Bona tarda, us parla David Amador, el futbolista. Barceloní Joan Verdú ha anunciat que deixa l'Espanyol al mig campista en marxa després de quatre temporades en què ha estat un dels referents de l'equip. Verdú, un dels capitans de la plantilla, considera que el club blanquiblau no ha apostat prou fort per la seva continuïtat. Ja em parla amb això, amb el que puguin pensar la família, amb el que pensin la gent més propera a mi, sabant el que realment és això, que em volia quedar aquí, i si no ha pogut ser, però no queda...
No cal un altre, torno a insistir, que és un dia trist per mi, perquè la meva intenció l'ha de seguir aquí molts anys, retirar-me si m'hagués encantat, però, bueno, si pel que sigui no s'ha arribat a un acord, doncs, bueno, hauríem de seguir endavant. D'altra banda, al centre d'esports Sabadell, el president Joan Soteres condiciona la seva continuïtat al càrrec a canvi, a un canvi de rumb en les relacions amb els màxims accionistes. El dirigent assegura que cal canviar les tres persones que el màxim accionista té dins del Consell. En aquest sentit, Soteres...
ha carregat contra el japonès Masato Oria, Domingo Lozano i Antonio Salguero. A més, ha atillat el directiu Miquel Arroyos de transfugar. I aquesta tarda el president del Barça, Sandro Rossell, compareix en la tradicional roda premsa per fer balanç de la temporada. Es preveu que parli del tema Messi d'altra banda. Eusebio Sacristán, entrenador del Barça B, signa avui l'ampliació del seu contracte per una temporada més. Notícies en xarxa
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'hora és un placet del vespre. Això és La Penya del Morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. Saludem a l'equip habitual del programa, alcatat de l'actualitat Sant Justenca, Carme Berdoi. Bona tarda, Carme. Bona tarda. També avui la gent que ens acompanya a la seta número 1 de la ràdio.
Doncs avui venen de Vallgorguina. Vallgorguina! Per cert, Carme, hem rebut un missatge d'un oient a lapenyadelmoro.gmail.com que ens diu que té una comunió el dia 8 de juliol i no sap quin dia cau. Quin dia cau el 8 de juliol, Carme? Dilluns. Dilluns, ja ho saps, el Manel. Un altre Manel.
Si voleu saber qualsevol dia en què cau de la setmana, la Carme ho sabrà del calendari del 2012 i 2013. En fi, avui al programa també parlarem amb un exconegut, bé, exconegut de tota la vida, però excol·laborador de la ràdio, Pablo Wesley, que treballa ja fa anys.
a la productora de GES Música i ens explicarà com funcionen programes com el número uno per dins, per exemple. A més a més, també avui al programa parlarem d'educació canina amb l'Alberca Papey, que ens vol parlar d'un dels ensinistradors o ensinistradores de gossos més importants, com és l'Anne Lil Kwan.
I a la segona hora, amb els bunis de Sant Jús, el Dani Martínez i el Joan Xirivella, estaran desplaçats al nou equipament de Sant Jús, les escoles, per parlar amb l'Oleguer Mas Joan, director dels tallers de música. Ens explicaran com va aquest equipament després que s'hagi inaugurat durant aquest mes d'abril. I també tindrem la Júlia per parlar de la selectivitat i llibres amb l'Arnau Consul. Algú un programa molt ple, ja us ho dic ara. Bona tarda i benvinguts a la Panya del Marró.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Per cert, jo continuo sort d'una orella i mitja. He anat a la Torrino, avui que tinc un tap de cera molt important. I com s'ha format? Brutícia? No ho sabem, perquè és la cera que genera el cos. No és que sigui brutícia, és que la cera no s'ha de treure, diuen. Clar, aturar les defenses, els que puguin entrar, els bitxos... Clar, generar un tap.
Ja era un tap, ja era un tap i llavors m'ha dit que... Per tant, jo estic com en una manera de submarí, com si fés un programa sota l'aigua tota l'estona. Molt agradable, plató plegat. En fi, repassem els trending topics i els temes més comentats del dia d'avui a Twitter amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.
Hola, bona tarda Cristina, que ja sabeu que també està al Twitter i al Facebook a la Tòmina del Morro. I comencem parlant del PSC, perquè avui ha sigut trending topic. Pere Navarro ha comentat que ha de suprimir directament els concerts bascs i de Navarra, doncs per cara al finançament també, doncs vaja, ha comentat tot plegat, eh? Acaba que ha parlat Pere Navarro, perquè l'última vegada acaba de parlar...
sobre suspendre la monarquia. És trending topic. Té una notícia. Avui el tema era suspendre directament el conveni que tenen a la barra amb el tema fiscal. I justament ja s'ha sabut la resposta, Jordi, i és que el Partit Socialista...
Obrer Espanyol ha rebutjat aquesta proposta per part de Pere Navarro. Comencem amb els comentaris. Si de cas destaquem la pregunta que fa el Tio Spike directament al mateix Pere Navarro, que diu que serà el pròxim. Demana que no plogui durant l'estiu perquè el PSC es deprimeixi. Seguim amb el comentari de la Nutria Roja, que diu que el PSOE pacta amb el PP mentre que el PSC demana eliminar el conservasc.
Partit sense orientació estratègica del PSOE. I acabem amb el Xavier Garros, que diu... Avui també ha sigut en dintòpic Joan Verdú i l'Espanyol, perquè el migcampista anuncia que se'n va d'aquest equip després de quatre temporades en no haver acceptat l'última oferta de renovació feta pel club. Els motius assegura el jugador que no només han estat econòmics, com hem escoltat fa un moment ara el butlletí de la xarxa.
Comencem pel comiat que li he dedicat al Marraimundo, que diu, si a la vida i a l'espanyol hi haguessin més persones com Joan Verdú, tot aniria millor. Molta sort. Seguim amb el... Perdó, vull dir que se'n va, no? Se'n va. Tot aniria millor? Si les embarxés, no, però vol dir que és una bona persona, no? Ah, perdó. Seguim amb el dubte de Nacho Julià, que diu, quan es van pels diners i ploren sempre, em queda el dubte de si ploren de pena o d'emoció. I acabem amb l'aposta que fa el Demba, que diu, la marxa de Joan Verdú té tots els números per anar-se'n a la Reial Societat.
Molt bé, gràcies, Cristina. A la segona hora més trending topics. Continuem el programa, ho fem parlant ara de l'actualitat santjustenca. Ja sabeu que durant aquesta setmana, justament fa dos anys, que es va iniciar el mandat a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Estem, per tant, a l'equador d'aquest mandat i és hora i temps de fer balanç. Balanç de dos anys de mandat a l'Ajuntament de Sant Just.
Han passat ja quasi bé totes les formacions polítiques per la ràdio durant els matins del programa El Just de la Fusta, que condueix de manera excel·lent Carme Averdoi. Carme Averdoi. Bé, és que em poso a seriós perquè és política local, saps? I quan m'escolti, pensar que la ràdio depèn de l'Ajuntament, per tant, ja està al seu servei també.
Bé, avui ha passat per la ràdio Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just, que són Esquerra Republicana amb més regrupament, més grups independents i també una persona que passava per allà, també des de Junts per Sant Just. Ha fet una valoració positiva de la primera meitat del mandat de l'actual govern municipal.
S'assegura també que s'ha de treballar més en temes socials els propers dos anys de govern. I Sergi Seguir ha fet aquestes valoracions en la quadra del mandat, que és una mica el per què estem fent aquest espai en començar el programa sempre. Aquesta setmana, coses que estan molt bé, Carme, perquè molta gent no sap ni què hi ha a l'Ajuntament. Què és el que comenta Sergi Seguir? Doncs assegura que no és un mandat fàcil, però que l'executiu creu que ho ha sabut gestionar bé.
I considera que la feina que s'ha fet fins ara, per tant, des del govern municipal, és bona. Recordem que Junts per Sant Just té un sol regidor de l'Ajuntament i que van refer govern després de tot un mandat a l'oposició. Considera, però, que en els objectius bàsics amb la resta d'associos de govern estan d'acord. Tot i així, segura que s'ha de treballar molt més, com deies ara, en temes socials de cara al futur, avançant-se una mica a tot el que pugui passar. I pel que fa a les carteres del seu partit, recordem que són cultura i patrimoni i també xarxes socials,
Creu que la feina està a mig fer, però que la tasca feta fins ara és positiva, i, per exemple, referent a xarxes socials, considera que des de l'Ajuntament s'han anat fent passos per obrir-se i per apropar-se a la ciutadania, com ara amb la renovació de la pàgina municipal, amb el podcast dels plens, que també està a través d'aquesta pàgina web, i assegura, Sergi, que la relació amb els partits de l'oposició també és positiva. Això ho han dit més o menys tots, que l'escuda defensa el seu model de gestió, però sempre diu que fan valoracions
I referent a la llei de reforma de l'administració local impulsada des de Madrid, s'hi considera que és un projecte duríssim i que és impensable que es pugui arribar a aplicar. I d'altra banda, també referent en el debat sobiranista, creu que la posició d'esquerra és clara. Hi ha moltes coses, no, Carme? Bueno, vaig dir-ho en els temes... Però no em sento, eh? Perdó. Em sento interferències. Em sembles a mi, ja, que també tens un tap de cera a l'orella o què?
Vinen comentant els temes que hem parlat cada dia. És que em molesta molt. Parla al programa. Parla al programa. Carme Berdoi, tenim un problema. Aquesta és la música de Polo 13, justament. Houston, tenim un problema.
Carba Berdoi no s'escolta les notícies. I això és preocupant. Perdó. Ai, no, no, torno a sentir-ho fatal. Carba, pera, pera. És el connector. Què passa? És el connector. O sigui, tenim un problema el connector principal de ràdio d'Esvern, el doctor número 1 del micrófons número 1. O sigui, per tant, tots els col·laboradors que passen per aquí no s'escolten bé. Eh... No fem programa. Sí, sí, ja està. Però tothom agafa aquests cascos. Volem parar? Parem el programa? No.
fem com una queixa, dient, escolta, fins que no tinguem uns auriculars en condicions, no fem penya del morro, per exemple. Carme, tens a ta disposició Ràdio d'Esvern i el programa pel que necessitis. Hola. Perdó, no hi has queixes. Què? Carme, estem... Sí, és que ara no va la rodeta del volum. El pueblo unido jamás será vencido. El pueblo unido jamás será vencido. El pueblo unido jamás será vencido. Està en vaga. Perdó.
fins que no hi hagi uns auriculars al locutori número 1 de la ràdio en condicions per locutor número 1. Ja està, ja estàs, Carme, ja? Sí, ja està. Però ja estàs, ja podem reprendre el programa tranquil·lament. Continuem. No, el que pots fer és agafar-te el micròfon i vostre una mica més cap a la teva dreta i així estaràs més tranquil·la. És llarg el cable, eh? Ah, és llarg, eh? Vale.
Bueno, estàvem parlant de... Sí, vaig dir que deia moltes coses, però més o menys diem els mateixos temes, els repassem cada dia. Els informatius... No dic res de sobirania. És que la gent d'informatius, estimat oients, quan els diu... No, és que estàs fent més coses que un polític que l'altre. Clar, tenen poc, després l'agentament digui... Escolta, has parlat més aquell que l'altre.
Això ho diran igual, o sigui que tampoc no hi ha por. Vull dir que... No, sempre hi ha algú que es queixaran. Un programa xucgo, ja ho veig. En tot cas, aquests dos anys són els primers de Junts per Sant Just, com dèiem que és el resultat del front comú entre Esquerra Republicana i Reagrupament Independents per presentar-se a les últimes eleccions municipals. Segui i encapsala aquesta coalició i diu que encara no han parlat de si tornaran a presentar-se junts, però que des d'Esquerra els agradaria repetir d'aquesta manera.
Seguí també s'ha mostrat disposat a repetir com a candidat en cas que l'Assemblea d'Esquerra, i també en tot cas Junts per Sant Just, ho ratifiqués. Molt bé, doncs queda dit. Han passat durant aquesta setmana, com diem, molts grups polítics de l'Ajuntament. Joan Bassaganyes del PSC, Lluís Monfort d'Iniciativa per Catalunya Verge, el senyor Gil del PP, Junts per Sant Just, que no recordo com es diu el nom. Òscar. Òscar, exacte, perdó.
També de Junts per Sant Jus, avui Sergi Sallí, de Convergència Llorenç-Rei. Però falta un partit, encara, no? Sí, Via Democràtica. En Pablo Barranco al capdavant. Ho té negre per venir?
Havíem quedat aquest matí, però a última hora ens ha trucat perquè li havia sortit una urgència i ha hagut de marxar. Lo tengo muy negro para venir. Llavors ens ha dit que ens trucaria la setmana que ve i no sé com quedarà. Demà, de tota manera, recordem que també ve l'alcalde. Demà ve l'alcalde de Sant Just. I pot ser interessant. Josep Perpinyà per fer valoració també d'aquests dos anys de demanar. Bé, doncs aparquem la política local i passem ara a una cosa una mica més divertida, que és la festa major de Sant Just d'Esvern. Vinga.
La festa és la primera setmana d'agost, però és igual, ja. Atenció, perquè ja tenim cartell per la festa major. A més a més, és un ben conegut i vell conegut de la penya del Morro, que és l'Arnau Macià, que ha estat el guanyador del concurs de cartells organitzat pel nucli, l'entitat Sant Justenca, que organitza moltes activitats de la festa per la celebració d'enguany.
L'entitat del nucli ja està preparant moltes iniciatives i demà aquí al programa tindrem el Just for Salva, que és un dels membres del nucli de la Festa Major. Ens desvetllarà ja alguns grups i algunes sorpreses de la Festa Major d'en Guanya Sant Just. A quina hora vindrà? Vindrà cap a les 6 i 10. Molt bé. Sembla bé?
