A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Us saludem des de Ràdio d'Esvern, el programa de les tardes. Hola! Qui us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins a les set. Això és La Penya del Morro. Vámonos!
Avui, com sempre, continuarem, continuarem, començarem. Saps què passa? Treu un moment la música. Treu un moment la música. Carme, saps què passa? Què passa? Que sempre dic, i avui, com sempre, començarem amb les notícies de Sant Just. I moltes vegades penso, això potser és contraproduent, perquè, clar, és com dir, ai, sempre el mateix, saps? I com sempre començarem, i com sempre començarem. Què fem? I llavors, com sempre, continuarem, que t'ha semblat més innovador. No, he pensat, tio, és una cosa nova, i és el primer que m'ha passat pel cap.
Ja, ja són aquests vicis. Sí, són aquestes coses. No sé què hem de fer. La gent riu, però a mi no ho fa. Doncs no em presentis. No presento. O digue-ho al final. És una presentació del sumari. Ja ho tinc, ja ho tinc. Ja està.
I avui el programa, només en començar, parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoy. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també tindrem el Calaix de Cultura amb l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira. Parlarem de teatre, exposicions i l'agenda de concerts de la setmana que ve. I a la segona hora, informàtica i noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. I després, més coses al programa. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga, va, notícies de Sant Just. Carme, per on comencem avui? Doncs mira, comencem parlant de l'Ateneu, perquè Josep Maria Marqués deixarà de ser president de l'Ateneu aquest dissabte. Oh! Se celebra a l'Assemblea General... Un moment, ja ho sabíem, eh? Sí, per això, per això. Vull dir que tampoc no cal ara aquí fer la gran drama. L'Ateneu amb un boni ordinària de l'entitat, en la qual s'ha de renovar part de la junta directiva... Oh!
I s'han presentat tres persones per agafar concretament els càrrecs de president, secretari i vicesecretària. Per tant, tres persones amb una única candidatura, no és que es presentin tres a part. Sí, però ens parlàvem aquest matí en Josep Maria Márquez i ens deia que no es veu una candidatura.
com a tal, sinó que cadascú es presenta ja per ocupar un càrrec concret i directament. A més a més, com que alguns membres es mantenen, diguem que estava clar que l'Albert Macià es presentava com a president, Manel Ripoll com a secretari i Anna Vilanova com a vicisecretària. Sí que és veritat que, evidentment, van junts, per tant, sí que jo crec que en el sentit tradicional seria una candidatura, com ho entenem. D'acord, d'acord, està manyat. Molt bé. Molt bé.
No són candidatura. O sigui, jo dic, jo vull ser president. Ah, doncs jo secretari. Ah, també ajuntem-nos. No, no, sí que són. Sí que anaven junts. Ah, sí que anaven junts. El que passa que, en principi, és igual. La cosa és que no és el procés com s'entén a vegades, quan es diu candidatura. I sí que no hi havia altres opcions. Això sí que està clar. Llavors, a més, no és una renovació total de la Junta, perquè els estatuts de la Teneu marquen que es mantenen dos membres del Consell Executiu i així entrarien tres persones noves, que serien aquestes, si es ratifica,
i continuaria en Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a tresorer Francesc Gallart. Serà, per tant, una junta continuista que pretén seguir amb els projectes que hi ha ara engegats a l'Ateneu. Per exemple, Vicenç Rodríguez espera que es desencalli la situació de la sala gran de l'Ateneu, que l'Ajuntament de Sant Just té llogada fins l'any 2014, tot i que la conjectura actual no acaba d'afavorir gaire la situació. I és un dels temes nous que s'haurà d'afrontar probablement la nova junta,
que ratificarà o s'haurà de ratificar aquest dissabte l'assemblea que serà dos quarts de set de la sala cinquantenari de l'Ateneu. Bé, amb aquesta música així com tranquil·la de jazz, de la tarda de 22 de febrer, Carme, continuem repassant més notícies, tu diràs. Doncs mira, ens quedem a l'Ateneu encara, però parlem ara d'activitats directament. Música de fons de l'Ateneu. Sí, no d'activitat interna, sinó de coses que es fan pel poble.
Els propers mesos l'Ateneu acollirà diferents actes culturals impulsats per la Federació de Taneus de Catalunya. És un cicle que ha engegat aquesta entitat a través de la qual passaran per l'Ateneu de Sant Just espectacles de música, esbarat, coral i teatre. El primer serà aquest dissabte i se'n farà un cada mes amb un concert de Gershwin, Swing i Latin Jazz amb l'agrupació musical de Sala d'Alla del Vallès que es farà a dos quarts de deu de la nit a la Sala Gran de l'Ateneu. Un espectacle que es farà el 17 de març
o sigui, després el següent ja serà el 17 de març, amb la coral Canigó. El 15 d'abril vindrà les Barça-Martí, i diguem doncs que aquest dissabte, amb el swing de Cervanyola, s'enceta aquesta ronda. L'entrada general a tots els espectacles costa 10 euros, però els socis han de pagar una mica menys, són 8 euros.
Per zero, estàvem mirant els tuits de les últimes hores i Déu-n'hi-do els que hi ha, eh? Sí, sí, ens agradarà d'aquí uns moments repassar els tuits i sorpresa, l'Ajuntament de Sant Just té Twitter, ara en parlem. Carme, alguna última notícia de Sant Just d'Esvern? Mira, parlem de més música perquè l'abril es farà el primer taller d'agost pel a Sant Just.
L'organitzen la coral Gospel Link Singers i l'Orfeo Enric Morera. I el dirigirà Moisés Sala, que és director i alma mater del grup vocal Gospel Viu. Els participants iniciaran el Gospel en espirituals per interpretar algunes de les peces versionades i adaptades pel director. I aquest taller es farà el dissabte, 14 d'abril, a la sala del cinquantenari de Bataneu, de 10 a 2 i de 4 a 7 de la tarda. Costarà 30 euros.
Per socis, ara teneu-ho, avui parlem molt d'aquesta entitat. Sí, no, el que passa... I pels membres de Gospel Link Singers, només hauran d'abonar 25 euros, 5 euros menys. A més, pel restaurant, pels participants que ho vulguin, també hi haurà un menú a preu especial. Per més informació, podeu enviar un mail a tallegospelsenjustarroba.gmail.com La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Bé, repassem alguns tuits de les últimes hores que tenen relació amb Sant Just d'Esvern, per exemple. Diu... Atenció, perquè a Matz Finques té Twitter. I aquí, sí, ja comencen a patir tots. Diu, coneixeu les nostres oficines a Sant Just d'Esvern? Amb pàrquing pels nostres clients, per parlar sense pressa. I amb el hashtag Bon Dia. Amb aquesta música és com un programa així matinal, no? Sí, sí.
Bé, atenció, perquè Combatec Spain, ahir, 21 de febrer del 2012, van fer una reunió d'aquestes que es fan a alguns hotels a Sant Just d'Esvern, no? Llavors han publicat una fotografia de la Cimera o Congrés, digue-li com vulguis, herides cròniques i agudes. Sant Just d'Esvern.
L'Òscar Brock diu, en un walk infecto... Oh! Diu, de Sant Just d'Esvern. Però aquí hi ha un... Sí, però em sembla que... O real, vull dir... Opinió. Sí, però et dic una cosa. La gent confon el walk que hi ha davant de l'Hospital del Moïsés Brogi, que és amb Sant Just, i allò em sembla que és de Sant Joan d'Espia, eh?
No, és veritat. I què? És a dir, que no t'agrada l'envies a un altre poble? No, no, diu, és que no està clar, si algú ho sap, ens faria un favor, dient-ho. Diu, en un walk-infecto de Sant Just d'Esvern, he tenido que mirarlo varias veces porque creía que flipaba. Pensaba, ¿todo eso es mío? No s'ha acabat d'entendre gaire, eh? Ja. En fi, i el que comentàvem fa un moment... Alguna mitad, potser? No.
Hermano, ho sé. És que no l'he entès, no l'he entès. Jo tampoc, per això t'ho trasllado a tu, que ets la saviesa del programa. I acabem amb un tuit de... Sí, sí, sí, tal com sentiu. Sant Just... Sant Just Cat. És de l'Ajuntament de Sant Just. L'Ajuntament de Twitter, i com sempre, amb notícies d'última hora, ha retuitejat un novembre literari a Sant Just d'Esvern.
I amb la notícia, o sigui que està bé. És una prova, no? Jo crec que sí.
Però, vaja, està publicat i és obert, ho hem retuitejat i, a més, hem posat, eh?, l'Ajuntament té Twitter o amb notis d'última hora, eh?, i el titular és novembre literari a Sant Just d'Esbem. Que potser és de l'any que ve, potser és de l'any que ve, clar, potser dius això, no?, des de l'any que ve ja s'avancen el que passarà el 2012 a Sant Just. És que, clar, l'agenda de comunicació, l'Ajuntament, a l'última, sempre. Carme, moltes gràcies. No sé si tens alguna cosa més avui. Ja està, no?, altres notícies, com sempre.
Et sembla bé, no? Si vols, tinc més coses, però no és el cas de moment. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. De res, bona tarda. Bona tarda. I recordeu que podeu escoltar totes les notícies i veure també... Escoltat-hi perquè penjarà l'informatiu migdia a la web de santjust.com.
No, de radiodesverb.com, perdoneu, m'ho estic una mica a peix, eh? Sí, no us riem. Doncs això, com que soc pistis, doncs sí, prou ja. Total, que si voleu més informació de Sant Just, a radiodesverb.com o, si no, ara mateix, a partir de les 7, a tot arreu. Vinga, prou ja, tu. Retabala aquesta música. Fem una petita pausa i tornem d'aquí uns moments amb el Calaix de Cultura a la Penya del Morro.
Ràdio Pospèl 98.1
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
Fins demà! Fins demà!
Aprofetem per saludar la gent que ens està veient a través de radiodesvern.com i també demanem disculpes perquè hem tingut alguns problemes a la webcam en aquest inici de programa. Esperem que no n'hi hagi més. Per cert, fa temps que no fem allò que fèiem fa uns dies. Tal dia com avui, a Sant Just d'Esvern, què passava el 22 de febrer del 2011? Vim bé!
Doncs aquestes eren les notícies de Ràdio d'Esvern, dels informatius de Ràdio d'Esvern. Per exemple, el Museu Virtual del Centre d'Estudis Sant Justencs ja compta amb una vintena de rellotges de sol de Sant Just. Perquè em sembla que feien una exposició de rellotges de sol i tot plegat.
Una altra notícia de fa un any a Sant Just, Sergi Seguí, que actualment és regidor a l'Ajuntament, deia que encapçalava la llista unitària d'Esquerra Republicana i reagrupament independentista a les eleccions municipals de Sant Just. En aquell moment era, doncs això, una llista unida, unitària, però després es va dividir una mica. Allò que deien Junts per Sant Just, que després hi havia la broma aquella de si, us heu quedat més sols per Sant Just que algú.
I també deia que divendres es presentava la miscel·lània d'estudis del Centre Sant Justencs i que s'impartia una conferència de l'Institut de Sant Just per denunciar l'explotació laboral. Doncs vinga, va, queda dit. D'aquí uns moments al programa, l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira parlant-nos de cultura al calaix de la penya del morro. Fins ara.
Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel, i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Àngel Andete, de Seny Locò Brutal de València, i una salutació i molt de rock and roll per a la Penya del Morro.
Bon dia, bones tardes, bon mestre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per sa penya del morro de Ràdio d'Esverda. Hola, sóc el Valen Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? És màgic, és meravellós, que ens menteixin així. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbets.
I avui, com cada dimecres, el 98.1 de l'AFM, a Ràdio d'Esvern, parlem de cultura, teatre, exposicions, agenda de concerts... I'm a burning afegy of everything I used to be. You're my rock.
Ah, sí, quatre hores més tard, saps? Amb l'Anna Rubira i l'Aranja Sánchez. Bona tarda, noies. Bona tarda. Hola. Què tal? No te'n recordes dels nostres noms? Sí, sí, home. Que te mireu la llista. No, que estava buscant els efectes, això, perquè... Els aplaudiments. Clar, la gent ens aplodeixi espontàniament. No, és una màquina que tira efectes.
La gent ens agrada també ens aplaudeix. Efectivament, tothom com a locos, allà, oh, bravo! Sí, aplaudint la ràdio. Per cert, deixeu-me que agraeixi públicament a l'aranxa, eh? Sí, que ahir va ser el meu aniversari i ens vam veure per un moment per unes coses, que ara no m'hem de cas, eh? I em va... no, no.
Em va regalar unes cookies, a l'ància, moltes gràcies. Cookies? Són molt bonament, galetes. Bueno, però són cookies. Són galetes. Però ens fa molt, això, que fabrica... Tot en anglès. Clar, tus propies cookies en casa i tal. Escolta, i com les has fet? Perquè estan molt bones, eh? Doncs, o bé, les vaig fer amb ma mare. No pots ser nerviosa, no pots ser nerviosa. No, és que... Va, va, va.
Les vaig fer a ma mare, però encara no recordo de la recepta. Però porta mantega, farina i poc més. Un primer dia, secció de cuina. Un altre dia us porto la recepta sencera. Les ha fet la teva mare? No, les vaig fer amb la meva mare, no me'n recordo de la recepta de memòria. Ja, ja, ja.
És estrany, eh, per a una cuina. Perdona, t'he dit el que porta. És un saclet. Primer has d'agafar la mantega. L'has de ficar en un bol. Posar-la al microones fins que es les faci. Ah, no al forn? No, primer al microones, la mantega només. Després la deixes fora fins que es quedi freda. Després agafes la farina, fas com una massa...
i després la deixes reposar. Molt bé, doncs escolta, t'ha quedat de fàbula, eh? Després els tens i agafes els moldes i els poses. Doncs moltes gràcies, queda d'aït, eh? Moltes gràcies, l'aranxa. Gràcies. I l'has fet m'haumara, m'haumara. Bueno, Anna, i tu què has portat? Jo, jo les felicitacions. Sí, home, doncs escolta, ja està bé, també t'ho agraeixo. En fi, avui qui fa el sumari? Jo.
En el programa d'avui anirem al Teatre Borràs amb violines i trompetes, al Club Capitol amb Cuc i després anirem al Bulli al Palau Robert. I per acabar, l'agenda de concerts. Doncs vinga, comencem parlant, Anna, de violines i trompetes, una tràgicomèdia que efectivament podem veure al Teatre Borràs de Barcelona.
a la plaça Urquinaona, i tot i que no és el primer cop que representa Barcelona l'obra. Violins i trompetes es va estrenar a Madrid el 1977 al teatre Infanta Isabel i va tenir molt d'èxit, de crítica i de públic, i la van estrenar a Barcelona i es representava paral·lelament a Madrid i a Barcelona. Aquesta situació va durar 4 anys, per tant, ja us podeu imaginar l'èxit de taquilla que té l'obra. De què tracta l'obra? L'obra tracta sobre 3 músics de cambra que no són gaire bons,
que, a part d'això, també tenen en comú el seu objectiu amorós, és a dir, que s'enamoren de la mateixa noia. Ah, sí, senyor. Sí, sí, ja està, eh? No n'hi ha res més. Vale, vale. S'haurà d'explorar, també. Arrel d'això, es posen de manifest sobre l'escenari temes típics i tòpics que sempre funcionen, com són el sexe, la frustració, els desitjos reprimits dels protagonistes i un seguit de...
Accions còmiques també es poden trobar. Qui era? L'autor qui és, has dit? Santiago Moncada, no ho he dit encara. Ara ho he dit. Sí, sí. La que la dirigeix a Barcelona està dirigida per Miquel Gorri i produïda per la companyia Focus. Els actors que representen els pocs personatges que apareixen són amics, diria, de la penya del morro. Ah, sí? Joan Pera, la Lloy Beltrán. Home, la Lloy Beltrán i tant. La Lloy és molt amiga de la penya del morro.
Sí, ens va dedicar una salutació i tot. Sí, sí. Sí, mira-la. Llull, digues alguna cosa. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa Llull, que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les Galpes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Ai, puta, quina maragulla.
Veus-la, jo, i gràcies. Doncs mira, amb aquesta excusa potser la podríem entrevistar algun dia, no? Sí. Ah, doncs sí, sí, sí. Bé, en fi, i fins quan estarà... Espera, falten dos actors, el Ferran Ranyer i l'Anna Gràs. Ah, molt bé. Fins quan estarà el de Treborres? S'estrena aquest diumenge 25 i estarà fins el 29 de juliol.
Ah, molt bé. Així que si teniu una mica, esneu una mica tapaïts, teniu temps de saber parlar amb la beura, però no us columpieu tampoc. Joan Pere, eh? Sí, sí. Joan Pere. Joan Pere. Woody Allen, no? És la beu? Sí, sí, l'heu de Woody Allen. En fi, doncs ja ho sabeu, el teatre Borras... Les entrades estan entre 20 i 29 euros. Fantàstic, doncs queda dit. A veure si el segon dia que ens retrobem a Lloll, que fa temps que no parlem amb ella. Passem a una altra obra de teatre, una obra que es titula Filla Gimbé, això, no? Sí. Coc? Sí.
Quina broma més fàcil. Ja ho sé, ja ho sé. Bé, aquesta setmana ens endinsem al Club Capitol, aquest teatre que està a les Rambles, i que té la sala Pepe Rubianes, no ho oblidem, on es representa... Club Pepe Rubianes, tot va lligat. Tot va lligat. Visc el sexe. Perquè coc vol dir... Cigala.
Ho tenia preparat, eh? Perquè saps que a mi aquesta paraula m'ha marcat molt. Perquè vaig veure un cop una pel·lícula. Escolta, un dia a classe d'audiovisuals vaig veure una pel·lícula de Tarantino doblada al català.
I no parava de dir això. Clar, en anglès, en comptes de dir cuc, deien dic, dic, dic, dic. I en català deien cigala, cigala, cigala, cigala. I quedava una mica malament. Vols que no sé què de la cigala? Jo em pot quedar aquí marcada la paraula. Perdona, cigala m'agrada a mi com a tema.
No com a tema. Jo me'n vaig, adeu. No ho podem borrar, això, queda fatal. M'agrada com a expressió per substituir altres més barrueres. Home, això sí. Sí, sí, sí. En fi, jo m'he posat en un jardí. En un jardí que ara no trobo la porta de sortida. Correcte. De què va l'obra? L'obra comença quan John, un dels personatges, decideix donar-se temps amb el seu nòvio, amb el que porta 8 anys.
En el descans d'aquesta relació, John no pot evitar deixar de pensar en el que han sigut la seva parella de tants anys. Però tot això canviarà quan a la seva vida entra una noia, de la qual s'acaba enamorant. El protagonista entra en un dilema entre l'amor entre un home i una dona, i és si es pot estimar a dues persones de sexes diferents.
Bé, la resposta és que sí, no? Suposo, en fi, els actors i actrius de l'obra qui són? Són Pau Roca, Mar Ulldemolins i Albert Triola i Blai Llopis, que donen vida als personatges d'aquest triangle amorós. Qui és l'autor? Doncs l'obra original és del britànic Mike Barton, que arriba als esceneris de Barcelona de la mà de l'actriu i dramaturga Marta Angelat. Com es diu la companyia? La companyia es diu Marroneta, o sigui, aquesta companyia és la que porta al Club Capitol aquesta obra.
i dir que no hi ha decorat sobre l'escenari. No hi ha res a decorar. I de què, clar, en temps de crisi? I de què tracta? Doncs aquesta comèdia tracta sobre la societat contemporània, com veu la bisexualitat, i reflexiona sobre la idea que tots, en el fons, són bisexuals. Mitjançant l'ironia i el sarcasme del públic, o sigui, mitjançant l'ironia i el sarcasme, el públic es fica ràpidament en la pell dels personatges de l'obra. Digues, digues, perdona. Un incisiu, intuitiu i enginyós d'anàlisi de la sexualitat
que desafia qualsevol classificació sexual i va molt més enllà del títol provocador. No, anava a dir que l'ha dirigit la Marta Angelat i que ha parlat sobre l'obra també, no? Doncs sí, ha dit que Cuc és un entreteniment intel·ligent... Perdona, Cuc o Coc? Bueno, Cuc. Coc. Cuc és cookie, no? Coc. No, Coc. Coc, s'hauria de dir. Coc és un entreteniment intel·ligent i un joc mordàs, un combat dialèctic brillant i acurat,
entre els personatges que provoca situacions còmiques, inesperades i que no dona un minut de treva a l'espectador, que dirà ella que ha fet l'obra. Clar. Bueno, home, és la Marta Angelat, que no és amiga de Penyelmorro. Mira, una que no ho és, perquè no vol, o perquè no l'hem dit mai, és que ho sigui. En fi, que... No l'hem acceptat al Facebook, no? És una obra que es va estrenar, aquesta, al Festival Temporada Alta a Girona, no? Sí, i ho avala el premi Laurence Oliver, que va... Olivier. Olivier.
que va rebre el 2010 després de representar-se en el Royal Count Theatre. Molt bé. I el jove dramaturg anglès Mike Bartle... Bartle... Barlet. Barlet. Veu traduïda per primera vegada la seva obra al català. Fins quan es pot veure al Club Capitol? Fins al 8 de març, té una durada d'una hora trenta i el preu de les entrades està entre 18 i 21 euros. Doncs ja ho sabeu, passem ara a l'exposició de la setmana.
¿Qué pasa ahora? ¿Nos invaden los cuerpos negros de Star Wars o qué? En fi, em vas fer cas, eh, Ana? Em vas fer cas i vas anar al Palau Robert, ¿no?
Ah, no he anat. No he anat. He llegit molt, he vist moltes fotos. Ah, molt bé. És com aquell, eh? Diu, bueno, el professor a la universitat, us heu de llegir aquest llibre perquè preguntaré sobre aquest llibre i farem un examen sobre aquest llibre. I el que fa la gent, què és? No llegir llibre, no. Llegir els 50.000 llibres que hi ha sobre els assajos que parlen d'aquest llibre i que expliquen de què va. I això no ho faig. No? No. Perquè tu vas al rincón del vago, directament. No, perquè no sé com va i no és broma.
Oh, tia. Home, això és més fàcil, ricontelvago.com. En fi, l'obra, l'exposició que ens portes aquesta setmana és Ferran Adrià i el Bulli, Riesgo, Libertat i Creativitat. Com tu has dit abans, ja vam parlar fa poques setmanes, però vam fer així quatre pinzellades, i avui he decidit portar-vos tota la informació, que he dit clar de què va l'exposició.
L'exposició està dividida en 10 àmbits diferents. Els reconeixements, el Bulli Foundation, els orígens, la sintesi evolutiva, en busca d'un estil, els moments del gran canvi, moment zero, la consolidació d'un estil, el Bullivirus i l'esperit del Bulli. El Bullivirus. Sí, m'agrada perquè posem la música de Jurassic Park perquè, com que el Bulli ja s'ha extingit, també...
Home, no s'ha extingit, eh? Ah, no, que hi ha la Bulli Foundation. Ara és el Bulli Foundation. Foundation. Bullivirus. M'ha encantat la de Bullivirus. Bulling. No, és diferent. Per cert, què s'hi pot veure, això? En aquestes zones es pot veure com treballaven alguns dels estris que feien servir quan encara el restaurant estava obert. Hi ha un panel amb més de mil fotografies, totes il·luminades, que són tots els plans, més de mil, més de mil. Oh!
