FCI?
És aquesta que m'estan parlant al principi, la Federació Cineològica Internacional. Val, val, val. Escolta, quantes races hi ha al món catalogades? Doncs mira, jo el del llibre aquí tinc jo, perquè anualment potser no, però cada X temps sí que vaig renovant la meva biblioteca per tenir algun llibre de races, perquè cada any van sortint i van actualitzant cosetes. Cada any surten diferents races?
Sí, correcte. Bueno, accepten, diguéssim. No és que sortin espontàniament, sinó que aproven diferents estàndards d'una raça o variacions alguna. I jo tinc davant ara mateix un totxo de llibre que és de més de 1.000 races. Més de 1.000 races? Correcte. Però clar, potser fa 200 anys només hi havia 30, m'ho invento, eh? Sí, sí, segurament. Les originàries, perquè avui d'aquestes 1.000...
Potser és que moltes coincideixen, perquè dintre del llorçai, per exemple, hi ha les tres varietats, el gran, el migel i el petit. Sí, sí, sí. I el canís igual. Hi ha moltes races que van creant subraces, diguéssim. I clar, i així fins a l'infinit, no? Fins que arribaran ja a ser més que els humans. Pot ser això? Home, pensa que si hem arribat... Sí, sí, no. De fet, ja és. Una de les coses més fabuloses dels animals és que...
és que és una mateixa espècie amb la varietat de races més gran biològicament parlant. Perquè després dels humans, que són voltant de 7.000 milions a la Terra, l'espècie dels gossos és la segona en població? Això ja sí que no... Ja t'ho miraré perquè com a curiositat estaria genial saber-ho. Sí, entre ells i els estruços, no? Estan allà. Tinc la informació per allà però segurament, mira, per la propera ja m'ho apunto per tenir la dada.
No, home, és que no està previst, jo saps que totes les preguntes que tinc, doncs mira, te les tiro i ja està. Per cert, tenim... Les que puc contestar les contesto i les que no me les guardo. I les que no, no. És una mica com funciona la comunicació a la vida en general. Per cert, tenim alguns problemes per penjar la fotografia al Facebook. Sí, perquè has enviat un arxiu de dos meves i mig,
Ah, ostres. Sí, és una mica... és gros. Vull dir que és més gran la foto, el tamat de foto, que el propi bulldog francès. O sigui que, a veure si... Ja li baixarem la resolució i no et preocupis que ja la... Si podeu baixar-ho vosaltres bé i si no ja us ho torno a enviar tranquil·lament. Ja ho farem, ja ho farem, no et preocupis. En fi, Albert, no sé si tens alguna curiositat més sobre avui l'extens món del bulldog francès, que portem més d'un quart d'hora parlant...
que jo tampoc no sabia que donés aquest gosset tan petitet. A més, quants anys duren els gossos, els bulldogs francesos? Els bulldogs que perteneixen pel tamany a gossos bastant petits, no diríem nanos o minis, però si petits, estaria tranquil·lament l'esperança de vida entre els 15 i els 18 anys. No ho sé.
Hi ha en què arribaran a 20 i en què no arribaran als 15. Està per la mitjana, més o menys, no? Sí, és una mitjana alta. A més, a tu gosos petits solen tenir més esperança de vida. Per tema que no pateixen tant les articulacions, no pateixen tant els músculs.
Molt bé, doncs fantàstic Albert, moltíssimes gràcies Una setmana més Cristina, pots afegir alguna cosa? Bueno, a mi m'agradaria saber si ens podria avançar De quin gos parlarem la setmana vinent La setmana vinent, com que hi ha la Roser, no ho sabem I d'aquí dues setmanes... Jo us puc donar alguna pista Em sembla del que sé més o menys del que parlarà Roser Ah, sí?
Sí, puc, però ara potser m'equivoco. Tira, tira, tira. Va per la muntanya, per gossos de muntanya, em sembla. Ah, gossos de muntanya? Sí, por ahí d'aquests que cuidan ramats i aquestes coses. Ah, no el Sant Bernardo.
Bueno, potser entren, eh? Potser entren. Bueno, el Sant Bernardo, ojo, que és un gos xulo, eh? El Sant Bernardo també cuida el ramat d'ovelles. Sí, sí, és veritat. En fi, l'apassionat en molt de les races, eh? Que repassarem. Sí, sí. Anirem repassant cada dijous la penya del morro. Albert, moltíssimes gràcies. A vosaltres, Jordi. Que vagi molt bé i ens tornem a escoltar aquí dues setmanes. Bona tarda. Molt bé, bona abraçada.
Camí cap a les 6 de la tarda, després del butlletí perquè connectem amb la xarxa. Clar, Cristina, tu això ho saps, no? Que connectem a les 6 amb la xarxa per escoltar que antigament, saps com es deia la xarxa? Això és pregunta de trivial, eh? Com ràdio, no? Sí senyora, molt bé, molt bé. Tens un minipunt, Cristina.
Doncs efectivament, anteriorment coneguda com a Com Ràdio, la xarxa que ens oferirà el bolletí de les notícies generals a les 6 i després, a la segona hora, ens visitarà una logopeda, la Roser Estivill. Parlem bé el català o no el parlem bé? D'aquí uns moments ho sabrem i en quin tant per cent la població ho fa bé o no, perquè moltes vegades ens pensem que, ai, el català, el català, però no ens apliquem el cuento, mai més ben dit.
i després també les pitjons cançons de la història. Pitjons, eh? Jo parlo de català, sí. Que vingui, que vingui, que jo... Ens vindrà bé, sí. Sí, la necessito. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. David Navarro i Ramon Company. Renfa ha rectificat i finalment els viatgers de l'alta velocitat fins a Lleida i Tarragona disposaran dels mateixos abonaments que es posaran en marxa dimecres...
per la línia entre Barcelona, Girona i Figueres. Així doncs, amb la targeta 10+, el viatge entre Barcelona i el Camp de Tarragona costarà 7 euros amb 35 cèntims, entre Barcelona i Lleida amb 12 euros amb 45 cèntims i entre Lleida i el Camp de Tarragona 5 euros amb 94 cèntims. La rectificació de renfes s'ha produït després de les queixes
de diverses institucions, tant de Lleida com de Tarragona, pel que consideraven un greuge comparatiu en els preus. El govern català manté en aquests moments la primera reunió de l'any amb un punt destacat a l'ordre del dia, el nomenament dels secretaris generals dels diferents departaments.
Un dels nomenaments serà el del fins ara senador de Convergència i Unió, Jordi Vilajoana, que es convertirà en el nou secretari general de presidència, un càrrec que deixa vacant el conseller de l'àrea i portaveu del govern, Francesc Homs. Jordi Vilajoana va ser conseller de Cultura i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb Jordi Pujol. També ha estat vicepresident del Congrés durant quatre anys, abans de passar al Senat.
