Fins demà!
Un jazz club.
Ai, que fiebre.
Ma, ma, ma...
Así, así, oh...
Gràcies.
No, no, no, no. No.
Ah, boi, boi, no.
molt.
en un e-mail.
contra la reforma laboral en el marc de la vaga general que s'està fent avui. La protesta provoca que s'hagin tallat alguns carrers al trànsit. Coneguem quina és la situació en aquest punt situat als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Unitat mòbil de Com Ràdio, Lluís Sánchez i Sandra Valent. Bona tarda. Bona tarda. Entre 300 i 500 persones es concentren a aquesta hora als Jardinets de Gràcia en la manifestació convocada, com deia, es fa mitja hora pel sindicat CGT.
Tots els carrers d'accés al passeig de Gràcia han estat tallats per la Guàrdia Urbana. De moment, els manifestants, molt joves, no s'han començat a moure. De fons s'assent tota l'estona un helicòpter d'interior que sobrevola la zona per vigilar. També xiulets dels aquí concentrats i de tant en tant s'escolta el soroll d'algun petard que llencen els manifestants. De moment, la protesta es desenvolupa de forma tranquil·la. Com Ràdio Barcelona.
En altres punts de Barcelona també continuen els talls en alguns carrers protagonitzats per petits grups de persones que protesten contra la reforma laboral. Són talls que duren poc temps però que causen alguns problemes de trànsit, sobretot al centre de la ciutat. Barcelona, Montcarvajal, bona tarda. Bona tarda, l'eixample de Barcelona està col·lapsada de trànsit. Són molts els carrers tallats per la Guàrdia Urbana que ens informa, per exemple, que tots els carrers del centre de Gran Via, Navall,
estan tallats i ja no s'hi pot anar. Però també tallen, per exemple, al carrer Aragó. Una patrulla desvia els cotxes que pugen per Roger de Llúria i els fa girar per la dreta per Consell de Cent, tot i que al carrer Aragó no hi ha, a hores d'hora, cap manifestació que nosaltres estiguem veient. Fins i tot han fet desviar els autobusos 45 i 47, que precisament ara, a les 5, acaben de sortir del seu origen i estan aquí, en aquest punt de la ciutat.
També estan tallats els carrils centrals de la Diagonal, a l'altura de Gregorio Marañón, perquè hi ha un grup que avança cap a Passeig de Gràcia, en Diagonal, on d'aquí a una hora comença la manifestació contra la reforma laboral. L'helicòpter dels Mossos d'Esquadra sobrevola l'Eixample des de primera hora del matí. Com Ràdio Barcelona. I ho acabem de saber, un total de 27 persones han estat atingudes fins ara per disturbis relacionats
amb piquets i manifestacions amb motiu de la jornada de vaga general. Són les últimes dades que ens arriben fa pocs minuts i que les ha donat a conèixer el Departament d'Interior. I a aquesta hora reprenen els serveis mínims als transports públics que circularan, recordem, fins les 9 de la nit, el 30% del servei habitual. Barcelona, Joan Porta, bona tarda.
Bona tarda. L'estació de la plaça Catalunya ja és plena d'usuaris que saben que reprenen els serveis vinils i es dirigeixen els passadissos interns a cap al metro, a viatjar al Vallès, en el cas dels percorils de la Generalitat, o bé a cercar algun dels convois de la Renfe, en una bona part dels casos, per poder tornar a casa a l'exterior mentre els turistes es troben desconcertats, preguntant d'on surten els autocars, el transport que els han de conduir al Prat, els ciutadans,
Observen en satisfacció com les línies habituals, el 67, el 68, el 58 o el 22, ja es troben al seu punt d'origen per iniciar la ruta. Per tant, torna la normalitat al centre de la ciutat on els serveis mínims entren en funcionament atenent a la normalitat acordada. Com Ràdio Barcelona.
Aquesta jornada de vaga coincideix amb la cluenda del Saló Alimentària, que si ve avui ha notat menys afluència de gent, tancar aquesta edició amb xifres rècords de participants. 142.000 visitants, 2.000 persones més del que havien previst. En declaracions a Com Ràdio, el director del Saló, Josep Antoni Valls, ha destacat la forta presència d'empreses estrangeres.
L'assistència internacional arriba als 40.000 visitants, vol dir que és un 29% del total acreditat i un 11% més que el 2010. Destacant principalment la participació asiàtica en Japó, Xina, Tailândia, Singapur i Índia. I per mi, quan ens convertim en un foco asiàtic, això és la clau. El Saló tancarà a les 7 de la tarda i la Fundació Banc dels Aliments té previst recollir 30 tones de menjar que els donaran els expositors.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré, el representant de Romaric, que assegura a Com Ràdio que el desig del jugador és continuar a l'Espanyol, malgrat les ofertes que van arribant. David García Pirri afirma que el futbolista ja ha arribat a la xifra de 25 partits i que només falta que el conjunt blanc i blau acabi entre els vuit primers perquè s'exerceixi la compra automàtica dels drets del jugador. El representant de Romaric diu a la Com que no està amoïnat per les suplències del jugador. Cualquier jugador que represente que no juegue preocupa, la verdad que preocupa.
A nivel personal con Romani no, no, no. Si habéis hablado con él, una persona súper madura, súper profesional y no es un problema. Sabes que tard o temprano entrará, evidentemente entrará, tard o temprano estará ahí. Si sigue, es verdad que en los últimos partidos no ha ofrecido tampoco el nivel que estaba marcando al principio, pero todos los jugadores tienen altibajos.
I el Barça ha presentat una queixa formal a la UEFA per l'estat de la gespa del camp del Milan en el partit de Champions d'ahir al vespre. I a la Lliga Europa, avui partits, Atlètic de Madrid a Nover, Atlètic de Bilbao, que és el rival del proper cap de setmana de Barça a la Lliga, contra el Schalke 04 i València a 7 a Almarc. I un darrer punt també relacionat amb el futbol i és que el centre d'esport Sabadell ha comunicat que ha arribat a un acord amb el davanter Joaquín Rodríguez per rescindir el seu contracte. Com Ràdio Notícies
Sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. 29 de març del 2012.
Casa del Jordi Domènech. Dos quarts de deu del matí. Oh, quina mandra. Em sembla que avui no em ve de gust massa treballar. Me'n vaig a fer una volta per Collserola.
Me'n vaig a la muntanya, me'n vaig a la muntanya, on te vaig a la muntanya? Ui, quants animalons que hi ha pel bosc, m'agrada molt passejar. Ah, mira, un esquirol.
Hola, Esquirol. Hola, Jordi, què fas? Doncs mira, estic passejant per aquí per Collserola perquè estava una mica avorrit i per relaxar-me. Ah, molt bé, Collserola és molt bonic, a mi m'agrada molt. Bé, jo me'n vaig, eh? Que tinguis un bon dia, Esquirol. Sí, i que tu també tinguis un bon dia, Esquirol.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Us saludem en directe des de ràdio d'Esvern. Des d'ara i fins a les 7, això és... La penya del morro.
Avui parlarem de les notícies de Sant Just i com ha afectat la vaga al nostre municipi amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més, també avui la vaga serà important el contingut del programa perquè connectarem amb el Pau Marcos, que ja sabeu és col·laborador habitual del programa i anirà a la manifestació que comença a les 6 a la cantonada entre l'Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia de Barcelona.
Amb ell parlarem a la segona hora per saber que ens expliqui en directe i el moment com s'està vivint aquesta jornada de vaga a tot Espanya. A més a més, també tindrem els continguts habituals dels dijous. Martí Figueres als festivals.
Parlarem amb la Roser Arts, l'espai de benestar animal, consells pel nostre gos o la nostra gosseta. A més a més també el Juan, que és una mica el nostre chico para todo. Aquests dos mesos que ve de l'institut dins el programa Conecta. Avui ens explicarà coses del cinema molt interessants. Per exemple, el cinema i la guerra. Sí.
Han fet moltes pel·lícules de guerra. Avui les repassarem amb ells. I acabarem el programa parlant d'esports extrems amb el David Pedrós. Això i poca cosa més avui. O més, no ho sabem. A la penya del morro. Bona tarda i benvinguts, amics i amigues. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Per cert, aprofito per comentar que si algú us vol trucar per dir qualsevol cosa sobre el tema de jornada de vaga i es vol fer ressò, feu vaga, no feu vaga, per què, per què no, ens ho podeu explicar al programa, eh? I nosaltres encantats. 933723661, 933723661.
Bé, dit això, comencem a parlar de la vaga i com ha afectat Sant Just d'Esvern en el dia d'avui amb la Carme Verdó. I Carme, bona tarda. Bona tarda. Què? Com ha estat això? Doncs aquí a Sant Just la jornada de vaga s'està desenvolupant amb tranquil·litat. A primera hora del matí una vintena de treballadors i treballadores de l'Ajuntament han fet tiquets informatius, o sigui, des de primera hora i tot el matí, als equipaments municipals que estaven oberts avui. Recordem que ara mateix torna...
Continua? Sí, sisplau. Ara mateix torna a reactivar-se el servei públic, és a dir, des de fa 10 minuts, ara 5. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, veus?
No, perquè aquest matí he escoltat la ministra, una del Govern Popular, que deia, normalitat absoluta, és com un dia més, els transports funcionen, i jo... Ai, està bé escoltar ell com acudits i bromes a primera hora del matí, perquè la lluna es lleva ja amb alegria, saps? Doncs el que sí que és veritat és que aquest cop, a diferència dels altres, les tres primeres hores... Ai, perdó, la primera franja del matí que eren tres hores de 6.30 a 9.30,
Els serveis mínims més o menys han funcionat bastant bé, es veu que s'han complert bastant, en el cas del transport públic, perquè aquest cop els piquets on més s'ha afectat, on més s'ha incidit, ha estat en temes d'accessos per carretera. Han funcionat serveis mínims, però això vol dir un terç del que acostuma a ser habitualment. Llavors, ara i fins a les 9 del vespre torna a haver-hi transport públic, però de la mateixa manera passen...
Un de cada tres autobusos, OB-trens, tramvies, convois de metro, etc. Per cert, que avui a la ràdio s'ha viscut molta tensió. Moltíssima, una tensió increïble, que es podia palpar amb els piquets informatius que han vingut a la ràdio. La veritat és que hi ha unes imatges esfereïdores...
apocalíptiques. Es pot sentir. La veritat és que aquí la gent ha patit. Ha patit moltíssim avui pel piquet informatiu perquè hi havia molta agressivitat de la gent que ha vingut a informar. Deixa'm clar, que no és veritat, perquè no era veritat. Ah, no era veritat? Ah, doncs m'han informat malament. Ah, deuria ser ironia el que estava dient Carme.
Alguna cosa més? La venen aquests casos, no confondre, per això ho dic. Alguna cosa més, Carme? Sí. Perquè hi ha molta cosa avui, eh? Sí, sí, sí. Com deia, doncs, això del transport públic i llavors al centre d'atenció primària hi ha una incidència mínima. Només fan vaga dos treballadors del personal d'infermeria i una altra d'administració. Pel que fa a les escoles, bé, ara ja han tancat, però en tot cas han funcionat amb normalitat. El que passa és que en centres, com a Montseny, ha faltat sobretot molts nens i nenes. A veure, fem rapes d'escoles? Sí, fem...
capaç de les escoles a la jornada de vaga Sant Just d'Esberna. Montserrat. A Montserrat no ha faltat cap professor, de fet, i per tant, en general hi havia alguns nens que no han anat a classe, però molta normalitat. Canigó.
Han fet vaga els tres professors que estava previstos, però també hi ha hagut normalitat. Montsenya. El que comentàvem fa una estona, que el que ha faltat sobretot són molts nens, 87 d'un total de 224. Col·legi Alemanya. És desplogues. És desplogues. L'Institut de Sant Jús. Perdó, perdó. Institut de Sant Jús. El seguiment de la vaga ha estat més elevat, del 25% dels professors l'anseguida.
I també l'alumnat de quart d'ESO, primer i segon de batxillerat, que de fet, si no recordo malament, són els que poden fer vaga. Escola Brassol Marexa. També hi havia serveis mínims programats de 9 a 12 i de 3 a 5, que volia dir que hi havia d'haver un terç com a mínim de la plantilla. Restaurant Los Gallegos, al barri sud de Sant Justa.
En relació als equipaments municipals, Can Ginesta i la Biblioteca. No tenim la dada aquesta, no tenim la dada dels gallegos de Barri Sud. No estem parlant de tots els comerços. Ah, perdó, perdó. Equipaments municipals, Can Ginesta.
Ho diem en general, eh? Que ens hi ha d'estar a la biblioteca Joan Margarita, els vellers municipals d'Arts Plàstiques i el bar en obert. La Bon Aigua, en principi, oferien activitat de manera habitual. I el centre Cibit Joan Maragall també obre aquesta tarda. Al matí, doncs, no havia de fer-los. Qui sí que fan vaga és l'arxiu i el casal de joves. No tenim dades. No tenim dades, no tenim dades, no tenim dades.
I fins aquí el repàs de la jornada de vaga a Sant Just d'Esberna. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Bé, continueu repassant notícies de Sant Just. Carme, alguna cosa més? Doncs parlem del ple municipal que es fa aquest vespre. Tot i que hi ha vaga general, avui es fa aquesta sessió.
començarà a mitja hora més tard del que és habitual. En principi, la idea és que es fa una mica més tard perquè tothom qui vulgui pugui anar a la manifestació una estona al principi, si més no, que es fa a Barcelona, perquè es comença a les 6 i el ple comença a dos quarts de 8. M'imagino que no es pot fer tota la manifestació i el ple, però bé, diguem que s'ha retardat l'inici de la sessió una mica. Suposem que també es parlarà d'això al principi del ple o en algun punt, perquè també hi ha un punt, de fet, una de les mocions que es tractarà és en contra...
de la reforma laboral. Expliquem, doncs, això, el que es tractarà en aquest ple d'avui, que, com que ja hem dit en aquests dies, té força punts a l'ordre del dia. El Pla Municipal de Joventut és un dels temes més destacats, però també es parlarà del reglament del Consell Municipal de Solidaritat i d'Immigració de Sant Just i d'un conveni entre el Departament d'Interior i l'Ajuntament per l'adhesió del consistori a la xarxa de rescat de radiocomunicacions d'emergències i seguretat de Catalunya.
es debatran nou mocions, com dèiem, en contra de la reforma laboral, una altra en defensa dels trets de les dones, sobre retribucions de càrrecs electes i lliure designació, i també hi ha dues mocions relacionades amb l'impost de béns immobles. Aquestes són, doncs, algunes de les més destacades. Serà tot plegat avui a dos quarts de vuit del vespre, a la sala de sessions del Consistori.
Bé, i acabem amb una última notícia de Sant Just d'Esvern. Carme, tu diràs. Acabem parlant d'un dels treballs dels alumnes a l'Institut de Sant Just, que és un dels tres finalistes del concurs Reimagina't, un certamen organitzat per l'Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació, a través del qual els alumnes de diversos centres de Catalunya han de realitzar un espot no sexista. El treball de l'Institut, que ha quedat entre els quatre millors, es titula Bambes Dides,
I és idea de les alumnes Berta Castells, Carlota Patxón, Sandra Santos i Júlia Solana, coordinades per Àngels Mosquienes. És la tercera edició d'aquest concurs Reimagina't, que s'adreça a joves d'entre 14 i 18 anys. L'objectiu principal és trencar amb estereotips sexistes i treballar la representació de les dones en els mitjans.
Molt bé, Carme, doncs gràcies per aquestes notícies. Continuarem informant si passa alguna cosa que no és previst. Sant Jus referent a la vaga i tot plegat. I ja sabeu que tota la informació la teniu ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Jus Notícies edició vespre. Carme, moltes gràcies. De res. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit amb el Martí Figueres a la penya del Morro. Fins ara.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert.
Hola, sóc el Jaume Figueres, saludo la penya del morro, i faig una petició. Que no tuitegeu tant, perquè arriba un moment en què no em puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo soc l'Èlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu, cap problema. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, som originals de mena.
5 i 18 de la tarda, continuem en directe, tot seguit parlem d'un festival amb el Martí Figueres, mira que ja el tenim per aquí. La vida és, sí senyor i senyora.
Què és la vida? S'ha preguntat molts filòsofs al llarg de la història. La vida és un festival. Efectivament, i el Martí Figueres, que era el nostre filòsof particular dels dijous, ho sap prou bé, Martí, bona tarda. Sí, una mica, sí, no? Ja sabeu que el partit de la setmana se'n va a un festival diferent i ja en són 27 aquesta temporada, Martí. La veritat és que, mica en mica, somple la pica, ets un tio festivalero, amb energia, ritme, amb ganes de passar-ho bé...
Bé, una mica el que és conegut com un... Un bandarra. Un bandarra. Un bandarra. M'agrada. Sí, sí, sí. Faré una samarata que posi bandarra. Bandarra, no? Que és una mica el grup de música de percussió que hi ha al Casal de Joves de Sant Just. Ah, mira. Es diuen bandarra. És una mica bandarra. El bandarra del bandarra. Sí, sí. Martí, per cert, avui què ens portes? Teatre, música, no sé, cinema...
Bé, ja saps Jordi que jo sempre teneixo cap a fixar-me més en els festivals i cicles musicals que altres disciplines artístiques. És veritat, i a més ara que ha començat la primavera estem en un moment una mica a punt àlgid dels festivals, no? I arriba el bon temps, la gent té ganes de sortir i els festivals triomfan com la Coca-Cola. Com la Coca-Cola i tant. Podem dir que gairebé hi ha un festival o dos cada setmana.
Per exemple, tenim el Festival de Guitarra, que recentment ha començat. També estem a l'Equador del Festival del Mileni i finalitzant el Barna Sants. Perquè el Festival del Mileni què dura? Un mileni no dura? Perquè el Barna com va començar el 2000 i em pensava que només seria una vegada i cada any el van fent, no? No ho sé, ja preguntarem com fem el Festival del Mileni, perquè no tinc resposta per aquesta pregunta. Però per aquesta sí que tens resposta. Aquesta setmana on ens portes?
Doncs anem a Badalona, anem al Teatre Zorrilla, on es va escoltar la veu d'aquest home, una veu tan preciosa. Qui és aquest home? És anglès?
És americà, és de Seattle i té un nom, si més no curiós per ser americà, es diu Damien Jurado. Ah, Damien Jurado, em sona, em sona, em sona. Sí, sí, sí, magnífic. Parlem una mica del festival, si vols. Sí, home, vinga, va. Quin és el festival aquest que ens comentes avui? Doncs mira, vaig anar al Blues i Ritmes de Badalona.
I què tal? Molt bé. Tot bé? Molt bé, molt bé, molt bé. I tant. De fet, és un gran festival, no? Té 22 anys d'història, em sembla, i ha portat artistes de gran varietat d'estilística a tot arreu del món. Així, et sorprèn que ho sàpigues, no? Ostres! I a més, diré més, es falsos teatres de la ciutat de Badalona, que un és el teatre principal i l'altre és el teatre Zorrilla, sí o no?
Em deixes es mal perdut. Has vingut realment amb la lliçó molt estudiada avui. I sap amb qui hem parlat també, o què? Home, podria ser que hagis parlat amb algun dels tres codirectors del festival. Fins i tot, mira què et dic, Martí, m'arrisco tota una carta que has parlat amb l'Oriol Lledó, sí o no? Exacte. Gràcies. Gràcies. Sí, sí. Escolta, què t'ha dit? Què t'ha dit?
Això és quasi un miracle, no?, de Setmana Santa, podem dir. Sí, sí, sí, sí. Doncs el primer que li vam preguntar, aquesta és molt fàcil, la veritat. Vols que ho encerti també? Què li vas preguntar? No. Segur que li vas preguntar com va néixer el festival. Tu mateix, tu mateix. Sí, sí. Oh, verdí. Que n'escongui. Verdí.
És un festival que pot dir que va ser pioner a l'hora de relacionar dos gèneres, que era la música del món, de ritme del món, és a dir, música que podia connectar-te a l'Àfrica, a Àsia, a Sud-amèrica, a Nord-amèrica, al costat, és a dir, música del món, més una mirada o un punt de recuperar clàssics del rock and roll o del blues. D'una banda jo no intento anar a buscar...
En fi, i en què consisteix aquest festival, Martín? Doncs el festival programa ara quatre concerts que poden ser molt diferents entre ells estilísticament. Un pot ser pur blues i un altre pot ser una cosa més tirana al folk. Tot va començar el 1989. Al principi es feia el Parc Can Soleil a l'aire lliure i a l'estiu hi durava dos dies. Però ja des de fa ja uns set anys el projecte es va reformar i es va passar a ser un festival més íntim
buscant probablement el contacte més directe amb el públic. Així van anar a parar els dos teatres que anomenava abans el Teatre Principal i el Teatre Zorrilla. Per tant, el Blues i Ritmes és un festival que, a més, amb un nom que ja indica la música i sonarà. Sí, tampoc no es va matar gaire, no? Fem-ho fàcil. Perquè hi ha festivals a vegades que tenen un nom que dius... I de què va aquest festival, no? Per a mi, el nom de festival Blues i Ritmes, que ve de Ritam en blues...
també en català m'aboca a una cosa com molt variada, no? Sí, potser sí. És un festival molt ampli, no, Martí? Exacte. Anem amb compte amb el concepte del Rí de Man Blus perquè realment és el que dius tu, que no és tan acotat. A veure, què diu?
el blues per tant el que seria la música d'arrel nord-americana el blues és un dels alts claríssim claríssim del rock and roll i davant de la part de ritmes anar a buscar una mica el que seria les músiques
no yanquis per entendre'ns, eh? Des de la connexió amb l'Àfrica Occidental, a la connexió sobre la música cubana, brasilera, és a dir, tot el que seria el rock and roll, però que en part també explica el rock and roll, no? Plus i ritmes, no? Com una manera de catalanització de l'expressió ritme plus, doncs, és tan americana que explica això, aquesta mena de música que és una mica un creuament de moltes coses.
Un creuament de moltes coses, és veritat, eh? Hi ha una mica de tot. De fet, no sé quin és el cartell que hi ha al blues en ritmes festival. Te mateix, és igual. Jo crec que any rere any, sigui el cartell que sigui, sempre serà un cartell molt, molt, molt treballat i realment molt bo, no? Per mi és el gran atractiu, no? És un cartell probablement més curt, però molt, molt ric, molt ric en molts matisos.
Abans hem comentat que ens trobem en plena temporada alta de festivals i precisament una cosa que crida a vegades de molts festivals que es programen a casa nostra és que es repeteixen entre festivals molts artistes. El Festival de Guitarra pot tocar el Joan Colomo com ha actuat també el Bernard Sanz, com així ha estat. I molts altres artistes, i no només artistes aquí, sinó fins i tot artistes nacionals que poden repetir a festivals i d'anys rere anys.
Que queixen això, vull dir-nos el contrari. Em sembla perfecte que aquests festivals funcionin així. Però amb el blues i ritmes, realment és difícil que arribés a passar això. El cartell és curt. No hi ha molts grups, no? No són molts grups, però a més els artistes que es programen són, sens dubte, noms de nivell, però que potser no són molt coneguts aquí, però sí amb un gran cartell fora del país i fins i tot fora d'Europa.
El ritme té molt clar que no busca prioritzar la quantitat per sobre la qualitat. Si no sota un bon cartell d'enquadre, i ens quadra, per supost, no s'hi queda quatre. A part d'enquadre cinc, deixarem de fer un artista que ens sembla que té molt de sentit i que potser és més tard, diguéssim, no? Vull dir que en aquest cas, tenia sentit aquest cartell d'enquadre. Creiem que és un cartell molt equilibrat, que toca moltes coses,
i que són quatre artistes que a més a més estan en un molt bon moment. Oh, m'encanta, és que m'agrada molt, m'agrada molt, Martí, és boníssim, és boníssim.
Bé, aquest és l'Scrimming J. Hawkins, que és un dels que va anar a Badalona fa uns anys al festival de blues en ritmes, no? Sí, sí, com comentava abans el cartell, no? Vull dir que any rere any han anat configurant un cartell sempre ple de joies, com per exemple l'home que estem sentint, que és brutal. Jo quan he llegit el guió abans pensava que venia l'Scrimming J. Hawkins. No, és com una referència del que va ser, eh? No, no, no.
Mira, mira quina música. Tu l'has vist algun cop? No. No en directe, però tu has vist videoclips? No, no l'he vist mai. Per favor, és visita obligada a anar al YouTube i, per exemple, posar aquesta cançó i pura espèl·la en Llu, que és originària de l'Squim and J-Hop. És ell, perquè hi ha moltes versions, eh? Exacte. Nina Simone, Creedence, Creed Water Revival, Buddy Guy, Jeff Beck, Joe Cocker fins i tot té una versió. Sí, sí. I pur teatre, pur... Sí, sí, és que és increïble. Jo te la recomano, Martí, per fer striptease.
Ah, molt bé. És una mica burlesc, no, també, això? Sí, sí, sí. Com es diu allò? Corpinyo? Sí, però té un nom més específic, sí, com els corpinyos, exacte, exacte. En fi, i quin... Bueno, què ets comentes? Doncs, vaja, que amb els Quimings i el Hawkins, com comentàvem, va ser un dels artistes que van passar fa uns anys
i que van causar realment molta sensació, i un petit detall d'anècdota, precisament l'Oriol Lledó ens explicava que volíem portar-lo per segona vegada cap a l'any 2000, però desgraciadament va traspassar abans que vingués per segona vegada. Què hi farem? Simplement dir que, com a Skimming J. Hawkins, han passat molts altres artistes
quan podíem parlar també de Booker T&DMGs, que havia treballat molt amb multi-reading, o Femi Cuti, o fins i tot, fa un parell d'anys, es va programar una de les grans veus de tota la vida, que és aquesta que sentim de fons. Randy Newman. Exacte. Oh...
Quin Croner, no és tu, això? Sí, jo crec que... Bueno, Croner, no ho sé, aquest home és compositor nord-americà per excel·lència, que està a la volta de tot. És un dels grandíssims. Efectivament, eh? I el que escoltem, aquesta cançó, m'imagino que ja ho sabeu, I have got a friend in me, de la banda sonora de Toy Story. Que no va guanyar l'Òscar, eh? És veritat. Va estar nominada, però no va guanyar l'Òscar, curiosament. Sí que el va guanyar posteriorment per Monsters, S.A.,
Però per aquesta cançó que sentim, precisament no. El cas del Randy Newman és un bon exemple per entendre la dinàmica dels tres codirectors que treballen durant tot l'any per configurar aquest bon cartell. Perquè van estar perseguint-lo durant quatre anys fins que finalment van aconseguir que vingués. Però és que Randy Newman no havia vingut mai.
Espanya. No. Mai. I era la primera vegada. O sigui, té un mèrit brutal de portar aquest home. Però és que no sols Espanya, sinó que no es prodiga gens pel sud d'Europa. Per qüestions de mànager, d'entràs comercial... O de manda, també, no? O de manda, la propi Randy, o... Sí, sí. Diga-li com vulguis, no? Sí. I és que això, realment, per mi, diu molt d'aquest festival, perquè és un festival eclèctic per definició.
El que m'ha costat en els últims 6-7 anys és això, és per obrir el màxim. Creiem que dintre aquest eclecticisme hi ha una certa lògica de la mateixa manera que tu al festival de jazz, de borneans, noves, una diversitat similar, és a dir, pots trobar des d'un tio que ve del country, un tio que ve del divop,
de jazz, un tio que et ve del blues, un tio que et fa funky, un tio que et fa rap, doncs d'aquesta manera també intentem portar aquesta mirada en el blues de ritme. S'ha fet el ritme en blues, és una etiqueta que es va crear per donar nom a una cosa que no era exactament blues, que no era exactament rock and roll, que no era exactament soul i que era una mica una barreja de totes, de moltes coses, no?
Caram, quina veu, no? Ah, mira, com saps? Saps que aquí és aquesta veu? Sí, perquè ho lleixo jo, però no en tenia ni idea, que la filla del mismíssim Johnny Cash, hello, amb Johnny Cash, cantés i toques la guitarra, és la Rosen Cash. Exacte, Rosen Cash, una estrella, una estrella com la copa d'un pinot a...
a Nord-Amèrica, i és un altre dels exemples del que volíem dir abans d'artista que programa el blues i ritmes, que aquí, sorprenentment, no és coneguda, però, en canvi, el seu país d'origen, és una sensació. Estem sentint un dels seus temes més celebrats, que és Sheila Hardbreak, que, a més, fa un altre artistasso que aquí sí que és conegut, que és el Bruce and Springsteen. Ah, aquest és el Bruce? No, no.
La veu masculina que se sent... Ah, sí? És el bosc. A veure, quan aparegui. Home, té un... És com... És el brus. Perquè, home, continua una mica amb la línia country, no? És com si una mica més dolça, clar. És que Johnny Cage era molt dur, eh? Sí. I Johnny Cage una mica femení, no? Vull dir...
La seva mare va ser la John Carter. Imagino que sí, no? La parella de... La final parella de Johnny Cash. Mira, Bruce. En fi, doncs... Aquesta vindrà, també, eh? Aquesta ja ha tocat. Fa una setmana, precisament. Fa una setmana que va ser la que va obrir el blues i ritmes, no? I ahir va actuar aquesta dona, la següent, la pura fem.
Pura Fe, es diu? I d'on és? És americana. Curiosament, tot el cartell d'enguany ha sigut d'artistes americans, així com altres vegades també hem tocat artistes de l'Àfrica o de...
Mare meva, Jordi, avui hem estat portant una cançó molt romàntica, eh? Aquesta cançó, aquesta cançó, després de les triptease, i la resta ja que flueixi. Fundir el negre, la resta. Oh. Això que me la guardo aquí, a la carpeta de penya del morro.
Però aquesta noia es diu Pura Fe, és d'Estats Units, és estrany, o cada vegada menys, potser, que hi hagi noms així llatins i espanyols. És que el cas d'aquesta dona, amb la qual jo et convido tu i a l'audiència a investigar una mica més, és realment molt curiós. Pura Fe es diu, eh? Exacte, és una senyora americana índia, perquè és indígena, és índia, no sé de quina tribu, jo l'únic que sé és que és de Carolina del Nord, d'una ciutat d'allà,
i que des de fa anys, és a dir, que a cantar i a reivindicar sobretot l'herència indígena en la música blues. El blues, l'origen del blues, té molt a veure amb l'evolució de la música indígena, o sigui...
hi ha algú allà que està ficat. No sols és negre, sinó que també és indi. Mestís. Bé, de fet, l'història dels Estats Units se n'ha d'escriure amb un mestissatge de cultures impressionant, no? Exacte. Per tant, és normal també que passin aquestes coses. I aquest dissabte, ahir va tocar el pura fe, i atenció, perquè aquest dissabte arriba al ritmes en blues, o blues en ritmes, perdó, d'aquest festival que comentem avui amb el Martí Figueres, Marcia... Marcia Vol? Marcia Vol, també, una americana...
Com és que ens ha agradat tant la música Motown a la penya del Morru? Aquests aires, aquests sons. Això, la música d'arrel. Sí, senyor.
Aquí hi ha tot, eh? Aquí hi ha Ray Charles, també, una mica, eh? Doncs aquest dissabte, Marcia Bol, i aquest tema que escoltem, The Party Still Going... Still going on. Still going on. Continui, continui, que no pari mai. Correcte. Marcia Bol, que és una senyora americana, i és una de les pianistes de blues més reputades. Una autèntica festa...
aquest dissabte al Teatre de la Forrilla i per tots aquells que estiguin interessats, blusorritmes.cat i allà trobaran la manera per entrar, per comprar les entrades i tot. Però jo vaig anar a un concert que abans hem anomenat al principi i que m'interessa molt comentar. És aquest home, el Dami Jurado. És un home que ja hem sentit al principi i encara que poc un home pugui semblar que sigui d'Estepona,
No ho és, no? No, és de Seattle. I jo ja confesso-te una cosa. Perdona, és que Seattle és una mica l'Estepona. Però podríem, es podria dir. No sé si a Estepona hi ha alguna torre tan alta com la de Seattle. Potser sí, no ho sabem. Vas escoltar el seu últim disc, Martí? Sí, sí, és magnífic. Maracopa, no? Maracopa. Jo des d'aquí dic, per favor, investigueu també i descobriu Spotify...
Damien Jurado, perquè és... Damien Jurado, eh? Escolta, Martí, últimament ens estàs donant aquí moltes pistes de música xula, eh? Bueno... Que ets crític musical, tu? No. Una mica, sí. Aquesta és ja quan has acabat, no? Després de tot, allà amb el cigarret, allà amb el cigarro, que has de que fumi, i si no, doncs abraçats allà al llit. I ja està.
El que diu allic, el cotxe, on vagi bé. Home, millor llit, no? Sí, molt millor. O el cotxe sobre el llit. Sigui com sigui. Ai, la primavera, la primavera. Sí, et ve com alterat, eh, Jordi? Jo no. És la música que em porta, és que a mi inspira coses molt. En fi, i què tal? Tu vas veure'l de prop, no, aquest home? Jo el vaig sentir, el vaig sentir de prop i...
Va sonar meravellosament bé. L'acústica d'aquest teatre, el Teatre Zorrilla, és magnífic. No sé si es pot sentir un tastet...
Home, jo em quedo amb la versió anterior, eh, Martí? De qualitat, eh? Si no et xocaré, ja ho saps que sí. Però vaja, vas parlar amb l'Oriol Lledó, el director del Ritmes i Blues, aquest festival de Blues i Ritmes. Basta perquè es digui una cosa, 50% allò, no? De possibilitat, jo et sempre la cago.
L'Oriol Lledó va explicar per què va emportar el Damián Jurado, no? Sí, perquè és que realment Damián Jurado per mi és un artista com a copa d'un pino perquè probablement no quadra molt amb el perfil d'artistes que... Jo no li trobo molta semblança amb els artistes que hem sentit abans, no? Però l'Oriol Lledó té explicació per tot.
l'Amin Jurado diu que té un peu una mica a cada banda, no?, en el que seria l'univers indi, no?, i el que seria l'univers de la música d'arrel, que seria la nostra, no?, per tant, és aquest artista que ens pot connectar també amb un públic una mica diferent, o un públic segurament, doncs, més jove i que escolta propostes de no tant rat històric, ja sé, no? It's your oldest field
Et va agrada el concert, Martí? Molt. Va ser una autèntica meravella. Donava goig, donava goig escoltar el disc sencer de Maracopa en un teatre com a Zorrilla, amb una acústica realment immillorable. Hi havia molts gafapastes? Bé, hi havia, hi havia de tot. Hi havia de tot, no? Potser sí, potser sí. Hi havia gent amb rastes?
Veus com no soc crític musical? Perquè amb aquests detalls no m'hi vaig fixar. Vull dir que els crítics musicals depèn del concert, no? Depèn de la gent que hi ha al concert. Tenir una visió molt amplia. Tens de mirar el públic, la música, tot. Ja em quedo mitges. Sí que com sigui aquest concert. És que m'encanta aquest home, que m'encanta.
Va ser un concertasso i per mi crec que serà un d'animi personal, probablement un dels concerts de l'any que vegi i això ja, que ho digui ara a finals de març amb el que em queda, però jo crec que serà un dels concerts més guapos. Pensa que encara et falta en Mitzel Teló, eh? Ja, ja.
En fi, grans troballes d'aquest nou any i probablement, com dius tu, un dels millors concerts del 2012, Martí, al qual has anat. I vaja, blues en ritmes, molt bona feina, bon festival, un aplaudiment per ells. Ja sabeu que aquí ens agrada molt donar suport a tots els festivals com va el Martí Figueres. Si vols que el Martí vagi el vostre festival i parli, ens pot enviar un mail a lapenyadelmorro.gmail.com I ja per acabar, com sempre, tenim algunes salutacions avui. Quines tenim, Martí?
Però avui en tenim dues. Ah, molt bé. I la segona és la de l'Oreal Lledó. Ai, quina... I saps quina és la primera? Doncs del de Mel Jurado. Bueno, pot ser. Ah, sí? A veure. Hello, this is Damien Jurado and you're listening to the radio and I hope you're listening to some good music and, uh...
Hola, soc Oriol Lledó i envio una salutació a tots els fans del rock, el pop, el folk, el blues, i de la bona música en general. Sí senyor, doncs moltes gràcies Oriol Lledó que ens va tindre amablement.
que a més va facilitar les coses perquè el Martí ja anés al festival i ens ho expliques aquí a la ràdio. Martí, moltíssimes gràcies. Amb el Dami Enjurado avui, en aquesta tarda tranquil·la, que estem tenint de dijous normal i corrent, posem a escoltar i a relaxar-nos amb aquest tema de Dami Enjurado, que no sé com es diu, però que també té molt bona pinta. Martí, fins la setmana, que bé, bona tarda.
Bona nit
Bona nit.
3 quarts de 6 de la tarda continuem en directe a la penya amb el murro de Ràdio d'Esvern. Parlem tot seguit de gossos i gosses.
Fins demà!
I com cada dijous ho fem amb la nostra especialista educadora canina, que és la Roser Arcs, i ja tenim el telèfon. Roser, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal, com estàs? Estàs a Vilanova? Estic a Vilanova, sí. Oh, quina ràbia. Sí, ja. Jo ja veig que a dues setmanes tindrem problemes el dijous, perquè ja comença a venir i arribar el bon temps, i tu estàs allà a Vilanova i la Geltrú, a tot el que és...
Un dia d'aquests et trucaré des de la platja. Oh, quina ràbia! No hi ha res que em faci més ràbia que tenir una col·laboradora o un col·laborador que faci secció en un lloc millor que jo.
Però bé, ja algun dia... Podem fer els programes de platja un dia, no? Sí, i tant. Sí, com el López i el David de Plaig Bruts, que feien allò. Bé, sí, la setmana passada, amb la Roser, vam començar a parlar una mica, una mica, vam entrar a la puteta, mai més ben dit, sobre la higiene dels gossos, i vam comentar el tema del raspall.
En general, amb una punta que no faci ferida la pell del gos, que no trenqui el pèl, etcètera, etcètera. Avui, però, volem parlar d'un altre apartat de la higiene, que també és molt important, que és tot el tema del xampú. És tot el tema de quan anem a banyar i a netejar
El nostre gos, sí, amb bany, amb l'aigua, que això ja és un drama, eh? És un caos. Jo no tinc gos, però un dels motius que no tinc... Jo t'ho imagines, no? Sí, un dels motius que no tinc potser és aquest, no? Per l'hora del bany i del xampú i les bombolles i tota l'aigua salpicant per allà, esquitxant, perdó, tot el bany, etcètera, etcètera. A veure, parlem del xampú per gossos. Comencem pel començament. Que de quan s'ha de netejar o s'ha de dutxar un gos?
Mira, jo, pel que sé, hi ha bastant de controvèrsia, perquè hi ha la gent que s'hi dedica, que es dedica a la bellesa o que es dedica a tegossos d'exposició, que ho fan pràcticament a diari o cada setmana, i gent com jo, que té un animal de companyia, encara que ens hi dediquem una miqueta al tema de l'educació, que, bueno, jo penso que...
Un cop cada mes, un cop cada dos, tres, no sé, segons veiem, el pèl del gos té una capa de greix a sobre, que ja per aquí rebutja la brutícia. Llavors, aviam, si un dia anem a la muntanya i se'ns omple de fa, doncs aquell dia sí que potser hem de passar una manguera. Home, potser sí, no? Per tant, per exemple, en ocasions especials, aprofita, no?, quan el gos...
Va al bosc, o va a la muntanya, o fins i tot va a la platja, no?, també. Sí, exacte. Mireia, l'hivern, per exemple, no els dutxo gaire, pel tema fred, també, perquè la mateixa impermeabilitat que té el pèl, per no deixar entrar la humitat, un cop està moll, la té per no deixar-la sortir. Llavors, s'asseca secador i tota la història. Jo prefereixo fer-ho més, també, quan fa més bon temps, perquè es poden assecar una mica més a l'aire, també. Mhm.
No, no, la veritat és que és així, i el xampú com ha de ser quan netegem el gos i tot això? Bueno, perdona, perdona, per detall, abans de, ja s'haigut preguntat bé, però abans de netejar i tot això, com aconseguim que el gos estigui quiet i quan el notem? Ah, aquí, ara, ara és una del clau. No, aviam, això és com sempre, és el de fer, acostumar-lo de petit, si no el tenim de petit, fer petits simulacres, per dir-lo d'alguna manera,
No anar amb intenció de fer la dutxa, no? El primer dia amb intenció, doncs, que conegui l'aigua, que vegi que una ensagonada, doncs, és un massatge i que és una cosa agradable, i poc més. Potser les primeres dutxes sense sabó, només amb aigua, per no haver de passar el maltràngul després, si al gos no li agrada al principi, no?
És, bueno, espero així. Sempre l'aigua una mica pèvia. Que sigui agradable. Per tant, sí, eh? Facilitar... Exacte, eh? Pensar que per algú ha de ser una cosa agradable, facilitar-li les coses i que passi una experiència que estigui bé, no? Que estigui còmode i zero agressivitat, eh? Zero obligació...
Penseu que és just el dany, és una activitat que pot ser una batalla campal, o pot passar a ser una activitat molt agradable per tots dos. És a dir, que el gos realment, amb el temps, jo en tinc una que li encanta, qualsevol problema.
I l'altre, com que al principi no ho vam fer bé, ja té el bany mal associat, i sempre és allò, bueno, ho faig perquè sou vosaltres i s'ha de fer, però no m'emola que lo sepais. Ja, ja, et mira amb aquella cara, no? Va, acaba ja, por favor. I el xampú com ha de ser? El xampú, el xampú és una part important. Aviam, jo soc partidària de com més natural millor, no?, que no porti químics. Llavors, el tema important és el pH.
Però hi ha molta gent que agafo el de casa o agafo un suavitzant o alguna cosa així, no. El pH d'ells és molt diferent del nostre, no sé si el 5.5. El d'ells està entre el 7 i el 8. Ah, és més alt, no? És més alt. I això què vol dir? Què vol dir això? De fet, el d'ells és el neutre. Nosaltres el tenim, crec que és una mica bàsic. I què vol dir això? Això vol dir que l'acidesc del xampú ha de ser molt neutre. Mhm.
Llavors, això, haurem de buscar un xampu que sigui un pH entre 7 i 8.
I, bueno, i ara avui en dia hi ha moltes opcions, de fet. L'últim dia que vaig anar a buscar-ne hi ha un, vaig agafar un amb aromateràpia, amb un oate verd i no sé quina histària. Caram, caram, caram. Diuen que a nivell de relaxació de dutxa també funciona, també va bé. Sí. Hi ha molta gent que és molt brutota i utilitza el Fairey o un altre tipus de mistol o detergent. Això què?
Això fatal, fatal. Bueno, és el que dèiem, no? Una que porta químics, això.
i dues que bé que no és la dient ni molt menys. Jo feia broma, però a tu t'ha passat, no? Alguna vegada ho has sentit? A mi m'ha passat, m'ha passat amb un... Sí, m'ho han explicat. No, jo, mira, un cuill d'aigua, una mica de fairi, tira tu. Home, no. Però què és això? Al dintre el rentaplats també el posa el gos o què? Mira, rentadora. Sí, i després el sec al micro, no? Bueno, és gent que està una mica girada. No, bueno, la gent a vegades per desconeixer-se, a vegades per...
Però bueno, per mandra, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, està clar. Però no, és més important del que sembla, perquè la salut de la pell és bàsica per ells, i que el pèl mantingui, per això també és important no dutxar-los molt, molt, molt sovint, perquè el pèl no perdi aquesta capa de greix que els protegeix tant del fred com de l'acció. Sí, sí, està clar. En fi, doncs no sé si tens algun consell més sobre el tema de xampú i a l'hora de dutxar el nostre gos.
Bé, això que aprofitem sobretot per fer un bon massatge, que no sigui allò, vinga, te tengo que dutxar i pelante. No, donem-li una mica de temps la primera vegada, o fem-ho abans, preveiem. Sempre el preveure amb el tema gossos és importantíssim.
I després, bé, tenia una altra coseta per aquí, que era el tallar ungles, no sé si... Sí, sí, i tant, i tant que tenim temps. El que passa que volia deixar tancat el tema del xampú i el del bany, perquè efectivament la setmana passada vam parlar de què seria el raspall, avui hi ha el xampú, però és que jo crec que dels tres temes el més important és el tema del tallar ungles. Home, les ungles... Les ungles són el seu problema, el seu problema.
Això és un problema perquè el que passa és que la mena del gos arriba fins a un cert punt de la ungla, llavors si et passes és una que li fa mal i que ja estàs fent una associació horrible aquí. I dues que són un drama perquè s'angla molt i bueno...
Ja tu també t'esveres, el gos encara s'esvera més, és tot el xou. Sí, a veure, sí, el tema tallar ungles, com l'enfoquem, com ho hem de fer, perquè hi ha gent que ha arribat a tallar la pota del gos sencera amb aquella por de... Sí, això ho has trobat, jo no ho he trobat, això. No, no, però segur, segur, segur.
No, no, fem broma. El que passa és que és delicat i sensible, eh, aquest tema. Jo n'he tallat unes quantes d'ungles i tot i així m'ha passat. Sobretot passa amb els gossos que tenen, que són els més... que passen més sovint, que tenen l'ungle fosca. Llavors no es veu bé, perquè els que tenen l'ungle claret sí que l'hi veus. Clar, és veritat. I això com ho fem? Amb un tallaungles... Mira, hi ha el tallaungles aquest de guillotina. Perdona? Tallaungles de què? L'estaves esperant, aquesta guillotina. Tallaungles de guillotina!
Pobre gos. No, sí, clar. És que, exacte, que és monàrquic, no? Amb aquest nom, clar, el mami... No, en realitat, si te la miras... Aquí tenim un gos, eh, que... S'espanta, pobre. S'espanta. Allò, tenim el gos, que està aquí tranquil·lament, i de cop i volta li dius, vinga, va, que anem a tallar-te les ungles. Guillotina. Sí, Guillotina. I la cosa que fa...
No, tranquil, tranquil. A veure, què és això del tallar ungles guillotint? Aviam, si te'l mires, és entre tisora i te n'alla, vull dir... Bueno... Petitó, petitó, depèn de la mida, però sí. Llavors té un freuet per on encaixa l'ungle, fas claca i talla fàcilment.
Jo, mira, si t'he de ser sincera, penso que és una cosa que si no ho hem fet mai, no ens veiem amb cor o pensem que no ho farem decidits i pim-pam i ja està, és millor que ho portis a fer. Sí, no? Sí, perquè tant els veterinaris com les botigues que tenen perruqueria ho fan això. Llavors, sobretot, que coneguis la persona, que sigui una persona que tracti del teu bosc, que n'hi ha moltes, no? I a partir d'aquí,
Doncs ja està sentent més pràctica, també. S'ha de fer sense por, no? Una mica com tota la vida. Perquè si vas amb por ja anem malament. No, és que ja l'estàs també transmetent amb ell, perquè ell se n'agrada de tot el que està passant. S'ha de ser àgil, també, no? I fer-ho de forma ràpida. Xac! Sí, sense manipular allò... Vinga, que t'agafo fort la pota, no. Sí que l'has d'agafar una mica ferma, no? Pim-pam, però... I sobretot jo el que deixo fer sempre és olorar. Quan arribo, no és allò... Vine a fer-te una cosa que no has de veure, no. Mira, porto això...
Saps, olora-ho, mira que no és res, no salta, no fa res, no?, i ja està. Llavors ells, com que ja confien en mi, em deixen que els agafi la pota i pim, pim, pim, les quatre ungles i fora. I el gos, eh?, ja després es relaxa i està més tranquil i no passa res, no? Home, podem aprofitar, podem aprofitar i tenir preparat ja, doncs, una galeteta o un parell de pelles o una salsissa de Frankfurt talladeta per tirar-li i que la busqui. Ah, molt bé.
Molt bé, escolta, m'agraden molt, eh, els teus premis, una seixista de Frankfurt així petiteta, que això agrada molt als gossos, perquè a vegades la gent no sabem, o la gent que té gos no sap què li pot donar i què no li pot donar, oi que sí? Ja li comentaré a l'Albert, també dius que la setmana que li ve de gust, si no té res preparat. Si voleu fer-ho, el tema dels aliments, eh? Els premis, no? Sí, i el menjar.
Premis a menjar. Premis a menjar. És interessant, també. Sí, està molt bé. Doncs mira, jo tenim tema per la setmana que ve o d'aquí un parell de setmanes. Per cert, la setmana que ve, el dijous, és festa o no? És que jo estic perdut. Diria que no. Diria que no. Els dies de festa són divendres i dilluns. Divendres i dilluns. Doncs dijous que ve ja parlarem amb l'Albert de tot plegat. Roser, sí, moltes gràcies. Una setmana més per aquests consells que jo crec que són interessants
per sobretot la gent que té gossos i gosses a casa. Que vagi molt bé. Bona tarda, Roser. Igualment, bona tarda, Jordi. Adeu. Adeu.
L'Avella del Borro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Camí cap a les 6 de la tarda. Continuem a la penya del morro de ràdio d'Esverna. Punt a punt de connectar amb les notícies de les 6 de Com Ràdio per escoltar el bolletí d'àmbit general. Les notícies d'àmbit general.
Per cert, d'aquí una estona, a la segona hora, connectarem amb el Pau Marcos, que està arribant just en aquests moments a la manifestació que hi ha convocada d'aquí un minut i mig al centre de Barcelona, l'Avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, en aquella cantona.
per baixar parets de Gràcia fins a la Gran Via. I acabo de rebre un WhatsApp del Pau que diu, Jordi, si m'has de trucar, espera't més tard a les 6 i 10. Si no pateixis, Pau, encara que no ens estigui escoltant, ara li dic. Diu, perquè està complicat per arribar, ja m'ho imagino. I deu haver-hi una jantada allà. En fi, d'aquí una estona connectem amb la Com i després a la segona hora de la Penya del Morro, els esports extrems i també el cinema a la guerra. D'aquí uns moments a la segona hora a Ràdio d'Esvern. Fins ara mateix.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
GON RADIO
Bona tarda, són les 6, us parlem al Versàs i Marta Patricio. Aquesta hora ha de començar a Barcelona la manifestació contra la reforma laboral que culminarà la jornada de vaga general d'avui. Són milers de persones les que ja es concentren als voltants del passeig de Gràcia on comença aquesta marxa convocada pels principals sindicats.
Unitat mòbil de Comradi al centre de Barcelona, Lluís Sánchez i Montcarvajal, bona tarda. Bona tarda, centenars de milers de persones estan ocupant aquesta hora passeig de Gràcia des de Diagonal cap avall, on més densitat de persones hi ha entre Diagonal i fins a Rosselló, davant de Palau Robert.
Justament és en aquesta hora que costa d'avançar entre les persones una manifestació contra la reforma laboral que pretén ser un toc d'atenció al govern del Partit Popular, segons acaba de dir a com ràdio el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. És evident, és normal que la ciutadania senti la necessitat d'expressar
el seu disgust per aquesta situació, la seva protesta d'aquesta situació. I aquesta expressió es fa a través de la vaga d'avui, que estem convençuts que ha estat tot un èxit, i es fa a través de la manifestació d'aquesta tarda, que estem segurs que també serà un èxit, i que tot plegat servirà per forçar que el govern espanyol es replantegi aquestes decisions injustes, equivocades i ineficients que ha adoptat.
Moltes persones porten pancartes contra la reforma laboral, però també contra les retallades del govern català a favor de l'ensenyament públic i la sanitat pública de qualitat o contra els desnonaments, com Ràdio Barcelona. En un altre punt de la ciutat, al carrer Pau Claris, amb CASP, continua en marxa la manifestació organitzada per la CGT i que ja fa més d'una hora que dura. Barcelona, Sandra Valent, bona tarda.
No tenim aquesta connexió, les manifestacions de Barcelona, però no són les úniques que es fan al territori. De fet, també a aquesta hora està previst que comenci la manifestació a la ciutat de Lleida. El punt d'inici és la plaça Vinyes. Lleida, Marta Sarret, bona tarda. Bona tarda.
A Lleida, la vaga s'ha notat especialment a la indústria agroalimentària, on hi ha censats més d'11.000 treballadors. El responsable d'aquest sector, a Comissions Obreres, Valentí Antúnez, ha destacat la importància que s'hagi seguit a la cooperativa de Guissona. Nosaltres teníem un repte molt important, que era el tema de la cooperativa de Guissona. Guissona sempre parava el 20 o el 25%, i avui en dia podem dir que el 85% de la gent que treballa a Guissona ha parat.
La manifestació sortirà de la plaça Ricard Viñez i recorrerà el centre de Lleida fins a la subdelegació del govern. Com Ràdio Lleida. De moment ja s'han detingut 27 persones a Catalunya per aldarulls relacionats amb piquets i manifestacions. Així ho ha informat el Departament d'Interior que ha explicat que els últims 5 arrestos s'han fet aquest migdia al centre de Barcelona per cremes de contenidors i llançament de pedres.
Mentrestant al conjunt d'Espanya hi ha hagut detencions pràcticament a totes les comunitats autònomes. A Andalusia hi ha hagut 34 detinguts, 37 a la Comunitat de Madrid, 13 a Navarra, 11 a Galícia i 8 a Euskadi, entre d'altres. La Unió Europea confirma la multa imposada telefònica. Recordem que Brussel·les va sancionar l'operadora per abús de la seva posició en el mercat d'accés a internet de banda ampla a Espanya. La inflació interanual ha caigut una dècima el mes de març fins a situar-se...
A l'1,9%, l'índex més baix des de l'agost del 2010. Un descens que, en principi, s'atribueix a l'aberatiment dels preus dels aliments i també les begudes no alcohòliques. Una nena de 5 anys ha mort a Tarragona en caure d'un sisè pis. Els fets van passar ahir a la tarda al barri de Sant Salvador, però avui s'han donat a conèixer. Segons els Mossos d'Esquadra, els primers indicis apunten que la nena va caure quan mirava des de la finestra. Com Ràdio, esforç.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Milen s'ha defensat de les crítiques del Barça sobre l'estat de la gespa de San Siro, amb un comunicat en què assegura que tant els àrbitres com els delegats de la UEFA presents van considerar idònies les condicions del terreny de joc. Els italians argumenten també que no van regar la gespa abans del partit tal com s'havia pactat, argumentant l'elevada humitat present en l'ambient. Recordem que el Barça ha elevat una queixa a l'organisme europeu per les condicions del terreny de joc.
Hi ha l'Espanyol, que s'entrena aquesta tarda a la ciutat esportiva de Sant Adrià per preparar el partit de diumenge contra el Vila Real. Avui hem parlat amb el representant del migcampista Cristian Romàric, David García Pirri, que ha dit a Com Ràdio que el jugador vol quedar-se a l'Espanyol i que no està amoïnat per la seva suplència en els darrers partits. No és un problema, sabe que tarde o temprano entrará. Evidentemente entrará. Tarde o temprano estará ahí. Prefiera decir, sí que es verdad que en los últimos partidos no ha ofrecido tampoco el nivel que estaba marcando al principio, pero todo el jugador tiene altibajos.
L'Espanyol farà demà la presentació oficial del nou coordinador del futbol base, Àlex Garcia, que substitueix Ferran Manresa. A la Lliga Europa Atlètic de Madrid rep avui el Janover en l'anada dels quarts de final d'aquesta competició, mentre que l'Atlètic Club de Bilbao juga al camp del Schalke 04 i el València ho fa a Holanda contra l'AZ Almarc.
I el Centre d'Esports Sabadell ha comunicat que ha arribat un acord amb el davanter Joaquín Rodríguez per rescindir el seu contracte. Un darrer punt de tenis. Rafa Nadal s'ha classificat per les semifinals del Masters Mills de Miami. En superarà el Francesc Songà en 3-6, 6-2, 5-7 i 6-4. Nadal jugarà el passi a la final davant d'Andy Murray. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Vaga sense incidents a Sant Jus. Fa una hora que els transports públics tornen a funcionar en serveis mínims. El servei s'ha reprès sense problemes, però només circula un terç del que és habitual. Per tant, fins les 9 del vespre passen un de cada tres autobusos, trens, tramvies i metros. Això sí, van força més plens. A partir d'aquí, a partir de les 9, ja no funcionaran més fins demà. D'altra banda, per els que hagueu d'agafar el cotxe,
Cal tenir en compte que a la zona universitària de Barcelona, l'entrada des de la B23 per la Diagonal, hi ha talls intermitents durant tota la jornada que compliquen la circulació. Un cop dins de la ciutat també hi ha força carrers tallats, com la Gran Via, Passeig de Gràcia i algun tram de la Diagonal. Aquesta hora també arrenca a Barcelona l'acte més multitudinari de la jornada, la manifestació convocada per UGT i comissions obreres. El lema de la marxa és...
S'ho vol encarregar tot, és en contra de la reforma laboral i en defensa dels drets laborals i socials. El punt de partida és la cantonada del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Barcelona. Al municipi, la vaga s'està desenvolupant amb tranquil·litat, les escoles han funcionat en normalitat, tot i que amb menys nens en alguns casos del compte, i al centre d'atenció primària la incidència ha estat mínima. A l'Ajuntament de Sant Just, pràcticament la totalitat dels empleats públics s'acunda en la vaga i per això hi ha serveis mínims.
Tot i la vaga general, avui se celebra el ple municipal corresponent al mes de març. Començarà mitja hora més tard, però del que és habitual, perquè tothom qui vulgui pugui anar, començarà a anar la manifestació que es farà a Barcelona, com dèiem que ha començat ara a les 6 de la tarda. Des del Comitè de Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament es va demanar al govern ajornar o avançar aquest ple, però finalment només serà tardar l'inici de la sessió mitja hora. Segons l'equip de govern, alguns dels motius és que modificar aquest calendari de plens ordinaris requereix un nou acord plenari i que alguns punts de l'hora del dia eren d'obligació
d'obligada aprovació abans que s'acabi aquest mes. Alguns dels temes més destacats són el Pla Municipal de Joventut, un assumpte sobre el reglament del Consell Municipal de Solidaritat i Immigració del municipi, i també es debatran nou mocions. Entre altres assumptes es parlarà de la reforma laboral, dels drets de les dones i de les retribucions dels càrrecs electes i lliure designació, a més de l'impost de béns immobles. Tot plegat començarà a dos quarts de vuit del vespre a la sala de sessions del consistori.
I acabem amb aquest butllet explicant-vos que un treball dels alumnes de l'Institut de Sant Just des dels tres finalistes del concurs Reimagina't, un certamen organitzat per l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, a través del qual els alumnes de diversos centres de Catalunya han de realitzar un espot no sexista. El treball de l'Institut, i que ha quedat entre els quatre millors, es titula Bambes dides i és idea de les alumnes Berta Casellas, Carlota Patxon, Sandra Santos i Júlia Solana, coordinades per Àngels Mostianès.
I això és tot, de moment, més informació a les 7, als Sons Jus Notícies, edició vespre. Can you lie next to her and give her your heart
Fins demà!
Fins demà!
Blanc page And a swelling rage Rage You did not think When you sent me to the break To the break You desired my attention But denied my effect
Bona nit.
Un aplaudiment per aquest grup, sí senyor. Els White Blank Page
No, perdó, perdó, perdó, no vull fer això, eh? Tornem a començar.
Són els Montferenzons i el tema que sona és White Blanc Page. Ara sí, bé tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Des d'ara i fins la set, rebrem el David Pedrós amb el seu espai dels esports extrems. A més a més, també connectarem amb el Pau Marcos, si la cobertura ens ho permet, a la manifestació que hi ha amb el motiu de la vaga avui de tot Espanya. I la manifestació que hi ha convocada fa 12 minuts ha començat.
A Diagonal, en pareig de Gràcia, que segons hem pogut escoltar el butlletí de Comradio, estava ple, ple de gom a gom. D'aquí una estona connectarem perquè ens expliqui l'última hora el Pau, però abans de tot això saludem el Juan. Juan, bona tarda. Hola. Què tal? Molt bé, molt bé, gràcies. Sí, tot bé o no? Sí. El Juan, si no ho sabeu, és un dels alumnes que està a l'Institut de Sant Just d'Esvern fent quart d'ESO i dins el programa Connecta, no?
Són uns quants joves de Sant Just que van per diferents empreses del poble i el Juan està amb nosaltres els dimarts i dijous durant aquest mes de març i també el mes d'abril. I avui, Juan, t'has preparat una secció amb allò que continuàvem l'altre dia del Hollywood, del cinema, de començament del cinema. L'altre dia vam repassar
els grans actors com Charles Chaplin, no?, de cinema mood, i avui ens portes la guerra... Al cinema. La guerra al cinema, no?, com la tractaven a començaments de segle, la primera guerra mundial a Hollywood. Com és que has escollit aquest tema?
Perquè m'atrella molt. Tota el tema de guerra t'atreu a tu, no? Sí. Molt bé, et vols allistar a l'exèrcit o...? Bueno, seria una opció. Seria una opció, eh? Atenció, Juan, infanteria a la marina o a l'exèrcit a l'aire? A l'aire, a l'aire. A l'aire, eh? Ben amunt. Molt bé, Juan. A veure, per on comencem? Comencem parlant d'aquest començament de Hollywood amb la guerra i tot això? Sí.
Doncs, bueno, el fang i la sang de la Primera Guerra Mundial, aquella gran lluita sense sentit que va costar milions de vides, continua atacant la pantalla molt després dels combats assassins. Durant els preparatius de la Primera Guerra Mundial i els primers mesos d'hostilitat, els mitjans de comunicació dels països involucrats van intentar guanyar els seus respectius públics, cosa que el cinema es va reflectir i van començar a sortir melodrames patriòtics, perdó,
per afavorir el reclutament de persones. Ah, era com una mena de propaganda, no? La gent anava al cinema i veia o pel·lícules o fins i tot documentals, no?, per reclutar la gent, eh? Per tant, el cinema com a gran mitjà de comunicació o la imatge, més aviat, no?, perquè la tele encara no acabava d'existir prou. I en aquestes pel·lícules, l'enemic, com el representaven?
Com un ésser bestial que cometia aberracions contra nens i dones i això va ajudar a propagar la febre bèl·lica. La pel·lícula que recorda més o comemorativa del moment? Sens dubte la més efectiva va ser d'Ultraç, el 1915. Clar, estem parlant de la pel·lícula del 1915, just al començament de la Primera Guerra Mundial.
I la gent després d'això s'avorria de les visites properes al front o biografies parcialment falsificades. La gent demanava acció i per això es necessitava algun intrepid que s'endincés a les trinxeres per extraure informació veraç. Però això no era tan fàcil, ja que l'alt comandament no estava disposat a que un fotògraf fes nosa.
Ah, o sigui que era una mica reporters de guerra avui en dia, però clar, amb les càmeres de no sé si 16 mil·límetres en aquella època o què, però que anaven directament a gravar les seqüències al front de veritat, no? Sí. Els alemanys ho tenien una mica més fàcil, ja que disposaven d'uns passos per poder entrar...
I gràcies a això vam poder realitzar la pel·lícula D.A. of Army, que es va fer el 1916. I de què va aquesta pel·lícula? Doncs va ser una de les primeres pel·lícules on es va mostrar la guerra com era, tal qual. Clar, clar, i de fet era com un... Era això, no? En la càmera, allà, un documental in situ i el que era la crua realitat en aquells moments, no?
I això va inspirar també a fer molts treballs documentals sobre la guerra. I el cinema anglès com ho va tractar tot plegat? Doncs sincerament va perdre grans oportunitats de fer millors pel·lícules. I per el que fa, el cine nord-americà havia prosperat molt a Hollywood i va solir una posició internacional.
i no li convenia baixar-se d'aquí. I a Alemanya? Alemanya, el moviment... perdona, expressionista de la década dels 20 va demostrar ser molt efímer, donat que la seva semblança amb les de Hollywood no li agradava al públic. Semblava un piagi. Després del 1934, de nou es van posar de moda les guerres al cinema...
i aquesta vegada les criticaven, no les mostraven tan violentes. La ventillada de cruel i destructiva, i es van negar a ser glorificades en les pantalles. Molt bé, doncs aquesta és una mica la història, eh?, de com va començar el cinema i la guerra i tot plegat. Juan, moltíssimes gràcies per aquest clip que hem fet sobre aquest tema, i si vols que et dones tornar al programa, ja ho saps, dimarts que ve tornem a escoltar-te amb una altra...
minissecció de cinema, o de què, no ho sabem, o de Vox, saps dir, no? Sí. Escolta, a tu et va... No, no, a tu et va tot el tema així... Clar, posar-hi el cos. Sí, no sé si agressiu o violent, però per si a casa amb el Juan intentaré portar-me bé. Juan, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. Ràdio Desbert, 98.1 Ràdio Desbert, 98.1
Parlim d'aquells mons llunyans, de les espècies per cataloga que ningú mai ha vist abans. Portim aquells mars remots on els indicadors de profunditat diuen que és de valents baixats.
Sóc l'home que busca. Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació. Perquè no hi ha color si em fa dir que vull ser de gran. Jo ja he expostor.
Mil balenes a tocar, sentir l'electroestàtica i el mar. Calipso bé, calipso va. Ser-hi sense haver-hi estat, veure els colors dels esculls de corall. Vostès cafandre, jo xandall, confia en mi, anem més avall.
Ells són els Amics de les Arts, directament des del seu nou àlbum, Messia Coscou.
Bé, d'aquí una estona connectarem amb el Pau Marcos, que el tenim just a la manifestació d'aquesta vaga que ja prevista, com ja sabeu, avui a tot arreu 29 de març, perquè ens expliqui com està anant. Però abans de tot això tenim amb nosaltres David Pedrós. David, bona tarda. Hola, bona tarda.
Què tal, Jordi? Bé, molt bé. Avui no em facis la presentació, que així si no tenim gaire temps ja anem per feina, no? Perquè si comences un rinxut. Vols fer tu la presentació o no? No, perquè llavors ens traiem 3 minuts aquí de programa i avui no hi ha tant de temps. És veritat. Juan, vols fer tu la presentació o no? No, gràcies. Qualsevol cosa ja saps que pots explicar-nos-la. En fi, la setmana passada... Una cosa molt bona, els White Blank Page.
Ah, els ha posat la Carme. Sí, molt bons. S'ha agradat? Sí, molt. De fet, ja la tinc registrada. El Spotify te l'has passat a algú? Ah, bueno, no. Però bueno, ja tinc fitxat, ja sé quin és, el xasam aquest.
Què era el xasam, això? No saps què és, això. Això és molt... És l'hòstia, això, eh? Ah, el xasam. L'aplicació l'he posat i llavors m'ha sortit que eren aquests. Molt bé. Molt bons. M'han agradat. Si totes les cançons són així, és un grup molt bo. I llavors tu que anàs amb el cotxe i mentre construies ho has fet...
No, la meva filla, l'he dit. Sí, sí, sí, sí. No, has de dir, no, he parat i ho he fet. Però, vale, he parat i ho he fet. Ah, molt bé, David, així és com s'ha de fer. En fi, avui, com dèiem, continuem parlant de les ciclomaratons. Sí. Per qui no ho sàpiga, podem fer cinc cèntims de què és una ciclomarató? Bueno, a veure, no ho he buscat. Bueno, no, està bé, està bé.
A veure, no ho he buscat a la Wikipedia, aquest cop no, però per experiència jo diria, i m'ho definiria així, m'arriscaria a definir-ho jo, el que és una ciclomerató, i jo diria que és una prova cicloturista o ciclista amb una allargada de 200 quilòmetres o més. Bé, doncs això és una ciclomerató. Tu n'has fet alguna? Sí, alguna, sí.
De fet, ets el nostre heroi. Per cert, l'altre dia vam entrevistar un noi que va fer la marató del diumenge a Barcelona. Ah, molt bé. I ens va explicar, com a curiositat, que si la marató són 42 quilòmetres, el 36-37, és quan realment notes que estàs fent la marató i llavors tens opcions. O tirar endavant... És la primera que feia ell. Ens va explicar la seva experiència, la seva vivència. I ens va dir que això...
O tiraves endavant, o ja si paraves... Vols dir que era el 37, o no et va dir el 30? No, bueno, el 35 potser. És que diuen... Bueno, aquesta la vaig fer jo l'any passat, però aquest any em coincidia amb una d'aquestes de ciclisme. Per mi, el primer és la bicicleta. I vas anar amb bicicleta? Vas anar a cicloturisme? No, no era ciclo marató perquè eren només 140 quilòmetres. Ah, sí, sí.
I era Vilafranca. Res, veiem merdeta, eh? Però a veure, ojo, amb molt de respecte, perquè clar, tot depèn del ritme al que vagis. I realment anàvem bastant a pinyon. Des de Vilafranca a Perpinyà, no? No, no, aquesta no. Aquesta t'ho explicaré des de Barcelona a Perpinyà, també ho intentaré.
Però... I com va anar? Molt bé, molt bé. La veritat és que ens ho vam passar tots molt bé. No es va patar la roda? No va passar res? No. Frenaven els frens? Vull dir, tot això. Bueno, jo vaig tenir un susto. Què dius? Arribant a Vila Rodona... Ara m'he canviat els frens, les pastilles de fer, perquè realment em va...
Frenant i baixant cap a Vila Rodona em va fer una derrapada. Sí, correcte. Que el de darrere, pobre... Bueno, més espantat vaig acabar jo, però el de darrere... Déu-n'hi-do també.
En fi, aventures i les aventures del David Pedrós amb les seves coses, que fa els caps de setmana, com qui va a passejar per Colçarola, que dèiem abans, tu vas a fer 140 quilòmetres. Aquest cap de setmana serà fluixet. Què fas, 120? Sitges i tornars, durant 90. Res, res, home, res. Si això ho fas amb un... David, no...
i un ritme molt tranquil. Trobo que és poc per tu. Va, parlem de la cicle maratons. Sí, perquè et volia... Ve a tot això el tema d'una mica la meva...
O sigui, la planificació, el calendari que tinc jo. Llavors, d'aquí a uns dies, a l'abril, precisament el 14 d'abril, tinc la de 300. Aquesta serà de 300. Sempre em posa aquesta cançoneta. David Padros, ets passa el ciclo maratón. David Padros. Llavors, aquesta... Padros. Aquesta es fa Manresa. Ah, sí? Sí.
Però aquesta es fa, la faig, diguem, perquè una vegada feta aquesta et dona opció a fer la de Barcelona per Pinyà Barcelona. Que per això ho faig, perquè abans de fer aquesta, la de Barcelona per Pinyà Barcelona, que són 606 quilòmetres, has de fer almenys mínim una de 300 quilòmetres.
Pots fer una de 400, si vols, també, però mínim una de 300. Juan, tu has prenent nota, eh, tot això? Sí, sí. Ell era la boxa, per això. Sí, però és que abans ens ha dit que potser li interessa... Ah, que també? No, apuntar-se a l'exèrcit, diu. Ah, molt bé. Sí.
No sé, si allà necessiten algú que els fessi algunes proves ciclistes, jo encantat. El que passa és que un soldat amb bici perd credibilitat. No? Sí? Jo crec que sí. Amb el bici... Eses tropes d'élite a aquesta muntanya! Amb el mallot, no? Amb el mallot així de camuflatge. Sí, jo veig un poc soldat. Que per ser, he vist un mallot jo del Barça, aquest m'interessa. Ah, sí? Sí. Molt bé.
Bé, en fi, aquesta prova, la de 300, explico, que és el dia 14 d'abril. Llavors, a partir d'aquesta data, aquesta data comemora el centenari d'un fet, d'un aconteixement. Això, ara em surto de tema, eh? Però llavors et volia proposar un concurs. Qui era vostè? No, que atrava un milió. Bueno, com si fos una d'aquestes. Si fos això, una música de misteri o alguna cosa així. No, de misteri. Ah, de misteri, bé. Sí. Llavors, què va passar el 14 d'abril de fa 100 anys? Vale?
Jo et dono tres opcions. 14 d'abril, a part que tindreu la costellada, però fa 100 anys jo et dono tres opcions. A. Sí? Sí. A. És el dia que faré la ciclomerató aquesta. A. El crac de la borsa de Nova York. B. És una d'aquestes tres. Enfonsament del Titanic. I C. Estrena de la primera pel·lícula de Sara Montiel.
Jo he dubtat, eh? La C, no? Jo ja ho sé. No, no, no. Ah, no, la Sara Montiel. Jo he dubtat d'aquesta. No, no, això és l'enfonçament. L'enfonçament de tot el que... Molt bé. Gràcies.
Però un moment, com hem arribat a fer un concurs? No ho entenc. No, perquè és el 14 d'abril, que és quan faig la ciclo marató, i coincideix amb el centenari i l'enfonsament del titànic. Esperem no enfonsar-nos durant la ciclo marató. Era per enllaçar una mica. Era per fer un cac, no? Ja està, se m'han acabat les idees. Aquest és tot el que tenia jo per avui. I això que tu volies explicar coses de la ciclo marató. Exacte.
Però, no sé, m'ha semblat curiós, no? 14 d'abril, i dic, va, vinga, vaig enllaçar-ho amb tot això. Sí, home, sí, escolta. I que hi ha una exposició fins al 30 de setembre, no sé si el... És veritat? Sí. On diu? Amb Museu d'Història de Catalunya, em sembla, potser. Sí, amb peces que es van rescatar al Titari. Ara, bueno, ara sí, és adient posar la banda sonora. Jack!
Jack! El Leonardo? Sí, que s'enfonsa per allà, saps? Sí, sí, pobrets. Jo vaig llegir... Bueno, és que si no me'n faig de tema ja. És que també tu mateix... No, vaig llegir un article sobre el Titanic, però els espanyols, i també hi havia per allà catalans, que van estar al Titanic, no? En aquesta...
I sí, sí, llavors hi havia fotos sobre les coses que s'han recuperat del Titanic. Home, perdona, la gent potser es pregunta què té a veure això amb la secció. Doncs ser passatger al Titanic era una mica un esport extrem en aquell moment. Totalment, vull dir que la cosa és així, no?
Ara, diguem que si te'n vas de creure també és un esport d'extrem, perquè te'n pots... Com era? Costa Concordia, perdó. Esquetino, retorna a bordo. I més està l'esquetino. Bé.
Bé, David... Va, sí, era un incís per parlar de la ciclomeratons. El Juan, que li era a la boxa i es vol apuntar a l'exercit, està mirant amb cara de... Sí, com vol dir... Què va escoltar en Celín Dion, no? Hola, Juan. Clar, no, vull dir que està bé. Sí, no, bueno, el que et deia, no? Aquesta és la de 300, que un cop passar d'aquesta ja et dona el passaport per fer la de 600. Molt bé. Que és la Barcelona, Perpinyà, Barcelona. Què comentem de la ciclomeratons en general?
De les ciclomeratons en general, a veure, són proves que... Aquestes proves no hi ha avituallaments, així com una marxa cicloturista. Ah, no? No, avituallament líquid sòlid al quilòmetre 60, i et pares allà, menges alguna pasta, una mica de fruita... No, el que caracteritza aquest tipus de ciclomeratons és que has de ser autosuficient. És a dir, que tu... I és més, llavors vas com la Heidi, a vegades ja porten una bosseta davant,
O a darrere, porten com una parrilla amb una bossa, allà porten de tot. Que si roba per canviar-se, que si menjar... Sí, aquesta, la de feix. I el abuelo detrás, ¿vale? Epa! No, vale.
El cas és que... Se m'està caient el mito del cicloturisme. Per què? Amb la música de la Heidi. No, no, no. Deia per la bosseta que portes. Ah, va. D'alguna manera has de ser com un cargol, no? Que has de portar gairebé la casa a sobre. Clar, clar, clar. Com tornes després? No, no, tot és en bici. Però tornes en bici també a Barcelona. Barcelona-Perpinyà, Perpinyà-Barcelona. Sí, o sigui, se surt des del Valòdrum d'Horta...
I des d'allà hi ha un recorregut, es fa cada dos anys aquesta prova, aquest any han variat una mica el recorregut, i bueno, vas, clar, dius, anar i tornar no són tant 600 quilòmetres, però és que fas una volta que sí, que són 600 quilòmetres. De fet, quan la vaig fer fa dos anys, la veritat és que sobta molt, o fa tres anys, no ho sé.
S'opta molt allà la Catalunya nord, que es diu, o la França sud, a Perpinyà, per aquella zona que, bueno, sí, la gent parla català, donaves els controls, un català així una mica estrany,
Home, perdona, estrany, una mica català fa 6. Sí, sí, una mica així, eh? Sí, però que inclús deies, ostres, que són gairebé més catalanistes que nosaltres aquí. No, no, realment... Home, perquè no reben moltes pressions polítiques allà, perquè el govern de París és molt centralista.
També és cert que fa 3 anys coincidia amb la final de la campionat de rugby de l'USAP. Abans que el futbol és el rugby, segons quines comarques. I l'USAP és com aquí al Barça. I tenies banderes de Catalunya amb el RUC.
allà penjades dels balcons de les cases. I què t'has preparat per parlar-nos de cicloturisme? Com? Què t'has preparat per parlar-nos de cicloturisme? No res, el concurs. Ah, el concurs? No, no, no. Què vols que et digui? Alguns, per exemple, consells pels corredors. Normalment, a veure, jo et diria que fins i tot és un 60-70% mental, més que físic. Evidentment, has d'estar preparat per estar moltes hores seguides sobre la bici.
Però clar, el ritme, per exemple, aquest cap de setmana que vaig fer aquesta 140 quilòmetres, i amb avituallaments i tot això, el ritme o la mitja de velocitat és més alta que les ciclomaratons aquestes. Pensa que has de rodar durant molta estona, moltes hores, i clar, a un ritme molt fort, abans petaràs, no? Si vas més ràpid, abans petaràs. Llavors has de dosificar molt les teves forces. Intervé molt el tema a nivell mental, psicològic.
que sobretot has d'aguantar quan rodes de nit, perquè clar, quan cau la nit no és allò que dic, ah, doncs paro i em quedo a dormir fins l'endemà. No, et donen unes hores per acabar aquest ciclomaratons que si et quedes dormint 10 hores en un hotel no l'acabes, perquè et donen unes hores límit. Per exemple, aquesta de 300 et donen 20 hores. Esperem, si tot va bé, fer-la amb 12 o 13 hores.
Qui espereu? Vas amb més gent? Sí, vaig amb més gent. Quan sou el grupet així? Ben bé, potser serem. He enganyat a 5 més. Molt bé, no? Molt bé, molt bé. Jo patia perquè n'és sol. Ja vaig jo, però si ja vas amb gent, no cal que vingui.
Home, si vols estar a reserva... No, no, no cal. No cal, no cal. És que tinc una costellada aquí. És veritat. És veritat, una costellada. No pots, oh, veritat. Oh, quina llestima. No, bueno, et deia això, que has de tenir a nivell més força psicològica que física. També has d'estar molt entrenat, o sigui, has d'haver rodat moltes hores a sobre la bici. Per què? Perquè tens mal, com ho podria dir, a la part de baix. Ah...
Vas amb ciglín o sense? Ei, aquí, un golpe bajo. Sí, no, amb ciglín, el que passa que, clar, quan portes tantes hores és com... Bueno, allò és una pedra, gairebé, no? I aleshores, a nivell d'arrossament, també, per allà, clar, per sota... Bueno, bueno, bueno, bueno. Bueno, també, se'n carrega... No, pues...
Vaig a canviar la part del cos, a veure. Cervicals. S'ha carregat molt les cervicals. Cervicals. Braços, coll. Vull dir, tot. I sobretot a nivell de les mans, també, mans i plantes dels peus. Per què? Perquè tu estàs agafat del manillar
i portes guants sí, però igualment exerces una pressió a nivell de les mans que fins i tot se t'adormen se t'adormen les mans les plantes dels peus quan portes moltes hores és com si et cremessin com si et bullissin els peus a mi m'ha passat algunes vegades de dir que em cremen molt els peus
i no ho podreu suportar fins que hi ha algú que em fa més mal. Llavors ja se'n passa més i l'altre passa al primer ple. Jo feia Aikido, Juan, això t'interessarà a tu. Jo feia Aikido durant un temps i l'Aikido és un art marcial japonès, no sé si sabíeu. I tenia el meu profe, era un home, no? I jo deia... Podria ser una dona, no? Però era un home en aquest cas. No té més...
I llavors jo en una classe d'exercici em feia molt mal un dit o les mans, no sé què. I em va dir, amb allò que fan els professors així com d'arts marcials, no? Sí. No mires la papallona que se convertirà en capullo. No, al revés, no? No, és broma. Em va dir, no, diu, però pensa que les mans només són un 3% del teu cos. Tens un 97% encara que pots utilitzar i pots sobreviure.
I jo em vaig quedar com, hòstia, pues t'es raó. I llavors em vaig trencar l'altre 90% per marxar a classe sense cap problema. Això què ve? Això ve a que si et fa mal els dits, per exemple, és molt petit. Comparat amb tot el teu cos, és molt petit això que et pot suportar el dolor. I si et fa mal el nas, també.
Uns altres mals que et poden passar... T'ha agradat el consell o no? Molt, molt. Me l'he apuntat, eh? Regala-la qui vulguis. Sí, exacte. Una altra de les coses que et pot passar és a nivell de son. Tu estàs rodant de nit i aquesta és una part que a mi... Bueno, vull dir, tinc una lluita amb això perquè puc estar...
Mira, veus? Si puc estar, per exemple, jo què sé, si són les 5 de la matinada, doncs 3 hores fins que es fan de dia. Vale, perfecte, són 3 hores, però que saps que al cap de 2 hores ja començarà a despuntar el sol, no? Però començar a rodar de nit, allò que se't fa de nit i dic, bueno, ara tinc 8 hores... Que és nit total, no? És nit total i això, doncs... Per a quina hora comenceu el balòdrum d'Horta?
En aquesta, la de Barcelona-Perpinyà, començarem a les 6 del matí. 6 del matí, eh? Sí, de totes maneres, doncs bueno, estarem... Si no descansem amb tots aquests... Algo siga, pararem i descansarem unes hores, no? I sobretot de nit. El que pretenc jo, o el que intentarem fer, fer 400 quilòmetres d'una tirada...
Llavors, els 400, que seran, esperem, més o menys les 12 a la 1 de la matinada, llavors dormir un parell d'hores, o descansar un parell d'hores, i tornar a reiniciar. Molt bé. Doncs, David, queda dit, eh? Tot això. La setmana que ve fem programa, també, que és dijous. Si vols venir a vine, si no cap problema. Molt bé. I res, gràcies per tot, David. A vosaltres. Com sempre, i que vagi bé, i que tinguis bona setmana. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bé, adéu. Merci, adéu.
Bona nit.
Bona nit.
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling.
But she didn't understand She just smiled and held my hand
Bona nit.
6 i 42 de la tarda, mentre escoltem aquest tema de Pulp Common People. Continuem a la penya del Morro, a Ràdio Esverda en directe, i ja fa 42 minuts, 43 ara, justos, que ha començat la manifestació en contra de les reformes laborals i les retallades del govern a l'Avinguda Diagonal, a l'Empereig de Gràcia, de Barcelona.
Juan, tot bé? Sí, molt bé. Qualsevol cosa, d'aquí una estona comentem els trending topics del Twitter, que van molt relacionats amb tot això, però tot seguit connectem amb el centre de la ciutat comptal, perquè ja hi tenim desplaçat el nostre company Pau Marcos. Pau, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, quin és l'ambient que està vivint ara mateix a la plaça Catalunya, en Pareig de Gràcia, que és on estàs tu?
Doncs mira, ara mateix fa uns moments hi ha hagut uns petards aquí que han explotat. S'ha posat una mica nerviosa, però sembla que s'ha calmat la cosa, segueixen els crits aquí contra la retallada i contra la reforma laboral. Hi ha molta presència policial?
De moment no n'he vist gaire, de policia. Però, clar, jo acabo d'entrar pràcticament al passeig de Gràcia perquè hem vingut per davant d'universitats, per Urgell, i no n'hi havia gaire. És possible que més avall a la plaça Catalunya sí que hi hagi més perquè està força més ple. I com ho has vist tot plegat?
Home, de moment sembla que es va ajuntar la gent, ve la gent des dels diferents barris, des de diferents punts, com passàvem el 15M, que hi havia les assemblees de barri i acudien a les manifestacions, aquí al centre de Barcelona, i aquí ja s'ha ajuntat tothom. La manifestació de moment no es mou, està quieta, jo estic per sobre de la plaça Catalunya, a Passeig de Gràcia,
i ara intentarem entrar més avall a veure què ens trobem. De fet, no sé si pots fer una ullada al teu voltant, però m'imagino que l'aglomeració de gent és espectacular, no?
Sí, sí, ni més ni menys, el metro ens ha costat venir, ens ha costat arribar fins aquí, gairebé hem hagut de barallar per pujar al metro, i això l'he pujat a canvi de LED, o sigui, que imagina't si a canvi de LED ja anava ple, quan hem passat per Sants i tota la resta de les estacions de la línia blava, la gent no podia pujar, la gent empenyent, no sé si haurà pogut arribar tothom qui volia arribar, però molta gent, ja et dic jo que hi ha, eh. Tindrà alguna crònica preparada, no?, sobretot això, o no?
Doncs sí, si vols, explico una mica de què va aquesta manifestació. Home, doncs sí, més o menys ho sabem, però no està de més. Fem un repàs, mira, aquesta manifestació ha començat a la ciutat en contra de la reforma laboral.
presentada pel govern de Rajoy. La protesta està ara mateix, aquesta protesta és el punt culminant d'una jornada que va començar a les 12 d'ahir, bueno, a les 12 d'aquesta nit ha començat, convocada pels principals sindicats, Comissions Obreres i UGT, per avui 29 de març. Els sindicats diuen que el seguiment estatal és d'un 77%, com deien aquest matí, no sé si han canviat les dades, perquè fa estona que no ho consulto.
i des del govern es diu que la protesta té menys seguiment que la que vam viure el 2010 quan governava Zapatero. I es basa en aquestes afirmacions en el consum elèctric, que ha caigut només un 15% quan aquelles dates del 2010 acabaran a prop d'un 17%.
