En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt amorro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Gràcies. No, no, a vosaltres. De veritat, no, no, a vosaltres.
Bé, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Carme, et noto diferent, eh? T'has fet alguna cosa? Sí, és que... perdó, n'heu pentinat. M'he posat el cabell de color fucsia. Ah, de color fucsia, eh? Et queda molt bé. Ai, moltes gràcies, Jordi. D'aquí uns moments...
Fem les notícies? D'acord, fins ara mateix. A més, també, durant aquesta primera hora, ens visitarà el Pau i el Martí, a l'espai dels grups de música, que avui, de fet, ja fa una setmana vam començar a repassar la vida del rei del rock.
Avui farem el segon capítol de la vida basant en la història de la música. A la segona ara connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just. I avui tindrem la penúltima tertúlia esportiva de la temporada. Amb el Pau, el Bernal, el Rafa Cano i el Sergi Pons. Sergi Pons amb una cançó que ja veureu que és molt xula. En fi, bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro.
Comencem amb les notícies de Sant Jordi. Per cert, saludar a la gent que ens estan mirant a través de ràdio.com. Bona tarda, internautes. I també la gent que ens està escoltant a les 4 de la matinada perquè no pot dormir al podcast de la Penya del Morro de Ràdio.
Perquè ja sabeu que tots els programes els podeu escoltar quan us doni la gana sense que ningú us obligui ni lligats d'horaris ni res. Independència, llibertat és el que vol la gent i és el que nosaltres donem a radiodesvent.com i a Ràdio a la Carta, ja ho veureu.
I allà hi ha tots els programes de ràdio d'Esvern, doncs el cap al cap, el boomerang, l'expressa de medianoche, la ventana, eh? Tots els programes de ràdio d'Esvern estan allà. I el que podeu fer és, doncs, explicar sobre el programa que us doni la gana, la penya del morro, també, i posar-vos, doncs, les coses. I escoltar el que vulgueu. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Et vaig a dir una cosa.
Ah, sí? M'agradarà o no? Home, no sé... Crec que no, no? No, no? No sé, fas pinta així... No, no traieu aquesta música, que no va d'això. Això fa amor, eh? Per això, no, no va d'això, no va d'això. Prou amb una altra així com de... de gent divertida. Vale, aquesta sí m'agrada, molt bé, gràcies. Molt bé, un aplaudiment pel tècnic d'això. A veure, Carme.
Jo no t'he posat la nota d'avui, que ho sàpigues. Jo ho vaig fer la setmana passada. Que no ha sigut idea teva. No, que no ha sigut idea meva tampoc, t'ho juro que no. El que passa és que hi ha gent que continua les bromes perquè les coses que són bones es copien. I últimament m'estan copiant de moltes coses, Carme.
En fi, eh, bueno, quina nota, no? Ens està preguntant la gent, doncs mireu, va, vaig a explicar... Ho explicaràs? Sí, per què no? Que no puc explicar-ho? No, sí, sí. És que a mi em fa molta ràbia quan fan bromes internes a ràdios o a programes que escolto, i després la gent diu, bueno, però ens hem quedat amb un pam de mas, com l'Artur. Mireu, amics i amigues, el matí el Sergi Pont fa les notícies de Sant Just, vale? Sí. M'ho sé que he d'explicar un ratlló.
El Sergi Pons fa les notícies i la Carme les fa a la tarda. Fins d'aquí... Fins i tot jo ho sabia. Fins i tot jo ho sabíem, o no? Ara ja ho sabeu. La Carme és aquesta noia. Carme, parla. Hola. Veus? Aquesta és la Carme. I el Sergi no està aquí. Sergi, parla. No hi és. Llavors, la cosa és que sempre es deixen com notes. El Sergi li diu, mira, doncs mira que l'Artur Mas ha vingut o notícies relacionades amb els informatius de ràdio d'Esver, perquè clar, com que no es parla en el matí, per això es deixen notes a la tarda.
I què passa? Que la setmana passada un graciós de mena va posar al final de la nota t'estimo.
La Carme va intentar falsificar la lletra. I s'ho va creure la Carme, al començament va dir ui, ui, ui, aquí ja pot haver alguna cosa perquè al matí com que estan la Carme i el Sergi, que el Sergi ha entrat en nou fa menys d'un mes, està passant alguna cosa. No fa menys d'un mes no eh. Què? Ja fa més d'un mes. No, fa menys d'un mes. Com a quin dia és avui? Avui? Doncs el 22 de maig. Fa més d'un mes. Però que ell va començar sol? Sí, sí. Sol va començar al 16.
Total, conclusió. On vols arribar Jordi? Doncs que aquestes notes amoroses que es passen la Carme i el Sergi ja ho comencem a saber tots i ja és públic.
Per tant, quan escolteu al matí el Just a la Fusta... No, vols arribar que avui hi ha hagut una altra nota? No, jo no vull arribar a això. Ah, què vols arribar? Vull arribar que hi ha una relació. Vull arribar que hi ha una relació molt bonica. Per tant, demà quan escolteu el Just a la Fusta, l'espai a les 4 de 11 de les notícies de Sant Just, fixeu-vos que es diuen. Fixeu-vos quines indirectes es llancen. Perquè potser ells diuen una gran sempre. Segur, segur que una gran. Però allà
Ja veureu estimats companys i uients i uientes i companyes. I alguna cosa, demà al matí tots a escoltar les notícies de les 10 i 40. Això és perquè tens enveja, Jordi. Home, tinc enveja que hi havia el rumor entre tu i jo. A mi m'agradaria que hi hagués el Sergi aquí. És veritat, tinc enveja. A mi també m'agradaria estar pretès pel Sergi, Carme.
Però mira, que tu es conforma amb el que té. Avui el tinc, però no em preté, com a tu. En fi, tot això demà, a quarts d'ons del matí, jo ho escoltaré, i a la tarda posarem... No, no, a la tarda posarem les frases que s'han dit al matí, perquè veieu que aquí hi ha gat amagat.
Carme, per on comencem avui les notícies de Sant Just, tu diràs? Comencem parlant de la vaga d'ensenyament, si et sembla. Doncs no. No? Però comencem igual, perquè és que he pensat. I si no em sembla, què? Doncs podem fer una altra cosa. Caram, si que és bona persona. Mira si és bona persona. Va, Carme, comencem amb la vaga d'ensenyament, perquè avui el titular de TV3, per variar, no s'ha utilitzat mai una vaga amb, com es diu, amb desigual seguiment. Molt bé. Aquest és el titular que teníem també ahir a Sant Just. També el teniu ahir a Sant Just. Però ara ha canviat una mica. No, ho dic perquè...
Són frases d'aquestes, no? Recursos típics del món del periodisme, com per exemple han estat cridats a les urnes i la segona és una vaga amb desigual seguiment. Ball de xifres. Ball de xifres. Ai, m'agrada molt de ball de frixes, que jo m'imagino gent... Físeres. Ball de físeres.
Nooo, que és com una nova espècie que hem trobat a l'Antàrtida. Jo el visualitzo, realment, a l'allà de xifres. Jo també. Es diuen més o menys números ballant. Jo també, a l'ateneu de Sant Just. Jo també m'ho imagino. No, és veritat, que estan allà ballant, allò com tranquil·lament i tal. Mira, et donaré xifres a Sant Justenques. Que ballen o no? Ballen o no?
No. Les que ballen és quan són dades generals. I tu doncs valores quin és el seguiment que s'ha fet a Sant Just. Jo no penso valorar res, ja t'ho dic ara, perquè jo no em paguen per valorar. A l'escola Bressol municipal Marrecs dels professors, o sigui, hi ha hagut serveis mínims, per tant doncs els serveis mínims de l'escola Bressol són força més alts que els altres centres per donar servei als nens i nenes i un terç de la plantilla per tant doncs són els que
han hagut de treballar. Perdonem, estem fent un repàs de com ha anat la vaga de professors a Sant Just. Home, doncs fem-ho bé. Vaga d'ensenyament perquè avui deixo'm recordar també que s'hi han sumat les associacions de mares i pares. És una de les novetats d'aquesta vaga d'ensenyament d'avui dimarts és aquest suport que de vegades no es prestava per part de famílies. Aquesta vegada s'han decidit
solidaritzar-se amb la protesta i s'han afegit les entitats. Després qui vulgui, a títol individual, això ja és diferent, eh?, però vull dir que, en principi, una de les novetats és aquesta. Doncs vinga, va, repassem la vaga d'ensenyament a Sant Just d'Esveral, que rostem de connexions per saber com han estat els diferents dins repúbli i com han ocupat o no el lloc de treball els seus treballadors. Comencem per l'Escola Bressol. Carme Dades Xipras. La Carme Estalla. Carme, endavant.
Serveis mínims, per tant, n'hi ha. Més energia, que estem en un programa de carrussel·la! Hi ha hagut un terç de la plantilla que ha hagut de treballar i poc més, doncs, 50% dels infants no han anat a l'escola. Escola Montserrat! Doncs l'escola Montserrat... Es pot anar malament perquè el guió el tens més endavant, no? La meitat del claustre no han anat a treballar i només 40 alumnes de 300 han anat a l'escola.
A més a més, també s'han sospès algunes activitats extraescolars. A Escola Montsenya! Només tres mestres, només tres mestres, no han secundat la vaga. Per tant, totalitat. I a més a més, pel que fa també els alumnes... Ritme, ritme, ritme! Jordi, és que no puc explicar bé. Ho estic explicant fatal. Faig el meu paper. Ja, però no s'entén res del que he dit.
Sí que ho he entès. Has dit que només han anat 3 aquesta vegada. En aquest cas sí, però no entenc res de tot el que estic dient. Sí, que ho heu entès tot. Que sí que ho heu entès, Carme. No, ara hem acabat. Clar que no has acabat, perquè estem a mitja ronda, però bueno, ja parem la ronda. El que l'escola canligó. No, així tampoc. Tampoc. Normal. Un punt intermits. Un punt intermits. A veure, busquem... Com el que farà la república.
A tu t'agrada més el que fa la República, no? Que és tot molt més mastegat i ho parla molt més tot. La ràdio, tranquil·la. Doncs Carme, tranquil·la. I parlem ara de les escoles de l'ensenyament. És igual. A Canigó hi ha hagut menys seguiments. Són 7 mestres, només els que han estat absents a les aules. Per tant, doncs és l'escola on potser d'en Salomon et menja aquesta vaga. També a l'institut, 7 dels 50 mestres.
han fet vaga i, en canvi, l'absència d'alumnes ha estat força majoritària. I a més, aquesta tarda, atenció, perquè hi haurà una convocada, una cassolada, per mitjà de SMS i xarxes socials, en protesta per les retallades en ensenyaments, a les 7, davant de l'Ajuntament. Millor així, Carme?
Un aplaudiment per la Carme, un aplaudiment. Per dies, no? Avui, sí. Amb altres informacions crec que és dali, però avui trobo que no... Jo, aquí, jo... bueno, no discutirem ara, però jo penso que sí. Que justament és un repàs de com ha anat de darrere. Però no pateixis, Carme. No ho sé, tenia més coses a dir i no les he pogut dir, em sap greu. No justifiquis. No em justifico i t'he d'explicar per què no ha quedat bé. La gent ja ha vist que hi ha coses que no poden ser i ja ho ha valorat, eh?
I ara continuem amb més notícies de Sant Just. Carme, tu diràs. 268 fotografies han presentat al tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just. Diumenge es va acabar el termini per participar en aquest certamen organitzat per l'agrupació fotogràfica Sant Just. El nombre d'inscripcions, per tant, ha baixat en més de 200, comparat amb l'any passat, un descens que s'etribueix a la introducció d'una quota de 8 euros, enguany, per presentar les imatges.
Els organitzadors recordem que van decidir incorporar aquesta tarifa per aconseguir que algun curs sigui autosuficient. El tema del certamen d'aquest any ja estan les botigues i els mercats del món i ara un jurat especialitzat farà una selecció
de les millors fotos participants. La tria s'exposarà a les balconades del carrer Bona Vista, entre el 16 de juny i el 16 de juliol. Llavors, d'aquesta cinquantena de fotos, es triaran les tres millors, hi ha premis, i a més a més, també hi ha aquest concurs popular, que és que la gent ha d'endevinar, intentar endevinar, quina és la fotografia que el jurat triarà. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Aquesta cançó comença molt tranquil·la, és de... es diu Nanetsora, de Brats, segur li interessa buscar-la en algun lloc, a mi personalment m'agrada molt, és un grup d'etnia gitana de França, em sembla que són, i tenen cançons molt xules, però mira amb quin ritme acaba i que guai.
Hola, soc Joaquín Reyes.
que es un programa que realmente merece la pena, es hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Penya Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Muchachada Noí. Noí!
Doncs aquesta és una de les proves que m'agrada més, eh? L'estic agafant molt de carinyo a la prova de Joaquín Reyes. Home, fa molta gràcia, no? La pell del morro! I ahora continuamos con la última noticia de la Karma! Hola, soy Karma Verdoi. No. Doncs podríem ser un muchacha de Nui Teu un dia, Karma. No. Sí, per què no? Hola, oi? Oteu. Karma Verdoi! Verdoi! Ah, Verdoi. Verdoi. Hago las noticias.
Podrem fer-ho això, no, un dia? Em poso una perruca, jo, morena, i gravem un vídeo aquí a la redacció de la ràdio. Home... I faig... perdó, i... Com el Celebrities... Celebrities de Sant Just! Hòstia, seria molt catxon d'això, eh? Sí. Sí, sí, però no ho farem. Però... això. Però estaria... però m'agrada molt aquest espai. No, no, perdona, és que estic donant voltes a... Mira si us agraeix o no col·laborador. Sí, el no col·laborador. Celebrities de Sant Just. Tenies un noi aquí... I llavors, per exemple, fem... ui, l'Edu! I llavors fem a Can G i fem l'Edu, saps?
Escolta, investiguem-ho, investiguem-ho això. Ja no tens opcions en pràctiques. Hola, sóc Josep Perpinyà. I vas al despatx de l'alcalde i fas un vídeo de tota la gent de Sant Just. És una primera temporada de 7 capítols, 3 minuts cadascun. Carme tu saps la primera. Vinga va, que dius que ja no tinc... Ja no tens opcions en pràctiques. Jo tinc opcions en pràctiques, no.
Han marxat. No el vas acomiadar? Bueno, és que el va fer... A veure, estàs parlant del Juan, eh? Que va venir al programa Conecta. La gent la coneixia. Sí, sí, sí, molts. Si la gent parava pel carrer, dius, què passa amb el Juan? Dic, a veure un moment, tranquils, avui explicaré el programa. I ho faré després d'aquesta notícia, Carme. El Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llibregat. Perdona un moment, m'estàs dient que amb el fred que fa hi ha mosquits? Bueno, s'ha de començar, les coses estan previstes en funció d'unes dates i demà passats farà calor, per tant...
El mosquit tigre torna a Sant Just, Carme? Segurament. El mes de març es va començar ja en zones naturals per les pluges que van tenir enlloc aquell mes. Ara la campanya durarà tot l'estiu, s'allargarà fins a principis de tardor i recordem que el mosquit tigre, com deies, és un dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat.
La gent no ho veu, però el mosquit tigre és molt agressiu.
que es posa el puny a dins la boca i s'amuseia com... Volguem dir que m'estic aguantant. Doncs una mica això, eh? Creu que et va bé, agressiu? A mi? L'interpretes bé? Sí, perquè jo soc una persona molt agressiva. Carme, vols fer el favor de continuar les notícies, sisplau? T'imagines? Què? T'imagines així? Doncs és que ja ho sóc, en veritat. No, Carme!
A mi no em fa gràcia. No em fa ni... O sigui, no em fa gràcia, d'acord? No, pot estar fent les notícies, Carme, si us plau. De què rius? De què rius? Doncs ho sento molt. Doncs mira, si no te'n vas, te'n vas fora. O sigui, a fora hi ha... O sigui, aquí a la ràdio, a fora de la porta, hi ha 400 persones que poden fer el que fas tu, Carme. O sigui, que si no t'agrada, porta i te'n vas. No, no, t'ho dic sincerament. No em fa gràcia, a mi. No, no, fas molt bé. No, no, no, no. És que vols continuar, si us plau?
M'has de parlar bé. Què? Si no, no continuaré. Que t'has de parlar bé? Però què és això? No he sortit d'aquesta tia. Però què passa? M'ha agradat molt aquest últim cop eh. M'has fet mal a la mà. No Carme, no. A mi no em fa gràcia. Som les 5 i 23 de la tarda. Tenim molts continguts al programa. No podem estar aquí parats. Va! Va! Jordi.
Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui? Que truqui?
Borreu-me aquest del xat! Fora! No! És que no el vull! No el vull més, aquest! Diu que et posarem una denúncia. Posa'm una denúncia! Posa'm una denúncia! Pot haver-hi gent que ho estigui... O sigui, tu m'imagines que algú està movent el dial... Que no mogui... Potser és una persona antiga! Si mou el dial és una persona antiga! Perquè avui en dia tot va ja amb electrònica! I tot va amb internet! Que per això tenim un podcast, per això, Carme! Per això tenim un podcast! M'estic posant molt nerviós! Jo ho veig, jo ho veig!
Puc continuar? A veure com ho recondueixes això ara. Diu que no tot s'hi val per la ràdioespectacle. Doncs sí que s'hi val! Hi ha gent molesta. Has ferit sensibilitats. He fet sensibilitats? A veure, ara es fa molt. Espera, ja veuràs. Tinc el final de l'Sketch. Espera un moment. Posa música de perdo. Lo siento mucho. Me he equivocado.
No vol veure currir. Carme, et puc abraçar? És que em sento malament. No m'estranyes, devies molt ficat. Perdona. No se si vull continuar parlant de la mosquit tigra. Carme, et puc abraçar? No. Deixa'm abraçar-te va. Va Carme. Estic ferida Jordi. Jo també. Et sento molt malament. Ara rebutjaré el contacte físic. És que jo... Carme no sóc així en veritat.
De petit vaig tenir un problema. És igual, no ho explicaré ara però em sap molt de greu. A vegades et diuen que sóc inestable emocionalment. No sé per què, però... Carme, abraça'm per favor, que si no... Si no... Carme, no sé què sóc capaç de fer. Per favor, abraça'm. M'abraces. Tinc un vidre al meu davant. És igual, Carme, és igual. Va, i un abraço. Ai, gràcies, Carme! Ai! Ai, Carme!
Carme, gràcies. Em sento millor persona. En el paper de periodista resignada, Carme Verdoys.
En el PP de jefe malparit, Jordi Domènech. Això passa, eh? Com va passar? Com va passar? Com va passar? Això és impossible? No, home, no, Carme, no. Això és impossible? Em deuen pensar que aquestes coses passen. Això és impossible totalment. I fins aquí l'esquets del director Cabron. Han intervingut per ordre d'aparició en el lloc on he dit això, no? És que, clar, només som tu i jo. A ponir el del xat. Sergi, pon el xat.
Amb el Nic, plataforma en defensa de la Carme i després plataforma en defensa del rei. Que diu, ja està bé d'imitar el rei sempre que us vulgueu mufar d'algú. És broma tot, eh, és broma. Deixa'm dir que és broma. Acabem amb el mosquit tigre, no? Acabem amb ell, acabem!
el consell comarcal que torna a fer una crida a la ciutadania per que col·labori i per tant demana que s'aviti a acumular aigua allò que diem sempre, en recipients, petites cisternes, plats o cendrers ubicats a l'exterior. Sí, és veritat, perdona, el mosquit tigre és molt perillós per quan hi ha vessals i tot això, eh? No, quan hi ha vessals, no, vull dir que quan no hi ha vessals, evidentment no hi ha vessals, però algú està regant les plantes i té el platet aquell, doncs que vull dir aquesta aigua. És veritat. I que no es pugui s'aviti aquesta petita inundació perquè així s'avita la proliferació
Del mosquit tigre. Mira què diu el Javier Bejar. Diu, avui el Jordi... Això el Twitter, eh? El Twitter de penya al morro. Diu, avui el Jordi diu, s'ha deixat la medicació a casa? Doncs no, el pitjor de tot és que me l'he pres i mira què m'ha passat. Bueno, en fi, està bé això, eh? Doncs ho farem més sovint. Si la gent reacciona, la gent reacciona, no? Doncs jo faré més teatre. Si voleu teatre, en tindreu, no patiu. Carme, moltes gràcies. De res. Tu estàs bé, no? Sí. Sabies que tota la mentida ha fet. Eh, igual, si no.
M'ho he pres així fredament, no? Molt bé, Carme, t'he fixat molt bé. No, doncs mira, escolta, perquè ja no tenim el Lluís Tamino amb nosaltres, però si ens passa això a la feina, què podem fer, no? O sigui, com hem de reaccionar?
La Carme, creieu que ha fet bé? No, t'ho dic de veritat. O sigui, tu Carme, si teniu... clar, això passa, no? Pot passar, algunes feines. I casos de bullying a la feina i tot això. Pot passar o no pot passar? I el que ha fet la Carme està bé o no? Tu anaves rient, Carme.
Clar, és difícil no? No riure. Clar, és difícil riure quan algú t'està fent bronca. Clar, en veritat no hauries d'haver rigut potser. Si tu t'has rigut a la cara d'alguna persona que t'està fent bronca, no se't ve el teu paper. En fi. Doncs res Carme, moltes gràcies, dos quarts de sis de la tarda. Fes bronca no dura un segon, ja ho hem vist. I a més tampoc no era cap bronca, era agressivitat.
Gratis, sense justificar. En fi, Carme, gràcies. Ja sabeu que teniu més notícies a partir de les 7, als Enjust Notícia d'Edició Vespre, i ara mateix tota la info a radiodesvern.com. Fem una petita pausa per la publicitat, jo em calmo una mica, menjo unes pastilles, i tornem ara. Fins ara. Ràdio Desvern. 98.1. Ràdio Desvern.
A Sant Just d'Esbern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions per a l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
i la gran patata va...
Dona pas amb silenci brutal Els vianants s'hi aproximen Primer tònics, després expectants Que cada segon que passa Té més números d'aver-la pel mar I quan la porta finalment s'obre La gent crida i comença a aplaudir
Tots dos saluden, es besen i ell li diu. Nena, ara ja som més que amics. Sona un orquestra i el clàfona negre i surten les lletres final. Recull la carpeta i els auriculars, s'abraça amb el tècnic
que viu aventures només amb la veu. L'home que obla amb Bruce Willis, que no és de Manhattan, que és de Carladeu.
El nostre home té una idea, no s'hi va la dubtar. Potser és l'última hora.
No és pas un crac en idiomes, però almenys aquest tros se'l porta preparat. Tots dos es miren i el món s'atura. Ai, la si tingués un minut per dir-li gràcies per les aventures, per tot el camí que han recorregut.
marxa per l'ambiguitat. I és que l'home n'hagués tingut prou amb un gest, un somriure de complicitat. Que no arribarà mai perquè hi ha guarda espatlles que el paguen per això que li fot una empenta i que cau l'endrodó, que queda estesa a terra, que es pensen que és boig o mai got o mai got o mai got.
L'home que doble amb Bruce Willis, de fora al cinema sent la seva veu. Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l'agafen i el posen de peus. L'home els diu que amb Bruce Willis és un amic seu, però ningú no se'l creu.
5 i 35 de la tarda continuem més tranquils, eh? Més tranquils a la penya del morro. Tenim a nosaltres el Pau Marcos. Pau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ho sento, està agafant el micro. No passa res.
Què tal, Pau? Com estàs? És que et veig una mica com m'estressat ara, eh? No sé per què. Ah, no, no. No sé què ha passat amb el Martí. Jo li he dit a dos quarts a la ràdio. I m'ha dit sí, sí, vale. I... Que hem de patir? No, no. No, no crec, no crec. No passa res. El Martí, a més, pensa que és peixos. Vull dir que ja és una persona... Que és peixos? Que és piscis. Ah, sí? Sí. Tu portes això dels horòscols? Jo ho porto molt. Ah, molt bé. Sí, ho porto molt. I a quin diari ho mires? A quin diari et creus? No, no. No és cap diari. Això és... Ah, és la Superpop. Efectivament. Que ja no existeix.
I em vaig quedar amb l'últim horòscop ja de per vida. I qui era? Deia vas a triomfar, dicava. Ja vols que vengui nosaltres, no? Avui, però això no, he vist que no vens sol, no? No, perquè amb l'Aleix, l'Aleix Graell, que anem aquesta nit aquest vespre al Cafè de la República de Catalunya Ràdio. Home, Aleix Graell, què tal?
Bona tarda. Escolta, no vam parlar una vegada amb tu per telèfon? Sí, sí, vam xerrar un dia, tornant de Huesca. És correcte, és correcte. I a més, bueno, sou un programa, no? Sí, fan un programa, bueno, per internet, que els diu, bueno, presenta'l tu, no?
Bé, estemalpou.com, és aquest programa de ràdio o magazine que fem amb 5 companys de la Universitat Autònoma de Barcelona. Estemalpou.com. Sí, ja som WordPress, ja som.com. Ah, molt bé, ho heu avançat, no? Sí, ens hem millorat, hem millorat. Molt bé, molt bé, nen, molt bé. I cada setmana sortim els diumenges, si algú té gana d'escoltar-ho.
Si home, estem al Pou.com que sou uns estudiants de periodisme. Jo no estic eh. Jo estic de Falques. Hem de dir que el Pau ens fa les veus. Ah, fa les veus? Pau, fa les veus? Si, jo faig Falques i tal, el que em demanen. Jo faig el que puc i el que em demanen. Escolta, vosaltres, jo vau comentar-ho però quan l'Andreu Buenafuente va anar a fer una xerrada a la universitat ara fa poc, vau, bueno, allà a l'Autònoma, vosaltres quan va acabar, bueno, ni cortos ni parets justos, no? Veu sortir allà i li vau demanar...
Si podia venir d'entrevistat al programa. Això va ser cap al febrer. Sí. Ha vingut ja o no? No. Encara no, eh? No, no hem entès res. Però estem al caure ja. A punt, a punt. A punt, a punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt. A punt
Bueno, en fi, home, Martí Ramírez, que bon dia, bon dia, sí.
Escolta, has vingut corrents? Bueno Casly, però és que aquí no hi ha manera d'aparcar, no sé com us ho feu, aquí a Sant Just, però... Sí, perquè aparquem els cotxes un sobre l'altre. Aparca't derrapant així, saps? Tipo pel·lícula. Exacte. Però escolta, no corris eh. No. Martí, és que si et van malament d'aquest horari, busquem un altre. No, no, si avui no... Si precisament avui no m'han anat a la uni. Ah, avui no he anat a la uni, a sobre. Jo pensava que... Jo pensava que venia de llà.
En fi, doncs Aleix, benvingut al club. Queda't aquí. I res, de què parlàvem? Que ja no me'n recordo. Bé, doncs seguirem parlant del que vam començar la setmana passada. Que vam començar parlant d'un dels reis del rock. El rei del rock? Sí. Bé, exactament. Qui era Jordi? Elvis Presley.
I és que ja sabeu que al Pau i el Martí, cada setmana, venen, ens expliquen la història d'un grup de la... d'una agenda, no?, de la història de la música. Aquests dies, ara, estem repassant cada dimarts Elvis Presley. Molt fantàstic, eh? És que a mi m'agrada molt.
En fi, la setmana passada vam començar a repassar la vida i la trajectòria musical d'aquest home. Avui seguirem parlant d'aquesta bèstia musical i com que hi ha molt per dir, la setmana que ve farem l'última sessió de l'Elvis i ja acabarem, no? Perquè són tres capítols d'Elvis Presley. Esperem acabar-ho. Millor i així ho fem amb més calma, no? Exacte. Molt bé.
A veure, perquè, si no recordo malament, dimarts passat vam acabar d'explicar que els cendrills que l'Elvis va llançar el 1957 va arribar al número 1 de les llistes, com per exemple tu, Maig, Ollxucap, Let me be your teddy bear. Si no recordo malament. Sí, ja ens vam quedar aquí justament. No és que ho estigui llegint, eh? No, no, no. És que si no recordo malament. És la memòria. Molt desenvolupada. Molt.
En aquests moments que has dit, en el 1957, és quan ja comença a ser una estrella internacional i comença a tenir admiradores per tot el món. També en el 1957 va publicar el seu tercer àlbum, titulat Loving You, que també és una cançó, és el senzill que forma part de l'album.
I aquest senzill Loving You també va aparèixer com a banda sonora de la seva segona pel·lícula que va protagonitzar. Va fer triplet aquesta cançó. Sí. Dis, senzill i banda sonora. Exactament. Li va donar part molt. Va tirar amb el Loving You. Àlex, a tu t'agradava, Eusper Sley, o t'agrada? No gaire, la veritat. No he escutat molt. Ho vaig marxar, ja puc marxar. És broma. Doncs mira, avui tindràs l'oportunitat d'escoltar-lo una mica, perquè Pau i Martí també anirem posant una mica les cançons
de l'època que estàvem parlant i tot això. Sí, així anem coneixent una mica més per qui és de la nostra Quinta. De la nostra Quinta i de la teva, que tampoc el vas pillar gaire. Jo el vaig explicar la setmana passada que de partit tenia coses que m'escoltessis.
Tenies un casset doble, perquè no recordem. És veritat, és veritat. Jo et deia que era el CD i era mentida. I no oblidem-lo de la fragona, tampoc. És veritat, és veritat. No traiem els drets bruts, no? Era la fragona, no els drets. Ara, ara, ara. En fi, tot el que... Què passa? Ja estem a l'any 1957, ell estava ja muntat el dólar, no? Exactament. En vint i pocs anys ja tenia una menció, tenia una fortuna espectacular. Postuflant, exactament.
Aquests anys, finals dels anys 50, va iniciar 3 gires amb les quals va continuar generant una resposta bastant aclaparadora en el públic i sobretot en el públic femení.
I es va començar, com he dit abans, a consolidar la seva fama. I llavors aquesta esborrejada resposta al públic cap al cantant... Perdona? Perdona? Digue'm. Aquesta què? Esborrejada. Esborrejada. Esborjarrada no, no? Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esborrejada. Esbor
Ja, ja, ja, ja. Això diuen tots. Sí, sí, sí. Després mira com entra. No passa res. Escolta, Martí, el que tu vulguis, esborrejada. Esborrejada, vale. Sí, cap problema. Doncs esborrejada, vale. Resposta al públic, cap al cantant i més concretament, com he dit al sector femení, Frank Sinatra,
No, aviam, aviam. Martí, fem una cosa. Prenda un descans. I ja està. Si acabes la frase, diu, Frank Sinatra també ha reconegut per inspirar l'esvaïment o el desmai de les adolescents. O sigui, Frank Sinatra i Elvis feien que les adolescents es desmaiessin. Exactament, va començar Frank Sinatra i Elvis va seguir.
Més o menys en aquesta idea. Aplaudiu el Pep Martí, l'espaçó seu. Era l'any 1957, Elvis va gravar el seu quart treball titulat Elvis Christmas Album on hi va destacar la cançó que escoltem de font, Santa Claus is back in town.
i es va quintar una cançó que sona cada Nadal a totes les cadenes d'aquelles pel·lícules tan bones que fan. Ah, sí? Sí. Les mirem tots, ho sabem. És veritat, és veritat.
Que té títol de trilogia de Batman, no? També una mica. Santa Claus is back to town. Més o menys. No, s'ha de trobar el Santa Claus. Batman is back to town. Aquest llançament Nadalenc va anar molt bé, no? Doncs sí, va anar molt bé, com bé has dit, perquè vas tindre encara més el llistat d'àlbums que van arribar al número 1.
el cantant, ja havia tingut tres números 1, aquest va ser el quart, quan anava petant. El quart número 1. Amb 22 anys només, perquè recordem que és l'altre 35. Com tots, com tots. Bueno, és que per què en tenim 20 eh, que si no estaríem ara mateix. Si no estareu això també. Back to town també. Back to town. Tornaria, a més aquest album, aquest Elvis Chrismas album, es tornaria amb el temps, l'àlbum nadalenc més venut de la història. Fixa't. Més que el d'Operación Triunfo?
El Príomfo va entrar en un album nadalenc. Tu eres mi estrella, sigue-me. El tenies? Dentro de ti hay una estrella. Si lo deseas brillará. Doncs sembla que sí, que va guanyar Operación Triomfo.
I a més amb tot el Ramon Bori que ja havia creat durant el període del 58 al 60 va decidir allistar-se a l'exèrcit americà. Con lo cual la gent va dir, escolta, i la teva música què? Clar. Aquí hi ha un parón. És veritat, i tranquils no? No, però... Mentre mato... Mentre fas blanquons? No, encara no, no era l'època.
No, però va demanar que se'l tractés com un soldat més, eh, que no hi hagués tractes especials... Tu també al costat li tractes com un soldat més, segur. Sí, segur, li fas les mateixes bromes i aquestes coses que es fan allà, les pel·lis... Sí. Que li van fer un, com es deia, un bacita a mida, no? O no? Així, com unes lentejueles... Sí, perquè no destaqueix, no? Perquè no li poguessin disparar els altres. Passaràs ben desapercebut. Doncs durant la seva essència de dos anys, els productors i les companyies musicals,
ja, bueno, es van preparar per aquesta excència i va sortir i van treure a la llum material inèdit en el qual destaquen 40 cançons que es van col·locar en el top ten de les llistes de música més populars. Hòstia, és que és fort. Fins i tot sense fer res, triomfava. I va petar amb cançons com Worm around your neck. Sí home, que és aquesta que he escoltat de fons.
També Hard Headed Woman o One Night, no, Pau? Doncs sí, algunes d'aquestes cançons, aquestes 40 cançons que van arribar al Top 10 quan ell estava fent el servei militar. Bé, va acabar l'exèrcit, va acabar el servei militar l'any 1960, Elvis Presley va publicar un altre treball titulat Elvis Is Back.
Exactament, que seria el seu cinquè àlbum, la seva trajectòria musical. Que sempre estava tornada, no? Santa Claus is back to town, Elvis is back. Com que aquí tornava ell, de veritat. Elvis vestido de Santa Claus is back. Aquest és més endavant. Bueno, doncs aquest Elvis is back incorporava un senzill amb el nom d'Stuck on You, que es va convertir en un exit instantani, com les darreres cançons que havia anat traient.
I, més tard, va gravar dos dels seus senzills més exitosos, que es titulaven It's Now or Never. Home, perdona, fa un altorn el camí no? Aquesta és una famosíssima cançó que no sé si la coneixeu. A veure, posa-la. És que estic buscant, eh? Tranquil, tranquil. Doncs ha quedat demostrat que no la coneixeu. Com que no la coneixeu? Per favor. Si us heu de declarar una noia, algun dia utilitzeu Elvis Presley, It's Now or Never.
No la coneixem. No la coneixem. Aquestes són les que piquen a les graduacions. Sí? Sí, piquen a les graduacions. La festa del baile, no? El baile de primavera. El típic de s'acosta a la gata, tens pareja. És veritat. Oye, Tommy, ¿me acompañarías al baile? ¿Quieres venir conmigo al baile del encantamiento bajo el mar? No lo sé, Susi, estoy muy ocupado. Mi trabajo de quarterback no me lo permite.
It's now or never, és a dir, és ara o mai. En fi, vinga va, Martí, que no para el ritme. Ah, tranquil, no passa res, home. Que el ritme no pare, no pare, no pare.
Elvis i sona aquestes coses de fons. No està mal. Bé, doncs aquesta cançó, It's Now or Never o Are You Lonesome Tonight? Home, aquesta també, és que... Clar, doncs fem una alta al camí... És que... Ves dient, jo la vaig buscar, perquè si no això és infumable de ritme, però clar, és que són cançons aquestes... Que s'han de posar. Són mítiques, esclar. Are you lonesome tonight? Bé, doncs aquestes dues cançons també es van incorporar en aquest cinquè àlbum titulat Elvis Back. En el mateix any va sortir publicat l'àlbum titulat
J.E. Blues. J.E. Blues. No sé què vol dir les initials, però... Bueno, està bé. Ho diem, ho diem. Sí, sí, sí. Mira. Bé, m'he equivocat, eh. Em pensava que era més famosa.
Si la primera cançó et falla per declarar el tret d'aquesta segona. I si falla aquesta, canvia de noia. És que no està interessada definitivament. Efectivament. Canvia de fregona, no? En fi, d'aquest és el tema, però tu comentaves que el mateix any vas sortir a publicar l'àlbum titulat GI Blues.
on es destacava la cançó His Hand in Mine, no? Exactament. I l'any 61 què? I l'any 61 es podia presumir a Elvis Presley de ser un artista que havia venut més de 75 milions de còpies a nivell mundial. És una bestialitat. I en aquest 61 va fer un altre àlbum titulat Something for Everybody i els crítics musicals deien que aquest nou material exemplificava molt bé el so Nashville que la feia la música country d'aquests anys 60.
i amb el temps es va convertir en el sisè LP en assolir les primeres posicions de les llistes musicals, com era una tradició en Elvis Presley. Silenci, per favor, que estem fent un programa de ràdio.
Des de l'any 1961 fins al 1968 van ser 7 anys. Això és una dada. La d'ahir, com diria la Xaranca. Mira, això m'agrada molt d'aquesta cançó, perdona, eh, de Larry Yolonson Tonay, que acabo i volta al mig de cançó, ell fa com un Spitz. Yolonson Delay. Bon dia, nena. Nena estàs sola. Però ja no ho estaràs més. Vinc cap a tu.
Jordi Domènech, tu deus ser simultània. Sí, sí, sí, bueno, simultaníssima. En fi, entre el 61 i el 68 què va passar, Pau? Doncs, a part que van passar set anys, com ja has dit, Presley va allunyar-se dels escenaris un altre cop i es va centrar en la seva faceta com a actor, ja vam dir l'altre dia que...
Ell sempre havia volgut ser actor, tenia un contracte firmat amb una productora per anar fent pel·lícules i durant aquests anys d'activitat cinematogràfica va participar en unes 27 pel·lícules, o sigui que no està malament. Gens malament. 27 pel·lícules en 7 anys. 27 pel·lícules? 9, sí. Està mal, no? Però són quantes? No, no, és igual. Moltes, 4 pel·lícules al any, més o menys.
A més, durant aquest període els seus èxits musicals provenien, com és lògic, de les cançons que ell composava per formar part de la banda sonora d'aquestes pel·lícules en què apareixia. Ja ho aprofitava i ho feia tot. És el cas dels senzills, de senzills com Can't help falling in love, que és aquesta. I vinga tots a casa.
Aquesta és la tercera opció. Per declarar-se a algú. Aquí ja t'estaràs fent pesat, eh Jordi? Potser. Si et declares tres cops... Sí, però és que hagi seguit. Ella et diu que no. Diu un moment, un moment, que tinc una altra. I vas canviant el caset. Aquesta ja està al terra, ja agafada als seus peus. O una altra també, no? Que també és molt famosa. Return to Sender.
Return to Sender, que no Return to Santander. Ei, espera un moment, Pau. I a part d'això, el tema. Aquesta és per dir-li a la noia. Ah, no? Doncs que et peti.
Estem parlant de la dècada dels 60, com que tot el que comença, acaba, el que puja a baixar i el que és bo també és afiamat. Em sona molt aquesta expressió. És d'algú com del pregó. Sí, exacte. No he utilitzat mai ningú aquesta expressió. L'èxit comercial d'Elvis va començar a deteriorar-se.
amb el pas del temps. Comencem ja a l'època una mica fosca, perquè ja era hora. Ja era la primera caiguda. No podia ser que tot fos tan fantàstic. Exactament. De fet, van ser quatre anys, entre l'any 64 i el 68. Martí, tu que t'has informat bé, què va passar? Durant aquests quatre anys, Presley, únicament, va aconseguir que un dels seus senzills assolís el top ten de les llistes i únicament va ser Crane in the Chapel.
Ja recordem que abans havia col·locat molts dels... Tots els seus CD, tots els seus LPs havien arribat al número 1. Això és com el Barça de Guardiola. O sigui, a veure, ara que només ha guanyat 3 títols és un fracàs. Home, doncs m'ha col·locat un, saps? Bueno, això ho parlarem la setmana que ve. Perquè si no guanyem la Copa del Rey... Què? Què? Què, Pau? Tranquil, tranquil. No, no, jo segueixo confiant. Però a veure què passarà. Potser anirà amb la Copa del Rey, no? Perquè si la fan per...
Marmol TV. No, no, no. Marmol TV i no la veiem. Si ho fa, no porta tancada, com diu... L'Esperanza, la senyora l'Esperanza. No pitéssim el rei, eh. No pitéssim, des d'aquí fem una crida, no pitar el rei. Enfanteu-li l'elefante. Què anava a dir? No, que després de segona hora parlarem de tot això de tertúlia esportiva, eh, amb el Pau Alborna, el Sergi Pony, el Rafa Cano.
Però estàvem dient això, que Caing in the Chapels era l'exèrcit que estem escoltant de fons, per cert, i que era l'únic que havia aconseguit col·locar en el número 1. Què ha passat després? En aquelles dates, l'àlbum de gospel, How Great to Art, va fer que Elvis emportés el seu primer Grammy en la categoria de millor intèrpret sacre.
No se si... S'ha après d'algú religiós. Música sagra, música religiosa. El que feia ell era molt curiós perquè va ser el primer blanc, diuen eh, diuen eh, no em vull equivocar, però que va cantar la música que cantaven els negres. Si, això és el que vam explicar l'altre dia. Correcte. Buscaven algú que barrejés una mica els estils de la música negra amb el country o que tingués un blanc que tingués música de negre, deien.
i van trobar Elvis, i això també li va fer que no el volguessin ni a les ràdios de Contri, ni a les ràdios de R&B. Però bueno, després mira. Atenció, Aleix, hi ha un missatge per tu al xat de ràdio d'Esvern.com. Moltes gràcies, mai ens escolten a nosaltres, però bé, a ell, i hi ha missatges, eh? És que estem a la penya del morro.
A veure, Aleix diu, Aleix, jefe, qui pot ser? Qui pot ser, qui pot ser? Tens molts assalariats o assalariades? No, cap ni un. Cap ni un. Llavors és una persona filtrada. No, no, jefe, qui pot ser? Jo m'imagino qui pot ser. Diu, dona canya al pau i al martí, home. No ho sé, farem una investigació i farem alguna cosa, però ja ho sabrem. Ja ho sabrem, sortirà la llum. Jo no dic ara, és l'Ester.
Sí, sí, però l'han solucionat. Exacte, efectivament, efectivament. Bueno, en fi, doncs si vols fotre canya, tu mateix, eh. Estàs, eh, pel que vulguis. No, no, jo els escolto. A totes les contes, eh. Estic apuntant les cançons per conquistar la noia. Ah, va, va, per conquistar l'Ester. Bueno. Ei, Aleix! Hola, el que surts. Ah, ja sabem per què... O algú altre, veuràs, si les cançons de funció necessàries. Ja sabem per què et diu, jefe. Epa! Ester, tu sí que saps, nenam.
En fi, hi ha últims minuts de la... Tornant a la música sacra, que és on havíem quedat. Tornem a la música sacra.
Escolta, és que avui ni de conya farem tot el guió. Bueno, però és que ja hem aprofitat i hem acabat la carrera. Si no ho acabem avui... Jo veig dues sessions més, eh. O deu, eh. Tampoc es faci pesar. Hi ha un moment que li dius Elvis. A més, qui és l'Elvis? Vull dir, no ho sabem.
Música interpretada com a millor interpret sacre. Sí, molt bé. Doncs malgrat obtenir aquesta distinció, els treballs de Presley en aquest període, la majoria en forma de bandes sonores en les pel·lícules, van començar a caure en relació a vendes. I els de la discogràfica començaven a estar una mica preocupats d'aquesta situació una mica negativa. Ai, que estamos muy preocupados. Que no guanyem els milions de dòlars que guanyem abans. Ai, no s'havien guardat res.
Això ho deia amb un puro, no? A la reunió de la discogràfica. Quan has guanyat aquest any? Aquest any no hem fet el 75 milions, ens hem quedat en 65. L'any 1968 va venir acompanyat de la paternitat per l'Elvis. Una frase molt bonica que guarda un rarafons més bonic encara. Però això no va contribuir a pujar-li l'ànim, oi que no, Pau?
Doncs no, perquè dels darrers vuit senzills que havia llançat només dos havien aconseguit el top 40 de les llistes. Els senzills no, van ser complicats. Perdó, perdó, perdó. Tarjeta groga, per mi. Tarjeta groga... Tronja, eh? Tronja, no? Alguna vegada has vist un àrbitre traient-se una tarjeta groga? No, però n'hi ha alguns que ho haurien de fer.
Tenien els senzills complicats, no? Els senzills eren complicats, però per tal de rellançar la seva carrera... Carronya! Carronya! Per tal de que no es convertís en Carronya, Elvis no fos un artista passat.
Se li van programar diverses aparicions a la televisió, sobretot un especial nalalenc. Aquest especial, a més el desembre del 1968, va tornar a Elvis a la primera plana del panorama musical.
amb un 42% de l'audiència a la NBC als Estats Units. Un 42%? No està mal, no sé quants milions d'euros tenia. Perdona, aquí he posat un 42 euros. Bueno sí, però com que ho he fet jo... Ah, vale, vale, vale. Bueno, era un 42%, no es pot fer res malament en aquest programa. No, no, no.
No, bueno. Doncs Elvis va tornar a semblar el del principi. Home, és que si no t'agafaran mai per... Estem al Pou. Que allà... Que et parlin dels guions d'Estem al Pou, em sembla. Clar, per això, per això.
Doncs la cançó If I Can't Dream i la banda sonora del programa van arribar al top 10 de les llistes i van tornar la il·lusió a Elvis. Jo estava preocupat. No sé si hagués dormit aquesta nit. Sabem si no tenia Elvis la seva il·lusió i no li la tornava al final dels 60.
Doncs aquest tema, If I Can't Dream, si puc somiar amb aquest tema, acabem aquesta primera hora de la penya del morro. Aleix, moltes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Per uns moments hem estat al Pou una mica, però ara ja ens en sortim. Aleix, gràcies, de veritat, que vagi molt bé el programa. Estemalpou.com. Exactament. I també al Martí i al Galpau, que ens tornem a trobar la setmana que ve, ja acabant l'Elvis. Ja acabant l'Elvis, ja. Per favor, per favor. Entrarem en el període de les drogues i tot allò, no?
Sí, bueno, però tampoc ens ho fundirem molt. Per què no? La gent vol marro. No, l'acabarem així. Ah, no? Sí. Bueno, doncs amb drogues. Vinga, ara, ara. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Tornem a la segona hora. Fins ara.
Bona tarda, són les 6. Us parlem el versàs i marta Patrició. Aquesta haurà de començar a Girona la manifestació de mestres, alumnes, pares i mares en el marc de la vaga del sector educatiu contra les retallades que es fan. La marxa de Girona comença a la plaça de la independència i acabarà a la seu de la Generalitat. Girona, Sònia Tuber, bona tarda.
La plaça independència s'està omplint de professors, molts cartells que defensen l'ensenyament públic i la seva qualitat, i que diuen no a les retallades, i també banderes a tots els sindicats. Segons dades que ha facilitat fa pocs minuts el sindicat Ustek Estès, majoritari en l'ensenyament,
poc més de la meitat dels docents de les comarques gironines s'han sumat a la vaga d'avui, tot i que calculen que la jornada ha tingut incidència aproximadament entre el 80 i el 85% dels centres. En la majoria d'ells, en lloc comptes de fer vaga als professors, el que han fet han sigut activitats de protesta. La manifestació arrencarà d'aquí a pocs minuts i portarà des d'aquí, des d'aquesta plaça d'independència fins a la cel·la de la Generalitat on hi ha els serveis territorials d'educació, com Ràdio Girona.
També ara ha de començar una altra manifestació lleida i d'aquí mitja hora a Tarragona i a Tortosa. Aquest matí s'ha fet a Barcelona amb milers de participants. Pel que fa a les dades de seguiment de la vaga, el govern català l'ha xifrat en el 26%, mentre que Comissions Obreres, un dels sindicats convocants,
l'ha elevat fins al 55%. Al conjunt d'Espanya, el govern parla d'un 20% de seguiment i als sindicats d'un 80%. Els sindicats de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han desconvocat la nova jornada de vaga que havia de començar demà mateix. El comitè d'empresa i la direcció de l'empresa han arribat a un principi d'acord que ha permès desconvocar l'aturada prevista per demà, també dijous i divendres.
Coneguem ara si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem com sempre amb el Centre d'Informació Transmet Marta Espinosa. Bona tarda. Hola, bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquest moment situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Circulen amb normalitat, hores d'ara, metro, autobusos, tramvies, les línies de ferrocarrils de la Generalitat i també els trens de rodalies de Catalunya.
De moment, res més a afegir des del transmet. Molt bona tarda.
Dia de guanys, la borsa espanyola que ha tancat sessió amb una pujada del 2,1% i recuperant els 6.600 punts. Gairebé tots els valors han operat en positiu, excepte Bànquia, que ha tornat a caure a prop d'un 2,5%. De la seva banda, la prima de risc espanyola s'ha relaxat i ha caigut avui fins als 460 punts bàsics. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha demanat que se suspengui la final de Copa del Rey de divendres i que jugui més endavant a Porta Tancada per evitar aixiolades el principi a l'himne espanyol.
Des de l'àmbit polític els partits han criticat les paraules de guirrer i li han reclamat que no barregi futbol i política. Moncada i Reixac acollirà un nou servei d'orientació jurídica que ha posat en marxa la Diputació de Barcelona.
en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Sabadell. El servei l'han presentat aquest migdia a la Casa de la Vila, l'alcaldessa de Moncadi i Reixac, Maria Elena Pérez, la regidora de Serveis Socials, Mari Carme González, i el diputat d'Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de l'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, Josep Oliva. Aquest nou recurs d'orientació proporciona un primer consell gratuït sobre aspectes jurídics relacionats amb el lloguer i compra d'habitatges afectats pel context de crisi.
Oliver ha explicat que el principal objectiu del servei és evitar que les situacions complicades es devinguin dramàtiques. El tema de treballar en la prevenció, penso que és vital. És vital per tal d'evitar l'agraïment de situacions que poden portar riscos de vulnerabilitat i d'exclusió social.
El Servei d'Orientació Jurídica de la Diputació de Barcelona s'instal·larà a la Casa de la Vila els dimarts de 5 a 8 de la tarda i per fer-ne ús caldrà concertar cita prèvia a través del Departament de Serveis Socials del municipi on resideix cada interessat.
Bona tarda, us parlarà David Amador. S'ha disputat la setzena etapa del Giro d'Itàlia, de 173 quilòmetres, en victòria per Johnny Zagirre, de l'Euskaltel a Euskadi. No hi ha canvis destacats a la general. El català Joaquín Purito Rodríguez manté un dia més la mallarosa de líder.
Demà, 17a etapa de la prova italiana, amb 4 pors de muntanya, on destaca el Cortina d'Empezzo, de primera categoria. En futbol, el Chelsea ha confirmat el seu web oficial a marxa del davanter Didier Drogba, l'ivorià de 34 anys, s'acaba de proclamar campió d'Europa amb l'equip blu, després de 8 anys a l'entitat de Londres. I en natació continuen els campionats d'Europa, Debrecen a Hongria, Rafa Muñot s'ha proclamat campió als 50 metres papallones.
Com ràdio. Notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Les escoles de Sant Just han fet un seguiment massiu de la vaga d'avui contra les retallades en ensenyament a l'escola de Barcelona municipal. Marrecs, un terç de la plantilla, ha secundat la protesta i poc més d'un 50% dels infants han anat a l'escola. La Franja, de 0 a 3 anys, és una de les més afectades per les retallades. Les famílies també s'han soliditzat amb la protesta. A l'escola Canigó s'ha fet un seguiment menor de la vaga amb 7 mestres absent a les aules i Montserrat i Montseny, en canvi,
Han ofert serveis mínims a l'escola Montserrat. La meitat del claustrà no ha anat a treballar i només 40 alumnes de 300 han anat a l'escola. A més a més s'han suspès algunes de les activitats extraescolars a l'escola Montseny. Només 3 mestres són els que no han secundat aquesta vaga. Una de les conseqüències directes de les retallades és, recordem, l'augment de la ràtio a les aules.
Un dels motius pels quals avui protesta el professorat. Els mestres de les escoles públiques de Sant Just han engegat una iniciativa consistent en posar-se cada dimecres una samarreta amb el lema SOS públic, una mostra de la unió de les escoles públiques s'enjustenques. Finalment, va que fa a l'institut, 7 dels 50 mestres han fet vaga, mentre que l'absència d'alumnes per contraestat majoritària. Aquesta tarda recordem que d'aquí una hora hi ha una cassolada convocada vermitjada SMS i xarxes socials en protesta
per les retallades en ensenyament. Serà a les 7, davant de l'Ajuntament. 268 fotografies han presentat el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just. Diumenge es va acabar el termini per participar-hi, en aquest cert tema no organitzat, per l'agrupació fotogràfica Sant Just. El nombre d'inscripcions ha baixat en més de 200 imatges, comparat amb l'any passat,
un descens que s'etribueix a la introducció d'una quota de 8 euros en guany per presentar les imatges. Els organitzadors van decidir incorporar aquesta derifa per aconseguir que el concurs sigui autosuficient. El tema del certamen d'aquest any ha estat les botigues i els mercats del món. Ara un jurat especialitzat farà una selecció de les millors fotos. Participants i la tria s'exposerà a les balconades del carrer Bonavista entre el 16 de juny i el 16 de juliol.
I el Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llobregat. El mes de març ja es va començar en zones naturals per les pluges que van tenir lloc aquell mes. Una campanya que durarà tot l'estiu i s'allargarà fins a principis de tardor. El mosquit tigre és un dels que més preocupa i que durant els últims anys ha rebut especial atenció per la seva agressivitat. Per això des del Consell Comarcal tornen a fer una crida a la ciutadania perquè col·labori i es demana que s'aviti a acumular aigua en recipients, petites cisternes, plats o cendrers
ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap per avall perquè no es puguin inundar. D'aquesta manera es pot evitar la proliferació del mosquit tigre.
Well, you sure didn't look like you were having any fun. With that heavy metal gaze you have to measure in tons. And when you look up at the sky all you see are zeros and all you see are zeros and ones. You took my hand and levered down towards your cupid or parade.
I will let the kittens lick our hair and drink our choking lemonade. It's not that hard.
And I won't forget my fingers resting gently on the mast of fate. Mast of fate, I could have played along. Mast of fate, I couldn't play much longer, but it just takes it all. And I just can't remember which way the east wind blows.
It doesn't matter if we're all a-matterin' What's the matter? Does it matter if we're a-matterin' when we're done? When the sky is full of zeros and ones?
I saw you standing all alone in the electrostatic arena. For the last I found a situation you can't explain. With GPS you know it's all just a matter of degrees. Your happiness won't find you underneath that canopy of trees.
And if the green grass is six and the soybeans is seven, the jimbogs are eight, the weeds and thistles are eleven, the ones just hold the place. The zeros make a smiley face when they come floating down from the heavens. Took my hand and let me down to watch a papillon parade.
And we let the kittens lick our hair and drink our chalky lemonade. You squeezed my hand and told me softly that I shouldn't be afraid, no. Because all the while your finger's resting gently on the master's feet.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. No, no, no, no. No aplaudiu, no. Que estem en un ambient de tranquil·litat i de relax. Escoltant a Andrew Burt amb el tema Master Fate. Oh, no. Ara sí, si voleu podeu aplaudir.
A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics.
20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver.
No, no, no.
Hola, amigos, soy Mantanito, un mensaje con mucho morro para la Peña del Morro, el programa SD Sant Just Desvern. Bueno, oye, un saludito y nos vemos por ahí. Venga. Soc el Xavi García, de Kalamento, i una abraçada molt forta, que he tingut un entradany de puta mare per tota la Peña del Morro, de Ràdio Desvern. Fins aviat, ens veiem. Hola, som els Marolos, i volem enviar una salutació molt calorosa i efusiva a la gent de la Peña del Morro, de Ràdio Desvern.
Una abraçada ben forta per la Penya del Morro! Som Rumba Tarumba! Un quart de set de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Per cert, d'aquí una estona tindrem la nostra tertulia esportiva particular amb el Rafa Cano, el Sergi Pons, el Pau Alborna.
Però abans de tot això, a ritme de rumba dels Manolos, i a tots els grups també de rumberos que ens han saludat, escolta, moltes gràcies, i un aplaudiment per ells. Gràcies de debò per fer una salutació a la Penya del Morro. Connectem amb el Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
Allà hi tenim, com cada setmana, agents, no? Com cada setmana parlem amb la persona que tenim al telèfon avui. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Amb el Sergio. Oh, que no és el Sergio, tu? És el Sergio? No, és la Montse. Ah, està refredat. Qui és la Montse Martí? Directora del Casal de Joves?
Posem-nos en peu, perquè sempre que ja sabeu, que rebem un director o directora de coses, sona la música guai de protocolari al programa. Això no ho hem dit nosaltres, això ve des del Consell Audiovisual de Catalunya.
En fi, Montse, explica'ns una mica, perquè estem enganxats que estàs sola al casal, no? Sí, no enganxat sola, però bueno, jo us ho explico. I què hi ha aquesta setmana d'interès nacional? Aquesta setmana d'interès, demà comencem amb una exposició que es diu Ubicografic.
que és una exposició que la gent pot anar penjant fotos que faci, es fa una selecció i es projectaran aquí al Casal. No tinc més detalls perquè això ho porta el meu estimat company Alejandro i ell sí que em sap explicar exactament quins seran, per què hi ha requisits,
A partir de demà, la gent pot començar a enviar coses, vols dir? Sí, però em sembla que hi ha uns requisits que no tot es projectarà. Ells s'envien un lloc i es seleccionen les fotos que formaran part d'aquesta exposició virtual. Esposició virtual vol dir que és una exposició internet? Sí, està internet.
I a partir de demà tothom... amb Alejandro ja parlarem si hi ha cas demà o algun altre moment. Doncs sí, estic esperant-lo perquè si arribés a l'hora podria... Bueno, no pateixis, no? No, no, el podries lliurar. A veure, jo vull explicar una cosa. La Montse, que és la directora del Casal de Joves de Sant Just, sempre té molta vergonya per la ràdio. I en casos només excepcionals com els d'avui, que no estan ni el Sergi Arrada,
ni l'Alejandro del Casal, doncs clar, perquè no tenen més altra remei i ho ha de fer, no? Però vaja, jo t'agraeixo molt que t'hi diré el telèfon, per una part, i després que, si no saps el detall, doncs això, no pateixis, perquè ja parlarem amb l'Alejandro demà, o un altre moment, i ens ho explicarà. Perfecte. Alguna altra activitat així, de cara als propers dies al Casal de Joves, o què? Doncs mira, ara, bueno, de cara als propers dies, el que estem preparant a tot o trop, és el Casal d'Estiu. Ah, sí?
Ja han començat les inscripcions, ja es poden fer. La gent ja pot venir aquí i pot inscriure les diferents activitats. Per tant, ja han començat les inscripcions pel casal d'estiu? És aquells casals intensius de dues setmanes? Sí, comencem el 25 de juny.
i acabem el 13 de juliol. El 25 de juny i fins al 13 de juliol? Exacte. I quins són els cursos o tallers que es podran fer durant cada matí al Casal de Joves? És que l'oferta és molt xula, perquè hi ha mogollón de coses, de cinema, de cuina, de música hip-hop, de dansa... Per exemple, de cinema, què és el que es podran fer? Doncs el Dan i el Pau, el Dan Costa i el Pau Vardèbul, arts i coneguts per tothom... I tant, m'heu conegut, sobrestreies, gens en just...
ja vam portar a terme aquí un de curmatratxa. Faran un taller de cinema per a tothom qui vulgui també iniciar-se? Sí, la idea seria fer com a producte final també el curmatratxa, però aquesta vegada més enfocat en tot el procés, perquè realment l'aprenguin des del bon començament.
des del guió fins al final, no? Fins a la filmació i la producció o el que sigui. Ah, que xulo, doncs molt bé, té molt bona pinta. Sí, sí, pot estar guai. Perquè hi ha una màxima capacitat pels grups que es vulguin apuntar-se? De cinema hem previst unes 15 persones com a molt, unes 20 persones, perdona. De cinema ja com a molt 20 persones. De cuina, per exemple, com a molt hem previst 10. Això, clar, després, si hi ha més demanda, doncs 11 suposo que poden venir o 21. A mi m'interessa bastant el de cuina, ja t'ho dic.
Cuina pot estar guai, sí. I de què va? Doncs de cuina. Home, no, clar, no. De macramé aniran. No, mira, es tracta de fer receptes, que siguin ràpides, per gent que està estudiant, que està treballant, que té poc temps, ràpides, però que alhora t'asseuris que estàs menjant més o menys sa. Perquè aquests cursetts valen diners? Sí.
En la cuina, hi ha tallers d'una setmana i tallers de dues setmanes. En la cuina és d'una setmana i val 25 euros. En la cinema és de dues setmanes i val 50. Ah, molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. Clar, depèn, no? Depèn. Després també has comentat que hi havia un altre de hip-hop, no? Hi ha un de hip-hop, de producció de música hip-hop. De fer sobrebases i fer rimes. Ah, molt bé. Aquest també pot ser molt xulo. I qui el fa, el de hip-hop? El de hip-hop segurament un noi que ja va fer un aquest dissabte passat, que va fer una activitat.
Doncs segurament ho farà el mateix. El que passa que ens estem per confirmar-ho. Encara. Però bueno, una persona que entén. Perdona, que està llegint el xat de RàdioDesvern.com on la gent pot escriure el que li dóna la gana.
això ho canviaré potser algun dia. No, és broma. El Jordi no sap fer ni una truita. Perdona, és veritat. Perquè jo sé fer truites. La gent està fatal, no sap què diu. Mentre saps que és un ou dur, per què ja pots començar? Mira, jo un ou dur, em vaig comprar una cosa que ara faré publicitat, que no se com es diu, o sigui fa una publicitat mal feta, d'un invent
Com es diu? Ukelele no. Ukelele és una guitarra diminuta. És una guitarra diminuta, correcte. És el que toca el Sergi. No, l'ukelele no. No, toco jo. Tu també toques l'ukelele? Jo toco l'ukelele. Tu també toques l'ukelele? Però per què només un dia al programa hi toques? Jo toco jo i l'Alejandro, don Sergi. I quines cançons saps tocar en l'ukelele? Ostres, no sé dir-te.
Jo segueixo l'Alejandro o el francès, el Cardona, que també és el meu mestre. Doncs escolta, bons mestres, eh? Sí, sí, sí. I tant, i tant. Jo segueixo quan ells toquen, jo m'empunto. Bueno, ara ja sabem que a Sant Just hi ha dues persones que toquen l'Ukelele, com a mínim. Hi ha més, eh, perquè va haver una afició durant un temps bastant considerable. Clar, des de Manel, no? Ai, és que de veritat, Montse, et puges al carrer de les modes, eh? I ara què? Ara l'Ukelele ja no serveix per res.
No, però és molt pràctic, és molt petit, el pots endur a tot arreu. Sí, és veritat, és veritat, és com un clave. Mira, si hi ha gent que té l'Ukelele han lligat les claus a casa. Sí, és molt pràctic. Sí, molt pràcticíssim, per si ho surts de festa. En fi, escolta, no, és que jo no sé què estava... Deixant parlar ara, no me'n recordo. Que no ho du, que tens un aparell... Ah, sí, és veritat, tinc un aparell.
Tinc un aparell d'ou dur, ei! No, mira, que tu és com una mena de ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue
i en menys d'un minut es fa l'oudó. I està molt bé, és molt xulo. I també tenen moltes coses per cuinar. Poses la verdura sense bullir i se't fa...
Així com feta, saps què vull dir? Sí, està molt bé. És molt xulao. També el peix. Pràctic, no? Sí, molt pràctic. En un moment, el micro. Per gent que té poc temps i que necessita menjar més o menys anet. Exacte, exacte. L'EQUE. Bueno, en fi... Sí, sí, sí, és així. Alguna cosa més? A part dels tallers, que la gent qui vulgui ja pot començar les inscripcions? Sí, sí, això és el més important. Aquesta setmana no, continuem amb els tallers que tenim i anem fent via a això, ja que pel cas de l'estiu.
O sigui que aquesta setmana, en principi, és tot el que hi ha al català. Molt bé. Molt bé, Montse, t'ho mereixo molt que ens hagis atès. De debò. Merci. Jo anava fent temps quan vaig arribar a l'Alejandro per salvar-te, però vaig que no, eh? No, no, no hi ha res. Molt bé. Bueno, Montse, gràcies, un petó, que vagi bé. Adeu, adeu.
Camí cap a dos quarts de set de la tarda, ja estan arribant... Mira, el Sergi Pons, el Rafa Ca... No, el Rafa Ca, no, no, Camí, que els tenim al telèfon, el Pau, el Bernal, ja estan arribant. Mira'l, venim aquí. Ja estan arribant, sí. D'aquí uns moments a la Penya del Morro. Fins ara mateix a la Tartúlia Esportiva.
Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Ángel Andete, de Senyor Cobrotal de València, i una salutació i molt de rock and roll per a la Penya del Morro.
Bon dia, bones tardes, bon vespre i bones nits. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de ràdio d'Esveral. Hola, soc el Valent Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de ràdio d'Esveral. Ei, penya, què tal? Un saludo per Joan Colomo per la penya del morro. Yeah!
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro.
Hola, soc el Marell Lucas i vull saludar la Penya del Morro de Ràdio Desvern. Crec que en aquesta època que vivim, tenir morro és més important que mai.
Hola, soc el Jaume Figuera, saludo la Penya del Morro, i faig una petició, que no tutegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que poseu. Hola, jo soc l'Àlex Orina, i jo no tinc problemes de tuits com el Figuera, és perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Som originals de men.
No, no, no.
Ja sabeu que tot el que comença acaba, tot el que puja baixa, i tot el que va més avall, encara més avall, per això avui acabem la tertúlia esportiva. No, però encara no, encara no, la setmana que ve l'acabarem, acabarem la setmana que ve. Sergi Font, bona tarda.
Hola, bona tarda. Efectivament. A més, el Rafa Cano no es dona el telèfon per parlar d'Espanyol, però avui aprofitem, si heu d'haver alguna cosa, digueu-la avui o la setmana que ve, perquè ja no en tindrem més temps. Si voleu parlar, per exemple, del Brega Fútbol Club, allò que feu, el dilluns de la nit...
que esteu al mateix equip de futbol, aquestes petxanques que feu, aprofiteu per fer-ho avui o la setmana que ve. Avui, però, parlarem del Barça, de Champions, parlarem una mica d'arrere del que el Pau va representar a Ràdio Desvern i la Penya del Morro la setmana passada.
Com ràdio, la retransmissió del Betis Barça, l'últim Partit de Lliga. Parlarem una mica del periodisme en general i de com està ara, i dels diferents tipus de periodisme esportiu. I, vaja, una mica de la nova samarreta del Barça, de tot plegat. Comencem parlant per la Champions, o què? Perfecte. Bé, com sabeu, estimats uients,
Finalment el Chelsea. Qui ho havia de dir? El Chelsea va acabar guanyant la Champions, empatant dos minuts pel final. Després, fallant el Robben al minut 94, se'n va anar a pròrroga i finalment Drogba, com hem vist a tot arreu, va ser l'encarregat de materialitzar el penal definitiu i que va portar el Chelsea a la consecussió de la primera Champions
de la seva història, eh, la imatge de Bramovich, el president del Chelsea. L'Alienza Arena aixecant la Copa també quedarà per la història, perquè jo no he vist tampoc molts presidents, no?, anant allà i agafant la Champions. No és un president, és el propietari. És el propietari. És diferent, no, no, perquè el president sí que hi era, i era curiós perquè Ruben Abramovich no tenia lloc al palco presidencial. No. Exacte, no.
Estava per allà darrere perquè protocolàriament no és el president sinó el propietari. És el que va tenir la sort que li va tocar l'entrada. Del sorteig, no? A la revenda pot pagar el que vulgui. En fi, us va decepcionar que guanyés el Chelsea amb el seu joc i el seu plantejament a Champions o penseu que si guanyarà Champions és perquè realment s'ho mereix? El futbol és així, no?
Jo crec que... Potser em va decepcionar que un equip amb un futbol tan arrogant guanyés la Champions. Ara bé, ara bé. Sí que és veritat, i és del tot cert i merescut, que potser aquest equip no, però aquests jugadors, aquest bloc de Sech, Terry, Lampard, Drogba, Eslicol, aquests jugadors,
mereixien acabar la seva carrera amb una Champions League a les vitrines dels seus títols. Vull dir que aleshores els hi havia tret en aquest final que van jugar contra el Manchester United a Rússia o el que els hi va treure també en el gol d'Iniesta, l'últim sospir a les semifinals. I els penals molt ximblats del partit. Ara a la sort els hi ha tornat i s'ha compensat la balança. Jo crec que el Chelsea, aquest any potser, exacte el que diu el Pau, potser aquest any no s'ho mereixia,
però també ja tocava. Jo tampoc no anava amb el Bayern. Molta gent deia que sí que volia guanyar el Bayern, però va eliminar-lo. A mi m'és igual. De fet, un cop passada l'enrabiada, fa un equip com l'altre. Una dada curiosa és que, no sé si els van treure la Sandra Sarmiento de Barça TV, o no sé qui ho va treure, que el Barça, dels 13 títols que ha guanyat, de les 16 competicions, i encara està per veure si és en 14,
aquest divendres a la Copa del Rey, doncs sempre ha perdut la competició en eliminatòria, i la Lliga també, no cal dir-ho, doncs contra l'equip que ha acabat guanyant aquella competició. És a dir, el Sevilla, a la Copa del Rey, quan es va eliminar fa un parell d'anys, va guanyar el Sevilla, també quan... És curiós. Aquest any ha perdut contra el Chelsea a les semifinals,
També contra el Chelsea a guanyar la Champions, contra l'Inter, efectivament, i a la Copa del Rey, a la final, contra el Madrid, que va perdre, també, lògicament, van portar-ho al Madrid. Escolta, el Barça ha perdut, i no ha guanyat d'aquesta actitud, però ha perdut contra qui l'ha guanyat. De fet, sí que va ser un partit molt calcat el del Barça, sobretot a la tornada.
També molt de l'anada que el Bayern em sembla que va acabar amb 30 ocasions, pràcticament igual que el Barça. I no és un equip amb tant de poder ofensiu com el Barça, però realment el seu pecat va ser no saber aprofitar i materialitzar aquestes ocasions, perquè van tenir moltíssimes. Una mica com el Barça també. És que va ser calcat. El Chelsea, em sembla que el primer xut entre els tres pals que va fer va ser el... o no, xut ramat, va ser el cop de cap de Didier Ocbaca.
que és un golaç. Potser canta una mica el porter, però com gira el cap aquell home. El Drogba potser no et pot agradar, però per a mi és un davant. A mi em fa ràbia el Drogba. És un crac. És un tio que està allà dalt, batallant, que l'abaixa tot, que està allà, que es posa l'equip a l'esquena, que tira endavant. Té 34 anys, però aquest tio es mereix ja guanyar una Champions. I potser no el recordarà, potser recordarà molt el Drogba, però pràcticament, igual d'important que el gol de Drogba,
és la parada del penal de Piter Senyor. Que tothom també està al nivell de Valdez i Casillas totalment, que és un porteràs. A mi m'agradaria fer una petita oda al futbol. Oda què tal? No, no, perquè jo crec que la final d'aquest dissabte, que per cert no la vaig veure, és una demostració més que el futbol és un esport que té alguna cosa especial que els altres no tenen.
Que el Chelsea arribi a guanyar aquesta Champions, jo crec que només pot voler dir que estava escrit en algun lloc, que el Chelsea havia... no estic parlant de... De formar... De robatoris ni res. La providència deia que aquesta Champions havia de ser pel Chelsea. Com el Guardiola que diu que no toca aquest any, doncs no toca. Va eliminar el Napols a vuitens... Perdent 3 a 1 a la nada. Perdent 3 a 1 a la nada. Després va eliminar el Barça, tots van veure com.
i després a la final de la Champions comença perdent, comença perdent pel minut 83, vull dir. 83. És d'aquells... és allò que sempre diuen, si has de marcar, marca en els últims minuts, si he de sonar a 0 perquè ja no ens remonten. Doncs li vam marcar els últims minuts i va empatar. Després, aturant un palant, i a la tanda de penals, el Bayer es va posar per davant i va remuntar. Va fallar Juan Mata, l'únic penal que va fallar del Sergio i va fallar Juan Mata. Jo crec que és de les Champions que si mires tota la competició, més èpiques de la història.
Bé, canviem de tema ara, hem tocat les Champions, parlem una mica del Barça, l'actualitat diu que aquest divendres hi ha la final de la Copa del Rey, a les 10 de la nit, atenció si no sabíeu l'horari, però abans de parlar de la final, que per cert, no sé quin és el vostre pronòstic o com ho veieu.
Jo crec que serà un partit molt disputat, sobretot venint de perdre l'Europàl·lica a l'Atlètic de Bilbao. És un equip que té una sintonia amb l'afició impressionant, si no el que més. I aquests jugadors es centren amb l'afició. També és cert que, si dèiem que els jugadors del Chelsea es mereixien la Champions, segurament els jugadors de l'Atlètic de Bilbao aquest any es mereixen algun títol. Home, i els dos jugadors del Barça també. També, no vaig amb l'Atlètic. A la punta de la setmana passada vaig dir que si no fos del Barça seria de l'Atlètic de Bilbao.
Però sí que és veritat que aquest cap de setmana els jugadors del Barça han de demostrar, i sobretot com li han declarat amb els últims dies, bastants d'ells volen dedicar aquest triomf al Pep. No sé per què, però tinc males sensacions en aquest partit. Jo crec que l'entorn està generant una mala sensació. L'entorn ha engerit. Des que Pep Guardiola va marxar o s'hi va anunciar que deixava el club,
És veritat que l'ambient s'està enrerint, que estan sortint, doncs hi ha articles com el de Salvador Sostres, que en aquell primer moment tothom el va negar. Però és cert que... A quin article refereixes? Comença a presentar un debat, un que va dir que Guardiola va posar a la llotja després del Barça Màlaga a dir-li a Sandro que no digues tonteries o... No, això venia perquè Salvador Sostres, recordem, gran amic i gran defensor de Joan Laporta, de l'acord de Joan Laporta... Em sembla que ha de dir Miquel Colomer.
També d'un professor de l'Institut de Sant Just, que som bastant amics. Que han vingut aquí a l'Ataneu a base de presentar llibres. Sí, és cert, però no he vingut a parlar del meu llibre. Va fer un article, dient això que diu el Sergi, que venia motivat perquè Salvador Sostres afirmava que a Pep Guardiola se li va dir minuts abans de la roda de premsa on anunciava el seu adeu que seria Tito Vilanova. Se li va fer de sobre el propi Guardiola. Que Tito Vilanova seria el... Sí, sí, sí, però llavors es veu el que diu Sostres, el que afageix,
és que Guardiola li va dir a Rossell que no ho digués aquell dia, que a Tito Villanova seria el substitut, que ell volia parlar-ne una mica amb el Tito, que volien reflexionar entre tots i tant. I Sandro Rossell li va dir que sí, però es veu que quan ja estaven ja a la roda de premsa i tot, això és amb segons, Salvador Sostras, eh, deixem-ho clar. Sandro Rossell no es va poder contenir i ho va dir. A la roda de premsa quan havien quedat que no. De fet el primer que ho va dir va ser Zubizarreta, eh.
No, no, no, no. Ah, sí? Sí, perquè no ho va dir directament, però hi ha un moment que diu, bueno, sí, l'estem parlant amb el Pep i jo ja he dit, Tito. I ho va deixar com així a l'aire. I després en Rossell diu, anunciem que... Sí, i després el que diu el Sostres és que, com diu el Sergi, el Pep Guardiola va pujar a partir del mal a la galallotja a dir-li que si em foteu a mi o a la meva família,
Parlaré i ja saps que m'escoltaran. Ara un moment, m'estic perdent molt eh. Jo som una extraterrestre que acaba de tardar. I això ha creat un gran rebolt. El Barça ha denunciat el Salvador Sostres i el Mundo on escriu aquest home dient que rectifiquessin l'article. Finalment aquesta setmana han rectificat aquest article al Mundo.
Retractant-se una mica de les paraules, perquè si no el Barça li fotria una denúncia al Mundo i ja quedaria l'escriptor. A mi, de tot el que has dit, entre altres coses, que Guardiola va anar... Això són especulacions que no sabem. No, no, això és el que diu el Salvador Sostres. Però ell diu que Guardiola va anar després del partit a la Rosaleda, era? No, no, cap no. El Barça me l'ha agafat fa un parell de setmanes. Però ell ja està perduda, ja. I va anar a dir-li que no digués...
No, no, si em foteu a mi. Si la junta es fot a mi amb Guardiola o amb els meus coneguts o la gent que m'estimo... Però tot això el que demostra és que el comiat de Guardiola està provocant que tot aquest clima de pau que hi havia a Can Barça, tot això, endavant les haetxes i que aquí segueixen haver-hi famílies, segueixen haver-hi elefants blaus,
i, malauradament, jo crec que aquesta temporada, si serà difícil el partit d'Ovilanova, encara pot ser més difícil per treure aquestes voltes cordones. És un club que concentra massa poder com perquè les coses estiguin tranquil·les. De fet, és el que dèiem, jo crec que no ens adonarem del que ha fet Guardiola i l'equip,
Fins d'aquí uns anys, perquè ara mateix no podem ser conscients perquè ens falta a tots, una mica de distància i separar-nos una mica del que ha passat, però és que Guardiola ha controlat molt bé l'entorn durant quatre anys, que és una cosa
No difícil, difícilíssima en un club com el Barça. Per cert, avui s'ha presentat la nova samarreta del Barça per la temporada vinent. N'hi ha dues, la primera samarreta, no sé si l'heu vist, però és de color vermell, passant gran fins al blau, perquè és com una mena d'agradat.
De paleta de Photoshop. T'ha agradat? No m'ha degradat. Entre els franges verticals, cada vegada m'ha agradat. I després hi ha l'altre, que tu Pau has dit que era com el sol naixent. Bueno, no, perquè, a veure, és perquè els oients ho sàpiguen si no l'han vist, és emulant els colors de Wembley, que per cert, el diumenge aquest passat va fer 20 anys del Triomf, d'aquell golas de Koeman, que jo cada vegada que el veig, com a... Són els dos únics gols?
el de Wembley i el d'Iniesta, potser més el d'Iniesta perquè el vaig veure més gran, que se'n poden la pell de la dina cada cop que els veig. Sí. Doncs us semblen propícies les samarretes pel Barça? Us agraden o què? Home, no sé. Sí, no? Bueno, si tu sabràs. A mi aquesta modernitat de la primera samarreta amb tres franges que es van agradant a mi no m'agrada. Jo soc dels d'abans.
Línies, verticals, estretes i no masses, com l'any passat que n'hi havia moltes, és el més clàssic. A mi, mira, a mi m'ha agradat tu. Com tot, sempre ens acabarem acostumant, no? I aquella verde, al començament horrorós, al final, doncs bueno, doncs mira, és la que hi ha i punt. Però a mi m'ha agradat. Aquella verde? Quina verde? Turquesa. Sí, la fosforacent, com se digués. No, no, no, fosforacent m'agradava, també. A mi aquella m'agradava. La verde de l'any passat? La sí, aquella no era... Aquella estava, eh? Sí, estava, us agradava.
I la groga, la groga del Golden East, a mi m'agrada molt. Per mi una de les millors que he hagut és la del Centenari. La del Centenari? M'he agradat molt. Bueno, a mi normal. A mi no, a mi no gaire. A mi... És que per gustos, els colors mai més ben vist, no? Sí, sí. Si en blau i grana, els colors... A mi m'agraden, mira, aquesta que surt Ronaldinho, de la segona Champions, a mi aquesta m'agrada molt. La de París, no?
Sí, i en canvi la de Roma, que és només una banda blava i una blanda vermella, lletjíssima. A mi m'agradava el cel, les de Meiva. A mi m'agradava les de Meiva, les primeres de Meiva. Ara, ara, ara. Però bé, si voleu, i la de la final de Berna, també. La Berna, eh? Berna Chuster. Escolta, tu, Berna, has preparat una cançó d'avui, Sergi? No, perquè estava bernant. Oooh!
Sergi, de què va la cançó avui que has preparat? Avui va de la final a...
de divendres i una mica de tot l'entorn del que vindrà després d'aquesta final. A prop de la guitarra, un aplaudiment per la guitarra. Fem allò de posar dos micròfons. Va d'estrella, va com el Bruce ara. Ara pot sonoritzat, saps? Està pujant a l'escenari de la penya del morro. Ja estàs a l'escenari. Afina la guitarra.
Els micròfons, el Pau Alborna, que estones perdudes és tècnic de so també. Ja ho té aquí tot el punt. I la cançó, quina versió és? És una cançó que es diu per una copa de l'Ax'n'Buster. No sé si enganxa una mica aquest doble sentit. Si copa i rei, no? Una mica. Molt bé. Doncs quan vulguis. No, quan vulguis tu. Quan vulguis tu, quan vulguis tu. Sergi Pony a la guitarra i a la veu.
Compte que s'ha caigut el micròfon, eh. Compte, compte. Que és el primer dia que ve el Pau Aburruna fent el tècnic. Hauríem de fer de Martorell, o juguem a casa o alguna cosa. Hauríem de... Un moment, és que... Què, com ho teniu això? Hi ha polèmica, eh, aquí. Sí, ha sigut penalt, tio. Mira això és penalt. No m'ho han... Què passa? És que no s'acaba d'aguantar. Aguanta-ho tu, aguanta-ho tu. Sí, si no que el Pau aguanti una mica. Ara, vinga, va. Ara si entenim tot, vinga, amunt. Oh, comença a parar.
que només ens queda un enfrontament. I després, i després, ens quedem sense el Pep. La final de divendres serà el millor cúmiat per ell.
Però tranquil Barça, això no acaba aquí l'any que ve. L'any que ve tornarem a gaudir. Segur que el titó Barça mantindrà intacte l'estil. Som millors que el mandril per una copa. Un títol més per anar caneletes a fer el banell. Donaria cent, potser mil, potser tot el que tinc.
parlen de fitxatges dels millors rellius. Jordi Alba, van fer-s'hi inclús Garret Pail, però ningú no s'adona que el millor es troba al plan T. És el llegat del Pep per una copa. Un títol més per seguir la festa fins la fi dels temps. Donaria cent, potser mil, potser tot el que tinc. Vinga, tots!
Per una copa, un títol més. Barna, caneletes, a fer la neit. Donaria cent, potser mil, potser tot el que tinc. Vinga, un altre, un altre. Per una copa, un títol més. Barna, caneletes, a fer la neit. Donaria cent, potser mil, potser tot el que tinc.
Un altre èxit, un altre èxit de la penya del morro. Sí, sí. Diguem-ho clar, perquè ara que copien formats... Exacte, ara que aquí les idees van que volen, perquè això volia parlar jo amb tu, Sergi. He desparat aquest moment, feia dies que volia tenir-te cara a cara. L'altre dia vaig escoltar el Just a la Fusta, el programa que fa la Carme Verdó i els matins a Ràdio Desvern, el divendres al matí, i vaig escoltar que tu cantaves una cançó també amb una guitarra.
No, ho dic, Sergi, perquè... amb mi no se m'havia comunicat, això. Justa la fusta, no conozco este. Que no conozco... No, t'ho dic perquè, Sergi...
Anem a mitges. Vull dir, vinc molt bé, però anem a mitges. Tu ens dividirem el que em paga la Carme per fer la cançó, si vols. La meitat per tu i la meitat per mi. I el que et paga per fer la cançó aquí, també li dones a ella. Així tots estem contents i feliços. I jo com a terènic no percebo res. Sí, home, sí. Tu un 30%. Tècnic, coros, percussió... Meitat i meitat i tu un 30%. No els heu tret. És un 30% del restant. És broma, Sergi, és broma. Pots fer el que et doni la gana, faltaria més. Gràcies, home, gràcies. Però no tornis a fer.
A veure una cosa, aquí tinc el següent punt de l'ordre del dia, de la tertulia esportiva. L'aprovació de l'acte anterior. Sí, exacte. Diu que hem de parlar dels diferents tipus de periodisme esportiu que es fa.
No, ho dic perquè tu, Pau Albornar, has d'haver solit les teves més altes cotes de popularitat i de professionalitat, anant, atenció, fa un parell de dissabtes, l'últim partit de Lliga del Barça, a Com Radio, vas anar a Com Radio, et vam enviar allà perquè, bueno, miressis a veure com ho fan, a veure si podem fer-ho aquí igual.
No, va anar a la retransmissió, a la retransmissió que fa el Jordi... Domènec? No. Jordi, ajuda'm, Jordi Pons, a Com Radio. Et van tractar bé, Pau? Molt bé, molt bé. Va ser un plaer, de fet. Crec que està molt bé que una ràdio nacional, com és Com Radio, doni espai a gent de les ràdios locals i també amb l'acord que hi ha amb totes les ràdios locals i tal.
i gent que d'aquí darrere es veu, que em va tocar a mi aquesta vegada, que poguéssim anar allà a participar a la retransmissió del partit. I el més important, ser tractats com un més. Deixa-m'ho clar que és un risc, perquè aquella gent està allà sense un equip format. No, no, que et poden tractar com un més i cobrant. Anem a veure... Deixa'm acabar, és pitjor un moment. Per mi el que està molt bé és que és un risc, perquè hi ha...
perquè és un grup format i va algú allà a la fora, va algú de fora que no saben ben bé com és. Sergi, aquí no vam enviar qualsevol. Mirem el Pau, que sabem que deixarà el llistó molt alt. I si no, mireu algun dels moments de la transmissió amb el Pau Alborna, que va dir això. La manca d'actitud i de competitivitat. I també perquè Tito Villanova i Pep Guardiola i Tancuars, els Poiols, són anònims els competitius tots tres.
i encara que estigui la lliga perduda i el que vulguis, volien, jo crec també, acabar la lliga amb una victòria i deixar una bona imatge. També crec, sobre el que deies abans Eric, que s'ha creat com una mena de clima de normalitat fictícia. És a dir, s'ha acabat Pep, un daltabaix que sembla que no, hem ficat molt ràpid a Tito Vilanova i sembla que tot torna a començar i no passa res. Home, tots ens agrada, tots estem contents, ha sigut una transició bastant exemplar, però és cert que no podem oblidar com deies abans també Jordi,
que és un pal molt gran que guardi la marxa. Jo insisteixo i... S'ha desaparegut Tito Vilanova eh? No, no, no. El primer que ho sap és Tito Vilanova. Però ens demostra molta valentia.
acceptant aquest repte. M'agrada, m'agrada. Escolta, Pau, que t'has fet amic del Jordi Pons? Que sou amigats, dos, ara? Està molt bé, és que, a més, parla el Pau i els altres li responen. Bueno, aquesta era la darrera part. Sí, deixa'm, no, no. O sigui, no era en plan, deixem que faci la seva frase i després continuem, sinó que estava com integrat a dintre del programa. Era una part d'Artúlia, potser. Clar, era la primera hora que era de...
Vaig acabar bastant cansat. Potser esteu molt acostumats vosaltres. No, no, no. Escolta, Pau, tu ets un animal competitiu també de la ràdio. És un animal competitiu. Així es va acomiadar el Pau de la com. Pau, 10 segons d'acomiat. Moltes gràcies i sobretot agrair-vos que doneu presència a les ràdios locals aquí a Com Ràdio. És la nostra obligació, i no t'equivoquis, el plaer és nostre.
Gràcies, Pau. Marc Casas. I no t'equivoquis. És nostra.
T'ho va dir apuntant-te amb un boli a la casa. Va estar bé, no, Pau? Què va ser la transmissió que feien ells? És un equip molt coral, potser no és una transmissió tan personalitzada com potser és el Puyal i potser també l'equip de Recull. Recull potser se sent una miqueta més.
També fan bastanta broma. El tema és que a la primera part de la retransmissió jugava el Barça contra l'Atlètic de Madrid, el partit decisiu de la Lliga, que per cert va guanyar el cap de setmana ja pràcticament és campió. I clar, en aquell moment era bastant perquè estaves allà a l'estudi, tenies pels cascos la gent que estava al palau, retransmetent el partit, i aquí potser era una part de tradució que al final no van fer.
i després ja va haver-hi el partit que aquí, clar, havíem d'anar a entrar tal com podíem, i aquesta part que heu escoltat era l'hora final de... em sembla que era de 12 a 1 de la matinada fent la tertúlia final. I durant el partit, com n'has intervenit? Et donaven peu o en qualsevol moment podies...? Clar, jo vaig escoltar d'altres companys, d'altres... me'n recordo que vaig sentir, precisament vaig mirar un dia un partit i va sortir un de Radio Sampadó, havia de ser de Radio Sampadó com el Tep,
que havia mirat i llavors la gent, el Jordi, el locutor principal, havia de donar pas i dir com ho veus. I clar, això trenca una miqueta el ritme. I vaig intentar que no passés tant això. Hi ha moments que sí que fèiem com ronda d'opinions, no? Com el que et sembla l'onsa inicial, comiat, no? Hi havia moments que intentava que era difícil perquè clar, no sabies ben bé quan entrava.
quan acabava algú de parlar, d'opinar alguna cosa, vaig deixar alguna dada. Una pregunta, tots feien la retransmissió des de l'estudi? No hi havia ningú al Benito? No, de fet no. De fet, com sabeu, les ràdios no poden entrar als camps de primera divisió. Si paguen, sí. No. Catalunya Ràdio i RAC1... Si paguen, sí. Si paguen, sí. No, si paguen. És cert. Però totes les ràdios s'han ajuntat per fer pressió. La única que entra ha sigut Catalunya Ràdio,
perquè va haver-hi un decret del president dient que era servei públic. Jo tenia entès que estava dins la clàusula del dret de TV3, que entrava en tots els mitjans de la Corpo.
Per cert, una persona que també va anar a Com Radio fa poc, és el Rafa Cano, a la transmissió de Perica. Som l'únic que no ha anat a Com Radio. A Com Radio va el millor del millor. Saps per què hi anem, a aquesta època? Perquè és la col·lecció de la renda i desgrava. Ah, està molt bé. Rafa Cano, bona tarda.
Què rius? A com ràdio entra qualsevol? Jo pensava que era pel tema de la virus valia. Sepèric-ho, entrar a la seguretat social, reconeix com una minusvalia? Sí, desgrava. Escolta una cosa, si en Pol desgrava. Està subvencionat.
Parlem de l'Espanyol una mica, va, una mica, una mica. Bé, se'ns ha acabat el temps ja, Rafa, gràcies. És rara, és rara. El Rafa un dia no ens agarragui amb tota la raó del món. Amb tota la raó. Rafa, què tal l'Espanyol? Com esteu vivint ja? Perquè ara esteu bé i tranquils.
Després de la nostra final de Champions, som a la Lí. És veritat, sí. Gran partit, eh? Sí, la partida, la cumbre. Va ser un partit amb 3.000 espectadors. D'infart, eh?
1-2 a 0, segons el Toni... Toni... Toni Sistak. El da, soler. El Toni Sistak, l'exportador espanyol. El cardenal. Aquell que va jugar a l'Atlètic de Madrid i li va fotre... Aquell que va fotre la pilota i tampoc li va prendre la cartera. Sí, sí. La mosca cojonera li va agafar la cartera. Aquest diu que va ser un partit bastant seriós.
Reza, et veig molt content amb l'Espanyol. No, no, que va, tot el contrari, estic molt decebut amb l'Espanyol. Mira, jo li posaria un títol de pel·lícula que vaig fer fa un parell de setmanes d'això, i aquest cap de setmana hi ha hagut una pel·lícula bastant guapa, TV3, que es deia Maleïts malparits.
Per cert, és una mala traducció de TV3 com moltes vegades fan. Bastard no és l'altre. Jo crec que lingüísticament és una mala traducció. Una altra cosa és que sona fatal. I bastards per què no? Bastard, estaven dient? I tant. Un bastard. Un fill bastard. Del fill del rei, no? També és veritat que pot ser que la traducció en castellà fos...
És una persona que no va a veure els llocs. Jo penso que seria un títol bastant evident pel que han fet els directius. Estàs comparant els teus jugadors amb els nazis.
Per favor, Pau. Tarjeta groga. No, tarjeta groga, ja està, tarjeta groga. No passa res. Estic posant un títol al context de la pel·lícula. Tu, Tarantino, escolta, Tarantino, i a part d'això, alguna cosa més de l'Espanyol? Jo, amb el tema que també que ara ha sortit, avui ha sortit, de les vendes possibles de les exfaccions,
de Sánchez Giebra i el Condat i tot el rest d'aquest, jo n'aniria. Si hi ha un grup inversor que sigui... I si es veu un xec ara? Mira, millor. Un xec en blanc. Millor que millor, perquè nosaltres, que hem patit durant molts anys amb un home de juguer,
i que hem fet un cam o un astadi per, no ho sé... Per sobre de les vostres possibilitats. Exacte. Per sortir del pou o per fer altres coses, sembla que no, que això ja no serveix. És que era tan difícil. El Dani Sanchot Llibre era el sheik de les escopinyes.
Una cosa que no has comentat, Rafa, és que aquesta setmana s'ha sabut que tres dels millors jugadors de l'Espanyol aquest any, potser, que són Didac Vila, Weis i Coutinho, els tres tornen als seus equips on estaven cedits, no? Bueno, estaven cedits, sí, i no tornen. Bueno, un d'ells, que és el Coutinho, ha dit el següent, que venen les gràcies a l'Espanyol, però deixa clar que vol quedar-se a l'Inter. O sigui que, mira,
Estava torrotit. Rafa, realment algú pensava que Gautinho continuaria de temporada que ve? No, jo no ho pensava. Tu vas dir que no tenia nivell per jugar a l'Espanyol, Gautinho. No, que no tenia nivell, no. Que l'Espanyol no tenia... Bueno, és el mateix, que Gautinho tenia tant nivell que no estava al nivell dels altres. Exacte. Estava tant per sobre de l'Espanyol que no...
Escolta, Rafa, hem d'estar aquí? La setmana que ve vindràs a l'estudi o què? Que fem el comiat? I tant, i tant, i tant. Farem el comiat el dimarts, eh, el dimarts. Molt bé, com cada setmana, vaja. Podem fer un aperitiu? Portes olives i patates? Que portes cumpines d'ami. No, saps el que portaré jo? No. I ho asseguro ara mateix, un pastís dels meus.
Què dius ara, Rafà? Portaràs un pastís? Molt bé, no? I sortiràs tu del pastís, com la Marilyn? O no? Potser no. Escolta, de què serà? Volem saber-ho, no? De què serà? De xocolata. De xocolata? Bé, doncs Rafà, t'esperem la setmana que ve. Gràcies. Adéu, ma tarda.
Pau Alborna, Sergi Pont, moltes gràcies per haver vingut avui al programa, i ho esperem la setmana que ve, dimarts, la setmana que ve. Tu, Pau, no podràs venir? Jo a l'estudi potser no, perquè... A telèfon. Ja vagi bé, bona tarda. I nosaltres tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, en un dia més a la Penya del Morro. Sigueu feliços, mengeu anissos, adeu-siau.
Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitza's, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. 48.1.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts, 22 de maig. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Seguiment massiu de la vaga a les escoles de Sant Just, a l'escola Bressol Marrecs, un terç del mestre de secundà la protesta, Montserrat i Montseny s'han ofert serveis mínims i al Canigó i a l'institut 7 mestres han fet vaga. A hores d'ara s'està convocant una cassolada davant de l'Ajuntament que comença ara mateix a aquesta hora. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passam a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.
La demanda per l'escola Brasolomarec supera àmpliament. L'oferta divendres es publicaran les llistes baramades. La setmana que ve es podran fer reclamacions. D'altra banda, ahir van començar les preinscripcions per batxillerat i cicles formatius. 268 fotografies han presentat el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just. Les botigues i els mercats del món és el tema d'aquest tercer certamen en què les inscripcions han baixat respecte a l'any passat.
I continuo obert el cas del roure centenari Sant Justencs, el propietari de la finca on hi ha boquets aquests arbres, té l'última paraula per decidir què en fa, ahir l'Ajuntament, Alnus i el gremi de jardiners es van reunir amb ell per mirar d'arribar a una solució que convenci a totes les parts.
Bona tarda, les escoles de Sant Just han fet un seguiment massiu de la vaga d'avui contra les retallades en ensenyament. A l'escola Bressol municipal Marrex un terç de la plantilla s'ha contrat aquesta protesta i poc més d'un 50% dels infants no han anat a l'escola. La franja de 0 a 3 és una de les més afectades per les retallades d'Elia Rizcas, directora de l'escola Marrex, tem que la reducció de les subvencions de la Generalitat suposi un transbassament de les despeses. L'escola Bressol ara s'està finançant amb l'escola de les famílies,
amb el que paga la subvenció que dona la Generalitat i amb l'aportació dels governs municipals. I en aquest cas, si la Generalitat baixa l'import de la subvenció,