Com Ràdio, notícies.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern,
al 98.1 de la FM,
i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com,
comença un programa amb molta penya
i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues, com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern.
Us parla i us saluda Jordi Domènech.
Des d'ara i fins a les set, això és...
la penya del morro.
Morro, morro!
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just
amb la Carme Verdó.
I Carme, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Bé, ja tens les notícies preparades?
Doncs sí, les tinc molt preparades.
Porto tot el dia els serveis informatius de ràdio d'Esvern
preparant les notícies de Sant Just.
I les faré d'aquí uns moments amb tu, Jordi.
D'acord, moltes gràcies, Carme.
D'aquí uns moments...
Vinga, va, a més a més, també, avui al programa parlarem de cultura.
Sí, senyors, amb l'Anna Rovira i l'Aranja Sánchez
en el llarg tradicional i mític calai de cultura de la penya del morro.
A més a més, a la segona hora tindrem l'Oriol Jiménez
per saber totes les novetats del món de les noves tecnologies.
i acabarem amb l'Anna i el Pol avui fent la secció
al reclam de publicitat.
Bona tarda i benvinguts a la penya del morro.
Comencem el programa ara mateix.
La penya del morro.
Un trobar-ho amb més morro que penya.
O era més penya que morro.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook.
A Twitter, la penya del morro.
A Facebook, la penya del morro.
Com veu, som originals de mena.
Sí, senyor, som originals de mena.
Repassem alguns tuits que hi ha hagut durant les últimes hores a Sant Just.
Ja sabeu que a través del Twitter de la penya del morro
intentem retuitejar, comentar totes les coses
que es parlen en aquesta xarxa social
i que contenen les paraules Sant Just i Desverde.
Per exemple, l'Arnau Macià,
que ja sabeu que és un col·laborador del programa
perquè està a l'Índia vivint, a Bombay,
ha posat, tant de bo, al Twitter fa un parell d'hores,
diu, tant de bo l'Ajuntament de Sant Just
fes un pas endavant
i declarés també persona no ingrata
el rei Joan Carles.
L'Hockey Club Sant Just ha posat fa una estona,
diu, aquest diumenge, dia 3 de juny,
és la festa de l'esport a Sant Just d'Esvern.
Diu, vine, vine a mà, eh, ha posat,
però vaja, a l'estant del HC Sant Just,
el club d'hoquei Sant Just,
i participa d'11 a dues del matí
a la plaça Camuapa, allà al barri sud.
Més coses que comenta la gent al Twitter
de Sant Just d'Esvern, per exemple,
Enrico, que ha posat
Estoy en el trambaix, en Torreblanca,
Sant Just d'Esvern,
i nosaltres li hem posat,
oye, pues muy bien.
I ja per acabar comentar que
l'Alfaro Moreno ha posat
el FC Barcelona de visita
en la ciutat esportiva
en Sant Just d'Esvern.
No, no, Keyers 102,
no, Alfaro Moreno, no,
perquè allò és Sant Joan d'Espern,
de moment encara el Barça
no té cap ciutat esportiva.
I també hi ha alguna oferta de feina
que hem posat al Twitter,
com per exemple
l'Esa Reifs Gómez,
que diu
Selecciono programadores júnior
a l'entorno CC++,
no ho entenc,
en el soc d'informàtica,
para Barcelona.
I posa Sant Just d'Esvern,
Linux, Empleo,
Tic,
i té amb alguns hashtags
programadors.
En fi, tot això
és el que ha donat de si
aquestes últimes hores
al Twitter
i que parla
de Sant Just d'Esvern.
Carme Berdoi,
bona tarda.
Hola.
Què tal?
Molt bé.
Comencem amb les notícies
de Sant Just d'Esvern.
Per on comencem, Carme?
Comencem...
Ui.
Sí, estàs molt alta.
Comencem parlant dels premis
de recerca de batxillerat
de Sant Just.
Oh, quin nen.
Ja n'hem parlat,
però avui es lliuren
a les 7 de la tarda, eh?
Un moment,
és que estàs molt alta, eh?
Sí.
Abans és que ha passat
que aquest micròfon
estava molt baix
i has hagut de pujar.
Fantàstic.
I llavors què passa
amb aquests premis?
Doncs es lliuren
a les 7 de la tarda
de les golfes
de Can Genestà.
Marc Mabongo
i Elena Fuster
seran guardonades
amb el primer premi
dels premis
de recerca
de batxillerat
de Sant Just.
Oh, un aplaudiment,
no?
Molt bé.
Mabongo.
Marc Mangongo.
Marc Mabongo.
Mabongo.
Mabongo,
que no sé com es pronuncia.
Mabongo.
Mabongo.
Mabongo o Mabongo,
no ho sé.
No sabem.
D'on és originari
aquest nom?
No ho sé.
No ho sé.
Català no et té pinta.
No gaire.
Doncs s'ha dut el premi
en la categoria
d'àmbit social,
lingüístic,
comunístic i artístic
amb el treball,
anarquia i societat.
Molt bé.
Anarquia, anarquia.
Vostè ha estat reconeguda
per El Perfum
en àmbit científic
i tecnològic.
Molt bé,
El Perfum
de Patrick Juskin.
I en àmbit local
el premi ha quedat desert.
Què passa?
En canvi,
en la resta de les categories
hi ha hagut
un segon premi,
dos exècits,
tot s'entregarà avui
a partir de les set.
Molt bé.
I els primers premis,
recordem,
que estan valorats
amb 250 euros,
els segons amb 150
i els exècits amb 50.
Aquí fem broma,
però estem molt contents
que hi hagi aquests premis
perquè són els treballs
de recerca
que no sé si ho sabeu,
però quan la gent,
els nois i noies,
fan batxillerat
als diferents centres
on es fa batxillerat
a Sant Just
competeixen entre ells
encara que no vulguin
per aconseguir
aquests premis
de recerca,
dels treballs de recerca
de segon de batxillerat.
O sigui que l'acte serà
aquesta tarda?
A les set.
A que anys hi n'està?
Golfes.
Molt bé.
Tinc curiositat
per saber el treball
de l'anarquia, eh?
Demà suposo que podrem
donar algun detall més
perquè en què ells
avui parlen
l'acte.
Ah,
es podrem entrevistar
si són joves
a la penya del morro?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs ja seguirem
el tema
a veure com evoluciona
tot plegat.
Carme,
per on continuem?
Doncs mira,
encara parlem d'educació
perquè ahir vam comentar
que hi havia una reunió.
És veritat.
quan expliquem alguna cosa,
si sabem alguna cosa de nom.
És veritat?
De nou.
De nou.
De nou.
Del nom.
Del nom de l'escola Montserrat.
Del nom no tenim res més de moment.
M'estic fent un liu.
N'anirem parlant.
Sí.
Ja,
tu,
si t'interessa,
perquè si un dia
no tens contingut
i altres esperecors...
Això no passa mai.
Això no passa mai
a la penya del morro.
Què pot tenir cosa de dir?
Pot ser
si vas a votar per internet...
Ah, no.
Res.
Em confós.
Perquè no hi ha percentatges.
Crec que votes,
però encara no hi ha un percentatge
en què puguis saber
doncs qui són els que guanyen.
Per tant,
no he dit res.
Per cert,
perdona Carme que et talli,
però fa dies que...
Bueno,
fa dies,
no m'ho vam fer un dia,
allò de...
de fer...
Com es diu?
El...
A veure.
No,
que la secció de les notícies
tingui una entrada,
saps?
I llavors...
Sí, home,
que tingui com una...
una sintonia pròpia
i tot plegat.
Per tant,
avui anem a repetir-ho
amb l'aplicació Songify
que tenim al mòbil.
Les notícies de Sant Just
amb Carme Berdoi.
Vale,
a veure si tot va bé.
Hauria de sonar.
A mi l'altre dia
no anava bé.
Les notícies de Sant Just
amb Carme Berdoi.
Vinga,
ja estem aquí.
Ja està.
Perfecte.
Les notícies de Sant Just
amb Carme Berdoi.
Digues, Carme,
què passa?
Que avui se m'han queixat
responsables
d'aquesta emissora
de la teva secció
i la meva.
Quina secció?
Aquesta.
Quina?
Aquesta que fem.
Per què?
Què passa?
M'han dit que
de vegades
no em deixes parlar.
Doncs a mi no m'ha arribat
això.
A mi m'ha arribat
una altra cosa.
Ah, sí?
Digue-la.
que tu fas tard
a la secció
que aquesta.
Molt sovint.
No, molt sovint no.
Sí.
Bueno, a mi
el que em diuen, Carme,
ojo,
vull dir,
a quins diuen tres coses?
Exacte.
Cadascú li diuen
on pot atacar.
Exacte.
A la llogular,
a la llogular.
Molt bé, Carme,
digues,
que després no us digui,
que no t'he deixat parlar.
tot i que...
Doncs parlem d'aquesta reunió
que va tenir lloc ahir.
Sí.
Es va decidir que el proper 5 de juny,
és a dir,
es van parlar diferents coses
i es va citar un altre dia,
que és el 5 de juny,
que això és la setmana que ve,
en què es debatrà
l'aprovació d'un manifest
perquè quedin clares
les retallades en ensenyament.
Aquest manifest es farà públic
i aquest és el principal acord
que es va prendre ahir
en la plataforma
de la comunitat educativa
que es van reunir
per primer cop ahir
a l'escola Montserrat.
A la reunió
van assistir pares i mestres
de les tres escoles públiques
de Sant Just
i també de l'institut.
Per tant,
la propera cita
és el dia 5 de juny,
la setmana que ve
és dimarts.
A dos quarts de 5 de la tarda
seran en aquest cas
a les portes
de les escoles
és on hi haurà...
O sigui,
el punt de trobada
és quan els nens
pleguin de les classes
i d'aquesta manera
es dirigiran pares, mestres
i també alumnes
es dirigiran cap a Can Genestà.
A dos quarts de 6
es llegirà el manifest
amb la intenció
de posar en relleu
la disminució
del finançament
de les escoles públiques.
Per tant,
a partir d'aquest manifest
es debatrà dimarts
cap on més s'anirà.
Molt bé, Carme,
no t'he interromput
en cap moment.
Has vist o no?
Sí.
Et sent sola.
Jo no he dit
ni què m'han dit.
Et sent sola.
Si no t'interrompo,
jo ho sé,
jo ho sé,
jo ho sé.
L'última notícia del dia.
Vinga.
Vinga.
L'última notícia del dia.
Anem a...
S'esgarga mella una mica, no?
Sí,
és que no arribava al to.
L'última notícia del dia.
Sí,
fa com...
Passem a l'última notícia
de Sant Just del dia d'avui.
Carme,
quina és?
Doncs és que ja s'ha publicat
l'anunci
de la convocatòria
pública de l'Ajuntament
per la selecció temporal
d'una persona
llicenciada en dret.
Fa unes setmanes
vam comentar
que sortiria això.
Ara,
doncs,
avui s'ha anunciat ja
el butllet oficial
de la província de Barcelona
i, per tant,
ja es poden presentar
les sol·licituds.
El termini
de presentació d'instàncies
comença demà
i s'acaba el 14 de juny
un cop passats
els 15 dies naturals
que s'estipulen.
Les funcions seran
d'assessoria jurídica
en matèria d'urbanisme,
la jornada laboral
serà a l'ordinària
i la durada del nomenament
no podrà ser superior
als sis mesos.
Assessoria, perdona,
jurídica en urbanisme.
Què vol dir?
Si aquesta paperera
és legal posar-la aquí
enmig de la rotonda
o no?
Vol dir això?
Pot vol dir això?
No ho sabem.
O va més enllà,
volguem dir,
aquí no es pot edificar
50...
Jo crec que pot anar més enllà,
però tot és urbanisme.
O, per exemple,
50 edificis junts
aquí no poden anar.
A mi una papereta sí.
Pot ser?
Bé, bé.
No, no, és que no ho sé.
És que jo és la primera vegada
que sento...
Clar, has d'haver estudiat dret
per participar-hi.
Ah, jo sempre tota la vida
he estudiat sentat a la cadira.
Les bases es poden consultar...
Broma, que no s'ha fet mai.
Escolta, Carme.
Però a mi m'agraden
les bromes.
A mi també.
Sí, a mi també.
Doncs es pot consultar
el butllet oficial
de la província de Barcelona
i també
el Servei de Promoció Econòmica
de Sant Just,
així com també,
si ho voleu fer més fàcil,
al web santjust.cat,
a l'apartat
d'oferta pública d'ocupació.
Hola, Carme.
A més, amb aquesta música...
Explica'm què té a veure
los niños del coro
amb urbanisme
i assessoria jurídica.
Doncs que una mica...
A veure, aquesta música
et transporta
a un món, no?
De tranquil·litat.
Que és el que necessiten
avui en dia
aquestes professions
d'urbanisme.
Tranquil·litat...
És d'urbanisme,
és dret, eh?
És dret...
Però dret d'urbanisme, eh?
Dret relacionat amb l'urbanisme.
Dret a l'urbanisme, però vull dir...
Però és dret.
Els advocats també
necessiten una mica
de tranquil·litat.
És més,
tots necessitem
una mica de tranquil·litat.
Podria ser una secció d'això.
Sí.
Tranquil·litat
a la penya del morbo.
Seria bé.
I poso cinc minuts
de música tranquil·la.
Respireu.
No, va, això no sembla
allà l'ofici de viure.
Clar.
Bueno, en fi,
per cert, Carme,
que s'ha fet públic
una cosa.
Quina?
Però no sé
si ho podem dir-ho, avui.
Ho diem demà,
que ens ho preparem millor.
Té a veure
amb els premis
de comunicació locals.
Ah, sí?
Sí.
Perfecte.
home,
la penya del morbo
està...
Home, molt bé.
Té candidatura
a un dels premis
de ràdio.
Sí, sí.
Home,
m'ha de viure directa.
Sí.
El que passa
que hi ha uns 20 programes
de ràdio
que estan presentats.
Sí.
i la setmana que ve
es dirà
qui són els guanyadors.
Però la cosa funciona
que si guanyes
et truca
perquè vagis
a recollir.
De moment
no ens hem trucats.
No hem guanyat el premi.
que no hem de viure directa.
Què passa?
Què passa, Carles?
Ja ho sé, home,
que és broma,
que és tonto.
Què diu?
A veure un moment.
Carles, no,
o em truques
o a mi no em facis crits
aquí a través del vidre
que no sento res.
A veure.
Hola, bona tarda.
La penya del morbo,
digui'm.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlem?
Vostè se'n recorda
que en el seu programa
fa molt de temps
van vindre unes veïes
que l'ensenyaven
a cantar,
cantar amb l'estómac
i aquestes coses?
Sí, sí.
És que ho podia haver intentat ara
perquè ha fotut una afonia total
amb la pobra cançó aquesta.
No, perdona,
no és veritat.
Que les mames
han de papes
i els papes
han de mames
i han de estar plorant encara.
Però si això és
Mama Cas Elliot.
Sí, però aquesta
està aparentada
amb les mames
i els meus papes.
Calla, Carles.
És en solitari.
No tens ni idea
de cantar.
Jo tenia una mica així, eh?
Ah, sí?
El que passa que també...
Tonto perdut.
No, tonto perdut no,
que tenia un problema de cantar,
que no tenia uïda,
que diuen els avis.
Però li afectava també
a l'hora de ballar,
que això és el que no sé de tu.
O sigui,
que jo faria una prova ara, aviam.
Carme, tu l'has vist ballar?
El reflex del sol t'assegat.
Només ho ha vist la gent
de la webcam.
de ràdio i tant.
La gent de la web canta
i he vist el malic, només.
Sí, sí, però això ho ha fet.
Bueno, Carles, perdona, eh?
No, no, no, no.
Fem una cosa.
Has de seguir fent mal, tu.
No, canta tu.
No, jo no.
Canta tu.
Escolta, estem fent un programa,
doncs, magazine...
D'humor.
D'humor musical.
No, d'humor no.
D'humor no.
És un programa d'entreteniment.
Ah.
És d'humor.
És de...
Quin target va dirigit?
És un target de tothom.
Tothom que ens escolta.
Va dirigit a tothom, aquest programa?
Tothom, tothom, tothom.
No pot ser.
Sí, sí, sí.
És un programa,
és l'únic programa
que no té target definit,
que és tothom qui l'escolta...
Home, jo recordo que ja us estàveu
fotent d'alcohol fins a les orelles
amb un menor
i després havien de marxar en cotxe,
o sigui que molt dirigit, molt dirigit.
Però, escolta,
aquest menor s'ho va passar bé, eh?
I tant,
fotent-li el cava...
Però qui era, qui era el menor?
N'hi havia cap menor.
Normalment els menors diuen
ui, i que la llengua?
Tenia 6 anys, jo.
Ah, Lugo.
Jo no sóc el responsable de Lugo,
això és el seu pare,
que és el Rafa Cano,
que va venir ahir amb el seu fill
a donar-li beure en directe a la ràdio,
que això jo ni entro ni surto.
No, no, cada pare és un monto.
En fi, Carles, claurau que...
No, no, doncs vinga, gràcies.
El diumenge.
Es va confirmar-lo del diumenge.
Ah, sí?
Sí, perquè el Mauri
és com el Rajoy en política.
El Mauri quan diu que no plaurà
és que plaurà.
Ja ho he dit que no.
Sí, sí.
S'ha fotut de la cosa.
Ja ho veurem.
Molt bé, Carles.
S'ha fotut pels nens
a les festes de l'esport.
Sí, no, i bàsicament
per la gent que vol anar a la platja, no?
No, bàsicament per la gent
que vol anar a la festa de l'esport.
Però a la festa de l'esport
sí que em sap greu, home.
Ja, però a mi em sap greu per la gent.
La platja pot anar a qualsevol dia, Jordi.
No és veritat.
Més ara, compleguis.
Pensa que estem pendents també
del que pugui donar la Diputació, eh?
Perquè altres anys,
pilotes de bàsquet,
pilotes, samarretes,
la Coca-Cola donava begudes
i altres marques comercials
i aquest any ens sembla
que la cosa està més falada.
Molt bé, molt bé.
Carles...
És un apunt, és un apunt.
Carles...
És per si plou.
Ah, no, surteix en una bici, Jordi.
És que ho hem de deixar aquí, eh?
Era sorpresa, ha dit, aquest matí.
Ah, era sorpresa.
Porten 10 anys, surteix en una bicicleta.
Doncs el regidor ha dit
que no volia dir que era sorpresa.
Ah, sí?
Mira, jo us dic una cosa de la sorpresa.
Això no passa per parlar.
No, no, no, jo us dic una cosa de la sorpresa.
L'any passat havia una festa de l'esport
que s'havia de celebrar
i estava tot preparat.
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Aquest any es fa.
Sí.
I l'empresa estava tot preparat.
I què vol dir?
Que el premi potser ara mateix.
No et segueixo, no et segueixo.
Jo sí.
Bueno, en fi.
No et segueixo a mi mateix.
Carles, doncs deixa's...
A reveure.
El visarem a la policia.
Adéu, ens hagin cantat.
Adéu, adéu.
Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Ha trucat per dir que canto malament
i això ho sap tothom.
Vull dir, tampoc no cal, no?
O sí?
No sé.
L'has fet trucar.
No, perquè no sabia si parlava
dels Premis de Comunicació Local
o estava parlant de la cançó.
En fi, té raó, té raó.
Avui no cantaré més.
Molt bé.
No cantaré més.
Que el fort és que t'agrada cantar.
Què?
Que el fort del tema és que t'agrada cantar.
No, no és que m'agradi,
però és que falten músiques i cançons al programa
i com que no hi ha ningú que canti bé,
doncs millor no fer-ho, no?
Per cert, deixo'm dir una cosa.
A veure.
Repassem què va passar a Sant Just
el dia com avui fa un, dos, tres o quatre anys.
Fort.
Molt.
Però anirem.
Què fèiem?
Per on vols començar?
Pel 2011, fa un any, o pel 2000...
Més enrere.
Del 2009, fa dos anys.
Tres anys, eh? Del 2009?
Sí, fa tres anys.
Del 2009.
Doncs vinga, comencem pel 2011.
Fa un any a Sant Just...
Si volem fer això.
És veritat.
Fa un any a Sant Just d'Esbert
deia que a la temporada que ve
només podran participar de viatges
de l'imcerso
les persones amb ingressos iguals
o inferiors al salari mínim.
No t'he dit que saltava
els informatius de Ràdio Esbel.
Què?
No et sembla interessant.
Sí.
És un fet.
Dic que ocupava les primeres planes
del rotatiu Sant Justens.
Després, també, fa un any
es celebrava la festa menor.
Eh?
Tan menor que aquest any...
Eh, no s'ha fet.
Ja no l'han fet.
Com és?
Perquè si l'havia passat
era menor, aquest any és mínima.
Doncs això ho podries parlar amb ells.
La festa mínima.
És tan mínima que no la fan.
Doncs sí, fa un any ho vam fer, eh?
Que era una prèvia
de la festa major.
Doncs això ho podries parlar amb ells.
Vols que els truqui?
Sí.
Ara?
Ara no ho sé, tens coses, no?
Home, podríem trucar...
És que no tinc el telèfon aquí.
Podríem trucar a algú del nucli, no?
Sí, però és que ara tinc coses, efectivament.
Després, potser, després, a segona hora.
Diu, 120 persones van fer ahir
la sisena volta dels tirons a l'agrupació.
Això fa un any.
I què va passar fa 4 anys
a Sant Just d'Esvern?
Perdó, fa 3.
Estic fatal, eh?
Amb les xifres.
Deia que el 12 és el número de tall
per ordenar els infants
de cara a les inscripcions
de l'Escola Bressol Municipal Barrecs.
No sabem si ja s'han donat el número de tall.
No recordo el número.
Ha sort el 12?
No.
Després deia que el nou parc ciclista
que compartiria Sant Just,
Sant Joan d'Espí i Esplugues
arribaria el mes de setembre.
Estem parlant del 2009, eh?
Fa 3 anys.
El parc es situava
al costat de la deixalleria de la Font Santa
en un darrany que comprèn
àrees de tots 3 termes municipals.
I per acabar,
aquesta notícia,
t'agradarà, Carme,
de fa 3 anys,
deia que Sant Just també va viure ahir
la gran final de la Champions.
amb la col·laboració de la regidoria d'esports
de l'Ajuntament de Sant Just.
I tot això el titular, eh?
L'entitat va instal·lar una pantalla gegant
a l'esplanada del casal de joves
per retransmetre el duel entre el Barça
i el Manchester United
a l'Olímpic de Roma.
Doncs ja fa 3 anys allò, Carme.
Que fort, que fort.
Que fort, eh?
Sí.
En fi, ja sabeu que teniu més notícies
a radiodesvern.com
ara mateix,
o si no,
a partir de les 7,
als Sant Just Notícies,
edició vespre,
amb la Carme Berdoi.
Carme, moltes gràcies.
De res.
Que vagi bé.
Igualment.
Avui vas del Barça una mica, eh?
Una mica.
Una mica sí.
Una mica sí.
Una mica sí.
Vinga, posa per la publicitat
i al calaix de cultura.
A Sant Just d'Esvern
apostem per l'habitatge públic.
Promunt s'ha obert la convocatòria
per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Lluí,
4 al carrer Cadenes
i 1 al carrer Salvador Espriu.
L'adjudicació d'aquests habitatges
es farà de forma directa
seguint l'ordre d'arribada
de les sol·licituds
a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar
a les oficines de Promuntse,
a la carretera Rallau número 106,
als locals 6 i 7.
Trobareu les bases
i les condicions de l'adjudicació
al web www.promuntse.com.
Promuntse,
empresa municipal de l'habitatge
de Sant Just d'Esvern.
La penya del morro,
cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
Canalla,
diuen que els justos van al cel
i també segueixen
la penya del morro
de Sant Just d'Esvern.
Vine, vine.
A por fa lloy
que se m'ha fet la cursa
a les mitges.
Amics, amigues,
espero i o desillo
que la penya
de les galpes,
no del morro,
tingueu la vida més plena
que la casa
de los 101 d'Almatas.
Ho juro
pel Jerónimo Stilton.
Ai, por fa quina maragulla.
Soc l'Àngel Llàcer
i a la penya del morro,
mira, mola,
què vols que et digui?
I us envio una salutació
a tots a la ràdio d'Esvern
i a aquesta penya del morro
que teniu un morro
i vosaltres mitgeu.
La penya del morro,
un programa
amb més morro que penya.
O era més penya que morro.
Dimecres.
30 de maig
del 2012.
A la penya del morro,
a aquesta hora
i com cada setmana.
parlem de teatre,
exposicions
i agenda de concerts
al calaix de cultura
de la penya del morro.
Bona tarda, Aranxa.
Hola.
Bona tarda, Anna.
Anna, t'estàs dormint, eh?
Ho estic veient.
Sí, sí, és hora de la migdiada
i amb aquest temps ja...
Sí, aquesta hora de la tarda
és quan la gent fa la migdiada.
Hi ha molta gent
que a vegades
té malsons
escoltant la penya del morro.
Tots nosaltres.
No, no, desperta.
Oh.
Desperta.
Oh.
Avui, Anna,
de què parlarem al programa?
De la cultura d'aquesta setmana
portem una obra
passada per aigua,
una altra
on s'enfronten
dues visions
a veure-ho a la vida.
Parlarem d'una exposició
de fotografies
amb molt de color
i per acabar
l'aranxa
ens explicarà
quins concerts
faran aquesta setmana.
Comencem parlant
d'una obra de teatre.
No sé per què són, eh?
Imperi al març
de Darth Vader
i la guerra de les galàxies.
Tu l'he posat.
Per què l'he posat, sí, senyora?
Però no en tinc el motiu
perquè no sé si té alguna cosa a veure.
Ara, parlem d'una obra de teatre
que està dirigida
pel Chico Massó
amb la dramaturgia
del Mar Rosic, no?
I que es pot veure
a la sala petita del TNC.
L'interpreta de la companyia
Les Antonietes
i està produïda
pel Centre d'Arts Escèniques
de Reus.
Maquinenses
es pot veure
a la sala petita del TNC
fins al 17 de juny.
L'obra està inspirada
en alguns dels relats
de l'autor aragonès
Jesús Moncada
com són
Camí de Sigre,
Calaveres Atònites,
El Cafè de la Granota
entre moltes altres.
El que fan és retratar
el poble aragonès
de Maquinensa
situat entre el Segre
i l'Ebre.
Que per si la gent no ho sap,
el dictador Francisco Franco
va fer construir
un embassament
que va fer que el poble
quedés sota l'aigua.
I d'això és del que tracten
la majoria de les obres
de Jesús Moncada,
originari del poble.
I què passa
durant l'obra?
S'intenten mostrar
els sentiments
de la gent del poble
durant els 13 anys
anteriors
a que les seves cases
quedessin submergides
sota les aigües.
Expliquen les històries
d'alguns dels personatges
que es rebel·len
a la construcció del pantà
i interactuen
amb Mallol
Fontcalda,
un advocat
arribat de Barcelona
i que no acaba
de comprendre
tot el que està passant.
Perquè la gent
reacciona d'aquesta manera
i els actors
qui són?
Els actors són
Míriam Alemanya,
Belén Alonso...
Míriam Alemany.
Alemanya.
Hi ha un error.
Sí, diria que sí.
No és Alemany?
Doncs pot ser Alemany.
És que he tingut
un error de picatge
i ara no ho sé.
La Míriam Alemany,
jo crec que és.
Alemany.
Belén Alonso,
Joan Anguera,
Anabel Castany,
també he tingut
un error de picatge aquí.
Molt bé, eh?
Com és?
Els noms
fallen a vegades, eh?
En aquesta secció.
És que hi vols fer
molt a l'aire nit.
Ja, ja, ja.
I ja no eren hores.
Ja, ja, ja.
Miquel Gorrit,
Maria Ibars,
Carles Martínez,
Eduard Muntada
i el mateix
Xicum Massó.
La reventació durarà
dues obres,
dues hores.
Ja veus que estic dormint.
Sí, Anna,
no,
vols prendre-te un descans?
És igual, seguim,
que ja acabem.
La reventació dura dues hores.
Acabem de començar.
Ja que ve?
Maquinensa.
Ah, ja que veu Maquinensa.
I les centralades
estan entre 10
i els 26 euros.
Doncs ja sabeu,
l'obra Maquinensa,
a la sala petita
del Teatre Nacional
de Catalunya.
Si està dirigida
pel Xicum Massó,
bona factura,
Xicum Massó,
a direcció.
I Marc Rossic
ha dit
que li encantaria
anar al poble de Maquinensa
per veure
què en pensen
els propis...
O sigui,
el poble nou
de Maquinensa
per veure
què en pensen
els propis protagonistes.
Clar, clar, clar, clar.
Bé, parlem d'un...
que rius, que rius, aranja.
Perquè si tu em vau una mica estrany.
Home, és que aquesta música
és la música que pot ser
més utilitzada
en números de dansa
i coses així.
Sí, però no sé
a tu què te dedicaves a la dansa, tu.
Sí, mira.
A qui te things in the air,
ara ara ara ara ara a la...
Hi ha pocs braços.
Contemporani, no?
Sempre.
Vinga, va, parlem de la següent obra de teatre,
Cel Obert.
El Teatre Goya de Barcelona,
on estarà en Cartell,
perdó, jo només dic fatal.
En Castell.
En Castell, també desperta, Jordi.
Està en Castell de Montjuïc, eh?
No.
El Teatre Goya fins l'1 de juliol.
Estem parlant de l'obra Cel Obert.
L'obra Girentona, de Tom Sergiant, un ric home de negocis que busca reconciliar-se amb la seva jove amant, una ex-amant, una cambrera que s'ha convertit en una professora compromesa amb temes socials.
Bé, per tant, una història que, de fet, no és la primera vegada que es fa, eh?
No, després ja et diré tota la història d'aquesta obra.
Ja m'ho explica després.
Les converses entre tots dos treuen a llum temes com la traïció, el sentiment de culpa, la impossibilitat de recuperar el passat, la dicotomia entre cultura d'empresa i el treball social.
A més, l'autor de l'obra és molt popular.
Doncs sí, és el britànic David Hare.
Dic que Josep Maria Pou és el director de l'obra, on també fa d'actor, juntament amb Roser Camí i Jaume Madula.
De fet, aquesta obra no és una obra escrita a la bà balà, sinó que cada personatge representa o és una metàfora d'un simbolisme, d'alguna cosa.
Doncs sí, el mateix personatge de Tom representa el capitalisme salvatge i despiadat, però al mateix temes és un home que pateix molt per Kira,
30 anys més jove que ell i que té forts sentiments per ella.
A l'obra es presenta un clar debat sobre el concepte del món d'una persona de dretes davant una d'esquerres,
però aconsegueix fer-ho sense convertir-los en dos símbols, sinó en dues persones molt humanes que tenen ferides per tancar.
Bé, jo fa un moment deia que no és la primera vegada que s'estrena a Barcelona, sinó que ja té un llarg recorregut, també internacional, d'altres països,
i de fet, doncs és una obra contemporània, més o menys, eh?, de ja fa 20 anys, una de les més aclamades, no?, per públic i tot plegat.
Sí, perquè es va estrenar per primer cop el 1995, sota el nom de Skylight, a Londres, i és un dels espectacles més representats en tot el món.
A Barcelona, el 2003, ja es va poder veure aquest muntatge, també protagonitzat per Josep Maria Pou, però en aquest cas la direcció la portava Ferran Madico.
Bé, el Teatre Goya, que ha estat dirigit pel Josep Maria Pou, és a dir, que és la persona que decideix quina és la línia del Teatre Goya,
que està allà al costat de la plaça Universitat, recentment obert i gestionat pel grup Focus,
i que decideix les obres de teatre que es porten i tot plegat.
I ha portat la seva pròpia.
Bé, el Pou, no sé si us heu fixat en detall, la tercera temporada, em sembla, ja del Teatre Goya,
i repeteix moltes coses, repeteix moltes, moltes coses.
Per què la torna a portar ara?
Doncs s'ha decidit a portar ara un altre cop aquesta obra al teatre perquè ara és més actual que mai, diu,
i perquè els temes que tracta formen part de preocupacions que passen pel cap de tots dia a dia.
I aquesta vegada la gira no es limitarà a Catalunya, sinó que diu que té previst viatjar per tot Espanya.
L'obra quant dura i els preus?
Doncs l'obra té una durada de dues hores, és en català,
i els preus van entre els 23 i els 29 euros.
Abans de passar a l'agenda de concerts de la setmana, parlem d'una exposició concretament titulada
La mirada d'Estiv McCurry.
Què és això?
I a més, avui es porto d'excursió, perquè on està a Barcelona l'exposició?
Ah, està a Girona.
Ah, està a la Índia. Ah, vale, vale.
No, home, no.
McCurry...
No, és anglès, diria. És americà, el fotògraf.
Val, val, val, val, val. A veure, d'aquí va, explica'ns.
La fan a Girona, però qualsevol persona que li agradin les fotografies i el fotoperiodisme
no se la pot perdre, aquesta exposició.
Els aficionats del fotoperiodisme segur que al dir el nom de l'autor de les fotos ja han sabut qui és.
Vols, tu ho sabeu?
És que és MacCurry.
És que no som fans del fotoperiodisme, Jordi.
Us recordo qui és?
Jo no.
Us explico qui és.
A veure, va.
Sabeu que recordeu tots una foto d'una noia d'uns 13 anys, afganesa, amb uns ulls verds,
molt intensos, i un verd vermell al cap.
Sí, de Nacional Geogràfic.
Va ser la portada, no?
Sí.
Doncs l'ha fet Steve McCurry.
Ah!
Home, haver començat per aquí.
Ah, si no, no tenia gràcia.
Esteu tots atents i ja us ho explico.
Clar.
Home.
Avui veniré al llit saber una cosa més.
Veus?
Molt bé.
Doncs ara, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, podem veure una exposició d'unes
més o menys 50 fotografies d'aquest fotoperiodista, fins al dia 30 de juny i de forma gratuïta.
Molt bé.
Molt bé, molt xulo.
A més, es pot aprofitar per un cap de setmana a Girona, que està molt xula.
És el que vaig fer jo.
Amb el tema dels flors i tot això.
Ara ja no n'hi ha flors.
Ja n'hi ha flors, eh?
Ara ja...
Jo vaig llagat dissabte i ja no n'hi havia flors.
Ja brossa.
Home, apagues-ho jo.
Ah, no, no, està neta, està neta.
Sí, home, Girona és molt bonic, l'unyà, tot plegat, en fi.
I les fotos que es poden veure, com són?
Totes, per no dir menys una, tenen uns colors molt vius i et criden molt l'atenció.
O sigui, els colors jo crec que els ressalta molt.
No sé si ho fa amb la mateixa càmera o després ho retoca una mica.
I sempre que surt un rostre o una cara d'una persona, el que més et crida l'atenció
són els seus ulls.
Clar.
I sembla que a través d'ells puguis descobrir la via d'aquella persona.
Perquè això ho deus fer amb l'Instagram o amb algun...
Amb l'Instagram, segur.
Amb alguna aplicació...
Fares fotos amb el mòbil, ell.
Sí, ja.
Jo crec que la càmera que té li costa una pasta, que fa unes fotos, les fa soles.
Ja, ja, pot ser, pot ser, pot ser.
Pot ser.
Però a part dels rostres també hi ha un altre tipus de fotografies.
I una d'aquestes, per exemple, és les de l'atemptat de l'11 de setembre a les Torres Bessones,
en la qual sembla que hagi arribat la final del món.
O sigui, es veu per dintre tot el que seria una Torre Bessona.
Bueno, no sé com es deien, com es deien Empire State.
No, no, aquest era un altre.
El World Trade Center, que hi havia les dues Torres Bessones.
Doncs es veu a l'interior d'una...
I, perdona, ell estava allà el dia, llavors?
Sí, sí, estava allà.
I suposo que després, quan va acabar tot, va entrar a dintre i va veure...
O sigui, hi ha una foto que a mi m'impressiona molt, que són dues escales mecàniques i tot trencat.
I un bomber per allà.
Sí, sí, en fi, eh, l'estif McCurry, McCurry, com s'hauríem de dir?
McCurry.
McCarra.
No, no, McCarra.
Bé, eh...
Tot el puny així com vulgui.
Sí.
Som lliures.
És una exposició que està a Girona.
Alguna cosa més sobre el tema?
I si al principi us he parlat d'una foto de la noia afganesa,
just al final de l'exposició hi ha un vídeo documental que explica com el fotògraf va tornar al país al cap d'anys per tornar-se a trobar amb ella.
I suposo que tothom sap el final.
Sí.
Sí?
Quin és?
Doncs que li va fer la fotografia i que la dona, no?, 20 anys més tard, havia perdut aquella força que la caracteritzava.
Home, no, els ulls són els mateixos, eh?
Sí, home, els ulls són els mateixos, però jo tenia la força aquella d'estar sota el règim.
Home, clar, perquè ja ha passat més anys d'aquella raó i tot.
Sí, perquè l'has vist dos cops.
És el que et dic, això.
Molt bé. I, bé, doncs la mostra, això són les dues fotos que hi ha a l'exposició,
la primera que va fer quan era joveneta i la de ja més gran, i res més a dir.
Doncs està, queda dit, no?
Molt xula l'exposició.
A Girona.
A Girona.
T'apunto.
Atenció, perquè comencem l'agenda de concerts recordant que demà, dia 31 de maig,
no l'esco, actua a la sala res matàs.
Les coses més pequeñas, of, besos amargos o dulce soledad, es podran escoltar de la veu d'aquest cantant de Sevilla.
El 2006 va treure el seu primer treball, les quatre que té actualment, i les entrades estan per 15 euros.
I aquest divendres, dia 1 de juny, canviem d'artista perquè l'Eiva toca al Teatre Apoló.
José Miguel Conejo Torres és músic i cantant que va formar part de Pereza juntament amb Rubén Pozo.
El sobrenom li ve de la seva manera de jugar al futbol, molt semblarà de Levinya.
De diciembre és el seu primer àlbum en solitari, i al concert sonaran temes com Sudando la Tristez, Penaltis, Éxtasis, Miedo, o aunque sea raro, entre d'altres.
Les entrades estan per 23 euros.
I la mateixa nit d'aquest divendres, divendres, 1 de juny, demà ha passat i és 1 de juny, que fort.
Al Palau de la Música tindrem un altre grup espanyol, Maldita Nérea.
Aquest grup, perdona.
Estava clara que no podíem ser agua, que lo que sientes no puede verse desde aquí.
Son de Murcia, no?
Sí.
Aquest grup de Murcia presenta els temes de la gira fácil, on es poden escoltar les cançons de la veu de Jorge Ruiz,
el inventari, no queda nadie, el error, con lo que nos hemos quedado, no, con lo que nos hemos dado, o el último día.
que sonarà al concert.
Les entrades estan per 18 euros.
Aquest dissabte, dia 2 de juny, Doctor Pitangú estarà en directe a la Sala Apolo de Barcelona.
Qui són, Doctor Pitangú?
Doncs són una banda de pop rock de València.
En el primer disc van denominar el seu estil com Happy Rock.
Van posar la banda sonora de l'anunci de Coca-Cola amb el tema de Coca-Cola S.A.C.
Jorge Roguero i Rodrigo Márquez tocaran temes com Natural, Sigo Aquí, Reloc d'Arena, La Ley de Murphy o Imanes.
Les entrades estan per 8 euros.
Trobo que venen molts grups espanyols, no, aquesta setmana a Barcelona?
Perquè Antonio Orozco també actua, eh?, la mateixa nit, però al Sant Jordi Club, aquest dissabte.
Nascut a l'Hospitalet de Llobregat, ha venut més de 600.000 còpies des del seu primer treball.
Antonio presenta en aquesta gira el seu darrer àlbum, Diez, on fa un repàs de tots els seus temes preferits durant els 10 anys que porta dins de la música.
Les entrades estan per 26 euros.
Aquest és Antonio Orozco, eh?, que escoltem de fons amb el tema No Hay Mas.
I atenció, perquè aquest diumenge, dia 3 de juny, a la nit, Screw, toquen el Music Hall de Barcelona.
Aquesta banda japonesa de rock i metal alternatiu, formada el 2006, per Byou, Kazuki, Manabu, Rui i Jin.
Molt bé, ja, molt bé.
Aquest tomeya, per què era, Jordi?
Home, perquè és una mescla curiosa, no?, un heavy metal japonès.
Ah, pensava que era per l'any.
No, no, no, no, no, no.
Doncs els membres aquests de la banda tenen 3 treballs al mercat amb temes com Ancid and Rain, Deep Seeks, Brainstorm o Satudan Screen.
Les entrades estan per 30 euros.
Bé, i atenció, perquè aquest diumenge arriba l'Enny Kravitz a Barcelona?
Sí.
Doncs efectivament, serà el Sant Jordi Club.
Leonard Albert va néixer a Nova York i ha venut més de...
Que és català, no?
Sí, Albert.
Leonard Albert.
Albert.
I ha venut més de 98 milions de còpies en tot el món.
I ha guanyat 4 Grammys seguits.
Té 13 àlbums al mercat amb hits com American Woman, Again, California, Are You Gonna Go My Way, Circus o Believe.
Les entrades estan per 45 euros.
Bé, canviem ara sí totalment de registre, perquè aquest dilluns ja serem 4 de juny i Nacho Vegas toca l'Art de Triomf.
Gratis?
No.
No, segueix.
Ah, dins del festival Primavera Sound.
Sí. Ignacio González és un cantautor de folk rock astorià, nascut en 1974.
Acostuma a cantar en solitari, tot i que també el podem veure amb el grup La Quarta Trama Astoriana.
Sobre l'escenari sonaran temes com La Gran Broma Final, Cuando te cansas de mí, Relato de un error o Como hacer crack.
Les entrades estan per tot el dia, per 75 euros.
De aquí una semana grave, eh.
Dimarts, dia 5 de juny, The Mox... Com s'ha de dir això? Mox?
Mox.
De Mox, no?
Mox.
De Mox.
Actuen, de Mox, eh, actuen al Rock Sound Music al carrer al Mugovers 116.
Són una banda formada el 2000 a Detroit per Dani Mentic, Toni De Nardo i Tot Clas.
Han guanyat el premi com la millor banda rock el 2007 i tenen 3 àlbums al mercat.
El darrer, Born Ogli, que va veure la llum el 2011. L'entrada és gratuïta.
I també la mateixa nit, és a dir, dimarts que ve, a 5 de juny, a Jamborí, tenim a Poblinyo Lemus.
Nascut a Brasil, es va trejar a Europa a meitats dels 80.
Té 7 discos al mercat i ha tocat en escenaris com el Moció Uncúrgenheim de Bilbao,
l'Expo del 98 de Portugal, l'Auditori de Barcelona,
Coca-Cola Jazz Festival de Finlàndia,
l'Sminut Open Jazz Festival el 2009 de Croàcia, entre d'altres.
També ha tocat davant del príncep Alberto de Mónaco.
Les entrades estan per 5 euros.
I sona així.
És brasilenç, no, aquest noi?
Sí.
Ja es veu, eh? És una altra història, això.
Covenyo.
Clar.
Bé, i acabem parlant del concert d'aquí a 7 dies, dimecres 6 de juny,
Sarabacalé, estaran a la Sala Polo.
Aquesta banda deu el seu nom a la Suma de Sarabà,
que és una salutació o bendició en Àfrica,
i calé, que vol dir que pertany a mons de gitanos.
I és que aquesta banda porta 4 anys junts barrejant samba i ritmes exòtics amb el flamenc.
Encara no han donat el salt a Brasil, però està dins dels seus plans futurs.
La banda està liderada per la cantant Irene Atenza.
Les entrades estan per 9 euros.
Doncs amb aquests aires brasilencs, que tant ens agrada, una de panya al morro...
Ens acomiadem de l'Anna i l'Aranxa una setmana més al programa.
Gràcies per venir, noies. Fins la setmana que ve.
Bonait Ramírez.
Bonait Ramírez.
Bonait Ramírez.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit