En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de radiodespern.com,
Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La Penya del Morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Us saludeixo, Jordi Domènech, des d'hora i fins a les 7. Això, amics i amigues, és la Penya del Morro.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. A més a més, també avui... Carme. Jordi. Que avui és el teu aniversari. Sí. Carme. Oh! Estimant-te com t'estimo. Avui fa anys d'aquesta cançó, de fet. A sortir un dia... Estàs emocionada? Doncs emocionat.
Els teus cabells. Els teus cabells. De bellut. Ah no? Si, si, si. Estan dolentes. Ara no. Que dius? Si, ara ho diu. I el teu cos. El teu cos de bellut. Que fa una miquera cosa. I aquells nens que criden. De banyut. De banyut o bellut? No ho sabem això. Carme, enhorabona, és el teu aniversari. Disfruta'l. Carme. Quan ens fas?
Vols que ho digui, Mantena? Clar, et he de fer una pregunta. 10.26. Oh, que gran! Happy Barri, vols dir? Happy Barri, no sé què. Happy Barri... Enhorabona, Carme. No sóc jo, no de cony. Carme de Mairena, felicitanta. Happy Barri, tu i tu, maricón eres tu.
Falta el resposta. No, t'ho diu a tu. No, però ara ho compensa. Oh, bueno, bueno. Prou, prou. M'agrada més el Pep Pradell, a mi. No sé què dir. Deu dir que em trobava un punt mig. Home, Marilyn Monroe, no? Potser. M'agrada més. Sí, home. Prou ja. Què t'han regalat? Encara no. No t'han regalat res?
Vols que obrim línies de telèfon perquè la gent et digui coses d'aniversari o no? No, missatges per felicitar la Carme avui a la penya del morro.
Primer línies obertes, 9 3 3 7 2 3 6 6 1. Allà de trucades, eh? Truqueu-la perquè si no és possible perquè coneixent-la s'enfonsarà. 9 3 3... Què? No és veritat. No és veritat. 9 3... 9 3 3 7 2 3 6 6 1. Deixa un temps perquè deixi un temps. Jo no penso fer programa fins que truqui algú felicitant-la. 9 3...
3-7-2-3-6-6-1, que és el telèfon. I jo us ho dic, eh, jo estic aquí tranquil i jo tampoc no haig de fer res més.
Avui no, avui n'hi ha molt. Tenim el Led Zeppelin del Juan, que ens farà aquest grup de música. El Pau i el Martí també ens faran un altre grup musical, per tant en la primera hora no sabem encara. Lilian Rodas amb les utíes curioses al Casal de Joves, tertúlia de futbol.
Jo paro el programa ara, fins que no hi hagi una trucada. Va, Jordi. Felicitanta. Què? Però és que no faràs programa. Mira, em sembla que tenim una... Que t'ho juro que et fem la trucada. Hola, bona tarda, amb qui parlem? Hola, bona tarda.
Què tal? Jo us trucava per feliç. Quant de temps! Sí, hola nena! Moltes felicitats! Moltíssimes felicitats! Moltes gràcies! Escolta, que jo us segueixo cada tarda... Ah, sí? Sí, us vaig per la webcam de ràdio... Molt bé, que moderna! I només comentar-te, nena, que cada dia portes uns festits...
Més horrorosos, eh. Escolti, senyora... No, que no passa re, que és la realitat i ja està. No és la realitat. Potser té un gust anticuat, vostè. Ho veu tothom per la webcam cada tarda. Nena, no et fiquis amb els meus gustos, perquè estic en la moda, que jo tinc 20. Cavala. Cavala, vale? Res, només felicitar-te i dedicar-te un bon aniversari. Moltes gràcies.
Què ens regalarà ara als ullents? No ens regalarà res, als ullents? No crec. No ho tenia pensat. La gent no regala coses als altres quan és el seu aniversari, no? Com puja avui el dia a la canalla. En fi, res, jo me'n vaig, que heig de fer coses, eh? Vaig escoltar Catalunya Ràdio que fan la tribu. Adéu, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
En fi, ja hem tingut la trucada. Ja podem continuar. Ja podem continuar el programa. Jo per un moment tenia por, m'havia dit que això no trucarà ningú. Doncs sí, ha trucat una persona que no s'ha identificat ni ha dit res. La gent està malalta, ja ho veiem. I sí, sí, els nostres podients són especials i els que truquen encara més. En fi, Carme, com que sempre passen notícies de Sant Just, quina és la primera notícia del dia? Doncs que les escoles fan públiques avui les llistes varamades de les preinscripcions escolars, que atorgen, per tant, una puntuació cada nen d'acord amb unes pautes prestablertes,
i això condicionarà els sortits, els resultats del qual es donen a conèixer demà. Es dona a conèixer la Conselleria d'Educació de la Generalitat.
Jo he fet estona que estava esperant a veure si puc posar la sintonia, quan faci una pausa o alguna cosa. No, no he pogut mai. Demà Irene Rigau, que farà allò, que traurà les boles i tot allò, no? I ara el sortetge aquest. Com el sortetge de Champions, però en públiques. I d'aquesta manera, això sí, els nens amb una puntuació més alta tindran més opcions d'accedir al centre matriculat amb primera opció, llavors... Para, para un moment, para motors, Carme. Sí. Diu salutacions des de Eastbourne.
L'Andrea al xat de RadioDesvern.com, i a més es fegeix. Felicitats, Carme. Moltes gràcies, Andrea. Has vist? M'ha felicitat 3 o 4 cops. És veritat. Ja n'hi ha prou, no? No, és la persona que més m'ha felicitat. Li agraeixo molt. Escolta, que estàs dient, Carme. Home, jo també et felicito. Jo et vull felicitar més que la Carme. No, Carme, torno. Carme, felicitats. Dos vegades ja van.
Avui és l'aniversari a Carme Salciteula perquè si no ja veieu quina mala lluita aquesta. No és veritat. Demà Irene Rigau diu que farà un concurs públic. I llavors des de demà i fins divendres les famílies tenen temps per fer reclamacions a les resolucions a les delegacions. Es donaran a terme dilluns 23 d'abril i aquest dia les places estaran assignades
Definitivament, recordem que s'han just en guany s'han presentat 124 sol·licituds per P3, és una quinzena menys que l'any passat i d'aquestes 50 són per Canigó i 28 per Montseny i 28 per Montserrat pel que fa a la concertada de Madrid Sacramento s'han fet efectives 18 sol·licituds per tant també en els propers dies anirem sabent si finalment hi ha dues línies per
A Montserrat o què passa amb aquest tema, finalment? Carme, mira, l'Andrea em dona la raó i diu, hi ha maneres més subtils de dir-me cancina. No, és veritat. Sí, Carme. O sigui, se'n va l'Andrea. Ho dic amb molta il·lusió. L'Andrea està en una nova etapa professional i d'experiència de vida. Ha portat 5 anys. És molt bonic. Els informatius de ràdio d'Esver marxa i dos dies després ja estàs faltant. Ja estàs faltant.
Bé, home, m'has felicitat 5 o 6 vegades. Doncs com? Si et felicita, 20. No, 5 o 6 no he dit. Si et felicita, 20. He dit 3. El Sergi diu...
Diu per molts anys, Carme. Ja t'has facit tot avui, no? També. Per tant, dues persones. És que la Carme, us ho dic de debò, si no la feliciteu moltes vegades, s'enfada molt. Per això la gent està collonida i la vol felicitar tota l'estona. El Sergi diu hola, Andrea. Diu com va per tot allà i la Andrea diu molt bé. Si algú vol seguir la conversa, la pot seguir al xat de radiodesvern.com.
L'Andrea diu, Sergi Dimiteix és Sergi Pont? Suposo que sí, suposo que sí. Ja s'ho ha fet ell, perquè fins ara és Jordi Dimiteix, ara ja és mateix, s'ha apurat Sergi Dimiteix, eh, volguem dir. Vinga.
Aquest programa no s'entén, no? En quin sentit? En tots. En el xat? No, en general, a la vida, no? Si hi ha un oient, enteneu la penya del morro? La pregunta del dia pot ser aquesta. La pregunta del dia avui al programa és enteneu la penya del morro de què va? Perquè l'altre dia em preguntava de què va el teu programa.
I dic... Qui preguntava això? Dic que tu de què treballes? Es va preguntar un altre interès, és igual que responguis una altra. Si tu et pregunta això vol dir que vol xerrar necessàriament... No és veritat. ...sense cap motiu en concret. Jo crec que sí. Qui t'ho va preguntar? Un mecànic. Doncs potser tenia interès. I dic de què val el mecànic. Doncs ell pensava que tenies interès. I es va quedar i es va acabar tocant d'una sota uns cotxes. Veus?
Els baixos. Del cotxe. Carme, per favor, què m'heu pensat d'aquest? En fi, va, repassem més coses de Sant Just. Sí, sí, perquè avui a dos quarts de 7 recordem, i en vam parlar ahir, que hi ha aquesta xerrada al centre social, al Miranari, sobre les participacions preferents a càrrec de l'alcalde de Sant Just, Jura Perpinyà, i Pere Massaque, qui és responsable de l'ADCAE, de l'associació d'usuaris de bancs i caixes, per informar, doncs, de què signifiquen aquestes participacions preferents i quins són, doncs,
el risc d'aquestes participacions i explicar una mica la situació actual i animar la gent que en tingui a denunciar aquesta situació. Serà les quartes de set de la tarda, el mil·lenari. Atenció, moment històric a la penya del morro, parla un moment màquines, parla un moment, perquè ens acaben de posar ara mateix al Facebook, al mur del Facebook un comentari.
No havia passat mai? Sí, no havia passat mai així tant de cop, jo crec, no? Ha sigut... És la primera vegada que escriu el mur del Facebook, tant de la ràdio com de la penya al morro, es diu Ivon Villar, diu... Felicitats, Carme! Oh! Carme! Carme!
La Yvonne Villar diu, felicitats Carme. Diu, sí, entenem perfectament el teu programa. Vale, doncs Yvonne, explica'ns-ho, per favor. No, perquè jo penso que està bé que hi hagi aquesta comunicació entre els oients i la gent que fem la penya del morro. Està molt bé, això. Per tant, Yvonne, ja et llenço, tu mateixa, pots escriure-ho també al mur del Facebook de la penya del morro. En fi, Carme. I enllaçant amb aquesta notícia, és a dir, és la mateixa...
És només perquè us apunteu a l'agenda que aquest dijous a les vuit Sant Just per la Independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. I el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Serà una xerrada molt interessant. I ja ho sabeu, aquest dijous a les vuit ja en parlarem, si en cas, més ampliament el mateix dijous. Perquè ara hem fet com una notícia doble, no? Faig per que no em diguis que en faig masses. De moment només diem que us apunteu a l'agenda i que serà molt interessant.
A les 7 direm més coses. Vens amb un, eh? És el teu aniversari, et vens amb un. Acabem ja amb una última notícia, Carme, tu diràs. Sí, és una notícia de les que a tu t'agraden, que és successos. Successos de Sant Just! Sabeu la música, eh? Sí. Ben triada. Gràcies. Pel que dic ara. A veure. Una dona es va ferida lleu, finalment, a entupar amb el seu turisme... contra un trenbaix a Sant Just, aquest matí. Home, no ho sabíem, això. Jo m'ho acabo de saber, ara. Què ha passat?