Que són totes plats. No riguis, eh? Només fa, oh, no riu. No, perquè, home, és que a mi sempre m'ha agradat aquells, quan parla d'algú, que ho va fent. Això vol dir que ningú escolta. Això vol dir que li dóna una mica de vida al programa de ràdio. Quin rotllo que portem avui.
Bueno, segueixo, no? Oh, sí, sí. Oh, segueixo. És que les galetes estaven contaminades. Sí, no eren galetes normals, em sembla, eh? No. Estaven a la fina de Tarra, que n'hi ha moltes així, també. Galetes d'aquestes, vinga. Bueno, segueixo. Per favor. Torno a repetir. Yes, please. En aquestes mil fotografies el que veiem són tots els plats que es feien al Bulli de Ferran Adrià. Ah, és veritat. Sí, més de mil plats es feien, eh? De fet, es poden veure moltes coses, no?, en aquesta exposició. Es veu com van anar innovant en el món de la gastronomia al llarg dels anys...
El nom del famós restaurant que va estar reconegut com el millor del món durant 5 anys seguits. Poca broma, eh? És com si a la penya del morro en truquessin cada any un premi, no pot ser? Com el meu programa de ràdio. Perquè ho tenim pels diners. Ah, val, val. No se m'alvulli, no? No, exacte. El nom del restaurant està associat al talent, al treball en equip, a la innovació i a la idea que es té...
Més enllà de la gastronomia, que també abarca l'art i la tecnologia. O sigui, tots els plats que feia estan considerats com art. I utilitzaven molta tecnologia amb les perificacions aquestes que feia. Sí, home, perificació, apatana. Perificació. I què hi havia? Hi havia... Tomàquet líquid, no? La cosa aquesta així de Ferran Adrià. Molts seves, no? Sí, ap, ap, ap.
Alguna cosa més? Paral·lelament a l'exposició s'està organitzant un programa d'activitats educatives que aniran dirigides, des d'escoles fins a universitats i passant per escoles d'hostaleria, també. I l'exposició es fa al Palau Robert, l'entrada és gratuïta i estarà allà un any fins al 3 de febrer del 19... Ai, 19... És que la música de... Sí, sí, en reclaro. 2013, volia...
Si no s'acaba el món, podem anar a veure avui i fins. Sí, sí, no s'acaba el món. Correcte, l'any 2013, fins l'any 2013, fins aquí un any, està aquesta exposició al Palau Robert, allà a la Diagonal, amb el Passeig de Gràcia de Barcelona. Molt recomanable, perquè sempre hi ha exposicions gratuïtes, com el meu, com el Caixa de Fòrum. Per tant, si teniu un moment, aneu-hi i passeu-vos-ho bé i feu una mica de cultura, que és gratis, home.
Bé, passem ara a l'agenda de concerts. Déu-n'hi-do, amb quina canya, no?, que comencem, Aranxa? Amb molta, amb molta. Sí, de fet, demà, demà, demà dijous a la nit, 23 de febrer, tenim a la sala Cidecord, el grup... Com? Cidecord, el grup Capsula. Som una banda procedent d'Argentina que es va formar en 1997 i que actualment viu a Bilbao. El nom prové d'una cançó, Space Obity, de David Bowie. Això, home.
Han tocat pràcticament en tota Europa. Perdona, un moment, un moment. Perdona que et talli, però és que l'Anna m'ha mirat com si no sabés quina cançó és. I és aquella... ¿No la coneixeu? Millor la poses, perquè amb la teva veu crec que l'Anna no... No, no. Voleu que us la posi o no? Sí, vas. A veure... Bueno, puc continuar dins de la buscàs? Bueno, han tocat en pràcticament tota Europa, Estats Units, Xili, Argentina i Uruguai. Oh.
Tenen 7 treballs al mercat amb temes com Run, Run, Run, Boises on the Ground, Magnetic Brian o Let's Run Far Away. Les entrades estan per 8 euros. A veure. A veure. Space Ovity. Per què no sona res? Sí que sona. Ah, sí? Són una guitarra. Ah, vale, vale. Però molt fluixet, no? Saps per què David Bowie té un oll de cada color?
Vols que t'ho expliqui? No va néixer així. Perquè és un apassionat dels huskies. No va néixer així. Quan era petit va tenir una baralla al col·le i li va clavar un compàs a l'ull. Marrotllita, eh? Va ser tu un i de cada color. Marrotllita, no, no. Ah, va, ja sé quina és. Explica la història d'un coronel que és astronauta. Astronauta. Astronauta de... És que em sento fatal. És astronauta de la NASA i llavors li diuen Main control to Major Tom.
per favor, torna a la Terra. I el tio diu no, diu no, perquè he salido a hacer un viaje espacial i no pienso volver. I el tio aspira per l'espai i tal. I per això d'aquí, major no, main control to major tom. En fi, després d'estrossar Space Oddity de David Bowie, si continuem amb més concerts, per exemple, també demà mateix a la nit al Palau de la Música arriba Michael Nyman.
És un compositor britànic considerat dins del moviment minimalista. Perdona, és el de la banda sonora del piano. Sí. També és pianista, lletrista i fotògraf. Ha dedicat part del seu treball a fer bandes sonores de pel·lícules com El piano, de James Campion, que va guanyar tres òscars. Ha escrit òperes, quartets de corda i concerts orquestrals. Les entrades estan per 20 euros.
Aquest divendres, dia 24, quina granis actua al Music Hall de Barcelona? És el primer cop que està a Espanya. Aquesta cantant que va guanyar un concurs on el seu vídeo va ser projectat a la mitja part de la Super Bowl. La seva cançó era Message from your heart. La fama que ha tingut als Estats Units ha sigut increïble. I Madrid i Barcelona són les dues úniques oportunitats per escoltar en directe Valentine in your arms o...
Word in front of me. Les entrades estan per 12 euros. Ha de ser molt xula aquesta noia, no? Sí. Se sembla aquell que també té una cosa com estranya i rara. No me'n recordo com vas dir ara. Sí? Molt bé, molt bé. No me'n recordo, és que no me'n recordo. En fi, divendres 24 també Robin Hitchcock toquen a la sala Polo.
Aquest anglès és un poeta, pintor, músic i cantant de rock i folk. Caram, i persona, no? Què? I persona. De 58 anys, que va començar la seva carrera als anys 80, on va treure el primer treball dels 18 que té en total de la seva carrera. A veure com sona el Robin Hitchcock.
Molt, molt, Noël, no? La seva guitarreta, les seves coses, va. Ping-a-pong-a-ping. Ping-a-pong o ping? Ping-pong. Ah, ping-pong-pong. A ella m'agrada molt el ping-pong.
Són un grup de rap de Los Ángeles.
i les seves lletres reivindicatives parlen sobre la situació política dels Estats Units i els problemes socials que hi ha a l'actualitat. Tenen 5 discos al mercat on trobem Worst, Come to Worst, Ballet Train, Marathon, The Platform o This Way amb Kina West. Les entrades estan per 18 euros. Doncs vinga, queda dit. Que se nota el paso del tiempo Que cierra las cicatrices del alma
I aquest dissabte, al Palau Sant Jordi, acull un dels concerts de la gira d'Estopa. Els germans Muñoz, nascuts a Cornellà, porten des del 1999 Partindo la Pana dins del món de la música. Bueno, bueno, bueno, bueno. Perdona. Ara, que has fet una poetisa, eh? Sí. Caram. És de Shakespeare. Ho filo tot d'una manera. Sí, sí, espectacular. Com Matías Prats, entenem. Sí, sí.
Amb els seus 7 àlbums han venut més de 4 milions de còpies en tot el món. Van tornar a posar la rumba catalana en totes les emissores de ràdio amb temes com La Raja de Tu Falda, Pastilles de Freno, Corpo Triste, Vacaciones, La Primavera o Penas con Rumba. Han col·laborat amb Rosario Flores, Joaquín Sabina, Macaco, María Jiménez, Joan Manuel Serrat o Los Chichos, entre d'altres. Les entrades estan des de 26 fins a 130.
20 euros. 120 euros? Sí. Perquè fan un massaig dels estopes, no? Suposo que hi haurà... Suposo que hi haurà zona VIP o alguna cosa així.
Va volando donde tú quieras. Jo no vull dir res, però graven a Sant Feliu. Oh, de Llobregat. Sí. A la capital de la comarca. Sempre que diem Sant Feliu, Sant Feliu, doncs graven a Sant Feliu de Llobregat. I viuen també. Per cert, com està Sant Feliu de Llobregat últimament? Com va? Molt bé. Per què? No, per curiositat. No truqueu a la nostra ràdio ja. Com? No truqueu a la nostra ràdio. Vam trucar la setmana passada. Sí. Ah, clar. Treballem aquí. Sí, el Dia Mundial de la Ràdio. Sí. Vam trucar a Ràdio Cornellà.
Dos dies més tard, eh, per això, però... Dos dies més tard, el dia de la ràdio, dos dies més tard, que bonic. Sí, perquè teníem el programa molt ple i vam parlar amb una noia molt simpàtica que ens va accedir molt bé a Ràdio Cornellà, que ara no me'n recordo com es diu, que fa els informatius i després vam tocar ràdios en Feliu però no ens va anar a fer telèfon. No, en quina hora era? Entre les 6 i 7, dos quarts de la seta. Posa'm música. Posa'm música, no? Vam preguntar a Ràdio Cornellà quin programa feien
Vam dir les tardes de Ràdio Cornellà i vam dir, osti, que original. Que original. No, però bé, bé. Home, és que ningú tingui el nostre nom. No, no, no. Per sort. De fet, una salutació a la Mireia Navarro, que és la directora de Ràdio Cornellà.
i que va començar a Ràdio d'Esvern, els informatius, i potser algun dia ens pot donar feina. Home, si estàs treballant no es pot escoltar. La feina serà per tu, per nosaltres no. En fi, abans que ens facin fora, continuem. Aquest dissabte 26... No, te l'has deixat a Javier. Amb B alta, Javier amb B alta. És 20... 25, el dia 25. El dia 25, o sigui, dissabte, eh?
Dissabte 25. No, no, no. Dissabte 25 de febrer. Arriba Javier Mogurusa a la sala Luz de Gas, no? Doncs sí, és un músic nascut a Irún que va començar a tocar l'acordiu als 5 anys. El primer disc va ser dirigit per als infants i a principis dels 90 va formar part del grup Mécani... A veure... Les Mécnicions. No, a veure, no és tan francès. Ah, no? Les Mécniciens. Sí, Les Mécniciens. Amb el que va gravar 3 discos.
Després la banda es va dissoldre i va començar la seva carrera en solitari com a cantautor en lletres en eusquera. També ha creat el seu grup editorial on publica llibres per nens i per adults. Les entrades estan per 8 en 50. I continuem repassant l'agenda de Conces perquè aquest diumenge, dia 26 de febrer, al Palau de la Música arriba Jou Bonamassa.
Nascut als Estats Units, va ser nen prodigi, ja que va començar a tocar la guitarra amb 5 anys i als 8 ja tocava blues com un veterà. Es va traslladar a Califòrnia, on va perfeccionar el seu estil. Va formar part del grup Blue Line i després va dissoldre. Va treure el seu primer àlbum, més tard, quan ja estava en solitari, amb temes com Last Kiss, Slong In, Burning Hell o Stop, que sonaran al concert.
Les entrades estan entre 39, 49 i 59 euros. I també la mateixa nit del diumenge 26 al Harlem Jazz Club, però que es troba, per cert, si no ho sabíeu, al número 8 del carrer Comtesa de Sobrediel. Sí, eh, com ho dic perquè l'altre dia vaig anar i me'n recordo. Actua Edith Kraix. Nascuda a Perpinyà.
A Perpinyà? Sí, ho he escrit malament, però és Perpinyà. Tot i que tot el que sap de la música ho ha après a Madrid i a Barcelona. El 2010 va gravar el seu primer treball, Desmots, i un any més tard va presentar el seu segon disc, que es diu The Lottery.
Crond, que és a l'altre costat. De l'autre côté, no ho sé. És que no sé com es diu en francès. Sí, gravat a on? Hospitalet de Llobregat. Hospitalet, aquí per hospitalers. Ja, però és que ningú sap el que opres el guió, només tu, l'Anna i jo. Anna, digue-ho, perquè... Sí, sí, sí. A l'agenda de concerts l'Anna parla poc, eh? Disfruto la música, jo disfruto la música. Disfruto la música, vale, vale, d'acord. Bueno, dic que aquest últim disc es pot descarregar gratuïtament a la seva pàgina web. I les entrades estan parcing amb 60 euros.
Dilluns 27 de febrer, Vladimir Kurovski actua al Palau de la Música de Barcelona. És un director d'orquestra rus i que també és director titular de l'Orquestra Filarmònica de Londres. Part dels seus estudis els va fer a Moscú i l'altre a Berlín. Va estudiar direcció d'orquestra amb Rolf Reuter i entrenament vocal amb Semyon Skir.
Les entrades estan per 94 euros. Va, queda dit. 94 euros, has dit? Sí. Home, és director de la Filla Argònica de Londres? Sí, sí, sí. Correcte. Somio volat fins als teus avis. Tu ets aquest. Ah, és Manu Guix. Manu Guix actua a la sala Lut de Gas el dilluns, també, dia 27. Cantant, compositor i músic ligat des dels inicis a Operación Triunfo
Ha participat també com a director musical de Grisel Musical, El somni de Mozart, La botiga dels horrors, entre d'altres musicals. Té 3 treballs al mercat, De Cabeza, Manu Guix i 11 llacs. Amb temes com En 3 minuts, Que tinguem sort, País petit, Eclipse de luna, Roda o el teatre. Les entrades estan per 12 euros. Roda o Roda? Roda, Roda. Oh, m'encanta!
Doncs que sàpigues que em sembla que no hi ha cap Sant Feliuen, Cacidoní. Què? Hi ha algun Sant Feliuen, Cacidoní? Cacidoní? Cacidoní? Algú de música. Què passa? Si hi ha alguna persona de Sant Feliu de Llobregat. Està ous. No ho entenc. A veure, Aranxa. No has dit m'encanta. O sigui, m'agrada aquest grup molt. Cacidoní? Sí. Jo pregunto, hi ha algun Sant Feliuen, Cacidoní? O no ho saps? Cacidoní?
El grup! El grup es diu Chidoni. Ostres, de veritat. A veure, per favor.
Això ho entendria fins i tot d'un nen de 5 anys. Portem-me un nen de 5 anys. A veure, Arantxa, centrem-nos. O sigui, Sidoni és un grup de música. Sí. Jo pregunto, en aquest grup de música... Ai, no t'escolto. Ara, ara, ara. En aquest grup de música, Sidoni, hi ha algun Sant Feliuenc? No. Tot això per dir que hi ha un noi de Sant Just. O sigui, ja és igual. Ah, vale. No pots dir... O sigui, sempre dius que a tot el món hi ha amics de la penya de Murri. No pots dir que en un grup hi ha un noi de Sant Just? Sí.
Sí, però volia comparar-ho... No, volia comparar-ho amb... Mare meva! Jo pensava que volies fer un grup de... un joc de paroles amb Sidoní. No dissimulin les teves carències auditives. Perdona? I cognitives, eh? I el teu humor lleigíssim i molt dolent, què? A veure, Sidoní, aquest dimarts dia 28 de febrer, el Palau de la Música, eh? Compte. Marc Ros, Axel Pí i Jesús Serna formen aquesta banda de Barcelona formada en 97.
Els van donar a conèixer gràcies a una patita discogràfica d'Hospitalet amb la que van posar música als anuncis. Degut a l'èxit del primer disc, la banda va fitxar per Sony Records. El seu àlbum és Fluido García, però al concert no faltaran El Incendio, Fascinado, Nuestro Baile del Viernes, Los Olvidados o Costa Azul, entre d'altres.
Quant valen les entrades? Entre 18 i 36 euros. Qui dels 3 és de Sant Just? Com? Qui dels 3 és de Sant Just? No ho sé. Molt bé. Ole tu. Sisplau, vale. No, no, això és el fuet. Molt bé. Si no ho sabia. 5 minuts. Gràcies. Quina barra. Gràcies.
No mereixo jo, això. En fi, i la nit... Bueno, bueno, bueno. Anna, Anna. Bé, acabem la secció, eh? Abans que... Mira com vol. Que treguiu la medalla, l'aranxa. La nit del dimecres, dia 29 de febrer, quina gràcia, un dia que es produeix només cada 4 anys, la xinga actua... És veritat? Noia caigut. Home, noies. Jo sí, però tampoc és per fer un món. No, però això no sé per què riu tant. En fi... La nit del dimecres 29. Quina gràcia. La nit...
La nit del dimecres 29 de febrer, la Xinga, que no la Xunga, actua a la sala de torta de la Polo. És una banda de Barcelona que neix a partir de les cançons de l'argentí afincat a Catalunya, Marcelo Molinari, que després de composar temes comença aquest projecte que pretén juntar músics de diversos estils. Canciones para el negro Antonio, Besos en la mejilla, Amigos, Caracol o La gente buena es podran escoltar en directe. Les entrades estan per 4 euros.
Bé, aquests són els... Sí, Toni, eh? Em veig d'acabar avui la decepció. Aranxa, que t'has enfadat? No, jo no. Quin probleme que té, l'aranxa. Perdona? Sí, sí, sí. Veus? Ai, tu que t'has enfadat perquè he dit... No, no, no, per res del món. De fet, això ho hauríem de fer. Hauríem d'agafar i que tots els col·laboradors del programa tinguessin un nom corejat, eh?
Anna, Anna. Bueno, en fi, noies, moltes gràcies una setmana més per posar-nos al dia de la cultura amb teatre, exposicions i agenda de concerts. Fins dimecres, que bé, bona tarda. Adeu.
The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? M'ensenya, m'ha dit-ho. Què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro.
Parlim d'aquells mons llunyans de les espècies.
porti'm aquells mars remots on els indicadors de profunditat diuen que és de valents baixar.
que vull ser de gran, jo ja és costó. Mil balenes a tocar, sentir l'electrostàtica que hi ha. Calipso bé, calipso va.
i sense haver-hi estat, veure els colors dels esculls de corall. Vostès que fan de jo xandall, confia en mi, anem més avall.
Messie Cousteau, per què vostè els taurons no li fan por? Messie Cousteau, no, no, no. Messie Cousteau, a mi no em cal l'alta definició. Messie Cousteau, no, no, no. Messie Cousteau,
Fins demà!
Directament des del seu últim àlbum dels Amics de les Arts, Espècies per catalogar, aquest tema, el primer single que van treure fa unes setmanes, Monsieur Cousteau. Per cert, la setmana que ve entrevistarem el Ferran Piqué, integrant dels Amics de les Arts.
Quin bon temps que fa avui, per cert. No sé si... Bueno, imagino que sí, no? Que he sortit de casa o ara mateix mirant per la finestra. La veritat és que ja ha arribat l'estiu, eh? Sí, senyors. Ah, Los Vigilantes de la Playa, eh? Quina mítica sèrie.
Parlant de sèries, per cert, a la segona hora del programa parlarem amb el Sergi Herrada del Casal de Joves, ja sabeu que aquest dissabte hi ha la Carnestol Fest al Casal de Joves de Sant Just, i cada dia estem parlant d'una sèrie de televisió dels anys 80, perquè la temàtica de la Carnestol Fest d'aquest dissabte serà dels anys 80. Doncs bé, avui no parlarem d'una, sinó que parlarem de 3 o 4 sèries de televisió dels anys 80.
A més a més, també ens acompanyarà la... Quines sèries, us pregunteu? Doncs mireu, parlarem de Dallas. Us en recordeu, de Dallas o no? Perquè després posem la sintonia de Falcon Crest. Oh, Falcon Crest, eh? Que fort, amb els primers col·labrots que venien d'Amèrica, juntament amb Dallas. L'escursor negre, el mític escursor negre, Maldrick. En parlarem de tot això a la segona hora. A més a més, també ens visitarà la Clara Narvion del Cineclub Utopia...
que juntament amb Mai organitzen aquesta carnestolfes aquest dissabte a partir de les 10 o 11 de la nit al Casal de Joves de Sant Just. Quin tipus de música sonarà? Home, evidentment, música dels anys 80. Faltaria menys.
Com, per exemple, us en recordeu de la Cindy Lauper i el seu Girls Just Wanna Have Fun? Això segur, segur, segur que sona aquest dissabte a la Carnestolfes, la festa de carnestoltes del casal de joves aquí a Sant Just d'Esvern. Connectem amb Com Ràdio tot seguit i tornem a la segona hora amb totes aquestes coses. Fins ara.
Mireu què ens diu el Javier Bejar a través del Twitter de la Penya del Morro. Diu, la cançó de Cindy Lauper, aquesta que estem escoltant ara mateix, surt a la pel·lícula mítica dels 80, Los Goonies. Tens tota la raó, Javier, és veritat. Connectem amb la Com i tornem a la segona... Tornem d'allà a la segona hora... Per què hem tancat el micròfon? La segona hora de la Penya del Morro. Fins ara. Com Ràdio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. S'eleven a 49 la xifra de morts, entre ells un menor en l'accident de tren d'aquesta tarda en una estació de Buenos Aires, a l'Argentina. A banda de les víctimes mortals, els ferits pugen a 600, alguns dels quals encara es troben atrapats als vagons, segons que ha explicat
el secretari de transport argentí, Juan Pablo Chiavi. En el lugar donde están sacando ahora, que es entre la primera y la segunda formación, hay gente atrapada, hay gente que está viva, obviamente hay toda una investigación que comienza a partir de que sucedió este evento, está todo filmado, todo registrado, lo cual facilita la investigación.
L'accident ha passat quan el tren entrava a l'estació i ha topat amb l'andana per causes que encara es desconeixen. Els sindicats universitaris alerten que les noves retallades del govern català afectaran entre 15.000 i 20.000 treballadors entre mestres i personal de serveis. Per això ja han anunciat mobilitzacions. Barcelona, Didac Alcántara, bona tarda. Bona tarda. Els representants de professors i docents s'han aixecat de la mesa d'universitats d'aquest matí a no acceptar les mesures d'ajust anunciades per la Generalitat
per aquest any, entre elles l'increment horari del personal administratiu i de serveis i els docents funcionaris i la reducció del complement de baixa per malaltia. Davant de tot plegat, els sindicats diuen que no tenen una altra sortida que la lluita i les mobilitzacions, com la vaga anunciada per la setmana que ve. Els sindicats asseguren que els grans perjudicats seran els interins perquè el govern català només ha deixat clar que intentaran preservar la continuïtat del personal permanent. Com Ràdio Barcelona.
El govern central permetrà a les famílies que tinguin tots els seus membres a l'atur saldar el seu deute hipotecari amb l'entrega del pis al banc, l'anomenada d'ació en pagament. La mesura s'inclourà en un codi de bones pràctiques que serà a prop voluntari per les entitats financeres. El govern català farà tot el possible perquè el macro projecte Eurovega s'instal·li a Catalunya. Tot i això...
El president Artur Mas ha reconegut que Madrid té avantatges respecte de Catalunya però que s'està treballant per equilibrar la partida. El Teatre del Liceu ha retirat l'expedient de regulació d'ocupació temporal que afectava 400 treballadors i que aquests han desconvocat.
La vaga prevista pel 27 de febrer. Els empleats han acceptat no cobrar la paga doble del mes de juny a canvi de la retirada de l'ero. Continua en marxa la reunió entre treballadors d'autobusos i de metro de Barcelona amb la direcció de TMB. L'objectiu és desconvocar la vaga de quatre dies que coincideix amb el Congrés de Telefonia Mòbil que es farà a Barcelona.
