logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Catalunya Informació Les 5
Aquesta hora primer de tot, cop d'ull a l'estat del trànsit. Xèlia Quintana, endavant. Bé, doncs queden retencions a la ronda litoral a l'altura de Gran Via, sentit Trinitat. Això té a veure amb un accident, un vehicle variat, concretament, que hi ha hagut a la C-58 a l'altura de Torre Baró, sentit Terrassa, que en realitat fa una estona, però la retenció ha anat tirant cap enrere i, per tant, ha arribat a l'altura de Gran Via a la ronda litoral. A la resta, sense problemes.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha reunit aquest matí amb agents socials segons acaben de fer públic i han assistit els presidents de la COE, de la CEPIME i els secretaris generals de Comissions Obreres i la UGT.
Lilers de russos celebren l'anecció de Crimea amb una festa a la plaça Roja de Moscou en presència d'un exultant Vladimir Putin. El president rus ha firmat avui el decret d'anecció argumentant que Crimea és i sempre ha estat part inseparable de Rússia. El govern català denuncia que l'executiu espanyol fa el ridícul internacional comparant Catalunya amb Crimea i pressionant a través del ministre d'Afers Estrangers en contra del procés sobiranista català.
Irene Rigao torna a plantar el ministre Bert. La consellera d'Ensenyament no anirà a la reunió de la sectorial d'educació que es farà demà a Madrid per demostrar el seu rebuig al decret de la LOMCE que obliga a pagar amb diners públics l'escolarització en castellà en centres privats. Els Mossos investiguen la mort violenta d'un home trobat a Colera, l'Alt Empordà. El cos el van trobar ahir al vespre en una zona apartada del municipi.
Unes 500 persones han aconseguit entrar a l'illa saltant la tanca que separa el Marroc de la ciutat aquest matí. És l'assalt més nombrós que hi ha hagut fins ara en aquest punt. El centre d'estada temporal d'immigrants acull el triple de persones de la seva capacitat màxima.
El sector del Caves manté estable. El 2013 han disminuït les vendes, però menys que en anys anteriors. Segons el Consell Regulador del Caves, va vendre poc més de 241 milions d'ampolles, gairebé la meitat a la Unió Europea. La facturació va arribar als 970 milions d'euros.
L'historiador Albert García Esputge remarca la fidelitat dels catalans corrents a les seves lleis i costums durant el setge del 1714. Esputge acaba de publicar una societat assetjada que rescata escenes de la vida dels ciutadans comuns a partir de més d'un milió d'actes notarials.
El Barça torna demà la feina per preparar el clàssic, mentre que el Madrid juga avui contra el Xalqui a la Lliga de Campions. És un partit de tràmit abans d'aquest clàssic, tenint en compte l'1-6 del partit d'anada. Avui també juga l'altre eliminador entre el Chelsea i el Galatasaray. El defensa del Barça, Marc Bartra, signa la renovació del seu contracte fins al juny del 2017. I pel que fa a l'espanyol, el defensa argentí Diego Coloto ha afirmat que els partits que els queden són finals per segellar la permanència i també per esgotar les opcions d'aconseguir alguna cosa més.
Pel que fa el temps, tarda de sol amb alguns núvols alts i prims, temperatures molt suaus però una mica més baixes que les d'ahir i demà, cel mig entarbolit per núvols prims i lleuger descens de les temperatures. Al cap de setmana arriben xàfags. A l'escoltes, plàdio d'esmer, sintonitzes, plàdio d'esmer, plàdio de Sant Just.
Ràdio Tosfer 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins al set del ventre. Això és la penya del morro. Moltes gràcies per escoltar-nos. Una tarda més.
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més també tindrem amb nosaltres el Pau Rama per parlar-nos de política. Començarem parlant per Crimea, lògicament. I a més a més també tindrem avui a la secció de televisió l'Alaia Vidal, que conjuntament amb Tiner Rovira...
És la directora de Tocara me suena, que precisament es grava aquí a Sant Just d'Esvern. A la segona hora tindrem noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez, videojocs amb l'Àngel Cornejo i acabarem el programa avui amb les notícies curioses de la Gina Harster. I com sempre, al Facebook i al Twitter, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Vinga, va, posem-nos una mica al dia del que ha passat avui, perquè ha sigut trending topic Crimea, Putin i Rússia, perquè Vladimir Putin ha ignorat les... Què ha passat? Quin soroll és aquest? S'ha trencat alguna cosa? Ha caigut una cosa. Què ha passat?
Ja sabia jo que anava tot massa bé. Tenia el mòbil a la cadira i ha caigut. Ha caigut el mòbil a la cadira. Bé, no passa res. Tu estàs bé, Carme? Sí. Bé, doncs avui, com dèiem, ha sigut trending topic Crimea, Putin i Rússia, perquè Vladimir Putin ha ignorat les advertències i peticions d'Europa i els Estats Units i ha anunciat la decisió d'integrar la península ucraïnesa a la Federació Russa.
Sí, el president rus ha assegurat al Parlament que Crimea sempre ha estat i serà part de Rússia. D'aquesta manera, doncs, Putin ha justificat en el seu discurs l'anecció com una reunificació i ha assegurat que deixar sense resposta la petició de Crimea per entrar a la federació hagués estat una traïció. Després del discurs i de donar el vistiplau a l'esborrany, ha signat juntament amb el primer ministre de Crimea, Sergei Ashionov,
El cap del Parlament, Vladimir Constantinov, i el cap de la ciutat de Sevastopol, Aleixey Txalí, l'acord pel qual tant la península de Crimea com la ciutat de Sevastopol es converteixen automàticament en subjectes de la Federació Russa. El tractat d'anecció assenyalar que els habitants de Crimea exigereixen la nacionalitat russa si en el termini d'un mes no es declaren la seva voluntat de mantenir
la seva actual nacionalitat. Un altre aspecte que contempla són les eleccions regionals de Crimea i municipals de Sabastopol al setembre de 2015, moment fins al qual les autoritats actuals de Crimea seguiran exercint el poder. I també s'estableixen tres idiomes cooficials, el rus, l'Ucraïnia i el Tartar. Ara, després de l'acord, només cal esperar la ratificació en els propers dies per part del Parlament rus.
En parlarem d'aquí una estona també amb el Pau Rama a l'espai de política extensament, però comentar, per exemple, alguns dels tuits que han aparegut avui sobre aquest tema. Xavier Coles diu, de tots els discurs dels polítics que han ocupat militarment un territori d'altre país, el de Putin és el més raonable fins a l'edat de...
Un altre comentari, Antoni Mata. Alemanya té 6.000 empreses fent negocis amb Rússia. Europa, 2.000 milions en crèdit concedit, així que sancions les de les tia Pepis. I Miguel Sánchez Nieto diu a Twitter existeix un paral·lelisme entre Crimea i Catalunya. Crimea té a Rússia a darrere. Aquí té Catalunya? En fi, gràcies, Cristina. De res. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca.
La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Obrim la carpeta de les notícies locals. Parlarem de l'avortament, que serà el tema principal d'una xerrada aquest dijous a l'Ateneu de Sant Lluís, organitzada per la revista La Vall d'Avers. A més a més, també parlarem de l'Ajuntament, que engegarà a l'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. Però abans de tot això, parlem del primer Consell Municipal de Seguretat, Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Lluís d'Esvern.
que es presentarà avui i els continguts del funcionament dels òrgans, també les eines que té l'Ajuntament en aquest àmbit. Serà a les 7 al Consistori, a l'Ajuntament de Sant Just. Carme, què és això del primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció?
Són aquests consells i n'hi ha d'altres. De fet, hem parlat algun cop el Consell de Joventut o el Consell de Cultura, per exemple. Per primer cop es convoca aquest Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Per tant, avui es constituirà el plenari, es presentaran els continguts i també els funcionaments dels òrgans i s'explicarà per què s'han integrat en un mateix Consell aquests quatre temes, Seguretat, Prevenció i
Vialitat i Mobilitat, també s'ha de donar a conèixer qui integrarà aquesta comissió permanent. Altres punts previstos al Consell d'avui són les eines municipals de què disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Vial, el Pla de Mobilitat i el Pla de les Zones 30. També es parlarà de les accions que es fan a Sant Just pel que fa a prevenció i mobilitat i quina és la situació del municipi en relació a aquests temes. Aquest Consell serà avui d'aquí un parell d'hores a les 7 de la tarda i és obert a tothom qui vulgui participar-hi.
Bé, la veritat és que és un consell on es parlen de moltes coses, no?, perquè tenim seguretat, prevenció, vialitat, coses amb els carrers, per exemple, amb el trànsit, no?, senyals de trànsit, i mobilitat de Sant Just, tipus d'autobusos, transport, etcètera, etcètera. En fi, doncs... N'estarem al cas de tot que vagi passant i tant. Si alguna cosa ens ho fas arribar.
Bé, continuem parlant de més històries d'aquí de Sant Just i parlem ara d'una xerrada que hi haurà aquest dijous a la Taneu organitzada per la Vall d'Avers.
De fet, el tema principal d'aquesta xerrada serà l'avortament. Comptarà amb l'assistència del doctor en ginecologia Santiago Barambio i col·laborador de Ràdio d'Esvern, que parlarà de diferents perspectives socials que té la interrupció voluntària de l'embaràs i també de les seves connotacions polítiques.
Sí, farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorga la interrupció voluntària de l'embaràs, perquè diu que qualifica aquesta opció com a necessitat i que creu que és una frivolitat. La reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern espanyol és un dels temes més polèmics dels últims mesos.
arreu del país i per això aquest dijous el doctor Santiago Barambió en parlarà a l'Ateneu. La intenció del ginecòleg és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions al respecte. Si vols podem sentir-lo aquest matí d'ara del Just a la Fusta, que dic que, segons ell, la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal, però també és un fet polític. Demografia. Escolta'm-lo.
L'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs de Sitxà, també és un fet polític. La demografia sempre ha preocupat els pobles. Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història han hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat unes polítiques
sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques. Santiago Barambio, que és un d'aquells contartulians que té l'habilitat de, quan ell parla, tothom l'escolta. Tothom està cometent el que diu perquè és molt interessant. De fet, el podem escoltar els divendres de 8 a 10, per exemple, a la desbernada d'aquí darrere. A les 9, no?
Sí, més o menys, cap a les 9, cap a la seva secció de... Salut. De salut, del doctor i d'això sempre comenta coses. En fi, una abraçada al senyor Baràmbio, el doctor, si ens està escoltant, que últimament ha tingut molt ressò amb el tema aquest de la llei de l'avortament de Ruiz Gallardón, perquè l'han convidat a programes tipus La Sexta Columna, dissabte a la nit, a La Sexta, o també, no sé si alguna intervenció, alguna altra especial...
d'aquesta cadena en alguns reportats, alguna cosa per l'estil. Sempre que hi ha coses de ginecologia, sempre està allà. I acostuma-s. A més, està a les col·laboracions de 8TV. També, també és veritat. No para, no para. Doncs aquest dijous a desquart avui del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
Bé, camiem de qüestió, parlem ara d'un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil que l'Ajuntament engegarà a partir del mes d'abril. És un pla impulsat conjuntament amb l'Obra Social de la Caixa i l'associació diu Mira i s'adreça a joves aturats d'entre 16 i 29 anys o que busquin les seves competències.
Que busquen feina? Millorar, sí, exacte. Millorar la seva ocupabilitat, les seves competències. Per tant, doncs, sí. Suposo que entraria la gent que pugui buscar feina, encara que en tingui. Un programa que es farà a casa de les joves del 22 al 24 d'abril, del 28 al 30 d'abril i del 5 al 7 de maig. Seran nou mòduls formatius de 3 hores de durada i alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals,
El treball en equip, l'entrevista de feina, la mobilitat europea, entre altres qüestions. Les places són limitades, les inscripcions s'han de fer. El Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Just truquen al 934756336 o envien un correu electrònic a l'adreça ocupació.innovació.cat.
Bé, de fet, aquest és un programa formatiu destinat sobretot als joves que no tenen feina i que n'estan buscant, eh? Entre 16 i 29 anys. Exacte. Si algú vol més informació, m'imagino que a la web del Casal de Joves en trobarà, casaldejoves.com, i si no, trucau a l'Ajuntament, per exemple, eh? 93 480 48 00. Veus que bé? Ja tenim això.
Si voleu saber més coses que passen a Sant Just, ara mateix a ràdio d'Esvern.com o a partir de les 7 al Sant Just Notícia, edició vespre. Carme Verdoy, moltes gràcies i bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda.
Un quart de sis i tot seguit al programa parlem de política amb el Pau Rama de Crimea, de la reforma fiscal, a més a més també les seves accions preferides com el quadratura testicular o humorista per sorpresa. D'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara mateix. 98.000
Fins demà!
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I a aquesta hora de la tarda saludem el Pau Rama, que ja el tenim aquí per parlar de política. Què tal, com estem? Bona tarda, Pau. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Parlarem de diferents qüestions avui, de la reforma fiscal també, però abans comencem parlant, si et sembla bé, de Crimea. Sí.
Perquè el passat diumenge... La música, que és molt autèntica. És molt autèntica. M'ha fet molta gràcia. Fins ara que si hem posat música folklòrica ucraniana, ara posem música folklòrica russa. Perquè el passat diumenge es va celebrar, malgrat les pressions internacionals, el referèndum a aquesta península russa, podríem dir avui. El resultat ha sigut la previsible victòria aclaparadora d'unir-se amb Rússia.
Es preguntava als crimens si es volien anexionar a Rússia o quedar-se dins d'Ucraïna però amb unes condicions que el farien pràcticament independent. El referèndum no ha estat lliure de polèmica, és considerat il·legal per molts, la minoria ucraïnesa i tàrtara directament l'han boicotejat i tot i així la participació segons les fonts oficials és del 83,1%. Putin ja va anunciar que acceptaria el resultat que sortís i ha reconegut el crimen com un estat sobirà independent.
Que justament, això ho parlàvem abans, va ser ahir a la nit quan va signar aquest decret pel qual les declarava estat independent i avui és el que hem comentat al trending topic, que Vladimir Putin ha fet el seu discurs al Parlament on demanava que acceptessin aquesta anacció de Crimea i Sabastopol en concret. Ha carregat també contra els Estats Units, per exemple, dient que el que va ser una ocupació va ser l'Iraq, sense anar més lluny, i no pas el que està passant amb Crimea.
Sí, doncs després justament d'aquest discurs s'ha reunit amb els líders tant de Crimea com de Sebastopol, han signat el tractat, aquest que hem comentat abans, i ara el que queda és bàsicament que el Parlament ratifica aquesta decisió per formar, crec que és el 85è, la 85è regió de Rússia, per part de Crimea.
Bé, parlem de coses que ens afecten una mica més. Venim una mica més cap aquí. Parlem de la reforma fiscal, perquè el govern del Partit Popular prepara una reforma tributària que, segons Montoro, el ministre d'Hisenda, reforçarà les polítiques d'igualtat, de protecció als més febles, de les famílies i de protecció fiscal a la dona. El ministre també diu que no serà una reforma recentralitzadora. Com serà aquesta reforma que prepara el govern central pels propers mesos?
Això és el que té el Montoro. Tot això són les paraules. Anem a passar als fets perquè la proposta que han fet els experts seleccions per al govern va en una direcció absolutament oposada. Per una banda, aquest comitè demana retallar l'autonomia fiscal de les comunitats, de manera que el Consell de Política Fiscal i Financera actui de filtre. Concretament, la proposta és que si una comunitat vol introduir un nou tribut, l'ha de portar al Consell de Política Fiscal i Financera i allà farà de filtre.
A part d'això, s'ha ofert com a alternativa fer una harmonització de les bases comunes, és a dir, es pactarien les bases d'un impost i, posteriorment, les comunitats autònomes decidirien si aplicar-lo o no, i la quantia d'aquest responent, això sí, a la base comuna. Deixant les comunitats i passant els ciutadans, que també ens interessa, com ens veiem afectats per aquesta proposta, segons els experts? Ho podríem resumir en menys IRPF i més IVA. El Guard pretén fer una vessada d'impostos per tal que li quadrin els números,
i pensa compensar-ho tocant l'IVA, dir d'una altra manera, lo comido por lo servido o las gallines que entran por las que salen. Per tant, l'IVA encara pujarà més del 21% que estem ara? Ara, més o menys, perquè és cert que aquesta és una proposta dels experts, però altres experts també dirien que és una tonteria tocar l'IVA.
Llavors, cal rebre què fa el govern. Home, de totes maneres, el govern, en principi, recordo que havien dit que a l'IVA, sobretot el cultural, o en aquest cas d'obres d'art i tot plegat, baixaria. Per tant, en principi, no estava previst ni que es toqués i, en canvi, menys encara que el pugessin. És que és això. Depèn de què en tenim per tocar. Perquè a l'IVA, si es refereixen a no canviar els tipus,
Llavors podríem dir que l'IVA es manté, però no diuen res de canviar la classificació dels productes. Ah, clar, que això és una altra cosa. Exacte, és que és això. La proposta d'aquest comitè és mantenir els tipus IVA, però reordenar els productes i serveis que es veuen agravats, per exemple, per al 10%, passar-los al tipus general del 21%. Clar, per tant, ara que un producte que apareix en el tipus reduït podria passar al general... Per exemple, els productes alimentaris elaborats passarien de tenir un 10% d'IVA a tenir-ne al 21%.
Perquè quedaran excloses només aquest canvi, l'hostaleria, el transport públic i l'habitatge. I respecte a l'IRPF, com canvia o com quedaria la cosa? Doncs el comitè proposa passar dels 7 trams actuals a 4, limitar el tipus màxim a 50 i baixar el mínim que actualment està en el 24,75%. En resum, aquesta proposta, tu aquí creus que beneficia més?
És una reforma que rebassa l'IRPF, l'impost de societats i elimina el de patrimoni. A canvi, puja l'IVA, impostos especials, mediambientals i l'habitatge. Llavors, segons l'economista José Carlos Díez, és la reforma fiscal més regressiva de la història de la nostra democràcia. Les rendes més baixes, ja ho dic, seran les més perjudicades perquè la baixada de l'IRPF pràcticament no les afectarà, si paguen l'IRPF és una quantitat molt baixa i, en canvi, l'augment de l'IVA tindrà uns efectes desastrosos.
Les rendes mitjanes és el que genera més dubte, no se sap amb exactitud si sortiran beneficiades o no, perquè per una banda notaran l'avançada de l'IRPF, però per contra tindran l'augment de l'IVA i la imputació de l'habitatge en l'IRPF. Jo crec que estan més a prop de sortir perjudicades que beneficiades, però caldrà veure. També potser, allò que es diu en Castellà, una orquíja mullanxa, potser uns sortiran més beneficiats i uns altres més perjudicats. Els grans beneficiats, els de sempre.
Per el que m'estàs dient? Exacte. Les rendes més altes es veuran beneficiades per la baixada de l'IRPF, la reducció dels impostos sobre l'estalvi, l'eliminació de l'impost del patrimoni, dels quals s'ha de dedicar els rics de Catalunya seran els més beneficiats, i per els expressament sol·licitat que torni la llei Beckham, per la qual algú de fora amb un salari milionari no tributarà al voltant del 50%, sinó que ho farà al tipus mínim, un 24,75%.
La proposta en general d'aquest comitè és injusta, regressiva i no soluciona els problemes econòmics d'Espanya i no aporta importants mesures per lluitar contra el frau i, a més a més, manté tal com estan les CICAPs. 5 i 24 de la tarda, continuem a l'espai de política amb el Pau Rama i ara anem a la subsecció Quadratura Testicular.
Bé, ja sabeu que en aquest espai anem repassant setmana de setmana les frases que demostren que hi ha gent que els té ben quadrats. Pau? Sí, comencem per Gallardón, que reconeix que és incòmode retallar el dret a l'avortament. Això sí, no pensa canviar la decisió de protegir el no nascut que encara que sigui que ha estat concebut. Tot i així, les declaracions més importants de Gallardón no són aquestes, sinó les següents. Desde que estamos ejecutando estas responsabilidades no ha concedido un solo indulto por un delito de corrupción.
Resulta que, tal com diu l'associació jueces per a la democràcia, no és cert perquè sí ha aconseguit indults per corrupció. Concretament, en casos de prevaricació i malversació de fons. I, degut a això, més tard, Gallardón va haver de matisar les seves paraules. En Espanya, ningún político que se haya llevado el dinero a su bolsillo ha tenido un indulto ni lo va a tener. Es una decisión firme del gobierno.
Malauradament, Gallardón torna a ficar la pota. Com van informar des de l'intermedio, sí que hi ha hagut indults a polítics que han fet desaparèixer diners públics, ja fos cap a les seves butxaques o a les arques del seu partit. Exemple d'això és Josep Maria Servitja Roca, autor d'un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb un delicte continuat de malversació de caudals públics. Molt bé, Gallardón, avui primera plaça de quadratura testicular. Gràcies.
No, primera plaça no. Està així, candidat important, però hi ha algú que el supera. Ah, hi ha algú que el supera? Sí, sí, sí. Bé, passem ara al no president de la conferència episcopal espanyola, Ricardo Blázquez, no? Sí, perquè respecte a la unitat d'Espanya diu que està preocupat, però confia en que s'imposarà la sensatesa. Noves paraules d'un membre de l'Església en un tema que no és religiós. Però jo li pregunto, què vol dir sensatesa? Vol dir resoldre aquesta qüestió de manera pacífica i democràtica, deixant que la gent deixi lliurement?
Segona plaça, segona punció. Va, que la segona posició, aquí hi ha com una final, que està apretada. Els dos quadrats de la setmana, ara sí, arribem al primer lloc, en primera posició. Aquí trobem, el guanyador és Mariano Rajoy. Hombre, Mariano Rajoy! Per què? Què ha fet Mariano Rajoy, ara? Home, aquest ha marénico el corto, perquè considera que no és just que Rosa Díez utilitzi l'expressió passar de la palabreria a los hechos perquè considera que ell sí ha complert en la lluita contra la corrupció.
Bé, i avui ens acomiadem amb l'humorista per sorpresa, com sempre, amb les declaracions del conseller de Salut, Bui Ruiz. Què ha dit aquesta vegada, Pau? Si escoltem la musiqueta aquesta, Bui Ruiz responsabilitza d'una part important del fracàs escolar el consum de cànnabis.
Aquesta declaració ha estat classificada per experts com simplista i faltada de rigor científic. Inclús la consellera d'Educació, Irene Rigau, responsabilitza el sistema del fracàs escolar, ja que aquest està produït per causes diverses. Bé, i ara sí, humorista per sorpresa, torna amb força Pere Navarro!
Bé, acabem amb elles això d'avui, no, Pau? Sí. El llibre del PSC ha dit, respecte als crítics, que hi ha persones que potser no són dins el projecte que he compartit amb molts altres. Ah, se n'ha donat ara, aquest home? Jo et vaig dir, que hi ha persones que no són dins el projecte, això segur, només cal veure com s'enfonsa el PSC en les enquestes. Però, respecte a l'enfonsament del PSC en les enquestes, també he tingut paraules perquè Navarro defensa.
s'ha defensat dient que el PSC cada dia guanya més pes qualitatiu en l'escena de la política catalana. I a la vegada s'ha dirigit ell com a cap real de l'oposició. Molt bé. Doncs amb aquestes declaracions, la Pere Navarro, més que declaracions... Jo crec que la declaració de Bois Ruiz i el cànnabis estava relacionada amb la direcció del PSC. Potser sí, potser sí. Pau Rama, moltes gràcies. Recordes pluges que vagi bé. Bona tarda. Adéu.
I nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Tàvil la parlem de televisió i entrevistarem a la Laia Vidal, directora de Tocara més Suena, que es grava aquí a Sant Just. Fins ara mateix. A l'escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.
Ràdio Tosfer, 908.1. Ràdio Tosfer, 908.1.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. A long time, my love.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
5 i 33 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a través de la ràdio convencional 9.8.ufm o també a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com, que ara mateix està enfocant l'estudi número 1, on hi tenim el David Àvila per parlar-nos com cada setmana de televisió. David, bona tarda. Escolta, aquest equip de coherència no n'hi ha gaire. Per què? Bona tarda. Perdona, bona tarda. Bona tarda. No, no, no, un moment, un moment, un moment, que ja em sento bé. Què passa?
Surt una senyora i diu, bon Nadal, estem a 22 graus de calor i després em poses la música de los Vigilantes de la Playa. Jo aquí ja, jo ja em desconsego. A veure, la música de los Vigilantes de la Playa és la música que sempre posem per al teu espai. I de la noia que sempre diu bon Nadal, però ja fa anys que diu bon Nadal, eh? Ja n'hi és igual, si és a primavera, estiu o etcètera.
Aquesta serà la meva tercera temporada parlant de tele. Sí, facilitat. I ara... És veritat que també fa com 4 anys o 6 que també he començat a col·laborar aquí amb vosaltres. Sí. I ara me n'assabento que em poses Los Vigilantes de la Playa. Sí, sí. Anant canviant entre Magnum i Los Vigilantes de la Playa, eh? En fi, David... Però jo us em vaig regalant de sintonies de programes que anem... Pots anar... Variant, hola. David, bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda, què tal? Com estàs? Bona tarda, David. Molt bé, molt bé. Veig que el Pau Rama té set de ràdio, no? S'ha quedat una estona més. Mira, m'han dit, parlem de tocar-me, entrevistarem-me aquesta sèrie no tocarà més una, i he dit, mira, ja que em convideu, doncs jo en quedo. Ah, molt bé. Your face, som família. Exacte. Bé, d'aquí uns moments, perquè encara no...
No és l'hora de trucar-la. David, com va l'Atlatera en general? La tenim força remoguda. La setmana que ve en parlarem més profundament de Supervivientes. Ah, sí, les trenes. Espectacular, la gala. Amb novetats, eh? Perquè ara hi ha dues illes, cosa que abans no hi havia i que estan intentant renovar-se una mica per no morir.
Sí, bueno, de fet... Perdona un moment, segurament, però jo ahir vaig estar fent zàping una estona i no coneixia ningú, o sigui, cap concurs en coneixia. No pot ser, no pot ser. Només la Bibiana Fernández, l'única, eh? Però no coneixies, per exemple, a la xiqui de Gran Hermano 10. Ah, no la vaig veure d'aquesta.
i no coneixies... Aquesta, quan van enfocar a una illa, aquesta no estava a l'altra. No coneixies a Nacho Montes, periodista de prestigi, de pastimentes... De successos? No, de successos no. D'estil, de crònica rosa, de moda... Escolta, tu vas veure la gala. Has dit abans que va ser una gala espectacular. Espectacular, boníssima. Perquè els que som amants de realities enyoràvem tot aquest tipus de coses.
El Pau, perquè tot el dia està aquí amb polítics que es barallen i que sí, però al final la política també... Bé a ser el mateix, per això, perquè aquí també es barallen, eh? Sí, sí, sí. Però, a veure, què és el que segur que s'ho va perdre ahir? Què destacaries de Supervivientes? Per exemple, vaig veure Mario Baquerizo comentant, no?, algunes coses.
Mario Bacarizo defensa la seva amiga Viviana Fernández escolta, que és la que ja us ho veig comentar un dia que s'emporta gran part del pastís dels diners i per això han decidit agafar concursants, diversos concursants d'hombres i mujeres i viceversa perquè el pressupost i d'un príncipe para Corina també, el Gandia això era per Junts l'Abram també, sí, vull dir que... Sandro Rey no, Sandro Rey anirà a les piscines de Telecinq Ah, vale, vale
I hi ha una noia que no sé qui és, la Peloponi. Peloponi? T'ho juro que li diuen així, eh? Va haver-hi un moment que vaig escoltar això de Peloponi i em vaig quedar molt impactant. Home, jo havia escoltat la expressió Peloponi. No, no, no. Però Peloponi no. Qui és aquesta noia? Investigarem. Però per què li diuen Peloponi? La setmana que ve farem supervivir. No em rebenteu la secció de la setmana que ve, que si no, de què parlarem?
No, però escolta, això és notícia perquè va ser ahir, la setmana que ve segur que entros una altra cosa. Per cert, tot i que va fer molt bona audiència, va fer un 21% de share, no va superar Galeries Velvet, que va fer un 24% de share. Vull dir que, escolta, va ser una nit per als que els agrada la tele, vam disfrutar tots. Vaig veure Galeries Velvet i allò és com una mena de sèrie nord-americana dels anys 60 però que passa a Madrid, no? És una cosa molt curiosa.
Galeries Velvet és com la sèrie aquella que va fer Telecinco anglesa que va comprar, que es deia Galeries Paradise, doncs ve a ser més o menys el mateix. La imaginació que, escolta, que està passant set. Ja, en fi, no sé si hi ha alguna cosa més ahir de comentar. Cracòvia, m'imagino que va fer una bona audiència. Suposem que sí. El Pau què mira els dilluns a la nit? Doncs em poso sis a l'intermedi per sopar.
Escolta, això són tòpics. L'intermèdia, els documentals de la 2... No, no, ho puc asseure. Cada dia per sopar... Està molt bé. Normal que la gent ho vegi. Jo miro l'intermèdia. I després, de l'intermèdia, sincerament, no me'n recordo què és el que vaig posar, però em vaig a dormir ràpidament.
Que dura, no te m'has de dormir? Quan m'adormo. Segurament devia veure l'Agora. Ai, no, l'Agora, no, que ja no es fa. Segurament devies veure el 423 o algun d'aquestes coses. No, no, no, puc assegurar que ho era la sexta o Antena 3 o potser el Neux. Ah, sí, és veritat, sí, em vas posar a veure Neux. La sèrie aquella, Mom, o alguna cosa així.
una sèrie americana que donen d'aquestes la protagonista és una mare que té una nena i un nen petits la protagonista és la mateixa actriu que fa Scary Movie i totes les pel·lícules tinc una notícia fresca, calenta que l'acabo de veure ara al Twitter que tinc amagat entre els diaris de l'iPad
la notícia fresca és que el programa de Risto Mejide el Viajando con Chester renova per una segona temporada o sigui que a partir dels diumenges podrem disfrutar d'aquest programa d'entrevistes en el que curiosament l'entrevistat és més notícia que no pas el que fa les entrevistes és més notícia que no pas els entrevistats però bé, el mires el Viajando con Chester o no? Només he vist el programa del Revilla
La resta no els he vist, perquè coincideix... Amb el programa del Jordi Évala. No, precisament veig Aida, perquè vegis que no sóc un tòpic. El Jordi Évala el veig dilluns, esmorzant. De totes maneres, el Risto Mejide continuarà amb la seva dinàmica de no fer més entrevistes en profunditat, sinó més de personatge.
Jo crec que sí. De fet, ell ha penjat el compte de Twitter, dient que, pel que estic mirant, pel que veig, ha penjat, dient que la gent ofereixi noms i que ell posarà el repte d'entrevistar-los. Vull dir que... Escolta, endavant.
5 i 40 de la tarda, continuem a la penya del morro i després d'aquesta tertúlia televisiva parlem una mica més en profunditat d'un altre programa que triomfa i moltíssim a Espanya. Parlem amb la Laia Vidal, que conjuntament amb el Tiner Rovira és la directora de Tocar a més Suena. Laia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Moltes gràcies per atendre'ns. Abans de res, enhorabona i felicitats, perquè Tocar a Més Suena és un dels programes indispensables de la graella d'Antena 3, no?, ara mateix. Gràcies. Bé, sí, de moment la veritat és que va bastant bé la cosa. Ara amb la Busquits a Telecinco ens ha passat una miqueta de factura, però bé, no ens queixem gens perquè creiem que és una bona dada.
Un 15% no està gens malament, o sigui que estem molt contents. Fins a quin punt esteu malalts de l'audiència? Perquè la gent que treballeu a la tele ja ho sabem, que és una cosa que s'ha de conviure diàriament. Fins a quin punt? Tu com ho portes el tema de l'audiència? No et mentiré que el divendres el primer que fas quasi és mirar quina audiència has fet. Però una mica quan estàs fent el programa t'has d'oblidar d'això.
I a més a més en aquest cas és un programa que el disfrutem molt, que intentem passar-nos-ho molt bé fent-lo i crec que part del secret de l'èxit és això, que el disfrutem molt tots. Llavors en aquell moment no estàs pensant que si fem això és per guanyar audiència, sinó perquè realment surti un programa divertit i puguem sorprendre la gent. Aquest programa, perdona, t'anava a dir aquest programa, el graveu aquí a Sant Just, no?
Sí, nosaltres aquest programa el fem aquí a Mediapark, els estudis que hi ha aquí a Sant Just. Llavors, bastanta part del programa és gravat, però després, quan comencen ja més finals, i aquest any n'hem fet aproximadament uns sis en directe, gravem una part, que és la part de l'entrevista prèvia,
i després tota la resta és directa. Però sí, ho fem aquí a Sant Just, sí. Clar, pensa que estem a Ràdio d'Esvern i a nosaltres ens fa especial il·lusió, com a Sant Justencs, que aquí es gravi un programa com aquest. I sobretot que és un programa que s'ha venut a tot el món i que està tinguent molt èxit fins i tot a la Xina. Quin creus que és el secret, Laia, que pugui triomfar a tot el món aquest programa? Mira, nosaltres ens hem preguntat molt perquè aquest programa va començar aquí, amb un encàrrec de la cadena d'Antena 3, que volia fer un programa d'entreteniment
Tenia ganes de fer un musical, i mirant una mica les tendències, el Tinet, que és el creador del format, volia fer alguna cosa musical, amb famosos, i va començar a idear el que seria tocar a més suena. Vam començar una cosa només per aquí, i de fet el primer programa va fer un 14, és a dir, que tampoc va fer, però a partir del tercer programa vam adonar-nos que això anava més enllà, que era un programa de música, però que era un programa d'humor,
i que hi havia com una corrent interna que la gent venia molt contenta i que ens ho passaven bé i que amb ganes cada vegada de donar més, no?, els concursants. I a poc a poc aquesta cosa com de bon rotllo de barrejar música en famosos va anar, doncs,
Traspassant fronteres i ara és el format d'entreteniment espanyol més venut de la història. De fet, això t'anava a dir sobre aquest bon rotllo amb el que arriben els participants. Què, els hi poseu alguna cosa al càtering? No, no, de fet, nosaltres sempre diem que a les tres primeres gales encara no hi ha això. I això s'ha d'anar coneixent. Un dels secrets, jo crec, d'aquest bon rotllo és que no hi ha expulsions. Hi ha molts programes de famosos. Jo he fet molt temps del Miracle Baila i el Miracle Baila una part essencial és l'expulsió. Això a la gent el que el posa és
Pensa, perquè si tu vas a un lloc que saps que et faran fora, hi ha un moment que et penses. Aquí les expulsions es relaxava. Llavors, per introduir una mica de competició, però no en tema d'expulsar ningú, vam posar les votacions del 4 al 12. Una mica l'eurovisió. Amb això el que fas és que sí que has de dir que un ho ha fet el pitjor, entre cometes i l'altre, el millor, però no estàs obligant a expulsar gent cada setmana. I això també fa que relaxin. Llavors ells,
intentem que es sentin en un clima molt confortable, i realment és gent que ve, que s'ho passa bé, i l'any passat, el Javier, o aquest any, el Soto, que venien una mica al principi desubicats, perquè són encantats, que tota la vida... Però molt desubicats, eh? Molt, va costar una mica, però hi ha un moment en què entenen de què va la cosa i poden fer un llir, i bueno, el Javier va tornar fa el que va fer de Marco. És veritat, és veritat. I el Soto ha fet de dona, ha fet de tot, amb el qual...
sé que hem pogut ser una mica d'entendre una mica que és passar-nos-ho bé, ningú es qüestiona la carrera, sinó que el que venim aquí és a demostrar una altra cosa, que tenim bon humor i que podem jugar i que venim a fer un programa que pot veure tota la família, sense cap mena darrer, tot molt blanc, i una mica suposo que és això. Llavors, clar, jo crec que és una mica això el que ha fet que tot arreu funcioni, que barreja música, que és una cosa que és universal,
amb humor que cada país té el seu però que també és universal i aquesta barreja que de cop i volta un actor o un cantant et pugui fer un dia una dona d'una cantant molt antiga i l'endemà et pugui fer l'icona pop que està ara triomfant, això que t'ha fet la sorpresa agrada i això també a tot arreu agrada i enganxa, no?
I, no ho sé, de moment flipem nosaltres també, a dir, ostres, que bé que va, perquè a Xina em sembla que porten cinc temporades. Sí, sí. I milions i milions d'espectadors. Tu vas rentrar des del principi, a tu que ara més suena? Sí, sí, jo vaig començar amb el Tinet, va tenir la idea, llavors quan començàvem a buscar gent, jo vaig estar trucant als representants explicant-los de què anava això, no? Que, clar, no els hi podíem ensenyar cap imatge de res, llavors hi havia gent que em deia, ostres, quina bona idea, i hi havia gent que em deia, com? Però això no té cap sentit, no?
Jo a vegades penso, ostres, vols dir? I sí, sí, després de poc a poc a mirar jo també penso, ostres, quina cosa més rara, cantant, disfressat. Però mira, després, ja us dic, el tercer programa va ser quan vam dir, ostres, sí, sí, realment és divertit i funciona i aquest any farem fins a 19 gales amb els mateixos personatges. Que el polsador hagi trobat personatges per xunguitos,
19 vegades, segur... És un gran mèrit. Xunguitos tema a part, no? O què? El Juan havia vingut a una edició del Mira qui em baila i recordàvem que aquest any volíem afegir alguna cosa nova i jo recordava que el Juan era especialment un personatge divertit i aleshores a l'hora de buscar quin duet podíem posar va sortir sobre la taula, la cadena i nosaltres vam arribar al mateix...
duo, llavors, doncs vinga, va. I, bueno, ens han donat grans molins, perquè hem descobert que són un duo d'humor i que... i que, bueno, que...
canten molt bé, però que imitan... Home, ha donat molt de joc, realment, no? Tenir un duo com ells, que no sé si és la primera vegada, després de 4 o 5 edicions, que arriba un concursant per partida doble, o...? La tercera edició. Sí, és la tercera edició i va ser la primera vegada. Hem decidit que volíem fer una mica, afegir alguna cosa nova i que per primer cop, doncs això... Per la següent edició, la Supremes de Móstoles ja està més que cantant, no? No ho sé, encara no hem ni començat a pensar en el cas de la tercera, perquè aquest, ja us dic, està sent molt llarg,
i clar, nosaltres una de les coses que ens agrada és sorprendre cada setmana intentem sempre buscar coses per ara ja arribarà descansarem una mica la ment i llavors veure què se'ns ocorreix de cara a la propera Escolta, Laia, quins criteris feu servir per seleccionar els concursants per cada edició? Què escolliu? Teniu una cartera de concursants o us costa i tot plegat o no?
El primer any sí, el primer any va costar una mica perquè clar, anàvem a parlar amb gent i no sabíem molt bé què exactament, no podíem dir mira, mira't això que és el programa que volem fer aquí amb la qual cosa, clar, havíem de confiar en el que ja explicàvem en la productora i deixar-se una mica aventurar-se a això que seria ara sí que busquem molt humor, sempre hi ha algú que sigui humorista busquem gent que sigui per la gent jove que tenen les xarxes socials
ens doni moviment, llavors aquest any, per exemple, el Xuxo, que en principi ens van dir, ostres, jo recordo que sortien articles de no, és molt desconegut i tal, però bueno, ens han candidat a tots i a part hem descobert que crec que s'ha fet més conegut, no?, a l'hora de participar. Sí, i tant. Segur que molts concursants al començament ens deien que no i ara és al revés, no?, que hi ha molts representants que us venen darrere i diuen, escolta, agafeu el meu, que participi. Clar, sí, sí, al principi era molt difícil i ara cada cop hi ha més gent que ve,
Però hi ha una condició que és bastant indispensable que és que com a mínim una part important dels concursants han de saber cantar. Perquè una persona que desafina no tens ganes de sentir-la. Llavors hi ha alguns casos que potser són més justos cantants però ho supleixen amb l'humor o amb altres elements. Hi ha altres casos com la llum barrera que és meravellosa perquè té l'humor però a l'hora canta molt bé. Aleshores...
sí que hi ha una mica que ha d'haver-hi una base que pugui encantar, perquè si no et limita molt a l'hora de poder fer números que estiguin bé. Llavors, això sí que és una mica imprescindible buscar gent que pugui donar joc en aquest sentit. Estem parlant amb la Laia Vidal, una de les directores de Tocara Messuena, d'Antena 3. Segur que si et posem aquesta sintonia saps quina és.
Això és el clonador, que en dieu? Fusionador. Ah, fusionador. Fusionador és el supersònic. En el moment que sona aquesta sintonia és quan els concursants es transformen, després de parlar amb el Manel. El tema de caracterització, el tema de maquillatge, un deu, xapós, hi ha més elogis ja impossible. Com ho feu? Mira, tenim la cap de maquillatge, que és la Raquel,
que ha guanyat dos premis i dins de l'acadèmia està nominat aquest any el tercer el primer dia que li vam dir no, volem fer aquest programa amb gent famosa i cada setmana seran els mateixos, quasi abandona la feina i diu això és impossible perquè aquest programa veu una mica la lluvia d'estrelles la lluvia d'estrelles era gent que ja s'assemblava o que ja imitava un artista molt concret
I venien només a fer aquest artista. I gent anònima que ella podia agafar, tallar-li els cabells, tanyir-los i tot això. Aquí estem parlant de gent que té una imatge durant la resta setmana, que és la seva imatge, amb la qual cosa no es pot ni tallar, ni tanyir, ni canviar-los el look. I, a més a més, cada setmana s'ha d'assemblar alguna cosa diferent. Llavors, hi ha una feina molt gran, es fa molta feina de maquillatge, pròtesis d'algun nas posen i alguna cosa en una...
El programa vam fer una pròtesi de Montserrat Cavallén, el Daniel Diges, però en general treballant molt, molt, molt amb maquillatge. És un equip molt gran de gent, igualment amb vestuari. La Rosa Espanyol, que és qui dirigeix tot l'equip de vestuari, fem una reunió quan sabem qui farà cada persona, busquem el vídeo i tot l'equip, des d'il·luminació, realització amb vestuari i maquillatge, mirem com ha de ser aquest número. Llavors, el vestuari copien...
exactament el vestuari que hem de recrear i al principi vam començar una mica anem-ho fent i cada cop crec que ens hem anat tornant més puristes en aquest sentit a copiar, intentar copiar al màxim els números i és que són un molt bon equip la veritat és que fan una feina espectacular
I, Laia, escolta'm, un dels secrets més ben guardats del programa és com es decideixen les cançons. A part que, d'acord, s'apreten amb el posador... Això és un numeret, home. Però, escolta, el truc de màgia, una miqueta allò... Des bitllens, com es fa? Sí.
No, no, no, bueno, hi ha un pulsador que es decideix i que... Sí, sí, sí. Què vols que et digui? A veure, David, David, què vols que et digui? S'han de catar el que ens toca. Quins criteris? Ja està, és l'atzar, és la màgia. La tenis així. Clar, la tenis així, David. Volia saber una mica quins criteris es fan servir, això, perquè... No, no, és atjar. És tot atjar i tot el destí.
No, el polsador. El que passa és que li agrada que tothom passi per totes les èpodes i per diferents tipus de música i ja està. I a partir d'aquí ell ja... Té vida propi el polsador, no? Té un guionista. Sí, l'alimentem i tot. Clar, clar. Per cert que, sí, a tu cara més suena, és veritat, hi ha molt bon rotllo, des de fora tot és com molt simpàtic. O no tant? Recuperem aquest moment.
Durne, durne. Ya te podías haber estudiado la ecografía mía de vivo por ella igual de prudente y de comedida que con esta bonita. ¿Pero qué estás diciendo? No, estoy diciendo una verdad como un tempo. A ver, ¿pero tú crees que te imito mal? Qué pesada es. Pero Marta, esto es un programa de risa, ¿lo entiendes? A lo mejor el que no entiende tanto qué es de risa eres tú que ridiculizas en vez de reírte con la gente. ¡Vá, hombre, vá!
A veure, tema Marta Sánchez. Jo penso fan absoluta Marta Sánchez. Ah, sí? Sí, sí, sí. Em sembla que una persona que és capaç de sorprendre'm sempre m'agrada i la Marta és capaç de sorprendre'm a mi perquè en aquest moment per res ens esperàvem que podria dir això. I va quedar aquí, eh? No va haver-hi mal rotllo ni res va dir això i després va acabar el programa i no va haver-hi cap més mal rotllo de res.
No li va sentar bé la imitació que l'Àngel li va fer. Hi ha vegades que pot passar, que a algú no li agradi la manera com s'enfoca. Millor si a Madonna o segons que hi vegi algun vídeo de com m'enfoquem o ara recordo un d'aquell terri que l'Àngel li deia
a la melòdica que havia de fer era anar de ventre per cantar bé, segurament tampoc li faria cap gràcia. Però recentment la Marta Sánchez, amb unes declaracions en una emissora de ràdio, ha declarat que amb ella no... El seu contracte no deu res de fer la pallassa. Què en penses d'aquestes declaracions? Doncs mira, no crec que ella hagi de fer la pallassa. Jo crec que ella pot fer el seu paper de jurat i que no crec que... És un jurat divertit, és un jurat que...
que a part de jutjar se li demana que entri a jugar i que participin de les coses. Sincerament, pel que jo veig, no crec que ella realment se senti molt ofesa ni es pensi que ha de fer la pallassa. Jo l'he vist sempre bastant còmode. La setmana passada, quan ella es donava declaracions dient que a vegades s'havia sentit còmode, nosaltres li vam preguntar, ostres, quan t'has sentit incòmode? I ella ho va dir,
No, a més en t'hi tinc còmode per la Cardira, que és molt incòmode, vull dir que tampoc no va dir, i després ho va dir al programa. Marta Sánchez, jo crec que, a veure, jo això, la Laia, clar, és la directora del programa, no ho dirà, no ho dirà, però jo crec que tots veiem allà, no?, que és una mica especial, Marta Sánchez, eh?, que no sé si... Bueno, el Tinet ho va dir, no deixem diferent a ningú, jo crec que tots l'hem descobert a cop i volta, no?, teníem la Marta Sánchez una idea de com era... Sí, però, escolta, però molt diferent, vosaltres us pensàveu que seria així com a jurat?
No, no, no, jo la veritat sabia que havia fet de jurat a Mèxic algun programa, però no havia pogut veure moltes coses d'ella jutjant. Sí que sé que és molt amica de la Mònica, i la Mònica ens havia dit, ja veureu que és divertida i que és més... Tenim una imatge d'ella que no és la real. I jo a mi em ric molt amb la Marta i tal, la veritat és que, bueno, que a mi crec que...
que fa el paper que fa que es va jutjar i que de vegades té els seus moments brillants i jo crec que està bé a dintre del jurat.
Aquest és Santiago Segura, amb la versió de Gunnestall. Santiago Segura, segurament un dels concursants que més joc ha donat a totes les edicions de Tocar a Més Suena, no? Sens dubte, sens dubte, sí, sí, total i absolutament. De fet, va participar en la primera i la segona edició i perquè jo crec que part de l'èxit del programa, ara la tercera no hi ha estat i segueix funcionant bé, però sens dubte la primera edició i la segona va marcar molt el Santiago. És molt ràpid, és divertit, s'ha arriscat
És un tot terreny, Santiago, segur. És garantia d'èxit. Jo crec que el Santiago, pel que ell ha dit, que s'ho passa molt bé. Cada vegada que el truquem per venir, mai diu que no.
Fins i tot la productora de la pel·lícula ens deia, ostres, és que el truqueu, llavors us diu que sí, i a nosaltres ens va fatal, perquè aquí hem de fer una reunió de localització. Han de canviar tota la distribució del pla de rodatge de Torrente. Ara ja no l'hem trucat més mentre ha estat rodant, perquè no hem volgut causar cap crisi, però sí que és veritat que fa uns mesos, quan començaven la preproducció, sí que li diem, ostres, Santiago, va bé en aquest programa, i a ell li agrada...
Venir, s'ho passa bé i, bueno, també ha descobert o ha arribat a gent que abans no arribava, no? Recordo que ell va compartir edició amb el Julio Iglesias Júnior i, clar, la Presley, la mare del Julio, Torrente li semblava el pitjor del món. En canvi, a Santiago Segura li encantava, no? I al Santiago també va veure que participant en aquest programa arribava gent que fins llavors no havia arribat, no? I, bueno, això també feia una cosa que li agradava, cantava...
tenia una popularitat i un carinyo per part de la gent, tot això suposo que faria que s'ho passés bé. I nosaltres estem encantats, tenim molt de carinyo i sempre el truquem perquè vingui. I Laia, escolta'm, ja ha sortit publicat que a partir del dia 27 de març serà la final. Aquesta setmana què podrem veure? Els millors moments, pot ser? Sí, els millors moments, amb unes càpsules dels finalistes,
una mica més llarg de cada un dels cinc finalistes i un repàs dels millors moments d'aquesta tercera edició que han fet 18 gales
casinar i això farem els millors moments de cara a que la gent pugui tenir consciència de qui vol votar aquests dijous, millors moments i la setmana que ve final en directe aquí a Mediapart i molt breument ens podries avançar alguna cosa de com serà la final si hi haurà algun convidat alguna cosa que ens puguis regalar una primícia els veïns que nosaltres som veïns vostres una primícia
Hi haurà un convidat que en acabem de parlar. Ha passat per alguna edició ja de Tocada més Suena? Bueno, hem d'acabar de confirmar, ja sabeu que a la televisió tot va de avui per amanyana, però estem intentant que vingui, sí.
o algú que ja ha passat, sí, sí, un clàssic, podríem dir. Arturo Valls, Arturo Valls. Estai polé. Home, Arturo Valls, juntament amb Santiago Segura, també han donat molt de joc. En fi, ho hem de deixar aquí. Un segon, que ens faci una porrada, bé, amb qui creu que... Nosaltres pensem, hem fet una porra entre nosaltres, i jo, almenys, jo penso que la final entre dos...
Estarà entre Edurne i Melodi. Tu, Cristina, aquí penses que... Edurne guanyarà. Edurne guanyarà. Tot i que Melodi fa molt bé ell i tant. Jo realment no ho sé, però estic entre Edurne i Melodi. No sé de què entrem per aquí. Tu què dius, Laia? No ho sé, perquè la Melodi ja vam veure la setmana passada que quan vam treure els noms d'aquí era més votat, era una de les dues més votades juntament amb el Xusso. Però l'Edurne no l'hem posat mai a disposició del públic, és a dir, no sabem...
Jo crec que a la gent li agrada molt i crec que té fans i que ho fa molt bé amb la qual cosa. Podria estar entre Melo i Edurni. Però els xixos ens dona la sorpresa. Ai, no ho sabem. Sí, els xixos sempre, l'última, estan allà, eh? Estan allà. Els xunguitos, els xunguitos. Ai, els xunguitos, perdó. En fi, Laia Vidal, moltes gràcies. A vosaltres. Directora de Tocar el Mesuena. Que vagi molt bé i moltes gràcies per haver compartit una estona amb nosaltres. Bona tarda. Bona tarda. Adéu, Laia. Bona tarda. Adéu.
I tots aquí et connectem amb les notícies de les 6. David, moltes gràcies i fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Són les 6. Aquest era el primer titular per la situació del trànsit equip viari. Doncs continuem sense conèixer accidents o variats que afectin la circulació i a aquesta hora es mantenen trams de retenció a totes dues rondes sentit nus de la Trinitat.
La Unió Europea rebutja l'anecció russa de Crimea i adverteix que no la reconeixerà mai. Els 28, a més, defensen la integritat territorial d'Ucraïna. En la mateixa línia, els Estats Units consideren que aquesta anecció és inacceptable. En paral·lel, milers de russos celebren l'anecció amb una festa a la plaça Roja de Moscou en presència d'un exultant Vladimir Putin. El president rus ha firmat avui el decret d'anecció argumentant que Crimea és i sempre ha estat part inseparable de Rússia.
El president del govern espanyol reuneix sindicats i patronals per impulsar el diàleg social en una trobada que no s'ha anunciat fins que s'ha acabat. L'última reunió d'aquestes característiques es va fer el maig de l'any passat. Espanya és l'estat de l'unització per la cooperació i el desenvolupament econòmic on més ha crescut la desigualtat econòmica. Els més pobres han perdut de mitjana un 14% d'ingressos, mentre els dels més rics han baixat un 1%.
Un 60% dels catalans estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa, una dada que reflecteix una tendència a l'alça dels partidaris de la independència. Ho revela l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, el CEO, que situen un 30% els que hi estan en contra. Un 87% dels catalans acataran el resultat de la consulta, sigui quin sigui.
La Fiscalia reclama 72 milions d'euros al Consell d'Administració d'Espaner que va decretar la fallida de la companyia. Els acusa de maquillar les xifres i de presentar el concurs de créditors massa tard. Per la qual cosa, el deute de l'aerolínia es va greujar.
L'historiador Alberto García Espuche remarca la fidelitat dels catalans corrents a les seves lleis i costums durant el segle XVI, volíem dir, del 1614. Espuche acaba de publicar una societat assetjada. Rescata escenes de la vida dels ciutadans comuns a partir de més d'un milió d'actes notarials. Catalunya Informació. Ara es posen titulars. Avui es coneixeran dos equips més que disputaran els quarts de final de la Champions a tres quarts de nou. Tornada dels vuitens, Madrid-Xalque, amb 6 a 1 per als blancs en l'anada, i Chelsea-Galata-Saray en l'anada van empatar a 1.
El defensa Marc Bartra ha firmat avui la renovació amb el Barça fins l'any 2017. L'equip torna demà per la vesprada als entrenaments per preparar el clàssic de diumenge en el Bernabéu. Alberto Contador ha guanyat la tirrea Adriàtic per davant del colombià Naido Quintana i del xec Roman Kreuziger. Tant Contador com Quintana participaran la pròxima setmana en la Volta Ciclista a Catalunya.
I el temps tarda de sol amb alguns núvols alts i prims, temperatures molt suaus, però una mica més baixes que no pas ahir. Demà el cel mig enterbolit per núvols prims i lleuger descents de les temperatures. Al cap de setmana esperem l'arribada de xàfecs. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passant 3 minuts de les 6.
D'aquí una hora se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Com que és la primera vegada que es convoca aquest Consell, la sessió haurà de constituir el plenari, la presentació dels continguts i el funcionament dels òrgans. A més, explicarà per què s'han integrat en el mateix Consell aquests quatre temes, la seguretat, la prevenció, la vialitat i la mobilitat, i ens donarà a conèixer qui integrarà la comissió permanent. Altres punts previstos del Consell d'avui són les eines municipals de què disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Vial,
el Pla Local de Mobilitat i el Pla de les Zones 30. Es parlarà més de les accions que es fan a Sant Just pel que fa a la prevenció i la mobilitat i quina és la situació del municipi en relació a aquests temes. Tot plegat serà a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament. Estarà obert a tothom que vulgui participar-hi.
L'Ajuntament engegarà el mes d'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb la col·laboració de l'Obre Social de la Caixa i l'associació Diu Mira i s'adreça joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin aturats o que busquin millorar la seva ocupabilitat i les seves competències professionals.
El programa es farà al Casal de Joves del 22 al 24 d'abril, del 28 al 30 d'abril i del 5 al 7 de maig. Per tant, s'estructuren 9 mòduls formatius de 3 hores de durada. Alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals, el treball en equip, l'entrevista de feina, la mobilitat europea, entre altres qüestions. I per inscriure-s'hi cal trucar al 93 475 6336 o bé enviar un correu electrònic a l'adressa ocupació.innovació.cat.
I acabem aquest bolletí explicant-vos que Santiago Barambio parlarà aquest dijous l'Ateneu sobre l'avortament i les diferents perspectives socials que té. El doctor en ginecologia i obstetricia farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorguen a la interrupció voluntària de l'embaràs, ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i qui creu que és una frivolitat, és una xerrada que organitza
La Vall d'Avers, la reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern espanyol, és un dels temes més polèmics dels últims mesos arreu del país i el doctor Santiago Barambió em parlarà dijous a l'Ateneu. De fet, la intenció del ginecòleg és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament perquè els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions.
Santiago Barambi ha explicat també que totes les lleis tenen una intencionalitat i que aquesta que promou el govern del PP deixa uns grans espais oberts a la interpretació. A més qualifica la norma d'absurda. De tot plegat s'empararà aquest dijous al vespre d'esquart de vuit a la sala Piquet de l'Ateneu. I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies edició vespre.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució, que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona, amb la Gina Harster, al món de la Gina, parlarem de notícies curioses. A més a més, també tindrem l'Àngel Cornejo al món dels videojocs. Àngel, ja et tenim aquí. Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. I l'Oriol Jiménez, de les noves tecnologies. Oriol, què tal, com estem? Bona tarda. Abans de tot això, però com sempre, comencem la segona hora repassant el segon trending topic del dia.
I és que avui Cristina Melilla també ha sigut el tema més comentat a Twitter, perquè uns 500 immigrants han aconseguit entrar a Melilla en el que ha estat l'assalt més massiu en el que portem d'història a la tanca. Sí, des del 2005 concretament. Ha estat a les 8 del matí, segons la delegació del govern de la ciutat autònoma, més d'un miler d'immigrants dividits en dos grups han intentat saltar la tanca que ha separat la ciutat amb el Marroc.
ho han fet d'una manera molt violenta, segons apunten. Tant és així que han hagut diversos ferits de totes les dues bandes. Després de saltar les tres tanques dels immigrants, la majoria procedents de Mali s'han dirigit cap al centre d'estada temporal d'immigrants, algun d'ells amb aquestes ferides lleus que comentaven degudes als canivets de la tanca. Des de la delegació del govern de Marilla adverteixen que el centre es troba desbordat a l'acollir a uns 1.900 immigrants quan la capacitat màxima
Doncs no arribar a les 500 places. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Maite Molina, d'Izquerda Unida. 500 persones intentant trobar un món millor. És la qüestió. Les polítiques europees d'immigració són repressives i no humanitàries. Un altre comentari, Sofian Mohamedi, diu... Està bé que es parli dels drets humans, però això és una autèntica invasió. I Melilla, en mesos, semblarà Somàlia. I Robert Hernando, que acaba dient... 500 il·legals tornen a colar-se a Melilla. Aquí és més fàcil saltar-se a una frontera que a un peatge.
Plataforma per Catalunya diu Basta Ja. Perquè m'imagino deu ser algun regidor de Plataforma per Catalunya. Hem mirat el perfil, no especificava res, però posava aquest comentari. Bé, gràcies Cristina. De res. Passem ara a les noves tecnologies. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, atenció perquè parlarem de diferents qüestions. D'entrada hem de parlar de l'apocalipsis. Tecnològic. L'apocalipsis tecnològic o no, perquè hi ha una pàgina web que es diu inair.se barra urbanjungle en el qual poso com una mena de filtre a sobre de Google Maps on tot... A sobre de l'estret viu.
Ah, sobre el Street View, perdó, de Google Maps, que hi ha tot de... És una jungla, no? Vull dir, com serà el món quan acabi aquesta civilització que vivim, no? Sí, que ja toca. Ja toca. He sigut una mica la web friqui de la setmana. Sí, sí, he enviat una foto del Walden, no? La que la poseu al Facebook, això. Sí, no sé si l'hem rebut. Com surt? Jo no ho he vist. Sí, surt el Walden i amb tot de...
Hem rebut la foto, però el problema meu és que no entenia que era la foto aquesta. Per tant, m'hi quedes una mica així dient, bueno, i aquesta foto suposo que l'Oriol, quan ha enviat la secció, doncs passava pel Walden i ha fet la foto. Com que passava? Tu fa molt que no veus el Walden. De fet, aquí veiem una vegetació molt abundosa. Clar, el tramvia no pot passar, perquè... Ostres, però no veia quina banda del Walden és, no? A veure, jo...
Però escolta, està tot el món, és automatitzat. Però vull dir... Es fa un càlcul, no li treguis mèrit. Però tio, vull dir, aquestes erbes estan mal fetes. I ara que jo estudo 3D i coses d'aquesta, deixo una bessura, home. Però això es fa en temps real, en el navegador, i es calcula la perspectiva de les passanes per pujar les... Això, perdona, ni el Super Mario de la Nintendo, del Super Master Drive. Bueno, qui ho vulgui provar, és una curiositat. Sí, podem penjar la pàgina web, si de cas, eh? I si no re, perquè és una merda.
perquè la gent ho vegi però la idea és aquí la idea és com posar dins de l'estrit viu diferents filtres per dir-ho d'alguna forma perquè aquest home ha posat vegetació però es podia posar tot desert per exemple llavors tu quina gran cosa jo ho veig dintre de poc a l'Instagram un filtro nuevo que sigui en plan devastación devastación m'agrada m'agrada en fi aquesta és la web una mica friqui de la setmana però hi ha altres qüestions
Parlem d'Apple, ara, perquè es retira l'iPad 2. Sí, a més està bé dir-ho perquè tampoc es comenta gaire, la gent s'ha perdut una mica entre els iPads. Com està la situació de l'iPad? La qüestió ha anat així. Va sortir l'iPad 1, els mini de moment no parlem. Va sortir l'iPad 1, va sortir l'iPad 2, va sortir l'iPad 3, l'iPad 4 gairebé ni el van anomenar, Apple el va colar, era un iPad 3 una mica vitaminat, però era molt semblant, no li van donar gaire publicitat.
i aleshores va sortir l'iPad Air que li han tornat a donar com a publicitat com a nova generació d'iPad aleshores l'iPad 3 i l'iPad 4 Apple el va descontinuar a mesura que no va actualitzant i l'iPad 2 es va quedar com a iPad de baixa cama o sigui Apple va dir l'iPad 2 està aquí per quedar-se i els altres els anem millorant però l'iPad 3 no el pots trobar en el mercat i l'iPad 4 tampoc fins ara aleshores almenys no venut per Apple aleshores Apple ara descontinua l'iPad 2 ja no el pots comprar a les tendres d'Apple ja no és l'iPad low cost entre cometes
i recuperant l'iPad 4. O sigui, Apple torna a fabricar l'iPad 4, que no l'estaven venent des que va sortir l'iPad Air, i aleshores tens l'iPad Air i l'iPad 4 com a versió barata. Última, com a última versió, no? No, l'iPad 4 és versió barata. Versió barata. I l'iPad Air és la versió última. Perdona, eh, però jo és que soc molt ignorant.
aquest tema, però amb aquestes tabletes d'Apple, quina diferència hi ha entre el 4 i el 4? 100 euros, en preu 100 euros i en característiques l'iPad Air és més prim, sobretot. És més prim. Sí, el problema de l'iPad 2 és que la pantalla no era retina, és la gran diferència, jo crec, en realitat. Quan tu agafes el tablet, el que es nota és la pantalla, sobretot. I encara Apple estava venent pantalles de baixa resolució des de fa anys. Aleshores, això va lligat a una notícia que també Apple treu un nou iPhone 5C, que és la versió aquesta que tenen ells,
i el troben de 8 gigas. Llavors es rumoreja que l'iPhone 4S, que també el venen com a low cost, o sigui, Apple no fa dispositius low cost. El que fa és mantenir versions antigues a un preu una mica més baix. Aleshores, se suposa que l'iPhone 4S també el traurien del mercat.
Llavors, l'única cosa que queda, sense pantalla retina... Perdó un moment, aquí la família Apple... Home, no, és senzill, si parlem d'Android ens parlem. Sí, però, ostres, aquí hi ha moltes tauletes, no? En principi hi ha un escollir, jo em perdo amb un Apple, em perdo. No, en realitat, sí, clar. O sigui, per cada cosa tens la nova o l'antiga i ja està.
L'Air i el 4. De tot aquest moviment, el més interessant és que només queda un dispositiu en el món iOS, sense retina, que és el que continuï venent Apple en les tendes, que és l'iPad mini de primera generació, que és el low cost d'iPad mini. Només faltaria que Apple es traies aquest dispositiu de sobre i ja no estaria venent pantalles sense alta definició, que seria un punt. Gràcies.
En fi, em sembla que veig que tu tens una tauleta aquí, també. Tens un tablet. Sí, és una taula de la ràdio, en realitat. Octogonal. No, però jo parlo de la petita que tens aquí. Tu què tens, Oriol? Un Nexus 7. Un Nexus 7. La millor tauleta del mercat, no? Del món, sí.
En fi, acabem de qüestió, parlem ara de política dins de les noves tecnologies, perquè el Parlament Europeu ha aprovat l'obligació d'un connector únic per mòbils d'aquí a tres anys. A més a més, també Apple estaria inclòs en aquest nou... Europa ja s'està cansant d'Apple, que vagi fent el que...
És complicat, no? Jo no m'atreviria a dir, crec que Apple no passarà a parlar-ho. Europa pot dir el que vulgui, però... És molt difícil que realment, tal com estan les coses ara, amb tants dispositius del mercat, unificar tothom, no? Home, s'ha aconseguit, menys Apple. Vull dir, tu ara mateix tots els tablets i tots els mòbils del mercat era no mateix connecto. Va anar amb el micro USB aquest, no? Vull dir, ja s'ha aconseguit. Apple és l'únic que continua sense fer-ho. Però jo crec que Apple el que acabarà fent, si Europa es posa dura, és posar a la caixa un adaptador.
i ja està però bueno, la notícia és que a Europa ja fa anys va començar a impulsar el connector únic i ja ha donat els seus fruits, però era més una recomanació amb algunes avantatges legals i ara ja es posa dura i d'aquí 3 anys tothom permetre el connector sí o sí, i no serà el micro USB que estem tenint ara aquí és d'entra jo, ho sento perquè ja estan tocant la fibra, van passar de l'USB al mini USB, del mini USB al micro USB i ara perquè Europa diu, mira Europa senyora, us serà una cagada
No, la qüestió és, estem parlant d'aquí tres anys entre la llei, vull dir, no, però la tecnologia... Perdona, la majoria de mòbils van amb micro USB, ara, no? I a més, vull dir, aquesta llei entra només per mòbils o entra per mòbils, càmeres, consoles... No, no, no, serà amb mòbils. I tablets també o no? Tablets no crec, més endavant. Però mòbils ja és una gran despesa de carregadors.
A veure, m'agradaria que fos micro-USB, però sí que és cert que el micro-USB és un estàndard bastant antic, ja. Això està obsolet, ja, micro-USB? No, bueno, no obsolet. Vull dir, per exemple, ara el Galaxy S5 i Note 3 tenen micro-USB 3.0. Però com no hi ha espai per mantenir la compatibilitat, han hagut d'allargar-lo, diguem, i han fet una xapuza per mantenir la compatibilitat. Vull dir, ja estem arribant al límit del que el connector micro-USB... Perquè el micro-USB en realitat és un connector, no és res més. No carrega?
Sí, però vull dir que l'estàndard microUSB és només la forma, diguem-hi, la disposició dels cables. No defineix a quina velocitat va i tot això, és una altra cosa. Però la disposició del microUSB 3 és molt petita i la disposició del microUSB 3 tampoc és gaire correcta. També té petits problemes com que es trenca molt fàcilment. Sí, perdona, això t'ho va dir, i que, a més a més, no tots els microUSB són vàlids i són bons, perquè n'hi ha molts que a mi ja fa un temps se'm va petar la bateria per utilitzar un d'aquests comprat a un... Als xinos.
Sí, sí, sí. O connector del cotxe, que molta gent també utilitza, per exemple, per posar-ho al cotxe. No a la ràdio, sinó al lloc on es connecta el senador del cotxe. Això també n'hi ha molts que et carreguen la bateria. Això em posava a mi perquè els cables d'iPhone van a una pasta, el cable de carregador. Llavors jo es comprava pàgines web xines
teòricament eren els mateixos i costaven superbarats i era això, et duraven dos dies o els ficaves al cotxe i el cotxe deia que això no te lo cargo jo exacte, exacte, en fi, s'ha anat molt en compte però per tant, micro USB ja veiem que la pregunta és com, plaques solars com ho farem? No, la qüestió és micro USB ha funcionat molt bé tots aquests anys i menjar pèl l'ha agafat tothom i ha funcionat molt bé jo estic content, ara que Europa es posa d'ús doncs aprofita i dir, vale i ja que ens posem d'ús
Agafem un estàndard que ens duri uns quants anys més. Vull dir, no impulsis d'aquí tres anys el micro USB, si en dos anys ja no podràs. Llavors, en tres anys es parlaria, segurament es parlarà de USB 3.1. Això ja ho discutirà tota la indústria, no? Però segurament seria un connector que es pugui connectar de les dues bandes, o sigui, del dret i de l'esquerra. És com el d'Apple, de fet. No, l'Apple?
El d'Apple 9 ja es pot connectar a Lightning. Mira, jo ja em sento una mica més allàujat, perquè moltes vegades ho connectes d'una manera i no... I a més es desgasta. Exacte. En principi es parla d'un connector una mica de nova generació, ja ho veurà. Però bueno, jo crec que és una bona notícia. I a més intentarem que Apple...
Apple també pot fer una altra cosa, que també no seria la primera vegada que ho faci, seria dir, vale, ofereixo el meu connector Lightning com a estàndard, i podria obrir l'estàndard, ja ho ha fet amb algun altre connector, no és algú que els afecti molt, llavors podria ser que els mòbils del futur tinguin tots el connector d'Apple i ja està, i Apple quedaria bé, com jo no m'he hagut d'adaptar, us heu adaptat vosaltres a lo meu.
Bé, podria ser, el que passa és que, clar, a mi se'm fa molt estrany pensar que es pugui canviar tot aquest sistema ara mateix amb tants micro USBs que hi ha, no? Però vaja... Ja es veurà, és d'hora. La gent li dona els mòbils, la majoria de gent, els mòbils li duren més d'un, dos i tres anys. I clar, si això no ha d'entrar fins no sé quan, el 2020 en gastarem amb micro USBs.
Home, el micro-USB no desapareixerà, clar. És com el caset, el caset... De fet, el que comentava l'Àngel, el mini-USB tampoc ha desaparegut, precisament perquè el mini-USB és molt dur. Llavors, les càmeres i coses més professionals, o el que hagin d'auranys, es munta mini-USB. Perdona, però a mi el mini-USB ja em fa com una certa tírria. O sigui, veig allò, i a més n'hi ha molts que tenen com una mena de bola, que no sé a què ve
el cable al final de tot és com un cilindre per seguretat tu parles que el cable fa com un looping i diu el típic que és per si hi ha un circuit que no arribi fins al mòbil
Saps? Ah, sí, sí. El que fas és tallar la llum. Un cilindre que estèticament és horrorós, allò. Clar, però això és per seguretat. El món del carregador del mòbil, eh? Sí, tot un... No, però l'U és d'Universal, vull dir, l'U és d'Universal. Universal, System... System... Atenció perquè canviem de qüestió.
Parlem ara d'Oculus i altres empreses que fan un VR, que això ja m'ho explicaràs què vol dir, Realitat Virtual. Sí. Bé, gràcies. Però és que no han fet un VR, han fet un VR Consortium. Vale, un VR Consortium, una Realitat Virtual Consortium. Per ser un VR és... que tu ho tenies...
Àngel? Tinc algú de Microsoft, algú de Microsoft allà... És que a mi la realitat virtual m'agrada molt. No us xafeu continguts. A veure, una realitat virtual consorció, Missoni, per presentar les seves la setmana vinen. Què vol dir tot això, Oriol? No, Oculus Rift, aquesta empresa que està apostant molt per la realitat virtual, i de fet, sembla que té totes les de guanyar, perquè s'ha posat inversors molt importants, enginyers molt importants en aquest món,
I ara estan anant tots a una, junt amb Valve també, que també és molt de videojocs, és la única cosa que fan, em sembla, però els va molt bé. En lloc d'anar a competir amb diferents estàndards i complicar-ho a l'usuari, fan un consorci d'empreses que estan oberts a totes les empreses que vulguin sumar-s'hi.
perquè es pugui desenvolupar la realitat virtual de manera conjunta. Aleshores, això passa en tecnologia bastant, en realitat. Les empreses entenen que ells competeixen en uns sectors i en altres no competeixen, sinó que els interessa anar de la mà, com pot ser en un consorci web, per exemple.
O sigui, Chrome i Safari no volen treure webs diferents que no funcionin entre ells. O sigui, ells volen competir en altres coses, no? Aleshores, la web ha de ser estàndard i això les empreses ho entenen i no es putegen. En realitat, s'ajuden en aquests consorcis. Aleshores, és una bona notícia perquè sembla que la realitat virtual va amb un coet al cul i...
d'aquí un any o dos, jo ho veig. I a més, quan proves el producte, que ja es va veient en algunes fires o per Barcelona, vull dir, les Oculus Rift, que són una mica les més avançades així de cara al públic, estan molt avançades, vull dir, funcionen. Proves les Google Glass i és una mica més futurista, conceptual, però la realitat virtual està... Podrem veure gent despullada pel carrer?
No saps què és la realitat virtual. No tinc ni idea. De fet, jo t'he comentat que vaig baixar una vegada una aplicació d'aquestes, de realitats virtuals, amb una... Tu parles de realitat augmentada. Ah, i no és realitat virtual, això. No, de realitat augmentada, són com unes targes.
ah, clar, clar, clar la veritat, ara tens raó, la veritat virtual és aquelles ulleres que als anys 90 eren d'un pam, no? i que te les posaves i que et giraves cap a la dreta i veies com si hi hagi un espai, no? d'acord, d'acord, d'acord m'he equivocat en fi, Oriol, alguna cosa més de noves tecnologies així que vulguis comentar? no, no, ja està, eh? fora d'aquí, ja? vinga, va, passem a la secció de videojocs
Amb l'Àngel Cornejo. Bé, atenció, comencem parlant de la selecció japonesa que s'està preparant ja per la Copa del Món de Brasil d'aquest 2014 i aquest estiu. I atenció perquè Pikachu serà la seva mascota. Estic molt content. Ja ho ets. Aquest any vaig amb el Japó. Home, és molt mono, eh? Per això s'ha de dir. Sí, però es veu que no és només el Pikachu. És que cada jugador té un Pokémon.
Ai, representa un. Sí, o sigui, són deu criatures. Aconsegui-les totes. Sí, els pots capturar tots. Que hem de fer els altres equips. A veure, per qui no ho sàpiga, Pokémon és un món... Un joc de rol, que també té la seva sèrie de dibuixos, que s'ha fet molt famós per poder caçar aquests bitxos que ens sembla que ara existeixen més de 500. Una brutalitat.
llavors la gent participa de forma com si els entrenés aquests bitxos per competir entre ells sí pensar que en parles del futbol i què dius no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no no
Però després, cada jugador és com si, a més de sortir la... Com a Barça, que té Catar aquí, no? Doncs a més es posa Catar, posarà Pikachu, suposo, no sé com anirà gaire bé. Però cada jugador tindrà un Pokémon diferent i sempre seran els Pokémons, o qualsevol joc de Pokémon, quan comences, tens tres Pokémons per elegir i has de elegir un d'aquests tres, que són els típics Pokémons que només es poden aconseguir al principi del joc.
seran aquests pokémons. Els pokémons que porten al principi del joc seran els que podran portar els jugadors a les samarretes. Pots aconseguir-los al principi del joc i amb la Game Boy els podies intercanviar. Sí, però vull dir que no els podies caçar després. No estaven allà libres. I si es connectava ràpid, es clonava. Sí, sí, sí. Jo ho feia molt, això. Amb la targeta de crèdit no funciona.
Sí, les criatures escollites per donar suport a l'equip són Pikachu, que és el capità, ja ho hem dit, després hi ha Mews, Bulbasaur, Charmander, Squirtle, Chespin, Peneky, Froki, Pacham, Helióptil, Litoo i Pikachu, que sembla, perdona...
L'alineació de Gàmbia 94, eh? Però vaja, està allà. I després, també saps que hi ha en els Jocs Olímpics de Tòquio la mascota és d'Horaemon. Ah, sí? Sí. Els Jocs Olímpics de Tòquio la mascota és d'Horaemon? Sí. Els japoneses són molt bons, eh? Són molt bons, eh? Però que ja t'han vengut.
Sí, sí. A què vols anar? A conèixer Doraemon? Sí, clar, clar, i el Novita i la... Bueno, i aquest any, no, aquest any, el món que ve surt una pel·lícula d'animació a Doraemon, d'animació 3D. I el gegant, què serà? La mascota dels Paralímpics, o no ho sabem? Per què, Paralímpics? No, no ho sé, perquè aquí van fer el COVID, la Petra, per exemple. Ja, ja, però no ho sé, el gegant... No, no ho sé. Ningú se'n recorda. Del gegant, no? Això, home, la Petra sí que no tenia braços. Sí, no me'n recordo. Sí, és igual.
Bé, caminem de qüestió, continuem amb el tema de videojocs. Les vendes d'Xbox han pujat un 96% al Regne Uní. Home, és que si venen una i han venut dos... Clar, ja està, 100%. Això és l'estadística, no? Estadística pura. Clar, si jo tinc dos ports i tu no tens cap... Doncs tenim un cada un. Jo que tenim un cada un i és mentida perquè no tens cap ports i jo tampoc. Àngel, a veure, què està passant aquí? Per què han pujat tant al Regne Uní de Xbox One? Vam començar a parlar la setmana passada. Sí.
un joc que es deia Titanfall que tu tenies moltes ganes després t'explicaré un truc per comprar-me'l baratet a l'ordinador t'agrada la cosa és que el joc com és exclusiu de PC i de Xbox One la gent que té Play 4 no el pot comprar i les ventes s'han disparat
S'han disparat, a més, és curiós, perquè d'aquest 96%, el 70% han sigut de consoles amb el joc. O sigui, que és a dir, que gràcies a aquest joc, el senyor Microsoft s'està forrant. Ah, bàsicament. Molt bé. És curiós, perquè abans l'Oriol m'ha preguntat, però aquest joc no surt a PlayStation 4? No. No, per què no surt? Doncs suposem que el senyor que porti la divisió de videojocs de Microsoft ha soltat un dels bitllets increïbles als senyors d'Electronic Arts perquè aquest joc no surti mai a PlayStation 4. Ah, molt bé, no?
Sí, home, molt bé per ells. Una mica mafiós, no? Sí, però, clar, mira el que estan guanyant. El Regne Unit han vengut ja... O sigui, tot això per jugar Titanfall, no? Sí, bàsicament. En fi, Titanfall, que no sé si has tingut l'oportunitat de jugar... No, jo vaig jugar a la Beta, que em va agradar molt, però com ara no tinc gaire temps, no me l'he comprat, m'espero a agafar les vacances i poder jugar-hi.
encara que tinc amics que estan jugant i la veritat és que els tios estan molt flipats i tothom els recomana. Jo també, tothom recomana Titanfall, que és el nou joc que segurament substitueix els jocs online a Battlefield 4, per exemple, perquè és del mateix estil. És el mateix estil, una mica més futurista, no? És la gràcia que té i a més és que està ben fet. I a més el curiós és que basant una mica la segona notícia, que és el tema dels tramposos, que sempre n'hi ha,
A PC, a Xbox no perquè encara no es pot piratejar la màquina A PC s'ha d'adaptar gent que fa trampes Quan dic fer trampes és gent que té immunitat Que tu els dispares i no els fas mal Llavors vull dir que si mai te'l compres per PC Que estiguis tranquil perquè estan fent batudes I fotent fora aquesta gent del joc
I com ho fan això? Craquegen o...? Clar, són pirates, llavors atenten que la teva còpia té alguna d'aquestes coses i et foten fora de les partides perquè no puguis jugar. No, no, no, però la gent que ho fa? O sigui, la gent que... Sí, és pirata, és... Bueno, no té per què ser el joc pirata. Però programa, o sigui, programa el joc o què? Sí, es diu tròping, això, tròping. Un tròping? Sí, Oriol ho fa.
perquè com és molt dur en jugant jo què sé vull saber com algú pot agafar i entrar a un joc i dir jo ara tinc immunitat hi ha dues coses hi ha una cosa que és aquesta gent a l'ordinador que fa les seves trampes en programes o coses d'aquestes i després hi ha gent que s'aprofita dels errors dels jocs els Call of Duty, els antics, era molt normal veure la gent de consoles, sense piratejar la consola ni res veure un tio caminant pel cel
I clar, tu li disparaves i no el mataves. Per què? Perquè estava fora dels límits de la pantalla, el tio havia detectat un lloc per on es podia passar, sortia d'allà i era impossible matar-lo. Un error en Matrix. Sí, bàsicament. De fet, l'altre dia vaig veure un vídeo també d'un error al Pro Evolution Soccer, em sembla, o era al FIFA. Aquests mots eren errors. Era una celebració, després de marcar un gol, un jugador que feia l'helicòpter i volava ell mateix. La celebració era aixecar les cames i donar voltes sobre ell mateix amb les cames, així...
Com en l'aire. Però això no és un error. Això és així. Això és simulació del futbol. Sí, no. I ni esta sempre se leu de les coses així. Sí, sí, clar, clar. Però això és curiós perquè, si no, al YouTube n'hi ha un monton de vídeos d'aquests. Fiqueu books, videogames i coses així. Hi surten un monton d'aquests vídeos i per tant divertits, alguns.
Bé, continuem amb més històries de videojocs. Parlem ara de la Play 4, que ha superat en vendes en general i tot el món a la Xbox One, però ha pujat de preu al Canadà. Sí, és curiós, no? Mai han parlat que X cosa puja de preu quan ja ha sortit a la venda, no? Normalment sempre baixen. Normalment baixen, no? Per què ha pujat la Play 4? I és més, això arribarà aquí? O sigui, la Play 4... No, no arribarà, no crec, vaja.
La cosa és, ha pujat 50 dòlars canadienses. Cabrones? No, canadienses. No t'equivoquis, eh? Ha pujat 50 dòlars, el seu preu eren 450 dòlars, fins a 500, i els jocs que valien 65 dòlars han pujat a 69 dòlars. O sigui, 5 dòlars també han pujat. Què passa amb el Canadà?
La empresa, Sony, ha dit que aquesta pujada ve per canvis de l'entorn del mercat. Això no me lo creo i no lo entiendo. La cosa real és que el dólar canadiens s'ha habilitat respecte al dólar americà. Llavors, suposo que per guanyar més tajada ha passat això.
Això és el que jo he llegit, però Sony declara que no, que no, que són canvis de l'entorn del mercat. En fi, esperem que no arribi aquí. L'entorn del mercat aquí es continua. Si haguéssim de pagar un passata, se'ns arruinaria. No, però això també ho veig una mica de tonteria, perquè del Canadà, vull dir, jo que vi que a Espanya compro coses als Estats Units que no em costa res, no em costa res. Amazon, què em cobra? 10 euros de gastos d'enviament des dels Estats Units. Si vi que al Canadà em surt més a compte de comprar-lo a Amazon, la versió americana, ja està. Saps? No ho veig que és una mica absurd, però bé.
Recordo un cas a Adobe, Photoshop, Premiere, tenen la suite on està tot el software. La suite valia com 5.000 o 6.000 euros aquí, però als Estats Units valia 3.000 dòlars. En sortia més barat agafar un avió a Nova York, fer totes les vacances, agafar la suite aquesta d'Adobe i tornar. És brutal.
Bé, i acabem parlant de Microsoft, justament que també prepara un casc de realitat virtual segons algunes fonts. Podria estar relacionat amb la realitat augmentada, per això. Això és una mica diferent del que ha explicat l'Oriol fa un moment. Està l'Oculus Rift, que sortirà, que és això, que el que ell comentava, que les marques estan ajudant, volen que tot sigui una única plataforma, però es rumoreja que aquesta setmana Sony presentarà el seu nou casc de realitat augmentada.
I Microsoft també rumoreja, que també presentarà, si no és aquesta setmana, la setmana que ve, el nou casc de realitat augmentada, perquè sembla ser que no volen del tot que Oculus Rui s'utilitzin per les Playstations i per l'Xbox. Amb la qual cosa... Microsoft no és molt de consorcis. No, llavors, i Sony sembla ser que tampoc vol, llavors... Que és una mica que la teoria de l'Oriol se'n va a la merda, bàsicament. Home, Sony i Microsoft, sí. Mentirós, aquí mentirós. Sí, sí, sí.
Igualment són rumors, no se sap, i de ser veritat... Té sentit, de totes maneres. Té sentit que, com a mínim, la primera tongada a qui no li interessa que sigui estàndard és Sony i Microsoft. El que passa, i passa sempre, és que aquí Sony i Microsoft el que faran és intentar posar la seva solució primer. I sempre estan a temps d'agafar un estàndard, això no hi ha problema. Però donar un estàndard ja de bones a primeres, ells que tenen la posició dominant en videojocs, no cal.
Té sentit, i segurament els primers anys de qualsevol cosa sempre passa això, no? Tampoc és bo per comprar, perquè no saps si el que et compres et durarà uns anys o no, o ho abandonaran. Sònia ha abandonat un colló d'estàndards, beta, no? Vull dir, doncs a vegades guanyes, a vegades perds, i... Bueno... Bueno, si diu l'Oriol... No... És un tio llest. Un tio que sap...
Bé, Àngel, segons el guió ja no tenim res més de videojocs. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darrere no hi ha res. Per darr
Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments repassem algunes de les notícies curioses que has trobat al món de la Gina.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 40, recte final del programa amb el món de la gina. Vinga!
Què tal, Gina? Bona tarda. Bona tarda, Jordi. A veure, quines notícies ens portes avui per comentar? Avui en porto poquetes, perquè el tema de notícies curioses va una mica escàs. Ah, sí? Ja no passen coses curioses del món. No passen coses curioses del món. Tot és molt normal, no? Tot és molt normal. Per tant, per quina vols que comenci? Bé, per la primera. Per la primera. Gràcies, Àngel. Sí, senyor. Doncs la primera és una notícia molt calenteta. Ah, sí? Sí, sí.
No, jo posaria la de I'm on fire Bueno, doncs passem aquí abans I llavors ho podrem posar
D'acord, doncs diu així. Un jove polonès es va cremar la cara amb una planxa de la roba calenta, amb posar-se-la a la cara, confonent-la amb el seu telèfon mòbil. Però aquí no li ha passat alguna vegada, eh? Jo tinc un WhatsApp i jo agafo el mòbil i agafo la planxa. Llavors, Tomàs Pachowski, que és com es diu l'home, explica que està ajudant a planxar la seva dona, ja que sempre veia que ella feia les tasques de la casa, i va dir, doncs la vaig ajudar, aviam què és això. Per un dia, per un dia. Per un dia fa una cosa, aquest home. I...
I estava veient-ne mentre un combat de box a la televisió, estava amb una cervesa, total, que estava una mica distret, va sentir el telèfon i es va disposar a agafar-lo. Amb la mala sort que el va confondre per la planxa i se la van portar a l'orella. Per la qual cosa de patir faries bastant greus a la cara i a l'orella. Sí, i tu diràs... La planxa estava encena, no va tenir la sort que la planxa... Exacte, exacte.
i ell mateix explica que tan ràpid com va poder, va córrer al bany per tirar-se aigua, no?, perquè li feia molt de mal, però com que no hi veia bé, va ensopegar amb la porta i va patir un cop a l'ull. El pobre home. Això és un drama familiar important. Violància domèstica. La dona li va fotre una pallissa perquè no ajudava a casa. Va dir, mira la
No, ho va fer expressament per no tornar a planxar. Aquesta és una altra opció, però... Sí, perquè ell ho diu, que no tornarà a planxar mai més. No m'estranya. De fet, no és la primera vegada que escoltem una situació així. Jo recordo que Carles Busquets, el pare de l'actual jugador del Barça, es va cremar el peu, em sembla que era, perquè se li va caure una planxa o es va cremar les mans o alguna cosa i va dir que estava de baixa durant uns dies, quan jugava al Barça,
Fa molts anys perquè se li veig que ha fet una planxa. Però això és una cosa que pot passar-li a tothom, no? Però és que aquest home, a sobre que veu la boxa, no?, que estava veient-la, mentre planxava, cosa que els homes només haurien de fer una cosa, no dues. Hola! Em sembla molt bé.
Tot i això. I la meva cervesa, si en feia tres. Mira, aquesta, a sobre, posa-li un altre ingredient. A sobre de tot això, la qüestió és que va al lavabo i ens ho pega, no?, i es dona un altre cop justament al mateix lloc on tenia la cremada. Aquí la clau de tot això està en la cervesa. La cúper de la cervesa. La cervesa, home, i a més que era Polònia. Sí, Polònia. No cal dir res més, ja crec que ja no cal dir res més. En fi, va, passem a una altra notícia, Gina, per on continuem. La altra notícia a mi m'agrada molt, crec que m'aniria molt bé, i és que Òscar Mayer, l'empresa de menjar, ha creat una promoció d'allà més estranya.
i ha creat una aplicació per iPhone que funciona com a despertador però no és en si l'aplicació el que és estrany sinó que és l'aparell que connectes al mòbil que és un accessori que bé que el connectes i aleshores despren olor a bacon
Total, que tu poses l'adarma i et desperta amb olor com si estiguéssim cuinant... Com si estiguéssim cuinant bé, com si tinguéssim la mare... Ah, però no... Però això és... Tenen la intenció que t'entri la gana per despertar-te. Sí, com si t'estiguéssim cuinant... Doncs a mi amb el bacon ja et dic que... Però potser evoluciona, no, a més? No hi ha altres sabons. Uns ols ferrats... Però és que els especials can no fan olor. Cafè! Clar, una cosa així, una mica més. I això, que ho connectes directament a l'iPhone... Sí...
i després en aquest olor. És com una mena d'envi pur, no? Sí. Amb sabor baracoa. I això no es compra? Ui, això ja... Vosaltres canseu d'aplicacions. Aquí us toca de mòbils i tecnologies. Amazon, no? Amazon es compra tot. Però clar, realment jo m'he estat informant sobre despertadors i n'hi ha de molts tipus. Un altre exemple és el despertador Granada.
que diu que és ideal per la parella, no? Quan un dels dos s'aixeca i veu que l'altre no s'aixeca, li tira aquesta granada, i aquesta granada comença a fer un soroll horrorós, la tires per l'habitació, i l'altre, fins que no s'aixeca a buscar-la, el soroll aquest, que es veu que és un soroll insuportable, no para, no? Però m'imagino que deu ser com una pesa indestructible, no? Perquè si l'has tirat per l'habitació... Jo en conec diversos, també, de les parelles. És una cosa que... Hi ha moltíssims. Jo he intentat... He provat diversos, perquè com et costa despertar-te,
i em queda un per provar que crec que serà el que m'agradarà. Quin és? El de Philips, per això, clar, ho he de pagar. No és una aplicació. Què és? Que et fa llum a poc a poc i... Perquè quan et despertes amb sol no et despertes de mala llet, encara que siguin les 6 i mitja del matí. Vull dir, llavors el de Philips va fent llum a poc a poc, una musiqueta... Llavors estàs durant mitja hora despertant-te, però sense el...
Jo tinc una aplicació del mòbil que fa això. Fiques el mòbil. Però no hi ha prou llum. No el de la llum, però el cicle de la música relaxant i tot això el que fa és poc a poc. Això t'ho posa i és horrorós els 5 minuts abans. Jo he provat i tampoc m'agrada. És més la llum per mi. Jo soc més de programar-me 4 o 5 alarmes en 5 minuts diferents. És la única cosa que funciona.
perquè és el que funciona, saps que no t'aixecaràs, o sigui, tu has de sortir de casa a les 8, tu et poses una a les 7 i quart, saps que no t'aixecaràs a un quart de 8, a les 7 i 25, tampoc t'aixecaràs a les 7 i 25, i fins a les 7 i 40, ja no comença. Llavors no et dutxes? Que guarro, que guarro. Jo he provat també les de fer mates, quan al matí. Aquest és horrorós. Et posa en molt mal humor, llavors ho has de deixar. Fer mates? Sí, per apagar-ho has de resoldre un problema. Hòstia.
i fins i tot vaig provar una que s'autoajustava llavors depèn de si trigaves poc el dia segon era més difícil i era horrible i després l'altra que aquesta també era bona havies d'escanejar un codi de barres llavors tu havies de dir-li quin codi de barres volies per exemple l'ampolla xampú de tot això són escures per aixecar-te i fer coses clar el problema és aixecar-se una vegada aixecar podríem fer una amb videojocs
O sigui, si no et passes una pantalla, no... Mira, n'hi ha un altre que és que, aquí el tinc, que és que entrodeixes un bitllet a la màquina, un bitllet dels euros que tu vulguis, o dòlars, i llavors comença a sonar, i a mesura que va sonant, el bitllet el va trencant el bitllet, i te'l va trencant fins que no t'aixeques... Però no penses a la primera hora del matí. Penses després, dius, què vaig fer ahir?
A primera hora del matí, o sigui, ja pots estar cremant-se un bitllet de 500, que jo no m'aixeco. Clar, t'esprepences després. Una vegada despertar... Però quan estàs mig dormint, penses, estic somiant i no passa res. De fet, mira, l'Hermes diu al xat, si fan olor a cremat, segur que s'aixeca ràpid la gent. Doncs sí, és una altra opció, però potser... Una pistola d'aigua, que et dispressa la cara. Tenia molt bollón, que volen, que roden, que s'amaguen.
Durant molts anys de petit tenia un despertador que feia coc-coricó i que tenia forma de gall i una cresta a dalt. Tothom tenia aquest despertador. Jo tenia un soldat. Jo tenia la meva mare, crec que com un soldat. Però la gallina aquesta que era blanca i tenia la cresta vermella, sí. Com totes les gallines, no? Són blanques i tenen la cresta. No, home, però estava així una mica de costat com posada. És la típica, jo crec que...
Molta gent ha tingut aquest despertador, no? O tu i jo dormíem a la mateixa habitació o tothom ho tenia, no? En fi... I n'hi ha un altre que sap que més m'agrada despertadors que comença d'endegar que es diu Shocking Alarm Clock i que és el més cruel, no? Llavors, quan tu l'apretes et desprèn una descàrrega elèctrica Molt bé, molt bé
I, òbviament, diu, no és mortal, però sí dolorosa, gràcies. Sí. I bé, i així segur que t'aixeques, no? Bé, això és el que falta. Un tàcer a l'habitació. A l'hora de llevar-te... I llavors ja o t'aixeques o et quedes ja la una al migdia al llit sense poder-te'n moure.
En fi, i després també n'hi ha altres que segurament alguna vegada us ha passat, o no sé si us ha passat, que perquè sigui el mòbil no us funciona, i heu de recórrer a internet, perquè avui en dia ja no hi ha despertadors. I llavors n'hi ha de molt cutris i de molt dolents que has de deixar l'ordinador encès tota la nit. No n'heu vist mai? Sí, sí, sí. Són cutríssims, però de l'estil tens tres o quatre, com et diu això...
els xius midi per escollir a la primera hora del matí. Què tens contra el midi? Midi està una mica obsolet ja, eh? No, home, no. Però si no ocupen res, els midis. Però el midi ja no... Aquell organell... En fi, Gina, tens alguna cosa més? Sí, sí. Mira, tinc una altra, canviant de tema, que diu... Bessones australianes superen per ser idèntiques i comparteixen ubi. Però, perdona, si ja són idèntiques, que són bessones... No eren idèntiques, del tot. Ah, potser ja no eren del mateix amb mi jo.
Ja s'explica que Anna i Lucy T5, o com es pronuncia, tenen 28 anys i s'han gastat 160.000 euros en operacions per ser idèntiques. A més de compartir roba i compte de Facebook, des de fa un any comparteixen nòvio. Compartir compte de Facebook? Perdó, però per què no superen i fan si hi ha meses i s'enganxen?
Bueno, a més la foto és increïble, eh? Qui t'ho explica? S'han operat els llavis, les celles se les han posat com la Quim Cardi... No sé com es diu aquesta noia. No la conec, no la conec. La coneixeu? Cardàcia, no? Que sí, que té una així, com molt... amb unes curbes i perideta. No...
i explica que es basteixen cada dia amb la mateixa roba, tenen la mateixa feina, idèntic cotxe, i des de fa un any comparteixen nubis. Si ens agrada el mateix, com no ens ha d'agradar la mateixa persona, no? I explica que dormen les tres al mateix llit. Basteixen que el nubi aquest... O sigui, és un tio... No, no, insisto, que deu estar encantat de la vida. No, jo crec que són una només, i ens han anat enganyant, és una, no existeixen les dues, és mentira. Una relació a tres bandes, clarament, no? Però això és un conyazo, va, i usar el nubi... Són dos conyazos, perdó, perdó, però...
Perdó. Però el Nubi, o sigui, el Nubi estarà content? Perdona, tens dos ties igual. Igual. O sigui, no has d'aguantar una, que has d'aguantar dos. A més, que dormen els tres junts, vull dir que... Clar, quan estan de mal humor... Clar. I quan tenen la regla, tenen la regla, les dues. Vinga, va. Escolta, per aquest comentari, Tariot Agroga. Però és veritat. Bé, no, però és veritat, eh? Bé, però Tariot Agroga, però el comentari és més trista. Vinga. Alguna... Tinc una última, així... Perquè, a més, la regla no afecta totes les noies per igual, eh? Que...
Que sí, que sincronitzen, si ho vam parlar. Sí, però dic que moltes vegades n'hi ha algunes que es porten de mal humor, n'hi ha d'altres que no. Ah, jo no ho deia per això. Ah, no? No. Dina, tens alguna cosa més? Sí, bé, aquesta m'ha fet gràcia, que és una notícia que tracta sobre uns lladres que van aconseguir, van robar unes vaques, però l'important no és que van robar unes vaques, sinó que van aconseguir posar les quatre vaques dins del mateix cotxe.
De la vaca, de la vaca. A dintre el maleter, eh? Hi ha les quatre vaques. Però era un tot terreny, no? Serien vaques de la mateixa manera que és un cavall... Vaques miniatura. Que n'hi ha, eh? Que n'hi ha. Que no és broma, n'hi ha, eh? I cabres també, i de tot. Sí, sí, sí. Sí, he vist les cabres, són maquíssimes. Casa de la Cristina ha de ser... Bonsais... El gos ha de ser... El gos ha de ser com un micrometxin. És el paradís del doctor Mengele. És aquell que...
feia experiments amb persones, eh?, i una mica, perquè tot això no és natural, tot això... Ben haver-los miniponis. No, miniponis no, poni o cavall en miniatura, però miniponi no. No, no, miniponis segur que també existeixen, vull dir, tots animals minicabres, minicatos, miniperros...
Què està passant aquí? Entres allà, és com al laboratori del doctor Frankenstein, no? I què passa amb aquest home? Ah, sí, que van entrar 5 minivaques... 4 minivaques no, vaques normals. 4 vaques normals. 4 vaques normals. I van robar, era un cotxe robat, van col·locar les vaques, però el cotxe els va quedar tirat, ja sigui perquè estava molt malestat o perquè no suportava el pes...
i les van abandonar i el granger, pobre, buscant-les fins que a veure un cotxe, va obrir el malaltre i va trobar quatre vaques allà dintre. Però estaven vives? Sí, sí, estaven vives les vaques. Senceres? Sí, senceres també, no les he detallat. Mala llet, però mala llet a sobre. Molt bé, jo l'he explicat. Voleu que ho repeteixi? No, no, no. El puc explicar. Vinga, perquè no ho he entès. Què vol dir? Per què dius que tenia mala llet? No, perquè si sabeu
Les vacas fan llet, saps? Sí, sí, home, sí. Hi ha un doble sentit aquí, perquè es diu mala llet com que estàs de mal humor, després d'estar en un cotxe apretat, i a més donaràs mala llet perquè... Oriol Jiménez.
En fi, repassant algunes notícies curioses de la setmana, el programa, no sé si tens alguna més, Dina, perquè si no ja hauríem d'anar... No, bé, ja que expliquessis com he estat Sant Vermell, però... Sí, bé, bé, ja ho vaig explicar ahir, perquè si aneu a la neu, poseu-vos crema. Això ho sap tothom, menys jo. En fi, Cristina, hem d'acabar el programa amb aquest bon rotllo d'avui. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic?
Coses mini. Sí, home, portem per segona setmana consecutiva que la tendència, quan arriba la gina, no sé per quin motiu... Però jo avui no he parlat de coses mini, eh? Home, però les vaques havien de ser mini, segur. Tongo el Twitter, eh? Tongo del trending topic d'avui perquè t'has fet venir bé perquè a tu t'agraden les coses mini.
No, jo mai he dit això, eh? Ah, no? No, que tingui un cavall en miniatura no vol dir que m'agradi. Home, m'agraden, però també les coses grans. És un tema de que sigui pràctic, no? Això és una altra cosa. Home, jo sé més d'un que té coses minis i no el diu, eh? Veus, ens estan discriminant, ens estan discriminant. Sí, senyor, sí, senyor. En fi, Cristina, per tu, per tant, coses minis, avui, és el trending topic, no? No serveix? No, sí, sí, que serveix. Clar, coses mini, no, no, però té la seva lògica, està agafant aquest caire els dimarts, no sé per quin motiu sempre apareixen coses mini. Perdona't,
L'Àngel... Una segona posició. Doncs llavors no us l'emporteu. Segon, tu cara més suena. Sí, per l'entrevista amb la Lalla Vidal, que ens ha desvetllat. Ens ha deixat una mica, sense saber ben bé qui seria la persona que apareixeria a la final del programa.
d'Arturo Bats, eh? Jo apostava per Santiago Segura. Hem parlat avui amb la codirectora de Tocar a Mesuena, s'emporta el Trending Tòpic. Acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible a la penya del morro d'avui, començant per la Carme Verdeu i a l'actualitat se'n justenca, el Pau Rama a la política, el David Tàvil a la secció de televisió, l'Alaia Vidal, avui que l'hem entrevistat, directora de Tocar a Mesuena, i a les noves tecnologies, l'Oriol Jiménez i la setmana que ve, Oriol, bona tarda. També a l'espai dels videojocs de Cornejo, Andel, que vagi bé.
Bona tarda. A les notícies curioses, la Gina Hàster. Gina, fins i març que ve, bona tarda. I també, Gina, vols respondre bé? Bona tarda, Jordi. Gràcies. A mi no, a l'audiència. Bona tarda, Hermès. A la col·laboració més especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Barres. Cristina, moltes gràcies. Adéu, fins demà. Fins demà, fins la setmana que ve. Fins demà, a les 5 de la tarda, que us ha parlat Jordi Domènech, i us deixem ara amb l'informatiu vespre, un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Esperem demà que vagi bé. Adéu-siau.
La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Bona nit.
I'll carry you home.
Fins demà!
We are young So to set the world on fire
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'avortament serà el tema principal d'una xerrada dijous a l'Ateneu. El doctor en ginecologia, Santiago Barambio, parlarà de les diferents perspectives socials que té la interrupció voluntària de l'embaràs i també de les seves connotacions polítiques. Serà en una xerrada de la Vall d'Avers. Amb aquesta notícia obrim l'edici d'avui, resumim, però, més informacions destacades en titulars.
Avui se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Es presentaran els continguts i el funcionament dels òrgans i també les eines que té l'Ajuntament en aquest àmbit serà a les 7. Comença aquesta hora el consistori.
L'Ajuntament engegarà a l'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb l'Obre Social de la Caixa i l'associació Diomira i s'adreça a joves aturats d'entre 16 i 29 anys o que busquin millorar les seves competències.
El nucli convoca la segona edició del concurs de cartells de festa major fins al dia 22 d'abril. Teniu temps a representar les vostres propostes al Casal de Joves. Demà més queda sospesa la reunió de demà, però es farà dimecres de la setmana que ve la segona reunió per seguir avançant en la celebració de la festa.
Bona tarda, Santiago Barambio parlarà dijous a l'Ateneu sobre l'avortament i les diferents perspectives socials que té. El doctor en ginecologia i obstetricia farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorga a la interrupció voluntària de l'embaràs, ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i que creu que és una frivolitat, és una xerrada que organitza la Vall d'Avers. Sant Just Notícies.
La reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern espanyol és un dels temes més polèmics dels últims mesos arreu del país i el doctor Santiago Baràmbio en parla dijous a l'Ateneu. De fet, la intenció del ginecòleg és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions al respecte. Segons Baràmbio, la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal però també és un fet polític. S'entén l'all just a la fusta.
L'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs de Sitxà, també és un fet polític. La demografia sempre ha preocupat els pobles. Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història hi ha hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat unes polítiques
sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques. Santiago Barambio ha explicat que totes les lleis tenen una intencionalitat i que aquesta que promou, la del govern del PP, deixa uns grans espais oberts a la interpretació. A més qualifica la norma d'absurda. Santiago Barambio ha explicat per què. Anem a fer una llei perquè no diguin que no tenim una llei, no sigues que Europa digui que és un altre estat, però anem a fer una llei on sigui tan complicat fer-ho que no es faci.
Això és una mica il·lus, perquè avui dia agafar un avió i anar-se'n a Londres és facilíssim i baratíssim, i a Londres t'ho farà. Llavors aquesta persona pot recórrer a la clandestinitat. I llavors, si li passa alguna cosa, vagis a l'hospital que no la podrem condemnar per això. Llavors, clar, aquesta llei és com molt absurda. Se dona a entendre que, mira, si voler avortar, avorteu, però no dintre del marc legal nostre.
Creu, per tant, que és molt probable que el mateix partit presenti a esmenes el text. D'altra banda, el doctor segura que, a més a més, els ciutadans i ciutadanes volem prendre decisions per nosaltres mateixos i no que els governs imposin les seves voluntats. L'individu vol que els governs facin el que ells volen, no que els governs imposin a la població el que ells volen. Per tant, en aquest moment hem fet una nada...
o una vinguda, com es vulgui mirar, del pèndol. Ara, en aquest moment, vivim en una llei on deixa que l'individu prengui la seva pròpia decisió i, en canvi, estem anant cap a una situació en què és el govern el que pren la decisió per tu.
De tot plegat per a la dijous al vespre el doctor en ginecologia i obstetricia Santiago Barambio en una xerrada organitzada per la Vall d'Avers que voldrà plantejar l'avortament des dels punts de vista de qui el considera necessitat i qui el considera frivolitat. L'activitat començarà a les quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
Més qüestions a aquesta hora. Se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Viabilitat i Mobilitat de Sant Just. Com que és la primera vegada que es convoca el Consell, la sessió haurà de constituir el plenari, la presentació dels continguts i el funcionament dels òrgans. A més, explicarà per què s'han integrat en un mateix Consell aquests quatre temes, la seguretat, la prevenció, la viabilitat i la mobilitat, i es donarà a conèixer qui integrarà la comissió permanent.
Sant Just Notícies. Altres punts previstos del Consell d'avui són les eines municipals de què disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Vial, el Pla Local de Mobilitat i el Pla de les Ones 30. També es parlarà de les accions que es fan a Sant Just pel que fa a la prevenció i a la mobilitat i quina és la situació del municipi en relació a aquests temes. El Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat serà avui, comença a aquesta hora a les set a la sala de sessions de l'Ajuntament, està obert a tothom que vulgui participar-hi.
Ara passant sis minuts de les set de la tarda, l'Ajuntament engegarà el mes d'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb la col·laboració de l'Obre Social de la Caixa i l'Associació d'Iomria i s'adreça a joves entre 16 i 29 anys que estiguin aturats o que busquin millorar la seva ocupabilitat. El programa es farà a Casales Joves.
del 22 al 24 d'abril, del 28 al 30 d'abril i del 5 al 7 de maig. Per tant, està estructurat en 9 mòduls formatius de 3 hores de durada. Alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals, el treball en equip, l'entrevista de feina...
la mobilitat europea, entre altres qüestions. Les places per participar-hi són limitades i les inscripcions han de fer el Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Just trucant al telèfon 93 475 6336 o ben enviant un correu electrònic a l'adreça ocupació.innovació arroba santjust.cat. Sant Just Notícies.
A més, el proper 10 d'abril s'impartirà una sessió on s'informarà i s'orientarà per la recerca d'ocupació a càrrec del sociòleg i estudiador Emili Palacios. És una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i s'orienta a persones interessades en conèixer la situació actual del mercat de treball i millorar les seves possibilitats d'ocupació. Es farà de 10 a 1 a la sala de polivament de les escoles i s'han de fer inscripcions per participar-hi a l'adreça promocieconòmica arroba santjust.cat.
I parlem encara de l'Ajuntament, que ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades de Sant Just. I és una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció laboral per empreses, el POFI, a través del qual se subvencionen empreses i entitats sense nit de lucre que contractin persones aturades del municipi inscrites a la Borsa Local de Treball. Sant Just Notícies. Enguany, les subvencions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de sis mesos d'aturada