El govern català ha plantejat als sindicats de la funció pública una retallada salarial quantitativament equivalent a la de l'any passat, tot i que no ha concretat si repetirà l'eliminació de la paga del desembre. La secretària d'Administració, Meritxell Masó, ha reconegut que es reduirà el nombre de treballadors per efecte de les jubilacions, però ha assegurat que el govern descarta acomiadaments massius. La voluntat del govern és preservar el màxim de llocs de treball. No hi ha cap voluntat de fer acomiadaments massius d'interins i, evidentment, molt menys de funcionaris que
no és del tot possible legalment. Els sindicats han qualificat de manca de record absoluta que el govern no hagi quantificat aquestes mesures i diuen que no entraran en negociacions a la baixa.
Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya. Clara Bruset, bona tarda. Bona tarda. Hores d'ara hem de destacar núvols abundants a l'Empordà, núvols baixos que deixen el cel força tapat i també la formació d'alguns núvols a punts de la depressió central i el prelitoral. Aquí no esperem que deixin precipitacions, per contra, al vessant nord del Pirineu sí que n'esperem algunes al llarg d'aquesta propera nit i matinada, amb una cota de neu però que es situarà per sobre...
Dels 1.600 metres a la resta del país se'l serem o poc ennubulat. I de cara a demà divendres, doncs pocs canvis. De nou, a la vall d'Aran, nord del Pallars, núvols abundants amb precipitacions, com dèiem, de matinada, i a la resta, assolellat, tret, però de punts del litoral i prelitoral central, on es formaran alguns bancs de núvols baixos que no esperem que deixin precipitacions. Ha destacat avui l'ascens de temperatures màximes. Hem tingut, per exemple, 20 graus al Dover o 19 a Itona. Doncs demà esperem que repeteixin aquests valors ambients suau.
al centre del dia. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. Christian Álvarez deixa l'Espanyol. El porter argentí acaba contracte el 30 de juny i no ha arribat a un acord amb el Club Blanc i Blau per renovar. Ho diu a la xarxa el seu representant, Fabián Soldini. Christian tenía toda la intención de seguir, pero bueno, no llegamos a un acuerdo...
sobre la renovación del contrato y creo que Cristian no lo veo en el futuro en el español.
De la seva banda, el davanter Huacaso encara no ha tornat a la disciplina espanyolista procedent de la Copa d'Àfrica. En futbol, el Terrassa ha convocat una roda de premsa per aquesta nit i participaran el president Jesús Fernández i el capità Xavi Molista. El club podria anunciar novetats a la banqueta. I aquest vespre, el Barça basca't juga la pista del Maccabi de Tel Aviv quan passin 5 minuts de les 8. És l'últim partit dels blaugranes a la primera volta del top 16 de l'Eurolliga.
Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com.
comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esverbe Sant Just. Bona tarda i tot el món, també, perquè a través de ràdio d'Esverbe.com i la seva webcam ens podeu escoltar i veure, sí, sí, veure, des d'on vulgueu. Good afternoon. Bones tardes. Bonsoir.
Bé, atenció, avui al programa començarem parlant de l'actualitat de Sant Just, que passa pel Carnestoltes d'aquest dissabte, on més de 500 persones ja estan inscrites i es preveu que vinguin a participar. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Mira, la gent com que estima, com t'aplaudeix, avui que ens visita el públic.
Avui, de Martorell. De Martorell. Ei, ben a la vora del peatge, eh? Em paga tots un euro cinquanta abans d'entrar. Atenció, perquè també al programa parlarem amb la Gina Tosa, redactora en cap, o no, de la Vall d'Avers, l'única publicació mensual de Sant Just.
i amb ella ens parlarem dels propers temes que portarà la Vall d'Avers a partir ja de la setmana que ve a totes les llars Sant Justenques. A més a més també parlarem de Sant Valentí, perquè aquí a Catalunya no tothom ho celebra, de fet la majoria de gent penso que no ho celebrem, però d'on ve Sant Valentí? Com celebren les diferents parts del món aquesta data assenyalada per molts amants de la Terra? Doncs avui ho sabrem, eh, Carme?
Avui el just de la fosta també l'Alea, que fa la història dels invents, que et deia l'altre dia, ha considerat que semblen tira un invent i també ens hem recorregut els orígens. És curiós, eh, la història? És curiós que segur que som els únics programes de ràdio, tant al matí com a la tarda, que hem fet aquesta història...
Home, no la coneixíem, no? Tu tampoc. Tu la coneixies, l'origen. Jo conec l'origen de l'amor, però Sant Valentí no ho sé. En fi, ho destacarem d'aquí una estona, el dia després del dia postmundial del dia de la ràdio. A més, també avui al programa Educació Canina, amb la Roser Arcs, parlarem d'un gos, que és el Labrador Retriever, eh?
que avui aquesta raça al programa. I a la segona hora, oh, quina segona hora ens espera, perquè avui tindrem d'una banda a Guillem Clua, autor de Smiley, que es va poder veure fins fa unes setmanes a la sala Flycar de Barcelona, i justament avui, dia de Sant Valentí, perquè a més és una història d'amor entre dos nois...
S'estrena a l'espai lliure del Teatre Lliure. Per tant, hores abans parlarem amb ell perquè ens expliqui com va tot plegat. I també ens vindrà a visitar Carlota Torrents, que és la responsable del portal web de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes, quellegeixes.cat, per fomentar la lectura. Tot això amb l'Arnau Cònsul a la secció de llibres al final del programa. Bona tarda i benvingut a la penya del morro. Com sempre, amb la col·laboració... Ja m'oblidava, eh?
Amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Veig que tenim una tarda molt de llibres, no? Sí, molt cultural, no? Sí, sí. Doncs et tiro una cosa, Jordi. A veure. Ernest Vincent Wright, saps qui és? No, és de Sant Just? No, no ho crec, eh? És un novel·lista que va escriure una novel·la que es diu Gapsi, que conté més de 50.000 paraules sense la lletra E.
Bé, atenció perquè més de 500 persones participaran del concurs de carnestoltes de Sant Lluís aquest dissabte a la tarda.
La xifra supera la de l'any passat, quan es van presentar unes 450. Segurament és perquè aquesta vegada també es presenta la comparsa del nou barri de Sant Jus de fa uns anys, Mas Lluí, que l'any passat no es van presentar. El dia gran del carnaval al nostre municipi serà aquest dissabte, com ja sabeu, i la festa començarà al Parc Maragall, al barri nord, i acabarà a la plaça Camoapa, al barri sud.
A la nit seguirà amb el Carnestol Fest, a l'antiga vagoneta actualment equipació de la plaça de la Pau. Carme Averdoi ha recollit més informació de Carnaval. Doncs amb l'augment de la participació amb què ha comptat el concurs en els últims vuit anys, el que ha decidit l'organització és justament canviar el lloc on la desfilada.
Una sala desfilada davant del jurat, ho hem comentat alguna altra vegada, tu, de fet, com que hi ets cada any, aplaudies la idea, no? Jo sempre l'aplaudia, perquè és que davant del mercat, el carrer Bonavista, era molt petit, era molt petit. Al començament, quan hi havia, no sé, dues persones fent el carnestol, estava bé, però ja quan érem 300, allà no hi cabia ningú. Doncs, com sempre, el que es farà és que començarà, com sempre no, perquè serà per Maragall per primer cop, però el que sí que es farà és, a les 6, començar amb la desfilada per lluir les seves disfresses,
dels participants davant del jurat que les puntuarà en secret. Després, representants del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el prego i tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just amb l'acompanyament del grup de percussió a banda Andara, això també és nou, almenys pel que fa a Carnaval, i la rua s'acabarà a la plaça Camoapa, on continuarà la festa amb una xocolatada, un ball i el lliurament de premis a les millors disfresses.
N'hi haurà per la millor comparsa, la millor comparsa escolar, el millor grup i també pel millor individual. Segons explicava aquest matí el regidor de Cultura, des de l'organització estan molt satisfets amb la participació que tenen aquests anys. No ha volgut avançar tampoc cap disfressa el regidor de Cultura, ha avançat que ha preferit...
mantenint la incògnita. Sí, què anava a dir? Asegurat però que l'actualitat ja serà present i que possiblement hi ha algun toc d'atenció però a la classe política. Ah, pot ser, pot ser. De fet, un clàssic també d'aquestes disfreses arreu del Principati de Catalunya sobre l'actualitat política que avui, per cert, hem conegut aquesta operació...
Pokémon, de veritat. És que jo em poso molt... No sé quina és aquesta. No sé quina és la pressió Pokémon. Et porto 4 hores sense sentir... Ui, doncs ho hem sabut ara a les 4, el bolletí de la xarxa. Sí, sí, ara busquem la informació, però la veritat és que, en fi, una vergonya més que com a ciutada, és que la indignació és poc, perquè és el que dèiem, cada dos dies...
apareix una cosa nova i avui amb les comarques de Girona no voldria el tema de San Hilari i tot el president de la Diputació de Girona San Hilari, saps com continua un moment, ah, perdó no, no, no, que estava dient que no sabem quines són les disfresses d'enguany de carnestoltes però jo sí que sí que les sé jo també les tens aquí? no, no les tinc aquí però les tinc allà jo també
Però no les direu? Jo crec que no. Jo no les sé. No, jo crec que no, perquè, de fet, quan hem parlat amb el regidor, que ell deia que també les tenia, no és perquè sigui la seva idea, però a mi, l'any passat quan parlàvem de Sant Feliu, a mi no m'agrada desvetllar-les. Està aquí el regidor? No, és pel regidor. Dic que era l'exemple.
Però crec que és mantenir el punt aquest de secret, no? I sobretot si són comparses de... O sigui, si vas de pallasso o d'una cosa així absurda, és diferent, potser. Jo sé, per exemple, de què va... Els que van guanyar l'any passat, que és la gent de la plaça de la Pau, per exemple. Jo podria dir-ho ara... No, digue-ho. Digue-ho si vols, és el teu programa. Ara, jo no ho diré. Ara, jo fem una cosa. Jo, com que tampoc no vull dir-ho així perquè sí, com que veig que la situació està com està, jo accepto sobres.
O sigui, a partir d'ara, si hi ha alguna comparsa que vulgui saber com va la competència, que això és l'espionatge industrial de Carnestoltes, perquè clar, la gent per què no ho diu? Perquè diuen, home, a veure si ho saben els altres, potser busquen una millor o una idea diferent. No se'ls pot canviar. Si hi ha alguna comparsa que ens estigui escoltant ara mateix i vulgui saber com van les altres, per un mòbil preu, us estem parlant aquí de preus descabellats, el rotllo Bárcenas, una mica més ajustat a la realitat del municipi, doncs, de la penya del morro, podeu fer-ho. 9-3, 3-7-2...
3-6-6-1. Obertament i sense complexes. No com els polítics d'avui en dia, que ho fan de nit i amb balacosia. Bé, eh? Abans de canviar de tema? Sí, sí. La música continua. Bé, perquè, Carme, hem de parlar de com acabarà la nit el dissabte, no? Sí, i ara la temàtica, el carnestol, la temàtica d'aquest any serà què vull ser de gran, que els joves que hi vulguin anar han d'anar disfressats en funció de com es veuen d'aquí uns anys, no tant
Pensa en un ofici, no? Si no, penses en com seràs d'aquí 10 anys o d'aquí 20 o 30 i deixes volar la imaginació i et disfresses. És la carnastolfes que es farà a les 11 de la nit, s'allargarà fins a les 3 de la matinada i es farà a l'equipament de la plaça de la Pau, una festa que és gratuïta per qui vagi disfressat i per qui no costarà dos euros. I el que també volia comentar-te que és que
A Sant Just es fan aquestes activitats una setmana més tard del que és habitual. Per què? I el que explica el regidor de Cultura és que això té a veure amb els dies de lliure elecció de les escoles de Sant Just. Ah, sí?
que les escoles de Sant Jús coincideix que trien justament el divendres anterior i el dilluns després del carnaval, dels dies de carnaval oficial. Això ha passat aquest any i també l'any passat. O sigui que no és perquè tothom ho celebra aquesta setmana i com que la gent està dispersa, a Sant Jús tenen por que no vingui gent. És que si no participen les escoles els sabria greu i no valen perdre aquesta participació, que hi ha molta participació a les escoles, però bé, també la idea seria...
Interessant, potser, doncs, que les escoles també es plantegessin llavors agafar aquests dies en un altre cap de setmana i poder fer el carnestoltes quan toca, no? Bé, doncs, aquest dissabte a la tarda, carnestoltes a Sant Lluís. Si teniu disfressa, ja ho sabeu, i si no, escolta, quatre diaris i vinga, tira que te vas. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Parlem del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, perquè avui donarà les claus per treballar aquest estiu a l'estranger. Serà una conferència impartida per la responsable del servei, que és la Begoña Aro, i que explicarà què cal fer per començar a buscar alguna feina d'estiu fora del país. Serà aquesta tarda a les 7 al Casal de Joves.
S'adreça a joves i es tractaran els tipus de feina que es poden fer, les eines per la recerca, la documentació necessària per treballar fora del país i també l'elaboració d'un currículum enfocat per treballar a Europa. En els primers mesos de funcionament recordem que aquest servei de mobilitat ha funcionat molt bé, s'hi han adreçat unes 33 persones buscant assessorament i avui tot plegat se centrarà però en l'estiu. I s'explicaran quin tipus de feina es poden trobar fora d'aquí a nivell estacional, quins sectors hi haurà més èxit
i fins ara el destí més triat o més demanat per la gent que ha anat a aquestes sessions d'assessorament al servei de mobilitat internacional és la Gran Bretanya, sobretot pel tema de l'anglès. Sí, sí, sí, i a més a més, a l'estiu, per exemple, es pot anar a treballar a molts festivals arreu d'Europa, com per exemple el Fringe, que és el més important de teatre que es fa a Edimburg, i cada any també hi ha molts catalans que es desplacen fins a aquesta única població del nord d'Europa per buscar feina.
Bé, parlant d'Europa, ens fem ressò ara d'una activitat que tindrà lloc demà a Sant Just d'Esvern, a partir de les 7 del vespre també... Què és això? Ah, calla'm! És l'himne de l'Alegria, que és l'himne de l'Alegria. Una versió... Molt actoritzada. La digravam aquí a la gravadora de la ràdio, l'himne de l'Alegria, que la posarem quan parlem de la tertúlia de demà al vespre a la Taneu. Doncs toca bé, eh?
És el piano, és? És un cassio, un cassiotone d'aquells de l'època. El periodista de TV3, Carles Prat, serà el convidat. No sabem si entrarà amb aquesta música a dins de la Taneu, però jo des d'aquí ho proposo. L'animes. És l'himne de l'Alegria, que és l'himne d'Europa. Això poca gent ho sap. Ja s'ha perdut, no?, una mica. La seva feina com a corresponsal... Mira, ara s'anima, veus? Comenta la intensitat. Sí, pot ser d'enrere? M'ha agradat molt la...
Saps com l'arpeig aquest... Canvia de to. Sí. Hi ha un moment que xafa totes les tecles de cop i és com... Perquè el piano tampoc no dona més ja. Mira. Mira ara.
És el moment d'alluïment, eh? Efectivament, la seva feina... És quan entra Carles Prats. Aquí en aquests moments ja entraria Carles Prats, conductor del TN Migdia de TV3, que a més ahir vam entrevistar el programa, i com dèiem, la seva feina com a corresponsal a Brussel·les i París servirà per comentar els reptes de la Unió Europea demà a les 7 a l'Ateneu de Sant Just. Carme Berdoi, què més podem dir sobre aquest acte?
Can és el convidat pel seu coneixement de la política i l'economia a nivell europeu, perquè durant molt temps va ser aquest corresponsal de la Televisió Pública Catalana a París i a Brussel·les, on conviuen un nombre important d'institucions polítiques europees. A Brussel·les, un dels més destacats o el més destacat, de fet, és el Parlament Europeu, on es debaten gran part de les lleis europees que ens afecten a tots. Segons Carles Prats, moltes vegades potser els ciutadans no són prou conscients de la importància
del que es legisla a Brussel·les i de Política i Economia. Esperarà, per tant, demà a l'Ateneu Carles Prats, conductor del Telenotícies Migdia de TV3 i és corresponsal a Brussel·les i París. A dos quarts de nou del vespre a la sala, Piquet de l'Ateneu. Molt maco el Carles Prats, eh? El vam entrevistar ahir i la veritat és que ens va estar explicant també anècdotes sobre les corresponsalies a fora, si porta permutes o no al TN a migdia, que va dir que no, perquè clar, des de fa uns anys...
s'aixequen a ensenyar coses al VideoWall. Per tant, se'ls veuen les cames. Si voleu recuperar l'entrevista... M'està posant nerviós l'himne de l'alegria a Europa, eh? Europa em posa nerviós. Aquesta soja és una mica... El titular, no? Sí, d'aquesta tarda. Podem treure-ho, per favor, això? Gràcies. No, només dic que si algú vol recuperar l'entrevista ho pot fer a radiodesvern.com i als podcasts Entrevistes de la penya del morro, eh? Que ja trobarà totes les que... Bé, totes, algunes de les que fem. Per cert, Carme. Jordi. Cristina. Digues.
Us informo, per si us interessa, que un noi i una noia de Sant Just que van a l'institut han arribat a la final d'un concurs de música i ball del canal Disney Channel. La sèrie es diu La Gira, Luces, Càmera, Acción.
On es pot veure l'anunci dels finalistes i els corresponents vídeos on, i a més a més, també hi surt el nom de la nostra estimada localitat, Sant Just d'Esvern. Saps allò a vegades que posa i no s'envia en este vídeo des de Sant Just, Sant Just d'Esvern, que diuen a Madrid a vegades, o Sant Justo. Doncs és curiós. Intentarem localitzar... Hem intentat ja. Ah, i què?
És estrany per això parlar-ho en directe, no? M'he intentat la regra, que a més per la penya del morro estaria bé, perquè tenen 13 anys, aquests nens, i sí, sí, serà possible. Què passa que ens hem intentat localitzar avui i estaven encara a classe, però hem parlat amb els seus pares, que és qui envia, de fet, aquest correu.
Sí, això t'ho havia d'explicar perquè avui ha arribat més justa No t'ho he explicat, t'ho he explicat ara No l'has tret d'aquest correu, imprès No, estava allà, estava a la fotocopia L'he imprès per tu, eh, de fet, o sigui, ja has fet bé Home, clar, és que aquí, qui no corre, vola Doncs, en fi, ja en parlarem demà amb ells perquè ens expliquin això de la final del concurs Home, està bé De Disney Channel, eh, sobretot això que m'agrada molt que surt el nom de la nostra estimada localitat que ens han enviat els pares, no, això? Volíem pels pares que ens envien coses
És que ens agrada molt que la gent ens enviï coses i propostes d'entrevistes. A veure, no ens enviaran a la ràdio, eh? Directament. Bueno, és igual, on sigui, és igual. A l'Ajuntament. A l'Ajuntament. A l'Ajuntament ens ho enviaran nosaltres. Hi ha molts canals de comunicació. Poden enviar-ho a l'Ajuntament, poden enviar-ho directament a la ràdio, al Twitter. Al Twitter, correu tradicional. Poden enviar-ho al Casal de Joves, al Casal de Joves també ens ho poden enviar nosaltres. Vull dir, que serà per coses. Si algú no vol ser famós...
És perquè no vol, sobretot a Sant Just d'Esbert. Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé. Adéu, bona tarda. Bona tarda, que teniu més notícies a radiodesbert.com ara mateix a partir de les 7, al Sant Just Notícies edició vespre. Fem una petita pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de la Vall d'Avers i dels temes que treurà la revista la setmana que ve amb la Gina Tossas. Fins ara.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
I com que de principi de mes a la penya del morro, Cristina, parlem amb la Vall d'Avers, o el que és més o menys el mateix, una de les seves redactores en cap, que és la Gina Tossas. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Gina. Benvinguda al programa de nou, la Vall d'Avers. Un aplaudiment per la Gina. Fa una feina molt xula, l'única revista mensual que hi ha ara mateix a Sant Just, on parlen de coses que passen al poble i com que, a més, al començament,
Repassem una mica els continguts que portarà la revista, que a partir ja de la setmana que ve començarà a arribar ja a totes les llars Sant Justenques. A més de 500 llars, no eren, Gina? Sí, sí, a més de 500, gairebé 600. Gairebé 600, eh? A veure si durant els propers mesos podem dir que hem arribat a les 600 subscripcions, perquè quantes us falten per arribar-hi?
Doncs no ho sé ben bé, Jordi. Sempre empilles amb les xifres que no les tinc per la mà. Tu has de dir, no ho sé, però poques, poques. O sigui que la gent que s'animi, només em sembla que eren 14 euros a l'any, no? Una cosa així.
Bueno, eren 17. 17, bueno, 17 euros. El que passa que ara també ha pujat un euro, ara està a 18. 18 euros, bueno, escolta, 18 euros l'any per saber què és el que passa al nostre voltant i a més amb calma també fullejar la Vall d'Avers amb articles d'opinió, reflexió... En fi, comentem el que portarà la revista d'aquest mes. Comencem per un article especial sobre emprenedors injustencs que heu preparat. Sí.
Sí, mira, bé, el tema de l'emprenedoria és un tema que ara està bastant, vull dir, els mitjans en fan bastant ressò i nosaltres també en volíem fer perquè s'enjusten veient emprenedors i hi ha gent que està fent iniciatives noves.
De fet, una d'elles és la que tu mateix has realitzat. Sí, el que passa és que el terme aquest emprenedor fa com ràbia, no? Perquè jo li vaig a la Clara quan em va venir a preguntar sobre l'efecte Walden i tot plegat, que...
Home, tothom fa coses, no? Vull dir que qui més qui menys... Home, no tothom, eh, Jordi. Sí, home, tothom fa coses, el que passa que potser una persona ho fa en pocs mesos i l'altra ho fa en 20 anys, no? Però vull dir que els ritmes són diferents. A mi la paraula emprenedor fa una mica com rabieta, no? Perquè, com diu, la gent està com molt de moda aquesta etiqueta, no? A més, també per vendre una mica més i com el producte... I, per tant, heu parlat d'emprenedors, diguem-ho així, senjustencs.
Exacte. Si vols, podem canviar el terme, no sé, de gent que actualment està fent coses. Clar, i també que tu dius, era difícil fer criba, no?, perquè hi ha molta gent a Senjos que fa coses. Però bé, està clar que a la mesura del possible hem intentat seleccionar gent diversa. Com per exemple?
Doncs mira, on ets tu? Amb l'Efecte Walden i aquest programa pilot que has tirat endavant. I després hi ha dos nois joves que han obert una pizzeria al poble, que em sembla que és l'única pizzeria que ara mateix hi ha al poble. Els amics de Genluca. Exacte, la pizzeria de Genluca, amb la blanca i el Genluca, que bé, que fa poc que han obert i la Clara va anar a veure'ls i us suggereixen també un menú especial
per si voleu passar una nit italiana. Ah, molt bé. Sí, sí. I després també una altra proposta més artística, que és una exposició que va fer la Dolors Puigdemont al celler de Can Ginestar. Sí, sí, sí. I aprofitant aquesta exposició que es deia Cossos, també la Clara va parlar d'una iniciativa que es diu Arta és Just,
que és una iniciativa que vol aglutinar els artistes de Sant Just perquè plegats puguin fer alguna cosa. És veritat que també arrel de la fira que van fer, de les paradetes, em sembla que per Nadal al Parador es van agrupar i ara han fet aquesta associació que agrupa els artesans i artistes de Sant Just, qui vulgui anar. Bé, doncs aquest és un dels temes principals. A més a més també un altre que tracteu...
allò, el debat a bat, no?, es diu a la secció d'actualitat del municipi de la Vall d'Avers, sobre el punt net. Sí, sobre el punt net. Bé, el punt net ja existia de fa temps, és el punt que hi ha, que posen cada dimecres en el mercadillo, en el mercat ambulant, que hi ha els dimecres al matí, i és, com diguem, el representant de la deixalleria, no?, però que s'ha localitzat més al centre del poble,
I llavors el que a partir de gener s'ha fet, que és una iniciativa que qui porti alguna cosa al punt net se'ls dona una bossa de compost.
Una bossa de compost que, bueno, sabreu que el compost es fabrica amb un contenedor, que on s'hi posen restes de poda i restes orgàniques tipus menjar, i el que surt és una dor natural per les plantes. I vosaltres heu investigat una mica sobre tot plegat i, a més a més, heu anat a visitar gent que fa autocompostatge a casa seva, aquí a Sant Just.
Exacte. Ja que sortia el tema del compost, que aquest compost surt d'un autocompostador de la deixalleria, vam voler saber qui estava fent autocompostatge a casa i és que s'enjudia més de 100 llars que en fan. Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, llavors ens va fer gràcia anar a veure com es fa, perquè la gent que tingui jardí, sobretot, és una bona opció per fabricar el seu propi adob i, a més a més, ser respectuós amb el medi ambient. Home, és que a Sant Jus, hi ha moltes torres, hi ha molts xalets, no?, a tota la zona de Bellsolets, també a Camp Mèl·lic, una mica tot plegat, a la zona de Miranda...
Bé, en fi, anem a investigar per allà. Per cert, també parleu, a la Vall d'Aversa aquest mes, d'una exposició, Paisatge i Tràs, que es va poder veure a la sala, no m'ho equivoco, la sala Piquet de l'Ateneu? Exacte, la sala Piquet, sí. Sí, sí, també vam anar... Bé, és una exposició dels dibuixos que han aparegut en els 300 bolletins de la CEA,
que a més la Cea es va voler fer aquesta exposició per... que va aprofitar també per fer un homenatge a tota la gent que havia col·laborat en els bolletins, aprofitant aquest número rodó dels 300, no? I bé, l'article està... jo crec que és interessant, perquè qui va anar a l'exposició va veure els dibuixos, i realment són uns dibuixos d'una qualitat increïble, i tots els autors és gent que ho feia de manera aficionada, vull dir, ningú és professional de la il·lustració. Mm-hm.
I sorprèn. I després el que volia dir és això, que l'article vam estar parlant amb el Jordi Gironès i ens va explicar algunes anècdotes de la història del bolletí que potser a l'exposició no els veu ben bé perquè no hi ha l'explicació d'aquestes anècdotes. A vegades a les exposicions falta una mica d'informació, no?, darrere de cada quadre, de cada obra d'art, pintura, digue-li com vulguis, no?, una mica el making-of, que algunes ja ho tenen, però en aquesta potser ho trobàvem a faltar. I què us van explicar?
Doncs ens van explicar, sobretot, com van reemprendre el bolletí després de la Guerra Civil, que va començar a la CEAS, i la CEAS i el bolletí sempre han anat agafats de la mà, no? Quan hi havia CEAS, hi havia bolletí, no? I en aquell moment el Jordi Gironès tenia 16 anys, i llavors em sembla que era... A veure, espera't un segon, que no m'ho vull equivocar. Ah, sí, el Fulgencio Baños...
que en aquell moment estava fent reviure les CES, li va dir el Jordi Gironès si volia fer el primer bulletí. Llavors ho havien de fer amb un ciclostil, que era el que deia en aquella època, en l'any 64, amb un ciclostil i de manera clandestina,
Perquè, clar, s'imprimia en català... Clar, clar, clar, era l'època franquista, no? No es podia fer això, no? Per tant, una curiositat de les Seas i del seu bolletí, no? En aquest cas, quan ho van reprendre cap als anys 60. Bé, doncs també ho trobarem a la Vall d'Averda aquest mes, i ja per acabar comentar el Sergi Pont, que fa l'espai de l'esport Sant Justenc, i en aquest apartat, en guany... Bé, en guany, aquest mes heu entrevistat a l'Alberga Riga, que és de l'embol Sant Just.
Exacte. Sí, l'Albert Garriga és un jugador de l'embol de Sant Just i està bé l'entrevista perquè reflexiona una mica de per què els nens d'avui dia no s'han aficionat a l'embol. El que passa a Sant Just és que només hi ha dos equips d'embol i un és sènior i l'altre és el sènior B. Els hi falta tot el que seria la cantera d'infantils, juvenils, cadets.
Clar, que són també una mica els més petits, no? Per tant, diguem que els de l'Embol Sant Jus estan preocupats per aquesta continuació que pugui tenir d'aquí uns anys aquest esport al nostre municipi. Exacte, exacte. Llavors, l'Albert Garriga parla una mica d'aquesta necessitat d'introduir l'Embol a les escoles, perquè diu que, clar, en moltes escoles hi ha el bàsquet i el futbol, no? Hi ha les canastes i les...
i les porteries de futbol, però l'embol encara no està com integrat com un esport possible pels nens. És veritat, de fet, a educació física, poques vegades es feia embol, no? Potser un dia a l'any o alguna cosa per l'estil, però també no és que sigui un esport molt implementat. En fi, doncs, aquestes queixes, en aquest cas de l'Albert Garriga, jugador de l'embol Sant Jus, que també queden recollides a la secció d'esports de la Vall d'Avers. Doncs, Gina Tosses, directament, des d'això està la redacció ara, no?, ja acabant de
d'imprimir els últims... A la rotativa, en tens a la rotativa. Paren rotatives, clar. A la Vall d'Avers, quan passa una notícia d'última hora, fan, paren les màquines, no? I llavors, bueno, paren rotatives i tal. En fi, la redacció que la teniu situada a l'Ateneu de Sant Just, que si algú vol fer subscriptor, només cal que passi per la secretaria, doni les dades, i amb aquests 18 euros l'any, rebrà cada mes la Vall d'Avers, l'única revista mensual...
que parla de Sant Just del nostre municipi. Gina, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos atès, i res, ens tornem a escoltar el mes que ve. D'acord, molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Quina veu més bonica, eh?, per cert, que té la Gina Toses. Bé, jo és que també m'enamoro molt fàcilment, eh? Tot s'ha de dir... Avui, estimats oients, comptem a la panya amb el morro, 5 i 36 de la tarda, és el dia de Sant Valentí. I és veritat, a Catalunya no és que sigui una celebració massa estimada o massa celebrada, però jo, com que sóc així d'enamoradís...
Em poso tendre, Cristina, perquè qui no ha estat o està enamorat? Qui no ha sentit aquesta sensació a la panxa, eh?, qui passi golles i papallones quan estima algú, que no em truca, no em diu res! Saps? Com així, però bé, eh? Qui no s'ha posat nerviós en veure aquella persona especial? Per tot això, i perquè ens agrada l'amor, sí, i fer-lo també, avui fem un especial de Sant Valentí al programa...
perquè volem que sigui un dia especial, tant si estàs sol, que també és trist ja, però bé, com si no estàs sol.
Efectivament, Cristina, avui descobrirem d'on ve aquesta celebració de Sant Valentí, com celebren a diferents parts del món aquesta festivitat i, de fet, moltes persones no festejan el dia d'avui perquè creuen que això és un invent de les multinacionals, que és un invent de l'imperialisme, del capitalisme, del consumisme, per gastar diners i no per l'amor autèntic, no? No com Sant Jordi, per exemple.
Que és més nostrat i més sentiment. Llavors, per què celebrem o celebra arreu del món la cultura d'en Angusaxona, sobretot el dia de Sant Valentí, justament avui, 14 de febrer? Doncs, Jordi, com bé has dit, moltes persones, justament...
creuen, no?, que és una festivitat que s'ha originat arran d'una multinacional, no?, que volien comerciar amb aquest dia i, bueno, moure una mica l'economia, no?, i d'aquesta manera, doncs, que la gent faci regals, no? I això és veritat o no? Perquè quan comença Sant Valentí? Clar, aquí ve la història, no? Aquesta festivitat, el seu origen, es remunta fins a l'època de l'imperi romà, és a dir, al segle III, sí, sí. Valentino, yo te saludo.
Atenció, perquè tenim un nou col·laborador al xat de radiodesvern.com. Es fa dir troll. És trolling everywhere. Diu, Sant Jordi és un invent del comerç local. Sí, del de Sant Jus, no. En principi, que sàpiguem. El segle III, Roma és on comença tot plegat. Per què? El protagonista seria, evidentment, Sant Valentí, que era un sacerdot. Ah, sí? Sí. Sí.
Era metge al principi, però finalment es va fer sacerdot. I què ha passat? Cal dir que hi havia un emperador, que es deia Claudio II, que va decidir prohibir els matrimonis entre els joves, més que res perquè creia que els solters sense família eren millors soldats que no pas la resta. Clar, perquè no tenen parella, no estan pensant en, ai, m'hi amada, com el de gladiator. Clar, i no se'ls va al cap a unes altres pobres. Ah, millor els solters, molt bé. Aquest en sabia l'emperador Claudi.
Doncs això és el que va fer, no? El problema ve quan el sacerdot Sant Valentí va trobar com injust aquest decret i va decidir de manera una mica com clandestina, no?, a celebrar aquests tipus de matrimonis entre els joves enamorats. Oh, que bonic, no?, aquest home. Sí. El sacerdot Sant Valentí.
Es van valentinar. Es van valentinar. Es van valentinar. Atenció, perquè tot això va passar, com diem, al segle III. El que passa és que la història del pobre Valentí va acabar de la pitjor manera possible. Evidentment, l'emperador quan es va assabentar que aquest home estava...
bueno, celebrant casaments entre els joves, doncs va dir, a veure si jo he fet un decret dient que no, perquè aquest home ve a contradir-me. Què va fer? El va cridar a Palau i el van empresonar. Finalment, el van executar el dia 14 de febrer de l'any 270. Que bonic. Un aplaudiment perquè, veus, estem els enamorats, que sapigueu que esteu celebrant la mort d'un home. Sí.
Aquesta és una de les històries sobre les festivitats del dia de Sant Valentí, però n'hi ha una altra, i és que l'Església va suprimir del calendari a partir del 1969 per dubtar de la seva identitat i de l'existència del propi sacerdot de Sant Valentí. O sigui, no fa ni 50 anys, l'Església va dir que això potser no era tan així, no?
Sí, això va ser més que res perquè es veu que es van començar a sentir històries semblants d'aquest sacerdot Sant Valentí. Van sorgir justament dos altres, sacerdots també amb el mateix nom, Sant Valentí,
I, clar, l'Església va començar a esbrinar una mica, a tirar dels fils i, bueno, com que finalment no li van donar molta credibilitat, no? Doncs aquesta primera història que hem explicat nosaltres, que en principi és la que més hem trobat... O sigui, no té res a veure amb Cupido, les fletxes... No, no, no, no. La Carina, allò que feia les fletxes de l'amor i tot allò no té res a veure, no? No. Perquè potser això també era històric.
En fi, sigui com sigui, el 14 de febrer és el dia dels enamorats. Això no ens ho treu ningú, Cristina. Sí, Jordi, però no només dels enamorats. Ah, no? No, perquè hi ha molts països on, bueno, en comptes de celebrar el dia dels enamorats, el que fan és celebrar el dia de l'amor en general. El dia de l'amor, directament. Sí, l'amor i l'amistat. Ah, està molt bé. Sí, mira, hi ha països com Colòmbia, Nicaragua o Perú, on...
No es diu el dia de Sant Valentí, sinó que deien que és el dia de l'amor i de l'amistat. El dia de l'amor i l'amistat. I per tant es regafen els dents amics, es van fent coses. Perdona, i també dels pagafantes una mica, per extensió, perquè clar, on acaba l'amistat i on comença l'amor. Per tant, també ho veus una mica també, segons algunes cultures, el dia dels pagafantes.
perquè encara continuï pensant que aquest dia és un invent del consumisme, no és necessari festejar-lo comprant una rosa o fent un regal, també demostrant amor als altres, als que tenim a prop, fins i tot als companys de pis, no? Clar, Jordi, perquè hi ha moltes maneres. Si realment la gent creu que és un invent del consumisme i encara ho continuen pensant,
doncs no és necessari gastar-se uns calés per festejar aquest dia. Tot i que jo soc conscient que tu ets de les persones que creu que les coses s'han de demostrar dia a dia. S'han de demostrar dia a dia, amb esforç, amb perseverança. Un dia no val, perquè ho t'ho creu molt un dia, però la resta de l'any què?
Clar, doncs aquests petits detalls, però si no pots veure la persona en un temps determinat, doncs avui és un dia, no?, com l'excusa, no?, per quedar amb aquella persona i dir, va, ens veiem avui i fem alguna cosa junts, no?, ni que sigui. ¿Quieres ser mi Valentina?
Bé, Cristina, repassem ràpidament alguns detalls i algunes pistes perquè la gent que estigui a casa pugui fer un regal adequat a les circumstàncies que ens envolten, és a dir, que ho tenim i un duro tots, i fer-ho elaborat a mà, amb material que tenim per casa, per exemple.
Home, la carta típica de tota la vida. Una carta, no? Una carta, escrius una carta a una persona de les que estimes de casa. Ho ve el pare, la mare, un amic... Quina bona idea. També es pot fer un marc de fotos. És una manera molt fàcil. Has d'agafar uns cartrons, ho retalles i fas un marc de fotos. Sí, depèn de qui retallar-ho bé, perquè a vegades també estàs allà retallant i queda com mal fet i queden com unes estries lletges del cartró. Home, si ho estimes, clar, ho has de fer amb amor, no? No pot ser que regalis una carta i estigui mal escrita.
Unes altres opcions són les polseres de fils o un postre elaborat a casa, que sempre va bé. Un postre? Sí. Ah, doncs sí. Escolta, me'ls apunto, aquests exemples...
I un altre que a mi m'agrada molt, Jordi, que els nostres oients ho poden mirar al nostre Facebook, que hem penjat la foto, és un joc de cartes que representa un llibre on tu personalment escrius en cadascuna de les cartes 52 o 48 motius per què estimes aquella persona.
Bé, doncs, Cristina, moltíssimes gràcies per acostar-nos una mica més el dia de Sant Valentí. Prendré nota, eh? Prendré nota de tot això quan arribi a casa, perquè fins a les 2 de la nit encara tenim temps de fer-ho, si no ho hem fet, allò a última hora, no? Ai, és que es pa tot el dia per posar-te nerviós. Doncs també podeu fer-ho tres quarts de sis de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem d'educació canina avui sobre la raça labrador.
i també sobre les paraules de Toni Cantó, que van aixecar moltíssima polèmica l'altre dia, quan va comentar que per ell els animals no tenen dret ni a la vida ni a la llibertat.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 47, recte final de la primera hora de la penya del morro i com cada setmana connectem amb el nostre educador o educadora, en aquest cas avui, la Roser Ars Canina. Ella no és Canina, eh? Vull dir que és educadora Canina, que m'he passat fatal. Roser, bona tarda.
Bona tarda, una mica canina també soc, eh? Epa! Que per cert, Roser, t'agraïm moltíssim que avui especialment estiguis amb nosaltres explicant-nos coses, que parlarem de la raça dels labradors, Retrievers, que ens ha enviat també una fotografia que penjarem al Facebook d'aquí una estona, però abans, diga això perquè estàs com més griposa, no, avui?
Una miqueta, una miqueta, ja m'ho notareu. Bueno, ja t'ho notem ara una mica, o sigui que per això, sí, t'agraïm. Un aplaudiment d'entrada per la Roser. Gràcies, Roser. Mira, amb la música de A Cor Obert, eh? A Cor Obert. Una mica, bueno, anaves fent una comparació amb el Montcaní, però no he trobat cap per fer de... Sí, a gos obert, alguna cosa. No, no, atenció, no, no, vull posar-me seriós per un moment, perquè... Seriós, seriós des d'avui.
S'hauríem d'entendre al començament perquè m'agradaria que valoressis les paraules d'un home, per dir-ho d'alguna forma, que es fa dir Toni Cantó. Ojo! Que és diputat de UPyD! UPyD! Bravo! Bravo!
Aquell home de l'APM, no? A-P-M, U-P-I-D. Doncs es va lluir de glòria l'altre dia perquè, entre altres coses, va dir que els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat. Ho va fer al Congrés dels Diputats a Madrid, aprofitant l'iniciativa de la legislació popular que es va portar al Congrés perquè els toros siguin possibles
a tot l'estat espanyol. I, entre algunes coses, va dir això.
Afortunadamente tengo un referente ético. Me siento muy contento de tenerlo. Voy a citar a Sabater, que me parece una persona bastante importante. Porque el problema, el eje del problema es ese. ¿Tienen o no? De eso es de lo que hemos de hablar. ¿Tienen o no los animales derechos? El problema sería eso. Si los tienen y considerar además la defensa de sus necesidades y su bienestar como parte de nuestras obligaciones morales. Bien, en principio, estrictamente hablando, los animales no tendrían derechos a la par que tampoco tienen obligaciones.
Nuestra brutalidad con los animales, ojo, y en esto creo que se está haciendo mucha hipocresía hoy, con todos los animales, no solamente con los toros, también con los que utilizamos y a los que sacrificamos en los mataderos, también incluso con los animales domésticos. Nuestra brutalidad con todos los animales nos hace menos humanos, nos predispone a ejercerla con nuestra especie. Pero lo cierto es que ni los toros ni el resto de los animales...
Tienen siquiera dos de los que son nuestros derechos fundamentales. Uno es el derecho a la libertad y otro es ese tan importante del que también estamos hablando hoy aquí, no nos olvidemos, que es el derecho a la vida. No los toros, pero repito, tampoco las vacas, las gallinas, los corderos. No seamos hipócritas. Bé, si ho entenc bé, que em sembla que sí, aquest home diu que els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat, com acabem d'escoltar, i un dels seus motius principals és que diu que, com que tampoc no tenen obligacions...
Els animals no tenen obligacions. En fi, Roser, tu ets educadora canina i hem pensat que quin millor espai per comentar-ho, això del Toni Cantó. Si em permeteu, que jo aquí preparat us llegiré. És de la Declaració Universal aprovada el 78 per l'UNESCO i la ONU, que diu així, és un petit escrit, de sis línies, que comença el text de la declaració amb aquesta...
Maqueta ha escrit, diu...
Una declaració d'unes entitats sense cap mena de parcialitat taurina o relacionades amb Espanya, no? És a nivell universal. Només dir això, és que no vull ni comentar amb aquest home. Sí, jo crec que ja no cal dir cap cosa més. Cristina, vols afegir alguna cosa? Sí, que espero només que no tingui gust. Home, jo també. Perquè amb aquests pensaments... No tinc cap mena de relació, però mira, ni amb animals ni amb nens, et diria, eh? Perquè...
En fi, les paraules de Toni Cantó que ja queden per la història s'ha quedat retratat, ben retratat. No sé si hi ha algú l'assessora, però de veritat, eh, noi, que s'ho faci mirar. En fi, ara sí, va, parlem de gossos i parlem de la raça que teníem pendent avui, perquè avui volem parlar dels labradors retrier verds.
Sí, que pertanyen... Per qui no el coneguis, l'escòtex, el famós escòtex. Ai, és moltíssim. Ai, que bonita, escòtex, un abrazo, no? És com un set de peluix. Atenció perquè l'interessi pertany al grup 8 de la secció 1 de la Federació Canina Internacional, que ja sabeu que agrupa aquesta federació a les diferents races, i en aquest cas, el grup 8, secció 1, estan els gossos cobradors de caça.
Sí, correcte. Cobradors vol dir que agafen coses i les porten al guia o a l'amo o al societari. No vol dir que van vestits de frac, per exemple. No, no, no. Amb la maleteta, no. Per cert... No, no, no. Bé, més o menys, podríem, podríem, però no és el cas. Justament això és el gran tret distintiu d'aquest gos, que l'ha portat a ser el gos de treball per excel·lència. Tot i que he de dir que avui en dia...
Es treballa amb gossos de gosseres, es treballa amb altres races, no hi ha problema, però sí que durant molts anys, que has fet el gos de treball en rescat, el gos pigall, el gos d'assistència, en molts casos. Per tant, el gos amic de l'home per excel·lència, no?, podríem dir, quasi bé? Sí, sí, d'alguna manera sí. Ja ho sé que tot ho són, perquè clar, que em diràs tu, no?, però en aquest cas, doncs això, no?, el treball ajudant...
en tota la sèrie d'activitats. Perquè l'origen d'aquest gos és anglès, no? És anglès, sí, però llegint-legint ha descobert que just l'antecessor d'ell, que és d'on t'atreu totes les particularitats, és de Canadà, de l'illa de Newfoundland. Correcte, concretament. Sí. Perdona, no faràs parlant de la ciutat de St. John?
Sant Joan. Sant Joan, Sant Joan. Ho tinc aquí apuntat, no penses que ho sé. En fi, allà què passa? Doncs a la ciutat de Sant Joan hi havia el gos de Sant Joan, tot i ser redundant, era així, que aquest gos cooperava amb els pescadors de la zona i el que feia era estirar les línies de xarxa per pescar que sortien de platja, ells les pujaven carregades, ajudaven els pescadors.
Llavors, els anglesos, que són molt llestos i que estan molt ficats al món dels gossos, quan van arribar allà al segle XIX i van veure això, van dir, calla, que aquests gossos ens aniran bé per la caça, que eren molt aficionats a la caça. Llavors, se'ns van endur, se'n van endur uns quants, i entre uns quants criadors van anar seleccionant minuciosament aquells detalls del gos que ens demanaven,
i per obtenir, d'alguna manera, entre cometes, el gos cobrador perfecte. El gos que era capaç de cobrar una peça sense danyar-la, sense fer-li cap trau, sense...
Bueno, sense fer-la malbé, no?, i portar-la al lloc on era el caçador. Que, per cert, això és a mitjans del segle XIX, però la història continua, perquè en les dues primeres dècades del segle XX, quan ja estaven establerts a Anglaterra, també, vaja, és com coneixem ja les bases morfològiques, per dir-ho d'alguna forma, de la raça, no?
En Anglaterra van començar, no?, i a les primeres dècades del 20, com tu dius, doncs ja està en l'estàndard, que es diu, no?, les bases morfològiques serien l'estàndard de la raça, que coneixem avui, i ja n'hi havia uns quants registrats del Kennel Club, que vindria a ser com a la FCI anglès, el Kennel Club. Que, per cert, algunes curiositats de la història de la humanitat amb aquests gossos van ser importants per als Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, però sense gaire èxit. Sí, no van tenir gaire èxit, així com altres races sí, aquesta no,
Bé, després de la Segona Guerra Mundial, els americans el van començar a fer servir per la casa, també. Van veure que sí, que era un bon gos per la casa i que, a més, tenia molt bon caràcter i ja de pas, no? Doncs era molt maco, era molt agradable físicament i es va convertir... Bueno, va tenir molta popularitat en aquella època i, de fet, des d'esport, bé tota aquesta popularitat i les eines que realitzen. Tot i així, he de dir que això també... Ara em fa un punt, però és que té a veure...
que la cria, la cria exagerada i el fet que s'hagi la gassa i que s'hagi criat malament, això ha portat a que hi hagi una sèrie de malalties que no hagués tingut aquest gos si no s'hagués fet la cria de manera irresponsable. Com quines? Mira, la setmana passada o l'anterior vam parlar de la displàcia de Manuc, doncs és bastant típica en els gos, molt típica. Hi ha la displàcia de Colso també, que aquesta no la tenen altres gossos, és molt típica del labradot,
alguns problemes de vista i un de bastant curiós i que té molt a veure amb l'home és l'obesitat. És un gos que s'ha d'anar amb compte perquè degut a la seva genètica de treball
S'ha fet servir molt el tema del premi del menjar i són gossos molt voluts amb el menjar i tenen molta predisposició a ser obesos. Tenen tendència a engreixar-se, com jo. A mi em passa el mateix, també. Una de les lacres de viure amb l'home. Ja, ja, ja. Per cert, avui en dia el gos labrador retriguer verd, per què és usat? Avui en dia per un munt de coses. Doncs mira, des de gossos de rescat i de recerca quan hi ha els tsunamis o terratreus.
Guides per acercs, el gos pigall típic, segur que n'hem vist molts. De fet, diuen que és un dels gossos preferits per als grups càssers, no? Aquests gossos de... Els càssers són els de recerca i rescat, sí, sí, sí. Tot i que ja us dic que avui en dia això ha canviat una mica, perquè ara es fan servir moltes altres races, eh? Sí que és veritat que sempre en veus algun de labrador. A més a més, com a característiques físiques, quines tenen? Doncs mira...
Podem remarcar el palatge, el palatge que hereten del gos de Sant Joan, que dèiem abans, que el protegia de les aigües gèlides, i una cua, que si us fixeu en la cua del Labrador, és bastant gruixuda i acabada en punta, i que allà la feien servir. Són gossos que els agrada molt l'aigua i fan servir la cua per nedar. És molt gràcies veure'ls. Teniu oportunitat. Molt bé, doncs queda dit, avui que arxivem el Labrador Retriever, t'ha quedat alguna cosa per comentar sobre aquesta raça?
Estava mirant... No, tenir clar que perd pèl durant tot l'any, tipus bòxer, i que s'ha de respetllar setmanalment.
I poc més, que... Poc més, ja està. Que els porteu a l'aigua, que els agrada molt. Fantàstic. Doncs si algú té algun tipus de labrador retriever, doncs que els porti a l'aigua, que els agrada molt. I m'apunto també per segon dia tinc gos, jo. I un labrador. Roser, moltíssimes gràcies. Que vagi bé i cuida't aquesta grip, eh? Tenim llimona, descansa, reposa, perquè, noi...
Això ho està passant moltíssima gent aquests últims dies. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies.
I tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de Notícies Generals. Després ens poden ampliar una mica més aquesta informació que coneixíem justament avui sobre el cas Pokémon i Pikachu i tot plegat. Sí, sí, riu, riu, però de veritat és per agafar i enviar-los tots a pasta fang. En fi, tornem a la segona hora parlant de llibres amb l'Arnau Consul i d'Smiley. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. L'agència tributària ha ordenat la detenció de 9 persones en el marc d'una operació derivada del cas Pokémon, anomenada Manga. En aquesta operació s'investiga una trama de suborn entre polítics i empresaris
Per l'adjudicació de serveis públics dels 9 detinguts, 4 ho han estat a Catalunya. Són l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, un càrrec tècnic del mateix Consell, Joan Carles Feliu i dos empresaris de GRS Arc Local.
que és l'empresa que té la concessió de les gestions tributàries de la majoria de municipis de la selva. Al marge de les detencions, agents del servei de vigilància duanera han registrat l'Ajuntament de Sant Hilari, el domicili de l'alcalde i la seu del Consell Comarcal. També s'han escorcollat dos organismes de la Diputació de Girona. Es tracta del Patronat de Turisme Costa Brava i de Xaloc, l'organisme autònom que s'encarrega de gestionar els tributs dels ajuntaments que ho deleguen. La seva vicepresidenta i alcaldessa de Figueres, Marta Felip,
explicava que no l'han deixat entrar a l'edifici, que les diligències judicials estan sota secret de sumari. Hi ha un ordre de registre, aquí hi ha patronat de turisme de la Costa Brava, i he vingut a averiguar què passa i no em deixen entrar. I me n'he d'anar, és el que puc dir. No puc dir res més, perquè ni a mi, que en soc vicepresident, em volen explicar què hi ha. És una investigació, ens han dit, al mar d'una investigació sota secret de sumari.
però que agafa tot més territori. L'operació Pokémon va néixer el passat mes de setembre a Galícia amb la detenció de nombroses persones per presumptes delictes de malversació de cabals públics i blanqueig de capitals, entre d'altres. El PSC ha anunciat que Manel Bustos abandonarà a l'executiva del partit la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya i no es tornarà a presentar com alcaldable a les properes eleccions municipals. Bustos ha fet públic avui que deixa l'alcaldia de Sabadell després de 14 anys
a causa de la seva imputació en el cas Mercuri de presumpta corrupció urbanística. Vull anunciar que he decidit renunciar a l'alcaldia de Sabadell. He pres aquesta decisió una vegada que ha quedat clar que ni els meus companys ni jo tenen res a veure amb cap trama de corrupció urbanística ni cobrament de comissions. Soc conscient del moment polític que estem vivint. Soc sensible al canvi d'actitud que la societat demana dels polítics.
Bustos, que està imputat en el cas Mercuri per tràfic d'influències, malversació de fons públics i delictes contra l'administració pública, mantindrà els càrrecs de regidor i diputat de la Diputació de Barcelona. El govern català ha plantejat als sindicats de la funció pública una retallada salarial quantitativament equivalent a la de l'any passat, tot i que no ha concretat si es repetirà l'eliminació de la paga extra del desembre. Els sindicats han qualificat de manca de rigor absoluta que el govern no hagi quantificat aquestes mesures. Xavier Casas és representant de l'UGT en la funció pública.
Com l'any passat de retallar l'import equivalent a una paga extra de tots els treballadors públics de la Generalitat, aquesta proposta ha estat una mostra que aquest govern actua instintivament i no econòmicament. L'ha fet sense cap mena de xifra, sense cap quantificació ni sense cap pla econòmic, fora de pressupostos, a la babalà, com dirien. L'ha fet perquè els hi va aquesta marxa. No saben fer una altra cosa que anar retallant d'aquesta manera, però sense cap rigor econòmic.
De la seva banda, la secretària d'Administració, Meritxell Masó, ha reconegut que es reduirà el nombre de treballadors per efecte de les jubilacions, però ha assegurat que el govern descarta acomiadaments massius d'interins o funcionaris. Bona tarda, us parla David Amador. Una notícia luctuosa al futbol de casa nostra perquè el president de la Unió Esportiva Sants, Vicent Vellehidó, ha mort als 63 anys,
A causa d'un càncer a l'Hospital Clínic de Barcelona, Bellido va arribar
a la presidència del club fa gairebé 8 anys, el juliol del 2005. Ho va fer amb l'objectiu de sanejar l'economia de l'entitat, com explica Vicenç Pérez de Tudela, vicepresident dels SANS, a Barcelona Televisió. Ha sigut un president que ha estimat molt l'entitat i que ha fet tot el que ha pogut i més perquè anés endavant, amb un temps complicat i difícil com aquests, m'entens el que vull dir? Som l'entitat amb recursos limitats, com la majoria, i ell ha fet mans i mànigues perquè anéssim endavant.
Encara en futbol, Christian Álvarez deixa l'Espanyol. El porter argentí acaba contractat el 30 juny i no ha arribat a un acord amb el club blanc i blau per renovar. Ho ha confirmat a la xarxa el seu representant Fabián Soldini. I aquest vespre el Barça de bascet juga a la pista del Maccabi de Tel Aviv quan passin 5 minuts de les 8. És l'últim partit dels blaugranes a la primera volta del top 16 de l'Eurolliga. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Més de 500 persones participaran dissabte del concurs de carnestoltes de Sant Just. La xifra supera la de l'any passat, quan es van presentar unes 450 persones. Els participants es filaran davant del jurat amb les seves disfresses a partir de les 6 de la tarda al Parmaragall
un emplaçament que és una de les novetats del Carnestoltes d'enguany a Sant Just. Amb l'augment de la participació amb qui ha comptat el concurs els darrers vuit anys, l'organització ha decidit canviar el lloc on es fa la desfilada davant del jurat. Doblegat començarà a les sis de la tarda, després es farà la rua pels carrers de Sant Just amb l'acompanyament del grup de percussió bandant d'ara i s'acabarà a la plaça Camoapa, on es farà també el lliurement de premis. A banda del concurs, la rua dissabte hi haurà una altra festa de Carnestoltes a Sant Just, el Carnestoltes,
La temàtica d'aquest any serà què vol ser de gran. I l'entrada pels qui vagin disfressat serà gratuïta. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just donarà avui les claus per treballar a l'estranger a l'estiu en una conferència. La responsable del servei, Begoña Aro, explicarà als joves d'entre 18 i 35 anys què cal fer per començar a buscar alguna feina d'estiu fora del país. Serà avui a la set de la tarda al Casal de Joves una xerrada
que explicarà temes com els tipus de feina que es poden fer, les eines per la recerca, la documentació necessària per treballar fora del país i l'elaboració del currículum Europass. En els primers quatre mesos de funcionament del servei de mobilitat internacional s'hi han adreçat 33 persones buscant assessorament. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%, han estat noies. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i pràctiques professionals en altres països.
Ha explicat que el destí més demanat és la Gran Bretanya. I acabem amb aquest bollet i explicant-vos que Cossos de Dolors Puigdemont és l'exposició que s'inaugura aquest vespre al celler de Can Genestà, unes escultures aèries a moviment que juguen amb les llums i les ombres. Cossos està formada per estructures de gran tamany que estan penjades per uns fils i connectades a un motor que les fa moure.
Una exposició que juga amb veu molt important també amb la llum. Són vuit figures que es perceben de maneres diferents en funció de les perspectives en què es contemplen. Les experiències personals dels habitants, segons l'artista, també poden influir en la seva manera d'entendre aquestes escultures. Una mostra que s'inaugura d'aquí a una hora a les set i que serà al celler de Can Genestà fins al 14 d'abril.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les set del Sant Just Notícies edició vespre. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Des d'ara i fins les 7 tenim un munt de coses pendents. D'entrada, una entrevista amb el Guillem Clua. Per cert, saludar l'Arnau Consul, que ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Arnau, bona tarda. Bona tarda, avui he vingut d'hora. Sí, m'agrada molt, però tens excusa perquè marxes d'hora també.
Però ara no calia. Ah, ja, ja. Podria fer com el papa, me'n vaig i no us entereu. Has dit el papa de Roma? Ah, ell sí que ho ha dit. Sí, que, per cert, del papa de Roma també en parlarem una estona perquè tu tens una inquietud... Ah, bueno. Ah, bueno, no, no digues el bueno perquè tens una inquietud sobre el tema de la guerra dels cardenals, la substitució del papa i tot plegat, que no se n'ha parlat gaire, però també... Però és que jo tinc en sèrio, o sigui, Benedict és nom de papa, John Pau no.
A mi em preocupa, doncs no sé, que el següent papa, una de les coses que em preocupa, com es dirà? Home, tant de bo fos Pius XIV, no em diguis que no sona papa això? Sí, això sí. Lleó XII. Tens raó. Ostres, Lleó. N'hi ha hagut 10 o 11 de lleons. I el de polseres vermelles també es diu Lleó. Ah, sí? Sí, el protagonista. Doncs aleshores amb més motiu el papa es podria dir Lleó. Però és com més informal, no?, aquest nom.
Bueno, però hi ha hagut 10 papes. Benet, que és molt papal, no? Benet també. Benet 17. Bueno, d'acord. Per exemple, Jonathan queda lleig, no? No sé, a mi em preocupa que no sigui Sílvio primer. Sílvio. Del mateix Berlusconi vols dir que es pot presentar?
Que ha guanyat tres vegades les eleccions, ningú sap com encara. Bueno, ara repassarem alguns noms, que també t'ho dic ara, tots els diaris i totes les informacions omplint-se la boca amb els possibles successors, i no sortirà cap d'aquests. És que m'hi jugo el que vulguis, que no sortirà cap d'aquests. En fi, en parlarem d'aquí una estona, a més a més també de llibres, com del pescador, el pescador, perdó, que volia anar al país dels blancs, de Patrick Lamble i Jordi Tomàs, amb un pròleg d'Albert Sánchez Pinyol, que també té història. De tot això en parlarem tot seguit, però abans, la notícia...
que no és ja la gota que fa vessar el got, però la veritat és que estem molt farts i la ciutadania, penso que en general, ja és un perill que correm, que les coses que passin amb el tema de corrupció política ja ens sigui com igual, una cosa més, com les notícies del Pròxim Orient. I això, sincerament, penso que és una vergonya. Per això hem canviat una mica l'esqueleto del programa, perquè avui s'ho valia.
Gràcies.
Us volem comentar el que ha passat a Sant Lilari de Sacalm, on han detingut l'alcalde per una trama de soborn per l'adjudicació dels serveis públics. Atenció, perquè els agents han escorcollat l'Ajuntament, el Consell Comarcal de la Selva, i dos organismes que depenen de la Diputació de Girona en el marc de l'operació Pokémon, es diu. Atenció... Es diu Pokémon. Els policiers són uns catxons. Però per què es diu així? Això no sabem. Potser perquè el fill de l'alcalde...
Tenia un Pokémon, no?, allà dins. O es va disfressar també... Ara, aquesta manera, els bitllets de... Estaven tots dins, estaven dins del Pokémon. Les cartes Pokémon, no? O potser perquè el fill de l'alcalde anava disfressat de Pikachu aquest últim carnaval. No ho sabem. Agents del Servei de Vigilància Duanera han detingut aquest dijous l'alcalde de Sant Hilari de Sacalm i, a més a més, també és president del Consell Comarcal de la Selva. Es diu Robert Fàuria, de Convergència i Unió, dins l'anomenada Operació Pokémon.
una trama de soborn per a l'adjudicació de serveis públics amb epicentre a Galícia. Hi ha tres detinguts més, un és el funcionari del Consell Comarcal de la Selva i també dos empresaris de GRS, Arc Local, que és l'empresa que tenia la concessió, o que té baja de concessió,
de les gestions tributàries del Consell Comarcal, és a dir, qui recapta els impostos del Consell. A més a més, els agents han escorcollat sota les ordres de l'agència tributària l'Ajuntament de Sant Hilari, el Consell Comarcal, també les dependències del Patronat de Turisme de Girona i la xarxa local de municipis, que es fa dir Xaloc a Girona.
És l'organisme que recata també els impostos a la Diputació i és un dels embrions de la nova agència tributària de Catalunya que es va aprovar fa pocs mesos. L'operació la porta el jutjat número 1 de Lugo, per tant això ve des de Galícia, que investiga aquest cas Pokémon. Els agents del servei de vigilància duanera...
han sortit a les oficines amb capses plenes de documents, també han estat citats dos tècnics de recaptació. En fi, que avui s'ha tornat a destapar una altra presumpta trama, perquè fins que això no es jutgi i es processi com Déu mana, hem d'utilitzar presumpta. Però vaja, la veritat és que això ha indignat moltíssima gent i una prova són la més de cinquantena de comentaris
que a la publicació del diari Ara han aparegut en les últimes hores referents al tema. La gent està molt indignada, està molt emprenyada amb tot plegat, com, per exemple, el Jordi Serra, que diu... Les diputacions són unens molt poc ventilades i haurien de desaparèixer, per exemple. No sé, un altre, per exemple, també diu... Au, vinga, que vagin passant, volguem dir...
Ara, sincerament, així entre nosaltres. Els oients, si volen participar, que participin. Algú em sap dir de què serveix la Diputació de Barcelona, per exemple? Bona pregunta, bona pregunta. Té una cosa molt bona, que és l'una de les biblioteques. La xarxa de biblioteques és de la Diputació. I ja està, no?
I d'acord, ens hem d'aplaudir perquè la xarxa de biloteques funciona molt bé, però evidentment això podria... A veure, també s'encarreguen una mica de tot això, el que són els residus urbans, és a dir, les deixalleries i tot això, també fan una bona tasca amb això. Però això ho podria portar la Generalitat i no passaria res, clar.
Clar, perquè és allò que dèiem, duplicitat de càrrecs, duplicitat de gestió, perquè el que fa la Diputació ho podria fer, per exemple, una delegació de la Generalitat a Barcelona. Qui mana a la Diputació? Algú m'ho sap dir? Són preguntes que queden a l'aire i que algun dia intentarem respondre. Si algú les sap, ens pot fer arribar la seva opinió a través del mail lapenyadelmoro arroba gmail.com o el telèfon al 933723661. Per exemple, el Pep Prats diu, algun dia deixarem de veure sortir merda de sota la catifa? No. N'estem molt i molt farts de tanta podridura.
i regeneració política ja. Hi ha una teoria, a València la merda s'acumula des que hi va anar Jaume I. Ah, sí? La van acumulant i clar... Clar, sí, sí, també. Per exemple, un altre, aquest ja està una mica més cabrejat, diu la pròxima retallada que em facin... Ah, però això ja té a veure amb les retallades, que la gent opina de qualsevol cosa també, no? Sobre el tema...
Quan t'engresques ja ho piques tot dins. Sí, diu que fotin tots els corruptes a la garjola tots i podran pujar el sou a tothom, a l'hora. Ah, també. Bé, és com a teoria, no? Escolta. Sí, més val prendre-nos un conya o no, perquè sincerament n'hi ha per llogar i cadires. En fi, doncs ja està, només volíem comentar una mica el que ha passat, perquè sincerament... No, passa que és cert que és indignant...
És cert que la gent està indignada, però jo tinc fins i tot la sensació al revés, eh? Hi ha tanta corrupció. Cada dos dies sabem un cas nou que en Madrid és a Sant Hilari i a Sant Hilari. Jo no el sabia. És nou. Ha sortit ara fa dues hores. Ja quan l'has explicat, al principi he pensat
Hòstia, una altra. I després, això, he pensat, hòstia, una altra. És que jo crec que... Ja està. Correm el perill que ens passi quan arriben les notícies del pròxim Orient, no? Que ja... Sí, o d'Àfrica. Bé, sí, hi ha una guerra allí. Ja som insensibles a tot plegat, no? I com diu la Núria Oriol, i amb això ja acabem i parlem de llibres, que és la nostra coaching particular...
és normal que la població i la ciutadania s'indigni i una mica, en certa forma, mostri el seu rebuig de forma pública a tot plegat, perquè si no acabarà passant el que malauradament ja passa amb tantes altres notícies que no ens fa ni fu ni fa. En fi, passem a una cosa una mica més amena, que aquí sempre és un refugi per nosaltres quan parlem de llibres.
I és que, Arnau, el pescador que volia anar al País dels Blancs és un llibre que és 9-9-9 de trinca, acaba de sortir ara mateix al mercat, de Patrick Lambal i Jordi Tomàs, i amb el pròleg d'Albert Sánchez Pinyol. Comencem per els autors. Qui són?
Doncs mira, el Jordi Tomàs és un antropòleg de Barcelona especialitzat en l'estudi d'una zona molt concreta d'Àfrica, que és la Casamans, que és una regió del Senegal que a més a més també com Catalunya fa temps que mira d'independitzar-se, no tant per motius econòmics que també com bàsicament perquè són una ètnia diferent i consideren que ells no són senegalesos i punt.
Però al costat d'això té una vessant d'escriptor, ha escrit dos o tres novel·les, ha guanyat fins i tot algun premi, l'actor de l'Odissea, amb el Mar dels Traïdors, un llibre que a més a més està a punt de sortir, que no s'ha publicat. I aquest, el pescador que volia anar al País dels Blancs, l'ha escrit, quan diem col·laboració amb Patrick Lambal, és perquè realment, no sé si la càmera ho agafa, els dos noms estan a la portada. Sí, per això. Però la cosa és... Que un escriu més que l'altre. No ben bé. És un pseudònim?
Tampoc. Es tracta d'un llibre que no és una novel·la, és una crònica, es podria dir que un reportatge. Un reportatge sobre què? Doncs sobre això que nosaltres l'anomenem els cayucos. En realitat són piragües, que són els barcos clandestins o barcaixes clandestines que des de qualsevol punt d'Àfrica intenten arribar o a les Canàries o directament a Gibraltar o...
Andalusia, no? En Castellà Pateres, també, no? En Castellà Pateres, exactament. Doncs el Patrick Lambal és el protagonista, és algú que un bon dia va decidir que feia aquest viatge. De fet, ell mateix el va com organitzar, construint la canoa, buscant gent que vingués, que s'hi apuntés, 80-100 persones, que 80-100 persones per un viatge de 10 dies vol dir que s'ha de fer una provisió d'aigua dolça i de menjar indispensable.
Sabent que, evidentment, hi ha gent que s'hi queda pel camí, sabent el risc que corres que no arribis, quantes pateres tenim notícia que els troben tombats prop de la costa, també n'hi deuen haver moltes altres que tomben al mar, ningú en sap mai més res. Doncs el Patrick Lambal és algú que ha fet aquest viatge tres cops i les tres vegades l'han enganxat, l'han deportat i l'han tornat a Senegal. Està basat en cas... És un cas real, és la seva vida, el Patrick Lambal,
que coneix perfectament perquè ha fet tres vegades aquest viatge. El Jordi Tomàs, antropòleg especialista en la zona del Senegal, va conèixer en un dels seus viatges d'estudi al Senegal aquest home i va veure que evidentment aquí hi havia un llibre, que era senzillament explicar l'experiència de la patera, com tu dius, no des del punt de vista d'aquí, sinó des del punt de vista del senegalès que prepara el viatge, que fa el viatge amb una mentalitat de dir...
Ens explicava ahir una anècdota, al Senegal hi ha dues maneres de referir-se, un viatge aquest provoca dues coses, o Barzen, i Barzen vol dir el més enllà, o sigui la mort, o Barça, que vol dir arribar al país del Barça.
i la visió que es té des del Senegal, la gent que s'embarca amb una patera, és de dir, bueno, si arribo, és estar, vull dir, hi ha dos tipus de cel, el més enllà, et mors, no va bé el viatge, ni hi ha molts que els hi passen, o arribes al Barça, que és el món, la visió que tenen ells del món aquest és el paradís. És curiós que li diguin Barça, no? És a dir, aquí tothom és ric, perquè la gent que ells coneixen és o els futbolistes,
O la gent que va, com el propi antropòleg, que va allí, té mòbil, porten ordinadors portàtils, càmeres per fer documentals... De fet, no és tan curiós, perquè la imatge de moltes ciutats africanes, on està tot ple de parabòliques, als terrats i a les taulades...
I aquestes parabòliques què ensenyen? Doncs com vivim a Europa, per exemple, no? O com es viu als Estats Units. Clar, en comparació... Efectivament, doncs si veuen el Barça i ho relacionen... Després resulta que això, el mateix Jordi Tomàs, que coneix molt bé, diu, però en canvi, ells tenen aquesta visió paradisica. Nosaltres, si féssim aquí la... féssim una enquesta i dir, bueno, doncs a Àfrica què? Bueno, doncs a Àfrica la gent es mor de gana, no tothom, però a molts llocs sí, i en canvi és tot el contrari.
Allí, si alguna cosa no passa és que la gent es mori de gana, perquè menjar n'hi ha per tothom. No hi ha ningú al Senegal que es mori de gana, impossible. En canvi, aquí, cada vegada més, trobes casos de malnutrició de nens... També nosaltres tenim una sèrie de prejudicis i tenim una mala visió de l'Àfrica. Bé, el llibre aquest, d'alguna manera, trenca aquest tòpic i, sobretot, explica el que és fer un viatge aquest amb tot el risc, sabent que tens un 50% de possibilitats de barzen,
o de Barça. Que, per cert, el pròleg és d'Albert Sánchez Pinyol i també té una història, el pròleg. Doncs sí, perquè explica al Sánchez Pinyol la seva història del seu, crec que és el Besavi, o el Rabesavi, el primer Sánchez murcià que arriba a Barcelona i que, d'alguna manera, funda la Nisaga de la qual deriva el Sánchez Pinyol, l'escriptor. Resulta que és algú que també va fer el viatge amb vaixell, amb un d'aquests vaixells que sortia de la costa, diguéssim, Llevantina,
passava per Guinea i desembocava a Cuba, on tornava amb alcohol, i el tràfic a tres bandes ja sabem que era agafar negres, vendre'ls com a esclaus i d'allí agafar productes per vendre'ls aquí. Doncs bé, al Sánchez Cinyol la pregunta és, ah, el seu avi era un negré? No, no, el seu avi era el gromet d'un d'aquests vaixells, vaixell que va naufragar,
i el bon home grumet va arribar nedant a les costes de Barcelona sent un xavalet evidentment els grumets no tenien més de 12 o 13 anys i des de llavors va començar a viure a Barcelona i doncs tot el que ve darrere
Bé, doncs aquest és el llibre que ha sortit del mercat fa molt poquet. Fa un parell de setmanes, diria. I que es diu El pescador, que volia anar al País dels Blancs, del Patrick Lambal, que és el cas real. I el Jordi Tomàs, que és qui escriu, diguéssim, la crònica de l'altre. Bé, doncs queda també apuntat a la nostra biblioteca particular de novetats de la penya del morro.
Com també aquesta que ens arriba, que és Stoner, de l'autor John Williams. No el compositor de bandes sonores, atenció, sinó un altre que... John Williams, en el món anglosaxó, deu ser com Pepe López. Jo suposo que deu ser una cosa així, sí. Com Pep Garcia, aquí, o alguna cosa. Una cosa d'aquestes. El cas és que és un escriptor que aquí no havia tingut massa èxit, o en tot cas no el coneixíem, als Estats Units sí, és un autor de culte, mor als anys 90...
I pel que sigui de rebot, a algun editor se li acut que, bueno, doncs, publiquem un llibre d'aquest Stoner, d'un autor que als Estats Units és de culta, qui no i tal, i ara si mireu Stoner, avui mateix a la Vanguardia surt a la llista dels més menuts, on ho veu al desert. Però és que fa setmanes, i no és cap bestseller, però és d'aquests que ha funcionat molt bé per boca a orella.
I, vaja, se'n parla moltíssim i segueix venent-se. De fet, Stoner es diu així perquè el protagonista és el nom del protagonista. William Stoner és el protagonista. I de què va aquesta història? Una història pràcticament, podrem dir canudina, d'una vida d'una persona gris com és William Stoner.
que és un professor universitari, d'una universitat crec que és de Missouri, en tot cas del centre dels Estats Units, professor de literatura a principis de segle, i és la vida d'aquest bon home que entra com a estudiant d'agricultura però s'enamora de la literatura, segueix els cursos de literatura, comença fent de becari, acaba de professor i acabarà fent de catedràtic de literatura anglesa a la Universitat de Missouri,
A l'arriba del Mississippi, no? Crec que és així, exacte, a Sant Lluís. No ho sé, per allà, no? Entre Missouri... Sí, no és ben bé... La música hi va bé, eh? La música va per aquí. Llavors, la seva vida és grisa, perquè és la d'algú en què no li passa pràcticament res. Viu només per l'estudi, per la literatura... Viu per l'estudi i per la literatura, però en canvi el llibre... Clar, per exemple, només comença la Guerra Mundial...
la Primera Guerra Mundial, i ell renuncia a anar-hi, cosa que és mal vist, perquè tots els altres estudiants hi van, t'has de llistar, has d'anar a lluitar contra els alemanys, que són uns no sé què i tal. Ell tindrà conseqüències pel fet de no anar-hi. Clar, dius, home, però l'aventura és el que hi va. Doncs no, no, el llibre és d'aquest que es queda, però en canvi és tal l'amor cap a la literatura...
que de debò el llibre és un no parar de llegir, i no penseu que sigui un llibre culte, sinó que és un llibre que et reconcilia amb el fet de llegir, amb la lectura, és un cant d'amor, és una lluança a això, el fet de llegir, d'escriure, d'estimar la literatura, de debò que és un llibre que sorprèn moltíssim,
i és d'aquests que fa, jo diria, 8-9 mesos que va sortir i que per això que se'n diu el fenomen del boca-orella s'ha anat venent moltíssim per sorpresa del propi editor, Edicions 62, que de seguida el que ha fet és buscar una altra obra d'aquest autor que es diu August i tornar-la a publicar. I una obra que no té res a veure perquè es diu August perquè és la vida de l'emperador August. Escolta, com és que es donen aquests fenòmens a la literatura dins de les editorials del nostre país? Perquè, clar, tot això també va molt a moda, són diferents...
factors que convergeixen en un mateix punt i ara, per ser corrents no, però s'afanya, per exemple, en aquest cas, que això també acostuma a passar a Edicions 62, l'editorial, a buscar un altre del mateix autor. Clar, de sobte l'autor, que és un autor de culte, a qui no s'ha traduit mai, doncs clar, què passa? La bona literatura crida a lectors. És així de senzill. Quan tu publiques...
Com deia en una entrevista aquest cap de setmana l'escriptor Eduard Márquez, és evident que no funciona, és evident que els llibres no. Vendràs uns quants, però és el cas aquest, per exemple, que l'autora de l'Ajuda Carrauling ha venut molts.
perquè era bo, la sèrie del Harry Potter. Ara ha publicat el llibre per adults, el qual va vendre a subhasta. Han gastat centenars de milers de dòlars i d'euros totes les editorals per publicar-lo. S'està venent? No, perquè, home, quan és novetat, molta gent, la J. Carraul intentarà el compres. Si és bo...
es va venent perquè la gent en parla bé si no ho és i sembla que aquest no ho és gaire el llibre va caient en l'oblit i efectivament la morterada que s'han gastat amb aquest llibre no la recuperaran ni de casualitat perquè 60.000 exemplars que és el mínim que han de vendre
per recuperar tota la inversió que han fet per comprar el llibre, doncs, evidentment, els exemplars són molts. Ha de ser molt bo el llibre, si no, no els vens. En fi, Stoner, un llibre que està funcionant molt bé, que va apareixer fa uns mesos, però que continua entre els deu més venuts, de l'autor John Williams, en principi desconegut a casa nostra, però que... Però molt... Un autor considerat de culte als Estats Units.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
A punt a punt d'arribar a dos quarts de set de la tarda, d'aquí una estona, per cert, connectarem en directe amb el Teatre Llibre de Barcelona, on avui s'estrena l'obra Smiley, que tracta la relació... Una perla, eh?, una perla molt i molt recomanable de les poques cosetes, eh?, que poden valer la pena si aneu al Teatre de Barcelona, i ho dic sincerament. Però això serà d'aquí uns moments. Abans, Arnau, tu avui, quan has entrat a la ràdio, m'agradaria parlar d'un tema.
Un tema que em té preocupat i, Judit, què et passa, Arnau? I tu, és el tema de la successió del Papa de Roma. I jo continuïs a dir, però, Arnau, és un tema que ha tractat tothom, ja. El tema de la guerra dels cardenals, tots els mitjans de comunicació ja n'han parlat, molts noms han sortit, però, però, però, Arnau, jo et proposo una juguesca. Sí, amb endavant. No sé si l'acceptaràs, però és que tots els noms, tots, eh?, que han sortit...
en aquests dies, els informatius, els que puguis portar tu avui a la ràdio, a la televisió, a tot arreu, no sortirà cap d'aquests com a papa de Roma. Perquè cada, però cada any no, però cada vegada tinc la sensació que és el mateix. Que apareixen 50 noms, fan les biografies... I després surt el 51. Aquest està ben posicionat, aquest no el votaria ningú, una mica com a Eurovisió dels papes, no? Jo tot el que m'atreveixo a dir és que el papa serà italià.
Perquè a Itàlia, que, home, a Itàlia manen molt, a Itàlia... O sigui, en la llarga història del papat, jo diria que el 75% dels papes han sigut italians. Sí, però ni Joan Pau II no era. Però, en canvi, els dos últims, en papat molt llarg, en el cas de Joan Pau II, era polac.
I a Itàlia comencen a estar... Ja volien un papa italià i deien que seria italià. Després de Joan Pau II, què va passar? Italià, te'l prens per aquí. Alemany, toma. Sí, perdona, el que tu apuntaves i llançaves al començament, potser no és cap tonteria. Sílvia Borlusconi pot, per exemple, canviar la llei del Parlament, que això ho acostuma a fer, i fer un souvenir de la seva manera per ser papa. En principi dius, no, clar, no és cardenal, no s'ha invitatat i tal, però jo, a Itàlia... Jo tinc una cosa, si es presenta Borlusconi, jo el voto. No sé on s'ha de votar, eh? Home, una renovació del papa la tindries, eh? Home,
De l'institució, diguéssim. Jo crec que sí, jo crec que les dones entrarien ja, o sigui, això seria una cosa segura. Després, totes les faldes llargues, no?, i tota la vestimenta, això seria canviat per tangues, roba interior, finíssima... El vermell es guardaria, no? El vermell jo crec que es continuaria portant. Això sí, serien, com es diu això, les línies de roba interior, no?, i tot plegat. Cristina, tu volies apuntar alguna cosa sensata, no?, a la tertúlia? Sí, sí, perquè... Endavant, sisplau.
Que molta gent està parlant que no serà ni europeu, eh? Què dius ara? Són rumors, són rumors. No, és que jo no em crec res, és que Cristina, no em crec res d'això, jo. Home, jo crec que la Cristina el que passa és que voldria el Velo Giorgio.
Clar, que és un home que ha sigut portada al Vanity Fair, guapot, ni diuen el George Clooney del Vaticà. Però què dius ara? És l'assessor particular de Benet XVI, hi ha molta gent que diu porcades directament de Benet XVI i el Dele George. Home, si pot l'altre teu encara, mira, apropar-te una mica més. En realitat crec que no és cardenal i per tant no pot ser. Un papa guapot, estil George Clooney, no seria una mala idea. Perquè en aquests moments on la fe està baixant estrepitosament i l'església està perdent adeptes cada vegada més...
recuperar una mica, no? No sé si coneix la Cristina Albella-Giorgio i què n'opina. Diuen que és guapo, ara què diré? Jo no el conec. De totes maneres, jo he de dir una cosa. No el conec, no el conec. Amb aquestes robes que porten... Què? Que se les podrien canviar, no? Passa molt aire, no? Sí, no, però va molt tapat tot, no? Sí, no ho sé, és que són poc atractives. Mira, en moments com aquest, saps què he trobat molt la falda, jo? El paper Rubianés.
Perquè Pepe Rubianes... Pepe Rubianes tindria alguna cosa a dir. Tindria alguna cosa a dir. Cito, eh? Cito textualment... De totes maneres... Esa panda de maricones que van todos juntos de color rojo vestidos. Una cosa s'ha de dir a favor de Benet XVI i és que, home, això de dimitir quan tens un càrrec de per vida i sabent que... Dius, a veure...
Què s'ha dit sempre al Vaticà? Que allí els punyals van riure de la màfia calabresa. Perdona, diuen que el següent papa segurament serà espanyol perquè no es poden permetre que algú dimiteixi. Qui, el Rouco? No, no ho sé. Com a idea. Home, els he dirat el negoci en l'aire, diuen que podria ser una mena de vendetta. O sigui, hi ha tants punyals per sota el papa, li han tret tants draps bruts...
tota la pedagàstia, tot el cardenal aquest que va treure els papers i documents amb batilics, la banca vaticana que també està emmerdada amb no sé quantes coses a Suïssa i tal, que la seva vengança ha sigut així, doncs aquí us quedeu aquesta no es l'esperàveu, doncs resulta que és una putestat que té el papa, que home
Mira, des del segle XV ningú ho feia. Per què, home? Perquè estàs allà a trom de centena. Escola, estava pensant... I viatges pel món, eh? Sí, no, no, i gratis. Algú italià, per exemple, estava pensant així... Tarcísio Bertone, és la meva aposta. Ho deixo aquí. Qui és aquest home? Monsenyor Tarcísio Bertone. Home, és un dels que tira molts cunyals per sota, eh? No, no, no. Jo crec que en té alguns de comprar. No sé si heu vist la sèrie aquesta dels Borja. No, no, no. És allò...
Com se l'estirava, clar, al segle XVI, no?, o XV. No, jo estava dient que si és algú italià, jo penso més, per exemple, però és que no és del món d'Església. Ah, bueno, bueno. Des de fora, llavors jo penso, per exemple, Leo Bassi.
Leo Bassi, que va fer un espectacle també molt provocador, amb l'església i tot plegat, i diu, Dios te ama. Seria el que fa el Leo Bassi. Anarquia, soy anarquico. Doncs jo, Leo Bassi, el veig per allà al mig. Tinc un problema de memòria. El director italià...
Fa un any i mig va haver-hi una pel·lícula que es deia... Roberto Benigni. Bueno, aquest no seria molt bonic com a Papa, eh? Roberto Benigni m'agradaria, home, seria molt bonic, eh? O sigui, t'ho imagina allà... La vida és vella, príncipesa, allò de soteria de l'ambitabla de Sant Pere... I va haver-hi una pel·lícula fa un any i mig que es deia Avemus Papa'm.
I la teoria era justament d'un papa que dimitia. És veritat. I tothom va dir, anda, com s'ha passat? S'ha passat tres pobles. A veure si estava planejat des de llavors. Potser el papa de Roma, que per la puerta s'assoma, va veure el cine per la puerta i va dir, escolta, aquesta pel·lícula... Calla tu. Bueno, en fi, Arnau, deixem-ho aquí.
No, d'acord, és que has de marxar, bàsicament. I nosaltres també hem de marxar perquè d'aquí uns moments, després de la publicitat, connectarem amb el Teatre Lliure de Barcelona per parlar sobre aquesta obra Smiley, que ha sigut una de les revolucions de la temporada teatral. Ha estat a una sala molt petita, la sala Flyhard, i ara ha anat cap a l'espai lliure i ha fet una mica el salt cap a la Champions del teatre. En fi, en parlem tot seguit. Arnau, gràcies, que vagi bé fins la setmana que ve. A vosaltres. Bona tarda. Ara escoltes, ràdio després...
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.30 a 8.00.
El condensador de Fluso. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1.
6 i 40 de la tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Directe final del programa, continuem en directe a la penya del morro, Ràdio d'Esvern, 98.ufm, ja sabeu que també ens podeu veure a Sisi a través de la webcam de radiodesvern.com. I ara parlem de teatre, perquè una de les perles teatrals que s'ha pogut veure darrerament a la cartellera barcelonina, concretament a la sala Flyhard, és Smiley.
escrita i dirigida per Guillem Clua, que a més és dialoguista de La Riera de TV3 i tracta l'Smiley d'una relació entre dos nois. A l'obra es parla d'homosexualitat sense complexos, amb molt sentit de l'humor, dels diferents perfils de gais d'avui en dia, per exemple. També es parla del WhatsApp, de les noves formes de comunicació i sobretot dels sentiments i també de l'amor. I justament avui per Sant Valentí
S'estrena a l'Espai Lliure, que no sé si és casualitat o no, però en parlarem amb el seu autor i director. S'estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure i quin millor dia per parlar de l'obra amb el Guillem Cluà. Guillem, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa. M'imagino que tot a punt per la reestrena d'aquesta nit a l'Espai Lliure. No crec que estiguis nerviós.
Home, una mica sí, una estrena sempre posa nerviós, no? I estem aquí ja fent retocs d'última hora i estem a punt d'esternar d'aquí, d'aquí, d'aquí un parell d'horetes o així. Però si heu estat a la sala Fleijer triomfant, a més, moltíssim, no? La Fleijer era una sala molt petita al barri de Sants que només programa textos d'autors catalans. Com ha sigut aquest salt, el pas de la sala Fleijer al Teatre Lliure?
S'ha fet iniciativa del Teatre Lliure, que té l'espai lliure, que normalment està tancat, i el Lluís Pasqual va tenir l'iniciativa de fer un aixopluc, de donar la sala, cedir la sala a produccions que han tingut èxit o que tenen un cert interès i que no morin en el poc temps que poden estar en cartell en una sala molt petita. I així és com se'ns va oferir el fet de venir aquí. Perquè el Lluís Pasqual va anar a veure Smiley a la Fleijer? Sí, sí, sí.
I per tant, clar, li va agradar i us agafa... No, no, vull dir que si no us hagués agradat, una pregunta xorra també, però és així. Quin creus que ha sigut la clau... Oh, perdona, potser podria no haver anat el Lluís Pasqual i va un dels seus col·laboradors, eh? Està molt bé que els grans directors artístics de les grans infraestructures teatrals d'aquest país...
vagin a les estrenes que es fan als seus grans teatres, però també que vagin a una sala de 40 localitats del barri de Sants i a moltes altres sales alternatives o més per teatre. Això està molt bé. Clar, ho dic perquè a més la sala Freixer és molt petita, no? I veus molt les reaccions de la gent a això. Us ho ha anat molt a favor, a Smiley? Sí, a Smiley i a totes les produccions que es fan allà, crec jo. La sala és tan petita...
que tens l'actor molt a prop, ja no hi ha lloc per la mentida. El contacte amb la interpretació és tan fort que realment et fiques dins de l'obra d'una manera que no pots tenir, en un teatre tradicional, i això crec que ens va molt a favor. Quina creus que ha sigut la clau de l'èxit d'Smiley? Crec que una de les claus és el fet que és una història d'amor, és una comèdia romàntica,
que sí que parla de dos nois, però que tothom s'hi identifica, perquè en el fons és que no hi ha cap diferència en absolut amb qualsevol altra història d'amor que haguem vist. I és aquest codi de la comèdia romàntica tan amable, tan divertit, en el fons, que fa que la gent s'ho passi bé, i més ara, en aquests temps on passen tantes coses xungues. I a més, també el món de les comunicacions, que ha canviat una mica, no?, tot plegat. Avui el dia tenim molt més accés als centres de comunicació, ens podem...
comunicar més que mai al segle XXI, però també, paradoxalment, és quan potser ens trobem més sols, no? Tenim molts mitjans per dir les coses, però potser és quan ens en diem menys o potser ens en diem de menys importants. I sobretot en les relacions personals això es nota molt, no?
L'hem dit, estimo de mil maneres diferents, en mil formats diferents, però gairebé potser avui és quant menys odiem. És veritat, ho podem dir per WhatsApp, per mail, per Facebook... De fet, l'obra es diu així perquè fa referència als smileys, que qui més qui menys utilitza els WhatsApps, i arrel d'això, com comentem, la comunicació ha canviat perquè, fins i tot, amb un smiley, Guillem, es poden dir més coses que amb les pròpies paraules, o no? Bé, sí, aquest és el cuit de l'obra, no? De fet, l'obra es diu smiley,
perquè tot pivota al voltant de dos punts, un guionet i un parèntesi tancat, que és el que conforma l'Smiley de tota la vida.
Amb aquest missatge a l'obra, si veniu a veure-la entendreu per què, canvien moltes coses, només amb això. De fet, amb els smileys pots posar si estàs content, si estàs enfadat, si tens vergonya. I Cristina, tu has investigat bé una mica tot plegat per saber quin és el millor moment per poder utilitzar els diferents smileys en les converses. I llavors, si tu, Guillem, que ets un expert en la matèria, ja has escrit l'obra, estàs d'acord, val? Molt bé. A veure, Cristina. Comencem, si de cas, amb el somriure.
És el dos punts i el parèntesi tancat. Per què creieu que s'utilitza aquest? Home, jo penso... És perquè digui que estàs content, no?
Sí, perquè estàs content, però a banda d'això també s'acostuma a utilitzar molt, doncs quan vols dir-li alguna frase a alguna persona, doncs perquè no s'entengui malament. Ah, ja. Saps això, quan parles amb una persona tu t'entens i saps com tu ho està dient, però amb els missatges és una mica diferent. Tu has d'imaginar, doncs per evitar que n'hi hagi malentesos, fiques un somriure i... Perquè no soni borde, no? Sí, més que res per això. Això passa sovint, no, també, Guillem?
Sí, tant, que passa de vegades fins i tot quan has de dir una cosa amb sarcasme o amb ironia, que potser està escrivint la cosa contrària, doncs poses un smiley i ja s'entén que estàs sent sarcàstic.
A més, justament això, parlant de la ironia i de la complicitat, més que l'esmiley, s'utilitza el que seria el punicoma, el guinyo. Exactament. Això és com per dir, no t'enfadis, que estic de bon rotllo. Sí, per tenir una complicitat o també per una ironia. És que, perdona, és que els xats, si no tinguessin smileys, serien molt freds, no?
Ui, seria molt fècil i la gent acabaria batallada perquè tots utilitzem molt la ironia i el sarcasme constantment a la nostra conversa. Quan el traslladem al xat, si no fos pels smileys, no s'entendria res.
Que, per cert, també ja que estem parlant d'aquesta obra que avui es reestrena a l'Espai Lliure, dirigida i escrita pel Guillem Clou, amb qui ara estem parlant per telèfon, i aprofitant que avui és Sant Valentí, també podem parlar de diferents mètodes per lligar, no?, a través del xat, del Facebook. Es lliga molt per Facebook, tu què creus, Guillem? Molt.
Jo crec que es lliga molt per tota la xarxa social. És que per totes, per Twitter, per Facebook... En el moment en què dues persones es poden comunicar, lligar. De fet, tenim més smileys, no, Cristina? Sí, podem continuar amb els típics somriures de dos punts i una de majúscules, per fer saber a algú que el que t'està fent riure o t'agrada. I després està la XD...
Més coneguda per tothom, no? Jo crec que aquesta tothom la utilitza, la XD, que és per dir que alguna cosa t'ha fet molt, molt de riure. Ah, lol, no? Allò, lot of love, no? Una cosa per l'estil. En fi, parlem una mica més de l'obra, perquè, escolta, Guillem, fas una radiografia amb molt sentit de l'humor i molt curosa, també, dels diferents perfils de geis que hi ha avui en dia a la nostra societat. Aquests perfils, tu te'ls has anat trobant a la teva vida o has investigat a fons per escriure l'obra?
No, me'ls he trobat a la meva vida. Tot Smiley, ja ho he dit mil vegades, és la meva vida posada sobre l'escenari, no? Amb quina gent et trobes quan surts per la comunitat gai o amb quina gent contactes quan estàs lligant online. Són tot de...
de prototips, no?, que et pots trobar dintre de la comunitat i que són molt característics i que la gent els reconeix molt. Ah, no, t'agraeixo que sigui sincer i ho diguis perquè hi ha molts autors que no expliquen que el que escriuen a vegades són els que els hi ha passat a ells, no? Ui, no, no, a veure, no totes les mesures són així, no? Vull dir, a la més, les anteriors són com grans tragèdies globals, no?, molt, molt...
molt polítiques, potser molt dramàtiques, en canvi aquesta que és realment una història d'amor a Barcelona avui en dia i que parla sobre gent de la meva edat i vull dir que és una cosa molt reconeixible del carrer, vull dir que no m'estic inventant res, he tirat de la meva pròpia vida, aquí sí que puc dir clarament, sí, he escrit de la meva experiència personal al 100%. Perquè quants anys tens tu, Guillem, si no és molt m'agosarà de preguntar? De nou, de nou.
39. 39, eh, 39. Jova. Sí, molt jova. A més, a l'obra utilitzeu molt vocabulari que, com dius tu, si un no està ficat dins el mundillo gai, no té per què saber-ho. Com, per exemple, l'aplicació Grindr, que jo sincerament no la coneixia, però fan una cosa molt divertida, que són unes acotacions, trenquen, com si diguéssim, la quarta paret, mirant el públic directament i ho expliquen. Això va ser una necessitat que vas trobar durant els assajos? O ja ho tenies clar que ho explicaries?
Ho tenia clar, que ho explicaria. Bueno, va sortir durant l'escripció. Jo anava escrivint donant percentades moltes coses de mecanismes o de webs o d'argot de la comunitat gai, que jo tinc molt assumit, però de seguida vaig veure que potser hi hauria una part del públic que se'n sentiria desplaçada. I com que mai li hi ha moltes vegades que els actors s'interpel·len al públic explicant el que els passa,
doncs n'hi ha d'altres vegades que realment el que fan és parar l'acció i explicar als heterosexuals del públic certs termes que potser no són gaire familiars per ells. Clar, de fet això de Grindr és curiós, perquè et permet buscar persones gais a prop teu i que vulguin sexe en aquell moment. Home, perdona, això ja està, eh, a Facebook? Això a Facebook també ja... Sí, clar, Jordi, ho vam parlar l'altre dia, hi ha una aplicació de Facebook...
Que et permet buscar persones només per mantenir relacions sexuals. Sí, però és que el grinder el que et fa és que et diu les persones que estan a la vora en aquell moment i que també estan disponibles amb la llum verda, no? Te les ordena per proximitat, és a dir, la primera que et surt a la llista és la que està a la llista i et diu a quina distància. Escolta, Déu-n'hi-do el mundillo gay, que no sé si té aquesta fama de promiscu i si això és cert o és només un estereotip i un tòpic.
És un estereotip, vull dir, a tot arreu hi ha de tot. En el món heterosexual també hi ha gent que és més promiscua i que ho és menys, i no per això ja tenen cap etiqueta penjada, no? El que sí que com que tots en el món gay masculí, com que tots som homes, doncs normalment, mira, potser la cabra tira més al monte, no? Però evidentment hi ha de tot, com a tot arreu. De fet, hem estat investigar, perquè tu ets un home que et mous molt també a través de Facebook, Twitter, estàs molt actiu en aquesta xarxa, i en el teu perfil poses, que això ens ha sorprès, eh?,
diu guionista, dramaturg, viatger, esportista, republicà, fotògraf, es tornes, culturalment dispers i també poses gay. Per què poses que ets culturalment dispers? Culturalment dispers, de fet, és una expressió que va inventar el Marc Pastor, el novel·lista, que som amics, i quan li deien que era un friqui, perquè li agradava Star Wars i Star Trek i totes les pel·lícules de zombis i tot això, que a mi també m'agraden molt,
I li deien, ets un friqui. I ell diu, no, no, no soc friqui, soc culturalment dispers. Ah, val, val, val. Que tinc interessos molt amplis que van des de l'alta cultura fins a la cosa més trash. I em va agradar molt. A mi són molts els que utilitzem el terme i em dedico a l'inventador. I això de ser, com dius tu, una mica friqui, et va servir per entrar als guions de la Riera amb el David Plan al capdavant o no? Ui, no, clar, jo...
Jo fa molts anys treballo en telenovel·la i vaig començar el cor de la ciutat, al principi del cor de la ciutat escrivint guions. I, bueno, des de tota l'experiència que vaig estallar durant anys, vaig també ser el director argumental de la sèrie durant un parell de temporades. I a partir d'aquí va ser quan va ser després fàcil també entrar a la sèrie que va substituir el cor, a la Riera. De tota la teva carrera, quina és el guió o el treball que més destacaries? Que t'ha agradat, personalment? Perdona, és que t'he perdut un segon.
Dic que de tot el treball que has realitzat al llarg de la teva vida, quin és el que destacaries com el que més t'ha pogut agradar a tu personalment? No em destacaria algun, destacaria potser el teatre en general. He fet guions de tele, de cine, de diverses coses, escrit prosa... Entre tot això jo crec que el teatre és el que m'aporta més satisfaccions. Perquè hi ha un component d'autoria, d'artesania, i que al final ets tu qui ho porta endavant...
que no tenen les altres arts. D'alguna manera, en la televisió i el cinema, sobretot, el paper del guionista queda molt més diluït. I, en canvi, en el teatre no. El teatre és la teva obra i estàs allà defensant-la i dirigint-la i fins a les últimes conseqüències. Això és molt satisfactòric. Perquè a la Riera, com treballeu l'equip de Guillot? Perquè jo no sé si tu ets dialoguista, que són les persones que s'encarreguen d'escriure el diàleg, pròpiament de les seqüències, quan ja saben què és el que passarà, o també estàs dins de la trama decidint? No, ara mateix...
La dialoguista. La temporada passada, per exemple, vaig fer la Bíblia. Això va canviant, depèn de quin any. Ja som un equip de 10 o 11, i com molt bé saps, pel que expliques, tenim les feines dividides. Uns fan els diàlegs, uns altres fan les escaletes, uns altres fan la Bíblia, i ara mateix estic fent diàlegs. I quin és el personatge de la Riera que t'agrada més? Quin és el teu preferit?
Home, la Mercè sempre és l'eix de tota la sèrie, eh? Sí, no? És que és capital, vull dir, jo crec que sense la Mercè no hi hauria sèrie. Perquè, clar, m'imagino que tu quan estàs escrivint diàlegs per la Mercè Samprietro, no sé si surt sol, perquè te l'estàs imaginant a ella, o se suposa al contrari un esforç perquè és la Mercè, no? No, en general, a veure, en una sèrie que portes 4 anys escrivint pels personatges, evidentment saps de quin peu calcen i els coneixes a la perfecció.
Però en un cas més general, és a dir, saber que tu estàs escrivint amb personatge en concret, sigui en tele, en cine o en teatre, sempre està molt bé, perquè saps, no només com és físicament, sinó que saps quins recursos interpretatius té, saps per on pots tirar, saps on pots apartar i on no.
i això és sempre un regal per un dramaturg quan et diuen desescriure això perquè t'ho he dit, hòstia, que guai. Doncs, Guillem, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé l'estrena, que la teniu ja d'aquí, ja, ja, no? D'aquí un parell d'hores a l'Espai Lliure. Per cert, també felicitar els dos actors que estan estupendíssims d'Smiley. Fins quan esteu a l'Espai Lliure? Estem a l'Espai Lliure fins al març. Els actors estupendíssims són l'Albert Triola i el Ramon Pujol, que són
És veritat, gràcies per tirar-me el cable perquè mira, ara no tenim aquí la informació. Guillem, gràcies, que vagi molt bé i de bo, no us la perdeu perquè és una de les perles que afortunadament, com diu, ens ha explicat el Guillem, Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, va anar-la a veure i la va rescatar perquè la pugui veure més gent, perquè la sala Fleijard, també un dels problemes que té, que és una sala molt petita i que si una obra funciona molt de boca a orella, de seguida, de seguida,
s'acaben les localitats, perquè a més vas per reserva, bueno, en fi, una sala que està allà a Sants, també molt xula, i que, entre altres, s'ha pogut veure aquest smiley, que jo, sincerament, us recomano, dues o tres estiran molt obres que hi ha cada any, que valen la pena, aquesta és una d'elles. Guillem, que vagi molt bé, moltes gràcies i bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda.
5 minuts ja arribem al punt de les 7 de la tarda i atenció perquè, Cristina, què passa? No, res. Que no vull que s'acabi el programa. Ja s'acaba el programa. Ho poso bé aquí. Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba.
i la penya del morro no és una excepció. Estimats oients, aquí posem punt i final al bo i millor i al pitjor i dolent de la penya del morro. Tornarem demà a partir de la... Mira, aquesta música m'agrada perquè com que avui a més en més és Sant Valentí, també és una mica com deixar els oients que ara sí... En bon ambient. Disfruteu de l'amor. Encara que estigueu sols, és igual. La primera persona que trobeu al carrer, aneu a una floristeria, compreu un ram de flors,
i li doneu de forma anònima i dieu, disfruta de la vida que avui ens hem d'estimar. Perquè ho diu el Corte Inglés. Agrair tota la gent amb molt d'amor que ha fet possible la penya del morro, Carme Berdoi a l'actualitat Sant Justenca. També hem parlat amb la Gina Tossas de la Vall d'Avers que ens ha explicat quins seran els temes que sortiran a partir de la setmana que ve i arribaran a través de la revista a totes les llars de Sant Just.
A la Roser Arts, a l'Educació Canina, que avui hem parlat del labrador Retriever i també de les afortunadíssimes paraules del diputat Toni Cantó sobre els animals que, segons ell, no tenen dret a la vida ni a la llibertat. Com tu, Toni Cantó. També agrair al Guillem Clua, amb qui hem parlat fa molts moments sobre l'obra Smiley, que s'estrena a l'Espai Lliure aquesta nit i es podrà veure fins a mig anys de març. I també a l'Arnau Cònsul, parlant de llibres, el millor del programa...
Què ha sigut per tu, Cristina? Doncs, a part d'aquest ambient que estem creient ara, Jordi... Ah, veus? És que serien tots, serien tots. Que em vols dir alguna cosa? Te la dic després. Ah, oh! Bé, doncs escolta, deixem-ho aquí, perquè jo em poso nerviós. Tanquem, no?, directament. I demà tornem a partir de les 7. Cristina, moltes gràcies. A tu, Jordi. I que vagi molt bé. Bona tarda. Adéu.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Bona nit
Hemos tenido veinte años. Todos íbamos a triunfar. Y mírame, mírate, míranos la penita que damos. Oh, oh, oh.
Llevaba una espada encendida en una mano y un lirio blanco en la otra. Y un poquito de coca no era un plan, plan, plan remeditado, sino una evidencia para
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui, dijous 14 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.