I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició vespre a partir de les 7. Mentrestant, també us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bona tarda.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? S'ha de pujar de l'IVA. Tothom està manxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys precarada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del Morro. Bon Nadal!
Què tal? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Aquí estem, eh? Cristina, tranquil·lament. Fresquets, tot s'ha de dir, perquè aquí a la ràdio encara tenim aire acondicionat. Això no ens ha dret encara. I d'aquí una estona parlarem al programa amb l'Imanol López, que ens vindrà a fer el segon capítol dels grocs i els blaus de Festa Major, escalfant ja...
El casal de joves, que no m'oblidi, el casal de joves, amb el Sergi Arrada, que ens comentarà algunes coses, com per exemple la sortida que tindran aquest divendres al matí a la Bolera. Però abans de tot això, repassem Trending's Tòpics...
De Twitter, el més comentat avui en aquesta xarxa social. Comencem, Cristina, si et sembla, parlant de l'FMI, el Fons Monetari Internacional, perquè ha retreçat el creixement econòmic d'Espanya fins al 2015, ja que el 2014 preveuen un empitjorament de set dècimes del Producte Interior Grup. Per tant, males notícies una vegada més.
en economia des del Fons Monetari Internacional. Què diu la gent a Twitter, Cristina? Comentari de l'Antonio. Diu, l'FMI es dedica a 10 vietats i cobren. Xapó, l'únic que diu l'FMI que creixerà el 2014 és l'atur. El Manuel Talamante diu, més penúries i patiments. I acabem amb la pregunta del vanetjaner, que diu, però no era l'FMI l'inspirador de les reformes?
Atenció perquè avui també ha sigut trending topic, David Villa, exjugador del Barça, avui l'hem vist ja a tots els informatius i a tot arreu amb les noves samarreta del seu equip, l'Atletico de Madrid, i ha passat el reconeixent mèdic i ja és jugador d'aquest equip. Avui David Villa ha sigut trending topic. La gent a Twitter, què diu, Cristina? Comencem amb el comentari de Tomás Roncero, ojo, perquè diu, tots són somrigures amb Villa fins que a Tenteres, Cacidán, Figo, Beckham i Ronaldo van costar 200 milions i van ser venuts per nou.
Destaquem també el comentari del Francesc Soria, que diu, amb el sou del Guaje es podria tenir un equip competitiu d'envol. I acabem amb l'acudit del doctor... Fent coincidir, no?, que avui hem sabut també que l'Atlètico de Madrid ha perdut el seu equip d'envol i que era l'únic que li feia ombra del Barça. Sí, i acabem amb l'acudit del doctor Coler, que diu, envia regal al 27715 i pots guanyar un billa. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. De res. Passem ara a la secció del Casal de Joves.
Un home, unes idees, un color, el blau. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Què tal? Com estàs? Mira, aquí també amb aire posicionat. Sí, ah, també, eh? Però teniu forn, vosaltres? També, eh? Però... I l'utilitzeu al forn ara a l'estiu o no?
Bueno, aquesta setmana estem fent el taller de cuina, però, clar, són receptes d'estiu. Ja. Així que a forn, poc. Ja, o sigui que en rotllo sopar fred, no?, que es porta molt això ara últimament. Bueno, ahir vam fer sopa de tomàquet i una sopa de meló amb pomel i tal...
Avui hem fet un cuscús i hem fet un tabuler i hem començat a preparar gelats que ho acabarem demà. Escolta, que us ho mengeu després vosaltres, la gent del casal? Són ells. Ah, s'ho mengem als alumnes. D'acord.
Bé, per cert que divendres passat, ja sabeu que durant aquests divendres de juliol el casal de joves organitza sortides per a tothom qui vulgui apuntar-s'hi. Em sembla que més o menys les places estan tancades. Divendres passat va anar el pare de atreccions al Tibidabo. Com va anar? Bé, vau trucar en directe, crec, al Dani, no? Sí, el Dani és el nostre reporter i xerratxer d'aquest juliol i l'anem enviant a llocs algunes tardes, sí.
Vosaltres a llocs més... Sí, però el porteu i nosaltres us fem la trucada. No, però que ahir, per exemple, estava a una piscina, a l'Avigua de Indústria. Sí, demà se'n va a la plaça Maragall, em sembla, aquí al barri nord, per preguntar a la gent. Sí, clar, per tot ser just, durant algunes tardes de... fent connexions, sí. Escolta, que com va anar? Molt bé, molt bé, molt bé. 35 xavals, amb nosaltres quatre, i bueno, anem...
Muntar tot, a l'Hotel Kruger... Vau pujar a l'Hotel Kruger al final? Sí, vam entrar. Bueno, no tots, hi ha gent que no va entrar. Tu vas entrar, Sergi, o vas cacar a sobre? Tu vas entrar o no? Jo era el suport humà del grup. Era el coach, i tu va, tranquils, que no passa res. De fet, el Sergi és un gran fan del Festival de Cinema de Terror de Sitges, ja ho sabeu,
O sigui que això per tu no era res, un aperitiu, no? Un canapé. Res, val. El Brucia, no? Em diria. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, va anar bé. I aquest divendres aneu a la Bolera. A la Bolera, sí, al Boulim Pedralbes, aquí... Bueno, aquí a prop. I sí, sí, sí, a veure, al principi ja tenim 20 i pocs apuntats. Home, Déu-n'hi-do, no? Perquè hi ha places encara lliures per anar-hi. Quanta gent, com a màxim, hi pot anar?