Convergència i Unió preveu que la plaça de senador vacant l'ocupi el fins ara conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Clarias. Després que avui hagi començat a funcionar l'ex transversal desdoblat des de Cervera, la comarca de la Sagarra, fins a Caldes de Malavella, a la Selva, el president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Roca, ha dit a Ràdio Vic que es mostra satisfet de veure que la via s'ha fet realitat
després de tres anys d'obres. És una alternativa viària molt potent i el fet que es dobli, doncs, hi millorem en dos sentits. Una, que és la seguretat, la seguretat en el trànsit, i segona, doncs, que la velocitat, diguem, de creuer serà la correcta. L'eix transversal serà la primera via on, a partir de l'estiu, s'implantarà l'anomenada Eurovinyeta, el pagament d'una taxa per l'ús de la carretera per als vehicles pesants.
El nombre d'aturats a Catalunya ha baixat de 5.100 persones al desembre i s'ha situat en gairebé 647.000 desocupats després de quatre mesos consecutius d'increments. Malgrat tot, el professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Alex Estruc, ha dit a la xarxa que cal tenir present el nombre de persones que s'han donat de baixa del servei d'ocupació. Són moltes persones que estaven inscrites al NINEM i que no havien treballat mai i que en un moment donat
han deixat de treballar o, millor dit, s'han donat de baixa, han deixat d'estar registrades. Alguns d'aquests hauran treballat aquesta temporada de Nadal i hauran tingut un contracte, però molt probablement la majoria són gent que porten aquella cosa que diem l'exèrcit de desanimats, de persones que diuen, doncs mira, no hi ha manera, doncs ho deixo estar.
Pel que fa al conjunt de l'estat espanyol, el desembre l'atur ha baixat de 59.000 persones. En total, a hores d'ara hi ha 4.850.000 aturats. Les dades del Ministeri d'Ocupació també posen de manifest que en aquests moments hi ha menys de dos treballadors cotitzen per cada pensionista. El gremi de forners de Lleida confia vendre entre un 15 i un 20% més de tortells de reis aquesta campanya gràcies a l'oferta d'una versió d'aquest producte tradicional apte per a diabètics. Lleida, Marta Sarret, bona tarda.
Bona tarda. El tortell està fet amb nata i crema i sense sucre, per tal que hem pogut menjar les persones diabètiques. La presidenta de l'Associació de Diabètics de Lleida, Maria Barquer, en destaca els avantatges. Som entre 35 i 40 mil persones a Lleida i província que patim diabetis, tant tipus 1 com tipus 2, doncs estem molt agraïts d'aquesta iniciativa perquè, clar, hi haurà més persones que podran menjar, doncs poder un trosset més gran de tortell.
perquè amb moderació es pot menjar de tot. El bàsic és que és sense sucre, per tant, a part de diabètics, ho pot menjar totes les persones que faiguin una dieta. El Gremi calcula que se'n vendran unes 30.000 unitats, fet que suposarà un increment d'un 20% al total de vendes de la demarcació. El tortell s'ha elaborat al Centre d'Innovació Innovant del Parc Científic, on també es fan tortells per a celíacs i altres investigacions relacionades amb el pa. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla David Amador. En joc el partit de bàsquet que juga el Barça a la pista, el Quim Quirrus, en la segona jornada del top 16 de l'Eurolliga. De moment, l'última referència, 3 minuts, 27 segons per arribar al final del tercer quart, cauen els blaugranes, 57 a 48. Recordem que el Barça busca la segona victòria en aquesta fase, ho fa amb la baixa de Juan Carlos Navarro, amb problemes
el turmell dret. En futbol, Barça i Espanyol s'entrenen en doble sessió de caral derbi de diumenge al Camp Nou. Els Blaugrana, Cesc, Adriano i Song han rebut l'alta mèdica després de l'entrenament d'aquest matí. I en tenis, l'organització del trofeu Comte d'Agudó ha anunciat avui que per aquesta edició del 2013 reduirà el nombre de jugadors de 56 a 48 per incentivar la presència dels millors tenistes. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
La Unió de Botigues i Comercians prepara un conjunt d'iniciatives per potenciar el comerç local aquest 2013. Són propostes per la primera meitat de l'any, una cursa popular i una cursa federada, a més d'un possible mercat al carrer. De moment no hi ha calendari concret per cap d'aquestes propostes, però l'UIC hi treballa perquè es puguin fer a la primavera. Una de les iniciatives seria un mercat en què els comerços sortissin al carrer i l'altra proposta seria doble, una cursa popular i una cursa federada dirigida a professionals. Els detalls s'aniran desvetllant aquest any,
però de moment la intenció és que es pugui fer de cara a partir de l'abril. La crisi també arriba al petit comerç i en l'últim any l'Eubic ha perdut 5 associats en els anys de la crisi. De fet, ha perdut gran part dels seus socis. Ara n'hi ha 34 lluny del centenar que havien arribat a ser l'Eubic, però confia que sigui només una situació temporal.
Des d'avui fins dissabte hi ha un patja real davant del mercat, una activitat que organitza l'OBI com cada any perquè els nens i nenes puguin fer arribar les seves cartes dels Reis a través d'aquest patja. I serà al matí d'11 a 2, demà i dissabte, i a la tarda de 5 a 8. Tot plegat perquè dissabte arriben als Reis d'Orient i a Sant Just es celebrarà amb la 61 nena cavalcada. La rebuda es farà a la plaça Verdaguer com cada any on l'alcalde lliurarà la clau amb el CIO Gaspar i Baltasar
perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Just a deixar els regals. Els reis arribaran al nostre municipi cap a les 7 de la tarda i l'inici de la cavalcada serà la vinguda indústria a prop del casal de joves. Enfilaran, a més, el camí cap al Barça Verdaguer a través de Salvador Espriu, tothom a Miquel Reverter i Verge dels Dolors. A les 7 el rebrà el mossèn Joaquim Rius i després s'acostaran fins al balcó de l'Ajuntament.
I acabem aquest bolletí amb un apunt econòmic. S'enjust tanca el 2012 amb 808 persones sense feina, són 11 més que fa un any i 4 més que el novembre. Aquesta és la xifra de les persones apuntades a les llistes d'ocupació al mes de desembre que ha fet públic avui el Ministeri de Treball. Sigui com sigui, cal tenir en compte també que el desembre també és un mes en què acostuma a haver-hi més moviment laboral a causa de la campanya nadalenca. El Bas Llobregat de desembre
ha estat més positiva, igual que en el conjunt de Catalunya. Hi ha un total de 71.396 persones inscrites a les llistes d'atur, que són 520 menys que el novembre. En aquest cas, l'augment en un any és de 5.000 persones. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sanyos Notícies, edició vespre.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero.
Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Saint-Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Saint-Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro.
Durant aquesta segona hora continuarem repassant quines són les 5 pitjors cançons segons uns 170 experts i a més a més també difoses per la revista de música especialitzada Rolling Stones. Cristina, tu has dit que hi hauria sorpreses, no? Sí.
Així és. La pitjor de totes de la història de la humanitat de música no és la que ens pensem? Home, de totes, de totes no. Són dels anys 90 en concret, aquestes. I no ha estat la revista ni els músics o compositors.
qui les han votat, sinó han estat els lectors. Ah, els lectors! Sí, no es volien mullar i han estat els lectors. Bé, doncs aquí una estona ho repassarem, però abans de tot això, avui ens ha visita i ens ha vingut a veure la Roser Estivill, que és logopeda d'aquí, de Sant Just d'Esvern.
