de 20 anys ha mort a conseqüència de les greus ferides cerebrals que va patir en la llau humana. Les altres 4 víctimes van ser una noia de 17 anys i unes altres 3 de 18. L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, recomana a l'Estat espanyol que alevi els impostos mediambientals, apliqui l'IVA general a més béns i serveis...
abarateixi l'acomiadament i sigui estricte amb el control de les polítiques pressupostàries de les comunitats autònomes. L'OCDE també proposa que s'elimini la jubilació parcial o que es calculi l'import de les pensions en tota la història laboral amb un mínim de 37 anys per obtenir-ne una pensió completa.
Bona tarda, us parla Cristina Álvarez. Javier Aguirre ja es fa càrrec de l'Espanyol. Ara, a partir d'aquesta hora, dirigeix l'equip per primera vegada a l'entrenament. El tècnic mexicà s'ha mostrat convençut de poder redreçar la situació a la Lliga i salvar la categoria. Hay que sumar. Y esto de sumar empieza por granada. Y sumar, sumar, sumar, sumar, durante 25 jornadas la gente seguramente regresará al equipo si lo ve comprometido, si lo ve sumando, si lo ve enganchado en la Lliga. Esto es prioritario, sumar.
Andrés Iniesta està entre els tres candidats a guanyar la pilota d'or de 2012, juntament amb el també blaurana Leo Messi i el madridista Cristiano Ronaldo, la FIFA i la revista Franz Futbol. Han anunciat avui els tres finalistes que optaran al guardó el 7 de gener a Zurich. També hem conegut els noms dels tres tècnics que aspiren al guardó de millor entrenador. Són Pep Guardiola, José Mourinho i Vicente del Bosque. Notícies en xarxa.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Bona tarda, Sant Just. I bona tarda, també, al món sencer, a través de radiodesvern.com. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Home, gràcies. Moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis de la gent que ens ha vingut a veure avui des de la única població de Premià de Mar a la comarca del Maresme. Gràcies per venir. Hola.
Bé, avui al programa parlarem de l'actualitat sanjustenca que passa per la violència de gènere i els desnonaments a debat al ple municipal d'aquest vespre a l'Ajuntament. Carme Berdoi ens ampliaràs la informació d'aquí uns moments. Sí, sí, bona tarda. Sí, sí, sí, sí, sí.
Mire, mire, mire vostè, sí, sí, sí. Bé, a més a més, també avui al programa també escoltarem la Júlia Atmetlla, que fa... Avui canvia secció, Júlia Atmetlla, eh? Molt bé. Sí, ja no fa allò que feia. S'han acabat els misteris. S'han acabat, ja no els misteris a Catalunya per descobrir, perquè el misteri que hi havia era les eleccions, a veure qui guanyava. Ja vam veure que va guanyar Convergiem-se amb 50 diputats i ha canviat la secció i farà uns reportatges cada setmana i avui el farà sobre el bàsquet Sant Just a través d'una jugadora de l'entitat que, a més a més,
s'enfronta amb algú de Sant Feliu aquest cap de setmana. En fi, ho descobrem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem avui el nostre educador particular, Caní, que és l'Albert Capapell. Repassarem... No facis aquesta cara, Carme, perquè veig que fas cara de... No, no, quin pal. Tu per aquí no tens gos, però és que a més a més... Avui entrevistarem... Bé, entrevistarem, parlarem amb ell i ens explicarà curiositats dels gossos. Per exemple, tu sabies que acariciar el nostre gos
ens relaxa. Bé, tu perquè no tens gos, però a gent que té gos li relaxa. En canvi, acariciar un gos que és desconegut no et relaxa i t'estressa. Bé, doncs són curiositats aquestes que repassarem. No t'agraden les curiositats dels gossos? Sí, sí, em fan riure. A veure, val, doncs riu. Per cert, parlant de riu... Tio Pep se'n va mur. Tio Pep... Hauries de posar una cançó nova. Entré en el disc.
Sí, però és que no, no, no, no el tenim, no el tenim, no ho sento, però avui vindran la gent de Riu, que la veritat, estem molt contents, vindran bastants, és que són molts ells el grup, eh?, amb el Sisko Cardona, que és Sant Justenc al capdavant, i vindran a partir de les 6 i tocaran en directe. A més a més, també parlarem de la gira que vam fer a Euskadi, van sortir al programa aquell de la sonora, te'n recordes tu, el 33? Sant Boira Llobregat, 31 d'octubre. Comença la gira. Just.
El riu. Sis músics que viuen a les dues ribes del Llobregat ens conviden a la música i a l'optimisme. Músics i seguidors faran la gira junts en aquest autocar. Ves que també hi havia l'autocar. Parlarem de l'ambient i de tot plegat amb el riu i acabarem el programa amb l'Arnau Consul parlant de llibres a la penya del Morro. Sense més dilació, comencem!
La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Per cert, saludem a la gent que ens està veient a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com. Per exemple, l'Arnau Macià. Hombre, l'Arnau Macià. Sí, un aplaudiment per ell. Ja sabeu que és un sant justenc que està una mica exiliat a l'Índia i que també va ser col·laborador de la Peña del Morro durant algun temps. I el primer comentari que fa diu Domènec, t'estàs quedant calvo. Eh...
Està afectat, eh? Home, no és que vagi afectat. Has començat a pentinar cap endavant. No, perquè és que ja l'he dit, és que anava mal pentinat. Ah, mira, et diré una cosa. Té un punt de raó, eh? Què dius? Jo he vingut a comprovar abans. Però què dius? T'han retirat el serrell. Sí, però perquè et vaig mal pentinat. I et diré una cosa, aquesta càmera, la webcam de radiodesvern.com està mal posada. Ah, sí? Sí, perquè t'agafa com un angle des de dalt
A mi no m'agafa malament, no se'n veu calva. No, perquè tens molt de cabell dur, tens llarg, ets noia i tal, però depèn d'aquí... Ets noia. A tots els nois els agafa amb entrades. Bueno, en fi, també saludem la Eli, que també està per aquí, gràcies per escoltar-nos.
Va, comencem parlant de l'actualitat santjustenca, que avui, com comentàvem fa un moment, passa pel ple municipal d'aquest vespre a l'Ajuntament de Sant Just. La sessió plenària serà avui a les 7 de la tarda. La violència de gènere, per una banda, i els desnonaments a debat al ple municipal. Aquests dos temes estan presentats als partits del govern municipal. Carme Berdoi, tens més informació? Doncs exacte, els grups que formen l'equip de govern... Tens més informació? PSC, Iniciativa, no, exacte, això que deies. Els grups que formen l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just,
han presentat una moció relativa al 25 de novembre, la jornada que reivindica la lluita contra la violència cap a les dones. I d'altra banda, el grup ecosocialista n'ha presentat un altre amb l'objectiu de prevenir els desnonaments de la residència habitual. En el document s'instal el govern central espanyol a una suspensió d'aquest tipus de desnonaments. El ple municipal també tractarà altres qüestions relatives a l'administració de l'Ajuntament de Sant Just i les seves empreses municipals, per exemple...
la reducció d'un crèdit en més de 2 milions d'euros que Promunça va sol·licitar per la promoció d'habitatges del carrer Cadenes. A més a més, també com sempre, al final de tot hi ha torn de precs i preguntes dels regidors i del públic assistent. La sessió començarà a les 7 a la sala de sessions del consistori.
Molt bé, Carme. Sí, no? Sí. Estava pensant, on està el carrer Cadenas? No l'aplaudiu, no l'aplaudiu. Sí, són aquests que hi ha allà... Al costat de la Benzinera. Al costat de la Benzinera, per entendre'ns. Perquè Sant Just n'hi ha tres. Tres santos, que són de promoció oficial. Ah, sí. T'acordes que hi ha uns pisos allà de protecció oficial.
És veritat, és veritat. Bé, no és només allò el carrer cadenes, però per entendre'ns així ràpid. Bé, continuem parlant de l'Ajuntament perquè també es presentarà el pressupost municipal pel 2013, però no al ple d'avui, no? No. Sinó a partir de la setmana que ve. De fet, està previst que s'aprovi el ple de desembre, aquest pressupost. Llavors, el que farà l'Ajuntament la setmana que ve és diferents actes en quatre equipaments del municipi. L'alcalde i el regidor explicaran
a què es destinaran els diners de l'Ajuntament l'any que ve en diferents actes oberts al veïnant. Normalment es feia un sol acte, aquest cop el que s'ha fet és dividir-ho, és a dir, fer aquesta presentació quatre vegades en quatre indrets diferents. Els dos primers es faran dilluns que ve, a dos quarts de set el Centre Social a Milenari i a dos quarts de nou el Complex Esportiu La Bonaigua. L'endemà dimarts la presentació es farà a les sis de la tarda al Casal de Joves i dilluns 10 de desembre es presentarà l'Espai Maslluí del Barri a dos quarts de nou del vespre. El pressupost
Estava previst que s'aprovi, com dèiem, al ple municipal del mes de desembre, dijous dia 20. Per tant, en principi la idea és presentar-ho en públics diferents. Imagino que hi ha menys pressupost que el 2012. La idea és que encara no tenim les dades. El que passa és que el que va comentar l'alcalde l'última vegada, el que va comentar és que el que s'intentaria era mantenir el mateix pressupost.
El que passa és que, per exemple, l'alcalde ja va avançar fa unes setmanes aquí a la ràdio que no es farien inversions ni millores a cap carrer ni coses per l'estil. Això és el que va dir segur. El que passa és que el que va dir era que la xifra, és a dir, el número de diners que es destinaran a totes les coses, s'intentaria que fos pràcticament el mateix. El que passa és que, per exemple, s'augmentaran els diners en serveis socials,
no sé exactament encara no tenim intentant mantenir m'imagino en lloc d'incrementar com altres anys els últims anys s'ha reduït aquest no es redueix més exactament es mantindria però distribuint les despeses diferents és a dir això en principi la idea no està previst que es facin inversions a no ser que apareguin coses noves això ja anirem explicant la sabana que ve que és quan ja tindrem s'ha representat tot plegat i tindrem més xifres concretes podrem esplaiar-nos
Amb el pressupost. Ha quedat clar, ha quedat clar. Per cert, vull finalitzar la segona edició del novembre literari amb una conferència amb Josep Francesc Delgado sobre la mostra que es pot veure a la Biblioteca Joan Margarit, també coneguda antigament, o veja ara també, la Biblioteca de Can Ginestar, fins al 16 de desembre.
T'encanta dir el nom antic de les coses. Sí, perquè la gent perd la referència. Però llavors no diem mai un nom nou. Com que no? Per exemple, connectem amb la xarxa. Ara no està fent unió clarament i per tant aquí és on hi ha la discrepància. És molt difícil trobar-nos i doncs jo crec que sí, perquè clarament el senyor Durant Lleida diu ell clarament que no és independentista en tots els seus drets. I amb els meus drets dir que clarament jo soc independentista.
Coses d'independentistes. És independentista, ha dit? Sí. És un referèndum que pugui tirar endavant el govern de Catalunya. És Viladevedal? És un exemple, no ho sabem. És un exemple, jo he dit, per exemple, antigament com ràdio, la xarxa, l'equipament de la plaça de Pau, coneguda antigament com... La Vagoneta. Molt bé, Carme. I Prince, antigament... I les escoles, l'antiga escola Montserrat. Escolta, en fi, escriure en temps difícil és aquesta conferència amb Josep Francesc Delgado, que avui tanca el novembre literari.
Parla d'aquesta exposició, que és el que es diu Escriure en temps difícils, noms destacats del món de la literatura catalana que van néixer l'any 1912, com Avalir, Artí, Janer, Tisner, sempre m'encallo quan dic aquest nom, Pere Galdés, Joan Sales i Josep Ferreter Mora. Estàs bé, Carme, per això o no? Sí, però és que em sap greu, perquè sempre el dic malament. Torna a dir, va. Avalir, Artí, Janer, Tisner. No, més a poc a poc, més a poc a poc. No, ara ja s'ha entès. Avalir, Tibaner... No, Artí, Janer... Artí, Janer... Tisner.
Vull dir directament Tisner, però per dir el seu nom de Pila el direm. Són un conjunt d'escriptors que va néixer l'any 1912, se'ls dedica a aquesta exposició i avui es fa aquesta conferència a les 7 a Can Genestà. 5 i 16 de la tarda. 5 i 16 de la tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Repassem alguns tuits que han aparegut d'aquesta xarxa social parlant de Sant Just d'Esbert. Ja sabeu que al Twitter de la penya del morro intentem retuitejar o comentar les coses que es diuen per trobar un espai comú a la xarxa que parli de Sant Just i, per exemple, Carnica al Sueldo.
Diu, papa i jo en Sant Just d'Esvern, en 1993-1994. És una noia que penja una fotografia del seu pare que imaginem que potser va passar la infància aquí, junts, a Sant Just. El que passa és que Sant Just d'Esvern ho posa d'apòstruf.
Ja li hem posat, desvern tot junt, desvern tot junt. Després, per exemple, Gina Pol diu, que és primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just, diu, gràcies Esproceat per escollir Sant Just fins dissabte, perquè ha retuitejat la notícia que Esproceat fa el festival de Nadal.
a l'Ateneu, que és aquesta associació amb gent discapacitada. A més a més, també, per exemple, l'encesa de llums de Nadal, ja sabem quan serà, Carme, fa alguns dies que anem darrere aquest tema, finalment serà aquest divendres, demà, dia 30. Estàs nerviós. Molt, jo estic dels nervis. Si ho veiem des d'aquí, no? Ai, quins nervis, no m'ho diguis, des de quà engin està, veiem com si mira tot senjunt. Sí, apropo el micròfon a les bombetes de llum perquè la gent es pugui veure millor des de casa.
A més a més, també, per exemple, el Torruella 19, per a Sant Ildefons, a buscar a Alejandro Busom, y nos vamos a Sant Just d'Esvern, a la grabación de Ahora Caigo. Lo pasaremos muy bien. En fi, són unes persones que van venir de públic... Ens malagrem. Ahir, a l'Ahora Caigo, que també es grava juntament amb altres programes aquí, al Polígum Industrial de Sant Just d'Esvern. No, Carme? Sí, sí, es graven moltes coses. Sí, moltes coses. Nena, obres...
Oh yeah! La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a la ràdio. La big band de la penya del morro. Amb Carme Verdó i a la trompeta. Bueno, si és que no ho pots dir-ho, eh, Carme, també?
No, no, sí, sóc jo. Vinga, va, prou de xerrameca. Carme, d'aquí una estona... Ja m'acomiades. Sí, t'acomiado. El que passa és que t'acomiado amb un regal, perquè sé que aquestes coses a tu t'agraden. Ja sabeu que El canji qui pugui és un nou programa que s'ha estrenat aquesta temporada aquí a la ràdio, que es fa cada dijous de 8 a 9 del vespre, amb l'Imanol, la Clara, l'Adrià i la Clàudia, i cada setmana treuen aquells moments per emmarcar
que treuen una mica les pífies dels serveis informatius de Ràdio d'Esvern. Carme, i aquesta setmana... Ja l'he sentit, ja. L'he espiat abans. Com ets, eh? En primícia pels oients, perquè ens ho deixen, i així fem publicitat del seu programa. T'explico? Sí. Molt bé, Carme, vinga, gràcies. Adéu, bona tarda.
Comencem parlant d'un atac que ha tingut lloc aquesta matinada a Sant Just. En concret ha explotat el caixer de Catalunya Caixa del carrer Creu.
doncs sentim concretant, el regidor concretant aquests detalls. Bueno, entenem que la gent que hi aniràs. Bueno, entenem que la gent que hi aniràs. Bueno, entenem que la gent que hi aniràs. Ens ha tornat a començar aquest tall de veu i hi ha hagut un moment estrany, no?, de dins la que ja ho havia comentat. De què diria esto?
Per si m'ha quedat clar. Perdó, perquè no deia que tu ja n'estaves fent senyals, doncs que... Perdó, eh? Bé, en tot cas, si no ens hem de recomarar aquesta informació. Sí, doncs, com sentíem, explicava el regidor, parlava del lloguer d'aquests locals. Perdó.
Loteria de Catalunya els ofereix els resultats d'avui del trio. Convergència i Unió guanyen. Les eleccions al Parlament de Catalunya estan just, seguida d'Esquerra. El Partit Popular es postura com a tercera força, el PSC el segueix iniciativa i Ciutadans la CUP. Tria-la. Tots hi guanyem.
M'he criat entre pagesos i carrils clons, homes que s'aferren a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc. En una frontera la mentida no hi té lloc on es creuen els camins dels sadis i els rencords i els destins de les nacions.
Sote l'oest de Catalunya, la Tarragón és por el sol. Rocabini català. Es diu l'opardal roquer, sote l'oest. Últimament l'hem posat alguna vegada, perquè mira, ens fa gràcia. Júlia Esmella, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé.
Bé, la Júlia, que fins ara feia l'espai de misteris de Catalunya, però ja l'hem tancat, no? L'hem tancat. L'hem tancat perquè ja no hi ha misteris. Està tot resolt, ja ho hem comentat abans. El misteri més gran que hi havia era saber qui guanyava les eleccions al Parlament i, com que ja ho sabem, canviem una mica de secció. I, Júlia, a partir d'ara faràs una mena com la Mercedes Milà, no? És a dir, reportatges amb profunditat, o no?
Sí, exacte. Avui ens portes un reportatge sobre el bàsquet d'aquí de Sant Just. Sí.
Sobre una noia que es diu Raquel, que té 17 anys i és veïna de la capital del Baix Llobregat, és a dir, de Sant Feliu. Ojo, a veure un moment, ja comences marcant territori perquè tu ets de Sant Feliu i fas... Ai! Els de Sant Feliu per què sou així? Sempre traieu pit quan... Però què no? Som de Sant Feliu, de la capital de la comarca del Baix. Ja veus tu. Escolta, també hi ha altres pobles.
I millor, i millor, i millors. No, jo no dic que sigui millor, però per exemple, fa 400 anys, fa 400 anys, hi havia més persones vivint a l'àrea de Sant Jús o fa 500 anys que no pas a l'àrea de Sant Feliu, Júlia. Perdó, perdó. Ets bona nana tu, eh? T'aproto una mica i d'acord, d'acord.
En fi, va, parlem de la Raquel, aquesta noia de 17 anys que, com dius, és veïna de Sant Feliu, però, de fet, està vinculada a Sant Just d'Esvern. Exacte. Per què? Doncs el perquè es troba en el club de bàsquet Sant Just, que és on juga ella, diguéssim, i concretament juga a la categoria júnior.
I, bueno, hem estat parlant amb ella sobre aquest tema i ens ha explicat moltes coses sobre el món del bàsquet i sobre la seva experiència, doncs, amb aquest esport. Molt bé, i què vau fer, un cafè? Vau quedar i tal? Sí. Molt bé. Que és amiga teva? Sí, de la classe. Ah, d'acord, d'acord. No és fàcil, no? Sí, i què et va explicar, a veure?
Doncs, bueno... No, no, no, em sembla molt... Escolta, perdona, em sembla molt bé, però... Tires de contactes, agafes l'agenda, dius primer reportatge, de què? De gent que coneguis, clar que sí. Home, és que al final, després hi ha gent que no conegui, però al principi millor. Jo crec que sí, jo crec que sí. T'has explicat alguna cosa interessant o només parlàveu de rumors de la classe? No, m'ha explicat... M'ha anat per feina. Ah, no, per feina, eh? Per feina. Doncs vinga, ens anem per feina. Què tal el Club de Bàsquet Sant Just? Quina experiència t'ha explicat? Com ho viu ell a tot plegat?
Doncs per començar, començarem situant-la a la pista i direm que la podem veure jugant a la posició de l'E i vestint el número nou a la samarreta, que diu que és el seu número de la sort. I amb una mitjana de 15-20 punts per partit, doncs la Raquel és dels últims fitxatges de l'equip. I ens explica que des del primer moment que va arribar l'equip es va sentir acollida, tant per les companyes com per l'entrenador. Malgrat fort de Sant Feliu, no?
Ara. No, no, vull dir... T'acabes. Veig que no em segueixes, jo qui volia fer com una mena de, de, de, de, saps, de pique entre Sant Feliu i Sant Jus, però veig que... No, no, ja hi ha, ja ho veurà, tia. No hi ha futur, no hi ha futur, amb tu no es pot fer pique. Vale, doncs ja està, no passa res, vinga. No, no, si vols fer pique. No, no, no, no, no, no. Bueno, jope, ara m'he perdut per culpa teva. Per culpa meva? Sí. Ostres, em sap greu. Bueno, doncs, deia que... Perdona, eh.
Veient que era un equip fort i que podia aconseguir moltes victòries, doncs s'ho va prendre amb molta motivació i moltes ganes de guanyar tots els partits possibles i de dur al seu equip, doncs, una victòria. Però això no és fàcil, ja que per poder guanyar, doncs, les noies del Sant Just entrenen una hora i mitja, tres cops per setmana. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh?, els entrenaments i tant. De fet, aquesta noia porta nou anys practicant el bàsquet, com deies, primer a Sant Feliu i ara a Sant Just. Exactament, va començar l'equip de l'escola...
on es troba estudiant a la segon de batxillerat. I allà l'equip va estar-hi durant tres anys i llavors diu que un dia un conegut entrenador del club de Sant Feliu em va dir que fes les proves per entrar a l'equip. I va entrar, no? Exactament, i va entrar i va estar durant tres anys jugant al club de basquet Sant Feliuenc.
I després d'això, el mateix conegut que la va animar a apuntar-se al Sant Feliu, doncs la va animar també a apuntar-se al Sant Just. De fet, això passa molt també, no?, que com dius tu, els contactes, fer xarxa, que l'altre dia, per exemple, l'Ivan Morales, que va guanyar els Premis Butaca a millor obra de petit format,
ser d'un llogar que... Però què em diu ara aquest? No, no, no. Espera, perquè ell diu, no, hem de fer xarxa. Després va sortir l'Àngel Llàcer als Premis Butaca i va dir, sí, hem de fer xarxa. Això vol dir que ens hem d'ajudar una mica, no? Entre tots, no? Clar, entre tots. A més, en l'època que hi ha, que no hi ha diners per res, doncs les entitats s'ajuden entre elles i també, si volem tirar endavant un projecte, doncs tirar contacte des d'aquí, agafar agenda, com tu. Per exemple, que dius, vaig a fer una secció, agafo l'agenda i tiro. No, no, vull dir que està. I tirem de contacte. Clar que sí, em sembla molt bé, em sembla molt bé.
Bé, doncs ella, en veure que era un equip més bo entre cometes, va decidir marxar del Sant Feliu i passar al Sant Just, on juga des de fa dos anys. Molt bé. Bé, ara vam estar parlant i vam parlar també dels resultats i de la perspectiva de joc, ja que aquest cap de setmana vinent juguen un partit contra el Vilassa de Mar a les 7 de la tarda a Sant Just. O sigui, estem tots convidats. Aquí al pavelló, no? A la Bona Aigua. Sí, a la Bona Aigua.
I quan li hem preguntat com es presentava al partit, ens ha respost això. Què ha dit? Diu, és un partit no molt complicat, ja que juguem contra un equip que es troba per sota la classificació, tot i que mai s'ha d'anar confiat, ja que després podem tenir sorpreses. Bé, avui estem descobrint una mica més aquesta part del basquet femení, concretament a través de la Raquel, aquesta jugadora que és de Sant Feliu i fa dos anys que està a Sant Jus. I, de fet, sembla que els va bé, no?, a les noies...
Sí, sembla que sí, perquè els sobren les ganes i la motivació per guanyar partits, ja que aquest cap de setmana, segons Raquel, ha estat el millor partit de la temporada que han jugat. Veus? Molt bé.
I era un partit complicat, ja que jugàvem contra les primeres de la classificació. Ella em va dir contra el Bram. El Bram? No sé... Qui són, el Bram? No tinc ni idea. No ho conec jo tampoc. El Bram? Jo conec Brams. Ah, jo també. Que és l'agro de música, però el Bram no. No, el Bram. Té un equip no sé d'on. Jugar el titot allà, no sabem. I, bueno, si volien aquella victòria, doncs havien de treballar molt fort i en equip, i així ho van fer. Que diu la Raquel que des del primer moment van veure que podien guanyar,
i en cap moment van perdre la il·lusió i la motivació, i les ganes de guanyar van donar els seus fruits, i així va ser com, finalment, van sentenciar el partit amb un marcador ajustat, un 54-56 a favor seu, així que van guanyar per dos punts. Molt bé. I alguna cosa més d'aquest reportatge que has fet sobre el bàsquet sanjust?
Sí, per acabar, li vam preguntar què li agrada del bàsquet i el que no, i la seva resposta, un pèl filosòfica, saps que ara... Un moment, un moment, un moment, és filosòfica? Home, més o menys, o sigui, no ho sé. Ella em va dir, quan va acabar de dir-ho, va dir que és filosòfic. Ambientem-ho, a veure, potser és la clau de moltes coses, perquè ja saps que aquestes frases filosòfiques de l'esport a vegades es poden extrapolar i anar a altres àmbits de la vida. Per tant, com a guardiola, prenem nota. A veure què diu la Raquel.
Diu, el bàsquet m'encanta, ja que gràcies als entrenaments i als partits, desconnecto i obrido els problemes del dia i descarrego tot l'estrès dels estudis. Molt bé. Home, per tant, l'esport va molt bé, eh? Sí, sí. L'esport és fantàstic. Fa... És que t'oblides de tot, no? És com... Desconnectes. Tu fas esport, Júlia? Sí, bueno, faig ball. Fas ball? Ball regionals, esbarcs.
Estàs a les barres de Sant Feliu? Exactament. Amb l'Anna Rovira? Sí. Que és col·laboradora del programa, també. Ja ho sé, ja ho sé. Compa. I quin tipus de ball feu? El ball de bastons amb els mocadors i tot això? Sí, coses així. Ah, sí? Sí, sí, sí. Molt ball. Molt bé, molt bé.
D'aquí a poc ja us ho diran. Vindreu aquí a la ràdio a fer algun dia? No, fan una jornada de portes obertes a les bars perquè qui vulgui anar ens pot anar a veure. Ja informarem. Sí, home, digueu. Ja li direm a l'Anna i ja ho direm. Sí, clar que sí, clar que sí. Quanta gent sou a les bars d'en Saire? Ara mateix som, crec que som 12, però som unes 11 noies i... Un noi? No. Ojo, ojo, ojo. Hi ha 4 nois i 11 noies, pràcticament. A veure, què vols dir amb això? No.
Que necessitem nois. Ah? No, no. Necessiteu algun tipus de noi en especial a les bars d'en Saire? Qualsevol, que li agradi. Qualsevol? Qualsevol, home. Algun perfil concret, per exemple, dius, no, mira, doncs si és de metre vuitanta, millor, si és moreno amb els ulls. No, qualsevol. A partir dels 17-18,
A l'amunt, home, tampoc. Creus que als nois, en general, els fa més vergonya anar a les barres d'en Saire? Jo penso que sí, eh. Per què això? No ho entenc. No ho sé, és que jo crec que ho beuen com de noies, no? Això de ballar és com... Bé, això ho fan les noies. Però el noi que està triomfant com la Coca-Cola, perquè està rodejat tot de noies, no? Clar que sí. Molt bé. Molt bé.
Doncs, Júlia, moltíssimes gràcies. Tens algun apunt final de tot el tema que ens has portat avui? Un problema, bueno, no era un problema, però quasi ens mata. Què dius? Quan li vam preguntar.
Clar, perquè li vam dir què t'agrada i què no t'agrada del bàsquet, no? Sí. I li va dir, però et fots tonta, noia? Oh! Clar, qualsevol amiga teva, quines confiances. Clar. Després jo li vaig passar una entrevista a algú que no coneixes. Igual m'ho diu igual, eh? No. Em va dir que, clar, que no hi ha res de dolent en el bàsquet que li agrada a tot.
I com li podia preguntar que si no li agradava alguna cosa. Clar que sí, clar que sí. Doncs Raquel, què més es diu? Guerrero. Doncs la Raquel Guerrero, moltíssimes gràcies per haver-se dit una mica del seu temps per haver fet aquesta entrevista. Bé, entrevista que és un cafè que vau fer vosaltres dues com amigues, no?
Exacte, i vam aprofitar. I vam aprofitar la rebaixa i dius, molt bé, molt bé, Júlia, molt bé. I la setmana que ve, a qui portaràs? Algun amic teu també? A veure què fa? M'estic pensant... Sí o no? Futbol. Futbol? Està bé, està bé. Si vols, cada setmana podem fer els amics de Júlia en Mella. Ai, sí, seria molt guai, oi? T'agradaria fer-ho, no?
Sí, no? Seria divertit. Vols que ho fem? Els amics de Júlia et mella. Dura-la. És que dura una mica...
Una mica hippie, no? Per què? Home, sí, perquè els amics de Juliet Mella, com el teu munt, saps? De Colores, no? De Colores, a la capital de la comarca, del Baix Llor, vull dir, una miqueta... Clar, jo ho veig molt. En fi, sí, sí. Doncs, Julieta, tu mateixa vés fent. Ja veurem, a veure. Sí, cap problema. Un espai aquí al programa el tindràs. En fi, moltíssimes gràcies, que vagi bé i fins la setmana que ve. Bona tarda, Julieta. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda.
5.33 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, fem una pausa per escoltar aquest tema de Bombay Royale, Jan Peche Han Ho, que segurament us sonarà perquè va ser la banda sonora d'un famós anunci de televisió. Quin ho recordem després de la cançó?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Hola, soc Mercè Montalà. Saludo a la penya del morro. Molts petons a tots. Mua, mua, mua.
Hola, amigos, aquí Luis Tosar y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de las Peñas del Morro. Mala Madrid...
Doncs no sé si ho heu encertat o no, o hi heu pensat, però aquest tema és de l'anunci de Heineken, una de les últimes campanyes. Sí, senyor. 5 i 37 de... Em sembla que sí, eh? Ara no em vull equivocar. T'agull de memòria. 5 i 37 de la tarda, passem al nostre espai d'educació canina. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out?
I com cada setmana tenim un dels nostres educadors que juntament amb la Roser Arcs es van alternant i una setmana a un, una setmana a l'altre. Avui és el torn de l'Albert Capapell. Albert, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Albert. Què tal? Com estàs?
Que per cert, deixeu-me comentar també que si la gent que ens estigui escoltant pot enviar-nos algun tipus de suggerència o si té problemes amb el seu gos o qualsevol consulta a través del mail lapenyadelmorro.gmail.com la seva pregunta o el que vulgui, lapenyadelmorro.gmail.com i nosaltres la farem arribar al nostre educador Caní particular que ja fa més d'un any que esteu amb nosaltres. Hem parlat de moltes coses durant aquest temps, no, Albert?
Sí, sí, sí. Tenim pendent xerrar de gats i animos, eh? Sí, però bé, això ja és com... Em sembla que Catalunya serà independent abans que vosaltres parleu de gats. Bueno, no parlem la fe, no parlem ni una cosa ni l'altra. No, no, no, ho dic perquè, clar, això dels gats també ho vaig dir un dia i es va allargant, es va allargant. És molt a part, eh? Jordi, és un tema que m'encanta però que, clar, no toquem tants gats com ens agradaria. Ah, no tenen res a veure, no? Clar.
No, no, clar, per això. Podríem parlar d'altres animals en general, però un cop mirem amb l'up al gat és molt, molt interessant. Ja, però saps què passa? Que com que jo no tinc ni gos, ni he tingut mai gat, ni res, llavors per això em perdo una mica. Però, vaja, crec que avui la secció, encara que no tingui gos, m'agradarà, perquè sempre m'agrada, eh? Però avui especialment, perquè avui parlarem de curiositats del món dels gossos. Sí, correcte. Música
Curiositats dels mons dels gossos! Bé, comencem amb una ben original, i és que perquè un gos mantingui el seu nas i el seu olfacte, aquest nas ha d'estar humit. Correcte, sí, sí, així tal com has dit. Home, de fet, l'olfacte potser és un dels sentits més importants dels gossos, no? És el més important.
que molts no ho sàpiguen, no vol dir que no sigui el més important, però és el sentit que per defecte tenen aquest nas. Per què ho sempre estan olorant allà? I sempre ho van olorant tot. És moltíssima informació del terra, moltíssima més de la que podem tan sols imaginar nosaltres. Ah, oloren el terra i les coses que hi ha allà? Correcte. Per dir-ho d'alguna manera, perquè ho entenem així fàcil, podríem dir que els gossos veuen les olors. Els gossos veuen les olors...
Sí, bueno, no és així tal qual, però podríem dir que el seu olfacte és molt millor que la nostra vista. Clar, o sigui, segueixen el rastre també, no?, i coses d'aquestes... Quan es posen a olorar una farola o qualsevol cosa, reben tota la informació de quins individus han passat per allà. I tu dius que és millor que el nar estigui humit. Correcte, perquè dintre del morro del gos, que per això tenen aquesta forma, alguns més allargats, un altre menys,
tenen un òrgan que nosaltres no tenim, que és l'òrgan bomberonassal, que es diu així. Bomberonassal? Sí. I és un òrgan que els permet això, precisament, quan hi ha una olor que li interessa molt, podem fixar-nos a partir d'ara en endavant com hi ha gossos que com que masteguen una miqueta. No masteguen, però fan... Perdona un moment, eh? Treu la música, sisplau? Què fan, Albert? Fan com...
Com que m'espeguen una miqueta l'aire. Pots fer-ho durant 5 segons, això, per escoltar-ho bé? Sí. A veure... Va ficar la llengua. No, no, no. No, no, és que està bé. Llavors, dius que posen la llengua per posar, com es diu això, saliva, no?, a aquesta zona del nas.
per humidificar aquest òrgan. Perquè aquest òrgan és el que necessita molta aigua per donar-li la informació. I llavors és molt bona idea que quan veiem que un gos, per exemple, ha tingut un passeig on, jo què sé, hi ha hagut un gos en cel o ha estat molt la malnada a terra, és una molt bona opció quan arribem a casa a posar-li una miqueta d'aigua.
perquè recuperi aquesta humitat del nas. Bé, doncs és un bon consell, eh? Una curiositat que, mira, guardem avui a la secció de curiositats del món dels gossos. Alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, també és una curiositat així que, i també molt pràctica, que podem donar-nos compte que quan acarixem el gos i toquem el nas, normalment està molt fred. És una cosa que està molt més freda que el seu cos, diguéssim. És com a part.
I els serveix per això, perquè quan nosaltres toquem el gos al nas i el nas estigui calent o no estigui tan fred com normalment, és un indicador que el gos té febre. El gos no ens vindrà i ens dirà, oi, puc un termòmetre. En castellà no ho farà mai, això, no? Ah, correcte, i menys si és un pastor alemany. Hòstia, humor de gossos, que m'agrada molt. Sí, sí, no, no, està molt bé. Tenim els nostres propis acudits, eh? Ah, sí?
Sí, hombre. Home, per favor. Ja fa una recopilació bona. Mira, pel proper dia ja tinc un altre... Va, pel proper dia fem un Eugenio d'acudits de gossos. Exacte, mira. Que té bona clave, que a nosaltres sou educadors canins, no?, i feu acudits de la vostra professió. Està... Està molt bé. Clar, que cadascú... Sí, sí. Segur que tu també tens de ràdio, no?, de cadascú té del seu... Sí.
Sí, sí, el que passa és que ara no em ve cap acudit de... Ah, per això t'he dit jo que d'aquí 15 dies parlem. Sí, perquè tampoc t'ha vingut cap, no? Val, d'acord. En fi, doncs estàvem parlant sobre això, eh? El nas i que és important que estigui humit per ells, doncs precisament per això, perquè llavors poden captar millor aquestes olors. Sí, ja et dic, eh? I com a indicador d'algun malestar o d'alguna dolència del gos també pot ser molt útil. Doncs vinga, queda dit.
Bé, aquesta, no per elemental, deixa de ser curiosa, perquè acariciar el nostre gos ens relaxa, en canvi acariciar el gos d'un altre o que no coneixem ens altera. Correcte, així tal qual. És una cosa també que ara fa no gaires han fet estudis a nivell europeu i han arribat a una sèrie de conclusions, entre elles aquesta, que ara s'estan fent moltes activitats amb animals, de cara a gent gran, de cara a nens...
d'integració social i tal, i aquests estudis van una miqueta enfocats per aquesta gent, perquè no té el mateix efecte. Quan acarixem el nostre propi gos, que com bé has dit, ens relaxa, ja tenim un vincle emocional i tenim una sèrie de respostes internes que el que fan és que s'agreguen hormones tranquil·litzadores a la sang. En canvi, quan acarixem un gos al carrer... Perdona, un moment, aquestes hormones tranquil·litzadores a la nostra sang, vols dir?
Sí, sí, sí, ens indueixen, acariciant els tragons ens indueixen el descans. Ah, no sabia que teníem hormones tranquil·litjadores. Sí, bueno, a veure, una miqueta generalitzat, sí, però cada hormona té una o diverses funcions.
I quan estem acarixent el nostre gos, se segreguen les que tenen les funcions de tranquil·litzar-nos, de relaxar-nos. Ah, doncs mira, està bé, perquè potser prenem consciència i encara ens relaxem més, no? Exacte, i a fet, si prenem consciència, podem donar-nos compte que quan estem alterats i arribem a casa perquè hem tingut un mal dia o el que sigui, molts gossos ens oferiran la seva teràpia, perquè ells igual no són conscients, però sí que saben que quan estem amb ells ens relaxen.
Llavors pot ser que a mi se m'ha donat el cas d'arribar un dia molt nerviós a casa i portar la gossa a sobre tot el dia, pràcticament tota la tarda. Clar, i és perquè estiguis inconscientment tranquil·litza.
Sí, és com una teràpia, ja et dic, mira, ofereixen aquest servei de manera altruista. I gratis, no? Això t'anava a dir, clar, perquè, home, està molt bé saber que si la gent que té gos, quan està alterada o està estressada o està nerviosa, pel que sigui, sap que té aquest recurs, a més a més dels altres que pugui fer, com ioga, per exemple, o coses així, acariciar el gos, doncs és una bona manera. I també, al contrari, o sigui, no ens hem de prendre malament el fet que un altre gos ens alteri, perquè quan estem parlant de gent gran, per exemple...
El fet que la circulació vagi més ràpid o que variï certes hormones és una molt bona idea, per depèn de quina dolència de la gent gran. Circula molt millor les mans, despensa els músculs, és tota una sèrie de coses que, ja et dic, un cop som conscients, podem treure-hi molt bé. Perdona, que has dit al final, que t'hem perdut un moment? No, això que dic, si som conscients que acariciar un gos que no coneixem
ens altera d'alguna manera, podem dir que ens altera, podem dir que ens anima. Llavors, de cara a gent gran, és una bona eina presentar-li gossos que no coneguin perquè a l'acariciar-los se'ls reactivi una miqueta la circulació.
Bé, curiositats del món dels gossos, avui amb el nostre expert, l'Alberca Papey, que per cert, us recordo, si teniu qualsevol pregunta o si us voleu posar en contacte amb ell, ell és educador ni professional, lògicament, i podeu fer-ho a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com i us posarem en contacte perquè us vingui a fer una visita o us ajudi, si el vostre gos, no sé, quines són les dolències, o per què us truca més la gent, Albert, a vosaltres, amb els gossos? Generalment perquè no poden passejar amb ells. Ah? Sí, és una cosa bastant extesa, malauradament,
I, bueno, de fet, cada cop estic més content perquè cada cop prenem consciència abans i prenem mesures també abans. I què vol dir que no poden passejar amb ells? Que són insuportables o...? Gossos que tiren molt de la corretja quan van pel carrer. Arrastren, depèn de quines persones, perquè no els poden aguantar. Quan veuen gossos o quan passa algú corrent pel voltant amb la bici, s'activen i posen a bordar...
Són temes de més que res del passeig, de quan vas a passejar que fan impossibles. Clar, i llavors aquest comportament estrany o nerviós dels gossos que aborden tot el que passa pel costat, com ve o no? Sí, i tant, que té solució. I el millor que tenim és que els gossos sempre estan disposats a millorar. I en aquest sentit el pacient sempre està disposat a col·laborar amb nosaltres. I els amos també o no? Els amos moltes vegades sí i algunes vegades no tant.
Ja m'ho penso. Perquè suposa alguns canvis, potser les seves rutines o potser la seva manera de relacionar-se amb el gos i els costa una miqueta més. Quan a un gos li passa això, que està nerviós quan fa un passeig i, per exemple, comença a abordar tot el que es creua, sempre és culpa de l'amo? No, a veure, no és sempre culpa de l'amo. Pot ser que el gos, per algun motiu desconegut, un dia comences a abordar i a partir d'aquí sí que l'amo està implicat en que s'agregi el problema.
Perquè la manera de reaccionar és la que li indicarà al gos quin comportament és el que ha de fer i quin no. Llavors, moltes vegades ho fem, de manera inconscient, inclús persones que tinguin nocions de comportament canital, de manera inconscient reforcem comportaments que després no ens agraden. Perquè, per exemple, a mi em pot agradar que el gos em pugi a saludar i de tant en tant em pugi al sofà i de tant en tant... I un dia li puc dir que no, que no em ve de gust que pugi al sofà.
Llavors, són molt incoherents. Llavors, per això et dic, moltes persones, quan li comentes que han de canviar certes cosetes a la seva rutina, són més reacis. Bé, sí, sí, algunes curiositats, eh? Potser que desconeixíem del món dels gossos com les que estem repassant avui.
En tenim un parell més. La primera és que, això és veritat, quan agafem un gos amb braços, de fet, clar, un gos petit s'entén, no?, un cadell, per exemple, perquè, clar, com dius tu fa moments que vas agafar un pastor alemán adult els braços, o ets, clar, o ets Hulk Hogan o tens molt difícil. Doncs els humans tenim la tendència de col·locar-lo com si fos un bebé, no?, amb el seu cap a prop del nostre cos fent, no balconet, però fent una mica així com de gronxador.
Sí, exacte. I tu saps per què, això? Això també ve molt lligat al nostre instint, que moltes vegades no som conscients que encara tenim algun instint per allà amagat. A vegades massa, a vegades massa i tot. Sí. Hi ha algun que té massa instint. A vegades dius, bueno, frena't, noi, perquè si no acabaràs malament. Sí, i el contrari, també hi ha moltes persones que tenim els instints tan reprimits que han de sortir per a un altre lloc. Sí. I tampoc a vegades no són bons. Sí, mal.
Total, per què passa això, quan agafem un cadell, el posem així com si fos un bebè? Doncs això ve precisament d'això, que interpretem el cadell com que sigui un bebè, no de manera conscient, no agafem el gos i dient, mira quin bebè més guapo, però sí que l'agafem de manera paternal o maternal, d'alguna manera, i l'acunem, així com vés dir, amb el cap bastant a prop del nostre cor.
Això es fa de manera instintiva, ja et dic, els primats ho fan molt amb les cries perquè és una manera de... Els gossos, òbviament, no, els gossos no tenen aquesta possibilitat per morfologia, però els primats sí. I llavors és una manera, ja et dic, quan el catxorro, diguéssim, el que d'ell és tan petit que no pot anar, no pot valdre els passos dels medis, la mare el porta aquí a prop del cor,
I li va transmetre una sèrie d'informacions al seu entorn. Però tampoc ho fa de manera voluntària. Clar, de fet, també és una mica, m'imagino, també per protegir, no?, i tot plegat. Sí, a veure, són diversos factors, comoditat, perquè portes el bebè a sobre, pots moure't amb el bebè, són diversos factors. Però a mi el que m'interessa és el fet aquest que estigui a prop del cor.
I és tan senzill perquè nosaltres ho veiem, ho veiem al parc, quan veiem algú que tingui un gos molt, molt petit, tipus Jursai, i vingui un Rottweiler al parc on estem nosaltres, automàticament el propietari agafarà el petit, el Chihuahua, i se'l posarà aquí al port. Això directament li estem dient al nostre gos. Primer, preocupa't perquè ve un gos molt gran i t'agafa-ho de terra perquè no et faci mal. I quan et tingui aquí al pit,
els meus batecs t'estan dient encara amb més força que aquell gos és perillós. Llavors, és molt fàcil que el gos petit, que està als braços del seu propietari, associï que aquest tipus de gossos grans són bastant perillosos perquè em preocupen a mi i al meu amo.
Bé, doncs mira, una altra curiositat que potser no ens havíem adonat mai, home, jo potser si alguna vegada he agafat algun cadell, però és habitual també potser, no?, quan algú, doncs això, quan el gos és petit o quan algun gos apareix, no?, de cop de volta, ai mira, agafes el gosset allà com si fos un bebé i tot això és pel nostre instint, eh?, que fort, passen els anys i encara tenim instint animal, els humans.
Bé, i acabem ja amb l'última curiositat del dia d'avui, que és una pregunta. S'enten tristos els gossos quan perden un gos amic? Doncs sí, jo podria... Bé, no t'ho puc dir rotundament, perquè això en la ciència, en temes d'exertius encara, una miqueta no s'encenten exactes, però sí que s'han fet estudis molt interessants al voltant d'aquestes sensacions.
I s'han fet una sèrie de dades que, si simplement, la documento una miqueta per sobre... Sí, home, em sembla molt bé per acabar la secció d'avui. Per exemple, quasi la meitat de gossos, d'aquests estudis que s'han fet, un 46%, se'ls ha notat una disminució de la gana a l'hora de menjar. I estem parlant d'animals que pràcticament menjarien tot el que poguessin. Home, és que, perdona, però els gossos també tenen sentiments, no? Aquí està el kit de la qüestió. Clar...
Són persones, nen. Bueno, encara hi ha escoles d'antinistrament, per dir-ho d'alguna manera, que no ho veuen així. Una visió molt conductista dels animals ve a dir això, ve a simplificar qualsevol animal, no només els gossos, com un cert que dona una sèrie de respostes, però no moments sentits ni emocions. Parlem per això d'escoles una miqueta antiquades, eh?
Ja, ja, ja. Bé, com aquells que t'agrada a tu tant, no? L'encantador de perros i tot això. Ah, aquí arribem. Ja m'ho penso, ja m'ho penso. Per cert, diu que quan un gos perden un gos amic... Què entenem per un gos amic? Un gos conegut? Un gos que està a prop? Si qualsevol gos que coneguin, que estigui dintre del seu cercle d'amistats, podríem dir els gossos que es troben al parc o que es veuen de tant en tant pel carrer i es saluden, aquest tipus de gossos,
es consideren amics. Inclús amb gossos que pots dir, ostres, però si no es porten bé, si cada cop que es veuen es burden. Doncs són gossos amics. I, per exemple, dius que... Ja no entrarien amics, serien els que no conec. Clar, clar. De fet, dius que, per exemple, un 43% dels gossos perden la confiança en si mateixos quan se li mor un gos amic. Sí, i això és una cosa també bastant preocupant, perquè si el propietari o la propietària en qüestió no es dona compte...
pot anar amb el gos al veterinari pot donar-li una sèrie de medicaments per pujar-li una miqueta l'autoestima però realment estarem pujant una miqueta un parça al problema estaríem parlant d'un dol natural és que no és algo estrany nosaltres els humans pensem que les característiques són úniques a nosaltres
Però els animals, ja no només els gossos, s'està demostrant, també s'estan fent estudis, que han de passar un dol quan se'ls hi mor una persona o un company. Els dofins segur, perquè diuen que són els animals més intel·ligents a la Terra. Pues segur, però és que jo posaria la mà al foc per qualsevol animal, inclús per una formiga. Una formiga també?
Sí, perquè són animals... Ja et dic que posaria-la amb el foc, eh? Ara ja no... Aquí m'estic sortint una miqueta del guió. Però són animals socials. Estableixen vincles entre ells. Sí, potser sí. Podem comprendre'ls o no, però estableixen vincles. Això és veritat. El que passa és que potser els formers, quan són més petites, potser no tant... Les emocions també són més petites, o què? Això és una xurrada. És una xurrada, perdó, perdó. No, no, no. Mira, aquesta és un enraonament molt humà. No, sí, però per això és una xurrada, perquè a vegades també diem que la tonteria deixa de córrer. En fi, tens alguna altra...
Alguna altra dada per acabar? Doncs mira, i així com a curiositat et diré que el 34% dels gossos tendeixen, quan se'ls mor un gos amic, tendeixen a vocalitzar menys del que es fan habituats. De vocalitzar em refereixo des de bordar fins a plorar i fer aquests gemecs que fan de tant en tant. Ostres, aquest concepte mai se l'havia passat pel cap, que un gos vocalitzés. Clar, doncs també és un tema, no només borden, ni ploren, ni...
El tema de vocalitzar és una miqueta... Perquè entenem nosaltres també que no parlen el nostre idioma però tenen les seves pròpies línies de comunicació. Sí, sí, i d'investigació també i tot, no? Molt bé, doncs escolta, Albert, queda clar. Moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos explicat.
sobre el món dels gossos. Ja sabeu que, si voleu posar-vos en contacte amb l'Albert perquè us ajudi amb el vostre gos, que té un mal comportament, o com deia ell, no es pot passejar, pel que sigui, només cal que us poseu en contacte amb lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres farem d'enllaç entre el nostre educador Caní, ell i la Roser, i vosaltres. O sigui que, veus, així queda tot molt bé. Albert, gràcies. Fins la setmana que ve. A tu, Jordi. Fins la setmana que ve. Adéu, adéu, bona tarda.
Gràcies.
Dos minuts i mig, arribem al punt de les sis de la tarda. Ja sabeu que connectem amb la xarxa. Antigament, com a la Carme l'agrada, coneguda com a Com Ràdio, i després, a la segona hora, rebrem el grup Riu, que vindran a tocar en directe.
A més a més, també donarem la benvinguda a la Mireia Redondo, que és una nova col·laboradora de la ràdio, que avui comença un nou programa de moda, de dos quarts de vuit a vuit del vespre, i acabarem amb la secció de llibres, com cada setmana, amb l'Arnau Cònsol del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Jús. Per cert, aquest tema, Marcia Ball, the part is still going on, i efectivament, la festa continua. Fins d'aquí els moments, a la penya del morro.
Fins demà!
Hola, sóc el Manet Lucas i vull saludar la penya del morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai.
Hola, sóc el Gamel Figueres, saludo la penya del Morro, i faig una petició, que no tuitegeu tant, perquè ara hi ha un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo sóc l'Àlix Gorina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podreu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
Són les 6 Notícies en xarxa
Bona tarda, us parlem Manel Carvajal i Ramon Company. Aquesta hora finalitza el referèndum en el que al llarg del dia han participat uns 10.000 treballadors de l'Ajuntament de Barcelona per decidir si accepten avançar les pagues extras de Nadal.
dels propers dos anys. Així ho estableix el preacord al que han arribat amb el consistori els sindicats UGT i Comissions Obreres. En declaracions a la xarxa, el president del comitè d'empresa, Antonio Gómez, ha explicat el per què de la celebració del referèndum, tot i el preacord assolit. Comissions i UGT, si ho veu volgut, podria haver signat no un preacord, sinó l'acord. Tenim majoria en la representació de la Junta i el comitè. El que passa és que les circumstàncies
que hi ha al país, a la situació econòmica, hem valorat millor fer un referèndum a tota la plantilla. Hores d'ara, més del 90% dels col·lectius de la Guàrdia Urbana i de bombers ja han votat favorablement. De fet, segons el comitè d'empresa, guanyarà majoritàriament el sí.
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà demà al migdia davant els mitjans de comunicació per fer una valoració de la situació política després de les eleccions de diumenge. I aquesta tarda, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el d'Iniciativa, Joan Herrera, es reuneixen per parlar de l'escenari postelectoral català.
Herrera ha convidat Esquerra a fer una cimera contra la política d'austeritat. El que sí que volem teixar a Esquerra Republicana és que si vols reorientar les polítiques econòmiques de Convergència i Unió, fem una cimera contra l'austeritat dogmàtica i anem a plantejar que no es pot assumir l'objectiu de reducció de 4.000 milions d'euros i l'objectiu de dèficit del 0,7. I que anem junts a Madrid i a Brussel·les. I que si vol el nostre acompanyament per la reorientació radical de les polítiques econòmiques ens tindrà al costat.
Esquerra garanteix estabilitat parlamentària sense entrar al govern i Convergència i Unió i el PSC establiran contacte els pròxims dies després que el primer secretari socialista, Pere Navarro, hagi anul·lat avui la reunió prevista amb Artur Mas perquè s'ha fet pública quan havia de ser secreta.
amb hora conseqüència de les greus ferides cerebrals que va patir en la lleu humana. Les altres quatre víctimes són una noia de 17 anys i altres tres de 18. El RAC proposa eliminar o reduir el preu dels peatges de la P7 els camions que utilitzen la carretera nacional 2 cada dia i així descongestionar una de les vies on la sinistralitat és més gran. Segons un estudi del RAC, el cost de sufrag el preu dels peatges seria de 15 milions d'euros cada any, una xifra molt per sota dels 44 milions que costen a l'administració les víctimes mortals i ferits.
Aquesta tarda obre portes al Palau de Fires de Girona, la 18a edició del popular Firatàs. La fira de degustació ofereix més de 70 productes per tastar des d'avui mateix i fins diumenge. A Girona, Sònia Tubert, bona tarda.
Bona tarda. Prop de 70 estants ofereixen a Firatars la més àmplia varietat de productes d'arreu de Catalunya i d'altres punts geogràfics com Andorra, Cuba o el Marroc. Entre altres es poden degustar els plats elaborats per les cuineres de cils i sal, els gelats de rocambolesc dels germans Roca o els croissants artesans d'Abra amb Balaguer, que han rebut el Premi al millor croissant artesà de mantega d'Espanya.
El director del certam, en Josep Maria Matamala, ha remarcat que els restaurants cada vegada tenen més presència a la Fira. Cada vegada a Firatàs hi ha més restaurants, o sigui, s'està convertint en una fira de promoció i de difusió de la gastronomia de les comarques gironines. Cada vegada són més els restaurants que participen a Firatàs, perquè és una de les millors promocions que pot fer un restaurant, deixar a provar el seu producte. Firatàs també col·labora amb el gran recapte del Banc dels Aliments i a Montcolliga, Girona.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Els jugadors del Barça, Leo Messi i Andrés Iniesta, a més del davanter del Real Madrid, Cristiano Ronaldo, són els tres finalistes per guanyar la pilota d'or d'aquest any 2012. Ho ha anunciat avui la FIFA i la revista France Football Sao Paulo. El Brasil al guardó es lliurarà Zurica Suïssa el 7 de gener. Messi pot endur-se el seu quart trofeu consecutiu.
Escoltem en paraules a la xarxa l'únic pilota d'or espanyol, Luis Suárez, que el va guanyar l'any 60. L'exjugador del Barça-Interdami la parla de la lluita Messi-Cristiano. No, los dos, porque el otro también. Lo que pasa es que, claro, Ronaldo parece que también ha hecho pocos porque el otro ha hecho más, pero Ronaldo también ha hecho muchos, ¿no? O sea que son dos rivales temibles, ¿no?, para este trofeo, ¿no?
També hem conegut els noms dels tres tècnics que aspiren al guardó de millor entrenador. Són Pep Guardiola, Josep Mourinho i Vicente del Bosque. I Javier Aguirre ja és tècnic de l'Espanyol. Avui l'han presentat i a partir d'aquesta hora fa una estona ja que dirigeix l'equip per primera vegada a l'entrenament. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. La violència de generar i els desnonaments són dos dels temes més destacats del ple municipal de novembre. La sessió comença avui i comença a les 7 de la tarda. Aquests dos temes es tractaran a través de dues mocions. Els grups que formen l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, han presentat una moció relativa el 25 de novembre, la jornada que reivindica la lluita contra la violència envers les dones. I d'altra banda, el grup ecosocialista n'ha presentat un altre amb l'objectiu de prevenir els desnonaments
de la residència habitual. En el document s'insta el govern espanyol a una suspensió d'aquest tipus de desnonaments. El ple municipal també tractarà altres qüestions vinculades amb l'administració de l'Ajuntament i les seves empreses municipals, com per exemple la reducció d'un crèdit en més de 2.000 milions d'euros que Promunça va sol·licitar per la promoció d'habitatges del carrer Cadenes. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de sessions del consistori,
I al final s'obrirà un torn de pregs i preguntes per part de regidors i del públic assistent. La segona edició del novembre literari arriba avui i el seu punt final serà amb la conferència a càrrec de Josep Francesc Delgado sobre la mostra que es pot veure a la Biblioteca Joan Marrerit des d'aquesta setmana i fins al 16 de desembre. Escriure en temps difícils. Noms destacats del món de la literatura catalana han estat els convidats del cicle
Aquest mes organitzat per l'Escola d'Escriptura de la Taneu i la Biblioteca Joan Margarit. Josep Francesc Delgado tancarà aquest cicle a la Sala de les Golfes de Can Genestà a les 7 de la tarda i parlarà d'aquesta exposició que tracta de la vida i obra de quatre escriptors intel·lectuals catalans nascuts ara fa 100 anys, l'any 1912. Valia artigener Tisner, Pere Caldés, Joan Sales i Josep Ferreter Mora.
I acabem aquest bolletí parlant d'una activitat per aquest cap de setmana, que és el segon mercat de Nadal de Sant Just, que s'instal·larà a la plaça Camoapa tant dissabte com diumenge. L'impulsen la Unió de Botigues i Comerciants del Municipi i l'Ajuntament per segon any consecutiu, en vista de l'èxit que va tenir la primera edició. Aquest any hi participaran més d'una cinquantena de botigues de Sant Just i d'artesans. L'objectiu és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just i oferir als comerciants un espai fora del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis.
A banda de les paradetes dels comerciants, hi haurà activitats per a tots els públics, com una gincama del comerç just, un compte a comptes i un taller de figuretes d'argila. A més a més, gràcies a un tió solidari, nens i nenes i les seves famílies podran ajudar altres persones que es veuen afectades per la crisi. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre.
Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre.
Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Sí, sí, nou, bona tarda, benvingut a la segona hora de la penya del morro.
En aquesta segona hora parlarem de llibres amb el nostre col·laborador habitual dels dijous i del taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just, l'Arnau Cònsol. Però abans de tot això, avui ens han vingut a veure i a tocar música a la penya del morro. Els podeu veure de fer a través ara mateix del ràdio d'Esvern.com i la webcam. Potser no tots, perquè no hi caben, som molts, el grup de folcatalà Riu. No ens era un rei que la teníem.
El castell a la muntanya, tot el que es veia era seu, terres, pocs, arbres i cases. I al matí des de la torre, cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, tampoc no els estimava.
Doncs de com tant sabia, però amor no li quedava. Sisko Cardona, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Rubén Fajardo, bona tarda. Bona tarda. Iu Buixader, bona tarda. Bona tarda. I Ricard Ros, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts al programa. Moltíssimes gràcies per venir. Sou una bona colla, eh? Veniu amb els instruments perquè tocareu algunes cançons.
A veure, no sé per on començar, perquè acabeu de treure el vostre segon disc titulat Amb canya. Just fa unes setmanes heu estat de gira per Euskadi. Heu aconseguit uns 7.000 euros a través del micromecenatge d'Avercami. Us han dedicat un programa a la sonora del 33. Teniu bolos previstos pels propers mesos.
En fi, heu arribat on voleu arribar allà o no? Sí Era la intenció Ens hem passat de llarg Però sempre esperem a més Estem contents En quin moment creieu que esteu ara? En quin moment? Estem bé Tot presentant el segon disc Ens agradaria tenir més bolos Però una mica també ens hem de
Ens hem centrat molt en el projecte Verkami i també això ha fet que haguem descuidat una mica la feina de buscar bolos. Què vols dir amb això? Que hi ha 20 de Verkami per sempre? No, tot és el contrari. Però com que era un projecte que carregaria moltes energies, ens hi vam centrar molt i vam prioritzar que sortís bé el Verkami perquè creiem que també era una forma d'acompanyar molt bé la sortida del disc.
i, no ho sé, estem en aquest punt. Després d'un moment de... En quin moment esteu? Ara estem en un moment de relax una mica, perquè portem això, portem uns quants mesos a tope, però a tope es vol dir a dalt de la cresta, en plan que cada dia fèiem coses de riu, el que has dit tu, la gira, la presentació del disc, això comporta molta feina i...
I ara, quan s'ha acabat tot això, ens hem agafat un parell de setmanes així més relaxades. De no veure'ns les cares uns dies. Tot i que tenim algun concert també i no es pot refredar. Ara feia dies que no us vèieu i us veieu bonic per venir aquí. Moltes gràcies. Com van anar les gravacions d'aquest segon disc? Bé, eh? Una mica malaltixes, no, Sisko? Sí, Sisko? Bueno, jo i Ruben i alguns més. Vam començar ja a 40 de febre alguns de nosaltres. Bueno, 40 no és molt, però...
Vull dir, amb dècimes van començar gravant. I això que creus que era una cosa psicosomàtica del cos? No ho sé, però mala sort segur. A l'estudi que tenia... Tenia virus. A quin estudi ho veu gravar, amb canya? A casa meva. No era qüestió de l'estudi. I com és que a casa teva? De fet s'ha de dir que dels cinc que tenim aquí, perquè falta la Marta, em sembla, quatre sou tècnics de so.
a més a més els quatre hem estudiat al mateix lloc a la mateixa escola en anys consecutius i mai ens hem vist les cares no ens coneixíem d'allà a quina escola vau estudiar?
A la Mercè, a l'Institut de la Sona Franca, no? Dos anys de formació professional de tècnic de so. I després, no sé si això us ha ajudat, o com que tots sou tècnics, a l'hora de sonoritzar, cadascú vol la seva, vol el seu instrument, o com ho feu? Som un malson pels tècnics de so, que ens intenten sonoritzar. No poden amb vosaltres. Però bé, és el que dèiem, som quatre tècnics al grup i ara n'hem hagut de fitxar un cinquè, perquè... Bueno, ara fa un any, ja...
I a mi em veurà clar que, si no, no ens entendríem. A més, el que hem fitxat, que nosaltres creiem que té prou noció, no sé si és prou bo, no ha estudiat a la Mercè. Home, això té un molt poc a favor, no? No, acabem aprendre'n molt a la Mercè. Per cert, també m'agradaria comentar, abans que ens toqueu el primer tema de Castells, que és que teniu una relació especial amb Sant Just a entrada de Sisko, tots d'aquí,
el Pau va cantar a la Quina per la Festa Major. Sí, bueno, ja fa anys que ens barallem amb Sant Jús als Desplogues. Què vols dir? Cargolí, què vols dir amb això? A més a més també heu fet concerts, no em vull equivocar, a la Gran Jeta, em sembla, també per festes de tardor, a la Festa Major, no sé si podríem dir que Sant Jús... I els primers bolos, els primers bolos aquí. A Sant Jús, no? Casal de Joves. Casal de Joves i després a la Festa de Tardor, que ens vam posar a tocar aquí que en gent està. Que en gent està.
No era un boló oficial, però... La vam estar liant una mica, perquè tal. Home, de fet, la gent de Sant Just maca, no? Sí. Què heu de dir, si no? Podríem dir, sense poc equivocar-nos, que Sant Just és el poble on heu tocat més, o no? Potser sí, eh? Entre Sant Just és en boi? Sí. Els jocs en tenen una campana, com escut. Sí. Doncs escolteu, mira, el Sergi, a través del xat de radiodesvern.com, on, per cert, també animem a la gent que ens estigui veient...
que hi ha unes quantes persones poden escriure el que vulguin i qualsevol pregunta. El Sergi diu, home, que toquin alguna cosa, no? Doncs va. Té sort, eh? Té sort que hem portat els instruments. Sí, sí, sí. Els portàvem per si de casa. Què ens tocareu? Jo tinc aquí votat Castells, que és del nou disc, no? Una cançó que l'hem titulat Castells, però en realitat són dues cançons en una.
que és el Toc de Castells, i després un ball de gegants de Morella, i res, les hem ajuntat així, llavors sempre la presentem al concert, que és com una mena de història d'amor, entre una enxaneta i un gegant,
i que l'enxaneta aquesta... Perdona, una mica de curiós, no? Sí, però... Sí, l'enxaneta ha d'arribar a fer un castell per poder consumar la relació amb tal gegant. No cal que hi hagi un detall. I després, doncs, hi ha un altre significat, també, que és com una història d'amor entre el Principat i el País València. Molt bé.
Doncs escolteu quan vulgueu, ja podeu pujar a l'escenari de la penya del morro, ja estem pujant cap a l'escenari, el Pau agafa l'acordió, l'Iu se'n va cap al contrabaix i vosaltres mateixos, quan vulgueu, riu en directe a la penya del morro quan són les 6 i 16 amb el tema castells.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bravo!
Quina classe, quin estil, quina elegància, allò, de veritat, és que se'n veu el lleutor. Per cert, el Sergi comenta al xat de radiodesvern.com, si no m'equivoco, el disc, aquesta cançó està dedicada al Pau Valbornà? Sí, exactament. Pels castells, no? No, sí, perquè també, quan estàvem fent l'arranjament i tal, un dia li vaig comentar, tio, aquesta cançó...
estem fent el tot de castells així a la nostra manera riu i tal i el primer que em va dir és tio quan la tinguis me l'has de passar que això ho hem de fer moure i per això també doncs un record pel Pau clar que sí va parlem una mica d'aquest micromecenatge que comentàvem fa un moment perquè la gent podia col·laborar amb vosaltres en diferents reportacions
un disc signat, acompanyar-vos a la gira d'Euskadi amb tot pagat 150 euros, em sembla. 120, 120. Ah, perdó, m'he passat. Rebaixa l'última hora. Un concert al menjador de casa, quant valia? 300. 300. Algú va apostar? 4. 4? 4, ja n'hem fet 2. N'heu fet 2, ja? I què tal fer els concerts al menjador de casa? Potser teniu més espai que aquí al locutari 1 de la ràdio. No et pensis, eh? Depèn.
Però és curiosa. El catering està molt bé. És guai, una experiència molt guai. Són concerts molt propers, no? I la gent, clar, els estàs tocant per ells, no? És la seva festa, és la seva història. I clar, ho reben molt bé i t'escolten molt atents i això a nosaltres ens... Bé, a mi personalment és el que més m'agrada, no? I el ser tots els instruments acústics, que et trobes molt bé tocant allà, sonar molt bé...
Tot just un dels que vam fer va ser venint d'un concert on havíem passat molt de fred i estava arribant l'hivern i després del concert aquest vam anar a fer el concert del menjador i ens sentíem superbé, estàvem calentets, ens van donar cava, birra... I va estar fins molt tard. Hi havia el llarg de foc? No, però hi havia, però estava apagat. No, però hi havia caliu. Oh, que bonic, eh, que bonic.
Per cert, una d'aquestes opcions, com hem comentat, era anar de gira per Euskadi i vau anar amb un autocar amb una quarantena de mecenes, tinc entès. A veure com va anar l'experiència. Molt bé. Va ser bèstia, va ser bèstia. Una de colonies. Sí?
Va, és anar a gira amb 40 amics. Igual, 40 amics al final, al principi encara no. Els coneixeu a tots o no? No, no directament a tots. O sigui, eren tots com coneguts d'algú, del grup, però... Clar, cadascú va portar una mica alguns amics, i llavors allà ens em coneixia tots, va ser... Va ser molt maco. Un bon número de persones. Van ser 5 dies seguits, vam començar a Sant Boi de Llobregat,
amb la presentació del disc, el dimecres, dia 31 d'octubre, el dia de la Castanyada. Va coincidir amb el pont de Tots Sants, no? Sí, exacte, ja ho vam fer així perquè la gent ens podia demanar festa i podíem aprofitar més dies. Llavors, el dia següent, el dijous, ja vam marxar cap a Euskadi, ja vam fer un concert a Durango, un altre concert a Bermeo, un altre concert a Vitoria, això el dijous, divendres, dissabte, i el diumenge, tot tornant, ja vam anar cap a Lleida,
i vam fer l'última parada a Lleida, el cinquè concert, en cinc dies, i ja estàvem tots més que rebentats. Vosaltres, i també, m'imagino que els mecenes, o els mecenes... Potser més, eh? El perfil del mecenes, quin era?
Traje, corbata... Home, clar, perquè una tocar de mecenes, no? Jo, en el meu imaginari... Clar, eren 40 personatges allà totalment diferents tots, eh? Però era el maco, també. Amb moltes ganes de festa tothom. Amb el que anàvem. Aquí vaig jo. Recuperem un fragment de La Sonora, eh? El programa del 33, on us van dedicar un espai. I, bé, deien això. Sant Boi de Llobregat, 31 d'octubre. Comença la gira. El riu.
Sis músics que viuen a les dues ribes del Llobregat ens conviden a la música i a l'optimisme. Músics i seguidors faran la gira junts en aquest autocart.
A veure, aquest... Què és això? No ho sé. Jo crec que és Liu, o algú de la Garriga. Jo crec que ets tu, eh? Jo crec que ets tu, tio. Rubén. Bueno, en fi, la pregunta també és si... Fins a quin punt vau conèixer els seguidors, les seguidores? Eren grupis o només fans? Ui, no ho sé.
hi havia de tot com he sentit en aquest take d'àudio que has ficat hi havia molts bojos gent curiosa ens vam endur una mica el millor de cada poble era una mica la norma Sant Boi, Sant Just, Sant Feliu la Garriga de fet, parlant dels blocs també parlant d'alguns dels seguidors, seguidores un afant va dir això de vosaltres que segur que coneixeu i que us va acompanyar també
Per mi ha sigut tot un descobriment, realment. Cada vegada està sent més coses, personalment sobretot la seva música. Ells també, cada vegada que els coneixes, veus que són gent que realment s'ho val, que ho donen tot per la música, ho donen pel seu grup, els agrada i a més ho comparteixen. Ho comparteixen tant,
que comparteixen la seva gira. És que dóna gust participar en una cosa així. Que maco! Què més vols que digueu? La Rosa, la Rosa Martínez de Matada Pera, que va parlar molt bé a la tele.
I, de fet, el fet de sortir a la televisió us ha donat més ressò? Jo ja no puc sortir de casa, tio. No, però vull dir que ho vau buscar, us van venir ells... Bé, quan vam estar plantejant tot el tema de la gira, ja ens vam posar en contacte amb ells per...
per veure si els interessava treure-ho, i com que també havíem sigut els guanyadors del concurs Sons l'any 2011, una mica també els vam plantejar que fèiem aquesta cosa, que era bastant original, i ells van dir que els interessava venir a gravar, i després també... Quan vam plantejar la gira volíem que s'han fet ressò d'això, no? És a dir, que no fos una gira i ja està, sinó que el projecte de Verkami, que la sortida del disc, que el disc aquest va sortir també perquè havíem guanyat el premi Sons aquest,
Tot això ho volíem lligar tot en un projecte únic i que se'n donés una mica de volada. Llavors, el Gerard Fornès i la Yolanda, que són qui ens van ajudar a fer aquest pla de comunicació, s'ho van treballar prou. I el resultat és aquest, a la sonora, després també una entrevista a Icat l'altre dia... A Penyalmorro, a Ràdio Esverc... Clar, és una parada de nivell, Alec. El que passa és que com veieu, per cert, el nivell de la música folk?
Del país, perquè vosaltres, a veure, ho dic jo, no que ho digui a vosaltres, però heu renovat una mica el tema folk. L'any passat heu estat tradicionaris, també, en un concert molt xulo. En fi, com veieu aquest tipus de música? Hi ha molts grups que fa molts anys ja que estan renovant la música i molts estils, hem sentit molts estils.
No sé, jo crec que està en un bon moment i la mostra és que no parades de trobar-te, que sigui festivals, que sigui concerts, cicles...
Hi ha molta gent que es mou per fer coses de músiques nostrades, no? No ho sé, jo crec que està en molt bon moment i a nivell de públic també hi ha molta gent que... Sí, està arribant a més franges d'edat. O també perquè un cop hi entrem i ho veus més, no? I també perquè hi ha joves músics també, això també fa que quan ets jove i tens amics propers...
trencats una mica els clitxers aquests que la música folgués per gent gran i per anar ballant només o l'estigma aquest de hippies catalans és el primer que ens van dir vam anar a gravar un projecte que vam fer vam anar a la presó de Rosia Donés i ens gravaven un videoclip als presos i el primer que vam fer quan ens vam veure va ser riure i vam dir de qui rieu és que ens pensàvem que eren iaios perquè els havien passat la cançó el dia anterior
Van dir, hòstia, és que vam sentir aquesta música i pensàvem que vindrien aquí uns iallos i ens van veure que no, van dir, sois unos jovencillos. I aquest so tan particular també que teniu i que heu donat la volta a molts temes i versionant cançons típicament catalanes, que això la sonora també ho explicaves tu, no, Sisko, amb el tema aquell de...
Ah, sí, quan m'enganxa per banda. Sí, m'enganxa... Va estar molt bé, eh? Però d'on ho heu anat trobant? Això ha sigut una idea? A través d'assajos? Ja teníeu clar des del començament? Bueno, va ser una mica el que va sortir al principi ja, o sigui, fent les primeres proves, el primer dia d'assaig, o el primer mes, o el primer... primera època, i el que hem anat fent és... el format ja ens agradava, i el que hem anat fent és, suposo que per fer-lo, o donant-li...
anant incorporant les coses que anem aprenent, també. Nosaltres el primer dia ens vam reunir, vam portar els instruments, però en principi era només per parlar i vam acabar tocant i ja va sortir mitja cançó d'allà. Però ens vam reunir i vam agafar, no sé, per posar un número, però segur que no m'equivoco de gaire, 50 CDs de...
de músiques de grups tradicionals d'aquí, i vam dir, no volem sonar així. Ens vam començar a escoltar tot de CD's i vam dir, com a dir, així no volem ser. Amb una bona declaració de principis. Volem fer una cosa, sí, alguna cosa diferent. I, no sé, de seguida ja vam començar a tocar i ens vam començar a entendre i el Segell, jo crec que el que es va veient en aquests dos discos, no sé, jo personalment estem bastant còmodes. Perquè com us veu conèixer?
La pregunta que no us han fet mai, no? Això ve de llarg, no? Primer, el Pau i el Sisko, ells ja es coneixen de fa anys, tocaven junts a Escaramusa, a l'Alec Lyon... O sigui, a part d'aquí ja, el vincle Espluga-Santjust va anar primer, eh? Sí, sí, exacte. I per l'altra banda, el Rubén, la Marta i jo tocavem aquí i ja, i portàvem també uns anys fent Folk, però no Folk d'aquí, i ens vam conèixer a través d'aquí i ja amb el Pau, i després a partir del Pau amb el Sisko, una moscata allà d'altes hores a Sant Boll...
amb el banjo, el Cisco, i nosaltres amb instruments, i bueno, un estiu vam anar a Andorra, i el Pau ens va venir fer de tècnic a guiar, i bé, allà una mica vam dir, hosti, volem fer un grup així, i nosaltres li vam dir, hosti, a nosaltres també. I llavors vam dir, va, quedem la setmana que ve, va, quedem. Sí, van ser moltes coincidències, però que es van anar passant en el temps, en el moment adequat, i ha acabat resultant això, no? Clar, perquè no sé si ara viviu d'això...
No, no, penso que no, no? No, no, liu-sí, liu-sí Amb el contrabaix, no? No, ho dic perquè... Contrabajo No, no, perdó, a mi m'ha fet malgrat El que passa que, no sé si... És un somni, això? El poder viure de la música o què?
Jo crec que és un procés natural, si arriba millor i si no ens ho passem bé fent això i intentem no perdre diners i guanyar-ne tots els que puguem. Però no ho fem pels diners, és a dir, és un projecte que neix a inquietud de fer música i a través d'això, doncs, si un dia podem arribar dedicant-nos-hi... No només ens veiem com un grup de música que anem a fer concerts i ja està, sinó...
s'està veient, no?, amb tot el de la gira, tot el... el desplegament aquest de comunicació, d'intentar difondre la música que nosaltres fem, i així, suposo que pel fet de ser així també més joves, doncs tenim aquesta empenta, però, bueno, viure d'això, a veure, és el que ha dit una mica el Ricard, tots d'anar trobant. Clar, i més d'aquest estil, no?, en quin curs coneixes així folk més tradicional que visquin d'això, saps?
la meitat són professors o tenen 3 o 4 projectes més o així. Clar, es d'anar combinant històries. Heu pensat fer un canvi, per exemple, en el següent disc i fer pop ja directament i tirar-vos de la moto? No. Bé, doncs... He pensat de dir-nos Manel en el proper disc. Per cert, diu el Sergi a la webcam, diu el Cisco no surt per la webcam, diu ja que és l'únic que de Sant Jus enfoca. Bé, doncs va, enfoco per la webcam. El que passa és que està tapat per la planta, aquesta, vull dir que...
Tampoc no el veurem gaire. En fi, nois, hem d'anar acabant. Per cert, que si voleu una mica conèixer els més estimats oients, podeu fer-ho a través de la pàgina web riomusica.cat. Abans de tocar l'últim tema, que és la Milana, alguns bolos d'aquí alguns dies, o els propers bolos, perquè la gent us pugui seguir. El dia 8 de desembre estem a Ripoll...
I, bueno, hi ha més de cara de... Abrigueu-vos allà, eh? Passarem fred. L'any que ve tenim algun volucí, però que de massa lluny ja el direm, ja el anirem a avisar. Ara ve Nadal, ara...
Que ho veia el seu corral. Molt bé, doncs escolteu, de bo us agraeixo molt que hagueu vingut, perquè sé que no és fàcil la vegada si sou tanta gent al grup coincidir amb agendes i tot plegat. Moltíssimes gràcies per venir. Aquí ja teniu uns primers admiradors a Ràdio d'Esvern i a la penya del Morro. I res, moltíssimes gràcies i molta sort. I anirem seguint, eh? Us anirem seguint a veure què feu. Gràcies.
Doncs tot seguit, ara sí, tornem a pujar a l'escenari de la penya del morro i a punt per tocar aquest segon i últim tema que ens faran en acústic aquesta tarda, la Milana. Quan vulgueu, nois. Un? Marquem quatre, eh?
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Fins ara!
Bona nit!
Gràcies.
Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1
Bébé, te vambora, pois ja està na hora. Bébé, te vambora, pois ja està na hora. Olha que o galo cantou, o sol vai raiar e você não parou de xambar. Eu sei que você me é fiel, mas é que os vizinhos já estão a olhar e falar. Eu sou o seu homem e você é minha mulher. Mas quem não chora não ama ainda.
Bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé.
Fins demà!
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bona nit.
6.40 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, amb aquests sons directament des de Brasil, Bebete, Vau Bora, i el tema de les Elia Duncan i Lenin. Per cert, el Sergi Pont diu, molt bé això de portar riu, un puntazó. Home, doncs la veritat és que sí, Arnau Consul, bona tarda. Bona tarda. Què? Tu no ho sabies tampoc que venia en riu.
No, no, la veritat és que no m'ho esperava, trobar-me aquí tot l'estudi ocupat per músics, amb tots d'instruments que sembla que vinguin d'una altra època, amb tots els respectes, música tradicional, amb tot celta, la veritat és que fantàstic. El català, que per cert, diu, hauries d'haver anunciat més, diu el Sergi, m'ho he trobat per casualitat. Home, perdona, hem fet un tuit avui.
Ho hem penjat al Facebook de la penya del morro, també. Ja és que, a més, no sé... Com no sortir jo amb un cotxe i amb un magàfon per Sant Just cridant... És una solució. És una solució. Mira, apunto la possibilitat de fer-ho així, no? La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desbem.
Com sabeu, l'Arnau Consul, col·laborador habitual de la revista Sapiens, a més a més també està ficat a l'Institut Ramon Llull i porta l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esbert. Amb tot això vam dir, home, potser el millor que pots fer, Arnau, és fer una secció de llibres, de literatura, a la penya del morru i venir cada setmana. I efectivament així ho fa i avui, per cert, tenim un parell de temes sobre la taula. El primer és aquest novembre literari que acaba de fer aquest vespre.
aquí a Sant Just. Quina valoració fas, Arnau? Perquè tu has sigut un dels organitzadors, per no dir els que has portat, el Baulenes, el Sánchez Pinyol... El Baulenes no, eh? El Baulenes és una cosa de la Biblioteca Joan Margarit i de la Rosa Maria. Cada cosa al seu lloc, cadascú que tingui els seus mèrits. En tot cas, sí, com a coorganitzador d'aquest...
d'aquest gran cicle, cada vegada més gran, i sobretot gran perquè hi ha vingut molta gent, evidentment soc copartícep perquè hagi vingut també el Baulenes, els Pedrals, el Baulenes, i aquesta nit el Joan Francesc Delgado a parlar-nos de tres grans de la literatura catalana que van néixer fa cent anys, o que aquest any n'haguessin fet cent, no? Tisner, Pere Caldés...
i Joan Sales. No, i perdona, tota aquesta gent que ha vingut, que hem comentat el novembre literari, també són un dels grans de la literatura catalana contemporània. Exactament. Vull dir que la valoració m'imagino que positiva. Vaja, el Victus d'Albert Sánchez Pinyol ha estat i segueixent la gran novel·la d'aquesta tardor, i un autor, a més a més, traduït a 32 idiomes, si no recordo malament, potser són 35, però en tot cas són molts. Per què riu tant, Albert Sánchez Pinyol?
No li vaig preguntar. Després del sopar, doncs, va quedar, eh? Va quedar la pregunta allò al... De què rius, eh? Per què rius, no? Doncs, home, jo crec que, no sé, l'emoció de veure 150 persones allí que havien anat a escoltar-lo amb ell, no? Crec que, en part, a mi m'havien dit que era algú molt...
molt tímid, més aviat reservat, i en canvi va demostrar que potser això, de sobte és una persona que certament deu ser tímida i que de sobte em llenço a la piscina i, escolta, i endavant, saps? I ric, i crido, i faig l'histriònic perquè és la manera de superar
Doncs no sé, aquesta barrera que hi ha gent que té. Sí, sí, suposo que sí, perquè mira, tant a l'entrevista que se li va fer aquí a la ràdio, just a la Fusta, amb la Carme, no parava de riure. Després també, no sé si vas veure l'entrevista que li van fer els matins amb l'Ariadna Oltra, a TV3, no parava de riure i em sembla que podem recuperar el tall perquè els de l'APM, ja els coneixes, van fer una versió de l'entrevista de la seva manera, aprofitant tots els riures del Sánchez Pinyol. A veure si el podem escoltar.
Albert Sánchez Pinyol, bon dia. Bon dia. Gràcies per ser avui aquí als matins. Déu-n'hi-do les coincidències que hi ha amb l'actualitat. Sí, segurament una mica. Si és que m'estan donant el llibre fet, el problema és que calia fer-lo encara, no? Però fa deu anys que hi treballo, oi? És que fa deu anys que hi penso. L'eixample estava plena triaixeres. O tot l'eixample era el camp de batalla, es pot dir.
És un batalló d'estudiants de filosofia i de dret. De què riu? De què riu? No ho sabem. Un moment, no és que sigui el tema massa graciós, eh? De fet, milers i milers de morts van passant. L'ha rellegit vostè? Moltes vegades. Home, perquè és molt llarg d'explicar això, també. El que passa és que vam tenir problemes amb el director, que tenia un problema de fetge. Albert Sánchez Pinyol, que vagi molt bé. Sort. Molt bé, molt bé.
Grans de l'APM, eh? Mala llet, eh? Sí, home, sí, però bé. En fi, quan va venir aquí a Sant Just, també va riure tota l'estona la conferència o no? Va anar rient bastant. Sí, sí, sí, de cert. Anava fent respostes...
llargues, a vegades histròniques de tant en tant rient però ja crec, jo crec que és el to del tímid que decideix i diu, ara em surto del guió vaig més enllà de mi perquè si no aquí ho passaré fatal Bé, això és anecdòtic totalment evidentment perquè és un gran escriptor i no sé si ara està en un dels més ben posicionats de vendes el Victus el més ben posicionat de les últimes setmanes jo crec que porta ja 7 o 8 setmanes sent el número 1 de ficció en castellà
S'ha traduït al català o no? No encara. Sortirà, segons va prometre l'editora, aquí quan va venir l'Isabel Martí aquí a Sant Just, va dir l'abril. L'abril? Sí, per Sant Jordi. Bé, doncs el novembre literari. Aquest és un tema. No sé si vols comentar algun altre autor d'aquests que hagi vingut. Home, jo sobretot animar la gent que ara és a casa saber que té deu minuts, un quart d'hora llarg, perquè mai es comença puntual, per anar a les golfes de Can Ginestà i assistir a aquesta conferència sobre tres grans autors de la nostra literatura
del segle XX, com som Sales, Caldes i Tisner. Hi ha una exposició sobre ells a Can Ginestar. Mira, el Sergi, que va estar a la presentació del Victus del Sánchez Pinyol a la Taneu, diu a mi em va semblar un gran comunicador, el Sánchez Pinyol, i vaig fer-hi la veritat que transmetia ganes de llegir el llibre.
Jo crec que les 150 persones que hi havia allí, no ho sé, però 130 de les 150 segur que va sortir amb ganes de comprar-se. La prova, es venien llibres a l'entrada i se'n va vendre 23.
És molt vendre 23 llibres així de cop, eh? Realment crec que en tenia 25, el Diego de la ressenya. Una mica més i fa curt. Home, però va fer bé. Sí, sí, sí, evidentment. Va tenir molta vista, eh? Va tenir molta vista, eh? Sí, el Diego de la llibreria ressenya, mítica, el carrer major. El carrer creu, eh? Una mica. Vaja, quina cagada. Bueno, sortirà el canji qui pugui. El canji qui pugui, no? Sí, el canji qui pugui, que fan les cagades de la gent de la ràdio i després les ajunten totes.
Bé, en aquests últims minuts de programa parlem d'un llibre que es diu El catanyol es cura.
del Pau Vidal i que, a més a més, es presenta avui i ha guanyat l'últim premi Documenta. No ben bé, no ben bé. Que engeguis pugui que tornin a prendre nota. El premi Documenta és un altre llibre. És un altre llibre. Ah, val, val, val. Són dos dels quals voldria parlar avui. En tot cas, d'entrada...
A veure, en favor teu i en contra, en aquest cas, dels canji qui es pugui. No, no, canji qui pugui. Canji qui pugui. Fa estona que t'estic escoltant amb m'orella molt atenta, perquè volia dir que avui seré una mica cabronet, avui seré el primer punyet i no he pogut. Ah, què volies, tocar-me els nassos? O allò que no sona. Oh, però què volies fer-me ara? Mira, però presenta aquest llibre que es diu Catanyol punés al catanyol escura, de Pau Vidal.
Sí. Doncs, a veure, què és el catanyol? És, bueno, no sé, si el valor entra, entra, si no, no.
Per exemple. Això és catanyol? Això seria catanyol, el català que es parla, sobretot el hat-trick de TV3. L'espanyol més, no? No, és broma. Ho dic perquè tenia... Crec que a parts igual. No, faig broma. Ho dic perquè tenia al cap l'antic president, que era el Sánchez Llibre, potser sí que utilitza molt el catanyol, aquest home. Per exemple. O el cas de Sant Justenc, il·lustre, José Montilla, que parlava català amb accent castellà...
i parlava castellà, màxim català. Per exemple. Sí, són casos que es donen. El catanyol és això, en tot cas, aquesta mescla de català amb frases...
fetes, no només paraules, vull dir, el de menys seria el bueno, que tu has dit. Sí. El valor ha d'entrar, això ho seria més. El bueno és igual, perquè tots ho tenim com molt... El valor ni ha dit. És com dir carajillo, dius, bueno, el carajillo, que sí que l'acceptem, tampoc cal dir sempre sigador, però el problema no és aquest, no? Quan acaba el partit, a veure quin temps any ha dit ja, no? Per exemple, aniria per aquí, no? Però fins i tot n'hi ha d'altres que són molt més sutils, que és, per exemple, dir xocolata a la tassa.
En català hem dit sempre xocolata desfeta. El xocolata a la taza s'ho van inventar els castellans perquè no tenien la manera de dir xocolata desfeta i van inventar-se xocolata a la taza. El fotut és que després ho hem aproviat al català com si no tinguéssim una manera de dir... Per què no diuen xocolata desfeta? Per què no diuen...
o dir que té una empanada mental la menor és un embolic, un cacao mental un poti poti o ficar-se en un jardí aquesta està molt de moda últimament doncs aquest és un clàssic de què ve? de meter-se en un berenjenal castellà que després de ser meter-se en un jardín ficar-se en una esbargínia clar
Clar, és estrany. Aleshores, no, escolta, ficar-se en un sarau, en un merder, en un embolic, no cal anar al jardí, que és clarament, estàs copiant alguna cosa que, d'entrada, no sona malament. Perquè ficar-se en un jardí, dius, quina paraula no catalana hi ha en aquesta frase?
No, no, totes ho són. L'expressió és una mica castellana. Per cert, deixa'm aprofitar per comentar que al Palau Robert s'ha inaugurat aquesta setmana una exposició sobre les diferents campanyes de normalització lingüística que ha fet la Generalitat de Catalunya des d'entrar a la democràcia fins avui en dia, passant per la Queta, Som 6 milions, i la primera de totes...
La Norma. La Norma. La Norma. Que va ser la primera campanya... Sí, sí, sí. Els meus pares la portaran enganxada al seu cotxe als 600, eh? Sí. Tenint una Norma amb un cor català. Jo català, una cosa així. Sí, sí, sí. Doncs està al Palau Robert, com totes les exposicions, ja sabeu que és la sala d'exposicions de la Generalitat, i allà, a Diagonal, en Passeig de Gràcia, són gratuïtes, eh? Com totes. Llavors, el llibre aquest, El catanyol escura, del Pau Vidal, és un... El Pau Vidal és un lingüista i el que fa és una mena de recull
de totes aquestes frases, algunes de les quals mai diríem, perquè les tenim tan assimilades, que són catanyol, sinó català perfectament, vaja, i n'hi ha que són realment greus. Ell posa un exemple, sempre al començar les seves xerrades, suposo que avui a dos quarts de vuit, si ho voleu anar, a l'espai Vila Web, allà al carrer Ferlandina, que és quan es presenta en aquest llibre, també el farà, no? Diu, típica frase de mitjà de comunicació, tan bé escrit, eh? El cadàver no es va poder aixecar fins a l'arribada del jutge.
Dius, home, i si s'arriba a aixecar jo surto corrent. Clar, levantar el cadàver és l'acte judicial que ha de passar el jutge per allà, notificar que efectivament està mort, però en català no es diu a aixecar el cadàver. Clar, en tot cas no ha construït així, no? Clar, però això sembla que vagi... Perquè no es va poder aixecar el cadàver, diu, sí, clar, i s'arriba a fer un batge. Clar, amb la pressa que devia tenir el pobre cadàver, no?
Són cosetes d'aquestes, eh? Fins i tot a les hores ell va més enllà i diu, no sé, el que no t'enteres, quan t'eres. Dius, no, home, això és el que no t'enteres, quan t'eres. En català hi ha altres maneres de dir, com per exemple, que estàs a la lluna vedruna. Ah, que estàs a la lluna vedruna. Perdona, aquí hi entrem, bueno, aquí és que has obert, aquí has estat per la caixa dels trons, per no dir la caixa de Pandora, perquè has aixecat, no el cadàver, sinó totes les frases fetes de tranquil pernil, era broma poma... Li queden tres telonotícies.
Doncs no, li queden quatre bugades. Quatre? Bugades. Ah, quatre bugades. Tres telenotícies és una cosa que s'han inventat telediarios, vaja. Tres telenotícies s'ho van inventar, no sé, Madrid, algun cop, i aquí em dic, home, doncs tres telenotícies. Ho sents i dius, sí, esclar, ja ho entenc. Dius, home, clar, però estem fent un calc, tenim frases pròpies, doncs escolta. Molt bé, doncs utilitzem-ne, sí senyor. Ara, Arnau, afluixa, maduixa.
T'ho dic perquè estem ja arribant al final del programa i com que volies parlar de l'últim premi Documenta, què consisteix aquest premi? Mira, el premi Documenta és un premi que els nostres joves oients, perquè són joves, en general, l'audiència que tens la tens comprovada, té més o menys el target... Sí, un target de 0 a 99 anys. O sigui, agafa ja tot.
Doncs mira, fins als 35 els interessarà. A més, amb un... Puc dir una cosa? La gent que escolta Panyar el morro no sé quina edat té. Ara et puc assegurar que són joves d'esperit. Aquesta t'he de posar. Pella del morro. Pella del morro. Pella del morro. Va, noies. Noies. Les grupis. Noies. Silenci.
Has vist com les tinc controlades? Carai, molt bé, feu bondat. Que maques que són. Bé, doncs això, Arnau, que parlàvem dels Premis Documenta. Hi ha un premi amb molta tradició, es dona des del 1980, per tant, aquest any que serà ja la 32a edició. Correcte. És el Premi Documenta de la llibreria Documenta, que hi ha al carrer Cardenal Cassanyes, allí a tocar la Rambla, entre la Rambla i l'església del Pi,
Que si s'hagués dit llibreria ressenya, assenya els premis, ressenya. Ja veig per on va la cosa. En tot cas és un premi que la llibreria documenta, una de les més, no sé, de les clàssiques de Barcelona, des de tota la vida, de les que només hi trobes llibre en català, doncs publica junt o presenta junt amb l'editorial L'Empúries, que és qui publica el premi.
Qui l'ha guanyat? Aquest any l'ha guanyat, es va saber fa dos dies, l'obra Albert Serra, entre parèntesis, la novel·la, no el cineasta. Ah. I l'ha guanyat un periodista jove, nascut l'any 1982, o sigui, va neixer després que neixés el premi, que es diu Albert Forns, que és de Granollers, i bé, la novel·la, clar, ningú l'ha llegit encara, es publicarà al març, però el jurat...
ha comentat que és una novel·la excepcional, perquè és una obra renovadora, original, brillant, que sobresurt per mèrits propis d'entre el panorama literari general de casa nostra. No només de tots els que s'havien presentat. Perdona, és familiar d'algun del jurat? És el dubte que em queda. Bé, si no estarem a temps, el març, abans de Sant Jordi... Recorda, Albert Forns. Albert Forns. Haurem de buscar el jurat.
És l'autor, i després, exacte, a veure si consells algun nom. A veure si algú es diu Forn. Però el llibre es diu Albert Serra, ni que sigui... Bé, potser no ens recordarem. I, de fet, el protagonista és algú que decideix investigar sobre l'Albert Serra, aquest cineasta que... Ah...
Bé, és curiós. Si n'hi ha estat, per dir-ho d'alguna forma. En tot cas, un personatge curiós del panorama cultural català. Correcte. No volem ser un país normal? Doncs també hi ha d'haver Albert Serres. Hi ha d'haver Albert Serres i no diré la paraula que comencen a fer. Llavors, és algú que comença a investigar sobre aquest personatge perquè voldria ser ell i sembla que...
La novel·la és com un patchwork i, per tant, tot això que té d'interessant. Doncs, Arnau, moltíssimes gràcies. Ho vam deixar aquí. Avui, la setmana que ve, ja investigarem si han sortit o no. O si som familiars, el senyor aquest. Mirem-ho. I ens ho explicaràs. Arnau, moltes gràcies. Que vagi molt bé la setmana que ve va tardant.
Dos minuts i mig, arribem al punt de les set de la tarda. Ja sabeu que d'aquí uns moments al Sant Just Notícies, edició vespre, amb tota l'actualitat Sant Justenca i la Carme Berdoi al capdavant. Marxem amb aquest tema de Divine Comedy, Napolitan Girl. I també agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme a les notícies, la Júlia Atmella amb el reportatge del bàsquet, també l'Albert Capapé i Educació Canina, el grup Riu que han vingut.
tocant directe i l'Arnau ara fa uns moments, que us ha acompanyat Jordi Domènech. Que vagi molt bé, tornem demà a les 5. Innocence can often be another one of war's casualties but innocence can be restored with a visitor
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Lola has a lover in the city bank Lola has a lover in the British ranks Lola has a lover in the middle of the day Lola makes her neighbours all jealous that way She doesn't care About right or wrong Just about well
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 29 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La violència de gènere i els desnonaments ha debat el ple municipal d'avui dijous. La sessió plenària comença ara mateix a les 7 de la tarda i aquests dos temes es tractaran a través de dues mocions que han presentat els partits del govern municipal.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem altres informacions destacades de la jornada. L'Ajuntament presentarà el pressupost pel 2013. A partir de la setmana que ve farà quatre actes públics amb diferents equipaments enjustencs per explicar-ho. El dia 20 de desembre està previst que s'aprovin els comptes al ple municipal.
Aquest cap de setmana s'instal·la a la plaça Camoapa, el segon mercat de Nadal de Sant Just. En aquesta edició s'han presentat una cinquantena de comerciants del municipi i a banda de les seves paradetes hi haurà un munt de tallers i activitats per a tothom al llarg del cap de setmana. I avui s'acaba la segona edició