demana que s'invoqui primer a l'assemblea si et vol presentar aquest record.
I també avui entrenaments del Cornellà i el Sabadell, que demà jugaran partit de Copa del Rei contra el Real Madrid i el Sevilla respectivament. El Catalunya Vestresports es trasllada avui a Cornellà a partir de les 8.
Aquesta tarda es mantindrà el cel amb núvols abundants i també algunes clarianes amb més sol al nord del Pirineu de Lleida, cap a la vall d'Aran. Ruixats intermitents al delta de l'Ebre. Temperatures suaus de dia de 20 a 24 graus i de nit farà una mica de fred amb boires a les valls. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Són les 5 i 5. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio del Verde. Ens parla i us saluda Jordi Domènech, que avui programa 1502 de la penya del morro.
Bé, saludem l'Andrea Bueno dels serveis informatius. Andrea, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. D'aquí a un moment repassarem algunes de les notícies més destacades del dia d'avui, en Clausen Justenca, i a més a més també tenim el Dani Martínez. Dani, què tal? Bona tarda. Bona tarda a tothom. Avui, Dani, també ens llegiràs el trending topic de la primera hora, ja que la Cristina Vargas està de creuer. Ah, sí? Ah, sí. Hai de llegir-ho jo? Sí. Ostres, jo que venia a prendre el cafè...
Ja, ja, ja. Bé, en fi, ja ni et contesto. Bé, avui al programa parlarem amb l'Àngel Cornejo a l'espai de videojocs. I a més a més, si no podem parlar amb l'Àngel, molt bé, eh? I a més a més també tindrem la Judit Rectoret, que ens parlarà de l'Open Day Bonaigua, perquè aquest dijous hi haurà moltes masterclass... Què?
Dani, què estàs fent, Dani? Canviat-me de cascos, que no sentia bé. No, clar, és que, perdona, no m'estranya ja, és que bronca només començar, perquè has entrat just ja per parlar i no has pogut entrar, o sigui... És que aquests cascos... Has d'entrar, Dani, has d'entrar, jo t'explico això com va, eh? És que explica-m'ho, jo com que en els grunis d'assajos entro un temps, doncs en aquesta secció... Has d'entrar uns minuts abans, abans de començar a parlar, perquè...
D'aquesta manera pots provar els auriculars, quins van bé, quins no van bé i quins són els teus auriculars que han de ser. M'explico o no? Clar, és com jo que entro 10 minuts abans de començar el programa. No, però Andrea, tu és diferent perquè tu ja portes molts programes, però el Dani és el segon que fa per començar.
D'acord, Andrea? D'acord. No, és que si hi ha algun problema, si hi ha algun problema m'ho dieu. Vale. Un problema, Dani? Vale, vale, no, perquè el Jordi té mala llet. El Jordi no té mala llet. No, no, és que els dimarts està així. Vols callar un moment, Dani? Hola, ja comencem. El Jordi no és que té mala llet. Marxo, eh? És que el Jordi diu les coses.
Ja, però no l'has de dir, Jordi. Què? No l'has de dir, que aquí estem because so happy. Aquí estem tots feliços i venim al teu programa i es posem tristos. Dani, sí que l'has de dir, perquè si tu compens que estic fent el sumari i l'oient escolta que m'ho gusta fent...
Jordi, no facis sorolls, home. Amb els auriculars. No facis sorolls, Jordi. Per això t'ho dic que haig de parar el programa per dir-t'ho. No em dones una altra opció, Dani. És que saps què passa, que estàvem fent aquí patar la xerrada i, clar, doncs no podíem entrar, evidentment. Ja, ja, ja. És el que et dic. Molt més important. Que no petis la xerrada. Home, és important patar la xerrada. Que no et petin una altra cosa. Bé, continuem amb més històries perquè avui al programa també tindrem el David Avila per parlar de televisió.
I tindrem el Jordi Roca amb el seu ja habitual espai de les cores del Roca. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la primera hora, perquè avui, Dani, el més comentat... A veure com ho fem, això, avui, eh? El més comentat de Twitter ha sigut Joan Laporta, perquè ell i els 16 exdirectius, durant la seva etapa blaurana, han guanyat el judici per l'acció de responsabilitat. Què ha passat i què ha dit la sentència?
Doncs mira, la sentència determina que la directiva de la porta va tancar el seu mandat amb guanys i que, per tant, ha desestimat la demanda que reclamava que ell i els 16 exdirectius paguessin 48 milions de presumptes pèrdues econòmiques en el balanç general de la seva etapa del 2003 al 2010. Bé, he entès algunes coses, no tot, però bàsicament que la porta és innocent.
Sí, exacte, és innocent. Això s'entén, no? Bé, què diu, per exemple, la gent a Twitter? Lluís Omar diu, la porta guanya Rossell davant del jutge. Correcte. Cristina Polina també diu, la porta ha sigut declarat innocent una vegada més i queda en evidència la campanya de difamació de Sandro Rossell.
Ja, per acabar, Independència, sí, sí, diu Joan Laporta, es fa ressò, eh?, de la notícia d'esport, per exemple, on declara s'ha fet justícia. En fi, gràcies, Dani. Anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informats de tot el cas.
Passa per aquí, oh yeah! Bé, atenció perquè el Centre d'Estudis Sant Justè ens donarà prop de 600 euros a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Sabrem per què d'aquí uns moments. A més a més també parlem d'una conferència d'aquest dijous que ens ensenyarà a escoltar el nostre propi cos. Però abans de tot això parlem de Montserrat Tura. Montserrat Tura?
Sí, Montserratura. Aquest vespre a Sant Just es tracta d'Estirant el fil, punt, quan el PSC va abandonar el catalanisme. Tasca. Una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC els darrers anys. Andrea, bueno, que no sabem si estira fils. Té més informació de tot plegat.
Quan cuso. La presentació l'organitza a l'editorial Pòrtic i Moviment Catalunya. Fa més de 30 anys que Montserratura es va fer militant del PSC. Ha estat alcaldessa de la seva població natal, Mollet del Vallès, des de l'any 87 fins al 2003, any en què va ser nomenada consellera d'Interior. De 2006 a 2010 va ser el capdavant del Departament de Justícia. Actualment és membre de la mesa del Parlament de Catalunya i és crítica amb la branca més tradicional del PSC. I és que Torà considera que des de fa anys el PSC s'ha allunyat del catalanisme.
Ai, sí. El PSC. El PSC. Dani, perdona un moment. Jo vaig repetint. Clar, jo vaig repetint. Has d'anar repetint tot el que anem dient? Sí, el PSC. Doncs no cal, eh? No, perquè és molt molest. És molt molest.
Què? M'estàs dient que ens molés? No. Ai, ai, ai. Però és que, Dani, continua. Ah, que continua. Ai, perdó, és que no soc conscient. Estem a dimarts i no soc conscient. Jordi, estic cansat. T'has recuperat la veu una mica, per això? Sí, no? És la pitjor excusa que he escoltat de la meva vida, eh? No, estem a dimarts i estic cansat. Vols que hi ha un moment, Dani? És que no hi hagi ni parlar. Ai, bueno, doncs ja callo.
Avisa que calla, no? Ara callo. Ara callaré d'aquí uns moments. Escolta, jo no puc, eh? Jo no aguanto així fins i vendres. El Manel Ipolla t'ho va dir. Un moment, Dani, estic parlant amb l'Andrea. Entrec cascos? No sé si tu callaves un moment. Ah, sí, sí, ho he dit. Andrea, jo no puc aguantar així, eh? No, per què? No, perquè no ho pots, eh? Però me sonen els primers minuts del programa. Què? Que són els primers minuts del programa, potser, no? És com tenir aquí una cosa a l'orella que m'ha fet...
Parlar amb ell també, perquè ell també és una mica pesat. Bé, Andrea, el que et deia, jo no sé si puc realment continuar. Som a dimarts. Som a dimarts, no? Què queda? Dimecres? Dijous i dilluns. Dani, estem parlant la gent gran. La gent gran estem parlant. Us porta un cafè, la gent gran. Què?
Ah, doncs mira. Us porto un cafè. Doncs per mi sí, eh? Sí, ara vaig, ara vaig. Sí, vinga, va, també. Doncs fem cafè, fem cafè. Mentre el Dani va fer un cafè, eh? Bé, així com a mínim tenim una mica per parlar de Montserratura, que deia que presentàvem aquesta tarda estrenant el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, no?
Doncs sí, Torà ha explicat al Just a la Fusta que el socialisme català sempre ha tingut l'objectiu de tenir un horitzó ambiciós i clar des del punt de vista nacionalista de Catalunya, però considera que el PSC s'ha allunyat d'aquesta visió catalanista per un conjunt d'anàlisis equivocades. Asegura que el PSC de Pasqual Maragall va arribar al govern de la Generalitat amb la intenció de redefinir el potencial i la capacitat d'autogovern de Catalunya, però ara la intenció és diferent.
Per tant, la tesi que manté Montserratura, el seu llibre, és que qui s'ha assintit del socialisme catalanista han estat les dues darreres direccions nacionals del partit. La presentació del darrer llibre de Montserratura es tira en el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, comptarà amb la presència de la seva autora, també de Mercè Figueres, que és exregidora socialista de l'Ajuntament de Sant Just. A que són amigues?
Probablement. Són col·leguis, són col·leguis. Es coneixen com a mínim. Ja. Doncs serà avui a dos quarts de vuit de l'espre a la sala Isidore Cònsol de Can Girastà. Bé, esperem que entra el Dani amb els cafès. Però què volies, és cafeïnat el cafè? Sí. Ah, val, doncs jo, has no tallat, deixa-me'l aquí. Dani, gràcies, eh? Gràcies. Bona feina. Us he portat també uns malindros per si volia sopar. No esperàvem menys.
Home, jo sóc el melindro, és una cosa que... Melindro, amb el cafè? Sí, que no... No, amb el cafè no, perquè és una cosa típica. El què? El melindro amb el cafè, és una cosa típica, però no és d'aquí típica, és d'un altre lloc. Dani, gràcies, eh? Gràcies. Gràcies pel cafè. De res. Bé, continuem parlant de més coses de Sant Jurs, perquè el centre d'estudi Sant Justencs donarà prop de 600 euros
a l'Hospital Sant Joan de Déu. Serà possible gràcies a la venda de les fulles de tardor al cap de setmana passat. És a dir, que han fet una molt bona recaptació. Andrea Bueno, que un dia va fer també fulles de tardor de postres, té més informació de tot plegat.
I no ho he tornat a intentar. Per sort nostra. Una quinzena de nens i nenes i molts sanjustencs a títol individual han participat d'aquesta iniciativa solidària que s'ha fet el darrer cap de setmana de les festes de tardor. Des de fa un parell d'anys, durant l'últi cap de setmana de les festes i sobretot durant el Sant Just al carrer, al centre d'estudis ven aquestes galetes en forma de fulles per recaptar fons per una causa solidària, que són aquestes postres típiques sanjustenques. Jo no ho havia vist mai.
Bueno, sí, expliquem-ho. És típic, aquí. No, sí, és que... Molt innovador. Sí, sí, sí. Jo l'any passat em vaig comprar. A veure. I jo sempre per Sant Jus al carrer, doncs això... Jo sempre poso paradeta i tinc les caixes i tal. Aquest any no vas posar, per si, no? Amb la parròquia. Amb la parròquia. Amb la parròquia. Sí, sí. Què veníeu? Bueno, moltes coses. Fesdissos, llibres, etc. Hòsties consagrades que sobraven del... No, no, no, això no. Això no els van deixar. Vale.
No, perquè a veure, també què vens, no? Una mica de vi, de vi d'aquest beneït. No, no, no. No es van deixar, no es van deixar. No es van deixar. Però tu vas proposar-ho, no, tu, Dani? Sí, es va proposar, però... Jo ho sabia, jo, jo ho sabia. I això, doncs es guarden caixes, no? Les coses que van sobrar de cada any, no? Perdona, perdona, què parles? Quines coses?
Doncs els llibres i coses que han sobrat per vendre l'any vinent. Allò que dèiem, Sant Lluís al carrer. Jo l'any passat vaig guardar aquestes coses i jo la setmana passada o l'altra per les paretes de tardor ho vaig treure i que em vaig trobar una galeta de l'any passat. Ah, de les fulles de tardor. No vaig atrever a menjar-me-la. O sigui, una galeta que la guardaves durant un any. La pregunta és, la vas vendre a Sant Lluís al carrer?
Sí, Jordi. Sí. Te la vaig vendre tu, que no te'n recordes. No, jo estàs en el programa. Jo no vaig vendre... Jo no vaig comprar res perquè prou feina tenia ja amb el senyor Bonito. Sí, potser sí. Bueno, en fi, doncs això està molt bé. Des d'aquí aplaudim. Sí, el centre d'estudis Sant Justencs, que han venut en 600 euros.
