a favor del PP i el partit aragonès regionalista, mentre que la resta de formacions hi han votat en contra, argumentant que tot plegat és un insult a la intel·ligència.
Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya. Jordi Mateo, bona tarda. Bona tarda. Hem continuat avui amb la mateixa situació que aquests dies passats, amb el pas de bandes de núvols que ens han deixat una jornada força ennubulada. Hores d'ara, això sí, amb més clarianes, però atenció, perquè al final de la jornada, novament, els núvols augmentaran per l'oest i ens deixaran el cel força ennubulat durant la propera matinada, fins i tot amb algunes precipitacions que poden arribar a qualsevol punt. De moment, durant aquesta tarda,
només afectaran punts del Pirineu i del Prepirineu. A partir de demà al matí s'obriran clarianes, però de nou a la tarda creixeran nubulades a punts de muntanya que, sobretot a punts del Pirineu, Prepirineu i nord-est, deixaran alguns ruixats d'intensitat feble o moderada demà a la tarda. A més, les temperatures demà, tant les mínimes com les màximes, baixaran respecte a les d'avui. I això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. La selecció catalana amateur de futbol s'enfrontarà a l'Olimp de Moscou, el sudès de Bulgària i l'Islog de Bielorússia per aconseguir el pas a la final de la Copa de Regions UEFA. Aquesta competició es disputarà del 22 al 29 de juny al Benito, a Itàlia. L'espanyol, el tènic Javier Aguirre, pot preparar amb la plantilla el complet del partit de dissabte contra el Reial Madrid. El davanter, Sergio García, reconeix que l'ambient enrarit, el conjunt blanc, els pot afavorir.
que l'ambient que hi ha potser no és el adequat, i nosaltres vam intentar vulgar ahí, que l'equip està amb moltíssimes ganes de poder ganar, i si no és tan com abans, potser ens venen un poc bé. Cal recordar que si l'Espanyol guanyà o empatada va anar al Madrid, el Barça es proclamarà campió de Lliga. Per cert, que el davanter Blaurana Pedrito ha rebut l'alta mèdica i podrà jugar diumenge contra l'Atlètic de Madrid.
Notícies en xarxa.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Ens parla i us saluda Jordi Domènec. Gràcies, gràcies. Bona tarda, bona tarda. Benvinguts a la penya del morro. Saludem l'equip habitual del programa al capdavant de l'actualitat Sant Just. Tenga Carme Verde. Hola, Carme. Bona tarda. Bona tarda. D'aquí uns moments repassarem algunes notícies de Sant Just.
A més a més també avui al programa, atenció perquè entrevistarem una persona de l'associació de veïns de Mas Lluï, concretament l'Helena Berdoi, que curiosament Carme té el teu cognom, no sereu família?
Alguna podria ser, hauria d'haver alguna possibilitat. O sí o no. Sí, que és la teva germana. Bé, avui farem un programa molt familiar, perquè a més a més també tindrem la Roser Arts, que ja és com de la casa, perquè fa la seva secció d'educació canina, que avui amb la Roser parlarem de com quan arriba un nadó a casa i convivim amb un gos, què passa? Avui ho sabrem amb la Roser Arts. A la segona hora del programa entrevistarem...
El Ramon Miravet, ja vell conegut de la comarca i també per nosaltres, no? Perquè em sembla que ho vam entrevistar ja fa bastants mesos aquí al programa. Ah, sí? Sí, crec que sí, no? Pot ser o no? No et sona a tu? Sí, acabem de parlar de la seva estada Nobel Estar, l'Operació en Triomfo Francesc, que va arribar a la final, fa uns anys, fa uns anys, fa uns anys. Doncs avui el tindrem al programa, demà actua a Sant Feliu de Llobregats.
És aquest, eh, Ramon Miravet? És la Pau, això? Ah, no, és anglès, és anglès. Bé, demà, demà, actua. D'aquí una estona parlem amb ell. A més a més, també avui al programa, amb la Raú Cònsol, parlarem de llibres i de la setmana de la poesia a Barcelona, que hi ha hagut polèmica perquè han canviat la direcció i això és el que no ha agradat a tots els poetes. En fi, bona tarda i benvinguts a la penya del marró.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. I com cada tarda, comencem repassant els trending topics del dia d'avui.
I ho fem amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, com sempre, al Twitter i al Facebook del programa. I comencem repassant el més comentat a Twitter. Avui, per exemple, Bert i l'OMFE, degut a la vaga que hi ha hagut avui, que ha tingut seguiment desigual. Això és una frase que m'agrada molt quan hi ha vagues d'aquestes que no tothom les segueix. I tots els informators ho diuen.
perquè la comunitat educativa, entre ells també, el germà del ministre d'Educació, Bert, s'ha aixecat avui contra la reforma del propi ministre, prevista d'aprovació per demà, amb concentracions i manifestacions per tot Espanya, amb l'objectiu de la retirada de la llei orgànica de qualitat de l'educació, posar fi a les retallades educatives i també la defensa de l'escola pública. Cristina, què és el que ha comentat la gent a Twitter? Doncs la gran majoria de tuits manifesten el seu rebuig contra aquesta llei
I, per tant, hem trobat un gran nombre de perquès. Per exemple, la Cristina Fernández diu... Un altre comentari és d'Almeida, que diu... I acabem-se a casa amb un dels més positius que hem pogut trobar, que és l'Eduardo García, que diu...
Avui també ha sigut protagonista de Twitter, Haneke, perquè aquest cineasta alemany de moltíssimes pel·lícules, el Jordi Roque estarà content. Avui hem sabut que li han donat, sí, fa el cinema cada divendres, el tindrem demà. Avui hem sabut que a Haneke li han donat el Premi Príncep d'Histúries. Amb aquesta combinació està clar que el Premi Príncep d'Histúries de les Arts 2013 ha estat pel director i guionista cinematogràfic. Eh, Cristina?
Així és, Jordi. Hem trobat comentaris com és el cas de Luis Miarvella que diu...
i acabem amb una felicitació divertida, si més no, de José Otuño, que diu, enhorabuena por el premio a Janeque, aunque por aquí somos más de Cruzcampo. Ai, molt, molt, molt, molt, molt. Jo no l'he entès. Sí, home. Janeque. Janeque, Janeque, Cruzcampo, que es va. Gràcies, Cristina. Repassem l'actualitat Sant Justenca i comencem precisament parlant d'aquesta vaga que avui ha sigut Trending Tòpic. Seguiment desigual.
de les escoles de Sant Lluís durant la vaga d'avui de l'ensenyament públic. No riguis. No riguis, només que llegeixo. El tret comú és que a totes ha faltat un nombre important d'alumnes, però el seguiment per part dels mestres ha variat a Sant Lluís. Això sí, s'han garantit els serveis mínims decretats per la Generalitat de Catalunya. No, Carme?
Sí, mira, on s'ha seguit més aquesta vaga és l'Escola Montseny, que ha tingut un seguint majoritari pel que fa, sobretot, a nombre de professors que l'han secundat. Han faltat dos terços dels mestres, per tant, 10 de 15, i d'alumnes no han anat a classe avui 150 nens i nenes. Per tant, un nombre important, la directora del centre, Carme Miró, destacava aquest matí que la unitat total de la comunitat educativa
a l'hora de donar suport a aquesta vaga i anar en contra de la llei bèrter, un tret distintiu d'aquesta jornada de protesta. La podem escoltar? Sí. De l'escola Montseny, eh? Sí. Està convocada des de tots els estaments, les famílies ens estan recursant moltíssim, el sector del lleure també es pot unir a la vaga, l'administració, anem tots molt junts, molt a una, no només som els mestres, sinó que som tots els estaments. Nosaltres som conscients que no totes les famílies poden deixar de portar els nens al centre, això ens som conscients,
Molts pares també ens han recolzat verbalment i ens han dit que no tenien una altra manera d'organitzar-se. I a banda de l'escola Montseny, un dels centres que més ha secundat aquesta vaga avui a Sant Just, ha estat l'escola Bressol Municipal Marrex. Han faltat la meitat del professorat i prop de 70 nens d'entre 0 i 3 anys. 70 marrex que no han anat avui, eh? Exacte.
I bé, la directora del centre en aquest cas explicava que la franja d'edat d'entre 0 i 3, per exemple, ni tan sols està contemplada a la llei verd. Home... Bueno, és que ells no contemplen l'escola de la llei que han fet, o amb la proposta de llei, i ells no contemplen el 0 i 3. És com si no existís, ni parlen d'ell, ni surt per cap lloc a la llei, ni és com si no hi fóssim.
Bé, doncs així ha sigut en aquestes dues equipaments, institucions educatius de Sant Jus, l'escola Montseny i el centre de Marreix, que són els més petits de 0 a 3 anys. Carme, de totes formes, hi ha més escoles a Sant Jus. Com han anat? Per exemple, Canigó, han faltat un 25% dels mestres i també un 25% dels alumnes. A l'escola Montserrat hi havia pocs alumnes al centre, però sí que hi havia pràcticament la totalitat dels mestres, en aquest cas.
però al centre no han seguit l'activa normal, sinó que han fet activitats alternatives com a protesta. Han fet classe, està molt de moda això ara, que dius, no faig vaga, però per forma de protestar vaig fer classe a fora al carrer.
Al carrer no ho han fet bé, em sembla. Al pati, potser. Potser sí. Uns jugaven a bàsquet, altres feien sumes. No, feien protesta. Tota l'hora, no? I a l'institut només han fet vaga tres mestres, tres professors, però sí que han faltat, en canvi, molts alumnes. Per exemple, no hi havia alumnes ni de quart d'ESO.
ni de primer de bachillerat, o primer d'ESO només han anat a classe la meitat dels alumnes i a tercer només 10. Home, és que els alumnes aporten els convides també, sobretot a l'institut, em refereixo. Jo m'en recordo també que a la meva època, quan anava a l'institut, hi havia vegada qualsevol cosa, qualsevol excusa era bona per no anar a classe aquell dia. En fi, Carme, alguna cosa més sobre la vegada d'avui? No? Ja està. Doncs canviem de tema i parlem dels diàlegs per la independència a Sant Just d'Esverni, no? Sí. És avui...
Salvador els dius, que no Salvador d'Espriu, sí, perquè és un...
Últimament, els bolletins de les 4 de la ràdio s'anomena Salvador Espriu. No, doncs Salvador Elziu és el convidat d'avui del nou diàleg per la independència. El periodista creu que en una Catalunya independent els mitjans de comunicació privats també poden exercir la funció de servei públic igual que fan els mitjans públics. Carme. És un dels temes que plantejarà en aquest diàleg que es farà avui a les 8 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. És defensor, per tant, del model públic de mitjans...
i creu que el servei que ofereixen TV3 i Catalunya Ràdio és innegable, tot i això planteja el fet que en una Catalunya independent, els privats també puguin exercir aquesta funció de servei públic. És 8 TV, no?, bàsicament, en televisió, vull dir. En televisió seria 8 TV, exacte, en ràdio... Bueno, i cada català, també, no? Exacte. I bé, vull dir, exacte, de moment són els que hi ha ara, però suposo que tot plegat, doncs, podria...
per atendre a créixer. I també... M'he perdut ara. Perdona, perdona. A més estem parlant de quan Catalunya sigui independent. Vull dir que també és un tema que no és ja, això. No, exacte. Per tant, és fer reflexions. També és parlar per això de la crisi actual, de la doble crisi que pateix la indústria informativa.
que es complica bastant fer previsions pel que fa a la moda d'informatiu en una Catalunya independent o no, o, si més no, a curt termini. Tot i això, els dius que la informació és un element clau per la vida democràtica de qualsevol país i també un altre dels temes que està sobre la taula és com es finançaran els mitjans de comunicació en els propers temps. Ah, mira, queda tranquil·litat. Sí. Això deu ser...
Que parlem de la biblioteca de Sant Just. Tenir aquesta calma... Tenir aquesta calma el programa, vol dir que parlem de...
Hem parlat del nou horari de la Biblioteca Joan Margarit durant l'època d'exàmens. L'equipament municipal allarga durant aquestes setmanes els seus horaris durant la nit i també obrirà alguns dies festius fins a finals de juny per tal d'ajudar en la preparació dels exàmens de molts estudiants, oi Carme? Sí, mira, els divendres a maig i juny. L'horari extra de l'equipament és de dos quarts de nou del vespre fins la mitjanit, és a divertir ja d'aquest divendres.
Els dissabtes obrirà de 4 de la tarda també fins les 12 de la nit i els diumenges, fins al 30 de juny, estarà oberta també la biblioteca, que no obre mai en diumenge, de 10 a 2 i de 4 a 9 del vespre. El dia 23 de juny, que és vigile de festiu, però l'horari serà de 10 a 2, eh? La nit de Sant Joan no es pot anar a la biblioteca. En tot cas, no és la biblioteca com a servei de préstec i tot això perquè algú potser ho dubta, sinó que és l'aula d'estudi. Ah, val. No podem anar a buscar llibres diumenge. No, però si vols estar lligat també serveix.
Sí. Tu vas a lligar la biblioteca? No mai. Per cert, una sessió que, per cert, avui deia que la sessió dels clubs de lectura de la biblioteca fan el sopar de fi de curs. Avui, justament. D'aquí una estona parlarem també amb l'Arnau... La gent aplaudeix tot, eh? Parlarem amb l'Arnau Consul d'aquí una estona, perquè fan un final. Suposo que la gent va així com molt... Ja, de prou, no? Soc del club de la sessió de lectura de la biblioteca, vull dir, amb camisa...
En fi, Carme, moltes gràcies. Alguna cosa més? Ja està. Ja està, eh? Doncs vinga, ja ho tindríem, això.
Recordeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre, amb la Carme, i ara tota la informació que vulgueu a través de radiodesverm.com. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Helena Berdoi, que és membre de l'Associació de Veïns de Mas Lluï, que ens explicarà com està aquesta associació i algunes novetats i propostes que tenen pels veïns de Mas Lluï. Fins ara mateix a la penya del morro.
Ràdio Casper 98.1 Ràdio Casper 98.1
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
al condensador de flujo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Extern.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
5 i 20 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i tot seguit continuem amb la mítica ja secció Associacions de Veïns de Sant Just. Avui a Associació de Veïns de Sant Just, Mas Llué. Un barri que té més a prop el centre de Sant Feliu que el propi centre de Sant Just. Tenim l'Helena Berdoi, que és de l'Associació de Veïns. Helena, bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda, Helena. Benvinguda al programa. Un aplaudiment, home, per l'Helena. Gràcies. Sí, que et dius Berdoi, igual que la Carme. Berdoi. Clar. Teniu alguna cosa en comú? Sí, som germanes. Sou germanes, eh? Ja ho sabia. Bé, va, prou. Parlem de l'associació de veïns. Helena, com va l'associació de Mas Lluí? Bueno, vull dir... Som pocs socis encara...
perquè suposo que a la gent també li costa fer mica vida a barri, però, bueno, vull dir, a mica en mica, ara que tenim un local on poder-nos estar avui un dia a la setmana, a la tarda, i sí que ara hi ha més moviment i hi ha més gent que ens ve a preguntar coses sobre el barri, com va el tema albial i aquestes coses. Quant fa que teniu el local? Fa més o menys una mica més de mig any. I la gent, què és el que us pregunta més?
Ens fem també el tema vial, que és el que suposo que més ens interessa en aquest moment per poder-nos acostar més a Sant Just. Que és el carrer que ha d'unir amb el polígon industrial de la Riera, no? El polígon industrial, que és on hi ha l'ITUV i tot això. I què els hi responeu quan ens pregunten això? Bé, que tampoc sabem ben bé... O sigui, sabem que estan... A Bé, sí que ja veiem molt de moviment, bé, molt. Veiem moviment que ja comencen a construir una mica, però tampoc sabem ben bé...
quan ja, quan exactament estarà obert. Sí que a l'Ajuntament hem anat parlant i això, i ens van informar una mica, però, bueno, que encara anem... O sigui, tampoc sabem ben bé què dir-los, però perquè tampoc tenim la suficient informació, tot i que sí que a l'Ajuntament... Parlem amb l'Ajuntament de Sant Lluís, parlem amb l'Associació de Dins de l'Enferiu, amb el Lluís...
i estem en contacte amb aquestes parts perquè poder informar la resta de veïns. Clar. De fet, aquest és el tema que preocupa més els veïns de Maslluí? També hi ha una mica el tema de la seguretat, perquè com que allà estem més sols, sempre és com que... sempre demanem també a l'Ajuntament que vingui més la policia, i aquestes coses perquè... bueno, estem allà una mica al pillat de la muntanya gairebé.
I teniu la sensació que esteu abandonats? No, no, abandonats no, perquè, bueno, vull dir que per la gent que som, vull dir, per la gent que hi ha allà del barri, vull dir que anem tirant bastant i anem fent coses i això. Però, bueno, vull dir que... Sí, fa un parell o tres de setmanes, Helena, em sembla que hi va haver una xerrada, no?, de la policia local, juntament amb els Mossos... Sí, fa una mica més, un mes o així va venir la policia local i els Mossos i van estar fent una xerrada d'això sobre la sobretat diàleg de sobretat allà del barri i això...
i que hi va anar alguna gent del barri. Diu que els de l'associació de veïns us reuniu un cop a la setmana, els dijous, per tant avui toca. De cop parlareu? Bueno, de fet, obrim el local per fer cap reunió en concret, sinó perquè la gent vegi que hi ha moviment, que si té dubtes, suggeriments...
Alguna queixa que digui, no, és que, jo què sé, havíem vingut a dir-nos que s'han trobat caques de gos al mig del carrer. O sigui, a la vorera. O això, que més que res el tenim obert perquè, si hi ha gent que es vol informar, jo què sé, fer-se soci, que també, si ho vulgui fer-se soci, pot fer-se soci els veïns. Quant costa l'any? Costa, són l'any, actualment, 25 euros anuals.
I la primera vegada que es fa soci deu com una matrícula o inscripció o entrada. Sí, sí. I això, llavors, ho vim al dijous de 6 a 8. I quins serveis poden trobar la gent que s'apunti? Doncs, mira, actualment estem fent un curs de cos, postura i salut que és pel tema de...
que la gent ens acostumem a col·locar bé l'esquena, tinguem una bona posició corporal, i, per exemple, en aquest curs tenen una mica de descompte els que són socis, de la associació de veïns. Perquè intenteu promoure també cursos i activitats, no?, pels veïns de Mercure. Sí, i cada mes intentem fer aquest curs, el tenim durant tot l'any, i llavors, a part, cada mes intentem fer una activitat mensual, en què...
Sí que els veïns sempre tindran com una mica més de benefici. Si és notitat que s'ha de pagar, tindran una mica més de descompte els veïns, veïns que siguin socis, i els que no siguin socis tindran un petit plus, com si diguéssim. I aquest curs de benestar de la columna que comentaves, o de l'esquena, quant el fareu? El fem els dimecres dels 7.15 a 8.30. I és una única sessió...
I no, és, vull dir, es paga mensualment i es pot venir tantes sessions com un bolí. És a dir, paguem mensualment. La quota que es paga per aquest curs és mensual. Sí. I, en principi, no estàs a veure que només puguis anar un mes. Vull dir que totes les sessions són diferents, es treballen diferents per tal cost. I, en principi, a les que de moment hi estem apuntades, de moment, portem...
Vam començar i en principi tenim intenció de seguir fins... Bueno, sempre, però... No sempre, però fins molt temps. I aquest és el primer curs que heu promogut des de l'associació de veïns de Maslluí? Com a curs així que dura molt temps, sí. I ho heu fet perquè Maslluí queda dalt a la muntanya i allò us cansa l'esquena pujar caminant, per exemple, per tota la rambla de Maslluí? Home, no per aquesta qüestió, però sí perquè allò, comentant algun dijous que ens trobem...
Molts comentàvem, ah, si jo tinc mala esquena, oh, si m'hi ha d'haver els cervicals. Allò, que comentàvem molt que ens hi ha mala esquena i al curs aquella es fa una noia del barri. Ah, va bé. I ens ha de venir a proposar i ens ha de dir, mira, jo faig això.
què ho sembla, i vam estar parlant-ne i, bueno, ens va semblar interessant poder-ho fer, ja que a més és una major del bar i qui el porta. De fet, hi ha una altra proposta que surt des de l'Associació de Veïns de Masllui, que, atenció a tothom que l'interessi, és anar a córrer junts, no?, els veïns, o com funciona això? Sí, bueno, vam començar tres, que ens veiem el dijous i vam dir, va, anem a córrer, perquè sempre ens fa un sol, almenys a mi em fa molta manera d'anar a córrer sol. És veritat.
I vam dir, doncs allò, ens hem motivat els tres i vam dir, va anem a córrer. Llavors un dia allò, corrent, vaig dir, i perquè no ho diem a la resta de veïns, que potser també tenen el mateix problema o el mateix problema, la mateixa història que nosaltres, que ens fa mans d'anar a córrer sols. I res, vull dir, i les altres vegades que hem anat a córrer ho hem prengut al Facebook i al Twitter, perquè s'animi. Sí?
anar a córrer, doncs això, córrer un grup al menys, o cadascú ve el seu ritme, de fet, cadascú ve el seu ritme, ja que no cal anar tots a pelotón, però, bueno, vull dir, almenys, el fet de sortir a córrer i dir, bueno, avui hem venjat uns quants, anem a córrer, encara que cadascú vegi el seu ritme, però ja fas el fet de fer una mica més de barri. Esclar, de fet, una mica és el que està passant, perquè aquest barri, recordem que és nou, no?, potser no té ni dos o tres anys, no?,
i, clar, és una mica començar ja a establir vincles entre els veïns. Com és que no ha aparegut abans tot plegat, això? Bueno, suposo que tampoc el fet que uns siguin d'una promoció, uns que van arribar més tard, suposo que el fet d'haver arribat ens raonadament ha fet que ens costi, o ens hagi costat, o
ens costi més el fet de poder-nos trobar tots o que la gent es motivi més a fer coses de barri, perquè a vegades també reconec que a vegades ens fa més mandra, oi, coses de barri, però bueno, si fem coses de barri almenys,
no em sentirem potser tan sols o tan aïllats o tan injust. Dentre, com si diguéssim. Home, la veritat és que és una molt bona idea. Esteu fent una bona tasca des de l'Associació de Veïns de Maslluí i no sé si s'ha apuntat gent, per exemple, això que havíeu de sortir a córrer, quan ho heu anunciat pel Facebook o per Twitter, més gent del compte. Home, de moment, l'últim dia que vam anar a córrer i ho vam posar a Facebook van venir dues persones. Ja són sòcies de l'Associació de Veïns
Però bé, que hi eren dues persones més. Clar. O sigui que... De fet, són un barri molt jove, no? Podríem dir. La mitjana d'edat... No sé si era dels 35, segurament. Jo crec que no. La mitjana d'edat, jo crec que més o menys això, 3 anys de 35, perfectament. No, ho dic perquè, clar, les promocions dels diferents habitatges i, vaja, i els edificis... Tant d'edatges com dels altres, de promocions, crec que totes eren, o bé, totes,
eren això, per gent jove. Sí, sí, destinat a gent jove, per tant, sou un barri jove, per tant, també teniu inquietuds, no?, de gent, com per exemple, sortia a córrer i tot plegat. Que, per cert, jo volia preguntar-te, quin recorregut feu per Masllui, quan sortiu a córrer? Quan l'almenys el que fem, els que hem començat a córrer ara i els que anem junts, i això, fem un recorregut super senzill, superfàcil, que és el Mercadona de Masllui,
que era de Sant Feliu, doncs fem com una volta a la mançana a tot el que és la mançana del Mercadona. Sembla que no, però aquesta volta fer-la són un quilòmetre 100 metres o alguna cosa així. Ah, sí? Això t'anava a dir? Home, una volta a la illa aquella de cases, no? Que hi ha... Sembla que no sigui tant, però a fons un dia vam estar calculant i són això. La volta aquesta són un quilòmetre 100 o alguna cosa així. I quantes voltes feu al Mercadona?
Depèn de la persona. Ja. Vull dir, jo vaig començar fent la 3, l'altre dia vaig fer-ne 4. Molt bé. I, novament, l'altre dia ens hem d'estar entre mitja hora i 40 minuts. Molt bé. De fet, ja... Tampoc vaig molt ràpid, però, bueno, vull dir, que a l'altre dia et dic que va el seu ritme i hi ha gent que va més ràpid i hi ha gent que va més lenta.
Home, perdona, si arribeu ja a les 5 voltes a la illa del Mercadona, és quasi bé la distància que hi haurà la primera cursa popular de Sant Just, que serà aquest dissabte, em sembla que 1 de juny, que m'imagino que també us apuntareu, no?, i promocioneu. Bueno, ens vam plantejar, quan vam començar a córrer no sabíem que hi havia la cursa, i l'altre dia, no sé si algú dels que anem a córrer van dir, ah, hi ha la cursa, ens apuntem o què? I, bueno, vull dir, ja ens va fer com gràcia i vam dir, bueno, va,
ens podem centrar i puntem. I allò que hem de estar calculant els quilòmetres que s'havien fet, fent les voltes aquestes, i em dic, home, gairebé ja és els 5 quilòmetres, tant per tant, ja potser ja podem aprofitar i almenys ho provem també, com a mínim. Bé, doncs està molt bé, Helena, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, perquè a més sabem que no ets gaire fan de les entrevistes públiques i tot plegat. Quanta gent sou a l'associació, per cert? Actualment, crec que si no, merro.
Ja ho dic de memòria, crec que uns 28 socis. 28 socis, eh? I també teniu president, vicepresident, secretari, tresorer, perquè clar, les entitats... I vocals, sí. I vocals, no? Molt bé. Doncs enhorabona, que vagi bé, i ja ho sabeu, si sou de l'associació de Mas Lluí i us voleu apuntar a inscriure, perquè m'imagino que en el futur, aquestes són els primers temes...
que tracteu, no?, el del curs aquest de l'esquena, sortir a córrer, per exemple, per fer una mica més de veïnatge i més de barri, però no sé si teniu més activitats preparades pel futur. Sí, vull que havia de dir que això, que en Facebook tenim programat ja des del gener, tenim programat una activitat cada mes per cada mes, a banda d'això, aquestes dues coses que ja estan com excel·lertes ja durant tot l'any, o sigui, en principi, ara, el mes de maig, ara, el 18 de maig, tenim entrevist un vermut popular. Ah, quin dia?
18 de maig. Sí? Al matí, un dissabte. I llavors fareu el vermut, aquí a la sala que teniu, el local que teniu? No, allà, just a banda local. Molt bé. Doncs Helena, moltíssimes gràcies. Per cert, ja per acabar, i lligant amb el tema que tractarem a continuació, no sé si vas lluir i hi ha algun pis d'aquests nous, alguna casa encantada.
Crec que no. Perquè normalment les cases encantades, on hi ha esperits i fantasmes, són cases de fa anys. I a Mas Lluí, clar, com que tot és nou, segurament no. És que ara parlarem del tema, saps, Helena? T'ho dic perquè... Deixa'm preguntar, a veure si potser tenim un cas a prop i no ho volen dir. No, no. Molt bé. No, crec que no. Helena, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. I que diguis una bona tarda, eh? Merci, igualment. Molt bé. Una salutació a tota la gent de Mas Lluí. Gràcies. Bona tarda. Gràcies.
5 i 34 de la tarda i això és La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Mireu, jo tinc un problema i és que ja fa uns mesos a casa meva passen coses estranyes. D'entrada em van entrar, això és veritat, em van entrar a robar el mes de gener. L'altre dia, com es diu això, l'aixeta de la pica va petar i això és veritat, eh? I van nundar tot el menjador. Vam haver de canviar el pany de la porta, el gas no acabava de funcionar bé i tot això em porta a pensar que és possible que la meva casa on visc estigui encantada.
No vull bromes. I per això li vaig demanar a la Cristina si podia investigar alguna cosa sobre el tema de les cases encantades. I tal com m'ho vas encomanar, Jordi, jo soc una persona molt obedient i ho vaig fer, evidentment. I et porto unes coses molt interessants sobre cases encantades. No sé si t'havies plantejat que potser el teu pis podria estar encantat. Sí, ara ho comentava. Efectivament, la veritat és que sí. Ara, jo et dic una cosa, estic una mica cagat també, eh?
Doncs la millor manera de saber-ho, si està encantat o no, i quin és el problema, no?, és comparar una miqueta, no?, què et sembla si comencem veient alguns casos de cases encantades? Bé, sí, sí, per exemple. Comencem amb la granja encantada per la bruixa de Bell de Tennessee, lloc on es trobava la granja de la única i amafable persona, John Bell, i un dels llocs embruixats més famosos de la història nord-americana, ja que en aquest cas apareixen
Criatures espectrals, veus d'ultra tomba... Ai, quina por, perdó, quina por. Ara m'he cagat jo, eh? M'he cagat. Oh, és que... No, no, perdona, perdó un moment. És que clar, això la gent potser no té per què saber-ho, però a la ràdio tenim a l'estudi número 1 una finestra, una paret, que la paret que dóna a fora...
Tot ha de vidre i per tant veiem l'exterior. I pot ser que arribi gent i que vingui gent. Però clar, mai ve ningú. Per què? Perquè soc un carreró sense sortida aquí a sota, als arcs de Can Ginestar, on estem situats. I clar, estem posant aquesta música per a tot això i de cop i volta...
Ha aparegut com una persona aquí al vidre. Però jo m'he cagat, tu també, Cristina. No, és que els he vist arribar. Ah, tu els has vist arribar, és que jo els he chacat i dic, ja podeu marxar, gràcies, ja han marxat, ja han marxat. M'han fet por, eh? La parella que venia a Can Ginesta, suposo que... Home, Jordi, potser era un espectre. Què vols dir? Però tu també ho has vist, no?
No n'estic pas segura. No, tu també ho has vist. Sí, sí que ho he vist. Tornem a l'home de John Bell. Perdona una cosa, ho arribes a només veure tu sol? Jo em cago sobrant. Sí, ja t'ho dic, eh? Aquesta hora de tarda... Mai és un mal moment per veure un esperit o un fantasma. Sí, atenció, perquè aquesta història està documentada. Això ja sembla quarto millennio, però no, és la penya del morro. Parlem de John Bell, que va tenir a la seva granja...
una de les històries d'embruixats i fantasmes més famoses de la història nord-americana. De fet, fins i tot hi havia un poltergeix i la mort del propi John Bell, que va ser propietari de la granja, no, Cristina? Sí, Jordi. Per parlar d'aquest cas, en concret ens traslladem fins al 1817, que es veu que en aquella època la família Bell vivia en aquella casa i van començar a experimentar fenòmens estranys a la granja aquesta on vivien.
Primer es veu que van arribar els sorolls estranys, després van ser uns cops i posteriorment van ser unes rascades a la paret, que amb el temps, justament les persones que residien a la casa van arribar fins i tot a ser colpejades. Home, fa una capa això, eh? Una de les persones més afectades en aquesta casa va ser la filla petita de John Bell, que tenia uns 12 anys i es deia Betsy Bell.
i es veu que apareixia l'endemà de les nits amb moratons i agulles clavades per tot el cos.
Una cosa molt estranya. De totes maneres, al principi, com és normal, John Bell estava disposat a mantenir la situació en secret, perquè és una cosa com que ja no saps si estàs boig o quin problema n'hi ha, si és real o no, però un dia es veu que no podia més amb la situació i va decidir explicar-ho a un amic i van formar com un tipus de comitè d'investigació. Després d'uns pocs dies investigant, es van donar compte que hi havia una força molt intel·ligent en aquella casa.
De cop i volta van veure que hi havia una veu. Van poder esclarir i parar l'orella i es van donar compte que aquella veu no parava mai de parlar. Era una veu com d'ultratomba dins de la casa. I aquesta veu què explicava? Doncs la terrorífica veu es va identificar com la bruixa Kate Batts, que era una veïna dels Bell, amb qui es veu que havien tingut problemes per la compra d'uns esclaus. Cada vegada que les aparicions...
es feien a la granja en principi, van ser de manera intermitent i després van començar a ser cada vegada més repetitives. Es veu que quan apareixia la bruixa Kate Bats, doncs molestava qui estigués present a la casa fos qui fos, és a dir, no tenia repart en si era la família només o hi havia més persones. Però va arribar un moment que tot el poble es va assabentar de l'existència de la bruixa
I clar, la gent va començar a veure per tot arreu, doncs, aquesta bruixa. Aquesta bruixa. Això també és molt psicològic. Jo he de dir una cosa, eh, que jo ja estic dubtant de tot, eh. No em crec res de tot això que s'està dient. A veure, el 1812, clar, no teníem WhatsApp en aquella època. Home, no.
No tenim proves d'això. Però hi havia rumors, Jordi. És com a un poble que tot se sap al final. Fins i tot la gent del poble va assegurar que Barri va patir les seves malícies. Un cas concret va ser el general del poble que una vegada va anar a visitar la família Bel i va deixar el seu carruatge fora de la granja i no va poder moure'ls fins que la bruixa va decidir deixar-lo anar.
Finalment, d'aquesta història, John Bell va contraure una estranya malaltia que, segons la bruixa, li havia enviat ella mateixa. Mentre estava al llit, Kate, la bruixa, no li deixava descansar fins que va arribar el dia en què no es va poder recuperar. No va morir encara, però estava molt malament al llit i estava ja en els darrers dies de la seva vida.
En aquell dia, justament aquell dia, que va començar el seu compte enrere, es van trobant al llit un pot al costat seu que contenia un líquid negre que es veu que olia igual que el seu alé. Una cosa molt estranya. Perdona, com ho sabien? Home, perquè el van obrir i olorar, Jordi. El mateix alé. Alguna cosa similar. Alguna cosa similar. De totes maneres, davant aquest fet insòlit i estrany, els familiars i els amics van fer una prova, no?,
i van agafar el gat que tenien, van deixar caure una gota d'aquest misteriós líquid damunt de la llengua del gat, i justament en el moment en què aquella gota va tocar la llengua del gat, va caure mort. Oh!
Bé, com va acabar la història d'aquesta granja fantasmagòrica? Doncs uns dies després, John Bell va morir finalment, però la bruixa Kate no va desaparèixer, tot i la mort del seu gran enemic, no? Va continuar durant un temps molestant Betsy, que era la filla petita, recordem, fins que un dia va assegurar que tornaria després de 7 anys. Tal com ho va dir, no?, va passar això. És a dir, la bruixa va tornar a la casa on vivia John Bell Jr., els 7 anys després, no?,
i va fer una sèrie de prediccions que John va poder anotar. Algunes d'aquestes prediccions van ser les dues guerres mundials, i a banda de les prediccions, una cosa que també va sobtar molt és que va tornar a assegurar que tornaria en 107 anys. És a dir, seria cap al 1924, que feia una nova aparició. Però escolta, aquí ja no m'ho trago això jo. Va tornar o no va tornar al 1924? No va tornar. No va tornar, clar. No va tornar.
Bé, i acabem amb una altra història més propera. Aquesta potser ja me la crec més, perquè com que és més propera... Sí, i hi ha més proves. Hi ha més proves d'aquesta. Sí, en aquesta sí. Concretament als baixos del carrer Francisco Giné al barri de Gràcia de Barcelona. Ens situem a l'any 1935, al mes de febrer. En aquest carrer, el número 43, era un gelit hivern quan la nit del 10 de febrer Enrique Monroig Mendoza, vigilant nocturn,
Va sortir dels baixos del carrer del 43, d'aquest carrer Francisco Giné, i a casa seva era desconeixent el que li passaria aquella nit, Cristina. Què va passar aquella nit? Doncs a casa seva, justament als baixos del carrer 43, es trobava la seva dona, la seva sogra i els seus dos fills. Com cada dia, ell va marxar a treballar i la seva família va decidir anar a dormir com qualsevol altra nit.
Però als pocs minuts es van començar a sentir uns cops de les parets que es van anar cada vegada intensificant, mica en mica, fins que van arribar a sentir en tot l'edifici, Jordi. Tothom de l'edifici va sentir aquests cops. Aquí hi ha testimonis ja, eh? Sí, sí, sí. I fins i tot la policia estava ficada. El fill més gran es va aixecar espantat, clar, pensant que es tractava d'un lladre, que volia robar alguna cosa de casa seva, i van al menjador. Va obrir la llum i va veure com un calaix impactava contra el terra.
Evidentment, davant del que estava succeint, van decidir tota la família cridar el vigilant per tal que inspeccionés la casa. El vigilant de l'edifici va anar, va inspeccionar i en principi en aquell moment no va veure res d'estrany. De totes maneres, també els veïns que continuaven sentint els cops van decidir baixar a veure de què es tractava aquest soroll tan gran.
I un cop, una vegada, van arribar els veïns als baixos de l'edifici, es van donar que no hi havia res. És a dir, ni hi havia objectes voladors, ni hi havia sorolls, s'havia parat tot completament. És que és típic això, és típic.
De totes maneres, el que sí que va succeir és que quan tothom va marxar d'aquell pis i només hi quedava dins la família, els cops i la resta de fenòmens van tornar i no van parar fins la matinada quan Enrique, que era el pare de família, va tornar a casa de la feina. Això al barri de Gràcia de Barcelona, eh? Això l'any 1934, dius que era, en l'actualitat, passen coses raras també a vegades pels carrers de Gràcia.
a la nit. Són divendres i dissabte, però bueno, no va per aquí la cosa, eh? De fet, l'endemà els sorolls van continuar, no? I l'Enrique va decidir denunciar els fets de la policia que va investigar els successos.
Sí, també el dimarts els sorolls havien desaparegut en principi, però cap a dos quarts de vuit del vespre, va ser ara ja de cara a la tarda, tots els veïns van sortir al carrer espantats per l'escàndol i el soroll, estrepitós que se sentia. Bé, la veritat és que van tenir uns mals dies amb aquests temes, tothom estava cagat, també els veïns de Gràcia també. Com va acabar la història, Cristina?
Doncs, bueno, es veu que tant els veïns que van sortir al carrer com gent que passava pel carrer va veure com als baixos hi havia una cadira pel menjador que queia al terra i es tornava a aixecar sola i tornava a queia. És a dir, hi havia diferents objectes volant, desapareixia una forquilla que hi havia damunt de la taula i, per exemple, li va caure als peus del fill major. Diferents coses. Tot va continuar fins a la matinada.
Però, tot i que el pis patia aquests successos, hi havia una habitació en concret que no tenia cap soroll, cap cosa d'aquestes. I era la del fill petit d'Enrique, que es veu que estava malalt. De totes maneres, tot i que aquesta habitació no tenia res, els fenòmens no van parar i la família, evidentment, finalment va haver d'abandonar el domicili.
La pregunta que jo em faig ara és qui viu al carrer Francisco Giner de Gràcia, número 43 en l'actualitat. Si algun dia passeu per Gràcia i per aquest carrer, truqueu a la porta i molta sort.
Parlant d'una qüestió més simpàtica, com cada dijous tenim amb nosaltres la nostra educadora canina particular, que és la Roser Arcs. Roser, bona tarda.
Hola, Roser, bona tarda. Ja sabeu que amb la Roser cada setmana parlem de gossos i d'una mica del món que els envolta i que és educadora canina juntament amb l'Albert. Si voleu fer-los qualsevol consulta, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Si el vostre gos, no sé, té uns comportaments estranys, teniu dubtes sobre alguna faceta del món caní, nosaltres ens posem en contacte amb ells. Avui, Roser, de què vols parlar?
Doncs avui, mira, m'he preparat gossos i nens i ho he fet a través de dues premisses. Una és quan arriba un nen a casa i tenim gos i l'altra és quan arriba el gos i tenim nens. Escolta, Roser, que estàs com mitjan constipada. Sí, una biqueta. Ai, sí, t'ho he notat. Escolta, doncs t'agraïm que, malgrat estiguis així, ens hagis atès avui. No, i tant. Per parlar de gossos... No podem parlar, Roser.
Que ja fa un parell de setmanes també no se t'acaba d'anar, no, el refredat, o què? Ha estat un mes, ja sabeu que vaig estar a la fira, ha estat un mes de molta feina i el sistema immunitari passa factura. El cuerpo lo paga. Bueno, escolta, pren-nos un calma. Avui parlem de dos temes fonamentals. El primer és quan arriba un nadó a casa i convivim amb un gos, no? Això és un canvi important i pot arribar a ser un trasbals.
Sí, a part, mira, m'ho he posat des del punt de vista de l'exemple típic, que a més sol ser un dels més complicats, que és quan una parella, viuen amb parella, i decideixen agafar un gos, no?, i aquell gos té tota l'atenció i tot el carinyo, i de cop i volta...
La noia es queda abraçada i arriba el nen. Llavors, el que dic, li canvia totalment la vida. Els pares també, però... Sí, sí, la veritat és que, en molts casos, és dramàtica la situació. Sí, conec uns quants gossos que han hagut de marxar de casa. Clar, clar, i lamentable pel gos, no?, també. Jo crec que per les dues parts, pel gos, evidentment, però la família es perd gran cosa, també, perquè per mi, viure amb un gos, conviure amb un gos des de petit, créixer amb un gos,
És una molt, molt, molt bona... ensenyant-se, saps? Per la vida, els nens n'aprenen moltes coses. Clar, llavors... Com el respecte, per exemple. Clar. Si hi ha alguna parella que ens estigui escoltant ara i, per exemple, estiguin embarassats, tinguin gos i en gasten dubtant, eh?, de si continua amb el gos, no continuar, què els hi podríem dir?
Doncs mira, d'entrada m'he apuntat una d'aquestes divertides que sé que us agraden. A mi m'he trobat molts cops que sí, m'han dit que s'ha de portar quan el nen ja necessita el penyal brut a casa perquè l'olor... Sí, jo també ho heu sentit això. I bé que no tinc gos, i no tinc nens. Però imagina't si s'ha estès a aquest tòpic que jo també m'ha arribat el moment que jo no m'interessa però... És veritat o no?
Mal no farà, perquè mal no farà. Fa molt el que provocarem és que el gos sempre, com li agradi, sempre vagi a buscar els penyals. Home, a veure, perdona una cosa. Jo sóc un gos i em porten un penyal cagat i jo no sé què pensar. Home, si ets un gos, molt probablement allò serà un niu d'aromes que t'encantarà. Ah, o sigui, s'ho pot prendre bé, no, el gos? Sí, però efectes pràctics, que és el que busquem, realment és... És igual. És absurd, no serveix per res.
Això se sap fer perquè el gos s'acostumi a l'olor del nen. Hi ha molta gent que ho ha fet, això. És que posaria la mà a foc. Hi ha molts educadors que ho promouen. Però jo també us dic que, ara que ja portem unes quantes accions, hem parlat molt de gossos, hem parlat molt de la comunicació, també, i ells tenen el dia que nosaltres no tenim, que és la química. Ells oloren o perceben tots els canvis químics.
Tu creus que un gos no percebrà, no? Jo crec que abans que els pares mateixos, el gos és conscient que aquella dona està canviant. Està embarassada, no? I que arribarà un nou membre a la família. Exacte. Hem de preveure alguna cosa? Sí, seria interessant. Jo crec que més enllà d'això no cal canviar massa la rutina.
Sí, pensar una miqueta en quins punts realment serà un canvi molt gros i començar a adaptar-ho. O sigui, un mes, dos mesos abans, quan ens vingui de nosaltres, si veiem que anirem justos, millor començar-ho abans, canviar poquet a poquet molt progressivament la rutina per treure-li atenció a aquell gos. Ens costarà, perquè ens ve de gust sempre tocar el gos i si tenim una relació maca amb el gos ens costarà. Però sí que és interessant progressivament anar traient, perquè sí o sí, quan arribi el nadó a casa...
hi haurà molt menys temps pel gos. Llavors, ja també hem parlat de l'estrès i que els canvis en un gos o canvis molt bèsties sí que poden provocar estrès i l'estrès té unes conseqüències en conducta. Llavors, si ho prevenim d'aquesta manera, no dic que no hi hagi una conseqüència, però serà molt minimitzada en comparació si no ho fessin. De totes maneres, el fet d'anar reduint el tocar el gos, el jugar, no els pot ocasionar com enveja?
No, justament per això ho fem. Justament per no crear males associacions. També és interessant que quan arribi el gos, oi, el gos, el nen a casa, deixem olorar. Potser d'entrada no, si no hem d'estar segurs, millor no fer-ho, però les bosses, el carret... Que el gos entengui que allò formarà part de casa seva. I molt interessant també, en un moment de relax, tranquil, que sapiguem que el gos està tranquil, perquè el coneixem, vivim amb ell i ja sabem quan...
i podem preveure que no saltarà com un loco, doncs una estoneta de sofà, per exemple, amb el nen en braços i el gos al cantó, és molt bo, també. De totes maneres, quines reaccions són les que es poden trobar quan el nadó arriba a casa? Home, la més normal és de rebuig, però de rebuig no és gens agressiu ni res, de rebuig d'indiferència. Sobretot si el gos ha estat una part molt important del nucli familiar.
És molt probable. Si hi ha més nens, aquest problema no es nota tant, no? Aquest conflicte no el tenim tant perquè el gos també té... i ja està acostumat a que hi hagi atenció en altres bandes. Però si és el primer fill, és molt probable que el gos fes una mica desplaçat. Llavors, si nosaltres, un parell de mesos abans, ja anem estudiant aquestes rutines i no passem tantes hores amb el gos, això no vol dir que passem, tallem de cop passejos o tallem de cop joc, no. És...
Simplement tenir el xip posat de no donar-li tanta atenció. I a poc a poc això es va integrant i quan arriba el nen ja és part de la rutina. I el gos ja ho entén així també. I en el suposat cas que el gos rebi malament el nadó, com hauríem d'actuar? Doncs desensibilitzant. Aquí sí que segurament faria falta una visita d'un educador.
Molt probablement, depèn de com anés, perquè és molt difícil donar-vos ara una resposta clara sense veure un cas en concret. Normalment com actuen els gossos? Perquè és necessària sempre la presència d'un educador o no? No té per què. Jo vaig arribar a casa i hi havia un gos i el primer dia no em volia ni veure i el segon se'l van trobar sota la cuna, perquè m'entenguis dormint. I llavors el que passava és que ningú es podia acostar en aquella cuna perquè...
I ara ja ho va protegir. Això és el més normal, eh? Ràpidament ells ho entenen. Pensa que porten nou mesos convivint amb aquell entrenador. I que no canvia tant. Efectes d'ells, efectes olfactius, no canvia tant la cosa. Bé, això ja per una banda, que és una mica abans d'arribar, però un cop ja ha arribat aquests...
els primers dies, les primeres setmanes, els primers mesos... Això és interessant. Els primers dies és això, intentar anar trobant moments de conciliació, de bones associacions, d'una estona que nosaltres tinguem la seguretat que el gos estarà tranquil allà, inclús deixar-li olorar al nen. Si el gos està equilibrat i és un gos que no ha tingut mai problemes i que porta una vida normal i sana i estable, solen ser molt carinyosos i molt conscients
que allò és molt fràgil, que és un ésser humà però que és molt fràgil, que no és com nosaltres. Heu tingut l'oportunitat de veure sortir el mateix gos amb el seu amo o amb una persona més gran o amb un nen més petit i moltes vegades un gos que tira i tira i tira i que l'amo no sap què fer l'agafa un nen petit i de cop i volta el gos és super conscient i no tira. O tira en la mesura que el nen pot agafar.
En aquest sentit jo aconsello tenir bastant de confiança si tenim una bona relació amb el gos, si no hi ha un problema de base ja que s'ha de solucionar abans que arribi el nen. Bé, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre tot aquest tema. Sí, és per lligar-ho ja amb el següent, perquè ja més o menys és la mateixa pauta, quan ja els nens ja comencen a caminar, tenint molt en compte l'època que comencen a caminar.
Per què? Perquè el gos està acostumat a una manera de moure's de l'home. I un nen amb un any, un any i poc, que encara comença a caminar, encara no es mou com normal, per posar-li una paraula, sí que li pot semblar estrany al gos. I si és un gos que és més nerviós o que té tendència, potser li agrada perseguir...
sigui una pilota, sigui un pal, sigui una altra cosa, sí que li pot cridar una mica d'atenció i no ho pot entendre. Llavors, tenim en compte això, que sempre hi hagi un moderador entre el gos i el nen, un adult que pugui espallar. De fet, efectivament, això ens va molt bé per lligar el següent tema, que és al revés, que és quan arriba un gos a casa i a casa ja hi ha nens.
Exacte. La manera de presentar-lo, si vaig directe, que veig que queda poquet temps. Sí. La manera de presentar-lo és molt... Bueno, si hi ha una protectora, per exemple, o el criador, que és petitó, o el que sigui, és interessant que vinguin els nens, però amb unes pautes de tranquil·litat. Molt interessant dir-los que li parlen fluixet, per exemple. Que el gos, se'ls pot dir que el gos sent molt més, que si parlem amb un criador, el gos es pot esparter. Llavors, si li parlen fluixet, això ja implica també...
que ells actuïn d'una manera també més suau. Ah, molt bé. Dir-li als nens que parlin fluixeta el gos, no? Clar, que li parlin fluixeta. Sobretot el primer dia. Penseu que el gos, ja ho hem dit altres vegades, la primera necessitat de fet que té qualsevol gos de qualsevol edat és assegurar una miqueta la zona on estàs. Si arriba en una casa i de cop i volta hi ha xivarri, tothom l'agafa com vol i la xutxen. Aquell gos, molt probablement, era unes associacions molt negatives el primer dia. Per tant, una bona manera de presentar-lo un cop arribats a casa...
és amb el nen o els nens assentats al sofà, que ja implica també una certa tranquil·litat, i ja potser posen el gos a sobre, no? Clar, aquella imatge de tenim un gos nou, un cadè i tots els nens... És molt típic en realitat. Això no pot ser, no?
pot tenir conseqüències i no serà culpa del gos això tinguem-ho clar també de fet és un tema molt interessant i no ens queda gaire més temps si vols quan parlem d'aquí un parell de setmanes podem continuar des d'aquí quan arriba un gos a casa hi ha nens perdona Roser però jo et volia preguntar també què és millor per exemple tenir abans el gos o el nen sí jo penso que és indiferent
penso que és indiferent la línia natural nostra per convivir és primer el gos potser i després el nen però és indiferent jo crec que és indiferent que si es fan bé les coses d'entrada i s'integren bé no hi ha problema inclús és igual l'edat del gos pot ser un cabell pot ser un gos més gran potser amb nens de 5-6 anys seria millor que ja fos adult a partir de 2 o 3 anys volies afegir alguna cosa més?
No, ja em sembla bé, perquè a part dimarts que ve no l'altre, que és just el dimarts abans de la secció, tinc un domicili on hi ha una gossa en pos i dues nenes. Home, avui és la teoria, ja d'aquí dues setmanes ens expliques com ha anat, si vols, la visita i tots aquests dubtes, d'acord? Exacte. Molt bé, doncs Roser, moltíssimes gràcies. A vosaltres, guapos. Cuides molt, eh, Roser. Sí, sí. Que vagi molt bé. Bona tarda. Apa, bona tarda.
Tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals. I a la segona hora parlem amb el cantautor de Sant Feliu, Ramon Mirabet, que actua demà al centre parruquial dins les festes de primavera i que és més conegut, és molt curiós, és més conegut a fora de Catalunya que a Catalunya, perquè va arribar a la final de Nouvelle Star, l'Operación Triunfo francès. A més a més, també tindrem l'Arnau Cónsul per parlar de llibres i més coses a la penya del morro. Fins ara mateix!
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Aquest dijous, estudiants, professors i pares i mares d'alumnes de tots els nivells educatius, des de les escoles Beresol fins a les universitats,
estan convocats a la vaga. La protesta es fa en contra de la llei del ministre Ver i de les retallades i afecta els centres d'arreu de Catalunya. Pel que fa al seguiment, segons el Departament d'Ensenyament, és del 19%.
i segons els sindicats, del 55%. Altafulla Ràdio, Eduard Virgili, bona tarda. Bona tarda. La vaga al sector de l'ensenyament està tenint un seguiment desigual entre els centres educatius d'Altafulla. Segons xifres provisionals i aproximades, a les escoles de primària ronda el 40% per part del professorat i el 70% dels alumnes. A l'institut té un seguiment del 20% dels estudiants i un 10% dels professors. Josep Lluís Pagès és el director de la portalada.
Els que han vingut a treballar no és que estiguem ni molt menys d'acord amb tot el que està passant, però alguns havíem de venir i d'altres per altres circumstàncies han vingut, però aquest matí han fet una petita acció de protesta davant de l'escola abans de començar, amb la qual ens han posat tots vestits de negre perquè estem de dol per l'educació. Els equips directius dels tres centres d'Altafulla han manifestat el seu desacord absolut amb la llei verd, les retallades i la reforma educativa.
Les Corts d'Aragó han aprovat amb els vots del Partit Popular i el Partit Aragonès la nova llei de llengües que anomena la pau al català que es parla a la franja. La normativa preveu la creació de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que determinarà els topònims i noms oficials de la comunitat. El text ha tirat endavant, tal com estava previst, amb els vots a favor del Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi han votat en contra argumentant que tot plegat és un insult a la intel·ligència. Maria José Ferrando és diputada del PP.
El castellano es la lengua materna y exclusiva del 95% de los aragoneses. Y, por otro lado, en el territorio lingüísticamente compacto que al este de Aragón se extiende hasta en Matarraña, las diferentes hablas vernáculas de filiación catalana gozan de una gran vitalidad. Les digo más, señorías.
Según la encuesta realizada en su día por la Universidad de Zaragoza, el 75% de los aragoneses de esta zona rechazan rotundamente la cooficialidad con el catalán.
Des de Catalunya, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, considera que la llei de llengües d'Aragón mostra l'obsessió d'un espanyolisme que vol evitar que el català existeixi. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha signat aquest dijous tres convenis per promoure el servei d'assessorament sobre el deute hipotecari Lofi Deuta a les comarques de l'Alta Empordà al Gironès i també el municipi de Sant Feliu de Guixos al Baix Empordà. L'objectiu d'aquest servei és col·laborar amb els ents locals i comarcals per atendre famílies amb problemes de pagament dels préstecs hipotecaris
El Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona arrenca amb la presència de 22 marques i la presentació de dues primícies mundials, 4 d'europees i 26 de nacionals. Aquest dijous, però, és el dia en què les marques presenten les seves novetats a la premsa i hi haurà jornades professionals. Serà a partir de dissabte quan s'obriran les portes pel públic en general. Entre els que presenten les seves novetats hi ha Nissan i Seat, les dues marques en plantes a Catalunya.
L'actor Alfredo Landa, a mor als 80 anys a Madrid, va protagonitzar més d'un centenar de pel·lícules, la gran majoria comèdies a la dècada dels 60 i els 70, quan es va especialitzar en interpretar el prototipus espanyol fachenda i reprimit sexualment. De la seva filmografia destacant títols com Ninet i un senyor de Murcia, Vente Alemania PP o Los Santos Inocentes, amb la qual va ser premiat al Festival de Canes. El seu últim paper en cinema va ser A luz de domingo de José Luis García.
Esports en xarxa Bona tarda, us parla David Amador. A partir de demà es disputa a Orió, aquí Puscoa, el campionat d'Espanya cadet de softball femení amb la presència de dos clubs catalans, el Sambó i el Gabaneng. Tots dos equips viatgen avui cap al País Basc. Escoltem l'entrenador Samboyà, Fernando Lance, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Nosaltres anem amb molta empenta, amb molta il·lusió. Per guanyar-nos a nosaltres, sigui qui sigui, perquè tenim un equip molt lluitador i que segur, segur, segur que ho donarà tot. Per l'esport, pel nostre club, per la nostra ciutat, per tots. El Samboi jugarà el seu primer partit contra l'Atlètic Sant Sebastià. En el vigent campió, el Gabaneng, s'enfrontarà primer al Rentox, també basc.
En futbol, la selecció catalana amateur ja té rivals per a la fase final de la Copa de les Regions UEFA. Són l'Olimp de Moscou, el sud-est de Bulgària i l'Islog de Bielorússia. La competició es disputarà del 22 al 29 de juny al Veneto, a Itàlia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Seguiment desigual per part de les escoles de Sant Just durant la vaga d'ensenyament públic. El tret comú és que totes ha faltat un nombre important d'alumnes, però el seguiment per part dels mestres ha variat d'un centre a un altre. Això sí, s'han garantit els serveis mínims decretats pel Departament d'ensenyament de la Generalitat. Una vaga en l'ensenyament públic
que convocava la comunitat educativa per protestar contra les retallades en educació i la reforma educativa i universitària que prepara el ministre José Ignacio Verdi. L'escola Montseny és la que ha tingut un seguiment majoritari de la vaga, sobretot perquè fa nombre de professors que l'han secundat. Han fallat dos terços dels mestres, 10 de 15, i d'alumnes no han assistit a classe 150 nens i nenes. A banda de l'escola Montseny, un dels centres que més ha secundat aquesta protesta és l'escola presó municipal Marrex,
on ha faltat la meitat del professorat i prop de 70 nens i nenes d'entre 0 i 3 anys. A l'Escola Montserrat hi ha hagut pocs alumnes al centre, però pràcticament la totalitat dels mestres, això sí, al centre no han seguit l'activitat lectiva normal, sinó que han fet activitats alternatives com a protesta. I a l'Institut només han fet vaga 3 mestres, però han faltat molts alumnes, per exemple, no hi havia ningú a quart d'ESO, ni de primer de batxillerat a primer d'ESO,
Només en una ta classe la meitat dels alumnes i a tercer només 10. I a Canigó ha faltat un 25% dels mestres i també un 25% dels alumnes. El periodista Salvador Zius és el convidat del proper Diàleg per la Independència que aquest cop tractarà el futur que volem pels mitjans de comunicació. Organitza Sant Just per la Independència i el convidat, com dèiem, és Salvador Zius, defensor del model públic de mitjans
que creu que el servei públic que ofereixen TV3 i Catalunya Ràdio és innegable, però que obre la possibilitat que en una Catalunya independent els privats també puguin complir amb aquesta funció de servei públic. Salvador Gius parlarà de tot plegat aquest vespre i també de la doble crisi que pateix la indústria informativa actualment. Una altra qüestió que s'hauria de tenir en compte si Catalunya s'independitza és com es finançarien els mitjans de comunicació. Tot plegat se'n parlarà avui a les 8 a l'equipament de la plaça de la Pau.
I acabem aquest bitllet explicant-vos que dissabte a la tarda se celebra la Festa de la Pau a la plaça de la Pau de Sant Just. El lema de la festa d'aquesta edició és Tot Junts per la Pau i hi participen prop d'una vintena d'entitats de Sant Just. Una de les novetats d'enguany és que es faran horari de tarda a partir de les 5 i, per tant, al matí no hi haurà actes. Des de l'inici de la festa diverses entitats muntaran les seves parades a la plaça fins a les 9 del vespre i al llarg de la tarda hi haurà una xocolatada, pastissos, espectacle infantil, sardanes, circ,
Hi ha actuacions dels gegants, el grup de percussió van d'andaral, el dret de Sant Just i un concert amb versions dels Beatles. A més, es llegirà el manifest per la Pau i s'encendran 400 fanalets per commemorar la jornada. Cap a dos quarts de nou del vespre es farà una botifarrada popular i els diners recaptats es destinaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca. I a més, el Club Desplai ara mateix farà una recollida d'aliments per tal que tothom, qui vulgui, pugui aportar menjar que es destinarà a les persones que més el necessiten tot plegat
per celebrar aquesta Festa de la Pau que es farà dissabte a partir de la 5 de la tarda a la Plaça de la Pau. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als 100 notícies edició vespre.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com Smooth, jazz, color. I don't want to live like before anymore.
Fins demà!
Què tal? Bona tarda. Benvinguts de nou a la Penya del Morro. Com esteu? Bé, des de ràdio d'Esvern al 9.8.9 FM. D'aquí una estona, per cert, parlarem amb el Ramon Mirabet, que és un cantautor de Sant Feliu de Llobregat, que demà actua dins les festes de primavera a les 9 al centre parroquial i que segurament...
Bé, segurament no, és més conegut, penso, a fora, que no pas aquí, debut al programa Nouvelle Star, que és com l'Operación Triunfo de França, i d'aquí una estona parlarem amb ell, l'altre dia a més va estar a RAC1, amb el Jordi Basté, sí, sí, parlarem una mica de tot plegat, i també tindrem l'Arnau Cònsul per parlar de llibres. Però abans de tot això, com sempre, repassem els trending topics del dia d'avui...
Cristina, avui també ha sigut trending topic la Pau, que és aquesta llengua que també parlem nosaltres i que gràcies al PP sí, tots hem doblat el número de llengües o com a mínim hem afegit una més al nostre currículum vitae particular. Avui s'ha aprovat la nova llei de llengües d'Aragó que elimina tota referència al català i també a l'aragonès i que la substitueix pels circombloquis llengua aragonèsa pròpia de l'àrea oriental, que és la Pau, que era el que a fin d'ara
a la Franja de Ponent i a la Comunitat d'Aragó, pel català i llengua aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca, també coneguda a partir d'ara oficialment com l'APAPIP. També són noms divertits.
per l'Aragonès. Ha estat aprovada amb 37 vots a favor i 24 en contra. La gent a Twitter també s'ha fregat les mans i ha començat a opinar i a fer broma de tot, no, Cristina? Sí, a banda de les bromes que ja les vam comentar l'altre dia, destacar el tuit de solidaritat que fa el Salvador Cot, que diu Les Corts d'Aragó acaben de deixar en ridícul els ciutadans aragonesos. Total, la meva solidaritat. Una altra és una petició que fa el Roc Casagran, que diu...
Ha dit res l'Alícia Sánchez Camacho sobre el La Pau? Pregunta això i respon. Si no és així, periodistes del món, teniu feina. Que es retrati.
I acabem-s'hi de casa amb un comentari, que és l'Albert Cuesta, que diu, certifico que el traductor La Pau català per Android funciona com una seda. I és que hi ha un traductor ja, és una aplicació que tradueix de La Pau al català. Més val prendre-s'ho en conya, eh? Tot plegat, que bàsicament és el mateix, no? I de fet també hi va haver-hi una mica d'humor al Parlament quan David Fernández, portaveu de la CUP,
va dir que a partir d'ara faria la seva intervenció, la seva intervenció i el Parlament, en la Pau, que no supraquessin malament, i després Artur Mas, quan li va respondre, li va dir que ella ho havia entès tot. En fi, un altre tema per fer-nos feliços el dia d'avui. I avui també ha sigut trending topic Ramon Blanco, perquè ha mort l'exentrenador del Càdiz i també exjugador bètic Ramon Blanco.
Així és Jordi, els comentaris de Twitter tampoc s'han fet esperar. Com has dit, és trending topic i podem destacar la recomanació que fa Fonsi Loaiza que diu un documental precioso e imperdible sobre Ramon Blanco i ficava el link a sota. També destaquem una anècdota que és la del Rodrigo Errasti que diu ha mort Ramon Blanco, històrico del Cádiz como jugador y técnico. Algunos amigos le confundían con David Vidal.
I acabem-se a casa amb un desit, que és el del Enrique Lafuente, que diu, que pena, tengo con toda la pèrdida de Ramon Blanco. Ojalá las generaciones que vengan quieran al Cádiz la mitad de lo que lo quería este mito.
Gràcies, Cristina. Per cert, abans de passar a l'entrevista, fem una punt d'agenda, perquè ahir no vam fer agenda de concerts, per cert, a carretera reial. I sol ser una carretera reial una mica estranya, no? Sí, va ser una... Sí, més carretera reial, només amb l'Ana Rubida. Fem una punt d'agenda, perquè demà toquen a Barcelona Four Fabs, una banda cover que es dedica a tocar i cantar com els Beatles. Has to go what you wanted to be
Fins demà!
De fet, Cristina, tu saps què són les bandes cover, no? Sí, clar, Jordi. Són els tipus de banda de música que imiten i representen els autèntics i originals. I per què no ho expliqueu així des d'un principi? No, cover! No, t'ho explico perquè ho saps, i de fet, a casa nostra n'hi ha alguns, com per exemple dels Beatles, precisament, també, com Avi Road, amb el Manel Solsona, que és amic del programa, i que ja són...
ja coneguts al món sencer, però demà arriben uns que són de Califòrnia i amb motiu del 50 aniversari, ja fa 50 anys, de la publicació del primer àlbum dels Beatles, demà toquen Barts, eh?, el Barts, el Teatre Barts, l'anticatòria paral·lel, amb el seu espectacle The Love Beatles i el seu Tribute to the Beatles.
Bé, fem una pausa per la publicitat, Cristina, i d'aquí uns moments ja parlem amb el Ramon Mirabet, que tenim ganes, eh?, de parlar una estona amb ell. Fins ara mateix, a la penya del morro. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook.
Twitter, la penya del mortos. A Facebook, la penya del mortos. Com veu, sóc originals de menys. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Jus.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja, avui. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també.
Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
Diseñables. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I want to verify I am all I know I'm not afraid to let myself go I say yeah, I say yeah, I say yeah Can I ask myself or no?
Doncs aquest és el Ramon Mirabet amb el tema Happy Days, 6 i 22 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i ara, Corea, en el tòpic de sempre, però aquestes coses passen quan fas un programa en directe i és que... Coses del directe. Sí, estem intentant localitzar el Ramon Mirabet i apareix el seu contestador, o sigui que no el trobem.
Sí, efectivament. Sí, gràcies. Coses que passen. El Ramon Mirabet, que de fet, com hem comentat, és de Sant Feliu i que segurament és un cantant més conegut fora de Catalunya que no pas a casa nostra, perquè va participar al programa Nouvelle Star, que era com l'Operación Triomfo francès, i acaba de treure el disc Happy Days, que escoltàvem fa un moment, i demà, de fet, actua aquí al costat, dins les festes de primavera, de Sant Feliu, a les 9 al centre perroquial.
El Sergi pregunta al xat, diu, aneu a entrevistar el Ramon Mirabet? És en directe, oi? Diu, jo conec el seu cosí. Diu, sabeu qui és? És que ja no l'anem a entrevistar perquè no l'hem trobat. Això, Cristina, em fa mal espinar, em fa mal augurir. Jo no sé si és que avui,
Abans que ho hem parlat, quan han aparegut aquests dos espectres al vidre de l'estudi número 1 de la ràdio, aquest programa està embruixat. Jo no sé si... Tu creus en les bruixes, Cristina? Sí. Una mica. Jo no sé si coneixes... Home, depèn del sentit en qui ho diguis, Jordi. Jo no sé si coneixes la història de les bruixes de Salem, per exemple...
Sí, una mica. Fins i tot hi ha una pel·lícula. Hi ha una pel·lícula de les bruixes de Salen. El Sergi diu, però no vols saber en quin eus col·laborador és el cosí del Ramon Miravet? Escolta, el Ramon Miravet ja l'hem deixat, ja fa un moment que l'hem trucat i no ens entén. Que és veritat que, com es deia, tenia un col·laborador que venia a la tertúlia esportiva.
i que és el seu cosí, efectivament. Diu, t'estic donant una exclusiva, diu el Sergi. Gràcies, Sergi, però de moment, de moment, no ho deixem aquí. Com has de dir aquell noi, sí que venia? Aleix Mirabet, el col·laborador del programa. Tota la raó, gràcies, Sergi. De totes formes, mira com hem lligat els temes, perquè casualment, avui també anàvem a parlar... És que potser és això, eh? Jo crec que sí. Anàvem a parlar de bruixes, i vulguis o no...
han fet la seva aparició a la penya del morró. Les bruixes a la penya del morró. Avui... Mira com riu. Tens un riure malèfic. No, malèfic no, Jordi. Doncs atenció, perquè les bruixes de Salem... Jo no sé si alguna vegada heu sentit de parlar, es va fer una pel·lícula. Qui eren les bruixes de Salem?
Unes bruixes. Unes bruixes, molt bé, Cristina, gràcies. Donem un ritme a la secció i al programa. Doncs, per parlar de les bruixes de Salem Jordi ens hauríem de traslladar fins al 1692, en plena inquisició de l'Església,
que va ser quan van ocórrer els judicis per bruixeria de Salem, que van ser els més coneguts. Van haver-hi també en altres condats, però en aquest cas van ser els més coneguts i els més sonats. Van ser una sèrie d'audiències locals seguides de judicis formals que tenien per objectiu condemnar tot aquell que cometés un delicte de bruixeria. Ah, alerta! I què és un delicte de bruixeria, Cristina?
Doncs Jordi, fer alguna cosa rara d'aquestes. Fer alguna cosa rara d'aquestes, eh? Tècnicament es diu fer una cosa rara d'aquestes. No, doncs aquestes persones que es creia que podien arribar a fer pocions o coses d'aquestes o fins i tot s'agressaven nens per beure's la sang i coses d'aquestes. Clar, les cremaven, no? Perquè era durant la Inquisició. Doncs aquí està la qüestió.
De fet, hi ha un capítol dels Simpsons, que no sé si l'has vist, que és molt xulo, que són d'aquests de... Ah, de bruixa, sí. I llavors la Marge la confonen amb, diu que és una bruixa, i el mateix Homer diu, sí, per ella, és una bruixa, i tal, no? Doncs més o menys va ser una cosa així, suposo, però més violent per les persones, en principi, acusades.
I dic que en uns set mesos van estar executades unes 20 persones. 20 dones, no? Sí, evidentment, cremades a la foguera. De totes maneres, es van arrestar i acusar a prop d'unes 200 persones. Molt bé, això és una batuda, eh? Les restes són tonteries. Sí, sí, de totes maneres, hi ha moltes teories que intenten explicar per què la comunitat de Salem va viure en aquell deliri de bruixes i pertorbacions demoniaques. I una de les teories, justament, més difoses, explica que els puritans que governaven...
doncs vam passar per un període d'alucinacions massives i histèria provocades pel fanatisme religiós. Oh! Clar, estàvem en el període de la Inquisició, no? Doncs jo suposo que tot tenia... A la mínima que feies algú ja eres una bruixa, no? Sí, sí, sí. I si també teníem mania... Sí, sí, no, no, la mínima sospita era...
A més, es veu que es vigilaven uns als altres i tot s'havia aquí. No sé si el Manel Ripoll, a la secció d'història de Sant Just... Hi ha alguna cosa? Mira... No sé si podríem fer un link i preguntar-li si va passar alguna cosa semblant a Sant Just durant aquesta època. Segur que sí. Alguna bruixa Sant Just tenca...
segur que n'hi havia ja li preguntarem quan vingui el dilluns de totes maneres parlant de les bruixes de Salem Jordi deixa'm dir-te que 4 anys després d'aquests judicis el jurat justament va signar una confessió d'error i van demanar clemència i es veu que resulta que moltes de les persones acusades de bruixeria eren consumidores de pa amb centè cosa que provocava ataques d'epilèpsia
Les bruixes de Salem. Però atenció, estimats oients, perquè no només aquesta és l'única història de bruixes de la història de la humanitat. A continuació, parlem de la coneguda ja també, que veig que s'han fet pel·lícules, no? Sí. Que és la bruixa de Blair. Sí. Arena, que canta, que fa por...
Segur que també us sona per la famosa pel·lícula The Blair Blitz Project, eh? Sí, el projecte de la bruixa de Blair, però potser no sabeu que aquesta pel·li, de fet, està basada en una llegenda real. Real, no, real. Exacte, Jordi. En aquest cas hauríem de retrocedir fins al 1785,
Fins a Blair, que és un petit poblat de Washington, es veu que allà tot el poble es va veure commocionat per les acusacions de diversos nens del poble cap a una jove en concret, Eli Kidward. Què té nom ja de bruixa? Sí, una mica, oi que sí? Eli Kidward.
Doncs et veu que diversos nens del poble l'havien acusat de bruixeria i segrest. Assaguraven que la jove segrestava aquests nens per tenir la seva sang i poder veure-la. Va ser acusada pel poble mort, és a dir, en aquest cas no la van cremar a la foguera, sinó que va ser amarrada a un arbre del mig del bosc de Bleir,
i se suposa que allà va morir del fred, perquè es veu que van tenir un hivern molt gèlid. El més curiós de tot és que l'any següent tots els nens que l'havien acusat van desaparèixer de manera misteriosa, cosa que va provocar que la població sencera
decidís abandonar el poble. Ah, mira com el Ramon Mirabet, que també ha desaparegut de manera misteriosa. Per cert, que el Sergi pregunta, entrevistareu alguna bruixa o el Ramon Mirabet o què hace? El problema és que la majoria de bruixes ho havia buscat d'entrevistar alguna, però... Estan mortes, no? Molt bé, Cristina, això diu feina d'investigació. Sí, sí. Doncs estem trucant, eh? Continuem trucant al Ramon i no...
contestar. Jo crec que s'ha espantat, eh? Perquè, clar, un que ha fet aquest llit del programa no ha parlat del Ramon Mirabet i de com veus que estem parlant de bruixes. Clar, i diu que no em facin amb mi alguna cosa de bruixeria. Bé, la bruixa de Blair, continuem amb aquest tema perquè és molt interessant. Sí, evidentment va desaparèixer tot el poble. No hi havia ningú. Alguna cosa havien de fer, no? Clar. Doncs què van fer? Damunt de Blair va ser construïda el 1800 la ciutat de
Barquitville. Barquitville. Sí. Perdona, el perro de los Barquitville, no? També una mica. No, no sé què és això. Era una ploma. Ah, val. És Barquitville. Perdona, no, és que el Sergi diu Ramon
Ramon Dimissió diu, home, tampoc no cal ser tan... Segurament és que està molt enfeinat preparant el concert de demà i ja està. Clar, seran els preparatius, els assajos i tot això, i normal. Tot i que ja fa una setmana que hem quedat, però és igual! No passa res. Doncs continuem parlant, sí, de cas Jordi de Blair, perquè es va construir la ciutat de Barkitville.
que també van començar a ocórrer successos estranys. Set persones van ser esquinsades. Què vol dir? Que van tenir un esquins al turmell, per exemple? No, home, van ser esgarrapades per tot el cos. Ah, val, val, val. Una nena es va morir ofegada al riu...
per un ésser sobrenatural, això van arribar a dir, i finalment, el 1940, doncs, un rodamont va assassinar set nens assegurant que havia estat induït per la bruixa de Blair. De fet, el Sergi pregunta sobre el cas del mirabet de Blair, diu, tu hi has parlat abans, si o mai? El mirabet de Blair? Bueno, no ho sé, era una entrevista, ja teníem pactada de fa temps, de fa dies, i mira, ha sigut així, diu, o estàs provant sort a veure si sona la flauta? No, no. Bueno, les dues coses, de fet, la teníem pactada, i encara ara la teníem per la sis i
Però no ens rendim aquí a la penya del morro. No, no, no. És més, als 9 del vespre jo continuaré trucant. Jo vull parlar amb el Ramon Miramet. Se m'he obsessionat. En fi, doncs aquest era el cas de la bruixa de Blair.
Però atenció, perquè ni... Van haver-hi moltes bruixes, eh? Al llarg de la història. Això t'anava a dir perquè és que... És increïble. Ni la bruixa de Salem, ni la bruixa de Blair, no són les úniques de la història, sinó també, per exemple, tenim les bruixes de Berwick. Aquestes són d'Escòcia, no? Sí, sí, sí. Es tractava... No són dones, eh? Aquí apareixen els homes. Es tractava d'un grup d'homes i dones
que es veu que es van reunir a Berwick, que es troba entre la frontera d'Escòcia i Anglaterra, i en principi la seva reunió tenia l'objectiu de llançar un suposat encanteri on demanaven una gran tempesta que matés el rei Jaume I. Evidentment, i com tots els anteriors casos, van ser arrestats i condemnats a la foguera. Molt bé. Bé, més casos de bruixes i bruixeria, per exemple, les bruixes de Zugarramurdi. Concretament, home, aquestes són de bona prop, a Navarra. Sí, sí, sí.
És un dels casos de bruixeria més propers que tenim, tal com has dit Jordi. Van succeir el 1610, període també de la Inquisició, i van ser processades i acusades a unes 40 veïnes de Zugarramurdi de ser i fer actes de bruixeria. Però d'aquestes 40 dones, deixa'm dir-te que 12 van ser condemnades a morir a la foguera. Almenys en aquest cas només 12 van morir a la foguera. Aquestes execucions en principi estaven centrades en la majoria de casos
en testimonis basats en supersticions i enveges que podríem arribar a dir que eren poc o gens fiables. Bé, avui estem repassant així de forma improvisada, a l'atzar, alguns casos de bruixes de la història de la humanitat que han passat ja de generació en generació. Són llegendes, són veritat, hi ha llibres que ho documenten, com per exemple la bruixa també coneguda com Joan White.
Coneguda com la fada lluitadora de Botmin, es deia que era clarivident i que la gent acudia a ella per conèixer el seu futur i curar els dolors que tenien. Una mica Sandro Rey, però d'altres èpoques passades. Exacte, Jordi. A més, tenia el típic aspecte de bruixa que coneixem, així una mica encorvada amb les...
Aguilenc, no? Una mica així. I no tenia prou amb això, que de mica en mica el seu caràcter es va anar empitjorant. Per cert, perdona, diu que el Sergi precisament havia d'entrar a una cova un dia. I què li va passar? Com es diu això? A Sugarramurdi?
i es va cagar a sobre i no va voler entrar. Per què? Perquè, home, hi havia la història de la bruixa. Ah, que la coneixia? Mira, som conegudes, eh? Diu que no va voler entrar perquè li feia por, o sigui que imagina't. En fi, perdó, estàvem parlant de... Home, Sergi, truca'ns, truca'ns. Clar, i que ens expliqui la història. Clar, que ens expliqui la història. El públic ho demana, Sergi. No tindrem el Ramon Virabet, però tindrem el Sergi Pont.
Doncs no m'estranya que no volgués entrar a la cova el Sergi, perquè més que res, imagina't que arriba a entrar i es troba amb aquesta dona, amb aquest aspecte i amb aquest caràcter que, com estàvem dient, doncs, es va anar empitjorant cada vegada, de mica en mica, no? Escolta, vaig a trucar al Sergi jo, eh? Tu vas trucar a en Jordi. Tant és així que es va empitjorar el seu caràcter que fins i tot es va veure implicada en una discussió amb la gent del poble...
i va acabar donant cops a més d'un de les persones que anaven participant en aquella discussió. Per aquest motiu, una mica ridícul, ho trobo jo personalment, però va ser empresonada i va morir poc després, doncs, degut a la situació de les presons de l'època. El més curiós ve ara, i és que el seu cos va ser dissecat i l'escalet enterrat en una caixa, sota terra, però uns anys després es va utilitzar aquesta caixa amb l'escalet per fer una sessió d'espiritisme,
que es veu que no va anar prou bé, i les persones que les van fer van explicar que el cos de la bruixa, en aquest cas, va despertar. Després d'aquests fets, el cos va anar per al Museu de Bruixeria, fins que durant les exhibicions va començar a experimentar al museu uns fenòmens paranormals, com l'aparició de l'esperit.
És a dir, jo crec que a partir d'aquí no cal res més a dir. No cal afegir res més. De fet, tenim el nostre col·laborador de guàrdia, que és quan ens fallen convidats, com el cas d'avui, Ramon Mirabet. We love you. Em explica...
coses que tenen a veure amb el que estem expliquent en el programa. I no és altre que Sergi Pont. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona i màgica tarda. No teniu a Ramon Mirabet, però en teniu a mi, eh? Sí, tu també. Pots cantar també alguna cosa? Pots cantar Happy Days, per exemple?
Home, no, ara mateix no. Ara mateix no, va, va. Si tu vols, et fa donar cap a els dilluns, va. D'acord, d'acord. Un moment, no, no, aquí estem jajiji, s'ha acabat el tema, perquè tu t'has portat en contacte amb la producció de la penya del murro, que és un ximpanzè que està tancat aquí a l'estudi número 2, per parlar sobre el teu cas personal de Zugarramurti. Sí, sí, sí. Vull dir, aquí estàveu rient, però a mi de gràcia no me'n fa cap, perquè va ser un tema espinós, jo diria. Què va passar?
Jo he de tenir potser uns 4 o 5 anys. I te'n recordes? Jovenet, com ara. Sí. I vam anar amb la família a Sogarra Murdi, que està, com m'ho heu dit, a Navarra. Sí. I hi ha unes coves on hi ha unes brusses que fan uns aquelarres. Home, és que el tema aquelarre, precisament, no? La paraula aquelarre em sembla que ve d'allà, del País Basc i de Navarra. Sí, sí. Correcte. Vale, vale. Doncs vam anar allà amb la família...
I això, que volíem entrar i jo em vaig negar en rotund. Tu vas negar en rotund, no? Però per quin motiu? Perquè tenia por. Doncs per bé, tenia por, home. Però vas veure alguna cosa estranya o...? No sé què, jo tinc un record així que vaga, de tot plegat. Jo era petit, però...
A veure, recordo que hi havia com unes brusses a la porta que et convidaven a entrar i jo ja em vaig ensumar alguna cosa. Tenies 4 o 5 anys però no eres tonto, no? I vas pensar, clar, fa bo, però és la primera vegada que vas veure una bruixa llavors a la teva vida. Sí, sí, sí. És veritat que va ser la setmana passada a la sala Apolo?
Doncs sí, també pot ser tot bé. Saps que m'ho hem comentat. Bé, curiós el cas que amb 4 o 5 anys tu vas tenir criteri per no voler entrar a tot plegat. Per cert, cosa de bruxeria. A vegades els nens són els que tenen més sentit comú. Saps allò que diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits? Sí.
Mira, quan ets petit encara el conserves. Doncs això, eh? Doncs escolta, Sergi, t'agraïm molt la teva trucada. Sí, la teva trucada. La teva exclusiva, sí. Sí, la teva exclusiva com a cas personal. No, ho dic perquè, clar, aquí moltes vegades parlem en les accions de coses que dius, mira... Vull dir, Sergi... No, no, clar, ja, ja, ja, ja. És que la gent suprem molt la broma tot. No sé si alguna vegada has anat a l'arre de Cervera, Sergi Pont. No, no hi he anat, perquè des d'aquella experiència que vaig tenir allà a Subarramordi, doncs
Si puc evitar trobar-me amb bruixes... Això és veritat que t'ha afectat fins al punt que no vols saber res de les dones mai més a la teva vida? No, pregunto, eh? Home, sí, sí. Si va ser un cas, doncs ara m'ho he de pensar molt. Home, perdó, Freud aquí tindria molt a dir, eh? No, però no té res a veure amb les dones i les bruixes.
Perdona, i no hi havia homes bruixots? Sí, i homes bruixots n'hi ha encara, i bruixes també n'hi ha, que jo ho he dit jo, que l'altre dia a la Polo n'hi havia unes quantes. Però vaja, Sergi, gràcies per la teva... L'altra exclusiva que t'he donat, que l'Ales Miravet és el cosi del Ramon. Si no m'aconseguissis parlar amb ells,
Ja ho hem comentat. Cosa que dubto ja, aquestes alçades. Ja no, eh? Ho hem estimat. Segons de l'hiperrar, eh? Molt bé, d'acord. Si et trobes a l'Aleix, tu, dona-li records pel seu cosí, també. Molt bé, d'acord. De bon rotllo. Sergi, gràcies. Gràcies. Gràcies.
Bé, acabem ja amb un últim cas, si et sembla, Cristina, abans de passar a la secció de llibres amb l'Arnau Consul, concretament de Liz Keitler. A vegades també ens truca algun noient sobre aquest cas, que potser havia d'anar a un lloc on estava ella i tenia pop d'entrar, que correspon a una bruixa concretament d'Irlanda.
És el sisè cas, podríem dir, més conegut de tots. Perdona un moment, estava pensant. Perdona un moment, eh? Perdona, Cristina. Jordi, em fas por. Quina pregunta faràs ara? No, no, no. Però... Tu estàs especialitzada a la penya del morro en fer seccions de por, no? La primera hora, Casa Encantades. Val, avui ens ha fallat ara l'entrevista i ens hem col·lat aquesta. Però aquesta és de... També és de bruixes i coses de por. Doncs espera't. Espera't? Sí. Vale, vale, vale. Vale, vale, vale.
Doncs Alice Kitteler és una bruixa que podríem dir que és la més antiga de la que es té coneixement a Irlanda, i no només a Irlanda, sinó també al món sencer. Va ser una dona molt sofisticada, però que va actirir una fama de manipuladora d'homes. Oh! Mira, el que dèiem fa un moment. Però no totes, Jordi, només aquesta...
De totes maneres, la finalitat de manipular els homes, en aquest cas, evidentment, si no es fa per una altra cosa, és per aconseguir que compleixin tots els teus desitjos. A banda de complir... Ah, perdó, pensa que les bruixes a vegades mouen les coses sense tocar-les. Hòstia...
Doncs, abans de complir la seva sentència d'amor, va aconseguir escapar amb la terra, no se sap ben bé com, però no va tornar a ser vista ni mai més es va tornar a saber res més d'ella. Perquè, clar, era una... Bruixa. Bruixa.
Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Arnau Cònsul parlem de la setmana de la poesia a Barcelona i també de la polèmica que hi ha hagut precisament perquè han canviat els directors. Fins d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
6 i 43 de la tarda, secció de llibres amb l'Arnau Consul.
Ja sabeu que és de l'Institut Ramon Llull, també col·laborador virtual de la revista Sapiens, i el més important per nosaltres, de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, Arnau, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda. Ai, sí, el 157 ha arribat més tard, eh? Sí, no, no, és que t'esperàvem fa uns moments, perquè clar, la teva secció va a les 6.40, ja són i 44, i un ocellet m'ha dit que estàs venint cap a la ràdio, no?
Sí, sí, ja m'enganxa. En un moment m'hauràs de desacoplar perquè farà pit-pit i jo et traiem el telèfon. Però a quina hora volies venir, a l'informatiu vespre? De les 7 o què? No, home, no, que és culpa del 157, et dic. Ah, és culpa del 157? Sí, home, sí. Perquè ara, com que arriba Coll Blanc, triga més, no? O què?
No ho sé, m'ha enganyat a mi. Podria ser que hagués perdut un metro, però és igual, jo crec que és el 157. De totes formes no patim perquè tenim el telèfon, cosa que t'agraïm mentre vas arribant fins a la ràdio. Avui és obligat parlar... Si troba la música ja de por, que estic ja de por avui ja... Avui és obligat parlar de la setmana de poesia de Barcelona que promou l'Ajuntament i que, de fet, hi ha una pàgina web que si la voleu consultar, bsn.cat barra setmana poesia. Arnau.
Sí, sí, sí, sí. Efectivament, jo recomano a tothom que entri a la pàgina aquesta i s'adonarà que hi ha un munt d'actes, que de fet va començar ahir, acaba dimecres que ve, i, bueno, poeta, homenatge a poetes d'aquí, evidentment Espriu i Joan Teixidor, com a escenaris de l'any, però també hi ha molts actes de plosia internacional i actes, per entendre'ns, de plosia...
moderna. Diguéssim que pot sorprendre molta gent. Evidentment hi ha actes, per exemple, que un podria entendre més com a clàssics, per exemple, el Palau de la Música, el Lliurement dels Jocs Florals, que és una cosa d'aquestes que es va fent cada any. Però n'hi ha d'altres, no sé, el Halicub, el SSC, que probablement tindrà una modernitat que molts uns s'esperin. És un festival de poesia, però és un festival que vol ser modern.
que vol copiar els que es fan a ciutats de tota Europa, no? De fet, com hem de ser de mirar la seva història important, eh, ja? Sí, home, de fet, això t'anava a dir, que ara a les 7, per exemple, hi ha aquests Jocs Florals de Barcelona, el Palau de la Música, també, per exemple, a la Biblioteca Mercè Rodoreda, hi ha Recordant Luis Pereiro, una mirada en el temps a la Biblioteca Gòtic, també a les 7, a dos quarts de 10 hi ha un homenatge a Salvador Espriu, un memorial titulat Espriuans,
Sí, sí, sí, veig que estàs ben informat, eh? Sí, no, no, això està a la pàgina web que has comentat, o sigui que hi ha molts i molts actes, si us agrada la poesia, home, no costa res, perquè a més la majoria són gratuïts. De fet, però, el que volia preguntar-te és que hi ha hagut certa polèmica, perquè han canviat els directors d'aquesta setmana de la poesia a Barcelona. Què ha passat? Bé, doncs, és difícil, la digueva. Bé, clar, un, per exemple, pot entrar, i si busques pel Google...
a banda de trobar la pàgina web de la poesia i tal, fàcilment arribarà un blog en el qual hi ha un llarguíssim text, són com cinc pàgines de Word o una cosa així, en què els antics directors, a d'hora Escofet i Martí Sales, bueno, doncs exposen d'alguna manera tots els seus èxits en els seus tres últims anys, com ells creuen que van canviar la cara al festival, que el van modernitzar,
que li van dotar de tots aquests, diguéssim, elements 2.0 en internet i tal. Perdona que et talli, però Eduard Escofet i Martí Sales eren els directors de fa 3 anys. L'any passat, i ho van fer durant 3 anys. I l'any passat ja van entrar Sam Abrams i Eduard Ferrés. No, aquest any entran Sam Abrams i Eduard Escofet. D'alguna manera ells diuen...
No sabem-te una mica per casualitat, com que no... Sí, perdona, Arnau... Perdona, Arnau, és que t'estic veient que estàs entrenant ara mateix per la ràdio, eh, per ràdio.esbem.com. Ha penjat, ha penjat aquí. Entra, sí. Mira-ho, mira-ho, mira-ho, amb ulleres de so. Vaig a jugar a la webcam? Sí, sí, sí. Molt bé, ja el tenim aquí.
Arnau, bona tarda. Bona tarda, Arnau. Que contento que al començament estaves al parador has arribat amb temps rècord una mica, eh? Així que situa't, treu-te les ulleres amb la teva camisa habitual de quadres. Arnau, bona tarda.
ja hi som ja el tenim aquí i estàvem parlant una mica d'aquesta substitució una mica polèmica més que polèmica, evidentment continues com si no passés res, no? sí, sí, sí com si no passés res, és molt professional decíem-nos ayer fa 30 segons que, escolta, clar, aquesta gent s'ha queixat aleshores un llegeix el seu text que, clar, és la seva visió i dius, home, doncs sí, clar, tenen raó però no deixes de pensar però és el seu, la seva veritat vés a saber
perquè del que se'ls acusava, entre certs entesos, és que potser eren molt moderniquis, ells. Ah, però potser és una rabieta, això? Per això, que aleshores hi ha hagut molta gent que han donat suport a aquest text, evidentment hi ha gent molt activa al Facebook, i per tant molta gent ha fet allò el m'agusta i tal, i no sé què, i aleshores... A les xarxes hi ha hagut molt moviment a favor de gent com Eduard Escofet, que havia sigut director del CSS i de l'ICUB durant molt temps, un tio actiu, Martí Sales, que a banda és músic i que té un grup...
de punk. Surfing, cirlas, pot ser? Exactament. Per tant, algú que m'editoria els petits, com l'Abreu, per això, algun dia hauríem de preguntar-li a l'Esther Andorrà què en pensa, quina visió en té ell. Doncs, clar, hi ha hagut tot aquest moviment. Però, d'altra banda, hi ha tot un altre sector...
Cultural català, el món de la poesia potser no tan jove. Més conservador, podríem dir. Més conservador, potser és més conservador. Amb una mitjana edat més alta. Deixem-ho interrogant, la mitjana edat, però que en tot cas considerava que els últims anys la setmana de la poesia s'havia tornat a modernir aquí.
La paraula seria moderniqui. De fet, perdona un moment, i agafar pasta i tal, com si fos el primer vera sound de la poesia. Crec que aquesta és la bona definició. Volia preguntar-te si no continua una mica així, perquè, per exemple, hi ha el concurs Time Out Barcelona, on la revista Time Out convoca un doble concurs de poesia amb motiu d'aquesta setmana de la poesia de Barcelona. Tindrà dues modalitats, poesia visual o gràfica, que es canalitzarà a través de Facebook, i poesia de 140 caràcters,
que evidentment es farà a través de Twitter. El termini per participar és que ja va acabar, va ser el 5 de maig, i vaja, els guanyadors, no sé quan sortirà... El 14 de maig. El 14 de maig em sembla que faran els guanyadors de doblegat, tindran una subscripció a la revista i tal.
Això potser també és heredat de... Vaja, segur. Però és que jo diria que aquest text és injust, perquè a més a més hi ha un moment que ataca directament a Samarra, que dius, home, és lleig, protesta perquè t'hagin tret...
Però home, els nous directors, deixa'ls fer la feina, que potser també fan bé les coses, no? Ja ho sabem, en tot cas ja ho veurem, ho valorarem d'aquí una setmana. Jo no estic dins el món de la poesia i dels editorials i de tot plegat, però aquí veig com una mena... O sigui, els han fet fora per alguna cosa, que no sabem què és, se'ns escapa, o potser perquè ja portaven 3 anys... Bueno, ells diuen que els hi havien dit que havia baixat el públic, la qual cosa ells diuen que no és cert i que les dades que té l'Ajuntament no són certes.
Jo crec que més aviat és, a veure, clar, l'Ajuntament de Barcelona ha entrat potser a un altre partit, o tampoc és això, perquè ha fet l'any passat ja hi era aquest partit, però en tot cas és cert que els hi poden haver arribat veus que últimament s'està tirant molt cap a la fase internacional, la fase de poesia jove i la fase de poesia de carrer, que està molt bé i potser s'oblidava el més tradicional que és
Tal com havia nascut aquest festival, l'any 1985, Mario Mutznik, Alex Susanna, després amb l'empenta Jordi Kock, més endavant David Castillo, que va ser director durant molts anys, probablement era un festival més tradicional. No sé si conservador, però en tot cas més... I ells aleshores l'han revolucionat molt, cosa que ja va estar bé, i al principi es va agrair molt, i potser al tercer any ja deien, home, vols dir que no cal...
Però potser aquest és el plus que li ha donat aquesta internacionalització de la setmana de la poesia i que comentaves. Sempre havien tingut aquesta voluntat internacional, però clar, s'han entrat potser en grans noms. En canvi, ells el que fan és dir, ei, a la internacional que hi ha també és gent molt jove, anem a buscar els poetes rapers a Nova York, anem a buscar Berlín, l'Underground, a Londres, els barris que la gent no coneix, no? Jo crec que aquesta, la gran tasca que hauran de fer, i espero que se'n surtin, Samabrams,
I... Sí, Eduard Ferrés. I Eduard Ferrés, exactament. Serà aprofitar el bon pòsit que han deixat l'Escofet i els Sales, per exemple, això que tu deies, aquest concurs de poesia...
que fa el timeout, home, no el treguis. No cal que s'ho carreguin tot per començar de nou. No, és a dir, bueno, aprofitem això que veiem, que ha estat bé, i dudem, evidentment, el nostre accent. Bé, perquè és que avui també teníem una connexió prevista, que finalment no ho podíem fer per falta de temps, que era l'Ester, no? Em sembla que em comentaves. Però potser també ho comentàvem, estarà bé que un cop passat el festival, ella la setmana que ve, si pot, doncs ens digui... Qui és l'Ester?
L'Esther Andorrà, editora de l'Abreu, per tant una de les editorials importants en el panorama poètic d'avui en dia, no? Petita, que se surt del que és habitual. Que està a favor de Martí Sales, no? Suposo que sí. Ja ho veurem, ja ho veurem, perquè això ho promet. Però en tot cas ja ho veurem, no? Perquè ella d'alguna manera també haurà de ser justa, perquè també és molt amiga del Samabra, em sembla. Clar, clar. Home, molt interessant tot això, que jo personalment desconeixia, però vaja, que per això Arnau et tenim aquí.
A més, ella és poetessa. L'Esther Andorrà, que l'hem tingut algun dia per aquí, acaba de veure fa un mes i mig o dos un llibre de poesia. Parlem la setmana que ve tranquil·lament amb ella. Si et sembla bé. Per cert, que ja hem d'acabar el programa, però abans, un apunt molt ràpid, perquè ara mateix Eduard Márquez, aquest autor, està fent una sessió amb els dos clubs de lectura a l'hora, a la biblioteca de Sant Just, que per cert, avui, fan el sopar de fi de curs. Jo diria que és l'última sessió, i si no és l'última, és la penúltima, però avui és com allò, el dia gran. Després tots es queden a sopar per dalt...
suposo que l'Eduard Márquez també serà, i en tot cas, home, cal aplaudir-ho, l'Eduard Márquez jo crec que és ara mateix un dels 3 o 4 millors escriptors en llengua catalana. Quan dic millors no vull dir de gran públic i d'èxit, sinó millors en quan algú que cuida la llengua i que és realment una delícia llegir. Pregunta en el xat si el sopar és gratis, hi pot anar tothom qui vulgui. Jo diria que és un sopar reservat als lectors, i es poden trobar...
que algun lector els faci fora de males maneres però no direm noms jo també tinc tinc sospites però no cal ser tan dolents a aquesta hora de la tarda en directe acabem el programa
Agraït tota la gent que ha fet... Ah, no, calla, que abans tenim el millor del programa, Cristina. Que ni te'ns recordaves ja, eh? Sí, Jordi, el tinc preparat. Quin ha sigut el millor moment del programa per tu? L'experiència de les coves i les bruixes i el pas de la connexió telefònic en directe amb el directe. Ah, molt bé, doncs... Jo em pensava que aquest seria el del pitjor, doncs. No, no. Aquesta mira d'entrada, així. No, això sempre ha agradat molt. Ah, molt bé. Sí, senyor.
Gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Berdoi a la qualitat senjosenca, l'Helena Berdoi, precisament, de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, també a la Roser Arts, a l'Espai d'Educació Canina, al Ramon Mirabet, encara que ens ha fallat, també l'agraïm, l'agraïm que per moment ens mantingués la il·lusió. És que és un cantautor que toca demà a Sant Feliu a les 9. Aneu-hi, aneu-hi, i si aneu, li doneu records i una gran abraçada de la penya del morro. I també a l'Arnau. Arnau, gràcies per la teva secció. I a el Sergi.
I el Sergi Pons, que també estàs aquí. El Sergi diu, l'entrevista al Ramon Mirabet, el millor d'avui, sens dubte. És el que hauries d'haver dit. En fi, també, com sempre, la col·laboració més que especial avui també amb un baell de seccions, la Cristina Vargas. Gràcies, Cristina. Fins demà a les 5. Bona tarda. I us deixem ara amb l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu vespre. Que vagi bé i molt bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem 98.1
I want to verify I am all I know I'm not afraid to let myself go I say yeah, I say yeah, I say yeah Could I ask myself for no?
Cause it's been so far Just happy days All my songs are hinders On the road
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona tarda, són l'estat del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 9 de maig.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Seguiment desigual de les escoles de Sant Just durant la vaga d'avui de l'ensenyament públic. El dret comú ha estat que totes ha faltat un nombre important d'alumnes, però el seguiment per part dels mestres ha variat. Això sí que s'han garantit els serveis mínims decretats per la Generalitat.
Amb aquesta notícia abrim l'edició d'avui, resumim altres informacions destacades en titulars.