No m'agrada. Aquest tipus d'humor no m'agrada. Ha estat vagabans de 3.15 del matí, la carretera reial, a la rotonda d'accés a l'autopista, un Smart ha estat embastit per un tramvia Smart. Un coche de tipus Smart. Ha sigut potser un iPhone que se li ha caigut a un passeger i l'ha atropellat. Un cotxe Smart. Doncs ha estat embastit per un tramvia que venia de Sant Feliu, la conductora del cotxe ha estat traslladada
Inmediatament a l'Hospital Muïses Brogi, però no pateix lesions greus. Això sí, fins al lloc de l'accident s'han desplaçat dues donacions de bombers. El tramvia ha accidentat i ha tornat a Cotxeras, però el servei s'ha restituït en total normalitat des del matí. Doncs des d'aquí ens alegrem molt que no hagi sigut res pitjor. Ho hem recteixit suaument. Efectivament. Ja ens coneixeu, som molt seriosos.
En fi, Carme, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació a ràdiodesverm.com, ara mateix, a partir de les 7, que la Carme diu que es guarda coses, per allà, a les 7, al Sant Just Notícies, edició vespre, no? Sí. Molt bé, Carme, gràcies, bona tarda, que vagi bé. 5 i 20, d'aquí uns moments parlem de Led Zeppelin amb el Juan, abans una mica de música de Pepper Potts.
I aquest tema, time to life. Hora de viure, sí senyor? When I closed that door and I went to the street But I found something inside me Was calling, I'm feeling free You hurt me so much, baby
I want to run along the streets, feeling the things I never felt. I'm gonna live my own life, thank you for living my life. I want to follow just my heart, living my life.
Yeah, yeah, yeah. Now I have to think I don't belong to you. No, I don't. And I need to walk so fast to disappear. You had my love but you left me.
I want to be completely free.
Feel the music flowing through my veins. You hurt me so much, baby.
5 i 22 de la tarda continuem a la Penya del Morro i tot seguit amb nosaltres, ja sabeu que durant aquests dimarts i dijous del mes de març i abril tenim el Juan, que és un alumne de Cuardezo de l'Institut de Sant Just d'Esbern i que com a altres companys seus estan repartits per diferents empreses de Sant Just
per veure si allò que fan en aquestes empreses els agrada o no per dedicar-se en un futur. Juan, bona tarda. Bona tarda. Juan, què més? Perquè sempre et dic Juan i no sé fins a quin nom. Juan Sebastián. Juan Sebastián. Escolta, Juan, ja has decidit si t'agrada el món de la ràdio per dedicar-t'hi o no? Bueno, encara no. Encara no, eh? Quan creus que sabrem si t'hi vols dedicar o no? Ho dic per saber, eh? Ho has de dir quan ho has de dir, tu. Un dia que has de dir doncs mira, si em vull dedicar o no?
A quan s'acabi l'ESO. A quan s'acabi l'ESO tu decideixes. Aquest mes de juny no? Clar.
Bé, avui ja directament has entrat en competència amb el Pau Ramírez, perdó, el Pau Marcos, el Martí Ramírez, que cada setmana i justament el dimarts d'aquí una estona ens parla d'un grup musical i tu també ho fas el mateix, no? Sí. Molt bé. Avui quin grup musical ens portes? Led Zeppelin. Led Zeppelin. Home, mític grup, no? Clar. Clar, clar, clar. Què podem dir de Led Zeppelin? Quan van començar?
La banda es va formar a l'octubre del 1968 pel guitarrista Jim Page a causa de la dissolució de Yard Beats. El seu grup, fins llavors, John Paul Jones, un respecte d'arrenjador i músic d'estudi, va reemplaçar el baixista Chris Deja, que es volia dedicar a la fotografia, i Terry Wright va declinar l'oferta de vocalista en favor d'un desconegut Robert Plant.
que el seu torn va recomanar John Bojan, que el va tariar B.J. Wilson. Sí, m'estic perdent una mica, eh. No, però bueno, jo he fet el que puc, eh, normalment no dóna més. Hi ha molts noms, total, que hi havia molts noms al començament amb un iaball i moltes persones. Bueno, sí, que la banda es va insoldre i va començar a entrar a Ginnova. Al final es va muntar de quatre. Ah, molt bé. El que passa que Les Zeppelin no es deia Les Zeppelin des del començament, no? No. Al començament la banda es deia The Yard Bits. I bueno, amb una broma la...
del bateria de la Hu, que es va dir que probablement s'estava allariant com uns apeli de plom. I d'aquí ve el seu nom. De fet, el seu mànager era un dels grans mànagers de l'època dels 60s-70s? Sí, Peter Grant. I com definiríem Led Zeppelin? Una gran combinació de talents incomparables, que a més s'acompanyava amb la meticulosa producció de peix i l'expressiva veu de plan.
Whole Lotta Love, aquest tema que escoltem ens diu Stairway to Heaven, però ara posem el Whole Lotta Love, que és ja un clàssic de la història de la música, com el qui diu. Sí, i també cançons com Thank you o What is and what should never be, no anglès especially. Home, no siguis tan dur amb tu mateix.
Normal, no? Bueno, aquestes clàssiques cançons... Vols que fem una cosa en anglès o no, Juan? Bueno, va. A veure, thank you. Thank you. Molt bé, escolta, fantàstic. Juan, no t'hi ve. Què és? What is and what should never be. Sí. A veure, va, Juan, a por ello. What is and what should never be. Sí senyor, sí senyor.
Oh yeah! Juan, if you want, we can continue in English. Of course, of course, no? Diu que ara diu que molt. En fi, que són cançons que ensenyaven la versatilitat del grup i feien més fàcil que triomfés com ha triomfat a la història de la música Led Zeppelin. A més, en aquest tercer àlbum és quan estaven a la cima del món musical.
Mai es va saber el nom autèntic de l'àlbum? No, el quart àlbum es va quedar sense nom. Però aquest àlbum incluïa la famosíssima Starway to Heaven. Sí, home, que hem escoltat fa una estona. Sí, coneguda com la cançó definitiva del rock. Eclipsen així altres cançons d'aquella àlbum que també serien dignes de recordar. És molt maca aquesta, Starway to Heaven.
Vol dir escala cap al cel. Sí. Molt bé. I l'any 1973 què va passar? Doncs que vam fer un tour per a Estats Units i un altre cop vam tornar a batre els recurs de taquilla. I això ens va permetre treure el seu propi sàgic discogràfic, Swan Song. I gravar una pel·lícula sobre els concerts i algunes paranoies pròpies dels components. Algunes paranoies com per exemple, Juan, les nens presents?
No, ara mateix. Estaven bojos.
Hi ha hagut polèmiques, no, amb aquest grup? Sí, sobretot amb el Plaig. Hi havia nombreses acusacions... Perdona, que tallis que l'Andrea, que està a Londres, diu que se'n va fer la compra. Molt bé, Andrea. Que vagi bé. Adeu, adeu. Que tinguis una bona tarda.
Patons to everybody, diu. Patons to everybody. En fi, digues Juan, perdona. Tu en tens que talli, no? Que si l'Andrea està a Londres, a Innsbruck, i va fer la compra, ho hem de dir, no? Un periodista de la revista Rolling Stone, anomenat John Mendelson, els va acusar d'haver copiat el rip de la cançó Your Time is Gonna Menja. Què dius?
Your time is gonna menja? Què vol dir això? Tinc ni idea. Me'n vaig a menjar al teu temps, no? I de quin grup la vam copiar? De Traffic. De Traffic? De la cançó Dear my fantasy. Ho dic perquè podem buscar les dues cançons, saps?
I comparar-les. I comparar-les, exacte. D'entrada, i cosa que ja m'ho trobava perquè menja, em sembla que no és cap paraula anglesa. Sí, ha sabut un error d'anir a... A un error d'anir a... Bé, no passa res, no pateixis, Juan, que aquí tenim solucions per tot. Iurtam, que no sigui Gona Com, eh, de Led Zeppelin, pot ser o no? Sí. No, no ho és tampoc, eh. Escolta, Juan,
Tenim problemes a l'hora de buscar aquest tema. Fem com si no passés res i tirem endavant perquè hi ha un tema també que és molt curiós, que és el de Led Zeppelin i el tema de l'ocultisme. Què passa amb Led Zeppelin? Els agradaven les arts obscures o què?
Sí, els rumors sobre la banda deien que practicava magia negra i que els temes com Starway to Heaven o Four Streaks o No Quarter apareixien missatges satànics ja que en aquells dies els al·lucinòsians i moviments eren del tot psicodèl·lics i innovadors.
Que curiós, eh? Allò d'un disc al revés, no? Potser hi ha un missatge satànic o alguna cosa per l'estil. Per cert, parlant de missatges satànics, Sergi Pon, que està al xat de Ràdio Desvern, intenta pertorbar la pau de les tardes de la penya del morro, com dient, diu, veig que, diu Jordi, només et poses samarretes gratuïtes o de promoció. Diu, hem vist la de Ràdio Desvern que portes avui o la de, bueno, una pel·lícula que es diu La Mejor de la Vida,
Lo más importante de la vida es no haber muerto. I després diu, què t'han retallat la partida en roba? Sergi, estàs molt graciós. Diu, o és que no és competència teva, sinó de la teva mare? Creu, cau pel seu propi pes. Potser no cal ni comentar aquesta absurditat d'opinions que es verteixen de forma gratuïta i que jo tallaria també, també t'ho dic, i controlaria més al xat de Radiodesverm.com.
I la banda quan es va dissoldre? Perquè estem parlant de Led Zeppelin, eh? No oblideu això, uients? Sí. La banda es va dissoldre el 25 de septembre del 1980, quan John Booham va morir a... a Ball... Ball... Ball... King House. Sí. Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball... Ball
i pesa els rumors de que s'havia drogat. No van trobar rastre de profecients a la seva sang. I és per aquest motiu que no es va poder fer la gira per tot Norteamèrica, que teníem previst en aquell any. És un motiu de pes, no? Sí. Doncs Juan, moltes gràcies un dia més per haver-nos aportat temes i coses al programa. Avui, Led Zeppelin, que de fet no has escollit tu aquest grup. No, ha sigut una recomanació d'un amic
que es diu Mihai Sirp. Mihai Sirp, home, doncs escolta, una salutació i una abraçada al Misaihir. Aquest nom on és? Perquè molt català és de Romania. És de Romania, no? Ja m'ho semblava. Que no sigui de Vic, no. En fi, que per cert, tenim molt content per dedicar-li al Misaihir o no? Sí. Quin? Immigrantsong.
Tu ets de la conya, eh? Tu ets de la conya. Vale, Juan, gràcies. Fins d'aquí una estona, si vols entrar ja ho saps. Nosaltres escoltem una mica d'Immigrantson i després tenim més coses i notícies i grus musicals amb el Martí, Marcos, no, amb el Pau Marcos i el Martí. Perdó, m'he equivocat, m'he equivocat.
Sí, sí.
No, no.
