Protecció Civil ha activat aquest migdia el pla Inuncat en fase d'alerta a causa de la previsió que les pluges puguin ser puntualment fortes entre aquesta nit i demà. Previsió del temps, doncs, serveix demà a Teurologia de Catalunya. Dolors Ballar, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Doncs efectivament, de cara a demà dissabte esperem una jornada en conjunt marcada per les precipitacions. Pluges que s'iniciaran de matinada pel sud del territori i ràpidament durant el matí serien estenent a la resta del territori. Precipitacions que seran en conjunt entre febles i moderades però puntualment podrien ser d'intensitat forta.
especialment al sud del territori i també a l'àrea del prelitoral. En conjunt abarcarà en bona part del país i al final del dia tendirien amb invap al sud del territori. Aquestes precipitacions anirien acompanyades a tempesta i també puntualment decalar-se amb una cata de neu que baixarà dels 2.500 als 2.200 metres. De cara a diumenge, la situació milloraria transitoriament a primera hora
però ja a partir de mig matí començarien a créixer algunes nubulades a punts de muntanya que deixaran alguns ruixats en aquests sectors. També de cara a la tarda de diumenge aquestes precipitacions podrien arribar a altres indrets del territori. Això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amadora. Avui s'ha presentat el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació, una cita que es disputarà la setmana vinent dimarts i dimecres
A la piscina, Pere Serrat, del club natació Sant Andreu, d'altra banda, en futbol l'Espanyol i el defensa Joan Capdevila han arribat a un acord per renovar el contracte del jugador. El defensa de Tàrrega signarà per una temporada més. D'altra banda, el club blanc i blau ha anunciat que el pròxim 10 d'agost disputarà un partit amistós davant el Tottenham, anglès. També en futbol ja es coneixen els dies que haurà de jugar al Girona la primera fase de 100...
A primera divisió seran els dies dimecres 12 i dissabte 15 de juny. Els gironins encara no coneixen el rival amb el que s'hauran d'enfrontar. L'Europa de la tercera divisió ha renovat el tècnic Pedro Dolera per a les pròximes dues temporades. I en embola el Barça ha fet oficial el fitxatge de Kirill Lazarov per també les pròximes dues temporades. El jugador Macedoni té 33 anys, arriba procedent de l'Atlètic de Madrid.
Notícies en xarxa. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com,
comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Lluís. Què tal? Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la Lluís saluda Jordi Domènech. Bona tarda, benvingut. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Feia temps que no m'ho fèieu, això, eh? Les grupis de la penya del morro. Gràcies per venir a totes. Avui al programa parlarem de moltes coses, com sempre, de l'actualitat Sant Giustenca amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. No t'estic imitant. Hola. Jo t'estic responent amb una veu per donar una mica de dinamisme a la penya del morro.
Bé, avui al programa parlarem de... És que és divendres, ja estem fatal. Parlarem de les estrenes de la setmana amb el Jordi Roca. A més a més també repassarem història del cinema amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Mai ja ets quan et saludaré. Bona tarda.
Bona tarda. Repassarem història del cinema avui. Gènere cinematogràfic, eh? Com, per exemple, aventures, romàntic, no? Gràcies per l'estil. Sí. Sí, una primera hora molt cinèfila, els divendres a la penya del morro. A la segona hora no tant, però tenim el senyor Bonito igual, que és com una mena lector secundari.
del programa. I l'ossos. Sí, a més a més avui ens parlarà dels coberts, forquilles, ganivets, una mica tot aquest material que utilitzem diàriament. Doncs el senyor Benito amb el seu punt de vista particular. També tindrem el que no hem de fer durant el cap de setmana amb l'Heli Capdevila a l'antiagenda del programa i acabarem parlant de la Riera. Bona tarda i benvinguts a la penya del Mo... Ro...
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem repassant. Comencem repassant els trending topics del dia d'avui a Twitter. Per exemple, Enrique López i Emilio González. Per què? Qui són aquests dos senyors? Doncs el govern els ha escollit, són jutges, per ocupar les places que li correspondria signar en el torn de renovació del Tribunal Constitucional. Per tant, substituiran a Pablo Pérez i Manuel Aragón,
tots dos nomenats pel govern anterior, és a dir, l'execatiu anterior socialista, no? Tenc entès, i que ja han complert mandat. Una reflexió, i és que, com veieu, la justícia, un poder molt independent del govern central. En fi, què diu la gent a Twitter, Cristina? Comencem amb el tuit del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que diu, masso ho ha aconseguit. Mai en 30 anys, Convergència i Unió havia arribat a estar en un 21% d'intenció de vot.
va en camí de convertir-se en Unió Democràtica de Catalunya. Sí, perdona, pensem-me que estem llegint els tuits de la segona hora, o m'he confós jo? Ho dic perquè jo he llegit un altre. Ai, sí, Jordi. He llegit l'Enrique López i l'Emilio González, que són els nous jutges del tribunal. Tu estàs llegint, em sembla, les reaccions a l'enquesta del periòdico que va sortir ahir dient que Esquerra Republicana guanyaria. És correcte això o no?
Els que són els de segona hora, dic. No, era al revés, però és igual. Comencem amb els de segona hora i si de cas deixem els de segona hora... No, no, no. Com tu. Escolta, para el programa. Cristina, com tu diguis. Enrique López. Enrique López. Comencem. Què diu la gent sobre això que hem comentat?
Comencem amb el comentari del Luismi que diu... Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé.
i Enrique López són capaços de prohibir el divorci. Sí, per tant, molt progressistes, eh?, aquests jutges. I ja que comentaves aquest tema de convergència, Cristina, si vols, sí, fem-ho ara, perquè segons el baròmetre de primavera del Gabinet d'Estudis Social i Opinió Pública, és a dir, el GESOP ha fet un estudi per El Periódico de Catalunya on asseguren que si el proper diumenge se celebressin els comissis electorals
Al Parlament català, Convergència perdria les eleccions i Esquerra Republicana les guanyaria. Pel que fa a iniciativa, atraparia el PSC i Ciutadans empataria amb el PP català i que perdria apunt. La gent de Twitter també, què comenta, Cristina? Doncs com ja hem avançat, comentem el tuit d'Albert Rivera que diu, home, s'ho ha aconseguit, mai en 30 anys Convergència havia arribat a estar en un 21% d'intenció de vot...
va en camí de convertir-se en Unió Democràtica de Catalunya. Seguim amb les preguntes que fa el Pere Mas, que diu, qui es creu aquesta enquesta? Quins resultats convenen per trencar el pacte Ciu-Esquerra? I acabem amb el Víctor Martín, que diu, qui es deu estar donant cops de cap contra la paret? És Mas. Ara Esquerra té més intenció de vot que Ciu. Molt bé, gràcies, Cristina. Repassarem més Trending Tòpics a començar la segona hora de la penya del morro. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca.
Gràcies.
Comencem parlant de Sant Just Solidari, la nostra ONG local per excel·lència, que ha engegat un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camuapa. L'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi. Els més destacats són la cooperativa Lactea Masiguito, la Casa de la Mujer i l'Associación de Ganaderos de Camuapa. Carme Berdoi té més informació.
Durant els últims 20 anys s'han treballat sobretot en projectes d'educació i sanitat i ara la cooperació es vol centrar en aquesta faceta socioeconòmica. La idea principal, per tant, ara és, segons ha explicat la regidora de Solidaritat i Cooperació, Anna Torrilla, treballar la planificació de les estratègies de negoci de les empreses de Camoapa. Per exemple, parlem d'aquesta cooperativa làctia que en aquest cas es buscarà l'enfortiment de les seves capacitats empresarials a través d'un pla de negocis i també d'un pla estratègic i la idea és
és incentivar a treballar pràctiques de producció mediambientals més sostenibles. La regidora de... Solidaritat. Solidaritat i Cooperació i també d'Hisenda. D'aquí, de l'Ajuntament de Sant Ius, Anna Torrella. Anem a escoltar-la? Perquè poques vegades l'hem escoltat a la penya del morro. Sí, l'hem escoltat, però parlant de qüestions d'impostos, a l'octubre, a desembre. A veure quina veu té. Anem a posar aquest tall, per exemple. La cooperativa Massiguito fent el pla de negocis
i en paral·lel uns productes crediticis nous per petits agricultors i ganaders i aconseguint equitat de gènere. Per altra banda, la Soha Camp, que és l'associació de ganaderos de Camoapa, treballarà juntament amb la UNA, que és la Universitat Nacional Agrària, per estudiar noves tecnologies per models de producció que siguin més sostenibles mediambientalment
Per altra banda, tindrem la caça de la mujer. El que farem és que ara la caça de la mujer vagi diagnòstic fidedigna de la realitat de Camuapa, com enfortir aquesta formació de temes relacionats amb el sector grepecuari per les dones de Camuapa. Molt bé, doncs aquests són alguns dels projectes que s'han entregat. Fantàstic.
Ràdio Camoapa més coordinarà i recollirà les dades per veure com evoluciona aquest projecte i ho anirà explicant a través de les zones. Encara et truquem a Ràdio Camoapa tant en tant per parlar amb ells? O no? Aquí a Ràdio d'Esvern. Des de Ràdio d'Esvern? Tu ho fas? Jo vaig... Em sembla que vaig fer l'última connexió. Fa quants anys, no? Sí, l'última connexió la vam fer nosaltres a la penya del morro. Fa uns quants anys. Sí, sí, sí. Potser l'any passat, eh? Tampoc no tant. Jo crec que fa més, eh? Fa més. En fi, a veure si algun dia hem de recuperar... Sí, sí, sí. Mira, seria un bon motiu...
ara aquestes setmanes, abans de l'estiu, fer una connexió amb ells. Llarga, perquè s'enrotlla molt la gent de Camoapa, amb molt de carinyo, que si fas una pregunta, estan 10 minuts... Fan ràdio d'una altra manera. Fan ràdio més tranquil·la, més caribenya. El projecte, aquest projecte dura un any, costa 123.000 euros i tira endavant gràcies a les aportacions de Camoapa, també dels socis i socis de Sant Just Solidari i de l'Ajuntament de Sant Just,
Tot i això, la intenció de l'entitat és que els habitants de Camoapa aconsegueixin aprofitar els recursos que se'ls dona i també en creïn de nous. I un bon exemple que aquesta consciència ja existeix entre els nicaragüencs i que han millorat molt en la gestió d'aquests recursos és el bon funcionament de l'Hospital de Camoapa. I també funciona molt bé el Centre de Desarrollo Infantil, que té en forma més de 50 nens i nenes, i el projecte del que parlava ara la regidora, que és la Casa de la Mujer.
Molt bé, Carme, passem a un altre tema, Sant Justenc. Atenció, perquè avui jo això ho desconeixia i m'agrada molt aquesta notícia. Ah, va ser ahir, imagina't si ho desconeixia, que ja ha passat i n'hi ha més avançat. Ahir Sant Just va acollir la 25ena trobada d'arxivers municipals de Catalunya. Una festa, una alegria...
No? Home, més d'una cinquantena. Amb Jordi Amigó al capdavant, que és l'arxiver municipal de Sant Just. Jo me'ls imagino tots com el Jordi Amigó, amb ulleres, així com... que pesava quadres, no? Amb una llum d'oli d'aquestes del segle XIX i envoltat de papers i papers. Doncs, efectivament, són els arxivers municipals de Catalunya. Més d'una cinquantena d'arreu del país van assistir a la reunió que va comptar amb una visita a un dels edificis més emblemàtics de Sant Just, també històric i mític.
el Walden o Walden pels més puristes. Sí, és una jornada que s'emmarca dins de la Setmana Internacional dels Arxius que es fa del 3 al 9 de juny i la d'ahir era la 25a reunió ordinària de la Central de Serveis Tècnics de la xarxa d'arxius municipals. Durant la trobada es va fer la presentació del resum d'activitats dels tècnics d'arxiu de l'any passat, també un seguiment
dels principals programes per aquest any 2013 i els ponents de la trobada van ser justament Jordi Amigo, responsable de l'Arxiu Municipal de Sant Just, i Pere Galindo, que és cap del Servei d'Informàtica de l'Ajuntament. Fixa't. Bé, aquesta és la música, per si no ho heu reconegut, de Game of Thrones. Jo l'hi reconego. Carme, tu ets una hipster i sempre estàs a l'última. Tu, Cristina, veus Game of Thrones?
Una altra vegada, Jordi, ja m'ho vas preguntar. Perdona, és que jo no me'n recordo de tot el que pregunto. Mira, et donaré la mateixa resposta i te'n recordaràs segur. Ho vaig veure en els primers capítols una miqueta. I com només sortia encardant, doncs vaig deixar de veure. Ja me'n recordo. Vaig al principi, eh, per tu cinc capítols. Molt bé. Ah, doncs espera't. Però és veritat que només surt encardant o no? No.
No, això no. Sí que és veritat que em sorprèn, però tant del sexe com la violència, que és sense tabús en aquest sentit. Però, Cristina, tens mentalitat del segle XVII? No, home, Jordi, però jo per veure dues persones cardant tota l'estona, no passen més coses, no? Sí, clar, home, és que tu et quedes amb... Però és que vaig enxampar només en aquell moment, Jordi, mira, doncs preferia veure unes altres coses. Només et quedes amb el sexe, vull dir, sembles un de nosaltres. En fi, doncs, només has vist la... Vaig pel cinc. Ui, doncs espera't.
Espera't, d'aquí... Sí, sí, el número 9 de la 3, no? Ara, no, no, i el 8, 7 o 8, també, de la primera temporada, al·lucinaràs, eh? Però què, enganxa o què, aquesta sèrie? A partir d'ara, a partir del capítol... Exacte, ara jo ho estic encara introduint. La Carme encara està introduint. Després d'aquests primers capítols, el 6, 7, 8, cada capítol hi ha com un... Així, com a mínim, dos o tres n'hi ha, en cada capítol. A veure. Ja ho comentaràs, Carme, ja ho comentaràs. Sí, sí, anirem parlant, anirem seguint.
Comentem ara les activitats del cap de setmana, perquè hi ha moltíssima gent de Sant Lluís, com es nota que ja arriba el bon temps. Demà hi haurà la festa del desè aniversari de la Biblioteca Joan Margarit, que és el que s'espera a l'exterior de Can Ginestà, Carme. Primer de tot hem de dir que abans he sortit un moment de l'estudi per actualitzar la informació amb el Carles Hernández i Rius. Sí, que és el cap meteorològic de Ràdio d'Esvern.
3 de 6, com si diguéssim, a nivell de probabilitats, que plogui. O sigui, un 50%. 3 de 6 o un 6 de 12. No, perquè es mira així el verem que m'ha ensenyat. Per tant, si plou demà, estarem d'acord que hi ha una maledicció en aquesta festa del desert aniversari de la Biblioteca de Sant Just. S'ha intentat ja dues vegades, les dues s'ha hagut de plaçar les activitats exteriors fora de Can Girastà i és demà que plogui. És probable que plogui, no? Sí.
Si no plou, el que es farà és fer aquestes activitats previstes als jardins de Can Genesta. Hi haurà inflables durant tot el matí fins a les dues del migdia, jocs infantils. També es faria un acte que s'ha confirmat a última hora, que és una ballada de gegants.
Àmpliment ahir, aquí a la Penya del Morro, amb el Dani i amb la mateixa directora Rosa Maria Vallès. Algú ni de Sant Just. No la Rosa Maria Vallès, sinó el Dani. Bé, més activitats. Que tinguin molta sort, eh? Esperem que no plogui demà al matí. També haurien de tenir sort la resta, no? Sí, sí, sí. Ho dic perquè... No, no, no. Però escolta, una cosa no treu l'altra. Que tinguin també molta sort... Vull dir que són exteriors totes. Sí, que tinguin molta sort també al final de temporada i la festa de cloenda de l'Atlètic Sant Just. Carme...
Una festa que s'adreça als membres del club i també a les seves famílies i a Sant Justecs que vulguin participar d'una jornada dedicada a l'esport i als valors d'aquesta pràctica esportiva a partir de partits de futbol. Valors. Sí, i Jim Can, és un tema que ara ja està agafant un altre to. Hi ha com un univers al voltant de l'Atlèptic Sant Just, com ara això dels valors, que em sona d'alguna cosa, no sé de què. El seu lema és...
més que un... Com és el seu lema? És que no me'n recordo. Sí, ho vam comentar ahir. Cristina, te'n recordes? No, però érem semblant al Barça. No, home, no, no ho diguis, Cristina. Dic que era més que un equip o més que una escola o alguna cosa.
Això em sonava... Potser sí, em sonava alguna... Alguna cosa, sí, em sona alguna cosa. Bé, en fi, també més activitats. Home, a moment, no he explicat res. Ah, no? No. Començarà les 11, aquí hi haurà inflables, paradetes, sorpreses, també un dinar amb botifarrada popular i tot plegat s'acabarà també.
amb un partit de futbol de l'infantil amb el Sant Cugat. Oh, fingeixo sorprendre'm, però jo ho sabia perquè l'hem entrevistat ahir. Bueno, però potser hi ha algun oient, no ho vas sentir ahir. No, però estic parlant de mi, ara. Fingeixo sorprendre'm. Oh, oh. Escolta, podem passar a la segona activitat? Sí, sí. Aquest diumenge, el primer mercat de pagès al Parc de Torre Blanca, que ens afecta perquè una tercera part del parc és de Sant Just. Sí, home, i perquè està a prop, no? I està bé que hi hagi un mercat de pagès. Sí, sí, sí.
Sí, però també, Carme, hi ha molts parcs que estan a prop, però potser són d'altres temes municipals. Quins parcs? I no els comentem. Doncs el parc d'Esplugues, del pont d'Esplugues, potser, que està més a prop. Hi ha mercat de pallès? No, però hi ha activitats, moltes, durant molts caps de setmana, com, per exemple, la festa major. És un mercat on es vendran productes a l'horta i es farà cada diumenge a partir d'aquesta setmana, de dos quarts d'onze fins als dues del migdia. Són els pageros del Parc Agrari del Baix Llobregat.
que oferiran la possibilitat de comprar directament fruites i utilitzes de proximitat i també de producció ecològica. A més a més, aquest diumenge, com que és el primer que es fa, també hi haurà diferents tallers per adults i infants. Per exemple, un taller per aprendre a plantar i tenir cura d'una pebrotera. Perdona? Sí. Ah, molt interessant. Sí, sí, un taller d'elaboració de compota amb cireres de la comarca.
Ah, molt bé. Però no sabia que el Baix Llobrecat... Té producció cirerera important. Carxofes, cireres, és el que més té, em sembla. I un taller de consum responsable. Molt bé, doncs tot això aquest diumenge. I ja per acabar, una jornada per netejar la Riera de Sant Just. Això també serà durant aquest cap de setmana. Demà dissabte, de fet. No sé com anirà amb la pluja, però en principi és una activitat simultània a 36 municipis catalans. Es farà demà al matí.
l'organitza l'associació Hàbitats i la trobada aquí Sant Ju serà davant de l'ITB per conscienciar la gent de mantenir nets aquests espais fluvials i també criar consciència sobre no embrutar-los. Hi haurà menjar?
No, Jordi, a veure... Perdona, perdona que et rigui, però és que no he vist l'associació entre menjar i netejar la claveguera de Sant Just. No, però quan fan tots els actes de Sant Just, sobretot aquest cap de setmana, doncs en tots, tot i que no tingui a veure amb el menjar, hi ha menjar. A la biblioteca fan una xocolatada, a l'Atlètic fan una botí ferrada. Clar, doncs faltava aquest que faci alguna cosa de pica-pica. Com que és només al matí... Perquè no l'organitza la Casa Regional d'Extremadura, si no hi hauria alguna cosa d'amigues o alguna cosa per l'estil.
Bé, doncs ja hem atès la pregunta. Cristina, perquè no tenim gravats grupis dient Cristina, Cristina, si no ara potser t'ho haguessin posat. A les 11, eh, això? A les 11 del matí, eh, demà, que estarà... Tot comença a les 11 demà. Molt bé. Pots anar a la trobada fluvial, a netejar el riu, a la biblioteca o a la festa de l'Atlètic? Jo crec que jo aniria on hi hagi més gent, que és netejar el riu, segur. Carme, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona tarda. Bona tarda. Un munt de setmana.
Adéu. Ja sabeu que podeu estar connectats a l'actualitat Sant Justenca ara mateix a ràdio d'esverb.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició, vespre 5 i 23 de la tarda, és l'hora del cinema. Amb el Jordi Roca!
Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Al final, per què riu la Cristina quan em saluda? No sé, és com si fos... No ho sé. El pallasso del cinema, li faig gràcia. No, perdona, perdona, això ho dius tu. No, jo crec que m'estava rient encara perquè el Jordi s'estava rient i...
Comencem amb la primera estrena de la setmana, de fet avui comentarem unes quantes, 15 anys i un dia, Clara no és nombre de mujer, El mensajero, Inxala, Las aventuras de los cinco, Populaire, Turistas o música de Happy Days, però no és un trailer.
Avui hi ha molta cosa, eh? Vaig dir que hi ha molta cosa. Va, Jordi, comencem per 15 anys i un dia, si et sembla. Escoltem el tràiler a veure si fa bona pinta o no. És una pel·lícula francesa, correcte? No, no, no. Ah, no? Set taules d'un billar francès. Què vol dir això? No.
En aquesta pel·lícula tornen a coincidir la directora de la pel·lícula 7 meses d'Evrian francès, en català 7 taules d'un mundial francès, que és la Gracia Cregeta i també la seva protagonista, que és la Maribel Ordo, per tant, amb aquest segon film torna a coincidir tant directora com a actriu. Pel·lícula espanyola, escoltem el trailer. Me llamo Margo Aguirre. He hecho fundamentalmente teatro. Teatro un poco de todo.
¿Tú estás loco? ¿Qué mierda de trabajo vas a encontrar si me pegas el golpe? ¿El actor? Faltan sin justificar, retrasos, malas contestaciones. ¿Llamaste gorda a una cocinera? Bueno, no la llame gorda, la llame vacaburra. Tres meses enteros de expulsión. Será una broma, ¿verdad? Creo que deberíamos mandar al niño con Max una temporada. ¿Mandarle con ese hombre que está completamente loco? Es mi padre. Es estricto y serio. ¿Le puedo pedir una guerra? No.
Sabría perfectamente qué hacer con el niño. Lo que no entiendo es por qué coño dejaste el ejército. Si te lo pasas, guay, que te cagas. No os parece bien nada. A ver si eres capaz de obedecer por María Simbas. Parabaría.
Bé, jo pel que és el tràiler, a veure si ho encerto, crec que és un gènere drama costumbrista amb tocs d'humor i comèdia. O una comèdia costumbrista amb tocs de drama. No, ja ho has dit bé al principi. Al principi, no? Sí, és un drama amb tocs d'humor. Els punts positius, diguéssim, de la pel·lícula, els platforms són tant l'actiu principal, la Maribel Verdú, que ho fa esplèndidament, també la realitzadora, la directora, la Gracia Crejeta, que ens ensenya...
amb la selecció d'imatges, etcètera, un bon treball, i també la, podríem dir, la revelació en el món de l'actuació, que és qui concentra pràcticament tot el pes de la pel·lícula, que és l'actor fins ara desconegut, que es diu Aaron Piper, i que de ben segur que en els pròxims anys donarà bastant de si i bastant que parlar. L'argument en si ja està bastant vist, la veritat, no ens sorprendrà a ningú, de fet, la setmana passada ja parlàvem a Los Hijos de Caín,
del José Coronado, un pare complicat amb un adolescent encara més complicat. Doncs aquest és el mateix cas. Maribel Verdú fa el paper d'una mare perduda. Vaig anar a veure los hijos de Caín, ara te'n parlaré. Una mare perduda i patidora que no sap què fer amb el seu fill adolescent, que és bastant gamberro, suspèn, etcètera, etcètera, es posa amb lius, té mals amics i que aleshores, com que no sap què fer amb ell, doncs l'envia amb el seu pare, és a dir, amb l'avi, que és el Tito Valverde, un exmilitar que ve de la vella escola, molt estricta i tal, i que aprendrà també amb el nen
ser una mica més laxa i que hi ha coses més importants que les normes. El comissari, no? Sí, el comissari, que home...
A nivell d'edat, que sigui ell l'avi, Maribel Verdú la mare, és una mica ajustat, però bé. Vol dir que aquest home, Tito Valverde, ha perdut molt i envellit, no?, bastant, últimament? No, no, vol dir que realment... És la pare de la Maribel Verdú? Clar, exactament, però vull dir que si tu els veus els dos físicament, home, la Maribel Verdú, evidentment, es veu més jove, però tant com per ser la filla, home, una mica ajustadinho, eh? Per cert, aquesta pel·lícula va triomfar al Festival de Màlaga, on va obtenir quatre premis.
Sí, inclús-vos el de millor pel·lícula i millor guió. O sigui que té bastant bona pinta.
sobretot pel tema interpretació, jo crec. Vaig anar a veure Fills de Caín l'altre dia. I què? Què et va semblar? No sé si algú de la taula d'aquí l'ha vist. No, no, no la vaig anar a veure jo. Em va agradar molt la interpretació del Manrique, també del Corona. El Manrique sempre ho fa bé. Sí, sí, sí. La veritat és que està molt bé. Em va agradar molt també la construcció durant tota la pel·lícula del suspens, del que passa realment amb el fill, no? I tot plegat. Però... Però... Hi havia d'haver-hi un. Sí, home, és que si no, no pot ser tot tan bonic.
no em va acabar de convèncer gaire el guió. Ui, què ha passat? Ni la història. Ai, per favor, ni tampoc el final. Ai, mare meva. O sigui que vaig sortir com... vaig pensar que era molt previsible. Vaig pensar que era molt previsible, mitja pel·lícula, dic això, passarà això, això, això. A més amb la persona que anava li vaig dir... I efectivament...
Al final va passar... Ai, amb qui vas anar, Jordi? Amb la meva mare. Ja ho va dir, de fet. El mateix divendres va dir que la seva mare volia veure aquesta pel·lícula i el vaig dir que feia molt bé. Passa com tu, ja, que se manoblina les coses, Jordi. En fi, passem a la següent pel·lícula de la setmana. Atenció al títol. Clara no és nombre de mujer, que ja em dius tu quin títol és aquest, que de fet és una altra producció espanyola, però una comèdia directament dirigida per Pepe Carvajó.
Su què diu? Perdona, para un moment, para. Su què? Sí, què dit? Su què? Ha dit pollaca? No. Oh!
Una semana en Cuba para ponerla mirando a Cuenca. Ranzo una hostia. Una subida de tono más como este que pongo en las maletas. Yo te quiero volver a ver en mi vida. ¿Me entiendes? Que sepas que ha sido tu mi valida. ¿Qué? Llevo más de 50 mensajes sin respuesta, Maxi. Este pedazo de capullo es mi mejor amigo. Pero está acarajotado.
Bé, Foyaca, Mirada Acuenca, en fi, sí, aquesta pel·lícula té molt bona pinta, té molt bona pinta. Explica'ns de què va, com a mínim, Jordi. A veure, és una comèdia espanyola, típica a l'Espany 100%, amb actors que feia temps que no treballaven, aleshores han decidit rescatar-los, com el Jorge Sanz, la Esmeralda Moya, la Miriam Díaz-Aroca, bé.
Sí, per tant, pel·lícules d'aquelles també una mica dels anys 90, no? Sí. Tipus espanyoles i tal. Sí, una mica, podríem dir-m'ho, un toc verd per fer una mica d'humor, però bé. Sí, unes rises, no? Sí. Escolto això a mirar-me la cuenta i, bueno, parlo de riure o follaca, vull que ara estic rient per dins. Sí. En aquest cas, Jorge Sánchez és el protagonista, es diu Jorge, també, i és un boticari que la seva dona no l'estima, així que decideix deixar-la. A més a més, el Jorge té un nebot, el Juan...
que està enamorat d'una noia de l'Institut, que és l'Anna, que està sortint amb el seu millor amic i que, a més a més, es proposen anar-se'n de viatge de final de curs junts
A Cuba. La seva intenció o el seu comès serà intentar que trenquin abans que arribi aquest final de curs. I això és tot a la història, el guió. Bé, no ens apressiona gaire, eh, aquesta pel·lícula. No, a veure, si vols riure i t'agrada aquest tipus d'humor lo serrano, doncs, sens dubte, és la teva pel·lícula. Doncs ja ho sabeu. Per cert, passem a la següent pel·lícula. Deixem enrere les estrenes espanyoles. Què passa, Jordi?
No, no, per cert, que ara estava recordant. No té res a veure, eh? Però el títol de la pel·lícula, que ara no és hombre de mujer, em recorda la notícia que ha sortit aquesta setmana. Sí, senyor. Sí, senyor, si no saps de quina va dir. Sí, home, és aquella dona que van descobrir que als 67 anys era una dona, precisament. Ah, aquell home. Aquell home que va anar a un hospital xinès. És fora, aquest pacífico, la vida. Sí, sí, vas a fer qualsevol, com diu això, un xaqueig mèdic, no? I acabes dient-te que ets una dona. Això ens pot passar...
A tots. O sigui que no aneu tard al metge. Però...
És que no ho entenc. Tenia un defecte als ovaris, per tant, no tenia la menstruació i, a més a més, se li ajuntava que tenia una de les malalties d'aquestes rares que feia que tingués un micropene. Ah. Exacte, ja està. Perdona, jo no puc ni dir res més ni dir menys, tampoc, del que era el Jordi. Ha sigut així. Tenia un quist als ovaris i per això va anar al metge i ell no en tenia res. O ella, vaja. Bueno, ell vol que continuï sent ell. Ell vol que sigui claro.
Per sempre, estrenes internacionals. Per exemple, un thriller d'acció nord-americà amb el Dwayne Johnson i la Susan Sarandon. Es diu El Mensajero i el trailer són així. Tu conductor manejó la situació molt bé. Nos quedamos con eso. ¿Y lo sabes con quién estamos tratando? Es un exmilitar mexicano y controla esta región para el cártel de Nuevo León. Si trabajas para Nuevo León...
Y eso incluye a tu mujer y a tu hija. Esta es la última parada. Haz lo que te pide y el juez dejará libre a tu hijo en un instante. Te quiero, Jason. Los federales están encantados, pero ¿qué pasará cuando descubran que eres un chivato? Irán a por nuestras familias, John. No voy a permitir que ni unos ni otros dicten nuestro destino. Ni hablar.
Canya de la bona. Bé, directament des dels Estats Units, com dèiem aquesta pel·lícula del Mensajero, un thriller d'acció nord-amèrica. Per tant, la gent que li agrada dir aquest tipus de pel·lícules, que vagi a veure-la, no? Sí, vas tret la frase que ara va dir perquè té tots els ingredients, o sigui, dins d'aquest gènere és absolutament perfecte, fins i tot fa una mica de fàstic, perquè té tots els ingredients per ser la gran pel·lícula d'acció d'aquesta setmana.
previsible des del minut 1, com la gran majoria de pel·lícules d'acció, on el Downey Johnson és aquest heroi americà que ha de salvar la seva família perquè el seu fill l'han jutjat injustament i si... La mare és la Susanne Sarandon, no? No, no, ara ho explico. Anava a dir, perquè la Susanne Sarandon sempre fa pel·lícules, el seu fill té problemes... No, no, ara ho explico. Aleshores, el seu fill està condemnat a 10 anys de presó i ell, per tal d'evitar que això passi i que es demostri que el seu fill és innocent, pactarà
amb una advocada de l'estat, que és la Susan Sarandon, que li diu que retiraran tots els càrrecs del fill si ell s'infiltra dins la màfia de la droga, el cartel colombià, i fa d'espia i els hi passa informació. Clar, arribarà un moment que estarà tan infiltrat que posaran risc tant al seu fill que està a la presó com la seva filla petita i la seva dona. Veurem, finalment, què passa si aconsegueix salvar-ho tot. Abogada. Bé, passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui directament des del Canadà. Arriba Inshare.
Es pronuncia així, no? No. Com que no? No. Inxalà no? No, Inxalà no. No veus que hi ha un apòstrof. Inxalà. Inxalà. Ah, Inxalà. Clar, Alà de Alà. No, però és que Inxalà és el que diuen els musulmans quan estan pregats, no? Però és Inxalà, però no Inxalà. Inxalà de fer-la grof, fer-la petar, no? Una mica, bueno...
Ah, més mona, no? Ho has entès, no? Que dins? Em pensava que era una cançó. Està en francès, eh? Sí, clar. Bueno, la relladora és Anaïs Barbour, la balleta, i en el film coneixen a Chloe, una jove doctora canadaca. Eh, Jordi? Ho dic perquè potser la gent no s'entera res del que està escoltant.
Sí, bé, jo ja saps que m'agrada promocionar les llingües. És el debut cinematogràfic d'aquesta jove realitzadora que ens intenta mostrar una vegada més el conflicte entre Palestina i Israel. En aquest cas ho fa a través d'un personatge enranyable, que és una doctora canadenca que emigra fins a Israel per tal d'assistir.
les dones que han de donar llum a la franja de Cisjordània. Un drama en tota regla. Sí. Aleshores, ella es veurà abocada. En principi, no vol prendre part del conflicte, perquè ja et dic, viu Israel, però treballa cada dia a marxa fins a la zona de Palestina per assistir als parts. Aleshores, ella es veurà abocada en el conflicte i hi haurà un moment o altre que haurà de triar en quin bàndol està.
Una de les frases, que és la que hem sentit en el tràiler... Que no m'he entès, per cert. No, que defineix molt bé la diosincràsia de pel·lícules que una d'aquestes dones palestines a l'aquella atent li diu que, sisplau, que aquesta no és la seva guerra, sinó que és la nostra, o sigui, és la de les dones.
És la moassa. És la moassa, que és la nostra. Ah, val, val. Bé, passem a una altra pel·lícula que també s'estrena avui. Es tracta d'una comèdia familiar alemanya, basada en el primer llibre de la sèrie. Segurament en molts us sonarà el 5, no? Aquells llibres que tots heu llegit al col·le. Escoltem el... Perdona, no heu llegit tu al col·le, aquest llibre?
No, pero yo ya soy de una altra generació, Jordi. Ah, bueno, pues yo... Yo tapaba en el Jeep, pues estaba allá siempre a la biblioteca. Los amigos más famosos del mundo... ¡Postaré en la cima! Eso es genial. Resuelven misterios. ¡Es increíble! Y descubren secretos. Y nos encontramos un tesoro. Que empiece la aventura. ¿Qué es eso? Vamos a ver.
Y para salvar al tío Quentin, cuatro niños y un extraordinario perro. ¡Dime! Se unen... No permitiremos que nadie le haga daño al tío Quentin. ...en una carrera contra el tiempo. ¿Qué es esto? Alguien viene.
Efectivament és la pel·lícula familiar d'aventures de la setmana, o quasi bé diria de l'estació, de la primavera, que ja acaba. Jordi, què ha destacat d'aquesta pel·lícula? En aquest cas, si heu llegit els llibres, ja sabeu de què va la història, però a tots aquells que no ho hagin fet es tracta de cinc joves adolescents que es veuen inversos entre dos bàndols que intenten fer-se amb una nova font d'energia que ha descobert
el tiet Quentin, que és el tiet d'un dels nens protagonistes. Són quatre nens i un gos. Trobo que avui les pel·lícules tenen un leitmotiv principal, no?, que és que hi ha dos bàndols, la majoria d'elles, i llavors... Bueno, és que a la vida sempre hi ha dos bàndols. És veritat, estàs amb mi o estàs contra mi. Exactament. Vale. I això, aleshores, el que passa és que cap dels dos bàndols comptava que sortien aquests quatre adolescents i el seu gos...
a lluitar per quedar-se amb aquesta font d'energia. Molt bé, doncs aquesta pel·lícula... Sí, una pel·lícula d'aventures que està bé. Molt bé. Passem a la següent estrena de la setmana. Es tracta d'una comèdia francesa. De fet, només ens queden dues pel·lícules per comentar i les dues són comèdies. La primera arriba des de França, ve firmada pel director Régis Guançard. Ros solo debe pensar en los campeonatos. No se da cuenta del don que tiene. Puedo poner el mundo a sus pies.
¿Cree que es el hombre para la situación? ¿Cuántas veces piensas llamarle hasta que entiendas que nunca te lo cogerá? Da igual el hombre que pase a tu lado. Para ti es un imbécil. Tiene la impresión de que la utilizo. Cuando es por ella por quien hago todo esto. ¿Por qué piensa que la velocidad mecanográfica es un deporte?
Bé, no sé si és la típica comèdia francesa. Què et refereixes a la típica comèdia francesa? Doncs em refereixo a que el tipus d'humor és més la... A la secta Barcelona, eh? No, no, que em refereixo. Escolta. A què? A què? A què?
Doncs això, que el tipus d'humor és com sense gag, no tan comercial, no? És més la història que fa gràcia que no pas un gag concret, no? Sí. Que és trencador o explosiu. Em refereixo a això? Sí, sí, és una comèdia molt lineal, sí. Això és el que volies dir. Ja està, ja està. Sí, la pel·lícula ens situa el 1958 en un poble de la Normandia francesa on la Rose Fanfield, que té 21 anys,
és la filla del boticari del poble, que la vol casar amb el mecànic també del poble. Ja tenim comèdia servida. No, no, no, que això és l'inici només, Jordi. Aleshores, a partir d'aquí, ella, que no vol ser una dona de fer feines de casa, una dona de casa, doncs, decideix marxar a París a buscar feina. Llavors la contractaran com a secretària, però veuran que és un desastre. Això sí, té una qualitat que ningú sabia que és que
mecanografia superràpid. Per tant, al seu cap el que farà és presentar-la a un concurs de mecanografia i així anirà pujant, pujant, pujant fins a convertir-se en la màxima mecanografa del món. Està pensant que avui en dia no hi ha concursos de mecanografia o així més o menys coneguts, però no sé si hi ha concursos d'aquests 2.0 per enviar missatges de text amb el mòbil
superràpid, o escriure paraules. Això es podria fer, no? Podria ser un diàleg que la penya del morro. Mira, m'apunto. Concurs d'enviar missatges. Potser que la penya del morro no, però alguna activitat a l'aire lliure. Per què ha de ser l'aire lliure? Per la festa major de Sant Just, per exemple, o alguna cosa. Concurs d'anar ràpid. Que participes a la festa major de Sant Just? No puc dir res, no puc dir res.
Et passem ara a l'última pel·lícula que també s'estrena avui i que és Turistes, una altra comèdia negra en aquest cas, protagonitzada... Molt negra, eh? Però molt, eh? Però què vols dir? Estava... No passis la broma. Rodada al Bronx. No. Ah, vale, vale. Bé, Turistes, una comèdia molt negra. Escoltem el tràiler i jutgeu vosaltres mateixos. Show me your world, Chris.
A veure, aquesta pel·lícula, Turistes... Quan portes tralets en anglès, Jordi, jo... No, no és que em desesperi, però no sé si és que no has trobat la versió catalana o castellana o és que la pel·lícula es estrena en un àmbit comercial molt reduït i en pocs cinemes i que directament és en versió original. Pregunto. No, és que jo soc multilingüe, per tant, m'expreso en diverses llengües. Ja, ja.
Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
molt i molt negra, tirant quasi bé a Gore. En aquest cas, ens presenta un matrimoni a Chris, que és un jove britàni que vol mostrar a la seva tímida nòvia com és la seva vida. Com ho farà? Doncs convidant-la en un viatge per les Illes Britàniques amb caravana i així ja el coneixerà perfectament. Clar, potser el que acaba coneixent d'ell no li agrada massa. Bé, no es pot tenir tota la vida.
En fi, fins aquí les estrenes de cinema del dia d'avui. Gràcies, Jordi. Tot seguit passem a les notícies del món cinematogràfic. Bé, comencem per una notícia que ha sacsejat al món del cinema perquè ha mort Esther Williams, la sirena del cinema, als 91 anys.
A veure, Jordi, no em miris amb aquesta cara, aquí el guió posa música, happy days, i jo he posat a l'Spotify, happy days, i he trobat això. No, treu, para-ho, para-ho, para-ho, para-ho. Primer, anem a fer dues coses, si em permets com a presentador i director del programa.
Parlem de l'Esther Williams i després et parlaré d'aquest incís que vull fer musical de Happy Days, que és un àudio que t'he enviat, o sigui que no l'has de buscar Ah, m'has enviat, perdona, no sabia quan l'has de posar ara? No, no, espera, que primer informem d'això i després parlem d'aquest amunt musical que m'agradaria fer Doncs bé, l'Esther Williams Però no el trobo, el Happy Days aquest Home, a veure, Jordi No me l'has enviat en tots els arxius, ja t'ho dic ara Ja t'ho dic jo que sí
Ui, ui, ui, que no està aquí el mail, que no el veig en tots els arxius que hi ha. Bé, ara et dic com buscar-ho. Deixa'm dir-ho. Ah, sí, ja ho he trobat, ja he trobat. No me posis perquè no és una cançó adequada per la notícia, eh? Home, clar, evidentment. Esther Williams va néixer el 8 d'agost de 1921 a Los Angeles, California. Va ser campiona de natació i hauria participat als Jocs Olímpics de Helsinki de 1940, però malauradament la Guerra Mundial va estroncar al seu somni.