Vinga, Carme, què és el que he comentat d'aquest cartell, que és molt xulo i molt guapo i m'agrada molt. Sí, m'agraden els adjectius amb què has definit. Guapo i xulo i m'agrada molt. En tot cas, s'hi pot llegir Festa Major Sant Just 2013, que era una de les consignes, en blau i en groc i també amb unes franges verticals i horitzontals sobre un fons negre amb estrelles blanques.
També es veu, a més a més, la línia de l'horitzó, l'skyline, no?, de Sant Just, amb color blanc. Sí, aquí volia fer un parèntesi, perquè Arnau Macià, crec que, si no m'equivoco, és el fill del president de l'Ateneu, que és Albert Macià. I a l'Ateneu de Sant Just, ara fa un parell d'altres setmanes, ha aparegut un skyline. De Sant Just, justament a la paret. La pregunta que ens fem a la penya del murro és què passa?
Coincidència? Plagi? No crec. En fi, que cadascú tregui les seves conclusions. Nosaltres només aportem dades i fets a sobre la taula de la penya del marró.
D'altra banda, des del nucli ja estan preparant la festa amb moltes propostes. S'han repartit les barraques ja de la celebració. Ah, qui hi haurà fent barraques? Ràdio Esben? Estarà? Ràdio Esben? Estarà o no? Potser no. Potser no. No ho sabem, tu i saps? No ho sé. Què? Jo no, no ho sé. Cine Club Utopia, apagar llums de cama blanca, el cau, l'esplai ara mateix, Oxi Solidària, Gert i Van Dandarà tindran la seva pròpia barraca.
i també s'ha engegat una iniciativa de... Que com cada any, perdona aquest any, les barraques blaves a un costat i les barraques groves a un altre. Un curs, no, suposo? Sí, tu vas ser la jurat de l'any passat. Part del jurat. Sí, sí, part del jurat. Vaig entregar els premis. És veritat, és veritat. Home, la festa de l'any passat va ser molt mediàtica, la de Sant Jordi Bern. La sortia a RAC1 i es va entrevistar l'alcalde a RAC1 i tot, eh?
A veure aquest any. Vaja, potser sí, eh? Però no crec. Al principi no. Home, s'ha d'anar canviant, no? S'ha d'anar canviant, també. Tampoc hi haurà res de nou, no? Diferent de l'any passat, o sí? Hi ha una cosa nova. Ah, quina? Però no es pot dir encara, em sembla. Demà just potser l'esvetlla en primícia. Escolta, Carme, que tenim el Pablo Esperant, eh? Doncs un segon, molt ràpidament. La idea, una altra novetat que dèiem, una iniciativa...
que s'adreça a botigues i empreses de Sant Just que vulguin col·laborar amb la festa major. La idea és buscar anunciants que es publicitin el llibret informatiu de la festa. El Nuki preveu editar 6.000 exemplars d'un llibret amb tota la informació imprescindible sobre la celebració que repartiran per totes les cases de Sant Just a mitjans de juliol i l'objectiu és finançar-ne l'edició i cobrir altres despeses. Si esteu interessats en anunciar-vos aquest llibret, podeu posar-vos en contacte
Amb l'entitat, el correu electrònic nucli.sanjust.com. I acabem amb una última notícia de Qualitat Sanjustenca parlant d'educació, perquè una vintena de persones participen aquesta setmana de l'experiència Aprenem plegats a l'equipament de les escoles. L'organitzen la xarxa 06 i també l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma. I és un grup d'aprenentatge compartit de pares i fills. Com està anant o com anirà tot plegat, Carme?
Doncs l'objectiu és convertir-se en un espai perquè les famílies comparteixin la tasca de l'educació amb altres famílies que viuen la mateixa experiència. S'adreça a pares i mares i fills i filles de 6 a 12 anys. Dimarts va arrencar la primera sessió i avui la conduiran Xavier Jimeno i Arnau Careta, psicopedagogs i mestres. Tot i això, són dues sessions tancades a un grup d'una vintena de persones injustenques que han hagut de passar per una prova de selecció per poder-hi participar.
I amb aquesta jornada d'experiència ja som començat a extreure algunes conclusions, com ara que en l'adolescència potser és quan sembla que els nois noies les distanciïn més emocionament dels seus pares i mares, però és en realitat quan més els necessiten. Fixa't-ho.
Avui a les 7, una altra sessió d'aquest taller a les escoles. Ja no pot fer-se inscripcions, però bé, com sapigueu, també es tornarà a fer això després de l'estiu. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix a RadioSol.com i a partir de les 7, el Sant Dios Notícia d'edició Vespre. Tot seguit a la penya del morro amb Pablo Wesley.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Avui a la penya del Morro ens visita un vell conegut del programa i també de Ràdio d'Esverb. Va estar fent una temporada, de fet, el programa de les... o dues, no ho sé, de les tardes de la ràdio, just abans d'aquest programa. Es deia Ària Local i després ha estat treballant per una de les grans productores de la tele, que és Jazz Music. Pablo Wesley, bona tarda. Bona tarda, gente Domènech. Bona tarda. Quina il·lusió que em fa que estiguis aquí. Quantes temporades va estar fent Ària Local? Bona tarda.
Crec que van ser una i mitja. Una i mitja. Una i mitja o així, perquè també vaig agafar el Cada Canji de la Georgina. Ah, és veritat. Si ens remuntem, si ens remuntem... Sí, sí. Vaig començar amb el Cada Canji de la Georgina. Ja fa anys, això. Per començar, vaig començar el Fem Campana. Bueno, bueno, bueno, bueno. Aquí ens remuntem. Si comencem a remuntar... Sí, a l'època antiga. De fet, tu vas començar a Ràdio d'Esvern, perquè veieu que abans la ràdio funciona, que la gent ve aquí a col·laborar, i després troben feina al mercat laboral, no? Ah, sí, és que sí.
No, i després, com diem, tu has estat a Gest Músic, i encara estàs a Gest Músic treballant. En quants programes d'aquesta productora has estat i has treballat? Alguna vegada ho has comptat? Alguna vegada ho he comptat, però jo no me'n recordo, perquè serien...
Uns més de 20 segur. Més de 20 programes durant aquests últims 4 o 5 anys. 5 anys. 5 anys. Febrer del 2008. De fet, des que vas marxar tu, per tant, la penya del morro va començar el febrer del 2008. Febrer del 2008, exactament. Ah, perquè vas marxar tu i llavors ja vam entrar nosaltres en segona etapa. Escolta, i per quantes cadenes has treballat? Ells fan per TV3, Televisió Espanyola també, Antena 3, Telecinco...
i també alguna vegada per Canal 9. El que passa és que no sé si t'has hagut de moure molt, perquè és músic, per exemple, o han tingut llogat molts platós d'aquí al polígon. No, m'ha fet molta gràcia, sobretot perquè jo abans al principi sempre estava a oficina.
Llavors em feia gràcia quan algun dia havia d'anar a plató i havia de tornar a Sant Jús, que era una mica... Jo quan vaig anar a Barcelona per descobrir-m'on allà hi ha, i ara havia de tornar a Sant Jús. Però, de fet, em feia molta il·lusió. Realment, quan havia de fer feina allà a l'oficina i després havia de venir aquí a Sant Jús a gravar l'Avanti, no sé si algú el va veure, un dels programes que es feien aquí, em feia realment bastanta il·lusió venir per aquí al matí. Era com tornar a casa, però per anar a treballar, era una mica...
Perquè les oficines de gest músic, les centrals, estan allà, a Gràcia, no? Sí, al Parc Güell. Tocant al Parc Güell? Al Parc Güell, sí. Al Parc Güell mateix? Al mig. Al mig del Parc Güell. Quina és la teva feina, concretament, a gest músic? Avui em sembla que descobrirem una mica la tele per dins, eh? Sí. Jo, perdona, Jordi, jo estic una mica nerviós i collerit, eh? Perquè, no ho sé, tornar aquí...
Escolta, aplaudiu el Pablo. Ara, ara. Vols música de fons? Sí, sí. Sempre t'acompanya, no? Música densa i una mica d'agradaria. Sí, home, sí, tranquil. Escolta, Pablo, però... Perquè ja tu no parles ni fas res, no? No locutes, diguem a aquest músic. No. Bueno, quan puc, sí, eh? Ah, sí? Sí, a vegades el tu sí que vale es necessita en alguna veu així, una mica...
no sé, el concursant et diu, no, empezaremos, vamos a hacer así, que una voz diga unbreakable, saps, o algo així. Ah, sí? Llavors ho faig jo. Quan s'han de fer coses guais i xules en anglès, ets tu. Estic molt molt en castellà. En castellà també. Però a veure, quina és la teva feina que no ens has explicat encara? Jo vaig començar, com vaig començar. De fet, sempre he estat al departament de música. És d'alguna forma on sempre vaig començar i sempre he estat fent coses. Llavors, clar, al principi el que feia era...
passar músiques per tot tipus de programa. Me'n recordo quan vaig entrar que hi havia el pie de la letra, un programa de karaoke, doncs era una mica muntar els karaoke, passar la música perquè els cantants se prenguin els karaoke...
Hi havia també el Duty Free, passa músiques de fons pel Duty Free, hi havia el Moni Moni, també s'havien de passar músiques. Clar, perquè és músic, s'ha especialitzat, i encara ara, no?, durant molts anys ja hem fet programes musicals a televisió, ja siguin reality, ja siguin, doncs, gales, és igual, el que sigui, i la música és molt important. Com es treballa allà? Per exemple, em sembla que hi ha Kikupi de la Serra, o no sé si... Ja no hi és. Quan jo hi era encara estava, i de fet estava al mateix departament...
i ella estava com a arxivador, tenia una feina jo crec que es pot dir una mica simbòlica perquè ella estava allà, ajudava i sobretot
I ja estava, quan hi havia temes de la paròdia nacional, feia molts temes de lletres i sempre temes de lletres estava ahí bastant present. I, per exemple, tema músiques, que segurament és el que més es deu demanar, no?, perquè en Operació en Triunfos, per exemple, doncs quan sortien els cantants necessiten una base musical. Aquesta base musical, qui la puc posar? Manu Guix? Vull dir...
No, a veure, la cosa és, se'ls decideix un tema, no?, pels d'Operación Triunfo, llavors, ara, per exemple, estem al número uno, i diuen, tu cantaràs aquesta cançó. Per exemple, va dir, I will survive. Tu cantaràs, I will survive. I will survive, per exemple. Llavors, aquesta persona se li ha agafat el to...
a veure si li va bé el to de la Gloria Gaynor, si arriba tant, si no arriba tant, llavors se li puja o se li baixa, depenent de com... I això a qui li agafa el to? Això en aquelles èpoques ho feia Noemí Galera amb el Manu Guix, com ho deia, i ara ho fa altra gent, ara ho fa l'Anna, o l'Isma... Llavors diuen aquest concursant, ja sigui el programa que sigui, cantarà aquesta cançó i té aquest to.
Llavors, aquesta cançó m'arriba a mi. T'arriba a tu. Aquí ja entres tu, engranat i és música. Parem, màquines. S'ha de dir que tot, moltes vegades canvia, a vegades el procés és diferent, però normalment es podria dir, llavors aquesta cançó m'arriba a mi i jo he de fer d'aquesta cançó que duri dos minuts o dos minuts trenta, segons d'alguna forma el que sigui. Què fas? Copiar, pegar, talles, manipules amb un programa de so? Crossfade.
Tot això que sempre feia aquí, doncs el mateix, i s'havia d'agafar la música i tot. Llavors jo el que faig sempre és que la música, perquè no sigui tal qual com l'original, sinó que tingui alguna cosa perquè doni joc a l'hora de fer coses a l'escenari, per exemple. Sempre busco algun pont musical que vagi bé perquè vagin. Després s'ha de buscar punts una mica així graciosos perquè hi hagi més il·luminació, perquè hi hagi canvis a l'escenari, perquè doni joc també al cantant a fer diferents coses, i de fet perquè la cançó...
que en quatre minuts tot es pugui explicar en dos minuts, dos minuts trenta. És molt difícil, bueno, és molt difícil, imagino que ja ho tens per la mà, no? A mi em diverteix. Les cançons tampoc no són tan diferents, no? Nosaltres, quan ja has tractat moltes, hi ha com la tornada, el primer... Sí, normalment ja quan la sents ja et diuen la cançó i ja dius, bueno, doncs començaré aquí, aquesta part ja me la saltaré, perquè quasi sempre tenen una estrofa al principi molt llarga, que en saltem una part,
i sobretot la qüestió és no repetir massa si per exemple hi ha dues estrofes iguals doncs fent una ja n'hi ha prou i llavors passem directament al que seria la tornada llavors tu arregles podem dir que tu ets un muntador musical i surts als crèdits als programes com a muntador musical? no però ara que ho has dit ho demanaré ho demanaré i així sortiré no home jo escolta jo ho pregunto ara sortiré des de la ignorància total home jo a partir de la setmana que ve sortir si vols firmes o alguna cosa jo firmo o sigui que ha sortit Pablo Werling els crèdits als programes
De gest músic. Un change.org, podem ser. Sí, sí, sí. Una petició d'aquestes. Llavors, tu ja has muntat això, ho has filtrat i tal, i ja tens la peça de durada que volen, i ho tornes a enviar cap a... Clar, llavors això ho he d'enviar a tothom perquè tothom comenci a assajar. A professor, a l'alumne...
els professors comencen a assajar la música l'alumne a cantar, els ballarins a ballar la il·luminació a preparar-li tothom el realitzador també que sabrà el temps comencen a minutar també es minuten ells a partir de la cançó com el moment gran quan comença quan hi ha un solo de violí i també s'ho apunten i això sobretot el més important va als productors que són els que fan la base musical de nou ells la refan tot comencen a tocar com si fos una música nova es treballa sota molta pressió?