I'll rebuild all your ruins For peace and trust can win the day Despite of all you're losing
Hey, mama said the way you move gonna make you sweat, gonna make you groove. Our child will shake that thing, gonna make you burn, gonna make you stain. Hey, baby, when you walk that way, watch your heart and drip, can't keep away.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Esprius.
L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Camanya, diuen que els justos van al cel i també segueixen la Penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Va, vine, vine, fa joic que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la Penya de les Galpes, no del Morro, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tiento Dálmatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton.
Sóc l'Àngel Llàcer i la Penya del Morro... Mira, mola, ja vols que t'hi digui. I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern. I aquesta Penya del Morro, que teniu un morro, vosaltres pitgeu. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
5 i 37 de la tarda, continuem a la penya del morro de Ràdio Desvern. I com que a dimarts d'aquesta hora rebem el Pau Marcos i el Martí Ramírez, si tots toquen els micròfons. Hola, bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estàs? Bé, bé.
Estem molt bé. Estem molt bé, no? Estem fantàsticament. Quan ens puguem veure en la webcam, estem molt bé. El Sergi diu, quanta penya fer la penya del morro. De debò, eh? Com és, la gent? Ens podeu parlar si voleu, a través del xat de rádiodesverm.com. També teniu la vostra disposició al mail lapenyadelmorro.gmail.com si ens voleu fer arribar qualsevol comentari, sugerència o el que us doni la gana. Fins i tot la vostra fotografia, Carnet.
En fi, nois, avui continuem parlant de Bon Jovi, amb qui escoltarem del fons It's My Life, perquè la setmana passada ens vam quedar l'any 1994, no? Doncs sí, reprendrem una altra vegada la història dels Bon Jovi, i començarem a partir del 1994, que és on ens vam quedar la setmana passada, i el 1994 representa el seu retorn després de separar-se a principis dels anys 90,
Després de la publicació de Keep the Faith, el 1992, i del recopilatori Crossroad, el 94, el grup va llançar el que seria el seu sisè àlbum d'estudi, titulat These Days, amb cançons com Hey God, o Something to Believe In. Tornem a posar a manifestar el nostre superanglès, liberazo aquí.
Aquests eren temes més profunds i obscurs i l'àlbum va ser un nou èxit de vendes i els va suposar la conseqüència del premi com a millor banda de rock de l'any a nivell internacional. I l'èxit va ser molt major a Europa que als Estats Units, va tindre més èxit aquí.
al continent europeu, on van oferir concerts multitudinaris, sobretot va destacar el que van fer a Wembley. Van omplir tres nits seguides, van omplir Wembley, l'antic, el de la primera Champions. Aquest tema es diu Hey God, de Bon Jovi, que volia dir Ei Déu. Ei Déu. Ei Déu. Ei, que vagi bé Déu.
En total aquest àlbum va vendre 13 milions de còpies, però atenció perquè l'any 96 el grup es va tornar a separar, no Pau? Doncs sí, va haver una nova separació, una segona separació, i Bon Jovi ho va aprofitar, John Bon Jovi, el líder i qui donava el nom a la banda, com recordem, va aprofitar per llançar àlbums en solitari, un experiment que ja havia fet a la primera separació, al principi dels 90, i el 96 va seguir
Però, finalment, els mitjans de comunicació, tot i que els mitjans informaven que no hi havia gaire fe, no estan convençuts que tornessin. Semblava que aquesta separació ja seria definitiva. Finalment, bons jovis van tornar a agrupar i el 2000 van publicar Nou Treball, Cruj, que el single del qual, l'estàvem escoltant abans, It's My Life, ho va petar a tot arreu, que jo...
Home, és una cançó mítica, no? Aquesta, It's my life. Doncs sí, mira, del 2000 o si tampoc té tant temps. Funtant des de quan es va fundar la banda, doncs, és de les més noves. Un hit molt exitós, que s'ha convertit en cançó mítica i estandard de la banda. I de karaoke.
I la karaoke també, fàcil de cantar, ja ho vam cantar l'últim dia que vam acabar el programa cantant aquesta cançó. Per si algú no ho recordava. El llistó està a veure quin súper. Avui no ho repetirem. Ja han demanat que no cal. Han demanat que es van baixar o què? Sí, han picat. Teníem una persona i aquell dia van marxar mitja persona. Això fa mal eh. Molt, una cosa increïble. En fi, clar que aquest exit és veritat, és una cançó mítica, It's my life.
i va suposar el retorn després de la sogra parada, un retorn amb força, amb aquesta cançó com a primer single. Però tot això, les crítiques els van ploure al grup per part dels fans més puristes, per part dels fans que el seguien des de...
des dels 70s i 80s, perquè es mostraven totalment en contra del canvi d'estil que van tenir. I és que bons jovis van aprofitar, es van modernitzar, van fer un gir cap a la música comercial, es van començar a vestir com més moderns, com si tinguessin 20 anys, que ja no en tenien 20 anys. Això fa molta gent, arriba una edat i vol ser el jove etern. Doncs sí, volien tenir una imatge més jovenil, encara ser un públic adolescent, i amb melodies més comercials i els més puristes, com passa sempre, no els va agradar.
De fet, això, Martí, va suposar una modernització pel grup podríem dir, no? Sí, sí, va ser una modernització, com tu has dit, i un canvi en l'estil musical. Home, perquè jo et llejo el guió, eh, no és que ho digui jo. Ah, vale. Vale, vale, vale. Bueno, podries quedar molt bé, si no ho haguessis dit, quedar vas com que ho sabries. Però jo soc un eso, soc un eso. Està bé. O tot un tonto, no? Tenim un presentador honest. Sí, molt. Diu molt del programa, sí, sí, sí. Doncs això, aquest canvi d'estil es va suposar una modernització,
I un canvi musical que els va costar més el so pop-rock que estava de moda en aquells moments. I aquesta transformació en el seu estil del grup, adaptant-se al nou panorama musical on dominava el pop, va fer que molts seguidors fidels perdessin l'interès pels Bon Jovi i els criticessin durament per haver-se venut, o sigui, haver deixat el seu estil més roquer. Es van apuntar al carro del pop-rock aquest que li agrada a tothom.
Tot i això, una lesió de noves fans es van fer seguidores del grup. Noves fans amb femení, eh? Sí. Ah, sí? Sí, noves fans, adolescents, diverses. Com les groupies de la Penya del Morro. Exactament. Ah, ja en parlaràs? Des o menys. Penya del Morro, le-le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le, le-le-le
Canta més que molts aficionats al Camp Nou. Doncs sí. Tenim la sort de tenir-vos. Gràcies, noies. Merci. Un aplaudiment per elles, sí senyor. Sí senyor. M'agrada molt, m'agrada molt. Vale, ja prou. De veritat. A veure un moment. Noies, és que quan comencen no paren. No li tregueu la samarreta al Jordi, noies. No li tregueu la samarreta al Jordi. Prou, ja. Prou, va. Prou, prou. Sí. Vale. Bueno, sí.
Tenim més coses, no? Sí, sí, tornem al Bon Jovi. Jo espero que em posi la samarreta bé. Posa't, posa't. Mentre el Jordi es vesteix. Exacte, nosaltres seguim parlant. I dient això, que aquestes noves fans el que van fer amb aquest canvi d'estil dels Bon Jovi va ser més èxits, també, i més reconeixements. I a part del It's My Life, com ha dit el Pau anteriorment, que va ser una cançó mítica, cançons com One Wild Night,
i Say Is And Show van contribuir a la conseqüència del doble disc de Platí als Estats Units. De fet, Bon Jovi és una de les bandes que, malgrat aquestes dues ruptures que hem repassat als anys 90, ha durat més, eh, perquè el 2002 vam publicar un altre treball titulat Bones. Doncs sí, Bones, publicat el 2002, com has dit.
Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Bones. Inspirat, bueno, aquest treball estava inspirat en la tragèdia de l'11S de Nova York. A veure, tot hem de dir que hem parlat de més d'un grup que va fer treballs inspirats en això. Que no és que estigui malament. No. O sigui, un dia també podríem mirar... Ja ho veurem. No provatem res perquè després no fem les coses. Però un recopilatori de grups de música que han dedicat cançons a l'11S, no?
Això ho has dit tu, ja parlarem. Si n'hi ha més de dos, doncs ho podem fer. Si són dos no ens donaran per una secció completa. Com feu les notícies, allò que feu? Ah, sí, podem pensar-ho. Mira, aquest tema es diu, és el Bones. A veure com sona Bones. Bones.
És molt diferent. Tot i això, els experts en aquesta gent que es dedica a analitzar discos, diuen que aquest Bones va ser un nou canvi d'estil, van tornar a canviar i van tornar més cap al rock metal aquest que feien abans.
però també amb balades. Recordem que al principi els hi havien criticat que fessin balades, cada disc canviaven d'estils, apuntaven a lo que fos, amb un barret i tot fos per vendre. I un dels temes insignia d'aquest disc va ser Everyday, que va optar al Grammy com a millor cançó pop el 2003. Aquí veiem el canvi que va tenir d'estil.
Per cert, ja ens situem al 2003-2004. Durant aquest període, què tal, bon jove? Què feien? Doncs feien, complien 20 anys. Feien i complien 20 anys? Feien i complien 20 anys, sí. Això és el que feien. Complien 20 anys i van preparar discos de recopilació, això que es fa també superoriginal, que fa tothom, antologies amb els millors èxits com This Left Feels Right o
One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions. One hundred millions.
És que estem espessos avui, que hem tingut... Sí, hem tingut un examen ben d'hora i... Expliqueu-li al tuit, Jordi, el que passa. Què ha passat? Un examen a les 9 del matí, d'aquests que són densos. Sí, a més jo he començat ja el dia perdent el bus i arribant a l'examen, o sigui que ja, fantàstic. Jo he començat adormint mai, he tingut que vindre amb cotxe. Quina llàstima. Bona tarda, a dins del consultori. Com esteu? Comencem al consultori, tinc problemes i a mi què?
Avui tenim el Pau i el Martí, que aquest de no s'aguanten a aquesta hora de la tarda. De què era l'examen, nois? Explica, Martí, de què va l'assignatura, a veure si tu l'has entès. A veure si t'inspirava el nom. És Mètodes de recerca en comunicació. Mètodes de recerca en comunicació? Ja en títol. Tens ara... Per exemple, columnes de fum. Exacte. Palomes mensejeres. Jo també la vaig fer a la universitat, aquesta assignatura. Ah, sí? Sí. Doncs a més sembla tan apassionant com a nosaltres. La universitat d'Esparreguera.
Gran universitat, reconeixement internacional. Molta passió.
