els efectes nocius sobre la salut com es fa amb el tabac. Provisió del temps, Servei Català de Meteorologia. Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda. Ara mateix el cel es presenta força ennubolat en conjunt amb alguna clariana puntual a punts de Ponent i del Ter Sud de Catalunya. A més, hi ha ruixats dispersos que afecten sobretot al Quadrat Nortès i a punts del Pirineu i Prepirineu i a hores d'ara s'apropen ruixats una miqueta més extensos i més intensos a la franja de Ponent que esperem que al llarg de les properes hores afectin a l'oest del territori, especialment
al quadrant nord-occidental. Les temperatures avui han baixat força i, en general, oscil·len entre els 16 i els 22 graus que ara mateix hi ha a la localitat de Castellitans. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. En hockey, Patins, l'Igualada i el Vic juguen a partir de les 9 d'aquesta nit, un partit pendent de la jornada 27 de l'Hockey Lliga. El duel al pavelló de les Comes
Arriba després que aquest cap de setmana els igualadins quedessin eliminats de la Champions i el conjunt Bigata perdés la final de la Copa de les Cers. Marc Povedano, davanter de l'Igualada, assegura que l'objectiu és assegurar la plaça europea. El nostre objectiu que no el tenim assolit encara, el nou objectiu que estem ficant després de la permanència assolida, va ser entrar a la Copa de les Cers. I això anem, hem de guanyar Vic...
plan és noia per anar bé i arrascar. Evidentment volem arribar només a un possible i volem arrascar punts on sigui. D'altra banda, el Barça, Leo Messi, es perdrà el que queda de temporada. L'argentí té una elongació, el bíceps fa moral de la cama dreta i estarà entre dues i tres setmanes de baixa.
També el Club Blaugrana ha anunciat l'ampliació de contracte del jugador del filial Sergi Gómez fins al 30 juny del 2015. I en futbol sala, el Barcelona esporta renovat Saat a 6 per a la pròxima temporada amb una altra d'opcional. Notícies en xarxa
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Bomenach, 10 hores fins la seta al vespre. Això és, la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa.
Saludem a l'equip habitual del programa al capdavant de l'actualitat Sant Justenca, que repassarem d'aquí uns moments la Carme Verdolli. Torra, Carme. Bona tarda. Bona tarda. Fa una calor que té torres. Perdó, perdó. És que s'ha vingut ara. Justament no fa calor. Ha sigut un link de concepte així curiós. Avui al programa parlarem amb la Núria Oriol de les relacions psicosomàtiques d'algunes malalties, de com ens poden afectar
i com nosaltres a vegades també som els primers a provocar-les sense saber-ho o sense voler-ho. D'aquí una estona, a més a més també tindrem la televisió amb el David Avila i a la segona hora del programa avui entrevistarem el Sant Justen Alan Fàbregas, que va ser el realitzador del documental Hola Europa, que es va emetre la setmana passada a TV3 i que a més a més també ara està liat amb una cosa totalment diferent, que és la tercera temporada de l'Escaimario a Madrid. O sigui que parlarem de tot plegat avui al programa amb ell.
i, com sempre, cada dimarts, els bunis de l'Institut de Sant Just, el Dani i el Joan, i el casal de joves. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
I si us voleu posar en contacte amb nosaltres, teniu el Twitter i el Facebook del programa amb la Cristina Vargas també al capdavant. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Repassem què ha sigut tema avui a Twitter. El més comentat, per exemple, FAO. Sí, perquè ha fet un informe, és l'Organització de Nacions Unides, ja ho sabeu.
per l'alimentació i l'agricultura, on sosté que menjar insectes pot ser una possible solució contra la fam al món. I és que moltes espècies contenen un gran nombre de proteïnes i la seva producció és molt econòmica. El problema és que calculen que el 2030 hi haurà més de 9 milions de persones per alimentar el món, a més dels milers de milions d'animals, i expandir la superfície dedicada a l'agricultura no és una solució...
Sostenible. Què és el que comenta la gent a Twitter, Cristina, sobre aquest tema? Doncs sorpresa per part d'alguns dels tuitaires que han aprofitat per fer acudits, com és el cas del Largo Javariega, que diu...
¿Y cómo lo vas a preparar? No sé, igual lo congelo. Un altre és el de la sala d'estudios que diu que les mosques ja no solo distraen los estudios. Después de la recomendación de la FAO, las podemos cazar también para picar algo entre horas. I acabem amb el comentari de, bueno, en aquest cas la negació rotunda que fa davant d'aquesta possibilitat de menjar insectes, que fa el Juanete que diu, ni cuando vea el mayor responsable de la FAO comer insectos, los comeré yo.
Em sembla que tota aquesta gent que té Twitter no té els problemes que tenen els que han de menjar els insectes al tercer món per sobreviure. Em sembla interessant com l'espècie humana arriba per adaptar-se al que l'envolta. Si no hi ha menjar, què fer per sobreviure?
En fi, més històries de Twitter avui. Per exemple, Angelina Jolie, l'actriu nord-americana, s'ha fet una doble mastectomia preventiva contra el càncer de mama, és a dir, que s'ha tret els seus dos pits i s'ha tornat a posar uns altres, degut als altres riscos que tenia de contraure aquest càncer. Un 87% de possibilitats
pel pit i un 50% pel dobaris. I és portadora d'un gen hereditari. Em sembla que, a més a més, la seva mare va morir d'això. En aquest cas, efectivament, la seva mare va lluitar contra el càncer de mama durant quasi una dècada, però finalment no el va poder vèncer. Així ho ha fet saber en un article publicat avui al New York Times.
Comentaris com el del Max Pradera ens diu, solo la prueba genética que pagó Angelina Jolie cuesta más de 3.000 dólares. A la mateixa línia destaca el comentari de l'Alejandra Valle que diu, esta mastectomía preventiva que Angelina Jolie decidió realizarse debería estar cubierta. I acabem amb el comentari del Pepo Jiménez que diu, Angelina Jolie dando más importancia a la ciencia y el progreso que a las tetas. Aprende Telecinco.
5 i 10 de la tarda, passem a l'actualitat Sant Justenca, comencem parlant d'una activitat, concretament un taller, avui, que ensenyarà als pares i mares a treballar l'autoestima dels infants. L'Escola Montseny acollirà aquest vespre una sessió titulada Jo no soc tan guai com... punts suspensius.
Jo he vist això dels punts suspensius i he pensat que, clar, cadascú aquí ha de posar el nom que li doni la gana a sobre, no? I llavors jo, però jo no sé tan guai, com per exemple Carme Verdoy, eh? Seria el meu títol. Per aprofundir en el concepte de l'autoestima i de les emocions, la conduirà el mestre d'educació primària i pedagog Jordi Soler. És un rellí que vertent explicar als pares i mares què és l'autoestima i com influeix els nens i nenes, a més de treballar
la intel·ligència emocional en els infants. Jordi Soler, que és qui impartirà aquest taller, assegura que l'autoestima depèn de molts factors i que el més important és la valoració que fa el nen de si mateix. El de l'essència diu que entren més factors en joc i això fa que sigui més complicat treballar l'autoestima en els adolescents que en els nens i nenes. El pedagog considera també que no s'han de reprimir les emocions negatives, com ara el plor,
I la sessió d'aquest vespre consistirà en una breu explicació teòrica i també es faran exemples pràctics amb els pares i mares. És un taller que es farà a les 9 a l'Escola Montseny, l'organitzarà l'AMPA del centre i també es complementarà
amb un taller que es farà a principis de juny a l'Escola del Sol Municipal Marrec sobre treballar la gestió de les emocions de pares a fills. És molt important tenir l'autoestima alta en els dies que corren i en els temps que enrodegen. O sigui que molt bona iniciativa a aquest taller. Recordem l'hora i el lloc. A les 9 a l'Escola Montseny.
I destinat a alumnes, sobretot, no? Pares i els nens, o tothom. No, és pels pares, eh, principalment. Pels pares i mares perquè puguin orientar després els seus fills. És tard, no, per alumnes? Quina hora és? Les 9. És tard, per alumnes? Home, per gent que té de 4 a 12 anys... Sí, és tard, és tard, no? No pot anar actiu, hauria d'estar dormint, ja. O sopant, no? No, pregunto, no ho sabia. Què passa? Ah, ja ho sé. Això només vol dir una cosa, la música de Dràcula...
que aquesta tarda torna al banc de sang i teixits del Casal de Joves. Podreu donar sang si sou majors d'edat i passeu més de 50 quilos. És una de les quatre campanyes anuals que es fan al nostre municipi i seran, des d'ara ja, des de fa uns minuts, fins a les 9 del vespre. Per cert, que cada vegada, l'últim trimestre, em sembla que vam fer rècord, hi ha més gent. Com que nosaltres trucarem al Casal de Joves com cada dimarts, d'aquí una estona, preguntarem com està anant aquesta donació de sang.
Sí, perquè els hospitals recordem que necessiten sang constantment i per això les reserves del banc de sang i teixits han d'estar cobertes i recordem també que amb una donació de sang es pot ajudar a tres malalts diferents. Per tant, a partir d'avui, a partir de les 5, des d'ara i fins a les 9, avui aquí a Sant Just es pot col·laborar en aquestes donacions de sang, tot i que cal tenir en compte també que entre donació i donació han de passar com a mínim tres mesos, però ja és això perquè, de fet, si n'heu donat només a Sant Just, clar, si ho heu fet en un altre lloc, no, però si ho feu...
periòdicament aquí a Sant Just, com que vénen cada tres mesos, ja hi ha aquest termini concret. Molt bé, doncs ja ho sabeu, fins a les 9 del vespre al Casal de Joves. Esteu segurs si podeu donar sang o no? Aneu-hi, igualment, allà us informaran i us atendran molt bé. A més, us donen un suc, no sé si una poma o una fruita al final de tot. Fins a les 9 del vespre al Casal de Joves de Sant Just. Canviem de tema, parlem ara de la Biblioteca Joan Margarit...
Perquè, atenció, ha tornat a ajornar les activitats infantils previstes pel desè aniversari. Sí, què està passant a la biblioteca Joan Margarit? Fa dues setmanes van celebrar el seu desè aniversari amb un acte, amb un recital poètic i amb música en directe amb el poeta Joan Margarit, que a més a més també dona nom a la biblioteca del nostre municipi, però...
Carme va ploure i van ajornar les activitats que tenien a fora a l'aire lliure. Van dir, bueno, fem-ho el dimecres 15 de maig, que segur, segur que no passa res. Però què ha passat? Doncs que les provisions indiquen que demà caurà una, no només demà, sinó que dijous també i divendres. Però sobretot demà, eh? Però sobretot demà. Per tant, què passa amb la biblioteca...
I el desè aniversari... Si no m'equivoco, l'últim dia que va plorar Sant Just era el 27 d'abril, que és el dia en què es va fer aquesta festa. Doncs, en tot cas, demà hi havia d'haver aquest recital de titelles, també inflables, xocolatada, i tot això es torna a ajornar perquè per demà està previst que plogui.
De moment, però, el que sí que no hi ha és data concreta. Ah, o sigui que jo havia escoltat que si demà no es fa, es suspèn directament i ja no es torna a fer més. Em sembla que no, eh? Que s'intentarà fer un altre dia del maig a juny, però no hi ha data concreta. El misteri de la celebració de la desena d'aniversari de la Biblioteca Joan Marguerit. Properament, en aquesta emissora.
Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabem que teniu més informació. A partir de les 7, els en dius notícies d'edició vespre i ara mateix a radiodesvern.com. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Adéu, bona tarda.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org 5 i 18 de la tarda, ja la trobem a faltar Núria Oriol i la secció de coaching de l'actualitat.
Hola, Núria, bona tarda. Bona tarda. Sí, bona tarda. A trobar-me a faltar, perquè un ocellet ens ha dit que ha estat una mica malaltona, però que ja estàs millor, no? Sí.