Encara es poden apuntar, es poden apuntar gent i tal, però bueno, que en principi el grup està ple, però som així de benèvol. Va, pensant si alguna, eh?, algun noi o noia, perquè l'edat entre quina edat i quina edat agafeu?
De 12 a 16. No pots anar, Jordi. Per poc, eh? Per un any o dos no puc anar. Per baix, eh? Cap a 10 i 11. Doncs mira, si algú ens estigui escoltant o coneix algú de 12 o 16 que vol anar a la bolera aquest divendres al matí... Per 10 euros tenen dues partides i esmorzar. Home, està prou bé, està prou bé, eh? Fins d'aquí n'hora esteu?
Bueno, marxem d'aquí després de les 10, bueno, quedem aquí a les 10, marxem tothom cap allà amb el trambàs, i bueno, tornem aquí a les dues. Molt bé. Per cert, que torneu a les dues ja per preparar a la tarda tot el que és la gala de Cluenda, a dos quarts de set, em sembla que és, dels tallers d'aquest estiu, no? Un clàssic. Fem la presentació del curtmetratge que han fet aquest any, que serà molt divertit,
Ja us avanço això. Amb el Power Devil i el Dan Costa, que són els tallaristes, també un... El Bernat Ramírez. Ah. Aquest any ha sigut el Bernat Ramírez i el Power Devil. Sí. El Dan Costa ha fet una petita col·laboració. Ah, val. Doncs res. Bé, queda dit. I això serà aquest divendres. De què va? Podem saber-ho, no? El que, perdó, ara no té sentit. De què va el curtmetratge? Sorpresa.
Una pista? No pots anar una pista? No, no, no. Perquè jo me'n recordo que fa un parell d'anys em sembla que era l'examen sorpresa. Te'n recordes, tu? Sí, fa dos anys era l'examen sorpresa. L'any passat va ser allò dels extraterrestres. Sí. Que no recordo com es deia. Bueno, massa allà. I aquest any la sorpresa és el mateix curtmetratge que no t'ho diré. Ja, ja, ja. Ja ho veig. Escolta, està... Bueno, si algú vol anar i veure-ho que vagi, no? El casal de joves... Clar, clar, clar. És que fliparan, fliparan amb què han fet aquest any.
Sí, tu creus que és... perquè hi ha molts que es repeteixen, no?, de l'any passat i de fa un parell d'anys, clar, per tant, ja van adquirint tot aquest coneixement per fer aquest curt metratge i aquest curs. Creus que potser dels tres anys que s'ha fet és el millor? A veure, el primer any hi havia més mitjans tècnics. L'any passat ja era més...
Més justada. O sigui, continua amb la mateixa línia espírita mater de l'any passat, però, clar, la motivació i les ganes que han posat han estat molt grans. Que xulo. Jo crec que és l'any que més motivats estaven. Que xulo, que xulo. Bé, doncs ja estarem atents, ja enviarem el Dani, un espia, no? Com vindràs? Jo he fotit un programa a dos quarts de set. Bueno.
Però a quina hora és el passi del... A les 6 i mitja comença a venir la G. Fem exhibicions també del Restaller. A les 10 haurà acabat ja o no? Sí, a sobre. Ah, vale, perfecte. Jo a les 10 faig coses al Walden i ets estallà. Vaja, vale, vale. Per cert que aquest dissabte, parlant de projeccions...
Bueno, perdona un moment, la Galacloenda no només és la projecció del curtmetratge dels tallers, no? No, per això és el que t'he dit, també hi haurà l'exhibició del taller d'instruments electrònics, la gent de cuina encara ho hem acabat de parlar, però segurament faran el pica-pica, i així, o sigui, es podrà veure el que han fet al taller de grafiti, es podrà veure una mica tot el que s'ha fet aquí. I com ho valores tu aquest any?
Doncs ho hem petat, ja ho hem mirat la setmana passada, per aquest any. Ha petat, eh?, el de joves i els tallers d'estiu, cada vegada va més, a més aquest any, més alumnes que mai. Hem doblat, o més que doblat, les inscripcions de l'any passat. Sí, sí, i tothom ha vingut... Per cert, parleu amb pares, vosaltres, o no?
Parlem una mica, estones, quan venen aquí i tal, la gent està molt contenta. Són joves d'entre 12 i 16 anys, la majoria d'aquí de Sant Just, i clar, molts van ja sols al casal, tornen a casa...
També sols, i jo per això t'ho deia, tenia la curiositat de si alguna vegada, no ho sé, havíeu parlat amb algun dels pares o família que hagi vingut a buscar els nens o nenes. Que s'ho han tingut, que això és l'important. Sí, això és l'important. I tots els comentaris que ens arriben, o quan s'arriba alguna cosa, sempre és molt positiu. Molt bé, molt bé. O referent al preu, que és superbarat o les coses que fem, o que s'ho passen molt bé, que la proposta de tallers era molt bona, que si la sortida...
