Like in space. Like this. Like this. I fell in love like you. Oh, I felt it right here, right here. Oh, sweet love, right here. Oh. Yeah.
I'm not gonna live in fear. Smooth Jazz Club. Ara escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just.
Catalunia informació. Per tant, que són així.
Un ultimàtum rusa, Ukraine, per que retiri de Crimea a partir d'aquesta matinada. Moscou ha deixat clar que els seus soldats continuaran a la camí insular per garantir els drets de la població russa. Ukraine, però, aparteix que no s'hi dirà a Crimea ningú. Si mirem l'ordinari dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea aquest dijous, per aportar justament la crisi amb Rússia, la situació de Crimea segons s'ha filtrat aquesta tarda. Els ministres d'Exterior debaten avui a Brussel·les pels institucions contra Moscou.
de l'Audiència Nacional, en relació amb la comercialització de distribucions preferents.
de les persones que passi menys de 5 anys que estan emperdonades a la ciutat. Ha reformat el reglament municipal.
Ara escolta's, ràdio despert, sintonitza's, ràdio despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio despert, 48.1, ràdio despert.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esperm, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesperm.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
És que m'agrada molt perquè portem uns dies sense informacions de Sant Just al cap de setmana i ens hem de curar una mica el dia. Hem de compensar els programes que no hem fet dissabte i diumenge. A més a més, avui al programa parlarem de teatre amb el Roger Consul. També parlarem del futbol a la Tartúlia Esportiva i dels Òscars amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Al Twitter i al Facebook ja el sabeu. Bona tarda i benvinguts a Panyol Morro.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O i de més penya que morro. Comencem parlant dels Òscars perquè han sigut el tema estrella a Twitter les últimes 24 hores. Des que va començar la gala Òscars 2014, Alfonso Cuaron, que va guanyar com a millor director la pel·lícula de Gravity, Penelope Cruz, també ha sigut un tòpic, ara t'explicaràs per què, Jaret Leto, Lupita Nyong'o,
Gravity, el Gran Gatsby o Dallas, Bayer Club, són alguns dels trending topics que avui han arrasat a Twitter i a tot el que es mou. Semblava que el món no passés res més que Oscars. 12 anys d'Esclavitud i Gravity són les grans triomfadores d'aquesta 86a edició de la Gala dels Oscars.
La pel·lícula del mexicà Alfonso Cuarón Gravity ha estat la més guardonada a la gala dels Òscars amb un total de set estatuetes entre les quals s'estaca com has dit la de millor director pel mexicà, a més dels premis tècnics pel muntatge, efectes visuals, efectes sonors, banda sonora, fotografia i muntatge. Però tot això no ha estat l'única perquè l'Òscar a la millor pel·lícula ha estat per 12 anys d'esclavitud que també s'ha endut el premi a millor guió adaptat i a la millor actriu de repartiment per l'opita Nighyon. Una altra de les pel·lícules guardonades ha estat Dallas Baller Club,
amb el premi a millor maquillatge i també amb els dos Oscars d'interpretació per a Matthew McConaughey com a millor actor i per a Jared Leto com a actor de repartiment. Pel que fa als premis femenins, en aquest cas, Kate Blanch s'ha endut a l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Blushesmith
i com ja hem comentat anteriorment l'Hopitanyon, el de millor actriu de repartiment. En aquest cas s'ha quedat sense Guardó tot i tenir deu nominacions a la gran estafa americana de David O'Rosal però no ha estat l'única i és que també s'ha quedat sense estatueta el lobo de Wall Street, Nebraska, Philomena o Capitán Felix. Oh, quina pena. El Moderna Arisa diu Alfonso Cuadrón, millor director dona les gràcies al seu fill i a Sandra, una de les millors persones que ha conegut. Gravity s'emporta 7 Oscars.
Maria Timor diu que Penelope Cruz tingui un Òscar i Di Caprio encara no m'indigna molt amb el hashtag Òscar2014. I Oblivion que diu també m'ha caigut alguna llagrimeta amb el discurs de Lupita Nyong'o. En fi, doncs aquestes són algunes dels titulars que ens ha deixat aquesta gala i de fet anava a dir que a la segona hora tenim encara més
Més Òscar. Més Òscar, perquè en aquest cas sobre la presentadora Ellen DeGeneres, que la valia una mica el Twitter, amb el selfie. I a la gala. I a la gala també, la fotografia més retutejada de la història. Ara en parlarem, passem abans però a l'actualitat d'en Justenca.
És maca la sinfonia, eh? Perdona, però és que la gent ho diu, eh? Aquella sinfonia que posava el de les gaites... Bé, bé, molt bé.
Bé, atenció, perquè avui parlarem de coses que passen a Sant Just, com, per exemple, que dissabte es gravarà un lipdub amb dones de Sant Just per commemorar el Dia Internacional de la Dona al Municipi. La setmana que ve arrencarà el procés de preinstitució pel curs 2014-2015, però avui permeteu-nos, estimats audience, que parlem de nosaltres en començar, perquè ahir la ràdio va celebrar 30 anys.
Gràcies! Sí senyors! Sí senyors! Aquí estem! Aquí estem! Aquí estem! Gràcies! Gràcies! 30 anys! 30 anys de la ràdio!
Semblava ahir que poséssim el primer micròfon en aquesta... Jo no hi era, però semblava ahir igualment. L'emissora municipal de Sant Just, aquesta que escolteu. Ràdio d'Esbern. Sí, va fer ahir trenta anys. Que per cert, ja ens han confirmat que d'aquí una estona tindrem una de les primeres persones que va impulsar la ràdio, Isabel Almató, que l'entrevistarem avui per saber com era la ràdio fa trenta anys.
Sí, Andrea, que t'agrada especialment. Que parlem de la ràdio, que mira, fa trenta anys... Home, perquè ara la ràdio està en fire, però fa trenta anys ja ho estava i ho sabrem d'aquí una estona. Bé, doncs com diem, tres dècades de feina potenciant la informació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores. Diuen, és que clar, sou vosaltres mateixos i us heu escrit vosaltres. Bueno, és que si no ens escriviu nosaltres, Andrea, qui ens ho dirà?
Doncs sí, el dia 2 de març de 1984 van començar les emissions regulars de ràdio d'Es Berm, des de les Golfes de Can Girastà, amb aquell tall mític de Carles Prades adreçant-se a l'agenda de Sant Just. El tenim o no, el tall? Sí, el tenim. Home, doncs escoltem-lo o no, perquè és un tall que sempre el recuperem quan la ràdio celebra anys. A veure si el podem... Ah, es tenen un reportatge.
Ah, sí, no, però si busques a talls ja els talls d'informatius talls. Amb quin nom? Carles Prades. Perfecte, home, Carles Prades és una mica el Joan Pere de Ràdio d'Esver, en aquest sentit. Mira, aquí el podem escoltar. Aquest tall és històric, eh? Sóc Carles Prades, director de Ràdio d'Esver. Quina veu. Des d'aquí, des de Can Gynestà, des del punt més alt de la casa de la cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just,
i a tots els veïns dels pobles des d'on ens sintonitzen la primera salutació de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just. Oh, bravo, bravo!
Perdona, que bo, eh? Quina veu, quina veu? Hola, sóc Carles Preves. Des del dalt de tot de Can Gynestar. Una mica clau, la veu que has portat. Està molt bé, és un estudi molt insonoritzat. Es nota que no passava cap soroll. En fi, parlarem d'aquí una estona. Andrea, explica'ns més coses sobre la ràdio.
Bé, al llarg d'aquests 30 anys han canviat moltes coses. Han passat per aquí centenars de col·laboradors i de programes pels estudis de la ràdio, tant els de Can Gynestà com els nous, just a sota de la Casa de Cultura on estem ara mateix, estrenats fa uns 10 anys. I tant l'Hector Suriol, el director de la ràdio, com l'alcalde Josep Parpinyà han coincidit a explicar la triple funció social que compleix la ràdio, que és la informació local de proximitat, entreteniment i la formació de col·laboradors i col·laboradores.
Si no parlem nosaltres de sent just, qui ho farà? I després els col·laboradors i col·laboradores, les raïs municipals també és molt important que siguin el primer contacte que puguin tenir de forma directa tota la gent que vulgui dedicar-se a aquesta professió.
30 anys de ràdio 30 anys de proximitat 30 anys parlant de les coses que t'afecten o no tant, però que estan a prop
Ràdio d'Esvern. El servei del poble i pel poble. El servei de les persones. No sé què deia, eh? Poble i ciutat. Poble i ciutat.
Ens veiem d'aquí 30 anys. Més tòpics? Més tòpics? No, que gràcies a la gent. Felicitats a tots. Els ulls també, i gràcies per escoltar-nos. Perquè vosaltres feu possible que la ràdio es continuï. Ara potser fareu una mica la contraportada, però m'han explicat històries de la ràdio. Estem aquí celebrant els 30 anys, però...
Què passa? Què? Què passa? No, no, res. No, no passa res. No pots fer això, Jordi. No, estem celebrant els 30 anys, però... celebrem-ho perquè potser hem tingut sort d'arribar als 30.
També he parlat d'aquest tema amb l'Ector, amb l'Alcalde. Va haver-hi una enquesta fa uns anys que deixava la ràdio en molt bona posició, millor del que molts ens pensàvem. I això també ens ha salvat una mica d'algunes qüestions. Molts referents.
Des de l'Ajuntament ja l'alcalde ha dit que l'equip de govern defensaria els serveis públics, sobretot a la ràdio, en referència a la llei de rationalització i sostenibilitat de l'administració local, que fa perillar alguns serveis públics i ja han dit que s'encarregaran de protegir-ho i de mantenir el projecte. Bé, canviant de tema, parlem d'altres qüestions de Sant Just.
Parlem del Dia Internacional de la Dona, que serà aquest dissabte. Ja comencen a preparar-se algunes de les activitats de cara a aquesta setmana. Per exemple, divendres hi ha un sopar, que avui no el tocarem, però sí, el lipdub que s'intentarà gravar a Sant Just per commemorar el Dia Internacional de la Dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Just d'Esvern perquè s'hi sumin. Que, per cert, deixa'm comentar que m'ha fet molta gràcia perquè jo he vist
que hi ha com una mena de pancarta que posa que tothom, totes les dones que vulguin sumar-s'hi, entre 0 i... no, no, entre 0 i 104 anys posa. Totes les dones entre 0 i 104 anys poden participar. Les que tenen més de 104 anys no poden. És que no n'hi ha cap. Per això ho han fet, no? Perquè a Sant Just no hi ha més dones de 104 anys. I si ve alguna dona... Només m'han participat dones sant justenques, per tant.
A principi sí, és la idea. És una dona de 105 o 106 anys, i de Sant Feliu no pot venir. No, no pot, perquè posa de 0 a 104 anys. És una d'aquells jocs que posava de 0 a 99 anys. Educa. Està bé, m'ha agradat molt. Un aplaudiment per aquí a la gent que ha dissenyat la pancarta.
Està molt bé, està molt bé. Una senyora que té 104 anys i ja té constància de gent més gran. Saps què passa? És curiós. És curiós perquè m'imagino que ho han fet amb tota la bona intenció del món de dir que pot anar a tothom i totes les dones de totes les edats però sembla que el limiti. De 0 a 104. Produeix la feita rebot i la feita contrària. Parlem d'aquest lipdub que és el que ens interessa. Aquest dissabte es gravarà al Casal de Joves.
Exacte, sí. Doncs a dues del migdia a l'exterior del casal i estan convidades totes les nenes, joves i dones de Sant Just, entre 0 i 104 anys. Com deies, l'objectiu és reivindicar i fer més participativa la commemoració d'aquesta jornada, que se celebra a nivell mundial. I aquí a Sant Just sempre es fan coses, tipus al sopar, exposicions... Doncs ara, amb aquesta lip dab, doncs també es pretén fer alguna cosa diferent. Es podrà veure... Que per cert, un lip dab, bé, què és un lip dab? Expliquem-ho, perquè potser algú de 103 anys, que t'està escoltant, vol anar i no sap què és.
Doncs és una mena de videoclip que es grava en plea seqüència, és a dir, sense parar, de principi a fer sense parar, i es fa una coreografia entre tots els participants, en aquest cas totes les participants, i es farà al voltant del Casal de Joves, i dissabte es donaran les indicacions pertinents perquè es pugui gravar tot, i bé, no es podrà parar en cap moment, per tant s'ha de gravar tot seguit.
És curiós i es va posar molt de moda fa uns 3 anys i ara es fa un altre. Molt bé. I estan implicades diverses associacions, escoles... De què rius? No, perquè m'agafa gràcia aquest comentari de no, es va posar de moda fa 3 anys. Puc dir, ara no està de moda, però bueno, aquí a Sant Just ho fem igual, no? Està bé. Però és una cosa molt... Ui! No, no, no, escolta, els informatius de la ràdio s'han de saber llegir entre les llengües. No, però, vull dir que es van posar de moda fa 3 anys i que segueix.
