per la comarca, llargament reivindicada a la vegada que ja estava instal·lada a d'altres comarques de la nostra província. Vam contactar amb el Departament de Territori i això ha donat el fruit que al final s'ha aconseguit aquesta tarda.
S'espera que la rebaixa del preu faci augmentar els usuaris del servei. Aquests usuaris reglament també una reducció del temps del trajecte. Actualment, un viatge de sort a Barcelona dura 5 hores amb transport públic i no arriba a les 3 hores en cotxe particular. I ens ocupem ara de la previsió del temps. Servei Meteorològic de Catalunya, Dolors Ballar. Bona tarda.
Hola, molt bona tarda. La situació meteorològica de cara a les properes hores vindrà marcada per un temps tranquil. Els núvols han vingut i esperem que de cara al que quedi de jornada el cel es mantingui poc anubolat, només amb alguns núvols alciprims i la formació d'alguns núvols poc importants, com a molt també amb algun núvol baix a la zona de la Costa Brava. Les temperatures han pujat a l'àrea del litoral i prelitoral.
28 graus a la ciutat de Girona i a Tarragona, 25 a Vilassa de Mar, a Roses i a Castelldaro, 23 a Tarragari a Vic i 20 a Sort i a Solsona. De cara de mal temps es mantindrà tranquil, però amb la presència d'alguns intervals de núvols alts i mitjans que es faran més espessos a l'oest del país durant la tarda. També es formaran alguns núvols baixos a la zona del litoral i de la prelitoral de cara al vespre amb temperatures que baixaran al centre del dia a la zona de la costa. Això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Notícies en xarxa. A l'escoltes ràdio d'Esbel, sintonitzes ràdio d'Esbel, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbel, 98.1.
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Moltes gràcies per aquest aplaudiment espontàni de la gent que ens ha vingut avui a veure des d'una població molt llunyana. Sant Feliu de Llobregat.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Carme, estem aquí, eh? Estem en directe i hem entrat al programa. Avui, a més a més, també tindrem l'Anna Rovira i el Pau Marcos a l'espai de Carretera Reial.
Passarem els tuits del que es diu i es comenta a Sant Feliu de Llobregat i a Esplugues i també entrevistarem avui el Xavi Bax, a veure si és possible, director del Cine Baix, que aquests dies acull la setena mostra de cinema del món àrab mediterrani i del pròxim Orient.
A la segona hora del programa, Sergi Arrada, del Casal de Joves, que ens posarà el dia de les activitats que hi ha en aquest equipament juvenil de Sant Jordis. A més a més, també tindrem la Roser Arcs, d'Educació Canina, i avui acabarem el programa entrevistant l'Andreu Benús, que és el director del festival Passatge Insòlit, que és una fira de barraques única en el seu gènere.
que omplirà d'atraccions mecàniques i d'il·lusionisme als jardins de la Torre Valldobina de Santa Coloma de Gran Manet. Aquí és una cosa més friki, sí, friki, però xula, us ho dic de veritat. Si no, a la penya del morro no la tractaríem. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que menys.
Però abans de tot això, saludem també la Cristina. Cristina, què tal? Bona tarda, com estem? Ja sabeu que amb la Cristina em porta tot el tema del Twitter, el Facebook del programa, i per cert, que fa una estona hem penjat un concurs, un nou concurs de la penya del morro d'aquesta temporada, que jo crec...
que se'ls farà la boca a aigua als oients que ens estiguin escoltant. Perquè, atenció, sortegem un sopar per a dues persones al restaurant El Mirador de Sant Just d'Esverde. Sí, poca broma amb el tema, eh?
Teniu per participar des d'ara fins dijous 31 de la setmana que ve. Ja sabeu que el mirador de Sant Just està situat al costat del Walden, aquella xamanella de l'antiga fàbrica Sanson, amb unes vistes espectaculars. I és un menú valorat amb 40 euros per persona. Sí, Cristina, no hem dit així. Quina pena que els col·laboradors no poden participar.
La família sí, la família sí. Atenció, perquè què té aquest menú? Aperitius, bunyols de rossinyols, croquetes de ceps... Clar, és el menú gastronòmic de bolets de temporada, eh? També hi ha marida tèbia de rovellons i fruits de tardor, risotto de ceps i carxofes, llur rostit amb llanegues negres, filet de bou al porto amb rossinyols i trompetes de la mort, carpaccio de frutes naturals amb amelada de bolets...
Jo no puc llegir, eh? I reixa de xocolata de postre i tiramisú amb gelat de cep. Aquest és el menú gastronòmic de bolets del Mirador de Sant Just. Per participar, què heu de fer, estimats oients? És tan fàcil com trucar-nos entre les hores del programa, les 5 i les 7 de la tarda, des d'avui fins dijous que ve, al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-7... 3-7-2-3-6-6-1.
Que, per cert, la Mònica Condemines, que va ser la guanyadora de l'antic concurs. Sí, que va, perdó, us van portar un parell d'entrades per anar a veure la família irreal al Teatre Victòria. Doncs ha posat el Facebook que li agrada, veurem a veure si aquesta vegada també s'anima i ens truca. I ens truca, doncs que ho faci, eh? Teniu, estimats oients, fins dijous que ve, eh? El 933723661 per trucar, per anar al restaurant El Mirador de Sant Just, amb unes vistes espectaculars. Molt, molt altes, eh? Molt altes.
Bé, doncs ja ho sabeu, eh? Si voleu, podeu participar-hi. Per cert, Carme, que ja vaig venir, no podem participar nosaltres, ni treballadors de la ràdio, ni tampoc col·laboradors del programa. O sigui, familiars, sí. O sigui, tu pots anar, si et conviden. Què?
Tu, si et convida algú, hi pots anar? No, a veure, jo si truca, per exemple, a la meva mare i li toca, que això el sorteig el farem dijous que ve, mira, ja haurà tocat. Anna, jo em sentiria malament... Anant-hi. Jo li diré a la meva mare que vagi amb el meu pare, per exemple, si vol. Però, per exemple, si truca la germana de la Carme, pot portar la Carme a sopar o no? A veure, anem a fer hipòtesis...
És interessant, perquè si no, mobilitzo... Tu mateixa, Carme, tu coneixes la gent del Mirador, em sembla? Jo crec que jo no hi puc anar. Jo em sentiria malament si jo hi vaig. Jo crec que jo no aniré. I en el cas dels col·laboradors, si truca algun familiar, nòvio o amic...
Podrien anar? Això cadascú ja ell mateix. Jo crec que sí, però vaja. La Cristina ho pregunta per ella, eh? Doncs Cristina, sí. Va, home. Ha sortit el Ferent de Lleus que ve, eh? Ja l'he dit al meu pare, eh? Que truqui. Que truqui, que truqui. Però, és clar, hem de dissimular una mica. Intentem, per favor, no dir que és el nostre pare, Cristina. Jo t'agraeixo, eh? La teva transparència i una estatat. Tant de bo. No es notarà pel teu nom, eh? És igual, Paco.
No, però dic ja de cara als oients. O sigui, dissimulem una mica si truquen familiars, farem veure que no els coneixem. Tot i que l'any passat va trucar la germana de la Carme en un sorteig i es van portar un sopar. Però no, i van amb mi. No van amb tu, però va passar. En fi, va, repassem el trending topic d'avui. Comencem parlant del Banc d'Espanya, que avui ha sigut el tema més comentat a Twitter, perquè anuncia en el seu últim butlletí econòmic que Espanya va sortir de la recessió tècnica en el tercer trimestre de l'any. Cristina.
Sí, l'economia espanyola va créixer un 0,1% entre juliol i setembre després de nou trimestres consecutius de caigudes. Un creixement que es va basar en la millora del sector exterior i en l'estabilitat de la dada negativa de la demanda interna. Amb aquesta dada i el considerar que un país entra en recessió tècnica després de dos trimestres consecutius de creixement negatiu i en surt quan mostra dades positives en només un trimestre, aquesta és la segona vegada que Espanya sortiria de la recessió tècnica al llarg de la crisi.
Tot i això, el producte interior brut ha caigut un 1,2% en aquest 2013 i pel que fa a l'atur, es va moderar el seu ritme de descens en aquest període amb una lleu caiguda del 0,1% intertrimestral. Dada que representaria un cop confirmada la taxa menys desfavorable des de l'indici de la crisi, segons senyala el Banc d'Espanya. Jo m'estic perdent, però tot tira perquè la gent intel·ligent segur que et segueix.
A l'hora que anuncia aquesta sortida de la recessió, adverteix un dels principals riscos que pot afectar la recuperació i és la falta de crèdit per a les petites i mitjanes empreses. D'aquesta manera insta el govern a simplificar i agilitzar l'accés al finançament per a aquestes i evitar d'aquesta manera que sigui un fre per a la recuperació econòmica. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Antonio Arroyo diu que el Banc d'Espanya publica un creixement pràcticament nul i incapaç de crear trebat. Ja hem passat pel mateix en altres fases de la crisi.
L'Alejandro també ens diu, per molt que se n'alegri el banc d'Espanya, aquest país està ferit d'amor i socialment tornem al segle XIX. Ja per acabar, Ignacio García, que també comenta aquest tema, que ha sigut trending topic avui sobre el banc d'Espanya, diu que ja no hi ha recessió, doncs no sé com és possible si no hi ha treball, no hi ha consum ni quasi el mínim per pagar les vostres cases. En fi, Cristina, gràcies. Repaixarem un altre trending topic a la segona hora. I sembla que ja tenim una primera trucada per participar al sorteig del mirador
de Sant Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb el Jonas Bassó. Home, amb el Jonas Bassó, un clàssic ja del programa. Jonas, demà t'esperem aquí, per cert. Sí. Sí, que vindràs a les 6, amb el Lluís Muñoz, també, cap de la colla dels cargolins d'Esplugues, que actueu aquest diumenge a Sant Just al carrer, davant de Can Ginestar, i aquest divendres, per cert,
feu un assaig obert en públic també a les 8.45, em sembla, no? Correcte. Molt bé. Escolta, com t'has assabentat del sorteig, del concurs? Per la ràdio. Per la ràdio pel Facebook. Que ho poseu al Facebook aquest migdia i ara quan ha començat el programa...
He trucat. Molt bé. Tens ganes d'anar o no? Sí, tinc ganes, tinc ganes. Has sentit el menú o no? Sí. Ha fet la boca aigua. Clar, és normal. Bueno, en fi, doncs escolta, que tinguis molta sort i dijous que ve farem el sorteig, eh? Molt bé. Doncs vinga, gràcies, donat. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu.
Doncs mira, el Jonas Bassó, que el coneixem perquè l'hem entrevistat i és membre actiu també de moltes entitats santjustenques, com sabem, per exemple, els cars de coixinets, sense anar més lluny, i que participarà en aquest sortet. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, un sopar per a dues persones al mirador de Sant Just. Fins dijous que ve teniu temps de trucar mentre fem el programa. Passem ara a les notícies de Sant Just.
Comencem parlant de la demanda de beques menjador que ha crescut al nostre municipi i se n'admeten menys. A aquest curs s'han presentat 95 sol·licituds i s'han aprovat només 46, mentre que l'any passat es van sol·licitar 89 beques menjador i es van admetre més, 67 en total. Al conjunt de la comarca la situació és molt similar. Per tant, més en què demana que l'ajudin a pagar el dinar dels seus fills, però menys diners perquè aquestes beques puguin ser dutes a terme. Carme.
Sí, per tant, en aquest curs s'han concedit menys de la meitat de les beques de menjador demanades, quan el curs passat s'havien aprovat 3 de cada 4 de les demanades. Des de l'Ajuntament ara estudien com fer front a les beques que s'han quedat sense cobrir, una situació com deia és molt semblant a la del conjunt de la comarca. Al Bas Llobregat aquesta demanda ha crescut en prop d'un 20% i a més no hi ha recursos suficients per cobrir-les. És el que es va denunciar a principis d'aquesta demana al Consell Comarcal del Bas Llobregat.
Bé, canviem de tema, però continuem amb educació, perquè Sant Just ha presentat dos projectes d'èxit escolar i també de noves tecnologies a la xarxa estatal de Ciutats Educadores. La setmana passada es va celebrar la trobada bienual d'aquest organisme a València, on es va defensar el paper dels municipis en l'educació. Carme.
És una trobada que permet posar en comú propostes educatives desenvolupades en diferents municipis, on just forma part d'aquesta xarxa des del 2004 i des de llavors ha participat en diferents projectes. En els últims dos anys el municipi s'ha incorporat a dos dels blocs temàtics proposats per la xarxa estatal, que són retorn a la formació i la formació professional en el municipi i també recursos tecnològics per a les activitats educatives de la ciutat.
En el primer cas, l'Ajuntament ha col·laborat en la redacció d'una guia per la difusió i l'intercanvi d'informació i bones pràctiques entre municipis en matèria d'èxit escolar i també ha presentat l'experiència de la Comissió d'Acompanyament a l'Escolaritat. I en el segon cas, s'ha fet un treball per implantar els codis QR a diferents elements patrimonials de Sant Joan.
Molt bé, com per exemple a la Penya del Morro, que n'hi ha un, o a Can Ginestar hi ha altres també llocs simbòlics, que hi ha una adreça, una pàgina web, on els podreu veure sense moure'us de casa, que és codisqrdesantjust.com. No, no, no ho sé, no sé quina pàgina. No, però quan eres al Google ho trobes. Ho trobes, eh, codisqrdesantjust, que algú ha dit, home, falta una mica més d'informació, que al costat del codi QR posi que és un codi QR i que...
a quin monument o a quin edifici emblemàtic de Sant Just per Tanc. L'Ajuntament està treballant en això. Representant... Sí, potser sí. No ho sabem. Representant el municipi a Gandia hi havia el regidor d'Educació, Lles Monfort, també la tècnica d'Educació de l'Ajuntament Lourdes Ruïd i Jordi Amigo, responsable de l'Arxiu Històric Municipal.
El seu histèric municipal, perquè hi ha tanta documentació allà que és per tornar-se boig. O sigui que han estat de València, aquestes tres personalitats de Sant Just. Molt bé.
5 i 18 de la tarda, continuem a la Panya del Morro, d'aquí uns moments amb el Pau Marcos i l'Anna Rovira per parlar-nos de les coses que passen a Sant Feliu de Llobregat i a Esplugues a l'Espai de Carretera Reial. Però abans fem un petit esment en aquella subsecció. Aquí rescatem el programa, que són entitats de Sant Just d'Esvern. Avui, el Club d'Hípica Sol Solet.
Efectivament, anant cap a tot el que seria la zona de cotxerola, després de la bona aigua, hi ha el club típic Sol Solet. I avui parlem perquè acollirà una màniga de la Copa d'Europa de clubs de Pony Games, Peter Dyle, serà el mes d'abril. Ah, serà el mes d'abril, això, però ja ho sabem ara. A més, dos grups de genets han guanyat el primer campionat de Catalunya de Pony Games aquest cap de setmana. Uns campionats que jo no en perdo mai, els Pony Games.
Doncs en guanyant de les categories sub-14 i Open. Aquestes dues categories s'han proclamat vencedores del primer torneig. És el primer torneig a nivell català de Pony Games. I és una competició, no facis broma, perquè reunia els millors genets d'aquesta disciplina. Perdona, és que el poni és un animal molt divertit, però no per això li hem de perdre el respecte.
Hi van participar 14 equips repartits en diferents categories i l'Hípica Sol Solet va guanyar en aquestes dues categories. Un torneig que es va celebrar el cap de setmana passat al centre de formació a Cuestra Auriga de Vilanova i la Geltrú i també durant el cap de setmana és quan es va decidir, per això ho expliquem avui, que l'Hípica Sol Solet acollirà una de les cinc
Manigas, de la Copa d'Europa de Clubs de Pony Games, Peter Dale, i el Club Sant Justenc va presentar la candidatura per poder acollir una part d'aquest campionat europeu on participen Itàlia, França, Suïssa i Àustria. I ara, per tant, també es podrà fer a Sant Just el 12 i 13 d'abril.
de l'any que ve. Per cert que també la genet de l'Hípica Sol Solet Georgina Ablett és la primera catalana que s'ha graduat en l'escola britànica d'Hípica de 19 anys, fa 10 anys que forma part del Sol Solet i ara s'acaba de graduar com a genet de velocitat en aquesta escola de Newmarket a prop de Cambridge. Doncs un aplaudiment per ella. Enhorabona. Congratulations Georgina Ablett.
Fèiem una mica de broma, però clar, és que tot és com molt mono, no? Pony Games, Sol Solet... En fi, 5 i 20 de la tarda, acabem ja la secció, Carme, moltes gràcies. Vols dir alguna cosa més, tu? No. Mira, que Sol Solet serà una de les entitats que participaran al programa especial que farem aquest diumenge... Ah, no?
O sigui, sí, però no ho tenies previst, eh? El què? No, però participarà o no? Sí. Ah, a Sant Jut. Bueno, no està confirmat. Ah, no està confirmat? Ah, no està confirmat. Pensava que sí, que ja estava confirmat. S'està treballant. S'està treballant. Estamos trabajando en ello. Bé, doncs serà una possiblement, eh? Perquè tindran ponis diumenge.
Aquí al costat, sí, sí. I tu pujaràs el poni, no? Mentre fem la retransmissió, en aquest programa especial que farem aquest diumenge, a partir de les 11 del matí i fins les 2 del migdia, a Sant Just al carrer, a la plaça Jacint Verdaguer, el centre neuràlgic de tota l'activitat, i on els protagonistes seran les entitats de Sant Just, on passaran més d'una quinzena d'entitats per aquest programa especial, presentat per la inigualable Carme Berdoi.
I el no menys igualable. I el no tan igualable Jordi Domènech. Carme, has de fer gràcies ara, eh? Gràcies, Carme. Bona tarda. La dona de fer rodar a la ràdio. Ei, ei, ei!
Bé, ja tenim amb nosaltres l'Anna Rovira i el Pau Marcos. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a l'espai de Carretera Reial. On parlem dels altres límits de Sant Just. El més enllà, els suburbis, l'extraradi. És a dir, esplugues de Llobregat. Au, au, au. I Sant Feliu de Llobregat.
Per cert, tenim un... Què dius, Pau? Jo tinc una pregunta. Aquesta música d'inversió extraterrestre, quan parlem de... Aquesta música és un programa mític que es deia Altres Límits. Altres Límits. Que, de fet, l'Albert Ohm després la va utilitzar a Malalts de Tele. Albert Ohm, guapo...
la va utilitzar quan fèiem als de tele amb el Toni Soler i feia un espai que es deia Altres Límits, justament, i parlaven d'altres cadenes. Nosaltres també, com que parlem d'altres pobles, que no són Sant Just i que estan a la vora, posem aquesta sintonia d'Altres Límits. Pensava que us sentíeu amenaçats. Està quedat clar? Està quedat clar? Clarito? Espluguem?
Per cert, tenim un concurs en marxa. Ja ho sabeus. Un sorteig. Samarretes mullades? No, no, no. És un sorteig, un sopar per dues persones al Mirador de Sant Just d'Esvern. Ja hem dit que col·laboradors no poden participar, però sí familiars, eh? Per tant, si voleu, podeu fer-ho. I mira, hi ha una persona aquí a la webcam de radiodesvern.com, al xat, que diu, jo vull participar al concurs, però em fa vergonya trucar. Doncs escolta...
L'única manera és trucar al concurs. Que truqui, que truqui. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. És el telèfon de la ràdio fins i jous que ve, que és quan farem el sorteig. I jous que ve, canviem el telèfon. No, fins i jous que ve, fins i jous que ve, podeu trucar i participar. En fi, una trucada. Mira, tenim una altra trucada. Hola. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau?
Em dic Marta Serna. Marta Serna. Des d'on ens truques? Des de Maslluí. Des de Maslluí. Ojo, un aplaudiment per aquest barri que quasi, quasi te sent just. Escolta, Marta, com t'has adonat que fèiem el sorteig? Com t'has assagantat?
Perquè cada tarda us escolto, m'agrada molt. Sí, sí, ho feu molt bé, això, eh? Ai, moltes gràcies, Marta. Quin és l'espai que menys t'agrada del programa per fer fora ja el col·laborador? Quin compromís. No, se'n fem el rotllo, però els liens els hem de fer cas sempre.
Tot m'agrada. Tot t'agrada. El que t'haig de comentar, que a mi em passa com la noia que ha enviat aquest missatge, que em fa vergonya trucar. Però, escolta... Per tant, m'ha costat molt decidir-me trucar. Doncs, escolta, un aplaudiment per la Marta. Sí, senyora, un aplaudiment, Marta, que ens has trucat. I també animem a tothom que ens estigui escoltant que, si vol, ho faci. I sense que m'anar de problema, perquè, escolta, ha sigut molt fàcil, no? Has hagut de trucar i, com si parles per telèfon, no té més, no?
Ja, home, sí. Ara sí. Però, que estàs nerviosa, ara? I tant. Anem a aguantar els teus nervis. Treu la música. Ai, pobre. Silenci, silenci. Bueno, que us vegi molt bé. Vale, vinga. Marta, moltes gràcies. Escolta, no pengis que ara t'agafarem el telèfon per si guanyes el sorteig que farem dijous que ve trucar-te, d'acord?
Gràcies, gràcies. Bé, doncs mira, si vols fer com la Marta, 93372-3661. Bé, com deia Pau, repassem els tuits de Sant Feliu de Llobregat. Per on comencem, tu mateix? Repassem-los, els tuits de Sant Feliu. Aquesta setmana s'han acabat les festes i celebracions. Encara continua? No, no. S'han acabat i ha mort Twitter, quasi. No tenim quasi res destacat, no hi ha 3 dictòrids.
Però això què vol dir? Que no hi ha festes? A Sant Feliu no es parla de res? No, la gent treballa i no tuiteja Bàsicament Alguna cosa hauran comentat Alguna cosa hem trobat encara Això no vol dir que els veïns hagin estat del tot callats I tornar a fer servir Twitter per allò que el feien servir quan no hi ha festa Que és queixes i denúncies Ah sí, queixes i denúncies I opinions del que veuen pel carrer
Comencem per l'Arnau Picón. Doncs sí, l'Arnau Picón deia les festes de tardor van acabar fa una setmana, però ja es veuen els llums de Nadal a Sant Feliu. Ah, sí? Però ja es veien durant les festes, eh? Depèn de quin carrer hi eren, dius, hola. Ja és Navidad. Ja és Navidad. En Sant Feliu. En Sant Feliu de Llobregà. Sí. Tot i que és un clàssic, eh? El 23 d'octubre, m'estranya que ja no estiguin... És que jo crec que no les van treure l'any passat i segueixen allà. Això pot passar. Home, Sant Feliu es coneix perquè té unes llums molt xules de Nadal, no? Sí, sí, sí.
L'altre dia vaig sentir el Telenotícies que aquest any es posen abans perquè les puguin posar els treballadors dels ajuntaments i no s'hagi de subcontractar empreses. Estalviar. No sé quin poble era, però aquesta era la justificació. Podem investigar. En fi, també hem trobat piulades en referència a la vaga d'educació d'aquests dies, no?
Doncs sí, la que va començar ahir ha seguit avui i demà és el dia gran. El Joan Serrat ho anunciava dient tot el claustre de l'escola mestral de Sant Feliu farà vaga el 24 d'octubre en defensa de l'ensenyament contra l'OMCE de Huert. Huert. Huert. Huert. Huert. I en Manuel Rodríguez també deia coses. Doncs sí, deia el dimecres concentració en contra de l'OMCE a la plaça de la vila de Sant Feliu. Era avui això, no?
Hi ha hagut gent, no ho sabem. No ho sabem. Però, en principi, tot la responsable... Sí, sí, però és que no he sentit cap firolleta a casa meva. Ària Sant Feliu... A quina hora era? No ho sé, quina hora era. Responsable, Ària Sant Feliu... Potser és per la tarda o és pel matí. No, no, no. Però si és vaga... A vegades són per la tarda, eh? Home, perdona, si ets alumne i fas vaga a la tarda, també és una mica de tonto, eh? Perquè la vaga és fer-la quan hi ha classe al matí. Bueno, els nens de primària van a la classe per la tarda, no? Sí, perquè la secundària fa molta vaga.
Anna, conclusió, que tu ets la responsable de l'àrea de Sant Feliu, de la Panyada Morro, i no saps quan ha sigut la vaga. Vinga. Ens hem abraçat, també, d'un tuit d'en Manel, relacionat amb un dels grups de música de la ciutat. Doncs sí, deia, felicita... Doncs sí. Doncs sí. Deia, felicita a Vote Pronto por ganar un concurso de grupos en Barcelona. Quines són a Vote Pronto? Ah, sí, Vote Pronto, quines són?
Un grup de música de Sant Feliu. A veure, deixem preguntar a la responsable de l'àrea de Sant Feliu. Què? Avui esteu a estar com mi, no? Qui se n'ha votat pronta, Anna? Un grup. Un grup de què? De música. Molt simpàtic. De Sant Feliu. I quin gènere toquen? No ho sé. Vinga, no ho saps, eh? Vinga, segona targeta groga pel programa. A la tarda marxo, no? Sí. No, no, no. A la targeta groga hi ha infinites, eh? Ah, vaja, vaja. A la penya del morru, sí. Bueno, en fi, per acabar, arribem a la polèmica de la setmana.
A veure, això ha sorgit arran d'un tuit d'en Bernat Dausà, que com a curiositat, aquí tu has apuntat el Guillopau, que és el germà de Joan Dausà. Sí, la dada. És un dels tipus d'interès, no? És un tipus d'interès. Sí, és el que canta, bàsicament. Però això és coses de família, de xafardeig, que aquí no ens interessa tocar la penya del morro. No! Bueno, potser... Però que deia el següent, el tuit del Bernat Dausà.
deia, al carrer d'en Serra, entre cuques i rates anem servits. Visca el manteniment del clavegram. Sant Feliu, i atenció amb l'altre hashtag que deia, brut. Sant Feliu està brut? Això no m'ho crec. És impossible!
Bé, vaig a parlar amb la responsable de Sant Feliu de la Penya del Morro, que és l'Anna Rovira. Anna, bona tarda, del meu programa. Bona tarda, bona tarda. Sant Feliu, és veritat que és un poble brut, és un poble que has d'anar apartant, com mentre camines pel centre totes les pallofes i tota la brutícia que hi ha al... Home, jo no vull dir res, però veu que venia cap aquí a la ràdio per Sant Jurs? Jo sentíeu la merda, a Sant Jurs. Però què dius ara? Però què dius?
Deu ser la que està tocant a esplugues de Llobregat.
Eh, Pau? Perquè espluga sí que fa olor a caca. Algú ha estat esplugues avui? No cal, perquè ve una bafarada del vent de llevant que ens inunda tot s'enjust. Totalment pals. Bé, un aplaudiment. Un debat a tres bandes. I tot el fort rollo el vaig obregat, eh?
Això és el que fan una mica diferents entitats i també administracions de diferents municipis. I tens 5, també. La merda. Tens la merda dels uns als altres. No, Sant Feliu, no. En fi, així funcionen moltes... Bé, no desviem l'atenció. Tornem enrere? Sí, tornem al tema. Bé, jo per aquell carrer no hi passo molt, per tant no ho sé.
Bueno, però, no, no, és que tu t'es penses com una cosa personal, i això no ho hem dit nosaltres, això ho ha dit el Bernat Dausà a Twitter, que diu que al carrer d'en Serra, entre cuques i rates, anem servits, vist que el manteniment del clavegaram, en tot ironia, evidentment, i amb el hashtag, que això és el que fa més mal. Brut. Brut.
Bé, atenció perquè m'acompanya d'una foto, no, Pau? Doncs sí, és una foto del carrer, sí que es veu que és el carrer, es veuen els llambordins, com deia el president Núñez, on es veu una cosa, una forma gris inidentificada. Podria ser una rata, podria ser un colom o podria ser un nos de peluix. Ah, quin fàstic!
Podria ser qualsevol cosa. O un art de peluix amb una rata. Conclusió. Perquè la foto era de nit o què? No, era de vespre. Que el Bernat Dausar s'ha de comprar un mòbil amb una càmera millor resolució. Aquesta és la conclusió. Com diria el seu germà, jo mai mai he vist Sant Feliu Neix.
Bé, acabem ja amb Sant Feliu d'una vegada per totes, metafòricament, eh?, amb els tuits, no en general i amb la població. Encara. Perquè això ha associat la reacció d'alguns veïns, no?, com en Carles García, per exemple. Doncs sí, el Carles García deia Ajuntament de Sant Feliu, alguna resposta? Sobre aquest fet, no han dit res. Vam fer un davant de Twitter ells, també. Sí, i en Fèlix Gardel què deia? Deia que en Serra estava molt brut, eh?
Sí, sí, deia, al carrer Agustí Domingo també anem servits de rata. És que Sant Feliu de merda se'ns menja, com diuen els Amics de les Arts. Ai, en fi, avui estem com molt de grups catalanets, no? Passem ara a Esplugues de Llobregat, que allà de grups catalanets no n'hi ha ni se n'espera.
Bé, si a Sant Feliu heu vist que teníem poca cosa a destacar, amb una rata morta, i hem fet aquí 5 minuts de programa. A Esplugues de Llobregat es podria dir que encara n'hi ha menys, no hi ha ni rates mortes pel carrer. Amb tot, però també hi ha hagut polèmica. Vinga, va, polèmica, torna a posar polèmica. Què passa ara amb Esplugues? On ha estat la polèmica aquesta setmana? A veure, aquesta setmana la polèmica ha estat política. Llavors, ja al principi vam dir que temes polítics intentaríem saltar-los. Sí, fa mandra, eh? Però vaja, escolta, si és l'actualitat de Mana, nosaltres estem al seu servei.
No, mira, ho comentarem una mica per sobre. Els fets es van produir al ple de l'Ajuntament de la setmana passada, en què els representants del partit de Ciutadans d'Esplugues van anar al ple. Llavors van plantejar una qüestió
I es veu que després de fer la seva exposició van decidir anar-se'ns sense escoltar les respostes dels altres grups de l'Ajuntament. Això el que passa es plugues és que tenim... Perquè, perdona, potser... Sí, fan una proposició i no escolten... Un moment, un moment, un moment. No començaria a tirar la cavalleria per sobre de la llei. No, no, és que és una mica de lògica, no? No, és que potser havien quedat i no podien... Ah, vale. Això passa, això passa. Avui, per exemple, el president de la Generalitat, Artur Mas...
havia quedat per anar a la sessió del Parlament i no s'ha pogut quedar a escoltar Rajoy. Aquestes coses passen i, mira, problemes d'agenda en tenim tots. Bé, doncs no sabem si és un problema d'agenda, de l'agenda Ciutadans, però el que passa és que hi ha un veí, que és de cognom El Ginet, que també té un canal de televisió, on retransmet els plens de l'Ajuntament.
Sí, que perdona, és una mica com el lobby de comunicació local, no?, d'Esplugues, Televisió i el Ginet. La privada, la privada també, hi ha dues privades. La competència són. Està curiós, això. Doncs el Ginet deia, quin paperot han fet alguns al ple municipal d'Espluguesort que venien a regenerar la política?
En referència als dos regidors de Ciutadans. Que havien marxat. Jo he vist el vídeo i és veritat que marxava. A més marxen allò com quan... Però marxen emprenyats o marxen emprenyats? No, marxen perquè intenten parlar, estan parlant sobre que es va donar suport a les mobilitzacions a Balears en favor de l'escola pública i contra la llei de Bauzà. I quan s'estava debatint sobre això van decidir marxar.
Bé, però marxen d'aquella manera quan entres al cinema, per exemple, que el teu seient està al final de tot i fa aixecar tota la gent? O sigui, van fer aixecar tots els regidors, marxen del ple... Perdó, perdó, ho sento. Disculpi. Ai, perdó, és que hem quedat. No. No. Va marxar discretament. Bé, discretament passant per davant de tothom. Ja ho sabia, no? Vaig. En fi, el mateix usuari, el Zinet, també t'hotigava sobre un tema històric, en aquest cas. Doncs sí, després... Que no té res a veure amb tot això, no?
No, però espera, no deixem el tema. Ah, no deixem el tema, encara? Si algú vol buscar les polèmiques, els polítics que més ho han comentat ha sigut el regidor Marcos Sánchez i el Luis Campo.
Lluís Campo, val. Si ho voleu buscar, vosaltres mateixos. Bé, com comentàvem, hi ha un tema històric, no?, que avui, aquesta setmana, s'ha anat a fer so, l'alzinet d'Esplugues. Doncs sí, deia, tota la documentació històrica d'Esplugues referida a la guerra de successió parla de tropes forasteres. Què vol dir amb això? És un tuit incògnita?
No, jo crec que refereix que quan parla de la guerra de successió... Les tropes burbòniques. Les tropes burbòniques. Són les tropes de fora. De fora, eh? Són els de fora, els forasters que venien a envair-nos. Que ens anomenen forasters. Sí, forasters. Els documents de l'època. Bé, deixem enrere els temes polítics, passem al que interessa de veritat. Les cuaixes. Perdó, perdó, perdó. Les queixes. Ah.
Jo, però que soc limitadet, jo no penso, no raono, saps? Ja sabeu que això m'ho escriu un ximpeu. Jo podria ser perfectament un soldat, ara ho he pensat, de l'exèrcit, perquè no raono les coses i les llegeixo directament. Però de quin exèrcit? Del foraster o...? Del papa de Roma, que acaben amb aquells colors. Amb aquells colors. La guàrdia suïssa, efectivament, però viure a Roma. Atenció, bueno, a Roma, la ciutat del Paticà. En Richard Caller deia el següent amb el tema de les queixes. Per on comencem, va?
Doncs mira, vosaltres sabeu el que és el ViciVox, suposo. Sí, home, el ViciVox, que, perdona, durant molt de temps ha estat el trending topic de les queixes d'esplugues del Llobregat, eh? Perquè ningú... Només d'esplugues? Bé, d'esplugues... Del vas Llobregat. Del vas Llobregat. A Sant Just... Bé, hi ha una persona, està documentat, això, per l'estiu històric de Sant Just, que la va utilitzar, em sembla, que va ser als finals del 2011. Una persona, una persona... Que bé, un récord.
A Sant Feliu em sembla que n'hi ha dues persones i es pluga potser... A Sant Feliu n'hi ha un ja, perquè l'altre ha marxat. Ha marxat. Què passa amb el bicibox? Per què es queixa la gent? Doncs el bicibox sembla que no l'hagi de fer servir ningú. Sí, a la nit està bastant buit. Fa guardar les bicis amb una caixa metàl·lica.
Doncs sí que el fa servir gent. Es veu. Es veu que sí. Però no per guardar bicis. Per què? A veure. Per què és per guardar bicis? No sé què més hi pot parlar. Per què ho dius, d'això? No, home, perquè potser alguna altra persona li troba algun altre bus. Guarda una altra cosa. O fa altres coses. Fa altres coses a un dins del bici. Home, no ho crec, eh? No ho sé, no ho sé, pregunto, però... Home, és morbós.
Vull dir que... Però, bueno, és igual. Què? No, vull dir, pagar per entrar allà dintre és com... Bueno, perdona, la perversitat de la gent... Si portes la bici ja de pas et quides una mica, no? Mira, si la Cristina ho ha pensat... I com surt després? Com surt allà dins? Com surt allà dins? Bueno, en fi, anem al tema, sisplau, Pau. Sí, tornem al Bicibox, parlant de bicis. Bicibox! I en Richard Calle, com deies, deia... Quatre boxes lliures y me pone esto.
i llegem primer el tuit i després ho expliquem 4 boxes libres i me pone esto y el teléfono de bici box 30 minutos d'espera bravo, no es la primera vez no es la segunda o acompanyada d'una fotografia de la pantalla de la instalació del bici box on es llegia que no hi havia places disponibles
Això passa molt sovint. O sigui, que no només el Bicibox descontenta la gent que no té bici, dient això no serveix per res, sinó que també la pròpia gent que té Bicibox que li diu que no hi ha plenades lliures quan efectivament n'hi ha quatre que es veuen, perquè hi ha foladetes a les reixes, que es pot veure que no hi ha res a dins. Sí, sí.
Aquesta és la polèmica. Mentre estes peus de cabina ja has portat el temps, ja pots fer una altra cosa. Richard Calle, ens apuntem. Vinga, com això què hem de fer nosaltres amb l'esquixarrer? Nosaltres fem ressò i som l'altareu del poble. No és allò que hem de trucar a l'Ajuntament d'Esplugues i dir escolteu. No cal, no cal.
S'hauria de trucar al Bicibox, no? L'Ajuntament d'Esplugues. Atenció perquè... Bé, però l'Ajuntament d'Esplugues és qui ha cedit l'espai, no? Sí, bueno, però clar... Però allà hi ha el telèfon del Bicibox perquè truquis si passa una cosa així. Podríem trucar al Bicibox i preguntar si tenen molta feina. Hola, senyor Bicibox. Bicibox. Tenim molta feina.
Bé, atenció, perquè no només aquest tuit polèmics, sinó que a Cristina Prat li responia, no?, en relació al bici-box d'Esplugues. Doncs sí, efectivament, i deia, a mi, en Ajuntament d'Esplugues, me dio abrir una y estaba llena. Preferí dejar la bici en una farola. Almenys poder atar-la.
Com, com, com? Sí, d'anar a guardar la seva bici n'hi havia una. Sí, o sigui... Podria haver robat una bici, anar a deixar una i te la portes una altra. Perdona, el bici-box... No funciona gaire bé, no? No, no, quan estan lliures diu que està ple, quan està ple diu que està lliure i tu has d'acabar lligant la bici a l'arbre. El bici-box, o sigui, a tu t'obre una caixa d'aquelles el bici-box sol o tu has acabat donant la gana?
Jo no sé com funciona. No, suposo que t'anuncia, bueno, et diu quina caixa has d'obrir, tu la obres i deixes la teva bici. Obris la caixa número 4. Sí, és la que haurà desbloquejat el bici box, no? Va, va. Sobra la caixa número 4 i llavors ja pots guardar, en aquest cas, bueno, no va tenir sort l'amiga Cristina Prat, l'amiga del programa, però vaja. Bueno, us podríem haver portat una bici gratis. Sí, us podríem.
Bé, per acabar, destaquem dos tuits curiosos. Pau. Doncs sí, el primer del Carles Piedra Buena. Celes, Piedra Buena, perdó, no, Carles. Celes. Ho he llegit moltes vegades malament. Celes? Celes. No, perquè no té algú de seminada. I només aquest? No ho sé.
trucar, apunta Jordi, trucar a Celes Piedrabuena i preguntar quin nom és aquest. Però Celes Piedrabuena, que és un usuari de Twitter? Sí. Ah, potser es diu així. Potser es diu així. Hi ha noms usuaris molt estranys. Vale, vale. També hi ha noms normals molt estranys. El fill de Piqué es diu... Milán. Milán, Milán, Milán. Escolta, què diu? Doncs deia...
Collons, he comptat com 10 senglars a l'entrada de Desplugues. Mai n'havia vist tants tan a baix. 10 senglars a l'entrada de Desplugues? Sí. De turisme. Tenint en compte que estem en època de caça major, ara mateix... Ara estem en època de caça major. Per això marxaven de la muntanya per les Plugues. Segurament per això, perquè marxaven dels caçadors que estaven de colzarola pam-pam, pinyou-pinyou.
Casa Major aquí són senglars, no? No, Mamuts. Mamuts. Els elefants del rei venen aquí també. Casa Major són senglars. Gràcies. Per cert, d'aquí uns moments truquem al Xavi Bax, que és el director del Cine Baix, per parlar d'aquesta mostra de cinema del món àrab mediterrani del pròxim Orient que hi ha durant aquests dies. Però abans, acabem ja amb un últim tuit, si et semblen, d'aquests curiosos desplugues.
Doncs sí, és de l'Albert Pla i deia, si ets dels que encara diuen Sardenya, Avinguda de Navarra, o si vas a veure partits en el Barranco d'Esplugues, ets un veterà del futbol català.
Perquè expliquem que el barranco d'Esplugues és on tenim el camp de futbol, no? Teníem un altre lloc per ficar-lo i ja que hi havia un barranc desaprofitat, el vam posar allà. Allà el camp està tort, llavors, allà al mig del barranc. No, home, el primer... La pilota marca el que va a avall, no? Sí, sempre. Però evidentment no se li diu així, té un altre nom, no? Oficial, podríem dir... Sí, camp de futbol és el d'Alpí, em sembla que es diu. I Cerdanya per què és, llavors? No, això no ho sé, perquè això no és d'Esplugues. Ah, vale. Això és de futbol català, però no sabem... O sigui, barranco d'Esplugues, Cerdanya, què més?
i Avinguda de Navarra. Això tampoc és Esplugues, no? No. A Esplugues tenim dos camps, però un només és el del Barranco. I per tant, qui sàpiga això vol dir que porta molts anys vivint a Esplugues i seguint... Sí, seguint una lliga apassionant com és la regional. Regional catalana. No sé quina divisió, deu ser tercera o quarta. Deu tenir molta emoció. Barranco d'Esplugues, molt bé. Sí, el Barranco d'Esplugues. Jo aniré a jugar, a veure. Jo vull marcar ball.
Així guanyo. Bueno, pregunta pel barranco directament, a veure si alguna persona gran... El barranco aquest és la història aquella del gegant que va començar pel barranc? Sí, sí. Quina història és aquesta? Dona coses que vam trucar... Ah, sí, que vam parlar... Ah, és aquesta? Sí. Ah, i per això té el nom, el camp de futbol, per la història aquesta? No, el camp de futbol es diu Sal del Pi, però...
Però el Barranc des Plumes és on va caure el gegant. Perdona, aquest ho parlem de líder de Via Democràtica, és injust? Eh? Pablo Barranco. No. És que he anat un moment a fer un cafè i ara torno. Sí, ja t'he vist que has marxat. Ah, vale, vale, vale. No, de què parlava? D'un Barranco, de què? Del cant de futbol des Plumes. Ah, vale, vale, vale. Tres quarts de sis de la tarda, passem ara... Està fent les trucades. Passem ara a l'entrevista de la setmana.
Jo ja sabeu l'encarregada de fer les entrevistes i buscar-les també a l'Espai de Carretera Reial és l'Anna Rovira. Anna, bona tarda de nou. Bona tarda. Hola, què tal? Molt bé. Bé, avui de què parlem? A veure, explica'ns. Doncs avui a Sant Feliu, aquesta setmana, a partir de demà, fins dilluns que ve, es celebra la setena mostra de cinema del món àrab, Mediterrani i del Pròxim Orient, el Cinebaix. Ah, per això aquesta música àrab. Clar, tot va lligat, Jordi. Clar, d'acord.
I recordem que la setmana passada es va fer la presentació de la mostra amb la projecció del documental Indignados, que era de forma gratuïta. Doncs per saber molt millor en què consisteix aquesta mostra de cinema, ja consolidada a Sant Feliu, tenim al telèfon del programa el Xavi Bax, el president del Cinebaix. Bona tarda, Xavi. Bona tarda.
Hola, què tal? Benvingut al programa de l'Apanel Morro. Gràcies per atendre'ns. Què és això? Què es vol ensenyar amb la mostra del cinema? Volem encontrar una sèrie de pel·lícules, i sobretot pel·lícules de diferents països de l'àrea mediterrana i del Pròxim Orient, que pràcticament són invisibles, o quan arriben, arriben i passen pel cartellet, com aquell qui diu volant, i per tant volem això, amb la idea fundacional que és Cinebaix, que és promocionar i protegir la diversitat
cultural i lingüística, i en aquest cas ens centrem en aquesta àrea cultural i geogràfica. I les pel·lícules, per tant, estan en versió original o estan traduïdes? Ho fem en dos blocs. L'experiència després de 6 anys, aquests 7 anys, ja fem com dos grans blocs. La primera, que és la forma o el format tradicional de la mostra, que és d'aquest 24 al 28, que seran en versions originals,
I després fem un altre bloc que n'hi diem més mostra, que és durant el mes de novembre, que fem algunes de les pel·lícules, les que creiem que són més reaixides, durant el mes de novembre, amb versió doblada. I amb horari, diem més estès, amb horari més comercial, així com durant la mostra del 24 al 28, només fem una sessió, en el cas del novembre, fem pel·lícules, però fem en horari, diem, amb 10 sessions, 12 cada setmana, i variant cada setmana, canviant-ho la pel·lícula.
El que també farem amb aquest Més Mostres és fer una retrospectiva, el que no havíem fet mai, d'aquest director que ha guanyat la Palma d'Or de Canes aquest any, que és la Violetip Quechiche, que viu en el terremoto Quechiche perquè ha fet una mica de revolt amb el seu plantejament. I com que s'estrena aquesta setmana la vida d'Adel, que és la Palma d'Or, aprofitarem i al mes de novembre farem una retrospectiva de les seves pel·lícules. Una és Cuscús i l'altra és l'Escurri Giza. Quins dies?
Això ho hem d'acabar de lligar perquè, com que s'estrena ara, hi ha un cert tancament quant a la distribució de la pel·lícula, però al mes de novembre farem aquestes 3 pel·lícules dedicades a aquest director.
i durant el mes de novembre també farem la bicicleta verde, l'inxalà, la piedra de la paciència, el que és el dia de la noix i un cerdo en gaza, que seria el mes de novembre, que serà com una experiència, diem, més nova, a veure com va sortint. Sobretot perquè el fer-ho hem doblat, crec que tindrem, perquè ens passa, la gent té una certa versió, un cert públic a la versió original, llavors, per tant, podem, d'alguna manera, fer aquest primer bloc en versió original i aquesta, diem, més mostra...
per bon públic, diem que així, més estens. Per cert, hi ha molt de prejudici envers el cinema del món àrab mediterrani del Pròxim Orient? Jo crec que no. Jo crec que el problema és que costa molt que arribin pel·lícules i també és veritat que es difonen, ja dic, molts pocs ciners a la programa, pensant que potser és lluny al nostre, però l'experiència que ens demostra és que no.
La prova és que pel·lícules iranianes han guanyat Oscars, el millor pel·lícula de país estrany, de llengua anglesa, com l'any passat, Nadir i Samin. Per tant, Déu-n'hi-do, eh? Per tant, cada vegada veiem que són temàtiques i amb un llenguatge cinematogràfic molt proper al nostre. I la prova seria aquesta, que la Palma d'Ossa l'han portat a aquesta pel·lícula de la vida d'Abel, que és la Velatik Kachichi, que és d'origen tunisià,
Això sí, afincat a França, que és una mica el que passa, que molts directors d'ells una mica han de recórrer a països que els promocionin i els protegeixin i els produeixin. Ara que parlaves del guanyador de la Palma d'Or, la retrospectiva està dintre del Més Mostre o dintre de la mostra en si? No, dintre del Més Mostre. Al novembre. Exactament, farem aquest format tradicional que començarem aquest dijous,
amb la Piedra de la Paciència, que tindrem també un debat amb l'Aludès Vidal, que és la responsable de l'àrea del món ara primer i terrània de l'Institut Europeu de la Mediterrània, i parlarem del paper de la dona amb la primavera ara, amb la trencadissa de tabús i tòpics. Llavors, el divendres farem, sobretot Palestina, dos documentals, cinc càmeres trencades, infiltrators i enxalà. I tindrem la presència del Ferran Izquierdo, que és professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona,
El dissabte farem bàsicament Egipte, amb un documental Les Viers, Les Cops, Desemois, la pel·lícula Javi, present i tindrem un debat amb el Marc Almodovar, periodista i documentalista, i al vespre farem una pel·lícula iraquiana, que és Son o Babilònia. També estudiem una novetat, que és fer una programació infantil. Farem una pel·lícula d'animació, doblada al català, que es diu Zarafa, per un públic més familiar. El diumenge, una mica el plat fort, perquè farem la...
la pel·lícula iraniana, un documental que es diu Divorci iranian Estil, i la primera pel·lícula que ens arriba d'Aràbia Saudita, feta per una dona, que es diu La Bicicleta Verde. I també farem una experiència nova, que en comptes de debat, perquè el tema s'ho mereix, farem una conferència a càrrec del Nazaní, d'Armaitian, una escriptòria periodista i analista política, i parlarà d'un tema, perquè ens sembla que una mica llunyà del cine, però que es diu Iran-Aràbia Saudita, pols entre gegants energètics,
però que ara intentarem plantejar-ho perquè es pugui entendre el context de moltes de les pel·lícules que ens estan passant. Per exemple, la Ràbia Saudita no té cines i Dan, que està una mica, diem, despastitjat en el món occidental, té una producció tremenda de pel·lícules, algunes d'elles que han guanyat a l'Òscar. Bé, tot això ho intentarem posar en context. I acabarem el dilluns amb un tema nou que li derem colorianisme, prioritarem dos clàssics de dos directors que ja ens han desaparegut. Un és La batalla d'Argel, del Ponte Corvo,
i a l'altre l'Eleum del Desierto, el Mustafa Cap, un director...
diem si hi ha. Per tant, aquest seria un resum ràpid de tot el que farem. No, no, i hi ha un munt de coses. Estem parlant amb el Xavi Baix, que és el president del Cine Baix, un dels cinemes més emblemàtics de la comarca Sant Felí del Llobregat. I ja que tenim aquí, Xavi, deixa'm preguntar-te sobre el Cine Baix. Com esteu en general? Va bé la cosa o esteu preocupats? Molt content, perquè curiosament, en el moment en què s'està passant...
que hi ha una davallada d'espectadors, que l'efecte que s'hagi fet un cine tan gran com és l'Esplau, que ara té 28 sales. Nosaltres podem dir que l'any 2011, quan ja l'Esplau ja funcionava, ho dic això per l'Esplau perquè es posa o s'argumenta...
va tancar el Vilà de Canç, el cinema d'Aule de l'Avecà... Sí, home, ho dic perquè deveu ser els únics que els hi deuen anar bé, perquè les notícies del món del cinema no paren, que es tanca un cinema, que amb l'IVA del 21% posen el crit al cel... Vosaltres aneu bé, veig? Nosaltres estem contents en aquest sentit. Jo dic, el 2011 vam pujar un 20% d'espectadors, el 2012 vam pujar un 25%, en aquests moments estem per sobre de les xifres que l'any passat. Jo crec que tenim un...
Un punt, eh? Primer, partíem de molt a baix, eh? Hi havia el programador de l'Alexander que feia una broma que deia... Hem augmentat el doble l'assistència de públic dels matinals del cinema. Hem passat de dos a quatre espectadors, no? Clar, aquest tipus de broma de dir... Si comences per molt avall, doncs un 20% sembla que sigui molt, però és relatiu. Però, bueno, estem parlant de més de mil espectadors a la setmana, per tant, també és una xifra, nosaltres per nosaltres, respectable, no? Per cert, us heu... Però veiem el sentit que hem...
Nosaltres no hem repercutit l'IVA amb el preu de l'entrada. Per tant, ens l'hem assumint nosaltres i per tant mantenim uns preus que són segurament dels més baixos de la comarca. Quan val l'entrada, els 6 euros? 6 euros. I pel soci, 5. Amb la qual cosa, hem pogut digitalitzar totes les sales, podem estrenar pràcticament les pel·lícules que ens poden interessar. No sempre és així. Sí, sí.
podem fer 3D com qualsevol altre cinema i tot això, jo crec que ens ajuda a mantenir, és un cinema de proximitat, bé, fem també el tema de l'òpera en directe, tot això ens ajuda a tindre una certa fidelitat de públic, no? Ara que parleu de les entrades, hi ha un abonament per anar a veure la mostra? Sí, tenim un abonament de totes les sessions per 25 euros i si no, les entrades individualitzades o per cada producció és de 4.
Abans parlaves de la situació de les pel·lícules, del que mostren les pel·lícules, això què vol dir? Que totes les pel·lícules del món àrab o del món mediterrani parlen de la mateixa situació social? O fan pel·lícules també de sensació de ficció però que no porteu? Sí, evidentment intentem buscar, majoritàriament tenim documentals, que són un documental que és de tema molt real, i altres són clarament ficció, perquè la Bicicleta Verde és una ficció, l'Inxalat és una ficció, encara que tracta normalment de temes
punyents, no? Vull dir que són que reflexen o la pida de la paciència, que és la situació de la dona a Canistan, que, per tant, és una pel·lícula molt entranyable, tan dolorosa, perquè parla de la dona amb un marit malalt, però que podria ser una temàtica que també podria ser plantejada aquí, no? Hem vist pel·lícules properes amb aquests temes, però ja dic, no són... Per exemple, amb Cerdo en Gaza, que farem amb més mostra, és una comèdia, i el cinema de Miració Zaraza és un... per canalla, no?
Per tant, sí. Ja comença a haver-hi per estriar, no? Però el tema és que, clar, són quatre dies i hem de fer màxim 14 pel·lícules i llavors ja intentem això del mes mostra per poder, diguem, oferir una mica el conjunt de temàtiques que fem. La vida d'Adèle del Quechiche, que s'estrenarà ara, o l'Escorridiza, per això de la vida d'Adèle, parla del tema de l'homosexualitat femenina
Per tant, és un tema també, per ser d'un director de procedència ara, molt atrevit i també molt actual, i per tant encarnat, en aquest cas a França, però de gent procedent d'immigració. Per cert, vosaltres us heu adherit a la fiesta del cine.com? No, perquè, una, això és una mica la promoció també de les grans cadenes, i també perquè nosaltres només obrim de dilluns a divendres,
I per tant, aquests dies són, feien aquests 3 dies que nosaltres tenim com tancat. El dia uns no, però dimarts i dimarts tenim tancat, tenia poc sentit, no? Una mica per això. I ja dic que també nosaltres ja apliquem aquest criteri no de fer-ho 3 dies barat, sinó de fer-ho tots els dies, perquè creiem que és un punt clau, no? Si no hagués hagut aquest increment de l'IVA, si avui almenys has pogut mantindre preu més reduïts,
en un moment en què la crisi tenim un atur descomunal del 25%, tot això es nota a les famílies i s'ho miren molt, i encara que ja dic, nosaltres fem aquests preus, i a més a més els preus que tenim al bar, que són productes ecològics i de comerç just, que fem una línia de servei de bar diferent, també volem ajustar molt els preus, sapiguem que el que volem és això, que la gent vingui al cine, no tant a consumir crispetes i altre tipus de refrescos, sinó
que vinguin al cine i això ho hem de poder facilitar en preus assequibles i una producció diversa, cinema, diem així, molt mediàtic o comercial, però també versions originals, cinema d'animació per la canalla i això crec que és una mica el que afavoreix que la diferent públic puguin sentir-se representats i atrets a vindre al cine.
Home, el Cine Baixi és un cinema amb què la gent li té molt de carinyo i molt estimat, no? Això no sé si també tu ho notes, com a president del cine. Bueno, molt clar. Va ser una plataforma ciutadana el que el va recuperar. Penseu que està, nosaltres tenim dues persones contractades, però el resta, una trentena de voluntaris, manté el cine viu. És a dir, si veniu al cine, el divendres hi ha una persona a la taquilla, el dissabte un altre, el dimensi un altre...
que anem tornant per poder fer-tons per mantindre, de forma voluntària i no retribuïda, el cine obert. Per tant, també amb l'ajuda d'una entitat financera ètica, com és COP57, ens ha associat un crèdit per poder digitalitzar les ales, que és una espècie d'espada de moucles que està passant a tots els cines de la comarca, que no s'ho han pogut digitalitzar, i per tant tothom està amb l'all al coll en un moment que ningú dona crèdit i en un moment en què els espectadors no es van amb la mateixa freqüència als cines.
Però tot això, jo crec que ens ha fet un cert caliu perquè l'Igneix de la ciutadania ha aconseguit que l'Ajuntament complés l'edifici i el reste d'instal·lacions no les han comprat amb l'associació entre la voluntarietat i amb els crèdits d'aquesta banca ètica. I tot això suposo que ens fa una mica diferents i considerem també que intentem que sigui de molta proximitat.
Doncs enhorabona, moltíssimes felicitats per tot plegat. Per ser, estava pensant, ara ja sé que estem en directe i això no ho havíem dit, però no sé si alguna vegada feu promocions per algunes ràdios o no sé, regaleu entrades pels oients d'algunes ràdios. Ho fem, ho fem, aquí ens ho demana, no sé si jo diré que a vosaltres no, però ho podríem fer ràpidament. Fem-ho, fem-ho, fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho!
Xavi, fem una cosa. Per tant, posem-nos en contacte quan vulgueu i ho fem. Perquè ho fem en Sant Feliu i ho fem en Molins i, per tant, segurament no hi ha hagut el moment de posar en contacte amb vosaltres. Això ha sigut fallo nostre de no haver-ho fet abans, però ja ens posem en contacte d'aquí uns dies per veure com podem fer alguna promoció pels oients o repartir entrades entre el nostre públic. Gràcies, Xavi. Moltes gràcies. Anna, no us pregunto alguna cosa més? No, ja estem. Gràcies. Boníssimes gràcies.
Bona tarda. Bona tarda.
Bé, doncs acabem ja aquesta primera hora amb l'Anna Rovira i el Pau Marcos. Pau, Anna, gràcies. Fins aquí Carretera Reial i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Nosaltres tots aquí coneixem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies d'àmbit general i a la segona hora amb el Sergi Arrada del Casal de Joves de Sant Just.
La Rosé Arts, a l'espai d'educació canina. I acabarem avui el programa parlant amb l'Andreu Benús, director d'una fira que es fa aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet. Passatge insòlit. Una fira de barraques, única en el seu gènere, amb atraccions mecàniques i il·lusionisme. Correm d'aquí uns moments a la penya del morro. Molt xula, friki, però xula, la fira. Són les sis.
Bona tarda, us parlem Pere Sanz i Albert Sàs. La patronal dels hospitals concertats adverteix de la seva difícil situació després que Salut els ha comunicat que no pagarà la totalitat de la factura del mes d'octubre. El govern vol regularitzar les 50.000 persones que viuen il·legalment a la ferralla. El jutge demana identificar els Mossos d'Esquadra que van reduir l'empresari mort al Raval.
La fira de les Gavarres de Caçada a la Selva no se celebrarà l'any que ve. Esports al Tour de França passarà per la Vall d'Aran. Serà durant la 17a etapa que es discutirà el 23 de juliol. L'embol Bordil jugarà als setzents de final de la Copa del Rei contra el Cangas de Vigo. I el rival del Barça bé serà el Vidasu a Iruno.
El Departament de Salut ha comunicat als 55 centres hospitalaris concertats que aquest mes probablement només podrà fer-se càrrec d'una quarta part dels 250 milions d'euros que costen els serveis que presten a la sanitat pública. La directora de la patronal dels centres sanitaris concertats, Helena Rís, ha explicat a la xarxa de comunicació local que des de Salut s'ha informat que intentarien pagar una part de la factura.
Va avisar, aproximadament a mig mes, des del Departament de Salut, que aquest mes segurament no podríem fer front a la factura ordinària del mes d'octubre. Un parell de dies després van dir que estaven mirant, naturalment estaven treballant per fer-la efectiva, i que semblava que potser podrien pagar, però no era amb seguretat, un 28,65 d'aquesta factura.
L'impagament de l'octubre se sumaria als 800 milions d'euros que la Generalitat deu als hospitals per factures d'enguany i del 2012. Mentre tant els metges d'atenció primària alerten que les retallades poden afectar la qualitat de l'atenció als pacients. Així ho ha anunciat durant la presentació del 35è Congrés de Metges de Família que se celebra a Barcelona el seu president José Luis Llisterri.
Més de 4.000 metges de família reuneixen a Barcelona en aquest congrés.
La Generalitat i el Gremi de Recuperació de Farralla volen regularitzar l'activitat d'aquelles persones que viuen de recollir Farralla als carrers de tot Catalunya. Calculen que hi ha 50.000 persones que es dediquen a aquesta activitat. Segons se pot saber la xarxa de comunicació local, la intenció és que els venedors s'agrupin en petites cooperatives. El primer pas que volen fer el govern i els ferrovallers és ordenar el sector diferenciant entre els particulars i les màfies.
Una operació que a Europa ja s'ha fet a països com ara Portugal i França. Un cop sanejada l'activitat econòmica, l'Agència Catalana de Residus vol regular la feina de les persones que la fan sense cotitzar. Una de les possibilitats més sòlides seria crear cooperatives on els treballadors pagarien petites parts d'autònoms. La venda de ferralla al mercat negre va generar 140 milions d'euros l'any passat.
El jutge ha demanat identificar els Mossos d'Esquadra que van reduir l'empresari mort al Raval. El Departament d'Interior també haurà d'entregar les gravacions de les comunicacions amb la sala de comandaments. La jutge que investiga la mort de Juan Andrés Benítez, l'empresari de Geixample, que va morir després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra, ha demanat a Interior que identifiqui els vuit policies autonòmics que integraven el dispositiu que va intervenir en la seva immobilització. L'empresari va morir aquella nit després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra
que es van desplaçar al lloc en un carrer del barri barceloní del Raval després que es barallés amb un veí que la setmana passada va declarar com a imputat davant la jutja i va assegurar que havia vist la policia pagar l'home. La fira de les Gavarres de Caçà de la Selva no se celebrarà l'any vinent. L'Ajuntament considera que es corre el risc que aquesta fira dedicada a la caça i a la pesca s'estangui i per això la volen deixar descansar un any. Ràdio Caçà, Claudi Berners, bona tarda. Bona tarda. La fira Gavarres tornarà a celebrar-se l'any 2015.
L'Ajuntament de Caçà considera que el format de la fira de la cassa i la pesca està estancat i per això aquesta fira no se celebrarà l'any que ve. No és per motius econòmics, sinó que davant la dificultat que el format actual experimenti un creixement s'ha optat per plantejar un canvi que passaria per centrar la fira en el massís de les Gavarres amb la implicació d'altres municipis. Enric Beguer, alcalde de Caçà. El que passa és que és una fira que en aquests moments hi ha una dificultat de creixement.
I precisament perquè no arribés a un punt que aquesta fira tingués, que quedés realment estancada, doncs calia fer un canvi. Tornar a recuperar aquell concepte de cavarres, que es va fer fa uns anys, i la idea seria tornar a recuperar aquest concepte, però amb la participació d'altres municipis. El 2014, la fira de la caça i la pesca hagués complert 10 anys.
Bona tarda, són les 6 i 5.
Aquest curs s'han presentat més sol·licituds de beques menjador que el curs passat a Sant Just i se n'han admet menys. En guany se n'han presentat 95 i se n'han aprovat 46, mentre que l'any passat se'n van sol·licitar 89 i se'n van admetre 67. Això vol dir que s'han concedit menys de la meitat de beques menjador demanades, tot i que el curs passat es van aprovar 3 de cada 4 beques.
ara es trobien com fer front a les beques que s'han quedat sense cobrir. Una situació que és molt similar a la del conjunt de la comarca. El Passo i Bregat la demanda de beques menjador ha crescut en prop d'un 20% i a més no hi ha prou recursos per cobrir-les. Així ho alertava aquesta setmana el president del Consell Comarcal Joaquim Balcera que també va reclamar la implicació de la Generalitat i la Diputació en l'aportació del finançament necessari.
El club hípic Sol Solet acollirà una màniga de la Copa d'Europa de clubs de Pony Games Peter Dale. El comitè organitzatiu del campionat ha acceptat aquest cap de setmana la candidatura del club Sant Justenc. Això al mateix cap de setmana que dos grups de genets de Sol Solet han guanyat el primer campionat de Catalunya de Pony Games.
amb les categories sub-14 i Open. Aquestes dues categories s'han proclamat vencedores del primer torneig a nivell català de Pony Games, una competició que reunia els millors genets d'aquesta disciplina. El torneig es va fer el cap de setmana passada a Vilanova i la Geltrú i també durant aquest cap de setmana s'ha resol que l'Hípica Sol Solet acollirà una de les cinc mànigues, com dèiem, de la Copa d'Europa de clubs de Pony Games, Peter Dale. El club Sant Justenc va presentar la candidatura per poder acollir aquest campionat europeu on participen Itàlia, França, Suïssa i Àustria.
I acabem aquest bolletí explicant-vos que continuen aquests dies les activitats de festes de tardor. Avui, a dos quarts de sis de la tarda, s'ha començat a fer l'espectacle de màgia amb Magíssimus, el Centre Social al Milenari, i demà dijous es farà un acte sobre l'exposició Paisatge i Tràs a través dels bolletins de la CEES, que es pot visitar al cim de Can Genestà. Divendres, els castellers d'Espluga es faran un assaig obert als jardins de Can Genestà i a dos quarts de nou es projectarà
A l'Ateneu, l'alcalde, el documental del mes d'octubre que organitza cada mes la productora Paral·lel 40. De cara al cap de setmana, també recordem que dissabte, davant del mercat, el Centre d'Estudis Sant Justens convoca la mostra de fulles de tardor, les postres típiques de Sant Just, i divendres a la tarda es convoca els nens i nenes que participaran de la mostra de fulles de tardor del Sant Just al carrer. La idea és que cuinin les postres divendres a la tarda. Dissabte també, al llarg del dia, es farà una festa amb jocs infantils, una botifarrada a Mas Lluí, i diumenge es farà al Sant Just al carrer.
I de moment això és tot. Més informació a les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro, Cristina. Hi ha hagut algun comentari a Twitter o Facebook sobre els sorteig que estem fent per un sopar per a dues persones, per al mirador de Sant Just? Doncs de moment fins ara tenim el Facebook, el M'agrada de la Mònica Condemines. Sí senyora, bé, un aplaudiment per la Mònica Condemines i els dos participants que han trucat al telèfon de la ràdio, no? El Jonas Bassó i la Marta Serna.
el 9-3-3-7-2-3-6-6-1 si voleu participar en aquest concurs més que un curs és un sorteig directament perquè no heu de respondre cap pregunta senzillament trucar-nos a la ràdio de 5 a 7 de la tarda des d'avui fins dijous que ve i participar en aquest sorteig d'un sopar per a dues persones el menú gastronòmic de bolets valorat amb 40 euros cadascun poca broma poca broma eh
Ja ho he dit abans, bunyols de rossinyols, croquetes de ceps, amanida tevia, rixoto de ceps, llum rostit, filet de bou, carpaccio de fruita, rixa de xocolata. En fi, tot això és el menú del mirador, aquest menú gastronòmic de bolets. Si voleu participar en aquest sorteig, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Cristina, va, repassem els trending topics de la segona hora.
Avui ha sigut 30 in tòpic, 24 d'octubre. No a l'11 i també al ministre Berre, relacionat amb la seva llei. S'escalfen motors per la vaga d'educació de demà, on, per cert, tots els sindicats s'han adscrit en manifestacions a Barcelona i Tarragona en el segon dia d'aquesta setmana de mobilitzacions per l'educació. En el cas de Barcelona, un miler d'estudiants s'han manifestat, de fet, avui pel centre de la ciutat, com tal, contra la llei Berre i també les retallades. Espero que demà sigui massiva aquesta manifestació. Cristina.
Sí, doncs la majoria dels alumnes que s'han mobilitzat avui han estat alumnes de secundària. Dir que la manifestació s'ha iniciat a les 12 del migdia a la plaça universitària i ha arribat a la plaça de Sant Jaume, encapçalada per una pancarta on demanaven la dimissió de Rajoy i tomba el govern dels rics, tant el govern de Convergència i Unió com el del Partit Popular.
Durant la protesta convocada pel sindicat d'estudiants s'han encoratjat consignes com després d'estudiar volem treballar o l'educació no és un negoci. És la primera protesta al carrer d'aquest curs escolar que coincideix amb el segon dia de vaga dels alumnes de secundària FAP i universitat. Demà, tal com deia, s'espera una participació massiva amb la suma dels estudiants universitaris a la manifestació que començarà a dos quarts d'una a la plaça universitat i que seguirà per via la lletana fins a arribar al plat del Palau on finalitzarà la protesta davant la delegació del govern a Catalunya.
Rub el Cava ha dit, líder del PSOE, brinda suport del PSOE a la vaga per l'educació i els professors que defensaran la igualtat. Un altre comentari és el Xavier Martínez, Gil, que diu, si els estudiants protestaven avui per la llei verd, per què han acabat la mania a la plaça Sant Jaume i no a la delegació del govern? I Juan Diego Boto, l'actor, que diu, demà em sumaré a la vaga general per l'educació, ens juguem molt, ens juguem al futur. Un quart de set, connectem ràpidament amb el casal de Joves de Sant Lluís. Un home...
Unes idees. Un color, el blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Herrada Ruiz. Hola, bona tarda. Hola, Sergi, què tal, com estàs? Avui sé que tens poc temps perquè estàs jugant a un joc, no? Sergi? Sergi?
Sí, sí, estic aquí. I estàs jugant. Estàs aquí i estàs jugant, efectivament. Dic que avui que tens poc temps perquè m'has dit fa un moment que estaves jugant a un joc. Sergi? Sí, sí, sí, sí. Espera, és que m'estaven fent trampes ara mateix. Però a veure un moment, a veure, para, para, para, para la sintonia, para tot. Però què és això? Sergi? Sí.
Què estàs fent? Què estàs fent? Què? Que què estàs fent? Que t'estem trucant de la ràdio per fer la connexió setmanal del Canal de Joves i perquè ens informis de tot el que fan. Que estàs jugant a un lloc de taulell? Sí. Però què és això? Però quina poca serietat és aquesta? Per què? De dinamitzar l'espai de biblioteca del casal. Però a veure, i quin lloc és apassionant, el lloc de taulell? The Island. Com, perdona? The Island? Yeah. Però què és això? Com a lloc, un katana, un banc d'aquests?
Bueno, són uns exploradors que van anar a una illa a buscar tresors i després a la illa hi ha un volcà allà i comença a desmoronar-se i has de tornar a terra firma. Lo típic, lo típic. Hi ha taurons, hi ha serpents de mar... I tu què fas, de pop? Tu fas de pop o de què fas tu?
No, no, no, jo soc el vermell. La fitxa vermella. Però tens fitxa de personatge d'aquestes així? Som exploradors. Som exploradors tots. Som exploradors. Escolta, com està la partida ara mateix? Que no és broma, eh? Ens interessa. Ens ho pots explicar? Doncs... Ara mateix n'estan aquí...
Tinc una serpent de mar, una balena i un tauró envoltant una barca meva amb dos exploradors. Oh! Drama total, eh? Jo, escolta, veig que... No, no, que això s'enfonsa i que no té res a fer, Sergi. Jo em tiraria de la barca a l'aigua, directament.
Sí, sí, sí, és que estan aquí tothom contra mi, a part, estic aquí al telèfon, i m'estaven fent trampes. O sigui, ara mateix, és com si el pirata del teu vaixell estigués parlant per telèfon amb la penya del morro a Ràdio d'Esvern, no?, una mica?
Sí, sí, estem esperant aquí el moment de la connexió. Ja, ja, per atacar-te, no? Bé, escolta, a banda dels teus hobbies, que ja veiem que són aquests jocs de rol, fa uns anys, per cert, hi havia una entitat que es deia Club de Rol Avasió, si no tinc mal entès, on jo vaig participar a alguns jocs de rol en viu que es van fer al Casal de Joves, que em sembla que tu no sé ni si hi eres. Mira d'aquest parlo, Sergi. Ja no es fan jocs de rol, no, al Casal de Joves, en viu? Bé, aquí jocs de rol no tenim.
Abans sí que hi havia dues o tres associacions de barrol fa molts anys, però ja no funcionen. I partides de jocs de rol en viu? Perquè durant una època es va poder composar de moda i ara això ha desaparegut totalment, no? No hi ha ningú que s'hagi interessat. Ho feia el Víctor Osorio i tal. I ara ja no ho fa ningú. Hem de tornar a fer partides de jocs de rol en viu al casal de joves, jo crec.
O no, o no. Bé, que ho faci pel que vulgui. Avui, Sergi, veig que està més pendent del joc que per nosaltres, no? No, intento estar per les dues coses. No, això és impossible. A més, em pregunten coses ells del joc, perquè estan aprenent avui a jugar. Passa-me'ls, passa-me'ls. Me'ls pots passar, sisplau? Passa-me'ls, passa-me'ls. Però el passo un... Bueno, mira. A quin passes? El més llest. Aquí, com es diu? El passo, eh? Albert es diu. Albert, vale. A veure, anem a parlar amb l'Albert. Sí, hola, bona tarda, aquest és l'Albert. Som l'Albert. Hola, hola, Albert, quina...
Soc el Jordi de la penya del morro. Com estem? Molt bé. Estàs en directe ara mateix. Quants anys tens? Jo t'encolto molt bé. No passa res, però ho haig de dir. Quants anys tens? Quants anys tens, Albert? Digue'm. Quants anys tens? Tinc 16 anys. Tinc 16 anys, eh? I avui és el primer dia que s'ha après a jugar aquest joc? Sí, és nou i ens està ensenyant a jugar. I què tal el joc? Sí, el moment va bé. Bueno, estem començant, però sí, està bé. Has matat algun pirata ja o no?
Sí, he matat a un. Que era el Pirata Barbarroja? Com? Que era el Pirata Pata de Palo o quin era? No sé, no sé què dius. No, és que dic tonteries, ja fas bé, ja fas bé, ja fas bé, Albert. Bueno, escolta, us esteu passant bé el casal de joves, eh? Veig que hi ha bon rotllo i hi ha bon ambient. Sí, hi ha bon rotllo. Veniu sovint o no? Sí. Cada tarda. Què? Cada tarda!
Això és impossible, eh?, mantenir una conversa amb algú que està al casal de joves perquè es veu. Bueno, Albert, ets de Sant Just? Bones. Sí. Albert, que ets de Sant Just, tu? L'Albert ja no hi és, eh? Ja, ja ho he pensat, ja ho he pensat.
Ha passat de tot, eh? El tio està malat i també... Hòstia, que m'estan trucant a la ràdio. Escolta, Sergi, podem dos minuts explicar-nos quines són les activitats dels propers dies al Casal de Joves? Com ho veus? Sí, bueno, continuant amb festes de tardor. El dissabte a la tarda es posarà aquí dintre gratuïtament la pel·lícula de Romperral. Però si juga a Barça-Madrid. Ja, ja, però això estava programat des de l'estiu. Ja, això ja... Allò que dèiem, eh? A quina hora serà?
A les 7 de la tarda. Estan rient molt, eh? Que estan matant, però bueno, a saco. També hi ha gent que no hi agrada el futbol, eh? Sí, això és veritat, això és veritat. El dissabte a les 7 de la tarda, eh? I és una pel·lícula de què va i a qui està dirigida? Doncs, bueno...
El tema és que aquesta pel·lícula es va posar a la festa major, però va haver-hi un problema amb l'horari i va començar més d'hora del que estava marcat. És veritat, és veritat que va coincidir, perdona, amb la Beach Party, que era el del dia blau, no? És veritat, és veritat, hi havia molta gent que va arribar i la pel·lícula havia començat a fer estona.
Doncs sí, i com que van haver-hi queixes perquè va començar més d'hora, es va dir que es tornaria a projectar el casal de joves per fer tot de tardor. Aquesta és la segona projecció de la pel·lícula. D'acord, d'acord, que era entès. I alguna altra cosa pel casal de joves els propers dies aquí dins dels actes de festes de tardor de Sant Just?
El diumenge estarem a Sant Just al carrer. A nosaltres també, Sergi. Escolta, per què no ens passeu a saludar? Que farem un programa especial des del vell mig de la plaça Jacint Verdaguer. Estrenarem una carpa de color blau molt xula i molt nova, blava, com ha de ser, la ràdio és blava.
i farem un programa especial d'11 a 2 del matí. Ja us trucarem, us trucarem per saber quina hora us va bé passar per explicar-nos coses del casal de joves de Sant Jus, Sergi.
Bueno, a veure si ens podem escapar, perquè nosaltres estarem fent exhibicions del taller de robòtica i de creació d'instruments electrònics. Doncs escolta, per què no veniu amb un instrument electrònic d'aquests al programa en directe que farem de la ràdio? Bueno, perquè s'ha de muntar allà a la Carpa del Casal, perquè pensa que tindrem allà amplis, tindrem una taula de so... Bueno, doncs escolta, no hi ha problema, si és un programa espectacular, aquest amb uns recursos i uns mitjans mai vistos a Sant Just, t'enviarem la unitat mòbil, xaval!
Escolta, enviarem el Marc Marbà potser, o no ho sabem, em sembla que sí. A la unitat mòbil amb l'inalàmbric, vale?
Bueno, és igual, escolta, és igual, avui estic ja parlant per parlar. A part estan cridant aquí al costat meu, no sento res. Qui crida, qui crida? Doncs els joves. Els joves. Passa'm un dels joves aquests, que li vaig a cantar la gana. El fas un altre. Passa'm un jove dels que crida. No podem treballar així, Cristina. Estem fent programa i allò que avui vol de crida. Hola, bona tarda. Hola. Bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau?
Con Raúl Fernández. Raúl Fernández. Mira, soc el Jordi, de la penya del morro, de Ràdio d'Esvern. Que estaves cridant, tu fa un moment? No, una altra estava cridant. Ah, una altra. Sempre és una altra. Sempre és una altra. Ja, ja. El típic. Qui ha sigut? No, jo no. Raúl Fernández aquí. I tu no, jo no. Estan fent una connexió, i clar, estan sentint soroll, i a veure què passa aquí. Raúl, hi ha algun problema, tot va bé, per què crideu?
Espera, espera, que no t'escolti i hi ha un nano que vol parlar amb tu. Sí. Es diu en Víctor. En Víctor, vale, passa amb el Víctor. I què la fa, això? Avui estem coneixent tota la fauna del casal, eh? Aquí hi ha les tardes, cada tarda, que això és el que... Però tu no la fa jo. Sí, hombre, Sergi Arrada. Sí, home, aquí tenen l'únic del películ.
Estava comentant que era la fauna una milla que hi havia al casal, no?, a les tardes, i que ha de l'idear el Sergi Arrada, eh?, allà amb el Raül Fernández, en aquest cas, o l'Albert, fa un moment. En fi, no, però som molt macos, eh? Tu no el fas bé?
No, no els he vist. La veu... No em semblen macos. Jo, la paraula maco, no la faria servir. Ja, diu, dic, hola, bona terefa. Hola, què passa? Saps el Raül? Dic, bueno, què passa? Què passa a tu? Escolta, Sergi, alguna cosa més, a part de saber que estareu al Sant Lluís al carrer, que diumenge al matí?
Doncs no, el romperral, el fan just al carrer i ja està. I ja està, eh? Doncs vinga, va, Sergi, gràcies. I escolta, guanya molt, eh? Guanya molt el joll del programa. És que t'ho mereixes, t'ho mereixes. Sergi, gràcies, que vagi bé. Bona tarda.
Ui, és tardíssim, eh? 6 i 25 de la tarda. Hem de connectar ràpidament amb la Roser, la nostra educadora canina, que avui està, atenció, Roser, d'enviada especial en una protectora de cunit, el garraf, que es diuen ProCant, i que farà un assessorament d'educació canina per triar el millor gos per conviure amb nosaltres a través del cas de Can Ferestec, eh? Tot això d'aquests moments a la penya del morro. Què passa, Cristina? Em mires amb cara d'espant. No, no, no. No, t'escolto, t'escolto més que res per saber amb què parlem i tot plegar.
Dansem una pausa i ara tornem, d'aquí uns moments, a la penya del morro. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Diseñables. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menys.
Com m'agrada aquesta sintonia, la dels gossos que canten i borden, no?, en català. En fi, 4 minuts i arribem a 2 quarts de 7. Connectem, com dèiem, amb la Roser Ars, que avui la tenim i la trobem d'enviada especial. Ara t'explicarà on. Roser, bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda, Roser. Què tal, com estem? Molt bé, molt bé. Que estàs acunit al garraf a una protectora que es diu en Procan? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, estoy aquí, y tú no. Bueno, Roser, explica'ns què has vingut a fer, perquè, segons tinc entès, avui faràs un assessorament d'educació canina per triar el millor gos per conviure amb nosaltres a través del cas de Can Ferestec.
Correcte. Primer explicarem una miqueta què és Can Ferestec, d'acord? Perquè us feu una idea de l'entorn, que hi ha lliga amb el que necessitem saber per triar el gos. Ara ens expliques. Deixa'm recordar que en aquest espai d'educació canina, si hi ha alguna persona que tingui alguna cosa a preguntar sobre el seu gos, sobre qualsevol tema del món caní, només cal que ens enviï un mail a lapenyadelmorro.com
i nosaltres li farem arribar a la Roser i a l'Albert, que són els nostres dos educadors canins, en aquest espai del programa. I si ja voleu una atenció una mica més personalitzada, doncs us posem en contacte i us venen a fer una visita que, sincerament, valen molt la pena, perquè no és per res, jo no us conec gaire, però pel que diuen al programa, ja fa més de dos anys que estan amb nosaltres, jo crec que alguna cosa saben de tot plegat. Avui, Roser, ens expliques què és això de Can Farest, aquest projecte?
Mira, us ho explico perquè a més també és molt interessant, a mi m'encantà. Em van trucar dos nois, una parella que s'han agafat un terreny bastant gros i estan fent un projecte basat en la permacultura.
Que no sé si sabeu què és, però si no us convido a investigar-ho perquè a mi des del primer moment em va agradar molt. Farmacultura? La permacultura. Ah, permacultura. La cultura de la permanència, no? Ah, va. D'intentar-li utilitzar tot, si posen un sostre doncs el posen verd perquè sota ja fan fresquera, tota una història així molt natural. Perdona, l'antítesi de l'obsolència programada, no? No sé com es diu això.
No, no, no riguis, que és així, no. Allò que molts productors estan destinats a que caduquin d'aquí dos, tres, quatre, cinc anys. Correcte, sí, sí. No, no, i tant, i tant. Això és l'antitesi total, és la permanència de tots. Permacultura. Permacultura, vale, m'apunto aquí per l'escola. Ja també, bueno, hi entra agricultura, hi entran moltes coses. Clar, clar. Però el cas és que ells tenen un gosset, d'acord? Val. Un gosset que és un gos d'atura, que és un pastor d'aquí català, ja n'hem parlat algun cop d'ells. Sí, sí.
I té dos anys, i ara veuen que la zona és molt ferestada, com el nom ens indica, i hi ha cavallis perllats o que algun cop se n'han trobat alguna a la finca, i ara han posat gallines i encara tenen més, i volen un gos perquè acompanyi el Waldo, que és el...
El seu gos, aquest de dos anys, una mica més gros. És el que ell sabia. I l'han vingut a buscar just aquesta tarda, estàs amb ells, a la protectora. De fet, no estic amb ells. Tot això ha estat per telèfon. Llavors, jo el primer que faig, per això us deia que també donaríem quatre pinzellades de què consta un assessorament. El primer pas és aquest, és la trucada. Jo m'acabento bé de què volen, d'on viuen, de quines característiques han pensat del gos. I aquesta gent l'únic que volia era un gos gros i a poder ser una femella.
Tot i així, l'altre mascle que tenen està castrat, però sempre hi ha més afinitat. I jo havia pensat en algun tipus mastí o alguna cosa així. Però avui, quan he arribat aquí, resulta que no n'hi ha cap d'aquests. N'hi ha diversos interessants. Això no vol dir que no l'hagin d'agafar. No és dolent. No, això el que he fet jo avui és ser una selecció. He vist que inclús hi ha algun mascle que pot ser interessant, també.
Llavors hem fet unes fotos i jo els hi passaré amb ells. I ells ho miraran, parlarem dels gossos.
i decidirem quina és la millor opció, perquè ells buscaven un gos adult, però hi ha una gosseta, per exemple, de 5 mesos, que l'he dit molt equilibrada per tenir 5 mesos, vivia amb una altra gosseta en la mateixa cinta. Clar, per tant, si ho entenc bé, tu el que fas també és assessorar una mica, en aquest cas, de la gent de Can Farest, quin gos poden escollir, i també, depenent de les seves necessitats, quin els va millor o pitjor, no?, també?
Esclar, perquè potser agafar un gos gros té moltes coses bones, un gos adult, vull dir, en quant a cuidar-los no has d'estar tan pendent, un gos adult l'entres, fas un protocol d'entrada bé, que es coneguin fora, els fas passar hores junts i separats uns dies i normalment no cal ni això perquè els gossos ja tenen afinitat,
doncs entren bé a conviure. I un gos que no sigui adult, per una banda ja té un referent, que és l'altre gosset que viu amb ells, que aquest sí que és adult, just ara, ha fet els dos anys, ja ha entrat a la maduresa, però clar, també hem d'estar molt més pendents del que és l'educació del cadell, i potser ara no és el que busquen aquesta gent, que primer em van dir, primer volien un cadallet, i vaig dir, home, depèn del temps que tingueu, l'entorn és fantàstic, per qualsevol gos, qualsevol edat,
Però com que no tenen massa temps, perquè just comencen amb aquest projecte i tenen l'ajuda de que tenen un altre gos, doncs jo els vaig recomanar un gos que fos ja mitjanament adult, entre dos i quatre anys.
Clar, pel fet que no necessita potser tant d'atenció, no? Exacte, no hem d'estar pendents de les etapes, de si ara ha d'aprendre això o ha d'aprendre allò, no hem d'estar pendents de fer-li una socialització perquè ja buscarem un gos també que tingui una mica aquesta socialització, que és el que ells demanaven, que fos tranquil, no? I que fos tranquil no és només un estat d'ànim, és perquè aquest gos ja té un aprenentatge fet, no?
I és en aquest sentit que els assessoro jo també una miqueta. Clar, però en principi no sé que haurien d'estar pendent el mes ni que sigui el primer dia en ajuntar-los? No, els primers dies. Hi ha una temporada igual que quan arriba un cadell a casa que és d'adaptació. El que passa que així com un cadell no tens tot el procés de dos anys de maduració del gos, amb un gos adult és un procés d'adaptació total.
que pot durar entre 15 dies i 3 mesos. Depèn de com actui tothom i de com sigui el gos que entra. I a l'hora de juntar les races, és important tenir en compte la mida o el caràcter o fins i tot la raça? Sí, mira, és que una de les coses que em vaig apuntar jo quan em van trucar aquests nois és que el gosset era un pastor. Llavors...
Bé, jo tenia en ment també algú tipus mestit, perquè no sé si la Cristina ja has estat en alguna de les seccions que hem parlat de races, però quan vam parlar del gos pastor vam dir que a la muntanya hi havia dos tipus de gos pastor que anaven amb els ramats, un que era el petitó i més àgil, que és el que es mou, i un altre que és el bober,
que solen ser gossos així grandots, mastins, o molossos molt grossos, de cap gros i de cos fornit, que aquests el que fan és protegir el ramat, de llops, de jabalís i d'altres animals que puguin malmetre'ls. I ja hi ha una afinitat genètica d'any entre aquestes races, llavors jo, i vivint a la muntanya plegat, ells tenen intenció en un futur de tenir ramat també,
doncs vaig pensar que era la millor opció. Clar, són característiques a tenir en compte. Exacte. Però en qualsevol altre cas es podria ajuntar ni que fossin de diferents races i... I tant, i tant. No hi hauria problema. En aquest cas, potser seria això, no? Però per unes característiques determinades i unes necessitats seves determinades, però en altre cas es podria ajuntar, no ho sé, qualsevol races molt diferents i fins i tot de mides diferents, no? Exacte. Hi ha una altra cosa que els hi vaig comentar i sense cap...
sense cap mena de judici, no?, però és una cosa que és molt clau, també, que és el tema dels recursos econòmics, no?, perquè un gos d'aquestes característiques, a nivell de menjar, per exemple, es nota, es nota, ells tenen un gos que ara pesa, deu passar, no arriba als 15 quilos,
i el gos que volen pot arribar a pesar 70 quilos. Sí, sí. I les necessitats nutricionals són molt diferents i a més on te diuen han de... Bueno, ells també ho tenen molt bé, també tot s'ha de dir que algun dia en parlarem d'això, perquè com que tenen molta resta orgànica, doncs poden fer una espècie de dieta natural o dieta bars, que també se li diu que és un senyor australià que va dissenyar una dieta amb aliments crus.
Per cert, aquest tipus de feina, Roser, et surt sovint com a educadora canina, això d'assessorar i anar a cercar gossos? Menys del que m'agradaria, perquè és com al principi, no? I si aquí ja busques un assessorament i ja busques que t'expliquin com començar i com avançar en el procés d'entrar el gos a casa i inclús de tenir gos si no n'has tingut mai...
Doncs, bé, no tindríem tanta feina, però hi hauríem els més ossos feliços al bon, no? Sí, sí. Perquè quantes vegades ho has fet, això? I has anat seguint, m'imagino, no, també, l'evolució de com ha anat? No ho sé, he perdut una mica el compte. Però bastantes vegades, veig, no? Sí, bastantes, cadallets, sobretot. Sobretot la gent et truca quan agafa un cadallet.
i passa el primer mes i veuen que se'ls menja tot, i no han tingut mai gos, i no sabem, no, se'ls escapa una mica de les mans, llavors sí que busquen. Però bueno, està molt bé, està molt bé, perquè també arriben casos que dius, ostres, tenim feina aquí, però tenim feina perquè ho heu deixat passar molt. I les avantatges d'agafar un cabell en aquest cas, o un gos d'una protectora, quines són?
Són... Bueno, en una protectora us he de dir que també trobem cadells, eh? I bastants. Ai, pobres. Però per abandonament? Sí, de fet, avui no... A mi m'hagués agradat que hagués estat la Sonia aquí i no pot ser que és la noia que porta la protectora, perquè ha hagut d'anar a buscar una camada de buitgats cadells que...
Li han dit literalment que o hi va buscar-los o els deixaven a la muntanya que ho s'apanyaren. Hòstia, clar, això no... Això és la realitat, per això, de les protectores, eh? És un tema que no tractem molt sovint perquè no és molt agradable de sentir, però és així, eh? Això és cada dia a milers i milers de protectores de tot el món. I quines avantatges tenen agafar un gos o una protectora en lloc de comprar-lo a la botiga? A veure...
Mira, podem dir les diferències en les edats, perquè per mi és diferent. La botiga, per exemple, dona més problemes que una protectora, perquè una protectora, d'alguna manera, altres gossos han vist, han vist gats, han estat en contacte amb diferents persones, perquè s'ha d'anar i voluntariat, i llavors tenen una mínima socialització feta en el món. Diguem que només han de superar el petit trauma que els hagi pogut quedar, no? Agafar un cadell, a mi també m'agrada molt, perquè veus tot el procés, te'l fas molt teu, i...
Està molt bé, jo ho recomano. Però per començar, com a primer gos, jo sempre recomano un gos que tingui una edat determinada. A partir de l'any i mig, entre l'any i mig i els tres anys, em sembla una edat ideal per ser el primer gos, si no has tingut mai. Llavors, un cop coneixes el que és un gos, agafa un cadellet. Perquè un cadell sí que és veritat que el primer any o any i mig és feixugós i és esgotador.
Ara tenim un curs que estem fent, que vénen 10 propietaris, que és així molt teòric, i ara tinc dues que acaben d'agafar-se el primer gos i em diuen que l'energia que tenen ells ens la treuen a nosaltres. Els que deixi és així. Hi ha una dita, que no sé si us la deurà dir l'Albert, que és africana, que a mi li encanta també. Una dita africana? Sí, no una dita, un proverbi. Escolta, doncs un moment, posa música de proverbi africà. A veure, digue Roser, t'escoltem.
El proverbius diu que per criar un nen fa falta tota una tribu. Que si ho apliquem aquí als gossos, doncs és això. Un gos adult o una persona és feixugós. És feixugós. Llavors penseu que sempre hem dit, no?, quan viuen així amb salvatge, els gossos,
Normalment s'ajunten una miqueta, també, viuen com en manada. Hi ha diferents bosses i s'ajuden entre elles, també. Clar, per tant, el proverbi seria... Per educar un nen fa falta una tribu, seria. És aquest, el proverbi. Per educar un gos, també, una mica, no?
Una família sencera. Una família sencera en aquest cas. Avui amb la nostra educadora carina particular, que és la Roser Arts, que la tenim d'enviada especial, conit al garraf, sí, diu jeje, la protectora Procant, que avui ens ha explicat com assessorar per triar el millor gos per conviure...
amb la gent que en aquest dia li han encarregat la feina, que és la gent de Can Ferestec, i que no sé com ara, a partir d'ara, com acaba la situació, si has de tornar un altre dia o què? De fet, jo ja he quedat amb la Sònia i he mirat quins gossos podrien anar bé, tinc 3 femelles i un mascle, i estic pendent perquè ara em deia que a part de la camada aquesta que anava a buscar avui...
que d'ells un senyor, per tema de malaltia, deixa nou gossos que són adults ja i són tots de tamany gros, excepte un, i té quatre familles més. Llavors estaré en contacte amb ella i ara, després més tard, faré un truc al Marc i la Maria, que són els nois de Can Farestes, i quedarem bé ells ja, segurament, per dir-los, per passar-los fotos i que comencin a mirar, i en el moment que ells es decideixin,
Doncs anirem a veure els gossos que més els hagin cridat l'atenció, segurament amb el Waldo, que és el seu gosset, i veurem aviam perquè també és una qüestió d'afinitats, no? És bastant interessant si hi ha un altre gos o hi ha altres gossos a la casa on ha d'anar el gos adoptat.
que hi vagin, també, que es coneguin fora de l'entorn. Que vinguin també, no? Clar, perquè tu pots veure fàcilment també si ja són... Són molt com les persones, uns tenen més feeling que amb altres, i això també es veu fàcilment. Doncs, escolta, Roser, moltíssimes gràcies, una setmana més, ja ens explicaràs, quan tornaré a parlar amb tu, d'aquí un parell de setmanes, com ha anat tot plegat, i, vaja, si finalment s'han emportat algun que tu creguis, que segur que sí, que els ha anat molt bé. I tant, i tant.
Molt bé, Roser, gràcies, bona tarda. Bona tarda a tots. Que vagi bé. Adéu, adéu.
6 i 40 de la tarda. Cristina, no sé si t'ho he explicat a tu, però tenim un sorteig per dues persones. Ah, no ho sabia. Mira, t'ho explico ràpidament. Tenim un sorteig d'un sopar per dues persones a l'autèntic Mirador de Sant Just.
Oh, quina bona pinta, no? Un sopar valorat amb 40 euros per cada persona, perquè és el menú gastronòmic de bolets. D'entrada, aperitius, bunyols de rossinyol, croquetes de ceps, després hi ha l'amanida tèbia de rovellons i fruits de tardor, risotto de ceps i carxofes, llum rostit amb llanegues negres, filet de bou al porco amb rossinyols i trompetes de la mort i carpatxo de fruites naturals amb melmelades.
de bolets. I això no és tot, perquè hi ha postre, també. Sí, sí, eh? Després de tot això, si que tens un lloc, pots menjar-te la reixa de xocolata i tiramisú amb gelat de sèrie. Segurament, Cristina, et preguntaràs què has de fer per participar. Doncs sí. Tu no pots participar. Per què, eh, Jordi? No, perquè la gent del programa... Home, m'expliques tot això i ara em dius que no puc. No, ho sento. Només és pels oients que han de trucar al 9-3. Mira, música, com de sopar guai, eh?
9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu, truqueu. Dijous que ve fem el sorteig. Teniu encara avui, els dies d'aquesta setmana i de la KB, perquè l'1 recordem que és festa, fins dijous el 31 d'octubre, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Truqueu i ja està. Parleu una estona nosaltres. Us preguntem d'on sou...
ja ho heu vist, hem tocat la Marta, que és el Masllui, i ha tocat el Jonas Bassó, també, a la primera hora, i ja està, no té més misteri, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I sopa gratis, gràcies, a la penya del morro i al mirador de Sant Lluís. Al costat del Walden, a la xamaneia de l'antiga fàbrica Sanson. Ah...
Fem una pausa. Jo no puc estar cada dia dient això, perquè se'm fa en la boca aigua. I a sobre, que no podem participar, Jordi, home. Jo és un desastre. En fi, la setmana que ve veurem qui guanya i s'emporta aquest sopar per dues persones al Mirador de Sant Lluís d'Albert. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments acabem el programa parlant del festival Passatge Insòlit, una fira de barraques que és única en el seu gènere, que omple d'atraccions mecàniques, il·lusionisme...
als jardins de la Torre Valldovina de Santa Coloma de Gramenet aquest cap de setmana. Una cosa friqui, ja ho hem dit, però jo crec que és molt xulo. Fins ara mateix.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
6 i 45 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern i a la Penya del Morro.
Mira, aquesta música de Pascal Comelat ens va molt bé per parlar de la fira del festival Passatge Insòlit que aixeca el taló aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet, una fira especialitzada en les arts del firaire.
que per segon any consecutiu es podrà veure als Jardins de la Torre Valldovina de Santa Coloma, amb la Fira de Barraques, per exemple, amb atraccions mecàniques i il·lusionisme. Però no només això, perquè hi ha moltes activitats que repassem amb el seu director, que tenim al telèfon, l'Andreu Benús. Andreu, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Aquest festival, així d'entrada, és un festival molt curiós, no? Podríem dir que també té coses com de modernitat apaivagada, no? Com una cosa així, com una antigó. A veure, explica'ns una mica d'on he estat plegat i què és el que podem trobar aquest cap de setmana a Santa Coloma. És com molt insòlit, no? Per això li diem el passatge insòlit. I amb això que deies és com una mica amb aquesta estètica...
que té una tendència que es diu com steampunk. Sí, senyor. No són aquelles coses futuristes, però en fin d'un passat. Exacte, com una cosa retro, no? Una cosa retro, retrofuturista. Sí, sí, sí. És una de l'imaginari que hi ha en el passatge. El passatge, com bé es dit, nosaltres li diem el festival dedicat a les arts del Firaire.
Firaira en el sentit de fira, i fira en el sentit de reivindicar i recuperar un altre tipus de fira, que no és la que avui dia impera, que és aquesta fira estrident, aquesta fira de llum... La tòmbola, eh? La tòmbola, aquesta cosa tapeïda, nosaltres intentem posar la fira més a la mida de les persones, que li diem. És a dir, que recuperi aquesta dimensió una mica més tranquil·la, d'un espai molt acollidor, que són els jardins de la Torre Valldorina,
La gent hi passeja, s'hi troba com un entorn màgic i es descobreix fent el seu passeig, descobreix xarlatans que et conviden a entrar a la seva barraca o a la seva caravana. O troba uns jocs o troba unes atraccions. Per exemple, aquest any la companyia La Velot ens presenta el tren de la Bruixa. Un tren de la Bruixa, però no és el tren de la Bruixa al que estem acostumats. Ah, no? No, és un tren de la Bruixa, és atracció espectacle. Només dir-vos, per exemple, que els maquinistes, els vagons i el tren i la locomotora van a pedals.
perquè ens entenguem. No fem paddalar els nens, els maquinistes són de l'empresa, diguéssim, però és aquesta cosa mecànica i sempre amb força humana. Intentem fugir bastant de les amplificacions, de tota aquesta cosa que avui dia ens posen aquest estrès, no?
I és un concepte que, a més a més, a nivell d'Europa existeix i està molt consolidat. Els francesos ho diuen l'amenege artístic, la fira artística. A França també hi ha unes fires que es diuen entre-sort, entre-surt. Pataques tots curtets, tots de fenòmens, de curiositats, de coses diferents, totes juntes en un entorn, que és el que és el passatge insòlit.
Però no té res a veure amb el que seria una fira medieval d'aquestes que s'acostumen a fer per diversos pobles de Catalunya? No, no és fira medieval. Té algun apunt d'aquestes fires o no té res a veure? És a dir, té alguna característica en comú? No, en relació amb el passatge, no. El passatge el que recupera és la fira...
en el sentit d'atraccions i espectacles. Jo no sé si recordes una pel·lícula que es diu Vic, protagonitzada pel Tom Hanks, em sembla, que... Sí, per exemple... Te'n recordes que al començament de la pel·lícula ell demana com un desig a una mena gruixota, que és un autòmat, eh? Exactament. És una mica aquest imaginari, també, per exemple, el Tibidabo, que abans hi havia l'Aeromàgic, no? Sí, i el Tibidabo també té una...
Precisament un any, en el Passatge, el festival té dues edicions. El projecte del Passatge ha anat creixent a Santa Coloma fins que l'hem convertit en festival. Un any vam portar els autòmats que hi havia al Tibidabo. Per exemple, vull dir, sí, en això estem molt encertats. També hi ha una sèrie americana...
que va tenir poc èxit, però que era molt, el que és el passatge insolent, que es deia Carnival. No sé si la coneixeu. No, no em sona, no em sona. Una trup de firaires als Estats Units, a l'època de la depressió, que es guanyava la vida muntant la fira allà on anaven. Nosaltres, per exemple, aquest any no ve, però hem portat moltes vegades, perquè tenim una relació intensa, amb Antigua i Barbuda, que és una companyia de constructors que tenen moltes... Per exemple, tenen una nòria, que també va a tracció humana, i a més a més les cadires són combaters.
I ell es puja dels nens i un pare dona la manivela i mou tota una nòria enorme. Home, de fet, jo crec que... Tu ens ho explicaràs, no? Però els nens que vagin amb els seus pares segurament fliparan, no? Perquè avui en dia tot està tan tecnificat, no? Però amb les noves tecnologies vol dir amb botons, amb llums i tal... I això també recupera com aquesta antigó, però que és xula, no? Sí, sí. Jo crec que els pares flipen, com dius tu...
perquè una mica els transporta en un espai que ja no existeix, i els nens flipen perquè realment els fenòmens, les qüestions mecàniques, tota aquesta enginyeria és una cosa realment que està molt a la nostra herència, però que ara està com molt abandonada. Ara ja no hi ha mecànica, ara hi ha tecnologia. El passatge insòlic és a la mira de les persones, que això és una cosa que ens agrada molt dir. Tu veuràs com funciona aquell tren de la bruixa, anirà per dalt, o tu entraràs
Per exemple, hi ha un parell de carpes en aquesta edició, una d'elles, entres, el xarlatà et diu que passis a veure la dona més petita del món. És una dona que fa només 20 centímetros i que viu dins d'una peixera. Clar, només amb això tu pots decidir entrar, és un espectacle de 5 minutets. Tu deixes entrar o no, però allà l'expectativa ja la tens. O una altra carpe que coneixereu la senyora Garcia, que és una senyora que viu dins d'una maleta.
i també a veure què et trobes, no? Sí. És una mica deixar-se portar pel que hi ha. Escolta, em sona, mira, és que ara estàs parlant d'això i ara m'ha vingut un flash al cap fa uns anys jo a veure-hi a les fonts de Montjuïc una fira també semblant, o bé no sé semblant, però pel que dius, amb tot de carpes i coses estranyes, una mica frics, eh? Ah, a les fonts de Montjuïc? Fa molts anys? Sí, Boulevard of Broken Dreams. El Boulevard of Broken Dreams. Sí. El Boulevard of Broken Dreams podria ser un dels referents del passatge insòlit.
Tot i que l'estètica del boulevard era més eclèctica, és a dir, allà sí que era també una fira on tothom presentava la seva proposta, però al passatge hi ha una direcció artística que unifica una mica tots els espectacles, perquè sigui tot un mateix món. Però realment el boulevard Top Broken Dims era una cosa bastant espectacular. Sí, sí, sí. La companyia catalana Pont en Pie, per exemple, que està premiada a Fira de Tàrrega d'aquest any, 2013, presentarà Àrtica. Què és això d'Àrtica? Doncs mira, Àrtica, per no fer spoiler, diguéssim...
El que us puc dir és que el públic que hi entra, entra a una casa que està al seu interior a 5 graus de temperatura, com si fos una nevera. I a partir d'allà t'explica una història. Però hi ha el fet de l'experiència pròpiament d'abans d'entrar, d'unes jaquetes d'aquesta, d'esquimal, per picar-te a dintre, i l'espectacle tot passa a dintre d'una casa que a dintre s'està a 5 graus de temperatura. Jo hi he estat generalment a fer una nevereta, eh? Però no és perillós, no?
No és un ventilador, eh? No és un ventilador. De fet, clar, totes aquestes experiències són com molt personals per l'espectador, no? Una mica això que deies, no? De tractar també amb carinyo a la persona, a l'usuari de la fira, no? Que vingui i se senti bé. Que no sé si creus que, en general, a vegades també es tendeix a perdre una mica, en aquest sentit d'espectacle,
per, com deies tu, no?, grans multituds de persones, no?, que tot és com, és molt tot per molta gent, per molt a l'hora, això són coses molt finetes, molt petites, molt dirigides. Exacte, els espectadors són de petita ocupació, estem parlant de carpes de 30, 40, 20 persones...
Hi ha un espectacle que portem en una sala, que és una mica més gran, perquè tampoc som dogmàtics en res, però un artista holandès, que és conegut a Holanda, perquè ell fa un programa de televisió, que ell crea uns personatges amb les seves mans, amb les seves mans i uns ullets de fusta, crea uns sketchos molt divertits. La gent se sent com a dintre de l'escenografia, diguéssim, si parléssim teatralment, i és una escenografia que està a la teva mira. No és excessiva. I tothom s'hi pot estar tranquil·lament. Nosaltres volem créixer el festival...
però sempre mantenim les dimensions equilibrades entre públic i espectacles. No volem grans cues, tampoc. Això t'anava a dir, perquè aquest és el segon any que ho feu, en aquest sentit, però també, com comentes, ja teniu altres experiències. Quanta gent hi acostuma a passar, per exemple, o calculeu que podrà arribar a passar? Nosaltres l'any passat vam calcular que hi vam passar cada dia, de moment ho fem un cap de setmana, esperem a fer-ho una mica més tard, perquè tot plegat sigui més efectiu, però...
vam calcular que veiem 2.500 persones cada dia. Home, la veritat és que és el que dius tu, perquè potser un altre director d'una fira diria anem a inflar els números o com més gent vingui millor, però aquí us pot anar a la contra que la gent vingui i facin molta cua, per exemple. Exacte, i això és una cosa que li va en contra al propi sentit de la fira, que és precisament el que també passa ara molt a les fires. No passa tant perquè la gent també estan molt caras les fires avui dia. Vull dir, penseu que el passatge insòlit, per exemple, atreccions a espectacles. Espectacles, pots veure...
Aquesta edició, els cinc espectacles de carpa o d'escenari i les atraccions, tot plegat per 16 euros. 17 euros, eh? Tot, ho veus tot. Hem això, ho veus tot si pots en un dia, però si no pots en un dia pots anar al dia 7 perquè és un bucle. Tot el que passa al discurs passa exactament igual el diumenge. El preu és el mateix per nens i adults? Sí. Va. Sí, sí. Tots els espectacles que succeeixen, tenim tres vegades, cada espectacle, vull dir que tens l'opció de fer-te la teva agenda i en aquest sentit tu decideixes. Si vols veure-ho tot, ja et dic, per 16 euros...
Són espectacles molt econòmics, eh? També és veritat que hi ha espectacles que duen 5 minuts, eh? Perquè, ja et dic, artísticament, nosaltres busquem aquest concepte d'actuacions de barraca. I les actuacions de barraques normalment eren presentar la dona barbuda, presentar l'home que es menja un pollastre viu, aquestes coses de l'any, no? Clar que hem de trobar...
companyies i espectacles que apostin per això. Que hi hagi que fora n'hi ha, però aquí encara no n'hi ha massa. O sigui, cir de pusses, no? També una mica. Sí, també hem portat un cir de pusses. Un clàssic, també. En fi, estem parlant amb l'Andreu Benús, director d'aquest festival Passatge Insòlit, que es dura de terme durant aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet.
Si voleu més informació, teniu la pàgina web, l'excentrica.org, sense apòstros ni res, tal com sona, l'excentrica.org. Andreu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé aquesta fira i, escolta, aquestes petites delícies i perles, que penso, els hem de donar suport i val la pena, perquè són experiències també molt diferents i molt úniques. Moltes gràcies, Andreu. Que vagi bé. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Doncs, Cristina, amb aquesta música així com de cosa mona, saps? Com si féssim un programa a IKTFM. Explica'ns, Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic? Doncs no en canviïs la música perquè Passats Insòlits se l'emporta a Trending Topic perquè crec que...
Poden haver-hi moltes persones que com jo no coneixia en aquest festival i ho trobo molt curiós. Jo veig que la majoria. De fet, és la segona vegada que es fa i és una fira, un festival que té pinta de ser molt xula. I és com fer un viatge al passat. Una mica sí. Molt interessant, jo crec.
Per cert, tema sorteig. Ens ha trucat una ullena, ara fa uns moments, la Gina. Si de cas, la tornarem a trucar demà i que, si vol participar, que torni a trucar demà dijous. Gràcies per haver fet possible la penya del morro, la Carme a les notícies de Sant Just, l'Anna Rovira i el Pau Marcos a l'espai de carretera reial. Per cert, enviem una abraçada a l'Evit Pomar, que avui no ha pogut venir.
però l'esperem dimecres que ve. El Sergi Arrada també, des del Casal de Joves, de la segona hora, la Roser Arc, i ara fa un moment hem parlat amb l'Andreu Benús, director d'aquest festival Passatge Insòlit de Santa Coloma. Cristina Vargas, gràcies. A vosaltres, fins demà. Fins demà, que vagin molt bé, cuida't, i tornem a partir de les 5 demà dijous. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre, un programa que per cert jo no em perdó mai.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Svern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Creix la demanda de beques menjadors a Sant Just i se n'admeten menys. A aquest curs s'han presentat 95 sol·licituds i se n'han aprovat 46, mentre que l'any passat es van sol·licitar 89 beques i se'n van admetre 67. Al conjunt de la comarca la situació és molt similar.
Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim altres informacions destacades en titulars.