Per fort i així. Sí, molt bé, molt bé. Bé, cada setmana amb la Núria parlem de diferents qüestions de l'actualitat, però avui parlarem una mica més de coaching i sobretot d'un tema que és una mica delicat, però que, Núria, és el tema de la relació psicosomàtica d'algunes malalties, no? Sense voler culpabilitzar a ningú, però a vegades, quan caiem malalts, justament, no sé si això vol dir que el cos...
ens parla, realment ens envia missatges i ens diu coses, no? Doncs sí.
Una mica va per aquí. És a dir, que hi ha un moment que el cos ens parla, a nivell simbòlic i no tan simbòlic. La malaltia és una manera molt pràctica que té de parlar-nos. Però he insistit molt, quan t'ho he proposat, que no pretenc culpabilitzar ningú, perquè hi ha persones que diuen això...
Això vol dir, llavors, que jo m'he creat aquesta malaltia i... Clar, a veure, la pregunta és, quan ens posem malalts, sí, quan ens posem malalts, tu creus que és culpa nostra, en part, o no? No. No. Jo no. No, pregunto, perquè, home, això passa, no? Per exemple, quan estàs en una època molt d'estrès, no? Molt complicada, molta feina, o a nivell emocional, no? Això dius, això petarà per algun cop o altre. Ens ha passat a tots, alguna vegada a la vida. I això, aquestes coses passen.
Exacte. I saps per què no en són culpables? Perquè és que la immensa majoria de vegades han estat una sèrie de pensaments, d'emocions que hem anat sentint durant molt de temps, però de manera inconscient. És a dir, no la part lògica nostra que va pensant, que construeix, decideixo, jo faig, jo vull... No, no, no.
és la part inconscient que representa el 80% o més del 80% de la nostra energia vital, la interna, la que està treballant moltíssims elements informatius. I aleshores, degut a això, ens envia missatges, els envia de moltes maneres. Un altre dia vam parlar dels somnis. Un altre dia vam parlar que en les històries més antigues de la visceral també hi havia simbologia...
que ens parlaven i ens alertaven de determinats comportaments o aptituds de la vida o de determinades persones, no? Doncs el cos mireu de parlar-nos en moltíssimes maneres i finalment, doncs si veu que no l'hem arribat a comprendre, es manifesta una malaltia que és
com un gran cri, no? És quan ja gairebé s'ho està intentant comunicar cridant. Escolta, que en tu està persistint molt aquesta emoció o aquest pensament. De fet, per exemple... Més de la part més inconsciente i profunda nostra, per això dic que no és culpa nostra. Perquè hi ha gent que llavors diu, ah, ostres, doncs sí, he quedat atrapat amb aquests pensaments, emocions, per tant, jo m'he provocat
tenir qualsevol cosa, des del refredat fins al colesterol alt, i és. La resposta és no, perquè ha anat per un camí molt subtil, un camí que és llarg, que és lent, i que si no sabem com treballar-lo i conèixer-lo, difícilment hem entès que ens estava avisant que potser el nostre estil de vida no era l'adequat, o que teníem uns pensaments d'un gran desànim o d'un gran abatiment. Per exemple, un papí, em sento batut,
però no ser conscient de fins a quin punt tot això li està afectant profundament, per exemple, el sistema immunitari. Mhm, mhm, clar. Sí? Sí, sí, sí. No, no, t'anem seguint, t'anem seguint, Núria. Ah, val, val, molt bé. És que com que estic acostumada que sempre interactues amb mi... No, home, no, perquè avui t'estic escoltant atentament. De fet, jo tinc algunes preguntes, eh, tipus, per exemple... D'acord. Doncs, mira, no, no, és per això, no?
i veure que sí, que hi ha relacions. Perquè, diguem-ne, en la nostra formació no acostumen a dir-nos com hem de tractar diverses emocions. Des de l'emoció vinculada a la tristesa, les emocions vinculades a l'enfado, a l'aire, les emocions vinculades a la incertesa, als dubtes. No ens ho acaben d'ensenyar.
És a dir, què hem de fer? Posar-nos a plorar o no? Engegar algú a vida perquè ja no hi podem més o empassar-nos les coses fins que ens faci mal l'estómac de debò perquè no hem dit el que havíem de dir en el moment oportun. Per exemple, el fet de no... No ens han ensenyat com treballar tots els temes i no és estrany llavors que...
ens agafin per sorpresa determinades coses, com la malaltia, no? A banda que les malalties, a més a més que donen avisos sobre la nostra manera de veure la vida, la nostra manera de sentir-nos davant la vida en un moment determinat, davant d'alguna altra persona, la malaltia és un camí de creixement. És a dir, que també es fa conèixer més a tu mateix,
a conèixer més els altres, et pot portar a reconduir hàbits de vida de gent que viu com més lletats. Potser vaig massa estressada o massa accelerada i em convé introduir l'exercici a la meva vida, o més moments de calma, o canviar l'estil de l'alimentació. Home, un exemple d'aquest, Núria... Molt significat que ens poden ajudar, tot i que, quan ja parlem de malalties importants o greus,
Ens espanta, no? La primera reacció és, ostres, com m'ha pogut passar a mi? Núria, ens escoltes?
Sí, jo em sento molt lluny. Ah, és que ja m'ho ha semblat, ja m'ho ha semblat que avui tenim problemes amb la comunicació, de totes formes, això no impedirà que parlem del tema que estem fent. No, jo volia dir-te que un de, potser, de les malalties o moments així d'enfermetat, on més clar és això, per exemple, són amb els atacs de cor, no? Que després els metges sempre et diuen que t'has de canviar una mica la teva mentalitat, t'has de relaxar i has de canviar una mica la teva manera de viure, no?
Sí, és una de les més clares, que acostuma a acompanyar una personalitat, a veure, és que poden passar per molts factors, però un d'ells, una personalitat molt perfeccionista, llavors s'accelera molt perquè vol abarcar-ho tot i aconseguir-ho fer tot,
amb un nivell molt alt de qualitat i de perfecció, i té un atac de cor que t'atura perquè et diu que estàs desconectat realment de moltíssimes dimensions de la vida, que només t'has enfocat a una sola, generalment la feina. Però també l'atac de cor pot venir, per exemple, al cap d'un temps, d'haver perdut una persona que estimes.
Clar, llavors, a veure, a vegades es planteja la pregunta, llavors què? Si no tinc un atac de cor és que no l'estimava prou. No, no vull dir això, vull dir, algunes persones davant la pèrdua d'algú que estimen moltíssim sí que manifestaran l'atac de cor. I d'altres no, perquè precisament tenen altres mecanismes per fer front a aquesta realitat.
Per exemple, algunes frases que jo he sentit al llarg de la meva vida. Quan et dones un cop, ja sigui amb el dit, contra una paret o un tipus de cop, és igual, vol dir que el teu cap està pensant en una altra cosa i no està aquí i ara. Això ho has escoltat alguna vegada tu, Núria?
Sí, això és sovint que passi perquè és veritat, perquè estem distrets. En aquell moment, clar, no som tan precisos en el nostre moviment. Si fóssim conscients que estem sortint per una porta, que anem a passar de pressa pel costat del cantor de taula... No parlo en aquell moment en concret, sinó en general, en la nostra vida estem com una mica dispersos. Això... Sí, una mica anem accelerats i a més a més...
Jo diria que si no es donen a notícies en general en positiu que la sortida del túnel es troba a prop, va creixent el grau d'ansietat general de la població. O sigui, una persona ha de o bé cercar bones notícies alternatives o bé també cercar...
persones, elements de referència a la seva vida en clau molt positiva, que l'omplin molt, des de molt bons amics, activitats que li agradin, activitats que elevin l'ànima, no?, que es diu, per poder sentir que disminueix, perquè el que sí que s'està constatant en aquests moments de crisi més llarga és que per un cantó es reforcen jaços solidaris i per uns altres s'està incrementant l'aïllament dels altres. Una mica...
Anar més a la nostra, perquè, mira, si jo puc en sortir una mica com sigui, doncs tira, tira i no em vinguis ara amb els teus problemes, perquè el que haig d'aconseguir és en sortir-me'n jo. Perquè com que això no se sap quan durarà, i aquesta desconexió, la perta de connexió dels altres,
Això també ens provoca algun altre tipus de malaltia més vinculat a la soledat, més vinculat a la tristesa, més vinculat al fet que no compartim. Molt bé, Núria, no sé si vols afegir alguna cosa més, sobretot a aquest tema.
Doncs no, no, no. Vull dir, només era una idea, només era una idea per transmetre que rebem molts missatges perquè puguem superar la nostra vida, millorar-la, entendre de si predomina massa la tristesa, de si estem...
tenim prou respecte per nosaltres mateixos o per als altres, i la malaltia és un d'aquests camins. Molt bé, doncs, Núria, moltíssimes gràcies. Una setmana més ben retrobada i ben retornada al programa. Que vagi molt bé i ens tornem a escoltar dimarts que ve, si et sembla. Doncs em sembla molt bé. Records a tots. Que vagi bé. I que tingueu una molt bona setmana. Gràcies, Núria. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. Bona tarda.
Dos quarts de sis i d'aquí uns moments amb el David Avila. Parlem de televisió, entre altres coses, de com van anar les audiències d'ahir, com per exemple d'Òpera amb Taxans o La Sexta, que va estrenar un nou programa, un nou concurs amb Miki Nadal al capdavant. Quin va ser el resultat de Taxi? D'aquí uns moments en parlem a la Penya del Morro. Fins ara mateix.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org 5 i 33 de la tarda, parlem de televisió amb el David Avila.
Bona tarda, David. Bona tarda. Bona tarda, Cristina.
Mai m'havíem cantat el nom amb la cançó de Magnum. Sempre m'havíem cantat el nom amb una marca de cerveses, però... Ah, sí? Quina? Avila Amstel? Sí, sí, sí. És amb aquesta o no? No. Sí, sí, sí, sí. Tota la infantesa creixent amb aquesta broma. Oh, doncs escolta, si vols, te la podem cantar? És el David Avila que fa la secció de Televisió. David Avila és el nom de l'Amstel. Bueno, en fi...
No sé que patillero, eh? Això, si ens haguessin donat més temps, ho hauríem fet pitjor encara. David, va, parlem de televisió. Per cert, abans de tot plegat, és que jo segueixo, i els oients també, a Twitter. Bé, els oients o alguns, perquè anem retuitejant allò. Demà a la penya del morro ho farem, no sé què. I fa una estona he vist que has penjat una fotografia del teu cotxe totalment abunyagat i quasi bé destrossat. Què ha passat, David?
Mira, avui no puc enganyar, sóc a casa. Avui he anat a casa perquè havia de comprar un regal pel meu pare. El dia del pare va passar ja, que era Sant Josep. Però potser l'aniversari. No ho sabem, a veure, per què era el regal? No és l'aniversari, és l'aniversari del meu pare. Ah, d'acord, d'acord. L'he parcat just a la porta de casa. A Torelló, no? A Torelló. Sí.
Aturar allò. Hi ha trànsit, aturaria un trànsit, que bueno... Doncs mira, ja és la segona vegada que em passa. A mi no, però la meva germana també un cotxe es va estampar contra el seu cotxe. Però què va passar? Però t'has estampat, tu? No, no, no, un cotxe s'ha estampat contra el... El teu cotxe que estava aparcat ja? Sí, sí, sí, sap, jo estava mirant la Riera... Ja...
Per informar-vos vosaltres. Sí, sí. Bueno, total, que et cal... Si voleu, ara us passaré les fotos perquè les pengeu. No cal, no cal. Només saber que tu estàs bé, però bàsicament és que el cotxe... El teu cotxe... Home, però no estava dins, no? El cotxe de dit? No, no. El cotxe estava aparcat i llavors algú s'ha estampat contra... Clar, hi ha un trànsit que riu tot tu...