I de què va aquesta assignatura en veritat? Us agrada la universitat? Fem dues preguntes en una. Aquesta assignatura ens encanta i per això estem contentíssims a la universitat només per fer aquesta assignatura. Esperem que sigui dimarts només per fer aquesta assignatura. Per anar allà anem dues hores abans per tenir lloc segur. És una d'aquestes assignatures teòriques que són un amè. No, no. És una assignatura pràctica que és pitjor. Que un amè. Que li estem fent un treball a una professora em sembla. Ens fan fer un projecte d'investigació
Però no l'hem de realitzar. Només fer el projecte. Investiguem-ho! Investiguem-ho, però no ho farem. Ens diuen, aquí t'ensenyarem a investigar. Però després no ho faràs. I després el diners de la investigació se'l porta al profe. No, a veure un moment, com funciona això ben bé? Perquè jo, per exemple, el programa, moltes vegades, sobretot a l'antiagenda que fem els divendres amb l'Helicap de Vila, el que no hem de fer al cap de setmana, que és l'espai de l'antiagenda que fem els divendres a la Penya del Morro, moltes vegades investiguem coses, no?
sobre festes majors de Catalunya i truquem a les biblioteques dels pobles i tal. Doncs mira, amb aquest exemple nosaltres investigaríem que hem d'investigar les festes majors, però en el moment de trucar ja no ho faríem. O sigui, ens quedaríem amb les ganes de fer-ho. Per què no investiguem algú ara? Podríem investigar, no? Investigem tots. Escolta, tinc una idea. Per què no truquem a la biblioteca de Sant Just d'Esvern?
Ara parlem de la biblioteca. Per investigar coses. Ah, investiguem. No ho fem. Ho fem l'altre dia. I què volem investigar? Volem investigar si tenen prou llibres per Sant Jordi. Home, per Sant Jordi jo crec que la cosa no és anar a la biblioteca. Ah, no?
Què fas tu? Què fas tu? Regales un llibre de la biblioteca? Home, es crea molt bé. Això és la crisi. No heu fet mai això? Mira, et regalo aquest llibre de la biblioteca. Però torna'l d'aquí dues setmanes. Doncs Sebastià Serrano, però mira, que sabries que això en deu dies ho has de tornar. Ja és tal com puguis, eh, per això. Aquí tens el tiquet. Ja ho heu fet moltes vegades, això. I tens aquí el meu carnet per quan el vagis a tornar. Molt bé, fantàstic. I això al Sant Jordi que no deixo,
un DVD de la biblioteca. Quantes nòvies es mantingut després de ser en Jordi? Jordi, explica'ns-ho. Poca, poca. Ja, fins al... Sí, l'abril ja comencen ja a deixar-me ja fora. Bé, en fi, diu, algú ha contestat per què segueix la penya del morro al Twitter? Pregunta el Sergi al xat de radiodesver.com. És que l'altre dia, és que vosaltres ho sabeu o no, hem arribat, hem sobrepassat ja els 350 followers al Twitter.
La penya del morro, eh? Ojo, ojo, que la gent ens segueix, i no sabem per què. No sabem per què. L'altre dia vam preguntar-ho al Twitter, per què ens seguiu? I només ens va respondre el Sergi, que és del programa, que no té gaire... I diu, home, jo us segueixo per veure quan pengeu una foto del Jordi fent programa amb bikini. Això ho vaig veure jo.
De què rius, Martí? Doncs que em fa gràcia, perquè m'imagino la situació... Ja... Martí té una imatge... No m'imaginis tant, Martí, no m'imaginis tant. I clar, i ara ens diu, diu, algú he contestat, diu, per què segueix només tu, Sergi? Perquè la gent ens segueix al Twitter. Doncs que contesti la gent, no? Que contesti per Twitter o per Facebook, no? Perquè ens segueix... El Twitter de la Penya del Morro, que és? La Penya del Morro, la Penya del Morro!
Sense barra baixa, ni res d'això, no estava agafat. Qui va agafar la penjada al morro? No ho sé, a veure, siguem seriosos, si us plau. Hi havia un grup que treia la penjada al morro, vam anar allà, els vam amenaçar i ja està, ja no ho tenen, no? En fi, tot això per comentar que hem passat 350 followers, estem molt contents, gràcies a tots per seguir-nos i que tenim el bon jovi aparcat, eh? Doncs sí. El recuperem o què? Recuperem. Vale, bon, ja pots sortir.
Ens havíem quedat el 2005-2006, no? Sí. Ens havíem quedat en aquest període. Rubà, rubà. Rubà. No, és que deixa'm explicar això, perquè... A quin any ens hem quedat? El Pau m'ha fet així, com 5, com la maeta del Piqué, i semblava més el Cristiano fent Rubà, Rubà. Aquesta nit jugarà Cristiano. És veritat, avui juguem. Després tenim la taula esportiva. Avui és Champions. Després tenim la taula esportiva amb el Sergi Pons, precisament, el Pau Alburna, el Rafakano, que el tindrem al telèfon.
En fi, d'aquí una estona, si us voleu quedar de tertúlia, jo us convido a que es quedeu al 6 i mitjan. Però si heu de fer coses, no. Jo us veig la cara. El 2005-2006 destaca perquè Bonjoy van publicar Have a nice days. Ten un dia bonito. Tingués un bonic dia. A ve, a ve, a ve.
Jo l'hi juro. Sí, sí. C'est moi. Doncs, dir que Half a Nice Day va ser un dels seus àlbums més exitosos i que més benefici comercial els hi ha aportat venent més de 9 milions de còpies. I el tema que dona nom a l'àlbum va ser el seu primer single juntament amb Welcome to Wherever You Are i Who Says You Can Go Home. Aquests són els tres singles de...
Martí, tens problemes amb els auriculars, no? Sí, perquè no sento per on... És que sembla que estiguis contínuament tirant de la callena al bat, eh? Però si en lloc d'això, tens problemes amb els auriculars, no? No els trenquis, eh? No, no, però quan els tiro una mica a cavall es sent bé. Ah, d'acord. Per això no et truca aquí. Aquest tema és Have a nice day i tinguis un dia bonic. Doncs sí, sí, sí. Molt bé.
Seguim. Aprendem anglès a la tenya del morro. Sí, són gràcies. Acción! Com fa el de Punto Pedeta. Vinga, tira. Doncs a més va ser un disc molt profitós, el dueterma La gira de Half a Nice Day Tour, fent de cada concert un espectacle, i també es tocaven cançons d'àlbums anteriors, i aquest tour va servir com a presentació d'un altre grup del que ja vam parlar fa dues setmanes, que són Nickelback,
I, a més, els va suposar l'entrada al UK Hall of Fame, juntament amb grans grups com Led Zeppelin,
Rod Stewart i James Brown. Que no sigui Rod Stewart, eh? No, sí, això. És que a la universitat algun graciós ha canviat les tecles de lloc. La vostra universitat és molt guai, no? Cada dia és una aventura. L'autònoma cada dia és una aventura. És un campus excel·lència. Estic en neu a l'autònoma vosaltres. I què feu, periodisme?
O això creiem que fem. El món del periodisme està fatal, no? Una mica. No ho sabem. Aquí no. Aquí està bé. Aquí ho petem. Tenim 3 minuts per acabar. Estaria bé que no deixés obert com a mitjans. La setmana que ve no podem.
Uh, que xulo. Doncs venga va. Venga va, Martí, acaba-ho tu. L'any 2007. Què va passar?
Vam publicar el seu album d'estudi, Lost Highway, amb un toc més country, que a la seva gravació la banda es va inspirar en el so Nashville. La gira els va portar per tot el món, però sobretot per Europa i per els Estats Units, on van oferir un concert totalment gratuït al Central Park a Nova York. El 2009 van llançar el disc The Circle,
El grup va mantenir l'estil dels treballs anteriors alternant cançons pop-rock amb balades i el som melodic. La intenció inicial era fer un disc de grans èxits, però finalment van composar 24 temes nous, fet que va suposar el llançament de The Circle.
Amb tot, aquests dos darrers àlbums no van tenir el ressò i l'èxit dels anteriors, començant així amb la clivi de la banda, que amb tot seguia present a les listes d'èxit i a les entregues de premis.
És un... Ja està? Va, va, Martí, no paris, va, va. Segueixo jo. Estàs ofegat. Va, va, Pau, va, Pau. En un intent de tornar al capdavant de les llistes dels més venuts, el grup va optar per tocar temes més antics als concerts. Quins temes? Renovéis. No podem parar, Pau. Renovéis, per exemple, però els constants canvis d'estil que els van acompanyar, que hem estat comentant, van fer que molts fans es quedessin pel canvi. 15 fans, 15 fans. Molts. Molt bé, vinga, va, continuem. Abans de fer la seva tercera aturada, que els portarà alguns anys apartats dels escenaris,
Van publicar el 2010 Greatest Hits, que consisteix en el segon recopilatori de grans èxits, des del 84 fins al 2010, ja que, com hem dit al principi de la secció, el 1994 van treure Crossroad. A l'actualitat, els membres de Bon Jovi estan separats i no hi ha notícies d'un possible retorn, però no obstant, és una banda que ha deixat un gran nombre de hits mítics i grans cançons, com Son of Ways, Living in a Prayer, passant per You Give Love a Bad Name,
o els seus darrers grans èxits, Have a nice day o It's my life. I en sobre, ei. En sobre, 55 segons. Aquesta és una classe pràctica que segurament no tindreu a l'autònoma, però que l'he fotut a la penya al morro, que és com acabar... Locutar sense respirar. Locutar sense respirar. Hem partit per Jordi Domènech.
Nois, que vagi bé... 55 segons que ens sobren. Què fem, ara? Què vols fer? Cantem It's My Life? No, no, no. No, no, no. Half a nice day toca avui, no? Jo no me la sé. Jo faria que el Martí, que té tanta iniciativa avui... Sí, va, Martí. A capella, eh? Vinga, Martí, endavant. Tu mateu. No, mateu. Sí, vamos. Va, Martí. Vinga. I no sento per l'auricular. Millor, millor encara. No ens ho sabrem, eh? Atenció a mi.
Està a Martí! Està a Martí! Bona tarda, són les 6. Us parlem, Albert, Sasi, Marta, Patricio. La borsa espanyola ha tancat sessió amb una pujada gairebé al 2,3% després que el tresor públic hagi col·locat més de 3.000 milions d'euros
en lletres. Mentrestant, la prima de risc segueix relaxant-se i en aquests moments està situada als 414 punts basis. Tot i això, els títols de Repsol s'han desplomat més d'un 6% després que ahir.
el govern argentí, recordem-ho, anunciés l'expropiació de la seva filla, l'IPF. D'altra banda, l'alcalde de Buenos Aires, el conservador Mauricio Macri, ha criticat la decisió del govern de Cristina Kirchner de nacionalitzar la petrolera IPF. Segons Macri, l'expropiació va contra els interessos dels argentins i no resoldrà el greu problema energètic que pateix el país. Esta decisión que están tomando es en contra de los intereses de los argentinos.
Los tarjetivos van a estar peor dentro de un año que hoy. Macri ha anunciat que el seu grup parlamentari, Propuesta Republicana, votarà en contra de la nacionalització. El Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, reclama al govern central que corretgeixi els pressupostos i que inclogui la connexió del port de Tarragona amb el corredor mediterrani com a prioritària. Ho acaba de dir des de Barcelona, Laura Álvarez. Bona tarda.
Bona tarda. Creu que el Ministeri de Foment hauria de prioritzar les inversions en infraestructures per mercaderies? Per davant diu, per exemple, Balabe. És per això que el conseller creu que la línia d'inversions que segueix ara mateix el govern central no ajudarà al país a principi de la crisi? Seguir invertint en curs de sac ferroviaris fa pujar la prima de risc. Perquè això no és una inversió, sinó un dispendi creient que en aquest moment absolutament innecessari de recursos públics i molt especialment
en un moment greu com l'actual, que és un moment de temps de crisi.
