l'Argentia és impossible desprestigiar el millor jugador del món. L'equip rep dissabte al Sevilla i Luis Enrique podrà comptar amb tothom i ni estar Rafinha i Matier només estan pendents de l'alta mètica.
L'espanyol Paco Montañés és baixa per jugar demà a Sant Mamés. Tampoc no hi serà Héctor Moreno. Torna a Álvaro en el lloc de Raül Rodríguez. Avui a un quart de nou a l'Eurolliga de bàsquet, el Barça buscarà continuar invicta a la pista del Bayern de Munic. A tres quarts de deu, segon partit de la ronda èlit de la UEFA futsa al cap Barça-Bacú United.
I Ferrari fa oficial el fitxatge de l'alemany Sebastian Vettel, tetracampió del món, que signarà per tres temporades. Ocuparà el lloc de l'astorià Fernando Alonso, que marxa de la casa italiana després de cinc anys. Diumenges tanca la temporada Abu Dhabi. El títol de campió i subcampió serà per als pilots de Mercedes.
I el temps cèlcera amb alguns bancs de núvols baixos a la façana costanera i al prelitoral. De nit es formaran alguns bancs de boira en planes i valls d'interior. Demà pot plovisquejar a la costa tarragonina. Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esverna. Avui, programa número 1519 de la penya del morro. Bona tarda.
Us parla i us saluda Jordi Domènech, també acompanyat d'unes belleses impressionants. Andrea Bueno, dels serveis informatius. Bona tarda. Bona tarda, Domènech. I també la Cristina Vargas, del Twitter i el Facebook del programa. Cristina, què tal? Bona tarda. Senta bé el Concha Cuina, Jordi? Sí, sí. Va bé. Va molt bé. Avui al programa tindrem una altra bellesa, Cotxa Beringo, que fa l'astrologia. Avui era en Xió amb el d'Escorpí, Cristina.
Sí, ja era hora, eh? Tenia ganes. Tu ets d'escorpir, no? Sí. T'has una mica cagada. Ai, Jordi, no em posis aquesta música. Bueno, perdona. Que em tenso. Ja, per això te la poso. Bé, avui al programa, a més a més, també tindrem a la Paula Carreras amb els tuits de Sant Jures, Plugues i Sant Feliu, i a l'Anna Rovira, i avui amb un convidat sorpresa, a la segona hora, a l'espai de Carretera Reial, que m'ha dit que és molt Sant Justen i que vol rajar molt, d'Esplugues i de Sant Feliu. Bé.
Ja veurem qui serà. També tindrem a l'Arnau Cònsul, a l'espai de llibres, tot això avui, a la feina del morro.
Però abans de tot això, anem cap al trending topic. El més comentat a Twitter avui ha sigut, entre altres temes, com era d'esperar, Duquesa d'Alba, Alfonso Díez. Qui és Alfonso Díez? Home, el Marí. El Marí, és veritat. El funcionari, no? I Jordi Hurtado? Jordi Hurtado també ha sigut trending topic, eh? Sí, l'Andrea crec que ho acaba d'agafar, no? Per què, més o menys? És que m'ha arribat un meme avui, molt divertit.
És l'altre immortal que queda a la Terra. Sí, perquè van les coses. Perquè ha mort avui la dona amb més títols nobiliaris del món, la duquesa d'Alba, amb 88 anys. Sí, Maria, del Rosario Cayetana, Alfonso, Victoria, Eugenia, Francisca, Flitz, James, Stuart i de Silva. Perdona, tenia una targeta de presentació d'un metre... Com seria el DNI d'aquestes senyores, que no li cap? Bueno, per això, un DNI reial, d'or, xapat amb filigranes de coure, també. Una cosa divertida.
L'aristòcotra, amb més títols novitiaris del món, 46, per ser més precisos, es va casar tres vegades, la darrera d'elles, fa sis anys, i va ser amb Alfonso Díez, és aquest funcionari de 24 anys més jove que ella, que ha renunciat a l'herència de la duquesa. Una fortuna valorada per la revista Forbes en 3.200 milions d'euros. Perdona, ha renunciat a l'herència? Sí. Es va casar per amor.
Per amor a la duquesa d'Alba. No ho oblidem. Sí, perquè ni més ni menys la seva fortuna, com acabem de dir, està valorada per la revista Forbets en 3.200 milions d'euros, ni més ni menys, que va ser repartida en vida als seus fills, deixant-los, en aquest cas, palaus, castells, també edificis de gran valor patrimonial, amb valuoses obres d'art dins d'ells.
A banda, doncs, de tot aquest patrimoni econòmic, podríem dir, també tenia aquests títols nobiliaris, dels quals ara el seu primer gènit, Carlos Fitzgerald Estuart, serà l'hereu. I l'hereu, què passarà a partir d'ara amb els funerals, la gent que vulgui desplaçar-se a mostrar el seu condol a la família?
Des de primeres hores del matí, les restes mortals de l'eduquesa es troben ara a la capella Arten, instal·lada al saló de l'Ajuntament de Sevilla. El cos de l'eduquesa serà després incinerat i les seves cendres es dispositaran sota el cris del Citanus, que és l'altar principal del capellat d'aquesta germandat. Molt bé. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Aron Txorrena diu que la mort de l'eduquesa d'Alba és la primera a la història de la humanitat, que no implica un canvi d'estat filiològic.
Un altre comentari. El Marcos González diu, i ara que li queda Alfonso Díez a forrar-se de pasta, en dos anys es fa milionari. Que no, que diu que no, que aquest home ha renunciat tot. Bueno, ha renunciat. A veure, alguna cosa li quedarà, no? Home, i 3.200 milions d'euros, Jordi, ni que et quedi molt puguei, ja és molt, eh?
Com es diu això? Els llençols, no? Els llençols al llit, els coixins de la casa. Això ja queda per ells. Bueno, en fi, més coses. Marcos González. No, diu Manu Gutiérrez. Diu, ara que podem dir que hem sobreviscut a Fraga i a la duquesa d'Alba només ens queda Jordi Hortador. Vinga, anem cap a l'espai més divertit del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenos Aires per estar ben informat de tot el camp.
Basta per aquí, oh yeah! Bé, tenim algunes qüestions sobre la taula del nostre municipi, com per exemple la sessió Sant Justenca de l'ANC, que convoca per aquest vespre una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins les properes eleccions. Autonòmiques, no, m'ho imagino, o municipals? Sí.
i no autonòmiques. També parlarem de l'artista i veï de Sant Just. Parlem una mica de l'Star System Sant Justenc. Fa uns dies parlàvem de Clara Segura, per exemple. Avui ho fem de Jaume Plensa, l'escultor que ha rebut aquesta setmana el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques.
Pots frenis, no? Déu-n'hi-do. El Sant Just, estem en la cresta de l'ola. Ja ho ets. A més a més, Sant Just, però comencem per aquí, desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes. No sé què vol dir, però l'important és que és la primera.
És la primera. Pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis per informar de qualsevol incident. Andrea Bueno, que sempre té el número 112 a punt per si passa alguna cosa al seu mòbil, té més informació de tot plegat.
Doncs Sant Just és un dels municipis que desplegarà aquesta aplicació. S'ha presentat a l'Hospitalet de Llobregat, en el marc de l'Smart City Expo. Es va presentar justament ahir una aplicació que adoptarà Sant Just i també altres municipis propers, com Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, l'Hospitalet i Gabà.
Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis que l'utilitza. És una aplicació que permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç. En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. D'aquesta manera es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi, agressió o qualsevol altre incident.
Però per informar què has de fer? Mour el mòbil o prema un botó o alguna cosa d'aquestes? Llavors, a més, la senyora cap a la policia i ve a córrer. La policia et localitza. No sé si pots informar. T'entrada, jo no l'he fet servir. Per sort, per sort. I d'aquesta volta, el Fabra, cap de la policia local, està en una centraleta on rep totes les informacions de tota la gent que envia l'aplicació, no?
La gent que ha tingut algun problema, m'imagino que serà tipus alarma, no? Si tens algun problema, potser actives alguna cosa de l'aplicació i la policia sap on ha d'acudir. A través del GPS té el mòbil. Policia, troba el fàbre. Vaig cap aquí. Llavors, amb el Google Maps, mira cap a on ha d'anar i... Està bé, està bé. La policia més a prop, no? Sí, però per què es pot utilitzar? És a dir, si et troben, sí, no? Però si veus que està cometent un acte vandàlic, també? Exacte.
També qualsevol tipus d'incident que hi hagi al carrer o si se t'està cremant la casa, per exemple. També emets un senyal de perill o hi ha algun programa aquí. Si et crema la casa, primer surt de la casa. Agafa el mòbil abans de sortir de casa per poder avisar. I s'escapa el gos, també? No, si has d'escollir entre el típic gatet que tens a casa, miau, miau, o el mòbil, agafa el mòbil. Ai no, que és un animal, cobra, és un ésser viu. Si el gat ha d'avisar la policia, anem bé. O sigui, pot...
Perdona, amb la de gats que n'hi ha aquí, segur que miulen entre ells si s'enteren i... Pots enviar el gat amb una noteta aquí al collar, per exemple, dient-li Fabra, vine cap al carrer Indústria número 4, no? I et salven. I et salves el gat i salves la casa, eh? Molt bé. Doncs, de tota manera... Total, que el gat és... És l'heroi. És l'heroi. Aquesta aplicació no serveix per res. Passem a la següent notícia. Que serveix, serveix per coses. Sí, home.
Doncs aquesta aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es troba amb el nom Seguretat Ciutadana. Hola, soc un Ayo. Tinc 88 anys, soc un Ayo. Què és això d'Ayo? IOS, IOS. iPhone. No estàs. Parla en català, Andrea, per favor. IOS.
Ios. Doncs a ple. Ios a on? Ios a on? Què? Ios a on? Bueno... És que està m'enganxa de tu, Jordi, no pot ser això. Cristina, jo... És un dijous divendres, ja, això, eh? Totalment, o sigui, ja... Ja jo deixo el palló baix, però sempre algú que l'ensorra més, eh? I és la primera notícia, encara vull saber. No, però hem d'anar ràpid, eh? Era per ajudar-te. Per cert, que avui la Conxa Baringo, d'aquí a uns moments, astròloga del programa, parlarà d'altre escorpí, eh? Ho dir perquè... Cristina és escorpí. No ho sabíeu. Molt bé.
En fi, digues, Andrea. Si tenim algun dubte tot plegat, li podem preguntar a Cornellà, perquè ja l'estan utilitzant allà, ja l'han posat en marxa. I es preveu que estigui operativa per la resta de municipis al Nadal. Per tant, haurem d'esperar una miqueta aquí Sant Just per poder utilitzar aquesta aplicació. Qui és?
Bé, parlem del procés. Ara feia dies que no parlàvem, eh?, del 9-N. La selecció s'enjustenca de l'Assemblea Nacional Catalana, l'ANC, ha convocat per aquest vespre una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins les properes eleccions. L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que han anat sorgint després del 9-N. Andrea, bueno, que no sap què passarà com el 100% dels catalans sobre aquest tema els propers dies, té més informació de tot plegat. Sí, fixa't.
Doncs després del nou anat Catalunya s'estan fent aquestes assemblees sectorials amb els afiliats dels municipis. L'objectiu és debatre i fer propostes sobre quines han de ser les passes a seguir després del procés participatiu. Després s'enviaran a les seccions comarcals i aquestes les faran arribar a l'Assemblea Nacional. En concret avui es plantejarà si s'ha de recolzar la candidatura unitària o candidatures en punt programàtic.
que tindria com a punt programàtic, evidentment, independència sí o no, quin ha de ser el grau d'implicació de l'ANC a les eleccions i quin ha de ser el treball prioritari de l'Assemblea Sant Justenca. A més, es tractarà que se n'ha après del 9-N i des de l'ANC, per exemple, la Montse Molinero, que és membre de l'Assemblea, considera que una de les coses que potser s'han de replantejar és la manera de fer les campanyes com ara el Sant Just Groc o la Giga Enquesta, fins i tot.
Per cert, una pregunta sobre tota aquesta qüestió. Ha sortit alguna enquesta sobre la intenció de vot dels catalans després del 9N sobre el Parlament de Catalunya? Intenció de vot diria que encara no. El que sí que ha sortit és que després del 9N en si, fins ara, fins aquest dimarts, crec que va ser que encara es podia votar, han votat 18.000 persones més. Vas acabar votant, Cristina? Aquest dissabte vaig, ja tinc hora. Bé, no he demanat hora perquè no es pot demanar, però ja tinc previst a les 9 del matí, llevar-me i anar
a votar. Com els jaios, no? Sí, home, no, és que si hi ha veracuó segur, vaja. No, jo ho deia perquè estic molt encuriosit, i m'imagino que també la gent que l'interessa és el tema de política, les enquestes que m'imagino que aquests dies deuen estar fent, no?, per diferents sondejos de diaris que no sé si els propers dies veurem alguna enquesta de com està la intenció de vot pel que fa als partits polítics a Catalunya. Esquerra jo crec que pot ser una de les potents.
Bueno, veurem què passa. Andrea, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Doncs únicament que aquesta sessió és oberta a tothom, tot i que només seran els militants els que hi podran votar. Si s'ha de votar alguna cosa, serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes del Centre Cívic Salvador Espriu. Molt bé, parlem ara de Sant Justens i Lustres.
No, no podis cara, Cristina. Perquè... Home, tu ets il·lustre, Jordi, no parlem de tu, eh? Que no guanyem cap premi encara. Cada dia parlem de mi, eh? Indirectament. Cada dia... No, anava a dir que l'artista... Ens posa nerviós. Estava pensant que el podríem nominar per personalitat per l'obratina de l'any. Voleu callar, per favor? D'acord. No t'agradaria, Jordi? No.
Home... No, no, jo no puc. No puc recollir aquest premi perquè... Estaries molt content. Estaria massa content. No, a veure... Jo no m'ho mereixo, jo. És modest. Jo faig el que puc cada tarda, poso el meu granet de sorra als mitjans locals de Catalunya i de Sant Jus, concretament, però ho faig...
pel poble. Ho faig per la ciutadania. No ho faig per mi. Una cosa... El servei del municipi. Doncs els premis conviuen. Els premis conviuen. Merda! No, no, perquè...