Més que pressió, rapidesa. Perquè quant dures? Aquest procés quant dura? Ara posa, per exemple, les gales són divendres. Sí, estem parlant del número 1, eh? Sí. I llavors això, el tema, si està fet o no, normalment està més o menys fet dissabte, es fa tot.
Llavors, entre diumenge, no, dilluns i dimarts, arriben ja la... O sigui, perdona, en un cap de setmana ho ha de tenir. En un cap de setmana es fa tot. O sigui, pel dilluns ja s'ha de tenir. O sigui, el mateix divendres sabeu quina és la cançó que necessitarà? Sí, bueno, divendres, més o menys ho sabem, llavors depèn de com vagi la gala, hi ha canvis, perquè, bueno, evidentment, la gala marxa un, que això no se sap, fins divendres, t'ho pots imaginar, però quasi sempre, quasi mai, accertem.
I a vegades a la gala també passa que de sobte el jurat li diu, tu és que sempre fas cançons molt mogudes, jo, volem sentir-te una cosa més tranquil·la. I potser li havíem preparat una cançó molt moguda per la setmana següent, llavors en l'última hora es diu, doncs li fem una cosa més tranquil·la. Perquè les cançons qui les escolleix? Entre tots. Tu també? Jo he proposat i sorten. I s'han acceptat bé? Sí.
Sí, però hi ha alguna que estiguis orgullós d'algun concursant d'aquests anys? Mira, una que sonarà, que és la Temblando, d'Hombres G. L'haig proposat jo, perquè sempre s'ha de proposar també tenir en compte quina cadena s'emet i quin... I aquesta crec que quedarà bastant bé. Aquesta s'emetrà... No sé si ha sonat ja, però aquesta...
Comença, se sentirà. Pel número 1. A veure, també has estat treballant a Tu sí que vales, per exemple. Sí. Aquesta és la careta. Aquest és el programa, m'ho he de dir, que amb més carinyo li tinc. El Tu sí que vales? El Tu sí que vales, sí, sí. Amb Visto Mecquidel Jurat, tots els programes. El que passa que allà també feies el mateix, no? No, allà feia molt més. Ah, sí?
Sí, el Tu sí que val és... És que, de fet, el Tu sí que val és aquest sí que porta com 75 programes, i dels 75 jo he fet 71 programes. Això sí que ho vaig comptar l'altre dia. I aquest és el que més m'agrada, perquè quan vaig entrar ja vaig començar fent-lo, que feia, doncs, això, muntar la part musical dels concursants. Allà sí que directament jo agafava la música, que després els sonarien els concursants, i amb el temps...
vaig de fer músiques, doncs al final també vaig acabar fent, que és el que he estat fent els últims anys, càsting de concursants. Ojo, aquí ja volia fer un parell també. O sigui, tu has fet càstings, el que es va posar de moda, no?, quan va començar Opressant Triumfo i tot allò, càsting televisat. Es presenten molts friquis als programes? Sí, sí, es presenten friquis i molta gent que no és ni friqui, o sigui, que no fa ni gràcia...
que jo sempre aquí és quan ja defenso, perquè quan s'emeten els friquis, després dius, és que si veiessis el que no em ha més... És molt cansat fer càstings? A mi em diverteix, eh? És cansat perquè són moltes hores, o sigui, es comença a les 9 o a les 10, i abans t'estàs fent les 9 o les 10. Quan ja vaig a l'allò, concentra això, qui vulgui venir, m'ho invento, eh? L'hotel Plaza de Plaza d'Espanya. També he de dir que ja no són el que eren, eh? Abans un càsting, un plia, un Palau Sant Jordi, ara omplim una sala d'hotel, eh? O sigui, ja no... Sobretot el Tosique Valles no és tan massiu...
el casting del número uno, sí que hi ha més sempre, per exemple, el del tu sí que vales, la gent li fa més respecte, llavors no...
No és tanta la gent que es presenta. Li fan més respecte perquè hi ha Risto Mejido, el jurat, per exemple? Sí, no, perquè Risto Mejido és un tio que no sé si has tingut relació amb ell o no, molt canyero quan parla amb els artistes, diguem-ne. Sí, no, és canyero i llavors una mica també és el que a molta gent agrada, o sigui, molta gent després ho veus que diu, ah, sí me gusta Risto, que dice las verdades. Sí, sí. És un paper, no, clar. Sí, llavors, clar, llavors molta gent no es presenta al cas, molta gent ens ho diu,
Perquè el tu sí que val és la gent realment molt bona, o sigui, la que hi ha sobre l'escenari, traient els quadrafriquis que hi ha, que també hi ha, hi ha gent molt bona, o sigui, gent que canta molt bé, gent que veia molt bé, gent que fa coses molt interessants. I molta gent no es presenta perquè diu, és que jo no aniré allà a aquest programa perquè algú em digui, perquè algú es fiqui amb les meves mitges. Per exemple, perquè a vegades sí que fa el jurat de...
es comencen a riure del pentinat de la persona, i llavors això als concursants no els acaba d'agradar. No et fa pena, tu, quan un concursant, per exemple, d'aquests que tu has seleccionat, que has estat al càsting en aquesta casa, tu sí que vales, van allà i espera el jurat, fot una rajada i els destrossa, que els deixa vius? No et fa pena, tu, això? Abans em feia moltíssima pena, ara ja no m'és igual, però em continua fent pena, però ja relativament. Algun cas concret? Alguna...
D'alguna concursant o no concursant del Toci Cabales que diguis, hosti, pobre nena o pobre nena, com l'estan... Bueno, sí, va venir, de fet, et diré una, que va venir una al càsting que es deia Paula Rojo, i va anar al càsting del... Bueno, va venir al càsting del Toci Cabales i ho va fer molt bé i tot, de fet era una de les meves preferides, i després va anar al programa i es va fer molt petita, ho va fer bastant malament,
I el que li van dir no va acabar de ser massa bo i la noia es va anar bastant descontenta, ella i una altra noia. I a mi em va fer molta pena perquè realment vaig pensar pobra perquè aquesta que pintava tan bé. Però bé, després va tenir la seva recompensa perquè al final es va presentar la voz
i de ser una de les grans triomfadores de la voz, amb la qual cosa, mira... Que la voz no era llest músic? No. Per tant, aquí tu creus que hi ha hagut una mica de rivalitat? És a dir, mira, vosaltres llest músic, amb vosaltres no ha funcionat, en canvi amb nosaltres... Bueno, només que rivalitat, vam fer el càsting, suposo, i es va presentar aquesta noia, la vam veure que era bona, perquè era bona,
i perquè això passa que el càsting una persona és bona però el programa després no o al revés el càsting no és bo i el programa de sobte et sorprèn anem parlant moltes vegades però és que un càsting són què? 40 segons com a màxim un minut dos minuts els hi donem dos minuts però és igual dos minuts tot i que el segon 15 ja sabem exactament el que volem d'aquesta persona o sigui un bon càsting què és el que ha de tenir? un bon càsting jo recomanaria a la gent que vagi al càsting que vagi al càsting i realment
es cregui que ell està a plató i vagi disfressat com aniria si anés a plató i que faci el número tal qual com el faria a plató. O sigui, que no pensi, bueno, és un càsting, doncs vaig vestit de qualsevol forma, perquè realment es valora moltes coses en el càsting. O sigui, si veu una persona, sobretot en el cas del tu sí que val, si veu una persona i et canta, i et canta bé, però et canta una cançó normal, dius, bueno, tampoc té res, però hi ha vegades et diuen, no, però jo aniria disfressat així, llavors em portaria a alguna cosa, però clar, això, si no ho veus,
no ho pots valorar. I llavors el que recomanaria és això, que la gent, si fa un càsting, que es presenti... A partir dels 15 segons, si tu ja saps si val o no, el minut 45 de després, per què? Per respecte, també, perquè la gent es ve... De fet, això ho feia el Risto, que els parava a mig càsting i deia no cal ningú que continuï. Perquè si hi ha càmeres, llavors s'ha de fer xou i llavors això està bé. Però el càsting del tú sí que val és que no hi ha càmeres.
Bé, hi ha la nostra, que és a nivell intern, i allà realment et sap greu, perquè si ve la persona i es posa a cantar i es posa a fer alguna cosa, no la tallaràs els 30 segons. Si té dos minuts, dos minuts per tothom. Escolta, a la tele tot és mentida, no, Pablo? No. No? Jo sempre dic que el que la gent creu que és mentida no és mentida.
I hi ha moltes coses que són mentides però que la gent ni es planteja. I tu que et portes a treballar en aquests anys a Just Músic, tot per l'audiència? Tot pensant en l'audiència, sí. Esteu malalts d'audiència, no? Cada matí mireu el cert, les dades, viviu una mica amb això, no? Sí. Perquè és la vostra feina. Sí, a veure, tot per l'audiència sona a és igual, o sigui, fem-ho tot malament, és igual, total, és fer audiència.
O sigui, és tot per l'audiència pensant també en positiu, diuen, anem a fer això perquè la gent... Sí, perquè realment, si un programa no fa audiència, tanquen el programa. I això es tradueix en te'n vas al carrer i a l'atur, com hem passat sempre. O sigui, és un patiment real, o sigui, no és un patiment de... Ai, espero que vagi bé, és que si no m'ha bé, te'n vas al carrer. Clar.
Per tant, ha d'anar bé, sí o sí, no? Bé, potser aquesta és una mica la pressió, no? Amb la que jugueu i amb el tema d'audiències i cada matí mirar com ha anat el dia anterior i no és que estem baixant, per què baixem, què passa, no? El menjar es dolla d'aquest tipus. Sí, sí, clar que quan les coses van bé, doncs tot és perfecte, però quan la cosa va regular, doncs evidentment és bastant complicat. O sigui, tu vas a una, per exemple, s'estrena un programa...
i és el dia següent al que estàs esperant els resultats, perquè a més moltes vegades es diu si fa menys d'això, un problema, si fa més, doncs tranquils. El número uno, ara el vam baixar una mica, em sembla, l'altre dia. Va fer poc, va començar amb molt poca audiència, amb un 12%, i el següent programa va fer menys. Només hi ha sis programes, no?, contractats, i s'acabarà ja. Hi ha sis programes, i evidentment si la cosa anava bé, doncs s'haurien de fer més, i suposo...
que no se'n farà més, el que no sé si se'n farà menys, tampoc. Ja, però els divendres no era un dia normal, no?, per fer programes de relació musicals? No, però la teoria... No, perquè realment aquests programes van dirigits a la gent jove, sobretot, i els divendres a la nit la gent jove està a l'ovella negra, com a mínim, i on sigui no estan a casa, veient la tele. Clar, clar. I potser la gent més jove, divendres és l'únic dia que es poden quedar fins tard veient...
televisió, però la gent jove no està. Pablo, ja per acabar, perquè portem 18 minuts, eh? No, comentar el cas de la Irma Ramos. Irma Ramos. Sant Justenca, que la tenim allà al número 1 en un dels concursants. Tu l'afavoreixes d'alguna manera, ja que és de Sant Just? No, no es pot afavorir. A més, el que et dic, hi ha molta gent allà i evidentment no ho faria, però... I això sonarà molt així, però realment em cada concursant tu t'esforces perquè...
cada un surti bé i la música cada un sigui bona i no hi ha forma d'afavorir perquè realment al final...
és la... O sigui, els concursants tenen molt a dir, són els concursants que decideixen què fer i què no, si no es pot. Doncs escolta, Pablo, ha sigut un plaer que pagis per l'Epenyar el Morro. Mira, marxem amb Temblando, de los hombres que... Gràcies, Jordi. És un regal que et fem, que és la cançó que vas posar, que vas escollir. És la primera que m'ha sortit, he fet altres coses millors, però... Ho sento, ho sento, Pablo, no haver-ho dit. Que vagi bé i, escolta, torna-ho quan vulgui. Moltes gràcies, Jordi. Adéu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menes.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Experts.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverb. Quasi bé, quasi bé, 3 quarts de 6 de la tarda, continuem en directe al programa i ara parlem de gossos.
I ho fem com cada dijous amb un dels nostres educadors canins particulars del programa aquesta setmana, amb l'Alberca Paper i Cristina Albert. Bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda, molt bé, eh? Amb una calor ja que ens morim, que suposo que això als gossos també els afecta, no? Oh, i tant, i tant que els afecta, més del que pensem a vegades, eh? Sí, què hem de fer? Gallera d'aigua i tirar-li al gos, per exemple? Eh, bueno, portar una ampolleta d'aigua quan fem un passeig una miqueta llarg sempre és una bona idea, eh? Ah, ampolleta d'aigua, està molt bé això, bona idea. Sí, per anar...
Tant per donar-li per veure com per tirar-li una miqueta de gotes per sobre, com si li estiguem batejant en el cas que tingués molta, molta calor. I passejar-lo, això, entre la una i les set al migdia, no?, aquestes coses. Sí. Posar-li un abric d'aquestos que a vegades veiem... Sí, un abric de llana, un abric de llana. Si al gos o la gosa li poses un abric de llana, em sembla que se'n va de casa. Sí que s'ha de tenir en compte perquè, per exemple, jo amb la meva boldó francès ja he notat que aquests dies els passejos a una hora que abans era habitual, per allò a les set de la tarda...
encara és massa aviat per a ella. Sí, sí. O es fa més curt o s'ho passa malament. Home, a la nit és ideal, no? Realment, quan fa tanta calor, perquè hi ha fresquetes, pot anar bé i estàs tranquil. Avui el programa, per cert, que si teniu qualsevol inquietud sobre el món dels gossos, ja sabeu que ens podeu enviar un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com
i nosaltres li traslladarem la pregunta a l'Alberto o a la Roser perquè ens expliquin els vostres dubtes que tingueu sobre el món dels gossos. No sé, fa poc heu escrit un gos o teniu gos o gossa i no sabeu molt bé com funciona tot plegat i aneu una mica perduts. Ens podeu preguntar el que vulgueu. Albert, avui volem parlar, però, d'una dels grans ensenistradores en matèria...
també educació canina hi ha hagut, que és l'educadora noruega en Lil Kwan. Correcte. Qui és aquesta dona? Avui també m'he enfocat una miqueta precisament al que estaves comentant, perquè moltes vegades em pregunten directament per donar alguna referència en quant a...