I és que a Catalunya, segons un estudi de l'IDESCAT, que és l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 75% de la població catalana sap parlar el català, és a dir, 3 de cada 4 persones. Clar, jo em pregunto, però, el sabem parlar correctament el català? A més, amb tot això que hi ha hagut ara, no?, amb la llei verd i tot plegat. Doncs, per respondre a aquesta i d'altres qüestions, avui tenim amb nosaltres la Roser Estivill, que, com em dic, és logopeda d'aquí a Sant Jus,
Roser, què tal? Bona tarda. Bé, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al programa. Com comentem, ets logopeda del centre Tàndem que ofereix... o Tàndem. Tàndem. Tàndem, clar. Ja comencem... Mira, cada vegada... No, clar, perquè jo tinc una pressió aquí enorme parlant amb una logopeda. Per tant, ja primer error i encara no t'he fet la pregunta. O sigui, imagina't com va anirà. Perquè la gent quan parla amb tu té aquesta pressió o no? No, no, no, no.
Tampoc em faig com perquè la tingui, és a dir, jo normalment m'hi fixo però no dic res. No dius res, t'aguantes? No aguantes, si m'ho demanen sí contesto. Perquè jo tinc una amiga que és professora de primària i no para quan ens equivoquem o diem alguna cosa que no està ben dita de corregir-nos contínuament.
Tu això, clar, és un defecte de professió, no? Sí, jo em tendeixo només a observar. Clar, si no, no pararies també. No, no, i a més a més tampoc és bo negar constantment la parla de l'altre. És sempre millor ser constructiu i aleshores sumes els errors i dius, bé, ara arreglarem això, ara arreglarem allò altre perquè si ho vols fer tota l'hora la persona es desanima.
A més a més, aquest any celebreu els 25 anys en aquest centre Tàndem ajudant a Sant Justenc, Sant Justenques. M'imagino també que venen alumnes de tot arreu aquí a Sant Just. Quants alumnes deuen haver passat ja pel centre Tàndem?
Moltíssims, no ho he comptat mai, però en principi perquè hem anat creixent en quant a centre i vaig començar sola i ara som 5 persones treballant-hi, a moltes vegades la cosa es desmada una mica més i no tinc tant control, però moltíssims al voltant, jo diria que si són 25 anys, al voltant d'un promig de 15-20 nens per any o més.
Home, estem parlant d'uns 400, entre 400 i 500. Ben bé, ben bé. Nens i adults, perquè adults també els treballem. Perquè, en general, el nivell de català, per exemple, aquí a Sant Just, ja que estàs aquí tot plegat, com el... Aquí és una mica complicat. Ah, sí? Perquè tenim... La zona pija, no? Tenim de tot. Tenim gent que són d'aquí i parlen molt bé el català, o el català que s'ha deixat parlar fins ara, per entendre'ns,
perquè molta gent va tenir l'ensenyament en castellà durant tota la seva escolaritat, però parlaven a casa. Per tant, tenen el català que es podia parlar a casa i l'han conservat molt bé i jo crec que Sant Just, justament aquesta gent tenen un català bastant correcte. Per tant, tenim un nivell alt. Alt, jo diria que bastant alt i bastant culte. Ah, sí? Sí, des del meu punt de vista, del que jo puc conèixer. Què vol dir això de culte?
Bé que no és només un vocabulari casolà, un vocabulari, diríem, del carrer, sinó que és un vocabulari d'haver llegit, d'haver-se cultivat. Que tenen bagatge. Tenen bagatge, clar, clar, clar. De fet, ara que parlàvem d'això, tu quin creus que és el motiu perquè tantes persones, bé, no és el cas de Sant Just, però potser arreu de Catalunya...
Comencem pel comencem. El català és difícil de parlar bé? Bé, el català té un grup de sons que són una mica complexes. S'assembla una mica al francès, perquè ens ve del provençal. I, evidentment, aquests sons per un castellà li és més difícils.
Per tant, hi ha uns sons que podríem dir els sons maleïts. Sí. En català. En català són sons difícils. Quins són aquests sons? Són els fricatius. Fricatius. I els sonors, la S sonora, aquesta és bastant difícil per un castellà. Després hi ha tot el que és X, tots aquests fricatius són els que ens costen. La G, la J... El lleísme, no? Les elles, però les elles jo crec que ja és una...
És un deteriorament de la pròpia llengua, tant en castellà com en català. La major part dels castellans la fan jota, la major part, i nosaltres la fem i. O sigui, molts nens i molts adults de Catalunya la fan i, no l'arriben a produir correctament. Ja, ja. Ja, ja. De fet, el nivell de català ara mateix en l'educació, com el veus?
Bé, hi ha de tot. La gent parla molt en castellà. Com que hi ha molta immigració també, i també hi ha molta gent que són castellanoparlants dintre de les propies famílies, doncs molta gent jove parla castellà amb els amics i amb la gent del seu voltant, inclús a casa. I a l'escola s'ha après el català.
S'ha après bé, però no es parla tant amb alguns grups de gent. Mentre que en d'altres el que no saben no troben la manera de contactar-se amb el castellà. És a dir, tenim grups bastant importants que són de famílies molt catalanes i que es mantenen només en català.
De manera que el castellà, diríem, l'han de recollir més al pati de l'escola, parlant amb els companys i a l'escola pròpiament, que també s'ensenya. Però a l'escola Roser els professors tampoc s'encarreguen d'ensenyar bé la pronunciació. És a dir, si un alumne no pronuncia bé una S sonora i la fa sorda, com en castellà...
Tampoc s'encarreguen, no?, de modificar-li. Bé, en principi... Almenys abans no ho fèiem. A l'escola, en principi, diríem, si són petits errors, diríem, d'una pronunciació poc clara en català, però són nens castellans, diríem, no ho transmeten a un logopeda, sinó que pot ser que li remarquin, però, clar, no arribaran a fer-li un treball ni molt menys per descobrir aquell sort.
El que sí que és cert és que a l'escola s'ensenya el so correctament quan s'ensenyen els sons. L'altra cosa és que el nano pugui produir-lo més fàcilment. Jo me'n recordo del triangle vocàlic, no? Sí. Oi que sí? Sí, l'A, l'E... Perdó, perdó, és que l'ha vingut a la imatge ara, quan anava al col·le... Per això es pronuncia bé i s'ensenya correctament. Altra cosa és que després...
perquè tens la influència que a casa parlen castellà i amb tu volen parlar català perquè l'escola et fa parlar català o t'ensenya el català i volen fer-ho llavors a vegades hi ha una influència que no és prou correcta aquell català que t'estan arribant i llavors tampoc no ajuda a alimentar un bon so
El que sí que és cert és que quan hi ha problemes importants que es pugui confondre un so o que s'està dient un so que no és correcte i que es pot confondre i no es pot escriure correctament, aleshores sí que immediatament deriven o des de la mateixa escola es treballa a través d'educació especial o a través de grups reduïts. Però sempre que aquell so sigui...
el suficientment important com perquè impedeixi una lectura correcta o una escriptura correcta. Estem parlant amb la Roser Estivill, que és logopeda d'aquí Sant Just i al seu centre Tàndem, que, com dèiem, fa 25 anys enguany. Quan us arriba una persona, en un primer moment, quin és el tipus d'estudi? Li fas algun tipus de test o només escoltant-la? Tu ja penses, mira, aquests són els punts flacs, no?
És que ens venen... A veure, les entrades al centre són diverses. Unes poden ser per pronunciació,
per dificultats en la parla, altres perquè tenen dificultats auditives i llavors has de treballar a nivell de nens sords o d'adults que no tenen una audició correcta. I també tenim altres problemes, com per exemple nens que no llegeixen bé, que no escriuen bé, etc. Hi ha diferents problemes. Depenent del problema que se'ns presenta al davant,
Les funcions són gairebé les mateixes, l'únic que l'exploració que en diem nosaltres, l'estudi, serà diferent. L'entrada, si és un nen, és una entrevista que ens explica tot l'historial d'aquella persona, des que va néixer o inclús abans, per veure la seva evolució i des de quan hi ha problemes. El quadre familiar, no? Si els pares ja n'han tingut... Exacte, tot l'historial de la família, inclús si hi ha hagut pares o antecedents que tenen problemes també d'addicció...
Perquè pot ser que hi hagi un frenet que no deixa parlar, pot ser que hi hagi un defecte vocal o un defecte de posició de dents, etcètera, no? Roser, lògicament parles molt bé el català. Ja. T'estic escoltant i em recorda a uns discs de vinil que tenia a casa que ensenyaven quan es va...
quan va acabar el franquisme i tot plegat, que no recordo, però el tipus de sonoritat i de veu... T'ho recorda. Molt, molt, molt. Això vol dir que soc vella. No, no, no, això vol dir que parles molt bé lògicament. De fet, quins són els problemes més comuns?
Que us trobeu quan arriben avui en dia? Avui en dia hi ha molts problemes, més que anteriorment. Hi ha molts problemes de CCO, que en diuen en castellà, d'una S mal col·locada, és a dir, de sopes, parlant endavant. Hi ha molts, molts d'aquest tipus que poden provocar disfuncions en la mandíbula, etc. O sigui, són importants de treballar.
També hi ha molts problemes a nivell d'erres i el triangle D, R, L, que no se separen correctament. D, R, L? Era fluixa i L, perquè tenen un punt d'articulació molt semblant i molts nens els confonen. Com seria un exemple? En lloc de dir cara diuen cala.
Cala. Cala o cada. Cada, cada, cada. En lloc d'erra, d'era, o en lloc d'una L diuen una D, barregen els sons. Que curiós, és el cervell, no? No, és la percepció. No han percebut exactament on es col·loca cada un dels sons, perquè tenen una col·locació molt propera i no afinen en aquell punt. Aquest és un altre dels errors que a nivell escolar dona molts problemes perquè van posant lletres que no toquen el lloc on no han de ser,
Després venen molts nanos que tenen dificultat de lectura i escriptura, llegeixen amb moltes dificultats o no han fet la relació so-grafia correctament, és a dir, el so correspon a un dibuix i llavors no l'han fet correctament, dubten molt a l'hora de llegir i s'enlenteix molt aquella lectura.
o perquè són dislèxics, o perquè són desatents, o perquè hi ha moltes variables en aquest sentit, i després tenim també problemes més psicològics que venen per separacions o coses d'aquest tipus. De fet, des de fa alguns anys, diria quasi bé, des que es va implementar els missatges de text,
potser a finals dels 90, una cosa així. El català ha parlat, i el castellà també, principalment el llenguatge ha parlat, ha patit moltíssimes variacions, i això ja ha anat desfigurat. S'ha mutilat. L'idioma, i ara amb els whatsapps, amb el facebook, els mails, això ja s'està perdent. Tu com estàs? Bé, jo en principi sempre som de les que m'agrada que quan s'escrigui el que sigui s'escrigui amb totes les...
les paraules que hi són, perquè és així, perquè és més comunicatiu, és més clar que arribi correctament. El que passa és que la llengua és viva i la llengua evoluciona. Llavors nosaltres hem d'anar
al voltant d'aquesta evolució, sense que es perdi el significat bàsic de la comunicació, que és la base. Clar, de fet, el català que parlem ara, crec que poc té a veure, potser, amb el que es parlava fa 100 o 150 anys. Segurament no. Bé, jo, els llibres que he llegit més antics no s'assemblen gaire. Per això. Llavors, com es compagina aquesta adaptació, no?, perquè moltes vegades es posa el crit del cel des de les institucions amb el català col·loquial i que es parla al carrer o a casa. En realitat, a veure, jo penso que...
Qui fa moure la llengua són les persones, no les institucions, sinó són les persones les que parlen cada dia, no? El que passa és que hi ha una sèrie d'organismes que recullen aquestes paraules que es van deformant o que es van mutilant o que es van evolucionant, les recullen i van mirant i certificant quines són les que es poden mantenir dintre de la llengua com a paraula correcta, no? I això és la funció que tenen una miqueta els gramàtics, no?
Bé, anem arribant ja al final de l'entrevista i li hem proposat un repte abans d'entrar a l'estudi, a la Roser. Sí, posa'm música de repte, sisplau. Aquí jo se'm venen totes les vergonyes, però les vergonyes, que deia aquell, però no passa res, no patiu, perquè li hem demanat que m'analitzi mentre estàvem fent aquesta entrevista, aquesta conversa.
xerrada intento aquí colar algun gol i puntuar perquè m'analitzessis amb mi i la meva parla del català Roser, alguna cosa a part que ja parlo en català perfecte que això ja es veu de moment parles català
Això ja és important. En segon lloc, parles molt de pressa. Hauríeu de vocalitzar més. Creus que hauria de vocalitzar més? Però s'entén. S'entén bé. Parles molt de pressa, però s'entén. Vull dir... També pot ser que passi això. Perquè les puntuacions són molt importants quan el missatge ha d'arribar a l'altre. Les puntuacions, els silencis,
són molt importants perquè arribi el missatge, perquè hi ha una ona que no arriba i quan arriba l'altra ha d'intentar codificar per entendre el que tu li estàs dient. Però això és una assignatura teòrica de la comunicació, no? Sí, sí, és teòrica de la comunicació. El missatge al receptor i... Sí, sí, però és important quan un parla en públic tenir en compte això. Bé.
No només tot el que vol dir, que ja és molt, sinó que cada cosa que diu, si la diu molt de pressa, l'altre només n'apesca la meitat. Clar, és que a mi em van dir, el ràdio i ritme. Vinga, va, va, va. Sí, clar, no es podem dormir. Clar, no es podem dormir. Però hi ha pauses. Hi ha pauses, no? Sí. Per tant, les pauses s'han de saber... Sí, no cal enlentir la parla, però cal tenir pausa. Molt bé, alguna cosa més així que vulguis destacar en general o què?
