Ara escolta Estradiu Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just. 48.1 Ràdio Despert, 48.1 Ràdio Despert, 48.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts un dia més al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és... la penya del morro.
Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just d'aquí una estona amb la Carme Verdoid. La podeu seguir al Twitter. Carme, bé, baixa't. És a dir, Carme, bé, bé. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Podríem parlar, Carme? Què tal? Tot m'ha anat el cap de setmana? Molt bé. Sí, no? S'ha anat a la cara. Sí, a dilluns es nota que no et ve i a dilluns que no. I a tu? Avui es nota que sí que t'ha anat bé.
Bé, a més també al programa, és veritat? Sí, sí, no m'ha respost, diria tu. A mi molt bé, també. Molt bé, molt, molt. Me'n veig de la cara perquè ja reflexa. Millor. Comença aquella època, saps? Sí. Ah, és veritat, perquè... Ho recordes? És l'abril d'avui. Ah, és ja això, ja? És ja. A més, canvien l'hora, per tant, a la senyora encara et volen menys. Hi ha una època a l'any que els col·laboradors no veuen la persona que està al control número 1 de Ràdio Desvern. I aquesta època ha arribat.
No, però encara no plourà. Ah, i què? Què vols dir? Que plou no hi haurà sol, per tant no hi haurà reflex. Ah, és quan hi ha sol? Una setmana més. D'acord, no, però quan van dissenyar l'estudi no van caure amb això. Es pot baixar a la finestra. Es pot baixar a la finestra, veus allò de baixar a la parxiana de l'estudi número 1 que ara la gent que està mirant a través de webcam d'aquí una estona us l'ensenyarem, eh, allò que fem cada any i tot plegat. És ràpid el temps. Molt ràpid, Carme, no t'ho pots ni arribar a imaginar.
Bé, avui al programa, a més a més, també parlarem de televisió. Amb el David Ávila, sí, un aplaudiment per ell. Ja, diu, va fer un tuit l'altre dia que diu, diu, tot el que vols saber i el que no vols veure, no, sobre el nou programa de Buena Fuente que prepara, justament, aquí, el plató que té al Terrat, el polígon industrial, el carrer Es Pigulera, davant de la ITV.
a Sant Just. El nou programa de Buenafuente d'Antena 3 ens explicarà molts detalls de com serà i com anirà la cosa. Això serà avui el programa. I a més també ens visitarà el nostre Indiana Jones particular, el Manel Ripoll, amb la seva ja habitual història de Sant Just cada dilluns a la Penya del Morrón.
I acabarem el programa avui amb l'Arnau Cònsul, el nostre col·laborador dels dilluns de llibres, a la secció llibres pel morro, que ens explicarà llibres sobre la Constitució espanyola. Avui fa 200 anys i, a més a més, també avui és Dia del Pare. Per tant, tots els pares que ens estan escoltant, moltes felicitats. T'ho celebra? La penya del morro. No, que sàpiga no. Home, amb més morro que penya. Que podria ser, eh? O era més penya que morro.
Vull dir, mai se sap qualsevol dia... Sí, tens por? Que pargui d'aquí un dia un nen. Ai, sí. Tens quants anys i et digui Jordi. No, em dirà. Ets el meu pare. Ja sí, papa. Jo diria... Hauria de ser nou col·laborador. Jo sóc el teu pare.
En fi, vinga va, comencem amb les notícies de Sant Just. D'aquí una estona repassem alguns tuits que hi ha hagut sobre Sant Just d'Esvern. Aquest cap de setmana passat, per exemple, un incendi, a la B23, que es va declarar... Sant Joan d'Espí. Sant Just d'Esvern deia que el 324.cat i també el Nació Digital, que és un altre informatiu, doncs diu que... Segred Sant Joan. No, no, no. Mira, diu, bueno, ho podem repassar ara mateix, torna a posar la música de por.
Crema una zona de matolls a tocar l'autovia B23. El fum obliga a tallar un carril encendit mertorell a l'alçada de Sant Jordi Esbern.
Un incendi diu que va cremar ahir diumenge al migdia una zona de matolls al tocar a la B23 a Sant Just segons havien format el servei català de trànsit. El foc es va produir poc després de les 12 del migdia ahir diumenge en un descampat a tocar del polígon industrial del Pont Reixat a cavall entre Sant Just i Sant Feliu de Llobregat. Com a... i Sant Feliu de Llobregat.
Per fer-ho una mica com Pedro Piqueras, com a conseqüència del fumo carril de la P23, en sentit Martorell, s'ha hagut de tallar el trànsit, cosa que ha provocat entre mig quilòmetre i un quilòmetre de retenció a la via. Apocalíptic.
5 dotacions del bomber de la, ni més ni menys, Generalitat de Catalunya treballen en l'extinció d'aquest incendi que només calcina matols, caspes repiqueres, no sap fer les elles, i vegetació urbana. Ja està tot solucionat i tot arreglat. Vinga, d'aquí una estona repassem més tuits sobre Sant Just del cap de setmana. Ara repassem les notícies del dia amb la Carme Verdolly.
Per... per... per matoll. Per gastar.
Trobo que hi ha molta gent avui al xat de radeodesbert.com per començar aquest espai. 9 persones, ara 8. Ara ha marxat una. He dit això i fa vergonya. Vaig enfocar la Carme que segur que llavors l'audiència puja a radeodesbert.com. Carme, per quina notícia comencem avui? Comencem parlant d'educació perquè avui comença el procés de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil a 36 anys, d'educació primària i secundària obligatòria, un procés que s'allargarà fins al 30 de març.
Recordem que Sant Just l'oferta inicial de l'escola a Montserrat inclou una segona línia AP3 pel curs que ve per garantir que tots els nens i nenes de Sant Just que comencin a l'escola al setembre puguin fer-ho en un centre públic del municipi. Pel que fa a l'institut, pel primer curs es preveuen quatre línies a primer, segon i tercer ESO i tres línies a quart. Per tant, aquestes són les dades inicials. Això no vol dir que a partir d'ara sempre s'obrin dues línies directament a Montserrat, sinó que dependrà
del nombre de nens i nenes que comencin P3 cada any. A Montserrat com deien s'ofereixen dues línies que són 50 places i es calcula que a P3 hi haurà entre 12 i 14 germans. A l'escola Canigó també s'ofereixen 50 places i es calcula que ja aquest any entraran entre 15 i 20 germans i l'escola Montseny és l'única que té una sola línia i a P3 s'ofereixen 25 places, d'aquestes una desena se l'emportarien
germans i germanes d'alumnes. Per tant, doncs, a partir d'avui fins al dia 30 hi ha temps per fer aquest procés d'aprenscripció. Les bases completes, els criteris, els podeu consultar al web de la Generalitat, 3bw.gencat.cat barra preinscripció. Com sempre, el que compta més, per això ho comentàvem ara també, és tenir germans o germanes al centre. Per fer aquestes preinscripcions el que s'ha de fer és anar a les mateixes escoles directament o bé a l'Ajuntament.
Hola, bona tarda de nou, soc Pere Piqueras. Tenim més informació dels matois que va cremar ahir a la B23. El Manel Ripolla al Xatxas Riu. Des de la penya del Moro es va veure perfectament l'incendi.
Acosta a respirar, eh? Ja ho veig. Però va cremar poca estona. L'última hora, des de ràdio d'Esver, que ens acosta Manuel Ripoll. Estones perdudes, col·laborador i arqueòleg, la Pere Avorro. I fins aquí la coracció de Pere Piqueras.
Un personatge cansat aquest, eh, d'invita. Mira, gràcies Manel per la teva informació i per ampliar, eh, l'última hora dels matos que va fer ja fa 20 hores. Carme, repassem més notis de Sant Just. Avui comença, arrenca el tercer curs, concurs, perdó, Internacional de Fotografia de Sant Just. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Visca!
Donem el joc fotogràficament. Una de les novetats d'aquest any és que els participants hauran de pagar 8 euros per presentar les imatges. No el treu, treu, treu. Treu la música aquesta de bon rotllo. Què passa? Què s'ha de pagar ara? Què passa?
Per participar hi passen altres concursos, també. Sí, clar, no sé, hi ha altres llocs. Com que aquesta setmana parlarem amb ells també i et donarem més detalls, perquè després em presenta 3 imatges com a màxim. Paral·lelment, com sempre, també es convoca el tercer concurs popular, que és allò que el jurat que tria una cinquantena d'imatges es penja en les balconades de carrer a una vista i llavors la gent,
Tria la imatge que creu que el jurat guanyarà. La gente emocionada. És aquest el concurs popular. Sí, tria la imatge. De fet, aquest concurs internacional de fotografia, diem que és el tercer, i han anat guanyant força deptes. De fet, el primer cop vam participar en una cinquantena de persones, l'any passat, més de 500. Per tant, doncs, veurem quina és la resposta d'aquest any. Doncs mira, ja t'ho dic jo, la resposta serà 8 euros. Per 500, això són... 400, no? 400 o 4.000?
No, 5 euros per... 500? A veure, una cosa. 500 per 8. 5 per 8, 40. I 2 euros. 40.000 euros? No, 4.000 euros. 4.000 euros? Montem un concurs! Montem un concurs fotogràfic, nosaltres! Espera, perquè... 40.000 euros? Els premis... El primer premi és 1.300 euros. Ah, bueno, doncs us treuen... El segon... Tenim 2.700 encara per repartir... Anem a veure... El segon són 700 euros. 2.000 encara falten? El tercer, 300.
O sigui, 1.700? I hi haurà dos excéssits de 100 euros. 1.500 euros per gastos. M'agrada, m'agrada aquest concurs. Pel que fa al concurs popular, entre les persones que encertin la imatge de guanyadores es sortejarà un cap de setmana a un parador nacional. Ah, que això són els 1.500 restants. No tot quadra, tot quadra, tot quadra. Les condicions dels concursos les trobareu completes al web de la agrupació fotogràfica Sant Just, que és www.santjust.org barra AF Sant Just. Molt bé.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. En nombre de Walt Disney, Leopoldo Stokowski y todos los demás artistas y músicos cuyos talentos combinados crearon esta película, bienvenidos a... La Penya del Morro. Lo que van ustedes a ver son un grupo de artistas. Què era això? Enfla. La Penya del Morro. Hay tres clases de música. A veure. En primer lugar, la que cuenta una historia completa.
És veritat. És veritat. M'agrada, m'agrada. Luego, aquella que aunque no contiene un argumento específico, sí esboza una serie de imágenes más o menos definidas. Fa anys que no sonava això. No fa el que ha de fa 4 anys. Ah, sí? Por último, la música que existe simplemente por sí misma. Sí, senyor. Molt bé.
És la música dels índers de la ràdio, que existeix per a ella mateixa, efectivament. Vinga, va.
Tenim una altra notícia, oi Carme? Sí, un parell de qüestions, perquè parlarà demà d'un concurs que comença, i aquesta setmana acaba en el període de dos concursos diferents, i per tant doncs avisem. Demà s'acaba el període per presentar els treballs de recerca que participaran als premis de Treballs de Recerca de Batxillerat 2012. Ben vist. Un cert avant que convoca el Centre d'Estudiència i Justencs i l'Ajuntament per reconèixer l'esforç dels alumnes
de segon de batxillerat que presenten en aquests treballs de recerca aquest curs. Com sempre hi ha tres categories temàtiques, treballs d'àmbit local, d'àmbit científic i tecnològic i d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic. Jo seria aquest guàrdia. Sí, aquest tercer, que hi ha com cinquanta disciplines en una sola, perquè la gent de lletres ja ho fan això. Tot és igual, tot és lletra.
Per cada modalitat es concedirà un primer premi de 250 euros, un segon de 150 i dos excèssits de 50. Demà, per tant, últim dia per presentar-ho. Però recordem que els participants havien d'inscriure's prèviament, també, aquella preinscripció al mes de febrer. I l'altre concurs que s'acaba aquesta setmana és el de... el de Prousa i Poesia. Ah, sí, tant! Però us ho visem avui perquè, sí, encara teniu temps de pensar-hi fins a dilluns i a temps. De Prousa ho visem avui i Poesia.
organitzar el servei local de català, perdó, i aquest any compta amb la col·laboració de l'Ateneu. Epa, el nou Ateneu de Sant Just al qual li hem dedicat aquesta renovació fotografia de junta de la nova direcció de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern a la Vall d'Avers, l'única publicació mensual de Sant Just d'Esvern a la Vall d'Avers.
