Diu... Diu... Diu... Diu... Diu...
És molt jazz club. La ràdio t'esperen, la ràdio te'n s'enjust, plorant de buit.
Bona tarda, són les 5. Els governs espanyol i italià constaten plena sintonia en els grans temes de l'agenda europea al final de la cimera bilateral entre els dos països. Mariano Rajoy i Enric Coleta reclamen més unió i integració a la Unió Europea per superar la crisi.
L'eurodiputat Aleix Vidal Cuadra s'embadarà al Partit Popular i fitxarà pel nou Partit de Dretes Vox amb la intenció de ser-ne el candidat a les eleccions europees. Ha demanat la baixa del Partit Popular per desabinances amb Mariano Rajoy després de 30 anys de militància. La cúpula militar egípcia prova que el seu cap Abdel Fatah al zizi es presenti a les eleccions, volíem dir, presidencials. És un pas més en l'ascens de la mà forta del país que va liderar el cop d'estat contra l'islamista Mohamed Morsi.
Els manifestants abandonen el Ministeri de Justícia d'Ucraïna, però mantenen les protestes i les barricades. El govern ha amenaçat d'implantar l'estat d'excepció si els opositors continuen ocupant edificis públics. Les protestes s'han estès a moltes ciutats del país desafiant el fred i les amenaces. El Tribunal Suprem instala Generalitat a introduir el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament d'un alumne. La família va presentar una demanda a la qual va donar raó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara també el Tribunal Suprem.
Els catalans acolliran aquest any almenys una actuació vinculada als actes del Trissentenari del 1714. El programa consta de 14 concerts, dos dels quals són únics. El primer és l'homenatge al general Mouragas aquest dijous a l'Auditori a carrer de músics com Titot, Maria del Mar Bonet o Pau Alabajos.
el soci que va presentar la querella contra Sandro Rosell pel cas Neymar no la retirarà fins que el Barça no li garanteixi per escrit que no hi haurà cap represàlia contra ell. I tarda amb ruixets i alguna atronada a les comarques del nord-est, nevades al Pirineu i cel serè amb vent de mestrala a la resta del país, ambient més fred. 5 i dos minuts i mig. Bona tarda.
Catalunya Informació. Txell Bellaspí. Ara escoltes ràdio d'Esper. Sintonitzes ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.espern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda i benvinguts, amics i amigues, al programa de les tardes de ràdio d'Esvernus. Perneu i saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7. Això és la Penya del Morroc. Gràcies. Gràcies. Una tarda més. Avui, 27 de gener, el 2014, per escoltar-nos.
Traieu-vos la son de les orelles. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, com estàs? Hola. Hola, bona tarda. He imitat la meva imitació. Molt bé, Carme. T'ha reimitat a tu mateixa. Està molt bé. És com la Madonna, et reimites. Atenció, perquè avui al programa parlarem de teatre amb el Roger Consul. Hola Roger, bona tarda. Hola, bona tarda.
A més a més avui al programa parlarem de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll i a la segona hora, atenció, perquè avui tindrem Jaime Cantizano, presentador d'un programa que estrena a televisió espanyola i que es grava a televisió a Sant Cugat, mira quin baila. I a més a més allà hi tenim el Pablo Westling, per cert, el nostre company i amic de la ràdio.
I també avui al programa parlarem de futbol amb el Rafa Cano, Ledo Rodríguez i Oriol Pascual. De tot el que ha passat els últims dies a Camp Blaugrana. Bona tarda i benvinguts. La penya del morro. La penya del morro. La penya del morro. Tan més morro que penya. O era més penya que morro.
Però abans de tot això com sempre, comencem repassant els trending topics de la mà de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Que porta el Twitter i el Facebook del programa. Per cert, que fa una estona hem vingut al Facebook de la Penya del Morroca. Avui, última setmana, per participar al sorteig d'un sopar o dinar per dues persones, al restaurant El Mirador de Sant Just. Per degustar el magnífic menú de l'esquerxofa del Prat. Poca broma.
Si voleu participar, només cal que ens truqueu des d'ara i fins a les 7 del vespre, cada tarda, aquí al programa, al 933723661, 933723661. Parlem una estona amb vosaltres, què feu, on aneu i d'on viviu, i ja està, no té més misteri, i us apuntem als sortits que farem aquest divendres, 933723661.
Ara sí, va, passem al Trending Tòpic, perquè avui Vidal Cuadras i Vox, no sé que sigui el seu cognom, no, no, és que era el segon Trending Tòpic, que també ha sigut el més comentat en aquesta xarxa social de Twitter, perquè el vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del Partit Popular, Alejo Vidal Cuadras, ha sol·licitat la seva baixa després de 30 anys de militància com a filiat del Partit Popular i fitxa per la nova formació Vox.
Sí, ho ha fet mitjançant una carta que ha enviat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que per cert es pot trobar al seu compte de Twitter l'arroba Vidal Cuadras i on sol·licita la baixa com a afiliat del partit per no compartir les mesures preses pel govern de Rajoy, per no sentir-se escoltat per part de la direcció i per no ser un dissident més dins del partit. Uns motius que es detallen també en un vídeo penjat a Youtube i on explica que aquesta dolorosa però inevitable decisió
és degut a que el seu diagnòstic sobre la crisi per la qual passa Espanya i les seves solucions no només no són iguals a les del govern, sinó que es contraposen en qüestions essencials vida al quadre. Es assegura també en aquest vídeo que a l'hora d'intentar debatre de manera constructiva aquestes diferències del criteri amb l'actual direcció s'ha trobat amb el silenci i la indiferència.
A veure què diu el vídeo, perquè no sé si el tenim. Buenos días. Me dirijo a ti, solamente para explicarte que ayer, después de 30 años de militancia, he enviado una carta al presidente del partido, solicitando mi baja como afiliado. Como puedes comprender, ha sido una decisión fácil, ha sido incluso dolorosa,
No, no, no.
2012, mi diagnóstico sobre la crisis múltiple y profunda que atraviesa a España, crisis que es a la vez económica, institucional, moral y de unidad nacional y las soluciones que en mi opinión... Què li passa a la gola a via del quadre? Algú ho sap? No s'ha de donar nòduls o alguna cosa? Menja molts xupa-xups. Del gobierno, sino que en cuestiones esenciales son contrapuestas.
He intentado, reiteradamente, discutir, constructiva y lealmente, con la elección del partido sobre este problema, pero he tocado invariablemente con el silencio y la indiferencia.
Yo siempre he defendido los mismos principios, los mismos valores, las mismas ideas. ¿Cuánto dura? 40 minuts.
Home, ha fet bé de no fer una escrita a un blog, no? Perquè l'escrita a un blog no ens llegiríem sencer, en canvi un vídeo crea expectativa. Està davant d'uns llibres, o com una biblioteca, ja us pots mirar els llibres. Ja acaba, ja acaba, a veure què diu.
Aquest matí hi havia talls de veu a les notícies.
per a les llistes de les eleccions europees, Vidal Cuadras ha diutejat, com també ho ha fet Vox a través del seu compte oficial, que el que va ser líder del PP de Catalunya ja forma part de l'organització. Tot i això, encara no s'ha fet piular del respecte de les declaracions fetes aquest matí al RAC1 sobre la seva voluntat de ser candidat a les primàries del partit a les eleccions europees.
Bé, què diu la gent? Per exemple, ell mateix ha fet un tuit, dient bé, gràcies a tots els membres de Vox per la vostra calorosa benvinguda, ja sumant-se a Vox. És que segurament ja haurà canviat el perfil de Twitter, no? Haurà posat que ara és militant de Vox en lloc de vicepresident, per exemple, a través del Partit Popular. No m'he fixat, però crec que no posava res. De totes maneres, en la mateixa línia, un altre comentari ens el feia la pròpia organització Vox i diu, ja podem confirmar-ho avui, Vox es reforça amb Vidal Cuadras, Alejo benvingut al teu partit, amb el hashtag IaFutur.
I ja per acabar, Héctor Esteban, diu, Alejovi del quadre es porta enganxat a càrrecs públics des del 10 de juny de 1987. El més raonable és que es jubili, no? En fi, gràcies Cristina. De res.
Passem ara a l'actualitat Sant Justenca, parlarem de la robòtica aplicada a les necessitats de les persones, que serà el tema de conferència que aquest dimecres hi haurà a Sant Justenca. També una cinquantena de persones que van recórrer dissabte a la nit en què les tropes franquistes van arribar a Sant Pere Màrtir 75 anys després. Però abans de tot això comentem la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya que ja ha superat les expectatives que hi havia.
En unes setmanes han fet 6.600 donacions de sang al principal d'hospitals catalans i ara la reserva es troba en 7 dies de totes les persones que hi han col·laborat un 20% són donants nous.
Sí, en concreta una setmana de divendres 17 a divendres 24 s'han fet 6.637 donacions de sang quan les revisions volien aconseguir 5.000. Gràcies a aquest gest, el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat ha augmentat aquestes reserves que havien baixat de manera notable després de les festes de Nadal i també com a conseqüència de l'epidèmia de grip. Tot i això, des del banc recorden que cada dia calen 1.000 donacions de sang a Catalunya
a tots els malalts ingressats als hospitals. L'activitat d'aquests dies ha estat molt intensa aquesta última setmana i s'ha arribat a multiplicar per quatre les donacions a la major part dels hospitals i ha tingut un paper clau en aquesta campanya, la difusió a través de les xarxes socials i ha hagut de fer prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya sobretot a través de Twitter i Facebook. A més a més també, si us interessa, el Facebook de Donar Sangue a una galeria d'imatges i l'Hospital Clínic de Barcelona
és el que ha concentrat més donants, amb més de mil persones durant tota la setmana, que és el triple que hi hauria en una setmana normal.
Bé, caminem de tema i parlem ara d'una conferència que hi haurà aquest dimecres a Sant Just des Bern. Es tracta de la robòtica aplicada. Bé, atenció perquè la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Alicia Casals invertirà aquest dimecres a Sant Just des Bern. Casals parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. Serà a la Begoneta Carme.
ser una ponència que organitza l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del Baix Llibregat que se centrarà en la neurorobotica, un camp de la biotecnologia en què s'avança en dia a dia i que a través de la neurorobotica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple les persones que tenen problemes amb mobilitat tot i que tot això és un repte i els investigadors encara estan treballant
S'explicarà una mica tot plegat d'aquests reptes que hi ha avui en dia en aquesta conferència, que com deies es fa a les 6 de la tarda, aquest dimecres la begoneta i que l'organitza l'Aula d'Extensió Universitària per la gent gran del Baix Ibregat. Sí que de fet en vam parlar l'altre dia amb un dels seus responsables aquí al programa dins l'Espai de Carreteres Reial, perquè ells acostumen a fer-ho cada dijous a l'editori que hi ha.
a la Mallola i de tant en tant fan algunes aquí a Sant Just, com per exemple aquesta que hi haurà aquest dimecres. Sí, ara em sembla que almenys un cop al mes arribaran aquí. Sí, en faran algunes. Diu que estan molt interessants. Home, cada cop que m'entrevist... Avui hem parlat amb l'Alícia Casals però altres vegades que hem parlat amb aquell de la música clàssica o de la pintura i sempre realment són molt interessants els conferenciants. Són catedràtics, no? I són... S'expliquen molt bé coses que és important. És d'agraïnçament molt la sementària. En fi... I l'expliquen bé. Sí. Canviem de tema i parlem ara de... Què tenim? Guerra Civil? Guerra Civil.
Una cinquantena de persones van recordar aquest dissabte a la nit les tropes franquistes que van arribar a Sant Pere Màrtir, commemorant els 75 anys d'aquesta efemerida. El centre d'estudis en just temps organitzava aquest acte que, a més, s'ha comentat també que aquesta entitat celebra aquest divendres la seva assemblea general ordinària. Però anem per parts. Dissabte, Carme, com va anar tot plegat?
Doncs va anar molt bé, almenys és la valoració que fan des del centre d'estudis. Com deies, una cinquantena de persones hi van participar. El punt de trobada va ser la plaça dels estudis vells. Des d'allà es va anar fins al Joven Ívols. La idea era pujar fins a Sant Pere Màrtir en cotxe. Però bé, en tot cas el que van fer és anar en cotxe però fer parades en punts que van ser clau aquesta nit del 25 al 26 de gener del 39. Al 26 van entrar a Barcelona. Exacte. El dia abans van passar per Sant Just.
I el dia 25 del 2013 vam passar per la plaça Mireia i van arribar fins a la plaça Mireia que es va explicar sobretot amb més detalls i més històries del conflicte que es va viure aquella nit de fa 75 anys. Que molta gent va allà a córrer a la carretera de les aigües, és aquell començament podríem dir. Allà va haver els moviments importants.
que l'altre dia també ens relataven des del centre d'estudis on comentaven... Al fons de Riera. Al fons de Riera, efectivament. En fi, Carme, alguna cosa més sobre aquest tema? Doncs recorda això, que aquest divendres hi ha l'Assemblea General Ordinària del Centre d'Estudis Sant Justencs i entre altres punts s'aprovarà la memòria d'activitats i l'econòmica de l'any passat i també es presentarà el Pla d'Actuació del 2014. Per tant, es donaran a conèixer projectes de l'entrada per aquest any, alguns canvis en la Junta Directiva, etcètera.
En parlarem la setmana que ve perquè l'Assembleia és divendres a les 7 de la tarda. Hi ha canvis a la Junta Directiva dels Estudis? Hi ha algun camp d'algunes incorporacions que anen en direcció o no? El Germàns Quintana a València. Maria i Pep Quintana continuen al capdavant. El president no és Pep Quintana. No, jo ho sé. No està per la Junta, em sembla. No ho sé. No?
I Maria Quintana? Maria Quintana és vicepresidenta. I Pere Fons és president. Però ara no sé dir-te quin paper té actualment Pep Quintana. M'interessa. Ja t'ho diré, demà t'ho dic. Ah, fa el programa aquí a la ràdio, Pep Quintana. Sí, és col·laborador del Justa Fuster. Correcte. Bé, Carme.
Jordi. Moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda i descansa. Per què? Per què? Perquè sempre veus que és com de Déu, no cal donar-li... Mai m'has dit descansa. No cal donar-li mil voltes a les coses. No cal, no cal. És com un descansa, fins aviat, com que et vagi bé la tarda, és com cuida't, no ho sé. D'una altra connotació. Quina? Me descansa... Pot semblar que ha sortit de festa i estic cansada ara. Descansa és com si em veiessis cansada.
Carme. Què? Descansa. Que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb el teatre de projecte.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar al club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a paddle o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el Club Ciutat Llegonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Llegonal.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Vosaltres per què no arribo? Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB & Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
5 i 20 de la tarda, parlem ara de... teatre.
Tenim el Roger Consul aquí a l'estudi número 1. Roger perdona, és que estava buscant... Jo em perdono tot, però si em respon una cosa. Què passa? Tu et poses nerviós quan comences a fer el programa de ràdio? Per què posa aquesta música? Per què? Pregunta. No està previst el guió això. I les coses que surten del guió em posen nerviós.
Hòstia... És que era una conversa que teníem amb la Cristina i jo mentre hi havia... Què passa? Que li he preguntat al Roger i li he dit... Roger, tu estàs nerviós quan... Ah, quan comença. Perquè com normalment xerra tant i ho fa com tan normal i amb tanta naturalitat li he preguntat a vere. El Roger no es posa mai nerviós, pensa que és el director dels Pastorets de Sant Junts. Ja he posat tots els nervis. És un bagatge que et dona la vida. Tu et poses nerviós o no? No.
Hòstia, com t'ho fas tu? Jo sí que estic nerviós una miqueta. Però què dius? Roger ho ha dit tonteria. No és broma, eh? M'ho ha dit abans, eh? No, perquè jo tinc una coseta que me la prenc abans de cada programa, que això em tranquil·litza molt. Escolta, parlem de teatre perquè s'ha estrenat aquesta setmana un amic del poble al Teatre Lliure, a més també dones com jo, el Romeo, i el crítico del Teatre Borres.
Exacte, tres estrenes, tres jornades on els actors segur que estaven molt nerviosos, i tres estrenes que van estrenar-se el dijous 23 de gener, tot i que per exemple dones com jo del Pau Miró i Teatre han començat a fer aquelles prèvies al Romea, perquè realment em sembla que l'estrena no deu ser fins al dijous 30 o al dimecres 29.
Però a veure, un amic del poble, estem parlant de teatre amb majúscules. Teatre del bueno. Mourinho en escena. Bueno, però el Quillué... El Quillué i Mourinho no tenen gaire a veure. Depèn de com, depèn de com. Va, comentem una mica aquesta obra. Henry Gibson, per tant, aquella dramaturgia nòrdica...
amb aquelles boires i aquella mena d'ambient una mica doncs realisme tancadot, d'acord? Però Henrik Ibsen, o sigui, un dels grans clàssics de la dramaturgia universal, obra del 1883, tot i que quan ja us comenci a dir els temes de què va l'obra, direu, però si això passa ara! Per exemple, la corrupció dels polítics, patapam! Per exemple, els interessos de la gent, dels polítics de les economies, patapam! La manipulació de les masses, patapam! Doncs tot això ja passava
El 1883, quan Henrik Ibsen va fer un enemic del poble. Aquesta no és la versió original autèntica? No, han agafat la versió del Juan Mallorca, la Cristina Genabat l'ha traduïda al català, i a més a més el Juan Mallorca s'hi ha posat entremig, perquè el Juan Mallorca va fer la seva versió en castellà fa molt de temps.
però va fer bastant fidel el text original d'Ibsen i en canvi el director, el Miguel Del Arco, que ara en parlarem, li va demanar al Juan Mallorca si l'ajudava o si podien canviar certes coses perquè, clar, al 1883, per exemple, les dones en aquells països nòrdics no podien votar. Les dones encara estaven molt subjugades al marit i tot això relliscava una mica ara al 2014.
i llavors el que senzillament el Juan Mallorca va fer, ah sí? Doncs m'hi poso. I ha ajudat a la nova dramaturgia de l'obra, per tant veurem un anàmic del poble amb certes coses que difereixen de l'obra original, tot i que es manté molt fidel, d'acord? Però, sobretot el que a la roda de premsa que van fer, clar, es parlava que era un gran regal, i aquí, veure, parlem-ne i opinem-ho, eh?
Un anàmic del poble se l'ha dit com un espectacle impossible. Però un espectacle impossible per què? Perquè tranquil·lament hi poden haver més de 30 persones en escena. Perquè hi has de posar un balneari amb tots els seus clients, amb tot el poble que té darrere el balneari, amb tots els infermers i metges i fins i tot unes fonts. Els clients del balneari no surten.
Però hi ha tot un pes del poble. Hi ha un pes del poble que... Quants actors surten a la escena? Hi haurà representació del poble? Alguna bar, no? Una quinzena d'actors. Una quinzena d'actors que en text, però desfegeixen altres persones? No. Com extras? No. Tampoc? No, no, perquè... Bueno, aquí vaig jo... Aquí ell parla en propietat perquè la vista... La vaig a veure. I es va divertir.
Com es va divertir. Em va agradar molt la interpretació.
No l'he explicat, però abans d'explicar-les i de cas repassem això perquè ja és començat. Estem parlant de quins grans actors que hi ha, és una de les grans punts fixos, dates principals del llibre d'aquesta temporada de 2013-2014. Pere Arquilluer, Roger Casamajor, Blanca Pilànez, Mònica López, Pablo Derqui, Jordi Martínez... Pablo Derqui, molt bé, Pablo Derqui m'agrada molt.
Molt bé, molt bé. Cap a fer el suco, no a fer el suco, al Romea fa uns mesos. Un suco de piña. I després hi ha la direcció del Miguel del Arco, que potser la gent el coneixerà perquè va anar a lliure dues vegades ja, mentre ha estat director de lliure al Lluís Pasqual, amb la violació de Lucrecia, que va fer amb Núria Esper, el text de Shakespeare, el poema de Shakespeare, i el Juícia una zorra, amb la Carmen Maci, que com que la Maci havia escrit aquest manifesto per la Unidad de la Lengua Española,
doncs el Toni l'hi va saltar en contra i es va haver-hi aquí una mica de debat sobre el futur de Catalunya a nivell teatral. Però el Miguel D'Arcos va donar sobretot la conèixer amb 7 Premis Max de Teatre fa uns quants anys per a aquella funció que es deia la funció poracer.
Era la primera vegada que dirigia un text en català i tot i que li feia cert respecte, diu que li feia més respecte dirigir a un teatre lliure. Un teatre públic tan gran. Digues Jordi. Vaig anar a veure l'Abraia i vaig veure la posada en escena. És una mena d'aigua. Un gran basal enorme, però que representa com una mena de presa.
On allà hi té lloc tota l'acció. I a més s'omple, es buida també. I es torna a buidar. I així cada dia. La pregunta és, és la mateixa aigua? Segurament. És un mecanisme hidràulic.
Si aquestes aigües estan una mica climatitzades o no?
Jo crec que no. Jo crec que no. Jo crec que no. Em sap greu però el mecanisme hidràulic... I cobre més el Roger Casamanger? Deu cobrar més. No, no, no. Per l'aigua freda. Roger Casamanger. Home, es diu Roger. Es diu Roger. No ha de cobrar més. Per cert, hi ha una cosa que no em va agradar. Però després em deixaràs explicar l'argument.
Ah, no, no, explica'l ara, va. I després dius les coses que no. Sí. Aviam, un anàmic del poble. Torna la música aquella, eh? Molt bé, doncs el metge Thomas Stockman, que va descobrir que amb aquest balneari on passa l'obra, doncs té propietats, d'acord? I fa créixer aquest poble on hi ha aquest balneari fins a un punt que la gent va i es fa famós aquest poble perquè aquesta aigua té moltes propietats, tot d'una. Al mig de l'obra descobreix que no, que aquesta font conté una bactèria perjudicial per la salut.
i Stockman decideix advertir a tothom. I això provoca que la gent que li agraeixi amb un principi, que ell és molt conegut del poble i un heroi del poble... Aquest científic, perdona, que destapa tots aquells enringulis és el germà de l'alcalde. Exactament. Doncs bé, aquí es posa el poble en contra. L'enemic del poble...
que seria el doctor Stockman, el Pere Arquillue, abans de ser anèmic del poble era el gran heroi del poble. I aquí és quan el Lipsen ens pregunta des de darrere de les seves frases, doncs què ve abans, la veritat i la salut pública o...
el sistema econòmic que s'obteca, perquè clar, si no et dona tancar el baliari, s'acaba el poble, s'acaba tot. I això la gent del poble no ho vol. I aquí es confronta l'heroi amb el poble, el poble amb l'heroi. És una brateta que es pot veure lliure de Montjuïc, efectivament, a la sala Fabià Puigcervé. I la veureu fins al 16 de febrer.
Dura dues hores sense entreacte. Hi ha un parell de coses que no em van acabar de compensar. Les puc comentar o no? I tant, i tant. Em disfresso de Roger Consol avui. Porto el meu fuet. Però t'hi has fixat que avui parlo de teatres grans. Sí, està molt bé. Entre escena i escena han posat un actor cantant. Cantant. Que canta coses.
Però no s'entén el que canta perquè la música està molt alta i la lletra no s'entén i després que a mi personalment és una opció que no m'ha agradat perquè penso que no té res a veure. Perquè substitueix allò del fosc. No, no és que sigui el fosc. A veure, és un recurs com un altre per donar pas entre escenes i escenes. Però a mi no la trobo una mica fora. És que no s'entén.
És un actor que té un personatge dins l'obra? Sí, és un actor que té un personatge dins l'obra. I quan canta és com a personatge que ho fa? La laigua és una cosa! I comença i llavors diu... Escolta, no entenc el que dius perquè és com si cantessis... Laigua és una cosa que està sagrada i laigua...
No s'entén el que diu. I quan canto? Demano als tècnics de so del Teatre Lliure que, per favor, que baixin la música. No podem escoltar-ho. O demanes també als tècnics que matin l'actor aquest. No, mai violència. Que la partin. I després també hi ha un altre tema.
Hi ha un moment que a l'obra hi ha com una conferència i aprofiten el públic mateix que hi ha a la grada del Teatre Lliure perquè faci de poble i assistent a les assemblees com del 15M, per tenir un referent proper. I el Perquillo exposa el seu document i llavors el que passa en aquesta assemblea. Hi ha actors al mig del públic. Hi havia moments que no sabien si estava veient una obra del Teatre Lliure o estava veient una obra de la comanda.
No, volia veure... De bon rotllo, eh? O sigui, trobem que en Jordi Deménecs estava partint el cul, directament, al mig de l'edat del poble. Sí, no, però volia dir que va ser una cosa que no em va... el registre, el llenguatge... Canvia de registre. Sí, el registre teatral va saltar d'una a una altra, no?, de cop i volta. I això em va descol·locar.
Una opinió personal. Només faltaria que fessis una opinió universal. No es pot. Només et dic això, que trobo molt encertades les dues crítiques, perquè això és per tornar la setmana que ve. Però l'enemic del poble és que està a un nivell realista, que està a un to dramàtic. Ibsen sempre és drama. Clar, si hi ha com a mínim un espectador que tu dius això potser és la cubana, estem patinant aquí.
De totes maneres no hi havia col·loqui després de la funció?
Ah, devia ser això que et deia. Ah, potser sí, potser sí. No, no n'hi havia. Doncs a la seva pàgina ho anuncien, eh, per això. Que hi hauria col·locs després de la funció, per tant... El 2 de febrer. Es podria... El 2 de febrer, sí. Són uns dies concrets, eh. Home, doncs es podria fer... No, però ni que fos una petita reunió amb els espectadors per saber la seva opinió, cosa que tu i Jordi ho podries haver d'admetre. Això ho fan el 2 de febrer.
No, però em refereixo que cada funció és una opció que podrien fer. No dic un col·loqui llarg ni una cosa llarga, però sí que podrien fer una petita aparició davant del públic per conèixer 4 punyons ni que sí o una cosa així. I en aquest cas tu podries haver traslladat la seva sensació. Però no estaria bé perquè el públic a França, per exemple, si no li agrada una cosa...
se'n va i fotent crits. I això ho he viscut, eh? O sigui, estar al mig de la funció i tot el degustat, o de dos filers més enllà, s'aixeca i cridant això és una merda, no sé què, no sé quant... Bueno, però amb educació sempre no, però... Bueno, però l'educació francesa té altres límits que l'educació... Bueno, perdona... I a l'Iseu, quan la cosa no agrada, la gent xiula i comença a fer... Exacte. Jo era en un espectacle de Carlos Santos i... I vas entendre alguna cosa. I al mig d'espectacle va sortir el crit d'un...
Carles Santos estafador. Això pitja l'obra. Ves a aprofitar un silenci llarg. Aquestes coses segur que han de descol·locar totalment a l'actor. És que t'han de treure fora del teu paper. Ho estàs molt molt concentrat i vas tirant. I no t'enteres? Home no, d'entrada ja t'enteres. Pots fer que no te'n... Home ha de ser un gran professional no suposo per poder tirar després d'aquest comentari. Jo crec que ja vas amb la pilota automàtica posada.
Avui és allò que parlàvem l'altre dia amb la Marta Domingo, que va venir al programa i ens va explicar que molts actrius i actors van amb el pilot automàtic purat i que penses amb la llista de la compra de què faràs després.
Ja estem com en anècdotes. Una altra anècdota. Josep Maria Pou va sonar un telèfon mòbil al mig del públic. Va parar l'escena.
¡No me puedo concentrar! Apaga el teléfono ahora mismo, es una falta de educación y de respeto. Es va cagar amb l'espectador. I quan va haver cagat i ha xugat va dir va, i ara continuem. I això és el més maco. Perdona, i la gent aplaudint, eh? La gent aplaudint el pou pel tio que estava allà a la platea, que ara ja havia... Parlem d'anècdotes. Sí. A vosaltres ho sonarà Cristina, Jordi, aquella cançó que fa... ¿Por qué ploró? ¿Por qué ploró? Del Marisel, no?
Ara! Hombre! Hombre! Tothom dret! De peu! De peu! Doncs Àngels Cunyalons, al mig de l'Arieta, al mig de la cançó, o una de les cançons de Marisel. També cal dir-ho, que era, i això fa molt de temps, una funció per a adolescents. I tot d'una para, diu, pari mestre... Què dius? Diu, els de l'amfiteatre, sisplau, pareu de jugar, pareu de escopir, pareu de fer tot el que esteu fent, perquè així no paro l'obra. De fet, a l'hora ja l'havia parat. Ja l'havia parat, eh?
Respira 3 segons, seria dramàtic. Per no parar-la definitivament. Un silenci a la sala. I fa mestre. Dos compasos enrere. I es comencen. Anticlimax, home, sí. Perquè els altres els portaven bé. La resta de gent no té la culpa, no?
Jo crec que la resta de gent que estava en aquest cas veient la funció no té la culpa per haver de veure aquest tipus de coses per unes quantes persones que no tinguin ni respecte ni cap tipus. Jo no sé qui passava al pis de dalt, a l'enfiteatre, però a la platja estaven tots bé.
No hi ha gent que pugui anar a la part de darrere i dir-los alguna cosa que no sigui necessari aturar l'obra? Quan un actor o una actriu decideix aturar una obra és que la cosa ha avançat molt.
Qui més qui menys escolta un atós, un carmel que intenten desembolicar-lo. Per què passi això? Ha de ser una cosa que tothom estigui allà. I treu el protagonisme, que en aquell moment està a l'escenari. Per cert... No ho trobo bé per això.
El que no trobo bé és que soni un mòbil... No estic d'acord amb tu. L'únic que dic és que no crec que les persones que estiguin realitzant aquesta funció hagin de parar per culpa d'unes altres persones que no tinguin respecte ni tot plegat.
el que sí que considero és que potser hi hauria d'haver alguna altra persona en aquest cas encarregada de l'espectacle que fos qui fes fora directament aquestes persones, si no tenen respecte. Tallar el rotllo a la resta de gent no? Perdona Cristina, però és que això no és com un estadis. Encara seria empitjorar més la cosa, perquè si ha d'anar a l'acomodador fins a la sala 4 al seient número 22 i passar entre la mitja de la gent, escolti, encara estàs fent més gran el problema.
Ara bé, cal dir que fa 200 anys, fa 150 anys, el teatre es menjava, es comentava... O sigui, espera, la història del teatre fins al 1850 no es van apagar els llums de platea i per tant la gent anava a veure, a comentar, i l'obra que feien els era igual, els era igual, completament igual. Com ara, ara també. De fet, les òperes, els autors d'òpera començaven amb un fortíssim, l'òpera, per fer callar el públic.
i tot això la gent no callava. D'acord? Fins que va venir la gran revolució del Mozart, que va dir que començaria amb un pianíssim. I la gent va començar a dir, oi? Què està passant? Els tres segons va fer el fortíssim, el Mozart, i la gent se li va fotre a aplaudir. Com és el Mozart. Com és el Mozart. A cert, perquè ha plorat, eh? No sé per què ha plorat.
Escolta, ens hem enganxat aquí amb les amendotes, però un moment Roger, perquè tenim un parell d'obres més que com a mínim. Estremades el 23. Comentem-les, eh, perquè no volíem que estiguem a la secció de teatre. Home, però tot això també és una secció de teatre, no?
Per cert que l'altre dia em va sonar un, el Romeu Julià, que vam comentar aquí i l'actor es va esperar a que la senyora apagués el mòbil. Ah, veus? I la gent reia. Sense dir res. Amb mig somriure fins que petaplim. Però això és una forma educada. Sí, una alternativa. Està bé. Però teníem dues obres. Parlem de dones com jo, de Pau Miró i té de teatre, que es pot veure el Romeu durant aquesta setmana, que han començat les prèvies i es trena ja, fins al 13 de març.
Només dir que el Dones com jo és la tercera obra de la trilogia del Pau Miró, que ha estrenat una d'aquestes de trilogia al llibre, amb els jugadors que la van fer fa dos anys, per exemple. Totes retraten generacions. Si el jugador retratava homes que fregaven la seixantena i el refugi índi,
que era la primera part d'aquesta trilogia amb joves de 20 anys, aquest cas són dones d'uns 40 que arriben als 50 i la por que això suposa. És una trilogia que, a més a més, veureu, que hi haurà un moment, i si voleu veure els jugadors, doncs potser els recordareu,
que hi surt una bossa plena de diners. A les tres obres hi surt una bossa plena de diners. I això m'ha fet recordar aquella mítica trilogia cinematogràfica del Kieslowski, tres colores, blanco, azul i rojo, on el fet que unia les tres històries era una senyora intentant agafar coses de dintre d'un container.
Té algú a veure això amb les obres? No. Aquí diu que l'obra parla de la desaparició de la cosa mitjana, de persones que de cop perden la seva comoditat sense estar preparades. Exactament. I com que no estan preparades per aquesta pèrdua, intenten fugir. Com deia, per exemple, amb aquesta obra, la Gata Roca, que és una brillant arquitecta, es queda sense feina.
i llavors diu que vol passar un temps sola. I una amiga que és arqueòloga, la Marta Pérez, li ofereix la casa on ella fa les feines. És una senyora arqueòloga, però ella treballa fent feines en una casa. Aquí ja veiem el to de comèdia que sempre fa teatre, però atenció, no només és una obra d'humor, i si és un humor no és humor buit, atenció, és un humor que ens farà pensar una miqueta,
i també hi ha paral·lel un drama, un drama que no serà el Deep Cent, no serà una cosa feixuga, però és una obra que balançarà, crec jo, molt bé, perquè tal com són té a teatre, 20 anys en escena, i Pau Miró, que té molt d'ofici, és jove però té molt d'ofici com a dramaturg, doncs molt bona balança entre la comèdia i el drama.
Per cert, no sé si vols afegir alguna cosa més, però és que no tenim gaire més temps. Per tant, Roger, ràpidament comentar que també hi ha El crítico de Juan Mallorca, justament. Un obra que va escriure fa 20 anys. I que l'interpreten Puig Corbe i Pere Ponce. Per tant, una obra molt cinematogràfica, perquè són directors de cine.
És el retorn del Juanjo Butxcorbe als escenaris de Barcelona després de 20 anys. El Teatre Borràs. No té data de caducitat aquesta. El crític és un text que Mallorca va escriure per a dos grans intèrprets i que ha dirigit Juan José Alfonso. Diu que arrenca quan un autor visita un crític la nit immediatament després de l'estrena. Al revés, és el crític que visita l'autor.
És una cosa del teatre. És una cosa que remet a un gran amor pel teatre. Segurament d'un crític, com molts que diuen que és un escriptor frustrat, que voldria ser autor i un autor que no li agrada que el critiquin tal com li està criticant aquest crític. Per tant és una mena de... el crític enveja l'autor, l'autor enveja el crític perquè veu que tampoc és veritat que no ho ha fet bé.
Tot i això, entre els dos hi ha un gran amor pel teatre. Segurament com aquella mítica obra d'aquells autors. Rodolfo Sirera. Raül Rodolfo Sirera, que es diu el barí del teatre. Mira, estava pensant el mateix. De fet, mira, ja tenia aquí a punt l'1-2-3. Ah, no, no és això. Per 25 cèntims, obres a teatre caparri de teatre. Com per exemple, el barí del teatre. 1-2-3, respon-hi a través. Per davant i per darrere. El cegada d'amor de Cubana. El crítico, que fa en Mallorca. Home, home, perdona.
Roger, és crític o no, però aquesta ja l'hem comentat. Per cert, el David Ávila... Perdona, quines dius Roger? Els 6 personatges en cerca d'autor. Ah, també, també. Atenció perquè el David Ávila diu al xat, la notícia d'en Roger Pere que deixa germans de sang no la comenteu?
Aquest senyor és col·laborador que després vindrà a la segona hora perquè entrevistarem el Jaime Cantizano. He vist que hi havia uns germans de sang però com que tampoc m'interessen aquelles musiques no ho he vist.
No, no vas, no vas. I que no sabia, però que el Roger Pere estés dins aquest muntatge. El va fer fa vint anys. Havis de sang, deuen ser, no? Que no el deixi per problemes d'aquesta croma constipat. Gràcies per venir. Bon vespre.
Bona tarda. No et volem molestar, estàs acabant de mirar les teves notes. Estava acabant de mirar els carrers exactes dels que parlarem avui, que recuperem aquella secció que havíem fet.
ja la temporada passada, en el que vam escollir un total de 55 carrers d'una de les Micheliners que teníem. És veritat, és veritat. Ara en parlem, per cert, mira, el David Ávila diu al xat, l'han acomiadat perquè no anava a l'obra de teatre, o sigui, tenia bolos i no es presentava a l'actor. Bé, en fi, gràcies David per aquest apunt. Nosaltres, evidentment, passem ara, en aquests últims minuts del final del programa, a parlar de la història de Sant Just.
amb en el ripoll.
Efectivament, Manel, com deies abans que et tallés, la temporada passada, concretament, durant els mesos de desembre i gener, vam estar repassant l'origen i la història de diferents carrers de Sant Just d'Esber. No ho vam fer tots, perquè, clar, a Sant Just que hi ha... Quants n'hi ha en total? Centenars de milers. N'hi ha molts. I d'aquesta missa de Número 9 n'hi ha com uns... estan tots explicats. Clar, tots no els podem explicar ni de broma. Bé, doncs efectivament, com comentem, la setmana... Ja fa algunes setmanes, la temporada passada, vam parlar d'alguns,
i avui continuarem amb alguns altres, no? Exacte, sí. La temporada passada vam fer uns 30 i ara ens en queden uns 25. O sigui, estem a la meitat més o menys de la selecció que vam fer com als carrers. Més interessants perquè n'hi ha alguns que no aporten cap valor històric. Home, perdona. O això ho he de dir jo, que no veig així. Perquè potser té el valor històric que una persona va néixer en aquell carrer.
Si hi ha alguna cosa d'aquestes sí que la comentem. Són carrers que existeixen en molts llocs, ja no el comentem perquè no té una peculiaritat pròpia pel poble. Evidentment, segon ull del programa, vol que li expliquem la història del seu carrer a Sant Just, que no vingui algú que digui que no.
Volem saber si aquest carrer té alguna peculiaritat històrica.
Per on té alguna cosa? Jo l'apunto i el busco. Perquè els caçadors anaven per aquell carrer. És un carrer que està prop de la muntanya? Doncs ja està. Els caçadors abans d'anar a caçar passen per aquest carrer. Mira quants caçadors. On és aquell? Al carrer dels caçadors. Un altre carrer que vulgueu saber?
Comencem avui comentant alguns llocs de Sant Just. Comentarem per exemple el carrer Freixes, mític actualment per la cursa de Cas de Cucinets, el carrer Aratè per exemple o l'Avinguda d'Indústria i la plaça Jacint Bardaguey, per tant llocs importants al municipi i coneguts. Però abans comencem amb el primer, la plaça dels Estudis Vells.
Per situar la plaça dels estudis vells, de fet no està molt lluny d'on estan ubicats els estudis de ràdio d'Esvern, ja que aquesta plaça és on van a confluir els carrers Carles Mercader, que de fet és el carrer aquest de la ràdio, i el carrer mossèn Antonino Atenas.
La gent que ens hagi anat seguint les diferents temporades que hem estat fent aquí, alguna vegada quan hem parlat de les diferents escoles que hi ha hagut al llarg, sobretot del segle XX i finals del segle XIX, a Sant Just d'Esvern, ja havíem parlat d'aquesta plaça
Rep aquest nom perquè allà s'hi van instal·lar, que seria la primera escola pública del poble, que estava composta per un aula que era per els nois i un altre aula que era per les noies. Per això es diu la plaça dels estudis vells? Correcte, encara es conserva la façana, de les dues façanes que hi ha a la plaça.
La que queda paral·lel al carrer Montseny Antonín Utenes és la mateixa façana que tenia aquestes escoles on anaven aquests alumnes, jo diria que al final del 19, principis del 20,
abans que es traslladessin a l'edifici que avui dia estan tirant a terra que és l'edifici de l'escola nacional que se n'havia dit en el seu moment. De fet les obres han passat abans per allà i van avançant a ritme estrepitós. Què va ser posterior? El nom o l'escola aquesta que comentaves pública?
Potser en algun cas es pot posar primer el nom i després... En aquest cas popularment aquella zona, en el seu moment no eren els estudis vells perquè eren els estudis de l'escola de l'època, no era l'antiga encara i allò popularment era conegut com la zona de darrere de la iglesia perquè si ho mires queda just darrere de l'església parroquial
i era el nom popular que assimilava aquesta zona fins al moment aquest que es va construir aquest nou edifici d'escoles municipals a la cantonada entre Carrer Creu i Carrera Teneu i per tant ja sí que es va començar a conèixer aquesta zona com la zona dels estudis vells però és a raó de la construcció del nou edifici que es coneix la zona com la zona dels estudis vells i per això avui en dia té aquest nom per recordar la primera escola pública que hi va haver a Sant Just d'Esvern.
Bé, canviem d'emplaçament. Abans de parlar del carrer Freixas, deixem saludar, perquè avui tenim convidats especials que ens estan veient a través de la webcam de radiodesvern.com alguns arquitectes, així, importants, que ens estan seguint, cosa que des d'aquí agraïm i saludem. Clar, com que avui fem una secció especial sobre els diferents carrers de Sant Just, els arquitectes els interessa, els interessa com està quedant el nostre municipi.
Parlem ara del carrer Freixas, conegut pels més amants dels cars de Cuixinets.
El carrer Freixas, l'arribada del carrer Freixas, on baixa la Ziga Zaga, des de l'escola del Canigó, un dels punts més alts de Sant Just, a dalt del barri centre, però el carrer Freixas perquè es diu carrer Freixas. De fet ara ho explicarem i la gent que normalment fa de speaker, com que terem moltes hores...
M'ha agradat la puntualització normalment. M'ha agradat aquesta puntualització normalment. Quan jo he fet d'espeaker... Jo dic que aquest any, l'any passat, l'espeaker que hi va haver, hi havia moments que no sabia com omplir els buits. Una manera d'omplir... Al Dani Martínez. És un consell, no? Un dels consells és que notin la història del carrer i en aquells moments buits entre baixada i baixada es pot comentar la història
Aquest nom al carrer Freixas per què és així? Rep aquest nom perquè a l'entorn hi ha una masia que ja a mitjans del segle XVII
era regentada per els germans Gabriel i Josep Freixas. A raó que al costat hi hagués aquesta masia, avui en dia es coneix com el carrer Freixas. Pels més puristes creuen que el carrer s'hauria de dir decant Freixas i no només carrer Freixas perquè provoca que la gent no sàpiga el perquè del nom. Hi ha altres carrers de Sant Just
que se'ls ha ficat el nom perquè estan a prop d'una magia que porten el can aquest davant. El carrer de Can Biosca, de Can Pedroseta i tots els carrers que tenen el can davant i en aquest cas no l'hi van ficar i és una reivindicació que comentaven en aquesta miscel·lània.
Passem a un altre carrer. El carrer Araté va des de la carretera reial fins al polígon. Avui és un programa molt interessant per a la gent que no se sent just. Va des de la carretera reial fins al polígon sud-oest del poble al carrer Narcís Monturiol. És un carrer que s'ha anat prolongant al llarg del temps a mesura que
el poble anava creixent i anava ampliant-se tant la vinguda indústria com la barriada de la zona de la Sagrera. De fet el seu nom el deuen L'Aureà Aratè i Funoll. Perdona? L'Aureà Aratè i Funoll qui era? Aquest senyor conjuntament amb el doctor Armengol Arruga i Gaspar Modulell. Armengol Arruga? Perdona.
Perdona, m'agraden molt aquests noms de les persones. Aquí estic veient un còmic. Laura ara té i Armengola Ruga. Els veïns d'en Justencs per excel·lència. Què va passar? Aquests tres veïns de Sant Just d'Esver i Gaspar Modulell també. Van decidir urbanitzar tota la zona que seria la zona de la Sagrera, que avui en dia hi ha el Sagrat Cor.
que és coneguda popularment com la zona dels pilars ja que en el primer moment que es va organitzar aquella zona es va decidir tancar el solar amb una sèrie de tanques i parets apuntalades per uns pilars i per això es va conèixer aquella zona popularment com la zona del Pilar. Qui era la Laura Araté?
A part de ser qui va promocionar aquesta urbanització d'aquesta zona, va ser qui va instal·lar la primera bòvila en els terrenys del pont Reixat, que avui dia és on passa el tramvia per sota per anar-se'n cap a l'hospital.
Moisés Brogi, allà és la zona del Pont Reixat. En aquella època, a principis de segle, s'hi va instal·lar aquesta primera bòvila per fabricar tota mena de material de construcció i material d'obra. També se'l considera un dels pioners en temes de fabricació d'automòbils i un dels iniciadors de l'aviació civil a Catalunya.
més o menys important no només a Sant Just d'Esbern sinó en l'àmbit català. Si li hem dedicat un carrer és que era important, no? Perquè a Sant Just no es dediquen carrers així com així. Seguim passejant pels carrers de Sant Just d'Esbern.
A continuació, a la seva dreta, podem veure l'Avinguda Indústria. La seva prolongació va des del carrer Miquel Raverter, on hi ha el Caprabo, conegut per tots, fins a la carretera reial on hi ha el Walden. És un carrer que fa baixada o pujada, depèn. De fet és un dels carrers més coneguts a Sant Just, l'Avinguda Indústria, que connecta el Walden amb el centre del municipi.
Hi ha gent que ho confon i li diuen el carrer de la fàbrica. Es diu així perquè allà hi havia diferents clubs de futbol. Hi havia diferents indústries a l'avinguda indústria.
Els carrers de Sant Just vam parlar d'algun dels carrers que el tallen en perpendicular i allà vam comentar que algun d'aquests tenen el nom de la indústria en concret que hi havia en aquella zona. De fet mítiques són les indústries com la fàbrica de ciment Samsung que hi havia al final de tota aquesta vinguda.
O la Bòbila Domènec o la Fàbrica de Teixits Guarro. La Bòbila Domènec era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva. Era la meva.
Atenció perquè als seus inicis aquesta vinguda era un camí que servia per anar al cementiri. A la zona on avui en dia hi ha el cementiri antigament també hi havia l'escorxador i no era la vinguda ampla que veiem avui en dia, sinó que aquesta amplitud es va aconseguir posteriorment quan es van enderrocar certes de les indústries que hi havia allà i van començar a fer-hi diferents pisos per la zona on avui en dia hi ha Can Geroni.
A Can Geroni, allà hi va viure la família d'un alcalde de Barcelona, el senyor Francesc Rius i Taulet. Quina època, això? Jo diria que és la primera part del segle XX, diria. A Sant Just sempre han viscut personalitats diverses, com, per exemple, José Montilla, que mentre era president de la Generalitat vivia a Sant Just. Ja no sé si vau aquí, però abans ho vivia.
Jo diria que sí que encara continua. I jugadors del Barça, però aquest ja és un altre... I aquí la família d'aquest alcalde de Barcelona va estar vivint a la zona, concretament a Can Geroni, que estava aquí a l'Avinguda Industria. De fet aquest carrer, no s'ha dit sempre així, això ha passat molt amb els diferents carrers que hem anat comentant de Sant Justes Bern i de fet aquest carrer, que per això ho vaig trobar una cosa curiosa i ho comento ara, antigament s'havia dit carrer Laureà Miró. Ah, de fet?
Avui en dia no hi ha cap carrer que a Sant Just que es digui L'Aurea Miró perquè en el seu moment se li va canviar el nom al carrer de Sant Just que es deia L'Aurea Miró per avinguda indústria. Qui era el senyor L'Aurea Miró? Això és una cosa interessant perquè tant a Esplugues com a Sant Feliu, com la majoria de pobles... Perdona, la carretera d'Esplugues, la carretera reial, hi ha un tros que es diu carretera de L'Aurea Miró. Quan arribes a Esplugues es converteix amb L'Aurea Miró i quan estàs a Sant Feliu també es converteix amb L'Aurea Miró. Qui va ser L'Aurea Miró?
L'Aurea Miló i Trapat va ser un polític republicà que va morir el 1916 i va ser durant molt de temps el diputat elegit per anar a les Corts a Madrid del districte de Sant Feliu de Llobregat. Per aquest motiu molts pobles del bas Llobregat li tenien dedicat un carrer en la seva memòria perquè era qui defensava els interessos dels veïns de la zona a Madrid.
que va ser diputat del Baix Llobregat al Congrés de Madrid l'any 1916. En fi, Manel, ho hem deixat aquí avui. Hem fet un parell o tres de carrers. La setmana que ve, atenció, perquè començarem parlant de la plaça de Cinverdeguer, on actualment hi ha l'església, bueno, que és aquella zona, també, just a sobre de la passada de Camp Preciós. És una mica el centre neuràlgic del municipi, perquè, sobretot, allà hi ha l'Ajuntament de Sant Just. En fi, Manel, bona tarda, gràcies. Adéu, bona tarda.
I nosaltres, tot seguit, connectem amb Catalunya Informació per escoltar el bulletí de notícies generals, i a la segona hora tindrem la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, l'Oriol Pascual, també l'Edu Rodríguez, i parlarem amb Jaime Cantizano, presentador de televisió, no se'l recordareu de d'on estàs, que avui el tindrem al programa per explicar-nos de l'estrena d'aquí unes hores de Mira quién baila a televisió espanyola. Fins aquí uns moments, a la Penya del Marrón.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Catalunya Informació.
Bona tarda, són les 6. La comunitat de Madrid fa marxa enrere i deixa sense efecte la privatització de 6 hospitals després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagi resolt mantenir la suspensió de la mesura. La decisió ha fet caure el conseller de sanitat de la comunitat madrilenya Javier Fernández Lasqueti, que ha presentat la dimissió.
Els governs espanyol i italià constaten plena sintonia en els grans temes de l'agenda europea al final de la cimera bilateral entre els dos països. Mariano Rajoy i Enric Oleta reclamen més unió i integració a la Unió Europea per superar la crisi. L'eurodiputat Aleix Vidal Cuadra se'n va del Partit Popular i fitxarà pel nou Partit de Dretes Vox amb la intenció de ser-ne el candidat a les eleccions europees. Ha demanat la baixa del PP per desevinences amb Mariano Rajoy després de 30 anys de militància.
La cúpula militar egípcia aprova que el seu cap Abdel Fatalzizi es presenti a les eleccions presidencials. És un pas més en l'ascens de l'home fort del país que va liderar el cop d'estat contra l'islamista Mohamed Morsi. Al Tribunal Suprem Insta, la Generalitat ha introduït el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament d'un alumne. La família va presentar una demanda a la qual va donar la raó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara també al Suprem.
Catalunya Informació. Titular d'esport, Jordi Casas, el soci que va presentar la querella contra Sant Rosell. Pel que es neymar, no la retirarà fins que el Barça no li garanteixi per escrit que no hi haurà cap represàlia contra ell. Pel que fa al temps, tarda amb ruixats i alguna tronada a les comarques del nord-est, nevades al Pirineu i salcerer amb vent de mestral a la resta del país, ambient més fred. 6 i 2 minuts, bona tarda.
Primera connexió d'aquest blog. A Madrid, la comunitat madrilenya fa marxa enrere i deixa sense efecte el projecte de privatització de sis hospitals. La decisió arriba després que el Tribunal de Justícia de Madrid hagi resolt mantenir la suspensió de la mesura per evitar, diu taxolament, danys impossibles de reparar. Última hora, doncs, des de Madrid. Àngels Lafuente, bona tarda.
Hola, bona tarda. El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, acaba d'anunciar un roda informativa a cata la decisió judicial i, per tant, paralitza, suspèn la privatització de sis hospitals públics de la capital de l'Estat. I la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha provocat una segona conseqüència. Javier Fernández Rasquetti, conseller de Sanitat, ha dimitit del seu càrrec, diu, per responsabilitat i rectitud.
Gràcies, Àngels. Bona tarda. Adéu, bona tarda. Espanya i Itàlia exhibeixen plena sintonia en els grans debats de l'agenda europea després de la cimera hispano-italiana celebrada avui a Roma. El president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre italià, Enric Oleta, reclamen més unió i integració europees per sortir de la crisi. Roma, Eduard Rubió. Gran optimisme i satisfacció per Itàlia i Espanya, que estan vivint una fase econòmica que permet als dos països mirar al futur amb gran confiança. Ho han dit a Roma, Enric Oleta i Mariano Rajoy a la fi de la cimera.
El 2014 serà un any de repesa i un any de creixement.
Me consta que el gobierno italiano trabaja en la misma dirección y le deseo al presidente Leta el mayor de los éxitos, desde la convicción de que solo unidos podremos superar esta crisis.
Espanya i Itàlia segueixen també amb gran preocupació els esdeveniments a Ucrània, han qualificat d'intolerable el clima de violència que està vivint el país i han fet una crida al diàleg per trobar una sortida negociada a la crisi política. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha dit de Brussel·les que Espanya ha deixat de ser un problema per al conjunt de la Unió Europea i ha aconseguit deixar enrere la recessió, però ha destacat que el seu govern està absolutament compromès amb les reformes perquè queda molt per fer.
Deguindo s'ha referit així a la petició del president de l'Eurogrup, Eirún Daris Alplum, que ha reclamat al govern espanyol que no afluixi amb les reformes, sobretot per reduir l'atur. Són declaracions que han fet abans de començar la reunió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro.
L'eurodiputat Aleix Vidal Cuadras diu que marxa del Partit Popular i fitxarà pel nou Partit de Dretes Vox. La seva intenció és ser-ne al candidatat a les eleccions europees del mes de maig. Vidal Cuadras ha demanat la baixa del Partit Popular per desabinences a Mariano Rajoy després de 30 anys de militància. En una entrevista a Catalunya Informació, l'eurodiputat ha confirmat que es presentarà el procés de primàries de Vox per ser el cap de llista al Parlament Europeu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5.
La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha superat les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies un nivell considerat normal. De totes les persones que hi han col·laborat un 20% són donants nous. Gràcies a aquests gestos el banc de sang i teixits ha augmentat les reserves de sang que havien disminuït notablement després de les festes de Nadal i també hi ha conseqüència
de l'epidèmia de grip. Tot i això, des del banc recorden que cada dia calen mil donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats als hospitals. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concentrat més donants a més de mil persones durant tota la setmana, el triple que en una setmana normal, seguit per l'Hospital de Sant Pau.
Una cinquantena de persones van assistir dissabte a l'acte que recordava la nit en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just i van arribar a Sant Pere Màrtir, al centre dels Tricitjustencs. Organitzava aquest acte, guiat per Francesc Riera, investigador dels combats de la nit del 25 al 26 de gener de 1939 a Sant Pere Màrtir, aquest dissabte.
va fer 75 anys de l'entrada de les tropes nacionals. El punt de trobada va ser la plaça dels Estudis Vells i es va anar fins a peu fins al Joc Jovenils. La idea era pujar fins a Sant Pere de Mart i anar en cotxe fent una ruta similar a la que van fer les tropes nacionals que van pujar fins allà. De tota manera, la cinquantena de persones que hi van assistir feien parades en punts que van ser clau la nit del 25 al 26 de gener
El 39, un cop a la plaça Mireia, es va explicar en detall el conflicte que has de viure aquella nit ara fa 75 anys. A més, recordem que el CIN de Can Genestà es pot visitar en una exposició de fotografies i altres documents històrics sobre aquella nit. Es pot veure fins al dia 28 de febrer.
I acabem amb aquest bitlletí explicant-vos que divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufas, el celler de Can Genestà. Vilarrufas va morir fa tres anys, als 86 anys, i ara a la sala de Can Genestà acollireu un recull dels retaules més rellevants de l'artista que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. L'exposició porta per títol
retaules d'ahir i d'avui i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. La mostra s'inaugura aquest divendres a les 7 al Senyor de Can Genasta i es podrà visitar fins al dia 16 de març. I de moment això és tot més informació a les 7 al Senyors Notícies d'Edició Vespre.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema, el Club Ciutat Llegonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Llegonal. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tan d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar clocificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smultjazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb nosaltres de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
6 i 10 de la tarda. Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona amb el Rafa Canó, que ja el tenim preparat a la relació de la ràdio. A més a més també tindrem l'Eduard Rodríguez i l'Oriol Pascual per parlar-nos a la tertúlia esportiva del partit d'ahir i també d'aquest nou relleu.
a la presidència del Barça, com Josep Maria Bartomeu ahir estrenant-se a la llotja del Camp Nou, però abans de tot això, avui parlarem també amb Jaime Cantizano, presentador avui que s'estrena a TVE amb Mira quién baila, de jazz músic i que es grava a TVE a Sant Cugat, i també amb els trending topics de la segona hora.
perquè Cristina, avui també ha sigut el més comentat a Twitter, Grammys i Daft Punk. Aquesta matinada s'han lliurat els premis de la 56a edició dels Grammys a Los Angeles, on els francesos Daft Punk han estat els triomfadors de la nit.
Sí, s'han endut 5 guardons, inclosos el de millor enregistrament i millor disc. D'aquesta manera, doncs, el duet de Pop Electronic culmina un any rodó, tant pel senzill Get Lucky com pel disc Random Access Memory. Uns altres que també van triomfar van ser el duet de hip-hop Michael Moore i Ryan Lewis. Perdona? Michael Moore? Michael Moore i Ryan Lewis.
amb els premis a millor cançó, millor actuació, millor album de rap i artista revelació de l'any. La gran sorpresa, no obstant, ha estat la cantant neosalandesa de 17 anys, l'Or, guardonada amb el Grammy a millor cançó per Royals i el de millor actuació solistat de l'any. Tot i això, el llistat de guardonats format per un total de 82 Grammys el completaven altres artistes com Bruno Mars, Alicia Keys, Adele i Rihanna, entre altres. A veure, aquesta gran sorpresa d'aquesta noia neosalandesa de 17 anys... És aquesta? A veure.
Aquesta cançó ha sigut la guanyadora, com a millor cançó dels Grammy.
Sí, deixa-la de fons, que l'anirem escoltant mentre comentem altres tuits, com per exemple l'Ebocler, que diu almenys que pot fer de punk, a l'haver guanyat els Grammy, i més important és tocar per tot el món. Un altre comentari ens el fa el Pita Mellark, que diu que l'or guanyi Grammy i artistes com One Direction, Miley, Damie, Little Mix, Selena, etc. no estiguin ni tan sols nominats, em sembla patètic. I Stay Strong Justin diu, què collons dieu, que Justin no es mereix un Grammy? Perdona, perquè puc explicar mil raons de per què se'l mereix. En fi, les Belivers, no? Com no podien faltar. Ah, mira!
Aquesta és la millor cançó del 2013. A més camí entre Adel i un cor de música negra, no? Sí, té un rotllo per aquí. Siri, 13 de la tarda, fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb Jaime. Jaime! Oh, vaig nervis!
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la Penya del Morro.
La penya del Morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
I continuem a la penya del morro de ràdio d'Esvern. Oh, David Ávila, quina sorpresa, avui dilluns. Bona tarda, he vingut al programa. Bona tarda, Jordi. Hola, molt bé. De fet, avui has vingut especialment perquè avui tenim un convidat d'excepció al programa i tu volies estar aquí, no? Home, clar, jo saps que sempre que hi ha convidats excepcionals sempre vinc. De fet, avui tenim poques hores que comenci la nova edició de Mira quién baila a Jaime Cantizano, el seu presentador al telèfon. Jaime, bona tarda, buenas tardes.
Bona tarda, buenas tardes. Estás nervioso? Bueno, quien me conoce sabe que a mí los nervios no me aparecen antes, sino se desencadenan justo después de terminar un programa en directo.
directamente estoy para cogerme en un saquito y entregarme, pues no sé, entregarme en la cama del hotel de esta noche o entregarme en casa. Como un paquetito exprés, sí. Te sale todo ahí, ¿no? Estoy ilusionado, estoy muy contento, estoy muy satisfecho, porque me preguntaban a diario para cuándo me vuelta a televisión, ha habido opciones de volver antes, pero he querido disfrutar de mi etapa de radio en Atrevete en Cadena Vial, que me está haciendo muy feliz,
y quería volver con tranquilidad, con un gran espectáculo para toda la familia, todos los miembros de la familia, y con ganas de pasármelo bien y de divertirme. Y mira que en baile es un programa espectáculo con letra mayúscula, pero mayúscula, además producido por Yes Music, he tenido muchas ganas de trabajar con ellos. Jaime, una pregunta. Has dicho que es un gran espectáculo. ¿Deberemos bailar en el programa? Me van a empujar a bailar. Es decir, no hay alternativa. No es vuelta de hoja.
Da igual lo que diga el presentador porque me van a empujar a bailar y además hay música en directo, también actual, se actualiza la música, vamos a tener éxitos de Pablo Alborán, de Sergio Galma, además de los clásicos como el tango o el vals.
Y bueno, de hecho, tenemos un compañero y amigo del programa, Pablo Wessling, que es el encargado de la selección de la música. Es verdad. Será fantástico. Y decirte, ¿has podido hablar con los concursantes si están nerviosos o no? ¿Cuántas horas llevan ya? Mira, más que nerviosos, están con ganas de ganar. ¿No sabes las ganas locas que tienen de ganar? Y lo que están sudando, pero absolutamente todos, todos, absolutamente todos,
y ya el grupo, bueno, los chicos se llevan muy bien entre ellos. Yo es que creo que, como además es, en esta edición el espectáculo no solamente se va a producir y vivir mientras ellos bailan, se desenvuelven con el baile, sino también entre baile y baile va a haber un componente de espectáculo y de diversión,
muy especial, pues ya lo están haciendo, ya sé que lo están pasando bien y eso es muy importante, antes de empezar y en los ensayos de baile. De hecho, Adriana Avenia, Colate, el torero Miguel Avellán, Maribel Gil de Masterchef, la modelo Marina Danko, Corina, el nadador Felipe López o el actor Fernando Albizu, ¿no? Son los participantes de esta edición. Exactamente, hay mucha variedad, representa mucho tipo diferente de...
Yo creo que es una representación de la mayor parte del público que está viendo la televisión, y luego no me puedo olvidar del jurado, es que el jurado, ojo, atención, en mi galera, directora de casting que hemos visto, por ejemplo, una mujer que dura, una mujer que sabe de música, luego tenemos a Norma Dubal, más de 30 años en el mundo del espectáculo, que ha dicho que ella también sabe del baile y tiene muy claros los conceptos,
¿Y va a salir DVD también vestida así con las plumas y todo? No, no, no. Esto es para las veredas, para los profesionales. Yo disfrazarme no, no disfrazarme no. Tenemos al Sevilla, que es simpatía en estado puro, es un tipo muy simpático y es un volcán en el escenario. Y por último, el maestro, porque es uno de los grandes bailarines y coreógrafos de nuestro
de nuestro país, porque Ángel Corella, estamos hablando de uno de los grandes, que ha encontrado un hueco entre Londres y Nueva York para estar con nosotros en directo, porque el programa es en directo, esto es muy importante, los lunes a las 10 y media de la noche. Por cierto, ¿qué perfil tendrá el jurado? ¿Será un duro como en OT, por ejemplo, o amable, como en tu cara me suena?
Bueno, pues yo creo que dependerá mucho de la personalidad de cada uno de ellos. Siempre hay... En el jurado siempre está el bueno, el menos bueno... Y de todas maneras los participantes tienen a Poti, que no solamente es el coreógrafo o el director artístico, sino es un poco el encargado de hacer su paño de lágrimas, de protegerlos incluso, de ser la réplica a lo que diga el jurado.
Bueno, estamos hablando con Jaime Cantizano, presentador de Mira a quién baila, que hoy estrena su primer programa en esta nueva edición en televisión española, que, por cierto, yo no sé si será duro compaginar un programa que acabará sobre la una de la noche y al día siguiente madrugar para hacer atrévete. No, va, va. Por suerte va a terminar un poco antes. Me hacen ese favor, pero, bueno, son ocho programas,
Yo todavía soy joven y el esfuerzo no importa. Dormiré menos porque estar todos los días con un programa despertador como Atrévete en Cadena Vial es una responsabilidad. Empezamos a las seis de la mañana. Es una responsabilidad, sobre todo, porque le estamos hablando, le estoy hablando a un millón de personas que nos siguen a diario, pero el esfuerzo merece la pena porque yo estoy en un punto, y además lo he dicho muchas veces en las entrevistas en los últimos tiempos, yo lo que quiero es divertirme y pasármelo bien.
Jaime, no te escapes. Algunas novedades que tendrá el concurso. ¿Nos las puedes explicar? Bueno, ya he hablado música en directo, que es imposible encontrar música en directo en un programa de televisión. También os he explicado que no va a ser solamente un paseo para bailar. Este programa va a tener mucho de...
de fiesta, de competición, de risas, entre baile y baile, va a ser un plato muy divino en que vamos a ver cómo se levantan, cómo se sientan, cómo juegan entre ellos. No solo va a ser... No solamente va a ser bailar. Aparecen las figuras del pato mareado. ¿Qué es esto del pato mareado? Que en cada edición de programa no haya estado especialmente fino. Y ojo, porque tampoco puedo adelantar mucho,
El pato mareado va a entrar en contacto y va a jugar con los posibles miles y miles de patos mareados que existen en España, que están viendo el programa, porque vamos a interactuar con ellos a través de las redes sociales. Es un premio, no lo quiero calificar de negativo, pero sí es un título que se va a otorgar cada programa, el pato mareado, lo que significa, sí, todos sabemos.
Lo que significa. Y bueno, estos son algunos de los elementos que tenemos. La música también es verdad que la música, aparte de los clásicos, el tango, por ejemplo, este pesando el tango,
que tengan que bailar canciones de Paula Luran, de Sergio Dalma, del canto del loco... Nos vamos a acercar a la música actual. Por cierto, tú ya llevas muchos años en esta profesión. ¿Eres del tipo enfermo de las audiencias o pasas un poco del tema? Porque la competencia los lunes es un poco feroz en televisión. Es muy dura, sí. Cuando más televisión se está viendo es muy dura. La televisión
y la audiencia va en unidas. Quien entra a trabajar en televisión sabe que irremediablemente la televisión vive de la audiencia y del share o el dato de audiencia del siguiente día por la mañana. Yo, evidentemente, uno tiene que mirar el dato de audiencia, pero tampoco me quita el sueño. Es importante porque depende de ese dato el trabajo de todo un equipo de más de 100 personas y competimos.
pero tampoco uno puede morir por eso. Te voy a preguntar si es lo primero que haces cuando te levantas, pero claro, si te levantas tan pronto aún no hay la audiencia a esa hora. En mi caso, espero. Tengo que esperar a que llegue. Yo espero el dato. Mucha gente lo que hace es levantarlo, mira y se vuelve a dormir en un rato. Le llega el mensaje por WhatsApp. Eso ya es más difícil para mí, porque además estaré en pleno programa.
¿Cómo esperas que sea la primera noche de este estreno, de Mira quién baila, en cuanto a audiencias? Muy intensa, va a ser una noche muy intensa para todos, para el presentador, para los concursantes, que es su primera vez en este juego, en este espectáculo. No vamos a estar nervios, es lógico que muchos puedan estar nerviosos, pero sobre todo es una sensación de...
y que los amigos que quieran seguirnos lo pasen bien y lo disfruten.
de lo que se suele decir, del tirón, de un solo tiro, con lo cual vas a la cama hasta pronto. No, no, pero tú tienes mucha experiencia en directos, en televisión, ¿no? De todas formas, te hemos visto hacer de todo en la pequeña pantalla, por ejemplo, cosas como esta.
Estoy cansado de salir de noche de siempre la misma gente. Estoy flipando de que la gente se invente, cuenta y luego reinventi. Quiero entrar en tu narito con zapatillas que no... Que horror. No, no, muy bien. Perdona, muy bien, muy bien. Mira cómo te aplaude el público. ¿Vas a cantar también? Mira quién baila. No, no, cantar no, no, no. Ya bastante tengo con bailar, no me hagan cantar. No, no, no, no, no. ¿Para qué?
para que dejen de bailar. No, no, no. Yo soy maestro de ceremonias y a cantar no llego. Bueno, yo no sé si te consideras un periodista todoterreno, en este sentido, porque haces de todo, ¿no? Si hay que bailar se baila, si hay que cantar se canta... Bueno, yo he tenido la suerte, empecé muy joven, trabajando los fines de semana, mientras del lunes a viernes estudiaba, he tenido la suerte de pasar por la radio musical, he hecho informativos,
He trabajado en diversas emisiones de radio importantes de este país, en cadenas de radio, he sido corresponsal para un periódico, llegué a la televisión, he llegado a transmitir, ahora que lo pienso, transmitir hasta una corrida de toros... Ah, sí? ¿Qué dices? Bueno, he tenido la suerte de manejarme en el día a día de la radio y de la televisión y todo el terreno. No se puede hacer todo perfecto y no se puede hacer todo bien. Me procuro mover en un...
en una horquilla en la que me sienta cómodo. Ahora, por ejemplo, la radio me está dando grandes satisfacciones, me lo estoy pasando muy bien, y tenemos el respaldo de la audiencia, y este programa forma parte de ese camino que uno emprende de entretenimiento, de diversión, ya sea la radio o la televisión. ¿Qué valoras de la radio, de este medio, que también nos gusta tanto a nosotros? La radio es un medio directo, es un contacto muy íntimo con el oyente, y además el oyente, eso me ha pasado,
el oyente llega a conocerte mejor porque la relación es mucho más directa y nada más que hay que ver cómo me reciben, o cómo recibo yo las llamadas y cómo me trata el oyente cuando entra a participar. La relación es una relación totalmente diferente a la televisión. Te haces más familiar trabajando en la radio y dirigiéndote a un millón de personas cada día. Te haces más familiar para el oyente.
Tanto en radio como en televisión, de todas las experiencias que nos acabas de comentar y todos los trabajos que has realizado, ¿con cuál dios te quedarías? Pues mira, yo siempre explico, yo he sido tremendamente feliz, la etapa más feliz de mi vida en los medios ha sido cuando empecé en la radio, bueno, en la cadena Ser, en mi ciudad, donde hice amigos y compañeros de trabajo que conservo todavía, que hablamos, no tan frecuentemente como antes, pero hablamos,
Yo ahí fui tremendamente feliz y he sido la mejor escuela que he tenido con diferencia. Cuando me preguntan ¿a quién admiras? Pues seguramente a mis compañeros que me enseñaron en la radio local, me enseñaron a desenvolverme de la manera en la que me desenvuelvo. De hecho estamos haciendo una especie de repaso por tu vida profesional. No podemos olvidar tu paso por donde estás corazón. ¿Cómo recuerdas esa etapa de tu vida?
Bueno, estamos hablando de un programa ya histórico. Fueron casi ocho años en Antena. Un programa que me dio la oportunidad de darme a conocer al gran público. Recuerdo que en el último indicamos que uno de cada tres españoles a lo largo de la historia de DEC había visto el programa. Es un programa que llegó a tener hasta un 37% de audiencia en los tiempos en los que la tarta se repartía
de manera diferente, y es un programa que me ha dado muchísimas cosas y positivas, además. Parece mentira, pero han pasado ya ocho años. Para todos, también para mí. Tenía 30 años cuando empecé a presentar Dónde está el corazón. Ahora tengo 38. Estábamos todos muy nerviosos, los directivos de esta cadena, la productora, mis colaboradores, mi redacción...
y hay que confesarlo, sobre todo. Bueno, no sé si volverías a hacer corazón. Sí, sí. Bueno, es decir, ahora mismo la fórmula que se emplea se está desarrollando. Lo saben desarrollar a la perfección. Pues Jorge lo sabe desarrollar a la perfección en Mediacent. Ellos sí saben desarrollar esa fórmula. Yo desarrollé otra fórmula en Antena 3,
y corresponde a esa etapa profesional. Seguramente no me movería de la misma manera que se mueven ahora los que desarrollan este tipo de información.
Jaime, estamos acabando ya la entrevista. Yo quería, antes de despedirme, yo quería darte las gracias por atendernos primeramente. Y luego también quería dar las gracias a tus compañeros, a Carlos y a Alejandro, por toda la amabilidad y por el respeto con el que nos han tratado. Y creo que también es importante de valorar el respeto de la gente que os llevan a vosotros, porque muchas veces no lo ponen fácil y este caso ha sido todo lo contrario, que ha sido un lujo y un placer.
¿Cómo se puede organizar esta entrevista? Tengo muchos defectos,
captar inmediatamente cómo es la gente y cómo trabaja. Y creo que, humildemente, me he sabido rodear. Muy bien. Jaime, enhorabuena por tus éxitos. Que vaya muy bien esta noche. Te veremos en Mira quién baila. Y, nada, mucha suerte. Muchas gracias. A pasarlo bien. Muchas suerte. Gracias. Esta noche a las 10, en la 1 de televisión. Ahí estaremos. Buenas tardes.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Sou originals de mena.
6 i 31 de la tarda continuem el programa i com sempre, els dilluns acabem amb la tertúlia esportiva. Ja tenim l'estudi número 1 de la ràdio, l'Edu Rodríguez. Edu, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. L'Oriol Pasqual. L'Oriol, bona tarda. Bones tardes, amics mos tots. Això ho hauria de dir més aviat Rafa Cano, que és el pelicul de la tertúlia, però Rafa, bona tarda també per tu. Bones tardes.
Ara ja cadascú està al seu lloc. En fi, hi ha molts temes sobre la taula. El Barça 3, Malaga 0 d'ahir, per exemple, que va tornar a fer l'ai. La pitjor entrada de temporada, per cert, al Camp Nou. Ara en parlarem del partit, però abans m'anaria a parlar sobre la dimissió de Rossell. Encara no n'hem parlat a la tertúlia del programa. Què n'opineu? Com ho heu vist? Què us sembla de tot plegat?
A veure, jo vaig sentir la notícia de sorpresa, estava al col·legi i quan va acabar el col·legi a les 4 em va vindre... La gent està esperant Edu saber on estaves tu quan va aparèixer la notícia. Es va apropar un nano i em va dir que havia dimitit Roser i vaig mirar el Twitter i... Efectivament. Efectivament havia dimitit Roser. Efectivament.
Al primer pensament vaig pensar que s'havia deletat, que era culpable en tot això i per això deixava el Barça. Després, quan van Bartomeu i a la roda de premsa del Sant Lluís van fer els números, sembla que el Barça no ha mentit.
Són costos extras de l'operació. Des de Madrid ja han agafat el número de 86 milions i ja l'han posat en totes les portades. Ja va dir que aquell número no tenia ni que haver ficat. No era el cost total.
Suposo que l'ha deixat perquè no vol afectar el Barça en tot aquest procés, no vol rebut diversos balaços a casa seva, trets a casa seva, deu estar preocupat per la seva salut de la família i tot això.
Aquestes eren les seves eleccions. El senyor Casas no ha tret la seva... Ho valorava aquesta tarda i acabaria aquesta tarda decidir si trauria la carella. Ahir van confirmar que traien la carella. El Casas va dir que potser trauria la carella però hi havia gent que es veu que li agafarien el seu paper. Ell potser deixarà la carella però hi ha altra gent que s'hi posarà.
Si el Barça no anava en contra d'ell. Aquesta també ha estat una altra de les coses que ha dit. Això ho han comentat a la ràdio de capçalera del Rafa Cano. I després, sobre l'elecció de Bartomeu, em sembla malament.
No, és un bon senyor però em sembla que aquest grup és dels socis i si algú ha d'escollir el nou president són els socis amb unes eleccions. I potser ara no és el moment de fer eleccions al mes de gener però sí que al mes de juny s'han de fer eleccions. I no crec que perquè hagin canviat els estatuts, Bartomeu no està votat per ningú.
No se sap si els socis estan a favor de Bartomeu o no i els socis són els que manen i els que paguen i els que haurien de decidir qui és aquí president i qui no és president. Deixa'm preguntar l'opinió d'Oriol Pasqual. Avui l'Oriol s'ha portat un escrit, no? T'has portat? Sí, el vaig penjar al Facebook. Vols llegir el teu escrit o no? El llegirem, si més no el comentarem tu prepara el látigo.
A veure, primer de tot completament d'acord amb el que has dit Edu, sigui per tu meu no... tot i ser molt bona persona i ser... Però sempre està somrient. Però no és elecció dels socis. No, l'ha escollit el soci, per tant amb tot el respecte aquest home no hauria de ser president del PSC. Pot estar del moment tèniament fins al juny quan es puguin fer unes eleccions i llavors que el soci es mulli i digui si el vol o no o vol un altre.
Una de les coses que va fer malament la Junta president pel senyor Rossell és que va canviar els estatuts i ja va modificar que si el president dimitia qualsevol persona de la Junta podia rellevar-lo en el càrrec.
Això ja és manipular, perquè és el que comenteu. Si l'assemblea de socis compromissaris, entre els quals tu ets soci compromissari, ho vota i ho aprova, aquí no hi ha res a dir. Els estatuts es van canviar en l'assemblea. Quin problema va ser que van plantejar els estatuts en una assemblea que hi havia...
potser ni mil persones, que mil persones van votar en nom de 160.000 socis que som i que qualsevol persona que callava, jo vaig ser un d'ells que vaig preguntar per què passava això, Rossell s'excusava que tu tens com a soci l'aputestat, si ens hem escollit aquí tens l'aputestat per votar en nom de 160.000 persones. I això és una altra pixada fora de test que va fer la Junta.
Això no és culpa de Rossell. No escull més del 50% de la gent que hi ha a l'Assemblea perquè votin el que ha de sortir.
Jo soc un dels 49% que estan triats a l'atxac.
Ni amb aquesta directiva ni amb l'anterior que jo estava com a soci. Vull dir que això que es conlleixin expressament, jo com a mínim ho dubto. Oriol, jo ho dubto. Però aquest és el tema. El tema és tant que tu has portat avui una canta dirigida aquí. Sí, sí. Al senyor... bueno, a l'afició en general, però un punt de vista crític amb el senyor Rossell. Primer, jo crec que una persona que prohibeix a la gent fer-se soci del Barça.
que la manera de poder fer soci també ho trobo del tot lamentable. Una persona que ha posat la pota amb el tema de deixar entre els nanos a l'estadi. Una persona que no sap defensar el Barça d'atacs constants de llocs i de gent, ja sigui premsa, dopatge, per comprar àrbitres, per falsedats, etc.
Un president que no defensa públicament els seus jugadors i entrenadors, que aquí és el que hem comentat alguna vegada de la marxa de Guardiola o de Gualdés, etcètera. Que enganya el soci, perquè això que dieu del fitxatge de Neymar, sí, sí, són 57, però acaben 180 i algo. Que canvia els estatuts com i quan vol.
que omple el Barça de Catar per tot arreu. I ara marxa, havent deixat. Que ha tret unicef, que no, no deixarem unicef, però unicef encara segueix. Que fa una mala samarreta de la senyera. La del Barça de Bàsquet ja és escandalosa. No t'agrada la samarreta? No, no, la de la senyera. Què més?
que s'ha carregat seccions amateurs, això hem de recordar també. Perdona, el béisbol que la meitat de jugadors venien de Mèxic. Però és igual, era futbol Club Barcelona. Amb l'excusa que no hi ha diners, quan mantenen les seccions, que era 240.000 euros de dèficit, és el que li costa dos dies a Messi de conviure. Què més? No t'agrada res. A veure, després ja ho direm. Esportivament venia d'un Barça campió de lliga de Champions, recordem-hi que ell l'única feina que tenia era mantenir
Si més no a nivell esportiu ho ha aconseguit. L'altre tema és els quartos. La Junta no sap gestionar els quartos que guanya. Arriben 8 de les 10 últimes vegades a semis de la Champions, guanyant els títols que han arribat a guanyar.
avançar en competicions, més sponsors, més tot. És que no em crec, per moltes primes que hi hagi a jugadors, que estiguem en el dèficit que estem. O sigui, aquí també hi ha coses que no em quadren.
Un home que ha fet tot això, per mi, no pot ser el president del FC Barcelona. Am o sense carella, no? Am o sense carella. Que sí, que ha fet coses bones. En fitxatges, tem a polio, que ha intentat senejar el club, el no fumar, el que és coler, que sempre ha lluitat pel bé... No he dit el de la broma grada jove també, però això també és una altra pissa de fora de te.
Però a veure, que també he fet coses bones, però jo crec que la balança és bastant negativa. I el que deia a mi, el que el meu punt de vista és que no pot dimitir ara. O sigui, ha de dimitir abans o després. Perquè és el que dius tu Edu, que queda com a persona que sembla que no ha portat bé el Casemar o que realment té merders. Una cosa, una cosa, i perdona que t'interrompi. No, no, ja està, ja està. Ja està.
Els estatuts no hi surt que no pot estar imputat un president del Barça exercint mentre estigui imputat. Si tu ets culpable, aquí és on tu ho hauràs de dimitir. És com ara que diuen que si emplien la carella aquesta l'ampliaran a tota la junta.
I en un primer moment volien ampliar-la cap a Javier Faust i al Julio María Bartomeu, el president, l'actual president. Per tant, si l'amplien, ara què hauria de dimitir a mi? No, però Bartomeu ja va dir que no dimitiria. Clar, és que seria una tonteria. Bartomeu va dir que es queda fins al 2016. I és més, ha dit que ell fins al 2022 si el demana. Que ell aguanta aquí fins que... Però en aquest cas estic amb tu, Oriol, perquè justament si ara, per un supòsit, s'amplies la carella,
amb la mateixa línia, en principi, sense tenir en compte els trets d'anar del que va tenir el Rosella a la porta de casa seva i tot plegat, doncs hauria de dimitir també. En aquest sentit, home... No hauria de dimitir perquè el de Rossell és decisió pròpia, no està obligat a dimitir. No, però el principal motiu era per aquesta carella, que l'implicava ell com a persona, no com a president, per tant jo crec que realment no hauria d'haver... Després ell es defensa i diu que l'han atacat a casa, que ja no denuncies, que a veure, això, realment, aquí sí que el defensa. Però el Barça no està obligat a dimitir si està carellat, no està obligat.
No, no, no està obligat, però seguint la lògica que porten dins la Junta Directiva. La directiva s'ho ha muntat bé, hem fotut allà un xiringuito. Encara no hem posat aquí el caso Sabidal, el caso Spitz Mike. Això ja ho vam rajar un altre dia, però si no la llista no acabaria. Aquí ho han deixat tot molt ben muntat perquè no pugui dimitir així el nou projecte, aquest del nou Blaugran, el nou CAM i tot.
Si hi ve algun altre, el primer que pot fer és desmuntar-ho. D'aquesta manera s'asseguren dos anys que durant aquests dos anys com a mínim es treuen tots els papers signats i si la següent junta a les següents eleccions no surten, si més no, això estarà firmat i s'haurà de portar endavant.
Aquesta junta directiva va dir que si Barcelona està a punt de perdre la llicència, si no és que l'ha perdut per això, i la junta va dir que és igual, que preferien perdre-la perquè el Palau trigarien a fer-lo. Les obres no pararan de fer-les, estaran acabades el 2021. Per això et dic que ells s'han assegurat que no, el 2021 comencen el 2017. Els que s'estan assegurant ara
durant aquests dos anys que els queda demanat és que un paper firmat i signat a nivell de Barcelona, de constructors, d'arquitectes, de tot perquè quedi tot lligat de manera que estareia pagat amb aquests 600 milions d'euros a nivell de crèdits i tot això també s'ha de pactar.
i ells el que aconseguiran és això, tenir-ho tot calculat perquè si en un futur una altra junta entra, doncs que ja... També cal veure la reacció del camp, cal veure-la quan jugui contra el Manchester City, ahir va ser el primer partit, cal veure si contra el Manchester City, el Manchester City arriba aquí i et fot el primer gol a casa i comences l'animinatori, la volta està eliminada i has de remuntar a casa.
La sort aquí que tens és que a nivell esportiu l'equip i les seccions tiren de puta mare. Està respondent bé. I tot això sense dir que Bartomeu potser sigui una bona persona, perquè d'un bon dia ja li he vist més carisma que Rossell en 4 anys. A la sala de premsa... Rossell va ser el president escollit. Jo crec que Rossell va ser el president escollit. Per tant, estic a punt que no hauria d'haver decidit.
perquè és una querella contra ell, no contra el club, i per tant, en el moment que sí, ha causat realment, i és quan ha de dimitir, i no en aquest moment. A Sandro Rossell li han passat una sèrie de coses. Durant la presència del Barça, que aquesta ha sigut la gota que ha fet passar el got. És a dir, aquesta querella, llavors, ell ha sospesat amb tot plegat, amb el tema de les amanes personals,
i després també... Però per què no hi ha denúncies d'això? Sí, hi ha 9. L'altre dia, no sé quin diari publicava, que la policia no tenia constància. Sí, sí, hi ha 9 denúncies. Però com a president del Barça saps a què... Bueno, sí. Però Oriol, això no et justifica tampoc. Al revés, jo és lamentable tot el que... Aquesta és una decisió de Rossell, que ha decidit ell, i fer-ho ara i no sabem si ha sigut amb aquesta excusa o no, però si ha sigut l'excusa és igual, perquè això
li ha passat. A mi em sembla bé que si ha sigut per això i per aquests motius personals, per molt que sàpigues que ocupes aquest càrrec, doncs al cap i a la fi... És respectable, però jo no estic d'acord. És una cosa que no cobres, és un honor, és una cosa que ho has de fer. Ets feliç sent president del Barça i si no ho estàs, per aquestes qüestions, doncs no passa res que s'hi limiteixes.
Però el problema és que ha dimitit justament quan s'ha vist envoltat en tota aquesta polèmica. Perquè si tu dimiteixes quan tens unes amenaces o expliques i d'això jo crec que s'endem perfectament. I els números de Neymar venen des que se'l va fitxar. Si sabia amb el que s'emmerdava podria haver plegat o abans o esperar a arrencar fins a final de temporada. Què passa és que aquestes últimes setmanes s'ha avançat molt en aquest procés. I que després han fet una cosa molt bona des del club.
i donar-li les gràcies al pare de Neymar per fer calla boques, que és un d'ensenyar un contracte. Però és com deien també, Rossell podria haver demanat abans. Que ho deien que no té que ser el pare de Neymar, que des d'on estigui, tingui que donar a l'autorització al Barça abans, qui ha de donar el pas endavant i demanar-li al pare de Neymar que li autoritza. Jo no estava al col·legi per això, quan vaig saber la dimissió de Sandra Rossell, però em va venir al cap
Aquell reportatge documental de Barcelona Confidencial, que no sé si l'heu vist, que durant un any, el primer any del mandat de Joan Laporta, vam fer un seguiment a Canal Plus, i ens sembla que no sé si a la BBC i Televisió de Catalunya, i vam fer un documental molt recomanable sobre com funciona un gran club de futbol per dins. El tema d'aixecar les catifes, vam fer un seguiment dels primers mesos de Laporta quan Sandro Rossell era vicepresident esportiu.
I en aquell documental van sortir les faderes mítiques, ja m'estic posant com un bacó o això és campitxa. Tot això és d'aquell documental. Doncs en aquell documental es veuen diferents interioritats, com per exemple el fitxatge de Davids, etc. Però on vull anar a parar és que va haver-hi un moment en una ajuntadirectiva que Sandro Rossell va dir aquí hem d'anar a hòsties.
va dir no hem d'anar amb el llit i la mà. Vull dir, hem d'anar aquí fotent hòsties, ni parlant ni res. Si no, ens l'estan fotent per tota banda. Aquí ja veus quina gestió agressiva, que de cara a la galeria és com allò que vol quedar bé amb tothom, però per dins hi ha tanta cosa que no sabem, jo crec, que ha sigut una gestió que potser finalment li ha explotat tota la cara.
En fi, hem de deixar aquí el tema aquest de Rossell i del canvi de president, perquè així no tindran temps de parlar espanyol. Però vaja, és un tema que continuarem parlant. Per tu meu, qualsevol cosa que faci, ara està mirat amb lupa. Ahir també el Camp Nou, que per cert va guanyar el Barça 3-0. Un comentari ràpid abans de passar l'Espanyol sobre el partit d'ahir. Jo ve una segona rajada, però és per a ell el final.
I tu Edu? Va ser un bon partit per recuperar el lideratge, va ser un bon partit i va menjar els tres punts.
A nivell esportiu, molt bé, gran partit, sort de mantenir de Caballero i dels Pals perquè hagués pogut caure un bon cavaç de gols. Amb la pressió d'aquest va passar al Madrid i a l'Heredi de Madrid, vam començar el partit cent tercers a la Lliga. I el nivell que van donar els jugadors. L'heretrís passa de 59 jornades en primeres a ser tercers en una mateixa jornada. El tema esportiu, que és que el públic no va, ho parlem un altre dia.
perquè que no vagin ahir vol dir que durant el mes de febrer tampoc aniran. O sigui que és un tema que... No, no, contra el llavà, contra el cit i no pateixis que hi aniran. Aquest dimecres no hi aniran, eh. Estaré jo, estaré jo. Per cert, Oriol, avui tens fans també, que estan mirant. Ah, sí? No, no, per la webcam, per la webcam. A fi, va, passem a parlar de l'Espanyol. Ara tot es cap al Rafa.
La remontà.
Espera't, dos a dos contra València. Partidazo en Mestalla. Rafa Cano, bona tarda. Rafa, t'estic saludant, bona tarda. Hola, bona tarda. És que està llençomundo. Això també ho fan el Marc, això que has fet ara. Col, col, col, col de Córdoba. Escolta Rafa, baixa una mica la terra. Proposo que faci un dia la secció així. Jo no. Jo no, jo no. Doncs la veritat, una primera part
2-2 contra València. A més talla. València no està a un punt per sota l'Espanyol. Aquest any s'ha desprès. S'ha tret molts jugadors importantíssims.
Llavors clar, jo crec que això ha baixat una miqueta el joc. Vosaltres el que heu de fer és agafar i lligar Joan Córdoba com pugueu. Deixem preguntar al Rafa com va haver el partit. La veritat és que la primera part no vaig poder veure.
Vaig tenir problemes. La segona part, que va ser un truño, la vaig veure a Sancera. Aquesta és rafacana. Conclusió claríssima. No veis els petits espanyols. El millor és que no els veis. A part de la lliga, l'important és el que passarà demà.
El que passarà demà pot passar igual que la Copa Real Madrid-Espanyol. Nosaltres hem jugat dos finales, una tornada.
Una tornada. Anar a la d'olla. Anar a la d'olla del Rafa que ja s'ha habituat. No, que no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
L'Espanyol ha d'anar a atacar totalment. On has jugat, Rafa? Jo vaig escoltar els comentaris i la gent que conec. Com va jugar el València? Exactament igual. Sense por. Per què? Perquè vas a perdre. Com van anar a perdre el dia de la final del 2005-2016 amb el Saragossa.
i van guanyar 4 a 1. Això ha de ser l'Espanyol que va guanyar el Madrid. Sí senyor Rafa, sí senyor. Amb Joan Córdoba de titular, si no nen. Em sembla que l'Anada va ser suplent, ja ha començat malament. L'Anada va fallar un gol cantat. Hi ha dues alineacions que ha repetit el Joan Córdoba.
El senyor Aguirre. Una és de la primera volta dels tres partits que eren.
i amb aquestes va guanyar 5 punts de 9. I ara, i els dos últims partits també ha repetit la mateixa al·liminació, o sigui que això vol dir que repetir vol dir guanyar, o sigui que... No, no, no, que és Casillas a la porteria, Coloto, Héctor Moreno, Javier López, Fuentes, Simao... Simao, que jo el treuria i posaria directament al Víctor Álvarez,
Abraham, Víctor Sánchez, el motor de l'Espanyol, Estuani, que jo també el trauria, però no sé qui posaria, no sé què és pitjor, però el Sergio García i el Joan Córdova. Aquest, aquest, aquest. Aquesta encara teniu... Encara sumarem algun gol. Aquí no n'heu perdut, demà a les 10, no? A les 10. A les 10 és? A les 10 al Bernabéu, al Real Madrid, contra l'Espanyol, o a les 9? A les 10. Els de copa són a les 10. Home, el dimarts la ida va ser...
Penseu que l'Espanyol només s'ha gastat 750.000 euros amb fitxatges. Només. Si guanyem l'Espanyol, porto cava, pastissos i de tot.
Però si són les multes d'aparcaments de veló depèn de ma. Tiro tot per la finestra. Amb les multes d'aparcaments de veló depèn de ma. Mirem a defensar tots demà. Exacte. En fi, hem de... Si alguna segeu arci acordeu el marc en alguna i nosaltres defensem. Nois, ràpidament per acabar, en l'àmbit ja poliesportiu, deixeu-me comentar el sorteig de copa del rei de bàsquet.
Avui s'ha fet el sorteig, el Barça jugarà contra l'Iberostar Tenerife a primera ronda i es podria enfrontar amb semifinals al València o al Laboral Cutsa. Seria una semifinal molt interessant i qui guanyés es podria trobar probablement el Madrid o l'Unicaja que probablement jugaran a l'altra semifinal. Són dos semifinals molt interessants i grans partits els dos.
Acabem el programa aquí. Us heu deixat alguna cosa al tinter? Sempre voleu una hora de programa. El Manresa va guanyar també el cap de Llibertat Canàries, que juga al Barça. Va fer una bona remuntada.
El Barça juga contra el Llevant al Camp Nou aquest dimecres. I després a casa contra el València. Dissabte a les 4. Al Camp Nou? Sí, al Camp Nou. Dissabte a les 4. Dissabte a les 4? Dissabte a les 4, Barça-València al Camp Nou.
Si la Penya del Morro tingués molta audiència, què seria Trending Topic?
Avui teatre, per la subsecció aquesta improvisada que hem fet sobre anècdotes que s'aprovi. Que t'agraden molt, la gent de la tertúlia fa oh, quina pena, no heu sigut vosaltres els guanyadors d'avui del Trending Topic, però escolta, no es pot guanyar, no es pot guanyar sempre. No, no, ni sempre ni mai. És que aquí no cau mai. Un suspenso total.
Acabem el programa, moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i a les notícies de Sant Just, el Roger Cònsol al teatre, el Manel Ripoll a la història del nostre municipi, avui repassant diferents carrers i el seu origen, a la segona hora el Jaime Cantizano, presentador que avui estrena a TVE a Mira quién baila, i també l'Edu Rodríguez. Edu, bona tarda, gràcies, que la setmana que ve. Rafa Cano, Rafa, bones tardes amics meu tu.
Gràcies per haver vingut. Gràcies a tots.
Ah, i gràcies, gràcies a la gent com el David Ávila, que ha estat amb la... jo no me'n recordava, això és fatal, perquè m'he quedat bé i rodó, però el David Ávila amb la televisió, i l'Ermes, que avui ens ha comentat coses del xat de radiosart.com. Que vagi bé, adeu xap. Ara sí, adeu.
Like the legend of the phoenix
o acaba amb el començament. El que manté la planeta sentint és la força del començament.
She's up all night to the sun I'm up all night to get sun She's up all night for good fun I'm up all night to get lucky We're up all night to the sun We're up all night to get sun We're up all night for good fun We're up all night to get lucky We're up all night to get lucky We're up all night to get lucky
The present has no rhythm Your gift keeps on giving What is this I'm feeling If you wanna leave I'm with it We've come too far To give up who we are So let's raise the bar
To the stars She's up all night to the sun I'm up all night to get sun She's up all night for good fun I'm up all night to get lucky We're up all night to the sun We're up all night to get sun We're up all night for good fun We're up all night to get lucky We're up all night to get lucky We're up all night to get lucky We're up all night to get lucky
Fins aquí el programa.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya supera les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies. A totes les persones que hi han col·laborat un 20% són donants nous. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
La robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Lícia Casals invertirà dimecres a Sant Just. Casals parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial serà a la vagoneta.
Una cinquantena de persones van recordar dissabte la nit en què les tropes franquistes van arribar a Sant Pere Martí. El Centre d'Estudis Sant Justencs organitzava aquest acte i, a més, l'entitat celebra aquest divendres la seva Assemblea General Ordinària. Aquest divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, al celler de Can Genestà. És una petita mostra de les seves eines i del seu procés creatiu.
Bona tarda, la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya supera les expectatives. En només una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies. Un nivell considerat normal. De totes les persones que hi han col·laborat, un 20% són donants nous.
En concret, en una setmana de divendres 17 a divendres 24 s'han fet 6.637 donacions de sang quan les previsions apuntaven que aconseguirien 5.000. Gràcies a aquests gestos, el banc de sang i teixits de la Generalitat ha augmentat les reserves de sang que havien disminuït notablement després de les festes de Nadal i a conseqüència de l'epidèmia de grip. Ho explica Gala Cortel, responsable de promoció del banc de sang i teixits. La normalitat no existeix.
i aleshores van baixant aquestes reserves en funció de les donacions que van entrant dia a dia i si a més et complica per la climatologia, per altres problemes, tens una situació complicada que necessites d'accions com aquesta perquè en pocs dies tornis a tenir les neveres preparades per poder distribuir tot i cada una dels components que necessites.
Tot i això, des del banc de sang recorden que cada dia es necessiten mil donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats als hospitals. L'activitat dels bancs de sang dels principals centres mèdics ha estat molt intensa arribant a multiplicar per quatre les donacions a la majoria dels hospitals. La primera marató ha tingut un paper clau en les xarxes socials que han comptat amb prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya sobretot a través de Twitter i Facebook.
ha permès arribar a la gent jove i aconseguir que augmentin els donants en aquesta franja d'edat del Juste de la Fustà. Però és cert que a través de les noves tecnologies les hem d'utilitzar sobretot per arribar també a una franja d'edat que a vegades ens costa o no hem sabut arribar i donar la informació com ha estat en el Twitter i el Facebook que han fet possible que molts d'aquests nous donants que a més ha augmentat amb la mitjana del banc de sang
doncs siguin precisament d'aquesta franja jove. A més a més al Facebook de Dona Sant hi ha una galeria d'imatges de la Marató. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concertat concentrat més donants amb més de mil persones durant tota la setmana al triple que en una setmana normal seguit per l'Hospital de Sant Pau. Sant Just Notícies.
Una cinquantena de persones van assistir dissabte a l'acte que recordava la nit en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just i van arribar a Sant Pere Martí. El centre d'estudi Sant Justencs organitzava aquest acte, guiat per Francesc Riera, investigador dels combats de la nit del 25 al 26 de gener de 1939 a Sant Pere Martí. D'aquest dissabte va fer 75 anys de l'entrada de les tropes nacionals. Sant Just Notícies.
El punt de trobada va ser la plaça dels estudis vells i es va anar a peu fins al lloc jovenívols. La idea era pujar fins a Sant Pere Màrtir en cotxe fent una ruta similar a la que van fer les tropes nacionals quan van pujar fins allà. De tota manera, la cinquantena de persones que hi van assistir dissabte feien parades amb punts que van ser clau la nit del 25 al 27 de gener al 39. Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'estudis, ha donat més detalls al Just Telefosta.
L'aventura començava allà d'alguna manera, que és on el Joan Barrera era un noi de 15 anys i va trobar les tropes que entraven i li van dir per anar a Sant Pira Màrtir si els podia guiar. Llavors vam anar a peu, fins a dalt a les voltes de Can Ginestar amb el carrer Bona Vista, d'allà vam agafar els cotxes fins a la Creu del Pedró. Es va acabar d'explicar també uns altres fets i després vam anar també amb els cotxes fins a la plaça Mireia i allà vam acabar de fer la visita. També s'ha documentat amb fotografies que duia en Francesc Riera,
Un cop a la plaça Mireia, Francesc Riera va explicar en detall els resistents històries del conflicte que es va viure aquella nit fa 75 anys a Sant Pere Màrtir.
Anècdotes dels nanos que eren petits i que anaven a jugar per allà i es trobaven els morts i tothom. Ens va ensenyar metralla que ell havia recollit de la muntanya, que havia recollit unes 600 peces de metralla, no les va dur totes. Després ens va ensenyar aquí baix, quan estàvem al Joc Jovenívols, un tros d'un obús que havia caigut aquí.
D'aquesta manera, el centre d'estudis ha volgut recordar com va ser aquella nit a Sant Just i Sant Viramàrtira. A més, al cim de Can Gynastà es pot visitar una exposició de fotografies i altres documents històrics sobre aquella nit. Es pot visitar fins al dia 28 de febrer. Per cert, el centre d'estudis Sant Just Tenc celebra aquest divendres la seva Assemblea General Ordinària. Entre els punts, aprovarà la memòria d'activitats i l'economica de l'any passat
i es presentarà el pla d'actuació 2014. Es donaran a conèixer per tant alguns dels projectes de l'entitat per aquest any i alguns canvis en la Junta Directiva. Sentim de nou Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat. L'Olga ho deixa perquè no pot continuar l'Olga Esver, però entrarà el Pere Seyton i la Palmyra Badel. Això no vol dir que la persona que no sigui de Junta no hagi de treballar.
Hi ha molta gent que no és de Junta perquè fa molta feina. A la Junta som una gent que ens hem de reunir per tirar endavant una sèrie de coses concretes però que la feina d'investigació, la feina que fa el centre, la podem fer tots. L'Assemblea serà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala Isidor Cònsul de Can Genestà.
Ara passant 6 minuts de les 7 de la tarda, la robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Alicia Casals impartirà dimecres a Sant Just. Casals, enginyer industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. És una ponència organitzada per a la ola d'extensió universitària per a la gent gran del Baix Llobregat. Sant Just Notícies.
La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançant dia a dia. Segons Alicia Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. Casals ha donat més detalls al just de la fusta. El posar-hi la paraula neuro davant és perquè ja no ho veiem tant com una màquina externa que l'amenem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar, sinó que l'usuari
doncs ha de tenir un accés més fàcil.