Sí, sí, quant costaven les fulles de tardor? No ho sé, però quan... No sé què de costa, un parell d'euros? Però amb un euro que et costi. Un euro? 600? No ho sé, no ho sé, no ho sé. No tinc ni idea, no tinc ni idea. Perdona, perdona. No vaig venir. M'estàs dient que el Centre d'Estudis en Justens ha venut 600 fulles de tardor? Home, m'imagino que no. No, m'imagino paquets de dos. No te l'estic dient. 3 euros, 3 euros un paquet de dos, m'imagino. 300 potser han venut.
Potser dos euros, no, la galeta? Dos euros la galeta? Sí. Els hem d'informar, hem de trucar a algú del... Prop de 600 euros. Què? Prop de 600 euros. Prop de 600 euros, eh? Aquesta és una mica la dada. Està bé, està bé. Bueno, en fi... La dada d'André... Bueno... Continuem amb més coses.
Perquè una conferència aquest dijous us ensenyarà a escoltar el nostre cos. El fisioterapeuta de la residència Kroll, Kroll, Sant Just Guifrelló Pis, explicarà la importància d'escoltar els senyals que ens envia el cos en ocasions en forma de dolor. Ui, a mi m'envia molts. Andrea, bueno, que li fa mal la cama i que potser significa que està estressada. No, vull l'espatlla. Ah, vull l'espatlla, eh? Té més informació de tot plegat. Et faig un massatge? Vinga, que et faig massatge.
És la dreta. Ah, la dreta. Home, és una... Com busques, no? Jo faig un massatge amb molt de gust. Dani, com busques carn, no? De forma gratuita? Jordi, Jordi... Jo busco pal·leada de dolors. Ah, però t'ha tocat. Home, clar, és que jo tinc unes mans de sant, jo sé fer massatges bons.
Aquesta és l'excusa que dones? No, no, no, no és l'excusa. L'Andrea, com es diu la noia aquella del vòlei? L'Andrea, l'Andrea. Ala, ja et tornem. L'excusa. Ja ho sap tot el grup de vòlei, això. Clar. Sí, perquè l'altre dia ma germana va gravar el programa i ho va passar al grup de vòlei. Ah, molt bé. Ja ho sap tothom, saps? Això el pot descarregar. Molt bé, sí. Del podcast. Exacte, exacte. Podcast carregar. Podcast de regar. Oh, per favor. Ai, quin xist.
Bueno, en fi, anem a la... No, no, tranquil·la, perquè des d'aquest to que el Dani et perds. Aviam, no puc fer un massatge a una col·laboradora decent. És infancí. A una col·laboradora decent, sisplau. L'Andrea no és una col·laboradora, això per començar. És la periodista dels serveis informatius de Ràdio d'Esvern. Un aplaudiment ja. Una periodista de serveis informatius decent, que ja era hora. Decent no, de Sant Jus d'Esvern. El que volia dir que és, vés amb compte, Andrea,
que el Dani és menor. Ei, home... Jo deixo... Mira, apagaré el micròfon, perquè això no pot ser. És inofensiu. No ho faré, no ho faré. Apaga el micròfon. També et recordo que el Dani segueix en menor i ens ha portat dos cafès. És veritat, és veritat. Podria ser considerat explotació infantil. Ah, sí, explotació infantil. I també et recordo que l'Eric Bomar, que fa quart d'ESO a l'Institut Sant Jus, va estar tres hores fent de tècnic de so el programa 1.500 de la penya del morro. I tant.
I també recordo que és un menor que està, podríem dir... No recordis tant, Jordi. No recordis tant. Fent tasques tècniques i que potser... A mi es comentava, rumorejava, que què feia un nen fent de tècnic de so... Un moment, què m'ho apunti? Al programa de 1500 de Penya del Morro, que si això era il·legal d'explotació infantil. Per part de la Penya del Morro i de Ràdio d'Esvern. Vull dir que...
Estem en una franja que avui en dia es proveix tot i es diu que no... Que no tinguem algun tipus de problema legal. Si ens poséssim a denunciar jo crec que trauríem quartos, eh? Jo crec que si ara ens poséssim a denunciar Radio Desvern trauríem quartos. No t'esveris. Gràcies per la intervenció. Anem a parlar d'alguna cosa més, Andrea, perquè estàvem parlant...
Recordem-ho, ens hem desviat una mica de la qüestió, estem parlant d'aquesta conferència que dijous ensenyarà a escoltar el nostre cos. Sí, una conferència que s'adreça principalment a la gent gran i que porta per títol El cos on visc, i és que segons Gifret Llopis, que és el fisioterapeuta que em partirà a aquesta conferència, a vegades no som prou conscients de la rellevància que té el nostre cos fins que no comencem a sentir molèsties o dolors. Per això el fisioterapeuta assegurà que és molt important per atenció a les senyals que ens envia.
A la xerrada et donarà una sèrie d'eines perquè tothom pugui conèixer millor el seu cos i pugui tenir més autonomia. I assegura que la xerrada s'adreça bàsicament a la gent gran perquè quan comencen a envellir és quan comencen a parar atenció a les senyals que els envia el cos després de tota una vida dedicada a la feina i a la família. Home, clar, però els joves així poden evitar, no? M'imagino aquests dolors, o no...
Clar, s'adreça a tothom per això, però el que passa és que la gent gran... Dani, deixa't parlar, perquè... Sí, sí, jo et deixo parlar. Ets molt agobi... O sigui, vaig a... A vegades... Dani, a vegades s'ha d'escoltar una mica. Sí, sí, jo he escoltat. Jo ara he fet la meva opinió.
Però és que deixa parlar l'Andrea, que és l'Andrea Bueno de les serveis informatius del Ràdio Albert. Ja havia acabat de parlar. Ah, i ara no podria parlar. L'últim apunt sobre aquesta conferència és que serà dijous a dos quarts de sis de la tarda al Mil·lenari. S'adreça la gent gran, però també ara gent jove, o sigui que si avui...
per saber què ens explicarà el Gifre Llopis sobre Tot la Gat. Molt bé, doncs ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix a radiodesverd.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies. Jo no arribo divendres, jo, eh? Sí que arribarà el Jordi, sí. Gràcies, Andrea. Les notícies de Sant Just amb Andrea Buenos Aires per estar ben informat de tot el camp.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Àngel Corneco a l'espai dels videojocs del programa. Dani, fins demà. Gràcies per venir. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a l'Àndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Connecta't al català.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Quatre minuts i arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Continuem a la penya del morro i en bona forma perquè el complex esportiu municipal de la Bonaigua farà aquest dijous una jornada de portes obertes durant tot el dia. El complex organitza diferents masterclass gratuïtes perquè tothom pugui provar les seves activitats.
I és per això que parlem amb qui coordina tot plegat, que és la Judit Rectoret. Judit, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Hola, molt bé, Judit. Molt contenta de saludar-te. Tu fas la bona aigua ara, no?
Sí, sí, sí. On estàs de la bona aigua, no? Ho dic perquè tu ets, com ho sé, monitora. Bueno, jo soc la coordinadora d'activitats de fitness i també dono pilates i alguna dirigida. Aquest du jous hi haurà portes obertes? Això vol dir que tothom que hi vulgui anar, encara que no sigui soci, podrà accedir-hi? Tothom, des de grans a petits.
I les primeres classes, si no tinc mai entès, són de Zumba i Aquagym. Sí, a les 9 i quart del matí comencem amb Zumba, qui vulgui ballar, moure tota l'esquelet, i si no, si vol una cosa una miqueta més tranquil·la dins l'aigua, posa Aquagym. S'ha de portar algun tipus de roba especial, us ha de fer alguna cosa especial de cara a aquestes Masterclass? No, només entrar, deixar els teus datos, perquè així entrareu al concurs de 3 mesos gratuïts per venir a la bona aigua,
i entrar cap a la classe. Evidentment, amb roba d'esport i unes pambes adequades i sense falta l'aigua. I moltes ganes de passar-s'ho bé. Clar, es pot utilitzar també el recinte durant tot el dia, també? O només la classe? És a dir, per exemple, si ve algú i es vol canviar, es pot utilitzar els vestuaris? Absolutament, sí, sí, sí. Poden venir i fer com un soci. Poden anar a fer la classe, inclús estar-se després un rato a la sala de fitness, conèixer els monitors, el tipus de treball que fem, sí, sí. És a dir, també a la piscina poden...
Sí, també poden venir a nedar una estoneta. O sigui que és, vaja, portes obertes a tot i plen, no? Portes obertes a tot i plen. Aquest dijous, qui no vulgui fer esport a la bona aigua és perquè realment no vol, no? Perquè té aquesta oportunitat. Després, per exemple, hi ha més activitats. Un quart d'onze, hi ha un quart de tres, hi ha les sessions de cac, que és glúteus abdominals i cames. Ah, exacte, molt bé. Té aquí la xuleta, però en príncipe...
És una mica perquè es vegi el que fem i quin tipus d'activitat fem i que ens coneixeu a tots els monitors. I GAC és una classe que em agrada molt, és una classe localitzada, que tothom ens va haver de fer-la i per això l'han posat també. Perquè aquesta classe, ja potser hem fet una pregunta tonta del dia, però glútex, abdominals i cames, és tipus aeròbic o com es treballa?
Bé, fem un calentament, que pot ser més aeròbic o menys aeròbic, però evidentment hi ha una part aeròbica perquè tot el rec sanguini comenci a calentar, i també una part de respiració, i després ja localitzem directament amb cames, glutis i abdominals. Bé, després continuem amb les activitats. A partir de les 6 de la tarda es fan altres activitats dirigides, per exemple a les 6 pilates. Sí, farem una masterclass preciosa, som 3 monitors a l'escenari,
i farem una classe de pilates bastant bàsica. Farem alguna modificació per raptar una mica als alumnes a dir que això seria una mica més difícil, però és una classe molt assequible per tothom i creiem que a pilates és important que tothom tingui...
almenys una mica de nocions, que sàpiguen el que és. Pilates va entrar amb molta força fa, no sé, 5 o 6 anys, eh?, en les classes dirigides de molts gimnasos i de molts llocs on es feien cursos, i continua amb aquest nivell? És a dir, la gent que va començar, i hi havia molta gent que feia... Hi havia una època que si no feies Pilates semblava com que no eres ningú, no?
De bon rotllo. Però era com, hòstia, no fas pilates, és la hòstia. Continua encara mantenint-se, no? Sí, sí. Continua, continuarà. Sí, és veritat que és un tipus d'entrenament, perquè és un entrenament físic, no és un tipus ioga, més estiraments o més meditació, no. És un entrenament físic i és molt saludable. Actualment potser és el més saludable que hi ha, és el més complet. Sí, per què? Perquè hi ha molta reeducació postural.
i per tant treballem també l'equilibri de tota la musculatura i sobretot la musculatura profunda. Evidentment continuarà i per sempre, perquè aquí a Espanya va arribar fa 10 anys, però jo particularment el feia fa 30 a París, per exemple. Ah, sí? Sí, sí, fa molts anys. Tu eres una avançada en la teva època, no? Sí, bueno, perquè en aquell moment estava a París, feia dansa i allà ens feien fer pilates.
I després ha tornat, ha arribat aquí. Clar, quan va arribar aquí, tu de gust i pilates, i tu, bueno, però això ja fa 20 anys que ho feia jo, no? Sí, la veritat és que sí. No cal ara que ja estem quets. Però sí, sí seguirà segurament, eh? I més per experiència pròpia et puc dir que...
que les rehabilitacions que fem és absolutament brutal. Hi ha gent que està amb lesions i coses durant molt temps i, en canvi, en pilates es soluciona bastant fàcilment. Bé, més coses, perquè, per exemple, a les 7, el dijous, també hi ha el Comprès Esportiu Municipal La Bona Aigua, classes obertes i classes dirigides, com, per exemple, Body Pump.
jo he de confessar que he fet bodypam un dia vaig anar i què tal? ets va agradar o no? no està mal el que passa és que eren tot dones i noies i jo això és normal? no perquè justament el bodypam que forma part d'un grup de les mil que és una cosa que es va inventar a Neusalanda es va inventar bàsicament perquè hi haguessin homes a les sessions de dirigides perquè sortissin de la sala de signes i hi ha molt home que hi treballa
Sí que és veritat que segueix sent més abundant amb noies, perquè les dones són més...
seguidores del món de l'art dirigides. Però actualment hi ha molt home i molt noi que està dins del body pump. Jo no sabia, per això que... Has de repetir, has de repetir. Has de repetir. I portar-te amics. Jo el que volia comentar és que jo no sabia que això havia sigut una estrelia, que s'ho havia inventat per treure els nois, bàsicament, de les màquines, i portar-les a les activitats dirigides, perquè realment es fa una mica de tot. Es treballa la musculatura dels braços...
també de les cames, una mica com si estiguessis amb les màquines, però de forma diferent. Més coreografiada, música actual que et motiva, amb un monitor que t'està donant-te canya perquè et superis cada dia, posar-te reptes, i això fa que hi ha vegades que hi ha nois que venen al salari més homes, i s'acaben avorrint, perquè és més individual. I Bodipam ha tirat
molt que el client de la sala de fitness vagi cap a, i igualment treballi en pes i carga, no? I perdurarà, també. Sí, sí, doncs, perdona? I perdurarà, també. Sí, home, perdurarà. Tu també proustiques que això anirà per llarg, perquè el body pump és una cosa també relativament nova, no? Sí, sí, bueno. Tu fa 20 anys que ho feies a París, també, però... No, això fa uns 10 anys que s'ha instal·lat,
Però a Europa potser fa, aquí a Barcelona, a Catalunya, potser farà uns 8-9 anys. Escolta, Judit, i tu a l'hora de posar músiques, quines selecciones? Perquè també us heu d'anar renovant també, no?, una mica els monidors de fitness? Sí. Bé, nosaltres, en el que és l'ESMIL, que hi ha Body Combat, Body Pumps, Shabam, que és una altra activitat de dansa, que no és tumba, però també és molt, molt divertida. Sí, perdona, ESMIL què és, eh?, perdona la meva ignorància.