Jo, no ho sé, ara com que m'heu preguntat per un camí que jo no... Bueno, jo que estic molt contenta perquè realment la feina m'agrada molt i m'ho he passat molt bé i estic passant-ho molt bé sempre quan hi treballo. Tinc molta confiança en l'evolució de les persones i, per tant, qualsevol problema estic segura que es pot solucionar, seguríssima, i si no ja ens ho dirà el temps, però d'entrada estic segura.
que pot tenir una solució i que pot millorar molt l'actitud de la persona enfront a la seva petita problemàtica o gran. Per què creus que és important saber parlar bé el català? És molt important, en primer lloc, perquè és una llengua. I com a llengua, quan s'ha de parlar, s'ha de parlar el més correcte possible. S'ha de tenir un respecte, no? Sí, perquè és una llengua que té una història, que té una cultura...
i s'ha de poder tenir, diríem, l'orgull de poder-la parlar bé. Igual que parlem el castellà o l'anglès, qualsevol de les llengües, la persona ha de tenir la seva necessitat de poder-la parlar correctament i el més fina possible en quant a tons i expressions de la pròpia llengua, perquè pugui ser el més similar possible al castellà.
a la terra que correspon. Bé, doncs, Roser Estivill, logopeda, ja aquest any... Per això no m'has parat ni tres dies, eh? T'has fixat per celebrar els 25. No, és que com que el curs comença al setembre, nosaltres ja portàvem temps. Ah, ja hem celebrat, no? Ja hem fet algunes activitats. Ah, sí? Com per exemple? Perquè durant tot... Vam començar abans, eh? Vam començar cap a finals de... abans de l'estiu, eh? Vam fer uns petits cursos a les escoles pels mestres, perquè...
perquè poguessin col·locar bé la veu i no hi hagués tantes disfuncions en les cordes vocals. Després vam fer una xerrada sobre la relació pares-fills a nivell psicològic. Ho vam fer, doncs, ara no em surt el nom del lloc, però bueno, vam fer-ho... Aquí a Sant Just? A Sant Just. Amb un centre cívic? Sí, bueno... Al Maragall... No, no, vam fer-ho allà baix, que ara ho han tancat al...
A la vagoneta. A la vagoneta. No ho han tancat. Bé, ara ja s'ha tornat a obrir. Políticament s'ha de dir que en aquell moment sí que ho van tancar però que ha canviat el funcionament i és l'equipament de la plaça de la Pau. D'acord. És que jo no ho sabia. És que jo també cada vegada que ho dic m'ho diuen i llavors doncs mira. Doncs me'n fas bé de dir-m'ho perquè jo no ho tenia clar.
Molt bé. I alguna activitat més? Així que la tingueu preparada? Sí, no, però ara n'hem de preparar una que ens costa una mica, tenim una mica de feina i l'hem de preparar bé, que segurament treballarà o s'expressarà o explicarem coses sobre problemes de lectura, dislexia i demà de família. I sabem quan ho farem això? No, no està encara previst. Serà al llarg d'aquest trimestre, probablement. Doncs escolta, quan ho feu ens avises que nosaltres també ho direm aquí.
Doncs perfecte. A veure si pot venir la gent, no? I tant, i tant, i tant. Doncs Roser, moltíssimes gràcies per haver-te acostat a la penya del morro, que vagi molt bé i enhorabona per aquests 25 anys ensenyant a parlar bé el català a la gent que ha anat al centre Tàndem de Sant Just. Roser, gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, ha sigut un plaer. Gràcies.
Dos quarts de set de la tarda i d'aquí uns moments repassem quines han estat les pitjors, les cinc pitjors cançons de la història de la música a la penya del morro. Petita rosa per la publicitat i tornem ara mateix. Ràdio 2B, 98.1 Ràdio 2B, 98.1
Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, ho has fet mil cops. Capità, no pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Hola, què tal, penya del morro de Ràdio d'Esvern? Soc el Toni Albà i us saludo a tots. Ja sé que sois un poc justets, perquè sois tan just, però no passa nada. Todos tenemos nuestras cosas. Mira, jo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just.
Home, moltes gràcies, Toni, sempre, fa molt gràcia, eh?, sobretot quan allò que es diu que som justets, els de Sant Just, molt bé, Toni, o Mourinho, ja no sé qui era. 6 i 32 de la tarda, continuem a la Panya del Morro, per cert, que no sé si, Cristina, tu has pensat ja quin tortell de reis, o com es fa un tortell de reis, o els tortells de reis en general, que aquest diumenge abundaran i inundaran les pastisseries de tot Catalunya, com han de ser?
Ai, doncs ara no en tinc ni idea. Ho vaig pensar... Bueno, me'n vaig enrecordar del menjar amb l'aurada al forn, però... Sí, no, no, no, no, no. Clar, és que estava tan tipa ja que ja no penses. És veritat. Doncs mira, d'aquí uns moments entrevistarem una gent d'una pastisseria d'aquí de Sant Just, que ens explicaran com funciona tot el tema del Tordell de Rei, si hi ha molta previsió, quines seran les modes i tot plegat. Això serà, però, d'aquí una estona a la Panya del Morro. I abans, com havíem comentat,
Repassem tot seguit les 5 pitjors cançons de la història de la música.
A la primera hora hem fet les 5 millors. És una selecció que es va fer a partir d'un jurat format per cantants, músics, productors, crítics i altres personalitats de la indústria. I en total van ser 172 les persones que van votar pels 50 millors temes segons el seu parer. A més a més, The Rolling Stones...
va publicar els 500 més votats, perquè hi havia unes 2.000 cançons aproximadament a la llista. Per tant, agafeu-vos fort, pugeu el volum de la vostra ràdio, perquè a continuació escoltarem les 5 pitjors cançons de la història de la música. En cinquena posició, aquesta que ja sona de fons...
Bé, jo la reconec, el que passa que si m'haguessis de preguntar, perquè si no ho tinguis escrit aquí com es diu, jo no tindria ni idea. Jo tampoc. Cristina, com es diu aquesta llençó? Em faràs pronunciar a mi, no? Sí, clar, clar, clar. Tranquil·la, que ja ha marxat la Roser. Pronunciar-ho com et doni la gana. Tup-tump-ping i és de Tsumbawamba.
Bé, doncs en cinquena posició, dubtosament honorífic aquest lloc per Chumbawamba. És que amb aquest nom també què vols? No m'estranya. De fet s'ha de dir que aquestes cinc cançons que repassarem a continuació totes són dels anys 90? Sí. Per tant podríem dir que la dècada dels 90 és la pitjor musicalment parlant de la història.
Jo crec que sí, perquè, home, si van decidir només votar les del 90, suposo que seria per alguna raó, no? I... Es deuen haver de concentrat. Sí, home, potser sí que musicalment, clar, és que veníem dels 80, i els 80 eren molt canyeros, discotequeros i tal, i va baixar molt... La baixada. Sí, sí, sí. La nostra infància, l'adolescència dels 90, així estem, que tenim una opinió musical lamentable. En fi, què dir d'aquest tema, xumba, xumba?
Doncs és considerada la joia musical de la banda britànica anarquista que tenia acostumat els seus seguidors a sentir crítiques cap a polítics o cap al salari de la classe obrera. En aquest cas, amb aquesta cançó van rebre moltes crítiques i la banda va haver de fer un comunicat explicant que aquesta era l'única manera d'arribar a tot el món. I sembla que la solució va ser cridar sortir de festa en comptes de seguir els seus ideals.
Molt bé, doncs en cinquena posició. Xumba, xumba. Vinga, passem a la quarta. Jo ja tremolo, eh? Ja tremolo per saber quina és la quarta posició. Trobem Ice Ice Baby de Vanilla Ice. Aquesta? Però si això és The Queen, no? Ah, que és una versió remesclada. Com destrossar una cançó amb dos minuts?
Let's say it.
Tranquils, tranquils. Hauríem de dir alguna cosa, si no la gent se'n va, Cristina. Aquesta cançó és la quarta pitjor de la història. Sí. Bueno, va ser un dels primers homes blancs en fer rap. Sí. I, bueno, si se li pot dir... Així va. Així va anar, clar. I com tu acabes de comentar nombroses personalitats del panorama de la música, doncs van assegurar que estava feta amb la mateixa pista que la cançó Under Pressure, de Queen. Potser per aquesta raó es troba entre les pitjors. Potser sí, potser sí. En fi...
Sí que és dolenta, eh? És dolentota, eh? Fa de mal... Clar, és que totes les que escoltarem ara són bastant lamentables. Com, per exemple, en tercera posició trobem a Billy Ray Cyrus amb aquest Achy Breaky Heart. Això és la versió que vam fer després... Sí, home, que és un country, això. Sí. No rompes más, mi pobre corazón, no? Doncs és probable. Sí, sí, crec que sí. Doncs aquesta és la cançó que ja... Triga a començar, eh? Ja veieu que la cançó... Ara...
La tercera pitjor de la història. Doncs a mi aquesta encara m'agrada. A mi fa molta gràcia perquè totes les pitjors no sé per què motiu acaben tenint altres versions. Sí, és veritat, perquè clar, les coses dolentes...
Són fàcils de fer. Clar, les coses fàcils la gent les va fent per aquí i per allà. En fi, què podem dir d'aquest achy-breaky heart? Bueno, saps que Billy Ray Cyrus és el pare de la Miley Cyrus, la famosa Hannah Montana. Què dius? La de Walt Disney? Sí, aquesta mateixa. Tell my heart, my achy-breaky heart I just don't think he'd understand And if you tell my heart, my achy-breaky heart He might blow up and kill this man
Bé, què di del Tomeu Penya d'Uklahoma? Doncs mira, el senyor Cyrus es veu que va tenir molt d'èxit a la seva època. Tot i això en aquell moment es veu que va tenir, en la meva opinió, la mala decisió de fer paral·lelament carrera d'actor. Ah? Sí.
I, bueno, es va dedicar a la televisió, anys després de cara al 2006, si no m'equivoco, crec que va intentar ressorgir com a artista, però, bueno, va tenir grans vendes, tot i que el seu disc no va aconseguir el certificat. Per tant, ara l'únic que li queda és estar a la televisió, suposo que amb la seva filla. Música
Bé, arribem ja a la segona posició d'aquestes pitjors cançons de la història de la música, segons uns 170 experts i també la revista Rolling Stones, que van fer difusió. A la primera hora hem repassat les 5 millors de la història. No sé greu, si no ho heu escoltat, haver escoltat la primera a la Panyada del Morro. Atenció, en segona posició, una molt coneguda per tots. No!
Segona pitjor cançó de la història, La Macarena. Home, té mèrit, no? Vull dir, com a mínim va tenir aquell ressò internacional. Sí. Rotllo Gangnam Style avui en dia, eh? Sí. Ojo, ojo, que Gangnam Style d'aquí un temps segurament la veurem a segona pitjor. Que aquesta cançó ha estat la més sonada a internet, el Gangnam Style. Sí.
El dia de Nadal, eh, i de Cap d'Any. Sí, home, clar, normal. La més sonada. Sí, sí, sí. La Macarena ho va ser en el seu moment, també. Per tant, d'aquí uns anys segurament també ho veurem com a segona pitjor cançó. Mira, mira.
Cal recordar que aquesta llista també l'han fet els lectors de la revista The Rolling Stones. No han sigut els experts, ni els crítics, ni els compositors, ni els músics. Els músics, sí, ja me'n vaig a l'anglès directament. Perquè ets políglota, ets políglota. Cal dir que va ser número 1 durant moltíssimes setmanes consecutives a diverses llistes.
Va ser versionada, bueno, va ser crec que una de les més versionades en tota la història de la música. I, bueno, no sé si saps que s'ha arribat a dir que aquesta cançó va ser donar a conèixer per Alaska. Què dius ara? Sí. Ah, sí? Això s'està dient fins i tot. Què vols dir? Que Alaska la va trobar? No sé ben bé si és que l'Alaska la va crear juntament amb algú o com va ser, però qui la va treure la primera vegada al públic va ser Alaska. Uau.
Bé, i atenció, aquí us preguntem, estimat joient, si esteu d'acord o no que aquesta primera cançó, pitjor de la història, és Aqua de Barbie Girl. Comença així la cançó? Com una pel·lícula. Aquesta és la pitjor cançó de la història de la música.
Si ens agrada, tenim un problema? Bé, a mi de fet, jo l'escoltava. Bé, sí, clar.
Sí, és molt elèctrica, molt de llauna sintetitzada, tu te la saps i tot, no? Sí, sí. Molt bé, molt bé, Cristina. De quan era petita. Ja, ja, sí, sí, però tens la sinfonia del mòbil, no ens enganyis. Què he dit d'aquesta música o aquesta cançó, per dir-ho d'alguna manera? Bueno, poc a dir, no, en aquest cas. Suposo que el grup d'aners va veure que la Nina Barbie tenia molta sortida i va pensar, doncs, si fem una cançó sobre la Barbie, també tindrem nosaltres sortida.
I ja està, no? Sí. I ja no té més, no té més misteri. No, l'únic, la cançó parla de lo maravillós, que és el món de plàstic, de ser rosa i tonta. Per Miquel. Sí.
Bé, doncs aquestes han estat les 5 pitjors cançons de la història de la música, segons aquests 170 experts, i amb la revista Rolling Stones, també, que estava per allà. Cristina, moltes gràcies, però no marxis, perquè d'aquí uns moments, a la penya del morro, parlarem amb Marcela Rodríguez, que és de la pastaceria Celes, d'aquí de Sant Just, que ens explicarà coses sobre el tortell de Reis,
que, si no l'heu encarregat, ja encarregueu-lo, perquè, com sempre, a última hora, tot, no quedarà res, diumenge. Fins ara mateix, a la penya del morro.
Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré.
17 minuts i arribem al punt de la set de la tarda i acabem el programa d'avui parlant com dèiem amb la Marcela Rodríguez que és de la pastisseria Trilla Marcela bona tarda
Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Volíem parlar, o sorpresa, sobre el Tortell de Reis. Sí, m'imagino que... No sé si la gent ja ha començat a reservar o no. Sí, sí, ja s'ha començat a reservar. Sí? Quantes reserves porteu ja? Recordem que sou una pastisseria d'aquella Sant Just. Sí. Ja portem 55.
55 relleves? Hola, tu! Molt bé, no? Home, no, està més fluix que uns altres anys, eh? Ah, vaja, xof. Perquè d'altres anys aquesta... Però potser aquest any la gent t'espera més a última hora o m'ho sembla a mi? No ho sé, no ho sé, la cosa està més fluixa.
Perquè el tortell de Reis, per il·luminar-nos una mica, i si hi ha alguna persona que s'acabi de llevar de la vida, què és el que conté, què és el que porta o què ha de tenir un bon tortell de Reis? Mira, el típic de casa nostra, el que s'ha fet sempre és un brioix amb massa pa a dintre i fruites a sobre. Aquelles fruites com confitades. Aquest és el típic, el de sempre. Ara ja s'està demanant amb nata a dintre...
Sense res, s'està demanant de tota manera ja. Per cert, aquestes fruites confitades, no?, que van a sobre, jo personalment no tinc res, eh?, en contra, però no me les menjo. Jo tampoc. Ah, tu tampoc. Ni jo. Tu tampoc, Cristina. Llavors, la pregunta és si ningú s'ho menja, perquè si tenim... No, si hi ha gent que sí que s'ho menja, passa com en la coca. Hi ha molta gent que s'ho menja i hi ha un altre que no ens agrada.
Mira, aquí som tres, tu, la Cristina i jo, i dels tres ningú s'ho menja. Per què ho poseu? No, és la tradició. Ah, és la tradició. Sí, sí, la tradició és que porta fruites. Després també hi ha una altra qüestió sobre la... El que passa és que les fruites quines són? Perquè jo he arribat a trobar coses una mica... Maló, taronja i xirera. Maló, taronja i xirera. I n'ho veu a vegades o no? No, no, aquesta fruita és sempre la mateixa.
No, no, no. És buida confitada. Sí, sí. Després, una altra cosa que tinc, és que tinc tot de coses pendents aquí, saps? Per mirar-me sobre el tortell dels reis. El tema de la fava. Sí. A veure, qui decideix on va la fava? Això és al pastisser quan ho munta. Això al pastisser quan ho munta, eh? Posa el rei, posa la fava en el moment que fa el tortell.
Vosaltres sabeu que hi ha problemes a vegades entre les famílies amb el tema de la fava, és un moment delicat aquest, no? Bueno, ja ho saps, o te l'empasses o la pagues. Sí, algú potser li pot sobtar, però qui no ho sàpiga, imagino que tothom ho sap, no? Cristina, que és una tradició que hi ha la fava, llavors, com bé dius, o te l'empasses, però llavors el tema és, això és segur? O sigui...
Si va la fava, sí, segur. No, no, si va la fava, segur, no? Segur, segur. Les poseu a tots els tortells, però ja parlo de salut, o sigui, de seguretat, o sigui, en passar-se una fava... Jo conec a més d'algun, eh, que ho ha fet. Sí, però ho fa molt bé, eh, perquè és grossa. Pots trencar-te la dent, però res més. Clar, perquè ha passat-se una mica també, perdoneu, idiota, eh, amb tots els respectes. No, no, en passar-te la fava, perquè, home, no sé com la poseu aquí, a la pastisseria Trilla de Sant Just, però... És una fava seca embolicada amb un paper d'alumini petit.
Però estaríem parlant tamany un botó, per exemple, de camisa, o estem ja parlant... No, no, és bastant més gran. Bastant més gran. Allò com mouse ratolí del...
De l'ordinador, que es vegi, no, allà? No tant. No, vull dir, està bé perquè, clar, així ja aviseu. I després, el tema del rei que també poseu, m'imagino. Sí. Algun rei especial, les ceràmiques aquestes... Sí, ceràmica, la que nosaltres posem. I les encarregueu a algun lloc? Sí, sí, un costat que ens porta el gènere, vaja. I quantes n'heu encarregat per aquests reis? Nosaltres cada any encarreguem sobre les mil. Mil? Sí.
Mil faves i mil reis. Mil faves i mil reis. Per tant, teniu previsió de vendre mil tortells? Bé, uns altres anys s'han fet.
No, no, no. És que jo saps què passa? Que jo desconec tot el món del rei... Ai, del rei. Del món del tortell i tot plegat. Per tant, no ho sé, Déu-n'hi-do. Vosaltres anys s'ha fet, aquest any no ho sé. Bé, veurem a veure què és el que passa. Per cert, hi ha alguna tradició així curiosa, no sé, com feu d'alguna manera diferent o especial...
Els tortells de reis, vosaltres? No, els hem normals. Suposo que no, que normals. Ja t'he dit, un brioche amb maçapà i ja està. I sucre aquell glacé per sobre? Ah, bueno, això és un sucre volado, que es diu. Un sucre volado? Un sucre que es fa amb una mica de clara d'ou. Ah. Molt bé. No, no, no, està bé, perquè és que jo... Després l'has de moldre, perquè queda...
Un terro gran i l'has de moltrar. Molt bé. Quins són els pastissets o els productes que vosaltres teniu aquí a la pastisseria que més sortida han tingut aquestes festes? Perquè, clar, lògicament, quan tu vas a una casa, si vols cada bé, has de portar un postre, no? Has de portar un pastisset, un tortell... Mira, aquesta festa que és de torrons, el Torró de Gemma. El Torró de Gemma és el que ha tingut sortida? Sí, és el que venim molt, nosaltres Torró de Gemma. Encara es fan sares?
Encara es fan sares. No, perquè és que jo ara fa temps que no en menjo i jo ho veia allà com una cosa vintage. Encara es fan sares. I tornen a estar de moda, eh? Ah, sí? Sí. Perquè això és molt curiós. Això va i bé. Sí. La moda dels pastissos va i bé? Sí. En funció de què? Dels gustos de la gent, jo què sé. Que t'ho demanen més o t'ho demanen menys. I aquest any el torró de... No, el torró de llames és un clàssic. És un torró clàssic i es ven sempre, habitualment es ven molt bé.
I algun altre producte així que tingueu i que hagi fet una bona sortida? Bueno, en general tot el que vas fent va sortint, si no deixes de fer-lo. Clar, clar, clar. Que tu ho col·loques tot, no? Home, ho col·loco no, ho venc.
No, perquè... Ah, perdona, ja sé que no és el cas de Trilla, però ja vas a una pastisseria que dius, bueno, jo m'estic col·locant aquí una cosa que això està passat ja de... ho vam fer i al matí. S'ha de deixar decidir a la gent, no? A veure, eh, amb el gènere que us sobra, per dir-ho d'alguna forma, o que no acabeu de vendre al mateix dia...
Què feu? Perquè això és un moment delicat, eh? Si ho veneu el dia següent, dieu que és del dia abans o què feu? No, mira, el que tu pots vendre d'un dia per l'altre, per exemple, són les tartes gelades. Això, com que estan gelades, no s'hi passa res. Però si et queden croissants, tu no pots vendre els croissants. I llavors què va anar, la paperera? No, nosaltres els tallem i els torrem i fem sacalls. Ah, molt bé.
O sigui, reutilitzeu els cronans. Hi ha coses que sí, hi ha coses que les dones a vegades venen als ocupes i demanen i... Ah, els ocupes d'aquí al costat, no? Sí. No, no, és veritat, per la gent que no ho conegui, a Sant Just, al centre, al costat de... Passa que en pressiós, em sembla, no em podria equivocar ara. A l'antic casino. Sí, a l'antic casino hi ha aquests dels ocupes. Vosaltres que sou veïns directes, què tal? Com estan? No, no fan res raro. No fan soroll ni es fiquen amb ningú.
Ho dic perquè tenim pendent una entrevista amb ells, Cristina, apuntem-ho a això, perquè un dia els hem de portar aquí perquè ens expliquin què és el que fan, que fa un parell o tres de mesos que han arribat aquí a Sant Just. Sí, des del setembre o així. Sí, i m'han revolucionat una mica tota la qüestió. No es ficant en ningú, eh, pobres. No, home, no. Al contrari, ens arriben molt bones informacions.
d'aquesta colla, no?, que estan al centre de Sant Jus i que, a més a més, organitzen tallers, activitats i un munt de coses socials que tenen bona pinta. Hem de parlar amb ells un dia. Però vosaltres, com a veïns, bé, no? Bé, bé, molt bé. Que a vegades entren a jugar amb el diàvol o a la vostra pastisseria, eh? Vull dir, fan... Allà va, està bé, molt bé. Escolta... Digue'm. No, Marcela, no res més, només que gràcies per haver-nos atès.
i res, que si algú vol passar-se per la pastisseria Trilla,
ja ho sap, i si diu que ve de la penya del morro, té un descompte, no? Exacte. No, no, és broma, és broma que m'ho ha dit manda. En fi, Marcela, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i tant de bo arribeu als mil tortells venuts en guany a aquests reis, que són aquest diumenge. A veure si és així, eh? Molt bé. Gràcies. Que vagi bé.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de mena.
Últims minuts del programa d'avui, el segon de l'any, amb poca broma, ja sabeu que aquest any a la penya del morro, no sabem fins quan, però tenim la Cristina, Cristina Barques, bona tardar. Bona tardar. Hola, bona tardar de nou. La Cristina, sí, jo ho vaig recordant, per si algú no ho sap, però la Cristina, ojo, que va treballar a la cadena SER. Ai Jordi, que no és per tant.
Què? Que no és per tant i tampoc se li pot dir treballar, treballar per fer unes pràctiques. Ah, no? 6 mesos. Perdona, molt bé. Què vas estar fent a la cadena cert? Perquè a vegades l'escolt tu. Informatius. Informatius. Jo t'ho vaig dir. Que fan al balcó a la tarda i tot. També, sí. Ah, està molt bé. Bueno, és que jo tenia un horari complicat, és a dir, anava de dijous a diumenge. De dijous a diumenge? Sí. O sigui, et vas xupar tots els caps de setmana. Sí, tots. I tot plegat. A mi m'agrada molt allò que fan per la nit.
A mi m'agrada molt que la gent truca, que ahir vaig estar escoltant una estona l'Hablar por Hablar,
Ai, calla, que ara no sé qui ho fa. Bé, busqueu, busqueu. Doncs abans ho fèiem Mara Torres, però ho fèiem en castellà i ara també ho fan en català, no? Fan parlar per parlar, és una curiositat. Doncs ahir vaig estar escoltant una estona el programa i la veritat és que s'escolten cada història, o sigui, que dius això, o està guionitzat o alguna cosa. Tu que has treballat a la cadena SER, o has estat a la cadena SER, Cristina, estan guionitzats les trucades que truquen a parlar per parlar, parlar per parlar?
Ostres, doncs no sabria dir-te, perquè clar, jo estic informatius, és diferent. Estic informatius, no? Clar, en un lloc estan els programes i en un altre estan els informatius. Mai va venir cap company, per exemple, del Parlar per Parlar, dir, escolta, pots entrar tu a les 3 de la matinada dient que tens un problema amb el teu marit i que et posa a les banyes, per exemple? No, eh? No, no, no, mai. Molt bé. Molt bé.
Tenies dubtes, eh? Sí, sí, és que per això t'ho dic. I una altra curiositat també, home, ja t'aprofito que et tinc aquí, una altra curiositat és per què sempre són dones, ja veus femenines, fent el programa a la nit? La gent manierga ho va fer fa 15 o 20 anys, no? Suposo que perquè tenim més sensibilitat.
perquè teniu més sensibilitat. Ja, què vols dir? Si hi ha un tio locutor, diu, ara què passa? Què passa, no? Clar, home, tenim més tacte, més sensibilitat. Ja, a mi m'agrada molt també... Una veu més dolça, no? Això és veritat. A mi m'agrada molt també quan truca algú i la locutora fa...
i va fent tota l'estona i allà deu estar jugant a la palabrada o alguna cosa per l'estil no home però perquè amb la persona que parles no pensi que no l'estàs sentint una altra entrevista pendent que a veure qui fa per parlar que ens expliqui perquè segur que ha escoltat milers d'històries i és un programa també mític de la ràdio ja parlarem amb la noia que ho porta que a més té una veu així molt maca i tot plegat com totes les locutores que han fet
Parlar per parlar. Home, aquí a la ràdio es podria fer això, no? A la nit o no? Sí, ja estaria bé. Trucar per trucar, no? Allò que feien aquella gent. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Doncs moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui a la qualitat Sant Justenca, la Carme Verdoy, l'educació canina, l'Alberca Papell, la Roser Estivill, l'ocupeda del Centre Tàndam de Sant Just, que celebren 25 anys enguany i que també ens ha visitat i ara fa uns minuts.
la Marcela Rodríguez de la pastisseria Trilla parlant dels tortells de Reis i amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, fins demà. Bona tarda. Adeu, fins demà. Us deixem ara amb les notícies de la set i la Carme Berdoi al Sendir Notícies d'edició Vespre. Que vagi molt bé.
La tella del morro. Cada tarda de 5 a 7. A Ràdio d'Esbert. Mira que fer-ho l'hora de la mitjana. Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1
Perdón, camarero, ¿podría ponerme, por favor, una... Sangria congelada, paella marinera, melón, carajillo y popeye de limón, refresco milagroso, quema, la arena, peligros, medusas, la crema, nivea, la lucha de San Juan, bermotas y gafas, cangrejos por las rocas, sudores y sábanas, turistas, fritos, olivas rellenas,
Esta es la canción del verano Y es que esta es
La canción del verano de 1984.
Fins demà!
Xocos, mare bravas, vendedor ambulante, avioneta generosa, pareja jugando las balas, jubilados enamorados, me pone, me pongo, porque esta es la canción de la vida de Sant Just, d'ora no he visto el cul. Bona tarda, són les 7, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 3 de gener. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La Unió de Botigues i Comerciants planta cara a la crisi amb iniciatives per promoure el comerç local. Un mercat al carrer, una cursa popular i una defederada de cara a la primavera, l'UBIC.
Ha perdut 5 associats aquest 2012 i amb propostes d'aquesta mena vol motivar tant consumidors com comerciants.