Sí, sí, escolta, el casal de joves mantenint-se, eh? Quins anys després, aquí a Sant Just, mantenint-se en un nivell molt alt i, a veure, no és per fardar, però és que és la veritat, no? Si no, no ho dirien, però jo penso que és un dels millors casals de joves, no només de la comarca, sinó de Catalunya. Eh, sí? Sí, sí.
El casal de llogues que parli amb tu cada setmana. Clar, no ho sé, potser el matà de pera, no? El casal de llogues de matà de pera no sabem si parla cada setmana. Això és la meva facció dins del teu programa, però tu estàs en la facció del casal de llogues.
Clar, al revés, no? Ràdio Casal de Joves podríeu fer. Escolta, tu, Ràdio Casal de Joves, aquest dissabte, atenció, Cine Club Utopia amb la pel·lícula del J. Bayona, Lo Impossible. Lo Impossible. Lo Impossible que hi hagi algú que encara no l'hagi vista, però aquí la passem. Molt bona, Sergi, m'agrada molt aquest joc de paraules.
que has fet. Però hi ha gent que potser no l'ha vista. Quant valen? 4 euros, em sembla, no? 3 euros. 3 euros, 3 euros. Sempre dic un nom més... Ho he pujat des de l'única vegada que vas venir. Ja, ja. Sempre dic una mica més perquè tu diguis, no, que és menys, saps? Així quedes bé. 3 euros, versió original s'ho titulada, eh? Sí, sí. Pantalla gran a la salutopia. Sí, sí. Aire condicionat. La nostra companyia. Sí, què més volem, no? La teva presència, espero que algun dia... Vindrà el J. Bayona o no?
Doncs no he pogut parlar amb ell, jo el conec, eh. Que li vols dir alguna cosa? Perquè nosaltres també el coneixem, eh. Hola, sóc el J. de Bayona i això és una salutació per la penya del morro. Ah, veus? Perdona. És bon, he sentit.
L'has escoltat, Sergi? Clar. Vale, vale, vale. I de què el coneixes tu, J. Ballona? Però com el Jaume Figueres, que primer eres amic de Twitter i després ja no et fa cas? No, no, jo el conec des d'abans que fos famós. Ah, sí? Clar. Però que venia al casal de joves, vas a fer... No, no, no, abans que jo trepitjés el casal de joves, el coneixia. Ah, però com és això? Que podem saber-ho? Perquè jo soc d'un barri i ell és del barri al costat. Ah, ah. Jo vaig muntar fa molts, molts, molts anys una mostra de curtmetratge. Sí. I ell va presentar el seu primer curtmetrat,
Oh, però això és històric, no? Què te'ls podries dir que vas projectar el primer curtmetratge del J.A. Bayona? Sí, sí, i ja després ens ha anat trobant moltes vegades. Clar, hosti. Perquè també conec el guionista de les seves pel·lícules i tal. I et saluda i tot el J.A. Bayona, quan el veus i tot, o no? Sergio G. Sánchez. Sí, i escolta, i et saluda el Bayona? Sí, ho veiem, sí. O l'has de recordar cada vegada, eh? No, no, no, que són col·legues, que en coneixem. Sóc col·legues. Esteu al Facebook junts o no?
Doncs crec que no, però, bueno, no em costaria gaire. Ja, ja. És que si no ets col·lega al Facebook, no ets col·lega, de veritat, eh? Ahà. Ja. Diu, ahà, ahà. Bueno, escolta, Sergi, alguna cosa més? Doncs això, que esteu tothom convidat, tu també, eh? A venir aquí a pagar 3 euros a veure la pel·lícula. D'acord, jo ja l'he vista, però, bueno, potser en passo. Però la persona a veure? Ja, ja. La vas veure amb pantalla gran o no? Eh, sí, amb versió original. Ahà. Ahà.
T'agrada? Molt, m'agrada molt. Està molt ben feta i la veritat és que està molt catxonda. I m'agrada més encara el making of, perquè ho vam fer allà a València, que tenen uns estudis... A València hi ha Tailàndia. Hi ha Tailàndia també, però hòstia, és igual. Jo crec que la gent quan la veu surt la mateixa sensació que tu, que és molt catxonda la pel·lícula. Sí, catxotíssima. Els primers 40-50 minuts és que no et deixa respirar la pel·lícula. De tant que rius.
Sí, és una cosa que estàs allà. No, no et deixes respirar. T'agafa com un cop de punt continu. Increïble. En fi, aquest dissabte. Lo imposible al Cine Club Utopia. Sergi, moltíssimes gràcies. Que vagi bé.
Sí, moltes gràcies. Que vindràs. Bueno, si tu vens a la gala, m'ho penso. Bueno, va, com s'ha de fer perquè la gent vingui als actes has d'anar un per un a treure'ls de casa. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Una abraçada. Que vagi bé. Adeu.
6.27 de la tarda, havia de venir Limanol López per fer la secció de grocs i blaus, però fa tard groc havia de ser. Aquesta és una mica així, la fràstica, el pensament que ve al cap. 3 minuts, com dèiem, arribem a dos quarts de 7. Cristina, tu tenies una secció una mica com de midete, no? Allò que fas tu de... Sí, anirà bé, no? Per ambientar una mica per després parlar dels grocs. Sí, sí.
