logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ja...
No només podem edificar un... Són les 5 de la tarda, en directe de Catalunya Informació, el debat de política general, l'obra que es farà el president de la Generalitat, Artur Mas. De nacions de la dimensió i de la demografia de Catalunya, que s'han convertit en les economies més competitives del món, amb vals nivells d'ocupació i amb els millors indicadors de benestar de les societats més avançades.
Catalunya, en igualtat de condicions, pot aspirar a ser un d'aquests països capdeventers, justos i d'alta qualitat. En la tercera i penúltima part de la meva intervenció descriuré alguns projectes en marxa o previstos que poden ajudar al progrés econòmic sobre bases més sòlides,
al benestar social sobre bases més justes, a la qualitat democràtica sobre bases més sanes i a la preparació de futur de l'autogovern i de la funció pública sobre bases més fermes. Confio que l'exposició d'aquests projectes serveixi per enriquir el debat de demà amb els grups parlamentaris. Dividir aquests projectes en quatre grans àmbits.
reactivació econòmica i creació d'ocupació de més qualitat. Pla de xoc pactat amb patronals i sindicats en el marc de l'acord pel diàleg social permanent amb la seva vessant de reactivació de l'activitat productiva.
Llei de formació i qualificació professional ja tremesa al Parlament fa pocs dies amb l'objectiu d'integrar els sistemes de formació, apostar per la formació professional dual a l'aula i a l'empresa i adequar els perfils professionals amb les demandes empresarials de feina. Subratllo que després de bastants intents és el primer cop que un govern aconsegueix tirar endavant un projecte d'aquesta complexitat i magnitud en l'àmbit de la formació professional.
llei d'ordenació del sistema d'ocupació.
perceptors de la renda mínima d'inserció i persones discapacitades.
Menció especial mereix la millora de l'ocupació juvenil. El Pla INSERS Joves de la Generalitat ha constituït un valuós precedent per aplicar en guany i en els dos propers anys l'anomenada Iniciativa Europea de Garantia Jovenil, que significarà per Catalunya la disponibilitat de 165 milions d'euros per a mesures de contractació, formació i orientació de joves aturats o a la recerca de feina.
a l'horitzó 2020 s'haurà arribat a disposar per aquest programa d'Iniciativa Europea de Garantia Juvenil de 220 milions d'euros per Catalunya. Posada en marxa de l'estratègia industrial de Catalunya en línia amb les directrius de l'estratègia Europa 2020, identificació en aquest sentit dels set sectors industrials prioritaris, campanya de regularització dels habitatges dos turístic,
a juny d'aquest any s'havien regularitzat, són dades concretes, 33.553 habitatges i 207 establiments per part de la Generalitat de Catalunya, fet que suposa una regularització global de 197.619 places d'allotjament turístic. Ara es pot l'estàviu d'Espanya, sintonitza l'estàviu d'Espanya, la ràdio de Sant Juny.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 5 i 4 minuts. Us parla Andrea. Bé, 2.830 alumnes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada en vigor de l'ALOMS és una de les principals preocupacions de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Just, tot i que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. A tot Catalunya, més d'un milió i mig d'alumnes comencen el curs 2014-2015. A Sant Just demà mateix se celebrarà la conferència inaugural del curs a càrrec de la doctora Sílvia Carrasco Pons.
vicerectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en antropologia que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals a l'educació i s'invertirà demà a dos quarts de sis de la tarda a la vagoneta.
L'inici del curs escolar va més enllà de les escoles de primària i secundària. Avui, per exemple, arrenca el període de matriculació al Servei Local de Català per als antics alumnes i demà pels nous alumnes. I avui també comença el curs dels tallers de música de Sant Just. Tots dos ensenyaments s'imparteixen a les escoles. El Servei Local de Català començarà a finals d'aquest mes els seus cursos, però aquesta setmana ja es poden fer les primeres matriculacions i les proves de colocació fins al dia 24 de setembre. I els tallers de música comencen la seva activitat avui mateix
Les novetats més destacades són que es crearà una ola de música folk, que s'amplia també l'horari dels tallers. Obrinarà dos matins per setmana, els dimecres i els dissabtes. Trobareu més informació al web tallersdemúsica.com
I un punt més per explicar-vos que demà arrenca el cicle Sant Justes Forma. En concret, demà, dimecres i dijous, impartirà l'itinerari d'atenció al client. Sant Justes Forma és un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Els cursos estan subvencionats a la seva totalitat
o el 50%. L'objectiu del programa Sant Justes Forma és arribar a tot el teixit econòmic del municipi. Per a més informació, us podeu adreçar al servei de promoció econòmica de Sant Just al correu, promocióeconómica.santjust.cat, trucar a l'Ajuntament al 93 480 48 00 o consultar el web de l'empresa que inverteix aquests cursos. Corpal Balate, corpalbalate.com barra Sant Justes Forma.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i més ampliada, a les 7, al Sant Joan's Notícies edició vespre. Mentrestant, us recordem que podeu consultar la informació de Sant Joan's a la ràdio, radiodesverm.com, i també les nostres xerxes socials, el Twitter i el Facebook. Que vagi bé, bona tarda.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Segona setmana d'aquesta vuitena temporada de la Penya del Morro. Us parlo i us saluda Jordi Domènech des d'ara fins a les 7 del vespre a ràdio.
Escolta, m'agrada aquesta sentència nova que tenim l'aquesta temporada, ja t'ho acabaràs a parlar una mica. Deixem-ho a saludar la Cristina Vargas, que porta el títol del programa. Cristina, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda. Bona tarda. A més, també, avui tindrem la presència del Manel Ripoll a l'Espai d'Història de Sant Jul, on explicarà més coses sobre els Iberts. També tindrem a la segona hora la tertúlia esportiva. I alguna sorpresa que apareixerà durant el programa. Però abans de tot això, anem cap al Trending Tòpic, el més comentat avui a Twitter.
Bé Cristina, avui què ha sigut un dels temes més comandats de Twitter?
Avui Jordi. Què? No estic oberta al diàleg sobre aquest tema. Perdona, què vol dir que no estàs oberta al diàleg sobre aquest tema? Com ho escoltes, no estic oberta al diàleg sobre aquesta qüestió. No, no, Jordi. Però això t'ho vaig dir jo l'altre dia, el divendres. Sí, doncs jo. Tu em vas dir que quan vols parlar d'alguna persona sobre algun tema en concret has de dir això. Doncs jo t'ho dic. Veig que ell és una dona ràpida i llesta, saps que també això?
De tu? No, no, això ja t'ho vaig explicar. Ah, sí, que era un home que ho havies escoltat. Jo et vaig preguntar si era de Madrid, però no. No, te'n recordes que la tarda et vaig dir que vaig anar a veure... Bueno, que anava, o sigui, el dia abans de la diada, el 12 de setembre, a l'11 no vam fer programa, dius passat, et vaig dir, jo aniré a veure ovnis a Montserrat. Ah, a parlar nins, sí. Sí, sí, sí. Jo, graig de...
Ara vosaltres riem-vos. Aquest home va dir que no estava obert el diàleg sobre el tema. Quan li vam fer una pregunta sobre la qüestió. Tu i el Carles us rieu molt.
Riu una mica de mi. Jo ho he deia, també, quan dic que vaig a veure ovnis. Però mira, aprofitant que treus el tema del diòlogo i tal, deixa'm comentar que l'altre dia vaig anar, com cada 11 de mes, no és que jo hi vagi, però es reuneixen els avistamientos ovnis, saps, de tota aquesta gent, a Montserrat.
És una esplanada que està allà, un revolt, anant cap al monestir, que no està indicat. Jo ho vaig veure perquè hi havia tot de cotxes que estaven parats a la vorera de la mateixa carretera de Montserrat.
Però va ser fàcil pels cotxes arribar. Si no hi ha cotxes no hi arribes segur. Hi ha molts cotxes aparcats i tu ho veus. Hi ha un revolt. No està estrenatjat, no hi ha llum. No hi ha res. Està tot a les fosques. I com anaves amb el mòbil? Vaig portar una llantaneta a casa. Per si venien els omnis i ens abdovien a tots o com a mínim contactaven amb mi, tenim una llum.
Ah, pensava que era per deixar la llanterna a terra perquè algú sàpigués que... No, no, no, no, era per si em portaven a la nave d'Odrizat i avui vaig fer la meva pel·lícula, no? Clar, potser allà no tenen llum, però que sigui, ja és que venim, jo porto la llanterna.
Tot el que arribo allà, ja sí, hi havia molta gent, moltes persones que estaven amb les seves tauletes de pícnic, sopant, petant la xerrada... En fi, la gent anava ja preparada a menjar, una mica com qui va a passar el dia a les planes, a fer una barbacoa, ja amb la seva història de pícnic. Llavors, d'aquí a vuit voltes, quan són cap a les vores de les dotze de la nit, aproximadament, se sent com un mormullo de gent.
que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene, que viene,
Un home que porta ja més de 30 anys dedicats al fenomen OVNI, a l'ofeologia, i que va ser ell que l'any 1987, després de l'avistament de Manices, a València, que també... Cuarta Milenio, al dia on fem els programes. Doncs es veu que aquest home, l'any següent, un any més tard, que era 11, a Montserrat va veure un avistament OVNI, ufològic.
I va dir que no estic obert al diàleg.
i llavors van començar a fer el seu esforç habitual. Bé, per a molta gent és la primera vegada que veniu, a lo mejor, però aquí vam intentar parlar i comunicar-nos amb ells, que estan allà darrere, que són uns éssers que controlen tot. Però dona per fet que existeixen les ciències certes.
Clar, això està claríssim. Ellos comencen a fer un speech de casos que passen. Llavors diu, ara tothom diu, vamos a mirar aquí arriba, en este cuadrante del cielo, perquè veieu que hi havia núvol l'altre dia. Diu que hi ha un poco de clariana, que està un poco abierta. I miràveu? Clar. Llavors diu, vamos a proyectar allí para que, si estan allí, nos den alguna señal. Si están allí, que sepan que los estamos llamando.
Però no hi havia cap senyal. Però és que si has d'anar quadrant per quadrant buscant... No, perquè tothom mirava el mateix racó de cel. Ja, però has d'anar canviant per trobar-ne les seves oposes. No, perquè si tu dius, enviem un senyal allà, es veu que ells ja te la miren allà. Si són moltes persones, perquè a poca broma... Fas més força. Érem com un centenar de persones. Què dius? Que no érem quatre gats. Érem bastants...
La majoria era a veure què passa, com jo, a veure què passa, que m'han explicat el tema. I després, efectivament, no ha passat res. O sigui, clar, també què esperes, no? La lluna es va poder veure, estava quasi mig plena, molt bonic, algunes estrelles.
i l'home va estar com una hora parlant que el fenomen omni, la gent li preguntava qualsevol història, sobretot sobre els líders mundials, que ja venien les seves teories. Que són extra terrestres o alguna cosa així? No, no, no, que l'humanitat el que ha de fer, el que volen els extraterrestres, segons aquest home, és que la humanitat vagi cap a buscar un líder mundial, que sigui els representants
de tota la raça humana i de tots els éssers humans. Et representen a on? Al Consell de les Galàxies, per exemple. La idea és aquesta. Una hora amb el coll mirant cap amunt. Una hora dret així.
i al final no va aparèixer res i això ell va dir que raro oi? Diu que no ha habido ningún trazo, perquè un trazo és com una mena de senyal que també... Sí, com lo dels avions. Exacte, com una estrella fugat. Bueno, en fi, no sé per què m'enrotllo tant com és el programa sobre aquest tema, Cristina, però una mica aquesta és la meva experiència... És el teu trending tòpic, mira. És el meu, correcte, és el meu trending tòpic. Vull dir que no té més misteri. En fi, aquesta és la... que és tota la història, no té gaire més.
Això és que heu començat un programa amb ritme. Ja no ens queda ningú escoltant de totes formes. O tenim més ullents encara. Sí, home, segur que t'he preguntat que vagi cada 11 de mes a Montserrat a buscar-ho i a fer-ho.
Jordi, com tot això sigui mentida, i algun dia em doni per nari? Que no que és mentida, vés-hi. Cada 11 de mes aquest home està allà i també hi ha els seus fans. I el mes d'octubre encara hi haurà més gent, perquè pensa que el dia següent és el dia 12, que és festa, i la gent aprofita per nari també.
En fi, per cert que ja portem aquesta segona setmana de Panyol del Morro, dos mesos que no hem fet programa, dos mesos que se n'han fet curs, eh, tot ho haig de comandar, però la majoria de gent acostuma a treballar i probablement també hagin estat de vacances a l'agost. Com és el meu cas?
Suposo que ja sabràs que aquest agost ha fet un mes una mica estrany amb el tema del temps. Jo d'aquest agost, que he fet vacances dues setmanetes, de les dues setmanes, si he anat dos dies a la platja o he vist dos dies al sol i que ha fet bon temps, és molt.
De totes formes jo ets per aquí perquè realment aquest mes d'agost que acabem de deixar no ha fet gaire bon temps i en canvi ara, al mes de setembre, sembla que l'Aixa Fogor, o està fent l'Aixa Fogor que hauria d'haver fet en el mes d'agost. Fenomen que has fet, ja ens ho explica el Carles l'altre dia. Per això jo he pensat que estigui molt personal. Ja et veig ara. Per l'endemà de la estona, perquè si tinc un programa jo vaig allà. Jo també podré no? I faig el que? Parlar de mi. Sí, és molt psicològic, això és com una teràpia, tu ets aquí al programa i et desfogues.
He pensat que aprofitaria els caps de setmana per anar a la platja. Mira, saps què? M'agrada que em diguis això, precisament. Sí, perquè fa dos caps de setmana jo vaig estar a l'Stardite. Ah. Sí, de platges. Molt bonic. Que va ser justament el cap de setmana que van dir que estàvem buscant un home de 72 anys, submarinista. Doncs justament aquell llum en ja vaig estar a l'Stardite.
Cap d'una, hi ha les Illes Melles. Sí, sí, justament, davant. Molt bonic. Vaig estar i vaig banyar en una caleta molt bé, una mica rocosa i molt bé, la veritat. Llavors, la veritat és que aquest cap de setmana passat no he anat enlloc i m'agrada que em diguis això precisament perquè tinc mono de la platja, Jordi. Ja, tota aquesta època de l'any ja ens passa mateix. I com veig que tu et passa el mateix, suposo que a molta gent li deu passar, què millor que parlar avui de platges.
Això sí que estic oberta al diàleg. Ja ho veig. Comencem parlant de platges.
Parlem de la platja del Portitxol, que és la primera que tenim aquí a la llista. Avui fem un programa molt arriscat, perquè parlem d'omnis, que això ja em dius tu, i després estem parlant de platges per la ràdio, que també és difícil, perquè normalment també veus les imatges i segons les imatges... On està la imaginació, Jordi? Ara ho has dit, ara ho has dit. A partir de les descripcions tu t'imagines la teva idea. Oh, que guai.
Comencem parlant per aquesta platja del Patriciol, no? Sí, em sembla molt bona elecció, perquè justament és una platja molt tranquil·la per passar un molt bon dia. Està situada entre les Viles de l'Escala i Sant Martí d'Empúries i és un vell sorratll envoltat per un bosc de pins que arriba pràcticament fins a la riva de mar.
Què podem dir d'aquesta platja? Que és una platja pràcticament... Perdona, on dius que està situada? Entre l'escala i Sant Martí d'Empúries. Sí, sí, justament. És una platja aïllada perquè està protegida banda i banda per formacions rocoses, com els penya-segats que té al costat, i són més coneguts aquests penya-segats per muscleres petites.
En aquest cas es deuen així perquè limiten i separen de la platja veïna que justament són les muscleres o del convent. A més a més és ideal per anar amb els infants perquè les seves aigües són molt tranquil·les, reposades i gens profundes. No són aquestes de la costa Brava, saps que entres i de cop ja t'ho fes. Doncs no, en aquest cas no.
Sí, això sí. De totes maneres seria com una piscina aquesta platja, l'està envoltada per aquestes parets rocoses. Un moment molt idíl·lic, no? I una altra cosa que a mi m'agrada molt és que és de sorra fina i d'aurada, que és el que té la costa d'aurada. En aquest cas sorra fineta i no de pedra, com la brava, que a vegades si tens els peus una mica delicats, no? Doncs et pot fer una miqueta de mal. Sí, a mi no m'agrada gaire. No sé que porti tot el que seria...
Les sabates especials per les roques, les sandàlies, que s'agafen al peu o alguna cosa per l'estiu. Per anar-hi aquest cap de setmana, l'únic que heu de posar al Tomtom, al GPS o al mòbil que tingueu és la direcció Passeig d'Octor Pi i Llussà, sense número, a l'escala, i arribareu sense problemes. Sí, per anar-hi a cada setmana voldreu. Queda lluny. El programa TV3, divendres, cada dia volent que sigui divendres.
No sé què té a veure, però ja tenim aquí el que la setmana ha tocat. Jordi, que la setmana passa volant. La setmana passa volant. Si no saps on anar-hi, ja arriba divendres i que fas res. Escolta, seguim amb una platja nudista, que és la platja Illa Roja, que és una cala d'aigües transparents, preciosa. Sí, cal destacar per això que és nudista, no sé que algú hi vagi, no, però potser et diuen, mira que aquí no pots estar amb roba i t'has de treure el banyador. En principi, les palles nudistes són, els usuaris són molt respectuosos,
encara que hi hagi una persona que vagi vestida. Ara, també com et sents tu. Jo no em sento molt còmode, tampoc. Si tothom està nu i jo vaig vestit, per exemple. I què? Et nues llavors? Em nuo. Però és un tema que prefereixo no... No sé que obri el diàleg sobre aquest tema. Doncs llavors continuem perquè aquesta platja, siguis nudista o no, t'agradaràs ben segur.
Es troba tot just davant de la caleta. Podríem dir que té com una illa rocosa d'un color vermellós que precisament d'aquí és on li prové el seu nom. És un lloc tranquil amb sorra de gra gruixut i té una petita pendent d'entrada, això sí, una miqueta pronunciada.
Com ja has dit abans, doncs és nudista i reclam, per tant, de turistes estrangers. Moltíssima gent ha vingut a aquesta platja, turistes estrangers, gent de Catalunya la ha visitat. Per tant, Jordi, mira, si et ve de gust, doncs pots anar a aquesta platja. L'únic que has de fer és accedir després d'un bonic passeig a veu pel camí de Ronda de Sarriera a Bagur. És l'única manera.
Un clàssic. Un clàssic també aquestes cales que es troben per la costa Brava que estan... Mitja amagades així que costa de caminar. Has de caminar 20 minuts, mitja horeta abans d'arribar i quan arribes els teus també veus que ha vagut la plena. Home, la pena. A mi una cosa, les platges a mi m'agraden. Jo sóc molt plaiero. I aquesta nudista també? Sí, sí, sí. Bé, totes, totes. Jo aquesta i totes les de Catalunya. Sóc molt fan de les platges de Catalunya.
Mira la següent perquè segur que t'agrada. Es tracta de la platja del Castell. És una platja que gràcies a les mobilitzacions dels veïns de Palamús està lliure d'urbanització. Mira, vaig estar jo ara a l'agost allà. Hi ha una cala que està al costat de la platja del Castell on s'ha d'anar justament caminant 20 minuts. La cala estreta em sembla que es diu.
És aquesta justament que és com de mitja lluna i que està envoltada de boscos i camps de cultiu. És una de les poques platges, com has dit, que podríem dir que són quasi verges ja que és de difícil accés. De totes maneres, des de fa molts anys dic que gràcies als veïns també es manté així, tot i que ara s'hi han afegit alguns siringuitos que s'instal·len sobretot a cara a l'estiu i també hi ha alguns rodistes però en aquest cas es refugien darrere de les roques que s'eleven per la part de la dreta.
Aquesta és una altra de les pretes idònies, sobretot per anar amb nens i infants, ja que l'entrada al mar té bastant de poca pendent, que és molt important pels joves, i també el fons marí és de sorra i les aigües transparents i té alts per submarinistes, en aquest cas, qui vulgui fer snorkel, amb aquesta transparència de les aigües segur que en troba un munt de peixos.
Un altre avantatge d'aquesta és que si a les altres havies d'accedir a peu, doncs aquesta és fàcil, arriba en cotxe i té a més un pàrquing fora, tot i que després hagis de caminar una mica. 5 euros el pàrquing per tot el dia. Però bueno, mira, l'aprofites i... De dues formes, és que n'hi ha dues. Hi ha la platja del castell, que és on està el pàrquing, i després caminant a 20 minuts està la cala estreta que et comento. Ah, aquesta que em comentaves també, que està molt bé. Mira, tens dos per un. Sí, sí, sí.
Bé, continuem amb una platja que està una mica més de prop i més massificada, perquè està al costat de la platja de Sant Sebastià de Sitges. Qui no la coneix, jo crec. Un clàssic. Sí, justament parlem d'aquesta. Es troba entre el casc antic i el port esportiu de Sitges amb tot l'encant del barri de transició mariner que l'envolta en aquest cas.
Per tant una platja ideal per anar amb família amb sorra fina de poca profunditat a l'entrada del mar i amb unes vistes panoràmiques millorable i a prop nostre tant de Sant Just com de Barcelona que et permet accedir tant en cotxe com en rodalies. Per tant, què millor que aquest cap de setmana Jordi? M'estic pensant que aquest cap de setmana segurament farà bon temps. Per això estem malalts el cap de setmana. Per això ens avancem al morro cinc dies. Per cert acabem amb les casetes del Garraf.
Sí, en aquest cas també com l'anterior està situada al nuclear del Garraf on trobem aquesta platja de sorra fina barrejada amb pedres i molt poca pendent d'entrar del mar. Ja veus que a mi m'agrada això de que tinguin poca pendent i caminar una miqueta per trobar una mica de profunditat. Doncs en aquest cas també es troba envoltada d'un barri mariner
Té un tret característic que són unes cabanyes de fusta que ara per ara estan remodelades però que són barraques que antigament utilitzaven els pescadors per guardar els seus espris, de pesca i de més. I, evidentment, estar a la platja veient aquestes cabanyes remodelades doncs donen un encànting especial a aquesta platja.
Una altra Jordi. Tens alguna per acabar ja? Sí, m'agradaria fer una. És proposta personal. Com que abans que jo podia també tirar-ho cap a la meva banda, doncs jo parlaré de mi. I que millor manera que parlar de mi, que parlar de la platja a la qual he anat dos dies aquest estiu, perquè no m'ha deixat el temps d'anar-hi més. I és la platja de Torre d'en Barra. La platja de la Paella.
Preciosa platja que jo recomano de sorra fina, també amb una pendent d'entrada al mar petitíssima, per tant els nens i tothom que vulguin pot anar tranquil·lament i caminar fins al fons. I té una atractiva turística que per mi és molt important que és el dique.
és com l'anomenem una roca que hi ha dins del mar i a la qual tant nens, joves, pares, avis i tothom, jo ho tinc com a tradició, és anar nedant fins a aquesta roca, pujar-te i llançar-te des damunt cap al mar avall i tornar a nedar fins a la sorra.
És una roca que està al mig del mar. Sí. La gent va... Té un monument damunt. Aquí hi ha un monument constituït. Sí, sí, damunt. De ferro, i de tot hi ha la senyera i res. Però perdona, aquest monument com és? Damunt de la roca. Però què? És un monument... és alguna cosa concreta o és una abstracta?
No, no, és una figura concreta que té significat i té un simbolisme i tot. Però bueno, la qüestió... El submarinista desconegut, per exemple, o alguna cosa així. Sí. No, però no diguis això perquè a sobre d'algú que fa... Jo faig submarinisme de vegades per allà. Bueno, submarinisme. Unes ulleres, un tub a la boca i a nedar, eh? Ja està. Però n'hi ha molts peixos i està molt bé perquè trobes moltes coses sota del mar. I n'hi ha tubs i coses rares que està guai. Sí, està molt bé, està molt neta la platja.
Segons l'època la trobes molt neta. Hi ha unes al fons del mar. Són canonades grans i coses que hi ha per sota del mar. No és una merda, és un misteri Jordi, per l'amor de Déu. Un respecte cap a Torre d'en Barra. Que tot i el merder de l'Ajuntament no té res a veure amb la platja.
No, però el tema és que... No és merda. Però això passa en moltes platges. Hi ha una canonada que arriba fins a baix de tota l'aigua. Aquella canonada què porta? Porta residus del poble en qüestió? No, però la canonada... Porta merda. Però és en sentit contrari la canonada que et dic jo.
Va agafar l'aigua del mar per portar-la a les cases. No, perquè és allà. Però són misteris que té el pont del mar. Un altre misteri del pont del mar és que a Mataró tenen una mena de...
De parc aquàtic inflable just davant de la platja. No té res a veure. Ja ho sé. Ja ho sé que no és el mateix. Potser posada per a l'home però va bé. S'ha de pagar. 3 euros o 4 em sembla. Et donen un frotador o una armilla d'aquestes.
No, però això és divertit. I llavors puges allà, però només per nens. Aquesta és la llàstima. No, en aquest cas, aquesta roca, doncs, poden anar tant nens, joves, com avis, i va a tothom, l'únic que sí que jo recomano, portar les xancles a la mà, i onado amb les xancles a la mà, i com em pujo me les poso, perquè em fan mal els peus. Clar, doncs, tot de pedra i roca, doncs, punxen. Ara s'ha d'anar amb compte, eh, on t'atires, perquè hi ha més roques al voltant, sota del mar, i hi ha un espai on tothom estira, que és on està buit, i... Perdona, és que és molt perillós, això. Per això dic, no, no, però hi ha un espai, eh,
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Manel Ripoll a l'espai d'Història de Sant Just. Fins ara mateix, a l'Espanya del Morro.
Yes, you've got me on the page. Under the sea. Under the sea. Nobody beat us, cry us and eat us in trick-or-treat. We working land folks love to cook. Under the sea we have to hook up. We got no troubles, life is the bubbles under the sea. Under the sea. Under the sea. Under the sea. Since life is sweet here, we got to be here naturally.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu? Som originals de mena. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit. Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, jazz session. Nitbus. 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus. Perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, Nitbus. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
I una setmana més tenim el nostre Indiana Jones particular que dèiem, te'n recordes fa anys? I tant, com vam començar? Senyor Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. El Manel és historiador, estones perdudes. Exacte, així aficionadament. I que a més és un expert en el jaciment Ivar, per exemple, de la penya del Moro, que és un restes Ivar que tenim aquí just a sobre de Cap Mèl·lic.
La setmana passada comentàvem que el 4 i 5 d'octubre d'aquest 2014, és a dir d'aquí un parell o tres de setmanes, el primer cap de setmana d'octubre, se celebra el cap de setmana ibèric. Exacte, crec que és el 13 o el 14, una cosa així ja fa bastants anys que es va fent, i aquí quan comencem la temporada sempre recordant que el nom, la penya del morro, la penya del morro, els híbars...
Som primitius al programa. Hem decidit repassar qui eren els Ivers.
com era la seva cultura, què hi ha aquí a la Penya del Moro, el nostre jaciment, tot això de cara enfocat cap a aquest cap de setmana ibèric, on, per cert, Manel, també estaràs informant com molts, vaja, com cada cap de setmana, a la Penya del Moro, a tothom qui s'hi acosti, per explicar-los què és el que va passar i què és el que hi ha allà, concretament.
Si et sembla, comencem recordant que aquí al programa ja n'hem parlat algunes vegades, de la penya del moro, de les restes Ivers, però si hi ha algun despistat que ho escolta per primera vegada, que sàpiga d'entrada que allà hi ha restes de tot tipus.
de fa 2.500 anys. És a dir, quan hi havia els ives i també hi ha restes medievals de fa mil anys. Ens hem de centrar en dos períodes històrics diferents. De fet, jo sempre quan pujo a Penya del Moro i faig aquestes explicacions, els hi faig entendre que el que es veu a simple vista, que és d'alt d'altura,
restes d'una torre de guaita o de vigilància, que allò no és Ivar, perquè molta gent ho confon. I veu allò i diu, això és l'Ivar. I jo aquí faig la correcció. De fet, els Ivars no fan estructures tan altes, sense anar més lluny. De fet, perquè està derruïda, després quan parlem de la part medieval ho veurem, però aquesta torre de guaita o de vigilància feia uns vuit metres d'alçada. És una construcció molt més avançada en el temps. Per què reconstruir, ara dic jo, aquesta torre, algun dia es podria fer això?
El que s'ha fet, i això ho veurem ara a continuació, és en l'època dels Ibars, hi ha dos poblats que són dels més importants que hi ha a tot Catalunya, que són els d'Ullastret i són els de Calafell.
A la seva època Ullastret, i avui en dia també, perquè és la fortalesa per excel·lència i per entendre com era una fortalesa ibèrica no hi ha res millor que anar a Ullastret, però Ullastret en el fons també està tot derruït, no veus una casa sencera. En canvi, el que van fer a Calafell, i per això avui en dia crec que quasi s'ha equiparat i moltes escoles van a Calafell s'hi tenen l'oportunitat, han fet la reconstrucció d'una ciutadella íbara al complet,
i per tant tu et pots fer la idea d'entrar dins d'una casa íbera, de pujar la planta alta... De fet, les imatges que jo t'he deixat en les que veus aquestes cases íberes, que aquí les que nosaltres hem reproduït per fer les nostres explicacions, són les dues unitats habitacionals, que són les que es veuen quan vas a la Penya del Moro, des del mirador, des de la passarela a mà dreta,
Aquesta reproducció, tu quan vas a Calafell, pots entrar dintre aquestes cases, inclús tenien cases de dues plantes i podies pujar a la planta superior, et posaven una escala per pujar al terrat, o sigui, et fas una idea molt més enfeafent.
sobretot pels nens, molt més fàcil que no veure un pam de pedra. Això és el que ha passat moltes vegades, que allà depèn de la imaginació que cadascú havia de crear una casa i unes parets com qualsevol llaciment arqueològic. Comencem recordant qui eren els Ivers, perquè per molts són uns grans desconeguts
Els Ivers no són homes primitius. Hi ha un moment a la història en què es separa el que era prehistòria del que és història i això es separa en el moment en què la cultura en qüestió és capaç de tenir un llenguatge i una escriptura pròpia. Com que els Ivers tindran escriptura i llenguatge propi ja se'ls considera de l'època històrica i no de l'època prehistòrica i per tant estan molt més avançats.
a part de tot això, es conyaven moneda, treballaven la metalúria, o sigui, eren capaços de tenir uns motlles i de fer anar tant el coure com a l'aleació de bronça com a metalls nobles. Perdona, és veritat que estaven tan desenvolupats com els seus contemporanis grecs i fenicis? Sí, sí, sí. Jo sempre això ho explico perquè els lligars són uns grans desconeguts. No entens mai molt bé quin interès hi ha hagut darrere de no donar-los la importància que tenen perquè és una cultura autòctona de la península ibèrica
Si ens imaginem baixant des de França, tota la zona que seria Girona, passant per Barcelona, Tarragona i fent tota la llevant fins a Múrcia, passant per València i Múrcia. Tot el litoral de la costa de la península Bèrica. Tot aquest litoral i arribant a l'interior fins a Lleida, perquè a Lleida hi havia l'Iber, tota aquesta franja és la gran zona ibérica i és una cultura autòctona i que va aparèixer
a la península ibèrica. En canvi, els llibres d'història li donen molta més importància, segurament per quantitat, per nombrositat. Els fenicis eren molts més, els grecs eren molts més i arribaven a molts més punts. En canvi, els llibres només veien els fenicis els grecs quan ells arribaven. No anaven a Grècia. La gran diferència que hi ha és que tant fenicis com grecs són pobles comerciants, pobles exportadors, mentre que els llibres els centren a la seva zona i si què?
quan arribaran aquests vaixells i aniran a intercanviar. De fet, els gires de la Penya del Moro ho feien molt sovint, d'anar a intercanviar amb grecs i fenicis, però perquè la gent tingui una idea de cultures potents com grecs, fenicis, inclús jo m'atrevaria a dir romans i atruscos, estaven a l'altura. Evidentment, quan van venir els romans o quan van arribar aquí els punics eren molt superiors en nombre i per tant van poder, amb la cultura ibèrica,
I de fet eren més combatius, perquè eren més pacífics o també tenien guerres internes? Tenien els seus problemes i de fet un dels grans problemes que van tenir els Iberts a l'hora d'organitzar-se per lluitar contra els romans va ser que com que funcionaven per clans i per tribus eren incapaços de dos tribus diferents ficar-se d'acords per lluitar contra un tercer.
Això ho van fer molt tard. Això és un clàssic. Tota la seva història s'havia basat en que eren diferents tribus i l'únic que coneixen eren els tribus dels costats. Per tant, es va torçar-se entre ells. En canvi, en el moment que veuen arribar un tercer enemic de fora, desconegut, es van trobar que com a tribus individuals no podien i sí que al final de tot van intentar organitzar-se tots, però ja era molt tard per combatre...
Tart i malament. Els híbers coneixien l'escriptura, tenien una moneda pròpia, treballaven la metal·lúrgia i l'orfabraria, teixien roba d'allà i d'allí, aprofitaven les aigües freàtiques, també feien ceràmica al torn, tenien les seves creences religioses, amb els seus corresponents ritus funeraris. Tenien una organització econòmica i social sofisticada i fins i tot dominaven l'agricultura i la ramaderia. Per tant, sí que és veritat que
Quan parlem dels ibars, moltes vegades diuen honga honga, no tan honga honga. Ja no, perquè molta gent es continua pensant que els ibars eren caçadors i recollectors. Això feia molts anys que s'havien abandonat. Això era la prehistòria, anaves a caçar i recollectaves el que trobaves pel camí, però els ibars ja són capaços de tenir les seves extencions de terreny, que conreen emblat, ordi, tota una sèrie de cereals, que després passen per un torn i fan farina per fer-ne pa.
i són capaços, com has comentat molt bé, de tèixir una roba a través d'uns talers que estaven molt desenvolupats per l'època i que serà la seva gran moneda de canvis, el seu gran producte exportador, per quan vinguin grecs i fenicis oferir-los aquests vestits que la resta d'Europa, la resta del Mediterrani, eren molt apreciats.
O sigui, no eren uns qualssevols. De fet, podríem començar a parlar, fent aquest link de la Penya del Moro, del nostre jaciment Iber, que tenim aquí a Sant Just, perquè justament era un punt elevat d'on veien, algunes vegades, no sé què ho has comentat, arribar justament els fenicis i els grecs per mar, no?
La penya de Moro l'hem de situar a 275 metres d'alçada. Des d'allà dalt es veu Montjuïc perfectament. Passat Montjuïc es començava a divisar el mar Mediterrani i per tant podíem veure com aquests vaixells grecs i fenicis anaven arribant. Aquests vaixells es té documentats que atrecaven a la zona on avui en dia
i a Gavà, perquè Gavà aquella època no existia, era mar. O sigui, per tant, no al port de Barcelona, que coneixem ara, sinó més a la dreta, més al sud, no? Fins a Gavà, sí, sí, perquè, de fet, hem de pensar que la desembocadura de Llobregat és allà, al Prat, Gavà, aquella zona d'allà, és on desemboca el Llobregat. Els esperaven a passar al riu. Exacte, per atracar els vaixells. I el que passa és que els ivars que vivien aquí a la Penya del Moro ho veien, i llavors deien, escolta, que han arribat nous vaixells, anem allà a vendre, a veure què podem vendre.
I què aconseguien ells a canvi perquè això també és curiós. Faven coses que aquí a la península ibèrica no existien, sobretot ceràmica, hem dit que els llibres fan ceràmica de torn, però és una ceràmica molt rudimentària, poc desenvolupada i els grecs per en canvi portaven una ceràmica molt més potent, molt més interessant i que els agradava molt més. També agafaven perfums iongüents que venien
d'altres punts de Mediterrani, de Grècia, de Tunísia, uns perfums, uns ungüents que aquí no teníem aquestes plantes, no podíem fer aquests preparats, i doncs també eren molt apreciats. Estem parlant de fa 2.500 anys, aproximadament als 500 abans de Crist. De fet, Manel, jo no sé si els Iberts van durar molt la seva cultura,
En el cas de la Penya del Moro, que tenim documentat aquí, que per cert no hem dit abans això, els Ibars eren diferents tribus, la d'aquí, que és la zona del Baix Llobregat, barcelonès, Maresme, era la tribu dels Laietans, per això la via laietana, en commemoració a aquesta tribu de laietans.
Els que van viure a la Penya del Moro van estar entre els 550-350 abans de crisi. Durant aquest període de 200 anys. Unes quantes generacions que van estar vivint a la Penya del Moro. Durant una primera època?
Hi ha diferents èpoques, però perquè la gent es faci una idea d'aquests 200 anys. Tenim hives vivint a la Penya del Moro i això gràcies a aquesta ceràmica grega que és molt fàcil d'adaptar. En funció de quin tipus de ceràmica portaven els grecs, sabem si és una època o una altra i sabem quan deixa d'haver aquest tipus de ceràmica per dir que ja no hi viu ningú a la Penya del Moro.
De fet, van anar abandonant el poblat ja quan van deixar d'utilitzar aquest racó de món per viure els Laietans, els Ivers d'aquí de la Penya del Moro, de forma pacífica. Ningú els va venir a envair. Exacte, això també és una cosa que s'obta molt a la gent quan els expliques i és un dels problemes que quan en el seu moment
els arqueòlegs van començar a excavar als anys 60, 70, 80 es van trobar que el poblat aquest com que havia estat abandonat de forma pacífica tu quan fas un canvi de pis tot el que va bé t'ho emportes. És el mateix quan van fer un canvi d'obicació. I el que anava bé o ho deixes allà i ho vens com si fos la hòstia pels següents propietaris o ho baixes a baix al contenidor. El que vam trobar més o menys allà és tot allò que era pes inútil
Jo us he explicat que tenien uns talers molt bons. D'aquests talers funcionaven a través d'uns contrapesos que es deien pondos. Això ho feies de ceràmica. Per què carregar aquest contrapès si el pots tornar a fabricar? Llavors els van deixar tots allà. Tenia una cosa que es deien fosaioles. Tu quan treus la llana de l'ovella és un manyoc de llana.
per fer-ne fil per posar-la al telè tens un estri que es diu fosellola, aquest estri també està fet de ceràmica, si això ho pots tornar a fabricar perquè emportar-te'l. Vam trobar moltes coses que eren d'ús quotidià i que no eren grans peces d'orfabraria o grans peces... Però que pesaven potser una mica per transportar-se.
Cap a on van anar? Aquest és el gran misteri. Els que vivien aquí durant 200 anys, que van estar vivint a la Penya del Moro, cap a on van anar? I per què van deixar de viure a la Penya del Moro? La hipòtesi més palpable i que es té en compte és que els híbars de la Penya del Moro van decidir marxar, us he dit, del 550 al 350. A partir del 350 consideren ells que segurament la població que hi havia en aquella zona era ja més gran de la que podien haver poblat, això no m'ho he explicat,
Aquest poble de la Penya del Moro constava de 25 unitats habitacionals entre 25 i 30 cases. Cada una d'elles es fa entre 10 i 25 metres quadrats, o sigui, menys que un pis de protecció oficial que avui dia.
Però això també els hi has d'explicar a la gent, allà ells només hi dormien. Durant tot el dia estaven amb els ramats o al camp fent feina. Si no feien vi de casa. Correcte, només hi dormien. No tenien televisió. No tenien res. Ni ordinador. La zona pel llit, la zona central per moldre el plat i fer una mica de foguera per escalfar-se les nits. Per dormir i poca cosa més o trobar intimitat. Les parelles, l'únic que es feia allà dintre.
d'aquestes cases 10, 25 metres quadrats, 25, 30 cases, es calcula que en cada una d'elles 4 o 5 persones hi podien viure, llavors el poblat feia unes 100 persones i va haver aquest moment que van créixer més de 100 persones que segurament els camps que podien conrear a les lleres del turó ja no eren suficients aquells camps per a vestir més de 100 persones, van dir que això se'ns ha quedat petit, anem-se'n cap a la vall.
però se'n perd la pista de la zona on van anar cap a la vall. I van baixar a la vall d'aquí de Collserola? A la vall de Sant Just, per la zona de Collserola, se'n podien venir a Tamolins de Rei, a Sant Vicenç dels Horts, es desconeix on van anar, se'n perd la pista d'aquest poble tiberi. Hi ha una diàspora dels habitants de la Penya del Moro. Correcte, en aquest moment... Per què ho van deixar? El motiu és aquest. Perquè les vistes eren maques. De fet, quan s'hi van instal·lar els 550 abans de Crist, són tres motius basis. El primer és com amb la torre de Guaita, un motiu defensiu, des d'allà dalt ho veus tot i si t'ataquen, repareixes ràpidament l'atac,
El segon motiu és un motiu sanitari. Estàs d'allà dalt i no t'arriben les infeccions que, per exemple, avui dia ja no hi passa molta aigua però hi ha una riera de Sant Just de l'institut, allà passava una gran riera d'aigua que anava a desembocar el llobregat. Llavors, si tu vivies molt a prop d'allà, podries agafar infeccions perquè per allà hi havia mosquits, hi havia aigua molls... Per tant, l'aigua a prop, però no per agafar infeccions. Tu pots baixar la penya al moro
a l'institut agafar aigua i tornar a pujar i no t'agafen la infecció. Comparant amb la gent que viu avui en dia, no a la Penya del Moro, però per exemple a la zona de Camp Bèl·lic, que és més a prop, els diversos que vivien a la Penya del Moro,
Tenien un nivell adquisitiu més alt que altres leietants? No, els motius són diferents, no és un motiu econòmic viure allà dalt, és aquests motius que estic dient. Aquest motiu defensiu, aquest motiu sanitari i el motiu comercial perquè des d'allà dalt veien els vaixells com arribaven. A part d'això, tenien un nivell adquisitiu més alt que altres que podien estar en situació. De fet, cada tribu funcionava per castes, hi havia un parell que eren qui manaven i aquests sí que eren de nivell adquisitiu alt,
però la resta eren uns donadis com la resta de la població. Dels setmanes de persones que en la màxima època d'esplandor estaven vivint a la penya del moro. El contrari, amb les dues dits de la mà, els que eren importants. Amb una mà, els que eren... Aquests tenien cases més grosses que els altres? Sí. De fet, aquí no, perquè totes les cases que s'han trobat són d'una planta, però n'hi ha de 25 metres quadrats i n'hi ha de 10.
però si es va a la ciutadella que l'ha fet, hi ha inclús cases de dues plantes i demostra tenir un poder adquisitiu superior per poder fer-te dues plantes de casa. Escolta, Manel, per anar acabant podríem explicar, ja que la setmana que ve entrarem en detall amb les excavacions que es van fer, les més importants, als anys vuitanta, al jaciment Iber de la Penya del Moro, però com estan estructurades? El poble com està estructurat? Correcte. Això, tu, perquè te'n facis una idea aquí, tenim una maqueta que tenen guardada a la...
que tenen guardada al ciut municipal, una maqueta de les 25 unitats habitacionals que es van trobar. Ens hem de posar a dalt de la penya del moro, a dins de la passarela. A la passarela, a dreta i esquerra de les dues unitats habitacionals que es veuen, allà hi havia construccions de les cases hiberes. Per què estaven col·locades en aquesta zona? Bàsicament, estaven col·locades en aquesta zona
perquè és la zona on hi toca el sol. Hi ha una banda on hi toca el sol, que és la banda on hi ha la passarela, i una banda on no hi toca el sol, que és la banda uvaga de la muntanya. Allà es va decidir no escavar i s'escava a aquesta zona d'aquí. Allà estan calentets i estan molt més ben col·locats. Són suficientment llestos per escavar la roca.
És a dir, si tu quan comences a construir les cases veus que hi ha una roca potent, t'estalvies de fer una parella, només has de fer dos mes. Ahir n'has de fer tres mes. Llavors inclús escavaven a la roca i feien aquestes illes allargassades. Perquè m'imagino que també els murs eren de pedra grossa. Sí, fan més d'un pam. Tu pots ficar la mà sobre el mur i és superior al pam de la teva mà. No et tirava ni el vent ni la pluja ni res.
Ens hem de pensar que feien com a molt un pam, dos pams de pedra. La resta ho aixecaven fent una argamassa, barrejaven palla i fang. Els primers centímetres eren de pedra. Aquest primer pam era de pedra. La resta barrejaven fang i palla i feien un ciment primitiu de l'època.
i amb això eren capaços d'aixecar les parets poder col·locar unes vigues i fer la taulada. La taulada com era? Era recta. O sigui, no és com avui dia que fem forma com les masies avui dia que tenen aquesta forma triangular. Era recta i per un motiu molt important. Aquesta imatge que tu estaves veient veuràs que forma com uns carrers de totes les cases entrellaçades formen un carrer superior amb uns foradets que veus tu sobre de cada casa. Aquest foradet que hi ha sobre de cada casa no és perquè surti el fum perquè fas foc a dintre, sinó que ells hi feien una escala
i ja eren molt llestos a l'època, nosaltres avui en dia quan anem a un balcó o a la terrasseta de l'amic, què anem a fer? A prendre el sol, a descansar, prendre una cervesa, ells això ja ho feien a l'època. O sigui, utilitzaven el terrat, doplaven els metres quadrats a la part de sobre, per estendre la roba. Era com les places, les cares estaven un al costat de l'altre. I feien com un carrer superior.
cosa que fèiem com una mena de vinguda, una passarela de cinc, sis, set, vuit cases, vuit terrats, que la gent podia anar passejant d'un lloc a l'altre, i jo imagino que en els millors moments on els nens també jugaven... Exacte, i els permetia salvar el desnivell que podia haver-hi, estem en una vessant de la muntanya, fent aquesta construcció per sobre, salves el possible desnivell que poguessis trobar a peu pla.
Manel, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquesta estructura del poblat. Ha quedat molt bé explicat. El que és curiós és el fet del que es trobarà dins quan fem les troballes perquè trobarem ossos, ossos de nens, de cabres...
Serà la setmana que ve. Hi ha una altra pregunta, si s'ha excavat tot el que hi ha visible a la Penya del Moro. Segurament hi ha més del que està excavat. Hi ha més coses que estan sota terra a l'altra part de la muntanya. Es va decidir escapar a la Besançoleia perquè eren uns sabients 100% que si escavaven allà trobaven alguna cosa.
És la part que veiem des d'aquí, no? És la cara de la muntanya que veiem des del poble. Correcte, que és on toca el sol. I a l'altra banda, que no toca el sol... Podria ser que hi hagués algú, és més complicat perquè hi fa més fred, però sí que una cosa que es diuen sitges, que eren les neveres de l'època, podrien estar allà, però no s'ha escavat mai perquè es va decidir centrar-se a la zona de les unitats habitacionals on segur sabien que trobarien algú.
Doncs Manel, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més a l'Espai d'Història de Sant Jul, ens retrobem dilluns que ve i nosaltres tots aquí connectem amb Catalunya Informació per escoltar les notícies de les 6. Fins ara mateix.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook.
A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de mena.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
El verano del amor. La revolución sexual.
que hace días que sabes que no, que a veces no hay que tener el control. ¿Tú que decidiste que tu vida no valía, que te inclinaste por sentirte siempre mal?
Well, are you ready to go?
Tu que decidiste que tu vida no valía. Que te inclinaste por sentirte siempre mal. Que anticipabas un futuro catastrófico. Hoy pronosticas la revolución sexual.
Des del Parlament. Catalunya Informació. Son les 6.
I en aquest repàs de titulars pendents de reprendre la connexió amb el Parlament, comencem per la situació del trànsit d'equip viari. Endavant. Hi ha quatre quilòmetres de retencions entre Esplugues i Sánchez-Basi en direcció al munt de la Trinitat a la Ronda de Dalt. També hi ha aturades a la C32 per enllaçar amb la Ronda de Dalt de Barcelona a Esplugues. I acabem a la B30, hi ha retencions en el seu enllaç amb la C58 a Barberà del Vallès.
Artur Mas afirma al debat de política general que si el nou N no es pot votar, amb totes les garanties democràtiques no podrà acabar la legislatura i convocarà eleccions. El president també demana cuidar com una figura de porcellana fina la unitat entre els partits, però consulta. En clau econòmica, el president considera que a Catalunya se'n comença a sortir.
En les 5 hores de declaració a l'Audiència Nacional Jordi Pujol Ferrosola nega haver cobrat comissions. També manté que no hi havia tràfic d'influències perquè les empreses amb les quals treballava van fer els negocis sobretot amb el govern tripartit i ajuntaments socialistes.
David Cameron va per últim cop a Escòcia. Abans del referèndum, el primer ministre britànic avalarà el cor i el cap per mantenir la unió, mentre que l'escoçès Alex Salmond intenta convèncer els empresaris dels avantatges d'anar per lliure.
Un milió tres-cents mil alumnes d'Infantil Primària Eso Batxillara i FP han reprès aquest matí el curs escolar, el primer d'aplicació de l'ALOMSE. La consellera d'Ensenyament, Irene Arrigau, diu el matí de Catalunya Ràdio que s'ha pogut minimitzar l'impacte d'aquesta reforma, però els sindicats denuncien que es fa una aplicació encoberta de la llei.
El Banc Santander seguirà la traça marcada per Emilio Botín, la seva filla Anna Patricia, ha explicat a la primera Junta d'Accionistes de l'entitat que ha presidit que no hi haurà cap canvi en l'estratègia. Els dies 27, 28 i 29 d'octubre hi haurà una nova festa del cinema on les entrades costaran dos euros amb 90 cèntims. En l'última edició d'aquesta promoció hi va haver gairebé dos milions d'espectadors.
A la primera jornada del judici per l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 ex-directius més del Barça, l'actual president Josep Maria Bartomeu ha escrivat les preguntes més complexes de l'àmbit econòmic i ha emplaçat a la declaració que el vicepresident Econòmic Javier Faust farà demà. Ha dit, però, que els comptes que van rebre de la Junta de Laporta no estaven auditats.
El Barça i l'Espanyol jugaran el 29 de setembre la Supercopa de Catalunya a l'estadi de Montilivi de Girona. La Federació Catalana i els clubs han fixat la data i s'han compromès a jugar a partit amb les primeres plantilles. El delanter del Barça, Pedro, es mostra sorprès de tenir ja 6 punts d'avantatge sobre Madrid i ho considera una bona notícia. Els blancs són 13 anys a la Lliga i debutant demà a la Champions contra Basilea. El Barça s'estrenarà dimecres amb la Puel de Xipra.
I al temps hi ha tempestes fortes al terç nord, sobretot a les comarques de Girona. Fins al vespre en poden caure també altres sectors del país molt irregulars. Demà començarem el dia amb sol a l'interior i núvols a la costa amb algun primer ruixat a Tarragona. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno, 2.830 alumnes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada en vigor de la LOMSE, o Llei Verde, és una de les principals preocupacions de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament, tot i que encara no han rebut instruccions per part de la Generalitat per desplegar-la. A tot Catalunya, més d'un milió i mig d'alumnes s'han començat el curs 2014-2015. Demà mateix, a Sant Just,
se celebrarà la conferència inaugural del curs 2014-2015 a càrrec de la doctora Sílvia Carrasco, vicerectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en antropologia, que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals de l'educació i s'impartirà demà a dos quarts de sis de la tarda a la vagoneta.
Seguim parlant d'educació perquè l'escola d'adults de Sant Just encara disposa de places per alguns dels seus cursos d'anglès i d'educació secundària. La matrícula és oberta i les classes comencen dilluns que ve, dia 22. En concret hi ha vacants, els grups d'anglès 2 i anglès 3, i el DEC ha graduat en educació secundària per a majors de 18 anys. Si voleu apuntar-vos i us heu d'adreçar l'escola d'adults a l'equipament de les escoles del carrer Montserrat els dilluns a la tarda o dimarts, dimecres i divendres al matí.
I acabem destacant que el Celler de Can Mata comença el curs amb un tas de formatges i vins. Serà de dimecres a la tarda al Centre Cívic Joan Maragall. De fet, per aquest trimestre ja hem programat un munt d'activitats. El tas de demà passat serà una degustació de formatges artesans catalans de llet de vaca maridada amb vins. El tas serà de dos quarts de set fins les vuit del vespre i costa 9 euros amb 73.
D'altra banda, a la banda del Centre Cívic Joan Maragall, el Casal de Joves repetirà com a emplaçament habitual per fer els tastos del celler. Trobareu més informació al web casaldajoves.com i també trucant al telèfon del Centre Cívic Joan Maragall al 93 470 03 30.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda. Què tal? Bona tarda i benvinguts a la segona hora de la Penya del Marró.
Moltes gràcies.
D'aquí una estona tindrem la tertúlia esportiva com cada dilluns amb Leto Rodriguez també vindrà el Manel Ripoll i atenció perquè hi haurà algunes sorpreses com per exemple la primera secció del Juguem a casa dins de la Penya del Morro parlant de l'esport Sant Justany i a més a més també tindrem la presència després d'un any als Estats Units, a Nova York concretament, del Sergi Pons. Tot això serà, sí que torna a casa Sergi Pons, després és una temporada fora, tot això serà d'aquí uns moments però abans...
També tenim una altra sorpresa que em fa especial il·lusió perquè tinc just davant meu el Pau Ramírez. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, Pau. Què tal? Has tingut el programa?
Avui serà un dia com de sorpresa, perquè el Pau ja sabeu que fa molts anys que viu al Brasil, doncs sempre que ve aquí a Sant Just l'enganxem perquè vingui al programa i ens expliqui com està. Nosaltres estem adescoltant una mica, perquè a través de RAC1 has anat participant amb els programes del Jordi Basté, i també vas seguir el Mundial amb el primer toc del Raül Llimós. Programes d'esposa.
Com va ser l'experiència? És molt dur, però és una experiència única. La gent que et vegi de fora és molt guai.
Amb 12 dies vaig perdre 4 quilos. 4 quilos vas perdre? I el Jordi Costa? Jordi Costa no sé quants, però també em va perdre. No, no, és un estrès... Però per què? Perquè anàveu corrent de Camacam o què? Són viatges molt llargs, viatges a primera del matí, t'has aixecat de matinada, arribes, vas directe a l'estadi, no tens temps per dinar...
surts de l'estadi a l'avió cap a una altra ciutat, has de treballar, realment no pots menjar. Sembla mentida però sí, no només són freeruns, per tots els mitjans que puguis, no hi ha temps i amb la diferència horària són cinc hores menys allà, per tant havies d'enviar sis punts diari o has d'enviar aquí abans de les sis o set de la tarda, les ràdios igual vas entrant i no parar.
Quants avions vas agafar durant les 3 setmanes? Ho vaig escoltar, ho vaig escoltar. La primera fase, que són dues setmanes, vaig fer 22.000 quilòmetres. 22.000 quilòmetres? Sí, en 12 o 13 dies, la primera fase, sí, sí. Això és de molt per dia, no? Bueno, sí, era pràcticament un avió al dia. Però això és una bogeria.
Et posaré com a exemple... Tu que hi haurà diví, ja et coneixem. La primera fase només em vaig quedar a Rio dos dies. I un dia vaig anar i tornar a Manaus. Són 4.000 km. I alguna anècdota? I 4.000 tornar a 8.000. Ja et preguntava pel tema del Mundial. Alguna anècdota? Perquè sempre passa quan estàs treballant amb filants o el que sigui per premsa en aquests esdeveniments.
No va entrar la connexió, telèfon mòbil, com anaves tu? Com ho feies? No, les connexions no, tot va funcionar prou bé. Anava també per l'Skype. Ah, va entrar tot bé? No va haver-hi cap dia que... Algun dia potser, bueno, el dia de la final sí que... El dia de la final? El dia de la final internet no anava. Internet no anava fins a cinc minuts abans de començar el partit. Va petar internet de l'estadi o alguna cosa? Suposo que de la final mundial no és un... Clar, tothom estava connectant, no?
Sí, tothom va petar el servidor. Tots els periodistes, com et pots imaginar, histèrics. Avui en dia fins a internet no pots fer res. Ho van acabar arreglant i realment, malgrat tots els precedis que hi havia de que seria un desastre, mal organitzat,
i que no funcionaria. Jo he de dir que al Mundial va funcionar molt bé el que refereix a l'organització. Una altra cosa és el projecte inicial que va presentar el Brasil, amb totes les obres que acompanyaven el torneig. Això és un altre tema, perquè gairebé més de la meitat no van sortir del paper.
però el que ha estat bàsicament pels aficionats o les seleccions que és la logística, el transport, els retards amb els avions no n'hi va haver, els aeroports pràcticament, el sistema d'hotel es va funcionar prou bé, no hi va haver molta policia pels carrers, per tant no hi va haver problemes d'inseguretat... Hi havia gent que deia que Brasil no estaria a l'alçada.
No, ho va estar. Realment a mi em va sorprendre, jo era dels que deia que seria un desastre, però va funcionar molt bé i parlaves amb tothom i la sensació era aquesta. Els països que havien vingut o aficionats de qualsevol país del món, la gent sorpresa, encantada de com va funcionar.
el ritme brasilé, les anècdotes que et puguin passar el dia a dia al Brasil, que això passaria amb o sense Mundial, però el funcionament d'un Mundial va anar molt bé. Brasil ha experimentat un boom en els últims anys, arreu de l'adjudicació del Mundial, d'aquí dos anys hi haurà els Jocs Olímpics. Aquest boom ara com està? El boom comença a acabar. Les obres que comentaves, per exemple, pels estadis pel Mundial, això es quedarà a mitges? No s'acabarà?
La majoria no. La majoria no. No arriben a temps. Ja no van arribar a temps i no crec que les facin. El Brasil no és immunal a crisis internacional, malgrat que és un país enorme amb un tamaig continental.
que fa uns anys el propi Lula deia quan era president que la crisis ni la notarien, però això no és així, el món és globalitzat i la indústria i l'economia depèn també dels altres països. Per tant, si els Estats Units no funcionen, si Europa no funciona, si la Xina, que és el principal soci del Brasil,
Tampoc acaba d'arrencar, malgrat que tingui un creixement enorme, l'economia de la Xina a poc a poc va de creixent. Doncs el Brasil no és immuna i té molts problemes econòmics, tant que els primers dos trimestres d'aquest any el creixement ha estat negatiu. El primer trimestre va caure en 0,2% i el segon en 0,6%. Per tant, està en recessió ara mateix el Brasil.
Hi ha unes eleccions d'aquí menys d'un mes. Aquest fet és el detonant que fa que les previsions per les eleccions facin que no guanyi l'actual presidenta? Segons tots els sondejos hi ha un empat gairebé tècnic entre Josep i Marina Silva, que és la candidata del PSOE i tot apunta a que Marina Silva donaria la sorpresa
A la segona volta, que és el 26 d'octubre, la primera és el 5 d'octubre, gairebé no hi ha... és a dir, perquè guanyi algú la primera volta hauria de guanyar sumant més vots que tots els seus rivals, o amb la majoria de vots, no es produirà.
I tota punta, una segona volta, on Marina Silva, ara està una mica, Josep, pujant una mica, hi ha un impacte tècnic, però de moment, si ha de guanyar algú, tots els sondejos donen a guanyador Marina Silva, la qual cosa obre moltes incògnites i seria també una autèntica sorpresa.
Tu quants anys fa que estàs al Brasil vivint i venint a temporades d'Aquí sent just? Des del 2008. Fa 6 anys que vas marxar. Què té Brasil que no tingui sent just? Moltes coses. La caloreta que tenim aquí, per exemple, és gairebé cada dia.
Ahir s'estava acabant l'hivern, la gent a la platja amb massa. A Rio, evidentment, el que et deia, el Brasil és enorme. Jo vinc a Rio de Janeiro, amb un veí conegut també d'aquesta casa, que també viu a Rio. Donarem molts records a l'Edgar Costa. Exacte, viu a l'altra punta, però de tant en tant ens veiem.
El Brasil té això, mentre el sud l'hivern és fred i rigorós, Porto Alegre, Curitiba, Florianòpolis o Sao Paulo, el rió ja és més temperat i el nord-est, ciutats com Salvador, Recife, Natal, Fortaleza...
allà la calor és tròpic tot l'any. I la teva previsió és quedar-te allà un temps més fins a... perquè la Jo ho pregunto, eh, per sent just, que ho sàpigues. Ah, sí? Sí. Pau Ramírez, què fa, ara està a Brasil? Torna o no? Aquest ja s'ha acabat de viure allà. No ho sé, depèn de la feina, m'agrada la feina que faig, corresponsal al Brasil i per Sudamèrica, tinc la sort de viatjar bastant, m'agrada. Però per a quines cadenes treballes?
Príncipalment per Xinhua, que és l'agència xina de notícies. A més a més recu amb el diari Ara i amb una productora de diferents televisions que vagin sortint. No em queixo, en el seu moment va ser una aposta arriscada, m'ha anat molt bé.
Però també et dic que al final cansa una mica, és un altre món i el meu objectiu era fer un mundial i uns Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics ja queden menys de dos anys i després ja veurem, tot pot passar. Escolta, et substitulen llavors en castellà a l'agència de notícies? No, no, jo escric en castellà, és per a tota amèrica iatina.
No, no, no. Com Efe, com Reuters... Escolta, Pau, si vols quedar-te, t'hi convido, perquè ara tenim la tertúlia esportiva. Segueixes al Barça? Per suposat. Tenim una penya encara no legalitzada, però sí, allà... Tu ara ja ets el president de penya... Sí, sí, bueno... A Ríos o que hi ha alguna penya blaugrana, segur? No, no, l'estem intentant legalitzar. No n'hi ha? No, no, Rino, a São Paulo hi és. A São Paulo hi ha Manaus. Manaus és a la capital d'Amazones, al mig de la selva,
una penya blaugrana. Els indisens van a veure... I a Rio no hi ha cap penya? Ens trobem tots en un bar restaurant bistro d'aquests català, però no. Home, Pau, mira, aquí sis anys portes allà i encara no heu fet la penya. És lent, el procés. Ara no ho expliques, fem una pausa i tornem ara mateix amb la tertúlia esportiva. Fins ara.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Ràdio trasfer 98.1 Ràdio trasfer
Doncs ja estem a l'espai de la tertúlia esportiva. Avui una tertúlia esportiva especial per a una sèrie d'efectors que han volgut ser l'anima dels planetes radiofònics de Radio Desvern i han volgut que avui sigui una tertúlia curiosa si més no. Ara us explico per què. Saludem l'Edu Rodríguez. Edu, què tal? Bona tarda.
També tenim el Manel Ripoll. I tenim una nova incorporació, que és l'Aitor Camp Companion del Juguem a casa.
que estàs els dilluns a dos quarts de vuit fent el programa d'esports de ràdio d'Esvern i cada setmana ens fa molta il·lusió que vingui d'explicar-nos com està l'esport Sant Justenc i avui ens explicaràs d'aquí una estona com ha començat la temporada. Això mateix. I després d'un any per les Amèriques va més ben dit arribar el Sergi Pón que està aquí. Bona tarda Sergi. Hola, què tal Jordi, com estàs? Hola, molt bé Sergi. Me n'alegro de veure't eh. Jo també, jo també. Estàs bé? Estàs més prim. Ah sí? Ja t'ho diuen no això?
Vaig dir que arribes amb la simpatia ineditacional de sempre. Deia que avui és una tertúlia curiosa perquè per una banda tenim el Pau Ramírez que va començar, que ara ho dèiem, el programa d'esports de ràdio d'Esvern d'aquesta casa, que és l'esport local. I després també tenim la Itor Companion, que és qui fa actualment el programa d'esports. Però vaja...
El Pau no m'escoltarà amb els auriculars, però li pots dir que doni algun consell a l'Aitor. El Pau Dem que va començar amb el programa Esport Local, quin consell li donaries a l'Aitor? Molts ànims i paciència i motivació, sobretot. Sí, això no em falta. Perquè les poses justengues tu, no? Està bé, mira, entretingut. Sí, molt entretingut.
Quan va passant el temps i vas tractant tots els esports, cada vegada costa més trobar coses noves.
A l'esport Sant Justenc. Realment estem una mica sempre com en un bucle. Ara hi ha l'Atlètic Sant Just, cosa que anima una mica més el Cotarro, que fa uns anys, no? Perquè quan hi havia l'espai d'esport local no hi era. I Lluís Segura va deixar el bolet, també. Què dius? No sabies, Pau? T'has de posar el dia. És una notícia d'aquestes impactants. M'has deixat de pedra. Potser és de fa dos anys. Perquè vegeix estic connectat amb l'esport Sant Justenc.
Què dius? A por del micròfon. Era a casa seva. I ara s'ha quedat sense casa. Què deu fer el Lluís Segura? Lluís Segura té l'entrevista ara. Què deu fer el Lluís Segura ara? No ho sé. Portem-lo un dia.
Bé, entrem en matèria. Comencem parlant del Barça, si us sembla bé, perquè el Barça ha fet un inici fantàstic, millor impossible. Ha guanyat els tres partits que tenia de Lliga, 9 de 9 punts possibles davant d'equips potents com el Villarreal o l'Atlètic de Bilbao. Com esteu veient aquest Barça de Luis Enrique? Si primeres impressions després d'aquests tres primers partits? Jo diria que bé. Jo diria que bé. Si saps alguna cosa...
Veig el Barça com un aire renovat. Crec que encara falta engrenar les peces. Jo només he vist un partit, eh? Això també t'ho he de dir. Però no sé, això sí que el veig, com aire fresc. Jogadors que els veus que estan amb una mentalitat diferent, potser, l'any passat. M'agrada també el canvi a la banqueta.
Per tant, no sé, de moment, expectant a veure com evolucionen aquestes primeres jornades, però il·lusionat. Sí, és una mica d'hora per treure conclusions, però sí que comparteixo l'opinió del Sergi. Almenys es veu un equip treballat, a diferència d'alguns moments de la temporada final, a la temporada passada en els moments finals.
es veu un equip més vertical, un equip que crea més ocasions, un equip que està movent la pilota millor que l'any passat, i amb Messi una mica que està bastant millor que l'any passat, aquest ha de ser l'any de Neymar, se suposa, es veu un Barça millor, però és d'hora, estem a la jornada 3, tampoc cal fer massa suïa de la diferència amb el Madrid, el Madrid quan agafa la ratxa no el para ningú, ja ho veurem, la lliga és molt llarga i de moment bé, de moment tres jornades, el Barça està bé.
Jo veig un Barça més fresc, més alegre, amb els nous fitxatges. Per exemple, a mi m'agrada molt Rakitic. Crec que és un fitxatge molt encertat i que pot donar molt bon joc a l'equip. Semblava que matí venia discutit, però de moment...
bastant bé la feina del central francès. A mi m'agrada veure que soc l'únic que crec que sí que tot el que dieu és veritat però tenim 9 punts però en podríem tenir 5 si els dos partits haguessin estat de 0-0. A veure Manel, què vols dir amb això? Que els hem guanyat els dos per la mínima. Per la mínima?
2-0 contra l'Atlètic. A Vilareal guanyem in extremis. I l'altre equip també. És veritat que és molt millor l'equip que el de l'any passat, però que no estem... Com heu dit vosaltres, estem en construcció i tenim 9 punts, però on podríem tenir 5? Sí, on estem en construcció. A veure, en aquest sentit podríem tenir 5, és com deia el Pau.
que va guanyar 1-0 contra el Villarreal però va fer molts pals i l'altre dia va guanyar 2-0, va haver-hi un gol mal anul·lat i va haver-hi diverses jugades que podien haver... 5-0 tranquil·lament. A més hi ha un altre fet, que el Bilbao ni es va acostar a porteria, el primer partit que era a ells tampoc van arribar, l'única el Villarreal, el Barça està molt solita en defensa, l'any passat no ho estava tant.
Jo crec que a la Lliga, al mes d'abril, hi ha campions. A Europa ja ho veurem. La Lliga aquest any... Sí, és un passeig, Pau. Molt bé, posem el primer equip per jugar contra el Madrid i l'Espanyol, per guanyar còmodament. I la resta... La resta no és fàcil. El bé, també, és candidat a guanyar la segona divisió. Va llançat, la divisió. Sí, sí. Capaç és que... Juguen molt bé, són xavals molt bons. I en Sant Pere, d'Ama, té un bon equip, té un bon equip.
Jo crec que hi ha jugadors que encara s'haurien de fer mirar, com Piqué. No sé exactament quins són els motius d'aquest avançament, però jo crec que físicament Piqué no està avançat. La velocitat que ha perdut...
Jo crec que l'ha portat fins a un punt que no és suficient per a la central del Barça. Qualsevol atacant que entri pel costat de Piqué es tira una pilota llarga i ho té fàcil, però Piqué no corre.
Tot i així, l'opció per suplir-lo continua sent Mascherano i no Bartra. No sé com ho veieu. Si és que Bartra té algun problema... Jo crec que aquestes alçades, Piqué, no... Tinc dubtes de si és central titular en els esquemes de Luis Enrique. Jo crec que no. Jo crec que Mascherano mateix són els... Perquè Mascherano és un jugador que li agrada molt a Luis Enrique, sempre ho ha demostrat, i l'ha considerat el comodí del Barça. Jo crec que el veurem més de defensa que no de... Però perquè els problemes estan més a la defensa que no... El que va és que crec que els problemes de la defensa
Els podem haver ajornat, però... Si ara mateix els centrals titulars són Mascherano i Mathieu, hauríem de dir que el Barça no té defensa per anys, tampoc. Per anys no, però per aquesta temporada sí, perquè a mi el Mathieu m'està agradant molt.
Sí, però n'hauríem de tenir per aquesta i per la KB, perquè no podem fitxar la temporada de KB. És veritat. Bueno, està, sempre pots tirar el filial, però... Confiar en els del filial, el que passa és que són les últimes èpoques en què no s'estila gaire. Si no es confia en el filial... Bueno, almenys al darrere. Si no es confia en Bartra, com es confiarà en els de sota? És que és complicat això. Jo esclar, el tema de Bartra crec que són... Han passat ja quatre entrenadors. Des de Guardiola fins ara han passat quatre entrenadors.
i cap a confiar realment en Bartre. Jo no sé si hi ha un tema aquí que ens amaguen, que del públic potser una forma de ser que no li agraden els entrenadors, no ho sé. Però no és normal perquè quan ha jugat jo crec que no ho ha fet tan malament. Potser hi ha realment coses que els tècnics sí que veuen i que nosaltres no veiem. En Bartre.
Seria un cas bastant semblant amb el de Bozen, que també estava molt a favor i això, però s'hi van passar molts entrenadors i tots el anaven cedint. On el volien és que a algú se'ns escapa, perquè jo Bozen també és un jugador que a algú se'ns escapa. Home, Bozen jo crec que ja ha anat passant per diversos equips i no és el que ens pensàvem. Correcte, però quan estava aquí és com amb Bartra, que dius, hòstia, que és raro que passin diversos entrenadors i sempre el cedeixin, no el vulguin... Però en canvi va la selecció, Bartra.
Això tampoc s'acaba d'entendre. I va ser titular no crec? També juga, juga, quan va juga. El que sí que és cert, que corretgeixo, fa un moment que últimament no s'aposta pel filial, potser Martí no va ser el millor exemple, però Luis Enrique sí que ho està fent, per tant aquesta excusa ja no val. En canvi, amb els altres jugadors que està apostant,
Ja veurem, és aviat per dir-ho, però Munir, per exemple, a mi em sembla un bon jugador, a més a més sempre està on va la jugada. Ara t'has tornat a plantejar-te. Sí, sí, exacte, em sembla un jugador d'aquests que té olfacte per saber-se situar on...
Ahir vau veure el Hat-trick Barça, ahir, perquè el Torquemada va fer una anàlisi exhaustiu del moviment que fa Amunir i sempre està disponible pels passadors del mig del camp per trobar espais davant.
El Munir és una mina pels que estan al mig del camp, perquè sempre troba espais, sempre està oferint, sempre llegeix bé la jugada al límit del fora de joc. Una passada crec que va ser de Messi, que els jugadors de l'Atlètic de Bilbao no van llegir a temps.
i quan els jugadors defensors de l'alètica es van adonar que aquella era una passada perillosa, Munir ja estava amb la pilota als peus. És a dir, és més ràpid que la resta de jugadors. El que passa és que a Munir és evident que és molt jove, encara li falta molt, i la diferència entre ell i un gran crac com Neymar és que les suposades que té marca vol. Això és pel que s'ha pagat en Neymar i perquè és un crac, perquè a mi m'agradaria parlar, més ja que tenim el Pau aquí, encara que no m'escolti, Sergi, em fas una mica de traductor.
com estar en aquesta segona temporada. De moment el partit que va fer l'altre dia contra el Bilbao va resoldre fantàsticament bé. Li preguntem al Pau per Neymar. Tu quan vas venir a Rio no jugaves al Santos aquell dia? De Neymar? Em sona que sí. Jo sé que molts nois joves portaven la cresta de Neymar a Rio. És un tros de jugador.
És un tros de jugador i és el nostre futur i l'hem de cuidar bé. I no ens hem de guiar per la imatge que passa, sí que s'ha d'integrar molt més, perquè no pot ser que encara no parli una pava espanyol, és lamentable. Però és un tio que és molt bo, és molt bo i és espectacular. El que passa que... Jo fa anys que el vaig veure
La temporada passada Neymar no va acabar d'ajustar-se al que esperàvem d'aquí. La temporada passada va ser complicada per tots els jugadors. No es pot fer servir la temporada passada perquè aquí va rendir la temporada passada. Si parlem de Neymar està molt bé critiquem-lo perquè a costa molt parlem també de Messi.
Però ara estem parlant de Neymar. Tot i això, tot i que Neymar no va tindre el seu any, sí que és cert que va marcar gols importants contra el Madrid i contra l'Atleti de Madrid sense ser el seu any. La Supercopa es guanya amb un gol de Neymar. Contra el Madrid, Neymar fa un gol important. En quarts de final de la Champions tot i que ens van eliminar, crec que també va marcar Neymar. És el que s'oferia i s'amagava menys potser en aquells moments. Jo el que sí que crec sobre Neymar i els jugadors brasilers en general, que ja ho heu comentat aquí més d'un cop,
tant quan va arribar Romario com Ronaldo, s'havien foguejat un any a Europa. Aquest ha estat l'any de fogueig a Europa de Neymar. De cap dels grans davanters que hem tingut mai brasilers aquí, el primer any va ser molt bo perquè s'han estat foguejant... Ronaldinho va fer un primer any instal·lat. Però es van foguejar en equips menors i van arribar aquí. És el primer que arriba aquí sense haver-se foguejat cap altre equip a Europa. Llavors el primer any li has de donar com...
de marge perquè no s'afogueja tant cap equip menor a Europa. Jo sempre he dit això per defensar-lo del seu primer any. I també estem parlant que si Neymar fot el gol del 2 a 2 a la final de la Copa, l'últim minut... Neymar hauria estat un dels cansaladors de la temporada. L'any passat, tot depèn de petites coses. Neymar fica el gol del 2 a 2 contra el Madrid, el Barça ho veig complicat, però guanya la prova contra el Madrid la Copa del Rey...
Teniu la sensació que aquesta serà la temporada Neymar o no? De moment ha sortit i va tocar dos pilotes i les dues van anar a dins. No es pot començar millor.
I això que surt d'una lesió greu a l'esquena. Vull dir que d'aquí al mes de febrer, per exemple, pot anar millor encara. Jo a vegades trobo a faltar una mica en Neymar que encara hi ha més els defenses amb velocitat. Que intenti fer córrer la pilota i córrer darrere la pilota, perquè crec que és un jugador prou ràpid per fer això i amb habilitat de sobres. I moltes vegades, no sé, potser li agrada contemporitzar el partit quan...
No sé, a vegades crec que hauria de provar més a l'1 contra l'1. És una sensació que tinc. És poc vertical en aquest sentit. Vols agupar-ho? Jo ja ho he dit, jo crec que... Jo espero molt d'ell. Creus que aquesta temporada... Ja no, jo sé que no m'escoltes, però... Si creus que aquesta temporada serà la temporada Neymar. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Espero, i a més a més, si segueix l'entendiment amb Messi, com aquest primer partit, la cosa pinta bé.
Per cert, tema porteria, perquè tenim Claudio Bravo, que de moment està sent titular. El tema porteria, què us sembla Claudio Bravo? Tampoc no és que hagi fet grans intervencions, però tampoc no ha desentonat, cosa que ja és molt d'agrair.
La va tocar amb el peu una vegada i em va donar més seguretat que Pinto. Té bastant d'habilitat en el desplaçament amb els peus a Claudio Bravo. Fa passades de certa dificultat i jo crec que en aquest sentit és un bon porter per a Barça. És un porter contrastat, no és mal porter, és un bon porter de la lliga espanyola.
Veurem a la llarga dels anys quin és el seu rol. El futur porter del Barça ha de ser Ter Stegen, a la llarga. Crec que s'ha d'anar introduint a poc a poc al joc del futbol del Barça. Veurem si Ter Stegen en aquesta temporada juga a alguns partits, ja sigui a la Champions o a la Copa del Rey. Jo tinc aquest dubte de veure si la Champions optarà també per Bravo. I veurem.
Tu ets porter, has tornat perduda. Jo vaig comentar quan Valdez va dir en el seu moment que ho deixava. Es va engegar tot l'organigrama del club buscant qui era el porter amb perfil Barça. Ningú ens va dir que Bravo era el porter amb perfil Barça.
Ter Stegen, fins que arriba Luis Enrique i diu que algo ha visto amb Ter Stegen, que potser li fa por, té el síndrom que vam tenir antigament amb Dutroel o amb en Queda, ai ai ai, què ens passarà amb aquest porter que no agafarà bé i prefereix portar algú, com heu dit, contrastat a la primera divisió espanyola i que pot fer-ho bé.
La meva opinió és que segurament Ter Stegen i Tenim Massip de segon, com en el seu moment es va fer entrar a Reina o a Val d'Es,
Jo crec que haguessin anat bé i ens haguessin estalviat 12 millors, però no ho està fent malament. Bravo, tampoc li ha ajudat molt, però no desentona de moment. Jo crec que és més per la seva joventut, per anar a poc a poc introdurint-lo. Tampoc és cosa de als 21 anys donar-li tota la pressió i si la caga el primer dia sent com és l'afició del Barça, ja l'hem cagada perquè... Valdez va entrar si d'un dia per un altre.
És que està lesionat, per tant, no es pot fer... estem tirant hipòtesis a l'aire. És a dir, no sabem què hagués passat, només hi havia un porter i ha començat ell. Ja sabem que el porter, precisament, no és un joc que es canvi gaire. Però veurem dimecres si li donen l'oportunitat contra un equip que difícilment atacarà.
o no, però el debat ha tingut la mala sort d'arribar i lesionar-se. I per tant ha perdut el lloc. A veure amb qui confies, Enrique. Deien que... De moment els dos esperem que siguin millors que Casillas. Passi millor del costat que Casillas, fins ara. Deien que es podia frenar una mica la progressió de Ter Stegen si Claudi Brabote, movimentu, dos o tres anys a molt bon nivell encara, tot i que som porter de Batarà,
que es podia frenar una mica la progressió de Ter Stegen al seu porter jove de 21-22 anys. Què n'opineu vosaltres? Serà bo per ell començar la banqueta una o dues temporades potser o hauria de jugar ja? Jo pel passat de Ter Stegen, jo sé que Ter Stegen va una temporada en si, el seu equip anava molt malament, arriba, es posa un partit a jugar i salva el seu equip de categoria de la primera divisió de la Bundesliga.
Jo crec que anar al Barça ha d'anar a poc a poc jugant. Jo no sé si per això, com que ja l'hem passat al Madrid, de dividir-los i jugar on la Copa, és complicat això en el món, i sobretot en els equips grans. No crec que posi un porter per la Copa, un per la Champions i un per la GEEK. Però és que anar a casa dels porters, anar-los fent entrar a poc a poc és més complicat, eh? Sí, sí.
i l'altre està a la banqueta. Si es fes això de dividir-los, Massif ja oblidem-nos. Li passarà com tants i tants terceres porters del Barça que se n'han d'anar perquè Massif no tenia mala planta. Aquests tres porters hi haurà un que...
potser se'n va a l'encalet. Potser si això que aquest any estigui bravo, jo crec que si l'encave Massip i l'encave Ter Stegen no juguen amb el Barça ja comencem a anar malament de la porteria. Jo crec que és probable això que Bravo, perquè ja va dir que no seria suplent de ningú, acabi marxant al cap d'una temporada si Ter Stegen poc a poc es va introduint a la porteria i aleshores estigui Ter Stegen i Massip una temporada amb el Barça i després ja es podrà pitjar.
Escolteu, tanquem la carpeta del Barça. Hem de passar a parlar amb el Rafa Cano, de l'Espanyol, ara el truquem. De totes formes, deixeu-me fer una pinzellada perquè, si no, no tindrem temps de parlar del Madrid. No sé com colés, ho veiem des de distància, fregant-nos les mans. Si podem connectar, passar el tema Madrid parlant també dels porters, em sembla bastant increïble el que ha fet el Real Madrid aquest estiu amb els porters.
perquè a Casillas ja pràcticament l'havien deixat en un segon pla, havien posat a Diego López, que no estava fent malament, i ara fan fora a Diego López, porten un altre porter, Keylor Navas, torna a ser Casillas titular,
No ho entenc. Jo no entenc exactament què és el que ha fet el Madrid. Però això en general portaria la política de fitxatge del Madrid, no? Perquè ara sembla ser que s'hagi encarregat l'equip que guanya la dècima. Un equip que guanya la Champions és perquè ho ha fet molt bé durant la temporada. Aleshores, el que has de fer és no fer gaire canvis, perquè se suposa que és un equip guanyador ja. Tots coneixem aquest Madrid. Aleshores, si tu treus fora,
Un jugador com Di Maria que havia sigut clau per guanyar la Champions. Jo sempre creu que contra el Barça és el que millor juga, Di Maria. Després treus a Diego López, que havia sigut el porter a la Lliga. A la Champions havia sigut Casillas, però tampoc ve d'aquí. I ho havia fet molt bé a la Lliga, a Diego López. Jo crec que han fet alguns canvis, Xavi Alonso també l'han fet fora.
En teoria ha de ser més bo, però és molt més jove i no té l'experiència que tenia Xavier Alonso al mig del camp. Hi ha la sensació que, a més a més, els jugadors que s'han quedat ara són jugadors que no són els que corren, no són els que treballen al mig del camp. Justament, els que han marxat són els que donaven una mica els passes, estaven allà treballant al mig del camp. En canvi, ara sembla que s'han quedat els jugadors estrelles que volen rebre la pilota i ells faran jugar.
Entres fins i tot a Morata, que era un jugador que el competia amb Benzema i han posat a Chicharito. És una mica la política del Madrid dels cromus, no? Qui ha fet el mundial, el jugador estelar mundial, el James, però què havia fet el Mónaco? Tampoc havia fet res de l'altre món. Vull dir, és això, has de portar cromus i bueno... Sembla que aquesta política de fitxatge ja sembla que li hagi explotat una mica la cara a Florentino Pérez. Pau, jo sé que no m'escoltes, però jo et parlo igual. Què opines del Madrid? Què em sembla?
Al Madrid, que s'han equivocat, van anar a Di Maria i a Xavi Alonso, tenen un problema molt gran i que aquest any la IGA no crec que puguin fer gaire ni a Europa revalidar, però està descompensat. Xavi Alonso no és el mateix perfil de Xavi Alonso, James és molt bo,
Sí que ha fet només un mundial, però és un tros de jugador. Cross també és un tros de jugador, que és realment la zubizarreta per fotre-li dues bufetades com el van deixar escapar, perquè és un tros de fitxatge. Però no hi ha equilibri. Són molt bons atacant, però al darrere patiran. Patiran i encara segueix jugant a Arbeloa, que no s'entén.
Pepe ja sabem que salim a les castanyes i Marcelo mai ha estat de la meva abusió i Sergio Ramos és l'únic que aguanta una mica al darrere, però al mig del camp que tenen i Arramendi no compta per res, que dirà estar lesionat. Un panorama. Si no s'hi lesiona Busquets i poses el seu lloc, no sé, a Iniesta o a...
No sé, a pedra o a neivar, no és la seva posició i no rascaran. En fi, doncs fins aquí el tema Madrid, ara anem cap a l'Espanyol. Espanyol, nostre pit, Espanyol. Sóc el pit d'Espanyol, Espanyol.
Bé, doncs jo tenim el Rafa Cano al telèfon. Rafa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Hola, molt bé. Molt bé, molt content de saludar-te una setmana més, tot i que tu com a pericult no sé si estàs tan content com nosaltres de saludar-te tu una setmana més. No sé si m'explico. No, no, no estic gens content. El que passa és el que la setmana passada aguantava, que a veure, són tres jornades que tampoc has pogut...
A veure, l'Espanyol va perdre contra el València. Ha fet un punt de nou. I tampoc no ha començat de la millor manera possible per dir-ho finament. El partit d'ahir va ser un comul de despropòsits. Perquè entre que Clos Gomez es va anul·lar un gol, que jo crec que es posaria al partit,
perquè no era fora de joc de Sergio García. No va ser. Estava en línia totalment. I, bueno, que després va compensar la segona part, donant-nos un pànic també inexistent, i, bueno, que no va tenir cap transferència al resultat. Però, bueno, jo crec que amb això i la poca contundència en defensa, perquè el primer gol de València, de Piatti, és una errada,
Va ser bastial de la defensa, que el que baixa és massa i deixa el davanter tirar a plaer. I la poca constitució també a l'atac, perquè fins que no va sortir de la segona part Caicedo, gairebé no va haver-hi ocasions de gol. O sigui, no vam tirar a porteria. Inclús em sembla que, no recordo malament, Caicedo tampoc va tirar cap vegada a porteria.
Sí, que, bueno, no sé... No, no, no, però no, positiuament, parlant, a la primera part...
No cal que ploris, la meva reflexió és que l'Espanyol sempre fa una volta dolenta i l'altra molt bona. Aquest any ja sabem que la dolenta ja és ara. El problema serà que si la segona no arribi a la volta bona. El problema és que sempre fa la primera volta bona i després la dolenta, i com que fa de generar els rebets és més complicat.
És el que tenen els equips del tercer, el que està a la cua, el QE, és el que té. No som el Barça ni el Madrid. En principi teníeu fitxatges que es deien que han de resultar el que seria donar temps a Sergio, que espero que li donin, perquè una quarta derrota o una tercera derrota seguida, creus que faria parir el projecte o fins a Nadal no se'l toca?
Jo estic convençut que no es toca fins a la dalt. Jo vaig veure el partit sencer i et dic una cosa, que jo a la primera part, amb el València, amb tot el que té el València, que el València és un gran equip, i bueno, estava darrere el Barça, a dos punts del Barça, o sigui que era un partit difícil. Està a dos punts, però estem a la jornada de tres, també.
Per això ja estem dient a l'Espanyol que a la jornada 3 porta un punt. Bueno tio, això era a l'Espanyol. Al Madrid porta 3. O sigui, estem a 2 punts del Madrid. I l'Atletic Club també porta 3. Al Villareal porta 4. La classificació és un punt de la salvació. Jo no sé si ara dir que estar a 2 punts del Madrid és un consol, sincerament. No, no, no.
No, home, no, no, no, però estic dient que estem a les 3. Clar, clar. A veure, jo què sé, mira, la setmana que ve, el dia 20 de setembre, juguem amb el Màlaga, que està en 4 punts. Aquests 4 punts els ha aconseguit per un empat 0 a 0 amb el Llevant i un gol amb l'Atlètic Club a casa. Un gol, si porta un gol i té 4 punts, amb un gol.
Hem marcat dos gols i han sigut menys efectius. Calma i prudència.
A la primera part, després del gol vaig veure, a 5 o 10 minuts després del gol, vaig veure una circulació de pilota dintre del camp de València bastant bona, o sigui, rapideta, el toc. Jo crec que és un equip que està en construcció i que es veu amb cosetes. Per exemple, el tàndem, Sevilla, Victor Sánchez, va estar molt bé, van jugar molt bé en paral·lel.
Felipe Caicedo no li dono cap. No sé, si un tio que estava jubilat ja a l'Algeacira, Esports... A una lliga dels Emirats Arabs fa... La millor temporada de Caicedo va ser aquí a la Lliga Espanyola.
millor va ser el Llevant. L'any del Llevant va ser... va formar l'entemple amb 13 gols. Ja, però ja es desgraciana molt. Va haver-hi una oportunitat de jugada que estava entre dos defenses. No ha estat amb ell, aquest home. Té 30 o 39 anys, però com a molt. Bueno, és igual, però va haver-hi una possibilitat de gol entre dos defenses i el tio va intentar passar entre dos defenses quan tenia la possibilitat de xutar directament. Dintre de l'àrea gran,
Si no he tirat cap vegada a Portaria, tireu-la. Intenteu, perquè el millor... La volta o un empat a València, que ha entrat la rada del Liniers del Trio Calavera del Clos Gómez. I aquest gol de Caicedo que podria haver sigut un gol. I jo què sé. I el gol de Penal,
Doncs al millor, dos a la piga. Masses coses. S'han petat masses coses. Rafa, ho hem deixat aquí, que no tenim més temps. Aquesta setmana vaig tenir una escena calenta, ja està, amb això acabo. Què? Perdona, que vas tenir una escena calenta? No, una de freda i una de calenta. I em des que vas tenir una escena calenta. Deixem-hi més temps, deixem-hi més temps. Per què ho dius això?
No, perquè a la divisió B, en el grup 3, l'Espanyol B es va enfrontar a Cornellà, equip que està enganxat. Estem a Espanyol B, aquí no el toquem. Són líders a Segona B, poca broma. Sí, però això no ho deixes. L'Espanyol B és massa. Estem a 10 punts quan ha passejat 5 jornades i no erros. Hem de ser d'Espanyol B ara, no?
Sí, sí, en papeu serà amb el Valladona i la setmana que ve segurament que seran tres cuns més perquè se'n fotem amb el cué al Villarreal. Potser que juguin a Cornellà al Prat, potser. Espera, que et passo el... el Pau Ramírez, el tenim aquí a la taulera, et vol parlar? Aquest micròfon que no l'hem provat, però bueno...
No, espera, hauràs de parlar amb el micròfon de l'Edo. És una curiosa la d'Espanyol B perquè pot ser que acabi primer o entre els 4 primers jugui la Senys i l'aconsegueixi i no podrà pujar a segona perquè el primer equip baixarà a segona. Per tant, és la que és, no?
Adéu, adéu. Que vagi bé, Rafa, bona tarda. Que vagi bé. Adéu, adéu, guapo, que vagi bé. Adéu. Doncs el Rafa, que ja el tenim aquí, i nosaltres que acabem ja la tertúlia esportiva.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro, de Ràdio Desvern, per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Doncs, com comentàvem, cada setmana acabarem la tertúlia esportiva, perquè estava parlant del Barça, del Madrid, del Espanyol, però una mica també hem de saber què passa al nostre voltant més immediat. I això ens oferirà l'Aitor Companion del programa Juguem a casa d'esports local d'aquí de Sant Just, que s'emet justament avui, després de l'informatiu, a dos quarts de vuit cada dilluns. Aitor, em vaig demanar que ens expliquessis una mica més, mira, tens el Sergi Pons, que alguns anys també ha estat a la Vall d'Avers fent la secció d'esports,
Com estan els equips en futbol, els dos clubs que tenim aquí a Sant Just, en bàsquet o què i com està la situació i com comencem la temporada els equips de Sant Just que estan ara mateix ja a punt de... ja han començat.
Mirava resultats de l'Atlètic i del Sant Just parlant de futbol. Victòria dels dos. S'ha de comentar que l'Atlètic s'ha canviat de grup. No estan al mateix grup. No hi ha hora d'herbi. Si us sembla, doncs comencem parlant del Sant Just. Vam poder parlar amb el Jaume, el seu capità.
Ens comenta que han intentat mantenir l'equip de la temporada passada, amb algunes incorporacions noves, per intentar repetir el que van aconseguir l'any passat, que va ser jugar la promoció de Sens, que van perdre contra la Levante a Las Planas. Finalment no van poder pujar de categoria, per tant, com a mínim, tornar a fer la promoció de Sens. Sí, és l'objectiu. Per això s'han reforçat una mica.
El bloc segueix sent el mateix, l'entrenador el mateix, segueix sent el mateix grup en principi. No ha passat com a Madrid. No sembla que sigui això. I l'Atlètic no va arribar a fer la promoció de Sens?
L'Atlètic va començar l'any passat per aquestes atates molt bé, inclús arribant a ser líder del seu grup. El que passa que una sèrie de lesions, un canvi d'entrenador i problemes en general, l'equip va anar baixant i baixant i al final va acabar fins i tot a mitja taula, sense cap opció a les últimes jornades. Ens comenten que tenen nou mister i que estan molt a gust amb ell. Està creant molt bona cohesió, un molt bon esperit de grup,
És un grup nou, com ja hem dit, l'Atlètic s'ha canviat de grup, ara està jugant al grup del Vallès. És un grup nou que no coneixeu gaire, però que, bueno, així coneixen, per dir-ho d'alguna manera, noves zones i nous equips de futbol. Escolta, deixa'm preguntar-li al Pau Ramirez, que va començar aquí quan hem comentat l'esport local, que clar, en aquella època no hi havia dos equips de futbol, Pau. Ni pràcticament internet ni els mòbils.
Jo me'n recordo que imprimíem per fax arribaven els resultats del cap de setmana.
Quan fèiem l'esport local fa 15 anys, hi havia fulls i fulls de totes les classificacions.
Ja hi havia el telèfon, el telèfon existia. Podies trucar i ens passaven el resultat. Costava tenir-los tots, encara no entens per què. Però això dels dos equips... Això és un clàssic, no? Encara us passa o no? Perquè els resultats del juguem a casa, com els reconsegueu? A les pàgines webs de la Federació Catalana de Futbol, en el cas dels equips de futbol, i la Federació Catalana amb vol, de bàsquet... Perquè abans es trucava
Els delegats dels clubs. L'únic que ho penjava els dilluns era el bàsquet. La federació catalana de bàsquet. I no sempre. I l'envol també es penjava, però el futbol... Abans s'havia de trucar a tots els clubs. Fútbol, ok, bòlei... I sempre hi havia el futbol salà, que teníem el president aquí. Quan era el president... personalment el resultat. Quan era el president... Carles Amnantes.
Carles Hernández va ser president del futbol sala. Ja no ho és? El món ja no és el que era tu. Ramon López ja no és alcalde de Sant Just. No, aquí arribava. Però fa molts anys que Carles Hernández ja no és president del futbol sala.
En fi, Aitor, anem repassant una mica més els equips com estan. Doncs acabo amb l'Atlètics. Molt bona pre-temporada, guanyant 4 dels 5 partits i l'objectiu és clar, pujar de categoria.
Pujar a categoria. Sí, volen pujar a segona catalana. És un adjectiu massa arriscat, tu que els has seguit de l'any passat i esteu a sobre o què? Pel que em diuen, no. L'equip s'ha reforçat bé, segueix sent el mateix grup, amb algun reforç que els fa encara un conjunt més competitiu, però el que no volen que passi és com l'any passat. Tenen un entrenador que és un entrenador que ve dels Pajaritos de Sant Feliu, que es veu que és un entrenador recte, que els fa currar, els fa anar a toc de pito, per així dir-ho.
i amb disciplina i treball el que volen és acabar pujant. Jo volia preguntar, el canvi aquest de grup ha estat motivat per l'Èric Santjust, però per quin motiu? No volien estar al grup de la Baix Llobregat? No volien estar al mateix grup que el Santjust exactament i no havia espai a cap altre lloc de la Baix Llobregat? No volien estar al grup de la Baix Llobregat perquè no els agrada ser... paraules textuals, eh? No volem ser els tontos de la categoria quan juguem a camps de Cornellà i Hospitalet
perquè juguen contra gent molt veterana i ells són gent de vint-i pocs anys i el grup és una mica marrullero, per així dir-ho. Ah, sí? Sí, estaven cansats i van dir, bueno, ens canviem i... Però clar, aquestes categories ja passes, no?, que a vegades també les carencies tècniques es supleixen per entrades fortes, joc dur, clar, i... No és que el Valle sigui tampoc una província de l'Empordà o...
Ara te n'anava a dir. Justament el Jean González, capità de l'Atlètic, ens passava ara pel WhatsApp una notícia que en el seu grup un entrenador de, crec que era el Castellbisbal, ha estat apallissat per jugadors d'un altre equip. I ha acabat d'hospitar. Més enllà de comarques jo crec que ja és el propi esport, el futbol, que atrau molt
El tipus de gent que l'envolta. Jo crec que això no passa en altres esports, que almenys són igualment durs, però són més nobles. L'envol, que jo jugo, és un esport dur, però no et passarà mai pel cap a pagar a qualsevol altre equip. És una cosa que mai ha passat.
Diuen que volen sortir ràpid de la tercera territorial i pujar cap amunt. No tenim més temps. Només hem pogut fer els dos clubs de futbol. Per la setmana que ve queda l'OK.
el bàsquet i l'embol. Farem una mica de repàs com està tot. Si voleu una mica més de profunditat sobre l'esport local, avui a dos quarts de vuit, amb tots els resultats de la jornada de tots els clubs de Sant Just, el juguem a casa. Aquesta setmana encara no comencem. Ah, no comencem? Començarem ja de cara a finals de setembre a principis d'octubre. Ah, val, perdona. Jo anava a dir que avui començàveu. No, no, no. Bueno, però en principis de publicitat ja està bé. Que la gent estigui atenta. Però si la gent connecta pensant que comenceu. I no comencem. Això és per la proposta. Correcte. O sigui que a començaments d'octubre.
Comencem en zoc d'hora.
Doncs acabem la penya del morro d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha participat i ha fet possible el programa. La Cristina Vargas, el Facebook i el Twitter. El Manel Ripoll a l'Espai d'Història de Sant Just. Manel, gràcies. Aquí, fent jornades completes els dilluns, ja saps. Sí, però no et queixis que a tu t'agrada venir. No, sí home, sí. Ja que venim a fer la història ens hi quedem. També a l'Edu Rodríguez. Edu, gràcies. La setmana que ve. La Itor, companyo. Itor, que vagi bé. Bona tarda. Fins la setmana que ve. Sergi Pons, que tu què fas? Tornes a Nova York o et vies aquí una setmana? No, aquí, aquí. Et vies aquí una estona, eh? Vida la setmana
I tant. I al Pau Ramírez, que no m'escoltarà, però vaja que l'acomiado i que també vagi bé. No sé quan. Vols que vagi bé. Pau, que vagi bé. Que us ha parlat Jordi Domènech. Us deixem ara amb les notícies de Sant Just. Adéu-siau. Bona tarda. La ràbia de Sant Just
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
2.830 alumnes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada en vigor de l'ALOMS és una de les principals preocupacions de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Just, tot i que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dilluns 15 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Avui també arrenca el període d'emmatriculació al Servei Local de Català per als antics alumnes i demà pels nous. D'altra banda, aquesta tarda comencen el curs des dels tallers de música de Sant Just. Tots dos ensenyaments s'imparteixen a les escoles. Demà comença el cicle Sant Just es forma. En concret, aquesta setmana s'invertirà l'itinerari d'atenció al client. És un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms del municipi subvencionat al 50 o al 100%.
I Ràdio Desern arrenca avui la 31. temporada. La major part dels programes de l'emissora comencen aquesta setmana. Hi ha pocs canvis a l'agraella però l'actualitat, l'entreteniment i la música seguiran sent els aixos principals de la ràdio els propers mesos.
Bona tarda, 2.830 alumnes han començat avui el curs escolar a Sant Just. L'entrada en vigor de la LOMSE, la Llei Verde, és una de les principals preocupacions de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament, tot i que encara no han rebut instruccions de la Generalitat per desplegar-la. A tot Catalunya, més d'un milió i mig d'alumnes comencen el curs 2014-2015. Sant Just Notícies.
A Sant Just, 2.830 alumnes comencen les classes entre educació infantil, primària i secundària i comptant l'escola pública, privada i concertada. De fet, d'aquests més de 2.800 estudiants, 320 nens i nenes són de l'escola concertada Madre Sacramento i 870 de la institució La Miranda.
D'altra banda, l'escola Bressol municipal Marrecs ha cobert les 107 places que oferia. Aquest estiu, com sempre, s'han aprofitat les vacances per dur a terme una sèrie de millores a les escoles de Sant Just, com ara Montseny i Canigó. Les ha detallat el just de la Fusta, el regidor d'Educació de Sant Just, Lluís Monfort. L'escola Montseny, hi havia una hora important a fer, que era l'educació d'uns lavabos,
exteriors en la zona del pati d'educació infantil. Paral·lelament s'han anat realitzant obres de manteniment des de petites persianes fins a algun tancament i segurament de cara a final d'any, aprofitant una subvenció de la Deputació, és possible que puguem actuar amb tancaments per a l'aïllament tèrmic per a establir amb calafacció l'edifici Sant Ferran de l'Escola Canigó, que se'ns escapa molta calafacció pels tancaments que són antics.
També s'han fet treballs adequació de la jardineria de l'Institut de Sant Just. L'activitat torna avui a la normalitat a les escoles de Sant Just en un nou curs, el 2014-2015, que vindrà marcat per l'aplicació de l'ALOMSE, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa. El regidor d'Educació de Sant Just assegura que l'Ajuntament no ha rebut cap indicació per part de la Generalitat per aplicar la llei.
Tot i això, Lluís Montfort es mostra preocupat per com pot afectar la norma als Consells Escolars, que ara són òrgans de decisió dins la comunitat educativa. Sabeu que l'OMCE fa que els Consells Escolars passin de ser un òrgan decisori de la comunitat educativa i passin a ser un òrgan consultiu.
Nosaltres estem molt pendents de quin és el paper que ens tocarà jugar a partir d'ara en els centres educatius. Pot ser una pèrdua molt important el fet que aquest òrgan perdi aquesta voluntat, aquest poder de decisió, perquè tots els membres passen a ser purament informats del que passa en el centre.
Des de l'Ajuntament de Sant Just assegurem no haver rebut indicacions de la Generalitat per aplicar progressivament l'ALOMSE, però sí que han rebut les instruccions d'inici de curs del govern català, que dicta que els Consells Escolars es regiran pel que disposa l'ELEC, la Llei d'Educació de Catalunya. Per tant, informacions contradictòries que fan que el curs comenci amb perspectives unòmiques incertes de Sant Just. Per tot plegat, a mitjans d'octubre, l'advocat Ramon Plan Diura conduirà un acte al municipi per parlar de les perspectives de l'ALOMSE i del futur de l'ensenyament.
Per això que l'estratègia que hem agafat els últims tres anys no ha sigut aquesta d'acompanyament a l'escolaritat, de treballar amb els centres educatius que malgrat que des del departament no s'acaba d'acompanyar.
d'habilitar un espai formal per fer-ho, sí que estem treballant cols a cols amb els centres educatius, amb temes de sentit escolar, en temes de projectes de lectura, d'activitats educatives, tot allò que els centres ens demanen i que enriqueixen la dinàmica educativa.
Tenint en compte també les retallades en educació, una altra de les prioritats de la regidoria serà l'atenció a les famílies amb dificultats. Per cobrir aquestes necessitats, l'Ajuntament de Sant Just ha consolidat els darrers mesos les comissions socials dels centres, que tenen com a objectiu atendre aquestes dificultats. Lluís Monfort ha parlat de dos reptes més pel que fa a l'educació al municipi.
Per una banda, tenim tot el que és el model d'orientació acadèmica i professional pels nois i noies, suposo que a partir de primer deso i acte, perquè hem de fer tria ja a tercer i quart, i per l'altra banda, generalitzar encara més tots aquells espais d'acompanyament a les famílies en el procés de criança dels seus nois i noies. Tenim l'espai nadó, l'espai familiar, molt més petits, el prenem plegats de 6 a 12 i a 16, tenim el casal de joves amb uns educadors superpotents que també acompanyen,
Demà mateix se celebrarà la conferència inaugural del curs escolar 2014-2015 a càrrec de la doctora Sílvia Carrasco Pons, vicerectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en antropologia, que parlarà de les memòries de la ciutat educadora. Aquesta conferència s'adreça a famílies i a professionals a l'educació i s'impartirà demà a dos quarts de sis de la tarda a la vagoneta.
I no deixem de banda l'inici del curs escolar perquè va més enllà de les escoles de primària i secundària. Avui, per exemple, ha arrencat el període de matriculació al Servei Local de Català per als antics alumnes i demà pels nous. I avui també comença el curs dels tallers de música de Sant Just. Tots dos ensenyaments s'imparteixen a l'equipament de les escoles. Sant Just Notícies.
El Servei Local de Català de Sant Just començarà finals d'aquest mes els seus cursos però aquesta setmana ja es poden fer les primeres matriculacions. Avui és el torn dels antics alumnes i a partir de demà i fins al 24 de setembre serà el de les proves de col·locació i inscripcions dels nous alumnes.
Estufereixen cursos inicials i bàsics adreçats a persones que no tenen coneixements de català, cursos de consolidació de la llengua i de perfeccionament. En concret, els nivells són bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior, a més del grup de conversa elemental i del curs de reforç d'ortografia. Marta Mossach, responsable de l'Escola de Català, ha donat més detalls al Juste la Fusta.
llavors hi ha el bàsic 1 o l'elemental, que seria el següent, després hi ha els d'ortografia, no d'escriure, una mica sempre hi ha de tot, però estan més basats uns a parlar i els altres també a escriure, hi ha l'intermedi, suficiència, després el nivell D, i quan ja s'ha acabat tot això per gent que necessita reforç, tenim un curs de reforç d'ortografia i també de grup de conversa.
Les proves de col·locació i les matrícules pels nous alumnes es faran entre demà i el 24 de setembre de 10 a 12 i de 5 a 7 de la tarda. Les classes començaran a partir del dia 29 de setembre depenent del curs. Podeu demanar més informació trucant a l'escola de català al 93 473 44 76 a l'Ajuntament al 93 480 48 00 o consultant al web municipal santjust.cat. Santjust Notícies.
i els tallers de música de Sant Just comencen la seva activitat avui mateix. Les novetats més destacades d'aquest any són que es crearà una aula de música folk i que s'amplia l'horari dels tallers. Obrinarà dos matins per setmana. El responsable dels tallers de música, Oleguema Joan, ha parlat d'aquesta qüestió. El dissabte al matí farem l'aula de folk i farem els instruments de música popular, la graia...
També hem pensat introduir l'ukelele, que és un instrument que està de moda amb llucs de roc ara, violir també els instruments tradicionals, també el contrabaix i violir aquests instruments.
Aquesta aula de música folk es farà els dissabtes al matí. Els cellers de música també obriran els dimecres al matí. A banda de música folk s'ofereixen altres ensenyaments musicals com ara guitarra, elèctrica, clàssica i flamenca, piano, baix elèctric, contrabaix, bateria i percussió, saxo, clarinet, floc de travessera, violí, ukelele i banjo. També es pot estudiar cant i tècnica musical.