logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A la penya del morro
De moros y cristianos
Esta apuntó Roberto de rapear
Esta prueba que le hemos endosado
Todo el equipo entero de saber y ganar
De saber y ganar
De saber y ganar
En esta super prueba que has de contestar
Abre bien los oídos y presta atención
Ahí viene Juanjo
Arredo de hip hop
Moros y cristianos, cristianos y moros
Celebran una fiesta de antigua tradición
Desfilan en comparsa cada uno
Consumando al ritmo de la marcha
El día del patrón
En una bella villa de Alicante
Se monta este jaleo tan impresionante
Es un salao internacional
De interés turístico
Mara de Dios, mara de Dios
¿Sabrías decirnos dónde se celebra
La fabulosa fiesta de moros y cristianos?
De moros y cristianos
De moros y cristianos
Alucinante fiesta de moros y cristianos
Seguro estoy que se celebra en el coi
Que se celebra en el coi
Se celebra en el coi
Sí, en el coi, en el coi, en el coi
Mare de Dios, senyor
Però escolta, quina bogeria
Això és un moment històric
De televisió
I ara Saberi Ganar celebra 20 anys
Tornant a fer un rap?
És el que es pregunta a tothom?
No
En directe
Des de Can Ginestà
Começa la penya del morro
Número 1994
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, eh
Ah, ah, ah, ah, ah, eh
Vale, Alex, grava la cinturina de fons
Que després sortim en gravacions
Sense la cinturina de fons
De forma rara
Doncs estic fent ah, ah, ah
Bona tarda i benvinguts al programa
Avui parlarem de diferents qüestions
Sant Justenques
És últim dijous de mes
Per tant, ja ple, és ple, és ple
Pleno del 15
I parlarem de tot això
A més a més també parlarem de l'arribada de Donald Trump
A la Casa Blanca
Així no, no, no espantem
Amb el Pau Ram, el nostre politòleg de capçalera
Entrevistarem el director de l'hostalera
Que es fa a la Biblioteca Nacional de Catalunya
La Perla 29
Que és el Pau Carrió
I avui parlarem amb ell
Sobre aquesta obra
On ja el David Verdaguer
Van estrenar la setmana passada
Amb cert èxit
I a més a més també
Avui amb Dona i Empresa
Com cada últim dijous de mes
També ens vindran a visitar
Per parlar de paradors que enamoren
I acabarem amb el Sergi Sánchez
I el seu espai d'història
Conflict
Avui sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna
Ostres
Apassionant
Àlex Ruiz, el control tècnic
Andrea, bona tarda
Bona tarda
Atenció perquè la dada del dia
Avui és la següent
De dues frases que tenim
Un 33% dels cavallets de mar

Un de cada tres

Són homosexuals
Aquesta és la dada
Ah, mira, és interessant
De la natura
Bona, perquè després diguen que
Això homosexual no està a la natura
No, no, no, clar
És natural, totalment
Bona tarda
I benvinguts al programa
Va, anem cap a les notícies de Sant Lluís
Com estaven, això?
No ho sé
Perquè diu que estan tots de sitges
Va, que avui hi ha ple
A l'Ajuntament del nostre municipi
Sí, amigos
El ple del mes de gener
Ampliarà el parc d'habitatges
Per persones amb risc d'exclusió social de Sant Lluís
També es parlarà de mobilitat
I es debatran dues mocions
Avui se celebra el primer ple de l'any, per cert
I per primera vegada
Aquest ple es podrà seguir en directe
A través d'internet
Andrea, bueno
Però fins ara no es podria seguir per internet?
En directe no
Ah, en directe no
L'endemà
L'endemà
L'endemà, exacte

El ple passat es va fer una emissió en proves
I ara ja és oficial
A partir d'avui
Qui no pugui venir al ple
Doncs el podrà sentir per internet
Bé, és una pena
Perquè la sala es quedarà buida
Tinc plan per aquesta nit
Sí, no?
En aquest cas tinc plen
Ai, molt bé
Mare meva
Això és l'últim programes
Ja, llavors ja
Més igual
Més igual
Més igual
Plen
Està bé
Molt bé
Doncs això
Que avui se celebra aquest primer ple de l'any
Ple de gener
Preveu aprovar
Les bases d'adjudicació
D'un total de 8 pisos socials
L'objectiu és arribar als 21 pisos
A finals d'aquest any
La sessió també modificarà
Les bases d'adjudicació
D'aquests habitatges
Per escurçar el període de lloguer
De 5 a 3 anys
Per crear una llista d'espera
Que s'actualitzarà cada cop
Que surti un nou habitatge
En convocatòria pública
I en funció de la situació econòmica
Dels sol·licitants
I per incorporar una puntuació nova
Per a persones sol·licitants
Que estiguin dins el circuit d'atenció
A la dona víctima de violència
En clau urbanística
El ple preveu tractar també
La modificació del Pla General Metropolità
A l'entorn de la plaça dels Estudis Vells
D'altra banda
Els regidors i regidores
Votaran l'adhesió de Sant Just
A la red de Ciudades por la Bicicleta
Que és una organització
La Shakira

Jo ja sabia que havies de fer
Eh
Doncs per què?
Per Ciudades
No, no
No té res a veure
No sortiran allà amb bici
Tots els regidors
I ballant
Bovent les caderes
Estaria bé
Sergi seguint
Jordi porta
El transport allà
Segur que te'n penediries
De no haver vingut al ple
D'haver-te quedat
Segur, segur
Segur, segur
Passa del Barça
Vine al ple
Doncs és una organització
Que permetrà impulsar iniciatives
Per aconseguir
Que el desplaçament amb bici
Sigue més segur
I incrementar infraestructures
Per potenciar-ne l'ús
I també es votaran dues mocions
Una d'elles la presenta a Ciutadans
Per debatre la Constitució
D'un grup de treball
Per la regulació
De clubs i associacions de cànnabis
L'altra la presenta al PSC
Demanant l'inici urgent
Dels processos de concertació territorial
Amb els municipis
En matèria d'ocupació
La part final del ple
Comptarà com sempre
Amb els pregs i preguntes
Dels regidors i regidores
I del públic assistent
Serà tot això
A partir de les set de la tarda
Queden menys de dues hores
A les salles de sessions
De l'Ajuntament
I serà oberta a tothom
I perquè ningú arribi tant
Quants minuts, no, tu?
I tant
Minuts segons
Falten
Fa una setmana
Que té l'alarma del ple
El mòbil
Doncs si voleu seguir avui al ple
Ho podreu fer
Com dèiem
A través d'internet
La primera vegada
Que es pot seguir
A través d'internet
A veure, tinc un missatge
Pels regidors
I tota la gent que vagi avui
Al ple, sisplau
Potser posar-me música
De missatge institucional
Per favor
Aquesta mateixa és el començament
Que és un missatge
Pels regidors, dius-ho?
Sí, per tota la gent
Que vagi al ple
Ah, val, val
Puxa, puja, puja
Potser no hi cabem
Des de la...
Carai, que estic fent missatge
Des de la Penya del Morro
Avui, assistents al ple
Regidors
Regidores
Ciutadania
Persones en general
No l'embroteu gaire, per favor
Perquè divendres que ve
Anem nosaltres a fer
L'últim programa
De la Penya del Morro
Per tant, deixeu-lo, sisplau
Net, amb condicions
I no...
O sigui, seria molt trist
Que arribéssim allà
I es dius
Tu, bru, les cadires maposades
No sé, la cadira d'alcalde
Home, neteja la sala, eh
També, de tant en tant
Bueno, no ho sé
Per si de cas
Perquè agosta molt malament
Llavors, jo, per si de cas
Potser avui al ple fan una crida
Perquè els a la Penya del Morro
No embrutem
La setmana que ve
A la sala de plens
Sí, però escolta
Si serà l'últim programa
Jú, o sigui
Gris, festa
Ho cramarem tot
En fi, canviem de qüestió
Anem ara cap al concurs internacional
De fotografia de Sant Jús
Vamos allà
Sí, perquè torna
M'estic pensant ja, eh
De la La Land
No, no, la La Land
No l'he vist
Doncs imagina't
Imagina't si la veiessis
Doncs, eh
La La Land
No és notícia
No és notícia
Però torna
Si ens anaves de això
Torna al concurs internacional
De fotografia de Sant Jús
L'agrupació fotogràfica
Ha convocat
La vuitena edició
D'aquest certamen internacional
Les tres seccions
Seran
Lliure monocrom
Lliure de color
I fotografia de viatges
Carreteres
I camins
Andrea
Bueno
Que és una fanàtica
D'aquest concurs
De fotografia internacional
Perquè té Instagram
El mòbil
Té més coses
Sobre la qüestió
Sí, l'agrupació fotogràfica
Ha convocat aquesta vuitena edició
Que compta amb un gran recolzament
Del món de la fotografia
I d'associacions
Com la Federació Internacional
De l'Art Fotogràfic
La FIAP
La Societat Fotogràfica d'Amèrica
La Confederació Espanyola
I la Federació Catalana
De Fotografia
El passat 1 de gener
S'ho obria al termini
Per presentar fotografies
I es tancarà el dia 5 d'abril
La vuitena edició del concurs
Comptarà amb aquestes tres seccions
Lliure monocrom
Lliure color
I fotografia de viatges
Carreteres i camins
La participació és oberta a tothom
I costa 25 euros
Independentment de les fotos
Que es presentin
Hi haurà un total de 55 premis
I 1.000 euros
A repartir entre diferents guanyadors
En concret
El millor autor del saló
Rebrà un premi de 400 euros
I una insígnia especial FIAP
Que és un pin blau
Ah
Cadascuna de les entitats
Això és tot mola
Jo també vull un insígnia FIAP
Pin blau
Els 400 euros no
No
Vale
Cadascuna de les entitats patrocinadores
Atorgaran també
Tres medalles d'or
Argent i bronza
Una per secció
I la FIAP
18 mencions d'honor
Els tres guardonats
Amb la medalla d'or FIAP
També obtindran un premi
En metàl·lic de 200 euros
Trobareu tota la informació
Relacionada amb aquest concurs
Al web
AFSantjust.com
Que és el web
De l'agrupació fotogràfica Sant Just
Gràcies Andrea
No ho sabia
Véssim aquesta
De res
En fi
Va
Cambiem de història
I parlem ara
De dues activitats destacades
Al nostre municipi
La primera
A dos quarts de vuit
L'acte sobre la novel·lista
I política italiana
Natàlia Ginsburg
Que llibre té?
Doncs sí
Vespre de clàssics
Avui a la llibreria del carrer
Bona Vista
La novel·lista
Setgista dramaturga
I política italiana
Natàlia Ginsburg
Serà la protagonista
D'aquest acte
De la mà de les editores
Maria Boigas
De Club Editor
I de Sílvia Kerini
De Lumen
A més
Ara s'acaba de publicar
El llibre de Ginsburg
La ciutat i la casa
Edita en català
Per Club Editor
I en castellà
Per Lumen
Natàlia Ginsburg
Va ser una dona
Revolucionària
Per la seva època
Va morir l'any 91
I va haver d'afrontar
Una joventut difícil
Però va saber
Sortir-se'n
A base de valentia
I de sentit comú
Aquest darrer llibre
La casa i la ciutat
Explica les històries creuades
D'un grup d'amics
Que viuen a Roma
I a Amèrica
Un llibre
Segons Kerini
Bastant fosc
En què es veu
La soledat
Com moltes de les seves obres
Aquesta és una novel·la
Que podia haver estat escrita
Perfectament
En els temps que vivim
Tot i que es va escriure
L'any 84
Exacto
Doncs avui que el llibreter
Organitza aquest acte
Amb Maria Boigas
I Sílvia Kerini
Sobre Natàlia Ginsburg
A dos quarts de vuit
A la llibreria
I una altra activitat
A les vuit
A Can Ginestà
Amb els dos actors
Ferran Ranyer
I Joan Faneca
Que avui
Fan una altra conversa
Del món il·lustrat

És una nova conversa
Organitzada per aquesta entitat
Dos actors
Amb una extensa carrera
En el món del teatre
I la televisió
Ferran Ranyer
És actor de teatre
Cine i televisió
Professor d'art dramàtic
Director i productor
I ha destacat de la mà
De companyies
Com el Joglasi
De Goll de Gom
Els seus inicis
Estan lligats a Sant Jus
On va viure fins als 20 anys
Ja que va ser un dels fundadors
Del grup de teatre
D'Esvern
I de la seva banda
Joan Faneca
Actor, director
I professor de MIM
Pantomima
Clown
I teatre gestual
És un dels fundadors
De la companyia Pol Ras
Que ja ha plegat
Després de 35 anys
I tenis us de feina
Faneca
Sant Jus
I tant
I també ha participat
En diverses sèries de televisió
Com ara
El cor de la ciutat
I en pel·lícules
Com l'enfonsament del titànic
Doncs avui tots dos
Conversaran a les vuit del vespre
A la sala
Legidor-cónsul de Can Ginestà
On una activitat
Oberta a tothom
Com dèiem
Organitzada pel món il·lustrat
I a partir de les set
El Sant Jus Notícies
Edició vespre
Fem una pausa
Per la publicitat
I tornem d'aquí uns moments
Amb més històries
A la penya del morro
Molt bé
No, André
Deixa això
Que això és el govern d'Ani de la ràdio
Que està aquí posat
Ja, però
És de color blau
És de la cara
Ràdio Tosfer
Durant avui punt u
Ràdio Tosfer
Durant avui punt u
Bet aquí una vegada
Un programa de contes
Que realitza el grup Marc
Mestres àvies recuperadores de contes
De l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Els podreu escoltar
Els dijous a les vuit del vespre
I els dissabtes a les deu del dematí
Us hi esperem a tots
Benvinguts a Babilònia
On la cultura és la protagonista
Un espai de crítica cultural
Que cada dijous de 9 a 10 del vespre
Comentarà els millors llibres
Les exposicions més interessants
Els concerts més emocionants
Les pel·lícules i obres de teatre
Més destacades de la cartellera
Sense deixar de banda
El debat de la més rabiosa actualitat
Ja ho sabeu Babilonis
No us ho perdeu
Dijous de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després internet
Radio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern
Cada dia més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
Des del cap de Sant Just
Posem a la teva disposició
La meva salut
La meva salut
És un espai de consulta personal
I intransferible
On pots disposar
De la teva informació de salut
I fer tràmits electrònics
De forma segura
I confidencial
Tens 18 anys
I una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
I porta la teva targeta sanitària
I el DNI
I t'informarem
Sobre com hi pots accedir
Fem salut per tu
Cap Sant Just
Avinguda Indústria
Sense Númer
4 de cada 10 vehicles
Són més respectuosos
Amb l'aire que respirem
Si el teu n'és un
La Direcció General de Trànsit
T'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva
Perquè tothom ho sàpiga
Enganxa-la al vidre
Canviar d'hàbits
És tan necessari
Com l'aire que respirem
AMD
Metròpolis Barcelona
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador o dispositiu mob
Informatiucomarcal.com
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
Pau, bona tarda
Bona tarda
Què tal, com estàs?
Molt bé
Bé, atenció perquè hem de parlar
de moltes qüestions
Les pixades fora de test
Quan el Partit Popular
que ha posat el nom d'un franquista
declarat a un carrer
De d'això en parlarem
I d'Andrea Levi també
que ha comparat alguns ajuntaments catalans
amb Donald Trump
I justament comencem parlant
de Donald Trump
perquè no fa ni una setmana
que és president dels Estats Units
i ja ha començat a complir
algunes de les seves promeses electorals
l'última, el mur
Sí, per Twitter
com és habitual en ell
anunciava
Gran dia per a la Seguretat Nacional
Demà
Entre moltes altres coses
construirem un mur
Donald Trump
té previst
assinar un fons
per a la construcció del mur
a la vegada
que pot iniciar mesures
per reduir el nombre
d'immigrants
il·legals
que actualment
resideixen als Estats Units
Juristes experts
ja han avisat
que les mesures
impulsades per Trump
que perjudiquin
o persegueixin
una religió concreta
podrien ser
inconstitucionals
i ser recorregudes
Perdó, estàs amb l'aigua
Quines són
les altres mesures
de les quals parla Trump?
Sí, s'acaba
és molt ràpid
no, vegin això
Tu ho has begut molt lent
Perdó, perdó
Quines són les altres mesures
de les quals parla Trump?
Ara sí
Encara que no ho ha concretat
segons l'agència Reuters
que utilitza fons
del Congrés
i experts en immigració
aquestes altres mesures
de control
de la immigració
serien
un veto temporal
de diversos mesos
de durada
a la majoria
de refugiats
i la suspensió
de visats
per a ciutadans de Síria
i sis països més
del pròxim Orient
i l'Àfrica
Aquesta prohibició d'entrada
no afectaria
a les minories religioses
perseguides
però no es descarta
que en un futur
aquestes polítiques
es tornin més severes
Fa pocs dies
de fet Donald Trump
ha entrat bé
va treure els Estats Units
de l'Associació Transpacífica
cosa que ja et diu
molt de Sí
Sí, és un tractat comercial
per això
per informar
és un tractat comercial
tirat endavant
per Obama
l'estat d'inministració
amb 11 països
del Pacífic
per frenar
la influència
de la Xina
en aquesta regió
d'aquesta manera
a la vegada
també pretén
reforçar
els lligams econòmics
amb els països signants
a l'acord
diu
feia molt de temps
que en parlàvem
el que hem fet
és una cosa
molt bona
per als treballadors
nord-americans
d'aquesta manera
Trump
no només
compleix
una promesa electoral
sinó que dóna
un gir
de 180 graus
a la política comercial
feta des de la Casa Blanca
en les últimes dècades
el NAFTA
que és el tractat
que també
pretén
renegociar-lo
o abandonar-lo
si no hi ha acord
és el que afecta
amb èxit
als Estats Units
i Canadà
i de fet
els seus assessors
ja han iniciat els clàmits
per tal
que la negociació
comenci
el més vet possible
i el TTIP
l'acord comercial
amb la Unió Europea
es dona pràcticament
per fet
que es retirarà
de les negociacions

per cert
abans de deixar
de parlar
de Donald Trump
una última qüestió
saps que Trump
també ha dit
a les últimes hores
que dóna suport
a la tortura
als interrogatoris
com a mètode efectiu
per combatre el terrorisme?
Doncs
aquesta notícia
pot ser nova
però no ho és
és a dir
Donald Trump
ja es va pronunciar
dient que ella
estava a favor
de les pràctiques
aquesta de l'ofec d'aigua
no me'n recordo ara
com es diu
però té un nom en concret
ella estava a favor
el seu vicepresident
estava en contra
però bueno
El nou president
dels Estats Units
Donald Trump
creu que funcionen
les tècniques
d'interrogatori
utilitzades en el passat
contra la lluita
del terrorisme
i considerades
com tortura
diu que funcionen
i que de fet
ha assegurat
que ha parlat
amb els seus caps
d'intel·ligència
que consideren
que són tècniques
com l'ofegament simulat
que es diu
que poden donar resultats
en contra del terrorisme
Trump va indicar
que està disposat
a combatre
foc amb foc
per fer front
als llihadistes
de l'estat islàmic
i no descarta
tornar a utilitzar
aquestes tècniques
d'interrogatori
que van acabar
amb l'arribada
de Barack Obama
a la Casa Blanca
l'any 2009
diu que ha parlat
amb persones
Donald Trump
bueno
concretament ha dit
I spoke with people
allò que fa
és que parla
d'aquesta manera
una quita de pinyon
for make America again
allò que fa així
doncs
he hablado
perdó
estic del castellà
diu que ha parlat
amb persones
del més alt
de la cúpula
d'intel·ligència
i li ha preguntat
si la tortura funciona
i la resposta
ha sigut
que sí
fixa't tu
fixa't tu
en fi
va
canviem de qüestió
anem cap a una altra història
aquest pas
jo crec que
Donald Trump
vamos
tindrem
tindrem
o sigui
tindrem notícies
i tindrem
per comentar coses
l'estima que el programa acaba ara
ara quan anem a comentar tot
el programa acaba
bueno en fi
fa pocs dies
que
doncs
comentàvem
repassem ara
les pixeres fora de test
del món de la política
comencem pel bisbe de Còrdoba
que ha parlat
de la mesquita
de la ciutat
no?

segons el bisbe
que insisteix en la tesi
que deixa de banda
el caràcter musulmà
de la construcció
la mesquita
és d'origen
bizantí
diu
els califes
no tenien arquitectes propis
ni van crear
un art nou
no és art musulmà
els moros
només van posar els iners
això no és nou
ve de lluny
no va ser fins que
la Junta d'Andalusia
ho va requerir
que en els folletons turístics
no va aparèixer
la denominació musulmana
i van destacar sempre
la de
Santa Església Catedral

el partit popular
com dèiem fa un moment
posa el nom d'un franquista
declarat a un carrer

Juan Navarro
era el propietari
de Casa Pepe
un bar decorat
amb simbologia franquista
i fascista
ubicat al poble
del Muradiel

jo com sempre
quan lleixo una notícia així
sempre penso
Alemanya
per exemple
es permetria això
amb simbologia nazi
i esbàstiques
a partir d'aquí
continua llegint la notícia
sisplau
no és que et puc donar una dada
una dada
que va en relació amb això
a Alemanya hi ha una persona
que tenia ampolles
amb la cara de Hitler
com tenia aquest senyor
en el seu bar
productes
amb la cara de Franco
doncs
a Alemanya hi havia
la cara de Hitler
i estava sent investigat
i potser acaba la presó
molt bé
aquesta és la resposta
o sigui
en un país normal
democràtic
que ha fet una neteja
doncs
com ha de ser
del seu passat
històric i polític
després d'una dictadura
ha passat això
anem a veure la notícia
de l'estat espanyol
tens amics
doncs Navarro
mort el 2013
havia dit frases com
Espanya era una
una
gran
i lliure
però avui
és l'escòria del món
Hitler o Franco
un dels os
faria falta
ara a Espanya
hòstia
Hitler o Franco
tu t'imagines
gent d'era Espanya
home
però això seria
seria molt fort
no
Hitler faria els discursos
en alemany
i la resta
no entendrien res
si fotrien càmeres
de casa a tot arreu
bueno
escolta
no es pot tenir tot
no no es pot tenir tot
també deia
jo no somio
amb Franco
jo somio
amb nenes
de 18 a 20 anys
ja saps
l'edita
a gat vell
rata tendra
queda una més
les zones
les zones
haurien d'estar a la cuina
fent les feines
a la casa
tenim un tall
si el podem escoltar amb ell
per sentir-lo
amb una viva persona
a veure, escúchame
arriba a España
digame
Juan que tiene usted el carosol
del sonido del móvil
totalmente español
desde que nací hasta que me muera
español y franquista también
hombre soy de Franco total
desde antes de nacer
a mí
Franco
y por qué
porque nací una democracia
y ahora estoy en una dictadura
roja
usted conocía a Franco
yo era pequeñito
mi madre sí
me venía a cazar aquí
a Muguela
a la fin de Muguela
ahí tengo los toros
que los regalos siguen 11
a ver
a ver
et dic una cosa
escoltant el personatge
perquè és aquest que surt a l'APM
de tant que fa
arriba a Espanya
diga'm
que ara que agafa el telèfon
o sigui
trobo
o sigui
començo a entendre
moltes coses
o sigui
només friquis
com aquest
poden arribar
a aquest nivell
d'absurditat
de totes maneres
per molt que primer
ens faci gràcia
perquè mira
ens ho mireu
com amb la distància
mironià
és patètic
i lamentable

però és que
si mires la gent
que apareix en el seu local
no tots eren així
tan persones
il·latrades com ell
és a dir
hi havia uns altres
que sí que aparentment
tenien dos dits de front
igualment pensaven com ell
s'ha de dir
que el Moradiel
tot i està governat
per als socialistes
el PP ha aprofitat
que l'alcaldessa
estava de baixa
i junt amb l'extensió
de Ciutadans
han tirat endavant
aquesta proposta
el PP municipal
defensa que
se l'ha donat al carrer
per la seva condició
de veí del poble
no per Franco
ni res de tot això
el portaveu de Ciutadans
del Moradiel
diu
no em sembla ni bé
ni malament la proposta
i per això
ens hem estingut
molt bé
molt de Ciutadans també
però s'ha de dir
això sí
que tots els partits
ja han mostrat
la seva disconformitat
amb l'actuació
dels seus companys
al municipi
Andrea Levy
del Partit Popular
diu que compara
alguns ajuntaments catalans
amb Donald Trump
doncs sí
Andrea Levy
secretària d'Estudis
i programes
del PP
i diputada del Parlament
va ser entrevistada
a Espejo Público
on va criticar
que a les webs
d'alguns ajuntaments catalans
no hi hagués
la versió en castellà
un cas
igual d'important
com paroles sexuals
com l'eliminació
del castellà
de la web
de la Casa Blanca
ordenat
pel president
dels Estats Units
Donald Trump
per Levy
la decisió de Trump
és un error
i esqueça
que hi hagi
líders polítics
que s'han queixat
molt de Trump
i no diuen res
quan als ajuntaments
de Catalunya
no es tracta
aquesta qüestió
davant d'això
Susana Grisso
la presentadora del programa
li ha recordat
que des de Catalunya
Euskadi
i Galícia
també és que
s'han quelegut
del Congrés de Diputats
només existeixi la versió
en castellà
o en anglès
deixen de banda
les llengües
cooficials
però espera
la resposta de l'Evy
és
cal seguir treballant
en aquesta cooficialitat
de les llengües
perquè és una riquesa
del nostre patrimoni cultural
i la normalització
és el millor respecte
a aquestes llengües
però què es pensen
que som idiotes?
no, pregunto eh
perquè és que diuen una cosa
i després fan
o sigui
no fan una altra
es pensen que ens van mal dit
o què?
has dit que
pensen que som idiotes?
doncs mira
et dono
un comentari de Rajoy
perquè tu mateix et responguis
Rajoy ha criticat
que també
que la pàgina web
de la Generalitat
no tingui versió en castellà
obvien que des de fa anys
aquesta web
es pot trobar
en català
castellà
aranès
i anglès
en fi
sense comentaris
Inés Arrimadas
la cap de l'oposició
del Parlament de Catalunya
i del Partit de Ciutadans
ha deixat plantada
a Mònica Terribas

ui ui
mal rotllo
ui quin mal rotllo
quin mal rotllo
diumenge
a TV3
el president de la Generalitat
Carles Puigdemont
va anar al programa
Jo Pregunto
i en conseqüència
des de Catalunya Ràdio
creien que
convenien d'entrevistar
el dia següent
doncs la cap de l'oposició
Inés Arrimadas
i així estava pactat
finalment
el nomenament d'Arrimadas
com a portaveu estatal
de l'executiva
ha fet que la diputada
de Ciutadans
anul·lés l'entrevista
Terribas
en l'editorial
ha dit això
diu
creiem que era necessari
i oportú
i institucionalment
de calaix
sentir la cap de l'oposició
ella també ho va entendre així
quan fa unes setmanes
li van demanar
però ahir
es va saber
que seria la portaveu
de l'executiva
de Ciutadans
a tot l'Estat
i el partit
s'estima més
modificar la seva agenda
i que l'entrevissin
a Antena 3
quan vulgui
som aquí per parlar
del que la cap de l'oposició
consideri
i considera
ho he dit diverses vegades
que el president Puigdemont
desatén els problemes
dels ciutadans
doncs avui
els problemes
de la societat catalana
vistos pels ciutadans
no es tractaran
als mitjans públics catalans
sinó
en un plató de televisió
a Madrid
no compartim
les seves prioritats
però les respectem
i esperarem
en fi
els ous quadrats
que m'he de tema
no ets res
ara en Marcat Arribas
que també
els ous quadrats
de la setmana
són per
el senador
del Partit Popular
Eugenio González
per la seva
felicitació
a un amic empresari
pel seu aniversari
va dir
fes com jo
retira't
i segueix manant
com jo
que mano l'ombra
que treballin
els gilipolles
a casa de la felicitació

la podem escoltar
si us plau
que és senador
del PP
i exalcalde
exacte
Gador
a ver
escoltem-lo
és com jo
retírate
i sigue
mandando
com jo
mando
la sombra
pero que más
trabaja
no
trabaja
los gilipollas
exactamente
los gilipollas
bollas estanco



i expulsar
foc
ni fons
a les quals
brollin
sang
ni els quatres
escenes
de l'apocalipsis
és més inquietant
encara
francisco
marruenda
ha defensat
a Pablo Iglesias
molt bé
no
increïble
que es troba
malament
s'ha bat un cop
al cap
no ho sé
però ho va fer
en una sèrie de tuits
que us llegiré ara
diu
no tinc cap interès
en enfortir
o debilitar
a Podem
i Rejon
això ho tenen
els que volen
carregar-se
al secretari general
això tampoc
no és cap elogi
senzillament
depèn de com mirin
defensar
defensar
no elogiar
ah ah ah
val val
d'acord
perquè continua
diu
et recordo Rejon
que et vaig defensar
quan t'atacaven
per als habitatges
però ara no puc
deixar de criticar
l'assetjament
a iglèries
em recordeu el partit
comunista
i Rejon
en comptes de debatre
sobre pobres energètica
educació
etc
us consumiu
en lluites internes
ell de l'IVP
ja crea una mica
de polèmica
a Podemos
sí perquè a tot això
Rejon
va respondre
ajuntant la portada
de la Razón
on es podia llegir
Rejon
no pactarà
perquè busca
la caiguda d'iglèses
a Vista Alegre
i Rejon
afegia al text
un altre més
sento de ser Brat Paco
no funcionarà
no ens habilitareu
ni dividireu
plurals
i de la mà
orgullosa Podem
en fi
Pau
moltes gràcies
una setmana més
com sempre
amb el nostre politòleg
de capçalera
dijous que veia
última secció
del politòleg
que vagi bé
bona tarda
bona tarda
nosaltres fem una pausa
per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
parlant de la nova obra
que s'ha estrenat
a la Biblioteca Nacional
de Catalunya
una altra producció
de la Perla 29
es tracta de l'hostalera
dirigida pel Pau Carrió
parlem amb ell
d'aquí uns moments
a la penya del morro
fins ara
a la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu babilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Fins demà!
Fins demà!
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i t'hi haurà de la teva informació de la teva informació de la teva informació de la teva informació de la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu. Cap Sant Just, Avinguda Indústria, sense números.
Parlem de teatre, parlem de la Perla 29, que ha estrenat una nova producció a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Es tracta de l'hostalera, amb Laura Obert i David Verdaguer com a protagonistes.
Una hostelera, l'obra tracta, com el seu nom indica, que regeix un hostal.
I tots els homes que hi passen cauen rendits als seus peus.
És un text del 1750 i que ara s'ha actualitzat a l'Itàlia de fa uns anys.
El seu director, Pau Carrió. Pau, bona tarda.
Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns.
Bé, a veure, jo estava explicant una mica l'argument de l'obra, per qui no el conegui.
Tots els clients, de fet, no cauen rendits als seus peus, perquè hi ha el compte de Ripra Frata, que és l'únic que passa d'ella.
Una mica, a partir d'aquí hi ha tota la comicitat i tota la història.
Què has fet? Què heu fet per actualitzar-la als nostres dies, una obra de fa 250 anys?
Bé, en el fons, tampoc remenem gaires coses. El que faig és matitzar determinades coses, però el conflicte de l'època segueix sent vigent.
En el fons són dues persones que diuen que no volen saber res l'una de l'altra i comença un combat, un combat que té a veure amb l'enamorament, amb la passió, amb els plaers.
I a partir d'aquí, doncs, l'un i l'altre, em sembla, acaben desdint-se una mica d'allò que deien al principi.
Sí, el que passa és que, clar, es nota que està escrita fa 250 anys, no? Vull dir que no hi ha la valoració, o no sé si ho has trobat, potser no, però la valoració de l'home, de la dona, doncs, quin rol hauríem d'ocupar.
Però a mi em sembla que quan, jo tinc la sensació que quan pensem que hem avançat molt, ens estem fent un flac favor.
Jo no crec que siguem una societat tan poc masclista, com perquè moltes de les coses que diuen no les pugui sentir pel carrer.
O, no ho sé, és que ara mateix aquest senyor Cantriet, com a president dels Estats Units, és bastant més masclista del que els meus personatges són.
Segurament.
Per tant, em sembla que no, no, no. Hi ha moments que això produeix una comicitat, perquè es pot semblar que aquest personatge és molt masclista,
però en tot cas, em sembla interessant de veure que homes i dones seguim tenint alguns problemes en aquest sentit,
i que de cop els homes, que una dona sigui lliure i vulgui triar tant la seva vida econòmica com la seva vida sentimental,
no ho acaben de portar bé. I això em sembla que passa a la vida.
Sí, tens raó. Clar, són els sentiments, no, una mica, de vegades, que costa gestionar-los.
Hosti, ara m'he quedat pensant en això, que si dona el tram apareixés a l'obra, no, a l'hostal, seria guapo.
Clar, és un prototip de misògen absolut, no ho sé. No m'ho he plantejat, però vull dir que em sembla que en tot cas ja en tenim uns quants d'exemples de misògen.
I tant, i tant, i tant, home, però ara m'he quedat amb això, m'ha agradat.
Escolta, com va anar a la direcció dels actors? Ho dic perquè el Javi Beltrán, bueno, està esplèndid, no sóc el primer ni l'últim que ho dirà,
perquè fa una construcció de personatge, això com molt divertida, que es juga molt bé amb el cos, les cares que posa entre aristocràtic i fastiguset.
I clar, això com va sorgir? Durant els assajos? Li vas proposar tu? Ho va treure ell?
No, això perquè és ja des de la versió, en el fons, vull dir que jo amb el Javi ja hi havíem treballat,
i en el fons vaig decidir tant que aquest personatge parlés castellà, com que fos aquesta mena de noble espanyol decadent dels 60,
com si fos una pel·li dels Berlanga, en el fons. Totalment.
I de fet això ja ho vam començar a treballar en la versió, jo l'hi vaig explicar, i a partir d'aquí vam començar a buscar referents,
des de vegades vius coses sonades, com de dir, aquest gest, que és com del Rafael, o hi ha això, que és com de, no ho sé,
i vaig construint a poc a poc als dos mesos de set.
Escolta, hi ha música en directe, perquè a més alguns actors saben tocar algun instrument,
com el, bueno, de fet tots toquen, però hi canten, hi ha el Jordi Oriol, que fa el Fabricio, que també toca,
fins i tot hi ha, bueno, no sé, és el regidor de la Perla, que li he donat una guitarra, que toqui i tal.
Osti, estàs content del resultat de l'obra? És el que t'esperaves tu, un cop hi has estrenat i tal?
Sí, mai és ben bé res del que esperes perquè no ho pots esperar tot.
O sigui, tu t'imagines, no? Imagines moltes coses i ho intentes projectar tot a dins del teu cap,
però clar, no arribes a tots els detalls. Per tant, sempre és més del que havies pogut imaginar tu sol,
perquè, a més a més, no és només el teu cervell, sinó que són no sé quantes persones que estan sumant idees a això.
Però, home, estic contentíssim perquè estem plens gairebé cada dia i això és el millor que ens pot passar.
Creus que té alguna cosa a veure que tu aneu macarrons a la mitja part?
Home, en tot cas forma part de la idea, aquesta cosa que els espectadors siguin clients
i que anar al teatre no sigui només una experiència d'estar assegut a les fosques,
que aquella gent comenci a parlar i tu els escoltis i després et proveixis.
Sí, perquè...
No, anar al teatre pot voler dir força més coses i, entre altres coses, doncs això,
viatjant a un espai diferent, entrar, formar part del mateix espai que la ficció,
compartir taula amb altres persones, menjar, beure, tot això també pot formar part del teatre.
I, de fet, la idea també va ser teva o va ser del broix i de la perla d'un menjar bé?
Clar, això encara és els costos de producció, no?
No, no, la idea va ser meva des de fa bastants anys.
De fet, jo vaig poder començar a fer l'hostalera quan vaig tenir aquesta idea de fer l'hostal
que la gent pogués seure i menjar i beure.
I després ho hem anat parlant diverses vegades amb l'Oriol i ja ens vam posar a parlar-ho
i li vaig dir això i va dir, bueno, som-hi, és clar, complicat, però som-hi.
Clar, perquè com ho feu? Teniu allà uns cuiners que estan preparant cada nit el càtering o què?
No, no, els macarrons els cuinen al restaurant Gat Blau cada dia o cada dos dies.
Aleshores els deixen en un punt del procés que nosaltres els acabem allà a la nau,
un forn, un forn micro i vinga.
Un forn de plats, tot unes...
No, no, microons no, un forn enorme.
Ens que ens servim 215 cada nit de plats de macarrons.
No, de fet...
Un microon...
Perdona, quants macarrons dius?
215 plats de macarrons.
215 plats de macarrons cada dia, eh?
De dimarts a diumenge a la Biblioteca Nacional amb l'hostalera.
Anava a dir que, de fet, és molt bona idea incloure el públic com si fos part dels clients
i, de fet, això també soluciona el problema avui en dia que hi ha quan s'adapten obres de fa 250 anys que són els aparts, no?
Sí, clar, hi ha alguna cosa aquí que hi ha en molts aparts i hi ha també uns monòlegs que estan fets per dir amb confiança a la gent, no?
És a dir, en el fons és el moment en què ens confessen determinades coses i determinats pensaments.
I aquí, que nosaltres públics i som presents i és evident, és molt fàcil.
És molt fàcil perquè només cal que et mirin i t'ho diuen i és més natural que no passi algú que està dins d'una capsa
de cop decideix parlar de gent que hi ha allà en la foscor.
Estem parlant amb el Pau Carrió, que és el director de l'hostalera d'aquesta obra que es pot veure aquests dies a la Perla 29, com dèiem,
amb la Laura Obert i el David Verdaguer, que no hem parlat d'ells, però vaja, una parella protagonista espectacular, no?
Sí, jo vull dir que quan vaig decidir aquest projecte el tenia a la nevera i quan vaig decidir reengegar-lo
és perquè estava treballant amb ells, ja deu ser 3 o 4 anys, l'Enric 5è, i vam treballar amb l'Agusti,
i amb ells vaig veure que hi havia una química i vaig dir, ei, per què no fem això? Vinga, va, ho començo a moure?
Sí, sí, no ho hauria fet sense ells.
Home, es nota que s'ho passen bé, sobretot quan hi ha el tema aquest de les cançons, no?
Ha costat molt trobar les cançons adequades o no?
Bé, vaig escoltar molta, molta música de l'època i en el fons és escoltant i pensant en quines lletres s'assemblaven
o eren adequades una mica per cadascun dels personatges.
i després amb l'Arnau Valldé les hem arrenjat perquè les puguin tocar entre els 7 actors.
Perquè, de fet, clar, tot això està situat a una Itàlia dels anys 60 o 70, si no m'equivoco?
Sí, 60, vam ser com l'any 60, final dels 50, principis dels 60.
Ha decut de fer molta labor audiovisual i mirar pel·lícules d'aquella època o no?
N'he mirat bastantes, o sigui, a mi m'agrada molt fer l'ini i el tenia molt mirat i molt estudiat
i hi ha algunes petites referències, de fet, a l'obra.
Com per exemple?
Algun trosset de text, que és de la Dolce Vita, ja des del cartell que hem fet,
que és exactament com una mena de reversió del cartell de la Dolce Vita...
Home, perdó, el cartell m'encanta, perquè recorda, com dius tu, aquests cartells quasi bé de Hollywood
i no sabies què era el de la Dolce Vita exactament,
però així com amb un tècnicolor, no?
Sí, sí, com que hem intentat reproduir el mateix.
I hi ha cançons, les peces, diguéssim, musicals que també surten a la Dolce Vita,
alguns petits...
Bé, són petites referències, en el fons,
que des del món visual i el món plàstic també.
Sí, home, la veritat és que sí, es nota
i, a més a més, es crea un bon ambient i una bona energia de festa,
ja només començar, i amb la música en directe també.
No sé si, Pau, teniu previst continuar,
ho dic perquè ja sé que és la primera setmana, justament,
però, vaja, teniu ple quasi cada dia, no?
Sí, ho tenim tot ple cada dia, no sé,
estem mirant a veure si podem potser fer-ho una mica més,
perquè, en tot cas, després anem de gira
i fem gira fins a mitjans d'abril per Catalunya
i, aleshores, bé, ho estem estudiant a tot, a veure què podem fer.
Els macarrons també els enviarem del restaurant o ja anireu al...
No, de gira no ens emportem els macarrons.
Ah, no hi ha macarrons de gira.
Oh, sí.
No, perquè de gira, en el fons, pensa que anem a teatres.
Ja, sí.
Teatres estàndard,
amb la qual cosa s'ha de fer una petita readaptació.
La gent de comarques, no?
Però ja ho vaig dir,
que se'ls poden portar de casa,
es poden portar un tàper i...
Es poden portar la Carmallola, no?
Sí, sí.
A Igualada.
Molt bé, doncs, escolta,
moltes gràcies per haver-nos atès, Pau.
Enhorabona per la feina.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
L'hostalera de la Perla 29
i dirigida pel Pau Carrillo
a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Que vagi bé i que tinguis una bona tarda.
Adéu-siau.
Vinga, adéu, gràcies.
Dos minuts i arribem al punt de les sis de la tarda.
Nosaltres que hem de connectar tot seguit amb Catalunya Ràdio
per escoltar les notícies de les sis.
I tornem, després, a la segona hora del programa
amb les dones de Dona i Empresa,
avui parlant de Paradors que enamoren,
i també amb la història del Sergi Sánchez.
Avui, el conflicte rus-ucranià del 2013
i la independència de Crimea.
No vedallis, Àlex,
perquè això promet ser gros.
Fins ara mateix, a la penya al morro.
Vull a Crimea, és un territori gros.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Els agents rurals faran les inspeccions a partir de demà amb armilles antibala, armats i de 3 en 3, Marc Corado.
Fins ara, els agents feien els serveis ordinaris d'inspecció i control de caça per parelles i sense aquestes mesures d'autoprotecció.
De fet, ho acabem de saber, és la primera mesura provisional que el Departament d'Agricultura ha pres després de l'homicidi de dos agents del cos
durant una inspecció aquest dissabte a Espalsagria, segons la instrucció que ha enviat la consellera.
La normativa s'aplicarà de forma transitòria fins que el Comitè de Seguretat i Salut, assessorat, diuen per un grup d'experts,
determini de quina manera es desenvolupa la llei que ha de permetre als agents treballar de forma més segura.
De fet, aquests controls es faran de manera molt semblant als que es fan per antifurtivisme.
A través d'un comunicat, el Departament admet que és del tot necessari, diu, iniciar un procés de revisió immediata
de les mesures de seguretat i els elements de defensa personal establerts en procediments de treball del cos d'agents rurals.
I segona notícia, també d'ara a aquesta hora, el govern i la CUP han tancat un acord sobre el procés constituent,
segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, un acord que s'interpreta com un gest més per assegurar el suport dels anticapitalistes
als pressupostos, tot plegat 48 hores abans de la reunió del Consell Polític dels Supaires,
que ha de prendre la decisió definitiva.
Però, a banda d'això, d'aquesta relació amb la CUP i els pressupostos,
és també la comissió que s'ha d'encarregar de tirar endavant el procés constituent.
Per tant, una comissió amb una transcendència en aquest moment.
Parlament, Carme Clèries.
Hola, bona tarda. El govern s'ha compromès amb la CUP a crear una comissió coordinadora
que dependrà del departament del conseller Romeva per començar a estructurar com serà i com es redactarà
la futura Constitució catalana en cas que el sigui guanyant el referèndum sobre la independència.
Fa dies que els CUP aires reclamaven que el govern s'impliqui en la preparació del procés constituent.
De fet, la diputada CUP aire, Mireia Boia, ho feia aquesta mateixa tarda a la Càmera.
Demanem que, abans del referèndum, ens expliqui a tots els ciutadans dels països
que hi haurà una sèrie de debats territorials, sectorials,
que han de permetre discernir i decidir els principis bàsics de la Constitució.
Els copaires decidiran dissabte el sentit del seu vot als pressupostos.
Carme Clèries, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus, Montse Quadreny.
Polèmica per les declaracions de la consellera de Governació
per haver dit que veu necessari que els funcionaris s'agafin festa el 6 de febrer
per donar suport a Mas, Ortega i Rigau en el judici pel 9-N.
El PP reclama al president Puigdemont que la desautoritzi
i el PSC exigeix explicacions per escrit.
Parlament, Núria Oriol.
Hola, bona tarda.
Líder del Partit Popular català, Xavier García Albió,
l'avís al president de la Generalitat que, si no la desautoritza,
avalarà, segons ell, una directriu pròpia de règims totalitaris.
i el diputat del PSC, Ferran Pedret, parla de paraules greus
que recorden altres temps.
Jo el que espero és que el president Puigdemont
surti desautoritzant a la consellera Borràs.
Del contrari, doncs, demostrarà que actuen
igual que alguns dictadors que hem conegut en el passat.
En altres moments de la història s'hauria considerat això
una coerció tàcida sobre el que els funcionaris han de fer o no fer.
Núria Oriol, Catalunya, Ràdio Parlament.
El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto,
ha anul·lat la visita oficial que havia de fer la setmana que ve a Washington
per reunir-se amb Donald Trump.
És la resposta de Peña Nieto a les intencions del president nord-americà
de fer pagar al govern mexicà el cost del nou mur
a la frontera entre els dos països.
Els Mossos busquen els ocupants de dos vehicles
que circulaven per l'AP7 carregats amb més de 600 quilos de xix.
El dispositiu policial ha permès interceptar els cotxes
en un àrea del servei de l'Ebre
i la sortida de l'autopista Reus.
Tarragona, Ricard Buigas.
Bona tarda.
Quan el primer vehicle ha detectat la presència de la policia
ha començat una fugida a direcció a Tarragona.
Els ocupants l'han abandonat a l'àrea de servei del Baix Ebre
i han pujat en un segon cotxe per continuar la fugida.
Els Mossos han bloquejat totes les sortides de l'autopista.
Els ocupants del segon vehicle correlats
han decidit abandonar-lo a la sortida de Reus.
Ricard Buigas, Catalunya, Ràdio Tarragona.
I encara una última cosa.
Una recerca liderada per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
ha permès veure per primera vegada en 3D
el funcionament de les proteïnes dins de les cèl·lules.
L'estudi que avui publica la revista científica Cell
fa possible entendre millor el mecanisme d'actuació de les proteïnes
i detectar-ne les possibles disfuncions.
Ho explicava a Catalunya Ràdio Oriol Gallego,
investigador principal de l'estudi.
El que hem fet juntament amb un grup d'investigació de Suïssa
i un altre de Sevilla
és desenvolupar la tecnologia
que ens permet veure per primera vegada
el motor de la cèl·lula.
Són les proteïnes.
Fins ara les podíem veure només en imatges 2D
i com a punts brillants de llum,
però no podíem veure res més.
Ara aconseguim veure aquestes proteïnes en 3D
i a més a més ho podem veure mentre estan fent la seva funció.
Esports, Marta García.
L'Espanyol acaba d'anunciar la renovació per 3 temporades més
de Víctor Sánchez.
El nou contracte que es firmarà per cert demà al migdia
s'acaba ara el 2021.
El Barça mentre està en buscar avui
la classificació per les semifinals de la Copa
defensant el 0-1 de la nada en el partit contra la Reial Societat.
Masxerano i Masip són les novetats en la convocatòria.
El partit començarà a un quart de 10.
Una hora abans ho farà la TDP.
L'exblau granat Xavi Hernández ha renovat una temporada més
amb l'Al Saat de Qatar.
El migcampista de Terrassa firma ara fins al 2018.
Roger Federer és el primer finalista
de l'Open d'Austràlia de tenis.
El Suïssa ha superat en 5 sets.
El seu compatriota Estanis les va brinca.
El segon finalista se sabrà demà
quan s'enfrontaran Rafa Nadal i el vulgar Grigor Dimitrov.
La final femenina ja està definida.
Enfrontarà les germanes Venus i Serena Williams.
i avui coneixerem també
el primer finalista del Mundial d'en Vol de França.
Els anfitrions s'enfronten a Eslovenia.
Demà, segona semifinal, entre Croàcia i Noruega.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Us parla Andrea.
El ple del mes de gener ampliarà el parc d'habitatges
per a persones en risc d'exclusió social de Sant Just.
Avui se celebra el primer ple de l'any
i preveu aprovar les bases d'adjudicació
d'un total de 8 pisos socials.
L'objectiu és arribar als 21 pisos a finals d'aquest any.
La sessió també modificarà les bases d'adjudicació
d'aquests habitatges
per escurçar el període de lloguer de 5 a 3 anys
i també per incorporar una puntuació nova
per a persones sol·licitants
que estiguin dins el circuit d'atenció
a la dona víctima de violència.
El ple serà avui a les 7 de la tarda
a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses avui, vespre de clàssics a Cal Llibreter.
La novel·lista, setgista, dramaturga i política italiana
Natàlia Ginzburg serà la protagonista de l'acte
de la mà de les editores Maria Boigas, de Club Editor,
de Sílvia Carini, de Loment
i de la traductora Maritxell Cugurella-Jorba,
ara que s'acaba de publicar el llibre de Ginzburg
La ciutat i la casa.
Natàlia Ginzburg va ser una dona revolucionària
per la seva època.
Sílvia Carini assegura que l'escriptora i política
que va morir l'any 91 d'haver d'enfrontar
una joventut difícil, però va saber sortir-se'n
a base de valentia i sentit comú.
Aquest acte que el llibre té tindrà lloc avui
a dos quarts de vuit del vespre.
I els actors Joan Faneca i Ferran Ranyer
conversaran avui a Can Gint
en una nova conversa organitzada pel món il·lustrat.
Són dos actors sansjustencs amb una extensa carrera
en el món del teatre i la televisió.
Ferran Ranyer és actor de teatre, cinema i televisió,
professor d'art dramàtic, director i productor
i ha destacat de la mà de companyies
com el Juglars i de Gull de Gom.
De la seva banda, Joan Faneca, actor, director
i professor de mim i pantomima, clown i teatre gestual,
és un dels fundadors de la companyia Bolràs
que ja ha plegat després de 35 anys de feina.
La conversa entre Joan Faneca i Ferran Ranyer
tindrà lloc avui a les vuit del vespre
a la sala Gidor Cònsul de Can Gint
i és oberta a tothom.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora,
més ampliada als Sant Jus Notícies, edició vespre a les set.
Mentrestant, us recordem que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio,
radiodesvern.com.
Bona tardà.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les vuit del vespre
i els dissabtes a les deu del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera, sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esperma, 98.1.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria, sense número.
Quatre de cada deu vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Tot el que puja, baixa.
Tot el que comença, acaba.
Tot el que va bé.
Bé, eh, si va bé.
Vull dir que a la vida tot té un final.
I la penya del morro no és una excepció.
Divendres 3 de febrer, en directe,
des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just,
el programa número 2000 i últim
de la penya del morro.
Convidats, col·laboradors habituals,
música en directe, pastís i cava.
Una festa radiofònica
on tots esteu convidats a venir.
Programa 2000 i últim de la penya del morro.
Prova, però últim, últim, eh, sí,
ja, orden de la penya del morro.
Ràdio Tosfet
Durant 8.1
Ràdio Tosfet
Durant 8.1
Què tal? Bona tarda, 6 i 13.
Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Des d'ara i fins les 7 tenim algunes correspondents.
D'aquí una estona pararem amb el nostre historiador,
el Sergi Sánchez, de l'Espai Fent Història,
que avui parlem del conflicte rus-ucranià del 2013
i la independència de Crimea,
un tema superinteressant, eh,
que el nostre tècnic, Àlex Ruiz,
va demanar l'altre dia especialment,
dic, bueno, va, rebronarem.
Però abans hem de parlar,
com cada últim dijous de mes,
amb les dones de Dona i Empresa.
Avui tenim amb nosaltres la Teresa Esmerats.
Teresa, bona tarda.
Bona tarda.
De l'escola i...
Aquesta és una escola i serveis de paradoristes, eh?
Ara ens ho explicaràs.
A més a més també la Pepa Casanys,
de la botiga de Dona d'aquí Sant Jus,
que és coneguda per tots.
Pepa, eh, Pepa? Bona tarda.
Bona tarda.
I la Mercè Camps de l'Escrivà.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingudes a les 3.
Gràcies per venir.
Avui el tema era aquest mes
que tractem aquí a Dona d'Empresa en el programa,
els aparadors que enamoren.
Heu decidit parlar d'aparadors.
Per què?
Bé, doncs perquè creiem que
per la gent que té comerç
és molt important l'aparador.
L'aparador pot fer que algú t'entri a la botiga
o no t'entri.
I a més, bueno, jo personalment ho noto molt,
que segons el que poso,
doncs, i la gent et comenta fins i tot
només l'estètica de l'aparador,
ja no els productes en si m'agrada o no m'agrada,
sinó, ostres, quin aparador més maco o què has fet.
Ara, per exemple, a l'aparador de l'Escrivà, què hi ha?
Doncs tenim uns barrets petits
fets amb llana, penjats,
perquè intento sempre fer coses manuals
i vaig pensar, ostres, fa molt de fred,
doncs d'entrada vaig posar això
per guarnir l'aparador.
És poc agraït al nostre aparador,
però intento guarnir-lo
i després productes
de la botiga,
no cap producte en concret,
sinó una mica de barreja.
Clar, no sé si, bueno, esteu d'acord,
però Teresa, per exemple,
tu que tens una escola d'aparadorisme,
què ha de tenir un bon aparador?
Bé, jo primer em presentaré,
tinc una escola a Barcelona,
es diu MT Plus,
escola de tendències,
també és un espai on realment
ens trobem molta gent
i estem sempre molt inquiet
respecte al tema que parlava la Mercè.
Mercè, oi?
Sí.
A què, no ens coneixeu?
No, no.
Quina gràcia.
Escrivar sí, però no ens coneixíem.
M'encanta.
Personalment no.
No, però ja està, ja ens coneixem.
I tant, conegudes.
Doncs bé, el que et puc dir
sobre el que ha dit la Mercè
té molta raó.
És molt important
el comerç d'una població dinamitzar-lo.
Primer, perquè hi ha molt de centre comercial,
hi ha molt de centre comercial
que realment fa molta competència
amb el comerç petit
i les poblacions, més que mai,
han de fer un esforç
per el que deia ella,
per donar una imatge,
sobretot, actual,
amb tendència
i després, doncs,
que la gent
els hi desperti la curiositat
i els hi faci gràcia.
He dit una cosa
que nosaltres reforcem molt
als futurs especialistes
que és que
sí que és important
que l'aparador
sigui estètic
per cridar l'atenció
perquè la gent,
si no al final,
un aparador o una botiga
es converteix com a paisatge a robar.
És com un banc,
com una farola,
com un arbre, no?
Passa desapercebut, no?
Passa desapercebut
perquè la gent ja té costum
per caminar d'aquell carrer
i aleshores, doncs,
ja no s'en donen compte, no?
Aleshores, una cosa
que has dit,
sí que és veritat
que és important
cridar l'atenció.
Molt important.
I veure que ets una persona
que estàs amb una inquietud,
que tens ganes d'agradar
i que et mirin.
Això, perfecte.
Cada quant s'ha de canviar
un aparador?
Cada 15 dies.
Cada 15 dies.
Però ella s'ha deixat una cosa,
un moment, sisplau,
s'ha deixat una cosa
molt important.
El producte.
El producte
és el protagonista
de l'aparador,
no la decoració.
Ara en parlarem
de tot això.
A veure, Pepa,
explica'ns.
He de fer un curs,
he de fer un curs,
ràpidament.
Per això estic aquí,
per això estic aquí.
Per això ha vingut.
No, no,
si escolta,
aprendrem molt tots avui,
em sembla.
A veure, Pepa,
tu cada quant canvies
l'aparador?
A veure,
doncs jo,
més o menys,
com diur la Teresa,
cada 15 dies,
el canvio.
Per tant, bé.
De molt bé, bé.
Més o menys.
Més o menys.
A la botiga
que tens de dona,
qui tens l'aparador
ara mateix?
Ara mateix,
clar,
ara mateix estem en rebaixes,
no?
I llavors,
doncs ara tinc,
o sigui,
roba articles de rebaixes,
d'acord?
Amb el seu preu rebaixat.
El que passa,
clar,
dic cada 15 dies,
però moltes vegades
passa que el que poses
a l'aparador
es ven.
Ah,
és que és un altre
handy,
no?
Això ho dic a un bon aparador.
Clar.
I llavors,
clar,
jo et dic cada 15 dies,
però resulta que
potser poses una cosa al matí
i a la tarda l'has venut.
Llavors,
clar,
ja estàs canviant
tot l'aparador
perquè potser no combina
amb l'altre que has posat.
I tu utilitzes,
per exemple,
peces que no tenen sortida
per posar-les a l'aparador
per veure si les vens més?
A veure,
normalment,
poso a l'aparador
el que més m'agrada
i el que crida més l'atenció.
Val.
Llavors,
si una cosa no té sortida,
no ho sé,
l'hauria de disfressar
una miqueta,
saps?
Per posar-la a l'aparador.
Vull dir,
perquè el que hi ha a l'aparador
se suposa que és el producte top,
no?
En principi o no?
No ho sé,
pregunto.
Tot depèn de les necessitats
de l'empresari.
Ho està dient la Pepa,
si tu tens un estoc
que se t'ha quedat
perquè no s'ha vengut,
perquè el que has ficat
és la col·lecció top,
la que a ella li agrada,
la que a ella s'identifica,
es ve molt ràpid,
perquè ella se sent molt segura
i llavors això es ve molt ràpid.
Aleshores,
doncs,
el que a vegades
et demana l'empresari
és tenir aquest estoc
i el vull treure
i s'ha de disposar
d'una forma a l'aparador
perquè es vengui
igual que el producte top.
A l'escrivà
què veneu,
per exemple?
En general?
Sí.
Productes de papereria,
llibres
i productes de regal,
joguines,
detalls
per adults i petits.
Clar,
llavors tot això,
perquè tu dius
fa un moment
que la decoració
no era tan important
com el producte.
Què vols dir?
Que llavors
hem de posar a l'aparador
tots aquests productes?
El que vol dir
és que la decoració
té que fer un impacte visual
molt ràpid
al qual el consumidor
o l'usuari
que va pel carrer
es giri i ho miri.
Però que en el mateix moment,
el mateix instant,
passi a segon terme.
Per què?
Perquè el producte
serà col·locat
de tal forma
que anula
per complert
a l'hora de llegir
l'aparador
el que és la decoració.
I molt important,
que jo li dic a la Mercè
una cosa que ha dit
molt interessant també,
ella deia
i a l'aparador
hi poso
el que tinc qualsevol cosa.
És molt important
l'aparador
que hi hagi una temàtica
a l'hora de posar producte.
Producte relacionat entre si.
Jo què sé,
una campanya
de motxilles de nen
amb les llibetes de nen
i els llàpits de nen.
Una altra campanya
de papereria més d'adult.
Una altra més de moda
o moda, no?
La veritat és que no és veritat
que posi qualsevol cosa.
Bueno, és el que has dit, eh?
Jo me finyo
el que has dit.
Ara tinc coses
de Natural Life
i tot Natural Life.
El que passa
que sí que és veritat
que a vegades dic
poso tot això
però el meu marit
que és el que està allà
dia a dia
a la botiga
em diu
home, i aquestes joguines
les hem de posar.
Dic, és que no lliga
una cosa amb l'altra.
Temàtics.
Tenim unes caixes
de diferents alçades
i llavors intentem
amb una alçada
posar una cosa
i amb una altra
per anar separant espais
perquè, clar,
tenim molt producte.
Paperaria en si
si no és la campanya escolar
no en posem
perquè tampoc
no m'interessa
vendre llapis.
Clar, per exemple,
en el seu cas
que, bueno,
és que agafo
com si el cas, no?
Però com que és una paperaria
tampoc no sé
si es poden canviar
cada 15 dies.
Sí.
Ah, sí?
quan diem cada 15 dies
és perquè el ser humà
quan té un impacte,
una sorpresa,
li dura hasta,
bueno,
són estudis de mercats,
no es que ho digui,
tres esmerats,
sinó que dura 10 dies
aquest impacte.
el 5 ja es queda més tan baix
i després ja baixa
la importància de l'aparador.
Amb la qual cosa,
evidentment,
a vegades és un esforç
pel comerciant
doncs canviar
la totalitat de l'aparador
a vegades de temps
i a vegades d'inversió
que has fet amb aquell aparador,
no?
Aleshores,
el que és convenient,
el que fem nosaltres
és fer petits canvis
que per a l'usuari
hi ha novetats.
Has canviat l'aparador
i és el que deia la Pepa,
no?
A lo millor,
simplement canvia un vestit
per un altre
i la sensació
és que ha canviat l'aparador
i és petites estratègies
que et fan que sorprenguis
de nou el teu client, no?
Pepa,
tu tens maniquís,
per exemple,
a l'aparador,
ja que tens una botiga de roba?
Sí,
jo tinc uns maniquís,
no tinc uns maniquís
els típics
que tenen braços,
cames i cap i tot això.
Què dius?
Què tenen?
Cos.
Tenen cos.
Tenen cos.
Només cos, eh?
El cap i tors.
És el combustó,
diguéssim,
amb un peu.
De costurera.
De costurera.
Sí,
de costurera amb un peu
i tinc això
perquè a mi personalment
no m'agraden
els maniquís aquests de...
Perquè clar,
el maniquí ha anat a evolucionar...
Quants anys fa aquesta estua?
32 anys.
Durant aquests més de 30 anys
han anat a evolucionar els maniquís,
no?
Esclar.
No t'anàs a veure.
No.
Abans eren gairebé,
semblaven persones,
els van posar un perruca,
els pintaves llavis.
Sí, exacte.
A veure,
que hi ha maniquís,
ara molt xulos, eh?
Aquests també de cames,
sentats,
estirats,
jo què sé,
són molt xulos.
Però a mi personalment
no m'agraden
i també és que costa molt
perquè els vestir-los
i desvestir-los aquests.
La veritat.
No els deixen?
No, no els deixen.
I això que els has d'agafar...
Jo vaig conèixer una persona
que era un gran escaparatista,
bé,
fet els aparadors de Zara, no?
I, bueno,
perdó,
ara he fet publicitat de Zara,
però bueno,
és perquè...
Bueno, escolta,
estem parlant d'això,
cap problema.
I ell sempre deia
que quan canviava els aparadors
que els maniquís
que sempre se'ls havia d'agafar
com per...
Per soltar.
Per sota.
Per pocú.
Entre el mig a les cames.
Més o menys.
Ai, que conèixer-los
per donde más les gusta.
Oh, no, no.
Va, però això és una mica...
Bueno,
però perquè si no,
clar,
es desmuntaven tots.
I et costa a tu també,
llavors...
Llavors jo,
la veritat...
Ui, no sé què estic fent.
Bueno,
t'ha caigut un cable,
t'has connectat a l'auricular,
no preguntarà la Mercè,
que t'he fet de ràdio molts anys,
t'ajudarà.
T'ajudarà a posar l'auricular
aquí a sota,
que hi ha...
Però se'n sent igual.
Sí, sí que se'n sent sent.
Ah, és que no em sentia,
eh, tota la rata.
Ah,
no estava, eh?
Bueno,
però ara s'ha sentit...
Benvinguda,
benvinguda, Pepa.
Hola,
i tal.
Llavors estàvem comentant això,
que els maniquís,
quins tens ara?
Per exemple,
tenen rostre?
No.
No.
No, eh?
Com ha de ser un bon maniquí?
Ho he dit ella de costurera.
Bé,
els maniquís de costurera
solen agradar molt
a gent,
doncs,
que té botigues
molt romàntiques,
molt bohèmies,
que tenen aquest pot vintage,
per això la Pepa
s'identifica molt amb ells,
no?
Sí que és veritat
que hi ha estudis de mercat
que diuen que,
com molt bé has dit tu,
ha evolucionat moltíssim
el món del maniquí.
I ara podríem dir
que a Barcelona
tu dones voltes
per la ciutat
i conviuen
absolutament tots els maniquís.
Tots.
El de costurera,
depèn de l'estil
de botiga.
Però una cosa molt important,
estudis de mercat diuen
que un maniquí
que s'assembla
a un ser humà
ven molt més
que un que és de costurera.
Ah, sí?
Sí,
perquè és com un mirall.
O sigui,
tu t'identifiques,
mira com queda
i et fas molt més la idea,
no?
Sobretot,
no fa falta
que sigui un maniquí
ni amb perruca
ni pintat,
o sigui,
pot ser més sutil,
però sí que ja vegis
com queda aquella prenda,
aquell pantaló,
no sé,
això t'atrau més
estar comprovat així.
Pepa,
ja veig que a partir de demà
ja tot,
vinga,
veig que canviar els maniquís.
He de fer una inversió
en maniquí.
No,
el que passa
és que són de mig cos
els teus,
no?
És que la costurera
és un pal
i els pantalons
no pots posar.
Bueno,
es posen,
es poden posar,
però passes una cama,
saps?
Per aquí,
amb unes agulles
i, bueno,
no queden tan ben posades.
Els pantalons
sí que realment
és millor tenir
un maniquí
d'aquests,
com diu la Teresa.
Pots posar una part bohèmia
i una part de maniquís
per vendre més.
Una part més comercial.
I a l'hora
de destacar,
Teresa,
el producte,
on és millor posar-lo?
El que vulguem destacar?
Al mig?
A la dreta?
A l'esquerra,
a la baixa,
una mica a la baixa.
Molt bona pregunta.
Això no sé si t'hagies
un curs de bastantes hores,
però no passa res.
Per això t'he importat.
No passa res,
no passa res.
A veure,
nosaltres,
com és la nostra cultura,
llegim i escrivim
d'esquerra a dreta,
amb la qual cosa
la zona de l'esquerra
té bastanta importància.
Però, clar,
estem treballant
en imatge
i la imatge
sempre és manipulable,
per la qual cosa
aquesta regla es trenca
depèn del que faci
l'aparadorista.
No hi ha res millor
en un aparador.
depèn del que tu vulguis provocar.
El que està clar
és que ha d'estar equilibrat
perquè es vegi
tot el que exposes
i així tot es veu per igual.
En què sempre hi ha una peça
que no saps per què
és la reina,
sobretot si té altura,
si té llum.
Cuidado amb la llum.
O sigui,
jo vaig a molts pobles
a donar formació
i el problema més greu
que tenen
és que s'esforcen
a fer aparadors
i tenen una llum
que dius,
bueno,
trec la màquina
d'escriure d'Oliveti...
No es pot fer res
amb la llum que hi ha,
perquè molta gent,
per exemple,
hi ha fluorescents,
que és el que tenen.
Sí, però el fluorescent
és una imatge super...
Anem-ho dir bonic.
Demo D.
Ja.
Anem-ho dir bonic,
per no dir una altra.
O sigui,
per tant,
una inversió en llum
és important per tenir un bon aparador?
Mira,
la llum als aparadors
és com la sal al menjar.
És molt important.
Importantíssim.
És vital,
és l'eina més important
perquè si tu et desgastes
pensant,
jo què sé,
un marc,
un marc sanogràfic,
uns elements acuratius preciosos
i gestiones a l'espai
i composes tècnicament
i després no tens llum,
la feina es queda...
No és efectiva,
no és rentable.
Agustem parlant justament
d'aparadors que enamoren
amb les dones de dona i empresa.
Us agraeixo molt
que hàgiu vingut
ja per anar acabant
perquè estem fent
com una manera
de curs accelerat,
no?
Sí.
De paradors.
Quin espai té
el de l'escrivà?
Més o menys,
no sé,
amplada,
allargada...
Mira,
et diria que de la porta allà
no sabríem dir-te
De la porta allà,
un metre i mig dos.
Un metre i mig dos.
Llavors hi ha la porta,
tot allò és vidre,
no tinc res al darrere
i per tant
a vegades poso coses
perquè no es vegi
la part de baix
de la botiga
perquè la botiga baixa
i després també...
Que fa com una mena de plafó
com si siguéssim,
perquè no es vegi
de fons, no?
Sí, de fons
perquè, clar,
la resta de la botiga
no és tan maca
com l'aparador.
Clar.
I després també tenim
la paret pintada
amb pintura de pissarra
i també l'utilitzo
moltes vegades
per cridar l'atenció
d'alguna cosa
i...
Per exemple,
en aquest cas
com es podria millorar?
Es pot millorar?
Sí,
tot és millorable.
A veure,
el que passa,
hi ha hagut una tendència
de parador tancat,
una tendència
de parador obert
i ara és semi.
Semi té un sentit.
O sigui,
és molt important
que es vegi l'activitat
de dintre un punt de venda
perquè aleshores
el moviment
és el que crida l'atenció
també al ser humà.
La botiga que està quieta
no entra ningú,
us asseguro.
En canvi,
entra una persona
quan hi ha moviment
i n'entren cinc darrere
que dius,
anda,
que s'han posat tots d'acord,
no?
És així, eh?
Sí, sí,
és així.
Clar,
aleshores,
què és convenient
el que estàs fent?
Molt bé, Mercè.
O sigui,
el que has de fer
és crear fons,
uns fons que poden ser
part de la serografia
com he vist tu,
amb una pissarra,
amb una cortina,
amb un tros de paper,
amb un quadre,
amb qualsevol cosa
que et doni una mica
el que el producte
que llegeixes
no et fugui la vista
no, no, no,
jo volia comentar això
que, de fet,
per exemple,
la meva botiga
és tota un aparador
perquè jo tinc tres,
a veure,
tinc tres aparadors,
vull dir,
perquè clar,
fa cantonada,
llavors tinc un al carrer Creu
que fa baixada,
que això també potser
tres o tu també s'hauria...
Sí.
I després tinc un altre
al carrer Montserrat
més gran.
El del carrer Creu
és molt bèstia
perquè la gent
baixa amb el cotxe,
bueno,
moltes vegades
tinc clientes
que em diuen
és que un dia em mataré,
saps?
No,
perquè diuen,
clar,
veus algú?
I sobretot les dones,
clar...
Imagina't si posen maniquís,
eh?
Clar,
imagina't.
I clar,
giren el cap així
i van conduint,
no?
Vull dir que imagina't
si crida l'atenció
perquè és un carrer
que baixen molts cotxes.
L'altre no tant,
giren,
no?
Però...
La sort potser
és que hi ha un pas
de vianants
i llavors t'obligues
a frenar una mica
i aprofites per mirar
i se deixes,
no?
Per exemple,
per Nadal
el que vaig fer
vaig posar un vestit vermell,
o sigui,
clar,
i llavors,
quan baixaven
es veia allò vermell,
clar,
i allò ja identificava
el Nadal,
no?
Sí, sí.
És que realment
per un comerciant
és molt important.
L'aparador és clau
i moltes vegades
potser no ens n'adonem
i s'ha de ser conscient.
En fi,
Teresa,
Pepa,
Mercè,
moltes gràcies
per haver vingut
les tres al programa.
Hem après molt,
eh?
A mi m'agrada molt
que vinguéssiu.
Sí,
des de dona i empresa
durant aquest temps
que hem estat aquí
a la ràdio
ens ha agradat moltíssim
col·laborar amb vosaltres
i que vinguéssiu al programa.
Mercè,
també t'ho agraeixo especialment
perquè sé que has estat
darrere la coordinació
de totes les dones
que han anat venint
aquí l'últim dijous de mes
a explicar-nos
els seus negocis
i com viuen
i us agraeixo.
Agraeixo que heu vingut
i que vagi molt bé.
Merci.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fem una pausa
per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
amb el Sergi Sánchez
parlant d'història.
Fins ara mateix
a la penya al morrum.
Fins ara mateix
a la penya al morrum.
Fins ara mateix
a la penya al morrum.
A l'escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Just
Durant el 8.1
Ràdio Despert
Durant el 8.1
Ràdio Despert
Durant el 8.1
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer,
van ser les zones,
98.1 FM.
Després,
internet,
radiodesvern.com.
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara
obrim un nou canal.
Comunica't
amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Des del camp de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà
una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
Sí, sí,
33 de la tarda.
Continuem en directe
a la penya
del morro
de Ràdio d'Esvern
des de la sada passada
que vam començar
una secció
fent història
amb el Sergi Sánchez.
Aquí ja tenim el telèfon
un professor d'història
que cada setmana
ens explica
moments
fets de la història
que potser
no s'han prestat
especial atenció
i tranquil·lament
aquí
amb la màgia
de la ràdio
ens repassem.
Sergi,
bona tarda.
Hola, Jordi,
bona nit.
Hola.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Home,
s'està fent de nit ja,
o sigui que hi ha
una mica...
Està oscuro.
Està oscuro
com el nostre futuro.
Sí,
i tant,
ni tant,
perquè realment
vam començar
la secció
la setmana passada
i la setmana que ve
ja farem l'última.
O sigui que això,
secció express.
És millor breve
que no mirar
com i avurrir.
Mejor breve
com era que jo?
Mejor breve
i bueno
que dues vegades bueno.
Correcto.
Así funciona la cosa.
No pasa nada.
Hem de parlar avui
del conflicte rus-ucranià
del 2013
i la independència
de Crimea.
Per què es tret
aquest tema?
Mira,
perquè és un tema
de actualitat
i perquè és interessant
veure com a vegades
es manipula
la política,
manipula la gent
i com ens llevan
per a les apeteix
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
a ells,
en Crimea
i en Ucrania
hi ha hagut problemes
perquè han convivit
dos pueblos hermanos
que són rusos
i ucranianos
i han acabat
apunyalades
pràcticament,
saps?
Clar.
El trasfondo
sempre és econòmic,
quasi sempre és econòmic.
Sí,
la gent
acaba confundint
això
i s'acaben
peleant
per coses
que no entienden.
I aquest és un cas
claríssim
i recient.
La península de Crimea
està situada
al sud d'Ucrània,
d'Oreïna,
i les seves costes
estan banyades
pel Mar Negre.
És aquell país
que està allà
allà al costat
i poblada
des de fa
centenars d'anys
per ucranians
i sobretot
per tàrtars
i turcs.
Això és important,
no?
Sí,
important,
important.
Crimea
era una especie
de canato
de un reino turco
durante muchos años
y bueno,
también había
una amplia
población ucraniana.
lo que pasa
que
el imperio ruso
fue extendiéndose,
conquistó
lo que es Crimea
hoy en día,
aniquiló
parte de la población
tártara
y
rucificó
la península
de Crimea.
Pues hoy
hay una amplia
población
de
de
descendencia
rusa.
Veremos russos,
tenemos ucranianos
y tenemos
tártaros
o turcos
también.
Clar.
De fet,
Rússia,
va haver un moment
que va conquistar,
va conquerir Crimea.
Sí,
sí,
sí,
en su expansión
conquistó Crimea,
conquistó Ucránea
también,
los países bálticos,
por ejemplo,
se extendió por Asia,
por el Cáucaso,
era un imperio
en expansión
continua.
De quina època
parlem
més o menys?
Pues mira,
a lo largo del siglo XVIII
ya empezó
la expansión
de Rusia
por lo que son
sus fronteras
naturales.
Conquistó Crimea,
se expandió
por el Cáucaso,
por Asia Central,
incluso en Europa
lo intentó
los Balcanes,
etc.
Clar,
aquestes conquistas
no van ser...
Hola,
os venimos a conquerir.
Adelante,
passat.
Vull dir que...
No, no,
eran conquistas
a sangre y fuego,
arrasando lo que encontraban
y en Crimea
pasaron por encima
de tártaros,
de turcos,
etc.
La población
es va reduint
del 20%,
segons sembla.
Sí,
sí,
la población tártara
que era casi
un 80%,
se redujo
en un 12%.
Sí,
sí,
pero bueno,
era lo normal,
y las conquistas
conquistaban,
pero a saco,
que dicen,
a saco,
no andaban
con tonterías.
Con tonterías.
Per tant,
llavors,
què va passar
abans de la dissolució
de la URSS?
A qui pertanyia
Crimea?
Mira,
Crimea era una república
socialista,
soviética,
independiente,
porque la URSS
eran muchas repúblicas
independientes,
todas en uno,
digamos,
¿vale?
Ucrânia era una,
Crimea era otra,
etc.,
etc.
Y Ucrânia siempre tenía,
quería meter mano
en Crimea,
Ucrânia creía
que Crimea era suya
por proximidad,
¿sabes?
Y porque había
pues un 30 o 40%
de la población ucraniana.
Entonces,
ahí empezó el conflicto.
Crimea quería ser independiente
y quería adherirse
a lo que es Rusia
hoy en día,
¿vale?
Crimea no dejaba,
sinceramente no dejaba.
Y hace, pues eso,
tres años o así,
más o menos,
Crimea votó
extindirse
de lo que es Ucrania
y unirse a Rusia.
Y ahí empezó
el problema.
Ahí empezó
el problema
entre los rusos
y los ucranianos.
¿De quién es Crimea?
¿De Ucrania?
¿De Rusia?
¿De quién es?
O de ella misma,
¿no?
Porque, claro...
Sí, sí,
pero es que
los pobladores de Crimea
querían unirse a Rusia.
Es lo curioso,
¿sabes?
¿Y qué pasó?
Pues mira,
se hizo un referéndum,
se votó la elección
a Rusia,
lo que pasa
es que Estados Unidos
no lo ha aceptado,
con lo cual
estamos en un impas
que no sabe muy bien
lo que pasa.
porque el conflicto
ruso-ucraniano
también se centra
en otra parte
que es en el norte
de Crimea.
Hay una zona
que se llama Donbass
que es una zona
muy fuerte
industrialmente
y Rusia
le interesaba
aleccionársela.
Esa parte
es de Ucrania
hoy en día,
¿vale?
Pues Rusia
quería meter
entre comillas
cizaña
y quería
aleccionarse
la zona esta
de Donbass.
También va
todo relacionado,
¿sabes?
porque el Donbass
era una zona
históricamente
ucraniana
que había sido
vaciada
artificialmente
durante la época
de Stalin
mediante una hambruna
artificial,
habían muerto
unos 10 millones
de personas
y lo habían
poblado con rusos,
con gente
de ascendencia
rusa.
Con lo cual
hoy en día
la zona esta
pertenece a Ucrania
pero la mayoría
de la población
es rusa.
Con lo cual
tenemos
doble problema.
Claro,
porque allá
hay russos
o la mayoría
de población
rusa
y por tanto
ellos son russos
se senten russos
¿no?
Es evident.
Sí,
se senten russos
por lengua
por lengua maternal
porque provienen
de los russos
pero pertenece a Crimea
a Crimea
a Ucrania.
A Ucrania,
correcta,
correcta,
correcta.
La mayoría
son russos,
puede haber un 70%
y pico
de rusos
pero
por proximidad
pueden ser
ucranianos,
claro,
este es un conflicto
complicado.
La zona
de Donbass
zona de Rostov
del este
de Ucrania
pues el conflicto
está servido ahí
y ahí viene
el conflicto
russo-ucraniano
de hace un par
o tres de años
y ahí viene
y ahí pues
hoy en día
sigue la guerra
aunque no se hable
en los periódicos
una guerra paramilitar
una guerra
de atentados
de bombas
de ataques rápidos
etcétera,
etcétera.
Rusia apoya
al movimiento
independentista
para quitarle
a Ucrania
estas zonas
y Ucrania defiende
de que esas zonas
son suyas
porque han sido
ucranianas
toda la vida
ahí tenemos
el conflicto
servido.
Tornem enrere
l'any 1932
Stalin
volia acabar
amb els camperols
amb diners
i col·lectivitzar
el camp ucranian
i a més
volia industrialitzar
i modernitzar
el país.
Ho va aconseguir?
Perdona?
Ho va aconseguir?
Sí,
sí,
si lo consigo,
sí,
porque Stalin
veía a los ucranianos
como un pueblo
nacionalista
independentista
y no le interesaba.
Eso es un punto.
Luego quería acabar
con los campesinos
ucranianos
que eran
entre comillas
adinerados,
los kulaks
que se llamaban,
los quería eliminar
porque no le interesaba
tener un campesinado fuerte
independiente.
Me interesaba
colectivizarlo todo,
todo bajo el poder
del Estado.
No quería un capitalismo
independiente.
Lo que hizo es
la producción de grano
de Ucrania
que es muy elevada,
es la mayor de Europa,
la vendió en el extranjero
a precios muy bajos,
muy bajos
para venderla toda
y no dejó nada
en el país.
Se llevó todo el grano,
todo el cereal,
toda la comida,
alimentos,
se lo llevó fuera.
Pero no pagándolo
a los campesinos
sino requisándolo.
Requisó las cosechas,
lo vendió fuera.
¿Qué pasaba?
que la gente
se moría de hambre.
Claro,
porque con esos dineros
lo que hizo Stalin
es comprar
máquinas en Estados Unidos
para industrializar Rusia.
Perdona,
máquinas para construir
autobusos y tanques.
Perdona,
más tarde en que Stalin
comunismo
va a comprar
a Estados Unidos
capitalismo puro y duro,
no sabía yo.
Pues un movimiento capitalista
muy inteligente.
O sea,
yo vendo muy barra
de la producción,
me la quito de encima
para no alimentar a mi gente,
mi gente,
mi gente entre comillas,
que yo quiero eliminar,
los mato de hambre
y encima
con el dinero que saco
le compro a Estados Unidos
a la Ford,
por ejemplo,
la maquinaria
para hacer mis fábricas
de coches,
de tanques,
de autobuses,
de lo que sea.
Y salió bien.
Y salió bien.
No, no,
i al mateix temps,
com deies tu,
¿a qué le pasaba
a la población civil?
Pues mira,
la población civil,
claro,
aguantaban con lo que podía
un tiempo,
pero claro,
esto duró un par de años.
La gente por la calle,
literalmente,
se moría de hambre
y caía al suelo muerta.
Hay fotos en internet,
lo puedes ver.
Eso se le llaman,
los ucraneros
le llaman
holodomor.
hay fotos colgadas
en internet
espeluznantes.
Vas por la calle
y ves cadáveres
en el suelo
pues de niños,
de personas que ya
están en los huesos
porque le han negado
el alimento,
su alimento
se lo han negado
durante un par de años
y no ha aguantado más.
¿Això va a pasar
a Crimea
o a toda Ucrania?
Eso pasó en Ucrania.
Más que nada en Ucrania,
en la parte que
se llama Donbass,
que es la parte
oriental de Ucrania,
que era zona industrial.
Que es la que tocaba
en Rusia.
Sí,
eso entró con Rusia.
Entonces, ¿qué pasó?
Que la zona industrial
esta quedó vacía.
Había de ellas vacías,
100% vacías, ¿eh?
Que Stalin llevó
campesinos rusos
a poblarlas.
Y hoy
hay amplia población
de rusos
en la zona esta.
Con lo cual,
Rusia lo reclama
como suyo.
Clar.
I, de fet,
escolta,
ella ha dit
que en algún moment
hi ha algun episodi
durant això
que estem parlant
dels anys 30.
Hi va haver
arribat
el cannibalisme?
Sí, sí, sí.
Hay fotos
de...
Yo he visto fotos
de campesinos
ucranianos
con cadáveres
y restos humanos
preparados
para comerlo.
Porque estaban
tan, tan, tan
desesperados
que no aguantaban.
Que no aguantaban.
En el pitjor moment
morien 25.000 persones
cada dia
en Ucrània
de gana.
Sí, sí.
25.000 personas
cada día, ¿eh?
Cada día.
Se calcula
que entre repressión,
fusilamientos
y hambre
y esto
morirán entre 8
y 10 millones de personas.
Es mucho, ¿eh?
Sí, sí.
Es una pasada.
Els poblats
del Donbass,
com dius tu,
de Donbass
van quedar deserts?
Sí.
Van ser repoblats,
clar,
tota la gent
que va morir,
doncs allò
va quedar desert.
I van ser repoblats
per camperols,
per pagesos russos.
Claro, claro.
O sea,
Stalin ganó
en todos los campos.
O sea,
se quitó de medio
el campesinado
adinerado
que le molestaba,
se quitó de medio
la población ucraniana
que era nacionalista,
independentista,
y encima
se quedó
con una región
del Donbass
industrializada
con campesinos
de su país rusos.
O sea,
le salió redondo
y nadie dijo nada,
evidentemente.
Bé,
es calcula
que entre uns
8 a 10 milions
de persones
van morir
de fam,
deportacions,
afusellaments,
com comentes,
no?
Clar,
realment,
aquesta matança
premeditada
que és el
Holodomor,
que jo,
sincerament,
no en tenia ni idea,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
va,
és molt poc,
perquè se tapó
mucho,
en Estados Unidos
sí que salien
els periódicos,
jo he vist
periódicos
de l'època
que se quejava
la gente
de la hambruna,
però, bueno,
Stalin se cubría
diciéndolo
que era una hambruna
natural,
porque las plantas,
las campos de cereales
no habían crecido,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
mentira,
era la mentira,
todo el mundo lo sabía
y todo el mundo lo sabe
hoy en día,
no sabe que es mentira,
però, bueno.
Llavors,
avui en dia
com està la situació,
per entendre una mica,
venim de tot això
i ara com està
el Donbass,
Crimea?
Pues mira,
en el Donbass
hoy en día,
lo hablaba con un amigo
que es ucraniano
y dice
aún hay guerra,
Rusia no es una guerra
directa a Rusia-Ucrania,
sino simplemente
Rusia apoya
un movimiento
independentista
dentro de Ucrania,
lo cual
desestabiliza,
desestabiliza Ucrania,
tiene un movimiento
que es independiente,
el movimiento del Donbass
que se quiere unir a Rusia,
eso hace
que haya paramilitares,
Rusia envía armas
a los paramilitares,
a movimientos independentistas
violentos,
etcétera,
etcétera.
Con lo cual es un conflicto
difícil de solucionar,
porque claro,
¿quién cede?
Ucrania pierde una zona
importante,
es como si España
hoy en día dijera
cedemos el País Vasco
a Francia,
por ejemplo,
o Cataluña,
cedemos a Francia
y Cataluña,
por ejemplo,
serían capaces de hacerlo.
Claro.
¿Cedería una parte
importante industrial?
No,
no lo van a hacer.
Bé,
com sempre,
molt interessant
el que ens vas comentar
la setmana passada,
el que ens comentes
avui,
Sergi,
i hem d'anar acabant,
no sé si vols afegir
alguna cosa més
sobre tot aquest episodi,
perquè què creus
que passarà
en el futur?
és difícil,
és difícil de saberlo,
perquè aquests conflictos
tenen solució
molt complicada,
molt complicada.
L'únic que aconseguen
és que la gent
s'enfaden entre sí,
perquè he vist parelles
de mujer ucraniana
i hombre ruso
discutir
pel tema de política
i és una pena,
és una pena
i és el que hem d'evitar.
Aprender la història
per evitar aquests errors
i no discutir
por cosas absurdas
que no tienen
ni pit ni cabeza
a veces.
Doncs, Sergi,
ho hem de deixar aquí.
La setmana que ve,
que ja farem
l'última secció,
de què parlarem?
A veure.
Mira,
la setmana que ve
parlarem d'un personatge
catalán muy importante
que no conoce nadie,
que tiene una calle
en Barcelona
que se llama
Ali Bey.
Ali Bey?
Que se hacía llamar
Ali Bey,
que se llamaba Domingo,
fue un espia,
fue un aventurero,
un historiador
y es muy interesante.
Que vam fer un documental
d'ell,
TV3,
o una pel·lícula?
Ay, pues no sé,
hay más pillas,
no lo sé.
Bueno,
però escolta,
m'interessa molt.
La setmana que ve,
sí,
en parlarem
i descobrem
qui és Ali Bey.
Moltes gràcies,
Sergi,
i que tinguis
una bona tarda.
adéu, adéu, adéu, adéu.
Bé,
ja anem acabant el programa,
ja falten pocs minuts.
Estem trucant
a l'Aroa Carmona,
que des del Casal de Joves
avui ens parlarà
de diferents històries
que tenen
des del Servei
de Mobilitat Internacional
de l'Ajuntament
de Sant Jús
i per joves
que està situat
al Casal.
Avui diu que,
és que m'ha enviat
un WhatsApp fa un moment,
vaig a obrir WhatsApp,
a obrir WhatsApp,
vale,
diu,
explico,
avui explicaré
tots els projectes
als que ens hem presentat
en aquesta convocatòria
des del Servei
de Mobilitat Internacional.
Molt bé,
doncs ara ho sabrem
i veurem
a veure
si ens pot atendre
o no,
o sigui que,
Àlex,
quan la tinguis,
passa-me-la,
sisplau,
perquè aquí hi ha
el Casal.
Passa-me'l,
passa-me'l,
és igual.
Passa-me'l,
passa-me'l Casal.
Passa-me'l,
punxa-l'en directe.
Punxa-l'en directe,
home.
Sí,
a veure,
hola,
hola,
bona tarda.
Hola.
Hombre,
aroa,
què tal?
Hola,
com estàs?
Molt bé,
i tu?
Bé,
mira,
acabant ja el programa,
però literalment,
eh?
Ah,
bueno.
Sí,
vull dir,
a veure,
literalment.
Quin món tancament,
no?
Com?
quin món tancament,
dic.
Sí,
bueno,
a veure,
falten 11 minuts
per arribar a les 7,
eh?
Bueno.
I després falten 6 programes
per acabar-lo ja,
del tot,
vull dir que...
Ai,
plorarem tots,
eh?
No,
home,
no.
Com vegi una llàgrima
el divendres,
jo no faig el programa,
eh?
Perquè jo em poso molt tonto,
eh?
O sigui,
jo ja no vull llàgrimes,
jo t'ho dic ara.
Bueno,
doncs et farem plorar,
si vols que plorem nosaltres,
ploraràs tu.
No vull plorar,
no vull plorar.
Ah,
vale,
ja està.
Bé,
perquè jo faig com la llei de l'atracció,
si tu dius a l'univers el que vols,
després t'ho torna,
no?
Llavors dius,
no vull plorar,
doncs després plores més.
Ah,
que llisto,
que llisto.
Ah,
no,
que llisto.
A veure,
tu,
Calista,
que hem de parlar de projectes del Servei de Mobilitat Internacional
al qual us heu presentat,
no?
Sí.
A veure,
per on comencem?
Doncs comencem,
et dic tots els que ens hem presentat ara
que en aquesta convocatòria al febrer,
vale?
Vale,
que això no vol dir que estiguin aprovats,
això vol dir que s'han presentat ara,
sí,
sí,
i que sabrem alguna cosa a finals de març,
principis d'abril.
Vale.
Però bueno,
més que res perquè la gent també tingui una mica,
que sàpiga una mica,
les possibilitats que poden haver-hi,
al futur molt proper.
Perfecte,
a veure,
sí,
sí,
t'escoltem.
Vale,
el primer,
primer,
primer de tot,
és un que es diu Positive Psychology,
que és un curs de formació,
sí,
per majors de 18,
sí,
i hi haurà tres,
si s'aprova,
hi haurà tres places,
i es farà al Boreto,
que és la regió de l'Itàlia del nord,
sí.
Ja ve a venir,
al Boreto,
que s'ha de fer així,
amb la mà,
amb els distancats,
com si fos l'italiano.
I allà què fareu,
pitges?
No,
Positive Psychology.
Ah,
Positive Psychology,
sí,
es parlarà de la psicologia positiva,
però...
Fer pitja de psicologia positiva,
vull dir,
que tampoc no tal.
Bueno,
vale,
molt bé.
I es menjarà la pizza per sopar.
Vale,
això ja m'agrada més.
Vale,
m'apunto.
A veure,
més coses.
A l'Street of Rights,
que aquest es presenta,
bueno,
el presentem nosaltres com a creadors,
i si doncs l'aproven,
el farem aquí,
nosaltres serem aquells que,
l'organització que acollirà,
es farà de l'1 al 8 de setembre,
i seran per 8 participants de Sant Jús,
8 participants de Noruega,
8 d'Eslovènia i 8 de Grècia.
Vale.
Que tinguin entre 14 a...
No,
perdó,
que tinguin entre 16 a 25 anys.
Vale.
Ah,
mira,
escolta,
tu, Àlex,
entres,
diu que sigui amb el cap,
diu que li interessa.
I llavors,
què s'ha de fer?
Bueno,
doncs que n'estigui aprovat,
ja ens podrem en contacte amb...
Jo sí,
ja faríem convocatòria oberta
per la gent que es volgués apuntar,
i llavors ja ho explicaríem millor.
Però bueno,
la temàtica,
si és el que vols saber,
la temàtica és treballarem els drets humans...
Ah,
diu que no,
diu que no,
fa que no me'l capen,
ara ja no li interessa.
Diu que els drets humans...
Ai,
però espera,
que no calen,
no calen.
Espera,
espera,
que és més divertit.
Drets humans i polítiques migratories europees
a través de les 7 velles arts.
Ah,
perdona,
ara fa que sí me'l cap,
o sigui que sí,
sí que li interessa,
diu que les velles arts sí que li interessen.
Que ja vam dir-ho l'altre dia
que teatre no és una vella art,
perquè està contemplada dins de poesia i literatura.
Sí,
i ho vam estar parlant,
recordes?
Sí,
sí,
era jo,
era jo,
total,
que les setats,
els drets humans,
està bé,
m'agrada,
i això on es farà,
dius?
Això es farà a Sant Jus,
utilitzarem el casal per fer la majoria d'activitats,
dormirem segurament a l'escola Montseny,
vindrà tota gent de fora?
Barcelona...
Perdona,
vindrà gent de fora llavors a fer exchanges?
Sí,
vindran.
I d'on són,
dius?
Serem de Noruega,
d'Eslovenia i de Grècia.
Noruega,
Eslovenia i Grècia.
Ens ajuntarem,
doncs mira,
32 participants.
Però el casal de jove serà com la ONU,
no?
Serà.
Hòstia,
que fuerte.
I tu què seràs?
La cofinant una mica?
Bueno,
ja no és cofinant,
no?
El secretari general de la ONU?
Qui és ara el secretari general de la ONU?
Ho estàs preguntant?
No,
no,
ho estic,
mira,
pensant al reire,
clar,
t'ho pregunto.
No tinc ni idea.
Bueno,
ara ens ho dirà l'equip de producció del programa,
que sóc jo mateix,
buscant a Google.
A veure,
total,
que tot això són coses que es faran.
Banquimun,
Banquimun és el secretari general,
diu la...
l'Andrea.
Ara ho busco,
ara ho busco.
En lloc d'anar dintre nous,
busquem real realitat,
sisplau.
A veure,
digues,
digues,
Aroa,
què més teniu?
Vale,
què més tenim?
Més projectes que hem presentat.
El Surface.
Sí.
Surface és un projecte que s'ha presentat a Eslovenia
per fer-lo del 24 de juny al 3 de juliol,
allà a Brejitse,
i que tractarà sobre...
bueno,
es parlarà sobre employability.
Vale.
Vale.
Allà,
aquí hi ha vuit places
per persones de 17 a 25 anys.
Molt bé.
Mira,
estic...
Perdó,
de 17 a 30.
Ai,
que és la més edat.
Perdona,
Banquimun era des de l'any passat,
fins l'any passat.
Ara és Antonio Guterres.
D'on és?
És portugués.
És portugués,
correcte,
que està en el càrrec
des del 1 de gener del 2017.
Per tant,
perdona,
fa re?
Fa re?
Fa 24 dies
i l'han canviat ja...
Hòstia.
Hòstia que fort.
Bueno,
doncs total,
que l'Antonio Guterres
és el...
veus?
El nou secretari...
Mira quantes coses s'aprenen.
El nou secretari
de les Nacions Unides.
Molt bé.
i seràs tu una mica, no,
Aroa,
la seva figura al casal?
Bueno,
no, no, no,
tant.
Ja,
va.
Vull dir...
No,
no tant.
Ja.
Escolta,
hi ha algun altre projecte
que us hagi presentat
del Servei de Mobilitat Internacional
de Sant Lluís?
Un casiu T.T.A. Poland,
que precisament és a Polònia,
i és també un training course,
hi haurà cinc places.
Sí.
Es farà el juliol.
El juliol.
El principi de juliol.
I de què va aquest?
I aquest va de...
Bueno,
es parla molt de...
O sigui,
és per joves treballadors juvenils,
YouTube workers,
per parlar tot el tema
de la tolerància
i de les diferències culturals.
Mhm.
Vull dir?
Bueno.
I hi ha un últim
que es presenta a Itàlia,
que aquest el que es fa
és primer es farà un training
a final de setembre
per dues persones
i després aquestes dues persones
més cinc persones més
estaran convidades
a l'intercambi juvenil
que es farà al desembre,
a principis de desembre.
Molt bé.
Doncs escolta,
tot això,
si voleu més informació
o us acosteu un dia
al casal de joves
o ara mateix,
correu,
sortiu de casa,
poseu les tancletes
i aneu cap al casal de joves
perquè l'héroe us atendrà
de forma molt amable
per informar-vos
de tots els viatges,
tots els intercanvis
i totes les històries que fan.
Aroa, moltes gràcies.
Vale, Jordi,
moltes a res.
Bueno, escolta,
ens veiem,
la setmana que ve encara
ens queda una secció
i després ens veiem
a la sala de plens
de l'Ajuntament
el divendres 3 de febrer
per fer l'últim programa
de la penya del morro.
Ai!
Ai!
I plorar,
i no plorar.
No, no plorarem,
no plorarem.
Que vagi bé,
que vagi bé,
Aroa,
fins després.
Adéu,
adéu,
adéu,
adéu.
Nosaltres que ho hem de deixar aquí
tornem demà
a partir de les 5 de la tarda
i agraïm
tota la gent
que ha fet possible
el programa,
l'Andrea Bueno,
els serveis informatius,
el Pau Ram,
el nostre politòleg
de capçalera,
Pau Carrió,
director de l'hostalera
a la sala
de la Biblioteca Nacional
de Catalunya
amb la Perla 29,
l'Aroa Carmona,
ara fa un moment,
el Sergi Sánchez
i també
totes les dones
de Dona i Empresa
que avui
ens han vingut
a visitar el programa.
Tornem demà
a partir de les 5 de la tarda.
Bona nit
i tapet
i esperem que avui
guanyi el marçà.
Que vagi bé,
bona tarda.
Ràdio Tespel
98.1
Bona nit
Ràdio Tespel
98.1
Vé-t'aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies recuperadores
de contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts
a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer,
van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio Desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Tot el que puja,
baixa.
Tot el que comença,
acaba.
Tot el que va bé,
bé,
si va bé,
vull dir que
a la vida
tot té un final
i la penya del morro
no és una excepció.
Divendres 3 de febrer,
en directe,
des de la sala de plens
de l'Ajuntament de Sant Jús,
el programa número 2000
i últim
de la penya del morro.
Convidats,
col·laboradors habituals,
música en directe,
pastís
i cava.
Una festa radiofònica
on tots esteu convidats
a venir.
Programa 2000
i últim
de la penya del morro.
Però últim,
últim,
eh?
Sí,
ja,
últim de mi.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB,
Metròpolis,
Barcelona.
Ràdiun Fasper.