Aleshores, Williams va decidir passar-se al món de l'espectacle. La poso ja, Happy Days? No, encara no. I va protagonitzar la seva primera pel·lícula amb l'actor de Tarzan, que també era campió olímpica, el Johnny Weissmuller. Aleshores, va tenir molt èxit, sobretot durant els anys 40 i 50, després que la Golden Mayer l'afitxés.
però finalment va decidir anar pel seu cantó, tenint una mica de carrera independent, i es va acabar jubilant, diguéssim, quan tenia quasi bé 50 anys amb la pel·lícula El gran espectacle i La font màgica. Ja, ja, la poso ja? Sí, ara sí, posa-la. Ara sí, la poso, vinga, play. Què passa, play? Què és això? Ara, hi ha uns segons en blanc, aquí.
Escolta, no és el Ramon Miraveta? Clar, exactament. Aquí de Sant Feliu, no? Sí, que per cert, felicitats a la Carme Bardoy que li va fer una entrevista pel santfeliu.cat i que molt bona entrevista, molt bona entrevista. És veritat.
Arran de les festes. Aquesta música, aquí al programa, està una mica prohibida. Que ho saps per què? Perquè el dia que vam voler entrevistar-lo, que havíem quedat amb ell, no ens va atendre. Doncs és un noi supersimpàtic, superagradable i que atén a tots els mitjans de comunicació. A nosaltres vam estar trucant-lo molta estona i no ens va atendre. Però, Jordi, no vas parlar després amb ell.
Sí, vaig parlar amb ell després. I hem quedat un dia d'aquests, un dia d'aquests i hem quedat. L'hem de trucar perquè justament acaba de tornar de França, de fer la gira del seu nou últim disc, que allà a França és un, ja ho saps tu. Sí, perquè va participar al programa Nobel Star, que és el número uno, i va quedar finalista. Sí senyor, sí senyor. Doncs això no simplement, ja que la música també forma part del món del cinema, sobretot quan la Cristina ens parlava del cinema mut, doncs es passava bàsicament...
La música era superimportant, doncs di això, que ningú perdi de vista aquest jove perquè ho fa molt bé i també donarà molt que parlar. I també felicitar la Carme Bardói per la seva entrevista. Però bueno, perdona un moment, m'he perdut una amiga potser, però què té a veure l'espai notícies de cinema posar Happy Days de Ramon Mirabet, que sembles el Dani Jiménez Martínez, no sé com has dit. No, perquè algú que ve aquí posa música... Perdona, busca'm una pel·lícula on no hi hagi música.
No, no, cap ni una. Doncs ja està. Música i cinema són indestriables. Però què té a veure això amb res? No, doncs és una cançó que a mi m'agrada. Que el coneixes? No, no, no. No, no, no. Però m'ha agradat i com que jo soc una bona persona i soc generós que quan la feina estava empeta s'ha de reconèixer. Evidentment. Si vols anar fent aquestes reportacions musicals a partir d'ara cada divendres, jo et convido que ho facis. Si vols fer-ho al final de la secció...
No, no, la meva secció és cinema. Bé, aquest diumenge, canviem de tema, arrenca la quinzena edició del Festival de Cinema i Jueu de Barcelona. Sí, l'Institut Francesc de Barcelona acollirà un any més el gruix principal d'aquesta programació del Festival de Cinema i Jueu. El lema, que és ja bastant habitual, és ser un cinema obert de ment.
El certamen planeja en aquesta edició la possibilitat de veure els conflictes amb uns altres ulls. Així manté l'objectiu d'establir un pont de diàleg i una via per superar diferències mitjançant el cinema. Això es fa molt en el món cultural d'intentar...
solucionar problemes o afluixar tensions a través de films o d'altres formes d'expressió cultural. Per cert, no, no, digues, digues. No, no, digues, digues. Ja que parles de festivals, jo volia parlar d'un altre que ja demà també és a la plaça del Rei, dins dels curtmetratges i mostra curtmetratges Doctor Mabuse, que estan molt bé, bueno, que any rere any...
van fent els festivals i aquest any passaran un curtmetratge de l'actor que vam entrevistar l'altre dia, Adrià Collado, i que viu a Sant Just ja fa un baïl d'anys, i també algun, em sembla, d'Eduard Fernández i tal. O sigui que demà, si voleu, no sabeu què fer a la nit, a l'aire lliure, a la plaça del rei, sessió de curtmetratges del festival Doctor Maposé. Bé, passem ara a una altra notícia. Parlem de Kirsten Stewart. Hombre, Kirsten.
Aquí en persona. Sí, sí, la teva ànima bessona. Christian Stewart, que ha sigut notícia perquè suma ja...
Dos nous projectes. Sí, m'han trucat l'altre dia per confirmar-me. Efectivament, a la vostra agenda. Què ens pots explicar, Jordi? Doncs sí, ja saps que jo me n'alegro molt, que aquesta actriu segueix i tenim feina després de la saga Crepúsculo i no tenim... Què passa? Això et cau tan bé la Cristina, no? Clar, evidentment. I bé, no tenim cap dubte de que estarà molt enfeinada. El primer dels projectes que portarà a terme és Camp X-Ray, que és un drama polític que dirigirà Peter Sattel.
i en què donarà vida a una jove que fuig del petit poble en el que viu per unir-se a l'exèrcit, si més no curiós. Tot i que ella volia ser destinada a Irak, finalment serà destinada a Guantanamo i allà sorgirà una espècie de relació amb un dels presos més antics de la presó. I l'altra pel·lícula en què substituirà a la Maya Wasikowski, que ja vaig dir fa temps que és una actriu que heu de seguir molt de prop, serà l'ajudant de la Juliette Vinoche, que interpretarà una famosa actriu que encara es mostra insegura respecte a un èxit del passat. Per tant,
dos nous projectes que sumen l'actriu. Molt bé. Per cert, continuem parlant d'actrius i projectes, per exemple, Catherine Heig, que no sé qui és, per cert. Home, perdona. No sé qui és. Com que no saps qui és? No sé qui és. Hem parlat mil vegades. Ho sento molt, no me'n recordo. Ningú sap qui és. Jo si veig la cara, sí. La Cristina ho sap. Algú s'assembla a aquesta noia? Algú s'assembla a aquesta noia?
No, la Carme no. No, Carme no, com és? No, és que és rosa, més a menys. A veure, un moment, el senyor Benito diu que ell. Senyor Benito, vostè creu que sembla aquesta dona? A mi. Té un punt, no? Fa temps que no es depila sota el nas. Bueno, en fi, quina pel·lícula ha fet? És que no dones pista, Jordi, no m'ajudes. Home, ha fet, és que ara no sé quina ha fet, exacte. Ah, bueno, va fer aquella 27 vestius, aviam, fa comèdies romàntiques, ha sortit d'Anatomia de Grey.
i sau que ja saps qui és rosa si home sí, amb aquestes dades ja sí és que vostè és enigmàtic jo sóc enigmàtic és com una mica enigmàtic ets peixos Jordi? no, ets tu peixos bé, atenció perquè, i el senyor i tu també ah, també? per això estan curtes amb vostè bé, atenció perquè aquesta dona que va sortir de Neutomia de Grey i fa moltes coses, intentarà evitar un atemptat a Survivor eh, Jordi?
Sí, doncs això, que compartirà pantalla amb el Cliff Owen, que també és un bon actor, i la Cinta ens explicarà la història d'una treballadora del Departament d'Estat d'Estats Units, que és enviada per treballar a l'Ambaixada Nord Americana a Londres, morint el seu equip en un atemptat. Aleshores, la culparan a ella d'aquest atemptat i començarà tot el thriller perquè ella intenta esbrinar què és el que ha passat i demostrar així la seva innocència.
Bé, i atenció, perquè avui acabem amb una notícia, tenim temps a donar-la. Jordi, jo crec que... L'has trucat, senyor Manito? Qui és? Ui, no ho sé, la Catherine Hale, potser. Diu que es va depilar l'altre dia, diu, eh? En fi, és que el senyor Manito... Trucava a ella, eh? És que ja té guatge pel senyor Manito.
Mira per participar al concurs que vols organitzar Entre altres coses Vostè guanyaria o no? Quantes tecles escriu per segon i lletres? Va ràpid o no? Sí
Bueno, hi vaig posant els dits, eh? Ja, ja, ja. Això és una cosa críptica, més críptica que el senyor Jordi. Però escolti, vostè que té guatge a pare, no li passa que a vegades apreta una tecla i és una altra, la que està apretant, o dos a l'hora? Home, això em passa sovint. Ja li passava amb la màquina a Olivetti. Bueno, atenció perquè ara sí, eh? Però és que entre Olivetti se'n quedaven els dits entre les tecles. Entre mig. Entre mig i fos una mica de mal, eh? Ja, serà que el menjar... Tot és garrinxat per allà al mig. Bé, atenció perquè... No, el menjar se'm queda amb les tecles de l'ordinador. Ah. És que vostè vol ser precís. Sí, sí, va.
Escolti, estiguem atents a la segona notícia que ens porta el Jordi. L'altre dia vaig poder sopar, gràcies al ordinador. Descobreixen a Reus un rotllo d'una pel·lícula local dels anys 20. Atenció, perquè és la notícia aquesta que ja fa com tres mesos que va sortir. Ja és que la vull dir, no em deixes.
és molt important, és d'aquí casa nostra. Avui tenim temps. A més, es lliga amb la història del cinema de la Cristina, per tant, és que... Ara en parlarem. Atenció perquè Canal Reus Televisió, on és la nostra companya i col·laboradora Núria Salvador, també, de la penya del morro, ha trobat al seu magatzem un rotllo d'una pel·lícula dels anys 20 rodada a Tarragona per un aficionat. Ah, per això posem la música a Indiana Jones, no? És com una mena de rescat arqueològic del sotear. En fi, Jordi, no hi quedeixin mirant-me. Què diu la notícia?
No, d'això que es tracta d'Heroïsmes, un dels films més destacats de la història del cinema a la ciutat i del qual fins ara només es tenia constància per documentació antiga. Però amb aquesta prova ja és un fet que així va ser. El film es va rodar en diferents jocs de Tarragona, com Roda de Barat, Amarit i Santes Creus. I Torra d'Embarrà.
i Torra d'Embarra amb finalitats benèfiques. Molt bé. I què et passa? Que ets de Torra d'Embarra, Cristina? Home, i tant. Ah, sí, ja, molt bé. Jo només d'Altafulla, però... Perdona un moment, perdona un moment. Home, però si està al costat és gairebé germà. Altafulla és molt millor que a Torra d'Embarra. A veure un moment. Ahir vaig ser-hi al costat. No, a veure... Ahir vaig ser a Roda d'Embarra. A veure un moment. És de Torra d'Embarra al mig? De Roda d'Embarra i d'Altafulla, perfecte. Però és que Altafulla és millor que Roda d'Embarra i... Què dius, home? Què dius? Aquests debats localistes...
que no formen part de l'àrea metropolitana de Sant Just d'Esvern.
A què has sortit ara? Tu de Torre d'Embarra, Cristina? No, a veure, vaig a Torre d'Embarra des de molt petita, clar. Torre a la Mora, allò que la Mora està allà. Ho coneixem tots, està conegut per tots. Quin no ha passat el conestiu a Altafulla? O a Torre d'Embarra? Que no és el mateix Torre d'Embarra que a Altafulla. No és el mateix, perdona. No és el mateix. La gent d'Altafulla sempre està a Torre d'Embarra i alguna gent de Torre d'Embarra algunes vegades va a Altafulla.
No em vull posar els de Torredembarra en contra. Per la gent de Barcelona, com nosaltres, Torredembarra i el Tapulla és com Llufriu Illafranc. Al nord, al sud, d'alt se val d'on venim. Tenim un nom, sap tothom, Torredembarra. En fi, Jordi...
Moltes gràcies. I creixer-hi. Tot això ha sorgit perquè de la notícia que estava comentant el Jordi Roca, realment sí que es va rodar també una part de la pel·lícula a Torra d'Embarra. I jo, com a bona... Torra d'Embarrenca? Sí, doncs ho havia de dir.
Doncs, Cristina, prepara't, perquè ara mateix ens endinsem a la història... Cada vegada tenim més minuts, menys minuts. Això ho hem de solucionar, eh? Jo crec que a partir d'ara podríem fer gènere per dia. Doncs mira... No, més o menys? Sí, no està mal. És que últimament hi ha moltes esterenes.
Sí, moltes notícies. Per cert, ja sabeu que... Bé, per cert, no, és que la Cristina cada setmana ens explica la història del cinema i estem enclats una mica al començament de tot, l'època daurada de Hollywood, als anys 40, quan ja vam començar a... La dècada dels 30, sí.
Al principi... És que és el que no estàs. Suspens total amb història. 30, 40, 30. Va, 40. Ja començàvem els diferents... Ja començàvem els diferents gèneres de tot plegat. Avui repassarem el gènere, senyor Benito li agradarà, d'aventures.
Sí, sí. A veure, endavant, quines pel·lícules, quins eren les aventures? No. No, a veure, Cristina. A finals dels 30, principi dels 40, Jordi va destacar un gènere, que és el cinema d'aventures, com bé has dit, que va començar a agafar molta força i podem destacar algunes de les pel·lícules que més èxit van tenir, com van ser Tarzán de los monos,
produïda per la Metro-Woldemeyer o la Isla del Tesoro. Ah, molt bé. Evidentment, són pel·lícules que no són les que es reprodueixen ara per televisió, perquè són bastant més antigues, però... De fet, el senyor Benito, en aquella època, feia la comunió, no sé si recorda... Sí, sí, jo la recordo. Anar-la a veure al cinema. Sí, d'estrena, eh? D'estrena, no? D'estrena. Ah, no, el cinema és el Ugell de Barcelona. El Tartan que hi feia, el Johnny Wissmuller. Sí, el que hem parlat. Ah, el que heu parlat, jo no hi era. Que va acabar una mica tocat del bolet, no? Era campió de natació.
Com l'Ester Williams. I què té a veure això, que m'ha acabat tocat del bolet? Vull dir, que el llom es va creure tant en el personatge... Tant d'estona a l'aigua, al cervell de l'aigua... Se li va embollar, com que no era peixos de segne. Tot seguit, com era d'esperar amb aquestes dues pel·lícules, la Metro-Golden-Meller va ser una de les més pioneres en aquest cinema d'aventures, però la resta d'Esturis, els grans i els petits, fins i tot...
no van trigar a oferir altres propostes d'aquest gènere, com pot ser el Conde de Monte Cristo, fet per la United Artists. Potser aquesta pel·lícula és la que ha tingut més versions de la història del cinema, no? Perquè entre telemovies... S'està preparant una nova. Tots sabem la història, ja no cal que la repeteixin 50 vegades. No és tan interessant, tampoc, la història.
Bueno, n'hi ha una dels Gerards Depardieu que la passen cada estiu a TV1, eh? Home, però és la més vista. Per això que és la més vista. I la del Pepe Martín, també, eh? És una espanyola. És que, una cosa, és que aquestes històries, el Conde Montecristo, i també afegeixo al sac Los Miserables, estan sobrevalorades, aquestes històries. Fideu que la Carme em renyarà, eh? És igual que em renyarà la Carme. Jo penso que està sobrevalorada. O sigui, són històries que, bueno, un home que és desposseït dels càrrecs, no sé què, i el tanca en una torre durant uns anys. Escolta, a mi em importa.
A la illa d'Aif, davant de Marsella. Escolti, no ho trobo, aquí no hi ha... No hi ha xinxa. Posa't a escriure tu històries, a veure què trobo, això. Bueno, en fi, Cristina. A banda del Conde de Monte Cristo, destaquem altres pel·lícules d'aquest gènere, com va ser la Paramount, que va fer Tres lanzaderos bengalís, de Gary Cooper, o la Fox amb el signo del zorro. Home, el zorro, que ja va començar a aparèixer la llegenda també. Aquest era aventura eròtica, no? No, que era la zorra. Perdó, perdó. Oh! Perdó, perdó.
De totes maneres, acabar dient que amb els gèneres succeia una miqueta com amb les patents i amb aquesta lluita d'idees i d'invents. Doncs que s'havia de veure quina companyia es feia amb el control del gènere complet i en aquest cas va ser la Warner Bros. qui va aconseguir dominar el gènere amb pel·lícules com El Capitán Blut o Robin de los Bosques o El Con del Mar. Molt bé, no sé si recorda alguna d'aquestes pel·lícules. Quin congue estaria aquí, no?
Això potser seria més salvatge. Sí, no? Ciència-ficció, fantàstic, terror. Sí, sí senyor, sí senyor. La setmana que ve... Per què? Sí per sí, no? Esclar, algú vol que calli? Sí, sí, sí. Bé, atenció, perquè la setmana que ve parlarem del cinema policíac, i del western sí, ens dona temps, que esperem que sí, o del cinema de terror, o el drama, les primeres pel·lícules d'aquests finals, els 30-40 a Hollywood. Jordi Roca, moltes gràcies.
Que vagi bé que tingués una misteriosa setmana. Bona tarda. A la segona hora, més penya del morro. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El Parlament ha celebrat aquesta tarda una cimera contra la reforma de la llei d'educació, més coneguda com la llei VER. Hi han participat tots els grups polítics, a excepció del Partit Popular i Ciutadans. De moment, Convergència, Esquerra, el PSC i Iniciativa han acordat consensuar un text comú a favor de la immersió lingüística a les esmenes que cadascú...
presentaran al Congrés. Sandra Valén, bona tarda. Bona tarda. Després de la reunió de representants de CIU, PSC, Esquerra, Iniciativa, al Parlament, totes quatre formacions han acordat presentar un paràgraf conjunt en les esmenes de la totalitat i les esmenes parcials que presentaran contra la llei huert que presentarà cada partit per separat al Congrés. Joan Coscubila, diputat d'Iniciativa, a la Cambra Baixa.
satisfactòria l'acord que hem assumit i creiem que el fet que puguem compartir una part important de l'esmena en la totalitat i una part important de les esmenes parcials és un abans amb la voluntat de la defensa d'aquest model lingüístic. Les quatre formacions defensen l'escola en català i estan en contra del model educatiu segregador de la LOMSE.
La cúpula directiva de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona ha dimitit en bloc aquest divendres poc abans que el Departament de Justícia insti al centre a presentar un concurs de créditos i després que aquesta setmana el jutge que instrueix la denúncia de presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons hagi imputat nou excels càrrecs més.
La direcció sortint entén que el centre es troba en una situació de bloqueig i que necessita l'aplicació de mesures urgents que assegurin la seva viabilitat futura com un dels hospitals de referència de tot Catalunya. Afegeixen que les noves imputacions judicials no fan altra cosa que oferir una imatge negativa del centre i als treballadors. De la seva banda, el Departament de Justícia afegeix que el concurs de creditors en cap cas suposarà la liquidació de la fundació, el tancament del centre ni l'inici d'una privatització.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciat la construcció de 1.000 nous habitatges de lloguer a la ciutat amb un preu per sota del mercat de 200 a 400 euros al mes. La previsió és que els primers pisos estiguin disponibles per s'ocupats a final de l'any 2014. Amb aquest miler de nous pisos, el parc públic de lloguer a Barcelona superarà els 11.000. L'alcalde Trias s'ha mostrat convençut que es tracta d'un canvi de filosofia pel que fa a la política d'habitatge. Crec que és innovadora, és una...
És una iniciativa potent, és una iniciativa que és un punt d'inflexió molt important en la política d'habitatge d'aquesta ciutat. Jo crec que és un canvi de filosofia, de plantejaments, és un canvi en la manera de fer habitatge públic a Barcelona.
El canvi respecte a promocions anteriors és que l'Ajuntament finançarà la inversió 100 milions d'euros amb la venda de l'explotació dels pàrquings públics que hi ha a Barcelona.
El cap de setmana torna el mal temps, sobretot demà dissabte. Una tongada de roixats i tempestes anirà creuant de sud a nord la majoria de comarques ja des de primera hora. Es preveu que les pluges més intenses descarreguin a l'oest, a les comarques de Lleida, de Tarragona i punts de la Catalunya central, tot i que el més probable és que a partir del migdia i a la tarda els roixats també efectin en menor mesura la majoria de comarques de Barcelona i del nord-est.
De fet, Protecció Civil ha activat aquest migdia el pla inuncat en fase d'alerta a causa de la previsió que les pluges puguin ser puntualment fortes entre aquesta nit i demà. Bona tarda, us parla David Amadora. Avui s'ha presentat a Tarragona la 49a edició del Rally RAC Catalunya Costa d'Aurada.
que es disputarà del 24 al 27 d'octubre com a penúltima prova del campionat del món. La sortida oficial del rally es farà a Barcelona i la seguiran tres trams cronometrats de nit sobre l'asfalt. Salou i Portaventura seran de nou els nuclis de la cursa per novell any consecutiu. D'altra banda, el futbol espanyol i el defensa Joan Capdevila han arribat a un acord per renovar el contracte del jugador. El de Tàrrega es signarà per una temporada més. D'altra banda, el club blanquiblau ha anunciat que el pròxim 10 d'agost
Disputarà a Londres un partit amistós davant el Tottenham Hotspur, un dels equips més potents de la Premier League anglesa. També en futbol ja es coneixen els dies que haurà de jugar al Girona. La primera fase de sense a primera serà dimecres d'onze i dissabte quinze de juny. Els gironins encara no coneixen el rival amb qui s'hauran d'enfrontar. Tercera, l'Europa ha renovat el tenit Pedro Dóliera per les dues pròximes temporades. Hi ha
Tenis ha disputat una de les semifinals del torneig de Roland Garros. Rafa Nadal ha passat a la final després de derrotar el servi Djokovic. Després David Ferrer jugarà contra el francès Jovi Fetsonga també per un lloc a la final. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Lluís Solidari engega un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camoapa. L'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi nicaragüent. Els més destacats són la Cooperativa Làctia Maciguito, la Casa de la Mujer Nuestra Senyora de Montserrat i l'Associación de Ganaderos de Camoapa. Pel que fa a la Cooperativa Làctia Maciguito, es buscarà l'enfortiment de les seves capacitats empresarials a través d'un pla social,
de negocis i d'un pla estratègic. La Casa de la Mujeres vol crear un pla de serveis per dones que lideren negocis urbans del sector agropecuari. Ja en el cas de l'Associació de Ganaderos de Camoapa, també es volen establir pràctiques ambientals sostenibles de producció de ramat de carn. Ràdio Camoapa coordinarà i recollirà dades per veure com evoluciona el projecte i l'explicarà a través de les zones. Un projecte que durarà un any i costa 123.000 euros.
L'Atlètic Sant Just celebra demà dissabte al final la temporada amb una festa al camp de futbol. La festa és adreça als membres de l'Atlètic i a les seves famílies, però també a Sant Justens que vulguin participar d'una jornada dedicada a l'esport i als valors de la pràctica esportiva a partir de partits de futbols i gincanes. Una festa que arrencarà a les 11 del matí amb inflables paradetes i sorpreses.
I a més per dinar hi haurà una autifarrada popular. Durant el matí de mes presentaran els equips al camp i es farà entrega dels trofeus als jugadors. Tot plegat s'acabarà amb un partit contra el Sant Cugat i l'infantil de l'Atlètic Sant Just. Aquesta temporada l'Atlètic ha comptat amb més de 350 jugadors, 23 equips i 250 famílies que donen suport al club que es va crear fa 3 anys a Sant Just.
I acabem aquest butllet explicant-vos que la Biblioteca Joan Margarit celebrarà demà, si no plou, la festa del seu desaniversari. Una festa que ja s'ha ajornat en dues ocasions des del mes d'abril per culpa del mal temps, perquè hi havia moltes activitats previstes als jardins de Can Genestà. En aquest cas, si finalment demà no plou, els jardins acolliran activitats per nens i nenes a partir de les 11 del matí. Hi haurà inflables i també jocs infantils i a més es farà un acte que s'ha confirmat a última hora, que és una ballada de gegants tot plegat per celebrar
el desè aniversari de la biblioteca Joan Margarit. I de moment això és tot. Més informació a les 7 al Sant Jus Notícies edició vespre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits d'electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs?
te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís, per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alicia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Sverbo. Bona tarda, 6 i 11, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
El senyor Benitu està acabant d'assaborir un got d'aigua que s'acaba de prendre. Ja tenim també la Cristina a punt davant del seu portàtil per llegir els 30 tòpics, però comentar que en aquesta segona hora també parlarem dels coberts, les forquilles, els ganivets, això que utilitzem cada dia amb la visió especial del senyor Benitu. A més a més també tindrem... Què dius, senyor Benitu? Qui ho ha dit, això? Estic fent el sumari, per favor. Ah, el sumari. Sí, sí.
I, a més a més, també avui al programa parlarem del que no hem de fer a l'antiagenda de la penya del morro. Tot això durant aquesta segona hora, la riera i tot plegat. Però comencem repassant Trendings Tòpics, el més comentat a Twitter.
Per què posen noms tan complicats sempre a les coses d'internet? Avui ha sigut trending topic José Blanco, perquè el jutge del cas Campió, hi ha un cas que diu Caso Campeón, es diu? Campeón, que és el Luis Bárcenas, el principal inculpat, o no ho sabem?
Demana al tribunal que tramiti el suplicatori al Congrés per poder jutjar José Blanco, diputat socialista i exministre de Foment, per tràfic d'influències, encara que no pel delicte de prevaricació que també l'imputava el fiscal. Per tant, José Blanco, un polític o expolític, perquè no sé si encara ocupa algun càrrec el Partit Socialista Espanyol,
Diputat. Clar, és diputat, llavors sí. Que és possible que vagi als jutjats, no? És el jutgi per aquest cas. Què diu la gent a Twitter? Ampliem informació que ens facilita l'humanoide i que diu... Tenint en compte el que val la seva paraula, comenta, això és una sentència condenatòria evident.
A la mateixa línia, destaquem el comentari del Largo, que diu Rubancaba, posa la mà al foc per José Blanco, mentre ell intenta treure-la de tots els llocs on l'ha ficat. I acabem amb el tio Calambres, que diu la seva pregunta. José Blanco no era qui se les dava de vara de la corrupció? Ja, ja, un altre golfo més. Vota PSOE. PSOE, la nostra corrupció es fa des de fa més temps.
Bé, avui també ha sigut trendy tòpic el jugador Rafa Nadal també ha sigut trendy tòpic pel tema del torneig de Roland Garros Passa a la final, no? No sé com està, la veritat, em sembla que estava a la semifinal Passa a la final Ha guanyat ja, ha guanyat Avui també un altre esportista del Real Madrid per això, Xavier Alonso ha sigut el més comentat a Twitter perquè el mig campista blanc que ha estat operat a Múnich
per Puvalgia, amb èxit. El període de recuperació és d'aturada indeterminada, però s'espera que estigui ja al 100% quan comenci la pretemporada. Per tant, també la selecció, la Copa Confederacions amb la selecció espanyola. Ja es va perdre el primer partit que es va jugar, per tant, estava en aquesta operació.
Comencem destacant la punca fa el José Luis Sánchez, que diu Xavi Alonso, amb la seva decisió d'operar-se, demostra professionalitat i compromís amb el Real Madrid. Es queda sense vacances per recuperar-se. Seguim amb la menció de l'Iñigo, que fa en aquest cas cap al diari Marca, que destaca que el 6 de juny de 2013 el titular que posava al diari Marca era Xavi Alonso no tindrà que ser operat. I el dia següent, l'endemà, el 7 de juny de 2013, comentava en portada Xavi Alonso operat d'apobàgia.
Acabem-s'hi de casa amb el comentari de la Cristina Barinaga, que diu, si Xavier Alonso necessita algú que el cuidi, tinc les tardes lliures per ell. Molt bé, doncs Cristina, moltes gràcies. Ja repassarem més trending topics el dilluns al programa. Passem ara a les coses importants de la vida que avui estrenen Nova Sintonia. És com de consulta de metge, perquè s'ha venit d'una mica, és el metge també de tots nosaltres...