Les seccions de terror de Cristina Vargas. L'altre dia, a la secció de terror de Cristina Vargas, vam parlar dels casos dels zombies de Tahití.
En concret, no s'hi recordareu, estimats oients, el cas de Clairvius Narcis, un home que va tornar d'entre els morts, degut suposadament a diverses tècniques utilitzades per un sacerdot vodó. I, ja que parlàvem de zombis, no vam entrar en aquest tema, però avui sí que la Cristina ha dit que parlarem sobre el vodó.
Així és Jordi, aquesta setmana entrem de ple en el tema del vodú perquè aquesta pràctica tan estesa a Haití no només la practiquen els bokors, que ja vam saber que eren els sacerdots que practicaven el vodú, d'aquesta religiós entrada en els ritus i les pràctiques màgiques, ho fa més gent.
Ah, sí? Molta més gent, Jordi. No t'ho pots arribar a imaginar. Per tant, parlem de la història d'un jugador africà, és això? Que feia vodú als seus contrincants. Sí, en aquest cas no era un bocor, era un jugador i practicava el vodú, o almenys això creien els seus companys. Ens situem a Ghana al 1939...
Quan va néixer Robert Mencha, que era un home que va arribar a ser per a molts el millor porter de la història del futbol africà. En principi aquest home tenia una aparença normal, típica de porter, gran, armari, 4x4, i vestia sempre de negre. Com tu, Cristina.
Mira, per això, Jordi, tot està relacionat aquí. Sí, sí, sí. Vestia sempre de negre, igual que el porterer Les Yashín, que era conegut com l'aranya negra, però, a diferència d'aquest, la seva particularitat és que portava una gorra blanca que havia heredat del seu avi, que era, concretament, un bruixot. D'aquí venien els rumors que feia vodú. Es veu que Robert va agafar la gorra, suposadament màgica, no?,
de la tomba del seu avi i des que se la va posar mai se la va tornar a treure mentre estava sota dels tres pals. Alguns dels seus companys deien que la gorra li servia com a arma per fer budú als seus rivals. Per això tots els companys se la volien treure, tot i que no ho arribaven a aconseguir mai, ja que era impossible i no deixava ni permetia que ningú li toqués aquesta gorra.
O sigui que la gorra era l'origen de tot el mal. Exacte. La gorra que era heretada del seu avi. Recordem que era un bruixot. De totes maneres, els rivals cansats de... Queda història que portes aquí, Cristina. D'on les treus, per cert?
Doncs de tot arreu, buscant per internet, inspiracions, de tot arreu, Jordi. Ja, ja, vale, vale. Perdona que et digui una cosa, són veritat, eh, totes? No, no, sí, sí. Estan documentades, eh? No, no, no. Seguim, perquè els rivals, cansats de no poder treure la gorra i també de perdre i lacionar-se, van decidir un dia comprar l'àrbitre
per tal d'intentar guanyar ni que sigui un partit. Com els rivals anaven perdent en aquell partit on l'àrbitre estava comprat, es veu que es va pitar un penal tan injust que fins i tot l'entrenador de Robert va decidir retirar els seus jugadors del camp. És a dir, l'àrbitre va haver de pitar un penal injust per tal que pogués guanyar l'equip que havia comprat l'àrbitre. I tot això gràcies a la corra.
no, tot això van ser els jugadors de l'altre equip que volien guanyar sí que gràcies a la gorra en principi els contraris sempre perdien i a més a més la majoria dels jugadors es lacionaven de totes maneres com no podia ser d'una altra manera Robert es va negar i li va dir al seu entrenador que no sortirien del camp i que seguirien jugant en principi Robert es va situar sota els tres pals de la porteria per parar el penal que havien de llançar i l'àrbitre li va demanar que es tragués la gorra
Clar, mai se la treia i en aquest cas Robert es va enfadar molt amb l'àrbitre i va decidir que no se la trauria. Tot i això, ni va perdre el partit i a més a més, com sempre acostumava a passar, va deixant ridícula el rival que quan va tirar el penalti el va llençar fora del camp.
I com sempre, en principi es va creure que la gorra va fer el seu efecte, tot i que havien comprat a l'àrbitre l'equip contrari. I finalment què ha passat? Doncs aquest home, Robert, va morir a mans de tres homes i va ser enterat amb la seva gorra davant dels que l'estimaven i també el temien.
Perquè per por, molta gent va anar al seu enterrament. La guerra... Ai, la guerra, la gorra. La gorra, sí. Malaida. Bé, en aquest cas, finalment, la gorra màgica, la guerra màgica del descendent del bruixot del vodó, no li va servir de molt, perquè va acabar on acabarem tots. Però normalment, qui pateixen les conseqüències no són els que practiquen aquest ritual, sinó els objectes de vodó. Coneguem ara la història del sanitari...
d'Alabama. Sanitari vols dir lavabo o...? No, home. Ah, el metge.
No era metge, era... Un senador, un senador d'aquests. Sí, una persona, sí, que no és ni metge ni res, però... Un senador, un senador. Sí, que fa coses. Que fa coses, eh? El senador que fa coses, de fet, era una nit en un petit cementiri d'Alabama, Massachusetts, veus? Hi va haver una discussió entre un senador local i Banders, un veí del poble. Què va passar?