Ah, que segueix de moda, segueix de moda, segueix de moda. Molt, molt, ara el lipdap està més on fire que mai. Ha sigut trentint tòpic. I Cristina, avui també? Els Òscar i el lipdap. Atenció segur, eh? Atenció segur, sí, ho serà. Segurament ho petarà, eh? Dissabte ja, ja ho veureu. Doncs ja estan implicades diverses associacions, escoles de dansa, grups de ball coordinats per l'associació Dona i Empresa i es podrà veure al canal de YouTube de l'Ajuntament a partir del 12 de març.
Bé, no fa falta dir-ho. Només dones poden participar. Segur que un home se sent dona també pot anar, per exemple, no? Home, i tant. Jo em sento molt femenina. Si teniu més de 104 anys també podeu anar-hi. És que jo tinc una part femenina molt desenvolupada que em permeteu participar.
Bé, doncs això serà dissabte i acabem parlant d'una altra qüestió de Sant Just a les notícies. Aquest repàs informatiu de l'actualitat Sant Just tenc amb l'Andrea parlant del procés de preinscripció pel curs 2014-2015. Obrim la carpeta d'educació a Sant Just.
Això començarà la setmana que ve. És per aquest motiu que les escoles del municipi seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares. Dijous és el torn de l'Escola Montserrat, l'Institut i també l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró. Exacte, s'estudien diferents etapes de l'educació en aquests centres, però fan dijous a les seves jornades.
L'escola Montserrat farà les reunions dijous a les quatre de la tarda i divendres a dos quarts de deu del matí. I l'institut obrirà les portes dijous a un quart de set de la tarda en una única visita. I recordem que Montseny i Canigó han fet les seves trobades amb els pares. Tot plegat de cara al procés d'aprenscripció del segon cicle d'educació infantil, primària, centres integrats i educació secundària obligatòria, que es farà de l'11 al 21 de març. I d'altra banda, l'escola d'arts gràfiques d'Antoni Algaró, que farà l'aprenscripció molt més endavant. Que m'agrada molt, una escola de disseny que molta gent no sap que existeix aquí.
Sí, el president de la Generalitat va fer un parell d'anys a venir-la a veure. Doncs s'organitzen jornades de portes obertes aquest dijous també per informar dels seus cicles formatius de grau mitjà i superior. La primera visita serà dijous a les 6 de la tarda, unes visites que es repetiran tres cops al mes, aproximadament fins al maig, i la següent jornada serà el dia 20 d'aquest mes. El web del centre www.escolalgaro.com trobareu més informació en referència a aquestes jornades.
Molt bé, doncs ja sabeu que teniu més informació ara mateix a la web de ràdiodesvern.com, a la partida de notícies, poseu altres notícies també si voleu, o a la set al Sant Just Notícies, edició vespre. Andrea Bueno, moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí un moment parlant de teatre amb el Roger Cònsol. Fins ara mateix.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Som originals de mena.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Desvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els audients de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 23, continuem en directe a la Penya del Morro, i ho fem ara parlant de teatre, com cada setmana, amb el Roger Consol. El que passa és que avui no el tenim a l'estudi, cosa que el trobem a faltar. Quina pena, quina llàstima. Però el tenim al telèfon, no patiu. Roger, bona tarda.
Bona tarda Roger. Bona tarda Roger. Bona tarda. I felicitats perquè ahir la ràdio va fer 30 anys i d'aquí una estona parlarem amb la Isabel Almató que és una de les tres o quatre persones que va impulsar la ràdio justament fa 30 anys amb gent que venia de Radio Estudis Plugues. D'aquí una estona farem la xerrada però abans parlem de teatre
Avui estàs... m'agrada perquè tens com un ton nostàlgic, a més amb aquesta música, aquesta veu així com de telèfon... Amb aquest bolero. Amb aquest bolero. Ai, el telèfon... La tuia és pura ràdio. Es pura ràdio. Felicidades, Radio Desvern.
Roger, abans de començar a desvariar, perquè si hi ha en persona desvariem, imagina't per telèfon que no ens veiem, que cadascú ja estarà a su bola. Roger, parlem de diferents qüestions, com per exemple Seul's de Mowat. De Hatch i Mowat. De l'autor d'incendis. Una mica de les perles que de tant en tant deixen els programadors dels teatres de Barcelona.
Són aquelles típiques obres que es poden veure 3 hores, 3 dies. 3 dies, sí, sí. De fet... O vai a Déu. Ja està, ja no es pot veure més. I diumenge, avui, ahir, a bacamar, vaja. Jo vaig tenir la sort de poder-hi anar el dissabte. Ah, això t'anava a dir, perdona un moment Roger, però és que tota la gent que l'ha vista, tota eh, o com a mínim 99% de la gent diu que és una de les millors obres que no ha vist en els últims anys, que ha vist en la seva vida.
I doncs aquí tindrem problemes, eh. Ui, què dius ara? Tindrem problemes, eh. Perquè a tu no et va agradar? Sí, senyor. Sí, sí. A mi em va agradar i força. Però per dir que és el més bo que he vist en els últims anys tampoc t'ho diria, això. Ara, sí que és una cosa diferent. Sí que el tio té un domígraf de l'escena no només com a escriptor i director que ens tenia habituats amb això, no?
com el gran èxit Incendis, que es va poder veure al Romea i aquest tipus de coses. I a més a més ja té un nom a nivell internacional, el Hatchimowat, a partir de les seves direccions, tot aquells muntatges que va fer de les heroïnes de Sofocles, etcètera, però jo mai l'havia vist i mai em pensava que també pogués ser un gran actor.
Exactament ho és. I l'espectacle el porta molt bé, tant amb el com ho diu, amb com expressa, amb com fa els diàlegs, amb moltes escenes telefòniques, mai més ben acurades, com ara, no? Fent els silencis de l'altra banda, però molt ben acurat. I després amb un final que no t'esperes. I això de Milken va tirar una mica enrere, d'acord? L'obra com amb... Digues, Jordi. No, no, no estic dient res.
Ah, perfecte. Molt bé. Perdoneu, perquè jo potser tinc problemes de cobertura. Ah, sí? Però si se'm sent bé... No, home, et sentim bé, t'estem escoltant atentament, però si en algun moment passa alguna cosa, ja t'ho direm. On estàs? On estàs? Estic al mig del bosc, ara mateix. Al mig del bosc?
Estàs a prop? Estàs a Conxarola? Estic al Montseny. Al Montseny? No a l'escola eh, no a l'escola. Ah, no a l'escola, vale, vale. És que és just darrere del que seria el turó de la mà. Que guapo no? Escolta... M'ha quedat un temps, se m'ha quedat amb la mà eh. Quina pau, quina tranquil·litat, quina ràbia també eh. Exacte, exacte. Deu estar fent alguna cosa. Dins que les escoles no van. Tornem al meu aguatxe de casa. Ah, vale, vale, perdona.
Hi ha alguna mica de problemes d'aquests de cobertura? L'obra va de la identitat, com sempre, en fer una miqueta acostumats a la recerca d'incendis i d'això. La recerca de qui és un mateix, de qui era la família, del joc que li proposava en aquest cas el testament a incendis. Doncs aquí es tracta que és un senyor que es diu Aruam, em sembla,
i que ara està fent una tesi, d'acord? Una tesi sobre això, qui som, la identitat. I això, en un principi, t'ho planteja, doncs ells surten dels rodets, surten dels rodets de l'escenari, i el públic està amb els llums del públic encès, i dius ara no sé si ja hem començat o ens vol dir alguna cosa o... O a la font ja s'ha suspès, no? I dius que l'home ha dit que han robat el vestuari de l'obra, per exemple. Exacte, perdó, l'obra no pot començar, han robat el vestuari. No, no és un d'això.
Però sí que ens comunica que ell no s'havia plantejat mai de fer teatre, i més ho diu així, mai m'havia plantejat mai de fer teatre, si no jo era un estudiant d'universitat, fins que un amic seu el va condemnar, entre cometes, a veure un espectacle del Robert Lepage, que també és canadenc, també és quebecoà, i aquí diu jo, clar, a partir d'aquí la meva vida m'ha canviat totalment.
i vulgui o no l'obra, l'argument, va sobre això, sobre l'escriptura d'aquesta tesi, que finalment fa sobre els solos de Robert Lepage, però on es parla de la identitat. Llavors, representa que l'últim solo del Robert Lepage... parla del retrat del quadre de Rembrandt holandès del CK XVII, pintor holandès del CK XVII, que és el retorn del fill pròdic, i la metàfora, la paràbola del fill pròdic,
que és això també, no? El fill que se'n va, que es pateix l'herència del pare i que quan, després de treballar amb els porcs sense ser pagat ni res, doncs torna a casa. Però és el mateix fill que torna a casa, és un tio que ha canviat suport, i tot la família l'acollirà, aquest tipus de coses, aquest tipus també d'identitat, no? I llavors, doncs, va parlant sobre això, hi ha una relació amb la seva germana, amb el seu pare, també tot va molt per telèfon.
doncs sortim a la seva habitació i que va trucant el seu director de tesi, va trucant el seu pare amb qui ha quedat per dinar, però després el director de la tesi diu que no, que ha de dinar amb ell. Llavors, qui és ell? Ell és el fill del seu pare o ara com ara és més fill del seu director de tesi? Llavors, la bronca que rep de sa germana, etcètera, etcètera. I tot allà, una miqueta... doncs, a la merda, vaja, quan rep la notícia que tapen el seu pare,
ha tingut un accident i està en coma. Ella ha de fer un viatge per la tesi, no sé què, no sé quantes, però té la gran escena, que fa un realmente riure, que és molt tendre, a la sala d'hospital on ella està en coma. Es parla de l'Ivan, on ell va néixer, on el Muawad, el Hajj Muawad, l'autor, va néixer, però també el personatge també va néixer. La identitat en un món on és canadenc, però és quebécois, però ell és libanès, i, per tant, més que becua, però parla francès.
El seu pare li havia ensenyat a parlar francès i ara ell no se'n recorda gens a l'àrab, presento. I aquest tipus de coses que fan que l'obra et passi molt i molt bé. Quan dura per això? L'obra, dues hores. Amb entreacte o sense en aquest cas? Amb entreacte, sense entreacte. I a mesura et diguen molts moments de silenci, molts moments de...
de ser molta conversa telefònica per als que estan a l'altra banda del fil telefònic. Un muntatge també molt xulo a nivell de tot el que és videocreació, tot el que és audiovisual, perquè el plantejament escenogràfic és res, una caixa o una paret, que després veurem les moltes possibilitats que té aquesta mena de parets,
i res, un llit i un ordinador i uns quants llibres i unes quantes caixes, perquè ell representa que s'ha mudat, que ja ha tallat amb la seva xicota. Vull dir que ell està en un moment de crisi, per tant, també es pregunta sobre la identitat, sempre el tema de la identitat, però sobretot el moment de caure pel precipici és quan, per alguns fets que no concorden amb el que està passant i amb el que s'ha dit, el públic s'adona que realment qui està en coma,
No és el pare del protagonista. És ell. És ell mateix. I aquest és molt bo de Don Lluís Onda. A la seva habitació, tot el que abans havia sigut una finestra tapiada. Ho està pensant tot, no? Estem dins del seu servei. Que bo, que bo, que bo. I això està molt bé. Home, perdona, el Moahuat, aquest home, té uns...
Té uns dirs molt bons a les seves obres. I té uns finals, també, moltes vegades esperats. En fi, xapó. Xapó com a autor increïble. Parlen el dijous amb l'altre cànsul que tens pel programa. Estava aquí presentant un llibre. El llibre no sé com es diu. Em sembla que es diu Algo de llibertat, però no ho sé.
on també la gent que l'ha llegida es veu que és una de les coses més revolucionàries que he llegit últimament. És un tio que ha tingut molt en compte. A mi m'estava interessant moltíssim tot el que estava veient. Però, però, però... Però, però exacte. M'agrada molt que em facis aquesta pregunta. M'agrada molt que em facis aquesta pregunta. Tota l'obra es converteix en una mena de performance pictòrica, perquè hem sabut que l'autor, el protagonista, el que havia volgut ser de petit allà al Liban,
era pintor, i és el que no parava de pintar tot, ho pintava absolutament tot, doncs representa que quan se n'adona que ell és el que està en coma, d'acord, doncs bé, una de les coses que no quadren és que a dins la maleta que aviam que n'hi havia de de roba, que ell mateix ja havia preparat, exacte, que per fer un viatge està ple de pintures. Llavors l'obra té uns vint minuts finals o vint llargs, entre vint i mitja hora, vint minuts llargs. Que no et van acabar de convèncer.
on senzillament és una performance pictòrica aquest...
Jo no he vist l'obra i no el vull justificar, però m'imagino que com que és el món aquest ja se sap que és en coma, és el món dels somnis. Sí, ja pot passar tot. Jo parlo més a nivell d'espectacle. Estàs en coma i ara sabrem realment qui ets tu. A gràcia d'aquesta performance pictòrica
L'últim monòleg que l'han fet és molt interessant, és quan diu que en quins moments ens sentim més un mateix.
Bé, doncs aquesta obra és l'obra que he estat pogut veure durant 3 o 4 escassos dies. 3 dies, 3 dies. Potser sota divendres o divendres. O divendres al Teatre Lliure de Gràcia, no? Si no t'he malentès. Exactament. I llavors... No, a Gràcia no, a Montjuïc. Ah, a Montjuïc. A Montjuïc, a Montjuïc. Per cert, parlarem... A Gràcia estaven acabant El Principito. Ah, d'acord, d'acord. I què et va semblar? I al fons ja m'havien dit que el muntatge Aiaiai... Sí?
I efectivament. Avui estem fent un monogràfic del... No cal dir-ho més, ja, perquè ja ho sabem. L'actor estava molt bé. Jo anava a veure l'actor. Em sembla que el vam presentar un dia fa dos setmanes al Teatre de la Badia, de Madrid. És una delícia. Els setanta i tants anys com es mou, amb quina plasticitat es mou, les reaccions com les juga el públic...
Molt, molt bonic de veure-la amb ell. L'obra... L'obra et deixa molt casetjar. I en conjunt? Ai, ai, ai. En conjunt vols dir ai, ai, ai. No te'l diré més, eh, al principi tot. El teatre de la Nadia. Per cert, Roger? Dramatúrgicament, molt xunga. Jo no sóc un gran defensor del petit príncep. No em sent. Hi ha gent que l'obvia. Hi ha gent que diu que és el millor llibre que m'he llegit mai. És el llibre de tu ajuda. És el millor llibre de tu obvia.
Però, bueno, està allà, no? Hi ha altres planetes, hi ha Rosa, hi ha el senyor del bany, hi ha el rei que demana coses, que el sol espongui, la Gineu... Tu, Gineu, deixa'm dir-te una cosa. Ah, gràcies. Avui estem fent com un monogràfic lliure, si et sembla, improvisat, perquè jo vaig anar a veure l'altre dia l'encarregat, que de fet vam entrevistar el Marc Rodríguez, aquí al divendres, que hi ha ajuntament amb el Carles Martínez, i l'Albert Pérez, fent una feina exquisita, molt recomanable, de Harold Pinter, dirigida pel Xico Massó...
Exacte. Roger, no has anat a veure-la, però jo te la recomano. Era el tercer que volia anar a veure, però no he fet. Fa ràbia, perquè ara tothom diu que està molt bé, i realment és que està bé. Llavors hi ha tothom qui va veure-la i es crea com el prejudici, l'expectativa de dir, m'han dit que és boníssima, que està molt bé i tal.
Sempre decepciona, no? Home, però mira aquest prejudici que et deien. A mi tothom em deia que també... Home, el molt aviat aquest s'ha de veure perquè, home, sí, és un d'aquestes coses que en 3 dies han de fer bé per força. A part que em va sobtar que la sala no estava gens plena. Hi havia un 70% de la sala plena. I no m'ho diguis, la majoria de públic era gent de la professió, oi que sí?
Això, el dia, suposo que dijous. Ah, bueno, bueno. Ho dic perquè hi va molta gent. Però dissabte, quan jo hi vaig anar, no tant. Sí, que trobaves algú, i després també et vull dir això, o sigui que la gent es va alçar la peus, i a l'audit, les últimes quantes vegades, el tio com molt santorron, fent amb les mans així, en plegària, saludant, molt bé, eh? Però després parlant-ne, com si hi hagués hagut molta gent que no hagués acabat d'entendre,
el codi, no el que volia dir sobre la identitat. El registre. Però pensa que ell és un autor, el Moahuaat. Vull dir, fa escriptor, fa... Codi lliure. Potser ha fet un curs al Timbal, amb el respecte al Timbal i ja està. Vull dir, el Timbal de París, saps? Vull dir...
No ho sé. Bueno, en fi, queda dit. Roger, no tenim més temps avui. No tenim més temps avui. No, però escolta... Volia parlar d'una altra cosa, que és la Dona Rosita de la Soltera. Home, va, ràpidament. Està estrenat. El Teatre Nacional. Està estrenat ja, el Teatre Nacional, amb la Nora Navas. Penseu que és l'última obra que l'Orca va veure estrenar-se, d'acord? Que es va estrenar amb la Mariana Pineda i la Dona Rosita de la Soltera a Barcelona, al Teatre principal, que ara comença a dirigir, doncs, el Tònyol va, no? Amb aquest Teatre principal,
La Margarida Chirgo, l'any 35, feia aquestes estrenes i després a Sant Benar, per causa de la Guerra Civil, a Buenos Aires i tot plegat, ha portat també en repertori aquestes d'aquí. Senzillament una història d'amor, però una tragèdia d'aquestes que el poble i el temps... No sé si sabeu de què va molt ràpid, de què va la Dona Rosita,
La Rosita té un nòvio que és argentí, però l'argentí se n'ha d'anar, però diu no, no, espera'm, espera'm, perquè jo tornaré a buscar-te i ens quedarem i se'n va a Argentina. Però aquesta espera dura anys i anys i anys.
I llavors quan el poble sempre cruel li va dient què? Que parà els verbes fissants? Sí. I llavors la tragedia d'ella de què fa? Què fa o què no fa? Creu en l'amor de l'argentí o no hi creu o com ho farem això? Bé, doncs... Diuen que més o menys està molt bé, està molt bé. Bé, doncs serà de vegades Nora Navas apuntant moltes maneres, ens agrada molt. A part que aquesta setmana començarà ja demà aquest cicle de pitarra que han anat anunciant... Sí, està perdonant.
Tant malalts de pitarra al Teatre Nacional. Una cosa és voler rescatar una mica i donar a conèixer això als clàssics. No diré que s'han passat, però ara és tot pitarra, pitarra, pitarra. Això és perquè aquest serà el mes de mar d'un 15 d'abril, que es faran moltes coses de pitarra.
entre ells, Xavier Albertí, per exemple, em sembla que aquesta setmana fa una conferència, el director del TNC, sobre Pitarras. Exacte, que es diu Wilifredo El Peloso. I també els catalans, o sigui, Wilfrèl Pilos. Sí, està bé. Roger, moltes gràcies per atendre'ns. Que vagi bé, bona tarda! Bona abraçada!
5 i 40, fem una pausa per la publicitat, tornem ara mateix parlant de com era la ràdio fa 30 anys, qui la va impulsar, per què la van impulsar, aprofitant que ahir justament es van complir els 30 anys de ràdio d'Esvern parlarem amb una de les primeres persones que amb altres dos o tres van crear ràdio d'Esvern, la Javel Almató, fins ara mateix a la Penya del Morro. Ràdio d'Esvern, durante 8.1, ràdio d'Esvern,
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Desvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares va morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 42 de la tarda, tal dia com ahir, fa 30 anys van començar les emissions de ràdio d'Esvern. Avui ens posem nostàlgics.
Sí, amics. És per això que hem convidat la Isabel Elmato, que ens fa molta il·lusió que estigui aquí. Isabel, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Gràcies per venir. Ens posem a parlar els pròxims minuts de ràdio sobre com va ser Ràdio d'Esvern als començaments, qui la vau impulsar, com era la ràdio. Primer et deixem que t'agraeixi especialment perquè t'heu avisat a última hora. Però la ràdio és immediatesa, no?
Però al meu cor ja sabeu que està sempre a Sant Just. I em diuen que vingui i vinc volant. De fet tu ets cargolina, eres plugenca de tota la vida. Cargolina de debò. I explica'ns com es va gestar Ràdio d'Esver perquè si no t'he malentès eren uns quants que estaven a Radioestudis pluges fa 31 anys, 30 anys, més o menys, no?
Exacte. Érem un grup de gent que estàvem a Esplugas en ràdio per diversos motius. Vam fer una assentada amb una assemblea. Totalment. Però una assentada literal pel que entenem. Una vaga amb una assemblea. I 17 persones ens vam aixecar d'una assemblea i vam marxar de Ràdio Estudis Plugas. 17 persones? 17 persones. Hem de dir que érem tots molt joves.
que no eren prou conscients del poc de la repercussió i que a vegades defensaven fermament coses que poden ser indefensables.
Simplement que érem molt joves i veníem d'una època de l'entrada de la transició, de l'any 75. La majoria de nosaltres vam acabar l'EGB al 74, 75, 76. Érem la gent que anàvem a les manifestacions, llibertat, estatut d'autonomia, llibertat d'expressió. Érem gent amb 19 anys molt combativa. Hi havia coses que no us agradaven.
I aleshores, quan una cosa no ens agradava, doncs ens manifestàvem i és el que vam fer. Van passar uns mesos, aleshores hi havia una persona que és l'Amalio Paredes, que ha estat fins fa poc per aquí, que va dir, escoltam, el Vagio Bragat s'estan creant ràdios, el Vallès s'estan creant ràdios, vam anar a Caldes de Montbui, a Mollet, a Sant Boi, ja no recordo quants llocs.
Sortíem de l'institut i cada dia en teníem un plàning per agafar no sé quin autobús i quin tren, que no sé quin poble havíem d'anar. Buscàveu pobles quan no tinguessin ràdio per fer una ràdio o senzillament per voler fer ràdio? No, era per saber com havien muntat aquests projectes i com ho havíem de fer nosaltres. Finalment vam venir per aquí a Sant Lluís perquè ens havien dit que hi havia un grup de Sant Lluís que estava muntant una ràdio.
i des de l'Ajuntament ens vam posar en contacte amb aquestes tres persones que veníem d'Esplugues. La Mario Paredes tu i... L'Anna Jordà. L'Anna Jordà. I també després es va afegir la seva germana, la Maria Rosa Jordà. Al final vam ser quatre. Vam fer les primeres reunions a la Reconada. O sigui, la ràdio es llesta a la Reconada. La Reconada on és?
aquí al Parador, el bar que hi ha aquí al Parador, i algunes reunions també les havien fet a l'Antic Bridge, a Dalt, a Nobillart, algunes a la Teneu, i perquè us feu la idea de la magnitud, el primer any de ràdio érem 100 persones voluntàries fent ràdio. 100! T'imagines ja està tot això? És una mica difícil. Sí, sí, home, actualment em sembla que hi ha més o menys uns centres de col·laboradors, però clar, ara diem que és més fàcil perquè la ràdio ja porta molts anys, però en aquell moment buscar 100 persones
que estiguessin disposades a col·laborar i a fer ràdio, m'imagino que no va ser una tasca fàcil o sí?
No, no, no ens vam buscar. És que ens barallàvem per tenir 20 minuts cada setmana. Per tant hi havia molta més gent que volia fer ràdio en aquell moment. Penseu que era un moment on la llibertat d'expressió era primordial en aquella època, on la consciència democràtica era effervescent i on tothom tenia molt clar que la comunicació i la comunicació local i lliure
Era primordial. Anem a pas perquè llavors veniu l'Amàlio, l'Anna, la seva germana i tu a qui és injust? Els cargolins que a poquet a poquet fem feina però la fem ben feta. I llavors amb qui us vau reunir? Com va anar a pas a pas? Ui, molta gent. Recordo, és que molts noms us recordo però estava el Negre d'aquí del barri sud, estava el Ramon López, el Manel Guiu, la Montserrat Ribarola,
Un dels germans Poll, l'Aima Poll, molta gent. I d'aquí, a escoltar això? Sóc Carles Prades, director de ràdio d'Es Bern. Des d'aquí, des de Can Gynestà, des del punt més alt de la casa de la cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just.
i a tots els veïns dels pobles des d'on ens sintonitzen la primera salutació de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just. Què va ser la primera gravació que es té constància i que es va emetre, em sembla, des de les golfes de Can Gynastà, que és on hi havia els primers estudis de la ràdio. Com es va arribar aquí?
Si no recordo malament, des de la primera reunió que vam tenir amb en Carles Prades a la Teneu, van passar 9 mesos que es va fer la inauguració de la ràdio. En 9 mesos es va construir una emissora. Nosaltres prèviament ja portàvem moltes reunions, però clar, també dic que érem molt joves, molta gent no ens posàvem d'acord, i finalment l'Ajuntament un bon dia va dir, escolteu, no us poseu d'acord, ja us porto ja un...
Un director, no us l'imposo, volem que el conegueu, a veure què us sembla, i ens va semblar fantàstic, perquè era una persona superdivertida. Què era el Carles Prades, que l'acabem d'escoltar? Va estar molts anys, 10 o 12 anys, em pensa. Crec que sí, crec que sí.
i havia fet coses genials, perquè a ell no solament fèiem ràdio. Vam crear una gran família, fèiem coses molt divertides. Als sopars de la ràdio, quan coincidíem amb Carnestoltes, fèiem sopars que ens disfressàvem. Fèiem escenificació, imagineu-vos un any, el sopar de la ràdio estava centrat en el programa aquest famós de Telecinco, les Mamachichos. Per tant, imagina't veure l'Emili Òscar Zóquio, l'Òscar Ramos.
i el Manel Fuentes disfressats de mamachicho, de gogós del programa. Fèiem coses molt divertides, potser no fèiem una ràdio professional, però ens ho passava molt bé. Com eren aquests primers mesos, primer, segon, tercer any de ràdio d'Esvern? Estàveu aquí, a les golfes de Can Gines?
Erem els golfos. Nosaltres ens autodenominem els golfos i les golfes de Ràdio Desver. I això que no ens ho tregui ningú, sisplau. Però clar, s'havia de posar en marxa una emissora amb tot el que comporta programes, els serveis informatius, l'estil, la línia editorial... Qui decidia què? Clar, tot això...
Les qualitats del programa eren molt diverses, perquè per una banda teníem gent que venia de la facultat amb un nivell alt que estava fent periodisme, i ara de memòria recordo el Rafael Ventura, que ara està a Lleida, penso que és un dels responsables de Catalunya Ràdio de Lleida.
el Ferran Martínez, que va venir una miqueta més tard, Eva Gavarrós, que també estava estudiant periodisme, Xavier Muxi, que ara està a TV8... A BTV, fent l'informatiu del 10. El Manel Fuentes també estava estudiant periodisme, Loska Ramos va estudiar periodisme més tard, però ell ja tenia un bon nivell abans de fer la carrera, perquè no li tocava un altre remei perquè ja sabia tot el que havia de fer. Els diners, des del començament, els va posar l'Ajuntament de Sant Just? Sí.
Jo no recordo mai haver hagut de posar absolutament un duro de la meva butxaca. Sí que recordo haver portat discos de casa, però no només jo, tots els companys. Poder algun diari... Em sembla que quan van començar el Rafael Ventura i la Montse Novell sí que es portaven ells els diaris de casa.
Portem els diaris de casa? Sí, quan estàvem a les golfes els primers mesos i quan havíem de fer programes d'aquests de cotilleu, a l'ola i a les lectures, la Maica també s'ho havia de portar sempre de casa. Però quan tu fas una cosa amb il·lusió,
No ens importava. Un quan va a un centre esportiu a una piscina s'ha de pagar el seu banyador, les ulleres, tot el seu equipament. El nostre equipament era portar les revistes i els discos. Jo en aquella època no hi era, però m'imagino que hi havia una il·lusió. Tu de què t'encarregaves? T'explico les borratxegues que vam fer. Fem programa o no?
Fem programa o no? Abans i després. Tu saps que quan vam marxar de les golfes que havíem d'inaugurar els segons estudis que es van fer aquí sota del Carreolao ens va agafar el director del Carles Brades i ens va fer netejar els discos.
amb una gamosa, amb una miqueta de sabor i amb unes esponyes. Ens va fer netejar discos, t'ho t'imagines? T'ho t'imagines? No, no, és que s'havien de netejar perquè la gent havia portat discos vells de casa, alguns estaven ratllats, no sé què, i em sembla que va ser en aquella època que va entrar el Carles Hernández i a ell li feien posar la pasta de dents perquè les ratllades. Ah, per netejar, perquè eren discos que venien, clar, és que estem parlant d'una època
on els vinils, els Reeboks, m'imagino també... El Reeboks era fantàstic, jo era la reina del Reeboks. El Reeboks, per qui no ho sabia, explica com era el Reeboks. Ara, avui en dia, tu veus com anem, amb els portàtils, tot va amb MP3, tirem Spotify, ordinador, els talls també, tot va digital i es grava tot, no ocupa espai, però estem parlant d'una època on tot, els cartutxos, tot ocupava un espai enorme.
La máquina de Reeboks era com una maleta d'aquestes de viatge de cap de setmana, que passava molt, amb dues bobines supergrans, que tenia tres velocitats. Nosaltres teníem el set i mig i el quinze. Si fèiem servir el set i mig, ens era més fàcil tallar. El més divertit era la unitat mòbil que teníem. La unitat mòbil era un Wallman,
I el mòbil era jo. Jo anava corrents de la ràdio al mercat, gravava les parades i tornava i tal qual ho posàvem. Ho posaves allà. I la nostra companya, Isabel Almató, des del mercat municipal ens ofereix avui els preus del mercat municipal. I jo arribava sense l'heret.
perquè pujava i baixava corrents. I tu què feies? Aquests reportatges de carrer, aquest exterior, la ràdio, què feies tu? Mira, jo feia el que ha passat aquesta tarda. Que m'has trucat i venia. Doncs jo entrava, feia l'editorial. O com a mínim, el director del programa i el locutor ja li donava una proposta d'editorial.
De seguida em posava a picar la ràdio novel·la perquè cada dia fèiem una ràdio novel·la de dos minuts i mig que normalment la gestava mentre dormia i quan arribava la ràdio la picava a màquina. I si m'equivocava de vegades no teníem paper carbó per fer les còpies. Per fer les còpies, perquè no havia fotocopiadura ni res.
No, no, no, no. A més teníem un fax d'aquests de paper calent, de paper calorífac, i de vegades fèiem les còpies amb el fax, clar, amb la qual cosa, amb el que era aquell paper, les bronques que teníem perquè s'acabaven de savidar els rotllos de paper. Quan havia acabat de fer la radionovela aleshores me n'anava el cafè de Can Gynastà i li demanava a l'Amèlia l'esmorzar per tots els meus companys.
i els hi portava perquè, clar, és que entraven a les 9, arribaven, hi havia gent que venia de Barcelona, per exemple la Manuela Lorente i el Ferran Martínez venien de Barcelona. La Eva Gavarrós també venia de Barcelona. I quan acabava això, doncs telèfon i començar a fer entrevistes i concert entrevistes per l'indemà o per la setmana següent per l'espai que toquis. De tant en tant també tenia el meu propi espai, però bàsicament feia de productora al matí. Com es deia el programa al matí? Ai Maria. Ai Maria. El primer programa de matinal de Ràdio Desvern.
I al Jingle el cantaven els dos locutors, el Ferran i l'Òscar. Ai Maria... Ai Maria... No sé què cada dia... Ai Maria... Era molt divertit. I el cantaven? El cantaven ells. En lletra? No, no. O havien gravat-lo? Estaven registrats, però era molt divertit l'Ai Maria.
va haver-hi alguna ràdio d'aquí de la comarca que va voler una miqueta copiar el que fèiem. Ah, sí? Sí, perquè penseu que nosaltres amb aquest programa havíem fet coses que després, quan s'ha professionalitzat els mitjans de comunicació catalans, sigui TV3 o Catalunya Ràdio, sentíem programes i dèiem, però si és el que fèiem nosaltres a Ràdio Desver. O sigui, vau innovar, vau innovar. Sí. I les idees d'on venien?
Eren fantàstics. El que ara estic dient és que fèiem ràdio tota la setmana, el dissabte al matí a l'Emilio Escazucu i la Maica Dueñas tenien el seu programa que era l'Expresso de les Ondes i els que treballàvem tota la setmana anàvem a col·laborar el dissabte, quan acabàvem el dissabte ens en anàvem tots els nanos a fer el vermut.
Si feia bon temps ens anàvem a la platja, tornavem, ens dutxàvem i tornavem a sortir a sopar junts, ens anàvem al cinema. Era una bogeria. Bé, mira, t'haig de dir que això no estava preparat. Tinc el Carles que estava buscant aquí els arxius de la ràdio, però no els arxius de les hores, perquè són arxius d'ara, que s'ha gravat anys més tard. I a veure si a tu et sona aquest tall.
Oh, sí. Aquesta era la música d'entrada. Amor. Cielo. Corazón. Escarlata. Por fin llegó el momento. Sí, red. Ahora estamos preparados. Oh, Escarlata, al fin solos. Oh, tú y yo en la oscuridad. ¡Calla, señorita Escarlata, que empieza la película! Què era això, Isabel?
Això era l'espai de cinema que feia la Manuela Lorente. La Manuela Lorente és licenciada en filologia i també és directora de teatre ara mateix i era genial. La Manuela sabia totes les pel·lícules, es coneixia tots els actors i aleshores aquest era el jingle d'entrada del seu espai setmanal de cinema.
Bé, en fi, estem avui recordant aquells fantàstics, no?, començaments, anys de la ràdio, que ahir, aquesta ràdio que escolteu, va fer 30 anys, tu quant temps vas estar aquí a la ràdio de Sant Just?
Jo vaig començar... Al 84? Quan vam començar a gestar i vaig marxar el 97. O sigui que vas estar 13 anys aquí a la ràdio. 13 anys. 13 anys aquí a la ràdio fent de tot, m'imagino. Sí, perquè feia el programa del matí, de dilluns a divendres, col·laborava el dissabte al matí amb l'Expressió de les Ondes.
Els divendres a la nit es feia el filó de l'Enigma, que també la majoria dels que estàvem al matí col·laboràvem, l'Òscar, la Manuela, la Maria Rosa Jordà, molta gent. I després, als diumenges, a les tardes veníem a gravar les radionovelles que es feien a l'Expresso de les Ondes els dissabtes. Les Nostres de l'Ai Maria era en directe, era una fervessència de creativitat, d'amistat i jo diria d'amor.
Us continueu reunint després dels anys i feu sopars per recordar, per exemple, amb aquella gent que vau iniciar la ràdio? És més, normalment fèiem una calçotada a casa meva, havíem arribat a ser 40 persones, de la ràdio, dels golfos, bàsicament, i de les golfes.
i algun any havia coincidit amb la celebració de Ràdio Desvernet. Normalment per aquestes dates és quan ens reunim. Però ara ja et diré que poder fa 3 o 4 anys que no ho fem. Home això s'ha de solucionar. A veure si no, que no es perdi. No, no es perdi. Això va com va, no? Va com va. Amb el Carles Prades poder fa un parell d'anys vaig anar a sopar, amb la Montse Garrido.
En fi, Isabel, ara et diré un tòpic, perquè mira el rellotge, si vols digue-ho tu. Ja? Ja? Ha passat 20 minuts tan ràpid? Ha passat 20 minuts. Però si no he explicat res. Ara arriba allò aquell moment que fa tanta ràbia però que és tan tòpic de la ràdio i que s'ha dit moltes vegades d'aquests anys que és no tenir més temps. Em sap greu perquè hem de connectar amb Catalunya Informació, que això és un dels canvis que hi ha hagut últimament i només agrair-te Isabel que hagis vingut i tan ràpidament has dit respost i també gràcies a tu i a tota la gent que vau iniciar Ràdio d'Alban fa 30 anys.
Una abraçada als meus rifenys. Us estimo la Cargolina Isabel. La sis.
Primer de tot, a aquesta hora, cop d'ull a l'estat del trànsit. Aquí, Pierre, endavant. Seguim tenint trams de molta densitat i aturades a la ronda litoral. La Zona Franca, Cantunis i Passeig Colom han sentit Trinitat i Cues ara mateix ja a l'altura de Barcelona, en els dos sentits. A la ronda de dalt hi ha un tram de Cues a Vall d'Aure, han sentit Trinitat. Trànsit intens, a aquesta hora ja a l'AP2, el Papiol, per allà. Són l'AP7 i dos quilòmetres de Cues a l'AP7 de Barberà a Sant Deparpetua, en sentit sud. I a l'AP30, Barberà i Cerdanyola, també en sentit sud.
Últim àtom rus a Ucraïna perquè retiri de Crimea a partir d'aquesta matinada. Moscou ha deixat clar que els seus soldats continuaran a la península per garantir els drets de la població russa. Ucraïna, però, adverteix que no cedirà a Crimea ningú.
Hi haurà una cimera extraordinària dels caps d'estat i de Govern de la Unió Europea aquest dijous per abordar aquesta crisi, segons ha filtrat aquesta tarda. Els ministres d'Exteriors debaten avui, de fet a Brussel·les, possibles sancions contra Moscou. A tot això hi ha caigudes generalitzades a les borses arran de la tensió entre Okraïna i Rússia. L'IBAX 35 ha perdut un 2,3% i el DAX de Frankfurt un 3,4. La que més ha caigut, però, és la de Moscou, amb una baixada de l'11%.
L'ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, assegura davant al jutge de l'Audiència Nacional que la gent sabia el que afirmava quan van subscriure a participacions preferents. Uns han d'anar defectats l'han escridessat a l'entrada i la sortida de l'Audiència. El Fons Monetari Internacional reclama al govern espanyol que no fremi el ritme de les reformes i s'assentri a crear ocupació. El Fòrum Econòmic de Bilbao, la directora de l'organisme, Cristina Lagarde, també ha advertit dels perills de deflació a la zona euro.
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, mostra a la comissaria europea els seus rebuig per les crítiques que va fer arran de la tragèdia de Ceuta. També ha demanat a la Unió Europea 45 milions d'euros per projectes urgents, entre els quals la millora del control fronterer del sud.
L'alcalde de Badalona Xavier García Albiol vet a les ajudes complementàries socials a les persones que facin menys de 5 anys que estan empadronades a la ciutat. Ha reformat el reglament municipal perquè considera injust que la població autoctona no se'n beneficiï.
Les dues històries de superació, 12 anys d'esclavitud i gràviti, es reparteixen al protagonisme a la nit dels Òscars. La primera ha obtingut 3 premis, inclòs el de millor pel·lícula. Gràviti n'ha sumat 7, entre els quals el de millor director, la gran estafa americana, no ha guanyat en cap de les deu categories en què era finalista. Catalunya, informació. Esports. El Vendréi celebra avui la victòria per segona inconsecutiu en la Copa do Queipatins. Tot començarà a les 7 amb una rua on els jugadors es dirigiran cap a l'Ajuntament per dirigir-se a l'afició.
Matador Catalunya, Edetic Barceloneta, Canoes, Sabadell, Sant Andreu i Mediterrani Terrassa són els partits de quarts de final de la Copa Masculina de Bater Polo, que aquest cap de setmana es disputaran les instal·lacions del Sant Andreu. Tots els partits de quarts de final es disputaran divendres.
I pel que fa al temps aquesta tarda cauran ruixets dispersos localment acompanyats de tempesta i calamarsa cap al nord-est i també algun ruixet de neu aïllat al Pirineu. El vespre i a la nit la nevada es farà general al Pirineu i serà intens a la cara nord. El vent de Mastral també es reforçarà. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just posa en marxa avui una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA. La caiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que el consistori hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una partida anual per a actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs.
La unitat d'intervenció ràpida disposa de dos vehicles i quatre treballadors i aquest any està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats a paviment de voreres i 1.000 més d'asfalt, a més d'una seixantena d'escocells, entre altres elements.
Més coses, Promunça gestionarà a partir d'ara les zones blaves i verdes d'aparcament del municipi. Ho va aprovar el ple municipal de febrer amb dos punts d'urgència que no figuraven a l'ordre del dia de la sessió. L'empresa municipal Promunça gestionarà aquestes zones d'aparcament, així com també l'aparcament del milenari. Fins ara una empresa privada era la judicatària del servei. D'altra banda, l'alcalde Josep Perpinyà ha avançat que Promunça posarà en marxa properament una zona blava i verda al sector Sant Just Porta Diagonal.
L'alcalde ha assegurat que amb el canvi de gestió de les zones de parcament de Sant Just els preus es mantindran com fins ara.
I acabem recordant que la CEAS estrena aquest dijous el primer Cicle Divisual de Muntanya. És un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala Piquet de la Teneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà dijous amb del 8.20 als 8.000 metres fet per alpinista Ferran Latorre, que també ja s'estirà. Després d'aquest edivisual ens seguiran 4 més els primers dijous de mes, excepte el maig, que serà el segon. És un cicle gratuític i cada sessió començarà a les 8 del vespre. Podeu trobar més informació al web de la CEAS, santjus.org barra CEAS.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies d'Edició Vespre. Mentrestant podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per seguir informats. Que vagi bé, molt bona tarda.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està complint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Morro. La Ràdio d'Esverm pot potenciar el comerç local i és agraïns i agraïns i aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverm. Doncs, efectivament, aquí estem, 6 i 9. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona amb la tertúlia esportiva, però abans repassem, Cristina, el trending tòpic de la segona hora, perquè, com ja hem comentat abans, aquestes últimes hores, a Twitter només s'ha parlat una cosa, dels Òscars. Sí, abans hem repassat que ha sigut trending tòpic els nominants i els guanyadors, ara destaquem que també ho ha sigut la gala en general i, sobretot, la seva presentadora, Ellen DeGeneres, perquè a Twitter s'ha fet ressò de l'autofoto, o també nomenat com a selfie... Sí, Oriol, funció amb el micròfon, no cal...
No, home, a veure un moment, no cal anar donant cops. Gràcies, Rafa, també. Doncs, com dèiem, Twitter s'ha fet ressò de la tu foto, o selfie, dit d'altre mateix, que la presentadora de Land of Generies va publicar ahir durant la gala, que ja ha aconseguit, de fet, obtenir el rècord pel tuit més retuitejat de la història, amb més de dos milions de tuits.
Sí, dos milions i mig de retuits en concret, porta ja, i també més d'un milió dos-cents mil favorits marcats. De totes maneres cal dir que la mateixa presentadora va ser qui va penjar aquesta foto a Twitter on apareix ella ajuntament amb Jared Leto, Jennifer Lawrence... Sí, perdona, va baixar entre el públic, no? I allò que fem de tant en tant nosaltres tan convocat. Fem-nos una foto aquí i tal, amb les primeres estrelles de Hollywood, no? I qui hi havia?
Com estàvem dient, Jared Leto, Jennifer Lawrence, Sánick Tatu, Merrill Street, Julià Rolover, Kevin Spacey, Brad Pitt, Angelina Jolie, Lupita Nayon i Liza Minelli, tot i que aquesta apareixia més en un segon pla. Bill Murray no hi era, eh Oriol. Dediqui't al futbol que sembla que és el teu.
Com deies, en qüestió d'hores l'autofoto s'ha convertit en una de les coses més comandades de la nit però no ha estat l'única, i és que també Twitter s'ha fet reso de l'ocurrència de la presentadora a oferir pizza a algun dels assistents, com en aquest cas ha estat a Brad Pitt, Julia Roberts o Leonardo DiCaprio, que aquest últim la va rebutjar molt amablement. De totes maneres, a banda de la pizza, la gala també va donar molts més moments i fotografies que també han originat algun comentari que altra a la xarxa. És el cas de la imatge de Jennifer Lawrence on apareix simulant que intenta treure l'Oscar
a la guardonada de Lupita Nayo. Què va dir la gent a Twitter sobre aquest tema? Per exemple, Joana Marguella diu el selfie de Ellen Show, que és com es diu ella a Twitter, va destronar el Four More Years de Barack Obama com la fotografia més retuitejada.
Un altre comentari és del Javier Carretero que diu 4 estacions per a tothom a la gala dels Òscars 2014. I ja per acabar el Sandro Pozi que diu intent de robament Jennifer Lawrence vol l'Òscar de l'Hopita Nyong'o. En fi, gràcies Cristina. De res. Passem ara a la tertúlia esportiva de l'Apanyoma Morro.
Saludem ja els nostres titulars que han estat escalfant a la banda aquests primers minuts d'aquesta segona hora. Edu Rodríguez, Edu, bona tarda. Bona tarda, Edu. A més, també tenim a nosaltres l'Oriol Pascual, l'Oriol, bona tarda. Bona tarda. On era el George Clooney a la gala dels Òscars? On era? On era? On era? No ho pregunto. No ho sé, jo m'agradaria saber-ho, perquè de res o menys on ha d'estar.
I el comentari, l'anàlisi de la gala dels Òscars. On era el George Clooney? El tuit, el tuit. I també l'inconvencible Rafa Cano. Rafa, bona tarda. Bona tarda. Primer de tot, saludar el meu fill Hugo, que avui fa 10 anyets. Hombre. Felicitats. Escolta, un moment.
Ai ai, Jordi, molt ràpid. Hugo està preparat, està aquí jo. Hugo, moltes felicitats, no sé si n'estàs escoltant, si no, ja li passes pel poc aquesta felicitació. Ha fet la majoria infantil. Sí senyor, perdona, és la primera vegada, ara ja no hi ha voltant res, o sigui, que passa a dos dígits. De un dígit a dos dígits, em veieu una menjona després que tots recordarem, Hugo, t'estàs fent gran.
Bé, dit això, passem ara a la tardor esportiva. Algú vol fer algun altre missatge de forma personal? Ho dic perquè l'altre dia... Em va comentar un dia la tardor esportiva. Diu, moltes vegades, diu, parlau de Cores, que no tenen res a veure. Dic, bueno, però pensa que és gent que està a cara de tot el dia avorrida i surt un dia de setmana que és benvingut aquí a fer programa.
No sabem què és una tartúlia esportiva o què és una tartúlia. Es toquen molts temes. No m'imagino a Lluís Canut, que per cert és en Justeng, a les tartúlies que fa RQ, per exemple, dient saludo una estació al meu fill, que avui fa...
No dic que sigui bo ni dolent. Encara serem pioners amb alguna cosa així. Deixa't que d'aquí uns anys potser algun d'aquests ho faci. Això és innovació, innovació radiofònica i ens agrada molt.
Comencem parlant del Barça, que va guanyar 4-1 a Almedia. Aquí el guió... Tinc apuntat partit dolent. A la segona part dolenta. Sí, això anava a dir. Comencem ja, però partit dolent... Jo el partit no el vaig veure dolent, si de cas vaig veure uns quants minuts, bastants minuts, més del que era previsible a la segona part, que, com diuen alguns enteres, va treure la pájara. No vam veure el pilota.
però part d'això jo vaig veure un partit acceptable contra una Almeria que es va tancar darrere amb deu jugadors que era una fortalesa impenetrable i que era molt i molt difícil. Però era l'Almeria, eh? Sí, sí. No, has dit d'acord? No, no, era el Bayern, val. Però vaja, que era un partit que es va complicar molt. No? Vull dir, el Barça va tenir moltes oportunitats.
A la primera part... Oportunitats poques. Va tenir molts desarribades. La primera part... L'Albert es va fer un fart de cagar-la centrant... Tornar a centrar de bona.
Va fer unes entrades que ja és notícia. Una de quatre o cinc. No fa mai una bona, ni Montoya ni Alves, una que fan bona. Ahir estava al camp, haig de confessar que vaig escoltar xiolets durant aquests minuts a la segona part on el Maria em va fer més de quatre passades seguides, diguem-ho així, i la veritat és que jo em vaig enfadar. Ara he de pensar que tampoc, no sé, hi ha poca paciència, la gent... És que no sé què espera. Jo no sé què espera,
la gent que va al Camp Nou i ahir estava xiulant els jugadors durant aquests minuts. Si us plau, jo no vull saber què passarà el dia que el Barça properament... El dia que ens toqui el Bayern a la Champions, no pot ser. Clar, és que jo no ho sé, no ho sé. En fi, a veure, a veure. Anem a veure, a veure, a veure, a veure. El Paci, tu el que vulguis, endavant.
L'afició del Barça és una afició complicada.
L'any passat a Alexis ja li van agafar la mida i no van parar de criticar-lo tota la temporada. Aquest any és el pitxitxi de l'equip, molta gent s'ha caigut a la boca. Jo vaig ser dels que més el va defensar a Alexis fins al final. Després ja vaig acabar renunciant. Vaig aguantar bastant. Ahir va sortir aplaudit a l'Estadi. Ja es va equivocar. Jo crec que no l'hauria d'haver canviat. Suposo que el millor seria això.
Després, és una fusió complexa. A més, el Barça és un equip que, aquest nou Barça, ja diferenciat del Dauard-Riol, és un equip que pot jugar o molt bé o juga a partits realment que no són gaire bons. Jo el partit d'ahir no em va semblar un partit de l'altre món del Barça, em va semblar un partit bastant fluix, sobretot sent l'Almeria el rival, perquè l'Almeria és un rival que no té pràcticament cap argument per plantar-li cara ni al Barça ni fins i tot ni a l'Espanyol, que si som aquí, si ni a l'Espanyol li pot plantar cara.
L'Almeria és un mal equip i el Barça tenia l'oportunitat de guanyar com va fer el Ray un 6 a 0, fer un roto al rival i demostrar que està viu per lluitar per tot. A mi el partit em va deixar bastants dubtes. A diferència de la Real, que és un bon equip i et pot guanyar perquè és un camp que se't dona malament i té jugadors com Grisma, Novella, que saps que dintre d'un
d'un any o de dos estaran a equips importants. L'Almeria pot estar perfectament a segona divisió i tampoc seria primer de la lliga. Jo vaig trobar el Barcelona en molts moments del partit, vaig trobar que va fer combinacions en llocs del camp on és poc productiu el joc. Per exemple, Xavi va fer més passades en la primera part que tot l'Almeria, però de poc serveix si t'empasses el descans guanyant només dos a un. Poc serveix.
És cert que potser la primera part va ser millor que la segona, però crec que estarem d'acord que aquest Barça podia haver guanyat per molt més aquest Almeria que ho va fer. Mirant ara mateix el resultat de l'Almeria, per exemple va guanyar l'Atleti de Madrid, un 2-0, va empatar amb l'Espanyol, ara que ho has comentat, va guanyar el Betis, que això és més fàcil.
Jo només dic una cosa. Ahir em va donar la sensació que a part... No, no, ja m'ho penso. A part que sí, d'acord, van set gens a la taula, 3 o 4 punts per sobre del descens. Em sembla molt bé. Però ahir era una defensa molt ben organitzada. D'acord que és l'Almeria, d'acord que no guanya partits i que davant no deu tenir una pòlvora. Però és que tenien deu tios a darrere que a part d'unes torres estaven molt ben organitzats. I era molt difícil entrar. I les coses com són.
Ara, un altre tema és que el Barça, que a mi em posa molt nerviós, no xuta des de fora l'àrea, vol acabar totes les jugades i finalitzar-les arribant a la línia de gol, fent dos tocs a la mateixa línia de gol. Això és un altre tema. Però que la Maria va fer un partit molt seriós a darrere, jo penso que sí, vaja. A mi no m'agradaria i no em sentiria tranquil veure un partit igual al d'ahir el dia 12 de març. No em sentiria gens tranquil jugant contra el Manchester City i jugant com va jugar el Barça ahir.
Però el dia del City no crec que surti com van sortir ahir. Jo després entraré en detall però jo no crec que el dia del City. El Barça pot sortir perfectament amb la cara dolenta contra el City i aleshores patirem perquè patirem si surti amb la cara dolenta.
o pot sortir amb la cara bona i guanyar-li el City bé, perquè el Barça li pot guanyar bé el City o pot patir molt. Jo crec que amb la cara d'ahir patirem. El problema que jo veig és una mica aquest, que parles tu Edu, que un dia pot anar bé, l'altre així. No mantenen una línia, per dir-ho d'alguna manera, com potser sí que es feia més quan estava el Guardiola en aquest cas d'entrenador.
L'aficionat sí que provoca certa preocupació. Tu penses que el Barça portava 8 punts més que el Real Madrid al final de la primera volta.
guanyant dos a un, si t'empaten, imagina't que el Madrid arriba a guanyar, si t'empaten i arriba la pedra, poses el 6 del Madrid. Ha recuperat 14 punts. Jo tampoc no vull veure coses. Ahir es va patir. El menú 30 que t'arriba l'Almeria. Estàvem al menú 35, el Barça continuava guanyant només per dos a un. Els dos últims gols el marcador no reflexa com va anar al partit.
van arribar als últims 10 minuts i ahir es va patir. La gent es va posar nerviosa. És normal. Va ser un toc de tensió a l'equip. També a vegades és bo que hi hagi un toc de tensió a l'equip. Sí que és veritat que potser si vol aquest equip que t'ha donat molt és complicat a vegades però el toc de tensió li va anar bé a l'equip perquè va fotre dos gols més i va acabar guanyant 4 a 1.
No sé, s'ha de veure. Jo repeteixo, aquest equip pot jugar molt bé i guanyar perfectament el Madrid a la final de la Copa, i pot guanyar bé 2 a 0, o pot sortir de la cara dolenta i patir molt, i patir molt, i patir molt. Jo me'n recordo de la temporada passada, ja vaig comentar, que arribada és relativament...
És difícil, però el problema és mantenir-se allà dalt. És el que podem dir en tota aquesta temporada. I no ens equivoquem. I no ens equivoquem, el que està fent el Barça és un gran mèrit. És la sisena temporada castellà i si guanya serà la cinquena lliga en sis lligues. A més, porta tota la història allà dalt, però està clar que porta unes temporades bastant importants, amb el Guardiola, etc.
Probablement el gran problema és que és molt recent l'època de Guardiola i ja deixem parlar l'Oriol que s'està aguantant. Està amb ganes d'anar. No, no, jo aniré traient diferents punts. A veure, primer, d'acord amb el que ha anat dient tots, però jo aniré exemplificant-ho. Ha sortit el tema de les estadístiques, Rafa. Les estadístiques del Barcelona mateix són brutals. És l'equip més golejador de la Lliga?
Empatata de Zamora amb l'Alertic de Madrid i Pere. Si parlem de nivell d'estadística, una persona que no mira el partit d'ahir diu 4-1, golejada, una altra vegada... Altres coses són les sensacions. Jo tinc la teoria que jo crec que l'equip està bastant desgastat.
Desgasten el sentit que tenim un passat massa recent, que és el guardiolisme. Els jugadors són 6 o 7 anys més grans, no corren com abans, no la remenen com abans.
Hi ha un fet que els equips ja et coneixen i tu innoves poc perquè sempre partesses del toc i et ve un almeria i et fot el mur darrere. Abans, quan parles de l'època de Guardiola, per molt que s'atanquessin al darrere, hi havia equips com un Chelsea o Inter de Milà que se't fotia el darrere o et tancava i en una contra t'enganxava i et matava.
Però en partits com els d'ahir sempre acabaves amb bons recursos. Jo crec que ara hi ha certs jugadors que ja no saben per on tirar. Clar, hi ha un desgast a nivell d'aquí que no sap després massa bé quin Barça et pots trobar, que és el que dieu, no saps si et trobaràs. O un Barça que et fa una primera part com la d'ahir, que jo la primera part d'ahir, fins al 2 a 1. Inclus després, el Barça va tenir ocasions a punt a pala per poder marcar gols.
Que la primera part hagués acabat 4 o 5 a 1 no m'hauria estranyat gens. El problema és la segona part, com van sortir. I com a la segona part, nosaltres ho hem comentat moltíssimes vegades, és que com que la segona part d'ahir ha sortit contra la Reial Societat en Copa, en Lliga, també de la Reial, molts partits que ha jugat aquest any a fora o s'assuna,
a Bilbao. Hi ha hagut molts partits d'aquest any, i ho hem anat dient aquí tot, que et trobes o un Malbarça des del principi o un Barça que et fa una primera part, una primera mitja hora, 35 minuts collonuts i després no saps per què, doncs hi ha aquesta manera que no enganxen. Jo crec que aquí hi ha el punt aquest de desgast a nivell de... és el que dieu.
Fins ara el Barça porta fins fa dues jornades 59 partits seguits sent líder. Els jugadors han treballat d'una certa manera, els equips et coneixen. Crec que hi ha un desgast animal de jugadors. Hi ha un altre tema que és el tema actitud. Jo crec que aquí el que manca és gent nova. Sí, sense haver de treure l'àtigon i l'escopeta i l'escombra i fer-ho tot en fora, no, tampoc es tracta d'això.
No seré crític que passi amb el que passi amb aquest equip, perquè aquest equip ens ha donat moltíssim, i jo crec que es mereix un pedestal, perquè molts dels jugadors d'aquest equip ens han donat xàmpions, lligues, i la manera que ho han fet ha estat brutal.
Però crec que ens hem aproximat a una etapa ara que el que jo comentava. El tema d'esgàs de jugadors, el tema d'actitud que potser no estan prou motivats, crec que fa falta una miqueta de gent nova. El passat recent aquest del guardiolisme que sempre estem pendents... Jo crec que hi ha un problema que és que ens hem d'oblidar ja de guardiola.
El Barça amb Guardiola ja ha passat a la història. Mira Puyol, ahir va fer un gol perfecte, però ha costat 7 o 8 mesos entrar a l'equip. Ahir va fer una primera part d'escàndol. Puyol no crec que estigui dins l'equip, ha jugat partits així després de la mitja temporada.
El Xavi també descansa més del que normal. La primera part que va fer ahir va fer tantes més passades que tot l'Almeria. La segona part no es va veure. Crec que hi ha una sèrie de jugadors, això un altre dia ho podem comentar. El Valdés l'any que ve se'n va. Puyol té tots els números que l'any que ve se'n vagi.
M'esquerano diuen que també se'n va. Jo crec que el que fa falta és fer un homenatge que se'l mereixen tots els jugadors que ens han donat tant. I aquest any crec que és un any de veure-ho a l'esbenida. A veure què passarà.
Sí, és el Barça i tenen l'obligació d'estar lluitant i competint i tal i qual. Però jo no sé fins a quin cert punt tenen els jugadors i l'entrenador les suficients habilitats o la d'allò per no motivar-los, sinó per enfotar-los. Jo crec que és un tema motivacional.
Jo crec que el partit del City et tornaran a fer un altre bon partit, però després et vindrà aquí a saber quin equip i a saber què passarà. És complicat. Dades del partit d'ahir que dèieu vosaltres, la xiolada aquesta. Jo està al·lucinant. Allà t'agradaria veure com xiolaven els jugadors. És increïble. El que s'hauria d'haver fet amb més de xiolar és començar a animar, que és el que va passar després. De dir, hòstia, que no poden, saps? Anem a animar.
No pot ser, què passarà si una altra vegada es tornarà a treure la metralladora? Jo tinc la sensació que l'aficionat... És el primer minut 17 i 14 que no es va cridar independència.
Des de que es va començar la conya marinera aquesta independència. Et demano una estadística que la faci qui pugui sobre els minuts 17, 14.
Jo no sé què passa perquè hi ha molts partits que justament al minut 17, entre el 17 i el 18 el Barça ho passa malament. No sé si porta mala sort. També portava mala sort la senyera. Però en aquests minuts la gent no està per quedar independència ni per quedar res.
La gent no crida igual a independència si vas 1 a 0 que 4 a 0 el marcador.
Jo crec que hi ha massa precipitació per part de l'afició, que necessitem una miqueta de calma i que aquests jugadors es mereixen un homenatge. Passi el que passi aquesta temporada. Un homenatge a tots pel que ens han donat. Ara, això no treu que a final de temporada hi hagi d'haver molts canvis.
Molta gent nova, no pot ser que aquest any només hagis portat a Neymar. Jo soc dels protat a Martí, no els defensaré a muerte, però els defensaré a mort. Fa falta gent nova, fa falta vidilla, perquè jo crec que l'equip està molt desgastat a nivell de joc i d'institut. Jo només volia apuntar una cosa Edu, si em permets, i és que en referència a això que deies de jo no sé què passarà el dia K,
Jo també penso que aquest Barça que ens ho ha donat tot, encara que no guanyi res aquest any, ja sé que això és una etopia i és molt fàcil pensar-ho i dir-ho i després a l'hora de realitzar-ho.
Per mi encara tenen crèdit. Per mi és gent que té crèdit. Jo penso que la gran massa aquest crèdit ja el va perdre l'any passat contra la semifinal del Bayern. L'any passat es va fer una lliga de 100 punts. Jo estic dient que en general la gent que va xiular ahir, l'any passat no va xiular quan el Bayern es va quedar eliminat.
Per què? Perquè jo penso que per molta gent ja s'ha esgotat aquest crèdit de tots aquests anys. Jo em sorprèn. La Emprenedor no es va xiular. Com va passar amb el Valle? Perquè encara veníem arrossegant. A més és una temporada que veus el que va passar amb el títol, etc. I qui pensa que és un any?
Ara estem en un punt que sembla que a la mínima ja s'enfonsa tot. Un segon Edu. I deixem aportar una altra dada de més. Parlem d'aixiolar, aixiolar i no aixiolar. I aquest any des que ha tingut... Des d'època Gaspar crec que és dels anys que menys gent va al camp. És a dir, ahir érem 58.900 persones.
La mitjana d'entrada d'aquest any... Sí, amb aquesta entrada omples gairebé tots els camps. Aquest any, a nivell de ficció, s'hauria de fer una autocrítica, estàs xiulant, però és dels pitjors anys a nivell de horaris. Horari, festa... No, però espera, espera. Jo tinc diverses coses, a dins del que ha dit l'Oriol, per exemple, festa, festa no.
Avui dilluns es treballa a Catalunya. Jo he treballat avui. Sóc mestre per volar i avui m'ha tocat treballar. És l'horari, la festa, la qüestió econòmica... No, però espera, horari. 9 de la nit, 2 de març.
Estic segur que l'última temporada de Guardiola que a l'equip no funciona hi ha 80.000 persones a l'estadi veient el Barça i l'Almeria. Amb jugo que fa falta que a l'Almeria hi ha 80.000 persones. I aquest any hi havia més sentiment. No s'ha de perdre el sentiment. Falta motivar, falta enganxar la gent.
Jo he estat i probablement el Jordi o l'Oriol també, no ho sé, però jo vaig estar fins al minut 90 i pico amb el Bayern 3 versus 0 que ens van fotre l'any passat. Jo soc tot el partit sencer, jo no marxo mai. Jo porto 11 anys que pràcticament m'hauré perdut i no et mentiré, m'hauré perdut potser 5 o 6 partits en els 11 anys perquè només saltar pràcticament ni un. I després ja fomenten a bon o camp ple, al camp, i després tampoc et serveix per res perquè després no et donen res.
I la gent que se'n va abans, jo em dic sempre de la gent. Ahir la gent que marxa abans i espera els gols, això no passa. La gent està descontenta amb el que hauria d'arribar. Molta gent marxa abans també pel tema dels col·lapsos que n'hi han després, perquè jo he sortit del Camp Nou i si vas amb cotxe... Sempre passa això, Cristina. Hi ha dues maneres, o quedar-te i fer alguna birra o marxar una mica abans. Però això és tot...
Jo he vist molta gent que marxa tant guanya el Barça com perdi. La gent comença a marxar 5-10 minuts abans pel tema colar-se. Una cosa que heu de tenir clara, ser del Barça és molt senzill i gairebé tothom que vol ser d'un equip gran aquí a Catalunya és del Barça.
Jo crec que és molt complicat ser del Barça. Jo perquè tinc molts amics culers... Ser del Barça i defensar que tot està perfecte pot ser molt fàcil. Ser del Barça i saber criticar-lo i saber apuntar on s'ha de millorar i tot no és tan fàcil. Un aficionat del Betis, per exemple,
El Betis, aquest any que no vagi segon és un miracle.
Jo crec que s'ha de respectar com és. Tu siguis molt calent. No, però sóc al Fàrum de les Cultures, aquí hi ha molta gent. Jo crec que s'ha de respectar l'afició com és. Ara, això no treu que hi hagi d'haver autocrítica a dintre. Si és que Mourinho tenia clar, va veure teatre de qualitat i si no li donen qualitat al teatre no va a la funció a pagar un pastón per veure una merda. És així de clar. Al Barça és així. Jo quan vaig al Camp de l'Espanyol ja sé el que vaig a veure. I m'és igual, perquè vaig a veure el meu equip.
I m'és igual que guanyi o que perdi. Però vaig a veure el meu equip. Si perda, si perd... Doncs a mi em sembla vergonyós que hi hagi 50.000 persones de mitja en una temporada. A mi també. No, no, sí, sí, que això em sembla vergonyós, perquè després van parlant i la gent va enfardant pel carrer que molt barcelonista, molt barcelonista... I després a l'hora de la veritat no hi van. A mi això em rebenta.
Després, diverses coses més. Per exemple, tu parlaves de, no sé si d'alguns inicis dolents. L'equip també és capaç, com hem dit, de plantar després inicis dolents contra equips com Getafe o Sassona, però després arriba Madrid o arriba Manchester City o fins i tot l'Atlètic que s'empata, l'Atlètic de Madrid. I realment són partits molt seriosos del Barça. Són partits que aguantes 90 minuts i potser no amb el millor joc, potser no traient les millors virtuts, però amb ofici s'acaba guanyant dos partits i un empat.
Mai se sap. Inicis dolents l'any passat la Lliga del Tito. Hi havia molts partits que van costar molt de guanyar.
i que fins al final o de fora l'àrea l'últim minut un xut d'aquests o que costaven entrar... Xardal Granada. Exacte, que costava, Déu i ajuda, guanyar. Jo el que veig aquest any és que hi ha molts partits que comencen superbé i que a la segona part hi ha com una desconnexió a nivell d'equip i cataclac. I són molts partits que ha passat això. Aquest era el meu tercer punt i és que ja va passar l'any passat, per exemple, 1-3 contra el Real Madrid a Copa a casa perdent, que em recorda el 3-1 que es va fotre a la Real Sociedat fa una setmana,
L'equip de Guardiola tenia una cosa, però es tenia a tope tota la temporada. Ara el Barça té un staff de 60 persones.
El pobre Rubi que l'ha enxufat aquest any aquí, el Jordi Roura... Per desgràcia estan aquí. Mira com hi estan també. A mi em recorda l'any passat això, que l'equip arribarà fos a final de temporada. Per exemple, Sergi Roberto Tejo no han jugat aquest mes. No arribaran fosos a final de temporada, perquè hi ha Mundial. Aquesta és l'altra. Hi ha Mundial... Ja veuràs com es jugaran les garrofes, els partits de la Champions. Tu veuràs la Barça competir amb la Champions, la veuràs competir al Bernabéu, la veuràs competir contra l'ETI de Madrid.
Jo crec que lamentablement s'estan guardant, alguns. Però jo tot això li sumo al que deia abans, el tema d'actitud, que hi ha jugadors que necessiten un parell de calbots per activar-se, altres que jo crec que necessiten sang nova, gent nova per començar a rodar un altre projecte, traient-se del cap el guardiolisme, sisplau, ens ho hem de treure, i això és una època passada que per molts jugadors que segueixin jugant ara
Són deus els jugadors aquests que ens han donat tant, però necessitem escombrada i felicitar-los. Necessita gent de la planta i gent nova. Jo crec que necessita gent nova per donar una mica de motivació. I l'altre tema d'actitud ja està comentat.
El tema de joc. Tots els equips, el Barça porta 8 o 9 anys jugant igual. Tu pots jugar al toc però pots jugar de diferents maneres. Jo crec que fa falta també alguna cosa més. Perdent 100 milions d'euros. Ei, mira com estem a la Lliga i a la Champions i a la Copa.
Tenim un dèficit de 100 milions d'euros entre vendes i el que compres. Un canvi, per exemple, tu fitxes a lo que és Danilo. Danilo de Loporto. Tu fitxes a Inigo Martínez i Humels. Quizás a Mascherano, Puyol, Alves. O canvies a Reus per Pedro.
Per diners. Per diners en totes les operacions. Però encara que perdis diners... Són gent de 22 o 23 anys. Rois, que et vingui un jugador com aquest ja et demostra una intensió. Just parlaven, però aquest ja com un col·lejador ja bastant ja... Muller diuen que segurament vindrà... Parlaven de Klose també, però és un... Klose té... És com un pinto. Klose té 36 o 37 anys en l'atge. No sé, jo crec que hi ha jugadors com... Sí, però al final acaba faltant aquest davantesa entre... Valdez.
Alves. Això és opinió personal, eh, però... Valderes. Alves. Puyol. Mascherano. Song. Pedro.
Tello a fer l'ai. Ve ojo amb Sergio Roberto, perquè no sé per què fa molt temps que no està jugant aquest nano. Cuenca. Dos minuts en vuit partits. Jo crec que hi ha una sèrie de jugadors. Tot aquests jugadors jo crec que... No, però jo crec que Xavi ha renovat i l'any que ve se l'ha sorprès de luxe que el tindran pels partits importants de Reando.
Jo crec que tot aquest... Tant de bo em quedés a sonc també, perquè jo crec que és necessari. Però que hi ha tota una sèrie de jugadors que l'any que ve estaran fora i que has de portar sis o set fitxes. No pot ser que en els últims cinc o sis anys només hagis portat un parell o tres de jugadors. No, no és seriós això. El problema Oriol és que l'any passat vam fer el mateix debat i al final va acabar arribant Neymar.
Sí, però l'any passat venies de la desgràcia de Tito, venies del post guardiolísme que era molt recent, portes dos anys que ja saps com es juga, ja saps com t'agafen els rivals a nivell d'actitud i de motivació, ja saps ara realment què hi ha. 46 de la tarda... Crec que la Cris volia dir alguna cosa, Jordi. Cristina, què vols dir?
Re, és un comentari molt ràpid. Únicament, he de preguntar-vos si sou conscients del fet que portadors jugadors pot tenir avantatges com això que comentaves, que no coneixeran potser el tipus de joc que poden començar a fer, però porta també un temps d'adaptació, tant pels jugadors com per tot això. Per tant, també fer un canvi en aquest moment, potser que s'adaptin una mica, que comencin a posar a jugadors que puguin matar-los. Per mi això és un malmenós. Ràpidament, ràpidament, ràpidament. És que per mi això és un malmenós. Un segon, és una rèplica molt ràpida.
Mentre es tarden a adaptar-se aquests jugadors, el Barça pot jugar amb Ter Stegen, Adriano, Piqué, Bartra, Alba, Busquets, Cesc, Iniesta, Messi, Neymar, Alexis. I amb els anus del filial que t'hagin pujat.
Aquesta alineació pot jugar a la final de la Champions. Aquest debat el deixem pel final de temporada. Hem de parlar de moltes coses, entre altres del clàssic madrileña ahir. Hem de parlar del clàssic d'aquí un moment. I abans hem de parlar de l'Espanyol amb el Rafakano. Bona tarda!
Bé, cada vegada que se sent la paraula Europa, a més, perdona, tu... No, no, no, tu la setmana passada... Ho va dir, ho va dir... Ho va dir que no passava al Vilars Reals. La voz està allí. Vaig dir, ell, continent. No, no, no. Les paraules estan allà gravades.
El Rafa, deixa'm trencar una llança a favor del Rafa.
Primer, un aclariment, des que la setmana passada, el Villarreal va arrotllar. Aquest cada setmana, com va anar? No, no, no. 0-0, un partit avorridot.
Un puntet, un puntet, no, un punt a Getafe està bastant bé. Llàstima que no siguin tres, perquè un Getafe fa molta ràbia. El Getafe, ja quants partits que no guanyava, també? Des del novembre que no guanya el Getafe. Ui, doncs imagina l'Oriol amb dos a zero contra el Barça al Getafe. A mi m'ha agradat molt, perquè, a veure...
Jo li donaria, ja que estem amb el tema dels Òscar, com a millor toc secundari a Sidney. Sidney? Qui és? Perdona. És un jugador de l'Espanya. Ha jugat a l'Espanya. Aquesta defensa? No, és un mig centre. M'agrada molt Sidney. Aquest paio el va agafar el Benfica per 8 milions i està cedit. Aquest jugador de futbol es diu Sidney, va venir cedit però amb
En realitat era un... Venia el pizzi, el que passava amb el paquet venia a Sydney. Bueno, Edu de Batlle, el programa hat-trick espanyol, va fer un símil molt xulo que és el tema de les pizzas i d'arregat les patates. El pizzi és la pizza, i d'arregat de les patates va ser...
Per cert, segons diu Edu de Batge, les patates molt boníssimes, perquè el tio s'està sortint... El Cine? Sí, el Cine. En aquest partit va ser el millor, per això li donem el millor acte secundari. Va tenir 15 recuperacions de pilota i 100 refussos de pilota.
És el tercer central de l'Espanyol.
L'Espanyol en quina posició està ara? Ara està de C en 33 punts.
La dada important que l'ha donat l'Esport, el diari OTV o Coler, diu que després de 26 jornades i 33 punts sumats, el que diu és que l'Espanyol tenir possessió li perjudica i és una derrota segura.
8 de les que ha tingut possessió ha sigut totalment tots perduts, punts perduts. L'Espanyol tenint la pilota li va a la contra. La primera vegada que es porca que un equip de futbol... No, perquè és un joc directe. L'Espanyol juga directe. Per això li costa el Barça, perquè té la pilota al Barça i l'Espanyol no té la pilota i es costa. Va perdre amb això, amb el tema de possessió, va perdre amb el Villarreal, amb el Geta, amb l'Els... Rafa, contra qui jugarà l'Espanyol el pròxim... Amb l'Els.
Serà a les 12 a Cornellà al Prat el dia dissabte. No, diumenge a les 12. Hi ha partit de seleccions aquesta setmana, no? Dimecres i diumenge es juga. Dimecres vindrà a Colòmbia, a Tunísia a les 19 hores al dia 5 aquí a Cornellà al Prat.
Amb un preu d'entrada, no estarà falcau perquè està al·lacionat, però vindrà James Rodríguez del Mónaco, Cuadrado de la Fiore o Vaca del Sevilla. Amb un preu de 20 euros... Espanya juga contra Itàlia al Calderón.
A l'estadi de l'Espanyol és el 4 estrelles per la FIFA, millor estadi de tot el món.
O sigui, i per això... Com valdrà? 20 euros val? Val, 20 euros. Però el que agradaria, 80 són a 20. Hi ha molts partits d'aquells de seleccions que a vegades també juguen al ministadi o al matí digital de l'Espanyol. La dada... Perdona, perdona. A la gent que li agradi el futbol és una experiència. És una experiència. 20 euros anar a veure un partit de seleccions. I tant, i tant, i tant. I Colòmbia-Tunisia... Colòmbia-Tunisia... No, perdona, no. No és el partit del segle. Són dos mundialistes.
Colòmbia és el cinquè classificat del rànquing en FIFA. És un partidàs. Cinquè. Cinquè classificat del rànquing en FIFA. Només hi ha un problema a faltar pel Cau, però per la resta... Tunísia encara, mira. Tunísia, mira, són això. Quatre Tunisians. Onze. Onze, perdona. Quatre per dir un número. L'edat important que es va complir aquest cap de setmana de l'Espanyol és que va complir 2.500 partits en Lliga i ell és el cinquè al rànquing de la Lliga.
Hem d'anar matant la secció ja. El resultat 0-0 és el resultat més repetit pels pericos en Lliga. Són els primers en el rànquing, el 0-0. Com a local o en general? En general. En 185 ocasions.
En quin període? En tota la història de la Lliga. Es pot treure una conclusió? Ara entens per què porten gent com aquí. L'Espanyol va inaugurar la Lliga de Fútbol Promocional amb l'Irún, Sarrià...
Gràcies Rafa, una setmana més, estarem a dins de l'Espanyol, a veure com va aquest diumenge contra... Bueno, Alex. Eh, que torna a Coromines, eh, al camp de l'Espanyol, ojo. Un segon, ja que he començat amb una felicitació del meu fill, el que avui és... La dona ara, la dona toca? No, no, és més seriós. He de recordar el meu avi que va deixar-nos el dissabte.
Per cert, hem de parlar també encara del clàssic madrileny, l'Atleti de Madrid contra el Real Madrid, que no sé si vau veure el partit ahir, o el vau seguir. Edu, Oriol... Perdona, jo no sé, vosaltres, però a mi la impressió que m'ha donat són dos equips bruts, dos equips que, vaja...
És que l'Atlètic l'entren al 5m o anem? No ho sé tu, però escoltes tu. Allò més que un partit de futbol semblava tant gana tu. Però és un derbi. Varies, diverses conclusions. L'Atlètic de Madrid està cap a caguda em sembla. Porta diverses jornades. Jo crec que des que el va guanyar el Madrid a la Copa està bastant vingut a menys. Està una mica en expectativa del que passi a la Champions League.
i després dir que el Real Madrid és un empat, no és un mal resultat alcalde d'una de les circumstàncies. Tu dic que el gol ha d'haver arribat des de l'Atlètic de Madrid. Tampoc crec que ha arribat molt semblant al final de temporada perquè el Madrid està llançat i l'Atlètic està venint a menys. El Madrid està molt bé i tot s'ha de dir. El Madrid està molt bé i està molt bé a la lliga. Recordem que com deia abans, ja ha recuperat el Barça
Des del Camp Nou que no ha perd cap partit. Ara mateix 9 punts però li portava recuperats 11 punts i podien haver sigut 14 en aquesta jornada. Li porta recuperats 9 punts al Barça en Lliga i està molt bé. L'Atlètic de Madrid està venint a menys però tot i venir-se a menys, el partit contra el Madrid s'ha tret una mica la pressió de sobre. Sí, però jo per exemple des del principi de la temporada fins a... A més vaig penjar un text al Facebook comentant-ho.
Des del principi de temporada fins ahir, a les 6 i 50 minuts, jo sempre he defensat que la Lliga era cosa de tres, sempre, sempre, sempre.
amb el Coque, amb l'aportació de Diego al que han fitxat, en el costa. Amb Simeone, amb les temporades que està fent, jo crec que és un equip realment seriós a optar a una lliga que d'aquest any no és tan igualada com la dels últims anys.
Tan igualada en el sentit que al Barça i al Madrid ja li portaven 50 punts al tercer clasificat quan estàvem en aquesta alçada de competició. I ara li porten 13 en el Bilbao, em sembla que és el quart, li porten 13 puntets. Jo crec que l'alèctric de Madrid ja és el que dius Edu, ja s'ha acabat el Txollo, s'ha acabat la gasolina, més que el fet de perdre 2-0 al Camp de l'Almeria, perdre 3-0 al Camp de l'Ossesuna, empat a casa al Madrid. Aquest era l'any que podien guanyar el Madrid a casa.
Fa 15 anys, des del 98-99 em sembla que és, que l'Ardín precisament, que és de l'Espanyol, marcava el gol al Calderón, que ho deien per la tele, que l'Elector de Madrid no guanya un derbi a casa. I ahir, dos a un, que et fotin el gol al final, se li acaba la gasolina. L'Elector de Madrid, jugant al principi de temporada aquest partit, te'l guanya. Però jugant-lo ahir veus que està de cap a caiguda físicament.
D'altra banda, vigilem, perquè tots els equips tenen males ratxes i la Lliga no li queda massa d'aquí a final de temporada, i l'Atlètic de Madrid està a dos. Crec que es ve menys, però vigilem, perquè si es dona el cas estrany que l'Atlètic de Madrid arribés a tres punts del Barça a l'última jornada, l'Atlètic de Madrid guanyant el Barça és campió de Lliga.
Jo el veig molt perillós en Champions a l'Atleti de Madrid, però en Lliga jo crec que ja se l'ha acabat. Si el Barça arriba i se'n va anar al Madrid, imaginem que el Barça li guanya el Bernabéu al Madrid, per donar el cas, i li arriba dos punts a sobre a l'última jornada, l'Atleti de Madrid li pot donar la Lliga,
el seu rival de Madrid, que és el Real Madrid. Però no sé, això ja són especulacions. Però firmaríem arribar aquí, no? I tant, ho firmo on sigui, eh? Jo això ho firmo on sigui. A més d'acampar tant aquells partits amb campions, que em col·laborarà a escoltar el Madrid. I tant, i tant, això sí, això sí. Bueno, escolteu, hem d'anar acabant, si us sembla... O com el que acabes de dir ara, eh?
Deixem acabar la tertúlia esportiva i el programa parlant ràpidament d'activitat poliesportiva. Comencem amb bàsquet perquè el Barça i la Penya van guanyar, però el Manresa no.
Cauen descens per primera vegada. Andrés va caure al descens perquè va guanyar a Estudiantes sense anar més lluny. La Penya va guanyar bé contra el Valladolid amb un gran kick-shake que ha estat l'equip ideal del Quintet. És veritat que el Barça li va guanyar a la 60. El Valladolid és un equip que si no fos pel tema econòmic, perquè no baixarà pel tema econòmic, no està últim.
Per tema econòmic no ho sé, però en teoria... Jo crec que sí. Si és últim, sí. Perquè de l'ELEP en pugen dos. Pugen el primer i després del segon, el 9è, fan el play-off i el qui guanya. El problema és que sempre guanyaven equips que després... Tu per jugar a la SEB necessites 4 milions d'euros.
i els equips no es tenien. Es veu que qui té aquests diners és l'Andorra. I l'Andorra és líder de la Lliga Lep, necessita dels sis partits que queden guanyant dos ja són equipa CB. Per tant, el penúltim, potser, el penúltim es salvarà. Però l'últim jo crec que sí que baixa. Després el Barça, doncs bé, un gran 0-0 al final. Brutal. Un triples de pulen, tot s'ha de dir cap al final del tercer quart, crec.
Una victòria molt important, s'ha perdut la bàsqueta, però millor guanyar. I crec que el Barça B va guanyar. Sí, sí, va guanyar el Barça B. Bé, ho hem deixat aquí. Cristina, si la penya del morro tingués molta audiència, avui què seria el tòpic?
Ràdio d'Esver i Isabel Almatú. Molt bé, home, perquè fa 30 anys a la ràdio... Ah, això que diries a l'Andreu que va guanyar la Copa del Rey. Que no em deixes explicar-ho. Doncs justament perquè ahir va fer 30 anys Ràdio d'Esver i perquè avui la Isabel ens ha explicat moltes coses de com es va gestar la ràdio. I Jordi m'ha donat una idea, que et llenço un repte des d'aquí. I és que com ha apuntat que alguns jingles anteriorment es feien cantats en directe, doncs...
Et repto a que demà, per exemple, facis la sintonia del programa Xanta en directe. Això passa pel preguntar. Jo he intentat tallar-te ràpid. Jo el que llenço és que els col·laboradors facin les seves primeres sintonies de les tertúlies esportives, per exemple, i la cantin. Perfecte. Tu i jo sabem que tens sol·lència. Cristina, pesa en compte amb el que vas proposant.
En fi, hem d'acabar el programa. Nois, felicitats a vosaltres també, que la ràdio avui va fer 30 anys. Sí, felicitats, felicitats. Jo també. Felicitats per Facebook. En fi, gràcies a tothom per fer possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius de la ràdio, que ens ha explicat l'acollida. El Roger Consul del Teatre, la nostra convidada, la Isabel Almatoca, juntament amb tres persones més, va impulsar Ràdio Desvern fa 30 anys. A més també a la segona hora amb l'Edu Rodríguez. Edu, gràcies, una setmana que ve.
Bona tarda. Gràcies.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu? Som originals de Met.
Permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig benvolgut. Jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
No parava de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx.
la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abstir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
i benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que sois veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento
i t'asseguro que comprenc que encara vull, sense remei, tot tromptoll i moçabon, quan un amic amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordaran. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant. I agraeixes que entre els dos em fessi ocreix amagat, amagat amb mentides,
amagat amb totes emprenyadors. En cada intuïció pogàs d'una vida millor. Amagat en sóc molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans.
ni la columna vertebral. Benvolguts, que ha arribat i es vol quedar.
Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Ben buru t'ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant.
No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adeu fins sempre a sort. Però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes serios, esperaré darrer a dret, mentre tu li fas brometa. Veig que en els busques alts, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem-ho bé, avui marxarem i ell em dirà que tu ets vell, i pas a pas ja estaràs tan lluny.
que abans d'entrar a Història li tocava el cul arrenvant-la contra els arbres del costat d'un institut.
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. A Ràdio Desvern estem d'aniversari. L'emissora municipal de Sant Just va fer ahir 30 anys, 3 dècades de feina, potenciant la informació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores.
amb aquesta notícia obrim el Sant just notícies edició vespre d'avui dilluns 3 de març en titulars estequem altres qüestions de la jornada
Dissabte es gravarà un lipdub amb Dones de Sant Just per commemorar el Dia Internacional de la Dona al municipi. El vídeo es gravarà dissabte al matí a l'exterior del Casal de Joves i l'Ajuntament fa una crida a totes les dones de Sant Just perquè s'hi sumin. La setmana que ve arrencarà el procés de preinscripció pel curs 2014-2015 i per això les escoles de Sant Just seguiran els propers dies amb les jornades de portes obertes als pares i mares. Dijous és el torn de l'Escola Montserrat, l'Institut i l'Escola Antonio Algaró.
I la SES estrena aquest dijous el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions mensuals sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà el dia 6 amb dels 8B als 8.000 metres per l'alpinista Ferran Latorre.
A Ràdio Desvern estem d'aniversari. L'emissora municipal de Sant Just va fer ahir 30 anys. 3 dècades de feina potenciant la informació local, l'entreteniment i la formació dels col·laboradors i col·laboradores.
El 2 de març de 1984 van començar les emissions regulars de ràdio d'Es Bern des de les golfes de Can Ginestà a través del 98.1 de la freqüència modulada. Carles Prades va dirigir les primeres paraules als uients de la ràdio de Sant Just. Sóc Carles Prades, director de ràdio d'Es Bern. Des d'aquí, des de Can Ginestà, des del punt més alt de la casa de la cultura, vagi a tot el veïnat de Sant Just.
i a tots els veïns dels pobles des d'on ens sintonitzen la primera salutació de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just.
Han passat 30 anys des d'aleshores, centenars de col·laboradors i de programes pels estudis de la ràdio, els de Can Gynestà i els nous, just a sota de la Casa de Cultura, estrenats fa uns 10 anys. Héctor Surió, el director de la ràdio d'Es Bern des de fa 15 anys, ha destacat com van ser els inicis de la ràdio i la feina que es feia des de dins.
Hem estat informant dels desmicròfons des de les primeres persones que van iniciar aquest projecte, persones a títol personal, pràcticament d'Esplugues i de Sant Just, que van fer la proposta a l'Ajuntament en el seu dia de muntar una ràdio a una emissora local, l'any 1984, i la resta de persones que han anat treballant per oferir, com deia, tot aquest servei de formació, d'informació i d'entreteniment.
L'alcalde de Sant Jose, Josep Pinyat, també ha explicat la triple funció social que compleix la ràdio. La ràdio d'Esver ha fet una feina magnífica informant a la població, fent també programes d'entreteniment i fent formació. Molts dels que esteu aquí, moltes vegades, us veuen en altres emisores més importants i això també té el seu sentit. Per tant, enhorabona a tota la gent que ha fet possible aquests 30 anys de ràdio d'Esver.
i desitjar perquè no pot ser d'una altra manera que els anys successius hi hagi aquesta emissora oberta.
Al llarg d'aquests 30 anys de Ràdio Desvern han canviat moltes coses. Els inicis de la ràdio comptaven amb unes instal·lacions analògiques i emissions de ràdio tradicional a través de la freqüència modulada. Ara, l'abans de les noves tecnologies, fa possible que es pugui arribar a tot arreu a través d'Internet, a través de radiodesvern.com, però també gràcies a les xarxes socials, que fan que les notícies de Ràdio Desvern siguin un referent informatiu per l'agenda, Sant Just ho ha explicat Héctor Surió, el director de Ràdio Desvern.
A banda de les 3.000 persones que hi pugui haver d'amistats a Facebook i més de 800 seguidors a Twitter, sabem que hi ha unes 11-12.000 consultes mensuals actualment a totes aquestes notícies que genera Ràdio Desvern. La ràdio des dels primers moments que va existir ha intentat estar al peu del canó en aquest sentit de la comunicació, de poder arribar a la ciutadania. Aquest és el nostre objectiu, informar a través de tots els canals que estiguin al nostre bast.
En aquestes 3 dècades de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just ha passat per bons moments i també de dolents. Ara la ràdio ha de fer front a un moment polític i econòmic confús, sobretot per la introducció de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, aprovada pel govern central. La norma retalla competències als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i des d'alguns historis denuncien que hi ha serveis públics que estan en perill. L'alcalde Pro ha assegurat que des de l'Ajuntament defensaran aquests serveis.
Aquest ajuntament, aquest alcalde, aquest govern i la gran majoria dels companys del ple municipal estan per defensar els serveis públics que ens ha costat tants anys posar-los en marxa i que estan fent un servei extraordinari per la població i ens trobaran els primers per defensar, perquè no pot ser d'una altra manera, només pel respecte de la ciutadania.
El director de la ràdio, Héctor Suriol, també ha parlat dels propers mesos pel que fa a ràdio d'Esbern. Asegura que l'objectiu principal és, d'entrada, mantenir el servei. L'objectiu més immediat i més proper és intentar mantenir-la. Econòmicament tenim les hores en just, que no tenim. No està qüestionat aquest servei ni cap d'altre.
pel fet de poder-se mantenir o no, però les lleis aquestes que s'estan aprovant ara i que poden afectar molt negativament a poblacions com la nostra, doncs intentar passar-les, intentar sobrepassar-les en el sentit que puguem continuar oferint aquest servei a la ciutadania.
Ràdio Desvern, per tant, arriba al seu 30è aniversari amb algunes 5 certeses, però amb la seguretat i el compromís que l'emissora i els professionals que la fem possible seguirem el peu del canó informant i entretenint els ciutadans i ciutadanes de Sant Just Mitjançant tots els canals que estiguin al nostre base. Felicitats, sí, per molts anys.
Sant Just Notícies Ara passen vuit minuts de les set de la tarda. Parlem de política municipal perquè el portaveu de Convergència i Unió a Sant Just, Llorenç Rey, creu que el Tribunal Constitucional tombarà el recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma de l'administració local si arriba a acceptar-se a tràmit. El plaer de Sant Just va aprovar dijous, sumar-se el recurs, que han de recolzar 1.200 municipis de tot l'Estat perquè s'accepti a tràmit. Sant Just Notícies
Llorenz Rey apunta que l'acció de dijous al ple és un tràmit dels ajuntaments per defensar-se de les retallades de competències del govern central. Tot i això, considera que el Tribunal Constitucional tombarà el recurs si és que arribi a debatre, l'ho ha dit el just Alafosta.