A dos quarts de nou, el Barça d'en Vol rep el Ciutadà Encantada Manxec en partit de Lliga. I Aleix Espargaró molt satisfet d'estrenar-se la temporada que ve com a pilot oficial de Suzuki en MotoGP. La marca japonesa torna a la categoria reina del Mundial de Motociclisme amb dos pilots catalans, Aleix Espargaró i Maverick Vinyales.
Temps variable i mig ennubulat aquesta tarda sense pluges. Com a excepció s'esperen nubulades gruixudes al Pirineu i Prepirineu amb alguns xàfecs aïllats però podrien ser intensos al voltant del Ripollès i la Garrotxa. Ambient molt suau menys el Pla de Lleida. De nit es tornaran a formar moltes boires baixes.
El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures als hospitals.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Ràdio Tosfem.
La vella del morro, un programa amb més morro que vella.
Què tal? Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins la set del vespre, efectivament, això és... La penya del morro. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. Bé, saludem la gent que fa possible el programa. Al Twitter i al Facebook tenim la Cristina Vargas. Cristina, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda, què tal? També a les notícies de Sant Just, que repassarem d'aquí uns moments a l'Andrea Bueno, dels serveis informatius. Andrea, bona tarda. Hola, què tal?
Bona tarda. Bona tarda. També avui al programa, a més a més, també connectarem amb la revista Time Out, amb la Clara Nervion, que ens parlarà del festival, ojo, eròtic, que està a Barcelona, d'aquí no res, i també tindrem la Montse Farràs, de l'Espai Essència, per tenir una mica més de consciència. I a la segona hora del programa, Educació Canina, amb l'Albert Cabavell, i també connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just, amb el Sergi Herrada, Última Connexió, abans que no marxi ja, que passitges, que el festival és a punt, a punt, a punt de començar.
En fi, tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa. Comencem, però, amb el trending topic per saber quin ha estat la... Oh, vaja, què és el que ha passat i que la gent ha comentat a Twitter.
Avui un dels temes més comentats en aquesta xarxa ha sigut, ara és l'hora, perquè després de les concentracions i també algun intent d'acampada d'ahir a la nit, avui s'ha votat la creació de la Comissió de Control de la Consulta del 9 de novembre al Parlament de Catalunya. Després de les diverses concentracions a les portes d'Ajuntaments Catalans en contra de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta,
I també després que unes 200 persones acampessin ahir davant la delegació del govern espanyol, la policia ja va retirar una vintena de tendes de campanya que els manifestants havien plantat amb la intenció inicial de passar-hi la nit i la possibilitat, doncs, de quedar-se fins al nou en cas que la consulta es prohibeixi definitivament. La CUP, per la seva banda, un cop desallotjada, ha convocat una nova concentració al mateix lloc per avui a les 7 del vespre. Mentrestant, però, el Parlament de Catalunya ha aprovat avui la comissió de control de la consulta per 86 vots a favor.
cap en contra i cap abstenció, i és que populars i ciutadans s'han abstingut de participar a la votació, tal com havien anunciat ja anteriorment en considerar que és il·legal per la suspensió cautelar. Després d'aquest intents d'abat del parlamentari i de l'aprovació de la creació de la Comissió de Control de la Consulta, la popular Alicia Sánchez Camacho ha anunciat ja que el grup parlamentari denunciarà davant la Fiscalia la votació i impugnarà al Tribunal Constitucional.
Pel que fa al web del 9N, dir que continuarà funcionant, tot i deixar d'incloure l'anunci audiovisual de la campanya institucional del 9N, com ja s'està fent, i de suspendre cautelarment les iniciatives que podrien acabar perjudicant funcionaris. Per la resta, el portaveu de presidència, Francesc Homs, ha explicat que tiraran endavant tots els preparatius que tenen pendent, i en aquest cas que depèn, dir que el Ministeri de l'Interior ha enviat a Catalunya un 200 antiavelots de la Policia Nacional per protegir els edificis públics de l'Estat.
Bé, què diu la gent a Twitter sobre tota aquesta qüestió i que cada dia segurament, segurament no, anirem seguint de prop perquè cada dia passaran coses i veurem avui també si hi haurà més concentracions i intents d'acampada aquesta nit davant de la delegació del govern. Vaite Villan diu Badalona, Vic, Tarragona, Reus, Lleida, Barcelona i centenars més són brutals amb el hashtag ara és l'hora dient que el 9 de novembre del 2014 votarem segur.
Un altre comentari ens el fa el Cesc, diu amb el hashtag acampada9n, campeu, però de manera que no calgui la policia. I guanyem tots, ara toca ser llestos. I la Famélica Legión, que diu el diàleg que proposa Rajoy, és el Ministeri de l'Interior enviar d'urgència a 180 velots a Catalunya. En fi, veurem què és el que passa en les properes hores. Anem ara cap a les notícies de Sant Just.
Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Parlarem de Promunça, que obre el concurs per l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial preconcertat. I, a més a més, també avui és el Dia Internacional de la Gent Gran. Abans de tot això, però comentem les activitats del Correllengua Sant Just, que no sé si ho sabíeu, però arrenca endemà.
Concretament demà dijous i també dissabte seran les activitats de la CAL que tindran com a objectiu difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Aquest any la CAL li dedica a la poetessa Maria Mercè Marçal.
Doncs l'activista i poetesa serà la protagonista de la festa, qui la que li dedica per reconèixer el seu compromís amb el país, la llengua i els drets de la dona. Demà dijous al vespre es farà un acte d'homenatge a Maria Mercè Marçal a càrrec de Lluïsa Julià, que és doctora en Filologia Catalana i amb la lectura de poemes per part d'alguns enjustencs.
L'acte tindrà lloc demà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu i les activitats del Correllengua seguiran dissabte a les places Campreciós i Bardaguer a partir de les cinc de la tarda i fins les tres de la matina, aproximadament. Hi haurà xocolatada i festa infantil, actuacions de foc i dels gegants, la lectura del manifest i el concurs Calvern, que aquest any canvia de format i d'emplaçament. Ara es trasllada al punt on se celebrarà la festa, no caldrà que anem al casal de joves,
I ja no hi participen les entitats, sinó que ho podrà fer tothom a títol individual. Qualsevol persona que hi hagi allà podrà participar. El tema del Calverne és el tricentenari, com no podria ser d'una altra manera. I després serà el torn de sopar amb una botifarrada que costarà uns 3 euros. La cantada de Corrandes, que se celebra des de fa uns 3 anys. I la festa s'acabarà amb el concert de Morena Tradipachanga, que és un grup. I després Papagallo, que és una altra cosa. A partir de les 11 de la nit, fins les 3 a la plaça Verdaguer.
Molt bé, doncs queda dit. Demà, per això, primera cita a la Correllengua, a partir dels quarts de vuit, a l'Ateneu de Sant Lluís, amb l'actura de poemes de Maria Mercè Marçal. Ei, parlem de pronúncia!
Promunça. Sí, atenció, perquè Promunça ja sabeu que és, com es diu això, l'empresa pública de Sant Lluís d'Habitatge, que obre el concurs per l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat. Són dos pisos situats al carrer de les Cadenes, amb aparcament i traster, un denys de reserva per a persones amb alguna discapacitat que afecti la seva mobilitat. Té més informació, tot i que no s'ha presentat, en principi, a cap dels dos pisos. Andrea, bueno...
No, són massa diners per mi. Són dos pisos situats al carrer de les cadenes 2.4. Un d'ells és per persones, com d'elles, amb alguna discapacitat que afecti la seva mobilitat i que, per tant, necessitin un habitatge adaptat. Un dels habitatges té 75 metres quadrats, costa prop de 179.000 euros i l'altre fa 90 metres i costa prop de 209.000. A l'hora d'adoptar el pis tindran preferència les persones que visquin o treballin a Sant Just i que compleixin els requisits de les bases. També, com a mínim, hauran de complir una de les següents condicions. Ah...
residir o haver residit al municipi de forma continuada durant un mínim de 3 anys, poder acreditar-ho, o treballar a Sant Jus des de fa 5 anys. Tot i això, podran accedir als sorteig per a un dels pisos les persones que compleixin amb els requisits de les bases que es poden consultar al web de Promunsa, a promunsa.cat. També podeu adreçar-vos a l'empresa al telèfon 93 470 79 30 i destacar per últim que teniu temps per presentar les sol·licituds fins al dia 27 d'octubre.
Molt bé, més informació a santjus.cat, no? També m'imagino que hi deu haver tots els requisits per presentar-se. Per cert que des d'aquí un aplaudiment ja a la gent gran d'entrada, per començar. Felicitats. Felicitats, enhorabona. Enhorabona per ser grans i haver arribat a aquesta edat, que tant com estan les coses no és fàcil avui en dia.
Avui es comemora el Dia Internacional de la Gent Gran, el primer d'octubre, que això es fa cada any, l'1 d'octubre cada any, té com a objectiu conscienciar sobre l'estat en què es troba la gent gran i els seus desafiaments. L'Associació de Gent Gran de Sant Lluís es sumarà demà a la jornada amb una caminada, Andrea Bueno, que si continua fent bondat amb la seva salut, arribarà a Gran. Té més informació de tot per aquí.
Doncs avui es comemora el Dia Internacional de la Gent Gran, de fet des de l'any 90, que va ser quan es va proclamar el primer d'octubre, com la jornada internacional que vol conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran, també els seus desafiaments i problemes. Per això l'1 d'octubre té com a objectius, a més, fer reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i vetllar per una bellesa digna i segura. I a Sant Just cada any es fan diferents activitats al voltant del Dia Internacional de la Gent Gran,
Demà tindrà lloc la caminada per a la gent gran que es farà al Prat de Llobregat. Quina caminada? Què fan, una caminada al Prat de Llobregat? Al Prat de Llobregat. Però no des d'aquí. Se sortirà des de Sant Just, això sí, en autocar. Però per anar cap al camí de la platja del Prat, que és on es farà aquest recorregut d'uns 3 quilòmetres. Ah, molt bé. És una activitat que s'adreça a persones majors de 60 anys i és gratuïta, però s'han de fer inscripcions prèviament al Centre Social al Mil·lenari. I la sortida en autocar des de Sant Just serà a dos quarts de 10 del matí des del Parc del Parador.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Acabem l'espai de les notícies. Andrea, moltes gràcies. Que vagi molt. Una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la clara nervió de la revista Time Out que ens explicarà algunes qüestions de la nostra revista d'oci i cultura preferida de Barcelona. Fins ara mateix a la penya del morro.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la freqüència modulada.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
5 i 20 de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvert. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos una estona més i ara amb la presència inestimable de la Clara Narvion de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista de capçalera d'oci i cultura. Clara, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda. Hola, molt bé. Contents de saludar-te una setmana més. Avui, Clara, tenim diferents qüestions sobre la taula. La primera és que dediqueu la portada a les hamburgueses de Barcelona. Oh...
Doncs sí, perquè el cas és que ja teníem, de fet, un reportatge amb les millors hamburgueses, però cada cop que el penjàvem hi havia desenes de persones que ens recomanaven llocs nous que no coneixíem, noves hamburgueses, nous locals, i vam dir, saps què?,
Tornem-hi, actualitzem-ho i tornem a visitar les millors hamburgateries. Això al Facebook de Time Out us passa una mica a vegades, no? Ja ens passa això, sempre. Jo que ho segueixo una mica, a la llista aquella dels catalans més bons i les catalanes més bones, cada vegada que posàveu algú, la gent deia que us ha deixat el Quim Gutiérrez, com pot ser? Poseu el Quim Gutiérrez i us heu deixat la mare de... És que passa que per gustos els colors que diuen, si posem el Quim Gutiérrez perquè el posem, si no perquè no el posem,
Mai està tothom 100% satisfet. Bueno, és la llibertat del Facebook, no? Que cadascú pot escriure i dir el que una mica li doni la gana sempre que sigui amb respecte. Això sí. I llavors us mancava una mica més hamburgueses perquè sou molt fans, i jo també, eh? Sóc aquí també sou molt fans de les hamburgueses ben fetes i originals. Sí, perquè a més és una moda que va arribar a Barcelona ja fa ben bé 5 anys, però ara realment prolifera i en...
una gran quantitat d'hamburgateries boníssimes a Barcelona que cal conèixer. Sí, senyora. Penseu que no és molt, molt barat
Perquè en moltes ocasions l'hamburguesa surt per uns 8-9 euros i després si sumes les patates, la beguda, etcètera, et pot sortir ben bé per uns 14-15 euros. És a dir, que no estem parlant de fast food barat. No, no, però depèn de quina hamburguesa sigui, quedes ja molt tip. La qualitat no serà la mateixa, tampoc. Ah, home, un quart de quilo que et posen l'hamburguesa. Després a sobre et posen, doncs, una mica, no sé, històries, no? Mira, us anava a dir-ne unes quantes, que jo les estava llegint i estava salivant. Oh!
Tenim, per exemple, l'hamburgueseria Timesburg, que està al carrer Pujades, 169, allà a Poblenou, i té una hamburguesa, per exemple, que la fan a la pedra volcànica. A la pedra volcànica? Sí. I té, aquesta en concret té chili.
Corianda, cheddar, jalapeños, nachos esnicolats, sí, i pa. Però com en velles, això? Home, doncs... Ha apretat molt, ha apretat molt. Home, perdona, hi ha hamburgueses aquestes que te les porten i no saps com tancar-les. Això és un drama, perquè hi ha més contingut que hi ha superfície de pa. I llavors dius, com ho faig? Estàs allà passant les putes per l'enclat.
En fi, a Cint m'agrada molt això, eh? Més hamburgers originals, Clara. Mira, per exemple, tenim una que diu Yuburg al carrer Londres 65, que en fan una especial amb ou, que té una pinta tremenda. I també li posen comino i hi ha una que li posen anchoves.
O sigui, clar... És ben curiós. Sí, aquí com més original, millor, eh? A vegades tampoc no cal passar-se, perquè, clar, depèn de quina es barreja... Ostres, en xoves i... Bueno, és una mica... Sí, salat i dolç. Us en recomano una més, que a més és un lloc que es diu La Vespa Burger Bar, al carrer Torrent de Lolla, que et donen l'hamburguesa per 7,90. I a més a més, per dos euros més et donen tiramissú i cafè. Ah. Que mira, ja surts d'aquí amb menjadet. I aleshores, aquí pots triar de mil milions de coses...
Com, per exemple, escamorza, fontina, que és un formatge italià, champinyons, ruca, proxeta... Sí, té molt bona pinta. Oh, escolta, ara m'ha tratat una sol i vera, perquè fa dies que no vaig a una hamburgueseria d'aquestes. Jo vaig a una que no sé si vau anunciar l'altra vegada, que és que no és el carrer. Sembla que és el carrer Vallespí. No, el carrer Vallespí, sí. Al costat de l'estació de Sants, que també està molt bé. Quina és aquesta? Com es diu, Jordi? Ai, jo me'n recordo. A veure si la trobo per a internet.
Sí, però vaja, està molt bé, també, d'aquesta història, que has de reservar abans, perquè, si no, arribes allà i no hi ha lloc. La majoria d'aquestes hamburgueseries que has comandat tu, segur que passa el mateix, no?, perquè acostumas a ser també espais més o menys així petit, clar, cucos i tal, no? Mira, si no és que és el carrer Vallespia, en aquest report d'avui no la tenim. No la tenim, eh? Bé, ja... I la besta Burger Bar, on està? Perquè...
Espera't, que tu busques... Mira, està al carrer Torrent de l'Olla, 99. I tenen una pàgina web que és www.lavespaborgerbar.com. Ben fàcil. Fantàstic. Escolta, acabem de qüestió i parlem de sitges.
Bé, nosaltres a partir de demà, on no sé quan, ja comencem a connectar amb el Sergi Arrada, que també coneixes bé, Clara. Home, ja sé que teniu corresponsal. Sí, bueno, no para de fardar, cada any el fa el mateix. Jo vaig a la ràdio, vaig a la ràdio, però mira, que compleix i que faci la connexió. I després sempre diu, ai, no puc, que estic a una pel·lícula. I bueno, però surt de la pel·lícula, surt de la pel·lícula. Escolta, no, comença el Festival de Cinema de Sitges i a Time Out també li dediqueu un especial.
Sí, hem triat 10 pel·lícules per situar una mica la gent en aquesta programació tan i tan àmplia que té el Festival de Sitges. Hi tenim una mica de tot. Per exemple, tenim la nova pel·li del Carlos Bermud, una pel·li espanyola, que diu Magical Girl,
que ve amb el Segell i les bones crítiques que va recollir a Sant Sebastián, on va guanyar la Conxa d'Or. És un humor corrosiu, és el seu segon llargmetratge i té molt bona pinta. Magical Girl, eh? M'ho apunto. Magical Girl.
Més coses? Per exemple, aquest dissabte, és que jo vaig també pensant, hi ha la Zombie Walk, que és una cosa també... Aquest dissabte hi ha la Zombie Walk, efectivament. És una cosa molt curiosa i molt divertida de veure. A més, en aquest cas és totalment gratuït.
Tu hi has anat alguna vegada, Clara o no? Sí, vaig anar un any a cobrir el festival de Sitges, de fet, i em va tocar anar a fer fotos i a escriure el que veia. Ah, però no et vas disfressar de zombi? No, aquell cop anava de periodista. Ah, però una mica també és el mateix, perquè anava de periodista per Sitges, a vegades és... Mira, mira, que ben lligat, és una mica zombi, perquè, clar, veus moltes pel·lícules, dorms poc i estàs amb els ulls...
És ben bé estressant, eh? Mira, jo me'n recordo un cop que vaig veure una que es deia, si no m'equivoco, La Niebla, o algú així, que era una pel·lícula colombiana, i els passes de premsa molts cops són molt d'hora al matí, en pla, a les 8 i mitja, o a les 9 ja tens un passi. I aquell cop tenia l'esmorzar a l'estómac i per poc em surt tot per la boca. Clar, perquè és que a més... Perquè era molt gore, molt gore. Depèn de quina pel·lícula vegi, no cal ni que esmorzis. Sí, sí, duríssim.
Us en recomano dos ara de ben diferents. Una és la quarta entrega de rec de Jaume Balagueró. Sí, sí, és ben bé. Hi ha una saga. Recordem que Jaume Balagueró n'havia fet tres i de sobte...
Va parar una mica de tota la Saga de Rec i va fer el mentre duermes, que era aquella que feia molta por també, i ara torna un altre cop a la Saga de Rec amb la quarta entrega. De fet, aquesta vegada l'acció passa en un vaixell, si no t'ho he entès. Em sembla que sí, és que com jo encara no l'he vist, sí. Vaig a un trailer i tal i passa a un vaixell d'aquests de mercaderies, grossos, i que, vaja, no sé si viatja per l'oceà o què, d'aquests que està dies i dies portant els contenidors típics dels ports.
En fi, alguna altra pel·lícula que ens vulguis recomanar? L'última, per gent que no li agradi molt aquest tema de vampirs i dràcules i zombis, crec que tindrem la sort de veure una perla important fàcil, que és la nova de Jean-Luc Godard, que és un projecte en 3D i es titula Adieu au la roche. Adieu au la roche. Au la roche. Au la roche, que perdona, això en català... En català central, què vol dir?
Es presenta així la pel·lícula en francès, així que en aquest idioma elaborem amb una mica de sort amb subtítols. Segur que amb subtítols. No sabem la traducció, no? No la sabem. Escolta, fantàstic. Comença demà, no? Sí, sí, sí. Demà comença tota la teca. Bé, escolta, i el festival de l'eròtica de Barcelona com comença?
Que m'ho posat una cancioneta així, maca. Sí, ara ja, nana, nana el que anem ja, que és l'eròtica, l'eròtica del poder, eh? Diu que Jordi Pujol presenta un número. No, no, no. A veure, tu, eròtica del poder, Clara. Sí, mira, aquest... Què?
Aquesta setmana tenim dos salons importants de la ciutat de Barcelona. Un és el saló de l'eròtica, que comença el dijous dia 2 i acaba diumenge. I l'altre és el saló del tatuatge, que comença divendres 3 i s'allarga fins diumenge. Ah, molt bé. On es faran? El saló de l'eròtica es fa a la Vall d'Hebron. A la Vall d'Hebron. Ah, i el del tatuatge?
I el de tatuatge... No, tinc molt clara, Jordi, perdona. No, jo em pensava que eren el mateix, no sé per què, que es feien al mateix lloc. Pot ser que es facin al mateix lloc, pot ser, sí, sí. Sí, pot ser... Per què no? Vull dir, eròtica i tatuatge... Home, els tatuatges... Mira, ja ho tinc, ja tinc la informació del tot. Mira, l'edició internacional de tatuatge és a la Fira de Barcelona. Ah, val, o sigui que no. I el salor eròtic és al pavelló de la Vall d'Hebron. Escolta, i el salor eròtic, què s'hi podrà trobar?
Doncs hi pot trobar moltes coses. Una de les meves preferides, que no és que jo sàpiga molt del tema. No, que va. Ni molt menys de... No, que modesta. No. No. No, però es poden trobar coses de soft porn, com diuen, per exemple, les pel·lícules de l'Erika Last, que és una de les cineastes. Ella no és catalana, però està finca de Barcelona des de fa molt de temps, i té unes pel·lícules així molt sensibles. Perdona, és les que diuen que són pel·lícules eròtiques destinades a un públic femení?
Això és el que diuen, jo no hi estic d'acord, però sí que hi ha molta gent que ho ve així. Jo crec que més aviat que és per un públic una mica més sensible que una cosa molt gran amb unes... Saps? Coses grans, així en general. No, perdona, massa explícit, no? Massa gore, també. Sí, sí, exacte. Hi ha coses com més xavacanes i l'Erika... Això és com més sensual, hi ha una noia aquesta... Més sensual, juga molt amb les fantasies eròtiques, ella, ja us dic, és sueca, però està finca d'ara.
Hi ha una noia que es dutxa, per exemple. Mira, mira, tira ja, quina imaginació. Ah, home, sí. Molt bé, i després també... No, no, no, perdones, que estem escoltant aquesta noia que està dutxant.
La càmera s'apropa tranquil·lament, veiem els peus primer, com va pujant, no sé, les cames... Ho esteu mirant ara mateix aquí l'ordinador de la ràdio? No, ens estem imaginant... Segur Jordi. Segur Jordi. No, l'home no, que hi ha ordinadors de la ràdio i per tant té a veure amb l'Ajuntament de Sant Lluís i com sabeu no es poden veure aquestes coses amb els funcionaris i les clares municipals. Hi ha alguna cosa més del Festival de l'Eròtica, Clara? Doncs això, que deixeu caure si us interessa...
i teniu ganes de viure experiències maques i sòrdides i eròtiques. D'acord, d'acord. Doncs escolta, m'ha agradat molt aquest tot el que has posat, Clara. Ah, és que em posem el paper. Clar, clar, clar, clar. Molt bé. Doncs escolta, ja no ens molestem més. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, nois. I ens retrobem dimecres que ve amb més cosetes de la revista Time Out. Bona tarda, Clara. Un petó. Bona tarda.
Dos minuts sobrepassen de dos quarts de sis de la tarda, és a dir, que són les 5 i 32, perquè moltes vegades quan es diu l'hora... Sí, no és que m'enfadi, Cristina, però moltes vegades quan es diu l'hora... Dos minuts o dos quarts de... L'altre dia, escolta un programa de ràpid, dient, dient, falten quatre minuts per tres quarts menys cinc de quatre, saps? Que diuen...
Tranquils. A veure com era aquesta. Falten quatre minuts per tres quarts de quatre. No, menys cinc de quatre. Falten quatre minuts per tres quarts menys cinc de quatre.
És a dir, un minut tocat a tres quarts, no? Processa-ho, processa-ho. O sigui, a les tres 41 era. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments ens acompanya ja la Montse Farràs de l'Espai Essència. Avui parlarem d'algunes qüestions, com per exemple la responsabilitat sobre el propi viure i trobar el sentit de la vida. Sí, sembla que és molt banal el tema, però avui això serà...
No dic que serà espès, però necessitem una mica d'ajuda i filosofia. Per això està l'aquí la Montse Farràs d'Essència per explicar-nos com aconseguir una mica més de felicitat. D'aquí uns moments, a la penya del morro. Música
El proper 5 d'octubre
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. Una nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Xexanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
5 i 38 de la tarda, ja estem en aquest temps de reflexió personal que ens autoregalem a la Panyola del Morro cada dimecres amb la Montse Ferraz de l'Espai Essència. Què tal, Montse? Bona tarda. Bona tarda, benvinguda. Una setmana més. Ja portem un parell de programes.
on hem parlat d'aquests automatismes, d'aquests funcionaments que tenim de forma ja definida en la nostra vida i que, ho dic per posar una mica els ulls en situació, també, Cristina. Sí, sí, no va bé recordar-ho. I a tots nosaltres, perquè, clar, aquest espai, l'Espai Essència, és un espai, aquí el programa, on estem una mica més tranquils. La música, que ja veieu, que ens acompanya, és també així relaxada i tal.
I molt important per després agafar-ho tu i aplicar-ho a la teva pròpia vida. Exacte, doncs efectivament, com dèiem dimecres passat, acabàvem dient que la finalitat d'aquest procés d'autoinvestigació, que ens porta cap a la responsabilitat sobre el propi viure i cap a trobar el sentit de la vida, hauria de ser posar punt i final a aquestes conductes i a aquestes reaccions automàtiques, a aquests mecanismes que sempre ens han fet funcionar
a la nostra vida en les diferents situacions, ja sigui en el món sentimental, amb la família, amb les relacions laborals... En fi, també hem dit, però, que això no és un objectiu fàcil d'aconseguir, trencar amb aquests automatismes i amb la manera de funcionar que tu has tingut durant tota la vida fins ara i que ens calen unes eines i unes certes directrius. És per això, Montse, que també estàs aquí una mica per ajudar-nos a saber quines són aquestes eines. Això és així, no?
Això és així. Mira, nosaltres a essència el que diem, parlant d'eines, que té a veure amb la responsabilitat de cadascú. Nosaltres us donem eines, us les ensenyem a fer funcionar, etcètera, però l'escultura se l'ha de fer a cadascú.
Ah, això està bé, m'agrada. Clar, tu has de saber utilitzar-les, no? Després ja aplicar-les i quines et van millor per tu i... I no has de fer la feina per ningú, no? A més que cadascú ha de fer la seva pròpia escultura, no? Cadascú ha de fer la seva pròpia escultura. Ha de fer la seva pròpia vida i ningú viurà la teva vida per tu.
I hi ha gent que ve, doncs, moltes vegades, o la gent que es troba que té crisis d'angoixa o coses d'aquest estil, no? I que van buscant la pastilleta que ho sana tot. Això no existeix, no? La pastilleta t'adorm. Moltes vegades el que fan les pastilles és posar ciment a alguna cosa que hi ha allà soterrada, no?
I per això moltes vegades es diu que això és un treball personal que un ha d'anar fent a poc a poc en diferents etapes, perquè d'una setmana per l'altra aquestes coses tampoc no canvien, són mesos, són stems... I també que totes les eines són bones per tothom, cadascú ha de trobar la que més li fa impacte, no?
I després hi ha una altra manera també de plantejar-ho, no? Imaginem-nos una jardinera plena de floretes i de males herbes. Tu pots passar-te tota la vida tallant les males herbes, però les arrels segueixen a sota. Tarta hora, tornaran sortint. L'altre procediment és anar rascant, anar escarvant, anar escarvant i anar arrencant les arrels. I anar arrencant les arrels, no? Bé, de fet, mira, recordo també, ja que posem exemples, que cada...
com es diu això, d'octocultura. Cadascú té el seu propi jardinet, no?, també, que ha d'anar cuidant-se i s'ha d'anar regant i ningú et cuidarà ni regarà el millor que dèiem, el teu jardinet per tu. Escolta, vivim en una cultura que facilita molta informació, genera una ment ràpida i de clara tendència intel·lectual, no?
Sí, i a l'escola ens ensenyen a tothom matèries que són molt útils per la vida professional i social, però estem molt mancats d'ensenyances, diríem, més humanes, no?, malgrat que tenim l'anatomia, l'antropologia, les ciències socials.
Si no hi ha l'assignatura ser feliç, per exemple. Ningú ens ensenya els recursos que tenim innats pel sol fet d'haver nascut sers humans, que la pròpia naturalesa ens ha dotat d'unes determinades característiques i eines que estan aquí soterrades i que no les sabem...
que les desconeixem. I per aquest motiu suposo que si les escoles també ensenyessin o tirassin més una mica cap a aquest bàndol, podríem dir que les persones tindrien més fàcil les coses a la vida o en aquest cas s'abrien encara a determinar situacions de manera diferent. A les escoles és el punt de partida. Mira, nosaltres ara estem començant a fer treballs amb nanos i ara he deixat un grup allà precisament sobre el tema de gestió emocional, perquè els nanos els estem entrenant igualment.
I què és més difícil, començar de petit o d'adult? No, hi ha una dita que ara no la sabré dir bé, que diuen sempre que és millor educar un infant que arreglar un adult. No és ben bé així, eh? No és ben bé així, eh? Té tot el sentit del món. És més bonic, la frase és més bonica. Però, clar, un adult, una persona de mitja edat, posem ja 45-50 anys o el que sigui, eh? Clar, aquests funcionaments que ha tingut tota la vida...
Molt arrelats, no? Molt arrelats. Som més difícil de canviar que un noi o una noia amb 14 o 15 anys, per exemple. Potser als nens els costa una mica més, no? Tot el fet d'entendre... Que els costa... Em pregunto, no ho sé. No, que va, els nens tenen una innocència i una naturalitat que pillen les coses més ràpids que nosaltres. Perquè és instintiu, és innat.
De fet, tu dius que la societat ens ha anat domesticant i vivim en una mena de Matrix, dius tu. Sí, i vosaltres n'heu vist la pel·lícula Matrix. Ah, és la reina, aquesta pel·lícula, és molt bona. En el moment que en Neo s'ha de prendre la pastilla, no? Ah, la blava o la vermella, no? Exacte. És fantàstica aquesta pel·lícula, és una de les meves grans protagonistes. Sí, ja me'n recordo, que és aquella pastilla que li farà veure la veritat o no? Li farà veure la veritat. O com amb el funcionament...
que ha tingut sempre. Exacte, o està dintre Matrix o es pren segons quina pastilla, sortirà de Matrix i se n'adonarà de la realitat. De les coses, no? I canviarà aquest funcionament que fins sempre ha tingut el Neo en la pel·li. Sí, en gran pel·lícula. Per cert, sí, fem el paral·lelisme, si el Neo quan es pren la pastilla o algú decideix prendre la pastilla per canviar aquest funcionament i descobrir la veritat, de què se n'adona? Què veu?
De què se n'adona? Des que el món és món han existit moltíssimes cultures i ètnies i tradicions que han defensat sempre la idea que hi ha un poder invisible, diguem-ho així, i sempre s'ha tractat aquest poder amb molt de respecte i molta veneració. Més enllà de les religions, hi ha un punt de trobada i de pensament comú que sembla que la ciència el comença a descobrir. I d'aquesta cosa, d'aquesta cosa, cadascú en diu el nom que vol, però en quàntica se'n diu el camp. El camp.
Perdona, digue-li camp, digue-li energia, digue-li gaia, digue-li cadascú. No, digue-li tao, digue-li déu, digue-li univers, digue-li... Digue-li com vulguis. Com que li vulguis dir. Jo, això és una cosa meva personal, sempre m'he fet la mateixa pregunta, sempre m'he preguntat com podríem mai dibuixar-nos
en un paper o plasmar-nos en un paper si aquest paper de fons no existís. Què vols dir amb això? Vull dir que nosaltres estem en algun lloc. On estem? Sobre on estem?
Tu per dibuixar una figureta necessites un paper, si no, no la veus. Exacte. Llavors, nosaltres, on estem? On estem dibuixats nosaltres? On estem dibuixats nosaltres, no? O com podríem escoltar-nos el so, la música, si no hi hagués la base del silenci?
Clar, clar, clar. Això és una pregunta i una reflexió personal, eh? Sí, clar, si fóssim notes... Que no tinc resposta. Ah, jo estava esperant aquí i dic, ara vindrà la gran resposta, no? Però, clar, si fóssim notes de música... Quin pentagrama este. Escolta, això que comentaves del camp, estem parlant d'aquest poder invisible o del camp quàntic com a... Una mena de consciència global, per dir-ho d'una altra manera, també? Sí.
Bé, és això que et deia, jo no t'ho puc afirmar. Jo no t'ho puc afirmar. Jo puc deduir, a partir de les meves pròpies experiències, no? I que aquest sentit, o aquesta flaire que dèiem l'altre dia, que es percep quan tot està quiet, jo diria, jo diria, per mi, que és un record de l'aroma d'aquesta cosa, diguem-ne com la diem, no? És com vas pel carrer i sents una olor de la paella, no? Ui, algú fa paella.
i tu no la veus la paella però ni tens la intensitat que tindrà la cuinera o la gent de la casa però tu olores i saps que allò és paella i probablement et farà venir gana
I clar, durant el temps, en tots els camps de coneixement, sempre s'han anat observant fenòmens que no es poden explicar, i que ara mateix els criteris científics del segle passat, que estan com en entredit, o la gent se les qüestiona.
I també la gent de vegades busca respostes, no? Més enllà de la ciència tradicional o la medicina, que per exemple és el que tracteu en molts cursos a l'espai essència, no? Sí, però nosaltres allà fem aproximacions com podem, però de totes maneres...
Però vull dir que feu de tot, no? Feu, fem. Arteràpia, per exemple, per posar alguns exemples, no? Sí, fem coses... Totes les nostres coses estan enfocades... Constellacions, també. Sí, sí, sí. Però tot el que fem està, diríem, enfocat cap a la...
descoberta o a desenvolupar la petita percepció d'aquest espai com invisible però això és el que fem nosaltres però aquí ja hi ha persones de gran renom i professionals, inclús aquí a Barcelona de renom, catedràtics i metges que ja estan obrint altres mirades hi ha noms, hi ha un cardiòleg que ara no me'n recordo com es diu perquè la memòria em falla que ja tinc una edat
i està fent uns treballs que era catedràtic de la Universitat a Lleida i cap de cardiologia de l'Hospital Arnau, es diu el de Vilanova, de Lleida. I aquest home està fent uns estudis i està divulgant com funciona el cor i com ens connectem les persones a través de l'electricitat que amana el cor.
Clar, de fet, és que l'ésser humà, com diria el senyor Benito, des que l'home és home, està buscant aquesta comprensió absoluta fins i tot del què fem aquí, quin sentit té la nostra existència i per què estem aquí. Llavors cadascú ens fa també el millor que pot i va buscar també les respostes allà on creu que hi poden haver.
I ens adonarem que les lleis de la quàntica que s'estan ara posant aquí, que s'estan demostrant, tenen molta similitud amb els pensaments dels grans místics de la història, no? De fet, la llei de la unitat, el buit que està a ple, el poder de la creació, alguna cosa està actuant més enllà de nosaltres, que és una mica avui el que estem fent, estem fent volta sobre tot això, que és on està, de quina manera ho fa i si ho fa, com ho fa sobre nosaltres.
No sé, això segons la quàntica, la quàntica diu que tot està vinculat mitjançant aquest camp i que és un principi de funcionament que fa que tot existeixi i que tot col·labori en tot, que és una força d'equació extraordinària i que diuen que qualsevol separació no només és una il·lusió, però és que els grans místics de la història també hi han dit això.
Sempre han defensat la idea d'un sol cos universal, d'un Déu, d'una sola cosa i que tots pertanyem a aquesta cosa. Per mi, tenir la percepció en algun grau, no?, més, menys, perquè cadascú està allà on està i fa el que pot, aquesta percepció per mi és tenir consciència, per mi, eh?
O sigui, això, que tots estem interconnectats, que hi ha aquesta energia universal, o digue-li com vulguis, no? Diuen que és l'amor, això, no? L'amor, per exemple. Diuen, no? Per exemple, no? Sembla ser que hauria de ser això, no?, la base.
Però, malgrat totes les civilitzacions antigues i modernes i les mirades antagòniques, i malgrat totes les variades situacions polítiques al llarg de la història, la realitat és que l'ésser humà és un. I cadascú, tot i les nostres visibles diferències, desitgem bàsicament les mateixes coses. Amor, afecto, tots volem que ens estimin, tots volem estimar...
Em sembla que és el gran film conductual, no?, de la vida. Sí, jo també he sentit moltes vegades una frase que ara mateix comparteixo, que és, hem vingut aquí per estimar i ser estimats. Però, clar, com es fa això? Perquè no és fàcil, no?, tampoc estimar i deixar-se estimar. Bé, perquè estem a dintre del Matrix.
estem a Madrid i llavors hem de prendre la pastilla hem de prendre la pastilla hem de prendre la decisió de prendre la pastilla i llavors anar fent com deia el poeta castellà caminante se hace camino a l'andar és qüestió d'anar esbrinant
En el sentit de l'aventura, viure la vida una mica com dèiem l'altre dia, l'aventura, què hi ha? Què hi ha? Què passa si dirigim els nostres pensaments cap a un lloc? Si gestionem les nostres emocions? Què passa? Hi ha diferències? Una mica allò que la vida també és un aprenentatge continu.
Hem d'anar tota l'estona aprenent, si és que volem evolucionar, i això que em regull una mica allò que comentàvem en comença a la secció, del funcionament que hem tingut fins sempre, no? Perquè, clar, si no aprenem a tenir mecanismes nous per sobreviure, al cap i a la fi, estarem sempre amb la mateixa història. I llavors, a vegades sí que aquí ja és quan tenim un... Podem tenir problemes d'estancament, no?
Bueno, tornem a la història de Matrix, que avui ens va molt bé. No, sí, perquè és veritat. Matrix, què eren? Els seres humans s'havien convertit en màquines, no? Sí, sí. Doncs d'alguna manera nosaltres tenim molts automatismes. D'alguna manera també som màquines, no? Clar, i per això suposo que el més important és prendre una mica de consciència, no?, per tal de poder començar a canviar tot això. I d'alguna manera, si ens escoltem, el que mateix diem la gent allò, ui, el cap diu una cosa i el cor en diu una altra. Sí, sí. Això...
Què? Què hem de fer? Quina té raó? Quina té raó, no? Clar, aquí hi ha una dissonància, no? Moltes vegades, i moltes vegades també... Normalment té raó el cor, eh? Aquella frase de... Ostres, sento... Tinc com una mena de soroll a dins meu...
que no em deixa estar tranquil, no em deixa, pel que sigui, tenir com la mare en calma. Ara, alguna vegada volem sentir tot això en la vida, vull dir que tampoc no penso que estigui dient cap cosa d'un altre món, però quan estem tranquils amb nosaltres mateixos, aquells moments de calma, que sembla que no hi ha, que hi ha la mare tranquil·la en la profunditat nostra, hòstia, allò... Canvia, eh? Sí. Canvia, eh? Per què no sempre estem així? És exacte.
Perquè tenim el cervell que ens funciona contínuament. Perquè és els ordinadors que et van saltant els banners, tu estàs allà mirant una pàgina i per què ens salten tants banners? Estan allà torpedejant la informació o la pàgina que tu estàs deixant. Però és inevitable, són els records, les experiències que et venen sense voler-ho. Que venen sense voler-ho sí, que és inevitable, no?
Ah, bueno, no, amb espòs de treball no hi ha res inevitable, però costa molt d'aconseguir-ho. Això sí, sí. És qüestió de molt de treball. Mira, jo, hi ha una paraula que em vaig treure del cap tantes vegades, ja fa molts anys, intento dir-me-la poc, és la paraula, o això, o costa molt o és difícil, perquè això són paraules que et limiten molt.
O al contrari, no? Perquè potser depèn de la persona o de les experiències viscudes, el fet de pensar que és complicat l'empenya encara més, no? És a dir, és complicat, ho aconseguiré. Ah, bueno, si tu ho prens com a repte, però normalment si tu penses i dius, ui, això és difícil, d'entrada veus una barrera. Uf, això em costarà molt. Si tu canvies la paraula per difícil i poses laboriós,
Ah, això et posa en una actitud de perseverar. I com es fa aquest canvi? Carinyo meu, pren-te la pastilla. La pastilla són, per exemple, alguns dels cursos, algunes de les teràpies, per entendre'ns, que es poden arribar a fer, però en molts camps diferents, i que a cadascú li pot funcionar una i a una altra una altra. Sí, però la pastilla d'entrada no té a veure amb això. Això serà, en tot cas, el resultat. La pastilla és la voluntat de voler-se conèixer-la.
La voluntat de voler-se entendre. La voluntat de millorar. Amb això n'hi ha prou. Això és la pastilla. L'altre, després seran eines que t'ajudaran a reconduir. Però la pastilla no et ve d'una altra. La pastilla et ve de la teva pròpia voluntat.
I no és possible, perdó una pregunta, Jordi, i no és possible que a vegades amb la falta de consciència real de les coses et sigui més fàcil no prendre la decisió o sinó tirar pel camí més adequat en aquest cas o...
La falta de consciència... Sí, és a dir, si tu, parlant justament d'això, de fer una cosa, no un repte, o tenir alguna cosa en ment, o tenir una actitud determinada, és a dir, potser quan tu no penses molt en una cosa determinada, no ets tan conscient d'aquella cosa, i per tant, a vegades a les persones trobo que és molt més fàcil fer les coses o afrontar-les si no n'ets tan conscient. Des d'on te les afrontes, llavors?
A vegades et venen soles i te les trobes de cara i les apropes en aquell moment, però sense ser plenament conscient. És a dir, és necessari sempre ser totalment conscient de tot? Això és una qüestió personal. A mi particularment m'agrada ser conscient, perquè m'agrada saber per què faig les coses. I no, que els agradarà més tenir un comportament mecànic...
Bé, amb la Montse Ferraz i cadascú es culli, no? Una mica el que li funciona i el que no. Potser a algú ja li està bé, està com està i no vol canviar. Però és que tot això és lícit. Perquè és com totes les plantes d'una mateixa matoll i totes les flors no tenen... Les puncelles no estan ni totes obertes ni totes tancades. Ara, jo conec casos... I després hi ha la llibertat personal. És que això és...
Jo conec caros també de persones que després d'haver fet aquest treball personal i aquest procés per intentar canviar aquests automatismes de la seva vida, pensen com és possible que jo hagués actuat així, d'aquesta manera abans de fer tot això. Per tant, sempre és una evolució, un aprenentatge cap endavant i sobretot treure una mica el dolor...
el patiment segurament de la nostra vida, no?, perquè és això el que realment no volem. Si una persona vol continuar patint i tenim dolor, és lícit, no?, per exemple. És lícit, però i no hem d'oblidar que la vida és sàvia, molt més sàvia que nosaltres. La vida ens posa en tesitures i moltes vegades hi ha persones que es prenen aquesta pastilla, diríem, a partir d'una gran crisi, no?,
Exacte. Que és llavors que diu, ui, a partir d'allò em vaig transformar i ningú ha fet res la vida de la portada. Efectivament, efectivament. Quantes vegades hem sentit històries de, mira, em vaig tenir aquest accident, em va passar aquesta malaltia i vaig canviar completament i em vaig adonar que és una mica l'ésser humà el que té de forma inconscient per sobreviure. Per sobreviure. Per sobreviure. I parlant del que deia la Cristina del tema de la consciència, jo posaré una mena de metàfora, no?
Per exemple, tu pots anar pel riu de la vida, imagina't el riu normal, i tu pots anar-hi com un gran cisne, veient i aprofitant cap on van les corrents i sabent, o pots anar-hi com un pal, com un bastó que tira per allà i vas cap allà on te't porti i ara et dónes un cop amb una pedra i ara amb un marge. Això cadascú escollets.
En fi, amb aquesta reflexió final acabem l'espai d'avui d'Essència. Moltíssimes gràcies, Montse. Una setmana més i ens retrobem, si vols, dimecres que ve. Bona tarda. Fem una pausa per escoltar les notícies de les 6 i tornem a la segona hora de la penya del morro. Fins ara.
Són les 6. I comencem a repassar l'actualitat a l'equip viari. Endavant, com està la situació?
Doncs aturades d'entrada a Barcelona. La C-58 entre Ripollet i Moncada i Reixac, uns 6 quilòmetres de cua. La C-17 entre Parets i Mollet del Vallès, també sentit Barcelona, uns 5 quilòmetres. I recordem que la P7 Figueres a l'Alt Empordà han sentit Barcelona. Hi ha només un carril obert per un accident entre dos camions.
El president Artur Mas manté contactes aquesta tarda amb els grups, però consulta per consensuar una resposta a la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria del 9N. De moment s'ha vist amb la CUP. A tot això, la Generalitat ja ha demanat formalment al Tribunal Constitucional que aixequi la suspensió cautelar a la Llei de Consultes i el 9N. És una petició prèvia a les al·legacions que presentarà més endavant.
I en un ple molt temps, el Parlament ha escollit els membres de la Comissió de Control de la Consulta. El PSC, PP i Ciutadans s'han negat a votar i avisen que la cambra pot haver comès un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. Els populars amenacen de portar la votació a la Fiscalia.
La Fiscalia investiga una vuitantena de directius de Caja Madrid per haver-se gastat 15 milions d'euros de l'entitat en despeses personals. Hi hauria l'expresident de l'entitat, Miguel Blesa, l'exvicepresident espanyol, Rodrigo Rato, o càrrecs nomenats per partits polítics i sindicats. L'Audiència Nacional ho podria incloure en la causa oberta contra banquia.
El conseller de Territori reclama explicacions a DIF per la inundació del túnel de l'AVE a Girona i demana que concretin quan es normalitzarà el servei. Els alcaldes de Girona i Figueres asseguren que la situació actual deixa els usuaris en un estat d'indefensió.
El Senat insta al govern espanyol a prendre mesures per evitar les novetades que a cada inici de curs hi ha a l'àmbit universitari. Segons l'associació Prou Novetades, es tracta d'una pràctica generalitzada que traumatitza els que la pateixen. I el grup gironí de Sol, de Piper Pots, se separa. La banda s'acomiadarà amb quatre concerts a Berga, Barcelona, Manresa i Girona, després d'11 anys en actiu i 370 actuacions arreu del món.
Catalunya Informació. Avui a la Champions Atlàtic de Madrid, Juventus i Ludogorex Reial Madrid. El Barça és segon del seu grup després de perdre ahir 3-2 contra el PSG. Els francesos són ara líders de grup. Aquesta tarda, la seu d'Urgell, semifinals de la Lliga Catalana de Bàsquet. A dos quarts de set, Fiat Joventut mor avant Candorra i a les nou, Barça, la Bruixa d'Or Manresa. Abans, a dos quarts de nou, el Barça en vol rep el Ciutat Encantada amb enxec de partit de Lliga.
Aleix Espargaró molt satisfet d'estrenar-se la temporada que ve com a pilot oficial de Suzuki en MotoGP. La marca japonesa torna a la categoria reina del Mundial de Motociclisme amb dos pilots catalans, Aleix Espargaró i Maverick Vinyales.
I el temps. Es mantenen els núvols baixos cada cop més localitzats a la Catalunya central. També hi haurà núvols prims dispersos a la costa i prelitoral. No es descarta algun roixat feble i localitzat al nord del país. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Comencen les obres de millora a l'entorn de la plaça Montfalcone. A partir d'avui es produiran les primeres afectacions pel que fa a l'accessibilitat i el transport de la zona. Els treballs tenen un cost de prop de 152.000 euros i es perllongaran durant aquest darrer trimestre de l'any. Aquesta és una actuació reivindicada des de fa anys pel veïnat de la plana Bell Soleig. Les obres consistiran en arranjar la plaça Montfalcone i urbanitzar una petita rambla.
També es garantirà l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda i es canviaran el llumenat existent per un de baix consum.
El Celler de Can Mata i el Casal de Joves s'uniran aquest trimestre de nou per aprofundir en el món dels vins. Avui, a les 7, posaran en marxa unes sessions que s'estructuraran en dos blocs. El primer serà sobre viticultura, les varietats de raïm i l'elaboració del vi, i el segon sobre els vins monovarietals. Avui es fa la primera sessió en què es coneixeran diferents varietats de raïms blanques.
serà a les 7 de la tarda. La segona sessió serà dimecres 8 d'octubre i s'aprofundirà en el Raïm Negre. Les sessions del bloc de vins monovaretals seran ja els dies 19 i 26 de novembre. Us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça casal arroba sanjus.cat o trucant al 93 371 0252.
I un apunt més per recordar-vos que a la CEA es farà diumenge la seva dinovena caminada popular a Collserola. Ja està obert el període d'inscripcions per participar-hi. Cada any hi participen entre 300 i 350 persones i es canvia el recorregut. Enguany es preveu caminar entre 10 i 11 quilòmetres per la serra. El preu de la inscripció és de 6 euros per als socis i sòcies i menors de 12 anys i de 8 euros per la resta. El preu inclou l'esmorzar i un regal i l'aigua als avituallaments.
Les inscripcions s'han de fer avui i demà, de 8 a 9 del vespre, al local de la CES a l'Ateneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al poble espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures als hospitals. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escolta la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història.
Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanya. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslora.cat Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smoothie.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la Freqüència Modulada.
60 i més...
El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Ràdio 3FM 98.1 Ràdio 3FM
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quines activitats tenen en aquest equipament juvenil del nostre municipi. A més a més, també tindrem amb nosaltres l'Albert Capapé, que ens comentarà la nova ordenança municipal a Barcelona sobre l'atinença responsable d'animals de companyia. Cristina, això t'interessa, eh? Sí, i a més que és el primer dia avui que els gossos poden entrar al metro... Exacte.
En parlarem de tot això amb l'Albert, que ja està al telèfon, però abans anem cap al trending tòpic de la segona hora.
Aquesta PGE 2015 ha sigut un dels temes més comentats. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va detallar diverses dades rellevants en presentar els pressupostos generals de l'Estat del 2015 com menys prestacions d'ocupació per la baixada de l'atur i un augment mínim de les pensions. Cristina.
Sí, justament va ser a la roda de premsa de presentació dels comptes públics del Montoro, que justament va definir aquests pressupostos com els pressupostos de la consolidació, de la recuperació econòmica i de la creació d'ocupació, on va detallar que la despesa social augmentaria un 0,7%, que les pensions pujarien al mínim, un 0,25%, i que la despesa en prestacions per atur baixaria un 15%. Pel que fa a Catalunya, podem dir que les partides, en aquest cas...
A diferència de totes les autonomies, augmentaran, i en el cas de Catalunya, la inversió caurà fins al 9,5%, és a dir, la meitat del que porta Catalunya al PIB estatal. Un tracte financer cap a Catalunya que ja ha estat criticat pel conseller d'Economia, Andreu Moscoley, al Tillyà, al Partit Popular, de piròmen i poca solta. A més a més, està previst que de cara al proper 16 de desembre els pressupostos s'aprovin definitivament.
Què diu la gent de Twitter? Per exemple, Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, diu que els pressupostos generals de l'Estat del 2015 són la pitjor notícia per la classe mitjana i treballadora, que hi ha una rebaixa d'impostos del 10% de rendes altes i retallades pel 90%.
Un altre comentari ens el fa l'Ala de Ciscard, diu els pressupostos generals de l'Estat 2015 augmenten una dècima la previsió del creixement per al 2014 fins l'1,3% i en dos dècimes el de 2015 fins al 2%. I Horta d'Eresdemà diu que els plans generals de l'Estat 2015 deixen gairebé sense partida variants com Riu de Cols, Gandesa, Corbera d'Ebre i el tram de l'Aset fins a Parelló i també que maltracten Catalunya i a més ho firma, m'imagino, un militant d'iniciatia per Catalunya. A veure.
En fi, anem cap al món de l'educació canina. Albert Capapé, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Efectivament, com comentava, fa un moment que és estrany que no sigui trending topic, això, eh? Tampoc, Cristina, perquè avui entra en vigor ja la nova ordenança municipal a Barcelona sobre la tenència responsable d'animals de companyia.
En parlem una mica perquè, Albert, és un tema, home, creiem que prou interessant i tu has portat cinc punts que poden donar molt a parlar als ciutadans de Barcelona, que són els següents. El primer i el punt principal és que els gossos, a partir d'ara, com comentava la Cristina, ja poden pujar al metro però amb restriccions. Sí.
Exacte. Aquesta part final és important també, que no és que ja puguin entrar al metro i hi ha una llibertat total. S'ha d'entendre que també hi ha certs límits i certes restriccions, per una altra part també molt comprensibles. Quan podran pujar els gossos acompanyats dels seus amos, lògicament, al metro?
Doncs en principi, segons tinc entès, qualsevol dia de la setmana, però en horari que no sigui hora punta. És a dir, que no poden entrar de 7 del matí a 10, em sembla que és, i de 3 de la tarda a 8 o una cosa així. O sigui, per tant, en principi, a partir de les 10 de la nit, els dies que obri el mètode de nit, podran entrar, i després, a partir de les 10 del matí fins a les 3 del migdia.
Sí, exacte. Tenen una llibertat, però també és una llibertat una miqueta hipotètica, perquè també dintre d'aquestes restriccions hi ha, per exemple, el fet que el gos ha d'anar lligat, també cosa molt comprensible dintre del que és un espai públic i global, però va d'anar lligat, segons la normativa, amb una corretja de mig metro, que és una restricció, des del meu punt de vista...
una mica massa abusiva. Massa abusiva, què vol dir? Que dóna molt poc de marxa de moviment al gos. Exacte. Perquè, clar, la majoria de corretges són de dos, tres metres, no?
No té per què, a veure, la majoria de corretges que es veuen pel carrer són de metro, d'aproximadament un metro o inclús de menys. Però aquí estem parlant de mig metre, o sigui que la gent potser s'ha de comprar una corretge especial... Estaríem parlant de corretges de pràcticament dos pams, o una miqueta més, per fer-nos la idea. Clar, són corretges molt curtes. Molt curtes, no permeten el gos, pràcticament, si el gos és alt, no permeten que el gos baixi al cap, ni tan sols, per olorar terra o per fer qualsevol història. Clar, escolta, i han de portar morrió...
i han de portar morrió, exacte. Això com ho veus? I això no cal que siguin els PPPP, no? Els potencialment perillosos, els han de ser tots... No, no, inclòs-los, tots. Tots, tots els gossos, de totes les races... En els PPPs, per exemple, s'especifica que no podran anar sota... O sigui, si només van amb un menor d'edat, per exemple. Un menor, perdó, no d'edat, sinó de 17 anys. Un menor de 17 anys no pot anar sol al metro amb un PPP. Llavors, tu com veus que portin morrió tots els gossos? Jo ho veig malament, d'entrada, ja perquè veig malament que un gos hagi de portar morrió...
i indiscriminadament en una situació que ja en si pel gos segurament no sigui la més apropiada, no crec que sigui ni molt menys una cosa que ajudi. Pot ser que a priori tranquil·litzi, perquè jo entenc, per exemple, que hi ha gent que no li agraden els gossos, que li tenen por, que tenen al·lèrgia, diferents situacions. Llavors això pot ser un plus de tranquil·litat per a aquella persona que li té por a un gos.
Però, siant realistes, hi ha maneres i potser altres alternatives d'evitar-ho directament. Sí, anem cap a altres alternatives, perquè tu... Què passa, Cristina? Què t'enfades? Què vols preguntar? Sí, no, no, és que volia, més que res, fer la comparativa en aquest cas, que seria com si nosaltres ens fessim posar una màscara a la cara cada dia.
per agafar el metro o alguna cosa. Sí, com si per anar al metro haguéssim de portar la masca d'aníbal d'exter. Clar, seria raro, no? Jo crec que els gossos també se senten una mica així... Seria incòmode, i sobretot si tinguéssim la presència el mateix vagó d'un altre gos, que també estigués en una situació similar. Seria molt incòmode pels dos.
Imagino que aquesta mesura és per protegir fins i tot els propis... Usuaris. Sí, per si passa alguna cosa, no? Clar. Es pot donar una situació, hipotèticament, una situació d'incident, per dir-ho així, que la metro hagi de parar.
I si a aquell propietari se li descontrola el gos, és una situació tan hipotètica que no sé si ni cal plantejar-se-la de manera general. És allò que paguen justos per pecadors. I en una proporció molt gran.
Aquí fa un moment comentaves algunes de les propostes que tu faries per millorar una mica d'entrada aquests gossos al metro. Tu que com a educador... Però és una proposta que tampoc és una cosa que jo m'hagi... O sigui, se m'ha acudit avui perquè tal qual estava sentint les notícies ja de bon matí
M'estava reginant tot. Jo no coneixia tan bé la normativa i de fet tampoc la conec al peu de la lletra. Me l'estam mirant una miqueta arrel de les notícies que anava sentint. Sí, perquè els gossos poden anar a tots els vagons, no?, en principi. Sí, sí, en principi poden anar a tots els vagons. I llavors a mi se m'ha acudit la idea que, per exemple, a l'AVE últimament han fet això, o no sé si el Rodalies també, els vagons del silenci. Aquella bombolla que diuen del silenci, que és un vagón on no pots per grabar el telèfon o no pots fer sorolls i tal.
Doncs de la mateixa manera i amb aquesta filosofia, que no és en absolut, des d'algut punt de vista, no és nociva, perquè tu pots escollir estar allà o no,
i de la mateixa manera podrien habilitar vagons, o un vagón per metro, per dir-ho així, que fos apte per propietaris i per persones. Un vagó on allà hi poden haver-hi gossos, per exemple, no? Jo ho havia pensat, precisament, que fos, per exemple, o el primer o el darrer vagó del tren, en aquest cas, i que tota la gent que tingui por o que no li agradin els gossos, en aquest cas, que vagin, capiguen en quin vagó aniran i, per tant, pot anar un altre i anar tranquil·lament del metro. I aquella gent continuarà viatjant amb el mateix problema.
Jo he sentit històries durant aquest matí, perquè he estat una miqueta pendent de la ràdio i tal, i jo vaig sentint testimonis que deia, ostres, ja, i l'olor, i el no sé què, i el que embruten. I penso a vegades que no som conscients del que estem dient, perquè una cosa és que no m'agradin els gossos,
I l'altre és que els relacioni directament amb algú brut o amb alguna cosa, no? Clar, però això també està directament relacionat amb la ignorància, potser, de moltes persones que no han tingut mai gos i es pensen que els gossos poden anar fent les seves necessitats sense controlar. Si les pagues recullant. Però clar, per exemple, jo ara faré una mica d'avocat al diable, eh?
Si, per exemple, hi ha un gos que, bueno, estàs allà al metro amb tota gent i les ha de fer, què passa? Això està contemplat l'ordenança? És a dir, si, per exemple, té ganes de mixionar i de fer un pipí? Clar, és que per això, aquestes coses segurament jo no les m'ho he llegit tot, no sé si està contemplat o no.
Però ja és una cosa que pot molestar molt més a una persona que, tot i que estigui més segura, perquè el gos Portimorrió, de cop el gos es fa pipi al seu costat. Jo també entenc que això no pot ser. Tu no pots entrar com a usuari del metro i entrar un vagó ple de pixats i... Clar, això és que no ho he seguit i jo tampoc no sé si està contemplat o no què és el que passa en aquests casos. Jo no sé fins a quin punt no m'ho he mirat a detall, l'ordenança, perquè és veritat
Fan tanta parafernàlia i diuen tantes coses per acabar dient no res, que a vegades fa molta parella, no?, llegit aquestes coses. Bueno, en fi, queda dit, eh? Això d'entrada, una proposta seria, per exemple, un vagó dedicat especial a els gossos. Sí, però no podria tenir alguna... No podria ser una mica contraproduent pels animals, en algun cas?
El fet d'ajuntar-los a tots en un mateix vagó... Home, tampoc estaríem parlant... No vull dir que s'hagin d'ajuntar 10 o 15 gossos en un mateix vagó. Jo crec que la proporció s'hauria de veure. També és una qüestió que s'ha d'anar estudiant. Quanta gent entra al metro... I veurem ara, els propers dies, ara seran no parar, de fotos a Twitter o a Facebook, o també de casos i d'incidències que passaran amb els gossos,
perquè sempre que entra una normativa nova, i a més en una ciutat tan gran com Barcelona, que hi ha tanta gent i tants barrets i que té cadascú tota la seva sensibilitat, a veure què és el que passa a partir d'avui, si és que ja ha començat a passar avui durant aquest matí. Més qüestions sobre aquesta nova ordenança municipal de Barcelona, sobre la tinença de gossos. Per exemple, els gossos han de sortir un mínim de dos cops al dia al carrer. Això ho diu l'ordenança...
De l'Ajuntament de Barcelona, eh? Sí, correcte. Aprofitant això del metro que parlàvem ara, per evitar i assegurar-se que no pixen al metro i ho fan en un pipicant. Perquè no tinguin excusa, els propietaris. Com valores que l'Ajuntament obligui els propietaris de gossos a que surtin dues vegades al dia a passejar? En principi em sembla trist, d'entrada.
Perquè s'hauria de fer, ja. Clar, que un ajuntament hagi de dir, o un ajuntament o alguna entitat pública hagi de dir als ciutadans què han de fer amb els seus animals,
És una molt mala indicació de com està la salut dels ciutadans allà. Vol dir que s'estan veient molts gossos a Barcelona, a les terrasses, a casa, esbordant, que truquen els veïns i tal, i això està creant una problemàtica. I estan trucant segurament a la policia local i l'Ajuntament a la prendre mesures. Jo no dic que sigui una... Per això comentava una miqueta, fent la broma, no sé com ho faran complir això.
Clar, no, perdona, aquesta és la gran pregunta. Com sabrà la Guàrdia Urbana o l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, quantes vegades ha sortit un gos determinat a passejar per la ciutat? Això és impossible de saber. Però això és com allò dels excrements, és a dir, tu vas amb el teu gos i si no els reculles, si no et ve un policia, no ho saben si has estat tu o no. Això suposo que serà qüestió de la resta de persones que tens al voltant, veïns, altres persones que n'hi hagin... No, no és així, Jordi, però és que jo puc anar amb el meu gos pel carrer.
Clar, però jo puc anar amb el meu gos pel carrer, si es fica a l'arbre i fa allà el que ha de fer, doncs si jo no ho recullo i no em veu cap policia ni res, la caca continuarà allà i ningú dirà res. I jo tan tranquil·la sense multa ni res. És això. Clar, però tu deies que es facin patrulles veïnals? No, home, patrulles veïnals no, però evidentment si hi ha un gos que no ha sortit i porta tot el dia abordant a casa...
Els veïns es queixaran, i és el que deia l'Albert, trucaran a la policia o alguna cosa, llavors aquí suposo que la policia tindrà algun dret o alguna competència, no en aquest cas, per posar... Jo crec que hi havia d'haver un buit legal en tota aquesta història, i segurament s'han trobat amb moltes trucades en l'últim temps de veïns,
i s'han trobat que no podien fer res. Els policies arribaven al domicili i no podien fer res. Perdona, jo vaig estar vivint en un pis fa uns anys, al barri de Sants, de Barcelona, i al pis del costat els gossos estaven tancats tot el dia. I apenes sortien al carrer, no ho sé, 3 o 4 cops a la setmana. I no ho dic d'haver-ho, perquè... No, no, no, és tan habitual. I llavors, què passa? Que els gossos, clar, estaven histèrics. Estaven bordant tot el dia, molestant a tothom...
I, evidentment, clar, la Guàrdia Bata no podia fer gaire coses, no?, en aquests sentits. Jo crec que aquesta normativa va una miqueta en línia de dir, com a mínim hi ha una base legal ara amb la policia en la que poder actuar. Igual no poden actuar directament, però poden parlar amb els raïns i dir, vale, aquest gos quant porta sense sortir, que vostè ho pugui corroborar. Exacte, testimonis, no? Exacte, una denúncia formal d'aquest gos, igual porta una setmana que no ha vist al carrer, vale? Llavors, si es pot testificar, es pot sancionar, vale? Que tampoc crec que sigui la millor manera, tornem una miqueta a l'arrel del problema, no? La sanció al propietari no li servirà per...
solucionar el seu problema, o el del gos. I a banda, Albert, del fet de com controlar això i de donar per fer, que en aquest cas els propietaris haurien de treure el seu gos a sortir al carrer, el fet que obliguin, entre cometes, a que els tregui dos vegades a la setmana, el dos, què et sembla?
Bueno, em sembla una bona quantitat com a mínima, com a quantitat mínima. El dia, eh? Sí, sí, sí. No serà la setmana, eh? Pensa, per exemple, per a una persona que vingui des d'Holanda, per exemple, o des de França, o des d'algun país d'estranger cap a dalt d'Europa, que vagin aquí i vegin aquesta normativa, què han de pensar de les ciutadans de Barcelona que tenen gos?
Ens estan obligant a treure's al carrer perquè nosaltres... No els treiem. Però tu no vius a Barcelona per això, no, Albert? No, però en part em sento bastant reflexat perquè Barcelona té unes coses molt bones en aquest sentit que és que sempre va a l'avantguàrdia la gran part de normatives i, de fet, després acaben arribant en una espècie d'ona expansiva a la majoria de ciutats i pobles de la resta, no?
Llavors, me'n sento identificat en aquest sentit, però jo vull que, per exemple, si es fa una normativa similar dintre de Vilanova o Calafell o on sigui, que sigui ja prenent una miqueta l'exemple, no? I creus que el fet que en aquest cas obliguin a fer dues sortides és potser perquè han detectat o no ho sé, que la majoria de propietaris, si en fan una i gràcies, doncs ja els hi va bé o...? Segur. Segur. No sé ben bé com ho han hagut de fer, però segur que han detectat que...
hi ha més gossos dels que després es veuen pel carrer o dels que hi ha els pipicants o d'alguna manera simplement per això queixes directament de veïns. Jo en conec molts de casos com el del Jordi que he comentat.
Bé, continuem repassant una mica aquesta nova ordenança municipal a Barcelona sobre la tinença responsable d'animals de la companyia. Evidentment, aquí inclou els gossos, que és el tema que ens ocupa amb el nostre educador Caní, que és l'Albert Capapell. Diu que es permet, en un altre punt, que els gossos circulin lliures per la ciutat. Això posposa una normativa que ho volia prohibir. Això què vol dir, que circulin lliures, sense corregir? Això vol dir que es manté tal com està ara. No vull que pensem en gossos completament lliures per Barcelona. Ah.
Es manté com està ara que en espais públics, a parcs i llocs que estan inoperabilitats es poden continuar estant com fins ara. Perquè el que volíem fer era crear una normativa per prohibir-ho i restringir-ho encara més. Però en aquest cas, Albert, tu no pots portar el teu gos sense la corretja si amb un ordre el gos t'ho baeix?
Com, com, com, perdona? És a dir, que si tu tens un... Bé, control, és que no és control, però si tu tens una relació amb el teu gos que tu, jo què sé, li fas una mirada, com el que parlàvem moltes vegades, no? I algú se't respon i et fa cas i, a més, tu el pots portar sol tu pel carrer i sense necessitat de portar corretja. El problema és que si no tens aquesta relació amb el gos... Estàs controlada entre cometes, ja t'entenc. En aquest cas sí que l'hauries, no? Però si no, sí que pots anar per Barcelona sense... Clar, però hi havia una normativa bastant recent que volia canviar ara l'Ajuntament, no sabem bé quin grup,
però imagino per on anaven els estilos, i volia censurar en aquest camí que només poguessin estar lliures en llocs especificats per ell. Tipus Pipicant, no? Exacte. Però, per exemple, ADA, que ha estat molt darrere d'aquesta normativa, i col·laborant també amb l'Ajuntament per buscar maneres i mètodes millors,
va aconseguir frenar-ho en aquest sentit, entre d'altres associacions, dient que a dia d'avui encara Barcelona no té prou espais ni estan prou adequats com perquè els gossos no puguin anar lliures pels parcs. Clar, perquè d'aquest tema no s'ha tornat a parlar, no?, en aquest cas. Sí que van dir que tenien la intenció, en aquest cas, d'ampliar les zones compipicants, zones així per poder estar amb els gossos i demés, però...
Però clar, és que la veritat, després d'això, que van dir que tenia l'intenció, no s'ha tornat a parlar, o jo almenys no n'he escoltat res d'això. No, jo crec que ho han intentat adormir, però al final, com havíem de treure també aquesta normativa nova, o aquesta regulació nova, actualitzacions i tal, ho han decidit com a mínim.
No és que ho hagin deixat anar, però en aquesta nova ordenança no ho han ficat. Bé, més punts sobre aquesta nova ordenança municipal de Barcelona. Per exemple, el gos no pot estar més de dues hores lligat o més de tres dies al sol. Sí. A veure, això com ho valores tu, Albert? Això tornem a la mateixa filosofia d'abans, del tema dels passejos. O sigui, si l'Ajuntament ens està dient, perquè està veient, potser amb els helicòpters que a vegades veiem por ahí, o amb mateixes patrulles urbanes veuen gossos a les terrasses, o als terrats dels edificis.
I això crea una alarma, una alerta en el sentit de dir que aquells gossos no estan bé. De fet, és el que dèiem sempre, si es posa la llei és que hi ha hagut antecedents de denúncies veïnals. Si, per exemple, un gos diu que no pot estar més de 3 dies al sol... No, sol no, sol. Ah, sol, perdona. Si un gos no pot estar més de 3 dies sol, vol dir que s'han donat casos. Hi ha hagut denúncies de veïns on ha passat això? Home, jo conec gent que tenint la segona residència per aquí, aquesta zona...
bé, passat cap de setmana, que inclou, són divendres a la tarda, el xat i diumenge, i el gos es queda a Barcelona. I el sol pot estar un gos tres dies o no? No, el sol tampoc hauria d'estar ni... Ni sol ni el sol. Semblava que m'havia equivocat i no, jo ho volia dir també, ho volia comentar. Escolta, i això que diu que el gos no pot estar més de dues hores lligat?
Home, és normal, jo crec, no? Perquè ja ho vam parlar una vegada aquí, que, per exemple, tu te'n vas al bar a prendre alguna cosa i què fas? Deixes dues hores el gos a la porta del bar perquè no pot entrar? Tampoc és qüestió... Més de dues hores no pot ser, però això vol dir que si posen aquesta normativa s'han trobat gossos amb 3, 4, 5 hores.
Sí, però és el que volia dir abans. Jo suposo que això, la gent a vegades, el fet de deixar el gos sol a casa, no sé si potser es poden pensar que pot arribar a ser com un gat, que és una mica més autosuficient, no?, en aquest sentit, i que pot tenir una persistència més gran que no pas la d'un gos, però és que, bueno, un gat pot ser-ho, però igualment amb un gat tampoc s'hauria de fer, deixar-lo no sé quants dies sol a casa. Però és que un gos no està independent com un gat.
Per això ho dic, Jordi, que no sé, és evident que s'han trobat casos, però crec que, i això m'ho dirà l'Albert, però ja és una mica de lògica i de sentit comú i responsabilitat de la persona i del propietari. Bé, Albert, alguna cosa a afegir sobre aquest punt? Molt d'acord amb el que estava comentant la Cristina, més en la línia de dir, tornem a la mateixa situació, de dir que l'Ajuntament ens ha de dir...
que estem passant unes barreres molt perilloses, i ens ha d'obligar a tirar una miqueta enrere, però és que alguna cosa estem fent malament. Bé, i atenció, perquè per tu la normativa més important, o vaja, dins d'aquesta normativa, el punt més important d'aquesta nova ordenança municipal de Barcelona sobre la tenència responsable d'animals de companyia i els gossos, és que es prohibeix...
La cria de gossos i de gosses a casa. Què dius, home? Bé, això... Però si no s'enteren, no. Bé, espera un moment, perquè ara tenim un expert al telèfon, em vaig a preguntar-li. Albert, com valores que es prohibeixi la cria de gossos i de gosses a casa? Perdó, diguem-ho ignorant, perquè senyora que no tinc gossos. No, però què és la cria? Aquí vaig jo. Què és la cria? Què considerem per cria? Albert...
La cria és bàsicament el que fan moltes persones que tenen una gossa i se'ls queda embarassada i decideixen tenir aquells cadallets i buscar-li una casa pel seu compte. Però es considera per una vegada ja que es quedi embarassada la gossa cria o ha de ser més una vegada? Jo m'imagino que sí, perquè estem parlant que és una normativa que va a un punt que va molt enfilat, gràcies a les associacions protectores, a controlar la població que s'està creant, que hi ha una massificació de gossos a les protectores,
I és una manera de frenar aquesta cria responsable. I responsable en el sentit de dir, no que moltes persones, jo sé que el criteri individual de moltes persones és molt bo, però la gran majoria de persones que realitzen aquesta pràctica fan un gran mal a la societat, tant humana com canina. Perquè estan creant una superpoblació, estan donant en adopció, entre cometes, a gossos que li estan traient al domicili o a aquella casa, a gossos que porten molt temps en una protectora,
i s'està donant i criant sense cap tipus de noció. O sigui, ja hi ha molta gent que està criant de manera responsable. Intenten viure també una miqueta d'això, pagant els seus impostos i amb tota la normativa en vigor i legal. Però, clar, aquesta gent...
No és que els agradin els gossos i criguin perquè els agradin només els gossos, sinó que estan molt informats en quant a genètica, en quant a determinades coses que busquen a la seva línia. Són gent que es preocupa molt, normalment són gent que els encanta una raça o una determinada raça i es dediquen a criar-les per conservar-les i mantenir-les. Però segurament no són aquelles persones que anem a buscar el gos a la tenda o a la casa d'algú. Són gent que...
Busca un gos més pur, més salvat. A partir d'ara, si algú vol criar, s'ha d'inscriure en un registre de criadors i pagar els impostos que paguen els criadors de veritat. Per tant, en aquest sentit, s'ha acabat la permissivitat de la cria irresponsable. Per tant, diguem que hi ha aquesta part bona, no?
Jo sí, jo la veig com, de tots els punts que m'estan mirant, és el que valoro amb més positivitat, no?, a veure també quina és l'efectivitat que té després i com es porta a la pràctica, però és el que millor rotllo em dona, per dir-ho així, que comenci a frenar-se ja això, jo és una molt bona senyal. En fi, doncs, Albert, t'agraïm molt, avui no tenim més temps, perquè què passa, Cristina? No, que és que no m'ha quedat clar si creu que aquesta ordenança servida d'alguna cosa, serà efectiva, no serà efectiva, espero complir...
Jo no vull ser pronòstic, també, perquè és bastant arriscat, però jo crec que... Continuarem parlant. Ara veurem Facebook, veurem Twitter i reaccions de la gent a aquesta normativa i donarà molt a parlar. D'entrada, tu, de l'1 al 10, quin número li poses?
Jo de moment li dono un 5, ni bon ni dolent. Bueno, un 5 és justet, eh? És justet, és justet. En fi, Albert, moltes gràcies per haver-nos atès una setmana més. No tenim més temps i és una llestima perquè ho deixem per aquí un parell de setmanes, si vols, el tema dels grups dinàmics de gossos, que és una manera molt recent i innovadora per tractar alguns problemes de comportament que tenen els gossos avui en dia. O sigui que ja en parlarem. Albert, moltes gràcies. Molt bé. A vosaltres. Que vagi bé. Adéu.
Gràcies.
6 i 35. Què passa, Cristina? Que fas aquesta cara de... Res, que m'ha quedat amb ganes, Jordi, de saber més. Bueno, però escolta, no podem estar una hora parlant de vossos. Això ho entens, no? Sí. Faig com el MAS avui. Ho entén, no? Ho entén. Has escoltat el MAS avui, en les declaracions de l'Elecció de Camacho, amb tot xulesc? Ah, no, no l'has escoltat. La consulta es farà. Vostè ho entén, no? Ho he llegit, però no ho he escoltat.
En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Herrada del casal de joves de Sant Jus. Aquí vols que parlem? Si tenim el Sergi Herrada al casal de joves que han d'explicar... Però a on? A Sitges? No, al casal! Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. És que s'ha de dir tot.
Gràcies.
El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures als hospitals. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història.
Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslora.cat Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la Freqüència Modulada.
Vinga, anem cap allà. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Herrada Ruiz. Molt bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bé, bé, bé. Aquí, disfrutant del teu últim dia del casal de joves, no, muchacho? Bé.
Demà vaig, vinc al matí, eh, i després ja m'ajuda pel Festival de Sitges. Demà comença el Festival de Sitges i... Comença l'Orendres. Ah, comença l'Orendres, però tu ja vas agafar una mica de posició. Vas agafar butaca. Perquè comença molt d'hora. Mira, ara ho parla amb la Clara Nervion fa una estona. A quina hora comença?
Doncs a les vuit i mitja, nou, ja comencen les pel·lícules allà. Ell han explicat, la Clara Narvion han explicat que alguna vegada va haver de cobrir-ho pel Time Out, em sembla que era tot el festival, i que havia esmorzat alguna cosa allò ràpidament, un cruzant o alguna cosa a primera hora, i clar, les primeres pel·lícules va agafar una pel·lícula gore, va agafar una pel·lícula gore i li van agafar ganes de vomitar allà mateix. A tu te'n passa alguna vegada això a primera hora del matí, Sergi?
No, a mi és que m'agrada el gore. Ja, és que tu ets així, tu ets raro, no? Llavors ja això et va. Bueno, escolta, abans de parlar de sitges, que tindrem un temps, parlem del casal de joves. Què és el que teniu previst de cara als propers dies en aquest equipament juvenil insigne del nostre municipi? Bueno, aquest cap de setmana, el dissabte, tenim la festa del barri sud. És veritat, jo no me'n recordava. Sí. Vale, posem una mica de música per ambientar la festa del barri sud o no? Vinga, va.
Los días han pasado, la fiesta ha llegado y siento alegría. Barry Sud, la gent del Walden també o no?
Jo suposo... Bueno... Mira, el Walden és com si fos un altre barri, no? Els del barri tots són molt acollidors i suposo que no tindran cap problema. No, però els Walden són molt seus i ells ja fan la seva festa i la seva setmana cultural i les seves coses. Escolta, i què hi haurà aquest dissabte al Casal de Joves, llavors? Doncs, bueno, sempre fan un sopar, fan música, fan, bueno, el que és una festa, no?
Bueno, veig que no tenim gaire clar el programa de la festa de... Vull dir, que hi haurà per sopar. S'ha de pagar? La gent que no és, per exemple, de Beriçut... Sempre es paga, eh? Sempre es paga, vull dir... No sé ni el preu... No, és que tu estàs ja de party time, no? Clar, jo estic veient ja pel·lis. Clar, clar.
Bé, això serà aquest dissabte, que per cert corren rumors per Sant Just, que ara això m'ho desmentiràs o no, que esteu, el casal de joves, esteu enfadats. Nosaltres? Sí, perquè aquest any la festa del Correllengua i el Calvern, el mític concurs del nostre municipi,
No es fa el Casal de Joves i es farà a la plaça de Rentapeus a l'Ajuntament aquest dissabte. No estem enfadats, eh? Ah, no estem enfadats? No. Oh, però res, treu, res. Jo que buscava una polèmica... Volies que estiguessin enfadats, no, Jordi? Jo buscava una polèmica però veig que no l'he trobat, o sigui que no hi ha problema, no? No, a veure, ells són lliures, eh?
El seu acte on vulguin. Però, però, però estem enfadats. Que no! Escolta, vale, queda... Ens va sobtar que no es fes durant les festes de tardor. Però no que... Ja està titular, ja el tenim. Commoció al casal. No es van fer aquí, eh, tampoc. No? No, només es feia el dinar i el calvern. Ah!
I els concerts on es feien, a la Passa Can Preciós? No sé on els van fer, sí. És que quan ja fan coses fora d'aquí, jo ja deixo d'interessar-me. Desconnecting people. Bé, espera, aquí no hi ha polèmica. No hi ha polèmica, encara la busquem. Anem a buscar una altra polèmica. Avui és un dia de buscar polèmiques, Sergi. Per exemple, el curs de monitors s'ha hagut de suspendre.
S'ha ajornat. Què? S'ha ajornat. A veure, perdona, s'ha ajornat de forma cautelar, no? Bé, es farà intensiu el Nadal. Ah, es farà intensiu el Nadal? Sí. Ah, doncs mira, no és mala idea. Això és informació nova, eh? El públic principal d'aquest curs és els nous monitors de l'Splai ara mateix. Sí. I, clar, si els fèiem divendres a la tarda i dissabtes tot el dia, ells dissabtes estan a l'Splai. Correcte.
Aleshores, que la falta tot un trimestre, bueno, eren dos mesos, octubre i novembre, a l'esplai, no s'ho podien muntar. I llavors això serà intensiu? Serà intensiu totes les vacances de Nadal. Matí i tarda? Sí, mira, t'ho puc dir. Digue-m'ho perquè és una informació que... Per això t'ho dic, és una informació que desconeixíem aquí al programa i a la ràdio i per tant està bé que... Està per confirmar encara, però jo ja t'ho avanço. Avanço perquè això es confirmarà. A veure, digues, endavant.
Doncs començarà el dia 20 de desembre i acabarà el 17 de gener, s'allargarà una mica més del Nadal. I llavors serà matí i tarda? Serà, clar, el dia 20, el 22, el 23, el 27, el 29, el 30, el 2, el 3, totes aquelles dies serà matí i tarda. I després, doncs, dies com el 24 de desembre, el 31, es farà només pel matí. Bé, què t'aplodeixen?
A fora. T'han aplaudit, no? No, a mi no. Semblava un efecte que és de la ràdio, no? Sí, t'ho juro. Just has acabat de donar la informació i has sentit una claca. Mira, veus el Sergi que es porta ja els seus fans... El senyor del casal. El senyor del casal que es porta els seus fans allà. Bueno, escolta, més qüestions, perquè, Sergi, hi ha alguna cosa més que vulguis comentar del casal dels propers dies?
Doncs que els hi faltarà una part fonamental. Va, va, escolta. Bueno, Robert, que per a cita... Ja veig que tens ja... És que tu et mors de ganes del tema Sitges. O sigui, posa-li ja la música de Sitges, que s'emocioni una mica, que això és el que ja sonarà al programa alguns dies d'aquesta setmana, que hem de quadrar encara horaris i tot això, perquè sempre és el mateix, per parlar de Sitges...
Escolta, podem fer avui una primera, com es diu això, pre-connexió, no? Bueno, una primera connexió previa, clar que sí. Sí, sí. Escolta, a veure, Sergi, va, informa'ns com està aquest any el panorama. El més important de tot, com que aquesta és una primera connexió de contacte, per la gent que no ho sàpiga, els periodistes, en aquest cas la gent com tu, està acreditada, no?
Sí, s'ha de demanar una acreditació. Si és per primera vegada has de demostrar que treballes per algun mitjà o que col·labores en algun mitjà... Els avals que demanen... És més fàcil presentar-se al Barça que els avals a Sitges. Això estaríem d'acord? No. No, no, no. Però per això, per exemple, jo què sé, jo el primer cop que vaig presentar per la ràdio, no sé si te'n recordes, vam haver d'enviar un...
un programa especial que vam fer, no?, i que jo parlés i tal, que em sentíssim com que era col·laborador de la Ràdio d'Esbert. Sí, correcte. Per comprovar-ho i tot. Home, clar, és molt seria. Home, però si se suposa que la ràdio t'agradita ja, no? Però què et penses que el director del festival, que és l'any del Sala, aquest any, també?
L'Àngel Sala sí, continua sent el director. I què et penses, Cristina, que l'Àngel Sala escolta el programa? A veure si el Sergi participa o no. No ho he sentit ara, perdona. No, res, de fet és igual, està parlant amb la Cristina. Home, però no cal comprovar fins a aquest punt, no? Home, clar, clar. No, no, perdona, enviem els talls dels reportatges del Sergi, de les connexions del Sergi,
de l'edició anterior i totes les connexions que ha fet al festival perquè vegin que realment el Sergi col·labora amb nosaltres. Això, et estàs quedant petifusa. Sí, i que l'hi valoren també o com va? No, home, no tant no et posen, no, Sergi, en principi? Mai em posen problemes i cada any em donen la acreditació. Ah, per tant, això és que el té grana. Però escolta, tu, ara sincerament, que no n'escolta ningú, això no ho enviarem a Sitges, això és una cosa off, què?
El tall aquell que el Sergi criticava una mica a l'organització l'any passat i de més, aquest li vau enviar o ho vau enviar? No, no, no, el que passa és que la pregunta és, Sergi, ells ho escolten, això? Això ja anuncia cadascú que faci la seva feina. Nosaltres la fem la nostra i la fem molt bé. Això és veritat, això és veritat.
Que populista estic avui. Què? Que populista estic avui. Sí, a gust és molt de magoc, però bé, m'agrada. M'agrada molt aquest xerí de magoc, eh?, que ho sàpigues. De totes formes, deixem dir que jo crec que... Ara què? Els gens escolten. Jo crec que els festivals t'onvies tall i no escolten. La gent de premsa... Home, si ha de rebre un centenar o 150 arxius d'MP3, com a mínim,
d'acreditats. Jo crec que no els escolten tots. Això és com un primer filtre que fan per partallar i que la gent no vagi com fa uns anys que passava. Jo crec que el que és premsa escrita has d'enviar si és una revista has d'enviar la revista, si és online has d'enviar un enllaç, has d'enviar els textos que presentes. Jo crec que quan és premsa escrita fan una mica de lectura d'aquesta transversal, d'aquesta...
i miren més que res que s'hagi fet una crònica, més que res que l'acreditació no estigui justificada. Quan és ràdio, no sé, no sé, no sé si els hi basta que ja li enviés alguna cosa,
Podríem enviar un EP3 de cançons diferents. Tu envies un EP3, posa en play, per exemple, i sona això que ha sonat fa un moment. Ja està. Vuit minuts.
Home, tu poses el nom d'arxiu Sitges 2014. No ho escoltes, no ho saps? Home, però potser un sí, no? No, no, això és trucar a premsa i preguntar-ho, eh? Truquem a premsa de Sitges o no? Trucar? Però tu diguis que ets a Ràdio d'Esberri. A veure si li retirarà. Ja la vaig liar a la raó de premsa. Quan? Ara? Home, és veritat, és veritat.
Jo crec que si s'escoltessin tots els talls i haguessin escoltat aquest, el Sergi, potser s'ho pensaven. Perdona, una prova que no escolten el material que envia els periodistes... Almenys no tots. Perdona, és que al Sergi li han donat l'acreditació quan va muntar el pollo l'any passat a la sala de premsa. Home, però després vaig estar parlant amb l'Àngel Sala, eh? Sí, clar, clar, clar. Allà molt calmadet després. Per arreglar-ho, que era l'any vinent. Perquè va reparillar la seva acreditació.
Bueno, escolta, Sergi, doncs res, et desitgem que tinguis molta sort, que et vagi molt bé. No, però com es prepara per un festival així? Ah, Sergi? Sí, com t'has de preparar perquè, no, perdona, és que jo m'ho he pensat i si hagués d'anar a cobrir a les 8 al matí una pel·lícula, després que sigui una hora suelta, una altra pel·lícula, al final acabes que és que no pots. Perdona, que has dit una hora suelta? Sí, bueno...
Quant tens, una hora suent? Home, però en algun moment, no? Hi haurà algun descans entre pel·lícula i pel·lícula? Home, ni que sigui per menjar alguna cosa. T'engreixes molt a Sitges, no, Sergi? Moltes vegades fem una pel·lícula darrere de l'altra, i potser tenim un quart d'hora entre pel·lícula i pel·lícula. I aprofito jo per trucar i llavors fer... De vegades, alguna vegada per ràpideta anem a la cua, o jo ja a la...
El vestíbul, no?, del cinema, perquè tothom estava entrant i estàvem donant les alarmes perquè començava la pel·lícula i havíem de tallar la connexió. Escolta, Sergi, per la gent que et vulgui seguir aquest any, faràs com l'any passat a Instagram? Per Instagram? Perquè em va agradar molt. Sí, a mi també. És que Instagram... Jo soc molt fan d'Instagram. I després faré alguna cosa com a Twitter que es penyi després una mica del Facebook. Però Instagram, sobretot. Quin és el teu perfil d'Instagram? Doncs el Sergi Herrada... No sé si és Sergi Herrada o Sergi Herrada Ruiz.
A veure, vaig a buscar-ho, vaig a buscar-ho, si ho trobo... Però vaja, Sergio... Jo diria que és Sergio Herrada Ruiz. I a Twitter, no? Que l'any passat va estar bastant actiu, també. Sí, el Twitter era Sergio Herrada. Sergio, guió, baix, Herrada, crec. Però tens els comptes connectats o vas penjant diferents coses a Instagram i a Twitter? Quan a Instagram tu dius quan vols que surti en algun lloc. I el Twitter i el Facebook sí que ho tinc allà ficat. Però clar, el Facebook no accepto a la gent...
Anònim, desconeguda. Perdona, sí que és Sergio Herrada Ruiz, el teu perfil d'Instagram. Hem entrat ara i l'última foto que has penjat fa quatre dies és de totes llaunes que posava... Me lata el corazón. Me lata el corazón, sí.
Que bonic, que bonic. Bueno, és que l'Instagram del Sergi és molt romàntic, també. Jo recomano que el s'alliu. Sí, just abans té una hamburguesa. Clar, les passions, les jaunes i el menjar. Sí, el menjar. I el cinema. I després també van gales, no? Va dir que hi ha un foc d'artifici i van gales. Aquesta era la Mercè.
Sergi, moltes gràcies per haver-nos atès Per cert, si tens alguna estona morta em sembla que aquest a un quart de tres aquest dissabte a l'espai SGAE de noves autories hi ha un curtmetratge on vaig participar jo si vols anar a dir ja ho sé Sergi, moltes gràcies Que vagi bé, bona tarda Adéu
Ai, i així acaba un dia més la penya del marró.
Estem relaxats avui, eh? Trobo que hi ha un ambient... Què ha passat avui? És un dimecres raro, no? Ha sigut un ambient molt distès, molt tranquil, però, amics i amigues, com ja sabeu, tot el que comença acaba, tot el que puja baixa i tot el que s'obre es tanca. I és per això que la penya del morro acaba ara mateix.
I per tant, Cristina, et pregunto com cada tarda, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Avui t'agafaré el fil de fa un moment, Jordi, i acabarem amb el que pràcticament hem començat el programa i per això estarà trending topic les hamburgueses de la Clara Narbió. Que ens ha recomanat primer apuntat tot i un dels carrers i qui no ho tingui o no hagi pres nota, sempre té el podcast per recuperar-ho, per anar a tastar aquestes hamburgueses, però mira, és que no sé ni com agafar-les. Aquesta nit me'n vaig a menjar unes.
Bé, doncs jo estic molt d'acord amb aquest tòpic d'avui. Agrair a tota la gent que ha fet possible, a part de la Clara Narvion, de la revista Time Out, al programa d'avui, l'Andrea Bueno, dels serveis informatius, la Montse Ferraz, de l'Espai Essència, l'Alberca Papella, Educació Canina, avui l'Eripomar, que no ens ha pogut acompanyar, però li enviem una forta abraçada, el tindrem dimecres que ve també, i el Sergi Arrada, des del casal de Joves. També gràcies, Cristina, a tu.
per la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook i nosaltres que ens aclomenem. Tornem demà a partir de les 5 de tarda que us ha parlat Jordi Domènech. Correixem ara amb l'informatiu vespre i l'Andrea Bueno al capdavant. Que vagi bé. Què passa? Què vol dir, algú? No, que estàs esperant que diguessis un programa que mai em perdo. Com ho deies, això? No, però això fa molts anys que deia... No, però està guai, Jordi. L'informatiu vespre, un programa que jo no em perdo mai. Alguna cosa...
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou original de mena. Ara escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esperm.
Bona nit. Bona nit.
But I know now that I'm way down on your line But the way to feel is fine So don't treat me like a puppet gonna spray Cause I know how to do my thing Don't talk to me Cause if you think I'm
Bona nit.
Fins demà!
But your love is mine.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Demà arrenquen les activitats del Correllengua a Sant Just. Demà i dissabte es faran les activitats vinculades amb la festa, que té com a objectiu difondre l'ús de la llengua i promoure la cultura popular dels països catalans. Aquest any la cal dedicar el Correllengua a Maria Mercè Marçal.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició vespre d'avui dimecres 1 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Promunça obre el concurs per a l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat. Són dos pisos situats al carrer de les Cadenes amb aparcament i traster. Un d'ells es reserva per a persones amb alguna discapacitat que afecti la seva mobilitat.