Recorder acaba de presentar el projecte de connexió ferroviària en àmplia internacional entre Tarragona i la frontera francesa, basat en enllaçar el port de Tarragona amb Castellbisbal, una obra que costaria 186 milions d'euros i que podria estar enllestida en dos anys, com Radio Barcelona. La crisi ha fet que la recuperació del cartró s'hagi reduït en un 19% el darrer any a l'àrea metropolitana de Barcelona. La causa és una caiguda del consum, però sobretot la presència de recollidors i legals d'aquests materials a les ciutats.
Barcelona, Lluís Sánchez i Maricarma Gallego, bona tarda. Bona tarda. El consum d'aigua es manté estable a l'àrea metropolitana de Barcelona, on cada ciutadà gasta uns 107 litres d'aigua cada dia, on hi ha una reducció en la recuperació de residus, sobretot de cartró. La vicepresidenta de Medi Ambient de l'àrea metropolitana, Asunt Escarp, ho atribueix a la presència de recollidors il·legals. Això també està generat per la crisi econòmica, és evident, és el que en diem recuperadors, la recuperació,
no controlada d'alguns altres elements. Igual que hi ha una disminució d'altres coses, possiblement reciclem tots més, però no reciclem en el sentit de separació, sinó que recuperem molt més algunes coses que abans es llençaven i encara no es llencen. Escarp ha dit que s'incrementarà la vigilància a l'entorn dels contenidors per evitar robatoris, com ràdio Barcelona. La Diputació de Barcelona proposa incloure el Vallès Occidental en la marca Costa Barcelona. Coneguem els detalls d'aquesta proposta. Terrassa Maria Llongueres, bona tarda.
Bona tarda, tot i que costa Barcelona ja fa temps que funciona com a tal, hi ha una oferta perquè el Vallès en formi part tot i que encara s'ha de valorar. El gerent de turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila, apunta que la comarca representa un potencial que no s'ha de deixar perdre més temps.
un posicionament a nivell internacional dels recursos turístics que té el Vallès, un posicionament internacional molt interessant per millorar la promoció i els resultats de la promoció que no és altre que vingui al Vallès més persones. I aquests recursos són a nivell paisatgístic, gastronòmic i cultural.
Vila recorda que la decisió està en mans del sector privat i de les institucions del Vallès i, en última instància, de la Direcció General de Turisme. Com Radio Terrassa.
Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'entrena avui a Stamford Bridge a Londres, on demà s'enfronta el Chelsea en el partit d'anada de les semifinals de la Lliga de Campeons de Futbol. El Real Madrid juga aquest vespre al camp del Bayern de Múnich, també en l'anada de semis a tres quarts de nou del vespre.
En tenis al Masters 1000 de Monte Carlo, Albert Ramos ha quedat eliminat en primera ronda davant el japonès Nishikori. En dosets i en envolt, el jugador del Barça, Rutenga, podrà jugar aquest divendres a Copenaguen en l'anada de quarts de final de la Champions. El comitè d'apel·lació de la EA Kefa, acceptat al recurs del club Rutenga, recordem, va ser expulsat en vermella directe en el partida tornada de 8 anys al Palau contra el Montpellier. Com Radio. Notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí a mitja hora tindrà lloc el Centre Social, el mil·lenari, una xerrada sobre les participacions preferents a càrrec de José Perpinyà i Pere Massagué, l'últim responsable de l'ADCAE, l'associació d'usuaris de bancs i caixes. Les participacions preferents
són valors financers que no vencen mai i és a dir que són de caràcter perpetu. Les emeten les entitats bancàries i tenen una rendibilitat condicionada a l'existència de beneficis. Moltes caixes i bancs les van col·locar molts clients sense advertir-los del risc d'aquestes participacions i qualifiquen-les com productes segurs. En principi els interessos eren atractius pels clients però en els últims mesos la situació s'ha complicat. Això vol dir que els clients podrien deixar de cobrar els interessos en qualsevol moment.
De tot plegat se'n parlarà aquesta tarda d'aquí a mitja hora al centre social El Milenari. Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Dijous a les vuit el sociòleg i economista Salvador Cardús
donarà el seu punt de vista en una conferència a l'ateneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006 la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. De fet, les enquestes d'opinió donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari.
Darrerament l'independentisme s'ha manifestat des del 2003 com una reacció a les polítiques de l'estat espanyol i al dèficit fiscal. Cardús creu que l'independentisme, però, hauria de formular propostes més enllà de la reacció. Finalment, el sociòleg no s'ha mostrat del tot partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada després d'una majoria al Parlament. De totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar molt abans del que la gent s'imagina.
I acabem aquest bitllet explicant-vos que l'ambulatori de Sant Just comemora aquesta setmana, la setmana de l'activitat física. S'han programat diversos actes per promoure l'esport entre els ciutadans. El Dia Mundial de l'activitat física va caure divendres, i la Generalitat va decidir proposar-lo durant dues setmanes. Ara, aquests dies, matí i tarda, en diferents horaris, en l'ambulatori hi ha tallers per aprendre a caure i tornar-se a aixecar, adreçats a la gent gran. D'altra banda, aquesta hora comença una sessió davant del parc i al davant de l'ambulatori, per ensenyar a la gent com es fan servir les màquines per fer exercici
ubicades en aquest espai, i demà a les 10 hi haurà una caminada popular davant de l'ambulatori. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Sons i Notícies, edició vespre.
surt en sol a ciutat. De color a carabassa, a sa catedral, a sa calitja, a sa mascla, un bascum d'un vaixell lliscomar. S'edifici de llessar, sa desmorona, cauen reflexes de Montserrana, des vidres d'aurats, faraones, obres de temps passats. Són els tipus d'enxets,
No hi tots iguals. Un montón de gentes. Irlar baleares. Oh, no. Irlar baleares. Oh, yeah. Irlas. Sí, sí, no.
Bona tarda. Sabeu com es diu aquest grup? Antonia Font. I sabeu d'on són? De Mallorca. I com es diu aquest tema? Isles Baleares.
En fi, què tal? Com esteu? Benvinguts a la segona hora del programa. Parlarem amb el casal de joves de Sant Just, el Sergi Arrada, que ens mantindrà informat i ens explicarà totes les activitats que hi ha en aquest indret del nostre municipi. A més a més, també ens visitarà el Sergi Pons i el Pau Alborna, amb els quals compartirem una estona per parlar de futbol i altres esports a la tertúlia esportiva del programa. Però abans de tot això, com cada dimarts a aquesta hora, tenim la Lilian. Lilian, bona tarda.
La Pella Valmorro cada tarda a la 5 a 7 a ràdio d'Ester. I és que la Lilian ja l'escolteu d'aquesta com veu així tímida, que no va molestar. Bona tarda. I cada setmana ens porta algunes qüestions. Avui, notícies curioses. Lilian, comencem per una màquina de Coca-Cola que si tu l'abraces, o sigui, d'abraçar, amb les mans, amb el cos i els braços i tal,
Et dona un refresc? Sí, Coca-Cola. Ha sigut Coca-Cola. Que bo, no? Coca-Cola. Explica'ns-ho això, perquè clar, me l'encosta de creure. Doncs Coca-Cola ha arribat a la solució d'aquells que els agraden les sensacions, com les d'una abraçada. I de fet, en col·laboració amb l'agència global Oglyby and Mother,
Va crear la Coca-Cola Hack Machine, que és la maquina d'abraçades de Coca-Cola, que és una expandadora de Coca-Coles que lliura una i una a canvi d'una abraçada. Que bonic, no? Sí, al vídeo surt gent abraçant la maquina i surten les Coca-Coles. Home, jo també, si només s'ha d'abraçar, escolta, hi ha gent que li costa abraçar, per cert, no li agrada. Potser és més de Pepsi, no ho sabem. Potser.
Doncs aquesta màquina va ser instal·lada a la nit a la Universitat Nacional de Singapur, on les persones es van sorprendre a veure la màquina de Coca-Cola amb la inscripció Hagmi, o sigui Abraça'm, i al capdavant també el logo de la marca. I els que es van atrevi a abraçar-la van rebre de regal una llauna de Coca-Cola. I suposo que molta gent també es preguntarà que per què fa això, no? Això t'anava a dir. Per què fa això Coca-Cola?
Doncs aquesta acció forma part d'una campanya regional de la marca nord-americana, a la que criden Open Happiness, d'estar per la felicitat, que es va llançar el 2009 i que apunta a transformar-se en una iniciativa global. La felicitat és contagiosa, la máquina de les abraçades de Coca-Cola és una idea simple per a expandir la felicitat, va explicar el director de la assignatura Coca-Cola a l'Àsia.
Home, la Coca-Cola, mira, allò que estem parlant d'ella, avui va treure, em sembla que fa un any o una cosa així, un anunci, que no se te'n recordes tu, que tenia una música així com... No sé com anar per recordar aquestes coses. No, és que jo canto fatal, eh, a veure potser si te'n recordes millor escoltant la versió original de la cançó. Això no, no? Sí, sí, sí. Per cada abraçada,
Coca-Cola et dona una coca-cola, saps? Era una mica aquella anuncia, eh? Per cada notícia curiosa que ens explica la Lilian, una persona rellisca amb una pell de plata en el carrer Bonavista de Sant Just. En fi, doncs ja ho sabem, la màquina de Coca-Cola, i això només passa al Regne Unit, quina pena, no? Ja ho podríem fer aquí a Barcelona també, o a Sant Just, dic jo.
Alguna cosa més sobre aquest tema? No, ja està. Doncs vinga va, passem al següent perquè, atenció eh, un invent pràctic o no, no ho sabem, han inventat un mans, perdó, un paraigües que no cal que l'agafis amb la mà, sinó que, bueno, jo no sé com explicar-ho jo, el portes tu a sobre, no? Com si fos una extensió de les teves esquenes i espatlla. Sí, bueno, més o menys és com si fos un impermeable pels cotxets tan petit.
Més o menys això. En fi. Això només podia passar a Anglaterra, eh, que ja... Sí, són així. És un paraigües mans lliures. Doncs els britanics poden estar secs en els dies plujosos gràcies al paraigües de mans lliures, que és l'últim crit de la moda. Com es diu el paraigües? Nobrela. Nobrela. Nobrela. Molt bé.
I és una bombolla impermeable que cobreix el cap i les espatlles subjectades per una corretja que envolta tota la persona. Va, eh, quant costa? 40 lliures britàniques. Vale. Així que... Em queda igual, eh, jo, però bueno... No. És més o menys el mateix en euros. Ah, sí? Va, 40 euros, de veritat, no? Sí, és bastant car. I quines propietats té? Doncs pot resistir vents fins a 80 quilòmetres per hora, i fins i tot pot ser utilitzat pels ciclistes per mantenir-se secs en el camí. Molt bé. I quan el bruixa acaba, què?