Que maca, no? Està bé, senyor Marito? Deixi que flueixi. Esclar. Deixi que flueixi la melodia. Li agrada? Molt, molt. Ai, no sé per què em venen piruletes al cap amb aquesta música. Sí, no? És una cosa com de pel·lícula, comèdia americana, anys 60, eh? Només falta que surta el Jack Lemmon. Tinc, tinc, tinc.
Bé, aquesta sintonia, de fet, l'entré... M'ha agradat, m'ha agradat. Ja ho sé. Vostè té mà per això de les músiques. Sí, una cosa que se'm dóna bé per la professió que cada vegada està menys enrostrada, que és la de muntador musical. Muntador musical, eh? Sí, senyor. Muntador musical, que és el que sexa les músiques.
Efectivament, és el que es munta. Reprodueix, es munta. Es munta sobre els CDs i fa coses lletges i marrantes. Sí, clar, que allà abans, no sé si se'n recorda, vostè no, però allà vaig al Cornellà, entre la llinda de Cornellà i l'Hospitalet, hi havia un quartel que es deia el quartel de la remunta. De la remunta, escolti, de quina època estem parlant? Home, anys 70-80, fins als 80 hauria de ser-hi. Saps què feien al quartel de la remunta? Muntar.
Sí senyora. Però qui muntava? Hi havia uns cavalls i unes eugues. I tac-a-trac, tac-a-trac.
Ja, però escolti una cosa. Ja m'entén, eh? Els hi posava una música tendra, eh? I anàvem fent, anàvem fent, i pam. Però com hem arribat fins aquí? No ho entenc. No ho sé, per muntador musical. Ah, per muntador musical, eh? Doncs el muntador musical és un que fa el mateix amb músics. Agafa una música i un músic. Que aquesta era una figura, volia comentar, una professió que ja s'ha anat perdent, perquè avui dia ja un ha de fer de tot, fa de productor, fa de muntador i tal...
en el tema de la ràdio, sobretot quan hi havia la ràdio novel·les, per exemple, que li passaven el text i ell buscava les músiques a dir, doncs mira, aquí més de misteri, aquí més de por, aquí més de... Jo des d'aquí... Has fet això, Jordi? Sí. Has fet això? Home, sí. Sí, ho fa constantment. Encara ho fa, encara ho fa. Però em refereixo abans, si t'has dedicat exclusivament, potser en algun programa d'aquests on hi havia novel·les, buscaves per les músiques... T'ho diré d'una manera. La teva professió. Ah, bé.
Senyor Domènech, ara que parlem de música, ràdios i ràdio novel·les, li diré una cosa que em va passar aquesta setmana. Em vaig trobar una persona. Ah, sí? Jo no vaig posar les sintonies. Em vaig trobar una persona que és molt apreciada per nosaltres dos i altres.
El seu germà. No, un... Aviam si sap qui és, eh? Has dit Toni? No. Senyor Benito, diga-lo como yo quiero que lo diga. Home, sí! Bueno, escolti, les nostres batalletes no interessen a la gent. No, però bueno, és per petar-la. És per fer-la petar. Ara expliqueu-lo, no? El nostre homenatge al senyor... El senyor Benito i un servidor ens vam conèixer fa molts anys, ja li dic, que fent una... Com es diu això?
Un curs de doblatge. Ah. Curs de doblatge. I teníem un professor que era el mític ja Juan José Moscoso, que ell és hereu de tot aquest temps de la radionovel·la dels anys 60 i 70. És tan hereu que vesteix igual que en aquella època. És a dir, pantalons de pana, patilles fins aquí baix. T'ho imagines, no? Mitja cavallera, cabell gris... I llavors parlava d'aquesta manera. Així como... Ustedes saben, queridos alumnos, que la vida son cuatro días. Ha, ha, ha, ha, ha.
Però era la seva veu o la impostava? No ho sabem, no ho sabem. Perquè jo crec que de tant impostar-la, al final ja va ser la seva. Ja se li va quedar, no? Sí. Dígalo como yo quiero. Exacte. Passa, salto el resorte. Corrí, corrí, corrí. Exacte, però vostè va dir-ho que encara hauria de tornar a anar, veig. Sí, no? Era més... Corrí, corrí, corrí! És que és difícil. Era actor de doblatge de la vella escola.
i se'l va trobar l'altre dia i imagino que la conversa, hombre, senyor Benito la gent s'aturava perquè pensava que estaven fent una ràdio novel·la els dos ja, podria ser amb la seva veu però escolti, ja hem fet una mica de nostalgi ja hem recordat i passem a les coses importants de la vida avui, els coberts
Senyor Benito, avui tenim sintonia, com hem comentat. Comencem pel començament. Molt agradosa, eh? Una sintonia molt agradosa. Què són? És com de tarda, de consulta, o de censors una mica, eh? És com dir, què són els coberts? No, mira, veu aquesta flauteta que surt per aquí? Està molt bé. Bueno, què són els coberts? Els coberts n'hi ha de dues menes, eh?
Un cobert també és un parapeto que serveix per... Un cobertizo. Un cobertizo. Però no parlarem d'aquest, sinó parlarem d'un altre, que són els coberts que fem servir massivament cada dia. Forquilles, ganivets, culleretes, cullera... Culleretes, culleres, forquilles, cullerots, forquilletes... Ganivetes del peix, ganivetes de la carn... Ganivetes del peix, ganivetes de la carn...
pala del peix, pinces dels espàrrecs, pinces dels cargols, etc. Pinces també per tot el que seria marisc, no? Sí, pinces pels marisc, allò... Pinça birmana... Pinça birmana, pinça pilar-se, maquinilla elèctrica, etc. Tot això són coberts, eh? Tot el que sigui cobert, que puguis posar una taula i que t'ajudi a menjar. Per exemple, una pregunta... Dretadura postissa no entra dintre del categoria cobert, tot i que t'ajuda a menjar, eh?
Per exemple, els iogurts, moltes vegades, a mi em van ensenyar de petit, perquè vivíem, érem pobres i vivíem sota un pont, no li vull dir ara un bisque, i llavors no teníem culleretes i utilitzàvem la mateixa tapa del iogurt, doblegada, que fa com una mica... o les colònies, potser. Les colònies, això era més de colònies, més d'aprofitament. Llavors, aprofita, llavors feia així com l'efecte palanca, llavors amb això ja vas menjant el iogurt o les notilles. Jo pregunto... No, però que no és possible, això? Perquè la tapa del iogurt és molt...
Ah, ja l'hi ensenyaré. En Deble, no? Però és que vostè no s'ha trobat amb la necessitat. I la necessitat agusa l'ingénio. Com que és de barris rics, Cristina. Perdona, has de dir que la gent de Sant Just és de... Què? De barris rics. No, no, tu. Ella, ella. És una especial, vostè. A veure, no, el que has de fer... Amb ella li posen amb una taceta. A veure, Cristina, mira. Això és l'etapa, per exemple. Tu faré així...
La doblegues i ja amb això ja pots fer-ho. Ah, l'agafes per les cantonades, no?, i que la part quedi una mica com... Com tu vulguis, pots fer-ho, pots fer-ho ja meravelles, pots fer la torre de pisses, si vols. Home, però porta porqueries. Bueno, no, però la fa per dir... No, no es pot tenir tot. La pregunteixo, no? Inclús si l'agafa així com una mica quan agafa el paper per liar-se un...
fa una resistència i es pot menjar això és cobert o no? aquí anàvem al tema sí, qualsevol mecanisme que serveixi per menjar podíem dir cobert que no es posi de moda els dits també? els dits? no, els dits ja formen part de l'anatomia humana serveixen per menjar però com la dentadura postissa no entre la categoria coberts tot i que és molt agradós menjar amb les mans i amb els dits cosa que ens prohibeixen constantment
I així ens l'home, al llarg de la seva història, els inicis dels inicis, amb què va menjar? Amb els dits. Bé... Per què serveixen, ja ho hem dit. En quin moment de la història... Jo heu donat un canvi de música, aquí, ara, eh? Ah, sí, jo heu anat a sobre de la música, eh? És la mateixa, està molt bé. En quin moment de la història apareixen els coberts, senyor Bernatú? Doncs aquesta és una pregunta que ens hem fet tots els investigadors, i el cap de vell li diu, doncs, vaja exominar la pregunta, no cal investigar-ho, o sigui que no ho sabem. Són imprescindibles? Eh? Els coberts són imprescindibles?
No del tot. No del tot, perquè ja, com he apuntat abans, la humanitat, abans d'haver-hi cobert, ja menjava, ja s'ho fotia tot. Remuntem-se una mica a la prehistòria, que sap vostè que a mi m'agrada anar a la prehistòria. Què ha de passar a la prehistòria? Abans del poc? Abans de l'escriptura. Sí, abans de l'escriptura, però molt abans.
La prehistòria és justament això. Vostè ha vist alguna pintura rumpestre on surti algú amb ganivet i forquilla menjant-se un bistec amb patata? No, doncs no n'hi havia. Ja l'hi dic. No, la prehistòria la podem determinar amb dos pares, així com hi ha qui diu el paleolític i el paleolític. L'edat de pedra, l'edat dels metalls, no? Això mateix, però diguéssim, paleolític i leolític, de cara als coberts faríem dos edats, la d'abans del foc i la després del foc. Abans del foc.
zero coberts. Si no hi havia cuina, per què volem els coberts si no hi havia plat? És obvi, no es pot inventar una cosa que no serveix per res. Bueno, sí que es pot inventar coses que no serveixen per res, per això estan als departaments de màrqueting, que inventen moltes coses que no serveixen per res. Però bueno, la funció a l'home prehistòric era més pràctica que nosaltres i clar, evidentment, la funció del cobert no la tenia. Menjàvem els dits, amb les mans i agafava les coses quan podia.
I així van evolucionant, com va haver-hi el foc... Perdoni. Jo tinc una pregunta. Pregunti. Si et xeco la mà, ja ho veu. Sí, sí, sí. Endavant. Quins materials ha utilitzat l'home durant la humanitat per fer els coberts? Bé, tot el material que ha tingut a l'abast, vostè ha apuntat ara la tapa del iogurt, és un material. És alumini. Alumini, és un metall no identificat, eh? Correcte. El paper de plata, passar per la mà de l'home, és una cosa que molt natural no sembla a priori, no? No.
i jo estic d'acord amb la Cristina fa una mica d'angúnia per-se de posar allò a la boca ens posem tantes coses a la boca ja, ja, ja és que jo l'hi he posat perquè piqui bé, diguéssim els primers els materials que l'home tenia a l'abast
Diguéssim, la pedra, la pedra és una de les coses que va fer servir, sobretot per fer ganivets. Això ens queda constància, vagin a qualsevol museu de paleontologia i trobant ganivets de tota mena fets amb pedra. Forquillos no, encara no és curiós.
Culleres? Hem de deduir que no havien inventat la sopa? Doncs no hi ha culleres. Escolta un moment, és que tinc una queixa musical, perquè ara hi ha hagut un altre canvi de música... I no he fet cas. Però potser no, aquesta no, és una mica més avorrida, no? Sí, aquesta... No podem tornar a posar la primera? Sí, posi'm...
Ara. Ara. Ara. Ara. Avui parlant dels coberts. Ha vist com la secció agafa un altre aire? Mare, després de 3 anys o 4 anys o 5, ja hem trobat ja la música de la seva secció. Escolti, l'home... Sembla que vagi passejant. Per les campinyes, com les flores i les mariposillas. L'home neix amb coberts, ja...
Clar, si els dits els considerem cobers, sí. Ah, va. Home, però no entraven, no? Però no entraven, eh? Era una avantatjada. Era una avantatjada, perquè avui hem fet... Era una resposta trampa, veiem si la Cristina estava al cas del que deia, i està al cas. Cristina, molt bé. No, l'home no neix un cobers. Bueno, estàvem amb els materials. Materials, hem dit de pedra...
Tornem al que tenia més a l'abast, que era la fusta. Sobretot els ferrers eren els que tenien coberts de fusta. El bitxo en casa és l'errero cuchara de pala. Efectivament, eh? Eren els que feien servir d'allò. I els fusters ho treia en metall, no? Els fusters metall, eh? Els picapedrers... Una mica derivats i altres...
I després, ja en metall, una pregunteta. Professor Benito, a mi m'agradaria saber si sempre els coberts s'han fet servir per menjar o s'han fet servir per unes altres coses. Aquí que cadascú... Ja veig vostè per on van les seves inclinacions. Després diu que jo sóc el marrano. Que no, que estava pensant en la forquilla per pendillar-se. Per gratar-se.
Fa bé, he de dir-ho, perquè la forquilla va bé per gratar-se l'esquena, allà on no arribes. Depèn de com té una corba adient per acabar de netejar tota la zona. Després hi ha unes forquilles que eren com especials per netejar, per passar-se-la pels cabells i arrossegar totes les...
En castellà es diuen liendres i ara en català no em recordo el nom. Liendres. Les pusses. Les liendres són les larmes dels pusses. Escolta, no ens encallem aquí perquè tampoc no m'ha acabat de saber res més. Escolta, una pregunta. L'evolució dels coberts, va haver-hi un cobert que va ser el primer de tots o tots van venir alhora? No, els coberts van anar evolucionant i hem dit que el que tenim més estudiat i el que va ser primer va ser el ganivet. El ganivet és un cobert que fa...
que té múltiples usos, es pot fer servir de diferents maneres, talla, empeny, pots fer servir-lo de palanca, etcètera, va molt bé. Després va venir la cullera, perquè, clar, quan mengem líquids...
van haver d'inventar la cullera per portar-s'ho líquid aquell a la boca tot i que en un bol podien fer així que queda lleig per això van inventar la cullera a més pensi que tenien molta gana aquella gent llavors s'apropaven al bol amb ànsia se'l tiraven a sol i se'ls caia tot per les barres
Aquest era el soroll d'excurar el burro. Que et rebo que el fa prou bé, si he venit a tu. Sí. Home, m'he practicat. Vostè és un home que ha xarropat a la vida. I després, ja molt, molt, molt, molt cap aquí, ja l'home ja era modern, diguéssim, ja estava a l'època moderna, gairebé, i es va aparèixer la forquilla. Home, un clàssic dels coberts. Un clàssic dels coberts, perquè pensi que fins ben bé l'edat mitjana, una miqueta cap enllà,
ja gairebé entrant en el relançament, no hi havia forquilla. Hi ha una escena molt maca d'una pel·lícula que es diu Beckett, que la protagonitza... Marlon Brando? No, Richard Burton i el Peter O'Toole, i explica el primer ús de la forquilla, i un li diu, veus, la forquilla és molt pràctica, i diu, bueno, però jo tinc els dits.