A Catalunya les xifres són superiors a aquest 77, arriba al 82% de seguiment, les protestes i les aturades. El sector on més treballadors han decidit no treballar és a la indústria, amb un 95% de gent parada. El transport, on el 100% dels treballadors han decidit no treballar, amb excepció dels serveis mínims.
mentre que el sector serveis ha estat on menys ha notat el que menys s'ha tombat la protesta. Ensenyament i administració donen una xifra del 75% de seguiment, però és segons els treballadors, o sigui que no podem estar del que et segurs. Ei, Pau, tu que estàs aquí al mig de la manifestació, quins són els lemes que has escoltat més que crida la gent? Home, doncs...
Ara no està molt bé dir-ho, seré una mica políticament incorrecte, com diu el nostre amic Rossell, però más cabron retallot als collons, es repeteix molt. La de no hay pan para tanto chorizo, també se sent força.
Reparto de la riquesa, etcètera, etcètera. Depèn de la pancarta que miris, depèn d'on caiguis, si hi ha professors, si hi ha gent de la sanitat, depèn, escoltes unes coses o unes altres. Perquè m'imagino que els sindicats deuen anar endavant. Has vist moltes gorres d'UGT o comissions obreres?
De UGT no. Mira, ara mateix tinc davant un senyor amb una banderoga de la CGT, però hem vist gent de la UGT a Passeig de Gràcia, però suposem que els més afiliats deuen estar a primera fila, pràcticament. Pau, pots apropar, per exemple, a aquest home o a algun dels manifestants perquè ens expliqui per què es manifesta?
Podem provar de parlar amb una dona, a veure si li ve de gust explicar-nos-ho. Si porta la samarreta contra la ratellada del senyor Ben, li pregunto un moment. Sí, i tant. Perdona, explica en directe per un programa de ràdio. Explicaria-ho en un moment. Perdona. Explica en directe a la ràdio. Sí, el Pau que està fent la feina, eh? Aquí una mica, Juan, tu ho veus, eh? La gent no vol parlar. No vol parlar la gent, eh? Ja, ja, ja.
Però els hi dona una mica de detall, això d'entrar directament a la ràdio i tan precipitant. Sí, potser es pensen que és Catalunya Ràdio, saps? Si dius que és ràdio d'esvern, potser és super indiferent. Sí, en diran que menys. Sí, potser no la coneixen. Clar, és veritat. En fi, per tant, molta gent... No sé si havies anat a alguna altra manifestació, tu, Pau? Home, jo a l'última d'estudiants, de fa un parell o tres de setmana, vaig venir. Per tant, la gent no hi havia. Ah, va bé.
Tanta gent no hi havia, segur. No, tanta gent no. Tanta gent, l'última que recordo és la per Catalunya, del juliol del 2010, crec que va ser. Sí, correcte.
i la de contra la guerra, que vaig venir quan era molt petit, i recordo un metro igual de ple que avui. Vaig patir el mateix al metro. Bé, i amb aquestes tres concentracions de persones que es manifesten, has notat diferència les unes amb les altres, o de gent notes més o menys igual avui que les altres dues?
Home, a la de Catalunya ja recordo que estava igual una mica més organitzada perquè hi havia una ruta establerta. Avui jo he estat buscant quin era l'itinerari de la manifestació per internet. No l'he trobat del tot, ho he hagut de preguntar un cop estava aquí per veure si havíem d'anar cap avall, cap a plaça Catalunya o cap a diagonal. Al final se suposa que va cap avall, però això no es mou gaire, la gent va cap on pot.
Jo recordo que a la manifestació per Catalunya anàvem tots cap avall, tots cap a Plasta Catalunya, des de Diagonal. Està clar. Ders Pau, no us hi vols afegir alguna cosa més en aquesta crònica que ens estàs fent en directe des del centre de Barcelona? Home, dir que els sindicats han dit que és un èxit i que sonen al govern fins al dia 1 de maig per negociar aquesta reforma laboral.
que si el govern diu que aquesta reforma no es canviarà, o sigui que tot ser que no sigui l'última vaga general que vivim aquest any, eh? Molt bé, doncs Pau, moltíssimes gràcies per aquesta fantàstica informació. En directe, en directe primícia, al costat del Corte Inglés surt fum, no sé si estan travant contenidors o què, però estem veient fum aquí, això són els que no volien que vinguessin a aquesta malaltia passió, precisament.
Ja, m'imagino que sempre hi ha grups de violents i de radicals que aprofiten la benentesa. Són els que serveixen com a excusa a alguns mitjans per treure l'importance d'aquesta manifestació. I què és el que estàs veient? A quina porta del Corte Inglés de Passa Catalunya està situat? On surt aquest fum ara mateix?
Ara mateix estem situats a Passeig de Gràcia, és que no sé quin és el carrer exactament que surt del Corte Inglés amb Passeig de Gràcia, però surt per darrere, al costat del Corte Inglés, justament surt una fumarada negra, o sigui que possiblement sigui un contenidor o alguna cosa així, o sigui que la mà en plàstic. I la gent actua amb normalitat o ha hagut aquest fum? No, hi ha gent que jo crec que n'hi serà adonat,
I hi ha alguns que fan fotos, però no hi ha ni corradisses, ni problemes, ni crits. Pot ser que si ens apropessim una mica més la gent estigui en contra d'aquests violents que no haurien d'haver vingut. I a banda d'aquest incident, alguna cosa més destacable? No, jo crec que no. Esperem que tot segueixi així, amb tranquil·litat.
i que acabi tot bé i que em traiem alguna cosa bona d'aquesta manifestació i d'aquesta vaga general, no? Molt bé, i tant. Pau, moltes gràcies, que vagi bé i res, ens tornem a retrobar el dimarts al programa i merci per aquesta crònica en directe des del centre de Barcelona cobrint la mani de la vaga d'avui. Merci, Pau, que vagi bé. Bona tarda. Moltes gràcies, bona tarda. Adeu.
En fi, com veiem, en directe al centre de Barcelona, 8 minuts, ja acabem la penya del morro d'avui. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bé, Juan, últims minuts del programa, els dediquem a repassar una mica el trending topic, els temes més comentats que precisament tenen relació, com el podia ser d'altra forma, amb aquesta vaga general d'avui, ui, un cop el micròfon, d'avui 29 de març, per exemple, un trending topic fracàs o sindical?
és el primer atendent del dia, diu el hashtag de fracaso sindical, ha pres la davantera en huelga i ja és un éxito. Alguns comentaris, per exemple, llamar a los piquetes informativos és como llamar al canibalismo gastronomía o a gran hermano experimento sociológico.
Bueno, com que tot això és molt polític, clar, depèn de quin partit votis, no? Ja ho veurem això demà, també, però és un èxit o un fracàs. Per exemple, un altre diu... Un altre diu...
I, pel contrari, a l'altra banda de la balança tenim el hashtag Ja és un èxit, on també es continua debatent sobre l'èxit o el fracàs d'aquesta vaga general d'avui. Per exemple, diu, el corte inglés cerrado en Oviedo, diu, no estaré soñando amb el hashtag Ja és un èxit o, según los últimos sondeos de comisiones obreras, el seguimiento de la huelga es del 104%. Ja és un èxit. Una mica d'ironia, no?
I ja per acabar amb aquest tema, esto de la huelga es como contar manifestantes y mañana dependerá del periódico que elijas para saber si fracaso sindical o ya es un éxito. Mira, totalment d'acord amb aquest últim tuit. En fi, ja a punt d'acabar. Hi ha més tuit encara, però que no tenen... Oh, curiós. Res a veure amb la vaga. Per exemple, Apolo 11. Avui és trending topic, també.
I per què Apolo 11? Doncs perquè Jeff Bezos ha trobat els motors perduts de l'emissió Apolo 11. Els cinc enormes motors van ser trobats a 4.300 metres de profunditat sota la superfície del mar. Alguns tuits, per exemple, diu Encuentran los motores de l'Apolo 11, Alonso y Ferrari, al loro, eh? És un tuit.
És que la gent, de la veritat, el Twitter, treu la punta de tot. I un altre que diu, no creo que funcionen i planean sacar-los de l'oceano. Bueno, jo trobo que els traguin. En fi, també avui és trending topic, per exemple, Cibeles, que diu, vaga general a Espanya contra reforma laboral, ara des de la plaça Cibeles. Bueno, comentaris sobre les manifestacions que s'han fet
al centre de Madrid, i després Willy Toledo, que sempre que hi ha manifestacions també surt a la palestra, i a primera línia diu que l'actor va ser denunciat ahir per participar en un piquet violent a Madrid. Diu que Willy Toledo agiganta su grado d'estupidez destrozando un bar en el centro de Madrid. I després un altre di Willy Toledo, ya es trending topic por su detención, amigos, ya podéis soltarle, ya tiene lo que quería comentar.
su protagonismo. Són alguns dels tuits relacionats amb el que es parla avui a tot arreu aquí. En fi, doncs ho deixem aquí per avui. Juan, moltíssimes gràcies. Un dia més per l'ha vingut al programa. Que vagi bé i ens tornem a escoltar i a l'hora dimarts. Igualment.
I tot seguit us deixem amb l'informatiu vespre, amb la Carme Verdó i el capdavant, i les notícies de Sant Just. Avui, per cert, a dos quarts de vuit, ple a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tornem demà a partir de cinc. Adeu-siau, bona tarda.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
A los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantabais sus temas. Primeras filas vuestra obsesión. Decíais que John Boy era amor real. Algo ambivo y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Sin embargo, a quien tenía cerca no podía transmitir. Mirada universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal.
Es imposible o no, misterio, que tuvieras un don Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 29 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Normalitat de Sant Justa el dia de la vaga general. Des de les 5 de la tarda i fins les 9 del vespre, el transport públic torna a funcionar amb serveis mínims. Passen un de cada tres autobusos, metros, trens i tramvies. Les escoles han obert amb normalitat i al cap la incidència ha estat mínima. L'institut és un més seguiment llegut i la plantilla de l'Ajuntament l'ha secundat un 100%.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir amb titulars d'altres informacions destacades de la jornada. Avui ple municipal començarà a mitja hora més tard perquè tothom qui vulgui pugui anar a la manifestació de Barcelona amb motiu de vaga general. Entre altres qüestions s'aprovarà el Pla Municipal de Joventut de Sant Jus 2012-2015 i començarà d'aquí a mitja hora, dos quarts de vuit.
Un treball dels alumnes de l'Institut de Sant Just finalista del concurs Reimagina, organitzat per l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació. El guió finalista es diu bambes dides i vol trencar amb estereotips sexistes els anuncis publicitaris. El casal de joves organitza la setmana que ve un casal de primavera. L'equipament amplia el seu horari, dilluns i dimecres al matí, que normalment tanca, estarà obert i ofereix activitats diverses adreçades als joves que tenen vacances de Setmana Santa.
Bona tarda, vaga sense incidents a Sant Just. Al centre d'atenció primària, només 3 treballadors de la plantilla han secundat la protesta, però hi ha hagut menys volum de visites del que és habitual. Les escoles han obert durant tot el dia, la majoria del professorat no ha fet vaga, però en alguns casos hi ha hagut menys nens i nenes a les aules. I a l'Ajuntament de Sant Just, pràcticament la totalitat dels empleats han secundat la vaga i hi ha serveis mínims. Pel que fa al transport, des de les 5 i fins les 9 tornen a circular els transports públics en serveis mínims. Per tant, només circula
Un terç del que és habitual, un de cada tres autobusos, tramvies, trens i metros. Això sí, van força més plens. A partir de les 9 ja no passaran més fins demà. Pel que fa a la incidència al municipi, totes les escoles han obert sense cap problema. A Montserrat no ha fet vaga cap docent, a Canigó 3 i a Montseny 5. Tot i això, hi havia menys infants a les aules, sobretot en aquesta última on més del 40% dels nens i nenes no han anat a classe. L'institut ha estat el centre on la incidència de la vaga s'ha notat més.
Un 25% dels professors han secundat l'aturada i el 100% de l'alumnat de quart d'ESO primer i segon de batxillerat. En cursos inferiors també hi ha hagut alumnes que han fet vaga. A primer d'ESO la meitat, a segon un 90% i a tercer un 75%. Sant Just Notícies. Al centre d'atenció primària de Sant Just hi ha una incidència mínima, només fan vaga dos treballadors del personal d'infermeria i una altra d'administració. Això sí, els usuaris que s'han