Van Banders, sí. En mig de la discussió, el senador es veu que va volcar per damunt de la cara de Banders un líquid amb una olor molt desagradable i, a més a més, va afegir que estava a punt de morir i que ningú podria salvar-lo. En principi, Van Banders es va donar a mitja volta i va marxar del cementiri. Fins aquí tot correcte, però el problema ve a l'endemà, perquè quan va arribar a casa es va ficar al llit i, quan es va enllevar, va començar a empitjorar.
el problema és que es començava a trobar molt esqualit cada dia encara més i estava quasi moribund de totes maneres la seva dona va decidir anar a l'hospital a veure si el podien admetre i finalment el van agafar
I el van començar a fer diverses proves, alguns dels metges que hi treballaven, però el problema és que no sabien trobar quina era la causa dels seus símptomes i, clar, per tant, no el podien curar de cap manera, no? Davant d'això, el problema és que, clar, sabent la dona, un cop Banders li va explicar el que havia succeït, no?, quan va començar a empitjorar, que va ser aquesta discussió amb el senador,
li va explicar al metge i van decidir que algú hauria d'anar a parlar amb aquest home per saber exactament el que li havia fet
Va ser el metge qui va anar al cementiri, es va trobar amb el senador i li va demanar que li expliqués el que li havia tirat pel damunt de la cara a Banders. El senador evidentment no va voler explicar-li però després d'unes quantes amenaces per part del metge va aconseguir saber i en principi es va creure pel que li va dir al senador
que li havia llançat uns ous del llengardaix que a través de la respiració havia ingerit i tenia dins del cos. El metge, al tornar, li va explicar a Banders que tenia uns ous del llengardaix a dins del cos i que justament un havia nascut i que començava a menjar-se'l per tins. Queda desagradable i quin fastigós tot plegat, Cristina.
De totes maneres, la solució és que el metge li va dir que amb una inyecció, en principi, es podria curar i faria que tragués del seu cos aquest llengardaix. Li van posar la inyecció i l'endemà, a partir de diferents vòmits, en un d'aquells va treure el llengardaix. El curiós del cas, Jordi, és que la inyecció no era de cap cosa, era un placebo...
que li va explicar per tal que... Era una manera psicològica, no? Sí, aquí ve la qüestió. I allà en Cardàs el portava el metge a la butxaca i el va ficar dins de la galleda on estava vomitant. Per tant, l'única manera que una persona d'aquestes que creu en el vodú i que creu que realment li han fet alguna cosa
a partir de vodú es podia curar, doncs era també amb un efecte contrari. Una cosa més mental que no pas física. En fi, Cristina, ja per acabar, tens alguna conclusió de tot plegat?
Sí, Cavanders, en aquest cas és un dels casos, no?, que va sobreviure al botó. He portat aquest cas en concret perquè era més positiu, no?, i com els dimarts amb la Núria estic positiva, doncs mira, he decidit que... Ja es veu, ja es veu, gràcies, gràcies. De totes maneres, no tothom té la mateixa sort, Jordi, i és que, segons els registres mèdics, les persones...
que acostumen a morir per qüestions desconegudes. La majoria asseguren que han patit vodú i per aquesta causa no poden acabar de conèixer quina és la causa i l'origen d'aquesta malaltia que poden arribar a tenir. A diferència de Vanders, que en principi se sabia, al final es va conèixer aquest origen i es va poder curar gràcies a aquest placebo que li va fer el metge.
Doncs fins aquí la secció de terror de Cristina Vargas. Fin i 37 de la tarda. Mira, ja veig un ximpanzé que està al vidre del control de l'estudi número 1 de la ràdio. Es diu Immanuel López i és groc. Amb això ja està tot dit. D'aquí uns moments parlarem en el segon capítol i últim dels grocs, perquè la setmana que ve tindrem a Sergi Pont per parlar dels blaus.
D'aquest moment de la penya del morru, l'últim capítol ja i definitiu dels grocs al programa. Què fa? En fi, ara mateix. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Agbar.
Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, Sam Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarrer per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a l'Humanía. El Jutta no està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es pot dir. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc.
I tampoc costa res tornar a caminar una casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Sverbo.
22 de la tarda, recte final del programa i avui segon dimarts i últim que ens visitarà l'Imanol com a representant una mica dels grocs de Sant Just. Imanol, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Imanol, com estàs? Tot bé?
Sí, sí, sí, no em puc queixar. Però estàs de vacances, no? Tu o no? Sí, ara ja oficialment estic de vacances. Ja estic preparant la festa major. Estic amb nervis, eh? Vull dir, tinc la pell, si me la veiessis ara, perquè els oients menys me la veuen, però la tinc de gallina ja, esperant la festa major. Els grocs esteu preparant coses per aquesta festa major? Què prepareu, els grocs, per la festa major? No, per saber-ho, eh? Una mica així, per curiositat. Estem a tot.
Va, un moment. Què vol dir que esteu a tope? Perquè aquests dies del poble la gent ja comença a escalfar motors. Ei, groc, ei, blau, imbècil. Sí, una mica així. Llavors, no, jo et volia preguntar què és el que esteu preparant els grocs, directament. Jo, com a blau, necessito una mica d'informació.