Doncs el nobrella es pot lliscar després del cap. Es pot lliscar després del cap. No en que ho entendre gaire. Sí, obrir, suposo obrir. Ah, es pot obrir. Que significa això. Qui ho ha inventat això? Doncs va ser Alan Kaufman, de Florida, que viu a Florida. I va dir que el major avantatge és que l'usuari no ha de portar res quan no està en ús, ja que va darrere del cap com una caputxa. Ah, molt bé, molt bé. Si jo ja m'hi oferiria per poder-me'l comprar.
I alguna cosa més per acabar? Doncs afirma que ara la gent pot anar amb bicicleta i treballar a l'aire lliure del tot, ja que té mans lliures i es pot mantenir protegit. Lílian, sabies que l'estrès pot provocar càries? Doncs no ho sabia fins que vaig buscar la notícia.
I és que l'estrès és una de les principals causes de l'aparició de caires dentals, per això cal anar cada 6 mesos aproximadament a l'odontòleg. Cada 6 mesos? Sí. Jo fa com 5 anys que no vaig. Hauria d'anar, no? Sí, hauries d'anar. Com que tinc dues dents separades m'és igual. Doncs l'estrès també té relació amb la litosi i aquesta última afecta el 60% de la població i provoca mals de cap també i de coll.
La litosi. Saps qui és la litosi? Sí, sí, sí, la litosi, però no només la litosi, sinó l'estrès... L'estrès... La litosi provocava mal de cap al cor. No, no, que no s'explica. Fas mal a la boca, només falta que et faci mal al cor. I per la seva banda, l'aparició d'herpes també s'associa a moments de tensió puntual, com per exemple al període d'exàmens.
i l'herpes està provocat per un virus que es activa quan es fa front a una situació d'estrès per la baixada de les defenses. Així que també l'estrès provoca herpes.
Hem acabat amb una notícia sanitària, no? Consells d'higiene, també, per tots, que ha 6 mesos. Aneu a dentista, ja ho sabeu. En fi, Lilian, moltes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa. Has acabat d'examen, tu, i tot això? No, aquest ja és l'últim mes de classe i estic a examen. Últim mes de classe?
Sí, perquè per la selectivitat i tot això doncs. Ah, és veritat. Oh, la selectivitat Lilian. Quins nervis no? Bueno, una mica. O sigui, en veritat la selectivitat fa més nervis que no pas del que és eh. Sí, ja m'ho diu tothom. T'ho diu tothom mateix no? Sí. Al fons no és tant ah, la cel, la cel. La cel pues que?
perdran l'examen i pregunten qual és la tonteria. En fi, que vagi bé. Bona tarda i fins la setmana que ve. Bona tarda. Adéu. Fem una pausa per la publicitat, donen un sin només, editun i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt se ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. As the winter winds litter London with lonely hearts Oh, the warmth in your arms
Was it love or fear of the cold that led us through the night? For every kiss your beauty trumped my doubt.
Will be washed and buried one day, my god And the time we were given will be left for the world The flesh that lived and loved
Oh, and pestilence is won when you are lost and I am gone And no hope, no hope will overcome
Ells són Mufo Ransón, sis i vint-i-dos de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro, aquí a ràdio d'Esvern, i tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. Un home. Unes idees. Un color a blau. Unes clapes a la barba. Un examic de cineastes famosos.
Sergi Arrada Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Molt bé, com estàs, guapo? Mira, aquí he tornat de les vacances. Ben tornat. Ben volgut. Permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit del lloc especial. Estava fent ben tornat, ben volgut, Sergi, després de les vacances. Què, què t'expliques?
Doncs res, eh, tenim per demanar una setmana... Doncs vinga, ja et trucaré. De què t'expliques? Doncs res, ja tornem a parlar un altre dia. Perquè jo tinc una cosa a explicar. L'Ivon Villar, que ens ha fet un comentari al Facebook, li hem preguntat, escolta, Ivon, i per què ens escoltes tu al programa? O de què va? I llavors diu,
Diu, bueno, no saps de més, però jo us escolto a la penya del morro per les gambes i la cerveseta que pagareu a final de temporada. De fet, la tenim aquí, la cervesa, si la vols venir a recollir quan tu vulguis.
Els col·laboradors també? No, només els oients que es diuen Ibon Villar. Sí, pots venir a Ibon a recollir la teva cervesa i et donem una ampolla gratis. Bé, dit això. De què parlem avui, Sergi? Doncs de les coses que farem durant la setmana del Català de Joves. Tremolem, eh? Tremolem que aquesta setmana es presenta una setmana intensa i grossa. Molt grossa. Eh, quina...
Amb quina activitat vols començar? Amb la que fas tu, no? Comencem pel dijous. Perquè Sergi Arrada, deixa'm presentar-te, fa una activitat aquest dijous al matí. Sergi Arrada farà una... xerrada. Sergi, de què parlaràs? Del Netvives i de la FRSS per buscar feina.
Han trucat de l'Ajuntament d'Esplugues que volen estar a primera fila. Saps qui volen estar a primera fila? Qui? La Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Què dius? Però reconeixent els mèrits dels Sant Just i el Casal de Joves o no? De moment ho estan fent de manera interna i encara no se sap, però a mi m'han donat un xilatazo. Macutasso, macutasso. Atenció, perquè... Exclusiva a la Penya del Morro. Atenció, posa música exclusiva, que això ho hem de fer com deum anar. Segons ha pogut saber, la Penya del Morro, que això m'agrada molt quan ho fan.
La cosa que va dissenyar i inventar Sergi Arrada, que és per trobar feina i un buscador de feina a internet per joves, etcètera, etcètera, està triomfant com la Coca Cola, que en parlàvem fa uns moments. I la Generalitat de Catalunya s'ha interessat pel tema. Sergi, última hora sobre la cosa. Mira, m'ha trucat avui precisament fa res, fa menys d'una hora. La consellera Irene Rigau, de joventut?
una col·lega que treballa també a joventut en un equipament de Barcelona, que de fet m'ha demanat, perquè jo faci el que farà aquest dijous, que ho faci un altre dia ja al seu centre, i m'ha comentat així i tal, que a ella li havien passat un enllaç des de la Diputació Generalitat i tal, que encara funciona tan sols de manera interna, perquè em fa ser beta i tal, però que sí, que és un altre net vive fet per ells, segons els meus paràmetres.
Això què vol dir, que han copiat o no? Sí, sí, sí. Han copiat i ja està, no? I no té més misteri. Sí, sí, no m'han dit res. Bueno, va, Sergi, que és la Generalitat de Catalunya, va. No t'enfadis, que són el nostre govern, Sergi. No t'enfadis, va, que això ho paguem tots. Perquè tu cobres alguna cosa d'això o no? No, res. No, eh? Vinga, Sergi, molt bé, tontito. Molt bé.
Tu vas fent coses d'aquestes que el tema de les idees és tot un món. Jo si cada persona que troba feina gràcies a aquest Netvives em conviden a que era birra, cigamba i tal, doncs jo feliç. I tant, no m'estranyaria perquè la gent troba feina. Per cert segons estàs escoltant ara mateix, què és el que ha de fer per acostar-se al Netvives?
Doncs avana directament a l'adreça de netvives.com barra 6 senyus Perdona, perdona, netvives.com, perquè clar, és que... Sí, de Servei d'Informació Juvenil. Servei d'Informació Juvenil? Sí, directe des de la web del Casal, casaldajubes.com Doncs mira, ho provarem. I quin tipus de feina hi ha allà? Doncs hi ha, des dels portals de feina que tothom coneix, no? Infojocs, el de la GENCAP, no?
Veig que per haver-ho inventat tu tens molt per la mà. Que ho has copiat d'algú tu? El trobaréfeina, eltrabajos.com... Tots aquests estan classificats per portals i dintre cada portal hi ha un par de categories professionals, hi ha una finestreta per cada història. I a part d'altres portals que són molt més específics,
doncs hi ha una altra finestreta que diu General, que ja hi ha doncs, tant sols per restauració, per dissenyadors o coses d'aquestes que normalment ja són a nivell nacional, però bueno, que també estan allà ficades. I les ofertes de feina que es pengen a Twitter també surten en una altra pestanya. I com te les ha empescat per organitzar totes aquestes ofertes de feina? Doncs, bueno, jo el Netvibes és una eina que ja funcionava, que jo el feia servir
per llegir notícies de l'internet i tal i fa uns mesos em vaig enterar que els portals de feina estaven començant a treballar per RSS també i se'm va il·luminar, no? Em vaig tenir una idea. Molt bé, doncs aquesta idea, que no et faràs ric, ja t'ho dic ara, em sembla. No, però ja no m'he fet. Perquè si no t'has fet ja no et faràs, no? Però vaja que... Els clients de la penya al morro saben qui ha sigut el primer. Ara, ara, ara. El Sergi Rada.
Sí, exacte, exacte. Nosaltres sabem la veritat, Sergi. Els altres viuen en l'ignorància, no? Pobrets. En fi. Per cert, enhorabona per això. I aquest dijous faràs, doncs, aquesta xerrada amb tothom qui vulgui acostar-se al Casal de Joves. A quina hora? Doncs a una. Explicaré com funciona el Netvives i també explicaré com fer...
de que la gent que estigui cercant feina pugui registrar-se a les ofertes de feina que li interessen i que se'ls enviï un avís al seu e-mail quan neix una oferta nova de la seva categoria professional. Molt bé, doncs Sergi, no, està bé que ho diguis perquè potser si algú d'informatiu ens està escoltant de ràdio d'esvent
podria fer notícies sobre aquesta xerrada. Sí, però que no se n'enterin els esplugues que després... Si després ho copien tot, els esplugues. Això és veritat, això ja ho sabem. No descobrirem ara els espluguencos. En fi, Sergi, alguna activitat més de cara a aquest cap de setmana, bueno, aquesta setmana al Casal de Joves, que és la setmana de Sant Jordi? El divendres 20, tenim una inauguració d'una exposició fotogràfica, es diu American Portrait,
que, bueno, són fotografies que es van fer al llarg dels Estats Units d'Amèrica, eh? I vindrà aquí l'autor, farà la presentació de l'exposició, hi haurà una mica de pica-pica i tal, a partir de les 7-8 de la tarda, d'avendres, a la sanotopia. Qui és l'autor? Alan Peña-Brún. Alan Peña-Brún? Sí. Que és de Chicago.
No, és català. Ah, és català, d'acord. Al·lant. Al·lant. Ja ens podries passar el telèfon algun dia aquest i li fem una entrevista al programa perquè ens expliqui la seva experiència als Estats Units. Vale, doncs te'l passaré demà. Doncs va, quan vulguis. Perquè avui no el tinc aquí.
Vale, vale, vale. Doncs interessant, aquesta exposició fotogràfica. Ara feia temps que no hi anava cap, oi? Sí, sí, feia temps. Mira, comencem un altre cop amb una exposició fotogràfica, que espero que l'interessi molta gent i que vinguin aquí el divendres. Ara has escoltat aquest so, Sergi? No. No, escoltes, no t'arriba a tu.
Què? Fes un xulet per gossos. No, home, no. És que m'estires que amb la barba. En fi, acabem ja amb una altra activitat. Sergi, tu diràs. Tot s'ho gasta. Us anem per feina divendres a l'exposició American Portraits i el dissabte tenim una altra sessió de l'Interact. L'Interact és l'acte que fa Long Music, que fa com un petit concert en petit format de música electrònica.
També acostuma a portar instruments electrònics superinnovadors i tal, i la gent que fa el taller de música electrònica, els tallers de música, també faran una exhibició i tal, i bueno, és obert a tothom de 6 a 9 del vespre.
I hi haurà, doncs això, no?, una mica, tot el tema de música electrònica, utilitzar-ne, fer-me servir, també, una mica en general, no? Sí, sí, faran l'exhibició, un petit concert, això, l'agenda de la One Music, l'agenda que fa el tall de música electrònica del Faís de Música, i no sé si vindrà a part algun artista més. Aquesta vegada porten la Sound Table o no sé com es deia allò? Rec Table. La Rec Table, que és una taula del Rec.
No se si la portaran. La van portar a la darrera sessió de l'interact. I aquesta vegada és sorpresa a veure quin instrument porten. Vols veure un instrument sorpresa o què?
Vinga, prou. Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé, i que tinguis una bona setmana. Igualment. Si demà em truques, ja passo el telèfon de l'Alan. Va bé, i vés que... Recorda part de la Montse, em diu, per aquí. Ah, home, igualment. I vés que esplugues. Que vagi bé, adeu. Adéu, adeu. Que macos que són, el casal de joves. Sergi Pons, bona tarda. Bona tarda.
Ui, què passa? Estàs enfadat avui? No. Ah. Ui, ui, ui, ui. Sergi, si estàs enfadat, m'ho dius i solucionem les coses. Aquestes no són maneres de venir a la ràdio. D'acord. Ui, quin barrell! En fi, jo crec que el Sergi s'ha d'haver cagat pel partit de demà del Chelsea. D'aquí una estona en parlarem a la tertúlia d'esports. També tindrem el Rafa Cano. I Pau Alborna, no va dir que vindria? No.
El tenim al telèfon, el poble Bernà. Sí. Doncs, hòstia, si avui... Parlaràs tota l'estona amb un oscila, Sergi? Potser.
És evident que no, ara, tampoc no s'extén molt, eh? Estarà la tertúlia aquesta, continguda avui, no us la perdeu, a la penya del morro, la primera de tertúlia monosíl·laps de la història de la ràdio. No s'ha fet mai, per alguna cosa serà, no, Sergi? Som-hi!
Du-du-du-du-du-du...
I'll pretend that it's nothing
Bona tarda.
Oh, oh.
There's something in the water, something in the water. There's something in the water that makes me love you like I do.
Una tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esveral. Mira que fet olor a tu. Hola, hola, què tal? Com esteu? Gallo Claudio. Digo Claudio.
Com va tot? Benvinguts a la parmeixeria del programa La Tartúlia Esportiva. Un aplaudiment per La Tartúlia, tu. Tenim el Sergi Bona aquí amb nosaltres. Sergi, bona tarda. Bé, sí. Bona tarda. No, no, no, no. Com que estàs amb monosíl·l·laps, he pensat, doncs, abans que el Sergi... perquè diu, no, jo avui només parlaré amb monosíl·l·laps. Dic, un moment, Sergi, tranquil, perquè tenim moltes coses i ell, que no, que no. Un moment. Comencem parlant d'espanyol, Sergi.
Puf no és un monosíl·lum, és una onomatopeia. En fi, tenim el Rafa... el telèfono. Rafa... Bona, és que... Què notegeu, eh? Poso tot a esports de TV3. Efectivament. Ah. Rafa Cano. Ah, bona tarda.
Ah, bona tarda, què tal? T'imagines me'n posar-te una mica a tot? Tomeu penya, eh? Bona tarda, és de Rafa Carno que tenim a Mallorca. De Xerxitxes i de Frankfurt.
Tu, escolta, a veure, tu, Frankfurt, què t'expliques? Avui comencem parlant d'Espanyol, no et queixaràs, eh? No, gràcies, gràcies per començar, perquè tinc una miqueta de pressa. Doncs millor, perquè no t'interessa. No, bueno, a veure, parlaré un res.
Un segon del tema de l'altre dia que vam guanyar a 4-0 amb el Valencia i la Valdà. Porta 5 segons, ja. Vale, sí. És broma, és broma, és broma. Estic una mica enfadat amb l'Espanyol, perquè es donava molt de bombo, perquè va guanyar... Bueno, per 4 gols a 0. I això queda, no? Els papers queden els 4 gols que va marcar l'Espanyol. Però jo vaig donar un Valencia fanós.
Un equip que va venir aquí, no sé, de ressaca, suposo. Venien del xocolata o d'aquestes discoteques que tenen allà a València, que estan interessants. Que les coneixes. Digue'm, discoteques de València, Rafa. No me'n recordo. Ja, ja, ja. Estan indignats amb l'altitud del València.
Sí, sí, i tant, i tant. Perquè, per exemple, el partit que va jugar amb el Rayo Vallecano, que vam guanyar 5 a 1 amb el Catamuro, va ser un gran partit i el Rayo Vallecano va donar lloc a l'Espanyol. Va ser un gran partit, la veritat. Però és que València va venir aquí a passar el temps.
Va bé que sigui una equipa de Nèmcia que li passi igual que a l'Espanyol, que donar anar a la cal i anar a la sorra. Rafa, els culers, no, et dic una cosa, els culers ens passen el mateix amb el Madrid. Quan ve el Camp Nou, t'hi mostres tu, saps? O sigui, ja podies haver socorrat una mica més, no? 5 a 0, o 6...
Jo t'entenc perfectament. Jo vaig amb la cosa, no? Jo crec que això és un miratge totalment de l'Espanyol, i que l'Espanyol, el partit que ve el diumenge o el dissabte, que no me'n recordo, amb l'edifici de l'Audri, tornarà a fer el que està fent, de regals.
Els darrers partits. Durant Rafa Cano, eh? Durant ànims a la parròquia parí. Com es diu el nostre ullent de l'Espanyol que va trucar l'altre dia? L'Emili? No, Jose no. Jo no la vaig fer.
No me'n recordo. Tenim un ullent que es va queixar del Gabriel... Manuel, no. Jèssica, no. És igual. Tenim un ullent que és molt de... Mauricio? Mauricio? No ho sé. Era només fer aquest punt i que estem a 45 punts, a un punt de posicions d'Europa.
i que crec, a veure si m'equivoco, millor que millor, que no... exacte, millor per l'Espanyol. I per mi també. Molt bé. Que no arribarem, perquè jo ja he passat moltes vergonyes en diversos partits, un d'ells, al Madrid, i penso que tornaré a passar-les. Tornaràs a passar vergonya amb l'Espanyol? Perdoneu, és que em passen un petrifax, ja sé qui és l'Ollent Perico,
Que no es diu Jéssica. Es diu Ignasi. Ha trucat per dir que es deia Ignasi i ha penjat.
Diu que sóc l'Ignasi. Sí, esclar. Doncs dit això, us heu d'aixar. Per què, Rafa? Perquè tinc una nena petita que és de meva filla, perquè jo sóc pare. Ets pare? No ha vingut mai a la ràdio. Ets pare, Rafa? I per cert, demà és el meu aniversari. Què dius? Avui és el de la Carme.
Carme! Rafa! Com seria per Rafa? Rafa! Escolta, doncs mira va, amb aquests cabells amb el lluit. Sí, exacte. Rafa, tenim una sorpresa per tu que no t'havíem dit.
Entenem nosaltres Carmen de Mairena. Papi Barri, guardi. Papi Barri, no sé què. Papi Barri. Rafa Cano. Rafa Cano. Rafa Cano. Papi Barri, tu i jo. Maricone, tu i jo. Rafa Cano. Papi Barri, la puta senyora.
En fi, Rafa, enhorabona, 40 anys, disfrutes i a veure si algun dia vens al programa. Sí, la setmana que ve el dret segur. Fantàstic. Molt bé, Rafa, moltes gràcies, merci i felicitats, guapo. Gràcies. Adéu, adéu.
Bé, m'acaben de passar un full que diu Trend on Topics. Són els Trend on Topics d'avui, eh, que no... Perquè Jordi, que no saps que la I i la O en el tac clat estan al costat?
Sergi, tenim algunes coses. També tenim trending tòpics del dia d'avui. Suposo que ens donarà temps a tot. Parlem una mica de futbol i deixem els trending tòpics del dia pel final del programa. Sergi, el Llamany, el Barça i el Madrid diuen Sporting. Els dos quasi bé punxant. La pregunta és...
Estan cagats. Estan cagats? Qui? El Barça o el Madrid? Els dos. Estan plorats. No m'ho he preguntat mai. Jo crec que el Madrid comença a notar l'alè del FC Barcelona al seu cogot, si se'm permet l'expressió. Ja ho saps. I el Barça
Jo crec que té ara mateix molts fronts oberts. Guardiola està intentant dosificar l'equip. I bé, en algun partit de Lliga, com per exemple el del Llaman, es veu l'altre dia en un camp difícil, doncs potser no arriben aquests partits en el millor moment, però bé.
Si s'ha de guanyar la lliga, s'han de guanyar tots els partits i està clar que no hi arriba el petit. Efectivament, efectivament. Els altres equips estan muntats, Sergi. És la pregunta que també llenço sobre la taula, en plan així, com que ets esquerrill, o no? És que em fas aquestes preguntes així, en plan conya, i jo les llegeixo en el que estigui el guió. No, Jordi, tires el pedre i amagues la mà. No, no tiro res, jo ni amago coses, sí. Si voleu opinar i dir la vostra podeu fer-ho al telèfon del programa.
9-3-3-7-2-3-6-6-1. Per què rius, Sergi? 9-3-3-7-2-3-6-6-1. No ho dic perquè això dels equips untats no soc el primer que ho diu. Hi ha gent que realment està apuntant aquesta possibilitat, sobretot referent-se als rivals del Real Madrid. De fet ho van dir a punt o pelota, per tant jo crec que si ho diuen aquest programa hi ha...
Cobra la importància de notícia. Ens acompanya el Juan també amb nosaltres. Avui no tenim l'Arantxa i l'Anna a la Tartúlia, cosa que ens farà parlar més tranquil·lament una mica de tot. Millor perquè amb el temps que tenim entre xinelles ja se'ns ha acabat la història. Home, estarà que hi ha redacció. No, no, no, no cridis. Si vols que entri els he dit que entrem.
Tu, Juan, el futbol t'és igual, no? Sí, més igual. Gràcies per la col·laboració. No, home, no, només igual. A mi m'aficiona, però no d'una manera excessiva, com a tothom, de la meva edat. Tu de quin equip ets, per exemple?
Una pregunta compromesa, però... Del Barça. Ah, del Barça. No tinguis por, ets del Barça. Cap problema. Què creus que farà demà contra el Chelsea? Que juguen a l'Stanford Bridge, no? Guanyarà. Guanyarà, eh? Molt bé. Per quin... algun resultat, algun pronòstic? 3 a 0. 3 a 0, eh? Vale. La pregunta que fem és, em fa por el Chelsea?