A les 5 de la matinada, que ja no era punta a la Diagonal de Barcelona. S'ha de dir que tots dos estem bé. La persona que... L'home que ha tingut l'accident... S'ha donat a la fuga o no? No, no, no. Ha anat a buscar la policia per buscar-me. Molt bé. Molt bé, molt bé. Un aplaudiment per l'home. Un aplaudiment per l'home. Sí, sí, sí. Estorallou bona gent, eh? Sou bona gent, eh?
Això passa aquí a Barcelona i no sé si... Avui comentava a casa que amb la crisi la gent ha augmentat la seva solidaritat i la seva bona. És l'únic cosa que ha augmentat, perquè la butxaca no hi... Vinga, va, David, comencem parlant de televisió i comencem sabent com va anar audiència, per exemple, ahir, d'òpera amb texans.
Bàsic, és un dels nostres poemes preferits a les nits dels dilluns. Sí, que m'agrada molt, per cert, la imitació d'Ivan... No, del... Sí, Ivan Lavanda, l'actor que ara ha fet pel Polònia, per fer el Ramon Genet, que no sé si el vas veure l'altre dia, però ho clava molt, eh? I a més, com que l'Ivan també és cantant, pot farcir de música i de cant els gags del...
de l'increïble, saps, allò que fa el Ramon Janer i amb aquella passió. Sí, sí, sí. Jo m'he de recuperar, que no vaig poder veure l'aquest final. Sí, està molt bé, està molt bé, molt catxento. En fi, com van anar-hi els companys d'Operantexans? Doncs mira, la repetició del primer programa que es va fer, de l'Operantexans, que tractava sobre Rigoletto i un desplegat, van fer un 2,3% d'audiència, fluixet. Però després va pujar el programa nou, el d'Escena,
van pujar amb un 3,5, que està força bé. Home, clar, competeixen contra Cracòvia, no? O sigui que és difícil. No, ja no. En aquella franja ja competeixen contra Gran Nort. Al capítol 9, competeixen amb Gran Nort. Val, d'acord. I ja, com va aquí la Roja... Vull dir que, escolta, que un 3,5%. Sí, hi ha molta gent que veu els programes, com jo, per exemple, perquè no puc en el moment, perquè sigui el 3 a la carta, que també és un clàssic, veure els programes de TV3, quan va bé...
i quan et doni la gana a través de la web. Ahir van tractar el tema de USA Story, David. Sí, ahir van explicar una mica com els americans han portat a terme el que es pot considerar les noves fórmules d'òpera, i van comptar amb la presència de Joan Lluís Botzo, que és el director dels Bagoll de Gom, el Toni Ten, que és el gran productor musical, i l'actriu Mariona Castillo. Molt bé, doncs anirem...
Digues, digues. No, que anirem seguint la temporada d'Òpera en Texans. Per cert, un dels realitzadors que ha tingut el programa és l'Alan Fàbregas, que el tindrem avui a la segona hora de la Panyola del Morro parlant-nos del documental Hola Europa, que va emetre justament la setmana passada
TV3, i que va aconseguir una molt bona audiència, amb un 23% i 760.000 espectadors, i de com va anar tot plegat. I encara una altra dada d'aquestes més friquis, que t'agradarà a tu, David, perquè l'Alan Fàbregas ara mateix, de fet, el trucarem i estarà a Madrid treballant, realitzant el nou programa de l'Asca i Mario.
Ah, que s'estrena aquest diumenge. Sí, sí, sí, per això. Vull que parlarem una mica de tot plegat amb ells. Que ho produït pel Terrat i crec que el tenen la seu seu aquí a Sant Jus. Sí, al Terrat.
Bé, el plató. El plató, el plató, però la seu no, la seva alterrada està allà a sobre del Museu de la Ciència. Escolta, parlem d'un altre tema, perquè la Sexta va estrenar ahir un nou concurs amb Miki Nadal al capdavant. Es diu Taxi. Escoltem el tràiler i després opinem. Bajar d'un taxi amb més diner que amb el que subiste? Coses així només passen aquí. Taxi.
Muy pronto en la sexta. Muy pronto. Va ser ahir un moment, sí. Què tal, David? Com els hi va anar? Doncs fluixets. La veritat és que fluixets. Home, és que era una mica pèssim, eh? Tu ho vas veure, això, Cristina? Vaig veure una estoneta i vaig canviar ràpidament perquè me'n vaig quedar una mica sorpresa. A quina hora ho fan? Això? Entre dos i tres quarts de quatre. O sigui, allò a sobretaula, eh? I de què va el programa, a veure? Doncs...
Bé, els concursants entren dins d'un taxi,
i el condueix en Miqui Nadal, i els va fent preguntes, i va fent brometes de les seves, i una mica tot plegat. Per això no existeix. Sí. De fet, ja pel que em dieu, ja una mica avorrit tota l'estona dins d'un taxi, no? O sigui, per molt bona que sigui la realització, a no ser que siguis el Rodrigo Cortés a dins d'un... No és el cas. Clar, d'un ataúd, 50.000 empreses i plans i tal, clar, hi reu un punt ja que si un gust que dura mitja hora, 40 minuts, es fa pesat, no?
i també hi compta amb la presència d'en Manolo Sarria però t'he de dir que amb aquestes audiències i perdoneu-lo que he dit fàcil no arribarà a les festes nadalenques ni a Sant Joan ni a Sant Joan perquè dius que va fer un 4% un 4% és que això per les festes és molt poc i el programa que presenta el Florentino Fernández que havia sigut company seu doncs tampoc està funcionant gaire bé
Tampoc a la sexta, també, no? Han reformulat una miqueta, al programa han afegit nous col·laboradors i tampoc els està funcionant. Esperem que sí, que escoltem. Que li vagin bé a tothom la feina. Això sí, que li vagin bé a tothom la feina, però ja es veu que no durarà. Una altra de les estrenes que ahir va aparèixer, a Televisió Espanyola concretament, va ser el de Gran Reserva e l'Origen. Escoltem el tràiler.
Vicente Cortázar también tiene un pasado. Gran Reserva, el origen. Muy pronto, estreno en la 1.
Això sabeu qui està enganxada, ja, estic seguríssim, no n'he parlat, però em va dir que posaria tots els ous en aquesta cistella. La Marina Raurell. Home, la Marina Raurell, eh. O el pan de Gran Reserva. Sí, la Marina Raurell, que per la gent que no conegui, és una seguidora del programa Estones Perdudes, ara ja fa temps que no contacta amb nosaltres, però... Però ens segueix. Sempre quedarà, sí, el Twitter i tot això, sempre quedarà la seva estela. Escolta, Gran Reserva en origen, va fer un 9% de xer.
Sí, havia posat molt bé el titular, perquè amb les audiències que feia últimament a les tardes de televisió espanyola, que eren de 4%, de 6, 4, 3 i això, doncs sí que és bé. Però, comparant amb l'Esmentena 3, que va fer uns 12 a la sèrie Amar, Amar és para siempre, floixet. Però de moment, aviam, deixem...
Continuarà. De moment deixem coure una miqueta, perquè moltes vegades en aquestes sèries en tenen tres, en bastant algunes, que van començar fruixetes i s'han assentat a la sobrepaula.
De moment, a veure dient què. Amara en tempos revueltos, no? Que va començar així normal i discreta, més o menys, i després ja va acabar sent tot un gran èxit i ara està en tena 3. Canviem de tema. Demà dimecres, parlem de la sexta ara un altre cop, s'estrenarà The Following, una de les últimes sèries de moda americana. ¿Por qué lo haces yo? Es un desafío. Acepta-lo. Deseo con toda mi alma que viva
Todo lo que va a pasar. Esto acaba de empezar. Ni te imaginas las sorpresas que te están esperando.
Vull dir que a les cadenes de televisió que deixin de fer promos tan televisives i que pensin amb els companys de la ràdio... Ja, perquè la música era maca, era inquietant, la música, eh? Això sí que ho tenia, però no ens hem imaginat gaire el que passava. Què surt al tràiler? Explica'ns-ho. Doncs, bueno, el Kevin Bacon, com persegueix amb l'altre protagonista, una mica... Estan angoixant...
la promo, però des de ràdio no es pot apreciar tant el contingut tan angoixant que ha fet aquesta promo. Això ve precedida, aquesta sèrie de following amb un gran èxit als Estats Units. Sí, sí, sí. El que passa que a mi, per exemple, el primer capítol em va agradar
però em vaig anar desenamorant, em passa com als amors d'estiu. Em vaig anar desenamorant a mesura que va passant en els capítols. Oh... Està plena de tòpics. Però de què va aquesta sèrie? Doncs mira, és el Kevin Bacon que fa de policia i anem perseguint i tenen com una dialèctica i tot plegat. Cauen amb els... Aviam, jo no vull ser cruel, però cauen moltes vegades amb els gis de guió absurds, tòpics i que moltes vegades no te'ls creus. Oh...
Vull dir que... Però bueno, escolta, doneu-li una oportunitat, potser us agrada. Sí, potser sí.
Jo, si m'he de quedar amb The Following o Homeland, no hi ha color. Homeland, no? Bé, parlem de... Què? Heu vist que cada setmana intento portar sèries americanes i tal. No, no, una mica de tot. Una de cal i otra de l'arena. Ara passem a l'arena, no?, una mica, perquè dissabte a la nit es fa un dels espectacles audiovisuals de l'any i que més friquis congrega, estem parlant d'Eurovisió, efectivament. Això serà aquest dissabte.
El Soño de Morfeo intentarà trencar les travesses en què la situen en les últimes posicions de la llista, que és també la tònica dels últims anys dels representants de televisió espanyola, no, Eurovisió? Sí. Podem escoltar una mica la cançó del Soño de Morfeo? Aviam a veure com... Sí. Quina és? Està etiquetat Espanya-Eurovisió.
Espanya-Eurovisió, eh? Sí. Doncs em sembla... Mentre ho vas explicant... Sí, em sembla que no la tenim, eh? Perquè hi ha Dinamarca, Noruega, Suècia... I el núvol... Sí? El núvol de Google Drive i Espanya-Eurovisió. El núvol de Google Drive. Bé, ara busca tu el Google Drive... Bueno, si no, no passa res. Si no, no passa res. La Cristina, que té molt bona peu... Sí? Li deixes un parell de quicos...
I té molt bona veu. Sí, i ho farà ella. I cantaré, no ara? I cantarà, el senyor de Morfeo, Sant Just Enx, que no he vingut moltes vegades per aquí, Sant Just. Sí, sí, sí. Escolta, escolta, l'estem descarregant ara, però clar, no hi ha una versió online, però l'estem descarregant i a veure si podem escoltar alguna... No passa res. I si no, aquestes plataformes que t'utilitzes... Com es diu la cançó? Contigo està al final, no? Contigo està al final. A veure, què tal? Explica'ns coses.
A mi aquesta cançó és de les pitjors que ens podien representar en aquest país i si queden els últims bé ens estarà. És aquesta? Comença amb gaites, no? Són gallecs, el Sonio de Morfeo. No hi ha gladiator, no? Soy Máximo, Aurelio. Mentre esperem una miqueta la tornada, dir-vos que el grup El Sonio de Morfeo
no està tinguent massa bona posició, fins i tot en els assajos han quedat molt malament, van desafinar la cantant del sony del morfeu. A veure, a veure, que canta, a veure, que taca.
Això, Eurovisió, no triomfarà, jo t'ho dic, ara, si això no... S'ha portat una cosa rotllo Alf Poyer, xiqui de quatre, eh?, perquè triomfi. A veure, un moment, a veure si arriba la tornada. A veure, abans una mica la cançó, abans una mica. La il·lusió...