Sí, estàs fent una mica de topo. Per poder contraatacar. No, però això és també... Digues, què és? Servei públic. Servei públic. Servei públic. D'espionatge, no? No, no. Ho fan als Estats Units, ho fa França, ho fa Alemanya, i ara fa ràdio d'Esverc, com no? Sóc les 9 d'en Sant Justenc. Mètode 3. Exacte, però esteu preparant coses als grocs o no? Estem preparant coses, però són del secret, ja ho saps tu, perquè aquestes coses...
Però això del secret què és? Per poc al contrari. La sorpresa fa a la festa major i és bo que hi hagi sorpresa. Ara faré jo de presentador de la penya del morro. Vols fer presentador de la penya del morro? Jordi, ara que et tenim aquí. Hola, bona tarda. Què tal, Jordi? Molt content. Sempre aquí. Aquí estic.
Digue'm, és un plaer venir a la penya del morro. Sí, no? Sempre aquí quan ens necessitem. Molt bé, tu que ets un representant dels blaus i et vens a fer, bueno, 5 cèntims del que fareu a aquesta festa major, explica'ns què esteu preparant per d'aquí un mes, justament, perquè comença ja la festa major. Hi ha unes grupis que t'explicaran coses sobre la festa major. La ràdiu és blama! I Can Gí també! La ràdiu és blama! I Can Gí també! Mira,
I canxi també! Atenció, ojo aquesta última, eh? Ojo aquesta última que ha de ser les cordes bocals, una grupi... I amb Ballarucas, entre els col·laboradors de Ràdio d'Esverb, el que veig, Ballarucas... La ràdio és blava, la ràdio és blava, i canxi també, és el lema. Escolta, Imanal, no estàs aquí ara per presentar la penya al morro, sinó per parlar una mica, perquè vaig dir, Imanal, vine dos dimarts, com a groc, que dos últims dimarts de juliol vindrà el Sergi Pont, que és blau, i ens explicarà coses dels blaus. Avui, sí...
De què vols parlar? Sí, de fet m'ho vas plantejar malament perquè a mi em vas dir que parlés de blaus i grocs i ara quedarà descompensat perquè el Sergi estic segur que només parla de blaus. No, fem una cosa. Però vaja. No, no, no. Parlem de grocs només, si vols, i el Sergi ja la setmana que ve ja entrevistarem a la Núria Paltric la setmana que ve. Sí, home, sí. No pateixis, no pateixis. No, no. De fet, vull acabar la història que vaig començar la setmana passada, no sé si te'n recordes. A veure. Que ho vaig deixant al punt que a Sant Just es van crear les barraques al camp de futbol. Ah, sí, és veritat.
i encara no tenien blaus i grocs. Home, una mica sí, no? Bueno, va començar a despuntar. Però jo crec que sí que hi havia ja blaus i grocs, no? No, encara no. El primer any que es van fer barraques no eren de blaus i grocs, eren només barraques simple i llenament, dit en castellà. Sí que hi havia les Noctàmbules, el Casal de Joves, el Sine Club Utopia. L'Esplai. L'Esplai, el Cau, l'agrupació de Martín Luther King. No, el Cau no hi era, però bueno. Ah, no? Vaja, no, planteja tu com vulguis. Ojo, què vas dir, el Cau no... Esquerra. No, el primer any em sembla que no hi era el Cau.
Ho he de dir. Sí, sí. Van un any tard. Aquests, bueno, sempre fan igual. Pensa, el caos són blaus. Sí. No ho havia notat, però... Perquè van tard a tot arreu, no? Exacte. Escolta, no faltis. Són de Canàries, és una mica d'honor. Ah, com el plàtan. El plàtan també és groc. Que no vinguis tu de Canàries també. Escolta, torna a posar la música d'explicar històries. Sí.
D'acord. Perquè corria l'any 2011, no?, i que és quan es van crear tots amb els grous i els blaus i les primeres barraques, que només hi havia sis, em sembla, no?, que era una mica, a veure, amb tots els aspectes, però clar, la primera vegada, una mica trist, comparat amb ara, que ara hi ha com 10 o 12 barraques.
En l'última hi ha dotze, em sembla. Dotze barraques. Dotze barraques, que no està malament. No gens. I sí, però va començar una mica precari, tot plegat, i precisament per això ja havíem creat el nucli quan vam, o sigui, la setmana passada, dins de la comissió de festes. Què dius, què dius, la setmana passada? La setmana passada, quan estàvem parlant d'aquest tema, ja havíem creat el nucli. Perdó, és que m'he perdut. Perdó, perdó. Jo penso la Cristina perquè, pobra, està indecisa i, bueno, la faig cap a una banda o cap a l'altra. Sí.
Bé, el fet és que ja havien creat les barraques però es van plantejar, home, encara hem de fer participar més al poble i es van basar en una idea que havia tingut Granollers ja feia uns anys, que era els blancs i els blaus. Sí, senyor. No sé si coneixeu aquesta tradició, però Granollers ja feia molts anys, feia 5 anys abans que nosaltres. No, no, més, més, eh? No tants, eh? No tants, no tants. Capital del Vallès Oriental.
perquè ho sàpiga. L'acomadada. Ho Jordi, ho sap tot. Bé, escolta, va més al gra perquè, escolta, t'arrotges més. Exacte, i bé, ens vam mesar en aquesta idea i vam crear aleshores els blaus i els grocs.
Tu tens una cara molt dura, vens aquí sense guió, ara em fas pujar la música, ara em fas baixar la música, una mica de tot per anar per nàlia. Jo et domino. Sí, sí, ja t'agradaria. De totes formes es van crear els grous i els blaus i va arribar el primer duel, no? Pots de música de duel?
Sí, el primer duel, de fet, el primer duel va sorgir ja la setmana passada, ja ho vam explicar, és que Jordi, no estàs atent quan explico, va sorgir en el... no em sortirà... Mira, aquest en què estaves tu. Que ho explicaves i no estaves tan... En el pregó que va fer ràdio d'Esvern. Sí, no, però jo volia dir que... Aquell afrontament... Sí, senyor, la primera edició, entre grocs i blaus, per qui no ho sàpigues, que no és d'aquest món, ho fas...
Fa 10 minuts que no s'acaba de sintonitzar a la ràdio. Hi ha diferents activitats entre entitats blaves i entitats grogues. Cada festa major es decideix un guanyador. Anem a la primera, perquè s'han fet ja 3 edicions. La primera edició, exacte, qui va guanyar? La primera va ser un empat.
Va ser un empat tècnic Va ser un tongu Com una casa Perquè havíem de guanyar els blocs Els blaus tenien més punts I això ho sap tothom I perquè no És la primera vegada Que es feia
És la primera vegada que hi havia els blaus i els grocs. Es va decidir en una bona fe dels blaus, que ja passarà a la història de Sant Just. Saps que no, saps que no. Quan el Centre d'Estudis Sant Justens faci una miscel·lània de la festa major. Miscel·lània d'Estudis Sant Justens. Exacte, eh? Pep Quintana. Faci aquell home. Faci un llome.
Una miscel·lània de què va passar la festa major, sabrà tothom, i tots en junts, que ja he començat a córrer el rumor, que hi havia tongo i que es va fer, que van guanyar els blaus, però realment es va decidir, per bona fe dels blaus, que els grocs empateixin amb els blaus, perquè era la primera vegada que es feia i dir empat.
I això ho sap tothom, quan realment els blaus haurien d'haver guanyat. És a dir, per bona fe dels blaus, aleshores vol dir que el jurat era blau. No! Ai! No! Ai! No! Vull rebentar els timpans, algú, mentre crido. No, perdona, perdona. Però vol dir que el jurat era blau. El jurat era blau, el jurat estava format pel nucli, que hi havia entitats blaves i entitats groves, i es van posar d'acord les dues per donar un empat. Però tothom sap que realment van guanyar els blaus per pocs punts, però van guanyar els blaus.
Bé, passem a la segona festa major. Per l'humor, s'oblucuto. Hola, què tal? Segona edició. Segona edició és quan ja es van introduir... Tongo! Tongo a la segona edició, també! És quan ja es van introduir els domassos. És que això és un concepte nou, potser, per molta gent, però els domassos és aquell drap...
d'un color blau o groc que es penja als balcons i que quan el reparteixen a kanji i dius gratis, apareixen molts avis. És com un fenomen paranormal. Sí, però atenció, avis de Sant Just. Aneu a buscar coses gratis i no només avis i àvies, perquè tu també...
Jo també... Se't coneix, eh? Xocolata organitzada per l'Associació de Veïns del Barri Nord. El primer. Si hi ha que agafeu coses gratis, pengeu-les al balcón després. Perquè hi ha molta gent que ho utilitzava, no sé, per fer-se un vestit. És que era pur mangoneo. Deixa'm utilitzar aquesta expressió perquè...
Mangoneo, pur i dur, d'anar allà, agafar el Domàs i anar-se'n a casa i deixar-lo l'armari per veure si podia fer un trepito el dia següent. Un Domàs, perquè no ho sàpiga, és una tela que deu fer uns 50 centímetres per 50, més o menys, un quadrat, i clar, hi ha de color groc i de color blau. Llavors la idea és que durant la festa major tots en just estigui colorejat de groc o de blau, depenent del color que sigui cadascú. De fet, el primer any hi havia un estampat que posa festa major, amb el logo, diguéssim, de la festa major d'aquell any, i el següent any ja han sigut
Llavors, la segona edició de la Festa Major amb grocs i blaus, qui va guanyar? La segona edició, sí, sí, pareu tot, perquè van guanyar els grocs.