I està bé perquè, bueno, està bé. Hi ha la fotografia, tot plegat. També li fa una entrevista a la Romi Porradon, la nova presidenta de les SES. Se li diu adeu a Irene Pujadas. S'ha llegit molt bé la revista. Sí, de dalt a baix, tota. Me la grabo i me la poso al cotxe. Perquè la Vall d'Avers és la meva revista de capçalera.
En fi, alguna cosa més, Carme? Bé, això no ho he dit, que sí. No m'has deixat explicar gaire cosa. Per tant, recordem que hi ha diferents categories i diferents premis en funció de l'edat. De 9 a 11 anys, de 12 a 14 i després també 15 a 17 i llavors adults. Llavors, els premis van en funció de l'edat. Per exemple, els més petits rebran entre 45 i 70 euros per canviar llibres.
i la resta ja rebran premis en metàl·lic, els joves entre 60 i 80 i els adults entre 100 i 160. Ah, val, val, és que... No, no, no, és que m'he despistat, m'he despistat perquè els joves entre 60 i 80, i tenia anys, jo dic... Sí, sí, perdona, és veritat, hi ha molta gent entre 60 i 80 que és molt jove i així és com ha de ser, ja t'ho dic ara. Exactament. És el teu cas? No, perquè tinc 21, jo.
Anem a veure què va passar a Sant Just d'Esvern, al nostre nostrat municipi, el 19 de març, no de l'any passat, perquè ja diu menjar, sinó el de fa dos anys. A veure. I atenció, perquè... a veure què va passar fa dos anys. A veure, a veure, a veure, a veure què va passar, què, què. Moltes gràcies. Sí, per això a mi també. Atenció, perquè ells podien fer les inscripcions per participar al primer campionat de tenistaula. Compte que és diferent de Sant Just en un tornet que es feia el dia 24 d'abril. De moment, no sabem, el segon es va fer l'any passat i el tercer aquest any
De moment no sabem re. Avui finalitzava el termini pel 22è concurs de prosa i poesia en català per no professionals de Sant Just, és a dir, dos anys més tard. Continuem tots igual. Tot continua igual. És una secció aquesta del Remember One de Sant Just, que et demostra que tot és cíclic i que no patiu. No sempre. Que si esteu malament ara, d'aquí un temps no estareu bé segur. I al revés? I al revés. Si ara esteu bé, tranquils que demà fareu alguna cosa, no? Morireu. Ah, és broma. És broma. És broma, home. Qui es va creure això? Qui ens ho creu al final? Què dius?
Només la gent que truca a l'esquadra de matinada de programes de què et van passar coses. I atenció a aquesta notícia, fa un any t'adorarà preparar-la de Pedro Piqueras, perquè avui estem molt sensacionalistes. Fa dos anys. Fa dos anys, perdó. 19 de març del 2010, accidenta la rotonda de Walden. Ah, d'acord. Un aplaudiment.
Sí senyora, era un divendres i ens va enganxar fent la penya del morro a la tarda. Recordo que Edgar Costa va ser la primera persona que ens va enviar una fotografia de l'accident en aquella rotonda. 5 ferits lleus a l'accident de la rotonda del Walden. Avui, justament fa dos anys, poc abans de tres quarts de 6 de la tarda, un autobús que venia de Sant Joan després... És que de Sant Joan després, de debò.
Hi havia xocat amb un trenvia a l'entrada de la rotonda del Walden. El trenvia va descarrilar de manera que va ocupar les dues vies com la pel·lícula Super 8. És que hi ha aquell accident enorme del tren, semblant a bombers, dues ambulàncies, la policia local, bosses d'esquadra...
s'han desplaçat, o es van desplaçar fins al lloc de l'accident, com ha de ser, a aquesta hora, quan es va redactar la notícia, no diu quant, dos anys més tard, continuem sense saber-ho, els serveis mèdics ja van marxar perquè la col·lisió no havia provocat víctimes greus afortunadament. Segons va informar la policia local,
En aquell moment l'autobús no hi viatjava cap passatger, només hi anava el conductor que presenta algunes ferides dels passatgers del tramvia. Hi ha hagut quatre ferits lleus. Era quan hi havia accidents de tramvia i tot això era els primers anys. Com a conseqüència de la col·lisió.
La servei va trenviar lògicament cada vany nabilitat entre les parades del Walden i se'n felió. I tampoc no... És normal també, la gent també... Què passa? Ja hi ha hagut un accident senyor, una mica de paciència. De cap a l'autobús. Clar, és que de fet. La resta del servei funcionava amb normalitat fins a la paraula... Són detalls ja de fa dos anys que potser no caldria recordar. I atenció que això sí que m'ha agradat perquè diu a hores d'ara, que continuem sense saber si és una hora diferent a la d'abans o no, perquè clar no està marcat,
No és com allò del 324 que fa un seguiment aleshores, no? Diu, hi havia una petita grua. Sí, que jo m'imagino la grua, no? Perquè clar, diu, hi havia una petita grua. Diu, per retirar l'autobús de la via. I una grua, que m'imagino que és una altra més gran a l'anterior, que s'encarregava de retirar la flota del tramvia dels Reils.
Plota, quina baralla més maca. Són coses tècniques que no entenc gaire. Diu després d'aquest accident entre un tramvia i un autobús a la rotota del Walden. Tot això fa dos anys, justament avui, 19 de març del 2012.
En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just ara mateix i a qualsevol hora a radiodesbert.com i que, no, és veritat, no rigueu, i que a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, amb tota la informació de Sant Just. Fem una petita pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el David Ávila i les històries de la tele. Carme, bona tarda, gràcies.
La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant Alniu de Sant Just. Alniu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant Alniu, al carrer Josep Ençalclavé 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem.
Museu Àcbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones.
Una salutació per la gent de la penya del morro, de Ràbios Bern. Sóc el Juan Rabonet, suposo que no sabeu qui sóc. Clar, ja fa temps, ja. Jo, el que caiguen abans, el del Fuentes, estava el Fuentes, l'Alturo Valls i l'altre. Doncs jo, l'altre. Aquell. El que abans va fer aquí per la bola, aquell. El que també va fer allò de l'intermèdio, aquell. Doncs aquell. Que ara estic al Tatraneu, fent teatre, aquí a Gràcia. Sí, divendres i dissabtes, a les 10 de la nit. Sí, mira que m'he marat això per fer la promo. Una salutació a la gent de Ràbios Bern.
Gràcies, gràcies Juan Rabonet. És veritat, hi ha molta gent que en lloc de dir d'Esvern, ràdio d'Esvern diu ràdio Esvern. No passa re, ja farem una campanya perquè la gent es conscienciï. A punt d'arribar a dos quarts de sis de la tarda, continuem el programa i ho fem ara amb l'inigualable David Ávila. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal, com estàs?
Sí, sí. Escolta, el Joandre comença a dir l'última feina que va fer, a la 2, que es deia agafar-te. És veritat. No, agafar pastes, no? Ah, i agafar pastes, perdó. Sí.
S'ha descuidat de dir que era un concurs que no va durar massa. Que feia el tarrat. És veritat, és veritat. Tenia un amic que estava muntant el concurs i tal. Bueno, en fi, per cert... Veus l'homofriquisme televisiu? Sí, home. I t'homostinc tots classificats. David, per això fas la secció. Per què et penses que fas tu la secció? És la persona més friqui que coneixem a la banya del morro per parlar de televisió i televisió.
Vinga, vaja, entrem en matèria. Aquesta nit ja podem veure a Telecinco el desenllaç de la minisèrie Mirana, basat en la... amb el periodista què anava a dir? En la vida de la Pantoja.
Doncs, és que ara estic intentant assimilar la periodista i la del Pantoja. No, és que he tingut un lapsus. He tingut un lapsus important, eh, perquè realment no se m'han creuat les dos neurones que he de tenir perquè periodista i Pantoja en la mateixa frase és difícil de collar. Aquesta dona ha fet de tot i farà de tot. Possiblement algun dia la veiem enredactant alguna cosa. Ah, sí? Pot ser. No ho sé. Qui sap. De moment no. De moment no. Qui en sap?
De moment, aquesta nit volem veure la tercera part de la vida d'Isabel Pantoja. Mira, tenim el tràiler, escoltem-lo. ¿Te crees que este vestido con este color te puede sentar a ti bien con lo morena que eres? Además que el verde resalta al bello. Mamá, ¿que la dejes a ella? Esto es cine y ella sabe lo que es mejor. Pues yo no estoy dispuesta a soportar de que te saquen y sea una defesión. Ven aquí, mamá. ¿Cuándo lleva bien que pasemos la cena de mañana? Cuando quiera, ahora mismo.
Ja m'ho heu terminat o no? Sí. Fins demà, gràcies. Oh, aquest és el tràiler, eh? Sí, sí. Has reconegut una de les veus d'aquest tràiler o no? No, no, no. Doncs una de les coses que hi apareix en aquest tràiler... Sí. ...forma part del que va passar per la penya del Modro fa molt poc. Què dius, ara?
Es diu Iván Morales. Home, l'Iván Morales i tant. Autor i director de la mítica revelació de la temporada, l'obra de teatre C d'un lugar que s'ha pogut veure a l'espai La Seca a Barcelona durant uns mesos. I vam venir a visitar l'Iván Morales, l'Anna d'Argon, una abraçada si ens esteu escoltant. I surt l'Iván aquí a Mijitana? Va sortir, va sortir.
encarnava José Coronado. I José Coronado va tenir com una fer amb Misa del Pantoja. Tu has pogut seguir massa l'estrena d'aquesta miniseria o no? Sí, molt, molt, molt. És una cosa que me l'he gravat també i me la vaig posant abans d'anar a dormir per tenir un bon son, saps? Sí, segueixo molt, molt. Molt, la idea de Misa del Pantoja. Bueno, hem de dir que aquesta feria ja vam explicar fa un parell de setmanes per què es va fer, no ho tornarem a explicar.
Però hem de dir que ha sigut un gran actriu d'aviència i que ha portat hores i hores i hores parlant de la Vila Sentimental d'Isabel Pantoja amb Encarna Sánchez. Perfecte. Mira-la. Oh, Isabel Pantoja, eh? Mira, hi ha una cosa. Què?
Ha vingut a arribar el Palau Sant Jordi, mira. Ha vingut al Palau Sant Jordi a saber Pantoja? A poc, a poc. Ah, si? Va fer uns concerts de... Regalaven, les regalen, les entrades amb un pernil de l'Andrique Tomàs. Si senyor, que ho vaig veure, o és veritat, a una notícia que vam fer a Telecinco, o devia ser una d'aquestes, que regalaven pernils o entrades si comproves un pernil, no? Sí, sí, sí, de l'Andrique Tomàs. Escolta, això és marketing i el de més són tonteries, tu. Doncs mira, això.
Doncs això, aquesta nit acabarà la minisèria i properes minisèries, mirava això tot abans una mica, properes minisèries te les farà l'E5. Molt aviat podrem veure una minisèria dedicada a la vida de Carmina Ordóñez. Ah, molt bé.
T'interessa molt, eh, també. Sí, molt. No, és que portes uns temes avui apassionants, eh. No, és broma David, jo sé que això fa audiència i n'hem de parlar i jo no en tinc cap problema. Ara, jo et dic una cosa, jo no sóc expert ni amb la vida d'Isabel Pantoja ni amb la Carme Naurdoñas, molt menys.
Ni amb l'Encarna Sánchez. Ni en general la vida de les persones privades de cadascú. Que cadascú a la seva vida faci el que li doni la gana. O sigui que tampoc esperis que et doni molt de joc. Si parléssim d'alguna cosa que sàpigués, com no sé, l'origen de l'univers. Per què no parlem de tu cas per l'escola? De?
El teu pas per l'escola? El meu pas per l'escola? Quina escola era? Si, te'n recordes? Te'n recordes quan anaves a l'escola i que tenies els teus mestres i tot plegat? Si, si que me'n recordo. I si te'n vas fer? Bé, jo tinc una infància que anava molt a la meva, però bé, no recordo malament, no? Perquè ara què ve això?
Podem veure, després de la PM, Mestre. I com els va d'audiència, aquest nou programa dels nous formats de TV3? Els està anant molt bé, eh? El tema de l'anostàlgia amb l'escola, relacionat a l'escola, està funcionant molt i molt bé. També s'ha dit que el coixí que té amb la PM ajuda, però està funcionant molt bé d'audiència. Felicitava tot l'equip de TV3 per aquest espai. Demà dimarts serà la vuitena entrega,
i va tractar sobre els mestres 2.0. Els mestres 2.0? Ah, si, si, si. M'imagino que va sobre les noves tecnologies, no? La pissarra que hi ha ara a tots els col·legis i tot plegat, no? Un moment, quina pissarra hi ha als col·legis? Home, no hi ha una pissarra... jo he entès que hi ha molts col·legis que tenen pissarres electròniques d'aquestes, elèctriques.
Doncs a l'Eubic anem amb pisarra de guixos. No, però és que a l'Eubic és una universitat i parlo dels col·legis. Ara no ho sé com està, tampoc per la zona de Torelló i Vic, que és on et mos tu. Però vaja... De moment jo crec que de moment encara no anem amb guixos. Jo vaig treballar aquest estiu a Montcarral i anàvem amb guixos.
Escolta'm una mica pel tràiler del programa. Ah, sí, home, de mestres, no?, que el tenim per aquí, i que funcionarà molt bé d'audiència. A veure, escoltem-lo. Va, ara. A veure, què passa? Ai, ai, ai. De veritat, eh? Els criatures és difícil no passar-t'ho bé. Tenen a les mans el millor de nosaltres. Alguns ens van canviar la vida. Que no sabria fer textos ni les presentes. Com són?
Per mi un bon mestre és algú que obre portes. Què pensen? Passar passió per aprendre. Vaig descobrir un món. Què en pensen els nens? Ha de saber escoltar els altres, ha de ser legal. Que ells, si no som una cosa, ens ho repeteix, ens ho repeteix, ens ho repeteix. Són mestres i ens fan grans. Bé, què dir d'aquest programa, David?
Quan vam dir això, que demà dedicarà... volíem recordar una miqueta aquest programa, que des que em vam parlar a l'estrena no l'hem tornat a comentar, i a mi m'agrada. Sempre que el poso, m'hi quedo. És un d'aquells programes que em fa com una gràcia especial. No ho sé tu, però a mi està com minijoc.
Hi ha gent... Home, a vegades em dóna la sensació que és com, ostres, els mestres, no? Que bé, que bons i tot plegat. I a mi a vegades aquesta nostàlgia imposada, saps? Com de, oh, que bé, tot. Bueno, ara em fa com... Anarà a dir exactament el mateix. Hi ha gent que considera que aquest apartat dels mestres deixa de banda tots els temes de bullying a les escoles,
dels insults dels alumnes cap als mestres i que no reflecteix el món real de l'escola. Com a totes les professions no sempre tot és tan bonic com ens ho pinta. No oblidem que és una professió. No sé si faran amb altres professions això a part dels mestres però vaja...
Per cert, hem rebut un tuit ara fa un moment de la Marina Raurell, gràcies per escriure'ns al Twitter. Diu que estic enganxant la secció de la Penyal Morro amb el David Ávila. Ja m'he perdut el tema Buena Fuente. No Marina, no te l'has perdut perquè encara no n'hem parlat del nou programa que està preparant i que es gravarà justament aquí a Sant Just d'Esvern.
el plató que té al terrat, el polígon industrial i tota la pesca. Se'ns sap alguna cosa ja o no? Què ens pots explicar David? Sembla una cosa, fem l'última recomanació de la setmana i parlem de la Fenton. Sí home, el que vulguis. Vinga va, posem el tràiler de dijous. Passem el tràiler de dijous, que avui, si vaig loco avui eh, aquest és el tràiler de Alcrispin Glander? Sí. A veure.
No, es verdad. Fueron momentos que me marcaron mucho a mí, a todos los espectadores. ¿Sigues en contacto con Pepe Navarro? ¿Cómo es vuestra relación? No. ¿No sabes nada de él? Acabasteis mal.
Bueno, tú, pero tú tienes una lengua muy larga. ¿Pero si no has dicho nada todavía? ¡Perdóname, Dani! Me ha dicho que se acabamos mal. ¿Por qué? ¿Qué confianza tiene ella conmigo? Bueno, es una pregunta. Yo te admiro y estoy dejando de admirarte. ¡Vete a llorar por ahí, que te parezcas fea!
Bé, això és el Crispin Klander, el personatge que feia el Sorrentino Fernández. A esta noche cruzamos el Mississippi amb el Pepe Navarro, al final dels 90 a Antena 3 o Tele 5, em sembla que era. I després, què passa? Que torna el Crispin Klander o què passa aquí? Bé, el Crispin Klander serà el primer personatge de ficció que passarà pel col·laborador de l'Hermiguero aquest dijous. L'han volgut una mica l'estacar perquè fa com...
és quan vam seguir el programa del Mississipi i tot plegat, fa com una mica de gràcia tornar a veure aquest personatge. Com el va recuperar per celebrar els 15 anys de vida laboral a la previsió a Florentino. Aquesta gravació que escoltàvem, aquell estava al telèfon, m'imagino, o alguna cosa, no? No, no, no, no. Aquesta gravació és del programa Otra Movida.
Ah, vale, vale. I he hagut de retallar moltíssim perquè hi havia fragments no aptes per aquesta hora. Oh, t'ho agraeixo. Però se suposa que ell estava allà llavors, ell. Ah, perdona, altre movida que no ho veig. Surta per horaris, eh? Surta el Crispin Klander, el personatge, surta d'una altra movida? No, no, no. El Crispin Klander l'ha abandonat, el Florentino Fernández. Però per celebrar els 15 anys,
de vida laboral del Florentino ha decidit tornar a recuperar un dels personatges que el va catapultar a la fama. I llavors va sortir l'altre dia a una altra movida i tornarà a sortir a l'Hormigueró. Tornarà a sortir a l'Hormigueró. Però, però, però, però... De l'hora que s'ha oïdat això, que és la primera vegada que un personatge de ficció visita l'Hormigueró.
Ah, d'acord, d'acord. No visitarà Florentino Fernández si no distingue. Què ha dit? Vinga va, passem al nou programa d'Andreu Buenafuente, que ja va anunciar ahir mateix al Twitter, es va encarregar de dir que aniria a Antena 3, no sé si cap al mitjan de maig o cap al juny ja directament. Menys, menys, menys. Ah, sí? Ja puc avançar dades i tot. Ah, et pots avançar dades?
Sí, vaja, us ho explico. Mira, una altra ràdio s'ha avançat, però jo vaig anunciar aquest tuit el dijous. Sí, sí, home, sí. Un aplaudiment pel David, ja va, un aplaudiment. Va David, molt bé. A veure, explica'ns. El que no ha avançat per part de les ràdios, us diré el títol. El títol del programa es dirà Buenas noches y buena fuente.
el títol de la pel·lícula de George Clooney. Aquella pel·lícula feia referència a un programa molt famós dels Estats Units als anys 60, que em sembla que eren entrevistes, i que sempre acabava el periodista mirant a càmera dient, buenas noches, o bueno, good night and good luck. És una mica això. Per tant, el nou programa de Buena Fuente, atenció, primera dada, ja ho sabem, es dirà Buenas noches y Buena Fuente.
Primera dada. Segona dada. Serà un programa que a dia d'avui la data d'estrena serà el 15 d'abril. 15 d'abril? 15 d'abril serà la primera data d'estrena. Però això ja no? No falta ni un mes? No falta res? Sí. Aquí no res, molt aviat, molt aviat, molt aviat. L'Andreu agravarà el programa pilot en públic. Ah, sí? Molt aviat, molt aviat, molt aviat.
sotgrabaran aquest programa pilot on comptarà amb la presència dels habituals com són el Berta Romero o el José Cordacho. Aquesta vegada serà un programa setmanal però no? Serà un programa setmanal, amb actuacions musicals, amb gats, recuperada una mica l'estil del programa que feia TV3, que feia una altra cosa. Molt bé, doncs veus, ja sabem alguna cosa més. I escolta, com saps tot això tu?
Això ja t'he dit. Serà la nit dels diumenges. Ah, atenció, nova dada. Això anirà a la nit dels diumenges? Anirà a la nit dels diumenges. O sigui que ell mateix competirà contra l'altre producte estrella del Terrat, que és Salvados amb el Jordi Evole. I un altre producte estrella del Terrat, que serà Alaska i Mario. Quina? Alaska i Mario. Alaska i Mario. O sigui, el Terrat ja està caminant cap a omplir les programacions del diumenge a la nit de la tele, no? Una mica?
De moment està anunciada aquesta data, la del 15 d'abril. 15 d'abril que és d'un menjar. Però de moment, 15 d'abril, aquí de Sant Just, podem veure, segurament en directe. En directe? No se sap això encara, no? Deixem la màgia a se'l córrer. Sí, no, no, clar, perquè, home, totes coses, però no tantes, no? Potser no saben ni els mateixos, David, vull dir que... Sí, potser, potser. Vull dir que... Però això.
que es faran programes al seu estil, no variarà gaire.
Però en aquest cas, en versió central, hi haurà suposo que molts de vegades referents a l'actualitat, hi haurà 200 músicants... Bé, doncs veurem aquest programa, el nou programa del Buena Fuente, que segons ens ha pogut avançar el David amb els seus contactes, que ens ja m'explicaràs com ho fas, es dirà Buenas noches y buena suerte, perquè això encara no... No, no, no, no. Buenas noches y buena fuente. Perdó, perdó, David. No t'enfadis, home, que estava ja...
Vale, vale. Buenas noches y buena fuente. Bé, tenim més coses de tele, sí, no? Telecinco prepara una sèrie sobre el Capitán Alatriste amb Juan Diego Voto com a protagonista. Sí, bueno, te'n recordes de la pel·lícula Alatriste? Sí, que sortia el Vigo Mortensen, que és l'Aragorn del Senyor de los Anillos parlant en castellà. Que, bueno, més que castellà era com una més clàssica
argentino raro, així profund, perquè... però vaja, la pel·lícula més cara fins al moment, en aquell moment, de la història del cinema espanyol, eh, a la trista, cuida-ho. Després va arribar a cobrar i va rebentar... va rebentar tots els records. El techo jamás nunca ha visto. Sí, s'ha de dir que bueno, això, Pelicín que vol portar a terme aquesta sèrie, s'ho estan plantejant, però tenen un...
Tenen com una mica de por perquè l'última sèrie de gran pressupost que han fet, que és la fuga, no els ha funcionat i en breu acabarà la temporada i no renovarà. Però també tenen por perquè, a la trista, l'única vegada que fan més per televisió va ser un fracàs rütum d'audiència, va ser un 8% d'audiència. I això de la Fincor fa bastanta por. De tota manera, tenen aquest projecte en mà,
I un dels protagonistes per portar a terme aquesta fèrie és el Juan Diego Voto. Va, doncs queda dit. Alguna cosa més sobre l'atriste, la versió televisiva? No, ja el tindríem aniquilat. Això és això. Una nena que canta i fa por. Ah, perquè ara parlem de la sèrie Entre fantasmes.
Perquè Telecinco també està preparant l'adaptació d'aquesta sèrie, no? Nord-americana espanyolitzada, podríem dir. Sí, Telecinco torna a provar sort amb un remake, i tot i el fracàs de l'adaptació del Xif, la cadena està rodant el Dom de Alba, de vegades la sèrie nord-americana entre fantasmes. I aquesta vegada estarà protagonitzada per Fàtrica Montero. Em sona? Sí, em sona, però ara mateix no li poso cara.
Bueno, había sortido a los hombres de Paco, yo soy de... Patrícia Montoro va, per la búsqueda del Google imagines. I Martin Rivas, de El Internado, i ara molt popular per l'anunci de l'OES. Ah, sí? Sí, sí, sí. No has sentit a parlar de l'anunci de l'OES? Sí, home, l'he vist, l'he vist, la va ser un canyí, no? Així com... L'he vist surt en aquest anunci. Ah, sí?
Sí, sí, sí. Ell és el de l'Eldeso, no sé què. Ah, d'acord. De l'Eldeso, de les totes, no sé, d'acord. Doncs, que no darà vida, el doctor Parles Codera. Aquesta sèrie és una coproducció entre Telecinco i Disney, ja ens explica la història de l'Alba Rivas, és la noia que hereda els poders de la seva àvia, el bo de poder contactar amb els desperits i, a més, haurà d'ajudar-los, ja que aquests van morir amb assumptes pendents i necessitaran tenir un repòs ater i trobar la llum al final del camí. És de bona sèrie?
No, no, no, no, no. I a Disney i al darrere m'he dit que no. Clar, per això anava a dir que aquesta música no quadrava amb l'esperit de la sèrie. Una cosa molt ràpida també. Telecinco està preparant una sèrie de comèdia amb Alexandra Jiménez.
I vol tornar una mica els orígens d'Amèrica de Família i tot. Vinga va, anem tirant perquè si no no tindrem temps. Belén, Rueda i Fran Perea retroben a La Luna, el misteri de Can Lenda. Després de Los Serranos, no? Van participar junts i ara estan fent això, però Antena 3. Sí, guaita. Si abans et deia que la fuga, la sèrie d'Antena 3 i la sèrie de Telecinco no ha funcionat, a Ledo, la sèrie històrica, tampoc ha funcionat i tampoc renovarà.
I la substituta d'aquesta sèrie serà l'una, el misteri de Calenda, que fa una mica com també volen tornar aquells aires de misteri que tenia l'Internado. Te'n recordes de l'Internado? Sí, i tant. Doncs mira, volen tornar a agafar una miqueta aquests aires amb la productora Globo Media, que hi farà pel darrere. I és una sèrie que està portant una entrada per donant rueda, com ja ben bé tu has dit, i una resvera de Olivia Molina i Fran Perea.
de retrobar amb la Belén Rura després de coincidir a Los Serranos. Aquesta sèrie barrejarà el misteri amb els homes llocs i tot plegat. Molt bé, doncs queda dit. No deixem entrar a tres, ja que tenim més notícies de la seqüela d'Hispània que es titularà Imperium. Què vol dir, que són els mateixos personatges, que és com una mena d'Espinov, això o què? Això sí, com una espècie d'Espinov.
Antena traig la productora Dambú, que és la que ha fet Gran Hotel, portaran a terme Imperium. És un spin-off d'Hispània. La fèria d'Hispània, no sé si l'has seguit. No, però ha sortit el Lluís Omar. Sí, sí, sortia el Lluís Omar. Doncs en aquesta fèria el protagonisme caurà, a diferència de l'altre, d'Hispània, la fèria es recaurà en dues famílies romanes molt poderoses i en què l'arrogant Prató Galba tornarà a Roma sense poder ni uno.
Aquesta sèrie tindrà com a protagonistes en Lluís Omar, Laura Garrido, Pepe Sánchez, l'Alvira Mínguez o la Paula Prendes. Bons al·licients per enganxar-se. Abans d'estrenar-se aquesta sèrie, Antena 3 té pendent de metre tres capítols d'Histònia, en els quals es veurà el desenllaç d'aquesta sèrie per enganxar amb l'Espinoz. Aquesta sèrie és caríssima. Cada capítol té un cost de 500.000 euros,
L'estudis xinè-xità de Roma. L'estudis xinè-xità mítics, de les produccions de moltes posicions de Hollywood i Europees. S'han gravat allà, els estudis de Roma xinè-xità.
Atenció, Emma Villarassau torna a TV3, la gran Emma Villarassau, la nostra, la de tots TV3 també, amb un telefilm fent de periodista en l'adaptació teatral de l'obra Desclasificats. Volant TV3 vol portar a terme l'obra Desclasificats, que va triomfar la capaçada tècnica del Teatre Villarroel, i tindrà una versió televisiva de la mà de TV3 i les productores Focus,
i Animal Funds, jo estarà dirigida per Joan Brigat Vic i Gadel Folc. Els protagonistes d'aquesta miniscèrcia seran Mabel Arafau, Pani Sevilla i el mateix Gadel Folc, que repeteixen en els papers protagonistes. De què va la sèrie? Doncs mira, la miniscèrcia tracta d'una periodista anomenada Sílvia Utges, que entrevistarà el màxim matatari del país.
Sort que aquestes coses a Catalunya no passen eh. Quan la Mònica Tarrivas ha d'entrevistar Artur Mas no passa tot això. Vaja, dic jo.
els paral·lelismes amb la Sílvia Utges i la Mónica de Rios, i tothom ja els ha vist una miqueta, però l'Imbas i l'Adafawa han intentat dir que no. Home, què ha de dir? És una sèrie que fan per TV3, res a veure amb el que fa. Per cert, acabem amb una altra minissèrie avui que està preparant TV3 sobre el bisbe Pere Casaldàliga.
Eduard Fernande farà el bitx de Pere Casaldàliga a una minisseria anomenada El descalç sobre la Terra Vermella. És una minisseria coproduïda per minoria absoluta, la productora del Toni Soler i el Paco Escribano. Macià contra companys, que va guanyar el millor telemovie als Premis Gaudí, per cert.
És veritat, és veritat. Si vols fem després una mica de repassada dels premis Gaudí, si dóna temps. Dels premis Gaudí? Ah, i dels premis Gaudí dels premis Apping? Ah, sí, sí, sí, sí. Perquè, a més, ara ho comentarem, però l'Alan Fàbregas, que és el realitzador del programa Opera amb taxants,
Van guanyar, van guanyar en la seva categoria, el vam entrevistar el dia abans, li vam donar molta sort, i ens alegrem molt que el genés ve, perquè a més a més també en aquell programa hi ha l'Anna Gulló, que és una ex-col·laboradora de la Penya del Murro, i està en tasques d'ajudament de realització i producció, o sigui que enhorabona a tot l'equip d'Opera en taxants, que va guanyar, va guanyar, va guanyar, un aplaudiment per ells. I a l'Adam Fàbregas també, que és el realitzador del programa i és Sant Justenc.
En fi, parlàvem d'aquesta minissèrie, ara repassem els premis d'Àping amb el David. Parlem de la minissèrie aquesta de TV3 sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga. Vols reflectir una mica la visa del bisbe quan va marxar al Brasil al poble que ha perdut el guió. Ho tens aquí apuntat? Pots ajudar-nos? Sí, això és São Félix d'Araguaia, a Brasil.
doncs reflectiran molt bé com van fer la vida... Escolta, David, quan et passa això, que et passa a vegades, què passa amb el guió? Sí, perquè dius que l'he perdut. És com un expedient X, no? T'ho explico. Jo tinc un ordinador portàtil que la bateria està una mica cascada.
I de cop i volta veig que em fa la fontallada negra. I he d'anar corrent a buscar el cable. Ah, estàs buscant el cable ara o ja no? I ara s'està reiniciant. Està reiniciant. Molt bé. Molt bé, molt bé. Però avui el cable no està reiniciat. Ja, ja, ja. No, David, és que no es pot estar per tot, eh. Ja t'ho dic. No es pot estar per tota la vida, eh. No es pot estar davant de l'ordinador i enxufar-lo cada vegada que has de fer la secció. No es pot...
Jo no dir això, que aquesta ministra de moment encara no estan fets i jo me'n vaig recordant. Aquesta ministra està comprovida per televisió espanyola, per la televisió del Brasil i TV3 també. I raïs produccion cinematogràfica.
Això ja no te'n recordo. Perquè no, deu ser una coproducció d'allà, no? Deu ser una productora de Brasil. Com dius tu, guió dirigida per Oriol Ferrer i Francesc Escribano. Correcte. Diu que el rodatge arrenca al juny allà a Brasil, eh? O sigui que... Hem d'anar cap a Brasil, eh? Anem cap allà a rodar tot això. En fi... Sí.
Ja fem la data de la Marató de TV3 contra la pobresa. 27 de maig, diu. 27 de maig, Antoni Bassas i l'Agnes Marquès porten a terme aquesta Marató.
especial i que diuen que no s'ho repetiran més, o sigui que... Només serà una vegada a la vida i prou. Només serà una vegada a la vida, vull dir que no tindrem dues maratons al any. I l'Antoni Basas vindrà especialment des de Washington per fer-ho? Vindrà especialment, suposo que vindrà quin dia abans o més abans per intentar preparar-ho. Molt bé, molt bé. Vinga va, parlem dels Premis Upping que es van celebrar el dijous passat a la nit, que són els premi que donen els telespectadors o l'associació de telespectadors de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esgat. Sí, efectivament, òpera en taxants, com hem comentat, cosa que ens fa molta il·lusió, perquè el Ramon Jané també va passar-se per la Penya del Morro, va guanyant la seva categoria de programa, millor programa de cultural, entreteniment, una cosa per l'estil, però hi hauria més guanyadors, no? Quins eren? Mira, tenim el Pulseres Vermelles, que va guanyar el premi l'Albert Espinosa,
i el director Pau Freixas. Els diaris de televisió espanyola. Va guanyar alguna cançó sense tu de Pulseres Vermelles o no? Diria que no. Ostres, no ho sé. De teràpia de xoc. Un aplaudiment per teràpia de xoc. Un aplaudiment per teràpia de xoc. I la seva cançó... Està preparant un tema especial per la marató de... Ah, sí? Atenció, David, informa't. Teràpia de xoc està preparant un tema especial? Per la marató de TV3. Ah, sí? El 27 de maig.
Sí, dir-vos, ara quan acabem els premis ja tinc... És que perdona, és que últimament m'he fet molt fan de teràpia de xoc. Sí? Sí, sí, sí. Te'n explicaràs per què. Mira, escolta aquesta, veus la guitarra, aquesta, mira la guitarra. En fi, i què deies, perdona? Bueno, ara, doncs, dir-vos que el concurs gravat aquí a Sant Just, que trapa un milion, en parla sobera, va guanyar. La programació cultural de la 2 i la Fexta 3 també han guanyat.
Van guanyar un premi. La ministèria Marco, d'Antena 3, també van estar premiats. El programa, com tu has dit, el 30 de febrer, del Ramon Janer, també va guanyar un premi. I també va rebre una distinció, l'home del TN-73, el Tomàs Molera.
Molt bé, doncs queda dit. David, ho hem de deixar aquí. Doncs la setmana que ve parlarem de polseres vermelles. La setmana que ve parlarem de polseres vermelles? Doncs vinga, això serà dilluns que ve. David, ho hem de deixar. Moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Bona setmana. Adéu-siau. Bona setmana, bona veritat. There is no way I'm looking for a boyfriend. There is no way I'm looking for a scene.
I need to say some dough I'm a working girl, you know I'll fend the tension off I keep to myself I love my room I'm getting used to sleeping Some nights I really like to lie awake
I'm going to be contrary. Backward at school I rode from right to left. Teacher never cared for me. Preacher set a prayer for me.
Help the girl, she needs all the help she can get. I sit for hours just waiting for his phone call. I'll leave the chocolate in the fridge.
I'll play his messages Analyze his intonation Please stop me there I'm even boring myself I think of him when I'm doing the dishes I think of him while looking in the sink
Com Radio, notícies.
Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patrició. L'Ajuntament de Barcelona va tancar el 2011 amb un dèficit de prop de 500 milions d'euros. Ho ha donat a conèixer.
Aquesta tarda la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, que també s'ha mostrat confiada en tancar el 2012 amb un dèficit zero. Ajuntament de Barcelona, Pere Sanz, bona tarda. Bona tarda. Respecte de les previsions de l'actual equip de govern, quan va elaborar els pressupostos del 2012 s'han reduït lleugerament les despeses i s'han incrementat ingressos amb taxes i diners de la Generalitat. Al final, l'any passat, s'ha tancat amb uns números vermells de quasi 500 milions d'euros.
de 50 milions menys del que s'havia previst. Segons Sònia Recasens, l'Ajuntament no haurà de fer modificacions als seus números. Li permet afrontar l'exercici 2012 amb capacitat d'inversions, que li permet afrontar l'exercici 2012 amb una capacitat de solvència, li permet, per tant, no haver de redreçar
passos fets de manera important, i això li dona una credibilitat que estem valorant de manera molt important. L'estalvi brut de tota manera del 2012 va ser d'un 5,4% per sota del 13% de l'estalvi del 2010. A l'abril, l'Ajuntament decidirà si aposta janguany pel dèficit 0, com ràdio l'Ajuntament de Barcelona. El govern català ha convocat per dimecres d'aquesta setmana els sindicats per negociar el pla d'ocupació per als funcionaris.
D'aquesta manera l'executiu fa cas a la petició dels sindicats que han demanat més temps per parlar d'aquesta qüestió. Recordem que els sindicats es van oposar al pla presentat divendres pel govern català i que entre d'altres mesures obria la porta a trasllat geogràfic de 45.000 funcionaris
així com també la retallada d'un 15% d'ajornada i sou a més de 6.000 interins. L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha separat per primer cop amb èxit a Catalunya dues ciameses unides pel fetge i l'abdomen. El codirector del programa de cirurgia fatal del centre, José Luis Peyró, ha explicat que ara poden fer vida normal.
Els he vist esta manana, tenen les herides impecables, estan molt bé, i la col·legografia post-operatòria està també perfecta. La previsió és que aquestes nenes ara ja estan separades, són individuals i no han tingut cap complicació immediata, no la van a tenir en el futur, esperem. A partir d'aquí estem super satisfets amb el resultat i van a poder tenir vides individuals.
La intervenció es va fer fa 20 dies quan només tenien 6 mesos. Una de les dues armes utilitzades en el tiroteig d'aquest matí en una escola jueva atolosa de Llanguedoc a França i que ha causat la mort de 4 persones és la mateixa utilitzada la setmana passada en un atac que va acabar amb 3 militars francesos morts. Així ho han explicat fonts de la investigació donant validesa per tant a la hipòtesi exposada hores abans pel president francès Nicola Sarkozy.
Ens criden molt l'atenció les similituds del modus operandi en el drama d'avui i en el de la setmana passada. Però s'ha d'esperar a tenir elements més precisos de la policia científica per confirmar aquesta hipòtesi. Sigui com sigui, la prudència és la regla.
Les mateixes fonts també han indicat que la moto que l'agressor ha fet servir avui per fugir del lloc dels fets és la mateixa que es va veure a la zona de l'atac de la setmana passada. Per tant, tot apunta que l'autor és el mateix. El govern central assegura que la Constitució avala les reformes que l'executiu ha estat duent a terme. Ho ha dit el cap del govern central, Mariano Rajoy, des de Cadis, en un dels actes oficials per commemorar els 200 anys de la Constitució del 1812, la coneguda popularment com la Pepa.
Com ràdio. Es pot.
Bona tarda, us parla David Amador. El ciclista suís Michele Albassini ha guanyat en solitari la primera etapa de la volta a Catalunya de 138 quilòmetres amb sortida i arribada a Calella. Albassini, que ha entrat per davant d'Antoni de la Plaç, és el primer líder de la prova. El suís reconeix que l'etapa de demà amb sortida i arribada a Girona, amb 161 quilòmetres, serà molt dura i que ara no pensa en mantenir el mallot. El objetivo de tener la malla
i després, demà, serà una tapa duríssima.
No me pierdo la faca, se pierde la malla. En futbol el Barça s'entrena aquesta tarda a declarar el partit de Lliga de demà contra el Granada. Els blaugrana sonarà a 8 punts del Madrid després de l'empat dels blancs contra el Malaga. L'Espanyol juga avui davant el ràssing de Santander a Cornellà al Prat a partir de les 9 de la nit, en l'enfrontament que tanca la jornada 27 de Lliga primera. Si guanyen els blancs i blaus empataran a 39 punts amb Bossa Suna.
a la sisena plaça de la classificació en zona europea. Podreu seguir l'Espanyol Racing a la com a partir de dos quarts de nou d'aquest vespre. Com ràdio, notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Avui ha començat el procés de preinscripció per segon cicle d'educació infantil de 3 a 6 anys, educació primària i secundària obligatòria. El procés allarga fins al dia 30 de març. A Sant Just l'oferta inicial de l'escola a Montserrat inclou una segona línia a P3 pel curs que ve per tal de garantir que tots els nens i nenes de Sant Just que comencin a l'escola al setembre puguin fer-ho en un centre públic del municipi. L'oferta inicial de Sant Just consisteix en dues línies a Montserrat i Canigó i una línia a Montseny i la concertada Madre Sacramento pel que fa a l'Institut de Sant Just
Pel proper curs es preveuen quatre línies de primer, segon i tercer deso i tres línies a quart. I avui arrenca el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Una de les novetats del certamen d'aquest any és que els participants hauran de pagar 8 euros per presentar les imatges 3, màxim. Paral·lelament es convoca el tercer concurs popular en aquesta edició
Igual que l'anterior, les fotos s'hauran de presentar a través d'Internet des d'avui fins al 20 de maig. Després, un jurat triarà una cinquantena de fotos d'entre totes les que es presentin i s'exposaran a les vacunades del carrer Bonavista entre el 16 de juny i el 16 de juliol. Un jurat triarà les tres millors fotografies. Les condicions dels concursos les trobareu al web de l'agrupació fotogràfica Santjust.
I acabem aquest bullet explicant-vos que dimecres l'equip infantil de l'Atlètic Santjus rebrà a casa l'infantil del Barça B. Serà un partit amistós que es farà al camp municipal de futbol a les 7 de la tarda, en més d'una ocasió. Algunes categories de l'Atlètic han visitat la ciutat esportiva del Barça i també estan en contacte amb l'escola blaugrana. Ara són els infantils del Barça els que venen a jugar al camp contra l'Atlètic. Serà un partit amistós però on es veurà un bon nivell, és el que ha assegurat el president del Club Santjustenc. Serà dimecres a les 7 de la tarda al camp municipal de futbol.
I això és tot de moment més informació a partir de les 7. El Senyors Notícies edició vespre. Encara hem de punt.
A l'hora de l'alba unida, en camps oberts somiats, en camps silenci veja, i crits hereus del vespre. Som el foc d'ahir a la nit, les braços del matí,
I fem fora les cendres que només són molesties. I ara corre i creia l'aire que respires a tu i et fa viure a tu com si fossin tots els instruments que la vida ens regala a tu.
A l'hora del capvespre en camps oberts somiats seguim trencant silenci amb crits areus d'un dia.
i et va viure el moment com si fossin tots els instants. Surten que la vida em regala i ara corre i trenca l'aire que respires avui i et va viure el moment com si...
Sí, sí, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la Penya del Morro. Què tal? Com esteu? Des d'ara i fins a les 7 parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsul. Avui celebren 200 anys des de la primera Constitució espanyola de l'Acadi. S'oblida la Pepa 1812. I a més a més també és el Dia del Pare. Parlarem d'aquests dos temes amb l'Arnau Cònsul. Però abans de tot això, i com cada dilluns hem començat la segona hora del programa,
parlem amb el Manel Ripoll d'Història de Sant Just.
Què tal, Manel? Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, una pell. Ahir, per cert, hi va haver dia de visita a les Restes Iberts de la Penya del Moro. Ja ho sabeu, aquest turó amb Restes Iberts prehistòriques que està a sobre de Cap Mèl·lic, i que el Manel, una vegada al mes, un diumenge, concretament al mes, es dedica a informar a tothom qui passa per allà sobre les Restes Iberts, la Torre de Guaita, les cambres que hi ha,
i baixa totes les pedres d'aquestes construccions prehistòriques. Ahir, Manel, quantes persones van passar per la Penya del Moro a escoltar les teves indicacions com a guia i tot plegat? Doncs van pujar entre unes 80 a 90 persones. Què dius ara, Manel? Enhorabona! Enhorabona, Manel! Gràcies, gràcies.
Molt bé, no? Sí, de fet era el primer dia que després d'haver fet el primer any, que vam començar això, és el març de l'any passat, tot just ara feia la dotzena visita que es feia això de forma continuada, doncs el febrer es va fer com un tancament i es va fer una reunió amb el regidor de cultura i la tècnica de cultura.
Juntament amb l'Archive. Qui és la Tècnica de Cultura, per curiositat? No recordo el nom. Com que és la persona que està a l'ombra del polític, no se la recorda mai. I va anar bé, no? Perquè la mitjana, quan és més o menys? Doncs la mitjana, del que hem estat parlant l'última vegada, havíem tingut un dia que havia pujat molt poca gent, amb 40 persones.
que feia fred també. Feia fred, un cop que va ploure i feia bastant mal temps. I teníem el rècord amb 106 persones, una cosa així, o sigui que ens hem acostat molt. Ahir vam fer? Entre 80 i 90, hem d'acabar de fer el recompte. Ai, ai, ai, quina nàstima, eh, per poques persones. A veure si el mes que ve, que serà el tercer, també, diumenge de mes. No, anem variant. En principi hauria de ser el primer cap de setmana de mes, l'únic que per diferents inconvenients no s'ha pogut quadrar fins aquest cap de setmana.
Ja ho anunciarem 15 dies abans, una cosa així, quan fixem el dia. Com vulguis, ho anunciem aquí al programa perquè tothom que hi vagi està bé, arriba el bon temps. Arriba el bon temps i ve de gust anar a passejar una mica a la Penya del Moro per Colxarola i també, vaja, una activitat actualment familiar, no? Perquè poden arribar tothom amb els nens i les nenes i tot plegat. Sí, sí, puc conèixer gent de qualsevol edat, vagin a fer esport, vagin amb bici, vagin simplement a fer una passejada.
doncs allà estarem per fer els cinc cèntims del que hi va haver allà a l'època Ívara i després a l'època mitjana. Que per cert ahir des d'allà vas veure, ens ho comentaves abans al xat, l'incendi que els matolls més aviat que es van cremar aquí a la B23,
poca cosa. Sí, poca cosa. Des d'allà es va començar a veure com començava a sortir una fumera. Era una mica estrany perquè de vegades sí que es veu cremar rostolls que els espanyols de la zona agrícola en crema d'alguns. Tot controlat. Però aquella època normalment això sempre és controlat i tenen un fum blanc i constant i aquí anava agafant com diferents colors. Llavors amb la gent que hi havia allà dalt anaven fent hipòtesis. La gent deia això és Sant Joan d'Espinó, que això és Sant Just, que això és la zona industrial que s'està cremant.
No, que això són uns rostolls, no? Que agafa un color diferent, la gent no va fer ni pòtics. I des de la Torre de Guaita de la Penya del Moro es veia fantàsticament. Bueno, bueno, de fàbula. En fi, avui a la secció andrem ja en matèria. Manel, si et sembla, parlem dels capbreus.
Ens situem a l'època feudal, una altra cop, segle XIV, segle XV, 200 anys, on els d'Ufort, que eren els senyors feudals que en aquell moment tenien les terres o gestionaven tots els vents, animals, blats, les collites de tot tipus, que es conreaven i es feien el que anomenem ara Sant Just d'Esvern, perquè en aquell moment
Em sembla que no s'anomenaven Sant Just ni d'Esver, ni res em semblen, sinó que tot forma una mica de la contrada aquesta i que havíem de rendir comptes a la Pial Moina. Anem una mica per parts i avui parlem dels capbreus. A veure, per on vols començar Manel?
Doncs, com has comentat tu, agafarem una mica el rellot que vam deixar l'altre dia. De fet, gràcies al llibre que vam estar nosaltres consultant, que són uns quadrens d'Estudis Sant Justencs, se n'han editat tres números al llarg dels temps.
I, per exemple, un d'aquests números ens va permetre, en el seu moment, parlar, quan vam parlar, de la torre espigulera i de tot el que s'havia trobat allà, tota l'escombrera que s'havia trobat, on avui en dia ja el de Mediapro i tot això. Exacte, que en aquell moment, ja vam comentar-ho, mitjans dels vuitanta, hi havia una excavació en marxa, o més ben dit, hi havia la voluntat de construir el que actualment és el polígon
de Sant Just d'Esvern i una excavadora, mentre estava fent els carrers i tot plegat, va trobar aquestes restes arqueològiques que dataven d'aquesta època. Aquesta època més o menys faudal. Sí, segle XIV, una mica posterior a això, però sí, més o menys era l'època. Es va aprofitar aquell moment per fer un quadern d'estudis Sant Justencs i posteriorment se'n va editar un tercer número que ens va servir la setmana passada per conèixer els Dufort i conèixer els senyors faudals
del Basllobregat i quan acabava de parlar d'aquest tema ens entrava a parlar d'una transcripció d'un capbreu. Jo vaig dir això serà prou interessant o no per portar-ho al programa on ho vaig estar llegint, ho vaig estar...
i vaig creure que era bastant interessant, més que res perquè la gent conegui que era un capbreu i perquè enllaça exactament quan s'acaba el tema dels Dufort, que vam quedar que els Dufort s'havien venut les terres que ocupaven la zona del Baix Llobregat, les seves possessions.
a la Pial Moina ho van vendre per 76.000 sous, que ja vam comentar que ho van comprar per molt poc, 2.000 o 3.000 sous, i al cap dels anys ho van vendre per 76.000 sous. Aquesta família va triomfar, eh? Va triomfar perquè era com tenir en aquell moment la fórmula de la Coca Cola una mica, no? Van vendre la patent, ho van comprar baratíssim, i al cap dels 200 anys, els que ja van comprar no ho van veure-ho, sinó els nets i els més nets van aconseguir vendre els terrenys aquests que tenien el que anomenem ara
Baix Llobregat. Però, escolta, què és això d'un capbreu? Doncs, fiquem aquí una mica en situació els nostres uients perquè...
tractarem dues paraules clau que ens permetran entendre tot el que explicarem a continuació. En primer tot, capbreu, d'acord? Un capbreu seria com avui en dia el registre de la propietat o seria com avui en dia quan la gent va a pagar l'IVI o va a pagar el cadastre? Per tant, és un document que t'acredita com a propietari, lògicament, d'un espai. En aquests casos, a la moment que vivim actualment,
Són els pisos, no? Exacte. Però en aquest moment m'imagino que eren les terres, no? Sí, exactament, les parcel·les o finques. El senyor Faudal tenia unes dominicatures, tenia uns terrenys que eren seus i el que feia era llogar-los. Els ficava en lloguer i doncs en aquest registre
que en aquella època es deia capbreu, doncs se notava, doncs aquest tros de terreny el cedeixo o el llogo a aquesta persona a canvi d'una quantitat de diners o una quantitat d'animals o una quantitat de terrenys, exacte. Perquè això ja s'acordava amb el propietari, no? Exacte, això s'acordava entre el senyor Faudà i la persona que li llogava el terreny, doncs podia ser el que hem comentat.
o bé espècies, se'ls podien pagar amb capons, amb gallines, fent feines com arrenjant els camins o prenent part de l'exèrcit del senyor Faudal durant un període de temps o pagant en metàl·lic el que faceria un sou, sis sous, etc. O sigui que això són els capbreus, aquest document que et legislava com a...
propietari d'allò. I l'altra part que has comentat que era important són els enfiteus. Abans d'entrar en el dels enfiteus acabem un moment amb el capbreu perquè és graciós saber que el nom de capbreu ve de la paraula cabrejat o cabreado en castellà és l'evolució, o sigui per això té aquest nom de capbreu perquè diguéssim que els que treballaven aquestes terres
els cabrejava una mica el fet d'haver de pagar capons, haver de donar gallines, fer el fet que una terra que era totalment erme la fessin productiva i a sobre haguessis de pagar al senyor feudal. Això com que cabrejava la gent o les cabreava, d'aquí el nom de capbreu. Això només passava a l'època feudal, ara avui dia per sort,
no has de pagar, eh, com res, no has de pagar impostos ni res, eh, tot és gratuït. Haurien de dir que li pagues el banc per tenir la casa, no? Exacte, exacte. Per això, hem evolucionat molt eh, del segle XIII i XIV al segle XXI que estem ja. En fi, i l'altre tema que comandaves quin era? Els enfiteus. Perquè en aquella època avui hem dit que hi havia el titular dels terrenys, el que en tenia la Dominicatura, que era el senyor Faudal. I hem dit que això ho llogava uns tercers. Doncs en aquella època no es deien llogaters,
que es deien enfiteus. L'enfiteu era la persona que venia del grec i del llatí que vol dir millorar, que les terres ermes les milloraven. A canvi de millorar aquestes terres i poder-hi viure i poder-les treballar i conrear,
doncs havien de pagar, no sé com he comentat, un cents o un cànon, veient diners, veient espècies, en el moment en que es pactés amb el senyor Faudal. Escolta, aquest vocabulari, ells es deien així ja? O la història i els historiadors els hi han posat després? Perquè és un dubte que sempre he tingut. No, no, en els escrits de l'època, com a títol, fiquen capbreu, o sigui que era una paraula que feien servir, i quan escriuven diuen l'amfiteu, tal, doncs feia tal cosa.
o sigui que hi eren noms que es feien servir com en un català antic. Vèiem que això són paraules evolucionades del llatí. Estàvem entre abandonant el llatí i apareixent una barreja de català, llengües romàniques que s'havien anat formant per allà, doncs hi havia aquestes paraules que avui en dia sonen molt estranyes, però que en aquella època era l'idioma corrent.
Llavors tenim que el capbreu, per entendre'ns, és un document que acreditava que aquella terra era teva i et posaves d'acord amb el propietari, en aquest cas amb els senyors de la terra, els d'Ufort, que és el que havies de pagar, llogar i tot plegat. Però aquest document era un pergamin, m'imagino. Sí, doncs aquella època, diguem-ne, que els llibres ben lligats i tot això no es tenia molt. I és un pergamin, de fet, aquí ens explica, i és curiós, que ara ho comentarem,
per camí, que si es vol es pot anar a consultar, el tenen guardat a tots els documents de la Pia al Moina. Encara no s'havia inventat la impremta, lògicament. No, no, anava tot a mà, a tinta, doncs allà sucant una mica amb la ploma de colom. Sí, sí, sí, quin gasto de mà, eh, també. Sí, sí, tot allò es gravava a mà, doncs si es vol consultar els registres de la catedral de Barcelona, a tot el que són els documents de la Pia al Moina,
doncs s'ha de preguntar pel document 4-82 i pel document número 14. Si un balla i es truca a la porta diu escolti, el document 4-82, que és que sóc de Sant Just i em fa gràcia no veure'l. Clar, doncs tu ho pots fer, no? La Pia del Moina, recordem als nostres uients que era la institució que depenia totalment de l'església, per tant era una institució
eclesiàstica, que era qui gestionava juntament amb els senyors, amb els senyors faudals, tot el que hi havia a totes les terres i tot plegat. Aquí tothom socava com sempre menys el poble. El poble treballava. Sí, el poble treballava. Exacte. Sí, sí. Tota la vida. Doncs a veure, aquest pergamin que vam poder consultar en aquell moment les persones que ens van fer aquest
Aquest quadern d'estudis s'enjustencs van documentar que era un pergamí que feia 1.825 mil·límetres de llargada i 690 d'amplada. Home, això són 18 centímetres. De llargada sí. Era com un dinar quatre. Sí, un dinar quatre. Un dinar quatre de l'època.
Això no ho hem apuntat aquí però quan ho vaig estar llegint estava partit en tres parts i aquestes tres parts estaven com el pergamí entrecosit entre ells com si s'haguessis capsat amb els anys i l'haguessis entrecosit per conservar-lo sencer. Tu l'has tingut a la mà aquest pergamí? No, jo he vist, aquí hi ha facsímils, hi ha les fotografies que es van fer en aquell moment i es veu això, com que havia estat cosit,
perquè també una cosa, com que cabrejava molt a la gent que existissin aquests documents, a la mínima que es podia... Es trencava. Sí, a la mínima que es saltaven, on estaven guardats aquests documents i es posen a un castell o a la catedral, s'intentaven destruir perquè no quedés constància del que un havia de pagar. Clar, llavors això estava super ben protegit, no? Exacte. I aquests documents, lògicament, no els tenien els... com es diu el comentari? Els enfiteus? Els enfiteus no els tenien, sinó que els tenien... Els senyors feudals guardats.
allà ben guardats, no? Sí, sí, perquè de fet és molt estrany que aquests documents hagin arribat als nostres dies, i per tant, quan es pot estudiar un capbreu, realment se'ls treu molta informació perquè n'hi ha molt pocs d'aquests capbreus, perquè la gent estava cabrejada i se'ls carregava.
Bé, el Capbreu, com dèiem, està organitzat en tres parts. Manel, ens podies fer un glosari? La primera i la segona part contenien el que serien les declaracions dels enfiteus. És a dir, quants llogaters tenia aquest tros de terreny i a la tercera part hi havia les signatures de qui donaven fer d'aquest document. Vaja, era un contracte. Era un contracte entre dues parts, entre una part que era els senyors de la Pia al Moina i 121 enfiteus.
perquè es van poder catalogar 121 persones diferents entre Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espi i Sant Just. Hi havia una mica de les tres poblacions que tenien l'explotació d'un tros de terreny i que és el que havien de pagar a canvi de tenir l'explotació d'aquest tros de terreny.
Ah, doncs descobrim-ho, no? Doncs sí. Descobrim-ho. Perquè, home, és interessant, no?, aquests documents de la història del que actualment són aquests tres municipis del Baix Llobregat que has comentat. Una mica, les 121 persones o 121 famílies, digue-li com vulguis, que vivien només aleshores, eh? Pensa que ara, si ajuntem els tres municipis, arribem tranquil·lament als 60.000 o 70.000 habitants, segurament, no? Aquí hi ha 121 persones que adonen el nom, o sigui, com el titular de la terra. Podem comptar que si era una família normal,
5, 6 habitants cada un. Podríem estar parlant que entre els tres llocs podria haver-hi 700, 800 habitants. Una cosa així, si fem aquesta projecció. Doncs a veure, comencem a donar noms o què? Comencem a donar noms. Perquè potser algunes... tindrem alguna sorpresa, no? Hi haurà alguna sorpresa de noms que ens sonaran, sobretot pel que fa als enfiteus. Perquè el que serien els persones que donaven fer d'aquest acte i el firmaven, doncs ja, per una banda el notari, que era el senyor Pere Dom, que donava fer que aquest document sigui públic i acceptat,
Tenim el Batlle de Sant Feliu, que era el senyor Nicolau Cabot a l'època, i també tenim el nom del rector de Sant Just d'Esvern d'aquesta època, que era el senyor Ramon de Guardiola.
Què dius ara? Per ell llunyà era necessari. I s'aixecava ben d'hora, ben d'hora també o no? S'aixecava ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per rezar les humilies pertinents a primera hora. No, no, que curiós, eh? El rector de Sant Just des Vent, estem parlant del segle XIII-XIV... 1347. 1347, eh? Ramon de Guardiola, que queda aquí la dada per la història. I aquests, com comentaves, tres, són els que afirmaven els capbreus.
aquests contractes de rendament de la terra a tothom, els enfiteus, que eren els inquilins, els llogaters, digue-li com vulguis, que utilitzaven la terra. Quines dades necessàries eren, quines dades, perdona, eren necessàries a l'hora de firmar aquests contractes? No, bàsicament el que es feia era, després, si voleu, podríem llegir-ne, d'aquests 121 agafar-ne un a l'Azard i llegir exactament què és el que posava per la transcripció,
Però tenim això, per una banda, 121 enfiteus, que s'acorda entre ell del que es pagarà amb el senyor Faudal, llavors es reuneixen els de la Pia Almoina, el batlle de Sant Feliu, el rector de Sant Just, que donen fe del que diu la Pia Almoina i el notari. Llavors van dient, el senyor enfiteu número 1,
doncs, a canvi de deixar-li aquest tros de terreny, ens pagarà amb les següents prestacions, o bé amb diners, o bé amb una mica d'espècies, o bé amb un percentatge del que es produïa, doncs això ja en funció del que sigui. Per exemple, el primer enfiteu que s'anumera, el que tenia el número 1, era el senyor Bernat Campraciós. Home, Campraciós avui en dia en sona... Cognom també, no? Mític aquí. Sí, sí, mític, mítiquíssim.
Per tant ja al 1300 ja hi havia camp Preciós rondant per Sant Just d'Esvern. Per exemple, en aquest cas, Bernat Camp Preciós oferia a canvi del terreny que tenia dues gallines que havia de pagar per Nadal. Si normalment les gallines i els capons es donaven per Nadal.
Suposo que era el temps en què es feien servir més per fer caldo, per al gall de Nadal o gallina de Nadal. I això hi havia de pagar la família Bernal Campraciós i els seus com a mínim. Dos gallines de Nadal. Sí, després què més? Després, pagaven el 20% dels rendiments que generaven. Ah, mira, com una mica com un representant, eh, que també et cobra el 20%. El 20% del que produïen en aquell terreny, doncs ho havien de donar. I després havien de pagar un sou i sis diners. O sigui que... Quan es pagava això?
On es pagava? Quan es pagava això? Quan es pagava el sou i el diners. A la festa de Sant Miquel. A la festa de Sant Miquel, tot això home, déu-n'hi-do eh, déu-n'hi-do. Sí. Home, podem anar repassant uns quants Manel, perquè si no tindrem temps, per exemple, a l'enfiteu número 6, és a dir, l'inquilí número 6 del castell Constància, és Guillermona. Sí, es portava molt aquests noms així, Guillermona, que era la muller de Guillem de Campraciós, també un campraciós, per tant això ens dóna a conèixer que els Campraciós no és que tinguessin només un terreny petitet, sinó que tenien diversos terrenys,
D'acord, el que seria la zona de... He intentat agafar sobretot, que són de la zona de Sant Just d'Esglaem. I aquest per exemple, devia ser un terreny més gran perquè ja pagava 4 gallines per Nadal, 2 capons i 3 sous per les diferents peces de terra que tenia Guillermona. Home, déu-n'hi-do, no? Doncs sí. Aquest ja devia ser una extensió més gran, pagava una mica més.
Per exemple, l'enfidel número 15 i 16, que també tenien uns noms curiosos, Bernat de Vallvidrera. Ja es coneixia Vallvidrera com a tal. I també tenim Jaume Calopa. Si es va fer una excursió per Vallvidrera es pot trobar a Can Calopa, que és una masia que no pertany a Sant Just d'Esveral.
tirant cap a la zona de Vallbidrisa. En aquesta masia només feien carn, escalopa, no? Sí, a fer escalopa. Sobre la van inventar ells. Carn de escalopa. Exacte, ells ho han fet. No ho sabem. No ho sabem, això. Però sí que és veritat que ja, això és el 1347, que en calopa ja es tenia constància que hi havia una gent que portava el seu cognom a les esquenes. Sí.
I també pagaven en gallines de Nadal, en gallines per Nadal, pagaven 4 sous, 6 diners... 4 gallines? No, no. Ah. En aquests dos casos ofereixen gallines, no ficava exactament el nombre de gallines, 4 sous i 6 diners i un quart de l'ordi que produïen.
Oh, d'on idò, un quart, un 25%. Un 25%, abans hem dit que em pagava el 20% dels rendiments, aquí, una quarta part de l'orsi que produïen, doncs l'havien de donar al senyor Faudal. Sí, una mica, no està gaire lluny, potser una mica més, però dels 18%, de l'IVA... El que toca que et tregui l'estat. Sí, l'IRPF i tot això, és una miqueta, com dèiem al començament, al segle XIV, que no estiguissim... Vull dir que hem evolucionat lo justet, eh, lo justet...
amb aquests anys amb el tema d'impostos i tributs i tota la història. Sempre n'hi ha uns que treballen i uns que fan servir els diners grans. Per no extendre'ns molt més amb això, tractarem un parell o tres més de...
de persones que envien una mica de cognoms i veiem que hi ha més cognoms que ens semblaran curiosos. Per exemple, tenim el senyor Bernat Carbonell. Carbonell també és un cognom compreciós d'aquests coneguts i de tota la vida d'aquí Sant Just. Doncs ja al 1347 hi havia Carbonells passejant per Sant Just d'Esvern.
Aquests, pels terrenys que cultivaven, havien de pagar 3 gallines per Nadal, 8 sous i 6 diners. Vegem que bàsicament sempre es pagava amb gallines o un percentatge de la teva producció o amb sous i diners. I ara arribem potser al punt curiós del programa d'avui, del tros que hi dediquem, perquè rebuscant amb els 121 enfiteus, n'hem trobat un que podria ser avantpassat del locutor i conductor de la Penya del Morro.
Sí, sí, aquest és, un avançat teu. Un avançat meu? Com es deia? Doncs estava a l'amfiteu número 18 i es deia Pere Domènech. Home, Pere Domènech. Quin avui nom. Me'n recordo que el meu avi me'n parlava quan era petit.
No sabem si directament o no, però faràs de saber que hi havia un domènec per allà que segurament devia fer el programa de les tardes d'aquella zona, no? Sí. Anava amb un megàfon així fet com amb pells i vergigues d'animal, i anava dient, no, la bona tarda, xutom, ens distraurem una estona.
És una mica un avantpassat que feia el mateix que faig jo ara, però com a regressor futuró. McFly amb el tema aquest. I quant pagava aquest avantpassat hipotètic i presumpte avantpassat meu? Doncs per les possessions que ell tenia pagava dos gallines per Nadal.
O sigui, no tenia res. No era molt greu. No tenia res. Els altres pagaven aquí capons, quan arribava Sant Miquel també un 20% de la terra... Aquestes les pagava dos gallines. De fet, si vols, et podem llegir exactament el tros de l'amfiteu? Ah, bueno. Perquè sabien com escrivien en aquella època, ens ficà. Pere Domènech, de Dita Vila, Eparroquia de Sant Just d'Esvern, per cases que posseïen Dita Vila,
Aquí ens hem perdut. És home propi a prestació del sobre dits malusos. O sigui, el que feia és unes terres que estaven en mal ús,
Les ficava a produir. A casa meva sempre hem sigut molt treballadors. Molt treballadors. I ens hem esforçat molt. I pagava d'això. Doncs aquestes dues gallines de Nadal, i fiquen això, que estaven dins dels terrenys. Aquestes terres de Pere Domènec on queden ara, avui en dia s'han difuminat amb el temps. Ho dic perquè potser... Ja el vaig a reclamar. Mira els papers aquests a la Pia Almoina i a tot el que regula la barca, potser.
Ara he d'unes terres que per cognom legítim, molt, molt legítim, em tocarien. Havies de fer un arbre geològic i anar tirant. Això fa un moment, amb el PowerPoint, en una tarda, fas una presentació d'arbre geològic.
En fi, què hauries tot plegat? Tenim algunes conclusions ja per anar acabant? Sí, tenim algunes conclusions. El que hem comentat és que els noms que hem trobat graciosos, o que s'assemblaven avui en dia, doncs hem trobat els calopa, decant calopa... Hi ha ripoll, algun ripoll? No hi havia cap ripoll a l'època. I verdoll? I verdoll tampoc hi havia cap verdoll. Ian, què hem trobat?
Calopes, Carbonells, Jalabers i Campraciós. I també hem trobat alguns Solanes, el que seria Can Solanes, doncs ja n'hi havia algun. Aquests són els cognoms que probablement podrien ser, del que hem parlat aquí en el programa segur, dels més antics de Sant Justencs. Cardona no n'hi ha cap. Cardona i Pedrosa no n'hi han cap. En aquesta època devien arribar posteriorment aquí a les terres de Sant Just d'Esvern, perquè després hi van assentar i tenien els seus masos importants. A principis de segle eren gent important, però de l'època no...
No hi apareixien. I una dada curiosa, de tot el que s'ha pogut extreure d'aquest capbreu, a part d'aquests cognoms, ens donarà la idea de com era Sant Just aquella època. Perquè s'han pogut recomptar 12 masos que existien a la zona d'influència de la paròquia de Sant Just i Sant Pastó.
Hi havia 12 masos difuminats pel territori que coincidien amb els límits entre l'un i l'altre. No era tot ple de cases, sinó que eren 12 masos dispersos pel territori.
que feien lo que era Sant Just d'Esvern el 1347. Una fotografia molt diferent del que és avui en dia amb 16.000, gairebé 17.000 habitants. I aquesta fotografia on es pot trobar més o menys? És una idea mental. Estava buscant les sintonies per la secció i sembla que no m'entenia res.
Jo què vols que et digui? Has de pagar també les dues gallines, també. Per arribar al Nadal, efectivament. Doncs Manel, moltes gràcies per haver vingut avui també al programa. Un dilluns més, Història de Sant Just. Que, per cert, si us ha agradat també podeu escoltar alguns dels podcasts que hem fet al programa. Vaja, alguns dels programes que hem fet, que els pengem, concretament el Manel, els penja als podcasts, n'hi ha uns quant. Podem recordar la pagina web? És www.historiadesantjustdesvern.tk
Doncs Manel, moltíssimes gràcies, com sempre, ens tornem a retrobar la setmana que ve. Que tinguis una bona setmana. Igualment.
Plataia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern.
Doné-moi une chite aux rites. Je n'en veux pas des bijoux de chez Chanel. Je n'en veux pas, donnez-moi une limousine. J'en ferai quoi? Offrez-moi du personnel. J'en ferai quoi? Un manoir à Neuchâtel. Ce n'est pas pour moi. Offrez-moi la Tour Eiffel. J'en ferai quoi?
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tout vos clichés Bienvenue dans ma réalité
J'en ai marre d'une bonne manière, c'est trop pour moi. Moi je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France, excusez-moi. Fini l'hypocrisie moi, j'me casse là. J'en ai marre des langues de bois, regardez-moi. D'oute manière j'vous en veux pas et je suis comme ça.
Jo vull l'amor, la joia, la bona humor. No és el teu argent qui farà el meu bon dia. Jo vull treure la mà al cor.
Allons ensemble découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité.
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tout vos clichés
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le cœur. Allons ensemble découvrir ma liberté. Oubliez doncs tous vos clichés. Bienvenue dans ma réalité.
Sí, sí, 40 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro, mentre, si, un aplaudiment per les As, que ens agrada molt escoltar amb el seu tema jove, i d'aquí uns moments amb l'Arnau Cònsol, parlem de llibres, si és que apareix per la ràdio, que a mi m'ha dit que vindria, eh? No em facis patir, Arnau. Ràdio Tesfer, 98.1 Ràdio Tesfer, 98.1
Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Ácbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Ácbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Ácbar de les Aigües al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius què d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ençà, al claveu 1, de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant el niu. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esver.
Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Va, vine, vine. El porfat joic que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de les galpes, no del morro, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tienton d'Àlmatas. Ho juro pel Jerònimo Stilton.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Sí, sí, 43 de la tarda.
I ja tenim amb nosaltres l'Arnau Consul de l'Institut Ramon Llull, i col·laborador habitual de la revista Sapiens. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Ben retrobat, ben tornat, ben volgut, ben cornut.
Com a mentir, l'únic que esperem que no és que no es descararien. No, no és una broma. És així com de llenguatge de Mario Serra. Ah, molt bé. Sí. Marius el teniu per aquí també, com a col·laborador? No. Home, estaria bé. Està bon dia aquest. Sí. Anegrant-me. Ja ho sabia jo, que també és per aquí. És que sempre com em busques, eh. En fi, avui, per cert, estem d'enhorabona amb la gent que... Bueno, no dic que és pare, però jo no ho soc.
Com a mínim, que sàpiga. Una broma que sempre es fa. Avui, però, celebra els 200 anys, com ja sabeu, de la primera Constitució espanyola, la de Cádiz, del 1812.
Altra mena anomenada, perquè si no ho sabeu és que no veus la tele aquests dies, perquè ens han bombardejat a tot arreu. I espera't, encara que el dia no s'ha acabat. És veritat, la Pepa. Viva la Pepa. Vull dir el pare, és Sant Josep, i per tant ja era Sant Josep el 1812, a la Constitució li van dir, mira la Pepa. Viva la Pepa. Estaven tan contents que va quedar com un crit.
Ara em sembla que ser Viva la Pepa és una mica ser fiestero. Llavors era revolucionari. Viva la Pepa era revolucionari, era ser liberal, era a favor d'una Espanya molt diferent de la que després ha anat construint. Perquè Déu n'hi do, l'ovençada que era aquella Constitució. Pel temps, evidentment. Ara ens la mirem i dius home...
Veníem del regnat de Felip V, no? De Carles IV. Ah, Carles IV. Napoleons n'havien varit una miqueta. Ah, sí, és veritat. I havien envait tota la península. Una mica com a estèrics, eh? Tota la península estava envaita. No, tota no. Cadis resistia.
Ara i sempre, amb els altres es van reunir allà a cadis uns quants senyors, entre els quals hi havia uns quants catalans, que no se'ls van escoltar gaire. Creuen Miquel Roca i companyia fa uns anys, no? Sí, sí. Vull dir que van anar els ponents de la Constitució. N'hi havia un que es deia Antonio Campani, ja li dèiem Campani. Mira-la, Campani. Sí. I bueno, els van deixar fer el seu discurs.
I després és famós que justament Antoni de Can Mània en un moment va dir, escolta i jo, és que això si... Això jo hauria d'imposar i la gent li deia que no, que de cap manera, que això anava contra la religió i contra l'apòstol Sant Jaume. El què? I va anar a... o sigui, Antoni de Can Màny volia que...
no s'imposés la religió catòlica com a única religió. Allà el 1812. Que avançada. I que la Inquisició se suprimís. La Inquisició va aconseguir, tot i que després la Inquisició va seguir, perquè el rei n'hi va fer el cas que va voler. Però no va aconseguir que fos laica. No va aconseguir que fos laica. I en un moment exacerbat, amb els francesos a fora, amb les bayonetes i tal, va dir
o mira, un fa cas o que abaixi l'apòstol Sant Jaume aquí i que em digui que no. I clar, tu em sembla quedar mirant com volguessis escoltar. Els catalans estan boig. Un respecte, un respecte per l'apòstol Sant Jaume i Serra Espanya. Si Déu existeix que ho demostri, no? Ah, això mateix. En fi, curiositats... Però vaja, aquesta no és la secció d'història? No, no, no. No, no, però espera, perquè tot té relació, perquè t'anava a dir que són curiositats de com es va fer en aquell moment la primera Constitució espanyola on avui, com diem, es celebren els 200 anys,
i que s'ha recollit amb molts llibres, anècdotes, de com va anar tot plegat, històries i tot això. Per exemple, n'hi ha un, a l'editorial Dux, que és un editorial petitet, on hi ha un historiador, Xavier de Oludé, català, que diu això, visca la Pepa, em interroga, els catalans de l'Espanya de la Constitució de Cadis, i recull tot això, no? Els catalans que van anar-hi, i una mica van fer el paper del Roca i companyia, de dir, bueno, sí, estem aquí, però... Però, vaja, que no. Però fan gaire cas. No massa, no massa. Sí, sí, sí.
perquè això de llegir un llibre d'assatges històric no els va així massa bé, dius home jo, escolta, novel·la i acció, no patiu. Però perdona que els digui, però amb el títol aquell de interrogant ja té bona pinta, eh? Sí. No vull dir que és com el Toni Soler quan va escriure aquell d'Història a Catalunya, modest i a part, però depèn dels títols que els hi poses al llibre d'història, ja indiquen que aquí darrere no serà allò de dir... Exacte. Tostor i ens endanem. Exactament.
No, però pel que vulgui, aventura i dinamisme i marxa i sexe i una mica de crims i policies de l'època investigant, doncs Arturo Pérez Reverte. Ah, sí? Arturo Pérez Reverte, un tostón, tostón en el bon sentit, vull dir, 708 pàgines, però que hi ha gent que amb 70 pàgines, si no en té més, vull dir, almenys és feliç. Sí, sí. Doncs una novel·la que va escriure el 2010,
La penúltima que ha escrit diria que és el cadis assetjat, en el qual, malgrat l'assetjament francès, van arribant tots els diputats que han d'escriure, constituir les Corts i escriure la Constitució de Cadis, i mentrestant es van portar una sèrie d'assassinats. Hi ha un policia que va perseguint un lladre, que no se sap qui és.
i els francesos que van fer de les seves. El Pérez de Berte, tot un clàssic també, del gènere així com d'història o l'Espanya, de fa segles. Sí, cola les seves... al capità de la Triste. Aquí la Triste no li podia posar perquè hagués tingut una la Triste de 270 anys. Correcte, un anacronisme d'aquests. Però li interessava el tema, potser ja va captar de dir, calla tu, trec ara,
i d'aquí dos anys. Saps el lloc del Repicó? El 3 Pics i Repicó. Doncs 3 Pics l'any 2010 perquè Pérez Reverte sempre que treu acostuma a ocupar les llistes de ventes. I ara jo suposo que si els editors són llestos el tornaran a posar unes quantes setmanes. Que sapigueu que el Reverte torna a la Constitució com ens ho ha fet tot plegat de ficció i tal. Ah, això m'ho veig. Based on un fet real. Algun llibre més sobre la Constitució del 1812 que avui fa 200 anys?
Jo ho deixaria amb aquests dos, eh? Evidentment, d'estudis històrics, tots els que vulguis, però hi ha aquest que és nou, Viva la Pepa, amb interrogant, i després la novel·la, pels que vulguin una aproximació més divertida. Ah, mira, bé que em veu amb bollón. Ah, sí? Sí, gràcies. Merci, que siguin dos.
Bé, i acabem ja l'espai parlant d'un parell de notícies. La primera lamentablement, cosa que sentim moltíssim, la mort de Teresa Pambies, que per cert la venia sent just, si no em veig equivocada. No, no n'estava assabentat, però potser. Fa uns anys va venir a fer una xerrada. Home, era una senyora que fins a última hora, pràcticament, va ser inquieta, es va morre, va poder participar i va ser activa en tot allò que se li va demanar.
Va morir amb 92 anys. Tothom hi pogués arribar amb la lucidesa que ella va arribar-hi. Llarga vida, eh? Sí, sí. A més a més, diguéssim, reconeguda, perquè va guanyar la creu de Sant Jordi l'any 84, la medalla d'honor de la ciutat de Barcelona l'any 97, el premi d'honor de les lletres catalanes l'any 2001, i és de les poques dones a les quals se'ls hi ha donat.
i, bé, evidentment, una vida que ha sigut la seva pròpia obra literària. Ella és una escriptora que, a banda de ser dona d'un polític escriptor com Gregorio López Raimundo i mare de l'escriptor Sergi Pàmies, doncs tota la seva vida ha sigut el que ha conformat la seva obra, perquè des de la guerra civil fins al seu exili, primer a França, després a Cuba, República Dominicana, Mèxic, retorn a França, retrobament amb aquest company
que no ha marit, perquè són comunistes i no estaven pas casats del tot, en tot cas només per civil, com va ser Gregorio López Raimundo, amb el qual va tenir el Sergi Pàmies, que si us hi fixeu agafa el nom de la mare. Oficialment es diu Pàmies López, però en molts llocs ell firma Pàmies Bertran, que és el segon cognom de Teresa Pàmies. Perquè diguéssim que Gregorio López Raimundo, evidentment que el reconeix com a pare, però és un pare
diguéssim com absent, per entendre'ns, no? És un pare que han tingut una relació molt oberta. La Teresa Pàmias i el Gregorio Rodri Redimundo s'han estimat tota la vida però cadascú ha anat fent la seva obra i els seus viatges. El Sergi Pàmias ha decidit posar el primer cognom, el de la mare, serà perquè li ha influït més i ha tingut molt més de pes, no? Ah, sí, evidentment ha estat sempre més a prop de la mare que no pas del pare, tot i que no és que hagi renegat de dir que ell no és ben bé això, perquè no fa massa. Li vaig llegir un article que parlava d'un tiet seu
L'havia mort a París i l'havien enterrat per l'aixès.
però no és el llegat que li deixa a Teresa Pàmias. Perdona que et talli, jo volia preguntar-te, si algú n'està escoltant i per exemple no conegui gaire la bibliografia o tota la bibliografia que ha escrit Teresa Pàmias, per quin llibre podria començar o recomanar-li? Jo començaria amb els dos primers, Testament a Praga i Quan érem capitans, que són, ja et dic, la majoria dels llibres d'obra de la novel·lística o diatelística de Teresa Pàmias és
llibres en els quals explica la seva vida d'una manera més o menys velada. Potser el protagonista no es dirà tres apàmies, però queda clar que és ella. I quan érem capitans, és la seva experiència de la guerra fins i tot d'abans de la guerra. I per tant, com ella, malgrat ser dona, va ser miliciana. Aquesta comunista declarada va obrir un camí amb el tema de la dona en un moment de repressió molt important. Es va filer al sud, va ser una de les veus importants. Això li va portar una sèrie de piques durant tota la vida, anys després, amb gent que havia
La biografia que li fa la passionària és bastant manual.
de la passionària, crec que la bona manera és acostar-se al llibre que li dedica tres apàmies. Bé, doncs aquests són alguns apunts de la gran escriptura que ens va deixar la setmana passada i en aquest espai, com no podia ser d'altra forma, ens n'havíem de recordar. Per cert, aquest dimecres és dia 21 de març. Ha començat la primavera? Sí, comença la primavera i no és casualitat, ja ho sabeu, que quan comença la primavera també és el Dia Internacional de la Poesia.
Per cert, a Sant Just també celebrem el dia internacional de la policia. Un dia el celebrem. Com vulgui, el febrer. Doncs, de fet, és una iniciativa relativament jove. Va començar el 2001, en algunes ciutats, ara ja s'hi han apuntat totes, a Barcelona, l'acte principal d'Asfalt Palau Robert, però n'hi ha a tots els barris. I celebro moltíssim, no sé si és el primer any que es fa a Sant Just,
o potser el segon, però en tot cas celebro moltíssim l'iniciativa de l'Ajuntament. Què és el que es fa? Perquè jo ara vaig una mica perdut, no tinc l'agenda d'abans. Hi ha un recital...
a la plaça de l'Ajuntament o davant de l'església, no sabem si dalt o a baix. A la plaça de Jacim Bardague, aquesta és una nova que potser el fem. En què diferents representants, per exemple, del Can Gynastai, dels clubs de lectura, de l'escola d'escriptura de Teneu... Ah, sí? Vas tu mateix o...? Jo hi aniré, per exemple. Jo hi deixaré present. I què faràs? Recitar un poema o...? Cadascú recitarà algun poema de poetes triats. Joan Margarit, un clàssic.
i hi havia de ser, al final no hi pot ser perquè serà de viatge, però es llegirà un poema seu i és possible que es llegeixi també el que podríem considerar el poema d'aquest any, perquè aquest tacte més central que es fa al Palau Robert
organitza l'Institució de les Lletres Catalanes, junt amb un escocat, el que hem fet és demanar a un poeta, Narcís Comadira, que els hi fes un poema expressament. Doncs mira, tenim un minut abans d'acabar el programa per escoltar i que ens llegeixis i ens recitis el poema del Narcís Comadira, que com es titula? Quatre paraules. Mitja en somnis, un àngel se m'apareix amb temte. Escriu, fes-me un poema.
Vull treure'm el de sobre, vull dormir el son dels justos o el son dels pecadors, m'és igual, vull dormir. Però ell insisteix, té, diu, quatre paraules, món, país, llengua, amor, i afageix, gairebé ja t'he fet el poema. Jo li dic, si escric món, bé hi hauré d'afegir desastres, fam i guerres. Si escric país,
ja entro al territori foll de l'ésser i dels fantasmes. I si escric llengua, veus, el dolor em trenca l'ànima, no puc escriure més. I em diu, tu escriu amor pel món i pel país, i per aquesta llengua que has mort ja et trenca l'ànima. Veuràs que encara pots fer aquest i mil poemes.
Arnau, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut a haver-nos llegit el poema, podem dir oficial, del dia de la primavera. Ai, del dia de la primavera. També. També, també, de l'Indià Internacional de la Poesia de Barcelona. I ens tornem a retrobar dilluns que ve, si vols. Doncs així sereu. Vinga, bona tarda.
I nosaltres us deixem aquí, agraït a tota la gent, com sempre, que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i les notícies del David Ávila a la televisió. La Marina Raurell, que ens ha comentat un tuit de la penya del morro, moltes gràcies. El Manel Ripoll, a Història de Sant Just. I ara acabant amb l'Arnau Consul a la secció dels llibres pel morro. Qui us ha parlat durant aquestes dues hores, ja és tot amb vosaltres també, Jordi Domènech. Que vagi bé, adeu-siau.
Yeah, yeah, yeah Now I have to think I don't belong to you
I want to be completely free.
No music.