Si a mi no m'agrada, per exemple, donar com a referència al César Millán, he de donar alguna alternativa, que ho estigui fent molt bé. És veritat, tu sempre et queixes de l'encantador de perros, però mai dius, mira, aquest mireu-lo, no? Avui és el dia. Per cert, Jordi, hi ha un altre programa que han fet similar, eh? Ah, sí? I no és el César Millán, és un altre que fan, també els emeten els cap de setmana pels matins i surt un altre noi. A l'estat, aquí a l'estat espanyol, també? Sí, sí, sí.
Sí, sí, és un senyor que es diu Borja Caponi. I què tal aquest Borja Caponi? Tampoc. Doncs si ja no m'agradava el Feser Millán, aquest home encara menys. Encara menys, eh? Molt bé. Però per quins motius? Perquè realment aquest home, aquest noi potència tot lo dolent del Feser Millán, que ve a ser una miqueta aquest excés de control físic cap al gos,
I aquest home encara ho potència més. I és una cosa que no m'agraden. Potser aquests mètodes són més televisius per fer un programa, que no pas els que t'ho digues tu? Són molt espectaculars, però bueno, jo no vull fer propaganda d'un canal de televisió, però sí que puc fer-ho d'un programa. Perquè si la gent la coneix, també és una revista que diu... Perdona?
Pelopicopata. Pelopicopata, sí, home, un mític programa d'animals, sí, sí, és veritat. Correcte, doncs en aquest programa fan una versió que és Pelopicopata Mascoteros, conjuntament amb una associació que és mascoteros, de veterinària que es dedica a ajudar a animals, i tenen un apartament d'educació canina, i la fan uns nois que treballen 100% amb els mètodes dels que parlarem avui, i amb els que treballo, i amb els que segueixo, i crec, i ho fan molt bé, i ho fan televisivament, i ho fan realment bé, o sigui, que es pot fer...
Però una altra cosa és que no sigui o que no interessi a determinades persones. Clar, de fet, una mica també en la línia del que volem comentar avui, aquests grans educadors o ensinistradors de gossos, que han sigut referència per a vosaltres i per a molts educadors. Comencem, si em sembla, parlant de... Sí, digues. I també dels noms, perquè ara ho estava pensant i estava repassant la llista de què té passat d'aquests noms.
i una gran part són noies. Són noies, tens raó, tens raó, tenim l'Anna, la Túrit, la Tila, la Helen i la Mary, que si ve... No, la Tila és l'únic senyor. Ah, és un senyor Atila. Home, home, perdó, Atila, rei de los Atilos, no? Correcte, té una miqueta curiós el senyor, com nom és encara més impronunciable i més difícil. I veig que tots són estrangers, no hi ha cap d'aquí. Sí.
Bé, ja en parlarem també, perquè aquí en tenim ja molt bons, eh? Ja n'hi parlarem també un altre dia. Però així a nivell mundial són dels més reconeguts, diguéssim, cadascú en el seu camp. I per què predominen les noies? Per la sensibilitat? Probablement, probablement i per una... Jo crec també, això ja és una història meva o una teoria meva, no?, d'alguna manera, però les noies teniu més facilitat d'empatitzar amb els altres éssers. Digues, persones, o digues-li nens, o digues-li animals. Vull dir-li cosa... Sí, sí, sí.
i inclús plantes, eh? De fet, també jo crec que estadísticament podríem estar parlant i buscar dades, perquè segurament un porcentatge alt de noies, o sigui, de vegetarians, són noies o dones. Ah, mira, doncs potser sí, potser sí. Bé, comencem per la primera, si et sembla, que és Anne Lil Kwan, eh? Aquesta educadora i ensinistradora especialista en olfacte caní i amb el llibre El reino de los sentidos. Correcte, aquest és el seu segon llibre, eh? Per això ja fa un temps que el va publicar i és un llibre que jo el recomano molt
perquè és molt pràctic, és molt didàctic, també, per dir-ho així, d'alguna manera, t'ensenya molt bé i molt fàcil, i, a més, amb mètodes molt més naturals i amb un sentit comú darrere i molt més fàcils, també, al cap i a la fi. No és tan instrumental que has de portar tantes eines com si fossis un carpinter. A vegades portem el clicker, el premi, la bolseta, el target i tantes coses que no sabem ben bé què tenim davant.
I aquesta noia porta molt de temps treballant només, o especialitzant-se bàsicament en el que és l'olfacte, el nas del gos. També a nivell científic, ella és biòloga i ha desenvolupat molts treballs i moltes coses interessants, com per exemple el fet que quan nosaltres pensem que el gos està olorant alguna cosa i el cridem i no ens sent, i podem dir que s'està fent el sort. Entre altres, la línia en què treballen aquestes persones han aconseguit descobrir que no és que és fàcil el sort, és que realment quan un gos està ensumant
una cosa molt, molt interessant. El seu cervell destina a les cèl·lules, que potser no necessita en aquell moment de l'uïda, que dediquin al cervell
al sentit de la buida, les dedica al sentit de l'olfacte. O sigui que un gos és molt semblant com a mínim a mi, que només pot fer una cosa a l'hora. Correcte. No pot fer dos, no? Bueno, si és molt, molt interessant, sí. D'acord. Doncs l'Anne Lil Kwan, aquesta dona que, com diem, especialista en olfacte caní. Per cert, l'altre dia em van explicar, i això li has de preguntar Albert, que els gossos oloren per la llengua? No ben bé, però sí que li ajuda molt.
De fet, nosaltres també, eh? Nosaltres, quan tastem o quan olorem una cosa, no només l'estem tastant o olorant, l'estem ensumant i tastant a la vegada, per dir-ho així. Però vull dir que utilitzen la llengua també, no? Perquè es pot que ens hi ha... És una de les molt bones teories també que ha aconseguit demostrar aquesta senyora, aquesta noia que es diu Anelil, que és el fet que no és que utilitzin la llengua per olorar. Ara sí que llepen, quan necessiten rebre molta informació d'una...
d'una determinada substància o d'un determinat llepen una miqueta. Sí, això. Però és més aviat perquè la saliva que agafen en aquell moment amb el llaparo la traspassen amb l'òrgan que tenen, que nosaltres l'hem perdut, és un òrgan molt difícil de pronunciar que es diu bòmero nasal. Bòmero nasal. Que està entre la llengua, per sobre del paladar, podríem dir,
que traspassa la saliva i aquest òrgan, per dir-ho així, li decodifica aquells sabors en olors. Perquè el gos és molt més, o sigui, el morro del gos està molt més enfocat a rebre la informació olfactiva. Doncs era un detall que volia comentar-te. Per això precisament hem de tenir en compte que quan un gos porta molta estona ensumant, algú o un passeig es passa molt bé, també és interessant que hi vagi a haver aigua.
Perquè gasten molta saliva. Només ensumant ja van passant-se molta saliva cap a la boca, cap al nas, perdona. Bé, continuem repassant més educadores, en aquest cas, com és Túrit Rugàs, que en el llibre El lenguaje de los perros, o, per exemple, Por qué mi perro, i punts suspensius. En què ha contribuït aquesta dona? En veritat és un... Tira de la correga. Sí, exacte.
Són el per què mira el meu gos tira de la corretja, per què el meu gos burda, o per què... Són tres llibres. I són tres llibres també molt primets i molt fàcils de llegir. I a més són les preguntes que a tothom que ha tingut gos se les ha fet alguna vegada, no? I per què això? Què li passa, no? Simplificant, però amb aquesta escura ja t'explica tot un món. Aquesta dona realment és, podríem dir d'alguna manera, és la professora o la mestra de l'Anna Lill. Són dues dones noruegues. Aquesta, la Turit Rugas, és una senyora ja que deu tenir quasi els 70 anys. Mhm.
ja té una edat però continua fent els seus treballs i precisament el que li han retrat moltes vegades és el fet que no és científica les seves publicacions no són científiques perquè en veritat són llibres que ha publicat diversos i van molt enfocats al propietari no van enfocats a un entorn científic per demostrar unes teories ella és més de realitzar observacions també és biòloga però és de realitzar observacions fer un treball de camp d'atologia diguéssim realment
i després les seves conclusions a nivell de llenguatge comú, no tècnic. Bé, doncs la Turi Ruga, que no sé si saps d'on és concretament, perquè l'Anne Lilquan, que és la primera del tema d'olfacte, era de Noruega, però aquesta d'on és? És Noruega també. Ah, també és Noruega. Veig que tot el tema Noruega ho porten bé, no? Bastant bé. De fet, jo ara aquests dies he tingut el gust de poder parlar amb una noia que està aquí, és de Barcelona, però està vivint a Noruega fa quatre anys,
i d'unes coses que comentàvem, que en veritat allà sembla que regna més el sentit comú en general, ja no a nivell d'animal. Però bueno, és una cosa del que potser hem d'aprendre també una miqueta aquí al sud. Hem d'acampar norueca, eh?
La observació del medi també és una cosa molt interessant. Bé, atenció, un altre, en aquest cas, l'únic membre masculí d'aquesta llista d'educadors i ensinistradors és l'Atila... També té un nom fàcil, eh? Escucàleg, eh? L'he posat a moda de prova, eh? A veure com... Bueno, Atila Escucàleg. L'Atila, pels amics. L'Atila, l'Atila. L'Atila, l'Atila. Sí, l'Atila és ensinistrador especialista en dogdancing. Atenció, perquè això a mi m'interessa molt. Com dogdancing? Sí, home, home, home.
Ara, ara. Petites rítmiques, atenció. Aquest és tot un món que es coneixíem. Albert, us plau, il·lumina'ns. Què és el dog dancing? Aquest senyor és un senyor húngar que va dedicar-se a ballar amb el gos des que va tenir, ara igual té el voltant dels 50, i fa com a 20 anys que va començar a ballar amb els seus gossos, per dir-ho així. I és perquè realment el dog dancing és una activitat amb la que tu balles, realment hauria de ser una dansa amb el gos.
Escolleges una sèrie de moviments, treballes una sèrie de sincronitzacions amb l'animal, i amb una cançó determinada ho fas quadrat, com si ballessis amb una persona però amb una altra espècie. Una mica de batuca a prop gossos, no? Sí, sí, sí, per dir-ho així. I va amb un DVD també, que t'ensenyen tot plegat, o no? Exacte, aquest home l'ha fet diverses publicacions també dels seus treballs, i cada cop, cada any, potser va fent cursos i seminaris, perquè es va actualitzant molt,
i aquest CD i aquest llibre de petites rítmiques va molt enfocat a ensenyar petits exercicis que ell ha aconseguit i ell ha treballat. Això t'ho explica d'una manera molt pràctica perquè ho puguis fer tu amb el teu gos a casa. A YouTube hi ha diversos vídeos que apareixen persones que surten ballant o qualsevol tipus de cançó amb el seu gos. Si poses al YouTube, si poseu a ti la Gladiator o a ti la Chance Chaplin, són dos dels millors vídeos que he tingut amb els que va guanyar un concurs durant dos anys seguits.
el més important d'aquesta gama, d'aquesta rama del Mont Caní, i són dos vídeos genials, són dues coreografies genials.
Bé, què ha passat ara? Sentim com un soroll estrany. Això és la sordesa, Jordi. Bé, passem ara a un altre també gurú del món caní, que és la Helen Phillips, en aquest cas, que és l'especialista en clicker, també conegut com el sistema CAP. Què és això?
Bé, el sistema CAP és més aviat una manera d'utilitzar el clicker. El clicker podríem definir-ho com una eina, com una eina qualsevol o com qualsevol altra, per comunicar-te amb el gos, que és una eina que fa un sorollet, diguéssim, un clic. Quan tu li aprenes el vídeo, fa clic. Ah, sí que és veritat que alguna vegada hi ha gent que ho té, això. O no, com ho sembla a mi? Sí, això a la tenda d'animals en tenen, eh? O sigui, és algo habitual. I ell va inventar el sistema CAP? És molt útil, però també és molt perillós. Per què? Per això...
perquè també pots... Hi ha certes comportaments i certes tendències nervioses en el gust. Una sèrie d'ansietats cap a... Si no saps utilitzar realment aquesta eina, és millor que no l'utilitzis. Home, si vols un dia amb calma i tranquil·litat podem parlar del clicker, perquè aquí veig que hi ha tema sobre aquesta, segons tu, magnífica eina, però que a la vegada també és molt perillosa.
I tant, i tant. Ja ho programarem bé, ja m'ho prepararé bé, perquè sí que podem treure d'aquí suquet. Doncs està bé. I ja per acabar, parlem de la Mary Ray, que és també especialista, com l'Ati, el nostre amic, en dogdancing, també. Sí, i amb un estil completament diferent. Per això m'ha agradat puntualitzar-lo, posar-lo també com a referència, perquè igual que l'Ati és una persona que es disfressa molt i es posa molt en un paper, diguéssim, forma una coreografia sencera,
a l'hora de treballar amb el gos. Ella és una persona més sèria en aquest sentit i els seus vídeos són molt més... Molt més seriosos. No disfressa el gos, per exemple, i coses d'aquestes. Potser porta un mocaduret el gos i ella va així ben vestida.
Però vull dir, no és un gladiator, com per exemple aquest vídeo que comentava, que realment a la Tila es disfressa de raça o crou. Sí, el que passa és que jo aquí et volia preguntar, tu què opines, com a educador que n'hi, de la gent que ve per carnestoltes, o no cal que sigui carnestoltes, i disfressa el seu gos?
I els hi posa, doncs, unes ulleres, una capa de Superman, o els hi posa diferents coses. Tu això ho veus bé? O sigui, o és una humiliació al gos que, pobre, no pot fer res. Jo crec que és una petita humiliació. Però això en funció també de la freqüència, eh? Una cosa és, si ho fas amb una ocasió especial...
i una altra cosa és fer-la cada dia de manera sistemàtica. Sí, si ho fas per riure's del gos o per fer-li, per exemple, una tapa a ella, fer-li una broma i te'n vas de casa i deixes el gos disfressat d'Elvis Presley, per exemple, amb una perruca o alguna cosa per l'estil... Jo això he vist algun cartell, un pòster d'aquests...
Sí, perquè és una vegada puntual, mira, jo no ho faig amb els meus gossos ni ho faré, no és una cosa que m'agradi, però bueno, ja... No, no, mira, et diré més, a la Rambla de Barcelona hi ha el New Park, que hi havia aquell pàrquing intel·ligent que em sembla que després el van treure, per aquella zona que hi ha un carrer que se'n va cap a l'església del Pi, a la plaça del Pi, doncs allà hi ha una tenda de pòsters que és molt famosa, molt important...
Tenen, fa dues setmanes vaig passar per allà, a l'aparador, un pòster amb tot de gossos que estan tonejats, disfressats i vestits com cantants importants a la història de la música. Allà us n'hi ha una que la disfressen com l'Amy Winehouse i li posen com una perruca i hi ha una vintena de gossos, hi ha Elvis Presley, John Lennon, en fi, Tom Jones, un munt de cantants que això, segons tu, millor no fer-ho, no?
Bueno, jo t'ho diria, si el gos són cinc minuts de disfressa i després és el millor dia de la seva vida, com a compensació, jo t'ho diria... És denunciable, això? Si jo ets pel carrer i veig alguna persona amb el gos disfressat, la puc denunciar als Mossos? No, però pot ser el mateix que jo la miro malament. La miro malament, eh? Molt bé. Doncs escolta, Albert, no tenim més temps avui. Moltíssimes gràcies. La setmana que ve, d'aquí dues setmanes tornarà a parlar, eh? Bona tarda. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, adéu.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha pronosticat que l'economia catalana creixerà l'any que ve dues dècimes. La Cambra també denuncia que l'Estat acumula un deute de 4.000 milions en inversions a Catalunya per incompliment de l'Estatut. Un deute equivalent al 2% del PIB català.
no solament no comprim la clàusula adicional tercer de l'Estatut, sinó que continuem amb el tradicional dèficit estructural d'infraestructures a Catalunya. Pel que fa a aquest any, la Cambra preveu que l'economia catalana tancarà amb una caiguda de l'1,2% al 0,1% menys que l'any passat. Considera que, malgrat el creixement de les exportacions, no serà suficient per compensar la caiguda del consum privat.
La companyia Desigual ha inaugurat avui la nova seu mundial ubicada al costat de l'hotel Vela de Barcelona, unes noves dependències que permetran crear 200 llocs de feina. El nou edifici és un dels dos més llargs de Barcelona, en competència amb l'illa Diagonal i té uns 24.000 metres quadrats. Per l'alcalde, Xavier Trias, és un somni fet realitat que combina totes les claus per aconseguir l'èxit professional. Això és un somni, ser capaços de posar en un mateix indret. Turisme, indústria, capacitat d'innovació...
i ser capaços de conviure amb el món de l'esport, amb el benestar, en definitiva, jo crec que és extraordinari. Això és el que hem de fer. Desigual és una empresa productora de roba amb seu a Catalunya que compta amb més de 250 botigues pròpies repartides per tot el món i que factura uns 600 milions d'euros l'any. Per fer front a aquest creixement apostat pel canvi de seu central i per la construcció d'una nova plataforma de distribució a Viladacans, al Baix Llobregat, al costat de l'actual, ubicada a Gabà.
Vergues s'ha quedat sense grup municipal del PSC després que els seus quatre regidors han decidit plegar en bloc. Un dels regidors, en Ramon Camps, ha explicat que estan en desacord amb la posició que el partit ha pres en aspectes com ara la crisi econòmica i, sobretot, la relació de Catalunya amb l'Estat.
ens trobem que hi ha altres opcions en polítiques o no polítiques que ens representen una miqueta més amb les seves idees i ens trobem desubicats. I també en l'Ege Nacional, que en l'Ege Nacional sembla que no ens en sortim que estem encallats, perquè sí que hem fet el part del dret a decidir, però veiem que a l'altra banda, a Espanya, no hi ha ningú que en segueixi, ni tan sols el fes sobre. Ara tots quatre passaran a ser regidors no escrits.
Els Mossos d'Esquadra i la policia local de Matadapera al Vallès Occidental han detingut avui dues persones de nacionalitat espanyola acusades d'haver comès un robatori amb violència en una casa del barri de Can Solà del Racó. Durant els fets, dues persones han resultat ferides lleus. En concret, un dels propietaris de la vivenda pateix ferides de diversa consideració, encara que no estem per la seva vida. Les investigacions per esclarir els fets continuen obertes.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha emès una resolució que obliga a vacunar contra la ràbia gossos, gats, fures i altres animals de companyia en un termini de 15 dies dels municipis de Montcadi i Raixac, el Vallès Occidental, Piera, Alanoia i Porqueres i Banyoles al Pla de l'Estany a causa de la detecció de la malaltia a un gos abatut a Toledo que procedia de Catalunya. S'han de vacunar tots els animals de més de 3 mesos
i tornar a vacunar aquells que es van vacunar fa més de sis mesos. Si hi ha alguna sospita de transmissió de la malaltia, s'ha de comunicar al departament i les administracions intensificaran el control dels animals de carrer. Bona tarda, us parla David Amador. El president del Barça, Sandro Rossell, fa aquesta hora la tradicional roda de premsa de final de temporada. El dirigent ha donat total suport a Leo Messi contra qui la fiscalia, recordem...
ha presentat una carella per haver defraudat presumptament 4 milions d'euros. He hablado con la familia, están muy tranquilos, súper tranquilos, y nosotros como club también estamos tranquilos y además, evidentemente, dándole todo nuestro apoyo y respaldo, porque no tenemos ninguna duda de la inocencia completa de Leo en este caso.
Rossell també ha dit que el porter Víctor Valdés continuarà aquesta pròxima temporada a l'equip perquè el jugador ha comunicat la seva intenció de complir el seu contracte que acaba el juny del 2014. El president Laurana també creu que el club s'ha portat molt bé amb a Vidal. Diu que quan el francès estava malalt se'l va renovar i ara que està bé se l'ha tractat com a futbolista en referència a la no renovació del defensa.
no ha descartat durant l'any plantejar-li la renovació al tècnic Tito Milanova. I d'altra banda, el futbolista barceloní Joan Verdú ha anunciat que deixa l'Espanyol al mig campista, marxa després de quatre temporades en què ha estat un dels referents de l'equip Verdú, un dels capitans també de la plantilla, considera que el club no ha apostat prou per la seva continuïtat. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
El portaveu de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, fa una valoració positiva de la primera meitat del mandat de l'actual govern municipal. Asegura que no és un mandat fàcil, però l'executiu ho ha sabut gestionar bé. Junts per Sant Just té un sol regidor a l'Ajuntament i va entrar a fer govern després de tot un mandat a l'oposició. Considera, però, que en objectius bàsics estan d'acord, tot i així segura que s'ha de treballar molt més en temes socials, sobretot de cara al futur. Pel que fa a les regidories que té Junts per Sant Just, crec que la feina està a mitges, però que la tasca feta fins ara...
és positiva i pel que fa a la regidoria de xarxes socials, considera que des de l'Ajuntament s'han anat fent passos per obrir-se i apropar-se a la ciutadania, com ara amb la renovació de la pàgina web municipal o el podcast dels plens. Aquests dos anys són els primers de Junts per Sant Just, que és el resultat del front comú entre Esquerra Republicana, regrupament i independents per presentar-se a les últimes eleccions municipals. S'encapsarà la coalició.
i diu que encara no han parlat de si tornaran a presentar-se junts, però que des d'Esquerra els agradaria repetir aquesta fórmula. Seguir també s'ha mostrat disposat a repetir com a candidat en cas que l'Assemblea d'Esquerra, i en tot cas Junts per Sant Just, ho ratifiqués. La festa major de Sant Just ja té cartell representatiu, l'ha fet el Sant Justen Carnau Macià i ha estat el guanyador del concurs del nucli.
Aquest cartell serà la imatge de la propera festa major de Sant Just. És un cartell on consta el festa major Sant Just 2013, acompanyat de franges en vertical i unitzontal en blau i en groc sobre un fons negre amb estrelles blanques i la data de celebració de l'1 al 6 d'agost. També està més a veure la línia de l'horitzó de Sant Just en color blanc amb edificis emblemàtics com el Walden o Can Genestà i elements destacats com el mirador i el molí de vent que hi ha als jardins de la Casa de Cultura.
I acabem aquest butllet i explicant-vos que el Carrau Blau ha obert les preinscripcions per apuntar-se als tallers d'estiu. Aquest any els tallers se centraran en la natura i l'experimentació artística. I us hi podeu apuntar al Carrau, a l'equipament de la plaça de la Pau. Començaran l'1 de juliol i s'acabaran el dia 19. S'adreça a nens i nenes de 2 a 15 anys. Una altra activitat per l'estiu és la proposta del Club Natació Sant Just. Organitza un curset de natació del 17 de juny al 12 de juliol per nens i nenes de 6 a 13 anys. L'horari és de 7 a 8 del vespre cada dia.
I podeu demanar més informació al telèfon 9-3-116-6177 o al web del club, www.cnsantjust.com. I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles. La penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. 6 i 12, benvingut a la segona hora de la Penya del Morro. Què tal com esteu?
perquè estava repassant el contingut de la segona hora del programa i d'aquí tenim molta cosa, eh? Ens estarà d'una estona l'Arnau Cònsul per parlar de llibres a la seva secció. A més a més, també parlarem de la selectivitat amb la Júlia Tmella, que per fill de la feta ja ens vindrà a explicar la seva experiència. I també tindrem els gunis de Sant Just avui amb el Dani Martínez desplaçat al nou equipament.
de les escoles amb l'Oleguer Masjuan dels tallers de música de Sant Lluís. Abans de tot això, repassem el tema més comentat a Twitter durant les últimes hores. Cristina, bona tarda. Bona tarda. A veure, què és el que s'ha comentat a Twitter?
Sant Antonio de Padua. Es veu que avui és el dia de Sant Antonio de Padua, també venerat com a Sant Antonio de Lisboa, un predicador i teòleg portuguès més reconegut com el sant dels matrimonis. Com a traïció, destaca que les dones solteres acostumaven a comprar una foto del sant i la guardaven al revés fins a trobar un bon marit. Ah, fixa't.
A partir de les 7, Jordi, començaran les processons pels diferents carrers de diferents punts d'Espanya. Jo faré el mateix, també. Sí, aniràs? Ah, la foto. La foto al revés, a veure si trobo una bona dona. No, no, un bon marit. Ah, un bon marit. Doncs destaquem el comentari de la Meredith Montero, que diu oració a Sant Antonio de Padua, el sant que t'ajudarà a trobar l'amor.
Amb més informació la dona Fundacorazones un dia com avui, el 1231, va morir Sant Antonio de Padua, sant catòlic portuguès, viscat Sant Antonio. I acabem amb la recomanació de l'Alba Romero que diu aquells solters que li posin una espelma a Sant Antonio de Padua avui.
Avui també ha sigut Trending Topic, Inspiration Day, és a dir, el dia de la inspiració, perquè demà se celebra el Teatre Circo Prize de Madrid, la trobada que té per nom Inspiration Day de Womanalia. Què és Womanalia? Una empresa de moda? No ho sabem. Presentada per Mario... Té pinta de revista, no? Ah, potser sí. Per Maria Escario, l'espai acollirà ponències, tallers i debats sobre el paper de la dona a les empreses, o empreses, perdó, com ser una professional 2.0.
Comencem destacant els comentaris que han anat la majoria per la mateixa línia, és a dir, destacant idees i frases de motivació, com la que ens deixa Infojobs, que diu, l'autoconeixement és la clau per aconseguir la inspiració. La Joana Sánchez, quantes petites oportunitats hem perdut per no creure que som capaços o perquè no volem assumir el risc? I acabem amb l'aclaració de l'Alfonso Alcàntara, que diu...
Motivació no és tenir ànim, la motivació és tenir motius. Troba els teus. Fantàstic, Cristina, moltes gràcies. De res. Passem ara a la secció dels Gunis de Sant Just. I saludem a l'estudi número 1 de la ràdio el Joan Xirivella Cocorella. Joan, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, que avui el Dani ja hem comentat que no hi és, no? Exactament. On està el Dani avui? Avui el Dani està a les escoles, l'antiga escola Montserrat, amb l'Aguema Joan...
O sigui que hem de, que és el director dels tallers de músics, o sigui que fem una connexió amb l'exterior de la ràdio avui, no? Sí. Bé, doncs saludem-los ja a tots dos que els tenim a la unitat mòbil de Ràdio Esver, que és el telèfon de l'Oleguer, el Joan, concretament. Hola, bona tarda. Bona tarda a tothom. Hola, hola, hola, hola, bona tarda. Ens escolteu bé, eh? Sí, sí, sentim molt bé. A veure si saluda l'Oleguer perquè s'ha quedat molt tallat ara. Sí, Oleguer, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. En directe a aquest nou equipament de les escoles de Sant Just, on hi ha moltes entitats que tenen la seva seu, entre elles el taller de múrbils. Alguna cosa abans de començar? Sí, mira, Jordi. Amb aquesta entrevista a distància volem que posis abans una cançó que és Graduations March. Graduations March, que és la marxa de la graduació. Sí.