És que portem un minut i vint ja de cançó i encara no acabat d'arrencar, saps? Contigo fins al final, que és una mica el que volen fins al final de la cançó. A veure com acaba això, s'arrenca? Ara, ara, a cap de dos minuts, deu segons, la cançó ja comença a pujar. Sí, aquí la gent ja, com diu l'Eli, el xat comença a dormir ja, una mica...
Bé, escolta, tenim més participants, no, Eurovisió? Podem fer un repàs? La meva porra, la meva porra, és que entre els tres països pot ser que guanyin, mira, Suècia, Noruega... Suècia? O Dinamarca. Espera, escoltem a Suècia, a veure, aquest tema... Suècia, l'enfitriona. Robin Strangberg. Robin...
Perdona, David, una mica el torn, senyor Morfeo, això, eh? Canta masculina, però... La cançó es diu You. You. You. The Robin Strange Bird. I aquesta és la teva aposta? Perdona, David. És una de les 3, ja m'ho veuràs. Ja m'ho veuràs. Però arrenca abans, no aquesta, té més ritme. Sí, aquest va menys per la teca. Sí.
Això està molt vist i molt escoltat, això està.
Bueno, escolta, això ja ho tenim clar. No és gaire romàntic. No, home, no. No, jo no sé que sigui romàntic o no. És que es tracta de cançó possible guanyadora d'Eurovisió. L'any passat va guanyar Eufòria, aquella, no? Com es diu la noia aquella? La Lorín. Allò sí que era una cançó guanyadora d'Eurovisió. No sé si la tenim per aquí. Un moment, perdona. Això va guanyar l'any passat. Això sí que va guanyar l'any passat. Mata, mata.
Sí, això sí. L'Eli diu, Eurovisió no està fatal, no? No, al contrari, com pitjor està, milions passant. Ja, ja, ja. A veure si trobem alguna que s'assembli aquesta, o que o mínim que pugui. Dinamarca, per exemple. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No, espera, ara va, ara va. En noruega es diu I feed you my love, de Margaret Bergen. Que és com el teu amor em dona de menjar. El teu amor em dona de menjar? Deu estar prima. Però, David, això no... Que sí, ja veuràs.
Sí, l'Eli diu que això és electrònic, sí, més electrònic abans. Més animat, no? No sé què dir-te, és un... low electrònic, eh?
Jo ho sento molt, però m'esperava, no de tu, eh, sinó més, perquè aquestes són les que estan, com, encapçalant les travesses, no, una mica? Sí, sí, sí, i la que jo crec que serà la guanyadora és Dinamarca. Dinamarca, eh, a veure, Dinamarca, a veure, un moment, espero que aquesta, i això que escoltem ara, estigui al nivell que tots pensem... A veure, pensem una porra, que això sí, si no guanya Dinamarca... Què?
Em rapo. Què dius? Això ho diu la gent quan té intenció de rapar-se igualment i aprofita ara qualsevol... No, no, no. Vinc aquí, a la penya del morro. Què dius? I rapes en directe? I em rapo amb la web. Oh! Però heu de portar algú que el vulgui rapar. Però, David, ho faràs, no? Sí, perquè li hem de portar algú que el vulgui rapar. Què vol dir aquesta desconfiança? Quan he dit que...
Sí, sí. De 20, de 20, de 20. No, les Cupcakes, allò que m'has dit que un dia que vindries i no vens... Potser portar-los, però és que he tingut un accident de cotxe i no he pogut. Ja, sí, sí, sí. Atenció, repassem, com dèiem, Dinamarca, no vols dir? Dinamarca, va. Only Teardrops d'Emily Forest. Aquesta és la gran preferida. Que després no guanya mai la gran preferida, saps? Però, bueno, a veure, espera't. Ah? Unes flautes? Mira...
No té mala pinta. De totes les que hem escoltat, aquesta és la més eurovisiva i més possibilitats de guanyar comparat amb qui ha guanyat altres anys Eurovisió.
Aquí hi ha com uns sons àrabs de la Mediterrània. No, xulo, no? Sí, no ho sé. Va, aquest estiu ho ballarem a les cartes de Palamós, aquest estiu, tot l'equip latany del Morc, que us convidaré. Ah, doncs anirem a fer unes gambes. Per cert, les guanyadores d'Eurovisió, les cançons, normalment després són l'icona de tot el col·lectiu gay. Si aquesta guanya, també sonarà a les diferents gay parades de tot arreu i tot Europa, no?
Escolta, jo, de totes formes, em continuo quedant amb la cançó de la Lorín i d'Eufòria de l'any passat, eh? Sí. No?
En fi, veurem a veure... Està molt bé aquesta paraula visió. Veurem a veure aquest any. Si aquestes són, perdona, David, les tres que estan al capdavant, jo trobo... Com seran les... Hi ha un nivell baixet aquest any. Bueno, sigueu positius. Va, sigueu positius. Perdona, jo no soc positiu. Potser l'espectacle visual...
Una copeta de xinxón... Sí, escolta, tu copeta... Sí, copeta de xinxón... Tu fas com molta gent que fa que reuneix al voltant de la tele, que això serà aquest dissabte, no? Aquest dissabte, a partir de quarts de vuit, això ja tira, perquè a Europa no va anar amb el nostre Time Time, que comença gairebé a les onze. Clar, o sigui, a quarts de vuit vol dir a les set, no? A les quarts de vuit ja començarà, que si esteu sols a casa...
És molt divertit, si teniu el Twitter al mòbil, anar seguint Eurovisió a través de Twitter. Perquè, clar, ets menys sol i vas veient els comentaris, que tu també penses del ridícul que fan alguns o de les coses rares que es veuen. Llavors, ho vas comentant a Twitter i a hashtags, no, Eurovisió, Eurovisió, m'imagino.
I tot plegat. Què és el dissabte a la nit? Voleu venir a casa a veure-ho? Ah, doncs mira, no és mala idea. Mira, l'Eli diu, aquest dissabte ja sé què faré. Ah, un altre que ja s'apunta i no ho sabia. Eli, porta ganxito. Jo poso tot. Diu, jo em faig un fart de riure cada any, sense xinxon ni res. Home, és que Eurovisió té un component que, clar, és l'únic component per on agafar-se'n, que és enfotre-se'n...
del que hi ha i dels espectacles i de les cançons. En fi, aquest dissabte Eurovisió, eh?, a partir de 7 a 8 a Televisió Espanyola.
Bé, continuem parlant de televisió perquè, canviant de tema totalment, parlem de Jordi Évole i de Salvados. Per cert, un apunt sobre el programa, i és que fa un parell de setmanes van tractar el tema del metro de València i de l'accident que hi va haver amb una... Bé, no em volia equivocar ara, però, vaja, amb una quarantena, no?, cincuantena de morts. Ho vam parlar, en vam parlar abans. Sí, sí, senyor. Llavors vam posar al descobert tota la investigació que no va servir de res,
i tot el procés judicial que va ser una farsa a València i avui hem sabut
que el fiscal de la comunitat ha demanat que es reobri el cas una altra vegada i que s'aclareixi què és el que va passar i si es van mentir o no en les declaracions, els diferents tècnics i caps i tota la gent del metro. Per tant, un aplaudiment des d'aquí a Jordi Evole i l'equip de Salvados
Aquesta és la feina que han de fer els periodistes, sí senyors. I el jutge ha demanat que una de les proves és el vídeo del programa. És el vídeo del programa, és que allò... O sigui, són els testimonis directes que estan explicant i Jordi Évole fent la feina que hauria d'haver fet en el seu moment a Justícia, a València, i que no ho va fer. I a més explicant com els van oferir una feina per tapar una mica tot el tema. No, no, no, és que és un cas incredible. Arrel del programa, de fet, des que va passar l'accident...
no sé si són 7 o 8 anys ja, cada divendres hi ha una concentració. Els últims mesos no anava ningú, però arrel de l'emissió del programa anava molt poca gent, no?
Això es fa el dia 3 de cada mes. El dia 3 de cada mes, perdó. I vam posar el programa justament el diumenge abans del 3. El dia 3. I aquell dia la plaça on es fa això a València estava a tope. En fi, doncs enhorabona a l'equip de Salvatos. La nit del diumenge serà molt potent perquè Jordi Évole entrevista aquesta vegada a Julian Assany. Ja hem vist imatges que ha penjat a Twitter, doncs m'imagino.
a l'ambaixada, no?, a Londres? Sí, sí, sí, ha hagut d'anar allà perquè Juliana Sánchez està retingut a l'ambaixada de Colòmbia, a Londres. Sí...
i ha hagut d'anar-hi allà a fer l'entrevista, vull dir que serà interessant de veure. Molt bé, això serà aquest diumenge a la mateixa hora de sempre. Veurem a veure què és el que passa. Després, aquest diumenge, també recordar el nostre homenatge també a Constantino Romero, que ens va deixar amb 65 anys. Què he dit de Constantino Romero? La veu, la veu, amb tots els temes...
totes les facetes que tractava, bueno, increïble. Jo vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo, quan feia el programa de teatre aquí a la ràdio, i la veritat és que, a veure, vaig conèixer-lo poca estona fent l'entrevista, que va durar 10-15 minuts, i el moment d'entrar i sortir, però un tio encantador està fent a Little Night Music al teatre Novedades,
allà del carrer Casp, i li vaig demanar si em podia gravar una falca pel programa que se deia l'escenari de Ràdio d'Esvern. I li vaig demanar, i el tio, sí, home, sí, cap problema, i m'agrada allò. L'escenari, saps? Amb aquella veu. La veu de Constantino Romero, que barata no era, tampoc. Vull dir que, en fi, què dir, no, David, de tot plegat? A més...
És el que tu has dit. A més de ser un gran professional, transmetia ser una bona persona. I tant. Una gran persona, tu ho has dit, era la veu, però també és que era molt bo fent ràdio. També era un personatge que, tot i que pel teatre va passar-hi poc, també va fer molt bones obres de teatre i una de les obres que el van encombrar va ser Swin y Tot. En la seva faceta televisiva, ja que participen a Ràdio d'Esverns,
Ell va col·laborar-hi aquí a Sant Just perquè va participar en programes de Gis Músic com Alta Tensión o la Paròdia Nacional. Sí, sí, efectivament. Aquests dies també circulen molts vídeos de frances mítiques al cinema, al YouTube, totes estan fantàstiques. Ho hem de deixar aquí, David. Hem de connectar amb la xarxa. Que vagi bé fins la setmana que ve. Bona tarda. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Compagn. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha acusat els grups de l'oposició de fer de govern a l'ombra i paralitzar l'acció de l'Ajuntament. El consistori gironí ha perdut una subvenció de dos milions d'euros per canviar tots els contenidors de la ciutat perquè l'oposició ha tombat el projecte. Freqüència Girona, Sònia Tobert, bona tarda. Bona tarda.
L'alcalde de Girona s'ha mostrat indignat després que el vot en contra de tots els grups de l'oposició ha impedit tirar endavant un projecte per canviar tots els contenidors de la ciutat, que comptava amb una ajuda de la Unió Europea de dos milions d'euros.
ha confirmat que ja no són a temps de presentar cap nou projecte i ha lamentat que es perdi l'oportunitat de millorar el servei de neteja de la ciutat. L'alcalde Carles Puigdemont ha estat molt dur i ha acusat la resta de grups de la ciutat de llançar diners per la finestra i no deixar treballar un govern que és en minoria. Que l'oposició confon greument el paper de control del govern...
amb el de govern a l'ombra, que ni fa ni deixa fer, ni fa perquè tant mateix no és govern, ni deixa fer perquè tant mateix no tenim majoria absoluta i s'aprofita d'una manera perversa de la nostra debilitat. El projecte ja havia passat per ple el mes de juliol i llavors el Partit Popular i la CUP hi van votar a favor i Iniciativa i PSC es van abstenir. Ara tots hi han votat en contra.
Segons un estudi elaborat per l'empresa de negoci Seada i la patronal Pimec, la situació de les empreses catalanes ha fet un retrocés fins a situar-se al nivell de començaments dels anys 90. Gairebé la meitat de les pimes, el 45%, van tenir pèrdues en un entorn de forta caiguda de les vendes. El director de l'estudi, el professor de Finances, Rafel Sambola, recorda les dificultats que tenen les petites i mitjanes empreses per finançar-se. El Banco Central Europeo se llena la boca diciendo que bajan los tipos d'intrés en un 0,25% y que el Euríbor toca fondo.
A Catalunya l'any passat van tancar més de 5.000 empreses. El govern català ha aprovat un decret de pròrroga dels pressupostos amb un límit de dèficit de l'1,2% del producte anterior brut.
Ho ha explicat el portaveu Francesc Oms, que ha reiterat al govern central que flexibilitzi l'objectiu de dèficit fins a un terç del total de l'estat i ha demanat també a tots els partits fer pinya per aconseguir-ho aviat. Aquí és on ara hem de posar la pressió i no posar-nos trebetes els uns als altres ni el dit a l'ull els uns als altres en aquest tema, perquè al final hi guanyarem tots. S'estigui a l'oposició, s'estigui al govern, s'estigui en una entitat o s'estigui en una altra. Si al final hi ha pressupostos, perquè l'estat, el govern espanyol, doncs ha assumit
una flexibilització en la línia del que nosaltres plantegem, doncs aquí al final hi guanyarem tot. Segons ha explicat el conseller, aquesta pròrroga permetrà sobretot desbloquejar algunes inversions públiques i línies de subvencions i donar més marge als departaments per actuar, malgrat que ha avisat que això no vol dir que els problemes de tresoreria s'hagin acabat. El nou marge de dèficit suposa passar d'un volum de recursos disponibles del 72 al 86%.
La Comissió Europea ha obert oficialment la porta a l'eliminació de les monedes d'un i dos cèntims d'euro. La petició del Parlament Europeu i dels Estats membres, l'executiu comunitari, ha presentat un estudi en què analitza l'ús de les monedes més petites i els costos que han d'assumir els països per produir-les. El document planteja quatre possibles escenaris pel futur d'aquestes monedes.
El primer, que es mantinguin com ara. El segon, que continuïn en circulació, però disminuïn el cost de producció, canviant el material. I el tercer, que retirin les monedes, s'emparalitzi la fabricació i es posi en marxa el procés de retirada. El quart, que anessin desapareixent de la circulació de manera graduada. Bona tarda, us parla David Amador. La Federació Catalana de Vela ha iniciat avui una campanya de micromecenatge...
per finançar el projecte Somni Rio 2016, un programa per preparar esportistes del nivell perquè competeixin els Jocs del Brasil d'aquí a tres anys. La federació vol recaptar 50.000 euros en 40 dies. En futbol, Leo Messi es perdrà el que queda de temporada, l'Argentí del Barça té una elongació, el bíceps fa moral de la cama dreta i estarà entre dues i tres setmanes de baixa. El defensa Jordi Alba ha parlat de la importància del crac al conjunt l'obra.
en muchas ocasiones dependemos de él no nos vamos a engañar es verdad que es el jugador que más marca la diferencia pero sí que bueno lo veo bien en la comida también pues está fenomenal sí que quizá pues
La lesión que tanto le ha fastidiado estos últimos meses, pues quizás a lo mejor está fastidiado y normal. Cuando un jugador se lesiona y no juega, pues... Pero bueno, yo creo que Leo también ha arriesgado por el equipo, ha intentado siempre jugar todos los partidos y cuando no lo ha hecho ha sido porque no ha podido. I en Hockey Patins, l'Igualada i el Vic juguen a partir de les 9 d'aquesta nit un partit pendent de la jornada 27 de l'Hockey Lliga. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre, un talent ensenyarà a pares i mares a treballar l'autoestima dels seus fills. L'acull l'Escola Montseny i es titula Jo no sóc tan guai com i vol aprofundir en el concepte de l'autoestima i en les emocions. La conduirà el mestre d'educació primària i pedagog Jordi Soler.
I és un taller que verten a explicar als pares i mares què és l'autoestima i com influeixen els nens i nenes, a més de treballar la intel·ligència emocionant en els infants. Jordi Silué ha assegurat que l'autoestima depèn de molts factors i que el més important és la valoració que fa el nen de si mateix. A l'adolescència diu que entren més factors en joc i això fa que sigui més complicat treballar l'autoestima en els adolescents que en els infants. La sessió d'aquest vespre inclourà una breu explicació teòrica i també exemples pràctics i tot plegat començarà avui a les 9 del vespre a l'Escola Montseny.
Aquesta tarda es pot donar sang al Casal de Joves. Avui tornar al Banc de Sang i Teixits de la Generalitat a Sant Just perquè tothom qui vulgui pugui donar sang. És una de les quatre campanyes anuals que es fan al nostre municipi. Els hospitals necessiten sang constantment i és per això que les reserves del Banc de Sang i Teixits han d'estar cobertes. A més a més, amb una donació de sang es pot ajudar a tres malalts diferents. La campanya de donació d'aquesta tarda es fa al Casal de Joves. Ha començat a les cinc.
i s'allarga fins les 9 del vespre. Pot col·laborar-hi tothom que tingui entre 18 i 65 anys i pesi més de 50 quilos. Cal tenir en compte també que entre donació i donació han de passar com a mínim 3 mesos.
I acabem aquest bitllet explicant-vos que la Biblioteca Joan Marrerit torna a ajornar les activitats per celebrar el seu desaniversari. El dia 27 d'abril, el dia oficial de l'aniversari, es va fer un recital de poesia amb Joan Marrerit i un grup de jazz, però les activitats infantils exteriors es van suspendre per la pluja. Per això per demà dimecres s'havien tornat a programar més activitats als jardins de Can Genesta, però finalment les previsions de pluja han fet que s'hagi decidit tornar a ajornar-les. De moment, però, no hi ha cap data concreta.
I de moment això és tot, més informació a les 7 del Sant Jus Notícies edició vespre.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís, per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top Bebé amb Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Efectivament, aquí estem, 6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Comencem, per cert, que d'aquí una estona, si tot va bé, tot va bé, entrevistarem l'Alan Fàbrega, realitzador audiovisual, Sant Justenc, que va realitzar el documental Hola Europa, també ha estat en temporades d'òpera en texans.
i ara està enfrescat amb l'Sky Mario a Madrid, però ens han enviat un missatge, ara fa un moment, dient que estava reunit, o sigui que no sé si podrem parlar amb ell durant aquesta segona hora. Conecrem amb el casal de joves, això sí que ja és segur, i també tindrem el Dani i el Joan que ens explicaran coses sobre què. Ah...
Sí, sí, de l'Institut de Sant Lluís d'Esbert. Abans de tot això, però, passem als trending tòpics del dia d'avui. Cristina, avui TED ha sigut trending tòpic perquè després de 170 episodis de Como conocí a vuestra madre, no?, la sèrie Hawaii Made Your Mother,
El protagonista, Ted, desvetlla qui és la mare. I per això avui ha sigut trending topic a Twitter. Si acaso no cal dir, no?, per la gent que segueixi qui és. No, no, no, no volem desvetllar qui és, Jordi. Tu ho saps o no? Sí. Tu ho saps, eh? Sí, per si encara hi ha persones que no ho saben, com és el cas del Fran Guillem, que diu, me estoy construyendo un refugio nuclear subterráneo para no enterarme de quién es la madre de los hijos de Ted.
Un altre comentari és el del Juan D. Stinson, que diu, anoche, després de 8 anys, per fi revelaron quina és la mare dels fills de Ted Mosby. I acabem amb una opinió al respecte, que és la d'enfermeria GRR, que diu, Ted, hem compartit contigo els millors anys de nostra vida i no creiem que et cases amb un cardo.
Atenció perquè avui també museus, ha sigut trending topic a Twitter, entre altres coses perquè aquest dissabte és el dia internacional dels museus i hi haurà portes obertes a tots els museus de Catalunya i hi haurà allò tan mític i típic de la nit dels museus, que ho tenia per aquí i ara en parlarem d'aquí una estona si de cas també.
Doncs d'aquesta manera s'ha donat a conèixer per molts tuitaires des del cas de Calabazón Enforecido que diu... Un altre comentari és el de Mejali Tapia que diu...
I acabem amb Sansorama, que diu... Sí, molt bé, molt bé. Un quart de set de la tarda, connectem tot seguit amb el Casal de Joves, i no amb qualsevol persona del Casal de Joves, sinó amb la seva directora, Montse Martín. Jo, amb el vostre permís, em poso dret. Montse, bona tarda.
Que riu. Bona tarda, Montse. Bona tarda. Perdona, jo sempre que parlem amb la direcció del Casal de Joves de Sant Just ja em coneix, ja segueixo el protocol per a aquests casos de la penya del morro, que és posar-se dret. Montse, avui tenim una muntada al casal, entre altres coses perquè hi ha el tràiler de donació de sang.
Sí, sí, avui està aquí la Clou Roja, amb la campanya de... una vegada no n'hi ha prou, i fan... bueno, hi ha molta gent, la veritat. Com està anant? Perquè l'última vegada, que també veien els dimarts, una vegada cada trimestre, si no tinc mal entès, també vam comentar que estava a tope, a tope, que hi havia molta gent i que la gent s'havia d'esperar a estona. Avui, Déu-n'hi-do, també hi ha cua, hi ha gent que està fent les fitxes, una petita enquesta que es fa abans, hi ha gent sentada esperant...
No hi ha tanta gent, potser com l'altra vegada també està mig plovent, plovent, i a lo millor costa una mica més sortir de casa, però bé, que sí que hi ha gent. És que quan plou fa més mandra donar sang. Sí, una mica més, sí. Sí, això passa molt. Que per cert, tu has donat o algú d'aquí al Casal l'heu donat o no? Et sento fatal. Ah, em sens malament? Sí, una mica. Ja. Aquest és amb l'inalàmbric del Casal de Joves?
Sí, és l'alàmbric, sí. Però no es va gaire bé, l'alàmbric, no? O què? Bueno, però aquest és el que va bé, eh? Aquest és el que va bé, calla. Imagina't el que no va bé. No, preguntava si tu has donat sang. Pots donar sang o has donat o no? Jo tinc el carnet. Si jo dono, el que passa és que avui no ho donaré.
Avui no, perquè estic aquí, a més m'he medicat fa poc, perquè estava molt angustipada, o sigui que avui no. Escolta, Montse, no seria molt demanar, seria molt demanar que t'apropessis a una de les persones que està fent cua i li passis el telèfon per parlar amb ella en directe? Jo si vols te la passo, no se sent gaire bé, és lo dolent, potser pobra diu, què?
Home, que això, home, ja saps què ens agrada, tot això. Va, a veure si, clar, home. Jordi, és que s'estem fatal, eh? Ja, bueno, tu... Et juro que comprarem telèfons nous, eh, pel próximo dimarts. Ja, va, provem-ho, provem-ho, Montse. Si no funciona, ja, mira, prova fallida. I què li dic? Que ets de la ràdio? Esclar, dius, mira, és que... Diu, pots parlar un moment per la ràdio, sisplau? Vale. Demana permís i molta educació. Estic parlant amb la ràdio d'aquí de Sant Lluís i volen parlar amb algú que està aquí esperant per donar sang.
Vols parlar amb ells? Vale, pues te la passo una senyora. Home, molt bé. Gràcies, Montse. Quina bona feina. Després la felicitarem. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Ui, et sento molt malament, eh? Sí, ja ho sabíem. Amb qui parlem, sisplau? Amb Maite Jurado. Amb Maite. Que ets de sent just?