Si no es desconvoca aquesta aturada, també afectarà la mobilitat de milers d'usuaris de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Llanvilles, al Gironès, un jove que conduïa begut, drogat i sense punts, i que a més a més va trobar allà un mosso d'Esquadra. La gent va patir diverses contusions i també ferides de caràcter lleu.
Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. La detenció es va produir a quarts de vuit del matí de diumenge. Els agents dels Mossos de Trànsit estaven fent un control a la carretera C65 a Llenvilles i el conductor d'un dels vehicles als que havien indicat que s'aturés va accelerar amb la intenció de fugir. En aquesta fugida va atropellar un dels Mossos, que va resultar ferit lleu amb contusions.
Els agents van poder aturar el vehicle escàpol perquè es va posar en un camí sense sortida. Els Mossos van comprovar que el conductor, un veí de Caldes de Malavella de 28 anys, no tenia permís de conduir perquè havia perdut la vigència dels punts. A més a més, va marcar més del doble del permès a la prova d'alcoholèmia i va donar positiu en cocaïna, enfetamines i metenfetamines en la de detecció de drogues. Com Ràdio Girona.
Una jutja de Vilanova i la Geltrú ha arxivat la causa oberta per un presumpte delicte de pornografia infantil contra el director del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, Àngel Sala, per l'exhibició de la pel·lícula A Servi en Film.
Bona tarda, us parla David Amador. El davanter del Barça, Isaac Cuenca, ha deixat ben clar que l'equip blaurana lluitarà fins a la darrera jornada per guanyar la Lliga, tot i els 10 punts de desavantatge respecte del Real Madrid. Nosotros vamos a luchar hasta el final, a intentar recortar los puntos que nos llevan de ventaja y hacer lo mejor posible para que puedan disfrutar de nuestro fútbol.
Coenca també ha demanat que Pep Guardiola renovi el més aviat possible perquè els jugadors volen que el tècnic continuï a la banqueta blagorana la temporada vinent. De la seva banda, el tècnic de l'Espanyol Mauricio Pochettino s'ha disculpat davant l'afició blanquiblava per si algú s'ha sentit ofès amb la presència de Dani Osvaldo ahir a Sant Adrià. Encara l'Espanyol, el defensor Ernesto Galán podrà jugar contra el Llevant després que el comitè de competició li ha retirat la segona groga que va veure contra el Getafe.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Josep Maria Marquès deixarà de ser president de l'Ateneu aquest dissabte que se celebra l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat, en la qual s'ha de renovar part de la Junta Directiva. Tres persones s'han presentat per agafar el relleu en els càrrecs de president, secretari,
i vicesecretari. Albert Macià es presenta com a president, Manel Ripoll i Anna Vilanova completen aquestes novetats i, per tant, no és una revelació total de la Junta perquè els Estatuts de l'Ateneu marquen que es mantenen dos membres al Consell Executiu. D'aquesta manera entrarien tres persones noves i continuarien Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a tresorer Francesc Gallart. Serà una Junta continuista que pretén seguir amb els projectes que hi ha ara engegats a l'Ateneu, per exemple...
espera desencallar la situació de la sala gran de l'Ateneu, que l'Ajuntament de Sant Just té llogada fins l'any 2014. Aquest és un dels temes als quals s'haurà d'afrontar la nova Junta, que renovarà probablement dissabte l'Assemblea General Ordinària, en què també s'aprovaran els comptes de l'any passat i els de les seves accions, les quotes de socios i sòcies i la presentació de la memòria del 2011. Serà a dos quarts de set a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I els propers mesos l'Ateneu acollirà diferents actes culturals impulsats per la Federació d'Ateneus de Catalunya. És un cicle que ha engegat aquesta entitat a través de la qual passaran per l'Ateneu de Sant Just espectacles de músiques, bar, coral i teatre. El primer serà aquest dissabte i s'en farà un cada mes. Dissabte s'estrenarà amb un concert de Gershuin, Swing i Latin Jazz en l'Europació Musical de Cerdanyola del Vallès a dos quarts de deu de la nit a la Sala Gran de l'Ateneu. El proper espectacle serà el dia 17 de març.
amb la Coral Canigó. L'entrada a tots aquests espectacles costa cada cop 10 euros, però per socis i sòcies l'entrada és de 8 euros. Una de les intencions de la Taneu és introduir les actuacions de les seves accions en aquest circuit, possiblement després de l'estiu.
I acabem amb aquest butllet explicant-vos que cada mes dijous se celebra el ple municipal corresponent al mes de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. El tema més destacat de l'hora del dia és l'aprovació del ple de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. D'altra banda, es donarà compte sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. Després d'aquests temes, s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. L'assessió serà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori.
I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 al Sant Jus Notícies, edició vespre.
Què tal? Bona tarda. Com esteu? Benvinguts a la segona hora... Ara sí, ara sí. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Hem començat amb The Pepper Potts i aquest tema, en Rural Trail, 6 i 11 de la tarda. Benvinguts, com deia, a la segona hora de la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Una cosa, si us agraden els 80, si us agraden els 80, quedeu-vos aquesta segona hora de la penya del morro amb nosaltres, sí senyor. Perquè parlarem de sèries de televisió i també amb la Clara Nervion...
que és una de les que organitza aquest dissabte el Carnestol Fest, el casal de joves de Sant Just, amb la temàtica de carnestoltes dels anys 80. Per això avui farem un especial també amb el Sergi Arrada parlant de sèries mítiques com Dalas, Falcon Crest, l'Excursor Negra o els joves. Sí, senyor.
De fet, cada dia nosaltres, per comentar el tema aquest del Casal de Joves i del que Ernestol fes i la Festa dels 80, que hi haurà aquest dissabte aquí a Sant Just, estem comentant una sèrie i amb el Sergi ens anem parlant, però avui hem dit, vinga, va, per què no ho fem més? I en farem quatre. Ah, és que no teníeu res. No, mentida. Sí que teníem coses, perquè, per exemple, tenim l'Oriol Jiménez amb les noves tecnologies.
Expert en tablets, en mòbils, en Android, en iPhone, en tot el que conté un xip. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé. Bé, avui no pots estar aquí entre nosaltres, estar al telèfon, perquè estàs acabant de muntar el teu stand del Congrés Mobile o què? Sí, sí, sí. T'agafem en un mal moment o què, Oriol?
Bé, és un moment. És un moment, sí. Doncs ho serà. Ho serà, ho serà. A més, la segona vinent també tenim una connexió remota, no? Sí, clar, perquè quan comença la fira més important de mòbils del món que es fa a Barcelona? Dilluns, dilluns. Dilluns que ve, comença el Mobile World Congress i, escolta, és veritat que les entrades valen 600 euros?
700, la més barata, i arriben a 4.000. Amb la 700 no entres enlloc. I amb la 4.000 surts a tot arreu, no? Perquè ja em diràs tu, 4.000 euros una entrada pel Mobile World Covers... Bueno, avui he entrat de més dades. Una connexió de 2 megas, 3.000 euros. 3.000 euros? Una connexió, si tu vols que el teu stand tingui connexió a internet. Però què passa? Se'ls veu una mica la olla, no? Bueno...
Es paga, no passa res. Ja, ja, ja. No, sí, clar, no passa res per tu, però jo ara 4.000 euros per entrar a Mobile Congress no els tinc. I amb aquests 4.000 euros, amb l'entrada, amb el prou d'entrada, que no sé, et fan massatges també o alguna cosa? No, no, no. Vas a conferències i tens accés a algunes xerrades i... Home, a veure, amb 4.000 euros que et pagues a entrada, com a mínim et regalaran, no sé, ni que sigui un clauer. Una motxilla i un clauer. Una motxilla i un clauer. Bé, i això...
Jo ho vaig flipar. Vaig pagar 700 euros per mala... Tu vas pagar 700 euros? No, no, jo no, però la samarreta podria posar-ho. Ah, val. Vaig pagar 4.000 euros pel Mobile World Congress, que a partir de dilluns arriba a Barcelona. Vinga, va, parlem d'alguna cosa del que vindrà, que és el que s'anunciarà, què esperem del Mobile World Congress la setmana que ve, Oriol? Sí, bueno, hi ha coses confirmades, hi ha coses que hem de confirmar, sembla que no hi haurà gaire sorpreses...
Bé, jo crec que hi haurà sorpreses, però no seran per les empreses grans. Llavors, es presenten productes interessants. Un ASUS, és una marca taiwanesa, presenta l'ASUS PadFone, que és un mòbil que es col·loca dins d'un tablet. Llavors, si es converteix en mòbil, el pots convertir en tablet. Ah!
I això... Una mica un mòbil transformer, no? Sí, sí, sí. A més, ASUS també, precisament, té un producte que té un transformer, que és un tablet que es converteix en portàtil, podríem dir-ho. Ah, molt bé. I també tens un portàtil que es converteix en planxa de... Exacte. De casa, no? Ostres, molt bé. Jo crec que serà una tendència que anirà cap aquí perquè almenys tinguis un dispositiu i puguis connectar-lo a la tele i vagi una mica tenint aquesta versatilitat. Està bé. I així anem fent coses i puzzles fins a acabar fent ja tot un edifici sencer, enorme, no? Exacte.
L'ESO deu estar estudiant també a entrar en aquest mercat. Clar, home, és que té molt bona pinta. En fi, per cert, què passa amb Ubuntu? Bueno, Ubuntu és la distribució aquesta Linux de software lliure. Sembla que també s'està davantant, s'està posant a l'última, arremem això. I també aniria una mica per aquesta banda i farà que qualsevol mòbil Android bo, qualsevol, vull dir que hi ha enèric, però haurà de ser molt potent, el puguis connectar a una pantalla, un teclat i un ratolí i el converteixis en un ordinador. Perdona, perdona?
Sí, tu pots connectar el mòbil a una pantalla, no?, i a un teclat i a un ratolí, i llavors entres a Ubuntu. És una interfície d'ordinada normal, amb tot, amb el Firefox, amb el Word, no?, una mica per entendre'ns, però normal. I tens una sèrie d'integració entre el sistema Android i, sobretot, s'executen el telèfon, eh? Sí, sí, no, no, la veritat és que és increïble tot el que es pot fer. I, escolta, les vambes aquelles de Regres al Futuro també hi seran, o no?
No, bueno, no ho sé, no ho sé, no crec. No, ara, bromes a banda, no, perquè... Sí, no, perquè tu ets com molt futurista, no, aquí al Mobile World. Bueno, aquest any era... Bueno, t'estic parlant de productes reals, eh, que... Ja ho sé, ja, però per això t'ho dic, vull dir que, poca broma, que les Nike, la casa Nike va treure les bambes de Resol Futuro fa un temps, vull dir que no estem dient cap tonteria. Per cert, les pantalles d'LG també aixecaran molt d'expectativa.
Bueno, no parlo més dels LG, no? És una mica la gran competència a Samsung, que a Samsung li estaven tan bé en el mercat mòbil, i els dos també fan pantalles, no?, de bastant bona qualitat, però a Samsung li ha fet bastant l'avantatge, no? Llavors està traient uns mòbils que són bastant diferenciats als de Samsung, o sigui, afortunadament tenim la competència...
Llavors, en el cas de la pantalla, que és el que comentes, l'ELG té pantalla de 4 terços. Què significa? Que no és panoràmica, com dels mòbils dels tel·lenguats a veure, però que seria com una teleàntica, seria quasi quadrada la pantalla. Home, perdona, això no és donar un pas enrere quan avui en dia tot és 16-9? Sí, però en principi el 16-9 suposo que és per veure sèries, pel·lícules... Et vull dir que tu quan estàs sèries i pel·lícules veus el mòbil, no ho sé, jo prefereixo el 16-9, però estic intentant...
Què vols dir, que per tant LG treu un mòbil amb pantalla 4-3? Sí, és de 4 terços i la pantalla és gegant. Llavors diuen que en una pantalla tan gran gairebé és millor 4 terços per la maniobrabilitat, escriure dos mans... Si més no, està bé, perquè és diferenciador i la competència ho provarem i a veure què tal. Jo crec que no està tan malament i potser ningú s'havia atrevit a fer un canvi en aquesta banda...
Però no sé si serà el format que guanyi, però bueno. Es veuran pantalles 3D per mòbils? Sí, LG ja té un mòbil en el mercat. Oh, amb 3D ja. I presentaran també l'evolució. LG una mica així, no? Presenta coses una mica més experimentals. Bueno, experimentals no, però presenta coses...
Més noves per diferenciar-se del seu principal competidor, però sí, sí, en 3D. LG va una mica de guais, no? Sí, però bueno, no li està acabant de funcionar, però bueno. Home, perdona, doncs a mi m'agraden les idees que té, menys aquesta del 4-3, però... Però no, però tens un Samsung. Tens un... Al final... Però els... Clar, clar, és veritat. Perquè, clar, LG no és Samsung, lògicament, no? No, no, són competències, no són els principals... Jo crec que entre ells són els principals competidors. Samsung és de Corea del Sud? Sí. I LG d'on és?
Doncs no ho sé, no ho serà bé. Per cert, el Samsung, ja que ha parlat de Samsung, el Galaxy S3, que tindrà la pantalla més gran que també. Si l'S2 el pots posar dins de l'S3 i l'S1 el pots posar dins de l'S2. Quan arriba el Samsung Galaxy S3? El que sabem és que no es presenta com a la World Congress i hi ha el rumor que serà el 15 de març. El 15 de març, en principi.
Doncs m'apunto, perquè no me'l compraré, perquè no tindré els diners, però per saber-ho. Per cert, parlem una mica d'Apple, va, perquè Apple posa nous enginyers a treballar en productes falsos. Sí, és una cosa que es va descobrint sobre Apple, no? Què passa? Aquest secretisme, no?, que té Apple i... Apple, Apple, secretos, secrets, Steve Jobs...
Què passa ara amb Apple? A veure, què s'ha descobert? Bé, s'ha sortit de la llum, que si tu entres a treballar per Apple, no? I no ets el porter, no ets un enginyer que està destinat a treballar en els productes últims, doncs et posen a treballar en productes falsos, no ho sé. Ah? Ara m'ho inventaré, no? Ah, molt bé, molt bé. Anem a treure un cotxe, no? Treballen un icari, llavors comencen a donar arribat a real fals. Ah, per desquistar? Bueno, si ells veuen que no s'ha filtrat re sobre un cotxe d'Apple, llavors el posen al producte real. Mm-hm.
Està bé. Bueno, no, no, no, és curiós, no? Una mica cadascú té les seves tècniques per despistar els rivals i a la competència. Bueno, això també significa que a més podem veure, de tant en quant, que surti algun rumor fals d'Apple, que està clar, també. En fi, i ja per acabar, parlem de Google Chrome, perquè tindrà un generador de contrassenyes segures. Sí, com la setmana passada del president, no?, de Servi, em sembla, la senyora de Guatemala, que tenia la contrassenya de vostès 4-5,
Doncs ara amb el nou Chrome, segurament el 18, quan surti d'aquí un mes o dos, i ara, quan estiguis registrant a una pàgina web, et podràs generar una contrasenya segura d'alba, que no sigui 2, 3, 4, 5, 6. Molt bé. Doncs ja queda dit. Per cert, Oriol, una última qüestió. El mòbil o el Congrés faran algun congrés o alguna conferència sobre els Wi-Fi's? Perquè tenim molts problemes avui amb els Wi-Fi's de la ràdio. Sí, sí.
No, t'ho dic perquè tenim... Sí, sí, la webcam està anant cada dos per tres i se'n va... Les dos wifis que tenim, o sigui, ja no és cap fiable, ja. O sigui, haurem de posar una tercera, Oriol. Bueno, que m'ho fa, ja ho sé. Sí, sí, sí, exacte, haurem de posar quatre o cinc. En fi, Oriol, moltíssimes gràcies, que vagi bé i la setmana que ve ens tornem a escoltar tu des del Mobile World Congress. A veure si pots repinar algun Samsung Galaxy S3, per mi...
i nosaltres des de ràdio fent la connexió la setmana que veig. Sembla? Molt bé. Vinga, gràcies Oriol, bona tarda. Adéu.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ha tornat el wifi, visca! Bé, que sapigueu que des d'ara i fins que acabem el programa estarem amb... Què ha passat? Ha tornat a marxar? Ah, no. Jo ja pateixo, ja. Esclar que posem les cantons per streaming.
Doncs des d'ara fins que acabi el programa estarem en modo 80 on, que diuen els entesos avui en dia, perquè parlem exclusivament de la festa de Carnestolfes, que està ambientada als anys 80 amb diferents sèries d'aquella època. D'aquí uns moments amb el Sergi Arrada parlem de Dallas, Falcon Cres, l'Escurçó Negra i els joves. Fins ara.
Fins demà!
Home, l'heu reconegut, m'ho imagino. Whitney Houston, I wanna dance with somebody. Una cançó que segur, segur que sona aquest dissabte a la Carnestol Fest, el casal de joves, oi que sí, Sergi Arrada Ruiz?
Home, sí, no, no, o què? Sí, sí, sí, està a la llista. Està a la llista, eh, la llista de Spotify que ha preparat el casal de joves expressament, on, per cert, no és pública, a diferència de la festa major de Sant Lluís fa uns mesos, però si algú vol, doncs, no sé, proposar alguna, a través de la penya del morro, que encara no ho hem penjat al Facebook, per cert, així ens en recordem després,
ho pot fer-ho, eh? El Facebook de l'Apenyalmorro ens diu, però jo vull que soni, no sé, per exemple, The Final Countdown, The Europe, eh? També sonarà? També sonarà? Oh! Bé, serà una festa mítica aquesta, em sembla, eh? La dels 80, The Carnestol Fest, quan ja s'ha acabat tot, ja ho dèiem l'altre dia, quan la sardina ja està morta, està enterrada, de carnestoltes, és una sardina zombie, arribes en just.
En fi, Sergi, d'aquí uns moments, per cert, parlarem amb la Clara Narvion, que també organitza ajuntament... Bueno, so de la mateixa associació, no? Sí, bueno, la Clara Narvion és de Mai. Sí? Ah, i tu ets de Cine Club Utopia. Sí, doncs llavors la Clara Narvion de Jo, Mai, Mai... Però som amics i residents en Barcelona, eh? Ah, sí? Eh, vivim junts o no?
No, de barri al costat. De barri al costat. De barri al costat, si ara se li diu així. En fi, d'aquí uns moments parlarem amb la Clara perquè ens expliqui com va tot plegat, perquè més amb el cartell i tot això i des de l'altra part, no? Però amb tu, com que cada dia estem parlant d'èxits, èxits de televisius dels anys 80...
Avui no farem una excepció i parlarem de 3 o 4 sèries que, si l'altre dia parlàvem de l'equip O.A. i vam començar amb Agnum, avui fem una mica de sèries una mica diferents, no? Tu te'n recordes de la sèrie Dallas? Sí. Dallas! Era una mica com les soap opera, que es diu, no? Colabrots, que eren diferents a les altres, eh?
Sí, però era com un intent, no?, els col·labrots, que són com a diari, aquestes sèries sí que feien un capítol setmanal. Clar, un capítol setmanal, i de fet, mira, Dallas, ho tenim per aquí, és una sèrie de televisió dels Estats Units desenvolupada amb 356 episodis de 45 minuts cadascun.
Diu que es van fer dos telefilms, a més, de 90 minuts, i va ser creada l'any 1978 i va durar fins al 1991. És a dir, que 13 temporades al capdavant de la cadena CBS. Diu que la sèrie explicava les turbulentes relacions entre els Ewing, la família Ewing, una família multimilionària, poderosa i molt influent a l'estat de Texas, tenint
com a escenari principal al negoci del petroli amb l'empresa familiar Ewing Oil. Te'n recordes, tu, d'això, o no? Home, jo me'n recordo del Suelen, ets un pardó. Home, això és mític. De qui va matar a JR, no? Que són com les preguntes mítiques que es va fer tothom.
I que Bobby després estava mort, en veritat, però no. Al final tot era un somni, també una cosa que va estar força bé. De fet, Dallas va ser la primera sèrie així que van doblar el català i que vam poder escoltar les sèries que la gent en aquell moment escoltava en castellà tota la vida, ho podia fer en català, no? Vull dir que també va ser com una mena de xoc tot plegat. Mira, per exemple, algunes curiositats de la sèrie, no sé si tenim per aquí, sí, mira, diu, per exemple...
Encara que la sèrie va ser construïda al voltant de la vida de la família Ewing i de la seva rivalitat amb la família Burns, diu que el personatge central era el J.R. Ewing, temible home de negocis i manipulador sense escrúpols.
Diu que estava interpretat pel Larry Hackman, te'n recordes tu, això? Diu que en molts aspectes d'ales va portar una sèrie de precedents a l'univers de les sèries de televisió, en particular els famosos cliffhangers, eh? Saps què és el cliffhanger? Cliffhanger. Sí, era quan acabava un episodi, no? Sí, senyor. Que acabava així com enganxar, que provaven d'enganxar l'audiència, no? Que no sabria...
què passaria fins la setmana següent. Exacte, ara que està tan de moda amb Lost, The Walking Dead i totes les sèries que fan els cliffhangers, doncs mira, això ho va impulsar d'ales als anys 80 ja. Els productors van haver de fer front l'any 81...
a la mort de Jim Davis, que interpretava el paper de Jacques Ewing, patriarca de la família. El personatge de joc se'l va declarar mort en un accident d'helicòpter. Veus? Ho van solucionar d'aquesta manera. A l'episodi Qui ha disparat contra JR, que era el primer de la quarta temporada, va ser seguit per prop de 80 milions d'espectadors.
Poca broma, eh? O sigui, a tot el món. I després també, per exemple, alguna altra curiositat sobre la sèrie Dallas. L'any 84-85 es va substituir l'actriu Bàrbara Bell Goodes, que era la Eli, la dona de joc, per raons de salut. I va ser substituïda per Dona Reed. Com qui no vol la cosa, eh? Una mica el rotllo allò que fan el... Com van fer el cor de la ciutat, eh? Que van substituir el personatge per un altre actor. Doncs van fer el mateix. En fi, vols dir alguna cosa més sobre Dallas?
Home, jo crec que ja hem parlat suficient de bales. Sí, hem parlat suficient. Va, passem a una altra mítica també de Colabrot dels 80, Falcon Crest. Oh!
Aquella mansió que tenien, eh? Aquesta me'n recordo més. Te'n recordes més? Sí. Sí, home, doncs explica una mica, perquè si no estic parant totes tornar jo. Què te'n recordes de fer el concrés? Bueno, eren los vinyedos, no? Era la lluita de la Jelachani, no? Sí senyor, sí senyor. Que era per un cantó, i per l'altre cantó estava la família... Com es deia? Família. Sí, mira, diu que... Ara...
Diu que de totes les grans produccions de l'època, Dallas, Santa Bàrbara i Dinastia, Falcon Crest va ser la que menys èxit va tenir al seu país natal. I va tenir més ressò a Europa que no per als Estats Units. La trama era el valle de Tuscaní a Califòrnia.
famós per, com dius tu, les seves vinyes i per la seva producció vinícola, doncs explicava tot això. La història comença després de la mort de Jason Joverty i l'arribada del seu fill Chase Joverty. I aviat comencen una lluita de poders entre l'honrat Chase i la seva pèrfida i maquiavèlica tia Àngela. Hola, Àngela, que era molt dolenta, eh?
I, en fi, personatges, un munt, eh? L'Àngela Channing, no? Potser volies dir tu? Channing, sí. I la família Joverti, Chey Joverti, en fi, tota la gent de Falcon Crest. Una sèrie també mítica dels anys 80 que a mi la sintonia m'agradava molt, per cert. De fet, d'aquí va sortir, es va fer famós el Fernando Lama, el rei de les cames, no?
Què diu? En sèrie? Sí. És que jo aquesta sèrie no la vaig veure. Què va passar aquí? El Fernando Lamas era l'actor que era el nebot de l'Àngela Chanin. Sí. I aquell va fer superfamós i va fer una publicitat molt coneguda als 180 aquí, que era el rei de les cames. És veritat. Mira, interpretar el paper de Lance Cunson, que era el net, com dius tu, de l'Àngela, i tenia el rol de guapo de la sèrie, tu.
Com que ell era un aficionat a l'art marcial, va posar en el seu contracte que havia de fer art marcials a la sèrie. I llavors li vam fer el xino, que era com el majordom de l'Angela Chanin, que practicava karate o taekwondo, no sé què feia, amb el Lorenzo Lamas.
Ah, doncs escolta, està bé. Aquesta data la coneixes tu perquè tens la Wikipedia de davant com jo o perquè ets un friki? No, no, no, aquesta me'n recordo jo. Te'n recordes tu, eh? I llavors diu que la història es complica sobretot quan Melissa, casada amb Lens, té un fill de col, que m'imagino que és d'altra família. Durant la segona temporada, a més, apareixerà el Richard Channing, un poderós editor del fill del difunt, marit de l'Àngela, i com es descobrirà més tard la mare de Txell. En fi,
Un col·labrot per excel·lència, també, que no podia faltar en aquest repàs de sèries dels 80, que estem fent cada dia a la Penya del Morro per parlar de la festa d'aquest dissabte de Carnestol Fest. Vaya publicitat, no? Com estem fent? Està pensant? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, eh? No, no, no. No és que serà... La Penya del Morro, com apoya... Home, clar. Home, és que si no ho fem nosaltres, qui ho farà tan bé, no?
En fi, per cert, esperava preguntar alguna cosa i ara no sé. Passem a l'altra sèrie, aquesta mítica ja, aquesta més mítica. Tu te'n recordes de L'Escurçó Negre? L'Escurçó Negre. Oh!
Amb el Rowan Atkinson, eh? Aquesta és una sèrie otxentera, otxentera, per excel·lència. Volia ser alguna cosa, Sergi? No, això, que el Rowan Atkinson, que després has de fer superfamos també amb el personatge Mr. Bean, no? Sí, senyor, sí, senyor. Aquí, doncs, a Catalunya tothom el coneixia, no?, per l'Escurçó Negra, que a TV3 va ser superfamosa. Va triomfar molt. A més, jo me'n recordo els divendres a la nit, el 33, que em sembla que feien primer l'Escurçó Negra i després el Nan Roig, eh? Per tant...
També una època mítica. Doncs mira, l'escursor negre, que per cert també hi sortia Hugh Clary, el Doctor House. Te'n recordes? Sí, sí, sí.
que sempre feia de rei i tot plegat. Doncs mira, va ser una producció de la BBC. A diferència de les altres sèries que hem comentat, americanes, aquesta era anglesa i que es va emetre entre el 83 i el 89 al Regne Unit i que repassa la història d'aquest país entre el 1485 i el 1917. Explica en quatre temporades titulades L'Escurçó Negra 1, 2, 3 i 4.
Sí, sí, és que estic llegint a Wikipedia del com ve. Richard Curtis i Rowan Atkinson van concedir aquesta sèrie espectacular. La veritat és que, en fi, tot anava a través de la mirada d'Edmund Blackadder, que era Rowan Atkinson, que era com un dels consellers del rei.
del rei que hi hagués en aquell moment. I el protagonista evolucionava també intel·lectualment en cada temporada, però inversament anava baixant en la classe social. I la veritat és que estava molt currada. Mira, un parell de detalls de l'excursió negra. Per cert, on estàs tu, Sergi, ara? Estic al Casal. Has tornat al Casal de joves, ja, eh? Sí. O no has sortit encara? A mi no has sortit encara. Hi ha la feina que no pots sortir encara. Ja, jo t'estic entretant aquí, no? No pateixis, perquè ja...
ja acabem per la penya del morro veig el que estic fent home, clar, només faltaria per cert, que estàs penjant o anies a penjar cartells per Sant Just o no?
Sí, del carnestor del fest. Del carnestor del fest, eh? Perquè la gent ho sàpiga. En fi, doncs mira, cada capítol de l'Escursor Negra diu presumptament és un... No, perdó, cada placader, o sigui, perquè ells va interpretant diferents personatges, no? Diu que presumptament és un descendent llunyà de l'anterior, però els dos primers van morir sense tenir fills i es dona a entendre que el primer va morir verge. O sigui, a veure si ho entens tu això també, eh?
Clar, són coses aquestes de l'humor, del batle, i tot això. Després diu que el primer blackadder va ser príncep, el següent va ser un noble a l'acord d'Isabel I, el tercer va ser majordom reial al servei del príncep regent George, i el quart, capitat de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial, que estava amb el...
amb el Hugh Laurie a tots els capítols. En fi, espectacular també Toni Robinson, que donava vida a les successives reencarnacions de Baldrick. Te'n recordes, el Baldrick, tu? Eh? Senyor, mec, senyor! Aquest naps té forma de tipa, senyor! En fi, espectacular, eh?
I, en fi, totes les temporades estan aquí. Segur volen tenir-se una estona a la Wikipedia. Només recordar que va tenir molt reconeixement, molts premis.
Entre ells la sèrie va obtenir el premi al Regne Unit, als BAFTA, a la millor comèdia l'any 88 i l'any 90 també. Un tercer premi a BAFTA va ser guanyat pel Rowan Alkinson com a millor intèrpret l'any 90. Aquest mateix any Blackadder Goes Forth va obtenir també un dels premis anuals de la Royal Television Society. O sigui que imagina tots els premis que va aconseguir l'escurçó negra. En fi, sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, eh? Avui el repàs que hem fet de sèries 80eres...
Sí, molt bé. Tres sèries, el 3x1. Sí, sí, sí, correcte, correcte, correcte.
Doncs mira, Sergi, amb aquest tema t'acomiadem. No sé si vols dir alguna cosa més, perquè clar, a mi em sap greu, perquè jo et dic, mira, parlem de sèries, i al final acabo parlant més jo que tu, però bueno. Clar, perquè tu hi deixes, si tu deixes parlar, però bueno... No, sí, què vols dir? A veure, què vols dir? No, no, hi ha res, no, no, ja parlarem demà. Es fa l'ofesa, ara. Ja parlarem demà. Demà tenim el cotxe fantàstico, cuida't, eh?
Sí. Cuideu, que arriba el cotxe. Estava pensant que hi ha moltes sèries dels 80, però moltes, moltes. I dinastia. 10 anys donen per molt. Clar, imagina't. En fi, doncs, mira, amb aquest tema, que no sé si sonarà, de Jackson 5, de Can You Feel It, que es va editar als 80. Sí, però tampoc no és molt reconeguda. Can You Feel It? Can You Feel It? Molt bé, molt bé. Un aplaudiment pel set. No, que s'ha currat. Sí, va...
Doncs vinga, Sergi, demà tornem a trucar per parlar del Cotxe Fantàstico. Sí, gràcies. Vinga. Adéu, bona tarda. Gràcies. Adéu.
Ah, ja m'he cansat dels anys 80. T'has cansat? Doncs canviar d'emissora, perquè d'aquí uns moments, sí, d'aquí uns moments a la penya del morro parlarem amb la Clara Nervion, que organitza amb l'associació Mai i juntament amb el Cineclub Utopia aquest dissabte la carnestol fes. Com estan els preparatius? Hi haurà sorpreses? I quines són les disfresses més preparades per aquest dissabte? Doncs d'aquí uns moments ho sabrem amb la Clara Nervion. Fins ara mateix, mentrestant, Jackson 5, can you feel it?
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Tospèm
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern.
Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant al Niu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Sí, sí, sí, tu i jo lo sabíamos. Corría el año 1984, cuando sonaba este tema de Rick Asley por primera vez. Never gonna give you up.
No, no us heu equivocat, no esteu escoltant M80 Ràdio ni això és el Cocodrilo Club, perquè continuem parlant dels 80, com us comentava, fa uns moments amb el Sergi Arrada parlàvem de les sèries de l'asfalto concret, l'escorçó negra, demà a més a més també repassarem el Coche Fantástico i divendres una última sèrie.
Però per parlar de la Carnestol Festa en si, aquesta festa amb temàtica dels anys 80 de Carnestoltes, un any més no podia faltar a aquesta festa de Sant Just d'Esbert, perquè ja és mítica. Tenim al telèfon una de les seves organitzadores de l'associació MAI, la Clara Nervion. Clara, bona tarda. Bona tarda, què tal? Què bé, eh? Què tal? Mira. Hola, hola.
Aquí, rotllo txentero, estem avui, saps? Jo es veig molt animat i molt content, no? Sí, clar, home, perquè hem d'estar contents, tu, que aquest dissabte hi ha una festa a Sant Justes. Hi ha una festassa. Hi ha una festassa, no? A veure, Clara, ara mateix com estan les coses, els preparatius i tot plegat? Bé, doncs ara mateix estem acabant de tancar cosetes, com sempre, la decoració, el fotocall, com calant, que aquest any, òbviament, també hi haurà fotocall, perquè la gent...
es pugui fer fotos i després les penjarem totes a les xarxes socials. Sí, això del fotocall funciona molt, eh? Es fa molt, oi que sí? Ja fa que fa 3-4 anys que ho fem i perquè algú encara queda que no s'hagi enterat, la gràcia és que a l'entrada hi ha un fotocall que cada any és d'un motiu una mica diferent i es poden fer fotos, bé sols o bé amb els amics i les amigues.
i tenim un fotògraf fantàstic que fa les fotos a tothom. Molt bé, que xulo. Per cert, les disfresses, rotllo anys 80. Si no vas disfressat has de pagar un euro, però és trist anar a pagar un euro sense disfressar-se. Per tant, recomanem... Això de l'euro és que ho fem ja quasi perquè la gent es disfressi, home, que és un dia que anem tots disfressats i que és part de la gràcia, no?, del Carnestolces? Sí, clar. Vosaltres, com a organització, mai, per exemple, ja sabeu de què anireu o no?
idees que estem acabant de fer les distresses. Però sí, sí, tenim molt bones idees, molt ochenteres totes. Sí, jo he sentit ja moltes referències a sèries de televisió, per exemple. No sé si es pot... Es pot dir o no?
I nosaltres no direm de què anem, perquè després ens còpien. Ah, clar. Hi ha moltes idees, no? Les sèries de vídeo d'aquells anys, per exemple, són estupendes. Sí, home, nosaltres com que cada dia estem també donant idees amb les sèries que repassem, imagina't. Per cert, hi haurà premis a les millors disfresses o què? Clar, clar que hi haurà premi, com cada any, tres premis. Premi individual, premi comparsa i premi a la millor actuació, la gent aquesta que socurra...
I va tota la nit actuant del teu personatge. Sí, que abans ja cansa una mica, eh? Però bueno, també... Home, no! No, perquè jo saps què passa, que me'n recordo una Carnestol Fest, que jo volia guanyar el Premi Millor Actuació. Lògicament no vaig guanyar, no? Lògicament. Sí, no, clar. Perquè jo llavors era la Carnestol Fest del cinema. Te'n recordes? Sí. De què anaves disfressada, tu? Jo de què anava disfressada? Ah, no te'n recordes. Ai, espera't. Sí. Sí.
Saps que de què anàvem? Nosaltres ara me'n recordo. Anàvem tots d'inspectors de les GAE. Ah, és veritat. Sí, ara me'n recordo. Quina crítica social, eh? Fèieu, a més a més, molt bé. Doncs mira, jo anava en aquella que Ernesto el fes de la perxa, un tio que portava perxa amb el micròfon, del cinema. Sí, sí. Anava de sonidista. I llavors, clar, vaig estar donant, bueno, pel sac, sí, a tota la gent, perquè jo volia guanyar
amb la perxa, i anava dient, de què parleu? Parleu més alt, no us ho sent, saps? Anava, ei, anava parant la perxa per aquí per allà, togant amb els nassos. Saps què passa, Jordi? Que el jurat del carnast del fet de Sant Just és molt exigent. Ja ho sé, ja, per això. Perquè el nivell és molt alt, també. Home, clar, no m'estic queixant, eh? Només estic fent un remember when del que de fa uns anys. En fi, per cert, les músiques, no cal dir-ho, dels anys 80, m'imagino. Bueno, estem fent...
Una llista estupendíssima. Estem fent una llista que hi ha de tot. Bueno, des d'Amazones, des... Madness... Uy, Miss Houston... Però, clar, també hi ha grups espanyols de la movida madrilenya. Ah, sí? Home. Ah, clar, també són els 80, no, això, eh? Alaska, Mecano... Sí, sí. De tot, de tot, de tot. De tot, de tot, eh? Mira aquesta.
És que ja, escoltant això, ja veu, això és ochentero ja, eh? A veure, recordo un moment, que no la reconec. És que potser no hi ha la coneguda, estic pensant ara. Era de la Jennifer Rouge. Jennifer Rouge, baby.
Ja, a mi tampoc. Es que he posat aquí... Ah, però quan escoltis la llista que estem muntant amb mages i d'aquí, això sí que és un èxit. Sí, clar, no com això. Aquesta que ens ho diu de Power of Love, però jo em pensava que era una altra.
No, jo em pensava que era aquella del ritmo futuro, saps? The power of... Però veig que, clar... No, l'has liat, l'has liat. No, l'hem liat a la teva audiència una mica de Ràdio Futura, home, una mica de peig molt, te'ls hi pots posar, també. Llavors, Ràdio Futura demanes tu, Clara? Saps quina et demano jo? Quina, va? Saps una de ah-ha, una de ah-ha, que es diu take on me? Aquesta m'agrada molt a mi. Com?
Take on me. Take on me... No m'atrevia a cantar-la, jo. No, no passa res, aquí estem curats d'espans, però jo canto tan malament que és igual. Oh! Que massa, eh? Sí. I ens pots avançar alguna cosa més del Carnestolfes? No sé, jo què sé, per exemple, què es podrà veure dins de la festa?
Bé, això, com sempre, hi ha aquest petit hàndicap, que és que al Circles del De Joves, que és un equipament municipal, no es pot vendre cubates, com que van, però bé, no nens, que tindrem birra, però bé, no sé quants llitos hem comprat, però em sembla que és una barbaritat.
Sí, cervesa, no, bàsicament? Cervesa, farem pípides de la nit. Molt bé, farem covata de cervesa, ja t'ho dic jo. Per exemple, sí, cervesa amb taronja i aquestes coses, que queden molt bé. No ens deixen, no ens deixen, no ens agradaria. Ah, ni cervesa amb taronja, tampoc? Comprem una cantata de llimona, per fer una clara. Ah, sí, això sí o no?
Sí, normalment sí que tindrem. Ah, això tindré. Sí, per això que vulguis clares. Sí, i Pinky, Pinky també, no? Pinky també, la veïta, el sempany per a mi. La cola, de tot, una mica. Molt bé, molt bé. Per cert, quina és l'edició ja? Em sembla que a les 7 o 8, no, del Carnestol Fest? Sí, clar, que som 10 anys d'aquesta cançó. Oh!
10 anys de carnestolfes. Se m'havia escapat. Jo ja sabia alguna cosa. Per què li estem donant tant d'atenció aquest any a la penya del morro a carnestolfes? Per això, perquè feu 10 anys. Que, per cert, sort que m'he desetiquetat del cartell. Ja us he desetiquetat del cartell.
Perquè hi ha com 60... Home, és que, perdona, penges el cartell, etiquetes a 50 o 60 persones, cosa que m'honora estar allà, però, clar, rep el comentari de tothom, que qui punxarà, qui no punxarà i tal, i al final, dic, home, és que 60 comentaris he tingut aquest cartell, eh? Sí, ja ho sé, ja ho sé. És que passa que jo m'endanga, i a mi això m'encanta, que la gent discuteixi, que comenti, i també que demanin cançons.
Està molt bé això, podem demanar cançons? Sí, sí, sí, no, no, la veritat és que sí, perquè, de fet, el que dèiem, la llista l'esteu fent vosaltres i tot plegat. Per cert, el cartell també molt ochentero, m'agrada molt, no sé qui l'ha fet, però felicito.
L'ha fet el Marc Ramírez. Doncs mira, doncs ja... De la família Ramírez, de tota la vida. Li pots passar les nostres felicitacions perquè està molt bé. I alguna altra cosa del Facebook, també volia comentar-te, però ara... Ah, sí, el tema de qui punxarà al final? Perquè tu punxes amb la Clara Bernardo, no? Bueno, tenim aquí un petit grup que li diem Tomeniclares, per dir-li alguna cosa. Tomeniclares, Tomeniclares. Molt bon, molt m'agrada molt el nom, també és molt original.
És que ja fa... és el tercer any, ja, que som tomen i clares. Ja, ja, ja, estic guai. I, per cert, a horaris, bueno, i qui més punxa, dius, també? Bueno, doncs això és el que hem d'acabar de mirar, si només punxa amb nosaltres o... o potser contractem això un díger d'última hora. Ja, bueno, anau tirant de Spotify, no? Que sorpresa, això. Ah, sorpresa.
Sí, sí, ja, ja, ja, ja és cert. Això és el que es diu quan no se sap què es farà i a última hora, hòstia, que fuerte, tot és fantàstic. Ja s'ha notat, no? Sí, portem moltes setmanes preparant-ho. És veritat que portem setmanes, ja ho saps, això, Jordi. Sí, no, no, això em consta, em consta. Sí, sí. Clar, no res, només desitjar que vagi molt bé, que segur que anirà molt i molt bé. I això serà aquest dissabte, de quina hora a quina hora? Doncs això comença a les 11 h de nit...
S'acabarà a les 4 de la nit. Oh! A les 4 de la matinada. A les 4 de la matinada. Tard, tard. Que fa anys que no acaba una festa a les 4 de la matinada.
que no ho sé. Sí, pot ser, pot ser, pot ser. En fi, no passa res. Tres, quatre... Tota l'aquella hora la gent tampoc s'adona. Ja no sé a quina hora és. Clar, la gent, si hi ha l'ona, li dius, no, tu t'enfones. Exactament, com ens coneixes. Això va ser de tot, que no falti ningú i que vinguin super disfressats. Sí, clar. I amb ganes de passar-s'ho bé.
Home, això segur, això segur. Doncs Clara, moltíssimes gràcies. Mira, jo potser vaig de... És que no sé si dir-ho, perquè potser algun copia, què dius tu? Jo no sé si ho diria, eh, Jordi? Mira el que et dic. Com?
Jo potser no ho diria. No, mira, jo aniré d'una de les sèries que hem parlat avui. Ja no puc dir res més. Ah, mira. Una pista. Aquí tenim una pista. Aquí tenim una pista, xicos. Clara, moltes gràcies que vagi bé. Per cert, ara què tinc aquí? Ah, què tinc aquí? Tu estàs a la revista Time Out de Barcelona, no? Mira, ja veig que t'interessa tot. Oh! Oh! I estàs amb el tema de cultura, espectacles i tot plegat, no?
Música, espectacles, teatre, cine, llibres, tot una mica. I què tal, Time Out? En una revista molt maca. Mira, avui mateix he entret un número de burlesc. Ostres, burlesc. Supersexy. Oh, amb el que m'agrada a mi, els corsers.
Els corsers, plumes, llapis pintats... Però posar-me'ls, eh, jo dic? Jo parlo amb camara... Això no ho sabia, Jordi. Mira, mira, aquí tenim això, burlesc, que ens agrada molt el burlesc. Tu tens corsers o no? Clara, va, té. Jo els corsers només me'ls poso a la intimitat. Doncs mira, me'l compraré, la revista Time Out, tu. I tu, has fet algun article o no?
Bueno, no sé, jo estic una mica darrere de tot, perquè soc cap de comunicació i màrqueting, i aleshores estic una mica controlant de les coses. I com a bona cap de comunicació, avui ens has colat la promo del Time Out. Un aplaudiment per la Clara Nervió. Sí, senyor. Ah, que ho dic jo, Clara, faig broma. Doncs escolta, moltes gràcies, i ens veiem el dissabte a la Carnestol Fest. Exacte, que no em senti ningú, que són les joves. Vinga, gràcies, Clara, un petó molt gran. Un petó molt gran.
Fins demà!
Fins demà!
If you don't want me, I'm yours right now.
Fantàstic tema aquest, ja que parlàvem del burlesque, aquesta moda que últimament va arraigant-se cada vegada més a Barcelona i a tota Catalunya, no ho sé, però que hi ha festes que es fan les festes burlesques, al Molino, també a la Sala Apolo, i aquest tema de qui és? Ah, de l'Screaming Jay Hawkins, I put a spell on you. Sí senyor, sí senyor, va.
En fi, que nosaltres, mira, com que aquest tema l'hem tret de burlesque 75, els millors temes de tots els temps, acabarem amb un mambo. Va, sí, pot ser això o no? Sí? Vinga. Estem com molt vintage. Hem fet els 80 als 50. Bé, nosaltres ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de La penya del morro...
I agrair la gent que ha fet possible el programa avui, si és que m'he perdut. Mireu, per exemple, l'Aranja Sánchez. Sí, home, l'Aranja Sánchez. I l'Anna Rovira, el calaix de cultura. Sí, home. Sí. L'Aranja m'ha posat unes cookies, que va ser el meu aniversari. Gràcies. La Carme Berdoi, a les notícies. L'Oriol Jiménez, a les noves tecnologies, la informàtica. Què passa? Una trucada?
Una trucada pel programa, sí, home, doncs passeu-la, passeu una trucada. Estem a punt d'acabar. No m'arriben, eh? Ah, sí, mira, m'ha arribat. Hola, bona tarda. Bona tarda, senyor Domènech. Home, senyor Benito, què fa? Què fa? Què fa? Què fa?
Jo estic a punt d'acabar el programa, senyor Benito, què fa? Bueno, és que, miri, se m'ha anat sent tard, tard, i jo, escolta, en algun moment l'hauré de trucar per felicitar-lo. Ah, em truca per felicitar-me un dia després, un aplaudiment pel senyor Benito. Home, si hi havia una persona que podia fer això, és vostè, amb la patxorra que el caracteritza un dia després felicitar-me pels meus 23 anys. Però que les formes que es mantinguin.
Sí, home, li agraeixo molt i, a més, una trucada aquesta sempre entra, sempre entra a la penya del morro. I, sobretot, si porta diners darrere. No sé si té pensat fer-me algun xec o alguna cosa per l'estil. Que no ha mirat el compte corrent. Sí, sí. Aquella frase de... Ai, no has rebut el meu mail? Bueno, doncs ja te'l torno a enviar. Ah, doncs miri l'extractor. L'extractor, miraré. L'extractor de la llibre. L'espero divendres, eh?
Hombre, per descomptat, eh? A les coses importants de la vida. Hombre, i tant. Per exemple, felicitar a la gent és una cosa important de la vida. Felicitar actualment. Bé, doncs, senyor Benito, moltes gràcies per haver-nos trucat, que nosaltres hem d'acabar aquí el programa, hem acabat amb trucada sorpresa, moltes gràcies, tornem demà a partir de 5. Senyor Benito, què farà aquesta nit, per cert? Aquesta nit d'enterrar a la sardina.
Enterrada, ja, sí, segur. No sé ben bé on forma enterrada. Oh, faltón, que és un faltón. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
Love to you. Love to you.
Bona nit.