Diu, és que a la forquilla pots agafar el menjar. I diu, bueno, jo els agafo amb els dits. Diu, bueno, però és que a la forquilla al final la pots netejar. I ell diu, bueno, i és que jo també em netejo els dits. Clar, no trobava la ventana. Per tant, era una mica inútil, no? Era una mica inútil. Ell va considerar que era el rei, va considerar que era inútil la forquilla. Però després es va imposar. Escolti, una pregunta, perquè hem d'anar acabant... Tancant la secció, no? Sí, hem de passar a la Riera. Altres cultures, per exemple... Altres cultures, sí. Escolti, no, que no em feia aquells curits.
Altres cultures han utilitzat, no els coberts precisament a l'hora de menjar, per exemple, i els típics palets, no?, xinesos. Sí, això, els palillos. Palillos, no?, també anomenats. Palillos. Clar. Clar, vostè no sé si l'ha trobat de molt compromís, ara d'arribament, d'anar a prendre un sushi. Sí. Llavors et porta... Ara, a la Cristina li agrada el sushi. Amb el wasami aquell, una miqueta... A la Cristina tot el que és cru li agrada. Sí.
Home, em ve de família Ah, perquè veig vampira Sí, clar, això ja li va Doncs bé, i et donen aquells palets i dius, home, què paria el xino este, cony No, però si se menja bé Si se menja bé, home, i al final acabes per dir l'arròs Però algú te l'ha d'ensenyar Algú te l'ha d'ensenyar Perquè si no... Tu, Cristina, perquè ja ho tens ja el sovint Clar, a mi em venia d'una... És una cosa innata, també Jo sempre he agafat amb rampa els dits, eh Sempre...
Com tot, si fa molta tensió, al final acaba petant. I d'allò. El tema xinès, o sigui, asiàtic, ja sabem que va per aquí...
ells ho perden. Els hi costa més, et triguen més en acabar menjant. Els àrabs i... I després hi ha els àrabs. Que mengen molts amb els dits. Però molts, molts, eh? El món àrab té el costum de menjar amb els dits. Però llavors fixi's que hi ha una cosa, en el món àrab, en la cultura, vostès, si viatgen, que sé que vostès van a viatjar, el món àrab, que menja amb els dits, fan una coseta així, gran part de l'Àfrica també, eh?
Llavors agafen el menjar amb els dits i van menjant. Però pensi que només tenen una mà per menjar, eh? Només poden menjar amb una mà.
perquè després un cop s'ha acabat el menjar, s'ha deglutit, ha fet tot el procés alimentari i arriba a la part d'Adafacà, diguéssim, que vostè se'n va al servei. En aquests mons, en comptes de paper higiènic, el que tenen és una cassoleta amb aigua, llavors amb els direts es netegen les parts podentes. Però de l'altra mà, no?
Ara! Amb una mà mengen i amb l'altra netegen. Ja està, ja està. Jo els hi dic que vostès investiguin amb quina mà fan cada cosa perquè si van en aquests mons, en aquestes cultures, segons quina mà els hi donin, sabran com els tracten.
Bueno, escolti, senyor Benito, ja està fins aquí la frase... Està aquí los cubiertos. Efectivament, gràcies. Bueno, no, tenim més coses, eh? Ens hem deixat els coberts de Moisés, però ja els farem un altre dia. Els coberts de Moisés, que durant 40 anys els va perdre. Els coberts és una cosa molt important. Jo li recordo que l'única peça, element, accessori...
que durant el servei militar cap militar es deixava, eren els coberts. Perquè mai sabies quan podies menjar. Hem de ser una pausa. Gràcies. Gràcies. Ens que vagi bé i no es moui que d'aquests moments comentem la Riera. M'ha agradat molt la música, eh? Sí, a mi també. Felicitat, m'ha agradat. Sí, està bé. Jovenivo, jovenivo. Hem trigat 10 anys però ja l'hem provat. Vinga, fins ara mateix a la Panya del Morro parlant de la Riera i la recta final amb l'antiagenda de l'Heli Cap de Vila. Fins ara.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% músiques relaxants i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 35, parlem de La Riera. La Riera
El col·laborat dels migdies de TV3, senyor Benito, que vostè segueix amb atenció i que avui no ha sigut menys, no? No?
Ah, què passa? No el podem escoltar, senyor Benito? Hola? Hola, hola, hola. També s'incorpora... Vostè ho fa expressament. Sí. En baixa la connexió. I també saludem la Carme Berdoi, una riera adicta. Carme, bona tarda. Bona tarda. No t'agrada la presentació que t'he fet de riera adicta? Bueno, no sé si hi ha adicta... Riera desadicta. Esporàdica. I la Cristina, que, com jo, no ho ha vist, també podem anar comentant coses. Avui, un capítol... Se mete de vez en cuando un poquillo a Riera, pero no...
Un capítol molt interessant on en Claudi ha descobert la manera de tornar a fer mal a la Lídia. Fa un parell de dies, la Carme, no la nostra, va facilitar una pista interessant. La Cristina, no la nostra, sinó una altra, també, diu el Sergi, no el nostre, un altre també, que no vol tenir fills
Això li vas dir, la veritat, ja. I obre una crisi de parella i de família. L'Alba comença a sospitar quin és l'origen dels problemes del Nil i decideix passar. Només parlarem del tema 2, per tant. Doncs ens situem, estem a la cuina, no? Sí, situem-nos un moment, perquè és allò que... Sí, sí, estem a la cuina, però va ràpid, no de Riera. El Sergi crec que va conèixer la Cristina fa un any. Sí, sí.
Ella estava en una altra relació i tot. Més o menys deu fer tres mesos que han començat a sortir. Al cap d'un mes van anar a viure junts i ara el Sergi ja li dic que vol tenir un fill. No passa res, hi ha gent que va molt ràpid. Quines presses. Bueno, novament... Novament és al revés. Ho diu, exposem. Novament és al revés. Te'n dones compte que tens un fill i va ràpid, llavors.
Fem la boda, m'entens? Això es deia abans fer Pasqua abans de Rams. O casar-se de penalti. Casar-se de penalti. Però normalment la gent una mica deia, amb una certa cultura, aquests han fet Pasqua abans de Rams. Escoltem la... Tip més.
No ho podem escoltar? Tenim problemes de so, eh? Ui, quin soroll! Aquesta és l'última següent? No, tenia un sopar en un altre restaurant del grup. No ho sentim gaire bé. A Barcelona, pot ser? No ho sé, ni d'idees. No ho saps tu? Hòstia, aquí ja falla la parella, eh? Estàs bé? La cuina està tota... No gaire. No gaire bé. Aquest soroll de navidea? Només fos una baralla.
Mira, un ladràs que torna a entrar, a la riera. Què passa? Què em passa? La Cristina, que no vol tenir fills. Ja parleu de tenir nens? Home, és normal que ens ho plantegem, no? Tu ja tenim una edat. A més a més, si ens estimem no veig perquè ens hem desparat. Té raó, té raó. Per desfrutar una mica de la vida. Saps que és tenir un nen? No, però em ve molt de gust. Però ell no ho vol. Però se l'ha passat d'arro a la xicaeta. Doncs quina putada, tio.
Per què trobaran la meva vida? Per formar una família... Escolta, potser l'has espantat amb això del nen. Fa poc temps que esteu junts. Per què està espantat? Si les dones són les que voleu sempre tenir nens. M'ha dit que no vols ser mare. Però potser canvia d'opinió. No sabem més endavant. I si no ho fa? Si no canvia d'opinió, què? Què? No ho sé, Carlos. No ho sé.
és com si s'hagués trencat alguna cosa entre nosaltres aigües no n'hi ha per tant està clar que al nivell de compromís no és el mateix però què dius? si la Cristina està boja per tu a nivell de compromís no és el mateix però què? vens aquí lamentant-te i em fots fàstic fàstic, eh? la Cristina és un tros de tia esteu enamorats és molt difícil tenir una parella, tots dos ho sabem
T'has fotut massa hòstres a la teva vida, no? Disfruta. Si no pots tenir un nen, no en tinguis. Però és que per mi no és un caprici, això. Ara m'ha fet gràcia aquest detall, la casa, eh? Ho he vingut sempre. Per què et penses que em vaig comprar aquell coi de casa? Per viure només amb la meva parella? No, tio. No tenia ni parella en aquell moment, eh? O la Cristina o el nen. Tot no pot ser. O la Cristina o el nen. Doncs haver muntat una casa a Colònia. Ja està? Potser ara adoptarà. Potser ara igual... Potser veurà en aquesta trama, no?
La Carme, tu ets a gas, eh? Perquè ara igual és que la Cristina no vol tenir nens perquè és esmeril. Jo ho he pensat això, ja. Sí? No, jo he pensat que potser ell es vol separar i dir, ara vull tenir un pare solter. Però ho haguessin dit, segurament. Perquè els secrets funcionen molt a les sèries i llavors és millor que nosaltres haguéssim sabut com a públic que no pot tenir fills. Perquè ara diríem, va, vinga. Estaríem animant. El guionatge és una mica estrany, eh? El guionatge és estrany?
El guionatge. El guionatge, qui és? El guió, el guió. És una mica com un patronatge. Potser no pot tenir fills. Jo he pensat això, que no pot tenir fills. Potser no vol tenir fills. Potser no vol tractar el tema d'una dona que no vol tenir fills. Una dona que no vol tenir fills. Si no vol i ell adopta, se separaran. Jo penso que si en cas seria separar-se i la temporada que ve tractar, Sergi adopten un nen. Home, però hi ha la possibilitat que ell adoptessis només d'ell el fill.
Sí, home, i que són nòvios igualment. No? Home, un solter pot adoptar. Sí, clar, però jo en Junts... Ui, és un projecte de parella. Però ell fa com de pare i ella només és la parella del pare. Ah, i ella... Passa del nen. Passa del nen. Home, a veure, si és el fill del pare... Cristina, jo no ho veig, això, eh? Però si ell tingués un fill, segurament ella faria una mica de...
no sé, cuidaria. Home, carinyo i tot pelat, però... En principi, jo diria una cosa, no se m'enfadin, senyores, però jo diria que les senyores són les que tenen la clau dels fills, eh? Per més que t'hi posis i empenyi, ella pot dir, no, sí, anem a tenir un fill, anem a tenir un fill.
No, i escolti, elles són qui manen sempre, senyor Benito. Ara que fem una mica de conversa d'homes, sempre elles són les qui manen quan volen tenir fills. Que vols tenir fills? Això. Perfecte. Que no vols tenir fills, jo vull tenir fills. Jo? Ara hi ha una altra i la pare de la Toralesa en proporcionarà un altre o mascle. Però ell també, el Sergi, si vol tenir un fill, deixarà la Cristina i anirà a tenir un altre fill amb una altra dona, clar. No, però fixa't que... Normalment... No, què? Escolta, sortim a fora, o què? Em vols pagar?
Jo només dic que... Les dones... Ara vaig cap un cantor, que jo se m'ho havia dit, el Sergi aquest, té un cantó femení bastant preponderant. Que és mariposson? Bueno... A la sèrie no. Home, té una veu així com carrejera, però això no vol dir que... A la sèrie el poso una mica amb una tensió...
Bastant, eh? Potser es volia ajuntar amb el Balló. Ho dic perquè va adoptar la nena aquella. Bueno, no, adoptar, adoptar, no. No, no, és veritat, no, va fer aquell merder. Un merder bastant. En fi, jo diria que al final de la temporada passada...
El Sergi va tornar a treure aquest tema de tenir fills i jo recordo que vaig fer com una aposta que no em va sortir bé, que era que ell acabaria cuidant el fill d'algú, però ara no recordo de qui era. Algú que es moria i vaig dir, ah, segur que el Sergi dirà, doncs jo vull fer-me en càrrec, però no recordo qui es moria. I qui tenia un fill.
No ho recordo. Bé, perdoneu, hem d'acabar aquí a la Riera, no recordant coses, que està bastant molt bé. Però el Claudi? No, no, no era algú que havia de néixer. Carme? Què? Moltes gràcies, que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. A 6 i 43, passem a l'antiagenda de la penya del morró.
Que canta la cançó, senyor Benito. És que em va agradar, eh? Jordi, acabes de fer de DJ, no? Sí, perquè com que l'he vist que estava cantant, li he tot la base musical. Bé, saludem a l'Eli Capdevila, que ja tenim el telèfon per parlar del que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Això és Dallas. Això no és Dallas, això és una versió disco de Star Wars. Eli Capdevila, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. Què et diu? Des del rancho. No, escolti, no. A veure, un moment. Treu-me la música. Vale, gràcies. Això no és d'Ales, senyor Benito. No, la de d'Ales. La de d'Ales fa una altra cosa. És igual. No, perquè aquesta és... Ah, eh? La Guerra des Galàxies i en canvi la...
No és el mateix, però si vol posem dales. Senyor Benito, vostè sempre ha sigut i serà un pendó. Bé, Eli Capdevila, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. A tu t'és igual si tens la música. Hola, des de Sauford.