Però llavors ara hi hauria empat o guanyarien els grocs? No, no, no. Hi ha un empat tècnic però encara queda un any. Hi va haver una tercera edició perquè primera hi ha empat, per tant segona guanyen els grocs que ja van tenir la seva rajola a la plaça...
del rentar peus de Jacint Verdaguer d'aquí de Sant Jus. Jo vaig lluitar per aquella rajola. La idea és que cada vegada que guanyi els grocs o els blaus faci una rajola comemorant aquest tema i de fet si aneu al centre de Sant Jus la podreu veure. El que jo vull dir és que els grocs vau guanyar la segona edició
Espectacularment, amb unes proves que de fet va haver-hi un desempat final, diguéssim, amb una prova típica d'aquelles de posar-se el mocador al cul i intentar-se'l treure, saps? Sí, molt cotre, tot plegat. Tot per arribar fins allà, però escolta, vau guanyar. Fes germanor, fes germanor i vau guanyar. Vau guanyar de forma lícita, no sabem ni com, però és que lícita. Jo us aplaudeixo i com a bon blau ho reconec, com a bon blau ho reconec.
que no pot dir tothom el mateix l'any passat a la festa major. Perquè, d'acord, tenim el primer any, treu la música un moment, el primer any tenim empat tècnic, el segon any tenim que guanyen els grocs i l'any passat van guanyar els blaus.
amb els grocs que s'ha de forma molt esportiva amb dissidents amb dissidents de la guanyadoria van haver-hi molts dissidents dins de la mateixa festa i llavors el gran desempat és aquest any per saber qui és el guanyador Cristina veig que ho has pillat primer empat després guanyen els grocs després guanyen els blaus i aquest any és el quart
que decantarà la balança cap a un o l'altre. D'aquí ve els secrets a que tant tu, Jordi, com l'Imanol, no vulgueu cap dels dos desvetllar quines són les activitats o les coses. Pacte de camallera. I la pregunta és, alguna vegada, en alguna edició, ha passat que grocs i blaus hagin fet algunes activitats molt semblants per coses que s'hagi pogut saber o... M'agrada que facis aquesta pregunta, perquè saps què passa? Que els blaus no fan activitats.
Sí, m'agrada que posi aquest soroll més perquè, de fet, ara s'han picat tant que volen fer una activitat. I, Manol... Tot copiant-nos. Passaré al setembre aquestes paraules teves i te les menjaràs amb patates. Perquè aquest any els blaus anem forts! I els grocs us esteu fent caqueta abans de començar.
Bé, aquest seria una mica el resum, no? De la secció de plegat. Aquesta música m'està posant nerviós. Però és que això és el duel dels grocs i dels blaus a Sant Just d'Esvern. Festa major 2013. Bé, ho hem de deixar aquí.
I Manol, gràcies per haver vingut aquestes dues setmanes, per il·luminar-los des del costat groc. Ja hem vist com treballo els grocs, sense guió, sense preparació, i tot improvisat. A veure com ve el Sergi. Sergi Pont vindrà dimarts que ve. No, si vol venim ukelele, perquè jo també podria fer-ho, però m'he extingut. I d'aquí, per què no vinguem? Bueno, escolta, un ukelele blau, a més. D'aquí, el següent dimarts i el que ve vindrà el Sergi Pont,
per explicar-nos coses dels blaus, segurament amb un guió vindrà dutxat, vindrà ebri, sobri vol dir, en fi, vindrà normal. I, Manol, de totes formes, que sàpigues que ha sigut un plaer, ni que sigui per unes hores, tenir un groc a l'estudi número 1 de la ràdio. Gràcies. De res, home, de res. Tots posat bé aquests dies o no?
Molt bé, molt bé. Aquests dies... Aquestes hores. Bé, acabem la penya del morro. Cristina, el millor del programa per tu avui ha sigut... Dues coses, el duel i per una altra banda... Quin duel, quin duel? El vostre. Imanol, Imanol. Això li dius un duel? No, jo decidiré que sóc al final de tot. Sí, al final de... Ara no. I el fong pestiplàstic. El fong pestiplàstic, eh? Sí, que és un fong que han descobert, i això Imanol t'interessa, que a la Universitat de Yale, que destrueix el plàstic.
Sí, sí, sí, és un poc que destrueix el plàstic. En fi, acabem el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible a la penya del morro d'avui, l'Andrea Bueno a la qualitat Sant Justenca, la Núria Oriol a les notícies positives, el David Avila a la tele, el Sergi Arrada és el casal de joves, i Manol, moltes gràcies també per haver vingut pel tema dels blaus i dels blocs, dels grocs sobretot, i Cristina, gràcies també per la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa.
Tornem demà a partir de les 5. Us ha parlat Matías Prats. Que vagi bé. Bona tarda. Us fem ara amb l'informatiu vespre. Un programa que, per cert, jo no em perdó mai. Que vagi bé. Bona tarda.
Ràdio Poster.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant I en aquella foto antiga, oblidada en un galàix Heu parat una furgoneta aprofitant
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abscir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut, ni sospiteu que gent com jo...
Estem esperant I que simpàtics que s'usbeu I quin mal devia fer I m'ho imagino, ho intento I t'asseguro que comprenc Que encara vull sense remei Tot trombroll i un segon Quan una mica amb bona fe Pronuncia el vostre nom Però vull pensar que tot va bé I que no enyores aquest...
Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. 150 persones assistiran aquest vespre al sopar solidari Joan Petit a Sant Just. És l'últim acte que es fa al municipi en el marc de la tretzena Festa Tornet, Joan Petit, per col·laborar en la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimarts 9 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Últim dia avui també per fer les matrícules pels cicles formatius de l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró pel proper curs. Els de grau mitjà són de preimpressió digital i d'impressió i són subvencionats.