Tu et fa por, Sergi, per exemple, el Chelsea? No ho sé, jugues estacats. El Chelsea jo crec que està lluny d'aquest equip. Ens hem cansat de dir-ho durant aquesta setmana. Està lluny d'aquest equip de Mourinho, que la veritat jo és, possiblement, el millor equip que hàgim vist mai, el contra d'AC, millor inclús que el Madrid d'ara.
Vull dir, els primers deu minuts del Chelsea-Barça que va eliminar el Barça en aquests vuit anys del final... Amb l'Inistazo, no? No, no, no. Estic parlant de molt abans, de l'any de Ronaldinho. Ah, el del teatro, el primer de tots, diguem, no? El primer Barça-Chelsea de tots, que va ser... Al qual el Ronaldinho va dir que era un bon teatro en Barcelona, referint-se a unes entrades brutals.
que li havien fet sobre Messi, no? No, l'anterior. L'anterior encara, però escolta, t'estàs remuntant fa molt de temps. No, doncs jo parlo de la temporada 2004-2005. M'agrada molt aquesta música nostàlgica per parlar d'aquest dia. I allò sí que era un equip, no? Ara no. Sí, jo recordo que aquell Chelsea estava construït a base de jugadors que no tenien molt de nom, però que en canvi eren joves, tenien moltes ganes de guanyar títols,
I en aquell equip destacaven homes com Frank Lampard, Didier Drogba, John Terry, Peter Chek, homes que avui en dia segueixen el Chelsea però ja no són tan joves i probablement ja no tenen aquella empenta. Però en aquell moment, en aquells al·leshores, com es diria en una traducció literal del castellà de por aquel entonces, el Chelsea la veritat és que tenia un bloc molt sòlid i jugava un contraatac que jo probablement és el millor que he vist mai, aquells deu minuts.
el Chelsea-Barça que ens van clavar 3 gols, jo probablement són dels millors 10 minuts que he vist mai si m'oblido del Barça, perquè el Barça realment ha fet molts partits increïbles, però aquells 10 minuts del Chelsea van ser memorables. I ara, doncs, el Chelsea viu encara, jo crec, del passat, de molts d'aquests jugadors que tenen una gran classe, això no se'ls pot negar, però que ja no són tan joves, ja no tenen aquell empenta i aquell físic que tenien abans, però que, en canvi,
Possiblement tinguin més gana de títols que tenia aleshores, i especialment a Europa. I explicaré per què, doncs perquè han arribat força a vegades a semifinals, han arribat a la final, inclús una vegada van perdre a Junta Manchester United amb una relliscada de Junteria a tant de penals, i són homes que possiblement estiguin davant una de les seves últimes oportunitats per guanyar un gran títol europeu. Per tant, crec que en aquest sentit el Xèlci pot ser perillós, ara bé.
Veient jugador per jugador, equip per equip, el Barça ara mateix, que no té rival, jo crec, ni amb el Chelsea, ni amb cap altre equip del món, i no mira ningú. José. No diguem que l'editorial del programa ha sigut, no? Vull fer una pregunta i hagués explicat tota la vida del Chelsea. Era la punta de Sergi Pom.
Bé, no deixem la Champions perquè avui a Champions, ja ho sabeu, juga el Madrid contra el Bayern Munich. Jo sincerament penso que el Madrid avui guanyarà. I no sé si pot pallissa, eh? Mira que et dic, Sergi. Jo crec que avui el Madrid guanyarà 0-3 o 0-4 o 1-4. És que ens és bastant igual, el que tu pensis. Ah, ja, ja, ja, ja. Clar, vull dir... Ja, ja. Jo... Sí, sí. Bueno, vale, vale. Em sap greu, ara. Ei, Déu, Déu. No et volia ferir, però... No, si a mi no m'has ferit.
Ja ho sé, aquest és igual. Però la gent li interessa. El rei sí que t'hauria ferit, Jordi. Ei, escolta, aquí tu estàs sembrat, eh? Estàs sembrat, Jordi. T'ha sembrat el xescarrill. Molt bé. Si se'm permet l'explosió. Si se'm permet tot, ja t'ho he dit abans. Bé, en fi... No, però sí, sí, estic d'acord amb tu que... No, no, no. Després de dir que no m'interessa la teva opinió. Ara no, ara no estiguis d'acord. Ara jo vull que no estiguis d'acord amb mi. No, però era només una broma. Estic d'acord amb tu que el Madrid...
A priori no ha de tenir exageros problemes. Potser avui no guanyarà, amb això sí que discrepo, però amb dos partits, la veritat, el veig a la final. Jo també crec que el Madrid estarà a la final. Em té molt pitjor que el Barça també estarà a la final i això serà insuportable. Jo ja et dic ara que si el Barça i el Madrid passen a la final de les Champions, m'exilio de Catalunya i me'n vaig, no ho sé, a un altre país. Sí que ho saps Jordi, vam fer una aposta.
Quina aposta, no me'n recordo. Que si Barça i Madrid arribaven a la final de la Champions, faríem un programa especial des del monestir budista d'Algarraf. No, no, no, que no recordes d'això? Això ho vas dir tu, que te n'anaves tu. Però no ens liis a nosaltres. Tu sí que tenies el monestir d'Algarraf si guiava la final del Barça a Madrid a veure com es viuen les hores prèvies.
però a mi no em lis i a la penya del morro menys. Jo ho dic perquè això serà insuportable eh. O sigui, premsa madrilenya. Ja no dic també la catalana eh, de totes bandes. Es posarà això, tema Barça i Madrid i el Juan, perdó, que li importa poc, haurà d'aguantar-ho i a mi em sap greu per ell. Estem parlant aquí del Chelsea Barça, perquè és el que tenim més proper, però la propera tertúlia és dimarts que ve.
I entre mitja haurà hagut un altre partit. No sé si saps a quin em refereixo Jordi. No, no sé de què et parles. El 21. Què? El Juan ho sap. A veure si ho sap. El dia 21 de... Aquest dissabte. Què, què? Del Barça-Madrid, no? Correcte. Quasi eh Juan, quasi eh. Ai.
El noi és modest però sí que sap fer. No vol parlar perquè prefereix no mullar-se però... Hem d'acabar el programa però abans tenim els tuits que precisament el Juan ens ha triat els trending topics, els temes més parlats a Twitter.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Som originals de mena. Avui ha estat rendint tòpic el hashtag Cosas de viejos. Un hashtag que proposa diferents costums a la tercera edat. Per exemple, un dels tuits diu... Cosas de viejos. M'ha agradat. Diu...
o il tarareando canciones por la calle. Ah, però escolta, jo ho faig, això, m'agraden molt. Un altre... Sergi, estigues atent, eh, que et preguntaré coses. Un altre hashtag. Me gustaría. Per què creus que és un hashtag? Aquest hashtag és Trending Topic. Que per què crec que és Trending Topic? Doncs perquè qualsevol dia pots respondre'l, no... Sí, jo també és, no? Sí. És un hashtag que fa un repàs a les coses que ens agradaria ser. Eh, Sergi?
Me gustaría volver al pasado para comprar el boleto de lotería premiado.
Per cert, saps que el Barça gairebé no es paga? La victòria del Barça gairebé no es paga amb les apostes... Del Chelsea? Ah, no? No, gairebé no es paga. I què té a veure això amb això? M'agradaria que se pagasse, no? Parlant de loteria... Un altre heist que vull que estigui en tòpic, calvos famosos. Atenció, que això ens interessa. El de la loteria també.
Doncs sí senyor. No sé, és que connectem un tema amb l'altre amb una facilitat, Jordi. Increïble, no? I a més musicalment, parlant també acompanya tot sempre el programa. La veritat. Jo no sé com ho fem. És que no entenc com no tenim més premis.
Modest i a part. Sempre. Calvos famosos, per exemple, diu, el que le hará guardío la movo este sábado. Però, però, però, però què és això? Home, això no. Calvos Sotelo. És molt bona, molt bona. Diu, de la tonca, claro, calvo, de la notaria, don Limpio... Diu, calvos famosos, en totes les pel·lícules hi ha alguno, com Bruce Willis, per exemple. Vale, també tenim... I l'home cal doble.
Sí, que treballa fent de gos. Una cançó dels Amics de les Arts que són dos cançons. Gaga com tu Madrid. Atenció, aquí tens un hashtag de Lady Gaga perquè es roca bé a Barcelona. Ah no, a Madrid. Per fi els fa... Què passa Arantxa? Per què em veus així tu? Què?
Ah, em vas escoltant. Jordi, pots deixar de parlar amb gent que està a poc d'estudi? Passem per aquí, hi ha una redacció. Diu, Gaga compta amb Madrid. Per fi els fans de Lady Gaga estaven esperant. Després d'un any esperant Lady Gaga va cap a Madrid.
Això tothom ho sap. Alguns comentaris, per exemple. Aquests tuits estan bé, m'agraden molt. Més trending topics del dia d'avui, per exemple, Kate Moon. És trending topic. Qui és Kate Moon? El bateria. El bateria de? De Who. De Who, sí senyor. De qui?
No, d'allà. L'organització de Londres 2012 pregunta a The Who Psychic Moon, perdó, que és a Albatria, que va morir fa 34 anys, podria tocar en la clausura dels jocs olímpics. Un aplaudiment per a l'organització dels jocs olímpics de Londres. El millor però és la resposta del mànager Bill Kaversley, que li diu, si tienes una aguija lo intentamos.
Argentina també és tenint tòpic avui per la notícia de Repsol, no Juan? Sí. Què diu la notícia, te'n recordes? Sí, que li deu 8 milions d'euros, no? 150.000 dòlars. Sí senyor, Repsol reclamarà a Argentina aquests 8 milions d'euros per la seva participació a IPA-F. Ja sabeu que és propi a ser, ha dit la presidenta d'Argentina a la petrolera espanyola. Com es diu la presidenta d'Argentina? Cristina? Sí. Krisner.
Informació i qualitat també a la Penda del Morro, eh? Qui ho havia de dir? I mira com lliguem els temes, eh? Perquè tu anies al Garraf a fer Harry Krisner. Bona aquesta. Sí, gràcies. És del mateix pianista que el teu. I acabem ja amb un últim càstig del dia, és l'FMI, que l'FMI, que és el Fons Monetari Internacional. Per què és notícia avui, Juan?
perquè... ai, m'has pillat. Ai, t'he pillat. Bueno, mira, ara suspendràs les pràctiques a la ràdio. No, no, perquè diu que l'índex de... bueno, que baixarà. Que baixarà. Molt bé, Juan. Sí, senyor.
Què passa, Sergi? Un tema molt curt. Avui, a l'inici del programa, el World Chat ha dit que com és que sempre portes samarretes de promoció, com la ràdio Svern, el lo mejor de la vida es no haber muerto. Convido a tots els uients a que a partir de demà truquin per donar la seva versió al seu pare, al 93-372-3661, i li diguin directament al Jordi i li preguntin, millor dit, per què porta sempre aquestes samarretes que són gratis.
Sergi, és que no té cap interès això, ja ho saps, no? Ho deixem aquí, gràcies. Que vagi bé, Sergi. Fins la setmana que ve. Adéu. Juan, fins dijous. I jo torno a estar demà. Que vagi bé. Bona tarda a tots. Adéu. Ho deixem ara amb les notícies de Sant Just. Tornem demà. Bona tarda.