Saludos para Eli. Ja ho ha dit això, vol avançar dramaturgicament amb altre contingut. Eli, a tot és igual, no? A mi em veig igual tot, ja. A tot és igual, ha dit la música de Dallas, la música de Star Wars, però la cantina de Star Wars. Vinga, atenció, Eli, repassem activitats de cara al cap de setmana, comencem a les Terres de Baix de Tot, que mai parlem d'ells pobres.
que és la gent de les Terres de l'Ebre. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, sí que parlem bastant a l'antiagenda. Sí, però és que... Nosaltres parlem més que altres ràdios que emeten per tot Catalunya, ja t'ho dic ara. Atenció, perquè aquest cap de setmana hi ha un clàssic de cada any, que és la plantada de rost. És que m'agrada molt recordar-ho cada any, perquè amics, pixapins, tots podem baixar aquí al Delta de l'Ebre a fer la feina dels arrossaires i a desestressar-nos.
que és una cosa que això ens va molt bé. Home, sí, perquè arròs a arròs, gra, gra. Vull dir, això és una cosa que els cineros, per això tenen de paciència. I per això tenen els ulls així, no? Perquè és de mirar el mateix, de mirar l'arròs. De fixar-se molt amb l'arròs. Doncs això, la qüestió és que podem anar aquest cap de setmana a fer la plantada de l'arròs, a fer el planter, eh? I aleshores, doncs, et donen... Ah, no es recollir, és plantar, gra, gra, eh? Ah, encara estem en el tema de plantar, eh? Sí, sí, sí.
I aleshores donen un... A del Tebre, això és a del Tebre. A del Tebre, a del Tebre. Et donen un grapat perquè tu puguis... Primer t'ensenyen, però poquet, t'ensenyen allò ràpidament. Llavors, tots els autocars de barcelonins que hi han anat...
et reben un grapat de planters per anar posant allà tot el planter de l'arròs. Hi ha carrera d'andròmines pel riu? No, ho dic perquè l'any passat vaig anar-hi allà a Tortosa. No, en posta, en posta, és que els confong sempre. Perdoneu, eh? Si em sent algú d'allà em matarà. Vaig pensar, mira, està bé això, les andròmines, que són aquesta... No hi ha andròmines, no? Que és aquesta cursa de cotxes raros pel riu.
No, no ho sé si això és una de les coses que fan al revés, quan ja vas a...
Treure l'arròs. Ah, val, val, val. Perquè hi ha les fases dos, eh?, d'aquesta activitat. És a dir, tu vas ara a plantar-lo, però quan és el moment de recollir-lo, també pots anar allà i deixar-te a l'esquena recollint l'arròs. Home, una de les peculiaritats d'aquesta festa és que es reviu la labor de plantar l'arròs, com diu la Eli, a mans amb els estris i característiques que s'utilitzaven antigament amb els pagesos de la zona. Sí, sí, res de modern, eh?, res de facilitar la tasca, res, res. La qüestió és anar allà i deixar-te allà les calories...
i deixar-te allà, ja et dic, totes les 3 de tot el cap de setmana. Allà, bing, bing, bing. I quan arribes el dilluns a la feina, estàs como nuevo, eh? No, no, i tant, i tant, i tant. De fet, això, hi ha un museu, que era el Museu del Montsià, que és on està la bona comarca del Tebre, que ja ho explica una mica, no? Fem una mica de museu, perquè sota aquells àudios que tenen els museus, que diuen Audioguia 1, saps? Tradicionalment, l'arròs es conreava mitjançant el mètode del trasplantament
i el treball de l'home i els animals. Si tinguéssim un odidescripció, hi hauria un... Vostè va fer els museus, això ho tenen? Sí, sí. Les fases del treball començaven al mes de març, amb la preparació dels camps i acabaven a la tardor, amb les feines de transformació del gra. Aquí ara ve el bo. Aquí m'agrada. Xerogar, entaular, plantar, adobar, birbar i segar l'arròs. Així com les tasques de batre, dentar, solejar,
pesar i amagatzemar, deixant-lo llest per espallofar-lo i polir-lo als antics molins arrossers de la zona. Tot això és el que li feien al Gra i el que es farà aquest cap de setmana. Potser assenyalmento que és més a xarugar o a entaular.
Jo, de xerogar. De xerogar, perquè te xerranques més... Tu ets més de birbà o de... Tu ets més de birbà, em sembla, eh? Tens cara de birbà, eh, Cristina? O d'espallufar, vés a saber. Espallufar... Això tu, Eli. Això tu, això tu. Espallufar. Bueno, està bé, perquè no tenen ni idea què vol dir cada paraula, però tenen un so català que ens agrada. D'Octebring.
Del Tebrinès. Del Tebrinès. Bé, alguna cosa més sobre aquest tema? No, jo crec que ja us dic. Per mi és una mena de cosa que hauria d'organitzar el DIR, ja directament, i ja pots cap allà. Aplantar-nos per tota la diagonal. Permetim que li digui que allà en el del Tebre, jo vaig estar-hi fa un parell d'any... Allà, perdoni un moment, allà en el del Tebre. Allà, a la zona del del Tebre, allà al costat. Del Tebre. Aleshores,
Hi havia una activitat que feien que era dansa amb uns fangars. Sí, ho coneix, eh? Hòstia, era divertidíssim. Jo no ho vaig fer, jo ho veia com ho feien. Llavors es ficaven amb un fangar, tot érem de camp fanga, eh? Pròpiament dit, eh? Per això els hi prepararan el fangar, els de camp fanga. Passem a una altra activitat d'aquest cas de setmana, de l'antiagenda. Eli, amb què ens il·lumines, ara?
Home, jo crec que ara hi ha una bonica població que des que la vaig visitar i vaig provar els seus productes, jo sóc molt fan. Amer, Amer, Amer. Senguim, Senguim. Ah, Senguim. Senguim de Freixenet. Senguim de Freixenet. Home, a bodes ens convida a Senguim de Freixenet. I aquest cop de setmana, allà a Senguim es fa la Fira de l'Ou. La Fira de l'Ou? La Fira de l'Ou. El dret o l'esquerra?
De tots els ous. De la mare dels ous. No va per aquí, senyor Benito. Vostès ho pensen un marrano, però va del menjar, no? D'aquests ous, d'aquests ous. Però no només de gallina, de tot, de perdiu, de tot. La qüestió és que, de fet, la fira és espectacular. D'entrada, reparteixen mitja dotzena d'ous a totes les persones que hi assisteixen. És a dir, que tu hi vas i et donen mitja dotzena d'ous.
En tenen 20.000, això sí, eh? Quan s'acabin els 20.000, doncs ja està. Ja no en donen més.
Però bueno, són bastants, 20.000, eh? Jo no sé quanta gent espera't, eh? És moltíssima gent, eh? I això serà a sanguim de freixenet? Té alguna cosa a veure amb el cava? No, no, no, no. És més, em penso, això està per allà per Cervera. Ah, està per Cervera, eh? Per tant, un ou ja de secar serà, eh? Molt, molt. Allà quan ja vas de cara a l'estiu... Ara encara s'hi pot anar, però quan hi vas ja de cara una miqueta més, eh? Allò a l'agost...
No hi ha ni un ombra allà, és un rodós. Sí, sí, sí, amb les cigarres allà, no? Digues, digues. La qüestió és que ja a l'entrada es donen mitja dotzena de dos perquè vosaltres ja aneu fent el que vulgueu, eh? Un mil no és múltiplo de sis, no? Bueno, suposo que n'hi haurà per si es trenca algun. Ah. No fer-li tan prim, perquè, escolti, organitzar un acte d'aquests amb 20.000 persones i donar sis euros a cada persona no és fàcil, eh? No és fàcil. Més coses gratuïtes.
faran un repartiment dels ferrats per esmorzar. En tindran 2.000, d'aquest. 2.000 o ferrats per esmorzar? Sí. Que aniran allà, a l'àrea de Guissona? Però has d'anar a primera hora. Sí, és que està just allà, a més a més. T'agafen totes les gallines de l'àrea de Guissona, eh? Sí, que estan allà durant unes quantes setmanes, ja parten dies preparant-los tot, eh?
Bé, doncs això serà, seguim de freixent net, i que hi haurà un cap de setmana d'ous, eh? Però total, eh? Perdó, em trec la targeta groga jo mateix? Sí, perquè això ha sigut lamentable, eh? Això ni el 324 comarques, perdoneu. Això ni el senyor Benito. Sí, sí, sí. O sigui, només hi poden anar 3.333 persones, com a 33, periòdica pura, eh? Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el càlcul que... Ha fet el cà
Eli, tu no usaps això, però el senyor Benito, des d'aquesta setmana, té un mòbil d'última generació. I té calculadora. I té calculadora també, bravo. Això es fixaria el desembarcament a Twitter. Efectivament.
Home, a la penya del morro li vam fer un tuit al senyor Benito, a més es diu el senyor Benito a Twitter, no? I, clar, fa bé, fa bé. Carmen de Mairena ja està agafat. És com els amics de la penya del morro. Clar, clar. No, no, no, però nosaltres li vam enviar, nosaltres, el comodity manager, que no sabem qui és, el comodity morro, doncs li vam escriure un tuit, i li vam vingut el tuit del senyor Benito, i vostè ni el va reditejar, ni el va mencionar. No, s'ha de reditejar, això.
Sempre que el mencionen... A veure, això l'Eli t'ho sabrà dir millor. L'Eli, sempre que... Home, sí, com a mànager per l'excel·lència... Quan comença així, no? Quan algú el menciona, s'ha de retiotejar sempre. Sempre. O posar unes gràcies o alguna cosa. Ah, doncs faré un curset, eh? Si m'ho permet. El curset és aquest. És una qüestió d'educació. Jo l'educació la tinc tota. Sempre que algú el mencioni...
Reduit. Reduit. I si molt m'apura, li contesta també. O sigui, ja és el màxim. Reduit i contestar. Quants seguidors té? Quatre o cinc, no? Sí. Quants seguidors? A veure, per la música solemne de Twitter de senyor Benito. On es mira això, els seguidors? Bé, ara si hem de fer un curs ara aquí, no acabarem, perquè veig que...
Una mica verd, està una mica verd això, eh? Per això dic que jo vaig a fer un tuit. Primer faré un curset. Ha fet algun tuit vostè o noia? No. Posi un tuit avui, posi un tuit. Avui faré un tuit. A les 9 del veig per fer un tuit. Que no es col·lapsi Twitter, eh? Que no es col·lapsi la xarxa perquè el senyor Mitu...
Tenim el cas. Demanaré conferència per posar el tuit. Sí, sí. Tenim el cas per retuitejar. Nena, posa'm el mal tuit, que faré un tuit R aquest. Aquest era el tuit, no? M'agrada la idea. Senyor Benito, vostè, clar, portant una mica de saviesa i experiència... Senyor Benito, que porta-ho d'amor això del tuit avui. Tres hores. No, no, escolti, vostè seria el contrapunt de tuit. Tindria milers de seguidors. Si fes un perfil contrapunt a tota aquesta demora...
Vostè, amb un bigoti de perfil. Ara ho treballarem, això, el senyor Domènech. M'ha donat dues idees. No, no, a mi no conti. Fa alguna cosa, aquest vespre? Jo ho veig molt durat. A les noves estic pendent a Twitter, que ja és bo que hi ha una cosa molt xula. Ah, jo també estaré pendent al trobo del tuit. Bé, escolta, ho hem de deixar aquí. Eli, moltíssimes gràcies la setmana més. Hi ha engegants, perdó. Què? Hi ha engegants. A on? Ah, Eli, li vaig fer un missatge, jo.
A mi sí, un missatge directe i tot. Ah, un missatge directe. Bueno, vaig fer un missatge pensant que era una resposta. Ah. Era un missatge directe. Ah, Jordi, jo no sé, tu, a mi m'ha contestat. A mi no, a mi no. A la penya del morro no. En fi, doncs ja li ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies i de la setmana que ve ens tornem a escoltar amb més activitats d'antiagenda a la penya del morro. Bona tarda. Bé, bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Ili, va, l'aim! Fem fò a muller!
Bé, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut... La classe magistral sobre els coberts. Ah, mira que pilota, eh? Hi ha molt de temps que no li donava, eh? Va de cara a la matrícula, eh? Hi haurà examen a final de curs sobre la seva secció. Bé, ho hem de deixar aquí. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro avui, la Carme Verdoia, l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roca, el cinema, també Cristina, gràcies pel teu espai d'Història del Cinema.
Avui amb les pel·lícules d'aventures, un dels primers gèneres dels finals dels 30 que es va fer a Hollywood. A més a més també hem parlat de les coses importants de la vida. Senyor Benito, gràcies per il·luminar-nos sobre tot el tema dels coberts. Gràcies a vostè, senyor Benito, aquí a Cristina, per deixar-me estar aquí una estoneta.
Però què diu? Va, va, va, tiri, tiri. A més a més, també agrair la presència de Leli Capdevila via telèfon, parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana. I, com sempre, tornem dilluns a partir de les 5. Cristina, moltes gràcies, que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. El Twitter i el Facebook, la Cristina Vargas, eh? Tornem dilluns, ho deixem ara amb la informació de Sant Just, l'informatiu Vestre amb la Carme Berdoi. Que vagi molt bé, adeu-siau, bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit!
Em vaig collat a l'obra, em fumo tres porros, em pujo l'endami, mire una noia ben maca que està penent roba d'adolterrat. Qui sap si m'he demorat? Quina bona perduda la dona, merda, m'he deixat l'entrepà. Total, bocadilla d'atun? Fot-te'l pel cul. A mi no m'hi hagi històries, què ha quedat a la set? Ràdio Tosfer 98.4
Passar la frontera me la té d'un Mercedes verd i atrotinat.
La primera nit en un caixer. La següent sota el pont de la ciutat. La tercera pensant el camí fet. I la quarta somiar en com desfèl. Mentre remugaven els bodells.
Llamps i trons feien baixar el cel. La nit en para els cets i les tempestes dels llarbres no hi ha paix i esbrou l'afany. I d'aquesta manera aprengué el calavera, saltar prets i obrir candaus. La cinquena nit també plogué
L'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estigui i perdé la por del debutant. La setena nit es va confiar i en sortir raulit i penteixant
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 7 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just Solidari engega un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camoapa. L'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi. Els més destacats són la cooperativa Lactia Maciguito a la Casa de la Mujer
i l'Associación de Ganaderos de Camoapa. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim prou altres informacions.