Les Mil és un projecte per instaurar els gimnasos. Llavors nosaltres els nostres monitors ens anem a formar allà i allà t'ensenyen tot, coreografies, totes les músiques t'ho donen i llavors tu treballes a partir d'això. Tal que va bé perquè si algun dia un monitor està malalt i ve un altre monitor,
segueix el mateix protocol i el mateix treball que s'està fent. I allà mateix hi ha les mateixes músiques que han de sonar durant la sessió? Totes les músiques, sí, sí, sí. Després nosaltres podem fer alguna variant, a vegades durant un mes tu poses unes músiques teves, però normalment el body pump com et fa és sempre seguint un protocol musical que ja tenim, igual que el body combat. I l'última música que ha entrat a la bona aigua, podríem dir, l'última cançó que ha entrat a la bona aigua ja sigui en qualsevol de les classes dirigides que feu?
Ai, em poso en un compromís. Bueno, per exemple, la de l'Enrique Iglesias, que ha guanyat el Grammy aquí a Espanya. Sí. Doncs, bailando. Ah, la bailando de inglés molt... Para triompla. Sí, sí, sí. Però a part d'aquestes, doncs, en pot haver una de Radiohead, o músiques des dels clàssics del 80, perquè es va variant. Hi ha packs que són músiques més dels 80, altres que impliquen més música actual...
És molt variat, és molt disfet perquè a més a més són músiques que tothom més o menys coneix. I aleshores és molt divertit de fer-ho. Correcte, però és tot un món també, el món de les músiques del gimnàs, que no sé si s'han fet recopilatoris, perquè una discogràfica hauria de fer un pensament, perquè potser en vendria més d'un i de dos. I tant, quanta gent, clients, ens diuen, ostres, no me la pots gravar aquest CD, grava mal, clar, és superguai per festes o per fer música per escoltar.
Però esteu una mica fars, ja, amb tot el carinyo, dels clients que també venen i us diuen, escolta, grava'm la cançó, per favor. No, no, no, no. No, perquè, bueno, jo et puc dir que els clients de la bona aigua estem encantats i els nobels que vinguin també estarem encantats. Tenim molt bon ambient i la gent no abusa mai de nosaltres i nosaltres estem encantats a passar-nos-ho ben bé a ells, a compartir i no, no passa res. Si algú t'ho demana...
intentem fer-los-hi, no passa res. El que passa és que amb caset ja no ve, no, la gent? No, ja està, em ven. El complex esportiu municipal de la Bona Aigua, que farà aquest dijous, una jornada de portes obertes, estem parlant amb la Judit Rectorat, que és qui coordina aquestes activitats dirigides, hem repassat algunes, per exemple, també hi haurà Body Combat. Genial. Body Combat, jo no n'he fet mai, què és això? És molt divertit. Bé, és tot coreografiat, eh? El que volem és que la gent...
disfrutin la música, llavors és una sèrie de moviments on hi ha molta implicació de cops de boxe o petades, però no arriba a ser una classe de boxe, que molta gent es pensa que és boxe, no, és una classe on hi ha treballs molt de punt, hi ha molta cintura, molta cama, és realment divertit, un cardio brutal perquè sues moltíssim i et treballa tota la musculatura, és
Enganxa, eh? A la bona aigua vam anar començant i ara tenim grups, hi ha vestits que es posen les vetes a les mans, vull dir que ja les persones porten tot a l'equip, eh? Amb uns pantalons especials. Molt bé. Home, salvo que tinguin una lesió...
de lombàlgies profundes, coses d'aquestes. Una mica Jackie Chan amb música de bailando, també, de Ricky Clases de Fons. Pel que dius, eh? Pel que dius. Les sessions obertes de la Bona Aigua s'acabaran aquest dijous a les 8 amb una classe de coegim i a dos quarts de nou amb una classe de zumba. Tot això serà, com diem, aquest dijous, aquí al Club Presesportiu de la Bona Aigua de Sant Lluís. No és la primera vegada que feu portes obertes,
A vosaltres us compensa? És a dir, després dieu el divendres o el cap d'uns dies, mira, doncs ha vingut gent que no estava apuntada i hem incrementat el número de socis. Sí, vols dir a nivell comercial? Sí. Sí, sí que compensa, però ja no és tant a nivell comercial. Clar que sí que es fa el final de tot, és sempre per captar nous socis. Però és també perquè els clients nostres s'ho passen bé, perquè és un canvi d'espai, estem tots els monitors...
És tota una altra història. També vindrà una paradeta amb roba d'esport. Ah, sí? Digue'm? No, no, no. Deia que no ho sabia i deia... Ah, sí? Sí, portarem... Després d'HerbalAis també ens venen a fer unes propostes. Per tant, que és com una jornada festiva, no?, a la Bona Aigua. Sí, sí. I a més a més, la gent del carrer ens coneix més,
l'oportunitat de conèixer-nos, que a vegades no saps. És important que et trobis a gust. Així veus el cil·ling que hi ha la bona aigua i dius, hòstia, que bé s'ho passen, hi ha moltes opcions. Ens poden preguntar, mira, jo no em trobo gaire bé, però voldria començar.
És una manera de fer contacte directe. Portes obertes, no?, una mica com... Unes portes obertes per degustar, tastar una mica també tot el que hi ha i el que pot oferir la Bona Aigua en aquest Open Day, que hi haurà aquest dijous amb aquesta jornada de portes obertes, on hi haurà diferents masterclass durant tot el dia. Segur les hem repassat aquí amb la Judit, però si algú vol més informació, a la pàgina web de la Bona Aigua...
Absolutament, sí. Ho trobarà tot el Canal City. I si volen venir a veure-ho i no a participar, encantats de la vida també. També, eh? O sigui, públic assistent. Total. Hi ha moltes més activitats que no surten aquí, com taekwondo infantil, com abdominals hipopressius. Hi ha moltíssima coseta més que no podem fer.
perquè no el donem per tot en aquest cas, en aquest dia, però que poden informar-se també i els explicarem. Meravellós. Judit, rectorat, moltíssimes gràcies de la bona aigua. Que vagi molt bé aquest dijous i enhorabona per la feina. Bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Benvenuts i arribem al punt. Com que no hi ha la Cristina, aquesta setmana faig una mica el que vull. Benvenuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Àngel Cornejo, què tal? Com estem? Molt bé.
Feia anys que no estava en cara a cara. Estem tu i jo aquí, com a los viejos tiempos. No sé. Fem festa o què? Marxem. Una ampolla de cava, clar. Una birra.
Ai, sí. Què passa que ens som grans, eh? Ja no és el mateix. Ja no són les festes que solíem. Com que no? No? Jo, no? Perdó, jo m'estic animant, estic cantant i tu aquí... Mirant el guió del videojoc, vull dir, què és això, no? Ja no ets el que eres, eh? És veritat. Fa uns anys que ets animat. Vinga, va, sí, no sé què. Des pelote. És veritat, és veritat. I ara aquí, bueno, sí, Jordi, no sé què, tal. Ah!
Una mica d'alegria, eh? Vaig a buscar les birres. Sí, sí, sí. Fem una pausa per la publicitat, un moment. Andem a buscar les birres, traiem aquí el pòquer i parlem de videojocs. Alguna notícia així bomba de videojocs aquesta setmana, Àngel? La veritat és que no, eh? Bueno, doncs ven la secció una mica, xato. És que no me l'he llegit. No t'has llegit què? La secció que faràs? Jo ho copio, pego i ja està.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Fins demà! Fins demà!
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Què passa, Àngel? Li ha costat entrar, no? Sí, sí, sí. 10 o 6 i 7, eh? Com va dir aquell. Avui promet aquesta secció, perquè ja fa temps que l'Àngel ve cada setmana a explicar-nos coses sobre el món dels videojocs. Dic per una cosa personal.
i aquesta setmana ens poses diferents qüestions parlarem dels criadors de Pokémon que atenció, visitaran Barcelona aquest divendres m'imagino que dins el saló del manga no estic tan segur a més a més també parlarem de poder ajustar físicament els pits els personatges t'has posat nerviós i també parlarem d'un estudi que assenyala que els videojocs milloren les habilitats sensomotrius que no sé ben bé què vol dir
però ara l'Àngel ens ho explicarà però abans de tot això comencem parlant del San Andreas el GTA San Andreas que arribarà ja per fi a la Xbox 360 entrem en matèria perquè el San Andreas no és el primer de tots el primer no, el primer de la GTA però el segon potser no escolti, escolti no és l'últim aquest no, clar que no és l'últim sembla que no però el GTA porta molts anys sí
El primer de tots és aquest que es veia des de dalt, que era en 2D, que va sortir per la primera PlayStation. Estic parlant de l'any 99. Estic parlant de quan tu eres jove. Clar, clar. Estic parlant de fa molt. Llavors, clar, hi ha hagut moltes versions. Hi ha hagut moltes versions. El Sant Andreas va sortir a la Play 2 i just a finals de la setmana passada va complir 10 anys.
però ja dic, va sortir després el tercer què va passar? Complia 10 anys i de sobte la Play 3, la Xbox 360 l'ordinador, tu podies comprar aquest joc de forma digital, la passió antiga i de sobte van desaparèixer de les tendes llavors clar, la gent va començar a especular ostres, fa 10 anys, han sortit de les tendes i és que traurà una reversió del joc i efectivament, els dos dies Rockstar va confirmar
que a la Xbox 360 sortiria una versió digital, sempre per descarregar, que milloraria gràficament, es podria veure a 720p, amb nous logros i de més. Clar, de fet, a veure, per qui no ho sàpiga, GTA són les cicles de Grand Theft Auto, que és aquest videojoc on tu ets el protagonista absolut i fas el que et dóna la gana dins d'una ciutat. Llavors, en el seu moment va venir molta polèmica, perquè podies atropellar gent, robar cotxes, no sé, pagar fins i tot els primers ciutadans que trobaves pel carrer...
i últimament anar a bars on hi ha senyoretes que fumen i parlen de tu i fer coses amb elles. Llavors, clar, la gent es preguntava, bueno, can de fa auto, fa un moment hem dit. Doncs mira, fem una vega història i la primera aparició de GTA en una plataforma de Nintendo va ser l'any 99.
el Gameball Color. Va ser la adaptació de la primera passió. Després va venir Grand Theft Auto London 1969. És una expansió. Una expansió correcta per PC i PlayStation. Després aquell mateix any, el juny, va sortir a la venda Grand Theft Auto London 1961, només per PC. El 99 també Grand Theft Auto 2.
amb diferents consoles el 2001 ja va sortir Grand Theft Auto 3 perquè ja va revolucionar l'estil de joc amb una vista en tercera persona des de darrere després també tenim el 2002 Grand Theft Auto Vice City correcte
que aquí ja era com Miami a Florida, inspirant-se en la pel·lícula de Scarface. Després, el 2004, va sortir Grand Theft Auto Advance, que era com una mena de conversió portàtil de GTA 3, però per la Game Boy Advance.
El 2004, Grand Theft Auto, Sant Andreas, correcte. El 2004 fa... Deu anys. Fa deu anys. Després ja van venir el Liberty City Stories, Vice City Stories, el Grand Theft Auto 4... Fin i tot, Chinatown Wars va sortir en Grand Theft Auto per Nintendo DS. En fi, han sortit un munt de Grand Theft Auto fins a arribar l'any passat. Fa just un any que va sortir el Grand Theft Auto 5.
I ara es recupera el de fa 10 anys, no? Perquè es diu que el Grand Default San Andreas va ser un dels millors, si no el millor. Per això és el que esperava molta gent, que es tornarà a fer una versió, perquè, bueno, això és el millor. Gràficament, si la compares amb ara, han renovat el motor gràfic o alguna cosa. Han renovat el que ha fet perquè la definició sigui millor, i saps el típic amb els llocs antics que passaves, amb els llocs de cotxes, que quan anaves a la carretera i anaves a les muntanyes de darrere, sortien de sobte. No, sortien de sobte, saps? El pop...
Llavors això ho han millorat perquè amb les noves consoles no es vegi bé, no tingui problema. La qüestió és que el joc només surt per 360, el que han confirmat. Però de la Play 3 i del PC també ha desaparegut de les seves tendes, o sigui que és de sospitar que també apareixerà. Clar, perdona, però és que de PC, per exemple, estem parlant d'un joc que queda totalment obsolet. O sigui, fa 10 anys, no?, els sistemes operatius que hi havia, ara ja no el reconeixen, ni es pot instal·lar. I la Play 3, bueno,
Suposo que sí. Inclusió posaria la Malfoc, que per la Play 4 i l'Exbox One, el seu joc digital, que també arribarà a sortir. Escolta, parlem de Pokémon. Que t'agrada el Pokémon. Bueno, si coneixes tots, no? Jo, les vegades que no soc gaire fan de Pokémon, ja ho saps, visitaran els seus creadors, els creadors de Pokémon Pikachu.
a Barcelona el dia 31 d'octubre, que és aquest divendres. Jo deia que era pel Saló del Manga, però tu dius que no. A veure, venen per motiu del Saló del Manga i ningú no diu que no estiguin allà. El que passa és que segurament el Saló estarà de forma de premsa, és a dir, tu no podes entrar sent periodista.
I la cosa és que el divendres, és una cosa que l'he vist i m'ha resultat una bona idea, és que aquests dos Junichi Masuda i Shigeru Ohomori, que són... Vindran a per tu. Són japonesos, no? Són d'algun clan? Perquè han de ser d'algun clan. Masuda, Shigeru Ohomori!
Bé, aquests dos personatges que vindran aquí un altre cop Home, tu vas estar al Japó ara, tu vas estar al Japó Jo vaig estar al Japó fa dos mesos Parlen així? No parlen així Això ho parla, això ho parla, això ho parla, això ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla Tu ho parla
Superbase. Però no fa falta dir-ho així. Sí, jo... Les quatre coses que sé... I quan vas allà dius... Superbase. Quan has de demanar, perdó, Superbase. Vaig així com super... És la idea, és la idea. Digues, Angel, perdona. Bueno, aquests dos personatges, en vez de vindre al sol del manga, que també...
Aniran a una escola on hi ha nens de 9 i 10 anys a ensenyar-los com crear un videojoc. Nens que volen prosperar i ja des de molt petits tenen un somni que és poder crear un videojoc. Aquests dos creadors de Pokémon, que és un dels jocs més importants del món, aniran allà per explicar com es fa i quin és el procés per ells.
No és una mica... Bueno, no, anava a dir desperdiciar, però no, no? Perquè són nens de 9 i 10 anys, que no són nens japones, però imagino que hi haurà un traductor. De fet, és el col·legi L'Estonac de Barcelona. Sí. Mític, també, per altra banda. Sí, sí. Sí, em sona. Tinc algun conegut que ha anat a l'Estonac. Escolta, que guapo i quina sort, no? A mi em sembla un puntazo. Home, perdona, tu imagina que és un dels nens de 9 i 10 anys que, clar, ara no t'enteres de res. Però, vaja. Bueno, però... Vull dir, si ells és el creador de Pokémon, clar...
Ells els hi superen i els explicaran com és un procés per dintre. Que no és una cosa fàcil de saber. Sí, sí. Bueno, en fi, canviem de notícia. Passem a la... Passem a que si algú vol anar, a l'estona que es coli, no? Que diguis profe o... Sí. O nen. O nen, o nen, o nen.
Bé, capió de qüestió. Aquí el guió llegeix tot solment, eh? Sí, sí, sí. Podrem ajustar físicament... Això no ho posa aquí, tio. Les físiques. Què vol dir, les físiques dels pits? Ah, bé, els pits. Els pits de Dead or Alive 5, l'última ronda. Les raons.
Què vol dir? Que quan tu tens el teu personatge, això tampoc no és res nou. Jo entenc que quan tu tens el teu personatge, que el configures el començament del joc, pots dir com ha de ser de talla, de braços... No, perquè és un joc de lluita, ja estan fets els lluitadors. El problema d'aquest joc és que... Tu has vist la pel·lícula de Fláver? Quina? Fláver. No, és molt antiga, Fláver. No, l'he vist a Fláver. Bueno, és el que era, una cosa verda, viscosa, que es podia molt... Vam fer una pel·lícula d'això? Sí...
Estic flipant. Era Robbie Williams. En serio? Sí. Flaver? Flaver? O era el doctor Chiflado? No, això és un altre. Ah. No, no, no. Avui quan arribis a casa, mira el YouTube o alguna cosa i la trobes. Hi ha la pel·lícula Flaver? I què era? Flaver... Una cosa verda. El tio era un científic que feia un bitxo verd. Ah! Sí que em sona alguna cosa. Que anem a tablar que hi ha mulleres i pajarita, pot ser? Sí, sembla que sí. El Robbie Williams, pot ser, pot ser.
Ah, per això... I era flàvia perquè, clar, tenia a veure amb la cosa viscosa. La cosa és que el Dietro Alive té una cosa que és que, de sempre, els pits són molt grossos i es mouen molt. Però molt. Llavors, clar, la gent no sé si s'ha queixat, o són japonesos, ja saps com són, no? Llavors han decidit crear un motor gràfic on tu pots entrar... Però perdona, però els pits d'elles...
D'elles, d'elles, clar. Potser tenen un jugador que té uns pectorals o un... No, al principi d'elles. Els pectorals, clar, quan estan forts no es mouen, no? Es mouen molt, algunes jugadores tenen per defecte molt grossos, per exemple, o es mouen molt. Algunes no, totes.
Llavors tu podràs controlar si vols que encara es moguin més o es moguin menys El que no es podrà fer és ni ampliar ni reduir els pits Els pits són els que són Tu pots controlar com vols que es moguin És com si li posessis un sujetador Sí, sí, sí Millor o pitjor, no? Aquesta és la notícia Aquesta és la notícia, no? Sí Hi ha alguna cosa més sobre la notícia? No, que això què? En fi
que hem de qüestió anem a una altra història parlem ara d'un estudi que assenyala que els videojocs milloren les habilitats sensomotrius Ângel Cornejo que porta molts anys sent gamer ho pot demostrar, no? Clar. Què vol dir? Primer, sensomotriu. Sensomotriu és la... Sensomotriu, no sensomotriu.
És el que implica quan tu veus i ets capaç de veure la pantalla i fer una altra cosa. Una altra cosa és, per exemple, les proves que et fan quan fas la prova pel carnet de cotxe, que hi ha una que has de mirar la pantalla i anar girant amb coordinació les dues mans a l'hora o separant les mans mirant la pantalla. Això és on s'ho motriu. Sí, és una cosa, per exemple, fer voltes amb la mà dreta al cap i amb la mà esquerra a la panxa al sentit contrari...
Això és psicomotricitat, també. Sí, això mateix. I els videojocs no és que alteren, és més ràpid la forma de poder fer-ho amb el temps.
La cosa va molt millor, i això ho ha dit un estudi d'una universitat de Toronto, que diuen que jugar a jocs, al més d'acció, en plan Assassin's Creed, Call of Duty, milloren aquestes capacitats en sumotrius. No vol dir que si jugues demà seràs un crac, però sí que t'ajuda a ser una mica més ràpid a comprendre l'habilitat.
Home, jo conec més d'un que després de jugar Assassin's Creed, que recordem que és aquell videojoc on, bueno, vas en diferents èpoques de la història i pots escalar edificis i també tens un univers per investigar i tal, que es pensa que després de jugar moltes hores tu pots escalar edificis a la vida real. Però això no és una habilitat tan sumotriu. Això és una tonteria. Això ho sé, imècil. Clar, correcte.
Bé, doncs ja li... Suposo que si ja ho ha intentat el meu amic ja s'haurà fotut una bona hòstia. O no, o al mig ha aconseguit alguna cosa, eh? Al mig ara... Parkour! Com deia aquell, no? Bueno, fora conya, el parkour, hi ha gent que... Una passada, eh? Sí, sí. Aquí per Sant Just no he vist gaire parkour, però es podria fer, no? Un festival de parkour aquí, a Can Ginestà, per exemple... Podríem provar. Per què la ràdio? Per què no proves i convoques? Doncs mira, no és cap tonteria. Primer festival de parkour a Sant Just...
Amb Àngel Cornejo. Jo m'hi do. No, tu saltes també. Jo falto per què. Àngel Cornejo saltarà des del terrat de Canji i n'està. Fins a les taules de les moreres de Canji. Després anirà corrents i saltarà per les baranes d'aquí fins a arribar a la ràdio. I un cop entre la ràdio anirà fent saltirons de taula a taula per la reducció.
Challenge accepted? No, no, no Estic gran ja Estic gran ja En fi, escolta, parlem ja d'una última qüestió de videojocs Abans de connectar amb les notícies de les 6 I és que The Evil Within Que això és un videojoc de por, no? Molta por És de molta por?
Diu que té censura al Japó? Sí. O sigui, al Japó l'han censurat? El joc japonès ha estat censurat al Japó.
Però, what the fuck, m'està a punt d'explotar el cap. O sigui, m'estàs dient que al Japó censuren jocs molt gores? Però si, pensava que els anava molt, això. O que no tenien, o que eren molt, no tenien tanta... Tenien més llibertat. Sí, jo també ho pensava. No restringien tant. I llavors he estat investigant... Si em diguessis Estats Units, val, però al Japó? He estat investigant, eh, perquè això no s'entén, perquè a més hi ha només els videojocs, tenen cada pel·lícula que se te'n va, o els mangas, o això. Correcte. Correcte.
Llavors he estat investigant i resulta que és tota una campanya de màrqueting. Què passa? Que al Japó és una cosa molt bona que tenen i és que si tu ets menor d'edat i vas a la tenda a comprar un joc de majors de 18 anys, no te'l venen. Com? Imagina que tu tens 17 anys. Com un rotllo de tabaco? Su tabaco, gracias. ¿Para quién es? Es para mi padre. Si tu vas a comprar un joc i aquest joc és per majors d'edat, si tu no tens la majoria, no te'l venen. Però pregunten per qui és i tu sempre pots dir, no, és pel meu pare.
No li va vendre, no? No li va vendre, no? No li va vendre, no?
És decanat, a veure com acaba la història, home. Ja tenia pressa. Tenia pressa. Havia quedat. En fi, tot el que... Al Japó hem censurat aquest joc perquè té un parche gore. Clar, la cosa és, llavors, aleshores és, tu ets menor d'edat, llavors, si li reduïm, li reduïm tota la sang, podem fer que el sistema de classificació per edats entri dintre el que seria un joc per menors d'edat. Correcte. Llavors, tu pots anar a la tenda i comprar-ho. Sí.
Què passa? Que no ho veuràs en plan gore Aleshores el que fan és treure un parche Llavors treuen un parche per la gent que és major d'edat Que es pugui descarregar aquest modo gore Llavors tots contents Els menors poden jugar I els majors d'edat també poden jugar I hi ha un modo gore La cosa és que s'ha descobert Que inclús el modo gore està censurat Respecte a les nostres versions
És com una mica també, és més absurd encara. El modo Gore està censurat. Respecte no a la versió sense Gore, sinó respecte a les versions occidentals. La pregunta és, tan Gore és aquest joc? Ara arribo aquí. És Gore? Sí. Fa por? Sí. La cosa és que jo he vist imatges, que és una pena que no puc ensenyar-les, jo he vist imatges del que seria la mateixa escena
censurada dintre del modo gore i la versió nostra. I la nostra versió, per exemple, surt un tio a una taula ensangrantat, etc. No calen tant de tals. No, per això, vull dir, un tio a la taula, vale? Tortura i tal, vale. Vale, doncs a la versió censurada surt com una espècie de cosa viscosa, és com si fos el cos que l'haguessin reduït i a mi em fa més grima. Ah!
que veure-lo de veritat. Clar, això també, qui diu que és gore i que no és gore? Clar, és com... Clar, clar, correcte. Bueno, són algunes de les preguntes que queden a l'aire. Intentarem respondre properament a la secció de videojocs amb l'Àngel Cornejo. Ho hem de deixar aquí, però estaria bé saber, eh? Qui... Farem les imatges. Clar, les imatges per portar-les. Vull dir, Òngel. Bona tarda. Demà passat, no? El dimarts.
Bona tarda, són les 6.
I aquesta hora primer sapiguem l'estat del trànsit. Reuverge a tots els carrils a la ronda de dalt, a l'altura de Sant Gervasi, sentit Llobregat, tot i això encara hi ha 7 quilòmetres de Cues, fins a l'altura de la Meridiana. Cues també, en aquesta mateixa ronda de dalt, la Sant Gervasi es ploga sentit Trinitat. També l'antitud a la ronda litoral a Càntoni sentit Trinitat, i a Barceloneta sentit Llobregat. Hi ha l'antitud a la C58 a Montcadercec sentit sud, a la P7 i a la B30 a Barberà també en sentit sud, i a la P2 al Papiol per enllaçar amb la P7. També veiem ara transit lent, a la B23 es ploga sentit Barcelona.
Mariano Rajoy diu que no té res a oferir a uns dirigents polítics catalans que convoquen un referèndum il·legal a la sessió de control al Senat. El president espanyol també ha demanat disculpes pels últims casos de corrupció que afecten el PP i ha lamentat haver confiat en gent indigna d'ocupar càrrecs públics.
El govern continuarà endavant amb el 9-9-N, malgrat la intenció expressada per l'executiu espanyol d'impugnar-lo també. El conseller portaveu Francesc Oms adverteix que no es pot prohibir el que no es fa perquè la consulta inicial s'ha convertit en un procés de participació ciutadana.
L'exsecretari general del PP, Àngel Aceves, nega que el PP tingui una comptabilitat oculta. Davant el jutge Pablo Ruz, Aceves, imputat per aquest cas, assegura que ell només es feia càrrec de l'àrea política i que l'econòmica era responsabilitat dels tresores.
El FROP xifra en 2.600 milions d'euros el perjudici provocat per una quarantena d'operacions bancàries potencialment irregulars d'entitats rescatades amb diner públic. Són les primeres estimacions del Fons de Reestructuració Bancària i les ha anunciat el ministre d'Economia, Lluís de Guindos.
El fet que les famílies no puguin pagar el llum no és un problema urgent pel president d'UNESA, la patronal de les grans elèctriques. Eduardo Montes ha dit a Barcelona després que el Tribunal Constitucional ha suspès temporalment el decret de pobresa energètica del govern català. El rebut de l'aigua s'encarirà l'any que ve gairebé un 2,5% a Barcelona i al seu entorn. Ho ha aprovat avui el ple de l'àrea metropolitana per l'augment del preu que fixa l'Agència Catalana de l'Aigua a les empreses distribuïdores.
I Josep Carreras, James Taylor, Marianne Faithful, Rafael i Emme Clan són alguns dels noms del cartell del Festival del Milenia. Avui s'ha presentat la major part del cartell i les entrades ja són a la venda. Catalunya Informació. Ara als esports. El jutge Martínez Borregó desestima la demanda del Barça contra Joan Laporta i setges directius. Considera que no són responsables de les pèrdues del seu mandat. El club ara ha de decidir si presenta recurs. Albert Perrin, ex-vicepresident de Laporta, demana que s'invoqui primer a l'Assemblea si es vol presentar aquest recurs.
Barça i Espanyol preparen la Supercopa de Catalunya. Luis Enrique assumeix la responsabilitat de la derrota en el Clàssic i considera que Matié no hauria d'estar sorprès pel fet de jugar de lateral. El tècnic de l'Espanyol, Sergio González, compareixerà aquesta tarda. Messi, Neymar, Mascherano i Niesta són a la llista de 23 candidats de la pilota d'or de la FIFA. Pep Guardiola està entre els candidats a millor entrenador.
Pel que fa al temps, tot i la presència de força núvols, el risc de ruixats anirà desapareixent al llarg de les pròximes hores i guanyaran més terreny les clarianes. Cel seré aponent i Pirineu Occidental aquesta propera nit. Amb cel més seré, les temperatures seran més baixes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno, l'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserratura, presentarà el seu darrer llibre aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'Estiran el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC els darrers anys. La presentació l'organitza l'editorial Pòrtic i Moviment Catalunya.
La presentació tindrà lloc, com dèiem, a dos quarts de vuit del vespre a la sala regidor cònsul de Can Ginestar i, a més a més, comptarà amb l'exregidora socialista de l'Ajuntament de Sant Just, Mercè Figueres.
El ple municipal d'octubre aprovarà de forma provisional els impostos per l'any que ve i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'Ajuntament. És el pas previ a l'aprovació definitiva de les ordenances i del pressupost que es debatrà al ple del mes de desembre. La sessió d'octubre tindrà lloc dijous al vespre. Abans d'aquest punt es tractaran altres temes vinculats amb el medi ambient com ara l'aprovació de la modificació dels estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
També s'afegirà una adenda al conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge, l'Ajuntament i Promunça per a la cessió d'habitatges públics socials. Després d'aquests punts, s'obrirà el torn de pregs i preguntes dels regidors i del públic assistent. El ple serà dijous a les 7 de la tarda a l'Ajuntament.
I un apunt més per recordar-vos que el cementiri de Sant Just preveu una afluència d'unes 2.000 persones aquesta setmana. Dissabte se celebra Tots Sants i els dies previs l'equipament municipal experimenta un increment de visitants. En vista l'1 de novembre, el cementiri amplia el seu horari d'obertura per facilitar les visitats dels enjustencs als seus difunts. En concret, obren de 9 del matí a 6 de la tarda fins dissabte. I a més a més, dissabte, dia de Tots Sants, es farà una pregària especial a la capella del cementiri en memòria dels difunts.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesverm.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda.
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA. Està marxant pel pujador de feina i veus que són gent més o més preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme no n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. A l'escoltes, ràdio d'esperc, sintonitzes, ràdio d'esperc, la ràdio de Sant Just.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
Saps quan has de fer un programa de ràdio, tens un col·laborador que fa la televisió, es diu David Hàbila, quedes amb ell, te'l trucaràs a les 6 i 10, com que dimarts i no contesta? Doncs això. Però no patiu, perquè el David Hàbila és una peça més de la maquinària de la penya del morro i sortosament en tenim d'altres, perquè clar, aquí al programa hi ha molts col·laboradors i després el David Hàbila, qui ve? Jordi Roca...
Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Bé, el que passa que, bueno, això, jo no sé si és ben saps, perquè després dalt el David Avela, no ve el senyor Benito. Bé, a veure, el senyor Benito només ve quan hi ha la Clara Segura de convidada, que és l'altre dia el dia al demenatge del programa 1500. El senyor Benito és un...
un convidat per les ocasions de l'Obs, no? Sí, exacte, s'està mal acostumant, però de fet va ser molt divertit perquè havíem quedat amb ell a les 11 del matí pel programa i ell no va aparèixer fins a les 11.45, i fa una mica el que li dona la gana. És una magranya amb bigoti i llavors, clar, se li ha posat una mica el cap des que fa l'anúncia de Martilla i també jo crec que no acaba d'estar com hauria d'estar.
Sí, ara va de divo. Ara va de divo, ara va de divo. I jo no puc, que tinc una cosa. Però quina cosa? No una a una, senyor Domènec, una. En fi, ja, si algun dia vol venir que vingui. Perquè jo el vaig passar el dimarts, aquest any, però pocs dimarts ha vingut també, eh? Home, és que no ha vingut cap. Algun dia que hem pogut parlar així, que no ha passat el senyor Domènec. I pagant, eh? I pagant, eh?
I a sobra l'únic col·laborador que cobra. L'únic col·laborador que cobra. Va, anem a la qüestió perquè, Jordi, el primer protagonista d'avui és un home amb un gran potencial. I no sóc jo, que podria ser-ho. Home, podria ser, no sé si... No, jo crec que no. Bueno, sí, podria ser tu. Què ha passat, home, aquest home? Sí que podria ser tu. El que passa és que...
ara mateix tindries molts problemes. Aquest home... Perquè ets un anglès... És una història així com trista... No, no, no, que no és trista. Bueno, depèn de qui l'expliqui, clar. Des del punt de vista de l'home, no és trista. T'escoltem. Però té el record Guinness de fills. De fills? Sí, de quantitat de fills que té l'home. Però aquest home... Quants fills té aquest home? Té exactament...
12 fills i 14 filles. És a dir, un total de 26 fills. 26 fills, eh? Però amb la mateixa dona, no? No. Quantes dones creus que ha tingut que tenir per arribar a tenir 26 fills? Aquesta és la gràcia. Quantes, què? Dones. Amb quantes dones creus que ha tingut 26 fills? No ho sé, però, home, més de dos i més de tres, no? Perquè, home, si no, si és la mateixa, pobra dona, també, ni que fos una comilla, allà tota la vida parint, no? Home, 26 fills...
Home, si podria haver posat els 20 i, bueno, un perany fins als 46, que és quan arriba més o menys de menopàusia, bueno, podria arribar a ser... Bueno, és possible, és possible. Com has calculat, això? Home, perdona, 9 mesos. Sí. Jo et deixo 10, 11, 12, 13 perquè et recuperis. Un perany, no? Clar. Després als 46. Sí, bueno, és que, perdona, és que si les dones no tenen 26 fills a la seva vida és perquè no volen.
Home, i més que podries tenir encara. Déu Nostre Senyor ha creat el cos de la dona perquè puguin tenir 26 o més fills durant la seva vida. Home, i si tens bessons i trillizos, suma que te'n digui. Aquí potser tenir aquest home té bessons o alguna cosa? No, no, no, no en té cap. Tots són diferents. I aquest home, molt bé, molt bé. Quantes han tingut per això de dones?
N'ha tingut 15, amb 15 dones diferents. 15 dones? Sí, ha tingut aquest 26 fills. Amb 15 dones, jo també tinc 26 fills, eh? Perdona... Perdona, és que tu pots tenir 26 fills amb la mateixa, no ens enganyem. Sí, el que hem de dir ara, però aquí el mèrit és efectivament amb la mateixa, eh? O sigui, aquest home és un... és un campestre, home, ja t'ho dic jo. Però és que la qüestió de la notícia, perquè tu et penses que la notícia és que tingui 26 fills, i l'usurpant no és això. Aquest del Tinder, potser el del Tinder...
Potser té el Tinder. No? Pot ser? Pot passar això? Podria ser. Però jo diria que no és el cas. De dues maneres, la qüestió de l'assumpte és que ara l'home aquest reclama 40.000 euros anuals
al govern britànic. Per què? Home, en concepte de designacions familiars, pensions de l'Estat, beneficis per incapacitat, beneficis per natalitat i vivendes de protecció oficial. O sigui, perdona, si ho entenc bé, el tio té una menya que no es pot controlar i ara demana a l'Estat que li pagui les manutencions als 26 fills i filles. Home, i no tan sols això, sinó que demana viure amb una menció perquè s'ha queixat i ha interposat una denúncia a l'Ajuntament de Newport perquè diu que a la casa de protecció oficial que li han donat
només 3 habitacions, i ell, clar, està convivint amb 7 dels seus 26 fills. I, clar, que allà no hi cap, que necessita més terreny. No hi ha més espai. Bé, doncs haver-ho pensat abans, eh? O utilitzar preservatius, xato? Clar, però ell diu, clar, que si el govern britani vol fomentar la natalitat, doncs ell és el que està fent. No, sí, sí, això sí, això no hi ha cap mena de dubte. En fi, pel primer home curiós del dia, eh? Té nom, i com a nom, aquest senyor...
Per la seva privacitat no el donarem, perquè és una persona molt respectuosa. Però no és de Sant Just, no? És d'Anglaterra. No, no, no és de Sant Just, és veritat. Home, podria venir a passar les vacances d'aquí, no ho sé. Si veieu un nom amb 26 persones al voltant, potser és ell. Potser és ell, o és... O és el senyor Benito amb les teves fans. O Scarlett Johansson, o la Beyoncé, no? Que va acompanyat de Jay-Z. Saps això? Vas a veure-ho a YouTube o no?
No, és que YouTube no ho veig gaire. Ah, bueno, és que va sortir el vídeo l'altre dia que hi havia un turista que estava allà al Museu del Louvre i estava grabant el seu mòbil. De cop i volta veu un cèquid de persones envoltant-ne un home i llavors aquest home calla i li va preguntar, diu, home, aquest tio que va al mig deu ser important. I llavors li va preguntar, diu, perdona, qui ets tu? Saps? Allà com cridant davant de tothom. I el tio que estava al mig, que se suposa que era el famós, mundial, diu, soc el... diu...
Diu, com que... Diu, qui soc? Diu, qui ets tu? I llavors el tio que estava... El turista diu, jo soc el Manolo, com es digués, no? Llavors se'm va anar... I saps qui era? El Jay-Z i tu, amb la Beyoncé!
Però qui és el Jay-Z? No és qui no és el cantant, el Jay-Z? No, no sé qui és. És el marit de la Beyoncé. Ah, és el marit de la Beyoncé. Estic buscant alguna cançó de Jay-Z, a veure si trobem alguna cosa. El que passa que no... Drunk in Love... Has de buscar alguna cançó famosa, que puguis reconèixer pacientment. Aquesta potser... Es diu Drunk in Love. Això és un home, eh?
No, això d'entrada podria ser... Beyoncé, no? Una mosca. Escolta, et petarà aquí la corda vocal, eh? I've been drinking, I've been drinking. I've been drinking, I've been drinking. Però això és de Beyoncé. Estàs vivint, estàs bevent, bevent. Bevent, bevent, bevent. Sí, sí, és la Beyoncé. Ah, però jo no vull escoltar la Beyoncé, jo vull escoltar el digi aquest. A veure, Jay-Z. Jay-Z.
Mira, perdona, el David Avila ara ens diu al xat. Ara.
Bones hores, bones hores. Escolta, David, truquem d'aquí una estona quan acabem de parlar amb el Jordi, si no et sap greu. Si tu el vols trucar, jo ho entenc perfectament. No, no, no, escuta, tu, això és com la ruleta de la... Això és la ruleta de suerte, ja quan passa un número ja passa el següent, ja, o sigui que no... Clar. Va anar bé, no?, els 1.500 programes, hi vaig veure moltes fotos, molt bé. Sí, sí, però sí, va anar molt bé perquè... Perquè jo no hi era. No va ser tu, eh?
que ja podràs haver vingut. I la meva pregunta és, la Cristina que està de pont, ja directe. La Cristina està al barco de l'amor. El barco de l'amor? Sí, tu no ets el que feia. Tu és que ets molt jove, però fa uns anys hi havia el barco de l'amor, Love Boat.
Sí, a ver, así. La voiture de l'amour. La voiture de l'amour. No, la voiture és cotxe. Un creuer, eh? La Cristina ara està disfrutant i gaudint d'un creuer pel Mediterrani.
La penya del morro? Vacaciones en el mar, gràcies, David. Això li ha tocat la penya del morro? No, li ha tocat per una altra banda. Si a mi et dic una cosa, si la Cristina em diu, Jordi, no vindré uns dies perquè me'n vaig de creuer, jo què vols que ho digui? Home, no, doncs li has de dir que ho està aquí, jo la despedim.
No, jo no puc. Jo amb la Cristina saps que hi ha un punt que no puc. O sigui que... O sigui que ho he de fer jo, no? Diga-li tu. Diga-li tu, si de cas, Jordi... Però quan torna? Divendres torna, però ja torna tard, fins dilluns ja no torna la Cristina al programa. Ah, o sigui que no va venir els 1.500? No ve aquesta setmana, torna divendres, que podria venir, i diu... Però bueno, escolta tu, que no és la Cristina, que podeu fer el que vulguem, que xondeo! Que no sé, que has d'apenar el morro. Alegria, alegria.
Eh, si traiem les cartes aquí i muntem un pòquer, eh, il·legal. Però ni que la Cristina fos la senyora i t'ha rotat meia, pobreta. Bueno, moltes vegades vinc-ho i veig. Jo ara em sento lliure. Bueno, és que jo la tuve vegada estan passant un jocs que no toquen.
Bueno, escolta, per cert, el David diu que ara no cal que el truquem, diu que el Jordi Roca diu que ara és més interessant que jo. No, això mai, perquè és d'una informació seriosa. Vale, va, sí, vamos a dejar de... com va dir el senyor Lobo, eh? Va, anem amb més qüestions. Quina? Tenim el ràpid del top 3, de preguntes absurdes. Sí. En el número 3, treballar és més important del que sembla. Però molt més important, eh? Atenció. Sí.
Hi ha una noia que es diu Anita que ens pregunta quantes probabilitats té una verge de quedar-se embarassada la primera vegada? Tu creuries?
Home, jo li diria que les mateixes que una altra persona, no? O una altra dona. No pel fet de ser verge tens més possibilitats o menys, dic jo, no? Home, jo no ho sé si influeix la virginitat o no. Home, jo crec que no. Home, potser sí, jo què sé. Què vols dir? Que hi ha el mite aquell del tel aquell, no? Del tel aquell. Això ho deia els nostres... No, això jo ho havia escoltat quan era petit. I el tel...
hi ha una capa freàtica que es trenca i tal, però això em pareix passar als espermatoseus. Eh, no ho sé, eh? Dic jo. No ho sé, de totes maneres, ella ens explica, diu, a veure, jo tinc 16 anys, quasi 17, i els meus 18, que ja em costava entendre la frase... Sí, sí, està bé. Com ho ha fet anar, això? Diu, jo en tinc 16, quasi 17, i els meus 18
el meu nòvio i jo intentarem fer-ho per primera vegada. Sí? D'acord. El seu nòvio ja ho havia fet abans que ella. O sigui, que el seu nòvio no és verge. Sí, perdona, el David aquí apunta una cosa que és veritat, que té més probabilitats que una dona menopàusica, per exemple. Això sí. Aquí també estic d'acord. La conversa una mica trunya, que estem mantenint aquí a tres bandes, no? Bueno, sí, no sé. Sí, sí, llavors què? Jo continuo fent el pur, eh? Digues, digues. Clar, i on es diu?
Que, clar, que ell ja no creu que els seus 18 tingui diners per condons, i encara menys el seu nòvio, que en té ara mateix 20, i que per tant jo dedueixo que quan ho facin en tindrà 22,
perquè encara no ha sortit del rovell de l'ou i els seus pares no el deixen treballar. Per tant, està preocupada per poder quedar embarassada. Si ho entenc bé, aquesta noia està preparant-se la seva primera vegada per d'aquí dos anys. Exactament. Això és com saber ja tenir-ho molt preparat. És una feix d'això, Jordi. No, perdona, però si aquesta noia no sap ni què farà la setmana que ve, què ha de saber què farà dos anys? Clar, però veus com la gent jove ha de tenir feina per poder-se comprar condons?
Ja, ja, bueno, això sí, això és un clàssic. Bueno, en fi, anem cap a més qüestions. Per exemple... Que per què no em sorteges a la penya del morro, tu? Què? Que em podries sortejar a la penya del morro, en comptes de tant sopar romàntic i tanta història. Bueno, sopar romàntic, això ho dius tu, és un sopar. Depenent qui vagi, clar, és romàntic o no. Si et dic que vols que sortegem passar el batí, usant el programa. Claro. Però què et penses, que això és prohibit als pares o què?
Home, doncs, mira, l'últim tram del programa... Que tinc cara jo de Roger Carandell o aquesta colla. Jo diria que sí, eh? Jo diria que avaries El Pego. Ja, ja, sí. I si t'acompanyes, senyor Benito, ja n'hi parlem. Sí, espera, que posa aquell efecte de so que et posen de tant en tant. Hi ha un efecte de so que et posen? Que és aquest, dels programes aquests? T'has fixat o no? Això què? Una volació.
Que no, això és una feita de so que posen en els programes d'Europa Fem. Però a mi de les pares, no? Com arriben els programes? Sí, això em recorda a una altra cosa. A què? Te'n recorda, això? Sí, això s'han d'anar i s'han d'anar i s'han d'anar. Ara ho he esbrinat. Hi havia un joc que era com de traccions, que es deia Robelcaster, que quan pujaven a la muntanya russa feien aquest so. Ah, sí? Sí.
Bé, en fi, Jordi, tenim més coses interessants, eh? Encara més, encara més. Per exemple, en el número 2 de Coses tontes de la setmana, un home molt misteriós. Però molt misteriós, eh? Ah, sí? Sí, no sé, és un cas que a mi m'intrigui, em fa por, o hauríem de posar, no sé...
a disposició de les autoritats policials perquè ho investiguin. Perdona, a Flashback es diu Backup, el programa que fan a la nit. Em diu el David Avila. Gràcies, David. Per què és un home tan misteriós? Diu-ho a veure. Diu que hi ha una persona que se senta cada dia davant de la seva feina i l'observa. De dilluns a divendres.
A la plaça, de davant de casa seva. A mi em passa el mateix menys d'aquesta setmana. Clar, aquesta setmana no, però normalment em passa el mateix, eh? Tinc la Cristina Vargas, que s'asseu aquí, davant, i m'observa tota la setmana. Però és que aquest home no li diu res. Només el mira. Llavors és diferent. Ell diu que ja es va canviar de feina, perquè els seus companys de feina eren massa lletjos, i ja ens va recapacitar i va decidir canviar de feina. I ara no sap què fem aquest senyor. Si també recapacitar i canviar de feina...
o anar-li a preguntar què és el que li passa. Però, esclar, li fa por. Tu què creus que hauria de fer? Home, jo crec que hauria d'agafar el toro per les banyes. Sortir de la feina i dir... Què passa? Així, però a saco, eh? Però, clar... Què? Què vols? Què vols? Així, eh? Sense dir res d'entrada. I llavors ja veuràs com l'home respondre alguna cosa.
Però és que la geni li diu, home, has de tenir cuidat-ho, perquè pot ser que sigui una persona realment obsessionada amb tu, fins i tot malaltissa i que et faci mal, vull dir, no és tan fàcil. Perdona, això la gent ho escriu al programa? Això la gent ho escriu a la penya del morro? O com funciona? El què? Aquests dubtes que té la gent. No, aquestes coses ho exposen a Yahoo Respostes. Ah, Yahoo Respostes, val. Ah, Yahoo Respostes. Pensava que això era un cas... Clar, però és raro per això, és raro, eh? Clar, jo, home...
L'Ale li diu, canvia't de barri, que bueno, estaria bastant bé. Va a la ferma o a casa seva? Clar, és que no ho deixa molt clar, perquè per un cantó diu que primer és enfrente de su casa, però luego dice que és todos los días cuando está trabajando. Per tant, no ho acabo d'entendre gaire bé. I a més a més, el que jo em pregunto, igual que el Ricardo va fer, li diu, i per què no ho has denunciat a la policia? Què has fet? Que no ho estàs explicant. En fi, són preguntes del Jajú Ànsers. Tenim una última, no?,
Sí, aquesta és la que t'agrada a tu, és la que és preferida. A veure, en el número 1, el millor de setmana, la imaginació és lliure. Totalment lliure. A veure, digues. A veure, per 5 cèntims, Jordi, a veure amb quin respons a aquesta pregunta. És com un endavinalla. Diu així, què és això que em penja i que tu vols tenir a les teves mans?
un tros de cera de l'orella, per exemple. Per exemple? Per exemple. És encertat o no? No, no, no. Ah, no he encertat, eh? Tampoc hi ha una resposta correcta. Això és una persona que ho pregunta i tenim el que li responda gent. Ja, però a veure, Jordi, para un moment. Què passa? Què passa? No diguis què passa com si no sabessis. Què m'estàs dient?
Com que aquí t'estic dient? Però què m'estàs dient? Què és això que em penja però que vols tenir les teves mans? Doncs, a veure, depèn de qui us respongui. Clar, el caballer de Vilebra diu, tu vecina. Podria ser. Bé. Clar, el peticle diu, tu reloj.
Ah, d'acord, perquè et truca la veïna i penja el telèfon, no? Què vol dir que et truca la veïna i penja el telèfon? Clar, perquè tu ho treus del castellà, això. I diu, què és això que me cuelga pero quieres tener en las manos? Bueno, i jo què te dic, què és això que et penja? Si vols tenir les mans. Doncs per això, la veïna, per exemple, tu dius, sí, la veïna, perquè et penja, quan... No ho entenc, eh? És que jo això em costa una mica. Perquè, clar, el tema és que tothom pensa la mateixa cosa sexualment parlant, no?
Clar. Jordi Roca, què tenim ara? 15 anys. Home, doncs és molt graciosa, perquè la gent, a més, té molta imaginació. Home, jo... No ho sé, què vols que et digui? Home, tu has anat al que... Al pajarito. Home, però és que... Pajarito.
Sí, un llavero de piolindo, no? Clar, de què m'ho estàs parlant, Jordi Roca? No, home, la resposta més intel·ligent per mi és la del Puma, que diu, tu cartera, que ja t'està colgant fuera de la bolsa del pantalón, clar, i que tu la vols tenir a les teves mans. En fi, Jordi Roca, mira, no m'ha agradat això. Per què no t'ha agradat? No ho sé, tinc poc de sentit de l'humor o el que vulguis, però no... No, perquè tu ets massa bàsic. No li trobo el què, no li trobo el què.
Perquè no ets imaginatiu, no ets creatiu, tens un programa... Com que no, però si jo té la cera de les orelles, t'ho he dit jo. Això és un guarreo. No, no, i el que penses tu no era un guarreo. Bueno, en fi, escolta, Jordi, ho hem de deixar aquí, em sap greu, no tenim més temps ja, perquè hem de parlar amb el David Avila, que ahir se'n va anar els 90 anys de Ràdio Barcelona.
Ràdio Barcelona, la ràdio. Bueno, doncs se'm va anar a celebrar els 90 anys de Ràdio Barcelona i ens explicarà com ha anat, d'acord? Ah, molt bé, després ho expliqui. Mira el David Avila, eh? El David Avila surt al carrer, fa coses. Clar, el David Avila és una persona, com cal, un col·laborador d'aquell. Clar, per això, per això. M'estranya que no estigui a Ràdio Barcelona. És que jo el veu referent del senyor Benito, encara no ho entens.
Ja, ja, ja. Què diu el... Clar, és que així vas tu també. El David Avila diu hola al xat. Estic d'aquí, David, David. Ara truquem, ara truquem. Fem una pausa per la publicitat. I diu... Sí, el David Avila diu... Jordi, queda't.
Jo sap que no em puc quedar perquè jo li he de cedir tot el protagonisme. Es mereix tota l'atenció. És veritat, no pot quedar-se perquè té altres compromisos. Què tens ara? Ràdio Barberà, no? Sí, no, Ràdio Són Feliu. No pot quedar-se perquè és que no pot ser, perquè si no les línies s'acoplen de telèfon. Això és un clàssic. Jordi Roca, moltes gràcies per haver estat al programa amb nosaltres i ens retrobem. Diu que vol una secció amb l'altre Jordi, diu.
Quin altre Jordi? Tu! Ah, jo! Tu, tonto, tu! Ah, bueno, doncs ja farem una secció junts algun dia. Ai, escolta! Què? Mira, acaba d'entrar Carme Berdoi ara mateix a la radio. Ah, la Carme, ja sap que és la meva preferida, no? Carme! Carme! Deixa'm sent. Pots entrar un moment, sisplau, al programa? Sí, sí, molt poquet, molt poquet, molt poquet. Sí, sí, no estava previst, això, eh? Mira, és que em fa molta il·lusió. Passa, passa, que fa temps que no parles amb una persona.
Vine, vine aquí, vine aquí. Mira, la Carme, m'imagino que ha vingut a preparar-se el programa, no?, de demà i tal. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Just a la fusta, eh?, els matins. Què tal? Bé. Escolta, res, res. Perdona aquest estracament, ja sé que entraves a la ràdio ara mateix. Tinc una persona que et vol saludar. Ah, sí? Sí, al telèfon. Endavant, pots parlar. Hola, Carme, què tal? Bé. Home, és que jo soc fan de la Carme.
No sóc qui sóc, no? No reconeixo ara la Déu Telefònica. Està quedant fotada. A veure, Carme, que jo sóc fast teu de tota la vida. Qui és? Sí, és que no em reconeixia la Déu. Qui és? El Jordi Roca, no? Ah, molt bé. Un aplauso.
No ho han sortit al principi, però dic, tu dius, és una altra, estic prudent. Per què no tornes a la penya del morro? Bueno, un moment, perdoneu, jo us deixo, com feia això del gèmio, que segur que teniu moltes coses de les que parlar. Perquè tu tampoc vens, Jordi, en persona. Ja, és veritat.
Hauré de canviar, venir-me jo al tot just, que potser sí que puc venir. Mira, doncs no tinc ningú que faci el cinema, Jordi. Ah, doncs veus? Parlem-ne. Però podem parlar, i tant. A veure, jo m'emporto una comissió d'alguna cosa, no? Home, no sé, uns bolicaos. Que jo et diré... Què fas, Jordi?
Jo buscant eines. Què fas buscant eines? Pots estar pel que has d'estar, que tens aquí la Carme Berdoi? Sí, sí, que també la Carme Berdoi. Perdona, la Carme Berdoi és la Mònica Terribas de Catalunya, de Ràdio Desvern. Clar, que fa el programa al matí. Home, si la Carme Berdoi és la millor, sempre. Ningú em fa cas, però t'ho dic, sempre. Si t'ho estic dient jo, tu. Però jo no fas el cinema, no, ara, Jordi? No, perquè me l'entre, perquè saps què passa, Carme? Que el Jordi s'ha venut per una noia més jove i més guapa...
Bastant jove, a més a més. I més guapa, segur. Segur. I llavors va dir, mira, saps què? Tu fas una altra cosa? D'aquestes que ningú s'enteri. I què fas? Doncs no ho sé. No ho sap ningú encara, la veritat. Però bueno, i també fer alguna cosa per dissimular. Les cores del Roca, que va dir aquell. I llavors sempre... La Cristina. La Cristina està al barco de l'amor.
Sí, sí, perquè estic una mica sol. Bueno, en fi, ja acomiadàvem, eh? Carme, per de gràcia... Jo també, també. Cada matí, de 10 a 1 al Justa de Fusta, a Ràdio d'Esberma. Competint amb Jordi Basté i Mònica, t'arribes. Allà estàs, eh? Gràcies, Carme, eh? Que vagi bé, adéu, Jordi. Adéu.
Carme, que vagi molt bé. Bueno, Jordi Roca, ho hem deixat aquí i fem una posa per la publicitat i aquí en moments amb el David Avila, que parlarem de televisió i també de ràdio, perquè ahir va anar a celebrar els 90 anys de Ràdio Barcelona. Jordi, gràcies i la setmana que ve. Adéu, fins la setmana que ve.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Què passa si a un cotxe li treus l'herba?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. La penya del morro
6 i 30... 6 i 35 de la tarda i continuem a la penya del morro. Tenim ja el David Hàbila al telèfon per parlar-nos de coses que fa ell a la seva vida. David Hàbila, bona tarda.
Bona tarda, què tal? T'hem trucat fa una estona i no t'hem trobat. Estàs bé per això o no? Sí, sí. Estic més bé. Ja patíem, ja patíem. He anat a prendre'm la pastilleta i ja està. M'han desfet la misa de força i tot. Ja està, ja ho tens. Escolta, ahir Ràdio Barcelona va celebrar els seus 90 anys d'història. Tu vas anar a la celebració? Sí. On va ser? Sí.
Això va ser el Palau de la Música Catalana, i va ser un acte presentat per l'Iñaki Gabilondo, sota el títol de Aquí comença tot, i es va fer un repàs de l'esperi dels 90 anys d'aquesta emissora, i hi havia...
els grans cracs que van... Perdona, durant molts anys Ràdio Barcelona ha sigut un trampolín, eh?, perquè hi ha, no sé si Josep Cuny va passar per allà, Andreu Buenafuente, el Sardà, Toni Clapés, en fi, Ràdio Barcelona, una ràdio mítica, correcte, de la radiodifusió catalana, i després a SER, a tot l'estat, eh? Hi havia molts convidats, m'imagino, també, no? Sí, alguns d'aquests noms els has dit, que van ser... Hi havia...
gran part de la política catalana, com va ser Miquel Iceta, el Jaume Collboni, fins i tot l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat, el Pasqual Maragat, també hi era. També hi havia... Estava el senyor Casamajó? També hi va ser, i també va visitar, van repitzar l'escenari de Palau de la Música, hi havia el Xavier Cerdà, la gent Manierga, el Toni Clapés, el Jordi Evole...
Hi havia fins i tot, hi havia el Jordi Hurtado. Jordi Hurtado? I vam poder parlar amb ell. Ah, vas parlar amb el Jordi Hurtado? Vam parlar amb ell. Ah, doncs escolta, escoltem, no? A veure què et va dir, clar. Escoltem. Què?
dic, escolta, a veure què ens queda per ell, Ràdio Barcelona. Sí, el cuquet hi és, ja sé, però jo d'alguna manera penso que faig ràdio, perquè jo invento molt en el programa, llavors tot el bagatge aquest que tinc radiofònic l'aplico en el programa. L'únic guió que hi ha són les preguntes i tot el que faig és una mica improvisar, és crear i penso que jo contínuament estic fent ràdio, perquè evidentment és el que més m'agrada.
Jordi Hurtado, mític Jordi Hurtado, eh? Que ens agrada molt aquest programa i que vas parlar amb ell. Per cert, també li vas preguntar si ell voldria tornar a la ràdio, no? Sí, això és el que ens ha comentat en aquest tall que has posat. En un altre tall que si es pot posar... Ah, sí. Ell ens comenta que més o menys...
com se sent ell en Ràdio Barcelona i quin vincle hi ha. Sí, doncs, escoltem-ho amb el tema il·lusió, no? La veig millor que mai, hi ha la ràdio local, hi ha la ràdio... No, no és aquest, tampoc? Tampoc. Molt bé, David. Bueno, escolta, el pròxim dia ennumera mals, per favor. D'acord, d'acord. Sí, sí, sí, per favor, perquè si no... Il·lusió m'agrada igual. Quin vols que posi ara?
Il·lusió. Ah, il·lusió. Val, val, val, d'acord, sí. Doncs ara te'l posem. Escolta, hi havia catering o no, per això? Hi havia... Hi va haver-hi un còctel que s'ha fet després només per les estrelles de la cadena. Ah, oh, sí. Tot el que era premsa, tot el que eren els 1.800 persones que van ocupar...
al teatre, doncs res. Es va treure un pastís que ni el vam ensolar. Ni un brindis, ni una copa de cava a fora. Ni un brindis, ni una copa... Escolta, que eren 90 anys, que 90 anys es fan molt sovint a la ràdio i tal. El dia que en facin 91, potser ja... Bueno, escolta, d'aquí 10 fan 100, lògicament. Això també serà guapo, no? Ràdio Barcelona 100 anys. Escolta, em diuen que tenim el... Digues, digues.
No, que dic que ahir l'Iñaki Gabilondo ens va emplaçar a tots que d'aquí a 90 anys tornéssim a sèrie. D'aquí a 90 anys, eh? Jo potser faré d'aquí 10. L'Iñaki Gabilondo no té pinta de sèrie, d'aquí a 90 anys? Nosaltres no. Però ell, com que sempre ho veu tot amb la seva visió, ell continuava fent vídeos i tal. Escolta, escoltem com dèiem el Jordi Hurtado. Sí. De què parla Jordi Hurtado ara? Sobre els vínculos que té amb la cadena ser, amb Radio Barcelona... Guant, eh? Guant, eh?
Eh, no, eh... Ah, ah... Ah... Bueno, és igual, és igual. Ja ho sabem. A Ràdio Barcelona, que tot el que vaig aprendre va ser allà, començar a aprendre a fer programes despertador, a fer magazines, a fer concursos, a fer unitat mòbil, a fer-ho tot, a aprendre de l'ofici, en definitiva. I llavors li tinc una estimació molt, molt gran, i allà vaig coincidir amb professionals extraordinaris. Ha gravat també les falques publicitàries, és a dir, a fer de tot,
el que es pot fer en aquest ofici de la ràdio. I com pots veure en aquella fotografia dels anys 90, ell estava amb uns quants, allà amb una cara de criu, que realment fa molta il·lusió. Bé, que, de fet, al teu rotador, després tu li preguntaves, no?, sobre si tornaria a la ràdio, i ell deia que ja ho fa com una mica de ràdio, ell, eh?, a saber-hi ganar. Perquè improvisava molt i tot. I després li vam preguntar com valorava ell la ràdio actual que s'està fent tant a Catalunya com a la resta de l'estat.
La veig millor que mai. Hi ha la ràdio local, hi ha la ràdio nacional, la ràdio d'àmbit comarcal, d'àmbit el que vulguis. És a dir, la ràdio arriba a tot arreu. I la ràdio és el gran mitjà, més proper, més al costat de la gent, més ràpid i, a més a més, avui en dia amb una imaginació extraordinària. Per mi la ràdio és number one.
Bé, doncs Jordi Hurtado, que era un dels convidats també en aquests 90 anys de Ràdio Barcelona. Per cert, et vas trucar, et vas trucar al Toni Clapés, no? Sí, us vull explicar una cosa i vull demanar disculpes a tota l'audiència de... Què passa? Què passa, ara? Què passa? Ai, quin disgust que... Què? Doncs, que... Editant els talls a la gravadora de cop i volta... No se't va gravar, eh? No se't va gravar... No, em van desaparèixer tres tracks. Tres tracks.
Un d'ells li vam preguntar al Taní Clapé, escolta, perquè vam anunciar nosaltres en primícia, vam dir que faria un programa de TV3 i que després no es faria. Escolta, li vam dir que érem de la penya del morro o no? Li vam dir que érem de la penya del morro, però ens vam anar tan atabalats, hi havia tantíssima gent que ens ho devíem recordar. Va fer un moc o no? No, no, no, molt amable. Ell ens va explicar que aquest programa de TV3 que havia de fer
que no sabia quan s'estrenaria. A TV3 li van dir que s'havia d'estrenar la primavera, que després posaran a la tardor,
i que després li han posat el gener, però que no hi confia massa. Ah, vaja, pobre. En fi, sí. I que ell va... Bueno, una altra de les coses és que els seus orígens els va començar a la Cadena C, amb l'Andreu Buenafuente... Sí, bueno, ell també va començar abans, també, no sé si és en el 80, no? Fent Radio Fórmula. A Radio Minuto. A Radio Minuto. Escolta, vas parlar amb ell, de què et va comentar? I un altre...
Doncs una altra de les coses que ell ens volia comentar, i que li vam preguntar si es veuria ahir fent els matins, com que va passar que la cadena Ceres van canviar els 62, que la Nyerga presentava les tardes i ell ens va dir que no, que ell estava molt més bé a les tardes i que, escolta, ni la cadena s'ho havia plantejat i que, sisplau, que no...
que no ho fessin perquè ell vivia molt més tard. Llevan-se tard, no? Llevan-se més tard que el Basté, que s'ha de llevar, o vaja, els presentadors als matins, com la Carme Verdoy, s'han de llevar a les quarts de cinc al matí. I l'última pregunta que li vam poder fer, que sí que està dit ara...
és la de, com veu, la ràdio que s'ha aquí a Catalunya. Escoltem el tall, a veure què sé. A veure, escoltem-ho. Aquí jo considero que és una ràdio molt... No ho sé, tinc la sensació, i sempre crec que ha passat, perquè la majoria de professionals que hi ha a Espanya són catalans, que aquí sempre, diguéssim, fem un tipus de ràdio més moderna, més atrevida, per entendre'ns, no?
Sí, això estic d'acord amb el Toni. Escolta, alguna cosa més? Per exemple, vas parlar amb el Cerdà, però també, lamentablement, no podem escoltar-ho perquè els talls... Bé, els talls... La mano disculpes. Perquè tens una gravadora una mica de senyoreta Pepi. Per Nadal en tindré una tarda nova i...
Però espero que em renegueu el contracte abans de Nadal. Bé, escolta... Ui, n'ha dit res, n'ha dit res. Què? Què dius? Dic, espero que em renegueu el contracte abans de Nadal. Sí, sí, sí. En principi... En principi parlava això amb el Departament de Contractes de Nadal, eh? Ja t'ho diran. Escolta... Porto el senyor Benito, no?
El primer que no passa per aquí fa temps. Escolta, va, parlem de més coses de la tele, perquè no oblidem que això és una sessió de tele, David, eh? Tampoc no ara parlem els nostres orígens ni la nostra identitat. Què? El dia que la cadena CER parli de la penya del morro i de la factura de televisió... No, no, no, no, no cal anar... Quins fums, escolta, David, no cal. No, però escolta, si nosaltres els dediquem mitja hora a parlar d'ells... A mitja hora no els he dedicat, eh? Els he dedicat uns minuts, mitja hora tampoc. Ells també ens dediquin uns minuts.
Bueno, bueno, escolta, si no ho fan, també serà... No, no, no, que hem de parlar amb ells, que aviat ens han de donar un tàcter de premsa pels ondes. Ah, vale, vale. Ah, sí, escolta, jo vull anar als ondes també, eh?
Doncs va, home, clar. Anem als ondes, anem als ondes. Van dir que la festa dels ondes és bonica, és bonica. Escolta, va, canviant de qüestió. Anem a la tele. Aquesta nit, Telecinco, estrena El Rei, protagonitzada per Fernando Gil a partir de dos quarts d'onze. Tenim el tràiler. No, no, no, el tràiler no, us ho explico.
Els companys i amics de JPL van poder anar a la roda de premsa del rei i van parlar amb l'actor Fernando Gil i que ens va dir una mica com seria aquest rei que veurem en aquestes preguntes. A veure...
Vemos una faceta muchísimo más introvertida, más seria, más de estrategia. Perdón, al rey de España, ¿no? De intentar convencer a Franco como que él era sucesor y que iba a mantener el movimiento franquista y después dar el cambio y abrir la política al ciudadano y a España, ¿no? Hombre, Juan Carlos ha sido bastante más complicado porque era un drama romántico con tintes cómicos a veces y tal, lo de Felipe y Leticia, y esto es un drama histórico con tintes trágicos, ¿no?
Bé, doncs avui s'estrena, per tant, aquesta... Que és una sèrie o què és això? No, és una minissèrie d'altres episodis en què, evidentment, es parla sobre la figura de l'exmonaix espanyol Joan Carles I. Dir-vos una cosa que ningú ha publicat i que la sé jo perquè me la va dir la pròpia persona. No t'ho quedis dins, no t'ho quedis dins, David. No, no, no, no, no. A mi em va dir, no ho diguis a ningú i jo ho respectaré i ho diré ara a l'Epanyol Morro. Ah, no, no. No em va dir que era un secret.
David, vols anar al gra, per favor? Val, perdó. Sí, doncs, estem a Rovira, havia de dirigir aquesta minicó. L'hi va proposar, el director de la Riera. De la Riera, el cor de la ciutat, també, en el seu moment. I què? Doncs, em va dir que li havien proposat fer aquesta sèrie, minissèrie, però que depèn de temps i d'hora... No pots, no pots. Està amb la Riera, una sèrie diària, és molt difícil que un paginero amb altres coses.
Bueno, en fi, doncs el rei que avui s'estrena. Per cert, que la setmana passada va estrenar-se la sèrie, ai, la sèrie, el reality a Danieva, que en vam parlar aquí al programa, amb molt bona audiència, no? Va ser la millor estrena de quatre d'un programa d'entreteniment. Oh! Des dels seus orígens. Bé, el morbo de la gent, eh?, de veure tios i tios amb pilotes. Hombres, mujeres i viceversa amb pilotes.
No sé si tu el vas poder veure. Vaig veure, he vist el contant, però no he vist tot. Bueno, doncs era divertit. Al final ja per acabar es oblidant que anaven despullats i quedaves tan al·lucinat de les bestieses que deies i de la incultura. Sí, sí, sí. Doncs que al final... Per això et dic, és com Mujeres i Hombres, però despullats per una illa, no? Perdona, però els de Mujeres i Hombres tenen dos màsters comparats amb aquests. Ah, sí? Eh?
Sí que m'ho pinta, m'ho dibuixes bé, eh? Bueno, escolta, va, parem d'altres qüestions, perquè un d'altres que també estan de celebració és la gent de Televisió Espanyola de Sant Cugat, que també ahir van commemorar els 50 anys de la projecció de l'adaptació televisiva de l'obra La ferida lluminosa. Sí, bueno, va ser una obra de teatre que s'ha de metre en català en temps de dictadura franquista,
i, bueno, i Televisió Espanyola va celebrar... No, perdona, és que va ser... Ah, no, va ser la primera emissió en català, no? De Televisió Espanyola 2. Clar, val, val, val, val. Dintre del període franquista. O van celebrar ahir dintre del programa de Televisió Espanyola 2, on es va ser enrabat del que ha estat la promoció de Televisió Espanyola a Sant Cugat. Enhorabona també, i enhorabona també a vosaltres, que veu estar als 1.500 penors de la Tanyola Morro i que no vaig poder venir...
i que us vull fer una abraçada virtualment pensàvem molt en vosaltres i que enhorabona. Més coses, per exemple, no ens hem de parlar de televisió espanyola, ja que la cadena ha anunciat que no tancarà Tere de Porte, després dels rumors que hi havia hagut els últims dies. Bueno, no eren rumors. L'exdirector de televisió espanyola, Leopoldo González Echenique, ja va anunciar que volia tancar el canal temàtic i passar tots els continguts a la 2 i els esports minoritaris s'amadrien per streaming a la web de la cadena.
Degut a l'allau de gent que li va demanar que no la tanqués, les associacions d'esforços minoritaris. Després, què més? Qui més hi havia? Tinc aquí apuntat. Fins i tot es va crear una plataforma, change.org, i el president del govern, Mariano Rajoy, va desaprovar aquest tancament. Amb el nou nomenament del director actual, José Antonio Sánchez, va anunciar la semana passada que no es tancaria aquest canal.
Bé, més coses. Per exemple, la Festa dels Súpers ha arribat aquest cap de setmana a la seva majoria d'edat, ja porten 18 edicions, amb xifres rècord. Sí, va reunir unes 350.000 persones que van passar per l'Estadi Olímpic de Montjuïc durant aquest cap de setmana. L'èxit va ser tal que van haver de tancar les portes en un dels actes centrals, el diumenge,
quan s'hi van presentar 52.000 persones. Més coses. Va ser tot un èxit. Hi ha un nou projecte de Tele3 sobre l'albirament d'ocells, ho estàvem esperant. Sí, bueno, no sé com farà. El que ens han comentat és que volen que sigui una mica com caçadors de bolets. O sigui, quan al principi ens van anunciar que farien un programa sobre els bolets, tots vam pensar que seria una cosa bastant avorridosa.
S'emetrà per TV3. No serà un program especialitzat del 33. O sigui que... Perdó, en lloc de bolets, ocells de Catalunya.
Serà una mica, aviam, a veure com funcionen, com conèixer el mig, la matura del territori... M'imagino l'Escar Dalmau, eh? L'uraneta, no? Llavors fent una mica com el casalos de voleig, però amb bucells. A veure com... Sí, no, però donem-los-hi una oportunitat, perquè crec que pot ser interessant, doncs, de poder veure com...
com és la natura del nostre país i comèixer una miqueta més el territori. Per cert que a Noruega, com a dada Noruega, Noruega, sí, es va fer un espai similar i va ser un èxit total d'audiència, no? Sí, sobre com vivien els ocells i tot plegat, i va ser un boom, va tancar els ordinatres a la televisió pública de Noruega. Molt bé, doncs escolta, David, ho hem de deixar aquí. Ja està, ja està. Home, què vols dir? Què vols dir més? Ja hem acabat el programa, que ja acabem. Val, val, val. No, no, no, tens alguna cosa a dir o no?
Doncs, bueno, me les mordo per la setmana que ve. Ah. Què, què, què? És que, David, ets la monda, eh? Quan dic, no, ja m'acaba dir-ho, ja, ja, i dic, bueno, va, et digues alguna cosa. I dius, no, això per la setmana que ve. Però és que em dones opinions confuses i contradictòries. Sí, sí, que tinc temes. Mira, dir-vos que ja es van sabent més noms dels cantants que participaran al disc de la Marató. Ah. I una de les persones que cantarà
que serà l'estrella i que ja afirmo que aparecerà a la França del Prime Prime del dimenge 15-14 de desembre, serà Laura Pausini. Laura Pausini? Cantarà en català? Sí, que cantarà un tema, cantarà en català... Us ho explico. Laura Pausini va tenir problemes cardíacs fa 3 anys. La marató d'aquest any tracta sobre les malalties cardíacas. Ah, sí.
i ella sí que ha volgut evocar la causa, degut a que se sent molt identificada amb aquesta problemàtica. El tema que cantarà...
No, el tema que cantarà el tinc, me l'han passat amb la nota de freqüència. Sí. Doncs, bueno, el comentaré més possiblement la setmana que ve, però... Ah, vale, vale, o sigui, no vens a dir res, eh, David? No vens a dir res, David. No, home, us ho he explicat, això encara no ha sortit complicat. Però el tema no el sabem encara, per això, no? Sí, sí, sí, ara us el dic, ara us el dic. Ah, ho estem buscant. El tematiu, jo sempre estaré. Ah, jo sempre estaré, eh?
Sí, no sé, en la nota de premsa no ens diu quina versió és, però possiblement si una versió d'un tema de... No, David, aquí faig broma, eh? En veritat sí que ens agrada que ens diguis coses d'aquestes, com per exemple que Laura Pagoscini, que això encara no ho sap ningú, sortirà al disc de la Marató i per tant farà una versió en català d'una de les seves cançons.
En fi, David, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més. I ens retrobem dimarts que ve amb més televisió, si vols. Bona tarda. I a les 6 i escaig puntuals. Sí, no pateixis. David, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs acabem la penya del morro aquí.
Agraïm tota la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius també.
A l'Àngel Cornejo, al món dels videojocs. A la Judit Relecturet, coordinadora de totes les activitats dirigides de la Bonago, perquè aquest dijous fan portes obertes. I també a la segona hora amb el Jordi Roca i el David Hàbila. Moltíssimes gràcies un dia més per escoltar-nos. I us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'Andrea Bueno i l'Informatiu Vespre. Que vagi molt i molt bé. Adéu-siau.
Ràdio Postel, 98.1. Ràdio Postel, 98.1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Vaig caminar com el firaire, pres del seu bar sota els estels. Des de la Barcelona al caire, canten sirenes que en són rebels. Tot els tambos d'un mar en ruïnes, sóc pastor arran de tot un cil, sempre a punt per robar la lluna.
el teu pas sortit de llaire deixo l'alegria a l'aire per quan vulguis parar el temps soc
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit.
i al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Jo soc músic de carrer, del teu pas soc nit allaire.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Montse Raptura presenta el seu darrer llibre aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme.