en canvi les temperatures màximes baixaran. Atenció al temporal marítim, que encara ens portarà avui i demà onades de fins a dos metres d'imits d'alçada a la costa central i a la costa nord-catalana. Dues persones han mort en topar un camió i un turisme a la carretera C55, el seu pas per Manresa al Bages, segons que ha informat el Servei Català de Trànsit. L'accident ha passat a dos quarts de quatre, quan per causes que encara s'estan investigant han xocat frontalment un camió i un turisme que circulaven per aquesta via.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove acusat de matar la seva mare a la ciutat de Barcelona. Els fets han passat aquesta matinada després que els Mossos han rebut un avís dels veïns que sentien crits en el domicili. En arribar, els agents han trobat la dona morta a l'interior del pis. El fill, de 21 anys, se l'ha detingut poc després. L'han trobat amagat en un terrat d'un edifici pròxim al domicili familiar. A aquesta hora, el noi continua detingut a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Corts a l'espera de passar a disposició judicial en les pròximes hores previsiblement demà.
Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa...
amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Home, moltes gràcies, de debò. No, no, això no cal. Moltes gràcies.
Avui la gent que ens ha vingut a veure des de la bonica població de Girona. Mira, capital d'una de les quatre províncies catalanes. Gràcies per venir en directe a Ràdio d'Esverm. D'aquí un moment repassem l'actualitat d'en Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bé, avui començarem parlant dels cars. És obligatori d'aquesta 36a edició que va tenir lloc aquest cap de setmana.
a Sant Just d'Esbert. D'aquí uns moments en parlarem. A més a més, també avui tindrem el David Àvila per parlar de televisió, el Manel Ripoll, en l'últim capítol de la demografia santjustenca durant aquest segle XX. És a dir, em sembla que al començament del segle, ara no tinc aquí les dades, però hi havia a Sant Just d'Esbert unes 1.500 persones o 2.000 persones.
fins a arribar a les 16.000 que hi ha ara a Sant Just. Què ha passat durant aquest segle XX? Ens ho explicarà i les claus de la demografia i dels índexs d'habitants i tot plegat. El Maner Ripoll en aquesta primera hora a l'espai i història de Sant Just. A més a més, també a la tertúlia esportiva amb el Sergi Pont, el Rafa Cano...
l'Edu Rodríguez i un servidor, i també tothom qui vulgui participar a través dels canals habituals de la Penya del Morro, el telèfon 93372-3661, o també a través del...
A través del xat de Radio d'Esvern.com, que avui tenim força gent que ens està mirant, cosa que saludem des d'aquí. Per exemple, n'hi ha un que es fa dir, diu, molt fan, i diu, quines ganes que comenci la penya amb el morro, diu, fa una estona. I després n'hi ha un altre, que és la Marta, que diu, que guapo que estàs Jordi.
Aquesta ja existia, no? Feia temps que no parlava. Feia temps que no venia. Deu haver tingut nòvio, ara potser l'han deixat i ha tornat una mica... O l'ha deixat ella. Perquè diu, aquest cabell et queda molt bé.
I després diu... Diu, bueno, res, sexy, guapo, coses d'aquestes. Cosa que, vulguis o no, puja la moral. De Navidad, chat. Ja sé que és mentida, però vaja. En fi, Carme, comencem repassant les notícies de Sant Just. Vinga, vinga.
Atenció al semàfor. Home, la veu mítica de la cursa de cas de coxinets Jaume Jalaber. Enguany hi ha hagut aquesta 36a edició amb un èxit de participació també de públic, malgrat la pluja que no va espatllar el cap de setmana i les baixades que també es van fer amb normalitat. De fet, el proper, la següent cita dels cas de coxinets...
Primer és demà, que farem un programa especial de 6 a 7 amb el Jusfor Salva, Jonas Bassó, alguns membres de l'organitzador de l'organització. També entrevistarem aquí a la Penya del Morro alguns dels guanyadors de les diferents categories. Però el proper 24 de novembre es farà el lliurement de premis al Casal de Joves amb la projecció, com cada any, del vídeo de la cursa. Carme. Sí, és un dissabte, de fet, i és un d'aquests moments esperats sobretot pels corredors que segurament han tingut una
perspectiva diferent del que és aquesta cursa. Repassem una mica quins van ser els guanyadors a les diferents categories, és a dir, el guanyador, o sigui, el primer de cada categoria que va passar aquesta final. En categoria de la vins, els guanyadors van ser Carlos Borrajo i Manel Borrajo,
Que els alevins són els més petits de tots, eh? Exacte. Tenen de 8 a 12 anys. De 8 a 12 anys. I en guany hi havia uns 15 cars inscrits. És molt petit, 8, eh? Sí, sí, però mira, ja fa anys que hi participen i de fet són el futur dels cars, les noves generacions que faran que la cursa continuï viva.
De fet, Nil Barrera i Pol Mir van quedar en segona posició, que eren justament els primers de l'any passat. En Infantils van guanyar Genís Casals i Manel Ullent, cadets, els venençadors van ser Naím Molina i Enrique Uveda. Un clàssic, també, eh? Sí. De fet, la dada que donàvem ahir, també, a la cursa, és que les cronos que es fan el dissabte, que els que es baixen donen un...
i fan aquest recorregut de 600 metres del circuit de la Cursa de Cards de Coixinets amb el màxim temps possible per després sortir primers a les graelles de sortida del diumenge. Doncs va donar la casualitat que en aquestes tres categories que has comentat, que són les més petits... A la vins infantils i cadets? Sí, no, cadets no ho sé, però la mixta segur, amb la que has comentat, qui va marcar el primer millor temps...
Va ser qui després va acabar guanyant la cursa i la categoria. Ah, sí? Sí, sí, sí. És interessant. En Mixa no ho havíem dit, eh? Però els que van guanyar en aquesta categoria que s'estrenava aquesta edició van ser Fran Botxarán i Ari Ruiz de Atua. Més coses. En Femines van guanyar Carla Cuesta i Marta Tomàs. En Baternans ho van fer Alejandro Maestre. I no.
Estic equivocant, eh? Perdó. No ho sé. En veterans ho van fer Alejandro Villescas i Alex Portas. Ah, ara sí. I en juniors, Daniel Boix i Manel Maestre. Molt bé. En seniors, Toni Gallego i Sergi Estit, que van revalidar, per tant, el títol que havien aconseguit l'any passat, i en masters, Toni Covells i Joan Barrera. Cada vegada hi ha gent que s'enfada, quan ho dic.
Però els de la categoria Master fa 3 o 4 anys que guanyen i, a més, no hi ha ningú que els pugui plantar cara i són els més ràpids en baixar al circuit. Van fer 50... És molt poc, eh? Sí, sí, van fer... No sé si 51 segons.
amb algunes poques centèsimes que es van superar la seva pròpia marca de l'any passat i no tenen rival. No hi ha ningú que els pugui fer ombra. De fet, els que van quedar segons, que em sembla que són els germans naix, si no m'equivoco, també l'any passat van quedar segons i, vaja, no els poden arribar.
La cursa és d'aquestes que ven emocionant, que van arribar almenys en les que vaig poder, jo diria que molt igualat, tot plegat. Però la màster no. No, la màster va guanyar bastant en primera posició. Màster, quina categoria? L'última, és la categoria reina, la que els participants tenen entre 20 i 30 anys.
i el diumenge al matí el que es fa és, perquè hi ha 31 participants, si tens més de 30 pots apuntar-te a la categoria dels veterans, però si tens entre 20 i 30 encara pots apuntar-te a la categoria primer senior i master, diguem-ho així, encara no se sap, i hi havia 31 participants aquest any,
I el que es fa és, el diumenge al matí, una mena de... Bueno, una mena, no, es fan una selecció de qui se'n va a màsters i qui se'n va a seniors. I com es fa això? Doncs es baixen sis graelles, sis curses, i els tres primers de cada cursa
d'aquests 31 cars, se'n van directament a màsters. Per tant, la categoria màsters també se sol dir categoria reina perquè és on els cars corren més. Se suposa, havent fet les tres primeres posicions d'aquests cars que tenen entre 20 i 30 anys.
Molt bé, doncs t'anava a preguntar això, t'anava a preguntar això. Per tant, ja m'ho has explicat. Sí, sí. Val, val. Sabia que era reina però no sabia la diferència en sèniors. És que no és fàcil, eh? Jo encara hi ha coses que no entenc i ja porto 4 anys fent... I juniors fins a 20, llavors? Juniors és de 17 a 19. Ah.
de 17 a 19, els júniors, que són la categoria anterior. En fi, per cert, una altra dada a comentar, i és que també un altre titular podria ser que la cursa en guany va ser la primera cursa de Caps Coixinets 2.0, una mica.
Sí, sí. Perquè a través del hashtag Cards 2012... Primer que aquest matí he estat xafardejant i hi havia més de 90 fotografies a l'aplicació d'Instagram i la majoria molt xules. Jo n'hi do. Sí, sí, sí. Amb el hashtag Cards 2012. Home, visualment és bonic com a espectacle i és curiós, no? Sí, sí, està molt bé. I després també hi havia molts tuits que al Twitter de Cards de Coixinets també s'han encarregat de tuitejar
amb aquesta etiqueta i amb aquest hashtag. O sigui que, en aquest sentit, també una altra novetat que va funcionar molt bé. Carme, mira, aquí al xat et diuen coses, eh? Ah, sí? Diuen... No, no, gaire. Diu, a mi també em sembla que el Jordi és superguapo, però que enfoquin a la Carme una mica, no? La webcam de RadioEsvern.com. I després, el molt fan diu, guapa.
Sí que estàs simpàtics avui, no? Sí. Trobo que la gent que ens està veient a través de la webcam és molt generosa avui. Massa generosa. Què voleu, gent de radiodesvern.com? Deu venir alguna cosa al darrere, no? Sí, sí, sí. En fi, si voleu peticions de tot tipus. Si ho estàs obert, no? I tu també? Jo no estic oberta. Pel programa ho has de fer, Carme? No. No estàs oberta? Tinc uns principis que no me'l salto al programa. Val, val, d'acord, d'acord, d'acord.
Bé, jo sí, eh? Fa molta gràcia aquesta cançó. Aquesta cançó t'agrada? No, em fa molt riure quan la poses. Ah, però és que... Perquè em recorda com una pel·lícula superantiga. Quina? No, no, com a idea. Saps què vull dir? O sigui, em trasllada com si estiguéssim a 40 anys enrere. Afortunadament estem al 12 de... Novembre del 2012. 12 de l'11 del 12. La Marta diu, Jordi, posa un suturno. Què vol dir això? Diu, em demano primer...
Doncs... En fi, Carme... Passem al privat. Sí, sí, passem al privat. Ara, Marta, no pengis, que et passarem al productor del programa, que et donarà les meves dades per cada ja aquesta nit mateixa. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Bé, passem a notícies culturals de Sant Just d'Esvern. Joan Margarit, ja sabeu que va ser Premi Nacional de Poesia l'any 2009, presenta un nou poemari. A més a més, la Biblioteca de Sant Just, just fa un any, que porta el seu nom, doncs ha presentat un nou poemari, ha presentat un nou llibre, per tant, de poemes, amb el títol Es perd el senyal. Dos anys després de publicar No era lluny ni difícil i tots els poemes, aquest autor Sant Justenc acaba de publicar aquest nou llibre que presentarà el mes de desembre a Sant Just d'Esvern. Carme.
Sí, és aquest Despert el Senyal, un nou poemari que comença amb una cita del Josep Pla que diu que les biografies haurien d'estar escrites en vers i Margrit considera que justament les poesies el que fan és reflectir la vida de la persona que les escriu però també alhora d'alguna manera pot representar o pot permetre identificar-se amb la vida de les persones que les llegeixen. Tot i això, ell considera que és difícil trobar això en les autobiografies en prosa és més complicat de trobar aquest efecte mirall, com si diguéssim.
I bé, doncs és aquest llibre, aquest nou poemari que es presentarà aquí a Sant Just el 13 de desembre. Encara falta, per tant, doncs és moment per comprar aquest llibre, llegir-lo.
disfrutar-lo a fons i després, el 13 de desembre, poder anar a aquest acte de presentació a la biblioteca, que serà Joan Margarit, el 13 de desembre, com dèiem. A més, també pot ser que es presenti a l'Ateneu, però això ja va estar més endavant, crec. A més, si us agrada la poesia, sapigueu que a prova.cat, que és dos d'on es pot també comprar el llibre online, el mateix Joan Margarit, el mateix poeta, que és un gran rapsoda alhora, ha penjat un parell de poemes recitats
per ell mateix i si us ve de gust els podeu escoltar. De fet, allà a Proa.cat et surt. Celebració. Aquest és el primer que hi ha, eh? Una nit va sortir. Jo em vaig quedar amb els nens. Es va posar a nevar i vas tornar tard. Quan fa tants anys que vivim sols m'he alçat de matinada. Neva igual que aquella nit.
Sense avisar-te m'he vestit, me'n vaig, arrenco el cotxe, poso música i sona tot volum, vaca el piano, mentre el neteja per a brisa escombra els flocs de neu i entro a l'autopista. Gairebé no hi ha trànsit. Canto a crits aquesta música impossible de cantar, un vell que condueix enmig de la nevada perseguint en la nit.
el seu amor. Com veus, som originals de mena. Ui, sí, molt...
Bé, i acabem aquest repàs de l'actualitat santjustenca que sempre fem en començar el programa parlant del Servei Europeu de Voluntariat, perquè aquest dijous es presenta aquí a Sant Just aquest programa. Es tracta d'un programa de voluntariat subvencionat per la Comissió Europea que permetrà als joves entre 18 i 30 anys fer un voluntariat en algun país europeu.
Serà en un període entre sis mesos i un any i el voluntariat es planteja en diferents àmbits, per tant, cultural, d'inclusió d'informació juvenil, mediambiental, entre altres, és de mobilitat individual i no es necessita cap titulació concreta. Pot ser una opció, doncs.
pels joves que vulguin engegar un projecte d'aquesta mena i que poden assabentar-se una mica més de tot plegat, en què consistirà aquest dijous, no, aquest dimecres, ara tens el dia? Aquest dijous. Aquest dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Ovidi Montlló del Casal de Joves, on intervindran, per exemple, Joan Basaganyes, regidor d'Ocupació i Innovació, Lluís Montfort, regidor de Joventut, i també Begoña Auro, tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Jus, que vas tenir fa uns dies, una setmana, el teu programa.
al programa de tots. No et dius quan digui això? Sí, home, no és el meu, perquè gràcies a Déu hi ha molta gent que ha participat a la penya del morro. Carme, moltíssimes gràcies. No te'n vagis. No? No te'n vagis, no, perquè a continuació repassem alguns tuits que han aparegut, perquè a més veig que encara no ha arribat el Manel Ripoll, no? Em sembla d'història injusta. Per tant...
T'aprofites de mi. No, no, no m'aprofito de tu. Home, escolta, que no m'aprofito. Per cert, que aquí al xat diuen molt fan de Joan Margarit. Nosaltres també. Nosaltres també som molt fans del Joan Margarit. Carme, repassem alguns tuits de Sant Just d'Esvern que han aparegut en les últimes hores perquè no tot ha sigut cas de coixinets.
Quin misteri, no? Sí, és que no se moura l'aplicació del mòbil on trec els tuits. Va molt lent això a vegades, eh? Però vaja, per cert, Carme, deixa'm preguntar-te què tinc aquí. Mira, sí que t'aprofitaré, eh? Perquè, clar, amb el tema dels cars encara no ho hem dit tot. Avui, per exemple, també en parlarem una mica a la tertúlia esportiva, a la segona hora, a partir de les 6 i 10, amb el Rafacano. El Sergi Pont, que, per cert, el Sergi es va tirar també en la categoria mixta. Com dèiem, també demà...
Farem aquest programa especial a partir de les 6 i 10 i fins les 7 del vespre sobre aquesta última edició de la Cursa de Carts de Coixinets. Però, Carme, jo et volia preguntar, tu vas estar com a espectadora ahir, no? Sí. Què et va semblar? Molt bé. Sí? Sí. Home, sempre... Quan hi has anat moltes vegades, més o menys ja coneixes el funcionament, però jo crec que sempre és interessant. Com a espectacle és divertit de veure, o és emocionant, segons on et posis, etcètera, etcètera.
I després també és un d'aquests moments en què fas poble, no?, et trobes la gent, tens la gent a l'altra vorera, fa gràcia, veus, és una mica un d'aquests esdeveniments festius que serveixen una mica per trobar-te amb la gent de Sant Just, per bé i per mal. Doncs la veritat és que sí, i clar, és que a mi m'agrada molt, és que els cas de coixinets és emoció, i a més també noto molt que és com una cosa molt del poble, no?, molt nostre, no?, que tothom se la fa molt seva,
I la veritat és que molta emoció en molts moments, eh? En molts moments, molta emoció. En fi, repassem alguns tuits. Per exemple, hi ha un mercat de segona mà que organitza l'AMPA de l'escola Montserrat a Sant Just d'Esvern. Serà el proper 17 de novembre, eh? Aquí hi ha Sant Just d'Esvern. A més a més, per exemple, un altre diu... Li dic indignado, li diu a la Tovar Eva. Diu, hoy me he acordado de ti. Tot això a Twitter.
He estado en San Just d'Esvern. Veus? Que bonic. No sabem què s'amaga darrere d'aquest tuit. Potser hi havia una relació d'amor. Ella és de San Just i ha passat per aquí i ell se'n recorda. A vegades, si has tingut algun...
I fas un tuit. Clar, no, potser sí, no? Sí? No ho sé. Ja, potser, home, clar, perquè tu t'esci freda, clar, però potser hi ha molta gent que, per exemple, ha tingut una relació amb algú, no sé, de Valldorets, un moment, quan passa per Valldorets... I quan passa per Valldorets fa un tuit. O un WhatsApp li pots fer, escolta... A més diferent un WhatsApp que un tuit. Ah, sí? Home, clar, perquè el WhatsApp ja té una intenció, el tuit és massa subliminal tot, no? Ja.
Bé, més tuits, per exemple. La Marta diu, potser n'he dedicat a tu. No, no, a mi no, segur que no. Potser va escriure ella. Potser va escriure ella, no? Sí, sí. Després, per exemple, l'Helena diu a Twitter, diu, gracias por alegrarme el fin de semana. Gran victoria titis más dos. Vamos que nos vamos, en just. Muy bien.
I després diu... Ens imaginem que no sé d'algun partit de futbol, d'algun esport... Actitud péssima, eh? Sí, sí, ell mateix ja ho diu, no? Però està bé, perquè no són resultadistes. Això ho ha escrit, l'Aleix Cantaró, que tampoc indica de quin esport de Sant Just pertany. En fi, i ja per acabar, res, comentar, per exemple...
que Astrid Goldstein diu van projecte de recuperació de la vinya a Sant Just per funció educativa i patrimonial. I penja una fotografia on es veu una ampolla de cava així com mitja etiquetada.
que ara ens imaginem que sóc un projecte que vol iniciar des del cellà de Can Mata, si no m'equivoco. Carme, mira, aquí què diuen? La gent al xat diu, volem tuits en català, sisplau. Si la gent escriu els tuits en castellà, poca cosa... Bueno, podem traduir-ho, però vaja, no sé, tampoc jo tinc la sort de...
No, ara sembla... Aquest com en un parany. No, en un parany no, però escolta, si sona en castellà, sona en castellà, tampoc no passa res. Si fossin en anglès, jo els faria... En castellà. Sí, sí, els tradiria. En castellà penso que no, perquè penso que més o menys... Qui més, qui menys sap castellà avui en dia. Carme, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
I ja tenim a l'estudi número 1 de la ràdio el Manel Ripoll, el nostre arqueòleg particular. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, bé. Avui acabarem... Vas anar a la cursa de cars de coixinets ahir? Bé, bé, bé. Sí? Què et va semblar l'experiència i tot plegat? Els cars sempre és una experiència molt interessant i molt maca, la veritat.
Són molt especials d'aquí, no? Home, Manel, tu que fas la secció d'història de Sant Just, algun dia sí que podríem dedicar-li algunes pinzellades, no?, a la història dels cas. Sí, podríem rascar, de fet. Un dels llibres que he agafat avui, ficava el primer cop que es van fer i ficava l'edat exacta i tot. Podríem anar buscant algunes dades a veure si trobéssim algunes coses? Sí, no t'hi m'ha entès, va ser l'any 1976, quan un grup de joves del grupament Martin Luther King, d'aquí del cau de Sant Just,
van decidir utilitzar quatre fustes, mai més ben dit, i quatre coixinets per tirar-se pels carrers com a diversió. I al cap del temps ja la cosa va anar una mica més. Escolta, avui veig que la gent del xat està molt animada, ens parla molt, cosa que ja sabeu que ens agrada especialment, i Manel, per tu també, eh? Ah, sí? Sí, per tu també. La Núria, que entra nova ara al xat, li donem la benvinguda, diu Manel guapo. Questa, Manel. Gràcies.
Ui, avui regalen piropos gratis, ja ho sabeu. En fi...
On ens havíem quedat en l'apartat d'història de Sant Just, Manel? Estàvem al 1950, vam tractar dos dels censos que teníem de principis del segle XX, del 1920 i el 1945. Sí, perquè estem repassant una mica la història de l'índex de població de Sant Just d'Esvern, com era des dels segles XIII i XIV, on apenes hi havia uns pocs centenars d'habitants,
Fins a arribar a començaments del segle XX, que és on estem ara, no, Manel? Doncs sí, sí, hem anat mirant des de les primeres edes que teníem, el 1358, amb unes 49 cases que hi havia i 245 persones, fins a arribar al que vam comentar la setmana passada, el 1940-1945, en què teníem 2.738 senjos tencs vivint a...
vivin aquí a Sant Just. La pregunta és, des del 1940, que hi havia 2.700 Sant Justenc, fins al 2012, avui en dia, que hi ha 16.000 habitants a Sant Just, com pot ser que hagi crescut tant la població? I per què ha crescut tant? Avui és el que intentarem desxifrar amb el Manel Ripoll a Història de Sant Just.
De fet, segurament, per les piràmides de població que es diu i també aquestes estadístiques demogràfiques, és les dècades les que repassarem ara més emocionants, no? Doncs sí, sobretot el que mirarem avui, que suposo que...
ens acabarem quedant el 1990, perquè m'ha arribat a les meves mans un estudi molt interessant, i l'estic desgranant a poc a poc, perquè ens explicarà exactament com era aquella població de l'any 90, i ja que és una població de no fa molt de temps, doncs li dedicarem una mica d'atenció, però realment el boom, diguéssim, demogràfic a Sant Just d'Esvern, com també a moltes poblacions del costat, doncs va ser durant aquesta dècada, dècada sobretot 50-60 i 60-70. Què va passar en aquests 20 anys?
Doncs el que va passar, i sobretot d'una forma molt accentuada, si mirem només els anys 50...
en apenes 6 anys, del 50 al 56, doblarem la població de Sant Just d'Esvern i arribarem al 1960 amb més del doble de població que hi havia si ho comparem amb el 1950. De fet, el 1950 hi havia al voltant de 3.000 habitants i el 1960, 10 anys més tard, aquesta xifra es dobla, com bé dius, fins a arribar a més del doble, a 6.400 habitants. Però què va passar en aquests 10 anys dels 50 al 60?
Doncs bàsicament el que va passar és la forta onada d'immigració que va arribar a Sant Just d'Esvern, provinent sobretot de la zona d'Andalusia i Extremadura,
que va permetre que amb res, amb apenes aquests 10 anys, creixés molt la població. Això també va ser possible, i això aquí molts dels oients ho coneixeran, a la construcció de la zona anomenada Els Pisos, que avui en dia aniríem al barri nord. La plaça Maragall i tota aquella zona d'allà dalt. Tota aquella zona d'allà. Abans dels anys 50 no hi havia res. Llavors, donat que van arribant molta gent aquí a Sant Just,
i que es van poder construir aquests pisos allà, els va construir un senyor que es deia, o bé, els va projectar un senyor que es deia Miquel Gasulla i Vallès, i llavors això va permetre en dues tongades fer allà primer 180 edificis i 180 pisos i després un centenar més. Com es deia aquest promotor immobiliari? Miquel Gasulla i Vallès. Sabem alguna cosa d'aquest home?
Bàsicament, jo una de les ajudes que tinc és que va projectar aquests pisos i per això, a l'època, tot i que el nom oficial de la zona se li va ficar com a zona de Pueblo Nuevo. Pueblo Nuevo. El nom oficial era Pueblo Nuevo. Sí, als anys 50, la zona del barri nord, eh? La zona on hi ha el Telepitja, per entendre'ns, també. Allò era el Pueblo Nuevo. Allò és el nom oficial que li van ficar les autoritats. Clar, recordem que, lògicament, estem dins de la dictadura franquista i, per tant, Pueblo Nuevo és el que van decidir posar-li. Ara bé, ningú
ningú el va anomenar mai així. La població, la gent de peu, mai li va dir Pueblo Nuevo. Fet que ho havia construït aquest senyor, Miquel Gasulla, n'hi van anomenar els pisos d'en Gasulla i, posteriorment, ja es va quedar simplement com els pisos i ara ja de forma més moderna, que ho hem de dir per barris, és la zona del barri nord. Correcte, correcte. Bé, doncs és curiós, eh? Potser, si preguntem als nostres avis, d'aquí Sant Just, no sé si encara recordaran que aquella zona...
es pot dir la zona, bueno, li deien la zona gasulla, no? Sí, la zona dels pisos d'engasulla, inclús en el que avui no ho hem tractat perquè estem més amb les dades demogràfiques, però d'on he tret aquestes dades demogràfiques i una mica com ha anat evolucionant tot, hi havia un article publicat en una miscel·lània que un senyor, el Julio Ochoa,
es va dedicar a preguntar i anar apuntant-se diferents topònims d'aquella zona nova que es va crear als anys 50 i 60, que no tenien els noms i li van anar ficant. Hi havia un barranc que li van ficar el barranc de X o li van ficar aquesta zona, tota una sèrie de noms específics d'aquesta zona que van anar apareixent
que van anar apareixent de nou. Però, clar, eren noms populars, vull dir, gent d'aquí de Sant Jus que li deia, no? Sí, per exemple, això, els pisos del Casulla, doncs, en deien així, ell, a més a més, ho escrivia amb C, com si ho haguessin modificat de Casulla a Casulla, com si ho haguessin catalanitzat, i aquí, per exemple, ens fica que en aquest cas no cal aclarir que es tracta d'una altra denominació que rebien els pisos fets per en Casulla. I aquí, doncs, hi ha, doncs, potser, sense...
sense equivocar-me, potser hi hauria més 50-60 topònims diferents de la zona. Home, tens alguns? Ens podem repassar? O sigui, de com li deien aquella zona? Com li deien aquella zona i algunes zones colindants. De tot menys Pueblo Nuevo, veig. Sí, sí, sí. Per exemple, hi havia una zona que en deien La Plazoleta,
I per la plazoleta se'n coneixia, aquí ens comenta què és, és l'espai quadrangular que tancava pels tres cantons els pisos viejos i els pisos nuevos, que eren aquestes dues construccions que hem comentat que s'havien fet. I aquí també ens comenta, molt posteriorment va passar a ser coneguda amb el nom oficial de plaça de Sant Pastor, tot i que encara quedem...
bastants veïns antics que li seguim donant aquell nom inicial. O bé, altrament amb l'actual. Segons qui sigui, el nostre interlocutor. Llavors, tota una sèrie de zones que, a part del nom oficial, la gent l'anomenava d'una forma o d'una altra. Aquest llibre que tens entre mans, quin és? És la miscel·lània d'estudis Sant Justens, és el número 12. I aquí ens parla d'això. Vam fer un petit article que parlava dels pisos i tots aquests topònims que es van donar
I parlar d'altres coses, com per exemple, que també ho podem tractar un dia aquí, que va fer l'any 2004, quan es va publicar, va fer el mig segle de la mort d'un escolar aquí a Sant Just d'Esvern. L'escolar es deia Josep Maria Flitz i Sorolla, que va morir tràgicament el 1954 aquí a la parròquia de Sant Just d'Esvern. El 1954 va morir un escolar aquí a la parròquia de Sant Just? Penjat a la campana...
perquè la va voler tocar sense les mans perquè feia molt de fred i el tirava allà amb el coll, se'l van portar cap amunt. Home, podria perfectament protagonitzar un capítol de Mil maneres de morir, que és aquest programa que fan un dels canals de Neox o Nova a la nit. En fi, doncs algun dia sí que és veritat que potser haurem... Podríem explicar aquesta tràgica i dramàtica història d'aquest escolar que hi havia a la parròquia de Sant Lluís i que va morir penjat ell mateix mentre intentava tocar la campana.
Però centrem-nos en la tipologia d'aquestes famílies. Com eren les persones que van emigrar des de diferents parts d'Espanya i van arribar fins aquí a Sant Lluís en aquests anys 50, Manel? Aquestes famílies que van venir a aquests pisos que hem comentat dels pisos d'en Gazulla, que eren 180, i que van fer possible el doblement de la població de passar de 3.000 a 6.000 habitants a Sant Lluís, com eren aquestes famílies? Bàsicament eren famílies joves, amb fills,
vingudes de cop i situades en aquesta zona del poble. Aquesta zona del poble, per ells, com qualsevol altra zona del poble, era totalment desconeguda i el fet que estiguessin, diguéssim, aïllats en un extrem del poble, si ho comparem on està l'Església i l'Ajuntament, està justament a l'altra banda oposada, feia que aquesta gent no tingués la necessitat imperiosa d'anar-se cap al centre del poble, sinó que desenvolupés totes les seves relacions en aquella zona d'allà. Per tant, els nens no se n'anéixin a jugar a la zona del centre, sinó que
anessin jugant aquella zona i per això es descobreixin totes aquestes zones noves i els anessin ficant noms a aquesta gent que havia arribat allà perquè anteriorment, com que allà no hi vivia ningú de forma majoritària, doncs no feia falta ficar-hi tots aquests topònims i tenir aquesta singularitat especial. De fet, hi havia pisos també subvencionats, no? Sí, de fet, la majoria d'aquests pisos, primer aquesta primera tongada de 180 pisos,
i després la segona tongada de 100 pisos, anaven d'una forma o altra, no he acabat de trobar la forma exacta, però sí que eren uns pisos subvencionats i que, per tant, era més fàcil accedir-hi, com si fos un inici de promunça, però sense portar-ho a l'Ajuntament, eren més fets de forma privada, però sí que de certa forma estaven subvencionats i van permetre que molta gent decidís ubicar-se en aquests pisos i, per tant, a Sant Just d'Esvern.
Bé, doncs ja hem repassat una mica què és el que va passar del 1950 al 1960, però Manel, canviem de dècada, avancem una mica més en els anys del transcurs de l'índex de població Sant Justenca en la història, anem per ordre, avui intentarem arribar fins al 1990, si et sembla, el 1960...
Hi ha 6.400 habitants a Sant Jus, al 70 n'hi ha 9.000, i a partir d'aquí, a partir del 1981, la cosa ja comença a estabilitzar-se amb 11.000 habitants, fins al 1990 que n'hi haurà 12.000. Per tant, veiem que el gran augment és de la dècada del 60, 70 i...
poca cosa més, perquè a partir dels 80 torna a estancar-se el creixement. Correcte. Si abans hem tractat que amb apenes 10 anys vam doblar de 2.000 a 6.000, ara no doblarem, però tornarem a créixer aquests 3.000 habitants de cop en una dècada més. Novament tornarà a ser gent vinguda de la zona d'Andalusia i Extremadura majoritàriament, però també hi haurà una casuística especial que serà que molta gent de Barcelona comença a marxar de la gran ciutat i venir a viure a una zona més tranquil·la, més de poble.
Llavors seran aquestes dues casuístiques que faran que vagi creixent la població i després això s'estancarà bàsicament per dos motius que comentarem a continuació. El primer motiu serà per una ordenança que limitarà el nombre de pisos o el nombre d'habitatges que es podran construir en el sol urbà de Sant Just d'Esvern i també per la tipologia d'habitatges que es començaran a construir a partir dels anys 80 a Sant Just d'Esvern.
Bé, doncs en parlem tot seguit. Per cert, aprofito per comentar que la Núria al xat ens diu fantasmes a l'església parroquial. Ara que parlàvem d'aquella mort tràgica fa 50 anys d'aquest escolar a la parròquia de Sant Just i, a més, ella hi afegeix per això hi fa tant de fred, per ser, a la parròquia. Bé, ho haurem d'investigar, eh, Manel? Ho haurem d'investigar. En fi, comencem per aquesta primera causa que comentaves, perquè com és que dels anys 60 va aparèixer tanta gent a Sant Just
Bàsicament, el tema és això. La gent aquesta que va venir d'altres regions d'Espanya, diguem-ne que començava a haver-hi una indústria molt potent a Catalunya i, per tant, es necessitava molta mà d'obra. Tota aquesta gent que treballava al camp a altres zones d'Espanya van anar venint cap a la zona de Barcelona i Colindans i van aprofitar per establir-se, alguns d'ells,
aquí a Sant Just d'Esvern. Això també passava a les comarques del voltant? Això passava a les comarques del voltant, tant al Barcelonès com al Vallès, com també a altres poblacions del Baix Llobregat. Això va passar en una magnitud molt més elevada. És a dir, si comparéssim dades amb Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, pobles del Vallès, doncs veuríem que el creixement va ser molt més exponencial que el que va ser aquí. I això és bàsicament
A part de per la tipologia de Sant Just, que té l'espai que té i no pot créixer més, també va ser perquè als anys 60 es va decidir reestructurar el que seria la zona que avui en dia és el polígon industrial i tota aquella zona d'allà, que hagués pogut ser perfectament zona habitada i no pas zona industrial, es va decidir apostar i fer-ho zona industrial i, per tant, en tota aquella zona que haguéssim pogut aparèixer uns 16.000 habitatges
doncs imagina't en cada habitatge que hi poguessin haver 3-4 persones, doncs això es va limitar només a 6.000 habitatges. Per tant, hi van haver aquests 10.000 habitatges que mai es van projectar en aquesta zona, que si es hagués fet com altres poblacions que es hagués decidit
fer-ho tot habitatge, doncs avui a Sant Just d'Esvern no parlem de 16.000, potser parlaríem igual del doble d'habitants que hi podria haver. Per tant, es va frenar, diguem-ho d'aquesta manera, i qui ho va frenar, això? Això va ser a l'Ajuntament de l'Època, no tinc els noms apuntats aquí, però l'Ajuntament de l'Època va decidir apostar, juntament amb Sant Joan d'Espí, per fer un polígon industrial i no potenciar tant el tema de l'habitatge i que hi poguessin haver més famílies vivint a...
a Sant Just d'Esvern. Home, és que el polígon industrial que hi ha ara a Sant Just, que és a dir, que està tocant a la Riera, home, no diré que és tan gran com el nucli urbà on viu gent, però quasi bé, no? Sí, sí, si tot aquell... És enorme. Si tot allò fos sol residenciable, potser estaríem parlant d'un altre tipus... D'un altre Sant Just. D'un altre Sant Just, no?
però és curiós això, perquè, mira, per exemple, ara, sí, hi ha la broma típica que ens fa, per exemple, molt fan, que diu, però Sant Just no és un molt pijó per venir-hi a viure. Jo el que volia preguntar-te, Manel, és si als anys 60 també hi havia aquesta sensació de Sant Just, que no diré que fos un poble pijó, però que hi havia un nivell més elevat adquisitiu que la resta, malgrat estar en l'època franquista, estar...
també econòmicament, doncs, malament, vaja. Hi havia aquesta sensació? Pregunto, eh? Depèn de la zona. Per exemple, tota la zona dels pisos era una zona molt humil, una zona de treballadors, una zona de treballadors que treballaven majoritàriament a la indústria, era una zona molt humil. No tenia res a veure amb la tipologia de gent que hi pot haver-hi avui en dia. També és cert, també és cert... Però, per exemple, hi havia cases a Can Mèl·lic?
Sí, la valla estava plena de cases, de mansions... No encara, però ja es començava a desgranar el tema que als anys 60 i 70 tota la zona del vell soleig, a través d'uns arquitectes que van ser el senyor Giral i el senyor L'Alemany, es van començar a projectar tota una sèrie de cases unifamiliars en aquella zona. Això també va permetre que, clar, si aquella zona d'allà fas tot de casetes unifamiliars, doncs no hi pot viure tanta gent com si en la mateixa casa aixeques un bloc de pisos.
Llavors, això també va frenar molt demogràficament Sant Lluís d'Esvern perquè als anys 60 i 70 es van anar projectant aquestes cases en vez de projectar-hi pisos on hi pogués cabre més gent. Bé, aquesta sí que és una dada curiosa per la història que ens ajudarà a entendre tal magnitud de Sant Lluís, com es triplica la seva població amb només...
20 anys, passa de 3.000 a aquests 9.000 que comentem, perquè durant aquesta època, em sembla que als anys 70, pot ser? Als anys 70 va arribar el primer semàfor
a Sant Just d'Esvern, concretament a la Cruïlla, entre la carretera Reial i el carrer Bonavista. El primer semàfor de Sant Just va ser als anys 70. Sí, sí, sí, va ser a aquesta època. Per exemple, quan vas a altres pobles, et fan sempre, per exemple, a Palamós, fins fa molt de temps, només tenien un semàfor i la gent quedava al semàfor. Aquella època també es podia quedar
el semàfor de Sant Just, no? Home, de fet, aquesta també és una dada interessant per comparar amb altres pobles del voltant, com per exemple Espluga, Sant Feliu o Sant Joan d'Espí de la comarca, per saber quan va ser l'any que van posar el seu primer semàfor. Això ja dona un volum de trànsit considerable, sobretot en aquesta cruïlla, que era el carrer Bonavista.
que ja vam comentar la setmana passada que no feia molt de temps, s'havia obert pas a la carretera, doncs ja aquesta cruïlla d'aquí ja era molt transitada, tot i que als anys 40 s'havia obert amb 20 anys, i era una zona no suficientment transitada com perquè hi hagués d'haver un semàfor que donés pas als cotxes que anaven de Sant Just a buscar la carretera, que era el principal nexe de comunicació. Déu-n'hi-do, quines curiositats per explicar, per exemple, el dinar de Nadal amb la família.
Bé, tenim pocs minuts, Manel, per arribar fins als anys 90, perquè clar, estem en aquests... 70, 80, sí, volia dir. 70, 80, sí, estem aquí. De fet, 10 anys més tard, van arribar 3.000 senjustencs més.
Sí, que és el que estàvem comentant ara, que vam arribar fins als 9.226 empadronats el 1970, gràcies sobretot a una certa intensitat de construcció d'habitatges unifamiliars, el que hem comentat a la zona del Vell Solets que s'estaven construint, i també una sèrie de pisos de propietat horitzontal en règim de copropietat. No he trobat més dades d'això, però sí que es van construir.
tota una sèrie d'edificis que van provocar aquesta arribada de gent. A quina zona de Sant Just, això? No, no he trobat la zona exacta. He trobat aquesta dada, habitatges unifamiliars, que sí que ho ubiquem aquí al Vellsoleig, i després pisos de propietat horitzontal en règim de copropietat. És tot el que en tenim.
Una altra dada curiosa, comparant el número dels semàfors, als anys 70 també van arribar els primers caixers automàtics a Sant Just. Ja hi havia volum suficient de gent perquè les diferents entitats bancàries posessin els seus primers caixers automàtics a Sant Just d'Esvern, a la zona del carrer Bonavista. Molt fan, diu el xat de RadioEsvern.com, si no serien comunes hippies.
Això últim que has comentat que estaven allà una mica sense ordre ni concert. En principi no, no, Manel? En principi no. Molt bé. Per tant, dius que als anys 70 van arribar els primers caixers automàtics? Sí, sí, sí. També van arribar els primers caixers automàtics. Això també un dia... Home, que és un clàssic, el carrer Bona Vista, està ple. Sí, està ple. Avui en dia està ple, però en aquella època s'hi van instal·lar el primer caixer automàtic, doncs es va situar en aquella... I el carrer Bona Vista
també? Sí, sí, el creu una vista, sí, sí. Un clàssic, no? Un clàssic de ser en just, ja. De fet, un dia, perquè en aquell llibre, quan he anat a buscar informació, ho he vist, es pot tractar quan es van instal·lar les primeres entitats bancàries, quins noms tenien i curiositats que ficava aquí de l'època. Molt bé. Manel, hem d'acabar ja. No sé, tens algun últim apunt o ja deixem els anys 80 i 90 per la setmana que ve?
Només dir perquè dels anys 80 i 90 poca cosa més tenim aquí, que serà que del 1981 al 1989, això que hem comentat, que serà molt poc la població, passarem d'11.012 habitants l'any 81 a 12.031 l'any 1989. I ho deixem aquí, on als anys 90 tractarem aquesta població de forma àmplia ja la setmana que ve, que ja ho rematarem definitivament.
Mira, la Núria apunta. Deu ser el Walden, potser. Pot ser, no? Pot ser que aquests pius de propietat horitzontal... He de buscar la dada exacta que ho va ficar. Ho comentarem la setmana que ve. No tant aquests, potser, sinó aquesta... Perquè el Walden és dels anys 70. 76 o 77, em sembla. No sé la dada exacta. Sé que ho he vist aquí...
Abans del 79 segur que és perquè en aquest llibre del 39 al 79 surt la construcció i imatges del Walden construint-se. O sigui que podrien ser aquestes dates per la setmana que ve o... La setmana que ve, eh, Manel? Molt bé, fantàstic. Doncs la setmana que ve ja acabem de rematar aquest índex de població de Sant Jus, que ja portem 4 o 5 programes. Sí, jo no pensava que hi hagués tanta informació, però m'ha sorprès. Dona per molt, no? Perquè clar, a més també parlem d'altres coses col·laterals com la societat de l'època i tot plegat, eh? En fi, Manel, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Adeu, bona tarda.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbem.
5 i 46, continuem en directe al 9.1 de l'AFM. Mira, aquí la Núria ens diu que el Walden és de l'any 1970. Núria, moltes gràcies per haver-ho buscat. La setmana que ve em pararem una mica més a doblegat amb el Manel, però avui i ara hem de canviar de tema perquè cada dilluns d'aquesta hora tenim el David Avila per parlar-nos del món de la televisió. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com estàs? Bé, bé, bé, parlem. Què passa? Sabies...
Què et va fer als anys 90 a Sant Just? Com? Als anys 90, què es va fer a Sant Just? A veure, des del món de vista de la tele, no? Imagiu que tu estàs impressionant... A la televisió, el Jasmusic va començar com a productora a gravar programes aquí a Sant Just, com el Tariro a Tariro i coses així. Perdona, aquesta és la dada que tu aportes a la secció d'Història de Sant Just, no? Història de Sant Just. Molt bé. Aquesta dada cultural meva. Molt bé. Posso dir una cosa? Sí, clar.
Quan quedem amb els meus amics, els meus amics, abans d'arribar, es passen la vida parlant de Nietzsche, Plató, Cant... I quan hi arribo jo, canvien de tema totalment i comencen a parlar d'Iola Berrocal... Sí, bueno, no pateixis, David!
En fi, parlem de televisió i algunes notícies abans d'arribar a les 6 de la tarda. Setmana d'estrenes i comiats televisius. Avui a la sexta han estrenat Alguien Tenia que Decir-lo, aquest nou programa d'humor dels migdies que substitueix una mica amb l'esperit de Ser lo que hicisteis.
Sí, te'n recordes que et vaig dir? Possiblement s'estreni a mitjans de novembre. Sí, senyor. Ho hem encertat. Ho has encertat, eh? Vinga, va, que si no ho dius, rebentes. Home, home, clar, coses que jo vaig anunciant després van passant. Molt bé. L'has vist una mica, el programa, o no? Sí, l'he vist, l'he vist. Amb el Xavi Franquesa, el Dani Rovira, el David Broncano, què tal? Sí, m'ha semblat fluixet. M'ha semblat fluixet. És un programa d'humor, del cor, d'humor,
Però m'he passat pel filtre d'aquest humor especial que tenen aquests tres monologuistes. M'ha semblat que s'ha de treballar una mica més, eh? Però... Fes-lo tu, David, fes-lo tu. No en sabria tant com ells. Jo vull dir que ells són molt bons. Però, home, també es pot dir que, escolta, és un programa que necessita rodatge. I estic segur...
que a principis de desembre aquest programa serà molt... serà una cosa fina. Farà fortuna, no? Sí, jo crec que sí. Aquest capítol pot tenir el seu lloc. Veurem demà quina audiència ha fet avui el primer dia, no? I després també anirem seguint les audiències. Jo crec que serà una audiència normaleta. Tampoc no esperem que es facin grans audiències. Com que se n'ha parlat una mica, pot ser que sigui una audiència normaleta. De totes maneres, deixar de recolzar...
l'avant de Sant Justenca, que és el Xavi Franquesa, que s'ha passat mitja vida treballant aquí a Sant Just. És veritat, d'animador de públic, no? D'animador de públic, dels tres, Operació Triunfo, Cròniques Marcianes durant molts anys, la tira de programes que han durat molt poc o molt aquí amb gest músic, doncs ell ja està treballant, vull dir que com a mix Sant Justenca aquest home és, doncs va, animem aquest programa, va.
Per cert, parlant de Sant Just, més temes vinculats al nostre poble. Avui és la tarda dels clons a Hora Caigo, al concurs d'Arturo Valls i diem del nostre... Bueno, vinculats a Sant Just perquè aquest programa es grava aquí, justament al polígon industrial. Sí, també, també es grava. Crec que en un d'aquells mateixos programes on treballava en platòs,
on revelava el Sabi Franquesa. Amb el Teriro Teriro, que dius tu, que t'agrada, eh? Sí, sí, també, també. Sí, però aquest plató encara no estava fet. Veus, aquest plató és més nou. En fi, què dir d'Aura Caigo? Que avui... Què passa amb Aura Caigo, a veure? Doncs dir-vos que és un programa que està funcionant molt bé d'audiència a les parts de l'antena 3 i que de tant en tant ens sorprenen amb un petit especial. Fa poc van fer un especial Halloween i ara faran un especial on els concursants anònims es deixaran de personatges famosos.
Alguns personatges que apareixeran seran David Bisbal, Gemma Mangual, Anna Obregony, Quanta Marit, Rafael Nadal o el futbolista en Guti. Mira, a mi l'Arturo Valls em cau bé. Què vols que et digui? A mi també. Té pinta de ser macot, no? Perquè es pot trobar avui en dia de televisió, és molt natural, així com simpaticot. A mi m'agrada l'Arturo Valls. Gent d'així és músic m'han dit que sí, que és bon tio.
del que corre per televisió, que és molt mentida. Parlem ara d'un altre concurs a Telecinco, Passa Palabra, concretament, perquè aquesta tarda celebra els seus 1.500 programes Passa Palabra.
Sí, guaita, un altre que també s'ha guanyat les Garrojos durant molts anys aquí a Sant Just, en Christian Galvez. Un altre també. Per tu ja són santjustencs, no? Tots aquests que han vingut a treballar aquí als platós de gest músic, de Mediaparc i abans cròniques marcianes i tot això, per tu ja són santjustencs, no? Tots ja són santjustencs. Jo ja els donaria les claus del poble. Sí, sí, sí. Tu és que ets molt bona persona i donaries les claus, com que ets d'allà de Torelló, donaries les claus a tothom, però no pot ser això, David.
Avui estic fent la secció davant d'una aula buida de la Universitat de Vic, ja en tinc com 40 seients buits aquí escoltant. Escolta, que tinc un regal per a la nostra audiència. Que tens un regal per a nosaltres? Sí, per a tota l'audiència. Ah, per a l'audiència. I què és? Tothom que vulgui... Bé, tothom. Tinc 5 classes...
per anar de públic demà a la gravació de Tocada Més Suena, aquí a Sant Just. Oh, que bé! Tudom qui vulgui anar... Quin gran premi! Un aplaudiment! Escolta, que van molt buscades, eh? Ah, van buscades? Sí, sí, sí. A veure, a veure. Surta la productora i demana per anar-hi. Ja veuràs què et diran. Home, em diran que... Que no hi ha lloc. Però si dic que conec el David Avila, que ets tu... Si dius que coneixes el David Avila... Bueno, potser fan una mica el Rosso. Ja...
però tampoc ara és qüestió que truqui tota la nostra audiència a veure un moment no no no espera un moment tranquil perquè no ho faran això perquè tenim una audiència educada i polida nosaltres quan escriuen al xat demanen aixequen la mà a casa seva i demanen per parlar i després escriuen el que jo volia dir-te és que aquest programa tu cara me suena es grava aquí a Sant Just? es grava aquí normalment els dimecres els dimecres i tu dius que tens un parell de seients per anar de públic si algú vol anar-hi 4 has dit 5 seients
Doncs fem una cosa. Normalment es grava els dimecres, el que passa que com que de dimecres i a l'aga general s'ha avançat a... Ah, ho fan demà. Llavors, si algú vol anar de públic, via directa, o que ens truqui al 933723661, per exemple, ara mateix, o que ens enviï un mail a lapenyadelmorro.gmail.com. Et sembla bé, David?
I tant, perfecte. Per cert, la Marta fa una reflexió que diu que Sant Justenc és qui viu o treballa a Sant Just, no? També, sí, sí. Doncs ja està, perquè és que com que tu tota la gent la fas Sant Justenc, que així encara que hagi vingut només 5 minuts...
Viu o treballa o ve de públic. Escolta, si fos per tu, ara mateix a Sant Jus hi hauria 70.000 persones vivint... Quin és maco. Sí, sí. Parlem ara de Xavier Bosch i el seu programa... No hem parlat de Passa Palabra, que avui fas 1.500 programes i celebra els seus 5 anys d'història amb Pas Padilla, Fernando Romay, Adriana Vénia i Eduardo Gómez, que es disfressaran per l'ocasió, també.
Bé, parlem ara sí del programa Àgora amb Xavier Bosch, perquè la campanya electoral i els desnonaments seran els temes estrelles del programa d'avui. David. Sí, poeta. Per cert, jo t'he passat uns tràilers i no els hem passat encara. Sí, no els hem passat perquè és que avui teníem menys temps i si posem tràilers potser anirem més pillats. Però bé, si vols escoltar el de l'Àgora, el posem. Però per la gran notícia...
Un moment, un moment. Explica de què va. T'he vist un altre regal que faig a l'audiència. Jo regalo un lot de llibres... Prou ja, regalar coses, però... I tant, jo regalo... De debò, no em costa res. Regalo un lot de llibres als qui m'endivinin la pregunta que farà el Xavier Bosch. Endavant. Ah, però escoltem el tràiler ara? Sí. Val, David, d'acord. Com que estàs al telèfon, no et veig les senyals que em dius. Comencem, però, per la gran notícia de la setmana, que serà demà...
l'elecció del president dels Estats Units, Barack Obama o Mitt Romney. D'entrada, es proposa un joc. En els últims 30 anys, els Estats Units han tingut 5 presidents diferents. Però sabríem dir, des de l'any 84, quants, quins i per quin ordre han estat els corresponsals de TV3 a Washington? Una pista. No tots són homes. A veure, eh... Puc jugar, jo? També, també, va. Per exemple, Sebastià Nogueres...
No. Per exemple, Antoni Bassas. Sí, però és l'últim. Ah, però ha dit el primer de tots. El primer de tots. Ui, a partir del 84? A partir del 84. No ho sé. Mònica Terribas? No. No ho sé. És una dona, també. És una dona. Àngels Barceló? No. No.
No... Ima Pedemonte, que porta molts anys de TV3. Tampoc. No, donaré la pista. És la presidenta del CIC de Catalunya, ara mateix. És la presidenta del CIC de... Del consell dels periodistes, de les crítiques que reben a la premsa i tot. És que ara jo estic quedant fatal, eh? Rosa Maria no sé què diuen aquí al xat. No. No, tampoc. Deixem aquesta pregunta a l'aire i que la gent vagi respondent.
I quan la tinguin... Després jo penjaré el lot de llibres sencer, que són molt xulos. Ho penjaràs al Facebook de la penya del morro després? Penjaré el Facebook de la penya del morro. Un altre regal que faig. Però escolta, avui què passa? Avui ho dones tot, no? Avui, perquè veig, jo ho dono tot per la meva vivència. Tothom que vulgui anar a la Maracó de TV3,
Presentada per l'Òscar Dalmau i l'Ariadna Oltra. Però això què? Para, para, para. Para, para, para, para el programa. Parlem les màquines, aviam. A veure, David. Però què és això? O sigui, què passa? Treballes per portar gent de públic i no trobes ningú? No, no. Escolta, no.
Van molt buscades aquestes classes per la marató, també. Em recordes un venedor que vaig conèixer un dia, que volia vendre tot i me'n va dir que tot el que tenia anava molt buscat. Escolta, un moment, i que els llibres no són trascos que tinc a casa que me'ls vull treure de sobre. Ara tampoc aquí. Escolta, David, escolta una cosa. Total, que si algú vol anar a públic a tocar la mesurena o
A l'aparató de TV3, que contacti amb el programa, no? Que contacti amb el programa i jo els hi facilitaré. És gratuït i en aquest cas, com que és benèfic, és molt bé. No s'ha de donar res, eh? Tot i que sigui benèfic, no s'ha de donar res. Quan vas de publicar la marató, no? Potser ja... Seria maco que tothom donés diners, eh? Perquè és el càncer i...
Ah, sí? El tema és del càncer aquest any? Aquest any és del càncer. Ah, no ho sabia. La setmana que ven parlem més en profundament i tornarem a sortejar més entrades. Sí, home, sí, perquè a més la centraleta de la ràdio i el mail es col·lapsa cada vegada que ho dius. Sí, ho hem de fer cada setmana. Per cert, David, deixa'm dir-te que la Núria ha respost i ha dit Lúcia Oliva. Molt bé, molt bé.
Home, jo m'imagino que la Núria, que està al xat, deu haver estat buscant per la Wikipedia o pel Google o alguna cosa per l'estil. Perquè, no sé, Lúcia Oliva tampoc no em sona a mi. La primera corresponsal de TV3 va ser Lúcia Oliva. A Washington. A Washington, Washington. I després... I després qui, va? És molt conegut, molt conegut. Té nom de polític biguetà.
Josep Maria? No, i té com nom de polític biguetà. Va, va, va, que és un polític biguetà molt conegut. Es pot agradar més o menys les seves idees, però és molt conegut. Vila de Badal? No. Doncs perdona. Un altre molt conegut. Va, va, va. Anglada? Molt bé. Martí Anglada? Molt bé. Martí Anglada, el del Bundestag.
Doncs sí, sí, l'any 1988 va ser el segon corresponsal de Guàrdia. Clar, i després se'n va anar ja cap al punt d'estat. En fi, ho hem de deixar aquí, David, moltes gràcies. Ja esclar, sí, tinc moltes notícies a dir. No, ja t'ho he dit, oi, et vas enrotllant, donant coses. Mira, són els pitos ja. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. Segueix aquesta hora la reunió que mantenen el govern central i el PSOE per estudiar la reforma de la llei hipotecària. Mentrestant, les caixes d'estalvis s'han sumat a la iniciativa de la patronal bancària i també paralitzaran els desnonaments de l'habitatge habitual dels col·lectius vulnerables. Del que n'espera, dels canvis, n'ha parlat a la xarxa la portaveu de la plataforma dels afectats per la hipoteca Ada Colau. S'està parlant de fer moratòries parcials, de fer moratòries de desnonaments
per als col·lectius més vulnerables o pels casos més extrems. I, clar, això per a nosaltres és inacceptable. O sigui, si avui tenim el debat que tenim és perquè s'han produït ja 400.000 execucions hipotecàries i tots els col·lectius que pateixen un desnonament i una execució hipotecària per no poder fer-se norma de pagament de la hipoteca són vulnerables.
A tot això, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi assegura en un comunicat que la suspensió s'aplicarà fins que entre en vigor la reforma de la llei hipotecaria que preparen el govern central i el PSOE. Els 221 alumnes de l'escola Angeleta Ferrer de Mataró han reprès avui les classes a l'escola Torra Lleuder després del desallotjament d'urgència aprovat la setmana passada per l'Ajuntament. Mataró, Ràdio, Cristina Salat, bona tarda.
Bona tarda. Els infants que la setmana passada es van quedar sobtadament sense escola pel perill d'esfonsament de l'edifici del centre han passat el seu primer dia a l'escola on seran a partir d'ara. Una mesura adoptada per l'Ajuntament de Mataró després de rebre un informe que alertava sobre la integritat de l'immoble. L'AMPA ja va advertir que no volen estar més temps de l'estrictament necessari en aquest emplaçament i ha avançat que demanaran un informe tècnic alternatiu sobre l'estat de l'edifici de l'escola. Roger Tomico és el president de l'AMPA.
Hi ha una comissió, que és la comissió tècnica, que més que arreu fem per evitar qualsevol tipus de sospicàcia. Sol·licitarem a l'Ajuntament que ens permeti elaborar un informe tècnic alternatiu pel que fa a l'estat de l'edifici i a la viabilitat que es pugui reparar o que no es pugui reparar l'edifici.
Per la seva banda, l'AMPA de l'escola Torrellaudé espera que la coexistència de les dues escoles serveixi per trencar amb els prejudicis expressats per algunes famílies. Els autobusos de Barcelona tornen a fer aturades parcials, una vaga que mantindran en principi durant dues setmanes. A primera hora l'aturada s'ha fet.
de 9 a 11 del matí i el vespre serà de dos quarts de 8 a dos quarts de 10 de la nit i ja de matinada hi tornaran de dues a quatre. Pel que fa als serveis mínims, circula un de cada tres vehicles. En declaracions a la xarxa, el delegat del sindicat CGT, Saturnino Mercader, diu desconfiar del preacord al que han arribat alguns sindicats amb tema B. És un preacord que, la veritat, perquè s'entengui, ens adelanten els diners els nostres diners.
O sigui, ens adelanten les pagues. O sigui, les nostres pagues correrien, en comptes de temps vençut, a temps per vèncer. I això que diuen que en el 2015 cobraríem el que ens han tret, això no està escrit enlloc.
La direcció de transports metropolitans de Barcelona ha estimat en un 50% el seguiment que ha tingut la convocatòria d'aturada de dues hores en autobusos de Barcelona d'aquest matí, mentre que els convocants asseguren que els treballadors l'han secundat massivament. Dues persones han mort en topar un camió i un turisme a la carretera C55, el seu pas per Manres al Baix a Segons, que ha informat el Servei Català de Trànsit. L'accident ha passat a dos quarts de quatre, quan, per causes que encara s'estan investigant, han xocat frontalment el camió i el turisme que circulaven per aquesta via.
Bona tarda, us parla Roger Castillo. El jugador del Barça, Leo Messi, va a camí d'aconseguir tots els rècords. L'últim ha estat superar Pelé amb 76 gols marcats en un any natural, un més que el brasiler. Ara n'hi queden 9 per igualar el rècord absolut de Ger Müller. L'estamenter del Barça, el brasiler Sonny Anderson, assegura a la xarxa que Messi és el millor futbolista que ha vist mai. Avui he superat molt tots els futbolistes que he vist.
Ha jugado con muchos, he visto muchos, pero hoy Messi tiene de todo.
El Barça engega una nova setmana sense efectius. Dimecres es juguen partits de seleccions. Vuit blauranes viatgen a aquesta hora cap a Panamà amb la selecció espanyola. A més, Messi, Mascherano, Alexis Sonc, Alves, Tello i Bartra també estan convocats amb els seus respectius combinats. A l'Espanyol s'ha posposat la trobada entre el cos tècnic i la directiva. Joan Collet té previst trobar-se amb Ramon Planes i Mauricio Pochettino per mostrar-los tot el suport del Consell d'Administració. En les últimes hores el tècnic es podria haver plantejat la seva dimissió.
En tenis, els catalans Marcel Granollers i Marc López volen ser mestres del tenis. Aquí, a una hora, disputaran la final de dobles del Masters de Londres contra la parella d'indis Bupati i Bopana. En categoria individual s'enfrontaran Djokovic i Roger Federer. I avui ha començat el judici per la demanda imposada per Anna Tarrés a la Federació Espanyola de Natació. El judici té lloc al jutjat de Terrassa. L'excel·leccionadora de Natació Sincronitzada denuncia que s'ha temptat contra el seu honor i la seva imatge. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Joan Margarit presenta el nou poemari, expert al senyal. Dos anys després de publicar No era lluny ni difícil i també de recollir tots els poemes 1975-2010, l'autor Sant Justenc acaba de publicar aquest nou llibre que presentarà el desembre al Sant Just. El nou poemari de Margarit comença
amb una cita de Josep Pla que diu que les biografies haurien d'estar escrites en vers i Margarit parteix, per tant, d'aquesta cita per configurar un poemari amb tocs autobiogràfics. Margarit també es defineix com un escriptor que escriu pels lectors, un públic que també l'acosta a la realitat. Tot això també ho troba al recital dels poètics que fa per tot arreu. De fet, ara Joan Margarit començarà una gira pels Estats Units per fer recitals, una activitat que no ha de fet de fer i que no té intenció de deixar-la. A més, el dia 13 de desembre, com dèiem, Joan Margarit presentarà el seu darrer llibre, Espera-te el senyal,
a la biblioteca que porta el seu nom. Més coses en clau literària, perquè el celler de Can Mata serà present a la propera cita del cicle del novembre literari. Serà demà dimarts un recital poètic a càrrec de Juret Pedrals Lataneu. El celler oferirà un tas de vins, en concret d'un vinegre amb denominació d'origen de la conca de Barberà. El recital serà demà dimarts a les 8 del vespre a la sala Piquet de Lataneu i, d'altra banda,
Dimarts 20, el celler de Can Mata farà un off novembre literari amb tast de vins, el mateix celler, acompanyat de textos poètics. Serà un tast a càrrec del viticultor Àlex Barguen, els vins del qual van completar el recital que Ignasi Pàmies i Núria Martínez Bernis van fer el setembre. Aquest acte serà la setmana que ve, el 20 de novembre, a les 8 del vespre, al celler de Can Mata.
I acabem aquest bolletí parlant de la cursa de cars de coixinets que va tornar a ser un èxit, tot i la pluja que va caure ahir al matí. Centenars de Sant Justens es van acostar als carrers Freixes i Creu del Pedró per veure com baixaven els cars al llarg de tot el matí. Categoria de la vins, els guanyadors van ser Carlos Borrajo i Manel Borrajo. En infantils van guanyar Genís Casals i Manel Luller. En cadets, els guanyadors van ser Naím Molina i Enrique Boveda. Carla Cuesta i Marta Tomàs van guanyar la categoria de fèmines. Els veterans ho van fer
Alejandro Viescas i Alex Portas, i en juniors Daniel Boix i Manel Maestre. Toni Gallegó i Sergi Estiz van vèncer. En séniors, revalidant així el títol aconseguit l'any passat, i en màsters Toni Covells i Joan Barrera. La categoria que l'estrenava en aquesta edició, la categoria mixta, va fer pujar el podi com a guanyadora Fran Boixaran i Ari Ruiz de Azua. Per cert, el proper dissabte, 24 de novembre, a les 6 de la tarda, tindrà lloc el lliurement de premis de la cursa, com cada any al Casal de Joves, on es podrà veure també el vídeo de la cursa, i demà, a les 6, la Penya del Morro tornarà a oferir una edició especial
cars de coixinets de 6 a 7 de la tarda amb representants i participants de la cursa. I de moment això és tot. Més informació, com sempre, a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts.
I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverro.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern i al 98.1 de la freqüència modulada. També ja sabeu que ens podeu seguir a través de la webcam de radiodesvern.com, on ara mateix estem focant l'estudi número 1 de la ràdio. Tenim el Rafa Cano. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí tenim el Sergi Pont. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. I també l'Edu Rodríguez. Edu, bona tarda. Molt bones.
No fas G, tu, o què? No, no. Home, perdona. Jo soc especial. Oh, quina talla de rollo. Oh. Edu, no, no, és que jo no començo la tartulla fins que no facis G, eh? Ja t'ho dic ara, Edu. Edu, bona tarda. Bona tarda.
He! Ah, no, no. Bé, segueix-ho fent després. Sí, sí. És el nostre maurinyo particular, en el fons, eh? És un marrullero que, bueno... En fi, comencem parlant de... Home, és que ho hem de fer una mica de la cursa de cars de coixinets. En home, jo crec que sí, a Tadulla Esportiva de la Penya del Morro. A més, sempre ho hem fet, quan hi ha hagut cars. Després n'hem parlat...
Perdona, Rafa, no riguis. Serà boníssim. Atenció al semàfor. No estàs rient de Jaume Jalabert, que em porta molts i molts anys. No, no, no, perquè era impressionant. És Star of Two Engines, no? Però què? Què diu? Què diu el teu? S'ha portat el cop.
En fi, home, el Jaume Jalabert ja porta molts, molts anys. L'any passat ja el vam entrevistar en el programa especial que vam fer de Cards. I que, per cert, demà torna a fer un altre programa especial de Cards, eh? Sí. De les 6 i 10 fins les 7, eh, Sergi? Tu hi vindràs? Sí, jo vindré, jo vindré. Vindràs, perquè... Explica una mica el que em va passar a mi. Què va passar?
Tu vas tirar-te, no? A més, tu vas estrenar, això ho podries dir tota la vida, és històric, vas estrenar la categoria mixta, que per primera vegada en els 36 anys d'història dels cars hi havia una categoria on es podien tirar parelles formades per nois i noies, però m'han arribat veus que molt content no estàs tu. Jo crec que tindré l'honor ja per sempre...
de dir que vaig estrenar l'última posició de la primera categoria mixta. Vull dir, el primer, últim classificat de la categoria mixta sempre seré jo, a partir d'ara. No ho pot dir qualsevol. No, no, només ho pots dir tu. I la teva és germana. Sí, que és la meva parella de cas. Clar, amb qui et vas tirar juntament amb la Laura Pont. Va acabar guanyant el Fran Botxaran i l'Ari Ruiz de Azua. Sí. El que passa que la polèmica no ve per aquesta parella de cas. No, però... Hi ha una polèmica que... Hi ha polèmica, hi ha polèmica! Hi ha polèmica! Hi ha polèmica!
No vulguis buscar el titular perquè no el trobaràs. Ah, no? Depèn del que expliquis. En el seu moment em vaig encendre per una acció de mig de cursa, però després ja va quedar arreglat i són coses que passen durant els cars. I queda els cars. El que passa al circuit, queda el circuit. No sé donar més importància. La competició és la competició. Suposo que a tu també li hauríeu donat alguna cosa perquè... Què va passar? El que va passar va ser molt senzill.
Nosaltres sortíem a l'última posició, com a totes les curses, i el que ens passava sempre és que la sortida la teníem prou ràpida, però ens quedàvem sempre com tancats entre tots els cars que anaven endavant. Vull dir, ens era molt difícil avançar. Llavors, en aquesta cursa, que era la semifinals, vam fer la tàctica de dir, sortim un pèl més lents i ens posem per dintre, perquè el car que va per dintre normalment t'ha de guanyar, perquè si vas per fora...
Tens tots els números d'anar a la palla. Estem parlant del primer revolt, que és tancat a l'esquerra, i llavors tu el que volies era fer l'avançament per l'interior. Exacte. Encara que arribés l'últim, quedar-me per l'esquerra, per l'interior, i intentar fer la corba neta, per entendre'ns. Però abans d'arribar a la corba, el car que anava davant, el copilot, que és el que va corrent, va treure el peu per empènyes, o sigui, per empènyes amb el terra...
I amb tan mala sort que darrere seu just estava amb nosaltres, el nostre car. Ens va empènyar el car i ens va tirar contra el... No contra la palla, perquè en aquell lloc encara no hi ha ni palla. Contra el bordillo de la carretera. Sospit, sospit, sospit. Bé, a partir d'aquest accident ja vam quedar totalment fora de la cursa. Això va ser a la final, no? No, això va ser a la semifinal. Ja eram últims perquè si ja xoques a la recta, malament.
Però, home, si era la semifinal, encara podies... A la final... Sí, però a més a més se'ns va trencar el car. Ah, se'ns va trencar. És que no va arribar per la meta, no? A la semifinal, sí. A la final... A la final, però sí que vam començar, eh? Però no va arribar. No va arribar, no va arribar. En fi, doncs aquesta és una història trista i tràgica. Perquè, bueno, aquesta cursa va tenir aquesta polèmica que vam xocar per això i... Sí, però escolta una cosa... He de reconèixer que vaig perdre una mica els nervis. Després ja es va arreglar tot. Ho veu...
Estava molt enfadat. La gent ho comentava, diu, home, Sergi Ponga, Sergi Ponga. També s'ha de reconèixer que a gairebé totes les curses, no, a totes les curses, no, a totes vam xocar. Sergi, estàs empenedit del teu comportament. Vas baixar a la semifinal amb molt mala cara, vas baixar, eh?
que l'Espiguer fins i tot va dir, diu, quina mala cara, fa cara de pocs amics, Sergi Pont. Si t'hi fixes, just abans, en una altra cursa, també hem arribat últims, i com hem arribat? Més contents que mai, celebrant-ho. I l'Espiguer, quan passàvem per allà, deia els germans Pont. Un aplaudiment, eh? Va ser les dues cares totalment diferents. De la moneda, en fi, ja ho veieu, eh? La cara i la creu. Sap greu, perquè als cars sempre hi ha molta tensió, perquè...
Està molt ben muntada la cursa i crea com una competitivitat entre els... Encara que tu vagis a passar-t'ho bé al principi, quan ja estàs allà, doncs home, a ningú li agrada perdre, no?
I a més a més també hi ha el component que és una activitat de cert risc i hi ha nervis. Això t'anava a dir, això passa a totes les categories, eh? Totes les categories i en totes les curses sempre hi ha algun moment... Perquè clar, els cars van molt junts i és normal que el copilot que està dret darrere i que va empenyent van tan junts els cars que a vegades, clar, si tens un car darrere no tens espai físic, és que no hi ha espai físic d'asfalt al terra per posar el peu. I moltes vegades posen els peus a sobre dels altres cars...
Clar, aquestes coses passen. Ara, ja seria un altre tema que ja ho discutirem demà, si de cas, si és que es pot penalitzar algun car o no perquè els de control que estan allà ho veuen, no? Això ha passat alguna vegada. Per donar una patada a un altre car l'han eliminat. L'han eliminat, no? Si queda gravat, és evident. En aquest cas tampoc va ser...
El cas que van eliminant no va ser el mateix que el meu, no té res a veure. No ens quedem amb això, va ser una bona experiència. El que em va saber greu va ser que ens vam discutir, que en aquesta categoria ens coneixíem tots, érem amics, i això és el que em va saber greu. Però al final es va solucionar tot. Però es va solucionar i ens vam baixar amb una altra car, vam tornar a quedar últims i ja va. Vam anar a casa.
Ens vam fotre la nata de l'edició. En fi, ja veieu que Sergi Pont té caràcter. Té més caràcter fins i tot que Cristiano Ronaldo. Que Tito Vilanova. Que Tito Vilanova. En fi, per cert, ja tanquem la carpeta dels cars amb el Rafa, que també va estar ahir. La teva experiència, Rafa, com ho vas veure? Impressionant. Jo feia allà moltíssim canonava, des dels 14 anys que no tornava allà.
I com és que has trigat tant a tornar? Perquè els teus 27, 13 anys han passat. Sí, sí, clar. Gràcies, eh? Bueno, no, és perquè jo vivia aquí a Esplugues, en aquella edat, i tenia molts amics aquí a Sant Lluís, també, de la mateixa edat que jo, clar. Anaven al col·le amb mi, a l'Isidre Martí...
I res, i aquella temporada, me'n recordo, que era quan començaven els cars. No sé si va... Sembla que va ser el 87. El 72. No començaven, però vaja. 76. Porta 36 edicions. Sí, perfecte. Va portar ni 10 anys. Sí, exacte, 10 anys. Doncs jo vaig estar a l'organització amb un revolt, també, mirant que si algú es donava... Sí, ajudar-lo, ajudar-lo i tot el rotllo. Amb el Pitu.
I cada any que ha passat sempre m'he promès a mi mateix d'anar i anar i, però al final s'ha quedat amb promesa. Però no és perquè tinguessis cap trauma ni res. No, no, no, ni molt menys, perquè a mi sempre m'ha agradat i inclús volia fer, però clar...
Fins que no he arribat a la Colla de Castells, per exemple, que és el que... I també conèixer una altra vegada gent de Sant Lluís i retornar... Hi havia molts cargolins ahir, eh? I jo crec que gràcies als cargolins pot tornar-se a revifar això, eh? I no ho dic amb broma. No, no, no, perquè nosaltres parlant i parlant vam tenir una idea que és la que vaig comentar... Bé, la vaig comentar amb Sergi també i l'he comentat amb tu, que és de fer un car pericol.
Rafa, fins d'aquí podríem arribar. No es pot tacar la cursa de cart de cocinet? 36 anys d'història i fer el cart blanc i blau per primer cop. Ja n'hi ha hagut algú. Jo volia dir una cosa, això que has dit que els cargolins poden fer revifar això, home, jo crec que potser s'abusarà d'això, però sí que és veritat que jo crec que estan tenint...
un bon paper als castellers d'Esplugues, en el sentit que estan creant vincles... Sant Jus-Esplugues, eh? Sant Jus-Esplugues i entre les localitats veïnes. Sí, perdona, és una forma d'agrair... És una forma d'agrair que, jo penso, des de fora, eh? No ho sé, però potser és una forma d'agrair que tant Sant Jus-Tengues tinguin els castellers d'Esplugues, potser, eh?
Bé, però també és perquè des dels castellers d'Esplugues s'ha acollit la gent de Sant Jus, la gent de Sant Feliu, la gent d'altres llocs, i això està creant uns vincles que està diluint una mica les fronteres entre els dos. Jo crec que Sant Jus i Esplugues mai ha tingut fronteres, sobretot amb el jovent, amb la gent jove, mai. Jo crec que no, perquè jo he tingut molts, molts amics de Sant Jus i igual que d'Esplugues, igual que menys de Cornellà, però bueno...
però que sí que és veritat que... Sí, jo de Zamora pocs. Jo tinc pocs de Zamora. No, no, també de Cornellà. Però que és veritat que es pluga així Sant Lluís com estan tan a prop i només el separa una carretera i un carrer, el carrer nord, jo crec que per això hi ha tanta comunió entre els dos pobles. I per això aquest any a la Panya del Morro, és que si no faig la falca me la faig a sobre, fem la nova secció que es diu Carretera Reial...
que la fem els dimarts de 5 a 6 i comentem coses que passen d'esplugues i Sant Feliu. Doncs està molt bé, també. Molt bona iniciativa, perquè vivim al costat perquè hem d'estar d'esquena. Sí, sí, molt bé. Els veïns s'han d'entendre. Bé, que per cert, ja acabo amb el tema de la reflexió dels cargolins, que fins i tot...
Aquest any van posar una pancarta, que això val diners, vull dir que també van col·laborar, gràcies a les aportacions dels diferents patrocinadors que n'hi havia bastants enguany també, doncs un d'ells eren els Cargolins, que tenien allà el seu Facebook i el seu Twitter per seguir-los i tot plegat, cosa que estava molt bé.
Però vaja, demà en parlarem, avui, clar, com que tant el Sergi com el Rafa són caracolins, ens hem centrat una mica més en això, però demà parlarem més extensament de la cursa, de la part organitzativa, de com va anar aquest any, de les valoracions que faran el Just Fossalba o el Jonas Bassó, que estaven, i que ja porten molts anys també, a l'organització. També ens acompanyarà el Sergi, com el programa acabem de fer un parell de setmanes,
i també amb diferents guanyadors de les diferents categories perquè ens expliquin ja un parell de dies més tard i més calmat com ha anat aquesta 36a edició de la Cursa del Cars de Coixinets. Edu, tu has anat alguna vegada? Ahir no vas anar, no? M'has dit? No, no vaig anar. Espero que tinguis una bona excusa, perquè clar, si sempre estiguin on anar a la Cursa dels Cars...
És ser poc Sant Justenc? Jo fins l'any passat vaig anar a totes les curses de cars. Ja està salvat. L'any passat va passar alguna cosa. Va ploure. Jo sempre anava amb la meva família i va passar alguna cosa l'any passat que per això aquest any no he tornat.
Ah, bé, doncs són coses ja... Privades. Alguna cosa que vols dir que no te'n recordes o que no es pot dir? Que no es pot dir, jo crec. No, sí que no es pot dir. És privat. No té res a veure amb els cars ni res d'això. Ah, vale, vale. És privat.
Home, això és com la meca pels musulmans. Una vegada a la vida, si ets enjustent, has d'anar als cas de coixinets. Ja has de tornar, eh? I la pròxima vegada amb casc i proteccions i amb un car i, apa, carrer avall. En fi, si vols amb el carperico, tu ho deus. Hi ha un carperico, no, eh? Si només podeu ser dos. A veure si us treu cinc o sis.
al carperico. En fi, tanquem la carpeta dels cars, demà la tornem a obrir extensament, com us he comentat. Un bosley, un bosley. Hi ha un efecte de so per tancar la carpeta? Sí, mira, mira. Podríem trobar-la, però clar, potser és una mica... Esté pillant en calces. No, no, no, tanquem la carpeta.
Bé, i ara passem a... Això és més una porta, no? Obrim la carpeta. Obrim una nova carpeta. Molt bé, que és la carpeta de què passa amb el Barça. Perquè parlem del Barça, com sabeu, l'altre dia va acabar guanyant a l'estadi Miquel Sitja. No. No?
Mira, primer, ets Lluís Xitxà. Ah, Lluís Xitxà. I segon, que aquest era l'antic, ara es diu Som Moix. És veritat. Ara es diu Som Moix. Era l'antic, el Lluís Xitxà. No, no, no. T'has equivocat per partida doble. Ara és Liberostar Estadi.
Bueno, Iberostar, imagina't Ha passat, no sé, Sommoja i és vell Aneu amb compte amb les pífies que feu perquè després hi ha un programa que es diu Kanji Kipugi d'aquí de la ràdio que agafa totes les pífies i això segur que sortirà No, però Sommoja, perdona, Sommoja sempre serà Sommoja, el que passa que té un nom L'Estadi, ara es diu Iberostar Estadi Però Iberostar
Iberostar Estadi és el nom publicitari, Som Moix és el nom tradicional. M'agrada aquesta tertúlia perquè encara no hem començat per la futbol i ja estem discutint. No, però és veritat. Està bé, està bé. Som Moix sempre serà, no? Però dius, el Barça anirà a jugar a l'Iberostar Estadi, no dius, el Barça anirà a jugar a Som Moix. Jo diria que fa un parell d'anys van canviar el nom, no ho sé. Jo diria Som Moix. Jo té el que fa a Mallorca. Un Estadium, no?
També es va dir un estadi, abans es va dir un estadi. Sí, és veritat. Per això, o sigui, que hi ha molta gent que li deia... Jo som mos i ve l'estadi d'aquí en Màscala. En tot cas, el Lluís Sitjà és un estadi que el van tirar avall. Que, per cert, no el van tirar avall fins al cap de molt temps i van començar a sortir males herbes i estava com en ruïnes i anava gent allà a drogar-se. Ostres, aquesta és la dada, no?, que abordes. Jo porto una altra dada, també de la mateixa categoria, que és que hi ha molta gent castellano parlant que diu som mocs.
Som mocs, sí, en lloc de dir som mocs. Fins aquí aquestes dades imprescindibles abans de començar la tertúlia esportiva. Diguem-ne esportiva. Vinga, va. El Barça guanya, però cada setmana tinc la sensació que sempre tenim el mateix debat, però el Barça continua primer, només havent empatat un partit de tots els que han participat en aquesta lliga, i sempre tenim la mateixa pregunta davant de la taula, que és, el Barça guanya, però encaixen molts gols.
amb el tema de la defensa, que ja n'hem parlat moltes vegades, però aquesta vegada, Sergi, tu vols incloure un altre tema, que és que si ens convéns el joc del Barça, però què estàs dient, Sergi? No et convéns? Per cert, aquí he posat guanya però amb que són molts gols i és veritat a mitges, perquè des de l'últim programa ha guanyat un partit i n'ha perdut un altre.
Jo aquesta tertúlia estic totalment d'acord amb l'Enric, que diu que no entenc aquest pessimisme que hi ha. No hi ha cap pessimisme. Són veritats que diem. Optimistes, jo crec que aquí els tre...
El Sergi i jo, que som del Barça, jo crec que som optimistes de cara a la Lliga. Vosaltres som optimistes. Som optimistes perquè estem 8 punts a sobre del Madrid. A 3 de l'Atlètic? No, a l'Atlètic. L'Atlètico tan sabat. Aquest no el comptem. Som optimistes. No el compteu, tranquils, que aneu a 3 punts de l'Atlètico de Madrid.
Espera't unes jornades més i el tindrem a 11 o 12 punts. El problema que teniu per què us fiquen tants gols és per això, perquè aneu de sobrat. Anar de sobrat passa moltes coses. Però què dius, Rafa? Per la Barça saps què li passa? A la Barça saps què li passa? A la Barça s'ha de sobrat? Després...
S'agafa les màniques, se les puja i es posa... Rafa, justament el Barça no va les sobrar. Rafa, perdona, no hi ha cap equip que hagi guanyat tant i sigui més humil que el Barça? No, no, no. Així d'entrada, eh? No dic que humilitat. Jo no dic que no sigui humil. Sí que és humil. El que passa és que és un equip superior a la resta i llavors... No es pot ser humil i sobrat al mateix temps. Jo crec que sobrat... A una cosa o a l'altra.
és humil però és sobrat per el que és quan has esgotat el Barça que digui que som el millor equip del món i quants jugadors del Madrid has escoltat que diguin no fa falta que digui el millor club del món perquè ho és el millor equip del món no fa falta que ho digui jo ho reconeixo el problema aquí més que de sobrat o no sobrat
és que el Barça és evident que té un problema i greu amb la defensa perquè repassem amb els gols que està fent és que aquesta temporada està batent rècords golejadors i batent rècords de gols en contra també segur que sou optimista el Barça està batent rècords golejadors a favor i per això guanyar els partits però a mi m'agradaria veure amb la mitjana de gols d'una altra temporada o d'una altra equip i encaixant pràcticament dos gols per partit perquè el Barça està encaixant
Pràcticament, una mitja o dos gols per partit, on estaríem? La teoria que estic dient jo no és una cosa que me la inventi jo, eh? O sigui, Catalunya Ràdio aquest matí ho deia el Basté, sí, el Basté, i ara mateix no me'n recordo qui més, i el Pererol i demés, ho comentaven, eh? Deien que sí, eh? O sigui, que veien que les faltes de concentració que tenia la defensa era per una qüestió de superioritat.
Sentir-se massa superior Exacte I dir això ho farem perquè ens surt Perquè com som superiors Ja farem Fins que després hi ha un toc de tensió Suposo que al vestuari O un toc de l'entrenador d'aquell moment No sé
Jo penso que és això i ja et dic que no és una qüestió meva. Jo aquest matí ja porto un parell de setmanes escoltant el mateix tema que és falta d'atenció en defensa. Sí, sí, jo estic bastant d'acord i crec que... Estàs d'acord amb mi? Sí. Jo crec que el discurs que tens és resultadista.
Tu creus que tenia Piqué lesionat i tenia Pujol lesionat i que per això no poden jugar a la defensa en aquelles últimes setmanes, és ser resultatista?
Perquè això és el que ha passat. Això és demagòsia. Ah, això és demagòsia. Però sent el millor equip del món tampoc per dos... Bueno, són... Són pilars de l'equip, d'acord, però... No és que siguin pilars d'equip. És que són la defensa central. És que són els dos centrals que teníem. És que hem jugat partits en Marcelano, que és un central reconvertit. Però estem tornant a un altre debat que ja hem tingut moltes vegades. Ah, però és que m'hi porteu vosaltres. Quantes vegades se les napullolen les dues últimes temporades? Moltes.
Doncs potser que comencem a pensar en un recanvi, no? Sí, jo crec que sí.
Totalment. O hem de comptar que estarà aquí tots els partits de la temporada. Quan ja ho sabem, que es lesionarà, és que ara tornarà i no jugaran ni deu partits que es tornarà a lesionar. M'agrada molt Marc Bartram, eh? O sigui, els minuts que he jugat. A mi també, a mi també. M'agrada molt Marc Bartram. Però no aposten decididament per ell, tampoc. Perdona, jo crec que... Juga pocs... Home... Qui diu que no aposten decididament? Home, a veure, quant anys té? A veure, qui t'ha pagat per dir tot això? Però que ningú m'ha pagat, però quant anys té? A poc a poc, no. Té 21. Té 21. Segurament que a Tito tindrà la culpa d'això, no?
però la resta no sé amb Tello també estan anant a poc a poc però no tant està jugant molts més minuts i crec que no és tan necessari ara mateix pel Barça està jugant molts més minuts i està dessent a la banqueta a Pedro està dessent a la banqueta en altres moments a Cesc a Villa
i en canvi Bartra no ha de ser a la banqueta ningú perquè és que no hi ha ningú a la seva posició en molts partits doncs no estic d'acord perquè Christian Tello per mi quan juga ho fa bastant bé i bastant millor que ho està fent Alexis per exemple en els últims partits
i és el jugador de banda que millor ho fa. O sigui, Cristian Tello és un dels que més futur tenen el Barça en el futur i... No, no, jo és que no... No, no, sí, ja, però dic que... Jo crec que Tello en molts partits és necessari amb el Barça i no sé si Bartra o Tello són... No sé quines dos és més necessari, però Tello... Però les urgències del Barça.
a l'est de la defensa són molt més grans que a la banda, per exemple. A veure, Sergi, llavors, tu què proposaries? És a dir, no tens ni el Pujol ni el Piqué perquè estan lesionats? Fitxar. Fitxar ja, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar, fitxar
no et preocupis no esperis que Piqué arribi un mes i mig hasta gener arribi en perfectes condicions Edu Sandro Rey et diré però què és Baraja? què és Baraja? és un jugador del València qui és Baraja?
Jura del Borussia Dortmund. Central. Qui ho diu, això? Aguer. Aguer del Liverpool, que es va poder fitxar aquest estiu. Entre Aguer i Song, i van escollir a Song. Es podria fitxar a Aguer, a Matt Hummels. 27 anys té 1 i Hummels té 22 anys i molta projecció. Un preu baix. Jo posaria per Marc Bartra. Aguer té 19 milions. Però amb Bartra tenim el mateix problema. Bartra, Piqué, Mascherano, et falta un altre central. Perquè Pujol no comptis amb ell per molts partits. Compta contra el Madrid, compta contra...
Però és que si amb Barça compten, per mi ja no ens falten tants centrals. Quatre centrals... Escolteu, de totes formes, Piqué... Estem cada setmana amb el mateix. Piqué ha tornat, de totes formes, cosa que... I vam encaixar dos gols igualment. Sí, però les dades de Piqué van ser incredibles. Em sembla que no va perdre cap pilota. Vull dir que... No, no, no. Setes recuperacions... Feia setmanes que en un partit del Barça, un dels defensors centrals no partia cap pilota.
No, el que jo volia dir és que el joc del Barça que està fent, si us agrada o no. Cosa que em fa vergonya, fins i tot, preguntar-ho, això. A mi, personalment, sí. I soc perico. A mi em fa vergonya. Clar, és que dir que no t'agrada el joc del Barça és una mica ser... No ha agradat el futbol. A mi, és que... Em sembla a mi... Ja m'agradaria fer...
la meitat, no, no dic ni la meitat, la dècima part del que fa el Barça. El Barça l'altre dia va perdre al Celtic Park, és veritat, però escolta, jo prefereixo... Per mi va jugar millor al Celtic Park que a l'Iberostar. Però jo prefereixo que el Barça jugui així, atacant tota l'estona, atacant tota l'estona, i malgrat perdi, que no ho penso, no ho sé, una altra cosa, no?
Repassant-ho, repassant les dades a la Lliga, el Barça porta 31 punts de 33 possibles. Mirant-ho així, l'inici del Barça és totalment impecable a la Lliga. És que és històric. És totalment històric. No ha tingut cap inici de Lliga així? Sí, en tota la seva història. És com la categoria mixta de Cards, és històrica. Exacte. En quant a control, en control de partit, al Barça no se li pot retreure res perquè la majoria dels partits se'ls controla perfectament i no té cap problema. Eh...
Sí que és veritat que, en la meva opinió, crea poques ocasions per la possessió que arriba a tenir i xuta poca porteria. És molta passada, molta passada, però no acaba les jugades. Potser és perquè tinc precisió en les passades
Potser és perquè no volen xutar des d'ahir ni volen ficar-se fins a dintre de la cuina i acabar entrant amb la pilota dins de la porteria. No ho sé, però a la meva opinió tenen poques ocasions. Per tant, tu creus que hauria de xutar més el Barça? Sense dubte. També hi ha un equip al davant, eh? Tancat, sense dubte. Però clar, si tu tens uns atius tancats, no pots intentar entrar fins a dintre de la porteria amb la pilota. Hauràs de xutar des de fora.
Però és el joc del Barça, l'alternativa és aquesta, hauran de fer un altre joc quan juguen amb aquesta gent, perquè li va passar a la Champions amb el Celtic. Sergi, a tu et convenc el joc del Barça?
A mi em convenç, excepte que jo crec que falta al darrere un pullol, l'ha robat. Posa-li dos porters. Jo crec que si soluciona aquest problema de tenir un tio que ordeni allà darrere, jo crec que torna a ser el Barça d'abans. Però no s'adopia aquest problema, perquè em dona la sensació que només parlem de números, de números, que és record per aquí, record per allà...
però ningú se n'adona que el Barça amb aquesta defensa quan arribin partits importants patirà moltíssim i contra el Madrid va patir moltíssim ens va marcar dos gols aquí al Camp Nou vam quedar dos a dos que marcar-li dos gols al Madrid no el guanyis
doncs té nassos perquè fer-li més de dos gols a Madrid és molt difícil. I que contra el Sevilla es va patir a casa del Sevilla i contra el València, València a casa es va patir i Granada a casa es va patir molt, també. Si és que té raó, al fin i al cap, el Barça... No ho sé, en aquest cas... I fa un moment, això és per treure el document de fa 10 minuts exactes quan m'heu dit que vosaltres éreu optimistes.
si som optimistes i t'ho estava dient 8 punts més al Madrid a la jornada número 1 no sé quan estem estem a la 11 o la 12 8 punts més al Madrid és molt difícil que al Barça se li escapi el títol de Lliga perquè una de les coses que sempre diré és que el nivell de la Lliga espanyola és molt i molt
i molt fluix, fluixíssim, jo crec que el Barça jugant al 50-60% pot treure 36 partits sense cap problema. En fi, abans de passar al Madrid, perquè ahir va haver-hi polèmica, declaracions, declaracions entre...
Ballesteros, Pepe, Seixurámos, em sembla que també estava pel mig. Ah, sí, sí, sí. Ho escoltarem, tot això ho escoltarem. I va veure Malamaro. Sí, el pobre Cristiano que va perdre un ull. Va posar a ballar, no? D'aquí uns moments ho escoltem, però abans, perquè ja sabeu que... El bailet va buidar-li un ull, no sabies aquest poema? Això és de la vaca cega, no? Sí, correcte. Abans, però, parlem de l'espanyol, el desastre.
Avui més que mai... Soc pericó. Soc pericó, Rafa. Surt del fet. Bé, bé, escolta la lletra. Vull que escoltis la lletra. Ah, sí, però sí, ja me la sé.
I blau d'esplit, com colors forjats a la noblesa, però portem per tot el món. Ja està? Molt bé, un aplaudiment per l'himne d'espanyol. Molt bé, molt bé, vinga, va.
de les estàtues altassades. Malgrat això, vau tornar a perdre. Un cobert? Contra l'últim i de quina manera? S'ha trencat l'agulla, eh, tio? S'ha trencat, s'ha trencat. Ets optimista? Et convenzo? No, però... Hauria de ser optimista. Teniu defensa? No, però jo sempre dic el mateix, o sigui, nosaltres tenim un marge d'error molt més gran que vosaltres. Vosaltres, els primers...
I encara que esteu primer, sou com, ostres, que no juguem bé, és que no sé què, és que el Tito tal... Sí, de fet... El Tito tal, igual. El Tito tal, nosaltres estem a baix del tot. No, és veritat, el Tito està totes les setmanes mirat amb lupa. Que si fa, que si no ha tret un altre, que si ha tret l'altre, que si no sé què, no ho entenc, si esteu fent...
el millor principi de temporada de tota la vostra història. Rafa, i vosaltres esteu fent quasi bé la pitjor. El pitjor, sí, sí. Jo et volia preguntar-te, l'altre dia van sentir-se... Però estem tots iguals, eh? Sí, sí, sí. Estan a 8 punts a la Champions, eh? A 8 punts a la Champions, l'espanyol.
Millorant una miqueta la situació us podeu col·locar fàcilment l'Espanyol a zona UEFA sense cap problema. No crec que arribin. Però què va fer la Reial Societat la setmana passada?
Va perdre amb l'Espanyol en un partit que el Cristian Álvarez es va sortir. Ja està. Què ha fet aquesta setmana la Real Societat contra el Màlaga? Ha guanyat dos a un. Una a dos a casa del Màlaga. O sigui que això és un... Bueno, no sé. No sé el que passarà. La setmana que ve ja ho veurem. Al millor guanyem.
No sé què t'has preparat, però jo volia preguntar-te perquè l'altre... Xerrar. No m'estranya, amb el 0-3. Clar, que vols dir que estava als cars, home. Si ja ho tinc troba per aquí al cap. L'Osasuna era l'últim, no? Era el COE, em sembla? Sí, sí, el COE. I ara el COE és l'espanyol.
No, no, no. Continua sent a l'usasona. Amb un punt de marge. És la primera vegada que... És la primera vegada que es van sentir alguns xiulets en contra de Pochettino. Tu com ho veus, això? Creus que s'hauria de canviar a Pochettino i com ell feia broma, ell mateix, no es menjarà els torrons? Jo crec que el que passi a València serà definitiu. Si l'espanyol perd a València, Pochettino se'n va.
Però dimiteix, eh? Jo crec que dimiteix. I amb ells anirà el Toni i tota la saga. El València va 9, eh? Amb 15 punts. Sí, sí, sí. I, vaja... No, 14. Ah, però l'Espanyol juga al camp del València. 14. 14 de l'Espanyol al 9. Jo tinc 15, eh? Ara tens 15? Jo tinc 14. Bueno, la 9ª posició. Una pregunta. Rafa.
Diria que és 15. Creus que si l'Espanyol no suca el camp del València... Pochettino dimiteix. Pochettino dimiteix. Doncs ja pot anar fent les maletes, no? No, no, no. Té poques opcions. No ho has escoltat. Em sembla un camp molt difícil. No ho has escoltat. Què va fer l'Espanyol amb la Reial Societat?
Ara, canviant les tornes, parlant del meu espanyol. Sí, va guanyar, va guanyar. Va guanyar, no?, a camp de la Ràdio Soteta, perquè Christian Álvarez, el que he dit abans, es va sortir i va fer un partidari, va fer unes parades impressionants. Sobretot una d'un tir de fora de l'àrea que va ser algo bestial. Això no supera mai. Mai. Això entra segur, perquè va ser una bona pilotada. I què ha fet amb l'Osasuna? A casa.
Perdre 0-3, o sigui, això no sé, per on es menja? Si fas un, suposa, un partit a la casa de la Reial, plovent, tot en contra, fora de casa, en un camp bastant fred, perquè el camp de la Reial Societat amb el de la pista de... Però això afavoreix el visitant, no? Bueno, no sé, jo crec que no afavoreix cap dels dos, però bueno, és igual. No, i a part l'espanyol mai se sap, eh?
És que em sap greu ser tampoc concret Una de cal i una d'arena És que és capaç de guanyar València l'Espanyol Clar, jo no Sí, però em sembla molt agosant A mi també Però l'Espanyol 1 Jo crec que això aquí entra al tema sort Perquè els equips Des de la zona UEFA Fins avall No... Bueno, un dia jugant molt bé O altre dia jugant malament Despunten un parell de jugadors Però ja està
És que no hi ha res més, és veritat. Rafa, i per acabar la carpeta de l'Espanyol, tens alguna novetat sobre el tema d'eleccions? Sí, hi ha una novetat que el Collet ha demanat que suspenguin perquè, clar, tal com està la crisi institucional d'equip, vol una recessió fins a final d'any, sí, fins a final de primera volta. Ah, primera volta. Però el Sergi Oliveró diu que n'anà i de la Xina.
Llavors, segons una notícia que ha sortit aquí a Pericos Online, diu que és la web de referència. Segons una enquesta, el 53,7% dels afeccionats voldrien veure Olivero com a president.
per un 30,4 que es decanten per Collet. Llàstima que els aficionats no opinin gaire i no votin. Això ja va en contra de Collet. Tenir en contra tota l'afició és entrar ja amb el peu. Encara que entri com a president...
és entrar amb el peu. No sé què farà. Rafa, tu tens alguna acció de l'Espanyol quan han fet l'amplió de la capital? No, no, no. Perquè crec que hi ha aficionats, no?, que van adquirir... Si mon pare té una acció o un pari d'accions, o no sé... I pot votar, llavors? Pot votar, per tant? Sí, hi pot votar, sí. Però el seu vot val tant com un altre que té... Home, com el de Sánchez Lligres o que no? O com el de Lara? No, home, no, no, no. Bé, em sembla que no sé si... Ara estava pensant i no sé si pot votar, eh?
No ho sé. Ja t'ho explicaràs, perquè això és interessant. Sí, ja l'hi comentaré. Rafa, agafa la carpeta d'Espanyol, tanca-la. Vale, espera. Molt bé, i ara anem a parlar del... Has tancat el netbook perico. I ara, per cert, hem de parlar del proper rival del Barça, que és el Saragossa aquest dissabte al Camp Nou. Ho farem d'aquí uns moments, perquè abans hem de parlar d'això que dèiem del Real Madrid. Ah, mira, farà una cega nova, eh?
Rafa, no veus que la música està alta i que jo encara no he donat pas al tema? I és que ahir va haver-hi força polèmica, Sergi, això tu ho has vist i ho has buscat. A més, també tenim talls dels protagonistes. Va ser un cop acabat el partit que el Madrid va acabar guanyant el minut 81-82, 1-2.
Sí, doncs va haver-hi polèmica al túnel de vestidors. Jugadors del Llevant apunten que l'arbitratge no els va ser de tot favorable i diuen que si perdia el Madrid s'acabava la Lliga i que això no podia passar. Això va dir Juanlu, que creu que no volen que perdi el Madrid perquè es podria acabar la Lliga abans d'hora, virtualment. Rafa, tu què dius, Rafa?
No, no, no, jo volia dir una cosa d'aquesta cançó. Ah, però jo, home, és una cosa esportiva, això. No, espera, és que... Tu sabies que la meva dona porta aquesta música quan jo li truco? Saps per què? Perquè diu que le saco el lado oscuro.
A veure, jo... La roda bruta renta a casa. Sí, a veure una cosa. No, no. No, a veure, para, para. Para un moment. O sigui, jo no he escoltat a cap tartulla esportiva. Dos agulles. Ni al club de la mitjanit. Ni a RACU, que fan el Dani Sanabó. Igual, som diferents. Sí. La mena. Però jo no.
Jo no he escoltat mai, per exemple, no sé, en Màrius Carol, dient, ara que posa aquesta sintonia, se n'obre, penso que la meva dona... Jo això no ho he escoltat mai a la vida. Tenim una mica d'escompostura, si us plau. És la primera vegada que ho escoltes. És la gració de la penya de morro, no? Som com una família.
En fi, Sergi, 30 declaracions. Molt ben omena, Cau Massó. Dèiem que Juanlu es va caçar de l'actor servitral i que Pepe va provocar jugadors del Llevant al turnet de Bastiós, segons diuen Ballesteros, també en va fer de les seves i de fet van creuar declaracions amb Sergi Ramos. Bueno, tampoco voy a entrar en detalle, que lo cuente él mejor. Yo creo que nosotros hemos hecho el trabajo que teníamos que hacer dentro del campo y después pues siempre...
Se intenta llamar la atención de alguna que otra manera, no es la primera vez que lo hace, pero si no le gusta este deporte y le gusta más el poseo o otro cualquiera, que se cambie, no es mi problema. Sí, a Pepe. Ya te digo, yo me he metido para adentro. Ballesteros. Ha sido interesante por Cristiano. Es un único que he hecho, que tiene una brecha, y he entrado a ver cómo estaba, simplemente. Luego se ha montado un poco, porque parecía que no podía...
Bé, per tant, el que entenem és que Ballesteros... Sí, home, a veure, tampoc no és que tinc un currículum immaculat, Ballesteros, precisament, eh? Potser és un dels centrals més destralers que actualment hi ha ara mateix a la Lliga. I que va passar a la història també l'any passat perquè li va guanyar un sprint a Cristiano Ronaldo.
Ah, sí? Això es va convertir en una mena de metàfora del futbol modest contra el Super Madrid. I després també tenim una altra declaració de Mourinho, que què comenta? Sí, aquest problema de Mourinho diríem que és un altre ja que ve de lluny. Com sabem, Mourinho no és un home discret a les rodes de premsa, precisament, i que encén bastant les rodes de premsa també encarant-se amb els periodistes. En l'última roda de premsa, no en l'última, no en la penúltima, en la prèvia a Llevant,
Diem que no va tractar gaire bé alguns periodistes. El otro día en el partido de Copa Europa el escaso hizo el cambio de Modric por el 100. El equipo mejoró ostensiblemente. El 100 jugó, en mi opinión, a la segunda parte. Entonces le quería preguntar por Modric. Si no está llegando al rendimiento que usted esperaba de él o qué espera y qué empujoncito le falta para llegar a ser el jugador que usted quiere. Yo cuando empezaste con la pregunta yo pensaba que me ibas preguntar por el 100.
No por Modric. Aquí se acaba la respuesta. No sé si va a poder contar ya con Cuentrao y si recuperando la pareja de Pepe Ramos. Ya he dicho antes, no sé si estabas, si ha llegado tarde, pero ya he dicho antes que...
Això no està editat, eh? És tot seguit, eh? Aquí s'enrotlla una mica més i explica una mica més, però després ve una altra resposta també bastant contundent. Són tres preguntes seguides de periodistes de Madrid, de Mourinho, que li pregunten sobre els jugadors, no? I ell ja a la defensiva sempre va, ja. Ja he dicho que juega los 10 y juega de María Cristiano y Callejón, como mínimo ya tenéis...
ja tenéis... No vais a tener que especular, oi? ...los atacantes, ja no tenéis que... que estar... Fa llar que les raves de premsa, a vegades? Cuando se recupere, si considera que la pareja de centrales... Una pregunta, eh? Aquí entra el gos de la presa. Buenas tardes, Sergio Valentín, de Radio. Le pregunto por Gonzalo Iguain. El otro día fue sustituido al descanso. Le pregunto...
¿Por qué no fue sustituido antes y se lesionó los primeros minutos como usted reconoció? ¿Y por qué no fue revisado durante la primera mitad? Gracias. No merece respuesta tu pregunta. No se merece respuesta. No merece respuesta.
segurament podríem continuar perquè la roda de premsa va ser tota així la vaig escoltar en cera però és una mostra i sense tallar res el noi aquest que també va sortir de la cantera Morata que va dir que lo tenia equilibradito
Sí, sí, sí. Però, per cert, acabem això. No acabem perquè jo vull comentar un parell de coses més. Alguns comentaris, per exemple, d'aquest vídeo que està penjat a YouTube, diu Mou debería pensar un poco en sus aficionados que los tienes a expensas con tanta respuesta corta. Diu, no le cuesta nada hablar un poquito más.
Doncs sí, això és el que opinen als fesos de Real Madrid. No ho sabia. Però volia parlar també d'un altre tema en relació amb les declaracions de José Mourinho a la rueda de premsa. I és que Mourinho no ha atès a TV3 la nostra!
En els últims partits de Champions, en què TV3 ha ofert el partit del Madrid en directe, Josep Mourinho no ha atès TV3. Això és il·legal. La UEFA el pot multar, per això. El podria multar. I diumenge es va veure un capítol semblant, també, amb Canal+. També! I és que... La seva! L'entrevistadora de Canal+, li va dir a Mourinho...
va parlar amb Pardesa va parlar amb Pardesa que és directiu de Madrid i va evidenciar que hi ha una censura per part del Real Madrid en les preguntes que es poden i no es poden fer és que amb el tema aquest que Mourinho va criticar l'entrenament filial no volen que s'hi fiquin i estan censurant segons quines preguntes que fan els periodistes per tant el problema de Mourinho s'està traslladant ja a tots els restaments del Real Madrid pel que fa a política comunicativa
Bé, doncs aquesta és la visió del Real Madrid segons Sergi Pont, com que cada setmana ens apropa a l'actualitat del Club Blanc. M'agrada, Sergi, aquesta reacció, eh? Ah, sí? Sí, sí, fem perder. El Real Madrid per Sergi Pont. Blanc en cor. Blanc en pont. Blanc en pont. Sí, acabem ja amb els últims minuts parlant de Barça. Te lo pinto en blanco. Rafa. Ja, ja, ja, Rafa? Ja està, ja està.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Acabem d'hiar aquests últims minutats del programa parlant del proper rival i d'algunes altres... Obrim la carpeta poliesportiva.
Edu Pérez, tu t'has preparat... Rodríguez. Perdó, perdó. Tu t'has preparat... Pérez, Rodríguez, Gómez, Pásquez... T'has preparat al proper Rigal, eh? Vaja, hasta canxi qui pugui. Hasta canxi qui pugui tenir un filón, eh? Descansa, descansa la boca. Ja, ja, ja.
El Barça que juga aquest dissabte a les 8 contra el Saragossa. Contra el Riga, el Saragossa. Abans, els jugadors del Barça, la majoria s'hauran anat d'anar a Panamà a jugar un partit el dimecres a les 10 i mitja de la nit a Panamà. Quin partidàs, eh? Espanya-Panamà, perquè no tenen res més a fer que entre setmana, entre dos partits de Lliga, anar a jugar a Panamà.
i Messi anar-se a jugar a Aràbia Saudita perquè els lesionin. Però bé, tornaran al divendres. Home, perdona, em sembla una visió molt subjectiva, aquesta, eh? Sí, però arribaran al divendres a les tantes i després saber qui el tens en forma física pel partit de l'Estat. No, vull dir que enviant a Messi perquè es lesioni aquesta frase... Cristiano Álvarez, el porter espanyol, també se'n va convocar amb Uruguay. El que vull dir és que aquest partit... És l'únic.
No, no, no. L'ongo també se'n va. El que vull dir és que no té cap sentit en absolut que juguin un partit entre dos partits de Lliga a les 10 i mitja d'un dimecres a Panamà. Això és pasta. Estic completament d'acord amb tu. Ara, això, com deia el Rafa, és per uns acords...
entre les federacions, o això és data FIFA que compta de cara al Mundial o alguna cosa? No, compta pel Mundial, no? Això és un partit anistós. I per cert, a Panamá estan molt enfadats amb Cesc perquè va comentar que aquest partit no servia de res. Ja sap que faltava, que s'enfadessin els jugadors del Barça a sobre. Però és que té raó. Sí, sí, sí. Però bueno, era un apunt. A Saragossa què? Què ens trobarem? 11 amb 15 punts, juguem un 4-2-3-1
intentaran vindre al Camp Nou a tancar-se com va fer el Celtic i el Mallorca, intentar aguantar el 0-0 com sigui, intentar agafar la feblesa defensiva del Barça al contraatac, sobretot amb jugadors com Aponyo, que és mitja punta, o Hélder Postiga, que és el jugador de més renom d'aquest equip, el batallà davanter de Portugal, que té molt gol i molta mobilitat entre les defenses,
Cal dir que en aquest equip també juga Romarits, que havia jugat a l'Espanyol, i que han tingut baixes importants, com podrien ser la de Lafita o el mateix Lluís García, que també jugava a l'Espanyol. S'ha de vigilar molt amb jugadors, com he dit, com a Ponyo i el del Postiga amb defensa, s'ha de vigilar molt que no marquin gols aquests homes, però en principi, excepte el que arribaran cansats els jugadors...
El Barça hauria d'intentar treure el partit bé. Bé, Edu, és optimista, l'Edu. Sí, jo crec que en principi no hi ha problema. Re, tenim 30 segons per comentar bàsquet? Sí, el Barça va jugar aquest cap de setmana, va guanyar prèviament a l'Eurolliga 81-60 en un bon partit contra el Sesca, que és el Sesca el favorit per guanyar a l'Eurolliga. El Sesca, la Francesca.
el Cesc va fer un partidàs al Barça ahir el Barça que jugava contra el Manresa va començar amb una primera part increïble, impressionant li entrava tot, absolutament triples de dos jugades impressionants amb uns 54 a 18 a la mitja part, guanyant de 36 amb una valoració de 81 a menys 5 i destacar que al final del partit va acabar guanyant per 42 punts una païssa total, 7 derrotes consecutives del Manresa que ho té molt difícil aquest any
per salvar-se i destacar que el Barça va fer un partidat en tots els sentits i que al final es va deixar anar perquè si no hagués guanyat de 50 o 60. I la NBA, que els Lakers, ja tenim Pau Gasol, ha canviat d'entrenador. Sí, van desperir a Mike Brown, jo crec que els jugadors ho van fer a propòsit, van perdre tots els partits perquè traguessin l'entrenador de sobre. Això es diu fer el llit? Li van fer el llit a l'entrenador clarament, jo crec, perquè amb els jugadors que tenen no poden haver perdut 14 dels 15 partits que han jugat, li van fer clarament el llit.
i tenien l'opció de contractar a Phil Jackson o a Mike D'Antoni i han escollit a Mike D'Antoni al final, a passada que l'afició volia a Phil Jackson. Estava amenaçat, no? Bé, ho hem de deixar aquí. Sergi, què vols dir? No, amb un adjectiu defineix-me la victòria de Márquez.
Impressionant Va avançar 22 posicions en una volta Edu, moltes gràcies Sergi, Rafa Tornem demà a partir de les 5 us deixem ara és molt tard tardíssim amb l'informatiu Vespre als Sant Jus Notícies Que vagi bé, gràcies
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dilluns, 12 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. El poeta Sant Justenc, Joan Margarit, presenta nou poemari sota el títol d'Esperta el senyal. El treu al mercat dos anys després de publicar no era lluny ni difícil de recollir tots els poemes 1975-2010. L'autor el presentarà a la biblioteca que porta el seu nom el mes de desembre. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Nou èxit de la cursa de Carts de Coixinets, la 36a edició, es va saltar tot i la pluja, amb una important participació de públic i també, sobretot, per part