No puc acceptar aquest Premi Conviu perquè els Premis Convius... Jo crec que et toca l'any vinent. Estan ja una mica sobrevalorats, potser. Ho he dit perquè... Qui no té un Premi Conviu? Jo només vull un Premi Conviu. No haver-ho de repartir entre 20 persones. No, però són 20 estatuetes. Que són 20 estatuetes. Jo vull ser únic. No, però tu seràs l'únic pel teu motiu, Jordi.
No vull treure el protagonisme als altres propiats. Sempre al servei del poble. Per és l'únic, al servei del poble. Escolta, anem a la... És que em lieu, em lieu, i jo no volia parlar d'això, volia parlar del Jaume Plensa. Aquest sí que és un Sant Justeny il·lustre, és l'artista veí del nostre municipi que ha rebut aquesta setmana el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2013.
És un reconeixement atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. De totes formes, ell no ha renunciat, com altres catalans que han rebut premis dels diferents ministeris del govern de l'estat espanyol. Andrea Bueno, que també es mereix no un, sinó tres o quatre premis com viu, té més informació de tot plegat. Ja em diràs per què. Perquè tu fas notícies a on? Al poble, també. Quatre premis com viu, per tu, vinga. Gràcies.
Que no falti de res. No dic que no, eh? L'Andrea la podríem proposar, eh? Sí, jo l'Andrea... No, potser no cal. No m'agrada gaire parlar en públic. El problema és que l'Andrea la vam proposar. Home, doncs. Però no, no, no va guanyar la cosa, no? Però us vau moure? Què? Us vau moure per aconseguir signatures o el que necessiti. Què va? Perquè l'hi doni. Home, Jordi, és que així com vols. Diu que sí, però segur, no me'n va proposar.
Andrea, a tu no et cal un previ conviu per serveis? No, jo estic contenta oferint els meus serveis al poble. Ojo! Els serveis informatius, com a mínim, de la ràdio. Serveis informatius de la ràdio, especificats. Ah, vale, vale, perdó. Podeu treballar, per favor? Feixada, fora de test important, eh? Jaume Plensa, què passa?
Ell no ha renunciat, de fet va recollir el Premi dilluns al claustre dels Jerònims del Museu del Prado de Madrid de mans de la reina Letícia. És un premi que està dotat amb 100.000 euros, que està molt bé també. Ah, perdona, així qualsevol no el renuncia. Ja s'ho ha currat. S'ha currat.
El novembre de l'any passat es va fer públic que Jaume Plensa era el guanyador del Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2013 i un any després l'ha recollit a Madrid. Segons el jurat, aquesta decisió... Perdó, perdó, dona que Planzano, tot això, que es recolli un any després. Jordi, has empolzat més encara que la meva, eh?
Ha estat pitjor. Entre l'allos, el plantar, i ja no recordo què més, crec que el meu servidor... Ios, l'Ios. Ios a casa. Per què no hi ha personatges en aquest programa? Per un moment. Personatges de què? Un nen petit, per exemple, dient... Hi ha altres ràdios, hi ha altres programes que tenen personatges, aquí no. Aquí tots els acuditsolents... Però és que Jordi... Com a nom meu, saps? Els faig en nom de Jordi Omena. Si jo tingués personatges...
Els podria fer en nom d'altres persones, saps? Però vols fer tu de personatge. No dius això. Per què no hi ha personatges? Acabes de dir, jo podria dir aquestes coses en nom d'altres personatges. En veus. Doncs vols fer diferents veus. De fet, ho he fet. No t'has adonat i ho he fet, de fet. Però per què planzar? Això dona molt clar planzar, per exemple. Però tu has dit, Jordi, no, Jordi, no. És un personatge. Si no té nom, l'has de batejar.
És igual, Cristina no ha dit res Andrea, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Doncs que el jurat li ha atorgat aquest premi perquè asseguren per la trajectòria de l'escultor que ha renovat el llenguatge plàstic de l'escultura amb una gran intensitat estètica Aquest no és el primer reconeixement institucional a Jaume Plensa que és veí de Sant Jordi des de fa més de 20 anys ja que l'any 2012 per exemple va rebre la creu de Sant Jordi i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques Sí, perdoneu, el vi abans s'ha de plançar també
Molt bé, Marc. Molt bé, molt bé. Per cert, que si voleu més informació de les coses que passen a Sant Just, ara mateix a radiodesver.com tota la informació que vulgueu i a partir de les 7 als Sant Just Notícies Edició Vesta. T'està fent fora. Ja ho sé. Però tu no m'ha acabat ja.
Sí. Home, no, però ja està. Jaume Plensa. Jaume. Home. Però què és això? Que estem allargant un espai. No, Jordi, però és que sempre amb el Sant Justens il·lustres fem. Clar, ara segur. Doncs ara amb el Jaume no podem ser menys. Voleu fer un Jaume Plensa? Jaume Plensa. Jaume Plensa. Jaume Plensa. Jaume Plensa.
Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just ara mateix, a radiodesbem.com, a partir d'allà, ja a les set, a Sant Just Notícies, edició vespre. I fins aquí l'espai amb més humor del programa. Sí, hi ha més personatges. Les notícies de Sant Just, amb Andrea Buenos Aires, per estar ben informat de tot el cas.
Fem una pausa de no-re i d'aquí un moment la Concha Beringo avui parlant dels escorpins. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jus i envio una salutació a tots els oients de Sant Jus i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
La Cristina és escorpí
Ja tocava. I justament... Bueno, ja tocava, és el 8è. Bueno, per això ho ha trigat. Bueno, que són muy impacientes, no?, els escorpí. Ara no explicaràs. Perquè són els nascuts entre el 23 d'octubre i el 21 de novembre. És a dir, que també durant aquests dies, fins al 21 d'aquest mes, és a dir, fins demà, fins demà encara és escorpí. A veure, Conxa, explica'ns, perquè l'escorpí és el 8è signe, com dèiem, del zodiac, no? Sí, sí.
El escorpión corresponde al octavo. Escorpión tiene muchísima fuerza, es pasivo, receptor y nocturno y pertenece al elemento agua, que mucha gente no lo relaciona con el agua. Y a la cualidad de fijo.
El planeta regente es Plutón y tiene un corregente que es Marte. Por eso la impaciencia que tiene Cristina, porque Marte quiere todo en el momento. Ah, bueno, va, pues anem bé. Tu, Cristina, vés a prendre nota si vols, i qualsevol cosa ens la vas comentar. Esperem primer a la Concha que ens expliqui com sou els escorpins, perquè has comentat que era en aigua. Aquí ja n'hem parlat d'aigua, vam parlar del cranc en el seu moment, i també són peixos i escorpí. Quina característica té els signes que són d'aigua?
Pues los aynos son de agua, tenemos los tres signos que tú has nombrado, y el primero es el agua, como si dijéramos, más pura, que es la materna. Sí. El segundo es el agua de los sentimientos y de los sentimientos profundos. El primer és el cranc, eh? Sí. Ara és de gent escorpí, eh? Els sentiments una mica més profuns. Profundos y pasionales. Sí. Yo los calificaría así. Y luego Piscis, que bueno, pues tiene todo el encanto del mar...
Y luego tiene también todos los tesoros y todos los peligros que enciende al mar. Sí, comentar-ho que poden ser paixets petits fins a taurons. Sí. I jo hago la broma que m'estic poniendo com una valena últimament, eh? Hola, que exagerat. En què es diferencien aquests tres signes que són d'aigua, els tres?
Pues los tres signos se diferencian en que tienen como una labor diferente, ¿no? Uno tiene los sentimientos más primitivos y luego los otros tienen los sentimientos pasionales y los sentimientos de amor universal. O sea, serían estos tres temas que van como si dijéramos subiendo y cada vez más difícil, con lo cual el más difícil de todos es pistis. Ya, ya, ya. Sí. No me diré eso.
En buenos aspectos, el escorpio está motivado, penetrante, ejecutivo, ingenioso, determinado, científico, investigador. Esto de investigador es porque él siempre tiene que llegar al fondo de la cuestión. No es cualquiera de mis tintes. Ha de saber el parqué de tot. Sí, y profundizar. Y entonces estas características no las tienen todos los signos. Y luego también tiene una cosa que es muy característica, que todos los escorpiones tienen una antena, que digo yo. Sí, porque está en la cola.
No, tiene una escena aquí. Yo me la figuré como encima de la cabeza. Y cogen, como si dijéramos, todas las ondas que pasan por arriba. Y entonces pues tienen como una... Darse cuenta de cosas que otras personas no se dan. Parece que no están, pero sí que están. Sí, y sobre todo a nivel de sentimientos. O sea, te das cuenta perfectamente si alguien te quiere o no te quiere. Por mucho que te diga...
que està molt a gust, no? Tu lo miras a un nivell molt més profond. Cristina, de moment, com està el tema? Sí, sí, va bé. I en aspectos inarmònics seria demasiado temperamental, perquè, clar, té molta força, perquè el regent és Plutó, i després també arrogante, violent, sarcàstic, recelós, intolerant. Perdona, aquí pot ser que són venjatius també.
Sí. O sigui, Cristina, més val tenir-te de bones a tu, no? No, no, a mi que me la fa mal apagar. Uh, vamos! Sí, sí. A bones el que vulguis, a dolentes... Ja, ja, ja. No t'he fet res, jo, eh? No, no, però jo estic perquè em preguntes, Jordi, però... No m'he dit així, no t'he fet res. Escolta, com actuen els d'aspectes en l'aigua?
Los buenos aspectos en el agua hacen que los sentimientos fluyan con naturalidad, en el momento oportuno y en la medida correcta. Claro, en aspectos inarmónicos les cuesta salir, cuando salen lo hacen en el momento de destiempo y completamente desproporcionados. O sea que entonces, claro, eso es algo que no suena bien, ¿no? Que no sale bien y que... Eso es característica de los signos de agua, ¿no? Una mica...
Sí, pero sobre todo escorpión tiene una característica que es muy poco común en los demás y es que llena copa. O sea, cuando se enfada es muy violento. O sea, yo no me gustaría nunca ver a un escorpión enfadado. ¿Pero violento qué quiere decir? Pues violento que salga... No, yo no em lio hòstias, eh, amb ningú. Perdona, soy muy pacífica, eh.
Pero violento en cuanto a... Que saca la agressividad. Saca la agressividad. No falta pagar a ningú per estar en una situació... Violentar a algú. Clar, per violentar a algú. Y va llenando la copa con cosas que dicen, hombre, no es necesario ponerse fuerte, y va aguantando, y va aguantando. Hasta que llega un momento... Hasta que peta, y cuando peta se lía. Exactamente. Es como una presa.
La presa, l'aigua, que parlem de l'aigua, és una presa, es va estancant, es va estancant, i la presa salta per l'aigua i surt tota l'aigua desbocada. Claro, però és per una cosa que és el que llena el vaso, per la gota que llena el vaso, és una cosa, com si dijéramos, que tampoc té tanta importància, la gent no ho entiende perquè entonces te dice... No, no té importància en el moment.
Pero si sumas eso, más lo otro, más lo otro, más lo otro, pues llega un momento que... Cristina, estàs bé? Hi ha alguna cosa que vulguis comentar-nos ara? Estàs preocupat, Jordi? Avui el programa potser, no sé, t'has fet alguna cosa que vulguis comentar? No, no, de moment no, Jordi, pots estar tranquil. Ah, val, val, d'acord, eh? Quan vulguis podem parlar del que necessitis, eh, Cristina? Vale. No, però és que va molt bé, Conxa, que vinguis al programa perquè... No, ja faig broma amb la Cristina. Bé, ja ho conec, ja fa temps.
De totes maneres, vull dir que això ens va bé també per saber com són els diferents signes. És a dir, que per exemple, ara ja ho feia broma amb la Cristina, però una persona que és escorpí i és així, per exemple, doncs ja saps com tractar-la. Ja tens aquesta sensibilitat de dir, mira, doncs si és així aquesta persona, doncs com a mínim tenim una mica de masquerra, no?
No, y que además, pues que no se enfada muy a menudo, porque se enfada como mucho generalmente una vez al año, pero ese día que se enfada saca lo que es de ese día y lo que es de todo lo anterior. Claro, millor no está a prop. Ahí está. Y además que nos acordamos, ¿eh? Hombre, claro que se acuerda uno, sí, sí. No me perdona, memoria y el parqué de tot, ¿eh? Sí, sí, sí. Yo tengo un ascendente escorpión.
O sea que por eso también lo conozco muy bien cómo funciona. Vaya dos, estoy atrapado. Bueno, más cosas porque, por ejemplo, escorpí es fixa, ¿no? Sí. Allò que dèiem. Sí, es fijo. Generalmente son fuertes y resistentes y ejecutivos. De todas maneras, escorpión tiene el poder de la regeneración, que no lo tienen otros signos.
Per exemple, tu estaràs enferma y muy enferma y de repente hasta el día siguiente estás estupenda. O sea, este poder de regeneración físico, hasta físico y mental también, porque te pueden bajar hasta lo más profundo que tú eres capaz de sobreponerte...
Pues esto no lo tienen todos los signos y esto es una gran ventaja y una gran cualidad de escorpio. Més coses... No sé, però jo al metge no hi vaig, eh? Això ho he de dir. No, no, ni m'agraden. Bueno, jo, com a persona, t'hauria de dir que hauries d'anar al metge algun dia, eh, Cristina? Home, sí, una vegada cada vuit anys potser em faig una analítica, alguna cosa així, però... No vas mai al metge?
Sí, home, alguna vegada... Sí, home, sí, però em refereixo, jo què sé, a analítiques no baires. Si agafo un refredat, no vaig al metge. Si m'agafa alguna cosa així, no vaig, per coses d'aquestes. Avancem una mica, perquè, clar, avui, si no, ja vaig que... Ni al gine. No tindrem temps. Què? Que m'ha fet gràcia que deus ni al gine. No, clar, no, perquè dic, si no va al ginecòleg, ja paga... Bueno, jo recomano que anessis, que m'adona, eh? Una vegada a l'any.
Escolta, parlem dels tres decanats. Sí. El primer va des del 23 al 31 d'octubre. Sí. Y el regente de este decanato es Marte, el planeta de la guerra y de la acción. Con lo cual, si ya tiene mucha fuerza escorpión, los diez primeros grados tienen más fuerza aún. Porque el corregente, que además el corregente ya es Marte de escorpión, pero encima domina este decanato, ¿eh?
Cristina, és el teu? I el meu també. Aquí no andamos con rodeos. Jo vaig marxant ja, vaig tirant ja cap a casa. Després, per exemple, alguna cosa més? Sí, mira, concede gran perseverancia en los objetivos. Suele ser un amante apasionado.
Audaz, original y fuera de serie. ¿Fuera de serie en qué? Bueno, en todo lo que haga, porque claro, date cuenta que ella al medio cielo, todos los escorpiones al medio cielo lo tienen en Leo. Claro, eso les hace que su profesión generalmente sean reconocidos.
en su profesión son reconocidos. Lo que pasa es que, claro... Aquí valoren molt, eh? Un aplaudiment per la Cristina. Gràcies, gràcies. Sempre que m'estimeu, jo estaré aquí. Com a Leo Messi, no?
También son grandes detectives porque son investigadores. Es que además captan las cosas como a través de la piel. Es una cosa muy especial. Un radar. Sí. Yo me acuerdo cuando estaba trabajando que entraba, por ejemplo, en los hoteles que era consultora en actividades turísticas y al cabo de media hora sabía dónde tenían el problema.
Y me decía, un amigo mío me decía, es que entras, respiras y tú ya sabes el problema. Digo, no, es que lo veo. O sea, entro y me fijo en detalles que me lo están diciendo, con lo cual lo veo. Hi ha alguna cosa, no?, que està allà i que, de fet, tu, Cristina, corrobores, eh? Tu també. No, yo en detalles me fico mucho. Normalmente me suelo fijar en muchas cosas, ¿no? Sí, acabará sent policía científica. Ay, no. Bueno, a veure... Yo periodista, por favor. Continuem, perquè, bueno, alguna cosa més sobre la gent del primer decanat? Sí.
Bueno, pues son detectives y aventureros también, un poco aventureros también. Sí, l'altre dia se'm van a fer un cremull. Bueno, a veure, parlem de més coses. El segon decanat són els nascuts d'Escorpí entre l'1 i el 10 de novembre. Claro, están regidos por el sol y aquí el sol es artístico y con cualidades interpretativas, con lo cual hay muchos actores que son de este decanato, ¿eh?
Llegan siempre a tener una fama lograda después de una entrega total y sin desmayos, porque lo que sí tiene es una fuerza en conseguir el objetivo, por eso llega a conseguirlo, porque no va a descansar hasta que no lo tenga. De aquí tengo una mica, ¿eh?
Ah, sí, també, no? I després tenim el tercer decanat, que són els nascuts entre l'11 i el 21 de novembre, que està en regeix per Venus. Claro, entonces aquí ya son más románticos, con aptitudes estéticas, especialmente con la pintura y la música, y también por todo lo misterioso y lo abstracto. Mi madre era de este decanato.
El planeta que regeix, com hem dit, escorpí, que és el signe que avui estem tractant, hem comentat que és Mart i també Plutó. De Plutó no hem parlat poc, el programa, però és clar que en parlem avui. És important saber on tenim el nostre Plutó?
Muy importante, porque el Plutón es el que nos hace evolucionar. Entonces, a partir de donde está Plutón en nuestra carta natal, va a ir andando este Plutón y va a ir pasando los signos, que son los signos que nos van a obligar a evolucionar.
De fet, Plutó és l'últim planeta de tots. Sí. Ja no és planeta, crec. Vam comentar que no era planeta, però de totes formes... Aquí sí, per nosaltres. En el tema astrològic, tu vas comentar que encara continua regint i marcant les coses. És per això que va tan lent, no? Plutó, perquè és l'últim planeta...
Y además se sale de la órbita que tienen los planetas generalmente. O sea, por eso mucha gente dice que no pertenece a los planetas. Pero sin embargo notamos su fuerza en las cartas. Por ejemplo, yo en las cartas noto mucho dónde está Plutón porque le confiere un poder especial a la persona dentro de esa casa y de ese signo.
Claro. Fíjate que tarda, además, dura 248 años en dar la vuelta al zodíaco. Al sol? Sí, al sol. A fer la vuelta al sol triga, casi 250 anys. Casi, sí. S'ho prega amb calma. I, además, es muy irregular. Entonces, hay signos que los pasan 15 años...
Y hay signos que los pasa en 32 años. ¿Y por qué esta diferencia? Pues porque como hace una circunferencia elíptica, hace un recorrido elíptico, pues claro, al alejarse, pues como si dijéramos adelanta menos lados, ¿no? Al alejarse. Y la parte de la curva, digamos, que lo hace más rápido. Y lo hace más rápido. Y claro, por eso lo que decía anteriormente, que es que, claro, no tenemos conciencia...
de lo que hace en cada signo, porque claro, ahora la última vez que estuvo en Capricornio, pues resulta que fue hace casi 250 años. Madre mía. Claro. Entonces además tiene una misión muy importante Plutón cuando pasa por cada signo. Y yo me he traído lo que hace en Capricornio, que entró en Capricornio el 27 de enero del 2008, y se fue luego, otra vez se fue a...
a Sagitario y volvió a entrar otra vez el 29 de noviembre del 2008 y a partir de ahí estará el signo de Capricornio. Y ahí tiene la misión de regenerar y sobre todo la caída de las dictaduras, la renovación y limpieza de todo lo corrupto en el poder, que por eso está saliendo toda la porquería, en organismos oficiales y en la sociedad.
También la renovación de las prioridades personales y sociales. Y también más control en el gasto.
Y también Plutón valora lo real y lo verdadero y no lo superfluo y lo innecesario. Con lo cual aquí tiene este trabajo durante 15 años. Con lo cual cuando nos dicen que esto se está terminando ya no es verdad. Porque claro, llevamos solamente del 2008 a ahora, pues llevamos simplemente 6 años. Pues claro, 6 años y son 15 años.
Pues nos faltan nueve. Clar, o sigui que durant nou anys més continuarà sortint merda. Sí, sí, sí. Parlar en plantes. No, y creo que queda un mucha por sacar, eh? Que ha salido, pero bueno. Estarem atents. Quina zona del cos regeix escorpí? Pues rigen los órganos reproductores, escorpión.
La vejiga, el recto y los genitales. Podríem assignar-li alguna frase a Scorpy? Sí, una paraula clau. Sí, a mí me encanta. Esto es deseo. Y luego la palabra clave sería intensidad. Sí, porque es muy fuerte. O sea, el planeta con más fuerza de todo el zodíaco es Plutón.
Quina particularitat té, abans de passar, a saber quins famosos són escorpí, quina particularitat tenen els escorpins com la que estic aquí present? Pues mira, hay una característica que los define muy bien y es que este poder que decía yo de regeneración, también que para él no hay grises, que es o blanco o negro, no tiene grises. Això és veritat.
Claro. Pero se ha dicho una cosa. Una persona que, aunque sea escorpión, puede intentar cambiar esto. Porque yo sí que es verdad que siempre he sido de o es blanco o es negro y no conozco un marrón, pero sí que ahora empiezo como, bueno... Porque vas evolucionando. Claro. Pero al principio, o sea, tienes que luchar contra eso porque al principio es o blanco o negro. Sí, sí. Claro. Y no hace nada a medias. O sea, o lo hace o te dice que no lo hace. Pero hacerlo mal no puede.
Porque además lo tiene que hacer bien. O sea, el problema que tiene es que cuando hace algo lo tiene que hacer bien. Porque si lo hace mal, él no está conforme. Jo en cabrejo, eh? Sí, sí. I llocs del món que siguin escorpí?
Pues es Cataluña y Barcelona. ¿Catalunya y Barcelona? Sí, sí, sí. ¿Qué vol dir això? Y además yo en Barcelona lo noto mucho y sobre todo me hizo mucha gracia cuando pusieron posad guapa, porque en realidad lo que les están diciendo es regenerate, no te quedes vieja, ponte nueva, ponte joven.
I a Barcelona se le nota mucho. Yo creo que su personalidad es la que conquista a los turistas de todo el mundo. Porque todo el mundo viene a ver a Barcelona. I Catalunya, amb aquest procés amb el qual està ara mateix políticament parlant, també és una renovació, no? Una mica es va renovant, també. Sí. I, además, el día este de las votaciones... Sí, el 9 de novembre, fa dues setmanes... Sí, justamente, Marte estaba pasando por Plutón. Ah, sí.
Justamente y todo cuadrado a Urano. Con lo cual, ¿qué quiere decir? Que esto es un inicio de regeneración. Ah, vale. Sí, yo lo he entendido como un inicio de regeneración del grupo. Porque Urano, en este caso, representaría al grupo. Bueno, pues una mica... Sí, eh? Perquè, escolta, la gent que va anar a votar pel sí-sí, el que vol, justament, és regenerar-se una mica... I encara poden votar. Exacte, exacte. Sí, perquè, Cristina, ja ho sé, que tu no vas poder votar al final perquè va tenir el col·legi.
Escolta, Conxa, hi ha algun personatge conegut, a part de la Cristina Vargas, que sigui escorpi? Sí. Conegudíssima, vaja. Em demanen autògrafs de cada dia. La Julia Roberts, que jo crec que se li parece mucho, claro. És la segona persona que me lo dice i jo no me veo ningún parecido, no lo entiendo. Sí, sí, jo sí. Jo me la recordo. Jo, quan lo vi, me la recordo. No és que sean iguales, però sí que hacen gestos o coses que a mí me la recorda. Home, Julia Roberts és molt intensa, eh? Sí. Sí, sí.
Y luego también Leonor de Borbón, la princesa de Asturias, que aunque es pequeñita, pues es 31 de octubre del 2005. Mira, Cristina, en Escorpí. Sí. Y Victoria de los Ángeles, también muy conocida. También en Escorpión. Home, sí, Soprano, ¿no? La Gran Soprano. Claro, la Gran Soprano. Nació en el 23. O sea, que ya supongo que hace tiempo, ¿no? Sí, sí, va a morir. Sí, y Sofía de Grecia.
Que és la princesa Sofía que... Tots princeses, eh? T'has adonat, Jordi. Sí, estàs aquí en la crem de la crem, eh? Home. Doncs a veure si em deixes algun dia en el teu palau. Del dia 2 del 11. De todas maneras, tengo que decir que a todos los que han nacido en noviembre se les nota una fuerza interna muy grande.
El 11 da fuerza. Entonces todos los escorpiones que son del 11 tienen una fuerza tremenda. En fi, Concha, ho hem de deixar aquí. Cristina, quina valoració fas? Perquè, clar, avui t'hem tingut aquí de testimonial d'excepció. Curta. No, és que no puc dir altra cosa, Jordi. Sempre em preguntes i sempre curta.
Però, en general, t'ha agradat el que ha dit? Et sent reflectida amb les coses que ha comentat la Concha? Sí, tu ara apaga el micro, que jo em quedo amb la Concha i li pregunto unes quantes coses. Concha, moltes gràcies, que vagi molt bé. I ens trobem la setmana que ve. Que vagi bé. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Solon Coll, farmacèutic, del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i ho sap.
de la llaneria verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, bon Nadal. Tres quarts de sis de la tarda i ja tenim amb nosaltres a la Paula Carreras per parlar-nos del que diu la gent als tuitaires, en Justencs, en Feliuencs i també als cargolins. Paula, bona tarda. Hola, bona tarda.
Bona tarda. Perdona, cosa, cargolins què és? Gent d'esplogues. Esplogues? Sí, correcte. Però ells els diem cargolins i ells de nosaltres ens diuen rifenyos també. Ja ho vam parlar això un dia. Sí, això ja està començant. Ja, però la pregunta és, se'ls ha de dir cargolins?
Se'ls ha de dir com vulguis, gent que viu a Esplugues. Cargolins és com amb carinyo, no? Clar, és amb molt d'efecte. Els castellers d'Esplugues. Potser tothom d'Esplugues se sent cargolí, clar, o casteller, o li agrada. Encara que no et sentis cargolí, ets cargolí. Tu et sents rifenya. Clar, ets rifenya, vulguis o no, ets rifenya. Jo sóc la Cristina i prou. Bé, ets ciutadana del món, no?
Sí, aquí ho has dit, Jordi. Oh, que ràbia. En un lloc anomenat Mundo, no? Comencem pels tuits que tenim aquí a casa nostra. Els rifanyos, eh? Què escriuen els rifanyos de Sant Lluís? Per exemple, el baix.cat parla de la Clara Segura.
Doncs sí, el Baix.cat, que és un diari digital centrat bàsicament en el Baix Llobregat, diu, o sigui, citava, diguéssim, a la Clara Segura que deia, jo sóc del Baix Llobregat, de Sant Jús, i sempre fa més il·lusió que et reconeixin a casa que no pas a fora. Relatiu al premi del reconeixement com a Baix Llobregatina de l'any de Clara Segura, eh? En la qual competia amb Jordi Évole. Perfecte.
Clara segura, Clara segura. Paula, a veure, para, para. Què ho ha fet? He anat tard, he anat tard. Paula, has d'estar una mica aquí al 15. He anat tard. Tornem a fer-ho? Tornem a fer-ho, va.
Clara Segura! Clara Segura! Ja està. En fi, són molt fans de Clara Segura. Molt, molt, molt. Més coses. Per exemple, la Núria Siles, que parla justament de l'Assemblea Catalana.
Sí, exacte. De fet, els mencionaven el tuit, perquè els hi arribés el seu tuit, que deia, fantàstic el cartell penjat a Sant Just, diu, cada matí quan hi passo començo amb un somriure al dia a Sant Just. I parlava d'aquest cartell, un que està penjat just, ara no sé el nom del carrer exacte, però a la Rambla, que diu, Artur, pit i collons. Sembla que està al carrer de la Crema.
Jo estic just allà al costat del Parador. Rambla en Creu? Sí, diria que és allà. En els pals alts aquells, no? Que n'hi ha? És una pancarta que ja van treure fa un temps, eh? I ara l'han tornat a treure, m'imagino, al carrer. Ara hi és. Ara hi és, eh? Sí, és una pancarta lila amb les lletres blanques que diu això. Artur, pit i collons, independència. Molt clar i molt proper, no? Això de dir-li a Artur és com que dóna una sensació de proximitat. És col·lega, no? Sí, és com Artur, pit i collons.
Bé, missatges d'ànims, no?, pel president de la Generalitat. Per contraposició, tenim, per exemple, el Guillermo Francesc, que es fa ressò de les al·legacions que han presentat Ciutadans de Sant Just, també, del grup Ciutadans, al que va passar al Nouena, a la nova consulta.
Exacte, ho anunciava, diu Ciutadans de Sant Just presenta alegaciones a las ordenanzas fiscales para el 2015. I adjuntava una foto d'ell, el Guillermo francés, amb el Charles Aulet, també de Ciutadans. Un activista, un inista implicat al nostre municipi de Charles Aulet. En fi, més coses. Home, parlem de Cars. Parlem de Cars. Perquè va haver-hi alguns tuits. De fet, em sembla que era Cars 2014, l'etiqueta que utilitzaven, i Raül Solano se'n feia ressò.
Sí, diu, fin de les carreres. Cards de Sant Jus d'Esvern, este año toca aplaudir a los últimos y ver el auge de las GoPro. Es lo que això, que hi havia moltes GoPro, no? Aquest any està com de moda. Jo no sé què passa. Ja fa un parell d'anys que als cars, per exemple, n'hi havia una GoPro, que la posaven els seus pilots al casc i llavors baixaven i hi havia vídeos de com baixaven al carrer Freixas i fins al carrer de la Treu del Padró d'aquí de Sant Jus amb els cars de coixinets, però aquest any ha sigut com una revolució, no? Tothom agafa...
fa la GoPro de l'amic o la seva. Sí, crec que aquest any aquest fenomen ha crescut, no?, perquè a l'estiu jo he vist moltíssima gent, fotos de sota l'aigua, la GoPro, de selfies amb la GoPro, xulíssimes, eh? Una servidora. Una servidora, molt bé. I perdona, hi ha aquells mòbils que jo n'he vist ja, que això arribarà també, jo crec que serà també una de les coses més menudes d'aquest Nadal, que tenen com una mena d'artilugi, com de... Extensible, mig metre, exacte. El pal de les selfies, no?, per entendre...
que de fet és el pal que tenen les GoPro que jo crec que arran d'aquí els mòbils també hi ha molta gent que en els iPhones o Samsung o el que sigui es posen aquest pal i es fan imatges que és molt bona idea perquè el braç no arriba o no arriba i no es veu el braç que queda molt lleig ens agrada molt això ja m'ho demanaré per reis Gina Pol també és la ressó del que ha passat a Sant Jus aquí aquesta setmana amb els cars
Exacte, Gina Pol, que no falla mai a Twitter, diu, primer revolt, bravo, i etiquetava el compte oficial dels Cards, que és Cards Coixinets, o sigui, arroba Cards Coixinets, i afegia també Sant Just, Cards 2014, Cursa, exacte, etcètera, perdona. I posava una foto de dos concursants que estaven, bueno, jo per mi que estaven a punt de xocar i la foto era com, ai, ai, ai, ai...
Bé, doncs aquestes són unes de les fotografies que, per ser el vídeo sencer, el veurem d'aquí uns dies. Em sembla que aquest dissabte no, el proper, perquè el 29 de novembre ja el sopar ha entregat premis de cars i veure el vídeo, que la fa la Clàudia Barberà, excol·laboradora del programa, amb altra gent. En fi, i acabem amb un tuit de Sant Just parlant de l'ANC d'aquí de Sant Just, eh? Sant Just per la independència.
Exacte, sí, la compta, la seu de l'assemblea d'aquí de Sant Jús diu que volem saber el que penses. Diu, vine aquest dijous a l'assemblea, o sigui, aquesta tarda, diu, l'assemblea extraordinària aquí a Sant Jús. Llavors, això és avui a dos quarts de vuit a la sala d'actes del Centre Cívic Salvador Espriu. I de què es parlaran, aquesta assemblea? Doncs mira, bàsicament tractaran cinc punts, o sigui, serà com xerrada al voltant de cinc coses. La primera és què hem après del nou N, o sigui, què ens ha portat tot el tema d'aquest procés. Després, recolzem la candidatura unitària
Perdona, hem après que Bob Esponja pot votar per contra. Jo vaig responent, eh? Recolzem la candidatura unitària? Jordi, la recolzem? Sempre, sempre. Tot el que és recolzar, jo recolzo sempre. O candidatures en punt programàtic? També, també. Tot, tot, recolzable. Recolzo jo tot, jo recolzo tot. Quan veixarem i riurem. Sí, home, això sí, sempre. Candidatura unitària i separats, tot a l'hora.
O sigui, ho recolzes tot, eh? Sí, sí, sí. Endavant, endavant. Després, quart punt, diu, grau d'implicació a les eleccions. Molt elevat, sempre està molt elevat, això. Màxim, no? Sí, i l'últim punt? I l'últim diu, treball prioritari de l'Assemblea Sant Just. Aprofundir més en preguntes com aquesta. T'ha agradat, això? Sí, sí, sí, que és un treball molt prioritari. En fi, doncs fins aquí aquestes són les preguntes que faran els de l'Assemblea. Sí, d'aquí una estona, encara hi sou a temps. Anem cap a Sant Feliu de Llobregat, va.
Bé, comencem parlant del Twitter de Contrabaix. Doncs sí, diu que aquest divendres viu la màgia de Buenos Aires a Sant Feliu. Diu, tangos, ball, superargentí, amb Gabriel Ballone. Molt bé. O sigui, qui l'interessi? Ja ho sap. A ballar. La Nerea, també se'n fa ressò, justament, de què? Del 9N, no?
Doncs sí, diu que entre tots sumem. Diu, molts marroquins van venir a votar a Sant Feliu. El 9N diu, vaig ser testimoni com a vocal de mesa. Diu, va ser molt emocionant. Veig que encara, perdona, coeja una mica tot el tema de les votacions del 9 de novembre. Què vols dir, que està donant molt de sí? Sí, vull dir que una... Home, perdona, però és que encara es pot votar. Ja, és veritat. Què vols? Jo penso una dissabte, per tant, és que jo crec que aquestes coses... Tu que ara no has anat...
No, perquè l'horari entre setmana, cal dir per tothom que vulgui anar a votar, és de 9 a 5 de la tarda. Per tant, no m'ho permet diverses coses anar-hi. Entre altres coses, la penya del morro. Bueno, si vols un dia de festa i vaig en directe, Jordi... No, no, com tu manis, eh? Jo agafo el mòbil i vaig dient... Ves demà, si vols, jo per mi no tinc problema.
Ah, m'estàs fent fora. No. Que és droma, home. Que ho tenia planejat ja. I el dissabte, que és de 9 a 2, doncs jo tenia prevista, en aquest cas, anar a les 9 del matí. Aquest escorpí, no, tu? Sí. Com ho saps? No, no falta dir res més. En fi, no, jo ho deia perquè la setmana passada ja vam parlar molt del 9-N i encara continuem redent alguns tuits sobre aquesta qüestió. En aquest cas la Nerea parlava d'això, no?, de molts marroquins que van anar a votar a Sant Feliu.
I ho deia en relació amb un tuit que havia publicat un conte que es diu Marroc Catalunya, que deia, hem sabut que un grup de ciutadans i ciutadanes d'origen marroquí que viuen a Santa Coloma estan preparant la creació d'una nova entitat. Per tant, s'està gestant una nova entitat de marroquís que viuen a Catalunya o que estan interessats en Catalunya, que s'assenten catalans, etc. Bé, més coses, per exemple, el cine baix. Home, mític, eh? Cinema de Sant Feliu.
Sí. Diu... Bueno, penjava la cartellera. Diu, cartellera de Cine Baix a Sant Feliu del 14 al 17 de novembre. Que, per cert, tenen sempre les darreres pel·lícules. Sí. Totes les estrenes. És que jo alocino. Sí. Déu-n'hi-do. I, de fet, la foto que adjuntaven en el tuit era del documental La salt de la tierra era el cartell, que és un documental de Wim Wenders i... Hosti, molt durillo aquest documental, eh? No l'he vist, però m'han arribat crítiques i gent que l'ha vist... És sobre la vida de... Sí. És sobre la vida de Sebastià Salgado. Sí.
que és un fotoperiodista brasilè, que de fet hi ha una exposició ara al Caixa Fòrum, que val molt la pena, he de dir, que l'altre dia la vaig anar a veure i està molt bé. I aquest documental l'ha fet justament Juliano Ribeiro, que és el fill de Sebastià Salgado. Ha fet un documental del seu pare? Sí. I el seu pare és fotoperiodista? Exacte. I què va fer? Va anar a la guerra? No, sobretot...
És que clar, el di que és tan tràgic, hi ha crítiques i és molt dur i tal, i m'he imaginat, uam, és una cosa... Jo el documental no l'he vist, però l'exposició que hi ha ara al Caixa Fòrum és sobre el seu últim treball, que es diu Gènesis, que són sobretot paisatges d'arreu del món, des de la selva de l'Amazones fins al Pol Nord, etc. O sigui, està molt bé, molt bé. Llavors ho documenten tot.
Per tant, ha tingut una vida interessant i intensa, no suposo, i per això també serà... I una carrera professional bastant llarga. Interessant veure com reflexa el seu fill, no? Bé, més coses. Per exemple, parlem ara del speaker del Sant Feliuenc.
Doncs hi diu, creo sinceramente que el fútbol de Sant Feliu debería mejorar ya. Ya es hora que las cosas se hagan bien en esta ciudad. Rejada una mica del speaker, que m'imagino que és la persona que anima la grada dels partits del Sant Feliuenc, no? Exacte, sí. Oh, el fan número 1, rajant del Sant Feliuenc. No els hi ha d'anar gairebé les coses, tradueixo. I acabem ja parlant d'un tuit oficial de l'Ajuntament de Sant Feliu.
Sí, diu, voluntat de garantir drets i serveis amb l'aplicació de seguretat. I posava una foto de dos policies amb una moto. Què, perdona, és l'aplicació que fa un moment hem comentat aquí a Sant Jus, no? Exacte, aquesta primera aplicació... Interterritorial a nivell europeu, que es posaran diversos municipis, entre ells Sant Jus i també Sant Feliu del Llobregat, que serà perquè tots els usuaris que vulguin descarregar-se i tinguin algun problema en un moment determinat, doncs enviarà o emitirà un avís a la policia i acudiran a ajudar-lo. Contacte directe amb la policia local. Molt bé, passem ara...
Esplugues de Llobregat. A veure què diuen els cargolins. Què passa, Cristina? És que no m'acabo d'acostumar, eh, cargolins. Ja t'acostumaràs. Els cargolins, esplugues, què és el que diu en Paula? Per exemple, el trending topic, podríem dir, el més comentat aquesta setmana ha sigut un tema, no?
Sí, ha sigut claríssimament el trending topic, jo diria que de tot el Baix Llobregat, claríssim, perquè els sis activistes que van estar jutjats per mobilitzar-se contra tot això del Pla Caufec van ser absolts i van ser alliberats, diguéssim. Llavors, això ho va comunicar, se'n va fer ressò a la directa, que és un mitjà de periodisme d'investigació que surt setmanalment,
I la directa tuitejava, diu, absols sis activistes jutjats per mobilitzar-se contra el pla Caufeg. Diu, ho celebren avui a les set de la tarda davant de l'Ajuntament d'Esplugues. A més a més també la CUP d'Esplugues en feia ressò. Sí, diu, gràcies a la directa per arribar a tot arreu, fins i tot a Esplugues. La lluita segueix, no pararem, no passaran.
I no només la CUP, sinó també el David Fernández de la CUP, el capvisible, també va fer una piolada que la vam veure l'altre dia quan els entrevistàvem en aquest cas a un dels que estaven causats i va quedar indultat. Esquerra Republicana també, no? També, diu concentració a l'Ajuntament d'Esplugues per celebrar la sentència absolutòria del judici contra ni Muts ni a la Gàbia, que és el nom que van adquirir tots aquests solidaritzants amb els...
amb els jutjats. Que, de fet, ERC ajuntava unes fotografies on es veia aquesta manifestació... Exacte, posava tres fotos que es veia a la plaça de l'Ajuntament i realment es veia molta gent, per tant, hi havia molta gent que estava solidaritzada amb el tema. Un parell de tuits més sobre aquesta qüestió, el del Xavier Camus i la Rosa Canyadell.
Sí, el Xavier Camós deia, bon dia, moltes felicitats als activistes del pla Caufè, que es plugues, que han estat absols del tot. I etiquetava també el compte d'Animuts ni a la Gàbia i deia, prou muntatges policials. I la Rosa deia, per una vegada s'ha fet justícia. Absols sis activistes jutjats per mobilitzar-se contra el pla Caufè que es plugues. I també et juntava el link de la directa. Per tant, la directa aquí jo crec que ha fet feina a l'hora de difondre aquesta...
Bé, i acabem amb un altre tuit polític de política local d'Esplugues, com per exemple el d'Esquerra Republicana, no? Aquesta secció local del partit que es feia ressò d'un regidor que ha votat en contra del pressupost. Exacte, deia que el regidor Jordi Figueres vota en contra del pressupost municipal per 2015 per les contradiccions i la mancada visió de futur, això esplugues.
Ara no tinc aquí les dades, però jo imagino que a Esquerra Republicana està a l'oposició, no? Sí, perquè a Esplugues està al PSC, a l'Ajuntament, per tant... No té per què, eh? Aquí tenim el PSC a Sant Just, juntament amb Junts per Sant Just, que és una coalició entre grupament i Esquerra. I a més també hi ha iniciativa. Però a Esplugues, ara que només hi ha PSC, és això. En fi, doncs Paula, moltes gràcies.
A vosaltres. Ens retrobem dir... Què passa? Falta un altre! Perdona, falta un altre tuit del Pablo Rocha, que parlaves de la policia local, no, Paula? Doncs sí, sí, pensava que ja tallava amb la secció... Sí. Diu, bueno, diu...
Bona tarda, són les 6. I aquesta hora sàpiguen primer l'estat del trànsit.
Amb lentitud hi ha aturades i algunes aturades ja a la C58 amunt cada sentit sud. També hi ha densitat i alguna retenció a la ronda de dalt, des de Sant Gervasi fins a Espluga sentit Trinitat. Cues a la ronda litoral de zona franca al Morrot sentit Trinitat. I es manté la lentitud a l'AP7 i a la B30 Barberà en sentit sud. També n'hi ha de lentitud a l'AP2 al Papiol per enllaçar amb l'AP7. En canvi, ha quedat reoberta a fons minuts la C16 a Cercs al Berguada. Tot i això encara hi ha 4 quilòmetres de trans i l'hem percentit. I encara són a pas alternatiu a la BP2121 a Vilafranca del Penedès.
El president Artur Mas qualifica d'altament decebedor que l'Estat reaccioni amb tribunals i fiscalia al procés participatiu del 9-N. Mas afirma que Catalunya seguirà endavant amb els seus propòsits des de la serenitat, però amb fermesa i convicció.
La Fiscalia de Barcelona veu delicte en el procés participatiu i creu que s'han d'investigar totes les denúncies pel 9N. Així, contradiu els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no van veure indicis de delicte en la consulta i que així li van fer saber el fiscal general de l'Estat.
l'últim tràmit al Congrés. Entre les novetats finals cal destacar l'exempció de l'IVA als menjadors escolars i que a partir del 2015 a les televisions i ràdios públiques es podran deduir l'IVA dels béns i serveis que comprin. Un tinent general de l'exèrcit espanyol es mostra partidari de recuperar el servei militar obligatori que es va suprimir l'any 2002 encara que sigui en un format més reduït. Argumenta que seria positiu per la convivència de gent de diferents parts d'Espanya.
Unicef reclama als governs prioritzar les polítiques i els recursos per als nens. Ho fa el Dia Internacional de la Infància i quan se celebren 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides dels Drets dels Infants. Les diputades Marina Gel i Núria Ventura deixaran el PSC per integrar-se al nou partit socialista i sobiranista que fusionarà Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. Per ara no es plantegen deixar l'escor que ocupen el Parlament.
I la capella ardent de la duquesa d'Alba s'ha obert en un dels salons de l'Ajuntament de Sevilla. Cayetana d'Alba ha mort aquest matí al seu palau de la capital andalusa, acompanyada dels seus sis fills i del seu marit. Els funerals se celebraran demà.
Catalunya Informació. A un quart de nou a l'Eurolliga de bàsquet, el Barça buscarà continuar invicta a la pista del Bayern de Munic. A tres quarts de deu, segon partit de la Ronda Elite de la UEFA futsal cap. Barça-Bacu United. I l'Espanyol viatge cap a Bilbao, on demà obre la dotzena jornada de Lliga. La convocatòria de Sergio González es baixa Paco Montañés. Tampoc no hi ha Héctor Moreno. Torne Álvaro en el lloc de Raúl Rodríguez.
Javier Mascherano assegura que Messi està en un gran moment professional i personal i que el seu futur no hauria d'inquietar. Segons l'Argentia, és impossible desprestigiar el millor jugador del món. L'equip rep dissabte el Sevilla i Luis Enrique podrà comptar amb tothom. Niest, Rafinha i Matié només estan pendents de l'Alt Amèrica.
I Ferrari fa oficial el fitxatge de l'alemany Sebastian Vettel, tetracampió del món, que signarà per tres temporades. Ocuparà el lloc de l'Asturia Fernando Alonso, que marxa de la casa italiana després de cinc anys. Diumenges tanque la temporada a Abu Dhabi. El títol de campió i subcampió serà per als pilots de Mercedes.
Cel serem alguns bancs de núvols baixos a la façana costanera i al prelitoral. De nit es formaran alguns bancs de boira en planes i valls d'interior. Demà pot plois que ja a la costa tarragonina. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Just és un dels municipis que desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes. L'Hospitalet de Llobregat acull Smart City Expo i ahir es va presentar aquesta aplicació que adoptarà Sant Just, com també faran municipis com Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, l'Hospitalet i Gabà. Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local.
L'aplicació permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç. En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. D'aquesta manera es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi, agressió o qualsevol altre incident. L'aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es troba amb el nom Seguretat Ciutadana. Cornellà és el primer municipi que l'ha posat en marxa i es preveu que estigui operatida el Nadal.
Alumnes de Quart d'ESO de l'Institut de Sant Just han desenvolupat diverses aplicacions mòbils en motiu de la dinovena setmana de la ciència. En el marc d'aquestes jornades, els alumnes del centre de secundària estan fent diverses activitats i projectes. Els alumnes de Quart d'ESO de l'Optativa d'Informàtica han desenvolupat aplicacions per telèfons mòbils. D'entre totes se n'ha seleccionat una per publicar-la a Google Play, ja que només s'ha desenvolupat per mòbils amb sistema operatiu Android. La guanyadora ha estat de l'aplicació SDC 2014, creada i dissenyada pels alumnes Eric Pomar i Guillem Gràcia.
I acabem destacant que l'historiador i escriptor Jordi Mata i la periodista Patricia Gabanchó conduiran aquest vespre a una taula rodona sobre el 1714. És una de les activitats del novembre literari i entre tots dos debatran sobre la ficció i assajos del 1714. Jordi Mata és autor de la novel·la 1714 entre dos focs i Gabanchó de l'obra Les dones de 1714. Aquesta taula rodona serà avui a les 8 del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestar i Sant Marc en la quarta edició del novembre literari.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda. A l'escoltes, ràdio d'esvern. Sintonitzes, ràdio d'esvern. La ràdio de Sant Just. Dura
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia. Babilònia.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 9. Benvinguts a la segona hora de La penya del morro.
D'aquí una estona amb l'Arnau Consul parlant de llibres com cada dijous, a més a més també tindrem l'Anna Rovira a l'espai de Carretera Reial i un convidat sorpresa, que encara no ho podem desvetllar qui és, perquè és com la sorpresa de la segona hora. Què passa, Anna? Bona tarda. Càmera. Què? Hi ha la càmera. Hi ha la càmera, però ara mateix només tenim un viewer, que és l'Andrea dels serveis informatius. Per tant, no passa res, no hi ha cap problema. De totes formes, és un convidat especial, vol mantenir el seu anonimat,
Digues alguna cosa... Digues hola, per exemple. Hola. Anem cap al trending topic, va.
Perquè avui, Cristina, ha sigut trending topic, dia del nen. És un dels temes més comentatges a Twitter, a part de la Cayetana, que jo hem comentat a la primera hora, perquè en el dia mundial de la infància... De què rius? De les confiances, Jordi, la Cayetana. De la Cayetana. Diu que avui és el dia mundial de la infància, que continua la lluita per reforçar els principals problemes de la infància. Cristina, què ha passat? A veure, explica'ns.
Sí, doncs avui precisament es compleixen 25 anys de la Convenció dels Drets dels Infants, que es va signar justament fa 25 anys, i coincideix amb el Dia Mundial de la Infància, avui 20 de novembre. Doncs en aquest dia, amb aquestes coincidències, Unicef ha decidit fer una crida per lluitar contra els problemes de la infància, com poden ser en aquest cas la crisi econòmica, apuntant ja que en els darrers anys ha multiplicat la pobresa infantil.
Precisament en aquesta situació es troben 400.000 infants a Catalunya, per això també Creu Roja posa en marxa una campanya per atendre més de 5.000 nens catalans aquest hivern amb ajudes alimentàries i roba valorades tots junts en 319.000 euros procedents en aquest cas majoritàriament de fons de l'entitat.
Home, trobo una autèntica barbaritat, eh? Per no dir una paraulota, 400.000 infants a Catalunya. Sí, sí. En fi, què diu la gent... I tot això en els darrers anys, eh? Per la situació econòmica. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Tàlia Xantal diu Feliç dia del nen a tots els que ho són i els que una vegada ho van ser.
Un altre comentari, els fa el Matías Ramírez, diu bona tarda avui, especialment als més petits, feliç dia, amb el hashtag dia del niño. I l'Armando Marcos, amb l'etiqueta també dia del nen, diu Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més pobresa infantil. Ajudem a tots els nens del món. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai de Carretera Reial. Amb l'Anna Rovira.
Bé, com sempre, repassem els actes de Sant Feliu de Llobregat, també d'Esplugues de Llobregat, però, Anna, avui tenim un convidat d'excepció que el saludarem ara mateix, que és l'Imanol López. Imanol, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda.
Per exemple, l'Anna Rovira, Anna Rovira Imanol. Hola. Hola, un plaer. També Imanol Cristina, Cristina Imanol. Hola. Hola. Sí, Imanol. Soc petonós, soc petonós. Escolta, tu no estaves fora, tu. Què estàs fent aquí? Bueno, he tornat, diguéssim així. Has tornat? He fet un laps a Sant Jus, que necessito. És com droga, saps? Vull dir, jo si la deixo tinc el síndrome d'abstinència. Vale.
Em donen tics i torno. És com el camell, no? L'alcalde Sant Just seria com el... Això ho has dit tu, eh? De totes maneres, deixa'm dir una cosa. Els dijous, tu a aquesta hora, què fas? Fins que tornes a marxar. Contratada!
No hi m'has preguntat, senyorita. Bé, mira, ara farem... Això va recordar la competència, eh? Sí, sí, jo, no? Anem a la qüestió... Cookie, anem a la qüestió, Cookie, perquè... Mira, Emmanuel, jo t'explico, eh? Introdueix-me. Fa un espai que es diu Carretera Reial, on parlem de les coses que passen a Sant Feliu i es plugues de Llobreguet. Ho pilles o no? Sí, ho entenc, ho entenc.
Llavors, comencem com sempre parlant de les coses de la capital de la comarca. Mira com se m'envola la boca quan parla de Sant Feliu. És que t'agrada, en el fons t'agrada parlar de Sant Mariu. L'Anna, eh, per això. Sí, clar, l'hi posa, l'hi posa. Comencem parlant d'algun acte de demà divendres a les 7 de la vespre a la Torre del Roser. Sí, senyora.
Doncs el Casal de la Dona organitza el lliurament de premis del deslloconcurs de l'Alats Breus, Joana Raspall. A més a més, aquest divendres es podrà viatjar d'una manera simbòlica a l'Argentina sense moure's a Sant Feliu. Doncs sí, l'Ateneu organitza una nit argentina de tangos i ball amb un sopar i concert inclosos que comença a partir de les 9 de la nit.
M'encanta que tinguin tan poca cultura a Sant Feliu que hagin d'anar a Argentina per trobar alguna cosa. Saps què passa? Que els que porten la barra d'Ateneu són argentins i llavors es compren cap a casa. Bueno, en fi, més coses. Per exemple, aquest dissabte vols destacar la xerrada que fan al primer pis del centre parroquial. A la setmana de tarda que tractarà sobre els efectes de la crisi econòmica a Sant Feliu, com ha afectat amb els comerços i...
Els bancs. Molt bé. A la mateixa hora, en un altre punt de la ciutat, a la plaça de la Rosa, allà a Sant Feliu, tot és rosa. Tot és rosa. La plaça de la Rosa, al carrer de la Rosa... Però no és rosa de color, eh? Què? És rosa de planta. No, no, de planta, de planta. Però dèiem que hi ha una cosa a la plaça de la Rosa, no? Una cosa. Sí. Fem la festa dels drets dels infants amb diferents activitats, com per exemple, bueno, hi ha el gegant, els castellers i els més petits a les bars, Jordi, pots venir a veure'ls? Ah. Per a Noval.
Ja està. M'apunto, m'apunto. Veig que coneixes els meus gurtos. Jo t'ho dic perquè mai penses veure'ls als bars. I sempre fa gràcia veure'ls, no ballar. Com s'equivoquen. Jo no he dit això, ho estàs dient tu, Jordi. No, però fa gràcia perquè com són petitons així, no poden moure's bé. On està el Marc?
Què? El Marc. Quin Marc? Ah, de dues maneres... Sí, un nen que ha aparegut abans a la primera hora. Bé, un nen. Jo he fet una cosa de nen i li he posat Marc. Aquesta ha sigut el tema. No, el que volia dir és que els nens aquests que fan coses... Però després de fer les coses els nens llegiran un dret que tenen els nens. Jo que sé, un dret a la cultura, un dret a l'educació. Ja està justificat. Ara ho entens? Ja ho entenc tot. Bé, més coses. Aquest dissabte a les 7 del vespre...
El casal de la gent gran celebra la setmana de la discapacitat amb l'espectacle Madula. Algum comentari, Manol? M'he quedat sense paraules, eh? Madula. El tio Madula. No, no, no, està molt bé. No és Madula, és Madula. Quan algú t'ha falagat molt també, no? Aquesta persona, Madula. Oh, perdó, perdó. Bé, més coses, per exemple. Acabem aquest dissabte... Perdó, acabem parlant del dissabte amb Cinema La Fresca, el casal de joves de Sant Feliu.
La primera pel·lícula és un cromatratge d'animació, que és La Pantera Rosa. Sí. I un cop s'acabi, fan la pel·lícula, pel·lícula ja La Pantera Rosa, molt original. Tot rosa, tu ho has dit abans. Sí, sí, sí. Veus? És que s'envaliu... Una mica monotemàtics, eh? Una mica... Sí. Ho organitza Pistolaris d'Edison. Sí. Sí.
I crec que ho fan fora, però farà fred. Això t'anava a dir, o sigui, m'agradaria conèixer el programador del Carol. Ja, jo ho faria a dins. No ho sé, no ho sé ben bé. El 22 de novembre del 2014. A la fresca, és a la fresca. Farem un cinema fora, ja s'ho podria mirar una mica. I què passa, home, t'agafes una manta i prou. Sí.
i les grispetes de casa. Clar. Bueno, no teniu allò que posen a molts bars, ara? És com una estufa que és un bolet gegant? Ho dubto. En fi, més coses. Sembla que sí que hi ha una capital de la comarca. Ah, sí? Sí. Ja no soc el que eres, en Feliu, eh? No. Abans, en Feliu, era una ostentació que entraves i...
Deslumbrar-hi. Enlloarnaves. Veus llonganistes amb els gossos? Sí, sí. Ho he vist. Me l'apunto per fer la broma un altre dia. Escolta, i el diumenge a les 2 del matí hi ha el Baix Llobrecht que posa aquí el guió. Marxa contra la violència masclista.
Exacte, és una marxa que comença a Sant Feliu, a la plaça de la Vila, a les 10 i arriba a les 12 en pla de Torra Blanca. No sé quantes voltes fan a Sant Feliu per arribar a les 12 en pla de Torra Blanca, però... Pot ser amb la poc a poc, no? Sí. En fi, i un cop la marxa hagi sortit, a la plaça de la Vila, fins a les dues de la tarda, hi ha un intercanvi i tallers de sostenibilitat. Per aquesta tarda, aquesta setmana és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Sí. Doncs fan això.
I que s'intercanvia exactament? Suposo que em tito de segona mà... No, home, no! A veure, sisplau... No ho sabem, no ho sabem! No ho sabem! No ho sabem, no ho sabem! És que potser sí! És que no ho sabem! Però, en fi, alguna qüestió més? Sí, per acabar amb Sant Feliu, a l'Auditori del Palau Falguera, a dos quarts de set de la tarda, hi ha el concert de la Copa Sant Jordi, ciutat de Barcelona, per celebrar els seus 30 anys. Molt bé, doncs fins aquí, els actes de Sant Feliu ha llegat els propers dies...
I Manuel, ja sé que no t'havia avisat, però ara fem un test. Per exemple, l'acte de tots els que hem dit, el que tu t'ha quedat, Idries. Mira, jo ni hi ha aquest acte, sincerament. M'ha encantat el Madula. Madula. Madula. Madula. Madula. Madula. Que és, justament per exemple, a les 7 de la tarda, a Sant Feliu aquest dissabte, hi ha el casal de la gent gran que celebren la setmana de la discapacitat amb l'espectacle Madula. Madula.
Es passa la final d'espectacles d'activitat de Sant Feliu, que al juny donem un premi. En fi, anem cap a Esplugues de Llobregat.
Per què fas aquestes cares? No, és que esplugues ja. Vull dir, si és en feliu, no és el meu, esplugues ja. Bueno, cargolins, no? Que avui la Cristina la tenim una mica així, perquè no acaba d'entendre per què... Que no, que sí que ho entenc, però és que no m'agrada. Són espluguencs i espluguenques, prou. No, cargolins, home. És que ho ha dit. Això no són castellers. Clar, és que no tothom que sigui casteller, no tothom d'esplugues és casteller.
I no tothom d'Esplugues s'ha de sentir. No ho entens, Cristina. Ara m'he perdut. No ho entens, no ho entens. Per això hem portat l'Imanola aquí. Ah, perquè m'ho expliqui. Exacte. Endavant. Exacte. És que, no, a veure, Cargolins és una manera, és una manera que tinc amb els santjustencs de dir els espluguencs, ja està. Cargolins es van posar els castellers així, mira, perquè, ui, som tan originals, no tenim noms que, ui, el que ens han dit el veí, doncs ens el posem. I fins aquí l'explicació, ja està. Ja està, ja està. Ja està, ja està.
Saps que Sant Feliu ens deien garces? És que continuo dient el mateix, eh? No, però té una explicació més profunda. Té una explicació més profunda. Bueno, ja saps de descolpir com som, Jordi. No puc fer cap cosa. No, però primer va ser que la gent de Sant Just deia cargolins els desplugues i després van venir els castellers i van dir, mira, ens direm cargolins. Exacte. O sigui, no al revés, m'explico? Ah, ho mengeu per aquí, home. I per què cargolins? Per què cargolins?
Tinc una sensació que no m'escolten en aquesta sensació. No, no, no, no, no, no ho he dit així. Ha dit que els recolguencs són cargolins, tots. I després hi ha alguns que són castellers i els castellers diuen, ens diem cargolins. Això no ho havia dit, eh? Però la pregunta ara és per què es va treure aquest nom, cargolins.
Tu saps? Ja ho sé, ja ho sé. Tu també. Deixa-te l'honor. Expliqueu-ho. Mira, temps de temps, es plugues i hi havia vinyes, em sembla que eren, o una plantació similar. Tot això eren camps. Tot el que hi ha ara aquí, fins al pla, el pla que ho fet, tot eren camps de cotó i de vinyes. Exacte.
Algun dies, ara, tio. Bé, aleshores va haver-hi una plaga de la filoxera, que són cargols, i aleshores els de Sant Jus, com si hi haguessin per fer una mica de burla. Perdona, és que... Hi ha pique, no, doncs? Sí, però puc dir que una mica la història o no? Sí, sí. Va. Si sents que no, em desmuntàs el guiu, eh?
Era l'any 1954. No, corria els anys 50, quan a Esplugues hi havia un paell de cines i els enjustencs anaven al cine, però no anava al cine, a la festa major, anaven a lligar, anaven a conèixer... Les cargolines. No, encara no. No t'avancis, spoiler, no t'avancis.
Llavors anaven allà. Llavors què passa? Que per anar fins allà, que eren dues o tres vegades a l'any, era la festa major, Santa Magdalena, i també quan anaven al cine al Sabó, jo no sé quin era, havien de passar per tots els camps aquests que comentava l'Himanol per anar fins a Esplugues, tot el que és la Mallola... I la Mallola, bàsicament, no? I llavors, efectivament, va arribar a la Floricera i va deixar molts cargols per allà. I resulta que quan anaven a Esplugues...
els enllustencs deien si estàs de cargol els cargolins i llavors per enfotre-se'n una mica perquè es veu que anaven molt lents o que els hi pispaven les noies els de Sant Just aquí sempre han sigut ja ens entenem no cal parlar i llavors per això li deien els cargolins perquè quan anaven cap allà hi havia molts cargols i llavors una mica sou més lents per les noies que un cargol que els cargolins això ho he ofegit jo però jo m'imagino que deuries així
Bé, anem a saber ara per què es diuen rifenyos, els rifenyos. No, no cal, no cal. Però ho van posar els cargolins? Què? Ho van posar els cargolins? Sí, ho van posar els cargolins. Jo vull saber-ho ara. Bueno, Manol, Manol, aquesta te la deixo per tu. Tornem a posar la música ancestral. Sí, sí.
Bé, va ser durant la guerra del Rif, la guerra que hi havia al Marroc, que molta gent d'Espanya en general va haver d'anar a la guerra i els cridaven per quartilles, però els de Sant Just tenien calarons.
i evitaven anar a la guerra. Per què hem d'anar a la guerra? Si podem lligar amb les desplugues. Que passa? Som corruptes. No, que no. Tenim els seus plans. I llavors...
I aleshores, com que evitaven la guerra del rif, els hi van dir rifenyo. Per tocar una mica, bona viu. I després, el drac va ser rifenyo, no? Quin drac. Molts anys més després. Aquesta noia no sap res, eh? El drac de Sant Just. Ah, que teniu un drac. A veure cosa, a veure cosa.
Anna. Jo m'he vist aquest drac, eh? Que vinguis a casa nostra. De Sant Feliu. He vingut a la festa d'aquí i no he vist cap drac, jo. Que vens a veure com vens. I vinguis aquí. I a la nostra cara. És com si convidéssim algú a menjar i ens vomités el menjar que li hem fet nosaltres.
Home! Home, si no està bo. A veure, hi ha un drac que és el rifenyo. Perquè hi ha la tasca dels rifenyos. Jo no ho pregunto més. Bé, en fi, què hem repassat perquè es diuen cargolindos d'esplugues? Perquè diem rifenyo dels de Sant Lluís?
Sí, queda, queda molts pobles, no? A Catalunya encara per repassar. A Sant Feliu, diguem, no? Sant Justenques. Cristina, no tot és blanc o negre. O sigui, pots dir... Clar, és que els escorpins... Avui és que ho hem descobert amb la conxa. O els escorpins, o és rifeny o és Sant Justenques. Clar, home no. Depèn del moment, tu pots utilitzar la paraula que vulguis. Anna, a Sant Feliu us dieu garces. Sí, als nois els hi deien garces. Per què?
Tipo, no, perquè... Sí, no, no, no! Perquè sou que anaven a... Això ho vaig sentir, eh, jo, que anaven a Sant Joan, també a Lliga allà, i els deien els garces. Sant Feliu i Sant Joan d'Espí és com Sant Jus i Esplugues. Sí, i a Sant Joan d'Espí com els hi diuen, els de Sant Feliu? No ho sé. Els vuitres? No. Jo si sou bona persona no dic res. Ja, ja, ja. Bueno, en fi, escolta, anem cap a Esplugues de Llobregat per saber que hi ha...
els propers dies a l'agenda de carretera reial. Per exemple, demà a les set de la tarda a la Biblioteca de la Bòbila segueixen amb el cicle de Cinema Negre. El cicle que es diu David Godis al cinema i aquesta vegada passarà en la pel·lícula Tirats sobre el pianista de... Ho pots dir tu? No l'he vist, David Godis. No, francès. És que no sé parlar francès, Jordi. Francès, trufó, trufó. Molt bé. A veure, Anna.
Ellos són feliu, però una mica... Abans de dir-ho malament. Prefiro que ho digui a una altra persona. Bé, en fi, fas bé, fas bé. Més coses, per exemple, dissabte hi ha molts actes a les esplugues, eh? Què està passant? Els primers comencen ben aviat al matí, primer acte, a les 7...
A les set del matí, sí? Sí, segur, segur. Sense dormir, no? Sí. I a la primera sortida de la cursa ultrarail colxarola des del centre esportiu Les Moreres. La primera sortida... Ah, que no puc, que tinc una cosa. Ui! Sí, que m'ha sentit una cosa, no me'n recordava, que a les set tinc una cosa en el meu llit. En el moment que dic cursa hi ha hagut un canvi de cara, desconfiguració... Ja recordava que tenia una cosa pendent a les set del matí. La primera cursa és la més llarga, és de 80 quilòmetres. Què dius, home?
La següent... Hi ha molta gent apuntada o no? No ho sé. O l'acostuma a fer gent? Home, jo suposo que sí, no?
No el lleves, no, a les 7 del matí per anar a veure-ho? Ja m'he imaginat. Ja val l'Imanol, eh? I menys anirés pluges a aquelles hores. Ja, el podríem enviar, eh? Com a enviat especial a la cursa. Ui, jo també tinc moltes coses a fer, eh? És que... Bueno, més, per exemple, la següent sortida... És a dos quarts de nou del matí i és la mitja volta de 45 quilòmetres. Veia bé! I a les 10 surt l'última, que és la Popular, de 24 quilòmetres. Una més curta. De pixarit. De 3 o una cosa així. Bueno, i a la marxa aquesta contravença masclista, si vols... Ja.
Fes la rotonda, ja ho tindríem. L'arribada, on serà? Al mateix lloc, i està calculat que els primers arribin cap a dos quarts de dotze del migdia, que són els del popular. A les dotze, més o menys, tenen calculat que arribin els de la mitja volta, i a dos quarts de dues, la ultrarail. És la potent de vuitanta, no?
Ultratrail, perdona. Ultratrail. Estic pensant les vacances, ja, saps? Ara no explicaràs, eh? La setmana que ve no... Jo no guanyo per disgustos en el programa. Jo intento fer un programa bé, amb col·laboradors, no sé, passar una bona estona, que l'oient també estigui bé. I ara aquesta noia, quan és un, és l'altre. Ara se'n va. Se'n va dues setmanes. A on?
Al Marroc. Al Marroc, sempre. Oh, però... Oh, però bueno, ja està el dimanar aquí, que quan tu vas... Té un canvi. Té un canvi. Ah, però mira, podràs fer els actes de Sant Ferrer. Ostres, que bé. Ei, el que tu volies, eh? Sí. Com quan arriben els reis, no? Sí, sí, sí. El que tu volies. Que plores per dins. Bé, en fi, les coses desplogues, perquè tu dius que hi havia molta cosa aquest dissabte.
Sí. A les 6 del matí, el casal de cultura... No tallis. No, no. El casal de cultura de Robert Brillas hi ha la jornada de sensibilització de l'ARE, que són dues taules rodones i xerrades sobre l'alcoholisme i la rehabilitació. Alguna cosa més?
Una hora més tard, a les 11 del matí, a la Rambla del Carme, celebren el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Sota el títol, disculpeu les molèsties, estem jugant per a vosaltres. M'agrada molt el títol, eh? Ah, sí? I hi haurà activitats per a famílies i, bueno, sobretot per a nens. Molt bé. Doncs ara, si passem a diumenge, perquè igual que és en Feliu, també es fa la marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Aquí és injust, també es fa aquest diumenge, Cristina? Sí, sí, diria que sí. Val.
En aquest cas, es plugues surten a la seta del Martí també, des de la plaça Santa Magdalena, i arribaran també al parc de la Torre Blanca a tots el migdia. Se'n fa lliure anar a fer més voltes, però bueno. Acabem ja l'agenda amb una obra de teatre que fan a l'Avens aquest diumenge. A les 6 de la tarda i l'obra es titula La nit de les triviades, dirigida per Francesc Amaro.
Molt bé. Doncs fins aquí aquest espai d'agenda. I ara anem a conèixer, com cada setmana, algun espai de Sant Feliu que desconeixem. Per exemple... No, aquest cop és Esplugues. Ah, val. Avui és Esplugues, perdó. Concretament, el claustre de Santa Maria de Montsió. Abans, però, Jordi... Què passa? Anna, vas entrar al part de davant de casa teva? Per la nit? No. Home, no havíem quedat en això?
Ah, sí? He vingut amb això? No sé, vosaltres sabreu. No, jo vaig dir que allà no entrava, que allà fa por. No me'n recordo. Home, però si tu li vas encarregar aquesta missió... Va, jo dic moltes coses, eh? Però potser sí, potser sí. Un dia seria bé colar-se. Sí. Ho provaré un dia. A la nit?
Home, és la que m'està dient, no? Clar, havia d'entrar per veure què hi passava, en aquell part tan gran, anar a la torre a veure... Abans hi havia animals per allà dintre, hi havia gallines, hi havia pavos reals, però ara ja són tots morts. Bueno, més tranquil·litat. Espíritus animals. Sí, un mal rotllo, eh? Molt salvatges. Bueno, en fi, doncs ja quan hi vagis ens avisaràs, eh, Anna?
Faré un tuit, posaré Esplugas. Ai, Esplugas, això. Va, anem cap a l'edifici d'Esplugas que avui volem conèixer, que és el claustre de Santa Maria de Montsió. Qui no li ha passat alguna vegada que hi diu on quedem? Per exemple, a l'Avens? No, quedem al claustre de Santa Maria de Montsió. Sí, has anat? Què? Has anat? No. Ah, vale. És un edifici religiós, no?
Sí. Ho diu el guió. D'estil gòtic. Molt bé, Jordi, estàs llegint el guió. Sé llegir, sé llegir. I està situat al carrer de l'Església. Com a vegada curiosa de saber, aquest claustre no sempre ha estat esplugues, sinó que ha viatjat bastant. El claustre menguante, no? El caso enigmático.
Sí, sí, en un principi estava a prop de la plaça Sant Anna de Barcelona, allà al portal de l'Àngel, i després el van traslladar a la Rambla Catalunya. Però, perdona, és un claustre autèntic que no passi com el de Palamós. Sí, que sigui de broma. L'altre dia, el 31, m'ha dit que no, que no, que no era una cosa inventada. Dos anys, la Generalitat, el Departament de Cultura, estudiant si era un claustre romànic i al final diu que no, eh? Ja. Però hi ha dos professors que sí, que diuen que sí. Ah, sí? Hi ha dilema? Sí, però no van anar l'altre dia a la presentació amb... Van enfadar. Sí, amb turisme a Palamós, però bueno...
En fi, digues, digues. Doncs cap al 1940 va ser quan el van portar definitivament les plugues i es va construir entre el segle XIII i XV i com la majoria de claustres té una planta quadrada és el típic claustre. Perdona, tenim una pregunta. Què? A veure. Algú aixec a la mà a la sala. Hombre, és Immanuel Llopis que deia aquell. Tinc una pregunta. La pregunta és... Com es mou un claustre?
No, no, no, perquè, a més, vull dir, ho està plantejant en plan, es reconstruïa, vull dir, es destruïa, es construïa. Això a casa meva és... Pedra a pedra, suposo. No, però, per exemple... Pedra a pedra? No, pedra a pedra, no? Tu numeres les pedres i les has de muntar igual. És com un Lego. Això és com quan desmuntes una esmari de l'Ikea, que després ja mai més el pots tornar a muntar. Però això ho han fet en moltes esglésies, no? Sí. Desmuntar-la, home.
Sí, que sí, que sí. Els diumenges ho faig, els que no tinc poca feina. Fàcil. Tot el del... Com es diu això? Els pentans. No sé el nom de l'any, però les pintures de buit a ull. Els frescos. Els frescos d'aquella zona.
Els van agafar i els van portar, per exemple, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que està allà a Montjuïc, no? Vull dir que això passa, han de portar d'un lloc a un altre, però l'edifici sencer... Clar, és que una cosa és portar-te una part... No, és el claustre, no l'església, és el claustre. Comencem per aquí, què és un claustre?
Anna Rubinó. M'ha tocat. És el pati que hi ha a les esglésies, on hi ha els dormitoris. És un pati que... Igualment, com te l'emportes? Amb un camió, pedra a pedra, desmuntat. Ah, desmuntat pedra a pedra, però no pots portar-lo en bloc. No, home, no.
Perdona. Hércules, ajuda! No, no, no, els Estats Units ja en casa, que es mouen així, de bloc, totes. Però perquè són de fusta, que no pesen res. Tu estic dient, mires massa Discovery Max. Has de canviar de canal. ¿Cómo se hace? Vas enxampar. Com si tienes a lo bestia, no sé què. Claustros a lo bestia. No, però que potser, no sé, d'alguna manera intentaven ni que es fos dividir-ho en quatre parts i portar-ho d'alguna manera més accessible, però si desmunten pedra per pedra després corren el risc de...
que cada pedra no va a cada lloc. Llàstima, perdona, que no estigui el Manel Ripoll aquí, el nostre historiador, perquè ens explicaria una altra vegada el cas del mosaic romà que hi havia en un dels jardins, te'n recordes tu, Cristina, d'aquí d'un dels palauets que hi havia a Sant Just, que el van intentar... Això va ser molt divertit, va ser un fail amb tota regla. El van intentar portar perquè l'analitzessin i de camí
es va caure tot el mosaic per terra. I llavors ja no vam poder-lo reconstruir bé. I et riu, que és lent. Això només podia passar a Sant Just. Home, clar, o aquí feien A1, A2, A3, i anaven posant noms a les pedres, o si no, no hi ha manera. Sí, clar, sempre no nomenen. Està molt bé. Bueno, en fi, tot això per dir que el claustre de Santa Maria de Monció és un claustre històric d'esplugues, no?
Bueno, sí. Típic d'esplugues. T'he sigut donant el peu perquè continuo. Ah, vale, vale. Amb el tema. Tot això per dir que claustres de Santa Maria Munció és una història d'esplugues, no? Sí, Jordi, sí, sí. És com els típics claustres que hi ha en tot arreu. Amb arcs i columnes, amb dos pisos, amb una font al mig. I ja està. Bueno, no, des de fora l'edifici, vull dir, és com bastant normal des de fora, però no et penses que hi hagi un claustre allà dins. Alguna cosa més sobre aquest claustre?
Bueno, si vols, serà bé que avui en dia hi ha la comunitat de monges domíniques. Ah, sí, clar. De claustrofòbia. De claustrofòbia. Doncs fins aquí el claustro de Santa Maria de Montsió, ja conegut per tots al carrer de l'Església i que no es pot visitar perquè hi ha unes monges que et diuen... No pot passar! En fi, 6 i 35 de la tarda i avui, com veieu, tenim l'Imanol López. Sí.
Imanol, mira, hi ha molta gent que ens ho pregunta al xat, eh? Diu, està l'Imanol, què ha passat? Ostres, sí. Ho hem estat aquest temps? Si no tinc mal entès, ara has estat al Regne Unit. Sí, he estat a Anglaterra. Vas ben informat. No sembles periodista, però t'hi acostes. M'ho he dit com abans. Sí. Llavors, inaugurem la secció Viatgem amb l'Imanol.
És una secció que dura entre l'espai del Carretera Reial i l'espai, el trens que trigui a l'Arnau Cònsol en arribar. I Manol, explica'm una mica la teva aventura per Londres. Quan de temps has estat? Com és que has marxat? I per què estàs aquí? Molt bé. Són tres preguntes en una.
Sí, no? És que... Com és que vas marxar? Ha sigut un quart grau molt fàcil. Doncs mira, vaig marxar ja fa un mes, cosa així, perquè bàsicament tenia uns mesos de vacances, me'ls prenc així, perquè no hi ha altra manera de dir-ho, no estic fent res. Però estaves a l'atur, no?
Bueno, diguéssim que vaig deixar la feina. Sí, sí, vaig deixar la feina, però per què? Necessites context, estic veient. Perquè al gener començaré un voluntariat europeu a Bèlgica. Ah, sí, que fan... És l'intercanvi de teatre, no té res a veure? És l'intercanvi de teatre, però jo vaig per una altra banda. Ah, val, val. No, ho dic perquè fa uns mesos, aquí a Sant Just, van venir uns joves de Bèlgica, uns joves belgues, que van estar dormint... Un moment, fa uns mesos, quan? Què?
Fa uns mesos... No ho sé, cap al març... Entre el març i l'abril, no? Crec que venien de festa a Sant Feliu, eh? Com? Crec que venien de festa a Sant Feliu. Com? Perdona? M'estàs dient que els combinem a casa nostra, a Sant Just... I se'n van a Sant Feliu, sí, sí. És que va haver-hi una època que hi havia gent que volguin i Sant Feliu que venia de festa i... Però aquests tios on surten? No, a veure... No, però, sisplau, il·luminants. He de desmentir aquesta afirmació que acaba de fer aquesta noia, eh?
allà baix no hi van baixar per res diguéssim no no no perquè de fet jo vaig estar de monitor amb ells i no ens vam moure d'aquí d'un Montseny hauríem sense altres guiris bé per tant teniu tanta cultura Sant Feliu totes les roses total que estàvem dient que te'n vas al gener a Bèlgica a fer un intercanvi de voluntariat i tal i mentrestant vaig a Londres a veure què passa a veure què passa exacte on has estat?
Aleshores, bé, és que és difícil d'explicar on he estat, perquè he fet una ruta, diguéssim. Sí, vam anar una mica de tirats. Hi havia el punter homeless allà, rossant el nostre... Sí, un viaje de tirados. Exacte, una mica. Una pena, no, què fas ara? Per això pots aquesta barba i pots fer aquesta olor. Exacte. Encara no has passat per la dutxa, no? Has arribat a Catalunya, però no has passat per la dutxa encara. Exacte, exacte. Notava un cert espai entre, saps? Aquí a la sala hi ha com un...
Jo, com que estic al control, tinc el vidre aquest de seguretat, però la Cristina i l'Anna, pobres, quasi bé, sortireu arrossegant-vos per l'estudi avui. Llavors, Immanuel, no, la pregunta és què vau fer? Vau fer furconeta i milles o tren? No, vam aixecar un dit i vam dir, sisplau, porta'ns. Perdona, però és que al Regne Unit funciona molt tot el tema de l'autostop. Aquí està prohibit, ho saps? És il·legal. Ah, sí? Sí.
Però si la policia et veu a tu que pares a recollir algú et multen, eh? El que recull? No, no, el que fa autostop. I el que recull també. És patètic. Per això no ho preguntes si a Londres és legal.
Bueno, a mi la policia em saludava La policia em saludava Però no t'agafava No, no, no Ho fan molt allà, ho fan molt, no? No, de fet vaig arribar el primer dia I dos nois em van dir Si et planteges fer un viatge a motostop Sí, sí, bueno, amb anglès, evidentment I tu planteig Sí, ja, tu, tu, t'hi estic Que no, saps? Que no ho facis, que no ho facis Però has aconseguit que et recollís algú o no?
Sí, sí, sí. Ah, bueno. Sí, sí, però sí, sí, de fet, al matí següent, al cap de deu minuts, em van agafar... De fet, anàvem un amic, vull dir, ens van agafar els dos. Sí, sí, a més, anàvem a fer de músics, diguéssim, de carrer, i ensenyàvem la guitarra, ensenyàvem el de reclam, diguéssim, perquè ens agaféssim autostop, i normalment els músics paraven. Vull dir, si voleu fer autostop, porteu una guitarra, inventeu-vos que sou músics, i ja està. No, pot ser un estudiador, és per dir una harmònica, per exemple. Ho dic perquè, és que, si no toques la guitarra... Amb alguna cosa més gran, no?
Una harmònica queda poc autèntica. Dos harmòniques. Dos harmòniques. Tampoc es veuen molt, eh, Jordi? Bueno, faré així. A sobre et pensaran que ets un policia d'aquests, de trànsit, o alguna cosa que aquestes. Armòniques. Cap aquí, cap aquí. L'ítem, l'input és els músics els paren, no? Els músics els paren. Per tant, has d'anar amb una trompeteta o alguna cosa que et faci el fet. Llavors, us vam parar amb la guitarra. I vam fer un recorregut, diguéssim, pel...
Però qui us va agafar? Una noia, un home, gran, jove? Va agafar molts cops, vull dir, no t'agaf... Però no hi ha un perfil més o menys que hagiu dit? Mira, nonsa... No, però normalment, potser noies joves que vagin sols en un cotxe, no crec que s'aturin, no? Recollir-vos. Per desgràcia, no. Espera que és alguna anècdota. Jo pararia tothom, sempre. Sempre he de dir un autostopista i dir, parem, parem, i ningú em fa cas. En sèrio? Et multen, et multen aquí. Ja ho sé. Estàs d'anar fora? Va, que a l'Himal ens explicaria una anècdota.
Una anècdota... De l'autostop? Només... És que... Gent d'autostop... Només me'n recordo... Molt maca. Sí, d'un home molt maco, que ens va fer quasi bé de papa. Vull dir, ens volia posar... Ens volia arropar al llit i tot, quasi, perquè... Sí, sí, ens anava cuidant. Ens anava cuidant. No, en compte, eh? Jo no... Jo... Aquestes coses són les més guai, dels viatges. Sí, home, sí. No, vam conèixer gent molt simpàtica, també un xef d'un restaurant que... Es va convidar...
No, era el tema. Vam anar insistint, eh? Mira que el viatge va donar una hora, eh? Però no va haver-hi sort. No va haver-hi sort. I què cuines, no? I què tal? Ai, no ho he provat mai. Està bona, i aquestes coses, i no sé, ui, sí, però no, no va funcionar. La cosa... Bueno, es va quedar aquí, de fet, vull dir, jo què sé.
Aquestes coses de vegades passen, però també vam conèixer un músic de l'Armada, per exemple, un home que havia après a tocar a l'Armada, una mica catòlic també, dit de pas, molt catòlic, que tenia una missió a la vida, que era plantar un arbre quan es morís. Gent així ens parava. Extravagant, de totes les classes. Sí, perquè dius, la pots plantar mentre es visquis? Sí, però no, ell es volia esperar la mort perquè tenia una missió.
diguéssim, saps? Ah, o sigui, quan es moria, tenia que plantar un arbre, mort. Ah, clar. Bueno, de fet, no era un arbre, era com un bosc, diguéssim, però era així, ell havia de plantar un bosc al cel, diguéssim. Sí, però bueno, s'ho plantejava així amb temps, saps? Vull dir, en vida no li anava bé, saps? Però aquest home ens va insistir que toquéssim a bars, l'únic que nosaltres no ens vam atrevir, no ens vam atrevir. Som més de carrer, nosaltres, i aquestes coses. Però bé... Però vau arribar a dormir a casa d'alguna d'aquestes persones que ho va recollir, menjar o...?
No, d'aquestes persones, o sigui, de la gent d'autostop no, però altra gent sí, sí que hem d'endormir. Vull dir, he arribat a dormir en garatges, en autocaravanes al jardí de gent. Perquè feia un picà a les cadascades, podem dormir? Bueno, quasi. Són les 8 de la nit, fa molt de fred, sisplau, una mica així. Abans ja hi havia un programa a la tele que era d'això, que s'anaven per Rússia i... és passiva, és passiva, i intentaven dormir a cases de la gent i tal. Ah, doncs... I era complicat o no?
Bueno, quan ens veies les pintes i... Aquestes barbes. Home, jo... Home, jo estic a una casa i em ve un home amb la cara de limanó. Jo l'obro. Jo no, a ningú. Tu a ningú, no? Que no, jo queda obrir a ningú a casa meva. Home, estem bojos. I més ara que aquí se'n just que m'acaben de dir que per la zona aquesta de la plana vellzolets que estan robant, ara jo obriria algú a casa? Què dius? Perdona, què dius? Sí, sí.
T'estàs guardant el millor per tu? Comparteix-ho? Com estàs robant a la Plana Vellxulets? No ho sé, m'ho han explicat fa una estona. Rumors? Sí, rumor és rumor. Millor m'ho poses. A veure, què està passant, Cristina? Estan robant a on? A la zona de la Plana Vellxulets. Però quan fa?
Fa, doncs, com a molt un parell de dies, una cosa així, crec que m'han dit, que es veu que van entrar a casa d'una persona molt coneguda, en aquest cas, suposo que tothom ja sap més o menys de què parlem, però si no, no ho diré, i res, doncs, hi havia dues nenes petites, es van tancar a l'habitació i hi havia dos homes encaputxats que estaven robant. Llavors, després van robar una altra casa... Quan fa això? Fa pocs dies? Dos dies o tres, no sé quan.
Això és el que m'han explicat. Llavors, després d'aquesta casa, van anar a una altra casa més o menys al costat i van tornar a entrar aquestes persones enganxades. La policia, de totes maneres, també m'ha comentat, qui m'ho ha explicat, que estava per la zona vigilant bastant.
En fi, esperem que no repeteixin. Jo vaig pagar un lladre. Què? Què dius, Anna? Em anava a robar i li vaig trobar una hòstia. Estic rodejada aquí. Però com et vas adonar? Ficaven-la amb el bols? Eren tan dolents. És que van veure i es van enviar a entrar tots els dies. Aquests tios em vénen a robar. És que eren tontos.
Perdona, què vas a Sant Feliu, no? No, al metro Barcelona I tu vas pagar els que et volien posar la mà al bolso Sí, clar, home Què vols que faci? No és l'única, eh? Jo he sigut una senyora que al bus li van intentar robar el bolso a un home Però què és això? Li vaig torçar el braç Li vaig torçar el braç Què fas, tonto? Tu li vas torçar el braç? Home, Arnau, conçol, bona tarda No, no, perquè clar, em sento aquí gairebé cohibit Però com fa la meva secció un altre dia? No t'han robat mai a tu, Arnau
No, també ho van intentar, els hi vaig fotre un... No. En fi, doncs fins aquí l'espai de l'Imanol López, perquè hem dit que l'espai duraria fins que hem dit l'Arnau Cònsol, ja ha arribat. Imanol, gràcies. De res, home. I aquest últim minut del programa, Anna, no sé si tu mateixa vols quedar una estona, parlem de llibres, te'n vas, i l'Imanol també marxarà. Gràcies a tots dos, que us vagi molt bé. I nosaltres fem una pausa darrer, darrer, una gent que ens vol saludar, i d'aquest moment parlem amb l'Arnau Cònsol. Fins ara.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Recte final del programa d'avui, ja tenim l'Arnau Consul, ja una mica més tranquils. Arnau, què tal, com estàs? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. D'aquí una estona hi ha un altre acte del novembre literari, no? Sí, sí, nervis, eh? Sí, home, Patricia Gabancho. Jordi Mata. Jordi Mata, Premi Sant Jordi, que parlaran sobre els fets del 1814 en algun vessant particular.
Sí, jo crec que el 1714, en el fons, que ara tothom dirà, ja està, sempre seran el mateix, no podien evitar fer un acte, és l'excusa.
perquè, bé, justament perquè tothom el té ja molt present, doncs anem a fer-li un tom i seria... Sí, 1714, però sobretot en el que fa a la creació literària. Tenim dos escriptors, una més aviat cronista-periodista, tot i que també ha escrit una novel·la que va guanyar el Puredenci Bertrano, la Patricia Gabancho, i l'altra és, sobretot, novel·lista, però que és historiador de formació i que ha escrit moltes novel·les de caràcter històric, ambientades en moltes èpoques diferents...
Doncs bé, tots dos coincideixin que n'ha escrit sobre el 1714. Doncs escolteu, parlem de literatura i història. Tot allò que tingui... O sigui, aquells ponts que hi ha entre uns i altres, no? Hi ha molts històries... Ja no és només que hi hagi novel·les que siguin històriques o que recreïn... Bueno, és... Pensem-hi, no? O sigui...
La història és com la matèria i en ella nada se crea ni se destruye, solo se transforma. Això ha dit Javier Cercas en aquell llibre sobre el 23F. I molt cert, no? Perquè, de fet, crec que diuen o acostumen a dir que la història l'escriuen els pensadors, en aquest cas, i després acostumen a haver-hi diferents versions. Per què escriure novel·les? Reescriure la història. La història que després vens a ser. Humberto Eco.
Ostres, bé. Us pots repetir aquesta, per favor, de l'Humberto Eco? Per què escriure novel·les? Reescriure la història. La història que després vens a ser. És això el que apuntava la Cristina. O sigui, la història en la qual... O sigui, després serà història. Hi ha una altra cita que m'agrada molt de Saramago, que diu... La història no és vida real, sinó literatura, i prou.
Però la història va ser vida real quan encara no es podia anomenar història. Clar, de fet, en el moment que un historiador ho posa plasmat en un llibre, en un full, moltes vegades no us dic que ha decidit ser el que... Clar, és el que va passar, però... I és una recreació, intentant-se objectiu, però l'objectivitat no existeix. És molt difícil, no? Tot és una visió, no? Com deies, una visió. Normalment la història l'escriuen els vencedors, sí, però justament del 1714 en tenim una llarga tradició
escrita pels perdedors, sobretot últimament. Aquest any han sortit una quantitat ingent de llibres del 1714 escrits a Catalunya, que evidentment som els que van perdre. No es deforma també la història vista des d'aquest costat?
Des de tots dos. Home, segurament, no? No ho sé, això és el que posarem sobre la taula, a veure què ens diuen Patricia Gabancho i Jordi Mata. A quina hora serà avui? Doncs això serà a les 8, per tant, teniu temps de sobre d'acabar d'escoltar aquest magnífic programa, vestir-vos, mudar-vos una miqueta i anar fins a Can Ginestat, per després arribar a casa a l'hora de sopar amb calma tranquil·lament. A la sala de Gidor Consul. Molt bé.
Bé, doncs queda dit un dels actes del novembre literari que continua, eh?, com cada any prolíficament amb moltes activitats relacionades amb la literatura al nostre municipi. Però avui ens portes un païll de llibres sobre la taula? Bé, justament crec que és oportú parlar dels dos llibres que seran protagonistes, d'entrada, si més no, en aquesta vellada d'avui del novembre literari. L'última novel·la de Jordi Mata, que es diu Entre dos focs,
A la portada l'hem posat 1714 entre els socs, però en realitat la novel·la no passa al 1714, passa entre 1704 i 1708.
O sigui, durant la guerra de successió, però abans que arribi el setge. Justament descriu un setge a Barcelona, però un setge que la gent no coneix i que hi va haver el 1705, també a Barcelona, i que va durar molt menys. I va ser molt diferent. Sí, però evidentment també hi va haver gent morta, muralles que queien, però en tot cas va ser més breu i va ser al revés. Els que defensaven Barcelona eren els Borbons, i els que l'atacaven eren anglesos, i els anglesos l'aprenen.
i la tenen per ells i pels catalans, per entendre'ns, doncs això, fins al 1714. No només aquest capítol, que és una mica l'inicial de la novel·la, sinó els anys després, quan la guerra sembla que clarament la guanyaran anglesos, holandeses, portuguesos i els catalans que han decidit ajudar-los. Són els quatre anys, d'alguna manera, en què és evident que els francesos i espanyols són molts menys i, per tant, no tenen res a pelar.
Una novel·la, doncs. Com es diu? Entre dos focs, de Jordi Mata. Home, cap, cap. Sí, sí, sí. No, no, no és res a dir. Premi Sant Jordi... Premi Sant Jordi no és pas aquesta novel·la, però ell va guanyar l'any 95 o 96, ara ho parlo de memòria, amb una novel·la històrica, precisament...
que feia una trama sobre un suposat segrest de Marlene Dretich, que volien fer els nazis. Els nazis volien segrestar a l'actriu Marlene Diedrich, o Diedrich, o com s'hagi de dir, la novel·la es deia El misteri de Berlín, però al costat també Stalin ja estava interessat i hi havia tot un complot a nivell de...
Bé, polítics de moltes bandes, interessats en que aquella no sortís d'Alemanya perquè, si no, se n'aniria als Estats Units o... En fi, una mica la trama era aquesta. Va guanyar, llavors no era gaire conegut, i va haver tota una polèmica, perquè, clar, guanyar el Premi Sant Jordi, un autor que no era conegut, després n'ha sigut molt. Jordi, exacte.
Aquí la tenim. Home, la gran Marlene Dietrich amb el tema Lili Marlin, no? Efectivament. Doncs Lili Marlene també, evidentment, és protagonista perquè jo crec que qualsevol novel·la o llibre que parli Marlene Dietrich més si passa a Alemanya i a un moment o altre...
que la cançó surcitada o surt ella cantant, o algú l'evoque perquè quan va cantar em va posar la pell de gallina, en fi. En Jordi Mada ho fa en una de les seves primeres novel·les, El misteri de Berlín, de les 16 que ha escrit. Poca broma, eh? Arnau, a tu et passa a vegades que quan estàs llegint una novel·la poses també alguna música que vagi a to amb aquella novel·la mentre la llegeixes? Algun cop sí,
No, jo no tinc cap problema amb llegint música, i a vegades em passa al revés, que és que escolto una música, al cap d'un temps, i m'aboque a alguna cosa que potser, penso jo, estava llegint i em va, doncs, frepar, em va agradar, i clar, de sobte escoltes una música i et ve al cap una imatge, un poema, una escena d'una novel·la, un conte, que clar, dius...
Bé, normalment coincideix que la novel·la o aquell fragment que vas llegir et va impactar i que, evidentment, la música no és qualsevol cosa, sinó que és un tema, per exemple, com aquest, que vulguis que no ens es troben d'alguna manera dintre Déu entrant per llocs diferents, per l'oïda i per la vista. Ai, sí.
Bé, doncs ho hem deixat aquí, no sé si vols comentar alguna altra cosa. Home, com a mínim citar el llibre de la Patricia Gabancho, Les dones del 1714, que doncs no és una novel·la,
Tampoc és un llibre d'història, però el que fa és buscar protagonistes femenines de la guerra de successió. Perquè normalment, doncs, clar, digueu-me personatges de la guerra de successió. Casanova, Villarroel, el duc de Berwick... Moragues. Dones no en surten. I, en canvi, algú s'investia una mica més i diu, home, hi havia l'emperadriu. Ah, sí, l'emperadriu, és veritat. Vinga. I si algú una mica més enllà i una mica diria, diria Santa Eulàlia, que era la patrona de Barcelona i li van treure la bandera...
Vinga, va. També, també. N'hi ha més. I el que ha fet Patricia Gabancho és entrevistar a historiadors, sobretot, i a, bé, doncs, a algun novel·lista, a gent que ha indagat sobre el tema, per intentar trobar un seguit de... No són 14, que és el que ella volia, una per any, però sí, més o menys, doncs, cada gir que fa la guerra troba una protagonista. I n'hi ha de curiosíssimes. Fa Santa Eulàlia...
Fa, evidentment, l'Elisabet de Brunswick, que és l'empera triu, però també troba, per exemple, una abadesa que és germana d'un dels generals més famosos. Troba la dona de Moragues, que té un paper, no només per ser la dona de Moragues, sinó que, evidentment, pateix la guerra d'alguna manera. Troba una espia.
Quina varietat, no? Déu-n'hi-do. Sí, sí, una mena de matajari amb unes anècdotes molt divertides i que, clar, doncs el que ella intenta és de dir, escolteu, Mariana Copons es deia l'espia en temps de guerra i, esclar, és això, és un llibre que et sorprèn perquè...
Hi ha una varietat de dones que, clar, la història, com dèiem abans, l'han escrit no només vencedors o a vegades vençuts, sinó sobretot els homes. I sí, evidentment, les dones hi eren, també. I s'ha dit molt que a la Defensa Barcelona les dones van tenir un paper molt important perquè també van... Però, clar, sempre dones anònimes. Dius, no, també n'hi havia, amb nom i cognoms, que van tenir un paper específic.
Bé, doncs acabem el programa aquí. Cristina, si la pena del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic? Avui... Ios, aios i medula. Molt bé. Doncs moltes gràcies a tothom que ha fet possible la pena del morro d'avui.
L'Andrea Bueno, els serveis informatius amb les notícies de Sant Just, la Concha Baringo, la nostra astròloga particular, avui parlant espessament del d'Escorpins. La setmana que ve toca Sagitari, em sembla. Sí, crec que sí. També tindrem, perdó, també hem tingut, volia dir, a la Paula Carreras, amb el fuit de Sant Feliu, Esplugues i Sant Just.
A la segona hora, l'Anna Rubila, a l'Espai de Caràcter Reial, amb la visita del Limano López i amb l'Arnau Consul. Ara hem acabat parlant dels llibres que seran protagonistes, segurament, en aquesta entrobada. Tartúlia a les 8 del vespre, a la sala de l'Espai d'Or Consul de Can Gira. Està relacionat amb els fets de 1714. En fi, Arnau, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Així sigui. Que vagi molt bé la tartúlia.
Al Twitter i al Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Fins demà. Que vagi molt bé. Ens trobem demà a partir de les 5 de la tarda. Aquí us ha parlat Jordi Domènech i us deixem ara amb l'informatiu vespre i l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé. Fins demà.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Després. La Pella del Morro
Aquella història va canviar-li el món. Va perdre-ho tot, la partida i la vida. Cada ciutat li es manipulava el cor. Només el far del sud ella es mira. Segueix la flama fins que res no es mou. I empenya el sol tan bruna, tan bruna.
Des d'escor de la bruça, el seu cor sincun somriure vil. Me donaria amor si poguessis tornar-me'n. Me donaria amor si ens poguessin mirar. Me donaria el món si poguessis parlar-me'n.
Tantes nits va pagar per tenir-la, tantes excuses per anar tot sol. I cada cop amb un pló la perdia, la llum s'apaga quan la sort es pon i el seu record s'estima en ciutat.
no n'hi ha fins l'alba al seu fart sense vida trist. Et donaria mort si poguessis tornar-me a tu. Et donaria mort si us poguessis mirar. Et donaria mort si volguessis parlar-me a tu. Et donaria tot si et pogués estimar.
Són les set. Bona tard. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Sant Just desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes. Pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis per informar-te qualsevol incident. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dijous 20 de novembre. En titulars destaquem el 30.