Les properes hores, especialment de cara a demà dissabte, esperem una jornada on del matí especialment les precipitacions se centraran a punts de la meitat oest i a partir del migdia tendiran a afectar a la resta del país i localment podran ser també d'intensitat forta, és a dir, podran superar els 20 mil·límetres.
en només mitja hora. Quan les temperatures tenim avui màximes encara elevades, amb 32 graus, per exemple, Aitona i Vinebre, o 30 a Girona i 28 de màxima Barcelona i Tarragona, però tenen les hores comptades, aquestes temperatures tan suaus baixaran el cap de setmana. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes. L'etapa d'avui de la Vuelta Ciclista a Espanya passa íntegrament per Catalunya. La prova ha començat a Valls i té final a Castelldefels. Un grup de nou escapats té prop de dos minuts i vint segons sobre el pilot quan falten 18 quilòmetres per arribar
Per cert que a mitja etapa ha abandonat el ballesar David de la Cruz per una lesió al genoll. En envol el Barça juga avui la Supercopa a les 8 del vespre a Valladolid contra el Naturhaus La Rioja. El capità blaugrana Víctor Tomàs es mostra ambiciós en declaracions a la xarxa de comunicació local.
I evidentment tenim bones sensacions i tenim ganes també de front d'aquesta Supercopa d'Espanya contra el Loroño, que és un bon equip, un equip de Champions, i que això no serà complicat guanyar el títol. I l'equip femení dels Falcons de Sabadell, de tenis de taula, competirà a la Superdivisió de primera vegada a la història. El Club Vallès ha adquirit la plaça que deixa bacant al Casanem, club que ha decidit prescindir de la secció durant les darreres setmanes. Notícies en xarxa
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Comencem aquest últim divendres musical amb Adelante Bonaparte dels Estants Steel perquè és un dels grups protagonistes del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat. I, de fet, hi actuarà avui mateix. Comencem així perquè avui les nostres companyes més festivaleres, la CIC, la Clara Esparrac i la Carlota Borrel, les tenim allà, a Sant Boi de Llobregat, perquè ens expliquin de ben a prop i en directe com es viu l'altaveu en aquesta població del Baix Llobregat.
Els divendres, el bloc musical, el que dediquem cada dia de 5 a 6 de la tarda, fem programes especials dedicats a la música que es viu en directe al nostre territori, a partir dels festivals que s'hi celebren. El sisè i últim divendres musical de la tarda d'estiu, el dedicarem, doncs, a parlar del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, una població que vam conèixer, de fet, fa uns dies a través del riu, un grup que fa seva...
la música popular dels països catalans i que va demostrar com des del Baix Llobregat també es fa molta feina cultural. I dit això, saludo a les nostres reporteres festivaleres, la CIC, Clara Esparrac i Carlota Borrell. Bona tarda, noies!
Bona tarda, Georgina. Doncs com deies, ens trobem avui al Baix Llobregat, concretament a Sant Boi, on aquest cap de setmana es celebra el Festival Altaveu. Un festival que aquest estiu celebra la seva 24ena edició, per tant, un festival amb molt de recorregut a les seves esquenes i per on hi han passat molts grups destacables del panorama musical català. Aquest vespre ens atarem el festival amb un concert de Wednesday Lips i Distance Steel.
i avui també començarà una ballada amb aquesta actuació gratuïta a la plaça de l'Ajuntament, però una mitjureta més tard tenim el concert de Ramon Mirabet i Scott Matthews a Cal Nino. Per tant, ja veieu que l'altaveu comença ben fort des del primer dia. Al llarg d'aquests dos dies podrem veure grups com Egon Soda, Dorian, Núria, Graham, entre d'altres.
Exacte, però nosaltres ara mateix ens trobem a la plaça de l'Ajuntament, on avui tindran lloc els concerts d'estància, l'Uensday Lib, com dèiem, i com segurament ara mateix estan fent proves de so, es preparen les proves de so de l'Uensday Lib perquè comencen a tocar a les 8 del vespre i ja teníem gent per allà, voltant per la plaça i observant aquestes proves que s'estan realitzant.
I continuem parlant del Festival Altaveu, remuntem-nos a l'any 1989, any en què s'iniciava, i l'edició en la qual van tocar grans músics catalans com són Lluís Llach o Ovidi Montlló, però durant tots aquests anys, fins avui en dia, també han tocat grups com Els Pets, George Mustaki, Fangoria, Mishima o Love of Lesbian. Per tant, com veieu, un festival que ha abarcat molts estils de música diferents.
I com deia, nosaltres ara mateix ens trobem en ple centre de Sant Boi, exactament a l'Ajuntament, on es realitzen els concerts gratuïts d'aquest festival. En aquest escenari hi podrem veure també Nando Caballero i La Troba Kung Fu demà dissabte. Però ara, per conèixer millor el festival Altaveu de Sant Boi, tenim amb nosaltres l'Albert Puig, el director de l'Altaveu. Bona tarda, Albert. Bona tarda.
Enguany és la 24a edició del Festival Altaveu de Sant Boi, per tant, un festival amb molta trajectòria, com dèiem, però explica'm com vas començar-hi tu i com ha evolucionat el festival des que hi participes. Deixa'm que et faci una petita correcció, són 25 anys, eh? O sigui, en aquest cas, un mes, sumen un mes. Jo vaig començar, doncs, perquè m'ho van proposar, venia del Festival de Blus de Cerdanyola,
i a partir d'aquí vaig deixar aquell festival, em van proposar de venir aquí a fer la direcció de Sant Boi, jo soc del Vallès, en la qual cosa vaig haver de reciclar-me una mica amb tot el Baix Llobregat, però porto molts anys, sempre que m'ho pregunten, i vosaltres fora de micròfon ja m'heu preguntat, però mai me'n recordo quants anys fa que estic aquí, però són molts, són més de 10, això ja t'ho puc ben assegurar, perquè el 15 aniversari ho vam celebrar, o sigui, són més de 10, sí, sí.
Molt bé, Albert, quines són les expectatives d'aquesta edició i quins són els concerts que més destacaries del festival d'aquest any? Demanar-li a un director artístic que destaquis és complicat, perquè clar, jo te'ls destacaria a tots. Vés a veure'ls tots. Sí que és veritat que tinc un especial predilecció per les dues presències internacionals, és avui a l'Escot Matthews i demà el David Jurado, a Cal Niño, és un lloc molt maco, molt atractiu per poder-hi veure concerts molt de prop.
Però, clar, no vull descartar res de lo de fora. Jo soc molt fan dels Star Steel, per exemple. Jo crec que a Pont i Brau han fet un disc molt bo musicalment parlant, però, a més a més, molt divertit, cosa que fa falta també avui en dia, una mica de sentit de l'humor. I l'expectativa, quan em preguntaves tu, doncs ara mateix, en aquests moments, la meva expectativa és que no plogui. O sigui, és la meva màxima expectativa. A partir d'aquí, evidentment, el que s'espera sempre, que vingui molta gent i que la gent s'ho passi molt bé, que els concerts funcionin a les mil meravelles.
i el Festival Altaveu aposta pels grups emergents i joves a través de l'Altaveu Frontera. Com va sorgir aquesta iniciativa i quins grups han sortit d'aquí? El Frontera fa molts anys que funciona aquí al festival i una mica és per la voluntat de l'Altaveu, com el nom indica del festival, és ser un altaveu, o sigui, ser un amplificador, sobretot totes aquestes veus que normalment tenen problemes per ser sentides. Aleshores, el Frontera és anar una miqueta més enllà d'aquest arrel, en el sentit d'anem a descobrir...
A més a més de la gent que no se l'escolta, perquè normalment fa un tipus de música que potser no arriba al gran públic, que a més a més acaba de començar o té poques coses publicades. I una mica era aquesta la voluntat i així seguim. I a partir d'aquí s'han sortit grups que avui en dia són una mica coneguts, com els Love of Lesbian, per exemple. Sempre posem el paradigma de Love of Lesbian perquè són els que han arribat més amunt. Però per posar un exemple que realment venir al frontera o que ser escollit pel frontera jo crec que a vegades val molt la pena. Després s'ha de treballar, no et regalen res.
A més, Albert, des del festival també potencieu les bandes locals a Sant Boa i a través d'una iniciativa més jove com és l'Altaveu Emergent. Quin és l'objectiu d'aquest projecte i quins grups podrem descobrir en aquesta edició? Els grups no t'ho puc dir perquè és una cosa oberta en el sentit que pot tocar tothom. Per tant, l'any passat vam fer la prova. Sempre hem tingut present que, sobretot pels músics locals i en extensió pel Baix Llobregat, havíem de tenir un espai també, no?
Aleshores, el que vam decidir l'any passat és muntar uns sets al carrer en què es posa una bateria, uns amplificadors i la gent lliurement pot tocar. S'organitza mínimament, en el sentit que es fa una mena de soturno com a les pescaderies, però a partir d'aquí no sabem qui tocarà. O sigui, la gent pot sortir lliurement al carrer, s'ho troba i a partir d'aquí toca i evidentment, com que el públic al carrer ja hi és, doncs això ja ho tens. Però no et puc dir qui tocarà perquè no ho sé, no ho sap ningú. Una iniciativa molt interessant, eh?
I Albert, per la gent que no es conegui, com us definiu com a festival? Quin és l'estil de música que busqueu i quin tipus de públic? És molt difícil posar una etiqueta a aquest festival. Jo crec que abans ja he comentat això, que ens definim com intentem ser... Originalment va ser un festival per això, per ajudar sobretot a la nova cançó catalana. Abans parlava de Lluís Llach i aquests artistes que al principi protagonitzaven el cartell del festival. I amb els anys, doncs, evidentment, la cosa ha anat evolucionant. Els artistes d'avui en dia, doncs, ja no són la majoria d'ells cantautors protesta...
estilísticament les coses també han anat evolucionant però sí que es manté aquesta fidelitat al fet que siguin artistes una mica que la gent els vingui a descobrir aquí possiblement no veurem vaig a buscar un nom que no em busqui complicacions però no ho sé, què et diré l'Alejandro Sanz no el veurem a l'altre de Sant Boi per posar un exemple, no ho necessita hi ha molts altres artistes que sí que ho necessiten i sobretot sense perdre la voluntat de potenciar la música del país el gran gruix de la programació tots els anys és de música d'aquí
Aquest any tenim un grup de Madrid, un de Sevilla, un nord-americà i un anglès, però la resta són tots catalans, amb la qual cosa seguim apostant per la música del país. A més, Albert, cal destacar també que el Taveu té uns preus molt ajustats i assequibles per tothom. Com es pot sostenir un festival amb aquests preus tal com està la cultura avui en dia?
Aviam, per finançar un festival hi ha diverses maneres. Resumim-ho en dues. Una seria el finançament privat, per dir-ho així, en el que tu sí que és evident que les entrades que vens és molt important i sí que és evident que tota la inversió d'esponsorització que hi hagi al darrere és molt important. Per això veiem en molts festivals grans marques al darrere que patrocinen tot. I quan un festival es sostenta amb diner públic, com és el cas, el gran gruix del pressupost és diner públic de l'Ajuntament de Sant Boi,
aleshores tu el que et pots plantejar és guanyar diners. O sigui, el que t'has de plantejar realment és que el diner públic és un diner que paga la gent d'aquest consistori, i en general el paguem tots, perquè tothom paga els seus impostos a tot arreu, i per tant això t'ho retorna en forma de cultura. És com quan tu pagues i tens dret a anar a la sanitat pública, tot i que cada vegada és més complicat, o a l'ensenyament públic. Doncs la cultura hauria de ser igual. O sigui, si tu financies una cosa amb diner públic, doncs evidentment no pots estar després cobrant molt diners per anar.
Ara, fer-ho tot gratuït, nosaltres fem un mig i mig, per dir-ho d'alguna manera, perquè també som dels que pensem que la cultura s'ha de pagar, perquè moltes vegades si no arriba un moment que la gent va als concerts i tampoc no dona importància allò que està veient, i a vegades també es produeix aquella falta de respecte per l'artista que està damunt de l'escenari. Tots hem vist concerts en el que ens molestava molt, en el que estava al costat, perquè passava absolutament del que passava a l'escenari. Noies, on sentiu?
Ah, sí, Georgina, digues. Mira, justament l'Albert ens deia això 25è, en edició, aquests 25 anys. Tenim altaveu per 25 anys més, com a mínim? Des de l'estudi, la Georgina ens pregunta si tenim altaveu per 25 anys més.
Amb mi com a director, no. Segur. Segur, perquè per l'edat que tinc, sí que hi arribaré, però suposo que ja no m'estaré dedicant a aquestes coses. Tot dependrà... L'altre dia em feia una pregunta del director de Sant Cugat.
i em deien què ha de fer perquè això segueixi durant 20 anys més. Doncs 25 anys més de l'Altaveu de Sant Boi, tot dependrà de realment com sapiguem educar els nostres fills. O sigui, m'explico.
Si els nostres fills saben valorar la bona música i en comptes de dedicar-se a fer segons quines coses, escoltar segons quines coses o veure segons quines coses, de tant en tant llegeixen un llibre, de tant en tant van a un concert interessant o de tant en tant veuen una bona pel·lícula o uns bons dibuixos animats, que també n'hi ha, doncs aquests nanos pujaran ben cultivats i aleshores tot això ens assegurarem la continuïtat. Si no és així...
doncs segurament ni Altaveu, ni Primavera Sound, ni Teatre Nacional de Catalunya, ni Filiboteca de la Generalitat. O sigui, el futur està en els nostres fills, o en els vostres fills, o qui no en tingui, doncs quan els tingui, però i evidentment també està en les nostres mans perquè en les nostres mans està el fet d'encarrilar-los en certa manera perquè això sigui.
Molt bé, doncs esperem tenir una nova edició l'any següent. Si teniu pensada alguna coseta, ens podries desvalar alguna informació? Home, et diria que el 26è Altaveu encara no depèn dels meus fills, diguéssim, que depèn de nosaltres, aquest depèn de nosaltres, i com que depèn de nosaltres, jo el que sí que et puc dir és que ahir, en el lliurement que es va fer dels premis de l'Altaveu, l'alcalde va dir que tenia continuïtat al festival i que seguiria apostant, per tant, doncs,
sí que us puc dir que segur que continuarà si seré jo el director o no, és una cosa que jo sóc com el guardiola, renovo any a any i això tampoc no depèn de mi sempre i a partir d'aquí el que sí que és veritat és que encara no hem començat a pensar amb el que farem l'any que ve però que sí que continuar amb la línia suposo que mirant també de cara en fora perquè estem comprovant que és trist a vegades com dir-ho però és més barat a vegades portar artistes internacionals que artistes de casa una reflexió que deixo a l'aire però que passa, ens està passant
Per tant, segurament mirarem enfora i sense oblidar, evidentment, que hi haurà molts artistes de casa. Mentre ja hi hagi bona música, hi haurà altaveu, això segur. Doncs moltes gràcies i molta sort, Albert. Gràcies a vosaltres. Doncs moltíssimes gràcies, Clara i Carlota. Parlem d'aquí uns minutets. Nosaltres sentirem ara adelante Bonaparte d'Estanstil, un dels grups que també serà avui a l'altaveu de Sant Boi de Llobregat. Com estàvem? Gràcies, noies. Fins ara.
Gràcies.
Don't stand so close to me Cause I ain't got a thing Cause I ain't got a thing for you Don't try to make me fall in love Cause you will end up losing I'm sure you'll end up losing
Sentim Dark Fast, de la Núria Graham, la cantautora vigatana que vam entrevistar dilluns i que ara el nostre company, el tècnic de so, Carles Capella, deia que li recordava tant i tant a la Nora Jones, eh? Sí, sí, és aquest estil, és aquest estil de cantautora dolça, eh? I doncs, la Núria Graham és una de les protagonistes del festival Altaveu i també del festival Invictro de Vic, que es viurà el proper dissabte, 14 de setembre.
Un sol dia per celebrar la dotzena edició d'un festival que aquest 2013, malauradament, s'acomiada. Ens ho explica la seva directora, l'Eva Vilaró. Eva Vilaró, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Eva. Parlem de la dotzena i última edició de l'Invictro. A què és degut aquest adeu?
A veure, aquest adeu és degut a moltes coses, no? Perquè no hi ha mai un sol factor per prendre una decisió com aquesta. Però bé, per una banda, sabem tots que són uns moments difícils pel món de la cultura i pel món dels projectes culturals, i dintre d'ells els festivals de música. I això, a veure, l'Invictro no ha quedat a part d'aquests moments difícils. Tot això...
ha portat a que Baco Produccions Culturals, que som l'associació que organitzem a l'Invictro, féssim tota una reflexió al voltant del projecte, i no només d'aquest, sinó de tots els altres projectes que fem respecte a com s'han de plantejar...
que hi haurà dins d'aquesta reflexió. L'indicte també va entrar dins d'aquesta reflexió.
que ja portàvem una trajectòria molt llarga i que havíem fet una feina molt ben feta i amb molt de sentit durant molts anys, ens va semblar, veient-ho així amb una mica de perspectiva, que l'Invictor d'alguna manera havia complert el seu objectiu i havia complert amb la feina o amb l'objectiu que nosaltres ens havíem proposat des de l'inici, que era ser una plataforma de promoció real del que és la música emergent de la casa nostra i dels nous valors musicals.
D'alguna manera, veient com ha anat evolucionant també l'escena del mercat de música viva de Vic, la oficial i altres escenes que han anat apareixent, d'alguna manera vam entendre això, que el projecte havia donat de sí i això, que hi havia una feina molt bé feta i que hi havia unes expectatives des de Bacoproduccions que potser valia la pena orientar-les cap a altres projectes ja pensats o repensats
des d'aquests nous punts de vista que d'alguna manera ens obliguen als canvis o la duresa d'aquests moments econòmics que afecten el món de la cultura. S'ha de dir, però, que és un adeu molt potent, que us acomiadeu per la porta gran, sí o no? Sí, perquè d'alguna manera, doncs això, el projecte no fa aigües, el projecte està en un moment d'esplendor a nivell del que és la proposta artística de l'Invictro, que és l'aposta que hem mantingut durant tots aquests anys,
Està validat pels artistes que comencen, que consideren això una plataforma important per la seva carrera, validat pels mitjans de comunicació, validat també pel que és els programadors que aquells dies visiten el Mercat de Música Viva de Vic.
És a dir, el projecte en si està en un molt bon moment, però sí que el bon moment que pot estar com a projecte artístic tal qual, doncs potser el que és la circumstància més d'això, no?, de replantejament de projecte, d'econòmics i tot això, no l'acompanyen tant. Però el que sí que hem volgut és fer una última edició, doncs apostant pel que hem fet sempre, per la música independent i la música de casa nostra de qualitat,
emergent i, bueno, esperem que si heu vist el programa, doncs, que us agradi. Sí, sí, per això tenim, doncs, això, la Núria Grèiem, que dèiem, en Roger Usar, en Xerí Maraster, Partidor i Macrobukake, eh? Macrobukake, ara. Sí, sí, és difícil de pronunciar. I també hi ha una actuació final que, bueno, serà d'un dijoc, que és el Headbirds, que d'alguna manera tancarà una miqueta tot l'invicto i serà una mica de fi de festa de tot plegat.
Fantàstic. I, escolta meva, com ha rebut l'anunci la gent de Vic? Com s'ho ha pres? Home, la veritat és que rebem amics familiars i coneguts i això, doncs, evidentment, ostres, quin greu, quina llàstima... I després, doncs, també a nivell de mitjans de comunicació, hi ha altra gent més vinculada al sector cultural, ens han dit que deixarem un forat, que... Complicat, doncs, bueno, que això, que sap molt greu que desapareixi un projecte com aquest...
I bé, a nosaltres també ens ha estat molt greu, per una banda, però per altra banda també pensem això, que pot ser una bona manera d'iniciar els projectes, perquè, com he dit, Baco Produccions, nosaltres seguim, continuem amb la nostra tasca i plantejant els projectes. I per altra banda, nosaltres potser vam ser els pioners a ser la primera escena of, així...
organitzada com si haguessin dintre del context del mercat de música viva. Quan l'indictor va néixer no hi havia ningú més.
Però ara sí que hi ha més gent. I d'alguna manera també estem molt contentes... D'haver fet escola, no? Sí, sí. I pensem que és una estela que d'alguna manera sí que hem deixat, no? Que una iniciativa ciutadana com la nostra, que ha arribat fins aquí, i que en el moment en què decidim que fem l'última edició, veiem que hi ha altres iniciatives que venen al darrere i que d'alguna manera també, a la seva manera, i amb el seu apartat, diguem, específic,
que es fa sentir molt bé i dóna molt de sentit a l'escena oficial,
la importància que... Ens quedem sense temps, perdona. Moltíssimes gràcies, Eva Vilaró, directora del Festival Indictro, de la capital osonenca. Que vagi molt bé aquests últims dies de preparació i moltíssima força per projectes futurs, Eva. Una abraçada. Gràcies a vosaltres pel suport. Gràcies.
La xarxa de comunicació local. Quin dia som? Avui, 6 de setembre, se celebra, entre d'altres, Sant Zacarias o Sant Donacià.
El 6 de setembre de 1891 comença a caminar l'Orfeó català. L'entitat catalana amb seu al Palau de la Música té el seu origen en el cor fundat el 6 de setembre de 1891 per Lluís Millet. L'Orfeó té en el seu ideari el foment de la cultura catalana, principalment de la música i el cant coral.
També en les dates dels primers de setembre de 1941, durant l'Holocaust, s'estén l'obligació per a tots els jueus, a partir de 6 anys, de dur l'estrella de David amb la paraula jueu escrita. D'altra banda, el 6 de setembre de 1532, el basc Juan Sebastián Elcano arriba a les costes de Cádiz amb una sola nau i 18 homes després de donar la primera volta al món.
Un altre 6 de setembre, el de 1766, neix al Regne Unit John Dalton, químic i matemàtic anglès. Patia una malaltia anomenada discromatòpsia, un defecte genètic que dificulta distingir els colors, sobretot els verds i els vermells, i que va decidir estudiar. Arran de les seves investigacions, la malaltia es coneixerà com a daltonisme. De la figura de Dalton i de la seva contribució a la ciència, és imprescindible també destacar la seva teoria atòmica.
I el primer a inventar un submarí tripulat amb motor de combustió, impulsant ni més ni menys que per una forma primerenca de propulsió per aire, va morir a Sant Martí de Provençals, un 6 de setembre de 1885. Estem parlant dels descobriments de Narcís Montoriol, amb el seu ictineo o vaixell peix. Per poder dur a terme la seva construcció, Montoriol va fundar una societat amb amics empordanesos.
El 1858 va publicar l'opuscle, el ictineo o barcopet. L'entusiasme popular ajudaran a poder fer realitat el seu invent. És sovint considerat l'inventor del primer sumari espanyol. Quin dia som, Laura Balaguer, La xarxa.
La xarxa de comunicació local. La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent.
Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Són dos quarts de sis tocats i tornem a la tarda d'estiu en aquest bloc musical especial per als divendres, un programa que dediquem als festivals musicals que se celebren arreu de casa nostra. Un programa que hem estat fent cada divendres connectant amb l'exterior de l'estudi amb les nostres companyes més festivaleres, la Clara i la Carlota, les C i C,
Sentim de fons els Dorian amb el seu Qualquier Otraparte, perquè avui tenim les nostres CIC a Sant Boi de Llobregat, població que acull a la festival Altaveu. A punt d'entrevistar-los a ells, els Dorian, que són els que inauguren... No, no inauguren, inauguren els Wednesday Leaps, no ens confonguéssim, però seran avui aquest Altaveu de Sant Boi. Clara Carlota, què tal? On us trobeu ara mateix?
Ara ens trobem als jardins d'aquí de l'Ateneu de Sant Boi i estem amb Marc Gili, que aquest març, el cantant de Dorian, que aquest març han tret el seu últim àlbum, La velocitat del vació. I Marc, què podem trobar en aquest últim CD vostre? Doncs tenim les característiques sempre del so de Dorian, que són New Wave, Indie i Electrònica, amb uns tocs de rock.
I en particular en aquest disc, a la Docedat del Vacío, doncs també hem incorporat alguns sons fronterers del nord de la frontera de Mèxic, algú de folk i una miqueta de psicodèlia. Molt bé, Marc, com està anant la gira aquest estiu i quina és l'acollida del públic d'aquest nou disc? Ha sigut una gira molt maca, està sent perquè l'estiu encara... Potser el tanques amb el BAM, no?, a l'estiu. I hem estat tocant a moltíssims festivals, des de Sónar, Benicàssim, Sonorama, Contemporània, Low Cost...
a l'Arenal, bé, tot l'estiu així hem estat i ha sigut molt maco, la veritat, sí. Marc, quina diferència ha de tocar un festival com és el d'avui i tots aquests que ara comentaves durant aquest estiu a fer-ho a una sala o a un altre concert? On disfruteu més o quines coses positives té als festivals de música?
En un festival tens l'energia de moltíssima gent que porta molts mesos estalviant per anar en aquell esdeveniment. Llavors això crea... Bé, la gent va amb moltes ganes acumulades durant molts mesos i hi ha una empatia molt forta amb els grups i això a sobre de l'escenari el músic ho nota. És una energia molt poderosa i a més són molts milers de persones normalment. En una sala el bo que tens és que pots desenvolupar molt més repertori, pots tocar una hora i mitja, dues, inclús més...
I pots tocar cançons de parts diferents, de dinàmiques diferents. A un festival tens que anar més per feina, tens 70, 75 minuts, 60, i tens que concentrar més la teva proposta. Però bé, les dues experiències són sempre acollonants. I com a Dorian, què és el que més desitjaríeu fer com a grup que encara no heu pogut fer?
Bé, ara estem fent en realitat un dels nostres somnis, que era obrir camí a França, i és una cosa que estem fent amb aquest disc, que ja hem anat i tornarem ara d'aquí a poquet, i estem continuant anant molt a... Ara tornarem a Colòmbia, a Mèxic, i a Xile...
I per primera vegada anirem a altres països que no hem anat encara, del continent americà. Així que, bueno, poquet a poquet anem fent cada any una mica més. Com per exemple, quins llocs coneixereu més? Bé, a Ecuador, tornarem a Argentina, però aposto que no hem anat mai encara, i també a Panamà. Molt bé. Marc, i aquesta nit, aquí a l'Altaveu, què trobarem d'especial i què hi haurà en aquest...
Tocarem cançons sobretot dels nostres darrers dos discs, La Velocidad del Vacío y La Ciudad Subterránea, i algun detallet també de discos anteriors, com per exemple del Futurones de Nadia, que és el segon. Molt bé, i on més us podrem veure trucant després d'avui? I si ens recomanes algun concert especial?
Bueno, per nosaltres serà molt especial el concert del BAM, perquè és la primera vegada que tocarem el BAM des de fa molts anys, des del nostre primer disc. Llavors, al concert del BAM d'aquest any li tenim moltes ganes. Estarem tocant el fòrum cap a les dues de la nit el divendres que ve. Molt bé, doncs allà estarem. Noies. Estarem allà. Moltes gràcies, Marc. Noies, em sentiu?
Ai, Georgina, així una mica estan fent proves de so i no et sentim massa bé, però digues. Ai, mira, sembla que sí que em sentiu una mica. Aquestes proves són els Wednesday lips, què dèiem, o no? Noies, em sentiu? Georgina, no et sentim, realment, no. No, no em sentiu perquè estan fent les proves de so. No, no et sentim perquè estan fent proves. Els Wednesday lips, entenem, perquè és el primer grup que inaugura aquest Altaveu de Sant Boi,
Avui, a les vuit del vespre, a l'escenari de la plaça de l'Ajuntament, com ens deien les nostres CIC, doncs res, no? Ja es parlem més tard, a veure si tenim una miqueta més de calma i sentim aquests d'Orian, qualsevol altra part d'aquest grup que podíem entrevistar ara amb la Carlota i la Clara.
Hola. ¿Eo? Oye. ¿A ti también te
Y te gusta disfrutar de tus artistas favoritos en directo. Seguro que te ha pasado más de una vez que tu grupo favorito no viene de gira a tu ciudad, ¿verdad? Pues acento, es el momento de que conozcas COONSERT. Dinos qué artista te gustaría ver en concierto y si tu propuesta es viable nos pondremos en marcha. Contactaremos con él, reservaremos una fecha y lugar para la actuación y calcularemos... Estem sentint l'audio del vídeo de presentació de concert, una nova iniciativa creada...
per fer possible els concerts que els fans de grups de música de casa nostra proposen. El projecte l'han creat cinc persones del món de la música català i avui comptem amb nosaltres, amb dos d'ells, el Pau Corbalan i l'Anna Diví. Bona tarda, nois, benvinguts. Bona tarda. Hola, bona tarda. I també saludem ara el nostre company Eloia Imerich, director del diari de la música.com, que sumarem a l'entrevista d'avui abans que ens parli ell de l'agenda de concert del cap de setmana. Eloia Imerich, bona tarda.
Hola, bona tarda, Georgina. Bona tarda, Anna i Pau. Com estem? Esteu bé, tots? Molt bé. Sí, correctes? Molt bé. Comencem per en Pau i l'Anna. I tu, Eloi, intervé quan vulguis, eh? Però de moment els deixem a ells que ens expliquin tot això que estàvem sentint del concert, aquest àudio del vídeo de presentació. Què ens està explicant, nois? Doncs nosaltres el que pretenem d'alguna manera és intentar portar artistes aquí a la nostra... sobretot a Barcelona, que és per on començarem,
artistes que difícilment tenen un circuit o que a vegades costa de portar més que res pel panorama econòmic actual i perquè és veritat que molts promotors entre l'IVA i tot el tema de venda d'entrades és molt arriscat portar segons quins artistes. Aleshores, a partir d'aquí vam voler donar-li una mica la volta al tema i donar més força als fans, que siguin els fans d'alguna manera qui puguin tenir veu en aquest sentit i escollir quins artistes voldrien veure...
a la seva ciutat i després que també ens ajudin en tot el que és el finançament, la difusió d'aquestes entrades, etc. Donar una mica aquest poder als fans. I això com funciona, Anna? Doncs és molt senzill. D'entrada, els fans el que han de fer és entrar a la pàgina web de concert i escriure a l'artista que els agradaria veure la seva ciutat, que no ha vingut per els motius que ens ha explicat en Pau. Després, l'equip de concert representa que es...
Mira si aquesta proposta és viable, perquè pot ser que no sigui viable per molts motius. L'artista pot estar de gira, pot haver fet un paró en la seva carrera, el que sigui. Si veiem que aquesta proposta és viable, llavors l'equip de concert proposa aquest concert a dins de la seva web. I la idea és que tots els fans paguin unes entrades de diferents tipus, que això ho explicarà més endavant en Pau, per finançar aquest possible concert.
Molt bé, llavors les opcions de concerts són o concerts proposats pels fans o de vegades també poden ser concerts que proposeu vosaltres des del vostre projecte. Sí, de fet nosaltres, com diu l'Anna, farem una mica de filtre i també intentarem portar artistes que també tenim moltes ganes de veure o creiem que han de venir a la ciutat i intentarem que amb l'ajuda de tots els puguem dur a terme.
Aleshores el que intentem aquí d'alguna manera és reduir riscos i amb això també intentar d'alguna manera reduir el preu dels tiquets, no? I crear una gama d'entrades diferent on tu pots invertir en aquest concert des de comprar l'entrada bàsica però també una entrada que et permeti conèixer l'artista o estar present a les proves de so o tenir un disc signat o l'entrada signada, etcètera, etcètera. Això que ens expliques ens recorda una mica el tema crowdfunding, micromecenatge, a veure que a mi va per aquí la cosa una mica?
Sí, la idea una mica va per aquí, que la unió fa la força i al final és la unió de molta gent, és la que ens pot permetre dur endavant projectes, sigui treure un disc, sigui fer un concert, i creiem molt en això, que realment el món online ara permet apropar molt l'artista i el fan, i llavors es pot fer coses com això.
Molt bé, per tant, perquè ens entenguem, un grup de fans que escollen un artista, us el proposen, veieu que és viable, comenceu a moure fils i què feu? Us poseu en contacte amb el management i així, tal qual, agafeu el telèfon i vinga, com pot costar això, i comenceu a fer una producció elaborada, no?, per intentar-ho fer en realitat. Sí, de fet, això és la gent, d'alguna manera, de l'artista qui mana,
Les propostes que estem mirant ara d'inici, hi ha algunes que són internacionals, aleshores has de veure si l'artista està de gira, en cas que no sigui europeu, si està de gira per Europa, si li quadra per dates i veure una mica els pressupostos, no costos que tindria a portar-lo aquí, hotels, la sala, equips, etc. I quan tens un pressupost, a partir d'aquí pots definir amb aquest pressupost i l'aforament de la sala quin és el preu que han de tenir les entrades.
Llavors, perquè els concerts siguin possibles, s'han de vendre totes les entrades que heu calculat. Si no es venen totes, què passa? Doncs és molt senzill. No s'arriba al pressupost que requeria aquest concert i es tornen els diners a totes les persones que han apostat per ell. S'anul·la i no es fa possible. I no es fa possible. Quins temps tenim per poder-lo fer possible? És a dir...
quan calculeu que es pot tirar en marxa una d'aquestes propostes fins a fer-la realitat. En molts casos manarà també l'artista i la gent de l'artista que ens digui una mica quin és el termini o el marge que ens pot donar per acabar de confirmar la proposta. Nosaltres intentarem que sigui un mes, 30 dies, que és el període en què tu podràs adquirir les entrades també a preus especials, més econòmics,
perquè al final acaba sent part de la producció. Diguéssim que els fans ens estan ajudant a produir aquest concert i, per tant, tindran unes avantatges especials que després, un cop acabat aquest període de venda inicial, no tindrà la resta de gent. Les entrades seran més cares, ja no podràs aconseguir aquestes entrades, diguéssim, VIP o amb CDs signats, etc. Carai, molt interessant. La nacionalitat dels artistes és indiferent, Anna? Sí, completament. Bé, d'entrada...
ens han proposat com ha dit en Pau molts artistes internacionals el que passa és que també des de concert intentem donar veu als artistes d'aquí, locals
intentarem fer una mica la combinació de les dues coses. Donar suport, d'alguna manera, o proposar, potser, artistes d'aquí. Clar, i també pots trobar propostes que de vegades siguin molt afins, perquè de vegades hi ha artistes internacionals que lliguen molt amb estils, amb artistes d'aquí. Ah, i es pot fer un concert doble o buscar un taloner? Sí, sí, de fet aquesta és la idea, intentar fer propostes dobles. De fet, ja tenim un primer concert allò en ment i que anunciarem la setmana vinent.
i serà el mes de novembre, i és una proposta doble, de fet, d'un artista internacional i un de nacional. Això mateix, t'anava a preguntar, tot plegat, s'engega, d'aquí no res, el 10 de setembre s'anuncia el primer concert, que serà a novembre, com diu en Pau, al Music Hall de Barcelona. No ens podeu avançar res?
L'Anna fa un somriure, mira el Pau així com... A mi m'agradaria molt dir-ho, però jo crec que tindrà més gràcia que... Que estiguem allà al Music Hall a veure què ens dieu, no? No, de fet, la setmana que ve anunciarem els dos noms i ens fa molta il·lusió. La veritat és que són dos artistes en la línia que volem portar, que és artistes que presenten un primer disc o un segon disc i que descobrim allò, petites joies, no? Artistes que realment potser no són molt mediàtics,
però que després la gent que vagi al Music Hall aquell dia trobarà, jo crec, molta qualitat a l'escenari. Carai, és una iniciativa però semblant que ja han funcionat en altres països, altres iniciatives semblants han funcionat en altres països, ho heu descobert, ho heu seguit?
De fet, quan vam estar, clar, quan vam sorgir una mica amb la idea aquesta d'unir el micromecenatge amb la música en directe, el primer que vam fer és investigar, perquè allò que dius, això és impossible que ningú ho hagi fet. I efectivament, ja fora d'aquí hi havia projectes, hi ha projectes com Songkick de Tur, per exemple, que ho estan fent molt bé a Anglaterra, i després nosaltres, per un referent molt, molt bo, és una web que es diu Queremos,
que està a Brasil, i aquests sí que han apostat molt fort i han portat des de DXX, Beach House, Nouvelle Vague, Gossip també, o sigui, artistes que aquí passen per grans festivals com el Primavera Sauna o el Sónar, i ells han lograt portar, gràcies al suport dels fans. Carai, com ho veus, Eloi, com a director del Diari de la Música, aquesta proposta? Ho veig molt interessant, jo crec que recullen molt bé aquesta idea que el sector musical s'ha de reinventar, que és una cosa que té molt de valor, i que aquestes iniciatives...
segurament estan començant ja a conviure... Per exemple, abans parlàvem amb la gent de l'Altaveu, no? Sí. La gent de l'Altaveu fa 25 anys que hi són, ells tenen un tipus de proposta festival. Parlàvem també, per exemple, amb la gent de l'Invictro, que n'ha estat durant 12 anys, amb una proposta molt autogestionada, va ser dels primers seccions off d'un festival aquí a Catalunya, que aquest any diuen, després de 12 anys, que val la pena fer un punt i a part, i repensar a veure quines propostes poden fer a partir d'ara, i una mica noves propostes, una mica en realitat també...
Està bé, perquè avui, sense voler, els oients que ens escolten a la tarda estan veient una mica allò, un tall de formatge del sector musical i veure com el sector en realitat s'està reinventant perquè una mica fer front a una situació, doncs clar, de crisi de públic, crisi de preus, crisi de catxers, crisi de gires...
I una mica això en realitat deixen de ser crisis i passen a ser oportunitats. I jo tenia una pregunta que anava molt... A mi em sembla que això també ho hem volgut marcar molt amb la marca Barcelona, no?, de música en directe, de... És a dir, pensar-ho molt en clau barcelonina, catalana, o concert és un tipus de proposta que...
podeu, doncs, també agafar i començar a organitzar concerts, per dir alguna cosa, des de la Seu d'Urgell, però també podria dir-te tranquil·lament Múrcia, Màlaga o Madrid, no? És a dir, on està aquesta localització del concert? Home, la idea de concert d'entrada, com a mínim inicialment, perquè coneixem més la zona, perquè hem anat tots a sales de Barcelona, en principi és això, centrar-nos aquí, però, bueno, no descartem tampoc anar ampliant horitzons. De fet, és curiós perquè hem rebut propostes de...
a molts llocs, des de Canàries a Andalusia o inclús des de Madrid. Sí, ja us han arribat propostes. I és curiós perquè hem centrat una mica, al final la campanya l'hem començat una mica aquí perquè és el nostre entorn directe, però sí que és veritat que els fans sembla que estan entenent, de dir, ostres, és que en realitat sí que és veritat que podríem aconseguir que un grup, que a vegades només passa per Madrid i Barcelona...
o a vegades Bilbao, Madrid, Barcelona, València, però aquestes no baixen més avall, puguin acabar anant a ciutats com Sevilla o Granada, que a vegades també tindrien ganes de rebre aquests artistes i que és més complicat, perquè no hi ha ningú potser que s'arrisqui a fer-ho. La proposta és molt bona, la idea és genial. L'encareu engrescats, amb ganes, o es fa una mica de por? Com esteu vosaltres, els creadors? Jo estic engrescadíssima. Molta confiança, confiança cega.
Bueno, esperem que surti bé, confiança cega tampoc, però crec que és alguna cosa que tenim moltes ganes tots, tot l'equip de concert. Sí, i sobretot perquè també no pretenem tampoc començar per dalt de tot, que ja veureu quan anunciem el concert que nosaltres ara volem començar pas a pas, descobrint artistes que sabem que hi tenim accés, sabem que tenen ganes de venir a Barcelona i no han tingut l'oportunitat...
I a partir d'aquí anirem veient també com respon tot i quins artistes ens demanen i després tenint molt en compte també les promotores que ja treballen actualment i no trepitjar en aquest sentit terrenys i col·laborar també amb elles si realment volen fer alguna coproducció i provar també aquest sistema de micromecenatge de concert, per dir-li d'alguna manera. Però realment pas a pas i anar veient com ens porta el camí i per on ens porten.
Molt bé, endavant, Anna. No, no, dic que a poc a poc, i que realment això que està dient en pau de les promotores, que és cert que el que no volem és intercedir, diguem-ne, al seu camí. Trepitjar ningú, eh? Exacte, realment hi ha promotores que segueixen una línia musical molt concreta i potser els interessaria portar algun artista que no es veuen cap passos de portar per por a perdre molts diners, i aquí és on podem col·laborar.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Pau Corbalan i Anna Divi, dos co-creadors del projecte Concert, que en breu es posarà en marxa a casa nostra. Moltíssima sort. Eloi, no marxis, que de seguida farem l'agenda setmanal amb tu. Nosaltres sentim Meet dels Beach House, un dels grups que va actuar el passat 30 d'agost a Rio de Janeiro, gràcies a Queremos, un projecte molt similar al de concert que ja funciona a Mèxic, al Brasil, com ens explicava en Pau Corbalan.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest Beach House, que bé que sona. Em va encantar descobrir-ho l'altre dia. Seguim amb l'Eloia i Maric, com dèiem, per fer el repàs del millor de l'agenda musical del cap de setmana. Ho tens, Eloi? Tot a punt? Tot a punt. Endavant.
Aquest és un camí per tornar dels buits. Sentíem uns efectes de so, formant part del videoclip, que els havíem també enxampat. Eloi, agenda musical. Agenda musical, bé, doncs heu sentit una proposta juvenil, fresca, els buits. Com sabeu que a cap de setmana aquesta idea d'explicar què està passant a nivell de festes majors, concerts, tots ells,
gratuïts. En aquest cas són els vuit que participen a la Festa Major de Piera, participaran, bueno, ells tenen un disc, recorda que, que té més de 50.000 descàrregues, és un fenomen amb el mal anomenat pop adolescet, que sembla a vegades que és
salt d'avalui i no, són una gent que ho fan la merda bé, aquest pop elèctric, juvenil, surfero, i bé, hi participen a la nit jove, això serà aquesta nit a partir de dos quarts d'onze a Piera, al carrer Josep Ballesteros, davant del parc Seneuja, i per tant, ja ho sé, vols que tingueu ganes de disfrutar d'una nit jove, amb els vuit, ja sabeu que a Piera falta gent. I saltem, perquè anirem avui a la nit també una nit d'aquestes interessantíssimes, les festes d'altura d'Olot, d'aquestes festes
allò de primera línia que es fa en el territori català. Hem parlat, doncs en parlem avui també aquí en la tarda d'estiu, una proposta a partir de les 11 de la nit, tres propostes bastant diferents, My Tips, les Absentes i Oques Grasses, però tots tres grups emergents, grups del territori, grups que estan...
fotent-li molta canya amb aquest cap de cartell, que és gràcies que aquest any ha estat, sense dubte, un dels protagonistes musicals dels grups nous que estan començant a sonar. Serà a partir de les 11, avui a la nit també, gratuït el recinte El Firal, allà a Olot. Per tant, cap a festes d'altures que vulgueu una proposta més...
més ballable, més de gresca. I saltem a demà una proposta que no té res a veure. Anem directament a una proposta molt més tranquil·la. Ell és el cantautor barceloní Jordi Montàñez. Actua demà dissabte a partir de dos quarts de vuit del vespre puntual a la plaça Pau Casal de Santa Coloma de Gramenet. Per tant, passem d'Olot, baixem fins a Santa Coloma presentant el seu disc Dolça Victòria. Una proposta en format de veu i guitarra que pels que vulgueu també descobrir un dels cantautors que, sens dubte, estan apuntant
per entrar en el club dels Paola Bajos, Ses Freixes i companyia, doncs tenim l'oportunitat aquest dissabte. Jordi Montañez, molt bé. Jordi Montañez. I per acabar, una proposta en clau lleidatana. Vols escoltar música primer? A veure què sentim. Va.
No, no, vés-me'ho explicant. Vés-me'ho explicant, d'acord. Vés-me'ho explicant. Escolta, festa major a Trem, aquest dissabte, a la nit, a partir de la mitja nit, a Trem, Lleida, els Lacs en Bustó, uns clàssics, uns clàssics del pop-rock català, que continuen funcionant la mar de bé, tenen una salut de ferro, porten dècades tocant, i escolta, els tenim a primera fila, conjuntament amb la terrasseta de Preixents, uns coneguts, aquests que estem escoltant,
amb un tema que es diu desperta. Una proposta, insisteixo, aquest dissabte a Trem, per tant ja ho veus, de Olot a Santa Coloma, Santa Coloma fins a Trem, i escolta, el país, per sort, un estiu més, no ha parat de sonar música, i música feta a casa nostra. I recordem que els vam tenir amb nosaltres a la terrasseta de Preixents, que els estimem moltíssim, una abraçada, i recomanem la seva música ballable i festiva, sens dubte.
Eloi, moltíssimes gràcies, director del diaridelamúsica.com, merci per totes aquestes agendes que has ofert a la tarda d'estiu durant aquests sis divendres. Moltíssimes gràcies i fins ben aviat. Fins ben aviat, salut i molta música.
Ja a punt d'arribar a les 6 de la tarda, anem a fer la tercera i última connexió del programa amb les reporteres festivaleres de la tarda d'estiu, la CIC, la Clara i la Carlota, que les tenim avui al Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat. Bona tarda, noies. Com esteu? Què esteu fent?
Bona tarda, Georgina. Doncs estem aquí entre dos dels escenaris d'aquest festival de l'Altaveu de Sant Boi. Com us dèiem, a la primera connexió ens trobàvem a la plaça de l'Ajuntament, que es faran diversos concerts aquesta nit, com estants Daily Wednesday Leaps, i també a la segona connexió, que parlàvem amb Dorian, que tocaran els jardinets. I aquí estem, entremig dels dos escenaris, controlant les proves de so que estan fent diversos grups.
Molt bé, de tots aquests sis divendres que heu estat amb nosaltres, què recordeu, amb què us quedeu, noies? Doncs mira, Jorgina, ara estàvem parlant de tots els concerts que hem vist al llarg d'aquest estiu i recordàvem molt especialment i amb molt bon record el Costa Music Festival de Lloret de Mar, que vam veure a Boniem i a Toni Manero en directe i va ser un festival molt bonic, Carlota, per què?
Sí, sí, bé, no només, o sigui, l'actuació de Boniem va ser espectacular, no?, vull dir, vam veure uns mites de la música dance i la música disco allà en directe, no?, però a part la infraestructura del festival també era molt interessant perquè era molt espectacular tot plegat, un escenari molt gran, uns focus increïbles que realment són molt difícils de trobar a qualsevol escenari que te'n vagis, aquí a Catalunya, òbviament, a fora de Catalunya ja no ho sabem,
I... Ja ho sabreu ja. I també l'escenari en si era molt bonic, espalmetes, gespa, tauletes, un rotllo que si vols ballar pots ballar, però si vols prendre una copeta ben sentat i escoltar la música a fons, també... Exacte, també hi havia dues pantalles, feien... Digues, digues, Georgina. Us anava a preguntar, hi ha el lloc on us ho heu passat millor?
El lloc on ens ho hem passat millor, Carlota. Clar. El lloc on ens ho hem passat millor. Doncs jo et diria Bon Iem. Clar, va ser... Clar, el Daddy. Clar, aquesta cançó, no? La balles, la comences a ballar i t'animes i ja no pares en tota la nit. I els millors entrevistats, els més divertits, els més simpàtics, els millors? Els millors. Nosaltres ens quedem amb la troba Kung Fu, que van ser molt simpàtics, molt amables i molt divertits, sobretot.
Però també, Carlota, amb qui? Jo també destacaria De La Fe i Les Boles Azules, també molt simpàtics, molt divertits, molt amables. A part, va ser tot com molt ràpid, ells no s'esperaven l'entrevista, i superbé, vull dir que fantàstic. Sí, sí, molt divertits i molt agradables, també. Factor De La Fe. Alguna anècdota? Digues, digues. Alguna anècdota? Anècdotes...
Clar, això, bueno, el que passa, no?, que això és ràdio, no ens veieu, però a vegades hem començat entrevistes sense els entrevistats, i han arribat gairebé a mitja entrevista, corrents per la porta, això ens va passar amb De La Fe, Les Flores Azules, per exemple, no? Molt bé, molt bé, noies molt professionals. Més anècdotes. Bueno, no gaire, és la veritat, eh? Em comentau el tema del vent. Creu que estem concentrades amb la feina, que no tenim temps de...
Exacte, el vent, el vent que hi havia a Cadaqués, en aquest cas el festival de música internacional de Cadaqués, el concert d'Obrim Pas, que feia tant, tant, tant de vent que se'ls van caure les guitarres al terra, les cadires al terra, tot el faristol, tot el terra, pobres. Però van aguantar allà i un concert molt bonic i molt interessant en acústic d'Obrim Pas. I que havia de ser molt especial, perquè era l'últim, però ens hem enterat avui que continuaran fent més concerts arreu de Catalunya, però està bé que continuïn amb força.
Exacte, obrim pas no acabat, pel que hem vist, aniran tocant i a prop de casa nostra, per aquí al Maresme també, i bueno, tothom, animem a la gent que els vagi a veure perquè val molt la pena. Molt bé, doncs noies, noies, noies, noies, ens quedem sense temps.
La Carlota va xerrant, però em sap greu. Ens quedem sense temps. Moltíssimes gràcies. És l'últim dia, ens sap greu. Ja, nosaltres també. Però ja farem més coses i ens inventarem projectes musicals per fer juntes sense cap mena de dubte. Una abraçada, porteu-vos bé avui també i molts petons. Ens portarem bé. Us trobarem a faltar. Petons a tots. Que vagi bé. Quin perill aquest parell.
dir que esteu sentint el Driving Too Fast de Wednesday Leaps, els que obriran avui aquest festival altaveu de Sant Boi. Fins ara! Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Quim Ortí i Mont Carvajal. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha reconegut haver mantingut una conversa amb el president de la Generalitat, Artur Mas, tot i que no n'ha volgut donar detalls.
Rajoy només ha explicat des de Rússia, on ha assistit a la cimera del G20, que treballa per mantenir un projecte d'unitat a Espanya. Es una conversación más de las que ha podido producirse. Estamos ante un asunto que es importante para todos, es importante para los ciudadanos de toda España, es importante, por tanto, también para los ciudadanos de Cataluña.
De la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que està compromès amb la consulta sobiranista prevista per al 2014 i també ha reconegut haver mantingut converses amb Mariano Rajoy però ha assegurat que no han donat freta.
Tres persones han mort avui en accidents de trànsit a les carreteres catalanes. Un camioner ha mort a Santa Perpètua de Moguda, al Vallès Occidental, en xucat amb un altre camió. I dues persones més han perdut la vida a la ribera d'Urgellet, a l'alt d'Urgell, quan el coig en què viatjaven ha xucat frontalment contra un altre camió. Ha passat a la carretera C14. Una persona que viatjava en aquest turisme ha quedat ferida de gravetat i l'han traslladat a l'hospital de la seu d'Urgell.
S'han detectat dos casos més de legionela a Granollers. Des de començament d'estiu ja són 16 les persones infectades per aquesta malaltia al Vallès Oriental. El cap de Medicina Interna i responsable d'infeccions de l'Hospital de Granollers, Jordi Coquet, confia que el brot estigui controlat avui mateix. Com que aquesta malaltia té un període d'incubació que pot oscilar entre dos i deu dies...
o seria d'esperar que cap cas no iniciés símptomes a partir del dia 6, o sigui, a partir d'avui, amb la qual cosa, si passem uns quants dies, menys que una setmana sense nous casos, el brot es podria considerar per acabar.
Encara no es coneix el focus de la infecció, però l'Agència de Salut Pública continua la investigació i ha ampliat el radi d'actuació per prevenir l'aparició de casos nous. El curs escolar començarà dijous vinent amb 20.000 alumnes més que el passat, però amb el mateix nombre de mestres, 63.000. Malgrat això, la consejera d'Ensenyament, Irene Rigau, assegura que baixarà el nombre d'alumnes per aula. El que sí que hem fet ha estat...
compactar més els grups per poder, però no incrementar la ràtio, com heu pogut veure. És un element de programació, és afinar els mecanismes de programació. Molts de vosaltres ens deien, però per què tanqueu una escola o tanqueu una unitat a tal poble?
Rigau afirma que hi haurà com a màxim 25 alumnes per aula a primària i 30 com a màxim a secundària. L'auca del Born, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, s'estrenarà el pròxim dijous i servirà per inaugurar el Born Centre Cultural. Serà el primer acte del tricentenari a Barcelona i es podrà veure fins al 28 de setembre. Jordi Casanovas recrea una obra, La vida i la gent del Born des de finals del segle XVIII, XVII fins al XVI del 1714. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes. Final de l'etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya que ha passat íntegrament per Catalunya. La prova ha començat a Valls i ha finalitzat a Castelldefels. El guanyador ha estat el francès Warren Barguil amb 7 segons sobre el grup d'escapats que l'acompanyava i 2 minuts i 43 segons sobre el pilot. A mitja etapa ha abandonat el ballesar David de la Cruz per una lesió al genoll. L'italià Vincenzo Nivali continua líder de la prova mentre que el català Joaquim Rodríguez és cinquè a 2 minuts i 33 segons.
Segons demà, 14a etapa entre Vaga i Andorra de 155 quilòmetres. El Barça d'envol, jo avui la Supercopa d'Espanya a les 8 del vespre a Valladolid contra el Naturhaus La Rioja. El blaugrana Sergei Rutenga diu que no s'han de confiar si volen guanyar el títol.
No podemos tranquilizarnos mucho ahora y tampoco relajar. La temporada es larga y nos quedan muchos partidos. Tenemos que estar concentrados y la verdad que este título es lo que hemos querido traer desde cuando ya se informó que vamos a jugar ahí.
L'equip Laurana aspira a guanyar el títol per setzena vegada i arriba a la cita després de proclamar-se campió del món de clubs. L'equip femení dels Falcons de Sabadell, de tenis taula, competirà a la superdivisió per primera vegada a la història. El club ballassar ha adquirit la plaça que deixa vacant al Casanenc, club que ha decidit prescindir...
Notícies en xarxa.
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Falten uns 20 segons per ser les 6 i 6 de la tarda. I comencem el tercer bloc d'aquesta última tarda d'estiu d'avui divendres 6 de setembre. Avui hem parlat de la meva estimadíssima ciutat. Ja sé que sóc una mica pesada, però és que no hi puc fer-hi més. Hem parlat d'aquesta festa major de Sabadell de 4 a 5 de la tarda. De 5 a 6 de la tarda hem parlat de l'Altaveu de Sant Boi, aquest festival.
que s'està donant terme avui i demà de projectes com el concert. Hem parlat de l'Invictro de Vic, que ens diu adeu, i hem fet aquesta agenda musical amb el nostre company Eloi i Maric del diaridelamusica.com. I ara aquest tercer bloc, aquest bloc de 6 a 7 de la tarda, el farem i el dedicarem cada dia, com hem fet durant tots aquests dies i avui també, a descobrir una nova població de Catalunya a través de la seva gent.
i dels seus vincles amb l'exterior. I per fer-ho ens acompanya el nostre company Joan Salicru. Bona tarda, Joan. Bona tarda, Georgina. Deia que m'he fet pesada amb Sabadell i feies que sí amb el cap. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. No, però està molt bé, home. Som de Mataró, tots de Sabadell, hem passat per 120 pobles i ja està. Això és Catalunya, cap problema, no? I tots els pobles ens han agradat. I a tots d'ells hem trobat alguna coseta que ens ha emocionat i ens ha impactat, eh? Absolutament, sí, sí.
Molt bé, doncs mira, últim poble de la tarda d'estiu d'aquest 2013 és Esplugues de Llobregat. Correcte, també estem a la comarca del Baix Llobregat, perquè fa un moment parlàvem de Sant Boi, doncs mira, molt a propet. Esplugues de Llobregat, el gentilici de la gent que viu a Esplugues és Esplugui i Esplugina. N'hi ha 46.726, per tant avui sí que parlem d'una ciutat...
Doncs grossa, que està agermanada amb dues poblacions, una d'Andalusa, que és Macael, i una d'Alemanya, que és Arensburg. No té ràdio municipal i la seva web de l'Ajuntament és esplugues.cat. Molt bé, Joana, no t'ho ha pagat, et sap greu, això? Home, comença a acabar això, sí, sí. Molt bé, molt bé, doncs res. Intentarem deixar-ho ben amunt, però. Absolutament. Vinga, doncs cap a Esplugues. Anem-hi.
La porcelana buscava una ànima dintre teu, i això era com buscar papallones blanques sobre la neix.
Joan, avui ens introduïm als plugues parlant de la ceràmica, perquè es veu que el passat industrial de la ciutat està molt vinculat a aquesta activitat. Doncs sí, efectivament. Per recuperar i divulgar aquest passat, disposa la població de dos centres dedicats a la ceràmica, Can Tintoré i La Rajoleta. Per saber-ne més coses, parlem amb la Roser Vilardell, que és directora d'aquests museus de Can Tintoré i de La Rajoleta. Roser, bona tarda. Hola, bona tarda. En primer lloc, parla'ns d'on estan situats aquests centres museístics i del seu entorn.
Ja que esteu dedicats a descobrir poblacions de Catalunya, m'agrada que em deixis aquesta pregunta, perquè d'alguna manera els dos espais museístics estan emplaçats al carrer de l'Església.
i podrien ser l'inici d'un recorregut pel centre històric, un centre històric d'esplugues que és molt inèdit. És fantàstic, és un lloc fantàstic. Està a l'entorn de l'església, de l'església parroquial de Santa Magdalena, i està rodejat d'antigues masies pairals, amb un carrer Montserrat que baixa i que sendeix fins al parc dels torrents, i són espais plens d'encants,
inclús fent el punt de partida des dels museus d'Esplugues, passaríeu pel monestir de Montsió, on, si anéssiu l'últim diumenge de cada mes, podríeu visitar un claustre gòtic, que és un claustre gòtic que ha estat itinerat dues vegades. La primera, originàriament, estava al carrer Montsió de Barcelona, al costat del Portal de l'Àngel,
Al segle XIX es va traslladar la Rambla a Catalunya i als anys 40 del segle passat va venir aquí a Esplugues. Llavors, és d'aquells llocs, d'aquests espais que són bastant desconeguts. I a més, a part de visitar el claustre gòtic, pots veure també un edifici que era a Can Casanovas que va ser reformat de la manera modernista. I a partir d'aquí pots anar continuant i pots fer aquest recorregut
on a més podeu trobar els tallers i la casa i la residència de l'escultor Xavier Corberó.
i amb un conjunt de magies i de patrimoni molt inèdit i molt singular. Jo en dono fe, eh? Sí, Joan, tu hi has estat, eh? És un indret... Recordo que vaig anar, crec que era per Nadal, o un temps així de fred, i donava la impressió d'estar en una mena de conte de fades. Era un diumenge al vespre, em sembla, per tant, un dia molt tranquil·let. Era un lloc increïble, que pensaves... Ostres, sembla que estigui al Pirineu, d'alguna manera, allunyat de la civilització, i en canvi estava allò, tocant a Barcelona. I tant.
Som a la gran ciutat i és un espai molt desconegut. Per tant, la Roser no només ens recomana aquests museus, sinó que ens recomana fer tota una visita per uns espais bonics i que els hem de tenir en compte. En tot cas, però, parlem de la ceràmica, que com a activitat principal ja no és present a Esplugues, però sí que va ser un motor econòmic important en el passat. Parla'ns de la rajoleta.
Bé, a veure, d'entrada comentau ja que els orígens industrials d'Esplugues, com molt bé estàs comentant, estan lligats a la ceràmica, però és una activitat que ha desaparegut completament del municipi. D'alguna manera, aquests dos espais que estan relacionats, perquè els dos tenen en comú que tracten de ceràmica arquitectònica, doncs pretenen d'alguna manera reivindicar
aquest passat de la població que, d'alguna manera, va projectar la ciutat. En aquest cas concret hi hauria el cas de l'antiga fàbrica Pujol i Bausis, que avui el recinte està reconvertit amb el Museu de Ceràmica La Rajoleta, que era el nom popular que la gent coneixia a la fàbrica, i que, tot i que és un espai provisional,
actua com a centre d'interpretació de la història i la producció de la fàbrica i forma part dels 25 museus que formen part del sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i que pretén intentar explicar
un capítol important de la història de la industrialització de la ceràmica al nostre país. S'ha de dir que aquesta fàbrica Pujoli Bausis, com deies tu, que popularment es diu la Rajoleta, a finals del segle XIX era el centre de producció ceràmica més important de Catalunya. Jo ja no m'atrevaria a dir important, però sí m'atrevaria a dir més emblemàtica, en el sentit que era una fàbrica que en l'època que estàs dient, que era l'època d'esplendor del modernisme,
doncs artistes i arquitectes, el mateix i Gaudí, doncs tenia relació amb la fàbrica. Perquè van ser proveïdors, eh? Van ser proveïdors de Rajoles, de Gaudí, de Domènec de Montaner, de Puig i Cadafal, per tant, tots els grans del modernisme. Sí, però no només proveïdors, sinó que alguns d'ells fan dissenys ceràmics.
Amb els catàlegs de la pròpia fàbrica pots veure que hi ha arrembadors que estan dissenyats pel propi Domènech i Montaner, o pel Dallitzar, o artistes com l'Adrià Gual o l'Alexandre de Riquet. No eren només edificis modernistes com pot ser el Palau de la Música, el Parc Güell, l'Hospital de Sant Pau, són edificis
que no vol dir que tota la ceràmica sigui de la rajoleta, però sí que hi ha producció de la fàbrica. És a dir, és una fàbrica que va aconseguir estar present en molts d'aquests edificis importants i il·lustres que hi ha arreu de Catalunya, sobretot de modernisme. Roser, has explicat que ja no se'n fa de ceràmiques plugues. Amb aquest passat que teniu, ningú s'ha animat a tornar-ho a activar?
Doncs mira, des del punt de vista industrial no, però la ciutat, amb aquesta ànsia d'intentar mantenir aquests lligams amb la ceràmica, sí que hi ha elements de la ciutat que ens ho lliguen, i és una mica el present que tenim. Esplugues, des de l'any 1986, celebra un certamen internacional de ceràmica,
des d'ara no recordo l'any, em sembla que era a finals dels 90, doncs es va convertir en via anual, i d'alguna manera aquest certamen internacional ens retorna una mica aquest lligam amb la ceràmica. I les peces que han estat premiades, que ara ja és un bon fons, doncs algunes d'elles estan ubicades
amb una antiga fàbrica que va ser la darrera en funcionament, que és la Baronda, i allà també hi ha una petita exposició permanent d'aquestes obres premiades. Finalment, Roser, perquè se'ns acaba el temps, si anem a la Rajoleta, què hi podrem trobar en aquests moments? Bé, doncs, igual com a Can Tintorer, podríeu trobar la col·lecció de Rajola de Mostra, que seria preindustrial, que seria un recorregut estètic de l'evolució de la Rajola,
A la Rajoleta podríem trobar, a part de la producció, d'elements de producció, de modernisme, de ceràmica modernista industrial, hi ha uns forts singulars i espectaculars que la fan únic. Tenim uns forts enterrats que tenen 9 metres de profunditat, tenim un fort de reflex metàl·lic que sembla ser insòlit,
Hi ha uns forts d'ampolla que era de l'època del Grés i que també, d'alguna manera, té un patrimoni especialment traduït en el tema dels forts que el fan un element singular.
Molt bé, doncs, Roser Vilardell, directora dels museus de Can Tinturer i la rajoleta d'Esplugues de Llobregat, moltes gràcies per haver-teix la trucada de la tarda d'estiu i haver-nos ajudat a explicar això, aquesta tradició de ceràmica i ceramista i que segueix, que amb diverses coses seguiu fent des d'aquí Esplugues. Gràcies i bona tarda. Gràcies, Roser.
La teva entranya és plena de vent. Una brisa de matx amb petes de rosa d'aire innocent.
Tot el teu pos és un recipient a punt per ser un pler d'aigua. Doncs en diguem aquesta dona de porcellana, perquè parlàvem d'aquest passat històric de la ceràmica amb esplugues de Llobregat. Sí, sí, ja ho dic bé, ara no sé què anava a dir. Sí, senyora. Joan, continuem parlant d'esplugues, però ara de la seva història, oi?
Sí, t'hauries d'imaginar que canta l'Edith Piaf, interpretant la marcellesa, l'estat en sentit. Ah, sí. Exacte. Molt bé, Joan.
Com ho sabies que sonaria l'Edith Piaf? Perquè ho posa el guió. Ara m'has deixat, és molt perduda. Ara que ja és l'últim dia ho podem explicar, perquè el guió diu, ara sonarà la marcellesa. Molt bé. Bé, escolta, doncs l'Edith Piaf interpretant la marcellesa, ja ho saps, una cantant francesa molt important, cantava jo també de No riem, no riem, una cançó que va fer molta fortuna, i posem la marcellesa perquè aquest seria el nostre imne, podria haver estat el nostre imne,
en Cots dels Segadors, volem dir, si no haguéssim aconseguit expulsar els francesos durant la Guerra del Francesc. El que fem ara és repassar un dels episodis claus d'aquest conflicte de la Guerra del Francesc a principi del segle XIX que va transcorrer a Esplugues de Llobregat. Per descobrir com es va viure aquest episodi...
històrica a Esplugues, perquè la Guerra del Francesc es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes de Napoleó. Doncs ara explicarem què hi té a veure Esplugues. Saludem la Marta de Planell, que és coordinadora tècnica de l'Arxiu Municipal d'Esplugues. Bona tarda, Marta. Hola, bona tarda. Des del punt de vista estratègic o geogràfic, per què va ser tan important l'enclavament d'Esplugues durant la Guerra del Francesc?
O sigui, per dir-ho, de la crada dels sencers també ha sigut per altres esdeveniments que ha tingut. És en l'aspecte geogràfic. Espluga es compta amb la muntanya de Sant Pere Martis i per la seva alçada i proximitat de Barcelona és un punt clau perquè des d'allà es dominava Barcelona, part del Baix Llobregat fins a arribar al riu. I per tant, des de punt podien controlar com anaven entrant i era un punt estratègic.
Molt bé. I a part, doncs, podria dir que Sant Pere Màrtir, clar, un cop has passat Sant Pere Màrtir, podries anar cap a Sarrià i també cap a Valllidrera, o sigui, que era un punt que també era com de fugir, de marxar cap a l'altre cantó, ja més cap al Vallès. Molt bé. Hi ha un episodi fonamental d'aquesta guerra del francès que va transcórrer Esplugues. L'episodi aquest va tenir lloc el 14 de febrer de 1814. Què va passar, Marta?
Sí, ara ja estem al final de la guerra i ja tenim que Barcelona està setjada, ens interessa treure els francesos d'allà que marxin i llavors es va decidir que el general Cupons i altres responsables
es reunissin per decidir com fer-los marxar. I llavors s'ha trobat amb documentació que en aquella data es va tenir lloc una conferència. Una conferència seria la reunió per decidir a veure quines estratègies o cap a on anirien per poder-los fer fora. I aquesta conferència o aquesta reunió va tenir lloc
a un espai físic, diguem, que ara ja no existeix, que se li diria Can Rosàs. I allà era on estava un general, el general Henry Clinton, que era d'anglès, per tant era un alien nostre per fer fora els francesos.
Molt bé. I aquest general Clinton, si no estem errats, comptava amb 12.000 homes esplugues, no? Això era molt en contraposició amb els habitants que tenia esplugues en aquella època. Molt. Bé, no tenim l'edat concreta, del 1814, però sí que tenim d'abans de la guerra i de després. O sigui, abans de la guerra tindríem un 600 i pico d'habitants i després de la guerra, clar, 463, per ser exactes. Vull dir...
que si estem al voltant d'unes 500 persones que parlin 12.000, és un nombre que costa d'assumir de dir on s'estaven. I deu haver-hi episodis curiosos vinculats a això, no? D'aquest fet en concret no tenim gaire informació. Sabem d'aquesta trobada que el Clinton, el general Manso, que també era molt reconegut amb tot el desllobregat
i un altre que es deia Serfil, i cadascú estava ubicat a diferents llocs, o sigui, era responsable de tropes diferents en diferents llocs. O sigui, si el Clinton estava a Esplugues, el general Manso estava a Sant Andreu del Palomar, que llavors era un municipi, i el Serfil estava a Serrià. I llavors, clar, cadascú des del seu punt va anar avançant cap a Barcelona. Llavors, clar, concret no, però tenim així d'informació...
Arrel del general Cupons, que era el capità general de Catalunya, portava un diari de tot el que anava fent i cap on anava i tot. I la gràcia és que tenim el recollit, que sabem que és la torre d'en Fosàs, que a través de la seva vinguda des de Vic, que llavors estava a Vic el 1814,
fins a arribar aquí a Barcelona, cada dia per on passava, on era, fins i tot la descripció del paisatge, i d'aquí l'interessant, aquesta trobada d'aquest document, que en realitat està, no en tenim l'Arxel Municipal, però està a la Real Academia d'Història de Madrid, per si a qui m'interessa que trobarem els d'acords d'aquest esdeveniment.
I que documenta, per tant, aquests fets. El març de 1814, quan el rei Ferran Setè torna a Espanya, s'atura a Can Rosàs i saluda aquest general Clinton, el que abans al·ludies. Parla'ns de Can Rosàs. Encara existeix aquesta finca? No. Bé, dic no i sí, això és una contradicció. O sigui, ara es pot dir que ningú em coneix com Can Rosàs, clar, amb la guerra també els amos li han marxat i li va quedar abandonat.
fins que no va passar els nous propietaris i ho van a jardinar i ho van cuidar, és quan va canviar, diguem, a una altra branca familiar. I llavors, per tant, Can Roses venia de Joaquim Espalter Roses, que era el segon cognom, però el coneixem com el Roses, i els nous propietaris que van venir es deien de cognom Vidal. I per això, diguem, ara ho coneixem perquè és Can Vidalet. I per Can Vidalet, doncs, per qui no sigui, diguem, d'Esplugues, doncs, Can Vidalet és un barri d'aquí al nostre municipi,
també d'un nom, per si algú li sona, que és una parada de metro de la línia 5, a Can Vidalet. I aquí ara hi ha... O sigui, Can Rosàs formava part de l'actual parc de Can Vidalet. És un parc municipal, que la gent, jo ens animo a que vagin allà i es passegin, puguin veure el llac, no deixin de la vegetació, fins i tot dels jocs que hi ha, però és un gran parc, es pot dir que és el parc més gran que té espluga,
i que va ser parc a partir de l'any 1973 i oficialment es va inaugurar 75 però és un parc municipal que tothom pot anar a visitar-lo i passejar i fins i tot pensar com estarien aquestes tropes sota els arbres visquent per allà amb aquestes grans extensions que es poden veure Marta, recorden tots aquests fets? Esplugues, és a dir, és una cosa sabuda i hi ha espais on es faci referència a això o és un fet anecdòtic que queda molt desapercebut?
Sí, desapercebut, perquè fins i tot nosaltres no el vam descobrir, per dir-ho d'alguna manera, fins que no ens vam assabentar d'aquests fons que hi ha a la Real Acadèmia Història de Madrid. O vam trobar així darrere d'un historiador que va fer una recerca i mencionava esplugues i llavors per això...
Vaig anar i recollir la informació, però fins aquell moment no ho sabíem. Teníem coses de les trupes franceses, que es disparaven, algunes milícies els havien pres les armes que tenien, anècdotes de matances molt locals,
però s'han recollit a nivell rural, i llavors, doncs clar, no se sabia, o sigui, s'ha descobert relativament fa poc, en el sentit que vam fer una conferència, o sigui, l'arxiu va organitzar una conferència, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, i llavors vam donar-ho a conèixer. Però la gent, això, Can Rosat, s'ha anat perdent. I ara, doncs, ho volem tornar, diguem, a donar a conèixer, i si em deixes d'aprofitar la circumstància, ja ens farà el 19 de novembre...
a través de les activitats que fan l'àrea metropolitana dels parcs, fan diferents activitats, i el 19 de novembre, que és un diumenge, a les 11, de 11 a 1, es farà una conferència donant a conèixer aquesta evolució d'aquestes propietats i com ha anat succeint. Llavors sabrem com va passar d'aquest rosàs amb aquests rivals fins convertir-se a parc.
Molt bé, perfecte. Doncs Marta de Planell, coordinadora tècnica de l'Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat, moltes gràcies per haver-nos ajudat a explicar aquest episodi històric al voltant de la Guerra del Francesc, que vau córrer aquí a Esplugues i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu-siau. Gràcies, fins ara. Adéu-siau.
No us moveu, tornem ara mateix. Fins ara. La xarxa de comunicació local.
Un poble en un minut, amb Joan Pau i Narejos. Avui, Altafulla, comarca, Tarragonès, població, 4.964 habitants.
El més destacat... Jo em quedaria amb la Vilaclossa. Fèlix Alonso, alcalde d'Altafulla per Alternativa Altafulla Entesa. La Vilaclossa és un nucli medieval murallat que molta gent no desconeix. La curiositat... Perquè la gent no sortís al carrer de nit durant l'època del contraband, Altafulla es van divulgar moltes llegendes sobre bruixeria. Destaca l'existència d'una bruixa en concret, la bruixa suïceta, que vivia en una cova. El darrer cap de setmana de juny sempre feien la fira de les bruixes. El tema pendent...
El tema pendent és la resolució d'un conflicte territorial entre Tarragona i Altafulla. Eduard Virgili, d'Altafulla Ràdio. Des dels anys 80, Altafulla reclama que el riu Gaià faci de frontera natural entre amb dos municipis per evitar complicacions administratives. I és que el terme de Tarragona engloba part del nucli d'Altafulla. Fins i tot ara, des de la capital, es demana anar més enllà, una frontera tocat del Club Marítim Altafollec.
La xarxa amb l'any espriu. És l'hora que la nació que aspira a ser-ho s'elevi a la categoria d'espriu. Yo estoy absolutamente dedicado a mi pueblo catalán, a mi nación catalana, a mi lengua y a mi cultura. La xarxa de comunicació local amb l'any espriu.
La frase del dia per Xavier Bru de Sala, comissari general de l'any Espriu. El catalán, como individuo, es hombre de realidades. La colectividad catalana es idealista.
Xavier Brudasala parla de Salvador Espriu. Jo de tota l'obra d'Espriu, si en diuen a mi, personalment, no recomanar pels altres, la mística. Un home tan enfonsat s'aixeca amb les paraules, amb la càbala i amb la metafísica, es construeix un altre jo amb les seves ruines i aquest jo arriba al cim de la mística, que la mística és potser la més elevada de les experiències humanes, i arriba amb unes pinzellades i en uns moments i arriba.
Quan l'esperit humà s'eleva tant per damunt de si mateix, sigui qui sigui el que t'hi estira cap allà perquè hi ha arribat, em produeix la més gran de les emocions i de les admiracions. La xarxa de comunicació local amb l'any espriu.
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Dos quarts de set de la tarda. Última mitjoreta de la tarda d'estiu d'aquest 2013. Aquesta temporada sentíem el Goldman. De fet, el sentim de fons el Goldman.
d'Ill, Sant Marquebreta a les veus i aquesta maraca que tant ens agrada i que sempre ens indica com poder arribar a algun d'aquests indrets que estem coneixent avui. Avui hem parlat de Sabadell, de la seva festa major de 4 a 5 de la tarda. De 5 a 6 hem parlat de Sant Boi i del seu altaveu que està vivint avui i que viurà també demà. I ara aquesta tercera hora estem parlant d'Esplugues de Llobregat i en Joan ens explicarà com arribar-hi.
Doncs sí, mira, si aneu amb cotxes, Pluges es troba a 9 quilòmetres de Barcelona, si arriba per la Ronda de Dalt prenent la sortida número 12. Si veniu des de Tarragona, si pot arribar per l'AP7, per l'autopista i també per l'autopista C32, el trajecte en aquest cas és de 93 quilòmetres.
En autobús hi ha diverses línies dels autobusos metropolitans de Barcelona que tenen parada a esplugues de Llobergat, com per exemple l'EP1 i l'EP2. Des de Barcelona també s'hi pot anar amb metro, amb la L5, línia blava, baixant a Can Vidalet. Abans ens parlaven del parc de Can Vidalet, doncs també hi ha metro. I amb el tram, el qual té diverses parades Can Oliveres, Can Clota, Pont dos Plugues, La Cerdana, Montesa i Sant Martí de l'Air. No hi ha tren, però amb la comunicació que tenen, sobretot des que hi ha tram, tot s'ha de dir, jo crec que estan ben avestits.
Sí, de fet, una xarxa de transports metropolitans de Barcelona. És a dir, Esplugues cada cop és més una mica les afores de Barcelona. Ara em mataran, eh? Perquè odiaran que digui això. Però els transports així ho indiquen, no? Vull dir, es van ajuntant aquestes poblacions. Tot i així, estem veient que Esplugues té una personalitat pròpia, uns paisatges propis. Arregla-ho ara, arregla-ho. Ho estic arreglant com puc.
Però tu deies, ja has estat, és una població bonica que hem de visitar. No, és veritat, t'ho juro que et poses en aquest lloc que ha explicat la primera entrevistada, la Roser, i és al·lucinant. No hi ha gens de soroll, és com si estiguessis en un lloc màgic. Més faltava que caigués neu i arribés un pare noel. Ai, que bonic, doncs ho haurem de fer, una altra excursió pendent. Gràcies, Joan. Tema 2.0, avui, Whatsapps de la Terra d'Estiu. Ja sabeu que ens ha agradat molt comptar amb vosaltres, les vostres opinions,
els vostres missatgets que ens heu estat enviant al 617-329-887, 617-329-887. I avui, per exemple...
I avui, per exemple, tenim un whatsapp de la Mireia que diu... Us trobarem a faltar bona feina. La Mireia, no ho sé, mira, és bonica. No sé si la coneixem o no. Jo no. Però ens agrada que ens ho digui, no? Home, i tant. Agraïts, doncs, a la Mireia i a en Jordi que diu... Avui tots a Barraques. Clar que sí, suposo que aquestes Barraques de Sabadell que estàvem dient. Aquest crit que has fet, eh? Avui tots a Barraques. És el que es diu, és el que es diu. A Sabadell es diu això. Així dieu això? Sí, ens veiem a Barraques. Es diu això, sí. I res, al Twitter, que per fi hem arribat als 1.150 seguidors...
Sí, senyora. Vèiem una crida ahir i abans d'ahir crec que estàvem demanant aquesta xifra. Estàvem a molt poquets i hem aconseguit arribar als 1.150. La veritat és que a les últimes hores hi ha hagut una quantitat de tuits i de retuits d'ahir de Sant Saloni, que et recordes que la festa era superactiva, la colla dels Montsenys i la colla dels Montnegres.
que també tenen Twitter propi, ens van retuitejar, han tirat el programa també, una quantitat de tuits fantàstics, la gent de concert.com també, que han vingut fa una estona al Festival d'Altaveu, ara ens acabava de retuitejar l'Ajuntament d'Esplugues, explicant que estem fent aquest programa en directe, és a dir que, vaja, més cobertura, impossible avui. Estem contents, eh? Arroba, la guió baix tarda, encara teniu...
mitja horeta, i bé, teniu tot el que vulgueu per dir-nos el que vulgueu, que no desapareixerem del 2.0. I res, també tenim un Facebook, on trobareu tots els nostres continguts i fotografies dels artistes, de l'equip, de la gent que hem format i que hem fet possible aquesta tarda d'estiu, facebook.com barra la tarda en xarxa. I res, seguim endavant, perquè ja ens estem emocionant. Anem-hi, va, anem-hi.
Fly me to the moon Let me play among the stars Let me see what spring is like on Jupiter and Mars In other words Hold my hand In other words Baby kiss me
Joan, seguirem parlant d'Esplugues i de la seva història, però avançarem una mica en el temps i ens aturarem a la guerra civil i sabrem per què estàvem sentint aquest fly me to damunt de Sinatra, un lligam de l'Ariadna Vázquez. Exacte, Déu-n'hi-do, aquesta cultura musical i cinematogràfica que té que ens va posant aquí missatges subliminals.
Mira, la muntanya de Sant Pere Màrtir, de la qual també al·ludia la nostra primera entrevistada, que està situada dins el parc de Coixarola, allà, en aquesta muntanya de Sant Pere Màrtir, s'hi va instal·lar una bateria antiaèria per defensar-se d'aquests atacs aèris de l'exèrcit de Franco, i per això aquesta qüestió de... Del fly, del volar, dels avions. Exacte. Per saber més coses d'aquestes bateries antiaèries que es van instal·lar en aquesta muntanya de Sant Pere Màrtir, parlem ara amb la Marta Maragall, que és gestora i tècnica en patrimoni. Bona tarda, Marta.
Hola, bona tarda. Quan es va instal·lar aquesta bateria antièria a Sant Pere Màrtir i quina funció tenia? Sí, mira, aquesta bateria es va construir durant els anys, entre el 1936 i 1937, es va construir perquè es va crear un organisme, una junta de descència antièria davant dels imminents atacs de l'aviació italiana i alemana,
I a una sèrie de llocs i localitzacions de Barcelona o Bajo Grat es van construir bateries antièries, matralladores antièries, etcètera, etcètera. Sant Pere Màrtir va ser un dels punts que, juntament amb el turó de la Rovira, el Carmel, es van construir dues bateries antièries. Es va construir a finals del 1936 i 1937. Aquesta bateria, concretament, està formada per tres bases de canó, són circunferències,
d'uns 6 metres de diàmetre, perquè us imagineu, i al mig hi ha un cercle concèntric amb una sèrie d'encaixos on s'encaixaven les matralladores. El Sant Pere Màrtir no només va tenir la bateria antièria, sinó que sobretot la importància que té és que es va convertir en un centre d'observació antièria de Barcelona. Va haver-hi una comandància, comandant pel comandant Manuel Tagüenya, i una sèrie de dipòsits amb municions. Per tant,
La seva funció era bastant important, ja que Sant Pere Màrtir no només està encarat cap a Barcelona, sinó que està encarat també cap a la muntanya del Garrat, i d'aquesta manera els imminents atacs a l'aviació italiana es podien vigilar amb més rapidesa.
I per tant avisar de forma amb ràdio o el que fos per avisar la gent que hi hauria un bombardeig. Hem dit abans l'exercit de Franco, és veritat que qui feia els bombardejos eren les tropes italianes, més aviat. Exacte, sí, sí, sí. Va ser efectiva aquesta instal·lació de la qual estem parlant, aquesta bateria antiària de Sant Pere Màrtir? Aquestes medal·les incògnites que hi ha al voltant d'aquesta bateria, segurament, i després de diverses recerques documentals, no es va ser efectiva, tot i que hi ha molts testimonis orals en la recerca que s'ha fet, que sí que se'n recordaven...
sentir els canons, però segurament el que es pensa és que els canons i les matralladores que anaven destinades a Sant Pere Màrtir va haver-hi un moment que les estratègies mateixes de la guerra van fer un canvi i segurament es degueren traslladar cap altura de la Rovira i altres punts necessaris a la defensa, com podien ser Montjuïc, a la façana litoral. Però sí que sobretot és important que es va mantenir com a punt d'observació de la defensa antiaèria, tot i que no es fessin servir, hi havia una comandància i un comandament de soldats.
No es va fer servir per ús estrictament militar o bèl·lic, sinó per informar. Allà també hi havia una sèrie de reflectors, un fonolocalitzador, que era un aparell que localitzava les zones dels avions. Per tant, va estar en funcionament. Pràcticament tota la guerra, fins a finals de gener, el mes de gener, el 1939, la comandància hi va ser-hi. Què es conserva en l'actualitat d'aquesta bateria antiaèria? Es conserven de les tres bases de canons, se'n conserven dues senceres,
Una, està partida per la carretera que arriba al cim, per tant no es va poder recuperar, i es conserva el que us comento, una paret circundant de formidor i al mig es conserva la circunferència i la base on s'encaixaven els canons. Aleshores, el 2006-2007, l'Ajuntament d'Espluga, juntament amb el Memorial Democràtic, el que va fer va ser recuperar una mica la zona, museïtzar-la una mica, es van col·locar una sèrie de plafons...
I ara és una zona visitable. Es fan una sèrie de visites guiades, el primer diumenge de cada mes, i on s'expliquen, a part d'altres coses, una mica el seu funcionament i per què existien, i una mica el que us estic explicant, perquè la gent ho conegui. Marta, tu hi veus aquest interès, en aquesta bateria antiaèria? Sí. La veritat és que des que vam començar les visites el 2010, no ha parat de venir visitants, no ha disminuït, o s'ha mantingut, o fins i tot hi ha hagut.
hi ha hagut almenys de visitants, i la gent quan coneix l'existència d'aquesta bateria, perquè hi ha molta gent mateixa d'Esplugues que no ho coneixia i que ho coneix quan ve a la visita, i quan coneix no només la bateria, sinó una sèrie d'esdeveniments que també existien al voltant d'aquesta muntanya, perquè aquí, en aquesta muntanya, hi havia existit també una ermita, després una fortificació, i bueno, és un punt estratègic i de domini de la plana de Barcelona i del Baix Obregat que transcorre durant tota la seva història, i una mica expliquem tot això, no?
I la gent, la veritat és que una vegada que ve i ho coneix queda molt encantada i una mica, sobretot, ens ha funcionat molt boca a boca. I quin tipus de públic teniu? De tot. Des de familiar fins a gent gran, sobretot, que vol recuperar una mica aquesta memòria històrica. I ara, l'any i mig últim, dos anys, sí que és veritat que hi ha hagut un augment de gent jove. De joves, entre 20-30 anys, que es comencen a interessar una mica per aquesta part de la memòria nostra.
I sí que hem notat una mica d'augment en aquest sentit. Fantàstic. Tenim entès que el proper 28 de setembre fareu una visita que englobarà el Turó de la Peira a Barcelona i també Sant Pere Màrtir a Esplugues, com dèiem. Per què aquesta experiència? Mira, perquè vam pensar que com que fèiem visites guiades tant a Sant Pere Màrtir com al Turó de la Rovira, que també se'n fan, això gestiona el Museu d'Història de Barcelona...
vam pensar que podíem aprofitar aquestes jornades europees de patrimoni i fer una ruta que ajuntés i expliqués una mica tota aquesta defensa interèria que es va col·locar als turons més elevats del parc de Cullcerola, perquè la gent entengués una mica la visió genèrica i global d'aquesta defensa, perquè si no la gent o va a Sant Pere Màrtir o va a Altura de la Rovira, però no tenen aquesta visió general.
Molt bé. Doncs Marta Maragall, gestora i tècnica en Patrimoni, moltes gràcies per haver-nos ajudat a explicar també aquest episodi històric d'esplugues de Llobregat relacionat amb la Guerra Civil i com s'aprofitaven les bones vistes que teniu en aquest cas per fer la guerra, que no és una cosa gaire agradable, però bé, també és interessant d'explicar-ho. Moltes gràcies, Marta. A vosaltres. Gràcies. Gràcies, Marta.
Django, have you always been alone? Django! Django, have you never loved again?
Estan sentint la banda sonora de Django, no sé si és un regal o no de la nostra companya, Ariadna Batquet, però és una pel·lícula d'un dels meus directors preferits i una pel·lícula que m'agrada molt, m'encanta, l'he vist ja no sé quantes vegades i res, ho haig de dir, perquè mira, ara ja pel que queda... Pel que queda ja ho diem tot, vinga, doncs. Ja està, ho diem tot i vinga. A la dècada dels 60, es van crear uns importants estudis de cinema als Estudios Balcázar, on, entre moltes altres coses...
si van rodar westerns com aquest Django, aquesta pel·lícula. Exacte, és curiós pensar en western rodat aquí a Esplugues de Llobregat. Per parlar-ne, aquí tenim el nostre expert en cinema, en Jesús González, impulsador de projectes com Hotel Elèctric o Cinema Català, que ens ha acompanyat ja en altres ocasions i que avui també s'acomiadarà gairebé amb nosaltres, però serà la penúltima secció. Jesús, bona tarda. Bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. A veure, feies que no amb el cap, quan dèiem el dels westerns, no és ben bé així?
No, Django. Quin Django estàs parlant? Del Django del Tarantino? Jo he vist els dos. He vist l'original i el del Tarantino. El del franconero, no? Sí, sí. Està rodada a Ollo de Manzanares, que és Madrid. Ah, no, no, no. Ella deia que és western. Western.
Ah, vale. No estem parlant de la pel·lícula, no. Bé, clar, perquè és que, esclar, resulta que de tot això de l'espagueti western i dels westerns aquests tronats, doncs aquí en sabem molt o en tenim molta tradició perquè, a part d'Almeria, avui venim a explicar un cas molt espectacular, molt desconegut. No, però parlant de la banda sonora com a western, no de l'escenari del plató que la va fer possible. Vale, vale.
Anem pels estudis del càcer, també anomenats Espluga City, no? Sí, Espluga City. Espluga City va ser un invent dels anys 60, ja ho he explicat ara. En els anys 60 hi havia l'Espaghetti Western, por un punyada de dolores, la pel·lícula potser més emblemàtica, que és el 64.
I és una pel·lícula que es va rodar entre Madrid i Almeria. És un Sergio Leone, estem parlant de paraules majors del cinema, encara que hagi... Bé, amb Clint Eastwood, eh? A més a més, encara que hagi passat per aquest western, la gent té la idea que és una cosa cutre i tal. Però hi ha pel·lículons immensos, eh? I un és per un punyador de dòlares, eh?, per exemple. Però aquesta pel·lícula, diguem, va propiciar...
que a la península se'n fessin més estudis. Després del de Ollo de Manzanares, que té un nom massa curiós, que està a Madrid, i que Django, la primera pel·lícula en la que es basa, la de Tarantino, també es va rodar allà, va ser molt usat, no? No n'hi havia prou. I van fer els desplugues i després van fer tres almeria. O sigui que Espanya es va convertir en una mena de factoria de l'espaqueti westerns
en una varietat que als pluges li deien gazpacho western. No sé si això és algo que en el moment li deien gazpacho western o no, o ara, però bueno, té una certa gracia perquè el gazpacho tampoc no és molt català, vull dir que tampoc acabo d'entendre... Sí, home, sí, el gazpacho ja és tan català com el pan tomaca. Bé, bueno, però en tot cas suposo que anava per Almeria, eh, el tema del gazpacho. Doncs això, el Paco Alcázar, que tenia una productora, que era la Producciones Alcázar,
doncs feien pel·lícules, pel·lícules d'època, en els anys, sobretot, 50, 60, van fer moltes produccions d'època d'aquestes així, una mica franquistes, d'aquestes d'estiuari espectacular, de cosets espectaculars, i quan van veure que l'espaquete western triomfava, van dir, doncs, ostres, muntem aquí, en els estudis d'Esplogues, un poblat, no?, un poblat de l'oest, i així, i dit i fet, van fer un carrer de 120 metres de longitud, amb cases a cada costat,
amb el salón, amb l'oficina del xèrif, amb un hotel, amb el correu, no? Vull dir, amb totes les coses típiques de l'OES. I realment, si mireu, si busqueu fotos per internet, que hi ha, hi ha molts vídeos, a més a més, és espectacular. És que és un poble de l'OES, eh? És a dir, si ho volem veure per internet i anem a YouTube, per exemple, si posem esplugaciti...
Ja surt, directament. Mira, ho vaig a buscar. Estudios Balcázar ni cal, perquè és més conegut per Explocar City. I aquí s'hi van fer moltes pel·lícules i amb noms importants, eh? Vull dir, no tant com a directors. De directors sí que hi va passar, per exemple, el Pere Portavella, el Jacinto Esteves, Jaquín Jordà, en Vicente Alanda... Directors una mica de certa anomenada, però a nivell d'interpretació hi va passar gent com, per exemple, Charles Weyer...
el Robert Taylor, la Carmen Sevilla, en Juliano Gemma, en Lex Baxter, la Capuchín, que va ser una actriu que en el seu moment tenia molta fama, l'Ernest Bognin, el Klaus Kinski... Vull dir que la gent que va passar per Esplugues va ser gent d'un nivell bastant important als anys 70. El que passa és que algunes pel·lícules han passat a la història i d'altres eren produccions de segona...
de tercera, per aprofitar, ja que teníem aquí els janets assajant, doncs gravem la pel·lícula a veure què surt, però vaja.
El més important és que es fes servir i que funcionés, no? No que es creés un plató western al mig d'Esplugues i que allò es quedés mort. Van tenir molts problemes perquè Esplugues no és el lloc ideal per fer un poblat western, principalment perquè no hi ha cap desert ni cap zona que s'hi assembli. De fet, estava al costat del cementiri i una de les parts del carrer amagava amb aquestes façanes falses que per davant és el poblat.
El cementiri, sí, sí. També tenien un problema amb una xamanella que treia fum i al final em sembla que la van integrar com si fos una estació o part de l'estació i així si sortia fum semblava el tren. Vull dir, van haver de jugar molt amb els inconvenients del terreny perquè els plogues no és el desert d'Almeria, de tavernes. Però tot això, és a dir, aquests estudis van tenir funcionament més enllà, oi, d'aquesta època que estem parlant?
Abans, perquè aquests estudis van tenir un telègic final, hem portat un clip que ho recorda, a veure, fins als anys van estar funcionant per fer pel·lícules d'època, jo què sé, de Juana la Loca, de coses aquestes que en l'època franquista agradaven, no? I el règim, sobretot. I després, a partir del 64, és quan comencen...
a fer westerns. Van fer... Potser en un any en feien 25, o 26, vull dir, clar, tot això igual ni en conservem còpia. És el que deies abans, ja que ho tenien muntat i que tenien l'engranatge ja a anar fent, doncs... Anaven fent. Anaven fent pel·lícules. Aleshores portaven un artista d'aquests internacional, tipus el Charles Boyer, el Borne, no el qui sigui, feien la pel·lícula de western i aprofitaven per rodar una mica més i feien una altra, no? I clar, algunes han passat...
i d'altres ningú se'n recorda d'elles, però en l'any 71 van decidir que l'autopista de Barcelona a Madrid passava pel mig del poble d'Esplugues, perdó, del poblat de l'oest Esplugues, i van haver-lo de traslladar, però finalment van decidir que havien d'ampliar l'autopista, i ara el que posarem és un tràiler, un trosset de l'última pel·lícula que es titula, le llamaven Camarida,
que a la mirada i on t'expliquen que cremaran el poble, perquè és el que van fer. Van incendiar el poble per destruir-lo i convertir-lo també en una pel·lícula molt espectacular. Per tant, l'última pel·lícula rodada, eh? Sí, sí, l'última, l'última. Incendiem-ho tot i adeu. Exacte. Boníssim. Perro sarnoso! Os he dicho que no me toquéis!
Ya te dije que ahora no podías ir al banco. Esta mujer la vimos nosotros. ¿Por qué no nos explica lo que ocurre en este maldito pueblo? No ocurre nada. Habría que volar el pueblo. Solo una taza de cobardes. Ah, pues. Si hay que volarlo, puede usted contar conmigo.
Què està passant? Ui, anava pronta, què està passant? T'has espantat amb el micro, eh? Pots comptar, pots comptar. Però ja estaven en plan destructiu, eh? Sí, aquí hi ha una mena de baratge de cops de puny amunt i avall i espectacular. Genial. Una història de pel·lícula per acabar aquesta secció, Jesús, eh?
Sí, sí, bastant espectacular. Molt bé, doncs, Jesús González, que és impulsor de projectes com Hotel Elèctric o Cinema Català, moltes gràcies per aquestes tardes que has vingut aquí a ajudar-nos, també a explicar alguns detalls de la història del cinema a Catalunya i, en general, que han estat molt interessants, també. Gràcies a vosaltres per convidar-me i, bueno, quan vulgueu. Fins ben aviat, segur que farem més coses. Vinga, gràcies. Adéu.
I per tancar aquesta tercera hora parlarem amb una dona brasilera que viu a Esplugues de Llobregat des de fa 31 anys, Joan. Doncs sí, és la Geniana González i la saludem ara mateix. Bona tarda, Geniana.
Bona tarda, Janaína. Janaína. Ja-na-ína. Molt bé. Ens agrada molt dir-ho bé. I Gonzàlves sí que ho hem dit bé, no? Sí. Janaína, Gonzàlves. Molt bé. No l'havies sentit mai. Quin nom és en català o en castellà, Janaína? Bueno, no entenc traducció. No té traducció, eh? Doncs mira, encara millor, més únic. Escolta'm, Janaína, d'on ets tu exactament del Brasil? Com? D'on ets? D'on vas néixer, del Brasil? Mato.
Del Mato Grosso. Mato Grosso del nord, em sembla, perquè abans era un únic estat i ara s'ha dividit en dos estats. El sud hi tenim el bisbe Casaldàliga, del qual vam parlar també fa uns dies, Mato Grosso del sud. Què et va portar a Esplugues, Geneïna? A Espluga, el meu marit. El teu marit? Sí. Però com te'l vas trobar? Vas venir tu aquí? El vas trobar a prop de Madrid.
El vas trobar a prop de Madrid? Sí. I vau anar fins a Esplugues per aquelles d'Esplugues? Sí, vaig venir a Espluga per despedir-me, per tornar al Brasil, i aquí em va quedar. O sigui que no vas tornar? No, no vaig tornar al Brasil. Molt bé. I et vas quedar també enamorada d'aquestes vistes, d'aquest centre històric que fèiem referència al principi d'Esplugues. És tan bonic com dèiem o no? Sí, sí, és preciós. Hay que ver, porque es muy maco.
Això va ser el primer que et va sobtar quan vas venir aquí a Esplugues o no? No, altres coses. Altres coses? Quines altres coses? Bueno, la relació amb el meu marit, que va ser una cosa molt intensa. Després van venir els nens, que també va ser alguna cosa molt gran per mi. I, bueno, miqueta a miqueta, doncs m'hi vaig enamorar d'Esplugues. I com és de diferents Esplugues d'allà on tu vens, de l'estat de Mato Grosso?
Bueno, es que no vaig viure a Mato Grosso. Vaig néixer allí, però no he viscut allí. Ah, val, i per tant... He viscut a Goiás, després vaig estar a Brasilia, i després a Agil de Janeiro, i, bueno, després a Portugal, i després aquí a Barcelona. És que és difícil fer-te aquesta pregunta, però, bueno, diguem-ne, grans diferències entre Brasil i Catalunya, diguem-ho així. Moltes, moltes diferències. Moltes. Què tenim que no tinguin ells? És com l'aigua i el vi, diferent. Com l'aigua i el vi. Sí.
I amb què et quedes? Home, me quedo aquí. Tinc ganes de tornar al Brasil perquè allà és molt maco tot. És a terra on ets nascut i tinc molta ignorància del Brasil. Me quedo aquí. Aquí estan els meus fills, està el meu marit i està tot. Està la meva vida aquí. Et quedes aquí però sí que enyores Brasil, doncs. Sí, molt, molt.
Això ho teniu, no?, els brasilenys, els portuguesos, el record de la terra es tira molt, no? Sí, Emma, suposo que vosaltres també, si vaig viure a algun altre país, passaria ho mateix.
A mi segur, però hi ha gent que no, hi ha gent aquí que és molt capaç d'adaptar-se, no? Que se'n va a un lloc i s'hi troba com peja a l'aigua i potser ja no se'n recorda ni d'on t'hi viu, però tu sí, eh? Això és una mica difícil, eh? No recordar d'on viu, sentir on ha nascut, és una mica molt difícil. Jo també ho crec, però hi ha gent que ho viu així. En tot cas, què t'anava a preguntar? Jordina, on t'estàvem? Ara m'he perdut.
Doncs que ella té aquest record de Brasil, que li tira molt, però igualment es queda a viure a Esplugues on hi té la seva família. Ja sé que li anava a preguntar, però hi tornes sovint a Brasil? No, no he anat mai. Bueno, per dir que no he anat mai, fa cinc anys vaig anar a Uruguai a veure el meu fill, que estava allí per una beca, i hem anat a un poblet de Brasil, que està a frontera Uruguai i Brasil, no?
Un carrer era uruguai, un altre carrer era brasil. Ho va tocar, però no vas anar fins al que era casa teva. No, no. Era un poblet que no n'hi havia ni siquiera una llibreria. I per què no has tornat, si no és indiscreció? Home, per factors econòmics i altres factors.
Molt bé. Molt bé, doncs, Geneïna, molt interessant aquesta enyorança que tens de Brasil. Tothom li demanem, en aquesta secció, que ens digui una cançó que li recordi el seu país o la seva arribada aquí. Quina cançó has escollit tu i per què? La Festa do Interior. És una música que es tracta de la Festa de Sant Joan, que també fa la Festa de Sant Joan, que és molt maca, i allí és molt maca que aquí.
Per què? Què es fa? Què es fa? Que això no ho sabem. Allà la festa d'allí és, bueno, con la foguera, porque allí es invierno. Sí. Per Sant Joan allí es invierno. Llavors, pues, realmente se caldeja de la foguera, la esbeguda calenta, i hi ha música. La música, sobretot. I és una cosa molt maca. I què és el que sentirem, com es diu exactament?
Com? Com es diu el que escoltarem, Geneïna, exactament, no? Festa do interior. Festa do interior, és veritat que ho has dit. Molt bé. Doncs, Geneïna González, moltes gràcies per haver tès la trucada a la tarda d'estiu. Que vagi molt bé a Esplugues, a Brasil, allà on te siguis, i, evidentment, recordant la teva terra. Gràcies per haver tès la nostra trucada. Moltes gràcies a vostè. Gràcies, Geneïna. Adéu. Adéu.
Fins demà!
Bona nit.
Estem sentint aquesta festa d'interior. Joan, que ens demanava la Janiana, des d'Esplugues, i que ens deia que això, festes en Joan, grossa, però tot i que sigui hivern, no té res a veure, no passa res, eh? Però interessant, no? Perquè, clar, aquí fem una foguera, però total fa calor. En canvi, clar, si allà ha fred, no? És més interessant, això. Sí, sí, sí, molt. I aquesta música, què és?
És una música per tu, jo crec, eh? Sí, no, no, jo crec que és aquesta festa d'o interior, aquesta samba brasilera, que bé, que ens l'han posat perquè fem un adeu ben divertit i ben festiu, no? No, però la cassona no és la pasta brasilera, no? Sí, Joan, sí. Ara t'ho explico, ara t'ho explico. Gràcies per acompanyar-me a aquesta tercera. Molt bé, ja m'ho explicaràs, doncs.
Joan, ens veiem molt aviat en altres projectes. Molt bé. I moltíssimes gràcies. Un plaerazo ha estat. Vinga. Que vagi molt bé. Gràcies.
Doncs fins aquí la tarda d'estiu d'avui i d'aquest 2013 que ens ha dut a Sabadell, Sant Boi de Llobregat i a Esplugues de Llobregat. Així acabem el nostre recorregut per aquests 120 pobles de Catalunya que hem fet a través de les seves festes majors, la seva música i la seva gent. Moltes gràcies per ser amb nosaltres. Ha estat un plaer acompanyar-los en aquestes tardes d'estiu i els desitgem el millor per aquest nou curs que ara comença a les vies de so Carles Capella, Marc Fernández i Marc Maristany a la redacció i producció.
Vicky Cajigas, Ariadna Uller, Carlota Borrell, Clara Esparrac, Maria Selcromaltes i Efren García també ens han ajudat a fer possible la redacció del programa d'avui, els companys de Ràdio Sabadell i l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Moltíssimes gràcies. Fins molt aviat. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Quim Ortí i Mont Carvajal. Protecció civil ha activat el Pla Inuncat per pluges intenses. El Vallès Oriental i el Bages estan patint en aquests moments fortes tempestes. Els bombers de la Generalitat treballen aquesta hora en tres focs provocats per la caiguda de llams. Són a Mollà, a Sant Fruitós i al pont de Vilomara. A Castellnou han caigut 19,6 litres per metre quadrat en mitja hora. La pluja facilita les tasques d'extinció, però són ruixats intensos, intermitents i locals. No hi ha ferits.
Coneguem ara més detalls d'aquesta parella elèctrica i de com evolucionen els ruixats. Servei Meteorològic de Catalunya, Esther Batalla, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, Esther, digue'ns com evolucionen els ruixats que estan afectant el Bages, com dèiem, i el Vallès Oriental, cap a on avancen aquestes tempestes.
Doncs aquestes empestes en aquests moments estan perdent intensitat, cada vegada seran més febles i de moment estan avançant cap a la zona allà de la Selva, Gironès, Pla de l'Estany i els Empordans, però en forma de roixats de caràcter molt feble. En qualsevol cas també se n'esperen durant les properes hores de roixats, cada cop amb menys intensitat i molt dispersos i inconexos a punts tant del Pirineu, Prepirineu Occidental, com també punts de la zona del prelitoral sud. La situació és complica, però de cara a demà,
Demà dissabte esperem precipitacions que s'iniciaran sobretot a zones del Pirineu Prepirineu Occidental durant el matí i s'aniran traslladant a la tarda, afectant a gairebé qualsevol punt i amb forta intensitat.