Perquè fem un homenatge a tots els aprovats o als que s'han graduat. Ah, molt bé. Molt americà, eh? Molt americà. Però vaja, tota la gent que aquest dia té exàmens, acaba la selectivitat, els controls i tot plegat. De fet, vosaltres feu segon d'ESO i no sé si ho heu acabat, ja? Sí, avui. Avui és l'últim dia, eh? Per fi, ja, no? Sí. Ja esteu de vacances? No, ara ens queda el carrer de síntesi. Dani, tu també has acabat, ja o no?
Sí, sí, jo ja estic servit, ara després ja... O sigui que avui primer dia de festa ja a tot l'estiu, no? Sí, avui ja comença l'estiu, però ara que tota la setmana de crèdit de síntesi, que és un bon treball, eh? Molt bé. Doncs escolta, Dani, des de les escoles, amb l'Oleguer, tot teu, què ens expliques?
Mira, ens expliquem moltes coses, però, hola, què és l'instrument que tenim aquí fora de les escoles? Explica'ns una mica. Bueno, ara he pensat fer una passadeta per les diferents aules i que els puguem presentar als professors i sentir els instruments. Per exemple, ara us presento a l'Òscar, que toca saxo i farà una mica d'algunes notetes amb el saxo. Estem en directe a les aules, eh? Alguna tarda. Vinga, canya amb el saxo.
Que xulo. Molt bé, molt bé. Molt bé. Amb aquest so telefònic, així nostàgic al saxó, això és increïble. O sigui que si ho entenc bé, Oleguer i Dani, esteu fent un tour i un passeig pels diferents locals d'assaig o books, digue-li com vulguis, o aules del taller de músics de Sant Just.
Exacte, ara anem a una aula que està a l'Onai, amb la guitarra elèctrica que també ens tocarà. Hola, Onai, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. De guitarra elèctrica. Estic aquí amb Lilian i estem fent una classe avui una mica especial, que és posterior a la lesió. Hola. A veure. Doncs estem aprenent a tocar el vídeo a alguns detalles.
Aquesta cançó, Jordi, a mi m'agrada molt, eh? És la de Rocky, sí, home. Jo la tinc a la CBP3 i jo vull sentir-la, eh? Sí, sí. Canya, canya. Està emocionat, el Dani, clar. Sí. Si falles una mica més, eh? Ara, ara, ara. Ui.
Ah, jo estic auixinant, eh, ara. Oh, molt bé, Dani. S'ha de comentar que aquí ho hem sentit una mica distorsionat, eh, perquè deu ser la guitarra elèctrica que fotrà molta cany o alguna cosa, però ja alguna nota sí que hem pillat, eh. Sí, digues. El Joan té alguna pregunta per l'Olag, eh, que dispari una mica. Ah, doncs vinga, Joan, endavant. Molt bé.
Una pregunteta. Com va anar el dissabte passat a l'audició que vau fer al Casal de Joves? Molt bé, molt bé. Va venir molta gent i van tocar uns 120 alumnes, tots seguits, i vam estar des del dematí, des de les 10 del dematí fins a les 9 i mitja de la nit, tocant la gent seguida.
I aprofito per entrar a una aula d'una noia que no va tocar, que tocarà una mica una peça, que és una alumna de piano, que els tocarà una mica una peça. Queda el piano? El piano, diu? Sí. Hola, Paula. Hola, Paula. Hola, Paula. Benvinguda a la penya del morro en directe a través del mòbil. Oh. És la d'Amelia, aquesta cançó. Sala un anunci de porcs.
L'Amélie, home. La cançó d'Amélie. Com t'in d'otro eté es diu. Quina bona pronunciació, eh, Jordi?
Si algun dia aprenc a tocar el piano, jo vull aprendre a tocar aquesta cançó. És meravellosa i fantàstica. Bé, continuem en directe a l'equipament de les escoles. Per cert, ja que tenim aquí Oleguer, què tal aquest canvi al nou equipament amb els tallers de música? Creus que heu guanyat en qualitat? Sí, hem guanyat en qualitat d'espais perquè tenim aules molt més grans i l'edifici és tot nou, és molt maco, veniu...
Us convido a tots i a tots els que estan escoltant la ràdio a passar per aquí a veure el nou edifici que està molt ben arreglat. Ja vindrà, Joan, ja. Que us passeu per aquí, ens ensenyarem les aules, presentarem els professors. Ara passa una professora que és de cant. Ai, sí, que ens canti alguna cosa. Que ens canti un tema. Que cante, que cante. Aguanta el mòbil. Directe als tallers de música de Sant Just, eh?
Som infiltrats. Una professora que és sueca que es diu Anna Hulten. Anna Hulten, bona tarda, good afternoon. Hola. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Molt bé, molt bé. Què ens cantaràs? Què ens cantarà, què ens cantarà? Un blues. Ah, un blues. En directe, eh? Des d'escoles de... Improvisation. Improvisation, diu, sí. Vámonos.
Va guassa, eh? Quina veu. Fa molt bé. Dani, calla, home, que estem escoltant. No, no.
No va poder fer cantant d'aquest, eh?
Mare meva, m'ha quedat al·lucinat, eh? Oh! Sí, sí. I tu no pots estar-te callat, eh, Dani? No, és impossible. És impossible, impossible. Gràcies, Anna. Sí, gràcies, gràcies, Anna. Sí, molt bé. Sí, molt bé. Teniu alguna activitat preparada per aquest estiu? Comencem el setembre al nou curs, ara amb l'audició...
A l'estiu no fem classes, perquè tothom té ganes d'anar a la ratxa i deixem que els alumnes descansin i a partir del setembre, del dia 12, comencem amb les escoles, amb el calendari de les escoles i ara ja estem fent totes les inscripcions i guardant els horaris i tot.
I ara us presento una altra professora de piano. Ah, sí, un moment. Escolta, Oleguer, perdona una cosa. Abans de passar-nos al piano, que ho vam comentar l'altre dia, que ens va sortir no sé com aquí el comentari al programa, que és veritat que ens ha arribat, com que és un rumor, per això volem confirmar-ho, que hi ha un jugador del Barça que s'ha apuntat als tallers de música de Sant Just...
Sí, el Pinto ha estat venint. El que passa és que per temes de feina no ha pogut venir més. I ha vingut durant tres mesos o quatre aquest hivern. I què ha estat fent el Pinto aquí? Ha estat sentien, justament amb la professora que tenim ara aquí. Home, escolta, això ens interessa. A veure si ens saluda la Lina. Hola, Lina. Hola, bona tarda. Escolta, ja què tenim aquí? Què tal el Pinto com a alumna? Ah, molt bé. Però feia la classe amb guants o no?
No, té les mans molt grans per això, eh? Ja, que és porter, sí, porter. Aprendria ràpid, pregunto jo. Sí, sí, molt ràpid. Molt ràpid. És que el Pinto és Sant Justenc, vulguis o no. Ah, sí? No en tenia ni idea. Bueno, escolta, què ens tocaràs? Bueno, tocarem un plus. Ah, un plus. Tocarem un plus de liga que estic nou set anys. Molt bé, doncs quan vulgueu, en directe des de l'equipament, les escoles de Sant Just, eh?
Fins demà!
La penya del morro, amb els gurus de Sant Just. No pots estar callat, eh, Dani? Si no ho deies, moria, jo crec. Mira quina art, eh, quina sol que he tingut jo aquesta vegada, tu. Gràcies. No cal que fardis, maco.
Jo també tinc molta sort, vale? Sí, sí. I nosaltres també d'escoltar-ho, clar. És bo tenir-ne.
Gràcies.
Bé, doncs aquest blues en directe des de les escoles on anem rapant. Avui anem fent aquest viatge, eh? Escolteu, no tenim gaire més temps. Vols preguntar-hi alguna cosa més, Joan, a l'Oleguer? Jo sí, jo sí tinc preguntes per l'Oleguer. Molt bé, Jordi. Quin és l'instrument que té més sortida als tallers de música, Oleguer? Doncs mira, últimament...
Hi ha un instrument que és el cant, la veu, el que passa és que ara no tenim cap alumne aquí, però aquesta audició ha sigut fantàstica. I tant. Molts alumnes de cant...
i hi ha molta gent nova que està venint a estudiar canç. Home, escolta, jo estava pensant, aquí hem de fer alguna cosa, ja no sé si ara, o la temporada que ve o la gué, perquè amb tants alumnes que tens, i nosaltres que tenim aquí el programa de Penyalmorro, que també ens agrada molt la música en directe, fer com uns intercanvis i que vinguin cada setmana alguns alumnes i anar variant, i que ens toquin aquí en directe, perquè és que això és un luxe i és una passada, eh? Quan vulgueu, organitzem, eh? Venim cap allà...
Sí, home. I organitzem els alumnes i els presentem cada setmana a un parell d'alumnes de can, que vinguin... Amb un professor... Bueno, com vulguin, això ja ho parlarem. Sí, home, el que vulgueu, però seria fantàstic. En fi, digues, digues, digues-ho la guai.
Bueno, que sí, que nosaltres estem encantats de venir un dia ja a la ràdio i als alumnes els encantaria poder sortir per antena. Doncs escolta, això no se'n passa, ja et trucaré jo i ja ho parlarem, però això està fet ja, eh? Això ja està fet, ja ho farem, la cova dels tallers de la pella del morro o alguna cosa, eh? Ja ho farem aquí. Fira, que el Dani, el Dani et vol dir alguna cosa. Sí, Dani, digue'm, digue'm, Dani. Mira, he agafat una mica d'enveja, puc cantar una mica? Eh... Que canti, que canti. Que canti, que canti. Sí, sí.
Què fem, que canti o no? Sí, una miqueta. Dani, tu tens molt de morro, perquè tu has fet alguna classe de can alguna vegada? Mai. Sí, coral, coral, coral, durant molt de temps. Has fet coral, eh? Però clar, coral no és solista, no és el mateix, però vaja, Dani... No, no, què ens cantaràs, a veure? Ara, pobre Olaguer, que ha escoltat aquí el Dani cantant. Què ens cantaràs?
A veure, si tinc uns cosins petits i m'agrada molt cantar cançons aquestes de petits. A veure si em té La Lluna i la Pruna. La Lluna i la Pruna, molt bé, Dani. No hem de cantar un blus.
Bé Dani, bé, molt bé, ha estat molt bé. Escolta, ho deixem aquí, que ja tenim la Júlia Tmella, que ens parlarà de la selectivitat. Moltíssimes gràcies per aquesta connexió. Bona sort, eh? Espero que li hagi anat bé.
Sí, ara en parlarem, en parlarem. Dani, moltíssimes gràcies, també gràcies a l'Oleguer i a tota la gent dels tallers de música que molt amablement han cantat i han tocat per nosaltres en aquesta visita virtual que hem fet per l'escola. Gràcies i ens veiem aviat. Moltes gràcies. No, a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Bona tarda a tots. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu.
Dos quarts de set de la tarda. Recupereu una mica la tranquil·litat amb el Joan. Joan, gràcies també a tu que has fet l'enllaç del GUNI, no?, que estava aquí a l'estudi. La setmana que ve, més GUNIs de Sant Just. Ara ja heu acabat el curs, no?, segon d'ESO i esteu ja una mica més tranquils. Que vagi bé, Joan. Bona tarda. Ah, per cert.
Presento la Júlia, que no sé si la coneixes. Júlia, agafa't el micròfon que tens abans. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. El Joan, que fa segon ESO, i la Júlia, que acaba de fer la selectivitat. Júlia, bona tarda.
I felicitats Jo ja pots marxar, eh? Si es vol quedar, no passa res Si es vol quedar que es quedi Escolta, Júlia, tu has acabat la selectivitat avui Estàs feliç com una nit Tots els nervis que tu portaves la setmana passada Les darreres setmanes Et veig com més relaxada Està més feliç, ara somriu Cosa que la setmana passada no ho feia Estava atacada Tant bé o molt bé
Molt bé, molt, molt bé. Doncs Júlia, enhorabona. Veus com que no n'hi havia per tant, no? No, la veritat és que no. No, però ho he passat malament, eh? Sí? Suposo que ho passes malament perquè tens els teus nervis del que has escoltat dels altres anys i a més a més tens...
...al grup dels companys de la classe pel WhatsApp... ...que estan tots els nervis i et fiquen els nervis a tu... ...i acabes histèric, no? Però no pots tenir el WhatsApp a dins de la classe. No, no, vull dir, a fora, la setmana passada... ...te recordes que estava super... Estaves fatal dels nervis, ho has superat... ...i tu creus que molt bé, per tant... ...corrobores aquella teoria que ja et deien des d'aquí... ...és com que som avis ara, eh? Però allò de, ja t'ho dèiem nosaltres... ...que hi ha més nervis durant la setmana prèvia...
o els dies previs, que no pas quan ja tens l'examen davant, que et pregunten coses que són bastant fàcils. O sigui, alguna pregunta has pensat, hòstia, aquest examen és més difícil del que jo em pensava. Jo crec que cap. No, cap. No, perquè realment, o sigui...
Estava a l'examen i m'ho mirava i em mirava les opcions i deia, és que veia claríssima que una era més fàcil que l'altra. O sigui, per mi, vull dir, eh? I deia, és que aquesta segur que la faig bé perquè tot m'ho sé, no? De fet, aquesta selectivitat, a part de passar la història, a part dels 30.000 alumnes que s'han examinat, perquè la Júlia també ho ha fet... Bé, ja no sabem les notes, eh?
A veure. Quant triguen? El 28. 28 de juny, eh? Doncs no, el que jo deia és que aquesta selectivitat també passarà per un error tècnic. Un? Ara no ho expliques perquè tu ho has viscut. En la prova de matemàtiques de la selectivitat que ha generat molta confusió. L'equivocació tipogràfica ha aixecat les queixes dels alumnes i l'organització ha decidit tornar per vàlides dues solucions diferents al problema amb l'error i sense. Un error
Això és el que diuen. Sí, en l'anunciat de la primera prova de l'examen de matemàtiques de la selectivitat, segons especificen els criteris de corrupció oficials, ha fet que el que havia de ser una Z en una equació sortís com una X, la qual cosa ha generat molta confusió.
Molts alumnes s'han queixat, tant els professors a la mateixa aula com després a través de les xarxes socials, Twitter, Facebook, i denunciaven especialment que no se'ls hagués avisat l'error fins a mitja hora després que començés l'examen. La Júlia Etvella és una d'elles. Júlia, tu has fet l'examen a la UPC, a la Politécnica, a la zona universitària, i t'has fixat en aquest error?
No, perquè jo no vaig fer aquest examen. Ah, no el vas fer, però ja està. Jo vaig tenir sort, sí, sí. Potser algun company sí. Sí, sí, no, no, molts dels companys. Llavors? Sí, sí. I què van dir els teus companys? No, no, els companys indignadíssims dient que volien repetir l'examen, que no podia ser que el cap de mitja... O sigui, a part que l'examen hi havia coses que no els havien entrat al tamari...
que li van ensenyar l'examen a la nostra professora i que va dir que hi havia coses que se les havia de mirar amb calma per saber-ho fer. Van dir que era indignant que al cap de mitja hora d'haver començat un examen, a més a més, la primera pregunta, que tècnicament és la primera que fas, no? Doncs que estigués malament.
I clar, bueno, la gent va sortir de l'examen... Home, això dona suport i recolza la meva teoria que defensa tota la vida, que és millor ser de lletres que de ciències. Tu també. Perdona, eh? Perdó, perdó. Veus que ho dic un pentàstic? Perquè jo no he fet mates, ni les de social ni les de científic. Tot i que la gent de matemàtiques, de ciències, deu pensar... Clar, aquest error ha sigut per culpa d'una lletra, també.
Clar, ells ho creuen de diferent manera, vull dir que. En fi, Júlia, alguna cosa més? Preguntes que te'n recordis o tal? No, realment, fent això en el problema aquest de matemàtiques, cal dir que no ha sigut l'únic error que hi ha hagut a la selectivitat. Ah, no? No. Quins altres? La selectivitat està escrita per un ximpanzé.
Atenció perquè l'Heli Capdevila diu al xat de RadioDesert.com, cosa que li agraïm que ens digui coses, a mi se'm donen tan malament les mates que segur que ha resolt l'equació embarrada i tot, i amb pied-ho tan ampla, segur. I hi ha gent que no ens haguéssim assabentat de l'error mai, eh? Jo no, segur. M'agradaria saber qui s'ha entrat, eh?
Sí, escolta, l'opció de poesia va causar terror? Diuen o no? L'opció de poesia? Això potser quan va fer la seva selectivitat. Quan va fer la seva. Si ens vols explicar la teva selectivitat, Eli, pots fer-ho, eh? Al xat de radio.com. O truquen, o si algú ens vol explicar com va ser la seva selectivitat, si va tenir alguna anècdota especial, per exemple...
que el professor o la professora que repartia l'exàmen es va començar a espollar a mitja examen o alguna cosa. Home, jo crec que això no ha passat mai a la vida, eh, Jordi? Perdona, poden passar moltes coses. Poden passar de tot. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Com va ser la vostra selectivitat? De fet, mira, ja tenim aquí l'Arnau Cònsul, que fa la secció de llibres. I ens ho explicarà com va ser la seva, no? Arnau, bona tarda, Arnau. Hola, bona tarda. Bona tarda. Que jo fa uns quants anys que la vostra selectivitat...
Més de 5 i més de 7. I més de 10, també. De fet, tots els que estem a la taula, potser, els que fa més anys que la vas fer, recordes alguna cosa especial de les activitats que vas portar? Sí, sí, sí. Perquè aquest any hi ha hagut això que estàvem... És que la Júlia, us presento, perdoneu, que no sé, perquè mal educat. La Júlia, que fa... Ara ha fet la seva activitat i és col·laboradora del programa i l'Arnau Consul, que fa llibres.
És de mal gust preguntar com ha anat, perquè entenc que us ho acabo d'explicar. És de mal gust preguntar-li la data, en aquest cas per mi, per tant no ho faré. Sí, tu ens has fet un comentari molt encertat, que és a dir, sent de podents de lletres, oi? Doncs jo soc el típic estudiant de lletres, pures i dures, però que vaig fer el xulo, i vaig decidir que feia mates dos. Que dius, de què serveix el rang de la matriu?
Les derivades... Per fer llibres després, no? I per tant, és allò de dir, jo vaig a la selectivitat tranquil i les mates dos, doncs és igual, si trec un 3 o un 2, ja ho compensarà la resta. Doncs no. El meu gran misteri de mates dos és perquè vaig treure un 7. Ah.
No sé si va ser la nota més alta que et seran tots els exàmens, perquè de literatura... Més nota de matemàtiques que literatura, que és el que volies fer després, o de lletres, que és el que volies dedicar-te, no? Molt bé, Arnau, un aplaudiment també per ell. No, però va més enllà, eh? Va més enllà. Si no em penso de literatura vaig treure més, d'història no, però teníem una professora, llavors tu potser la recordes, professora Quadrado, Carmen Quadrado. Sí, home, i tant, història. Sí, històrica, vols dir. Sí, sí, sí, també, també.
Bueno, havia tret un 5 pelat, cosa que encara ara em fa ràbia, però ella va anar a protestar en massa i va aconseguir que a tots els alumnes ens pujessin un punt. Vaig treure un 6. Una professora? Sí, sí, sí. Pum, amb dos. La cosa és que jo vaig treure un 7 i només vaig fer un exercici.
De l'examen vaig fer un exercici, el vaig acabar, el del rang de matriu l'havíem repetit. Perdona, perdona. Aquí hi ha tongo? Els altres els vaig provar de fer i vaig dir no els sé fer. Però com els deixo mitges? Com pots fer un exercici sencer i treure un set només? Sí, perquè l'exercici valia dos i mig.
Bueno, tu has dit coses rares de la selectivitat, no? No et vas queixar, no, tu? No, home. Em vaig queixar d'història i de literatura. La Eli Capdevila diu al xat que aquest any l'opció de poesia va causar terror, però alguna cosa en concret. No sabem per què, però diu que sí. Literatura castellana? No, poesia. Diu l'opció de poesia. Hi ha opció de poesia?
Suposo que sí, però potser hauria de ser literatura catalana o alguna cosa així. Júlia, perdona, que estàvem parlant de com t'havia anat a tu. Estaves a punt d'explicar alguna cosa. Ja sé quina és l'opció de poesia. A castellà ens van posar l'antologia poètica i la veritat és que era un verdadell fals i era una mica ambigu. Era tipus test? Sí. Machado de barroc.
Va, va, els equips presents. Machado és un autor del barroc. No, clar que no. De la generació del... No, has de dir opcions. Ah, 98, 27 o 53. Però a veure, això no és de part de deu fals o és de 20? No, no, era de veritat. Verdadera o falsa era. Això em recorda un meme que vaig veure l'altre dia per internet que deia, si ets professor i vols trollejar els teus alumnes...
Sí, sí, vols putejar-los directament? Posa un test on tot sigui veritat. O sigui, on totes les respostes siguin veritades. No pot ser que tot sigui veritat. Mira, l'Eli diu que ho està buscant concretament, però que diu que a la literatura s'havia triat entre un text i la poesia, i que la gran majoria va triar el text a la poesia, per alguna cosa. Deu ser literatura catalana, perquè la literatura castellana que ho vaig fer jo eren dos textos, o sigui que no... I la literatura castellana bastant bé.
I després, això també típic, eh? Quan fas la selectivitat, acabes l'examen i... Què, què, què? Què respost, no? Això és el pitjor. L'opció que has agafat, sí, sí. I comparar respostes. Veritat, veritat, fals, fals, veritat. Exacte, no? I comparar. Però no t'enteres de res després, perquè jo no me'n recordo mai. Ho heu fet vosaltres o no? Heu comparat? La gent ho feia i jo intentava no fer-ho per no ficar-me nerviosa. Bé, és que de fet... I la veritat...
Arnau, això no ho usaps, però amb la Júlia, durant aquestes últimes setmanes l'hem estat preparant i ajudant els dijous. Sí, sí, hem estat... Sí, és que avui ha vingut una mica més tard. Jo aniria molt tranquil si em prepara el Júlia Domènech. No, ell el venia aquí amb diferents tipus de modalitat, d'exàmens, de selectivitat...
I, clar, normalment ve més d'hora els dijous i avui has vingut més tard perquè estaves ja emborratxant-te a la cafeteria. Animal. Que havies acabat ja la selectivitat. I, bé, la setmana passada recordo que ens vas llegir els consells que donava la Conselleria d'Educació de la Generalitat a l'hora de fer la selectivitat i entre ells deia no comentar les coses. Exacte, era olvidar-se de l'examen. Entre examen i examen perquè llavors potser veus que l'has cagat en alguna cosa i llavors això... A veure, sempre surt el vistillo, que tu saps que ho ha fet tot bé, diu...
I aquell dia s'ha equivocat. Exacte, exacte. I a aquells no li pot la pensar. Depèn del dia, sí, sí. I jo sempre feia veure que m'havia dit molt bé tot. Ah, no, sí, sí, jo. Perfecte, no? Jo, exacte, jo sortia... Però, eh, espectacular, eh? Sí, el millor examen de tots. En fi, Júlia, alguna cosa... Doncs, sí, sí, això que dèiem abans de les errades, hi havia una errada, es veu que l'examen d'anglès no funcionava el listening que havíem posat, i a última hora...
van haver d'agafar l'examen a una altra opció i fotocopiar-lo. Però els van deixar més temps per fer-lo, no? No, no, però va ser just abans de l'examen. Abans de començar el van provar al listening, van veure que no anava i van haver de fotocopiar l'altre. Després, a l'examen de matemàtiques de les ciències socials, posava matemàtiques aplicades a les ciències socials. En comptes de les, posava les. Amb A? Sí, amb A. Home! Faltes d'ortografia, també, tela. I a més a més, avui...
La selectivitat no és el que era, eh? No, no, o sigui... Avui ja ha sigut el colmo, després de tot el que va passar ahir amb les matemàtiques i tal, veure què estàvem fent, geografia, a les vuit i mig del matí que estàvem tots morts de son... Aquí se l'acut, no? Entra... Entra el senyor i ens diu... Hi ha un error a l'examen de geografia. Home... I tot allà... Tothom... O sigui, se'ns han quedat unes cares a tots en plan... No pot ser que hi hagi un error perquè, bueno, ja...
Era el Colmo. I quin era l'error? L'error era en una taula que just estava fent jo aquella taula i quan he dit que era allò, dic... Però a veure, quina taula era? Era una taula amb números dels països amb el capital invertit
Perdona, perdona, França, 24. Sí. Alemanya, 32. Exacte. I què? I Espanya, crec, posava... 200, dius no. Sí. Posava, sí, tipus, jo què sé, 200, no? I ens ha dit, no, no, és que l'últim 4 que hi havia sobrava. I a més d'Espanya era...
Sí, sí, era Espanya. El país d'Espanya. Ho he escrit amb J, a mi m'han dit, eh? Però havien posat Espanya i diu, no, no, és la S, eh? Així, perquè són... Hòstia, hi ha més fort amb Espanya, no? Sí, sí, era... Ficava 64.000 i 4 números darrere. Sí, però aquests números el que feien referència?
A l'extensió, per exemple, dels països? No, capital invertit o fons d'inversió. Era una cosa econòmica. Sí, era d'economia. Per això, per això, que he ficat a baix 64.000... No, però... S'entén, van preparar l'examen, no... Vull dir, fa 15 dies, clar, el capital d'Espanya va baixant. Vull dir, clar, si es prepara fa 15 dies, avui no és real. És que té molta tela que tinguin un any per preparar un examen
que ho faci un tribunal i que s'hagin equivocat a un 4. Aquesta és la denúncia. 4 exàmens amb error? Sí, 4. El d'anglès, el de mates, els dos de mates i el de geografia. Ara podríem dir que ser independents aniríem millor, jo ho crec, però clar... És competència de la Conselleria d'Educació, no? No és del Ministeri. Del Departament. És de Catalunya.
Queda... I et dic una cosa, això també s'ha sabut gràcies a les xarxes socials, perquè potser hi ha molts anys que han passat coses d'aquestes i no ha tingut la repercussió... La notícia aquesta que hem comentat... Aquest any ha tingut rebombori. Aquesta d'un error tècnic en la prova de matemàtiques de la selectivitat genera confusió, és la més visitada a la web de l'ara.cat.
Sí, sí. Potser fa uns anys... I els 10.org aquest estan recollint firmes per canviar-ho i tal, i per tornar a repetir l'examen, si es pot. Per la gent que vulgui repetir-lo, no? Aquí veig, aquí veig. Home, és que realment deien que era difícil, eh? A part de l'error, que era difícil. Anda, que no són llestos ni res. De dues maneres, per l'error, els hi vam deixar 15 de minuts més, no?, per fer-ho.
no ho sé, penso que sí que els hi van deixar més temps en fi, Júlia, nosaltres molt contents que t'hagi anat tan bé gràcies quan sàpigui les notes, les portareu o no? no, no, sí sí, ja vindré perdona, és que, a veure la secció, Júlia, la secció no ha acabat evidentment, els amics de Júlia Etmella allò que fèiem, hem de continuar fent-ho exacte, exacte jo parlarem després, però el dia que vam parlar de filosofia hi ha gent que li va agradar a tu t'agrada la filosofia, Júlia?
No, no, veig que no. Jo he fet història, eh? Per fer una secció de filosofia a l'Apanyalmorro. No, no, podem fer una secció de filosofia. Que a mi m'agrada molt, que deien diferents filosofia. Ja ho parlarem, si de cas. Va, ja ho parlarem. Júlia, enhorabona, felicitats. Moltes gràcies. Ara, a la sorpresa, tens un càtering especial que t'hem preparat, ramps de flors. Gràcies. Tens nois que et convidaran a una copa i et fan un massatge per celebrar que has fet la selectivitat i ja ets una ciutadana més d'aquest lloc. Una dona lliure. Sí, sí, ara mateix...
Gràcies. Gràcies, adeu. 6 i 45 de la tarda, continuem a la penya del morro i ara parlem de llibres.
Acabem els dijous, com cada setmana, parlant d'aquest art, no? Aquests llibres és una mica... és un art, no? Està catalogat com a art, hi ha la pintura... literatura, no? Seria la literatura. També hi ha llibres que no són literatura, eh? Sí, com per exemple...
El catàleg de... No. Monòleg. Monòleg. Sí, anava a dir-ne algun, però és igual. He pensat, he pensat, no, no, ves pel catàleg de pintura, no, el típic que és amb qualsevol museu. Avui ens vols parlar d'un llibre que es diu Matèria Primera, de Georges Fauser, que és un autor alamany i que a més l'ha traduït ja al vell i conegut per tots i pel programa Amic de la Casa, l'Ignasi Pàmies, no? Amè!
col·laborador, de l'altrament, de l'Osvaldo de nit, programes mítics en aquesta casa. I ens vols parlar d'aquest llibre en matèria primera. Per què vols fer-ho? Home, primer de tot perquè, clar, diguéssim, si algú se'l compra, el traductor, que deu tenir un 3% dels drets, m'ha dit que passem una mala època. D'altra banda, perquè és d'un editorial que n'hem parlat molt sovint, la Breu Edicions. Sí, senyor.
Un dels editors, o una de les editores, és l'Esther Andorrà, que també té tant en tant... No fa massa la vam trucar i, a més a més, col·laborava també aquí a la casa fent una secció de cinema. I a banda, perquè hi tenim una tirada, les editorials petites, no? Aquesta setmana, una de les notícies que ha sortit és que Planeta ja controla el 70% del mercat dels llibres en català, o el 80%, no? Perquè ha acabat comprant les accions de la caixa del grup 62. Recordem que el grup 62 és...
Editorials Edicions 62, Empúries, Proa, Pòrtic, Destino... No ho sé, n'hi ha un munt més d'editorials que formen el catàleg de Grup 62 i que ara han passat a Planeta. I clar, Planeta, que ja era gran, doncs ara és més gran, però tan més gran que, a més a més, té, representa...
el 70% de qualsevol llibre, agafem 10 llibres a l'atzar en una biblioteca, 7 seran de planeta.
No ho sé, el senyor Lara té molt poder. Recordem que, per si algú encara no ho sap, és propietari d'Antena 3. Recordem que és propietari del diari La Razón, un diari amic, un diari simpàtic, un diari que ens acostuma a tractar bé els catalans. El Ferran Monagal, crida de televisió, que per cert, l'altre dia vaig escoltar que acaba ja el programa i la temporada a BTV i que no el renoven, com el Carles Flavià. També han canviat i no el renoven alguns dels editors aquests que estàvem dient, eh?
Una setmana moguda. Doncs resulta que quan va enrevistar el Lara, el Monagel li va dir, ah, vostè té diferents accions en diferents mitjans que tenen les territorials totalment diferents, tipus, no se me'n recordo si era el cas de l'Aubuí,
Durant un temps va ser també propietari de l'Avui. No propietari, sinó d'un pack d'accions. Accionista de l'Avui i també ho era, com estàs vivint, de la Razón. I antenatres. Vull dir que, clar, aquest home és el negoci, no? I aleshores, la resposta que acostumeu donar diu, sí, també tinc part d'una companyia de bio, crec que és Welling, una d'aquestes, com vulguem dir. A mi, me la bufe. Una miqueta, sota d'aquella massa corporal, li bufe, perquè, clar, no sé si arriba a veure-se... Perdó.
Estàvem parlant de per què una editorial petita? Doncs perquè aposten ara per la literatura de veritat. L'editorial gran acostumen a grans èxits segurs, no sempre ho són, a vegades sí, i aposten per aquell comprador de llibres que sol comprar al dia de Sant Jordi i a vegades que han de fer un regal. Per tant, dos llibres l'any, no està malament, n'hi ha que no en compren cap, per tant, dos llibres l'any ja està bé. Les editorials petites van a buscar autors nous que prometen, que els agraden a ells com a lectors, per exemple l'Esther, una...
que és poetessa, que algun dia haurem de convidar aquí, que ha llegit un munt, que és filòloga catalana, doncs, bueno, una cosa que li ha interessat, o clàssics que fa temps que no es publiquen. És aquest cas, és el car de Georg Fauser, o Fauser, o com es pronuncia, un autor... Fauser. Sí, una cosa així, és un autor alemany, van a ser Frankfurt l'any 44, per tant podria estar viu, però...
Va tenir una vida dissoluta, per dir-ho d'alguna manera, i va morir l'any 87. Fa temps que es va morir. Durant un temps, els últims anys de la seva vida, va aconseguir ser un autor bastant reconegut a Alemanya. No diguéssim de molt èxit, o sí, però en tot cas era un nom d'aquells que sonava.
En part per aquest llibre, Matèria Primera, que en castellà es va poder reudir fa temps, que es diu Matèria Prima. Matèria Prima. En castellà. No recordo la de Hidorial. En tot cas, ens interessa l'hebreu, Matèria Primera, una portada on es veu una noia així jove, amb poc...
Bé, interessant, diguéssim. D'un miner i la seva relació amb el carbó, per exemple? No, la matèria primera és la droga que un bon home reparteix a Istambul. Un alemany que arriba a Istambul i que està perdut de la vida, que fa vida de bohemi, i la vida de bohemi consisteix en que, escolta, per allí circula no heroïna, sinó opi,
sense tractar, per tant, opi pur. Sí, home, ja ho has dit tu, que aquest home, el tal George Foster, m'estic veient com un Bukowski, no?, una mica, o no? Tira llarg, eh? Encara més. Bukowski més llarg, perquè aquest llibre és molt, molt, molt, diuen, basat en fets autobiogràfics. I l'opi, per exemple, a la Índia, a la Xina, hi ha fumadors d'opi, no?, i llavors la gent adormida, no?, aquest home se'l punxava directament a la vena, i insisteixo, eh?, l'heroïna és...
l'opi tractat, doncs bé, l'opi pur, doncs us podeu imaginar els globus que agafa. Això s'explica al principi de la novel·la, i el fet és que quan va a Cur de Calés i l'opi no l'aconsegueix i tal, decideix que una bona manera de viure és fer pringar els turistes que arriben per allí, els quals caça pel carrer i dient, ei, que jo us aconsegueixo costo el bo, opi de veritat, droga que ve directament del Kurdistan. I la gent a les hores, home, sí, sí, jovenets aquests que fan l'interrail o motxilers i tal, vinga, aquest que ens troba droga.
a partir d'aquí els diners que li calen evidentment no tornen mai en forma d'espècies els seus turistes són timades d'aquest tipus
Mala vida en general, l'estic veient aquí. Mala vida en general. Hi ha un moment que té problemes, ha de fugir... No cal que l'agafis, no? No, no, però clar, és divertida. Tot això explicat amb humor, amb capítols molt curts que t'obliguen a seguir llegint contínuament, tot i que, clar, de tant en tant l'humor se't gela la boca, perquè és això, estem parlant de drogues, estem parlant d'un món fosc, estem parlant que un moment ha de fugir de Turquia, perquè, bueno, allò per no caure com l'expressió medianoche, no?, amb algun d'aquestes predons, torna a Alemanya i és un moment, Alemanya, els anys 70, en què s'han posat de moda
l'any 68, 70 i així, les comunes hippies. I aleshores ell descriu l'ambient de les comunes hippies, que es veu que un dia arriba, per exemple, i diuen, bé, mira, em decid, democràticament, que avui farem l'amor tots entre tots. I aleshores, doncs...
ridiculitzo una mica aquestes pretensions. Avui hem decidit que ens encolarem tots, una a l'altra. Perdona, una mica com la paròdia i la imitació que li fan el David Fernández de l'Scub al Polònia, no? Clar, però això ho explica com una cosa, que ell és graciós, però tal com ho explica, dius, bueno, però això devia anar més o menys així, no ens està fent una paròdia. Ens ho explica de manera que riguem, però això anava més o menys així. Avui fumarem tots una mica, ens fotrem tots una mica de sal fumant, a veure què passa. A veure què passa, no? Està bé. Tu primer, no?
A dins hi troben bastants escriptors, que després són escriptors reconeguts a Alemanya, avui en vida sembla que encara vius, però que llavors van ser hippies, com a joves, eh? I matèria primera, en fi. Aquest llibre, eh? Matèria primera de George Fosser, que podeu trobar ja a les llibreries a l'abriu d'edicions. Sí, senyor. Traduït per Ignat Pammis. Per Ignat Pammis. I acabem aquests últims minuts de la secció parlant de llibres d'un premi. El premi Llibreter, que en principi i a priori és un dels grans premis, no per quantitat de diners,
i tampoc per prestigi, però que li hem de fer cas. Per què? Perquè donen al principi els llibreters de Catalunya. Exacte, del gremi de llibreters es reuneix, suposo que hi ha diferents llibreters que un any els hi donen aquest any tots els jurats, i decideixen... A priori, més que ells, no ha de saber... I sobretot que van premiar una obra ja publicada l'any anterior, en aquest cas 2012, i que pel que sigui, creuen, consideren que no va tenir el reconeixement que es mereixia, perquè el consideren molt bo, i en canvi no va guanyar cap premi, es va vendre poc... Jo confio.
amb ells, tu no veig que no gaire. Sí, sí, sí, crec que és d'aquells més premis que s'ha anat sabent, aleshores ara s'aconsegueix que aleshores l'editorial hi posi una faixa, una estampa, alguna cosa així, i fa que, clar, molta gent hi vagi i digui, home, si aquest és el dels llibreters. Home, que a mi em dona un got de confiança, perquè penso que és un llibre que els llibreters han llegit molts llibres. O sigui, o s'ho han llegit, o han passat molts llibres durant l'any...
per les seves mans. I llavors, a mi em sembla una molt bona iniciativa, que ja fa molts anys que ho fan, això de Premi. Sí, fins ara només donaven un prèmio, fins fa dos anys.
I aquest any en donen en diferents categories. Ho ha dit, em sembla. Sí, però jo, per exemple, he guanyat Francesc Parcerises, un poeta realment d'aquests que caldria conèixer, potser un pèl més jove que Joan Margarit, però per entendre els enjustencs m'entenguin, un poeta de la talla de Joan Margarit. I que, a més a més, durant un temps de viure a Formentera com a Formentera, per lligar amb el tema anterior, que això t'agrada. Quan era com una hippie tot? El tema droga, turbis, que m'agrada, no?
No, a tu t'agrada lo diga Temes, no? Has vist com si ara digui Temes en l'anterior, perquè Francesc Farserides durant un temps va ser... Bueno, no sé què va ser. En tot cas va viure a Formentera, com a Formentera va viure... Molt ben tirat. Tot ella, una comuna hippie. Molt ben tirat, molt ben tirat. Home, jo soc de l'escola, Matías Prats, que si hi ha coses, que és un poc que les lliguin... Me va pasxando, que el fin suert que ha passat. Bé, doncs Arnau, gràcies. Acabem el programa. I Cristina, el millor de la penya amb el morro per tu avui. Avui hi ha molta cosa per triar, eh? Ha sigut...
Per dir una cosa, doncs, ràpidament els tallers de música de les escoles. La connexió que hem fet en directe. Que ens han tocat en directe amb diferents músics. Ha estat com si ja estiguessim allà. Sí, però per telèfon ha sigut. Ens han tocat en directe, o sigui que jo també estic molt d'acord. Agraït a tota la gent que ha fet possible la penya del morro avui dijous.
13 de juny, eh? El 13, eh? 13. Ai, ai, ai. La Carme Verdoi, a la qualitat tan justenca, la Júlia Etmella, que avui ens ha visitat a última hora per parlar-nos de la seva celebritat per filla se l'ha tret de sobre. També l'Albert Capapé i parlant d'educació que anima. El Dani Martínez, avui desplaçat amb l'Oleguet Mas, Joan, director dels seders de música, l'equipament de les escoles, parlant d'aquesta escola, precisament. I també el Joan Sirivella i, per acabar, l'Arnau Consul parlant de llibres. Arnau, gràcies. A vosaltres.
I Cristina, moltes gràcies també a tu per la seva col·laboració especial. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Tornem demà a partir de les 5. I ara us deixem amb l'informatiu vespre amb la Carme Verdoi, que jo no me perdo mai. Fins ara.
Un día soñando en un sueño soñé Estaba soñando contigo Soña con hacerte el amor y soñé
Que no estaba dormido, sueño que sueño, pie con pie, calor con calor, cuerpo con cuerpo, ya que colote tu pelo y tu piel a la vez, a un despierto recuerdo, ojalá no tuviera conocido nunca.
Fins demà!
Fins demà!
El condensador de fluxo. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 13 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. El portaveu de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, fa una valoració positiva de la primera meitat del mandat de l'actual govern municipal. Asegura també que s'ha de treballar més en temes socials els propers dos anys de govern. Seguí ha fet aquestes valoracions a l'Equador del mandat.
Amb aquesta notícia abrim l'edició d'avui i resumim altres informacions.