Sí, visc a Sant Just. A on de Sant Just? Al carrer Sant Ferran, a la part nord. Ah, al barri nord, eh? Sí. Allà per la plaça Maragall i tot plegat. Exacte. I avui has sortit de casa, malgrat el mal dia que fa, per anar fins al casal de joves i donar sang? Doncs sí. Per què?
Bueno, és el meu costum de fer-ho de tant en tant durant l'any. L'última vegada vaig anar a l'hospital Brogi i sé que han tornat a demanar sang i aquí estic. Per tant, tu ets una habitual. Quantes vegades has donat sang al llarg de la teva vida? Moltes, no t'ho podria dir, perquè fa molts anys que em dono, ja sóc una persona una mica gran.
I per la gent que no ha anat mai a donar sang, per exemple, quin és el procediment que es fa? Perquè molta gent diu, home, això és que jo no ho sé. Què és el que es fa quan es va donar sang? No, doncs tu et presentes a l'hospital, en el banc de sang, o, per exemple, quan hi ha una crida com aquí en el Casal dels Joves, et fan omplir una fulla amb dates teves, mèdiques i personals, després t'entrevista un metge, et pren la pressió i...
i et demana certes coses, i llavors si és apte, que estiguis bé de pressió i tal, et dones sang i ja està. I quanta estena, entre que entres a l'hospital o aquí ara al Casal de Joves de Sant Just, fins que surt? Mitjoreta. Mitjoreta, eh? Com a molt tres quarts, no crec que sigui tant. Clar, perquè ara de fet estàs fent cua, no? Sí, estic esperant que em crivi el doctor. Hi ha molta gent?
En aquests moments som dos que estem esperant. Perquè mentre estàs donant sang, quanta estona... Perdona que no et sento. Sí, quanta estona s'està? Doncs mira, jo fa 10 minuts que hi he arribat. I mentre dones sang, quanta estona s'està traient sang?
Durant l'estona que ens treuen sang, si tot va bé, perquè de vegades no raja prou bé, però 20 minuts, una cosa així. 20 minuts? Sí. I què semblen? Un parell de bossetes d'aquestes, no? Una, una bosseta. Ah, una bosseta. És mig quilo, em sembla recordar, és mig quilo. Mig quilo. Mig quilo. Déu-n'hi-do, però després em sembla que et donen un suc i una mica de fruita, no?
Ah, mira. Sí. Molt bé, no? Exacte. Molt bé. Doncs escolta, Maite, moltíssimes gràcies i per primer haver-nos atès ara en directe i després... De res, a vosaltres, i si feu una crida per la ràdio a veure si ve més gent. Clar, no, no, fins a les 9 de la nit avui el casal de joves de Sant Jura es pot anar a donar sang i també després gràcies per fer aquest acte solidari i altruista.
amb tanta gent que ho necessita, que avui hem sabut, ja fa dies que ho sabem, però vaja, comentar també que cada vegada que algú dona sang ajuda a tres persones, a tres malalts diferents. Molt bé. Doncs Maite, moltes gràcies i... De res, de res. Que vagi molt bé. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, la Maite. La Maite en directe és al canal de Nouveau. Ja està, repte aconseguit, repte aconseguit, que era parlar amb una persona que estigués a la cua. Montse!
Hola, escolta, molt bé, un aplaudiment per la Montse també, eh? Ho has fet molt bé, Montse. Guai, eh? Escolta, ho has fet molt bé, eh? Com si ho haguessis fet tota la vida, això de ser periodista, reportera o ditxeratgera i anar preguntant a la gent. És que veus, això... Clar, això demostra que la naturalitat és el més important a la vida. Escolta, Montse, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre el tema de donació de sang.
Si no, podem parlar d'altres qüestions que tingueu al casal de joves de cara als propers dies? Mira, demà està el tas de foie marinat amb vint, que queden quatre places. Quatre places? Queden quatre places, sí. I un total de quantes? Són 18 del grup com a màxim i hi ha 14 persones apuntades. Ah, molt bé. La gent, si algú queda por ahí que diu, ah, sí, jo vull, jo vull, pues... A quina hora? A les 6 de la tarda...
O a les 7, un moment, ho dic de... A les 7. A les 7 de la tarda. Em sembla que és a les 7 de la tarda, és quan acabem el programa. A les 7, a les 7. Fins a... Quan s'ha de pagar pel tast? Són 8 euros. 8 euros, eh? 8 euros per un tast que hi haurà... No sé si... Cervesa, també, nota de cervesa, foie... Una mica de tot, no? Sí, amb vins i tot això, Jordi. Molt bé. La inscripció prèvia, per això, on s'ha de fer?
La inscripció prèvia, perquè demanen inscripció prèvia. Es pot fer aquí al Casal directament, es pot fer a través de la web, o enviar-nos un mail, tocar-nos... Sí, sí, serà per... per vies de comunicació. Segur que no s'apunteix que realment no vol. En fi, que el telèfon del Casal recordem, 93371.
0-2-5-2, eh? 371-0-2-5-2. Molt bé, doncs, Montse, més activitats aquests propers dies al casal? Sí, al cap de setmana teníem la Live Session, que estava programada ja per un altre dia i que va coincidir amb la festa de la banana i la vam anul·lar. Sí. El que passa és que també hi ha algun problema dels oberitxadors aquest cap de setmana i segurament serà pel que ve. Ah, o sigui que la Live Session, que hereda les Jump Sessions on els músics...
que assagen els bucs, pugen a tocar i es munten unes festes musicals espectaculars amb tota la gent, els músics d'aquí de Sant Lluís i tal. Això serà no aquest cap de setmana, sinó l'altre. No fas bé a dir-ho, perquè com que tenim també les notícies d'agenda i tot plegat, ja comunicarem els serveis informatius, si de cas, perquè convien. No ens han d'acabar de confirmar, però jo crec que segurament sí que hi haurà aquest canvi. Ells encara estaven acabant de veure si podien o no tirar-ho aquest cap de setmana, però segur que serà el proper.
I per quin motiu no es pot fer aquest cap de setmana? Ells tenen un problema d'organització. Ara ben bé no sé quin és, eh? No sé si tenen feina o tenen alguna història que no podien. Però, de totes maneres, si és el cap de setmana següent es continuarà fent a les 11 de la nit a la sala utopia? Serà el mateix, sí, serà el mateix. A la sala utopia, al mateix horari...
I és un formatge amb session però amb grups, en comptes d'anar pujant gent a l'escenari, van pujant grups. Molt bé, doncs Montse, hi ha alguna cosa més així del casal de joves? Doncs que estan obertes les inscripcions del casal d'estiu, que hi ha moltíssimes coses, que vinguin per aquí, que s'ho mirin, a la web de l'Ajuntament, a la nostra, està pertot arreu la informació...
I ja està, aquesta setmana sí, ja... Per cert, com va anar el Cine Club Utopia l'altre dia? Que hi havia prometeus? No hi havia força gent. Oi que sí? Jo crec que vaig escoltar diverses persones el dia, doncs anirem i tal. Vull dir que van anar prou bé. Sí, sí, sí. No hi ha 20 i pico persones. Ah, no, no, no, no. Sí, sí, molt bé, molt bé. Doncs, Montse, no sé si està plovent ara el casal de joves. Sí, sí. Bueno, a fora. A fora, sí. Està plovent, no? Aquí dalt també està. És que jo des d'aquí no acabo de veure gaire. A Can Ginestà pot ser que plogui el casal i a Can Ginestà no plogui?
Podria ser, no sé. Una cosa estranya, no? És un fenomen una mica... Meteorològic. Per cert, Jordi, que recordem que està obert ja el concurs del cartell de la Festa Major. No sé si la Montse es podria dir com van les participacions. La veritat és que no ho sé. No, no tinc la informació ara. Sí, això ho porta sobretot... Però no et sabria dir en detall l'informació perquè no la tinc. Sí, això ho porta sobretot al nucli, no? Exacte. I no sé si a les bases, això ho vam comentar amb el Jusufo Salva fa uns dies...
S'havien de portar els cartells aquí al Casal o s'havien d'enviar per mail?
No ho sé, és que no me'n recordo jo ara. És que no ho sé, perquè depèn, suposo que es farà per mail, igual que vam fer el cartell del Dia de la Dona. Sí, em sembla que per mail, també. Sí, que a vegades fins i tot envien l'enllaç on tenen ells fet el cartell, on el tenen penjat. Molt bé. Vull dir que és molt més ràpid i molt més fàcil. Sí, sí, sí. Doncs Montse, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i res, a veure quan tornem a parlar amb la directora del Casal de Joves de Sant Déu. A veure, a veure. Gràcies, adeu, adeu.
Sí, 24 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Dani i el Joan avui parlant de vòlei. Fins ara mateix a la penya del morro. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desmem. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial...
Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
I a continuació, a la penya del morro... Els gunis de Sant Just. Directament des del segon curs d'ESO de l'Institut de Sant Just d'Esbert tenim el Dani Martínez. Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. I el Joan Chirivella Cocorella. Joan, bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Que, de fet, avui... De què parlareu? Què ens porteu? Avui portem la Ramona Cortés, membre de la Junta del Volleybol Sant Just. Bona tarda, Ramona. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Ramona. Benvinguda al programa. Per tant, avui veig que parlarem de vôlei, no? Un esport també per excel·lència de Sant Just i que ja fa molts anys que es practica aquí el vôlei, el vôlei Sant Just. Sí, sí, bastants. Doncs, bueno, la secció d'avui tractarà de veu preguntes
del Club de Bòli de Sant Just i després recomanarem unes activitats pel cap de setmana. Ah, molt bé, molt bé. Bueno, doncs, si ja et sembla bé, Jordi, començarem les entrevistes amb la primera pregunta. Però abans us hem d'informar una petita cosa que la setmana que ve... Què passa?
La setmana que ve ja ho començarem, els dijous de les 6 a 10 de la tarda. Sí, sí. Os podreu escoltar, o sigui que dimarts no, eh? Dijous de les 6 a 10. Efectivament, sí, sí. De fet, ho recordem quan acabi la secció, eh? Però a partir de la setmana que ve vindreu els dijous. Sí. I ara escoltarem la cançó de l'estiu del 2011, Voler Playa d'Ivan Zalles. Eh...
Jo, amb aquesta cançó, avui hem volgut fer saber a la gent que aquí a Sant Just hi ha un voleibol i que aquesta cançó és molt animada i molt adient pel tema. Aquesta és aquella de, vaya, vaya, voleiblaia. Sí, aquesta, aquesta. És aquest tema, eh? Molt bé, molt bé. Bueno, Ramon, començarem amb la primera pregunta. Parla'ns una miqueta del voleibol i Sant Just.
És un dels clubs més joves que hi ha a Sant Jús. Fa uns 20 anys, 21, va començar l'any 92. En aquests moments hi ha més de 90 jugadores. El més important que volem transmetre és que tothom s'hi trobi bé.
i es formi com a persona, no?, perquè comencen des de molt petites i, bueno, és una manera de formar-se. La majoria de noies, no?, els equips són setmanins, no sé si hi ha algun equip masculí, on sembla que hi havia... N'hi ha, o sigui, el que n'hi ha és un equip de veterans, però que no juguen en lliga, no?, i és mixta, vull dir, n'hi ha tant homes com dones. Quants equips hi ha al club?
Doncs n'hi ha sis defederats i quatre en lliga escolar. El concepte federat, s'explica'l una mica? Doncs el concepte federat és jugant a la lliga catalana, són a partir de l'infantil que es federen i juguen a la lliga catalana, a la primera, a la segona... Depèn del nivell de cada...
Una altra pregunta, Ramona. Quines categories hi ha i com van les lligues en què juguen? Doncs categories... A veure, n'hi ha el senyor A, el senyor B. El senyor A juga a la primera divisió catalana. Que són els més grans, aquests? Sí, són les noies més grans. El senyor B, que juga a la tercera divisió catalana. El juvenil i el cadet, que també estan jugant a primera divisió.
Hi ha un altre juvenil que ha jugat la lliga preferent, infantil, que hi ha un federat i un que no és federat.
i després ja n'hi ha el miniboli, que seria el Benjamin i l'Alevi. Quantes jugadores, per cert, teniu en total al Bola i Sant Just? 90 i pico. O sigui, arribant al Sant Anar. Sí, sí. No sé, són 90 i alguna cosa, no sé exactament ara quantes, perquè se van afegint durant la temporada algunes nenes. I comparat amb altres anys i altres temporades... Hem anat pujant. Hem anat pujant, sí. A més...
És un esport molt adient per a nenes, perquè no hi ha contacte físic, per tant, hi ha poques possibilitats de lesionar-se. És un esport molt divertit, molt dinàmic i, bueno... No és un esport agressiu. Agressiu, no. Però ara va el problema pels taxistes, pels pares. Es juga només a la província de Barcelona...
O hi ha desplaçaments més llargs? A veure, els equips que juguen, que no són federats, les més petites, juguen només a escoles o contraescoles d'aquí de Barcelona. Els desplaçaments són a Barcelona, a Molins...
perquè hi elabora. I si ja som federats sí que se juga, com que és la lliga catalana, doncs pots anar a jugar a Andorra, pots anar a jugar a Olot o a Salou. I llavors sí que cal la col·laboració dels pares per poder portar les nenes. Quina edat mínima i màxima tenen les jugadores del voleu i Sant Just? Doncs tenim nenes de 8 anys...
que són les que estan en Benjamí, i arribem fins als 35. No sé si hi ha alguna de 35, però no hi ha un límit quant a grans. Això és veritat que no hi ha un cert límit, no? Perdó. Hi ha algun equip masculí que hem comentat abans? Perquè això m'ha picat encara la curiositat. Doncs no n'hi ha equips masculins pròpiament, no n'hi ha una lliga, almenys aquí, que s'hi jugui a Sant Just,
Sí que hi ha un equip de veterans que entrenen els divendres i és mixta. No hi ha ni masculins ni femenins, és una mica un pupurri. Entrenen i juguen el mateix dia de l'entreno. De fet, jo volia preguntar-te, perquè ara comentaves que hi ha un centenar de jugadores i que cada any va més, com és que creus que va més cada any? Quin és el secret? Bé, no ho sé, no ho sabria dir-te, però a veure'm,
Aquest any sí que és veritat que hi ha hagut moltes que han començat des de baix. Ja feia anys que no n'hi havia equip Benjamí i aquest any hi ha un equip Benjamí. Home, la base és molt important, no?, pels clubs. Exacte, és el fonament per mirar endavant. Garanteix la continuïtat del club. I de l'Evins s'han fet dos equips perquè n'hi havia bastants nenes
D'infantil també n'hi ha dos equips, perquè també n'hi ha moltes nenes. I, bueno, hasta segundo eso es... bastant... n'hi ha bastants nenes. No sé si teniu més preguntes, Dani, a la Ramona del Volei Sant Just.
De cara a l'estiu teniu preparades alguna activitat com cursets o casalets o alguna cosa d'aquesta? Sí, a veure, hi ha un... A veure, on tinc la xuleta? Has vingut amb molts papers, eh, Ramona? Sí, perquè si no, no vull oblidar-me res. No, no, clar, si és molta informació. A veure, n'hi ha el campus d'estiu. Sí, un clàssic. Sí, es farà del 25 de juny al 5 de juliol. Sí, sí.
Són dues setmanes, es pot fer tot el dia o migdia, tot el dia inclou entrenaments de vòlei, el dinar i després per la tarda a la bona aigua un ratet a la piscina o altres activitats. Tens els preus per aquí? Doncs sí, una setmana serien 110 euros el dia sencer, amb el dinar inclòs, i si és de 9 a 1 i mitja, que també hi ha la possibilitat, serien 60 euros.
Després hi ha la vintena setmana de vol i sorra, que també és un clàssic de cada any, que és del 8 al 12 de juliol, de les 6 de la tarda a les 9, a la plaça de la Pau. Cada any s'ha fet allà.
Ah, pensava que algun any s'havia fet a la plaça Maragall. Aquest és un altre. Aquest és un altre. Si no m'equivoco, crec que... No és sorra, és pista. Ah, és pista. Sí, sí, sí. I costa 5 euros la setmana, se'ls donen una samarreta de regal, i està molt bé per iniciar-se. Si algú està interessat, per provar, està molt bé. I després ja, aquesta setmana...
la de la plaça de Maragall, que seria del 15 de juliol al 19, el mateix horari, de 6 a 9, i també 5 euros la setmana i també una setmana de regal. Si algú vol apuntar-se a algun d'aquests cursos, què és el que has de fer? Doncs a l'oficina d'entitats de la Bonaigua ja n'hi ha les preinscripcions,
Es omplir una inscripció i normalment se'ls demana les targetes del seguro i tot això. Ja està oberta la preinscripció, està el 31 de maig.
l'oficina de la Bona Aigua escolteu Dani Joan, hauríem d'anar acabant una última pregunta que ara encurria a Parlament Joan Petit feu alguna cosa pel torneig de Joan Petit? totes les entitats esportives de la Bona Aigua estan col·laborant amb el Joan Petit, además l'han fet coincidir
amb la Festa de l'Esport, que fan el diumenge, i és un bon moment per anar a provar perquè n'hi haurà pistes. Perquè s'inscrigui la gent. Perquè això és el 25 de maig, si no tinc mal entès. Exacte. I de quina forma col·laboreu, al vòlei? Bé, jo ara mateix no sabria dir-te, no?
Però demanen nenes per acompanyar els pares. Suposo que deuen fer alguna activitat, no? Deuen fer alguna gincamà? Sí, més que res les nenes, les jugadores... Ensenyen, no? Van de monitores amb els nens, com venen nens petits i...
Fantàstic, don Ramona, moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres. I acabem ja a la secció dels gunis de sent just amb algunes activitats d'agenda pels propers dies. Dani, què tenim? Unes... res, 5-6 activitats molt curtes. Espai de concerts i promoció a les formacions municipals i músiques de músics joves on tindran lloc.
en directe i en petit format una estona d'escenari lliure pel públic i músics que vulguin participar. I això quan serà? És un jam session d'aquests de Casal de Joves. Una mostra? Sí. La gent que va assejar els bucs de música del Casal. Aquest dissabte a les 10 i mitja al Casal de Joves. Molt bé. Aquest dissabte, 18 de maig, a dos quarts d'onze de nit, a la Sala Utopia del Casal de Joves. Correcte. Hi ha alguna altra cosa que voleu comentar per els primers dies d'agenda? Mira, demà
Dimecres 15 de maig, festa del 10 aniversari de la Biblioteca Joan Margarit d'aquí Sant Jotos Bern. A partir de les 5 i mitja i les activitats organitzades són Titelles la Carraca, amb tres quarts de 15, sorteig de lots de llibres infantils,
xocolatada i inflable. Ah, molt bé, que em sembla que es va haver de suspendre perquè va ploure l'altre dia i no ho passen a demà. Ens han dit les bibliotecàries que si demà plou no creuen que ho facin, eh? O es fa demà o ja no es fa, no? I també un clàssic d'aquí Sant Just, el divendres al parc. El 19 d'abril ja s'inaugura el vestíbul, bueno, ja s'ha inaugurat el 19 d'abril el vestíbul dels equipaments de la plaça de la Pau.
però continuaran aquest 10 de maig i continuarà el 17 de maig al Parc del Parador. A partir de les 5, divendres, al parc.
espectacle d'animació Marc Oriol per a infants a partir de 6 anys. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per haver vingut els dos. Que vagi molt bé i ens retrobem la setmana que ve a partir dels dijous a la segona hora de la penya del Morro. Ramon, gràcies per venir. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bona tarda.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. Al Centre de Llegaria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Sí, bon Nadal. 6 i 43 de la tarda, continuem el programa i avui passa per la penya del morro un bell conegut. És en Justenc, va estudiar direcció a l'SCAC i últimament no para de treballar com a realitzador de televisió. El vam tenir com a realitzador...
justament a òpera en Texans del Canal 33, quan van guanyar el Premi Zapping al millor espai cultural i avui l'han convidat per parlar del documental Hola Europa i que es va emetre fa uns dies a TV3. Alan Fàbregas, bona tarda.
Hola, bona tarda Jordi, com estàs? Hola, molt bé, bona tarda. Abans de res, felicitats per la feina, perquè entre altres coses el documental va aconseguir 760.000 espectadors i un 23% d'audiència, que està molt i molt bé, que no sé si us esperàveu que liderés la franja del prime time a Catalunya. Bé, la veritat és que els documentals de la Dolors acostumen a tenir sempre molt èxits,
i les expectatives eren altes. Tota la humilitat, però eren altes. I tant, tant... No, no ens ho esperàvem, però, bueno, vam acabar tots supercontents i supersatisfets, i tant que sí. Perquè després no cobreu més, no?, encara que hi hagi bona audiència.
No, la veritat és que per la gràcia no, no el cobrem més. Però és una bona idea, eh? Podria plantejar. Hola Europa és un documental on una trentena de persones reflexionen sobre el dret de l'autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya actualment. El documental, que per cert amb la veu en off de la Txerana, que durant molt de temps ha viscut aquí a Sant Just, començava d'aquesta manera. Pi i Margall, Almirall, Prat de la Riba, Cambó, Macià,
Companys, Tarradelles, Pujol, Maragall, Montilla, Artur Mas. Cada un i a la seva manera han pensat i han impulsat l'encaix Catalunya-Espanya. Des de fa 150 anys el catalanisme polític ho ha intentat tot. I la pregunta que s'haurà de formular és si ha fracassat el catalanisme o ha fracassat Espanya.
Quina és la resposta que es dona des del documental? Aquesta pregunta inicial ja, que si ha fracassat Espanya o ha fracassat el catalanisme? Bé, en aquest minut inicial el que està clar és que demostra clarament quina és la intenció o l'orientació del documental, no? És inclús, bé, una opinió bastant ferma, no? El comentari aquest que diu...
Catalunya ha sigut bombardejada durant els últims 150 anys, etc. L'argument que es dona és que avui en dia, quan la gent pregunta, tu ets independentista? Vols la independència a Catalunya? Jo crec que la pregunta hauria de ser la contrària. Per què no hem de ser independentistes? Per què Catalunya no ha de ser un estat propi? Quins són els arguments que no dona Espanya per seguir estant amb ells?
L'únic que ens donen són arguments. El discurs de la por, arguments de la por, etcètera, etcètera. De fet, els documentals de Dolors Genovés, no sé per què, però sempre tenen com una aura de polèmica i de comentaris al voltant. A tu què et va dir ella quan et va contactar amb tu? Quina era la seva idea de projecte? Bé, la primera frase que em va dir així va ser, perquè tu ets dels nostres, no?
Si no ho és, no sé si ens ho entendrem. Sí, em recorda una mica Jaume Barberà, quan el vam entrevistar aquí al programa ara fa uns mesos, després de l'11 de setembre, que estava molt calent tot plegat, jo vaig trucar a TV3, dic, que ja és el Jaume, em va passar amb ell, i dic, mira, sóc de Ràdio Desvern, i em diu, vosaltres aquí esteu per la independència? També són frases d'aquelles, o sigui que allà la Dolors ja et va dir si eres dels seus, no? I a partir d'aquí... No, no, a partir d'aquí què? Com m'ha anat tot plegat.
Bé, jo estava de vacances, em van trucar des de la productora en primer pas i em van dir aquest documental, què estàs fent la Dolors, què és la continuació de Déu a Espanya...
T'interessaria? Evidentment sí, mi em va fer una il·lusió brutal, fer un documental de primera línia per fet, és una cosa que, hòstia, qualsevol diria. Em va fer una il·lusió brutal. La veritat és que no m'ho esperava. Jo sempre ho veiem taxants, molt bé, però això és un eslaonet més. I la veritat és que ja no m'esperava que em truquessin per fer això. De fet, si vas acabar fent-lo i vas donar la feina, vol dir que sí, que eres un dels nostres, no?
Evidentment, sí, sóc un dels vostres, o un d'ells, no sé qui sou. Un de tots, no? No, el que passa és que volia preguntar-te quan es va trigar a fer el documental? Sí, nosaltres vam començar a treballar a l'octubre, llavors vam estar un mes en la preparació, bueno, la Dolors, tot el que és la narració no la té clara, però sí que sap cap a quina intenció vol anar, ella no s'amaga dient...
No, és que no hi ha la contrarèplica de la part oposada i tal. Ella sempre diu el mateix. El problema el tenim als catalans, la solució la trobarem als catalans, per tant, no cal anar fora de Catalunya per fer aquest debat. Fem-ho entre nosaltres i ja està.
Llavors, ella ja tenia tot això molt clar i vam estar xerrant allà, com podíem, en el meu cas, il·lustrar tota aquesta narració. De fet, la realització l'heu plantejada, pel que hem vist al documental, entrevista combinat amb imatges i paisatges de Catalunya. Sí, sí. Això també era una premissa que venia marcada des de direcció.
perquè és el format que treballa sempre la Dolors i està acostumada a fer-los així, bueno, tampoc m'hi vaig ficar de cul, ni molt menys, vull dir, em sembla molt bé, és una opció documental, doncs vinc endavant. DECLA i il·lustració, DECLA i il·lustració. I quan diu DECLA vol dir declaració, entrevistat, per la gent que no ho sàpiga. Sí, sí. I el que vam intentar, doncs això, vam intentar crear un discurs visual que reforçés la narració del contingut, no?,
aleshores el que vam fer, vam treure dues línies. La primera línia era simplement un viatge per Catalunya, començàvem a Aigüestortes i anàvem aixant fins a les Embucalmar a Cap de Creus, perdó, al Delta de l'Ebre, els últims dos minuts és un viatge per l'Ebre fins a les Embucalmar, i llavors al mateix temps anàvem fent petites metàfores visuals. Per exemple, quan estem a Aigüestortes, estem parlant de l'encaix,
Catalunya-Espanya, es veu l'estany de la retera, el desglàs que està venint en aquell moment i tal, llavors es fa una mica de metàfora, després anem a cap de creus...
i estem parlant del concert econòmic i també ensenyem les roques aquestes, un paisatge molt àrid, molt sec... Estem parlant amb l'Alan Fàbregas, realitzador Sant Justeny, del documental Hola Europa, que dèiem que es respira també molta tranquil·litat i calma a través dels paisatges, de la música. No sé si això estava buscat expressament, com vulguem dir que prenem-nos amb calma això de la independència o no?
Bé, més que calma, vam buscar un punt de positivisme, perquè va haver un moment que teníem el documental i, ostres, sí que és veritat que totes les declaracions són positives, però dintre de la gran negativitat del to plegat, no?, és a dir, que estem fatal, que estem fatal, però ens en sortirem, tirem endavant, tirem endavant. Llavors, la veritat és que en la primera fase del muntatge, nosaltres ho vam acompanyar més amb unes musiquetes una miqueta més, concordants amb el to,
d'entrevistats. Però després, quan vam acabar, jo em vaig fer originat, portàvem 80 minuts, i vam dir, això li hem de donar un punt.
I llavors vam canviar i vam proposar de ficar una musiquetes i tal una miqueta més animadotes. Més animades, no? Perquè si no allò ja... el ritme ja baixava pel seu propi pes. Sí, sí, sí. Que de fet, tu vas estar a la gravació de tots els paisatges, per exemple? Sí, sí. Ah, sí? Tu vas estar tots. Bueno, no, tot no. Hi ha una sèrie d'imatges que són d'arxius de TV3.
Algunes de les imatges aèries són del xiu de TV3, però la resta, que són el 95%, sí. I a les entrevistes també estaves tu? Sí, al 100%, a total. Al 100%, no? No, ho dic perquè, per exemple, ja saps que la gent a l'hora de... A Twitter, per exemple, van començar a comentar coses, com per exemple que...
Això semblava més un altre programa d'aquests paisatges de Catalunya, no? O Catalunya des de l'aire, per exemple. També hi havia gent que comentava que no entenia com és que només de la trentena de persones, tres eren dones. Sí. Bé, sobre la pregunta que sembla més el PSG favorit que en un documental... Sí. Bé, sí, ja ens esperàvem. Ja està bé, la gent...
Hi ha gent que critica en plan negatiu, hi ha gent que critica en plan positiu, tot és vàlid, sort que hi ha la crítica, i cap problema, vull dir, és una crítica correcta, i tampoc és desafortunada, és veritat, si està retratat Catalunya...
diferents llocs bastant representatius, i he intentat fer de la millor manera possible que sigui bastant fent de lluir. A mi em va agradar, això també va a opinions, pot agradar més o pot agradar menys. Exacte, pot agradar menys, és una decisió presa. I el tema que, per exemple, de la tantana de persones només 3 fossin dones? Doncs mira, això és una decisió més de contingut, de direcció, i la veritat és que aquí ni pinxo ni corto, per tant, no t'ha de ser respondre, Jordi.
Alan, en aquesta línia, canviaries alguna cosa ara després d'haver fet el documental i haver-lo a més i tot? A veure, uf, ara, aviam, si canviaria alguna cosa. A mi concretament, bueno, a mi particularment, perdona, al llarg del documental arriba un moment que el format se'm fa una mica pesat.
És veritat que comença bé i tal, però clar, tota l'estona això de fer aquesta paisatge de entrevista i imatge arriba un moment que
em dóna la sensació que pel minut 50 ja estàs una mica... Bueno, que baixa una mica, que baixa una mica el ritme de tot plegat. Sí, bé, no hi ha sorpresa, no? Perquè és l'estructura, a bé, a bé, a bé, del començament fins al final, no hi ha cap gir, no hi ha cap... Sencerament ja saps el que et trobaràs. Malgrat això, va tenir una molt bona audiència, com diem, amb un 23%.
Hem d'anar acabant, però Alan, no puc acabar l'entrevista sense comentar el que estàs treballant a Madrid, perquè estàs amb un projecte totalment diferent, que no té res a veure ni amb òpera amb Texans, que comentàvem, ni tampoc amb aquest documental amb la Dolors Genoves de l'Europa, i és que estàs realitzant la nova temporada de Alaska i Mario per la festa.
Digues, digues, perdona. No, no, no, que com està anant, tot plegat, i què tal? És que és una mica curiós, no? He passat de fer una cosa de divulgació, un documental, i ara pur entreteniment, no? Bueno, doncs és una experiència, no? És la veritat, és dur perquè és un reality, estem molt estrenament, no rodem 24 hores, però sí 14 cada dia,
És el primer cop que em rodejo amb gent d'aquesta élite, per dir-ho així, de high society total. Home, ells són uns stars, no? A tot arreu on van. Tu t'hi figures que la gent els demana autògraf, a l'Asca, a Mario... Jo estic al·lucinat. És a dir, sortim pel carrer i no m'ho esperava. I és que no podem sortir al carrer perquè la gent se'ns tira a sobre. Se'ns tira a sobre literalment. A mi, sobre meu, no. Sobre dins. Particularment del Mario.
I, aviam, és una experiència nova, és molt dur, al·lucino bastant, perquè, evidentment, en més d'idees i tal, tenim moltes discrepàncies, però està bé... Perdona, què vols dir que teniu discrepàncies? En nivell d'idees?
a nivell d'idees, evidentment, a nivell de dilució, de valors... Ah, val, val. Vol dir que tu amb ell has parlat, eh, de l'Ola Europa, per exemple, i del clima polític de Catalunya, no? Totalment. Però està molt bé, perquè se'n pot parlar perfectament, i sí, a més reta un punt que estàs tot el dia punxant un a l'altre, però això està bé, vull dir, no hi ha cap problema. El problema és quan no se'n pot parlar perquè es fa tema tabú i és massa gros. No, ni molt menys, ni molt menys.
I ells estan com una cabra i em passo molt bé. Ells són així, no? Encara que no hi hagi càmeres, es comporten igual, o no? No, no, més. Més? Més, encara?
El Mario particularment més. Està com una regavera. Espero que no em senti, eh? El Mario Magrido me'l vaig trobar ara per Sant Jordi, firmant llibres, que allò va ser una autèntica locura, eh? Vull dir que, no sé, clar, aquest home viu com si fos una de les grans estrelles de rock contínuament, no?, amb les seves locures i amb les seves coses.
En les seves coses, sí. Em sembla que no hi hagi endemà, no?, amb ell, quan estàs amb ell. Sí, sí. Bé, en fi, doncs, Alan, ja no et preguntaré el tema si sortiu de festa junts i coses d'aquestes, perquè també deuen ser... Com, com? Si sortiu de festa junts o alguna cosa, perquè això ja... No?, les festes d'aquest home també deuen ser... Cada dia, cada dia hi ha una festa junts.
Jo estic treballant, i ell també en el fons, també s'ho passa pipa, però cada dia ens fotem cuergues, perquè és que és el rodatge, vamos. Clar, que per cert, aquest diumenge s'estrena a tercera temporada, em sembla, a MTV. Aquest diumenge s'estrena a MTV, correcte. I tu ja ho has realitzat des del primer capítol.
Ah, exacte, aquesta tercera temporada sí. Les altres dues no les vaig fer jo, però aquesta sí. Doncs escolta, Alan, estarem atents, eh? Aquest diumenge MTV a la nit. Molt bé. Que vagi molt bé. Esperem que no tingui tant d'audiència com el documental, sinó anirem malament. Bueno, aquestes coses, que què passa, no?, amb la tele, que a vegades... El problema és que ho doblarà.
No ho sé, no sé si ho posarà perquè 700.000 espectadors, 23% d'audiència. Aquí a Catalunya veurem, ja compararem els dilluns. Alan, que vagi molt bé i enhorabona per la feina i per tot plegat, que com sempre els enjustencs quan fan coses ens agrada saber com estan i com els va tot. Alan, que vagi molt bé. I tant, i tant. Una abraçada.
Bé, ja acabem ja la penya del morro. Cristina, el millor del programa per tu ha sigut... Doncs s'endusta parlar d'aquest documental, no? Sí, clar. La TV3 o l'Europa. O l'Europa, efectivament. Bé, ho hem de deixar aquí perquè ja és tardíssim. M'agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Berdoi a l'actualitat se'n justenca, amb ells també avui hem tingut la Nòria Oriol a la secció de coaching, el David Hàbil a parlar-nos de tele, la Montse Martín, directora del Casal de Joves, que fins les 9 de la nit encara podeu anar a donar sang
en aquest equipament del municipi. El Dani Martínez i el Joan Xirivella, els nostres gunis de Sant Just particulars que fan segon d'ESO, i ara l'Alan Fàbregas, amb qui hem parlat de les seves feines com a realitzador, tant a Hola Europa i ara Alaska i Mario. Que vagi molt bé, tornem demà a partir de les 5. Bona tarda.
Fins demà!
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'absent romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant I que simpàtics que surts veu I quin mal devia fer I m'ho imagino, ho intento I t'asseguro que comprenc Que encara vull sense remei Tot trontoll i un segon Con una mica
Bona fe, pronunci el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enllores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer.
Amagat, amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, ben volgut. Amagat de Sant Lluc.
Bona tarda. Passa un minut de les set. És moment de començar el Sant Just Notícies i fer un repàs als titulars més destacats. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies.