El dos mil, el Jordi diu adeu, la veu més dolça de ràdio d'Esverna,
presentador de luxe per seccions i tertúlies,
i què faré jo ara de cinc a set?
Escolta, trobo que se t'ha rejuvenit una mica la veu, no?
Sí, sí, quan toco el que l'Ele se'm rejuven és la veu.
En fi, escolta, què et sembla si descansem una mica, posem una mica randroid d'Esverna a veure què fan?
Vinga, som-hi.
Sí, posem randroid d'Esverna, vinga.
En directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just,
comença el programa dos mil de la Penya del Morro.
Què tal? Bona tarda, família, benvinguts a l'últim programa de la Penya del Morro.
Sí, senyor, gravem-nos.
No, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment, un moment.
Tranquil, tranquil, tranquil. No, no, no passa res.
No calgui.
No, no, no.
No calgui.
Encara hem de fer el programa.
Sergi Pont, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Senyor Benito, bona tarda.
Bona tarda.
I també tota la gent, bona tarda, que ens acompanyeu
i que va entrant a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just.
Quin lloc més bonic per fer un programa.
Escolta, quina llum a aquesta hora de la tarda.
Quina fusta en aquesta taula.
Gràcies.
Quines vistes de canys dinestar.
Això és meravellós.
Sobretot, quin públic, Jordi, quin públic.
Sí, això també, això també.
El recurs fàcil, no, Sergi?
A veure, comportem-nos que aquí penseu que estem
on es prenen les decisions més importants del poble.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Jo, perdoni, però això es prenen els lavabos,
les decisions més importants.
No, no, senyor Benito, es prenen aquí.
Sí, sí, aquí, aquí, aquí.
N'estàs segur?
Sí.
Jo hauré de dir que es prenen al despatx de l'alcalde,
les decisions més importants.
Això sí, clar, però sí, al despatx de l'alcalde.
Correcte.
Concretament, sota la taula del despatx de l'alcalde.
A veure, Sergi, o sigui, voleu fer el favor, per favor,
de no dir més tonteries, que tenim aquí alguns regidors i regidores,
i hi ha el director de ràdio, vull dir...
Penseu, penseu que estem ocupant els seients dels regidors del poble,
per exemple, on estic jo, seu l'alcalde, per exemple.
Ah, sí?
Sí.
Explica'ns, què notes, què notes?
Home, no t'ho... no t'ho poder, no t'ho...
Tens un bòli, a mà?
Sí, aquí en tens un.
Sí, passa mal.
I ara dono per aprovat...
Vaig a fer-me un nou pla urbanístic.
Molt bé, ara no faris cap desastre.
No, ara dono per aprovat el nou pla urbanístic
per tirar el Walden a terra.
Vinga, vinga, ja està, fermat.
Perdó, perdó, perdó.
I aquí, on soc jo, qui s'asseu, normalment?
Aquí diria que seu Sergi Seguí, primer tinent d'alcalde.
Ai, sí, ja tinc la veu més aflautada, ara.
Ah, sí? És veritat, és veritat.
Tens raó.
Jo crec que soc on seu els us fos salva, normalment,
que ara és el segon tinent d'alcalde.
Sí, és veritat.
I tu sents alguna cosa, Sergi, en aquell lloc?
Sí, sento com una olor de botifarra, de carn picada.
Crec que hi ha una mica de cansalada.
Normal, normal, normal.
Perdó, i aquí al teu costat, que no hi ha ningú ara,
però hi ha la cap de l'oposició.
Ah, sí, la Montserrat Nebrera.
No!
No, no, no.
No, no, no.
Com es nota, Sergi, que fa un any que no estàs pel poble.
Sí, Montserrat Nebrera, em sembla que no va arribar a ni a posar el poble a l'Ajuntament.
Que no coneix el refrany que s'ha fet famós per Tots Injust?
No, no, quin és?
A la Nebrera no se l'espera.
Sí, sí, sí.
Instantíssim se l'espera.
Ara hi ha la laia flotatge aquí, del PDeCAT.
En fi, que estem molt contents d'estar a la sala plena de l'Ajuntament.
Segur que serà una tarda plena d'emocions
en aquest últim programa i dos mil de la penya del morru
on parlarem una estona amb l'alcalde.
Ens vindran a cantar el cor Coraggio, que em sembla que també estan per aquí.
Gràcies.
I, com no podia ser d'altra forma, tindrem un pastís i cava al final.
Però, abans de tot això, demano un fort aplaudiment per Andrea Bueno i Carme Verdoi, sisplau.
Andrea, Carme, bona tarda.
Hola, què tal?
Molt bé, què?
Mira, anem ocupant el ple entre tots els col·laboradors del programa.
Que xulo.
Vosaltres, durant molt de temps, heu estat començant cada tarda
a la plena del morru amb les notícies que passaven a Sant Just
i, per mi, això és un mèrit increïble
perquè ara estem parlant de notícies diàries a Sant Just, saps?
Hi hau notícies cada dia a Sant Just.
Com ho feu, això?
Home, ens ho correm.
Sí, jo ara fa uns quants anys que no ho faig, per tant tinc poc mèrit.
L'Andrea ho explica millor.
La que m'ho socorrava.
Bé, doncs, el dia a dia jo també em nutreixo molt del que fa la Carme al matí
i també em nutreixo i m'en aprofito del que fas tu també a la tarda, moltes vegades.
I de l'actualitat política, cultural, d'A Sant Just...
Sense això, doncs, no faríem res.
Escolta, i què us heu preparat per avui?
Mira, doncs, és bàsic que ens preparéssim alguna cosa rapideta,
però així sobre l'espai d'informatius d'aquests 9-10 anys.
I llavors no sabíem massa cap on tirar
i hem pensat fer com un top ten, no?
Això es porta...
Està bé, no?
De millors moments, no només de la penya del morro, dels informatius,
sinó de coses que han passat informativament, parlant, com deies tu ara,
durant tot aquest temps, perquè és que és molt de temps, eh?
Durant totes aquestes temporades han passat moltes, moltes coses en just,
i ho hem explicat moltes vegades des de la penya del morro.
Per exemple?
Doncs, quan vau començar la penya del morro, per exemple,
no teníem aquella rivalitat que tenim ara blaus grocs a la festa major,
tot això va començar...
No existia, no existia.
...l'any 2010, oi?
Que la Carme era quan feia els informatius a la penya del morro,
i el 2010 va començar tot això, aquesta rivalitat entre blaus i grocs.
Que després la ràdio, bueno, va ser blava, perquè, clar,
la ràdio té els colors corporatius blaus i no podia ser groga, clar, clar, clar.
Nosaltres som blaus.
Sí, tota la vida.
Sí.
Blaus, blaus, blaus.
Sí, home, però, vull dir, va ser un moment important, també, no?
Sí, un moment històric.
Com la vas fer, aquesta cançó, tu?
Doncs, una tarda ens vam reunir i, mira, pim-pam, cançó feta.
Ja està, no?
Sí.
Hòstia, quantes coses, és veritat.
Una cosa ja va a la hora.
I després la vam gravar, que s'ho va portar molta més.
Sí, és veritat, a la ràdio, també, no?
Sí, però el vídeo, per a la tarda, encara no es pot veure a la ràdio.
No, encara.
A més, també vam fer els programes, no?
Els últims dos anys hem pogut compartir informatius,
la penya del morro i just a la fosta, fer els programes,
vull dir que hi ha un passat.
Molt bé.
També vam viure una època, que vam explicar aquí a la ràdio,
en què es feia lloguer social a Sant Jús, te'n recordes?
Lloguer social?
Mm-hm.
Ah?
Proposions d'habitatge, noves...
Proposions d'habitatge i tot això.
Va ser molt interessant.
Demà passat es lliuren les claus dels 140 pisos del lloguer assequible,
que l'obra social, la caixa, ha fet a Masluir.
Doncs un aplaudiment per a dues les persones que els ha tocat un pis a Masluir.
El que està molt i molt bé, l'únic inconvenient que comenta la gent
és que queda una mica apartat de Sant Jús.
A veure, què diu?
Generalitat.
Això no ha canviat, eh?
No ha acabat de canviar el tema de la distància.
Sí, sí, sí.
I més coses, eh?
Masluir ens dona molt de joc el programa, també.
Sí.
Perquè veiem que era un barri que no era de Sant Jús, en un fons.
Sí, encara ho diem.
Està molt lluny.
De fet, han estat tants anys a Penya del Morro que hem anat narrant diferents esdeveniments importants.
Un d'ells, si us en recordeu tots, us en recordareu segurament, va ser la nevada del 8 de març de 2010.
És veritat.
A Penya del Morro va fer un gran servei, ciutadà, perquè la gent trucava fins i tot a la tarda perquè estaven atrapats.
La ràdio va posar el servei de ciutadania i també molta gent va trucar, no?
Sí, sí, sí.
Des de les 4 de la tarda fins a les 7 va ser de gran intensitat i això ens ha fet tenir dispositius molt grans.
Demà passat es lliuren l'escolta.
L'alcalde, clar, hem parlat l'alcalde i va tranquil·litzar tota la població.
La nevada l'alcalde que estava a la ràdio.
Després també hi ha més coses, com deia, moltes temporades.
La idea és fer-me plorar avui?
No, això no fa plorar, però estem parlant de pisos i de la nevada.
Si plores amb la promoció de pisos...
Això és un récord, eh?
Sí, no era la intenció.
Depèn d'aquí n'hi ha per plorar, eh? També t'ho he dit.
Però després hi hem viscut, per tant, 9 o 10 temporades, no?
Per tant, són 10 anys i eleccions municipals cada 4 anys.
Per tant, dues eleccions municipals amb cobertura especial.
Sobretot l'última, les últimes, les del 2015,
en què des de la penya del morro també veu fer alguna cosa al vostre estil.
A veure.
També hi ha hagut el des de la penya, no?, en aquest sentit.
Una mica en preguntes semblants.
I jo us pregunto, què creieu que tenen en comú
Guillermo Francesc, de Ciutadans,
Pablo Barranco, de Via Democràtica,
i Josep Perpinyà, del PSC?
Jo me la sé, però és que...
Jo no me la sé, no me la sé.
Què diries?
El grup de música preferit, els Beatles.
Ah, sí, clàssics, clàssics.
Sergi Seguí, per exemple, va dir Bruce Springsteen,
Enric Salvatore, Isolén Stones,
Lluís Montfort, Radiohead,
i Laia Flotats, per exemple, va dir U2.
Ah, sí, és veritat, perquè vam fer un test
amb tots els...
Amb tots grups molt nostrats, eh?
Sí, tots d'aquí de la terra.
És que hem viscut tantes, tantes coses,
perquè fa molts anys que fem la penya del morro,
però quan diem molts, diem molts.
Bastants.
I ara ho sentireu, ara diré...
Que avui és el seu aniversari.
Oh!
Carme, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu neva ser i Carme?
23.
Oh, 23.
23, eh?
Jo ho fareix en directe.
Quan és Carme, tens 24 o 25...
Sí, tot el cas del temps és relativo.
I després, això és l'època en què vam compartir informatius,
vaig compartir informatius amb tu al teu espai,
a l'espai de la penya del morro,
i llavors va anir l'Andrea a fer els informatius de tarda
i la secció va agafar un toc com més divertit, en realitat.
Bé.
A veure.
Home!
Les notícies de Sant Jus,
amb l'Andrea Buenos Dins,
ara està ben informada tot el que...
Teníem cançons, eh?
Perquè estàvem parlant també de gravar un disc,
que al final no...
No, al final no ho pot ser,
però sempre entravem en aquesta sintonia,
durant un any i mig o dos anys,
on està entrant en aquesta sintonia.
També teníem una de Training Topic,
la de l'agenda del cap de Setmana Sant Jus...
No sé per què no l'has aprofitat els informatius, Andrea.
Ja, ja, ja.
I vau assumir també alguns reptes de nivell,
corrent, de fet, alguns riscos, eh?
Sí?
A veure.
Andrea, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem desplaçat a l'arribada de la cursa de cas de cocinets,
perquè falta un dia perquè comenci la cursa.
No?
Jordi Domènech,
copilot del car de la ràdio...
Està de la ràdio que si no sobrevist a la cursa de Carles de 2015,
vull que el meu funeral es disposi de la següent manera.
Ah, pessimista, tu també.
Pessimista, al final estem sants i estalvis els dos.
Abans d'anotar-hi, vaig deixar la meva herència,
per si em passava alguna cosa, passen els cars,
si no hi havia sent mar.
I no va ser bé més, segurament.
Però hi ha coses, de fet,
que no han canviat mai el programa,
perquè hem informat molt de tot el que ha passat a Sant Jus
durant tot aquest temps,
però sempre hem mantingut el mateix esperit al programa.
Hi ha coses que no canvien.
No, no canvien.
Com a exemple...
Ah, no, no, no, no.
De vegades no canvien,
que és de muntall i no surt.
Perquè també és exacte, no podia faltar això.
Perquè, en teoria,
els informatius són les notícies serioses de Sant Jus,
però segons tu eren l'espai d'humor del programa.
L'espai d'humor del programa,
per mi sempre són les notícies de Sant Jus.
Curiós, no?
Per a la fara, totalment.
I hi ha una altra cosa que no canvia,
perquè no sé si sabem el següent tall, no?
Que seria...
Ja ens en queden dos, Jordi, ja s'acaba.
No, no.
Que és aquest esperit, diguem-ne, curiós, no?
Que s'ha mantingut, jo crec,
que també totes les temporades,
fins i tot aquesta última.
Aquesta és una tarda especial.
Doncs espera, espera, perquè no m'ho tenia, oi?
No, era el tall anterior, però no passa res.
Però, no, no, no, no.
No sé si ho podem recuperar
o és impossible recuperar l'anterior tall.
És impossible.
Bé, Andrea, si vols explicar o per què...
Doncs sí, és que aquesta temporada
també hem incorporat algunes trucades
que sorgien improvisadament
per fer els diferents llocs,
o sigui, perquè hem arribat a trucar
des de la Penya del Morro
a l'Ajuntament de Sant Just,
entitats del poble, equipaments,
i volíem recuperar un tall
on trucàvem directament
al Departament de Mediambient de la Generalitat.
Hola, bona tarda.
He vist el nou anunci de reciclatge
i estic tocat.
Bona tarda, es atent, Míriam.
La seva consulta fa referència
a que ha vist el nou anunci de reciclatge
i està tocat.
Sí, la veritat...
Hola, bona tarda, Míriam.
M'ha com afectat, no?,
perquè he vist aquell nen
que m'interpel·lava,
si no reciclava els meus fills,
els fills dels meus fills ho pagaria en car...
Podria parlar amb algú
de la Conselleria de Mediambient?
I a mi em sabria molt de greu
acabar el programa
i no saber qui són els ministres
de Mariano Rajoy,
que des de les 6 de la tarda estan parlant.
Anem a trucar a la Moncloa?
Hola, buenas tardes.
Què és la Moncloa?
Sí, sí.
Ah, hola, buenas tardes.
Mira, llamo de Radio Desvern
i era per saber
si ja sabemos los ministros.
Home, Déu n'hi do,
que vam arribar a trucar a la Moncloa, fins i tot.
Sí, però perdona, aquell home,
pobre que està molt atabalat,
ens va dir que...
Però vam ser els primers a saber, per exemple,
que potser era un secret que tothom ja sabia,
però ell ens va confirmar
abans que sortís la llista definitiva
que la cospeda el seria ministre
del nou govern de Mariano Rajoy.
Sí, sí, sí.
Ho vam saber i a cap de un minut
i ho vam saber tothom per Twitter.
Però bueno, Radio Desvern estava allà, sí, senyora.
Sí, sí, sí.
Doncs avui s'acaba la penya del morro, Jordi.
Estem tots una mica tristos,
però no volíem acabar aquesta secció tristes,
perquè no és la idea,
sinó amb bon humor.
I hem trobat un tema musical
que vas fer fa uns quants anys
quan començaves la cinquena temporada.
La recordes?
No, no, la veritat és que no.
A veure...
Aquesta és una tarda especial,
comencem temporada.
Ai, ai, ai, ai,
quins nervis tenim,
són una passada.
Ai, què passarà?
Bueno, sí, Andrea, Carme,
moltes gràcies, un aplaudiment
per les noies d'informatiu de Radio Desvern
que cada tarda han estat al programa
explicant-nos les coses que passaven.
I ara em fa molta il·lusió
donar pas al següent convidat
que sempre ens ha donat suport en tot
quan l'hem necessitat,
Josep Perpinyà,
alcalde de Sant Just.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Per favor, tothom dret.
L'alcalde de Sant Just.
Pau, tothom dret.
Ara, ara.
No, que no cal, no cal.
De laura broma.
De la passió.
De laura broma.
De la veritat.
De la veritat.
Molt bé, molt bé.
Escolta, que jo avui estic assegut.
T'assosto no el va bé.
Sí, ja ho veig, estic preocupat.
Sí, sí, estic preocupat.
No, no, jo no t'hauríeu de preocupar gaire.
Home, des d'aquí estic una visió diferent de la sala, no?
Sí, aquí controles i tens tots els angles,
doncs, per si passa alguna cosa.
Que m'ha agradat molt,
perquè m'han explicat que només aquest micròfon,
perquè a veure, per la gent que està a casa,
ara estem a la sala de plens,
que és una taula preciosa,
que fa semicercle d'una fusta de caoba, segurament.
Noble, noble, noble, com ha de ser, bona.
I llavors és molt curiós perquè tots els micròfons,
tots els regidors tenen el seu micròfon,
que n'hi ha 17 en total, em sembla,
i només un té un botó que serveix per apagar tots els altres,
que és el micròfon de l'alcalde.
I això ho ha hagut d'aprofitar i fer alguna vegada o no?
No, el que passa és que alguna vegada sí que l'hi ha apretat tan bé,
des del punt de vista que fa un sorollet que si l'apretes...
Sí, vaig a fer-ho.
No s'ho prengui malament, li vaig a tallar el micròfon.
A veure.
Sí, llavors ara tots els micròfons estan tallats,
menys el meu.
No, no, no se sent res.
A veure, parli ara.
Ara sí, no?
Ara sí, ara sí, molt bé, molt bé.
Un avantatge que tinc, sí.
Sí, escolta, aquí només es fan els plens l'últim dijous de cada mes
o també s'utilitza?
No, no, es fan moltes més reunions aquí,
els consells de participació, de cultura, etcètera,
tots els consells, moltes reunions que necessitem a la sala
quan hi hagi molta gent.
Clar, per cert, que veig que no porta res, no porta...
No, no porto res, el telèfon a la butxaca només.
I el llibre d'honor de l'Ajuntament no li m'ha tret?
No, el tinc allà al despès.
Ah, no, perquè com que l'altre ja va venir Puigdemont, que el va treure.
Sí, va signar, sí.
Sí, pot ser...
L'ho li ha signat tu?
Doncs em va sorprendre positivament.
Es nota que havia estat per una administració local, no?
Es nota que va ser alcalde.
Es nota, sí.
Es nota, es nota.
Jo he tingut l'oportunitat de comparar amb altres presidents
i es nota que l'actual president ha estat alcalde.
Sí, tothom diu que va ser molt simpàtic.
A veure, vaig fer un revolt l'altre dia quan va arribar tot l'Ajuntament
i tothom diu que és molt...
Molt proper.
Jo vaig anar molt proper, doncs, preguntant coses del municipi,
havia estudiat coses del municipi, no?
I aquest llenguatge local, municipal, es nota, eh?
Per tant, és cert.
És cert que qui passa per l'escola dels ajuntaments,
quan arriba a un nivell superior de la política, té aquest tacte, no?
De fet, anem a preguntar-li que, per ser alcalde,
o com a mínim vostè, jo crec que és un alcalde molt proper, no?
Una de les coses també que li diu molt a la gent
és que se't pot parlar amb vostè, que la gent no respara...
Perquè no sempre diu, avui m'han parat el mercat, per exemple, no?
O avui m'han dit no sé què.
La frase que més em diuen pel carrer és, ara que el veig...
Aquesta és una frase típica, que amb els anys que porto la tinc molt assumida,
perquè és veritat.
És a dir, jo crec que un alcalde ha d'estar pel carrer.
Ho he dit moltes vegades, no seria mai alcalde d'un municipi o d'una ciutat gran, no?
Perquè em faltaria aquesta proximitat.
I això, ara que el veig, doncs també t'estimula.
A vegades se't renyen, no et pensis, eh?
Ah, sí?
Però moltes vegades t'aporten coses, no?
Que és la part positiva.
I era per què el renyen?
No, home, renyar no, però és evident que hi ha moltes necessitats en un poble, no?
I sempre hi ha coses a fer, per tant, has d'explicar per què a vegades es retracen
o per què a vegades una cosa no es pot fer, no?
Perquè potser la majoria ho veu d'una altra manera, no?
Ara, per exemple, què és el top?
El trending topic per vostè, que és el tema que tothom li pregunta.
Bé, suposo que com que darrerament hem invertit o hem destinat molts diners a la persona,
l'has necessitat de cobrir les necessitats a les persones, no?, arrel de la crisi,
segurament la via pública ha quedat en un segon terme.
I moltes coses van relacionades amb la via pública, no?
Però ja hem començat a recuperar part d'aquesta maleïda situació
i econòmicament l'ajuntament està una mica millor
i aleshores podem invertir una miqueta més en la via pública.
Clar, de fet, aquestes millores es noten, no?
Comencen a notar-se, comencen a notar-se i esperem que es consolidi
i esperem que aquesta gent que està patint, doncs, surti d'aquesta situació
i, per tant, arrenquem tots junts.
Escolta, quants anys porta vostè d'alcalde?
13.
13 anys, eh?
Més els altres anys que també portava...
Més 4 de regidor.
De regidor, de comunicació, em sembla.
Sí, sí, de cultura, d'habitatge, economia...
I vostè es veu pintats?
És que jo, com que ja me'n vaig, ja...
No, jo, però quan he entrat, m'he preocupat molt
perquè t'havies sentat aquí i amb l'índex d'audiència que tens
i el grau de coneixement de la gent de Sant Just,
dic, si el Jordi es presenta a les eleccions, ho tinc malament.
No, em sembla que no.
No, no.
De fet, li vaig demanar al Sant Joan Benito
que m'aconsellés què fer ara a les tardes, però em sembla que no.
No, no serà això.
Això no hi...
Puc estar tranquil?
Sí, sí, sí, tranquil, tot el tot.
Escolti, he llegit que ara vostè està a la nova executiva del PSC i del president.
Ja hi era.
Ah, ja hi era.
Sí, ja hi era.
Ah.
No m'ho ha apuntat malament, això.
Sí, jo no, m'ho ha apuntat tot.
Ja hi era, fa 4 anys.
Els 10 guionistes del programa m'ho ha apuntat malament, però bueno.
Ja hi era.
No passarà més, perquè ja no...
Segur que no passarà més.
Vostè li agradaria fer un salt a la política una mica més gran?
Home, perquè no.
La veritat és que si el meu partit algun dia creu que són útils en algun lloc, doncs és qüestió de trobar el punt en comú i de parlar-ne.
Sí, per què no?
Sí, sí, sí.
Fa un temps no ve, això, eh?
No?
No.
Em vas gravar o què?
Segur.
A la ràdio no aneu a tot, eh?
Això de les hemeroteques...
Home, és que ja fa molts anys que el vaig entrevistant i fa un temps vostè deia, no, no, no, jo ara...
En canvi, ara ha canviat una mica.
No, ja ha canviat una mica, sí.
I ha parlat amb algú del...
No, què va, què va, què va, no.
Ara estic centrat aquí que prou inquietuds hi ha per Sant Just i, per tant, centrat en el municipi.
Perquè veu que el PSC...
Com el veu, el PSC?
Sí.
Home, no són moments dels més bons del PSC, no, però en política, avui estàs aquí, demà estàs allà, estàs dalt, estàs a baix.
Per tant, aquells que ara creuen que estan a dalt, demà poden estar a baix, i els que estan a baix poden estar a dalt.
Per tant, el que es tracta és tenir convenciment i que en el partit que estàs, doncs, que puguis fer feina i pensar sempre amb els altres, no?
Per tant, em preocupa, sí, però, però, escolta'm, he vist tantes ja en aquesta vida.
I li cau bé, Susana Díaz?
Hòstia!
No la conec, no la conec, no?
En tot cas, sí, sembla que hi haurà dos o tres candidats a primàries i penso que si els dos o tres o tres que es presenten tinc bastant clar a qui recolzaré.
Molent. Alcalde, moltes gràcies per haver vingut una estona al programa.
Escolta, gràcies a tu i a tots els teus col·laboradors perquè ha estat extraordinari.
i deixa'm dir dues paraules. Una, el teu programa o el vostre programa ha creat molta complicitat. No és fàcil, això, eh? Molta complicitat i, a més, molta proximitat. I, per tant, això, Sant Lluís són característiques que t'ho agraeixo i espero que aquesta nova etapa, doncs, et vagi molt bé, no?
Moltes gràcies, alcalde. Li agraeixo moltíssim.
Sí, ara, si em permet, sortirà el Cava.
Ara?
Sí, ara, m'han dit.
Ah, val, perfecte. Doncs sí, que sortirà el Cava.
Ja s'ho sent.
Home, perquè veig que jo aquí no pinto ni dic res.
Molt bé, molta sort.
Està bé, no? Està bé saber-ho.
Ara al Cava, al mig programa.
Sí, sí, i tant, i tant, cap problema.
Què fas?
Ah, que l'obri jo, eh?
No, era el so, era el so.
Ara, espere't, que vaig obrir-lo.
Ojo, amb el mòbil.
A veure, m'acafo, potser.
Vols dir, vols dir, vols dir, vols dir que et sortirà l'olida, eh?
Opa, aquí! Ja està.
Vinga, ja m'ho veureu el Cava.
Ai, gràcies.
Bueno, m'he sentit com Fernando Alonso, per un moment.
Bueno, alcalde, gràcies, eh?
Que vagi bé, merci.
Sí, és un bon moment per obrir el Cava, perquè així també tota la gent que està en públic pot degustar una mica, no?
L'Imanol em fa que sí.
Bé, és que, clar, no ho hem dit, però la sala de plens s'ha anat omplint.
Veig cares conegudes com el segon tinent d'alcalde, Justo Salva.
Bona tarda.
Que, ostres...
Perdó, perdó, el senyor alcalde ha dit que érem còmplices?
Com?
Que érem còmplices o, si acaso, presumptos, eh?
Sempre no.
Presumptos.
Còmplices, no, eh?
Bueno, penso que està...
No podem, encara no, eh?
Aquestes coses són molt delicats, on estan, eh?
Vull dir, no pot anar...
Bueno, encara que dius...
Que són i...
I tot.
Bueno, escolti, tenim la coral Coratgio, que està per aquí,
i que crec que seria un bon moment perquè ens féssiu el primer tema de la tarda.
Demano un fort aplaudiment per Coratgio, si us plau.
Els que pugueu aplaudir que no tingueu la copa.
I us poseu on vulgueu.
Aquí, per exemple...
Sí, aquí, no?
Ara el Sergi Pont us encendrà els micròfons.
i us escoltarem, perquè el programa, senyor Benito, durant molt de temps...
Què fa? Ja estava ben?
Sí.
No, escolti, el programa, sempre hem intentat donar suport a tota la gent que ha fet coses...
Sí, sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí.
Anava a dir que el programa sempre hem intentat donar suport a tota la gent que ha fet coses
a Sant Just, a la gent jove.
i Coratjo ha vingut unes quantes vegades
a cantar en directe
al programa i ens fa moltíssima, moltíssima
il·lusió que totes aquestes
noies, doncs,
hagin vingut al programa i avui hagin vingut
a l'últim. A veure, perdoneu,
estem fent un programa de ràdio, eh?
No, és que
s'ha tornat, la gent s'anima i tot.
Ja està el cava, ja està el cava, Sergi,
ja, és igual,
el 2000, ja no tinc programa, que diguin
el que vulguin, ja. O sigui que
un fort aplaudiment per Coratjo, que ens cantaran
una cançó.
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'allà dient!
Bé!
Escolta!
Vies dos record el primer dia que vau fer ràdio?
Si jo tremulant a les cars.
No sé!
Alguna cosa especial
Fa tant de temps que no!
I va紹ar fa falta, el lloc, cà deepest, o tampoc whisky...
Però scomava molt abans a la ràdio!
Doncs vostè parla d'abans-abans...
Oh!
Sí.
Sí, sí, sí...
aquells estudis amb aquella bromera
abans es tomava tot arreu
jo recordo quan l'estudava
teníem els discos
els vinils
i hi havia com entre els vinils
i la bromera
i quan a la ràdio els cantants eren en directe
perquè no hi havia discos
llavors venia el cantant en directe
jo no sóc tan antiga
com ha fet el Sergi
amb l'UKLL
el senyor Bonito canta en directe
no
s'ha preparat alguna cosa per avui
evidentment
ha rebut el guió
i vostè és un galtes
perquè el dia que l'envio el guió no me l'envia
portem 10 anys demanant el guió
me l'envia i me l'envia l'últim dia
li vaig demanar
li vaig demanar
senyor Bonito faci'm un favor
jo ara tindré les tardes lliures
no sé què faré
aconselli'm
hem tractat el tema aquest
i com vostè sap
ho hem estudiat a fons
amb la Universitat de Chicago
on està el nostre
el nostre insigne
el merda seca
correcte
i llavors hem fet una mica
una
què podia fer vostè
perquè ara se li obre un món
se li obre un món
un buit eh
sí sí
estic cagat
ara què farà
potser em tancaré a casa
i faré el programa sol
llavors vam dir
bueno
direm
d'aviam què podrà fer aquest home
i
remuntant-se una mica
a l'antigó
vam trobar
que hi havia un autor
que es diu
que va fer un llibre
que es deia
els treballs i les hores
els dies i les hores
llavors ell deia
cada dia
que s'havia de fer
a cada hora
era com un manual
però això
a la Grècia
a la Grècia Antiga
quan Grècia
estava
endreçada
i polida
i tot
no com ara
no com ara
que són tot ruïnes
escampades
i turistes
i emigrant
catònics
allà que no entenen res
el que tota la vida
s'ha dit un organigrama
no?
un organigrama
no?
vull dir una mena
de sexe
no en parlem
no no no
és una mena
de doncs
ah sí
no no no
més que
una sèrie
una sèrie de consells
llavors bueno
anem a tirar
el primer que hem
que hem remenat
així ens hem barallat
una mica
a mirar què podria fer
el senyor Domènech
donat la seva aptitud
el seu tarannat
el comés espaviladet
de la mena que és
i llavors hem de dir
mira
una de les coses
que pot fer
amb tota tranquil·litat
que no li causarà
massa estrès
és anar a visitar
les obres
obres
obres
vostè
ja em vol jubilar ja
no no no
no no
no puc que de cap manera
però vostè
és un primer pagàs
perquè es vagi
es vagi
abesant
amb això
d'estar
una mica
desvegat
hi ha alguna cosa especial
quan vostè veu una obra
per exemple
no
jo això ja li deixo
una mica el seu criteri
perquè vostè vagi
per les obres
d'això
no li he fet cap guia
perquè d'obres
en trobarà moltes
des de les
bueno
des de les
clàssiques
clàssiques
que podrien ser
la línia 9
jo la línia 9
ha de passar
ja a la Sagrada Família
la Sagrada Família
la Sagrada Família
l'he posat
en un altre apartat
prenc nota
obres
diverses
vostè pot anar a veure
obres de les que vulgui
obres
obres pública
obres d'edificis
obres de monuments
etc.
com més gran és l'obra
més pot vagar
m'estima molt vostè
sí
procuri que en l'obra
al costat hi hagi un bar
i així se li farà
més
molt
això tenim
per una banda
tenim això
de les obres
una altra cosa
que també podria fer
ja que és vostè
ja li dic
vostè és un noi
que se m'ha fet net
orelles net
sempre
intento deixar-me cada dia
és freqüentar
i polular
els llocs
d'afluència turística
aquí a Sant Junts
crec que no
però vagi vostè
home
el lloc més turístic
de Sant Junts
aquí no sé
quin podria ser
penyo del morro
penyo del morro
no
no del morro
no
el Sunset
el meu jove era el Sunset
el Sunset
el Sunset era el més turístic
que jo havia
quan jo era jove
ara mateix
el lloc més turístic
el Walden potser
home el Walden
pensi
com a ruïna
com a ruïna
els estudis de tele
de la ruïna industrial
si el programa
justament
vam entrevistar
a l'Alexandre Olivella
que és qui porta
ara mateix
tot el tema
de guies
i de turisme
del Walden
i els fan una ruta
que bueno
no sé què ho dir
no sé què ho dir
que era la primera ruïna
postmoderna
el Walden
ja fa temps que està escrit
això
ara no m'invento
perdone
vostè ve aquí
al ple
a la sala de ple
de l'Ajuntament
de Sant Jús
i a Rajà
de Sant Jús
el Walden és de Sant Jús
home
què li sembla
és emblemàtic
el Walden
és l'edifici
signe del nostre municipi
és aquell xicot
el bufit
però la gent
no coneix
molta gent que no coneix res
de Sant Jús
només coneix
el Walden
que sàpiga
que és una ruïna
postmoderna
llavors allà
pels llocs de fluència turística
moment
escolti
estem d'anar acabant
ja vaig d'anar a la barraca
mira
pot fer tres coses
una de les coses
que pot fer
és practicar idiomes
si és cansat
una altra cosa
és confondre els turistes
que això els agrada molt
per on està això
i vostè els hi diu
en un lloc contrari
què és el que fa vostè
no
jo els hi dic
és perquè facin
una mica més de tomb
que no vagin directe
la Sagrada Família
allà no
Sagrada Família
vagin cap allà
faci una mica de tomb
i d'allò
i la tercera
és aviam si pilla
aviam si pillo jo
sí
que hi venen moltes turistes
sempre aquí
i els hi ensenya
a la ciutat
no canviarà mai
és el primer dia
fins al...
bueno
anem una mica de rapidets
i a barraca
una altra de les coses
que pot fer vostè
és freqüentar
els centres cívics
a Taneus
etcètera
etcètera
i mirar
el llistat
d'activitats
que fan
perquè així
podrà vostè
veure que
hi ha més coses
al món
que no fer el guany
el centre civil
com Maragall
per exemple
el casal de joves
encara hi pots anar
segons Sergi Rada
que el tenim aquí
que és un dels
que està al casal
diu que fins als 35 anys
40
ah sí
va va Sergi
va va va
com a ser 40
perquè tu vas
clar tu vas allà
arribar als 60 anys
és que estarem
al canal de joves
ara parlarem del casal
ara parlarem
però no
ell diu que
la Generalitat
i això
el Departament de Joventut
i tal
diu que fins als 35
un és jove
ara 40
cada any
cada any ho van
40 al casal
ah al casal
vale
i allà en aquests llocs
i podrà trobar
diversos tallers
cursos
que li ampliaran
els seus coneixements
com poden ser
no sé
macrame
guiromància
i xing
etc
vostè això ja ho fa
flors de bac
etc
bueno
aquestes coses que es fan
però sobretot
el que
amb el merda seca
i jo li recomanem
però ferventment
això és una cosa
que vostè s'ha de marcar
en vermell
és que no se li acudeixi
sota cap concepte
baix cap concepte
com deia aquell
baix cap concepte
sota cap concepte
fer un curs
d'emprenedoria
ah no?
no
no ho faci
això no ho faci
emprenedoria mai
no
entrepreneur
entrepreneur
no
no
intentar buscar
una feina
remunerada
i estable
no
no ho faci
això
tampoc
això
tampoc
no sé
no sé què faré
això és una de les dues coses
no
seguir la carrera
això tampoc ho faci
tinc la sort
tinc la sort de saber
que si alguna tarda
de les que vindran
a partir de dilluns
em sento sol
i despeurit
sempre poder trucar-lo a vostè
i fer veure que estem en el programa
al directe
vostè ja sap
que si em truca
una passejada
per aquests llocs que jo havia dit
les obres
petanca
i petanga
el de petanga
no l'he dit
perquè
en fi
senyor Benito
moltes gràcies
un aplaudiment pel senyor Benito
sisplau
col·laborador històric del programa
i que fa moltes gràcies
ha de marxar vostè
no?
ha de marxar ara o no?
vostè
que marxava
i tenim l'Eli
que no ho deixes parlar
no
és bastant la meva vida
per les tardes
això
és el que fas tu?
sí
és bastant
és que tinc una vida
bastant de
jubilada
l'Eli Capdevila
que durant molts anys
també
des del primer dia gairebé
ha fet un espai
jo crec que és un dels martes
més originals
de la radiodifusió catalana
que és
l'antiagenda
és a dir
els divendres
què no hem de fer
el cap de setmana
i llavors Eli
ens has anat
amb aquesta excusa
parlant de totes les festes
majors
que hi ha hagut
de
la fira
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
com estan els gegants
com estan els gegants
jo sé que a vostè li interessa molt
el tema de les
de les trobades de gegants
sí sí esclar
és que a Catalunya
estem molt
llustrats amb això
vull dir
jo tinc secció
aquí
bueno clar
hi havia molt de tema
sí hi havia molta història
perquè clar
amb el tema dels mercats medievals
que a Catalunya
però ja saps que no n'he fet
mai massa
no però a Catalunya
ara perquè he baixat una mica
però amb el tema de mercats medievals
o sigui ha sigut un boom
que dius bueno
què està passant
o sigui prou ja
jo els he intentat sempre
opiar els mercats medievals
només quan ja no hi havia
realment agenda
pam
colava a un mercat medievals
però si no
res home
i seguirem
els caps de setmana
allò
qui vulgui apuntar-se
re
em feu un truc
el que sigui
a Facebook
també
un missatge
i nos hacemos
una antiagenda
ràpida ràpida
cap problema
Eli
senyor Benito
moltes gràcies
per tots aquests anys
de programa
que estic parlant jo ara
Eli
Eli també
t'agraeixo moltíssim
t'ho vaig dir l'altre dia
t'ho torno a dir ara
per tots aquests anys
de dedicació
a la penya del morro
i per mi
ha sigut un plaer
tenir-vos
ja ho sabeu
igualment
gràcies
gràcies senyor
gràcies finalment
ai
què
bona tarda Ale
bona tarda
és veritat
és veritat
tanta cosa
se'ns havia passat
és veritat
és veritat
doncs re
ja està
ja està
ara han de passar
per això m'ha fet venir
per això m'hi he espatllat
la migdiada
a veure senyor Benito
ja li vaig dir
que seria una estona
una estona
parlaria
però és que han de passar
mira
han de venir
la gent del Casal de Joves
que ja convido
el Sergi Herrera
i l'Aroa
que s'acostin cap a la taula
també
l'Oriol Pasqual
el Manel Ripoll
i el Pau Rama
sisplau
si estem per aquí
i que
s'apropin
a la taula
o sigui que
senyor Benito
ja veu que
tenim molta cosa
ja en parlaré
això no quedarà així
no?
això no quedarà així
moltes gràcies
bé
estava esperant
el Manel Ripoll
que no ha arribat
encara
no
té
obre't el micro
sisplau Oriol
i també
Pau
perquè
l'Oriol
que va derribar
ah home
arriba ara
sisplau
un aplaudiment
per Manel Ripoll
que deu venir
de la penya del Moro
deu venir
d'allà dalt
sisplau Manel
seu aquí
benvingut
estem a la sala de ple
Manel ubica't una mica
per favor
sisplau
seu aquí
què fa senyor Benito?
la copa acaba
no no
mira
seu un moment aquí
sisplau
Manel
us presento
el Manel Ripoll
per si no el coneixeu
historiador
insigne del nostre municipi
que el primer cap de setmana
de cada mes
puja a la penya del Moro
a explicar
a tota la gent
que passa per allà
les restes ibers
Manel
bona tarda
bona tarda Jordi
també m'acompanya
l'Oriol Pasqual
que fa la tertúlia esportiva
i que també
entra els dilluns
i per tant
ho agrupem una mica
Oriol
bona tarda
i el Pau Rama
que fa la
secció política
el politòleg
de capçalera
bona tarda
bona tarda Pau
que de fet
estem a la sala de plens
o sigui
millor impossible
per fer una secció de política
tant
sí sí
hauríem de venir aquí
cada dijous
a fer només la meva part
llavors agafes el micròfon
i te'n vas un altre cop a la pàdio
perfecto
que sabeu què és esplugues
per si noteu alguna cosa
i alguna cosa
sí
ell per exemple
és de Sant Jus
però no vol dir
que la resta de Sant Jus
siguin gelipolles
no
no
per res
com veieu
ja m'enrotllo
entre el Pau i jo
és el to del programa
Pau
ai Pau
Manel
que
jo no sé
com us dieu
que
he parlat de moltes coses
a la secció d'història
bufa
però és que jo no sabia
ni que Sant Jus
tenia tanta història
i havien passat tantes coses
quan vam començar al principi
jo altre dia
l'últim programa que fèiem
li explicava al Jordi
tinc guardat un Excel
que anava apuntant
les coses que anaven parlant
per intentar no repetir
al llarg
al llarg de temps
totes les coses
que parlàvem
aquí tinc
algunes coses d'elles
són des de la temporada 11 a 12
que anem fent
temes d'història
de Sant Jus
i com tu deies
moltes coses
que hem anat tractant
hem parlat de tot
des dels Ibers
des dels Ibers
temes del Museu Romà
la primera temporada
la plaqueta de plom
de la penya del Moro
perquè no sap
hi havia una plaqueta
que la tenen al Museu Nacional
el Museu Arqueològic de Catalunya
que està a Montjuïc
ella tenen una plaqueta de plom
vam trucar
per saber si la tenien
encara al públic
que ens van dir que no
perquè la vam anar a veure un dia
jo amb la meva parella
amb la Núria
i no semblava ben bé
la que jo sempre explicava
a la gent que pujava
a la penya del Moro
i llavors els hi vaig dir
escolteu
aquesta és la de veritat
o és una reproducció gràfica
i em van dir
no no
és una reproducció gràfica
perquè l'original
i ara la tenim guardada
com veiem tots temes
d'història
apassionants
al principi portàvem
pocs mesos
fent-ho
vam parlar de Daniel Cardona
i la seva màscara
mortuori
i aquí vam ficar
molt la gamba
al principi
no cal recordar-ho
però després ja vam anar
arreglant
vam parlar també
per exemple
la segona temporada
temes dels diferents
codis QR
que hi ha
a tots
a tots
sanjust
i que amb el mòbil
es poden anar seguint
sona com vintage
el codis QR
era la novetat
de l'època
és veritat
vam estar parlant
de temes
d'una miscelània
d'una escolar
que feia 59 anys
que havia mort
en aquell moment
aquella història
és molt bona
l'escola que es va penjar
ell estava tocant
la campana
i se la va penjar
el coll
per tocar-la amb el coll
i va quedar
va quedar penjat
aquí al campanar
de Sant Jús
al campanar de Sant Jús
sí, sí
vam estar parlant
a la temporada
de 13-14
de les mines d'aigua
que molta gent no coneix
i totes les coses
que sí que podíem veure
tot com apuntat
per intentar no repetir
les coses
són moltes temporades
que jo volia
tu sol podries fer
una miscelània
ara ja sí
jo t'agraï molt
en tota la feina
que va fer al principi
mossèn Antorini
també em parla molt aquí
d'un llibre
que havia escrit ell
i que allà hi havia
tot de documentació
sobre Sant Jús
un llibre abert
que també
de Sant Jús
que hi ha
tota la documentació
allà guardada
i les diferents miscelànies
que ara hi han arribat
a la número 20
al centre d'estudis
perquè jo d'allà
ho he anat traient
no, no, no
escolta'm
no em tenia ni idea
i a poc a poc
vaig anar descobrint
t'agraeixo també
que haiguis vingut
durant tots aquests anys
al programa
un fort aplaudiment
pel Manel Ripoll
la història
Aitor López
aplaudeix-me una mica
més de gana
sisplau
gràcies
i per cert
aquest diumenge
tornem a estar
a la penya del Moro
i aprofito-vos l'última vegada
que ho podré dir
per la ràdio
estarem allà
la gent que vulgui pujar
els explicarem
les unitats habitacionals
que se'n viuen dues
i la troba de guaita
que hi ha molta gent
que quan puja a la penya del Moro
es pensa que allò
és sant feliu
Sí, això és una de les coses
que sempre intentem puntualitzar
que és sant just
i que és sant just
qui ho organitza
Sí, sí, és veritat
que és sant just
qui paga la visita
Bé, gràcies Manel
En fi
De l'espanyol què, Manuel?
Vinga
De l'espanyol
Ara, ara, ara
Home, ells sempre diuen
que vaig començar molt
parlant del Barça
i després em vaig anar a dormir
A veure, Manel
Ells no, ho sap tothom
Oriol
Tartulla esportiva
és l'únic que jo he vist
a la història
però també de la ràdio mundial
d'una tartulla esportiva
que comença a defensar un equip
i acaba defensant el rival
Sí, sí, sí
Tu vas començar
a la tartulla esportiva
defensant el Barça
i parlant del Barça
i ara últimament
fas la secció
de periga
Això és perquè el Rafacano falla
Llavors
Sí, sí
Sí, sí
Oh, clar, clar
Últimament
Ja fa dos anys
Com que em miro els partits
i a vegades hi ha algun
que altre cop a l'estadi
doncs sí
podem opinar
amb alguna cosa més de criteri
Oriol
Tu has fet una secció
molt divertida últimament
que és el de cada casa
que són
Cosa nova d'aquest any
Sí, sí
Futbolistes i esportistes
molt curiosos
Per mi potser el millor
va ser el del peu
Pots tornar a explicar la història
sisplau?
Sí
Bueno, era una
dintre de tartúlia
fèiem una mini secció
que explicàvem un personatge
de fet el títol era
el millor de cada casa
i
bueno, eren personatges
que diguéssim
que
coneguts
del món del futbol
del bàsquet
del futbol americà
del rugby, etc
que feien
coses
diguéssim
pixades fora de test
o
barbaritats
la que tu em dius
és la
la d'un personatge
que li va sortir
un callo
en el dit del peu
i no se li acudeix
cap altra cosa
estava concentrat
per la selecció anglesa
i no se li acudeix
cap altra cosa
que molesta
molesta
molesta
més d'anar al serveis
mèdics
de la selecció
agafa
un taladro
i ell mateix
intenta
treure's el pus
aconseguint
foralar-se
el dit del peu
però és un jugador
de futbol
sí, sí, sí
Darius Basel
mare de Déu
conegut també
va estar dos mesos
de dos mesos
de
quina fauna
pel que em va
sí, sí, sí
és el més fier de tots
que han passat
per l'únic de cada casa
sí, sí, sí
en fi
Oriol
també t'agraeixo moltíssim
un plaer
aquest temps
de la tertulia esportiva
que també ha sigut
molt important
pel programa
i divertit
i pel de futbol
i de tot el que hem fet
no, i t'agraïm també
jo crec que
una mica en nom
del Rafa
que avui no hi és
que també
li envio
una salutació molt forta
però també
dels membres
que aquests anys
hem estat
l'Edu
que ha estat molts anys
també
fent tertulia
l'Aitor
no sé si en deixo
algú més
exacte
el francès
correcte
vull dir
el Nau Macià
exacte
i també
el Pau Albornà
correcte
el record
per a Pau
i tant
per cert
estàvem mirant
el Pau Rama
perquè Pau
tu també t'has preparat
una mica les coses
jo normalment
em preparo les coses
el que passa
que avui la tinta
ja ho podràs llegir això
exacte
és que aquí
què ha passat
hi ha un problema
que això és la ràdio
i no es veu
però els aquí presents
puc mostrar el guió
ah molt bé
que la tinta
m'ha jugat una mala passada
això ho has impresa
espluga
segur
miri
li dic una cosa
perquè quedi
per a la possibilitat
vagi a la merda
oh
oh
no no
amb totes les fraules
o sigui
vagi
a la merda
a cagar
bon rotllo
bon rotllo
a partir de dilluns
sí
en fi
en fi
Pau
durant el programa
hem estat parlant
de moltes coses
de política
que hi ha hagut
i et quedes
amb alguna cosa
en concret
doncs jo crec
que s'ha parlat
massa poc
del procés
del procés
sí
jo crec que ha passat
desapercebut
ja
ja
ja
ja
no
no
sobre tant a TV3
jo crec
jo crec que coi
no parlen
i per això
doncs mira
jo m'he fet un petit resum
sí
a veure
mira doncs
per exemple
les últimes diades
s'han convertit
en grans desaveniments
on l'independentisme
ha demostrat
que té una gran capacitat
de mobilització
malgrat això sí
que en l'última diada
va ser allò
va baixar una miqueta
però
tot i així
s'ha de dir
que va ser massiva
uns altres dos moments destacats
van ser el 9-N
el qual milers de persones
van sortir
per si algú no ho sabia
el dilluns
el dilluns hi ha una història
amb el 9-N
exacte
algú hi ha
algú hi ha
sí
algú se sabrà
el 9-N
doncs això
i tothom ho sap
algú va anar a votar
desobeint l'Estat
per simplement
doncs
poder decidir
sobre el seu futur
i l'altre cas
va ser
l'altre fet
va ser el 27-S
el qual
doncs tenim aquest Parlament
que tenim ara
dominat per les forces
independentistes
molt bé
amb aquests equilibris
que fan
que a vegades
un li costa més
un li costa menys
arreu d'això
Pau perdona
tu podries presentar-te
per ser regidor?
com?
es fa el silenci
es fa el silenci
es fa l'Àngel
no t'ho has passat mai
presentar-te per ser regidor?
ah per ser regidor
no
havia entès
Eurovisió
ah bueno
també eh
escolta
perdona
Eurovisió
m'ha descol·locat
Eurovisió
mira
jo no veig
que estaria
malament
Eurovisió
no m'ha sentit
cantar
aquesta és la qüestió
ja
però
van a 54
o sigui també
a regidor
no
no hi he pensat
a regidor
en fi
Pau
moltes gràcies
si em permets
un últim apunt
aquest és precisament
el que no ha sortit
impres
però
li he fet una foto
amb el mòbil
ah molt bé
un home de recursos
clar
és que els esplugues
quan no surt
una cosa
busquem
i la solució
a diferència
d'algú de Sant Just
no la resta
que són molt bona gent
els molts avis
són de Sant Just
el recurs fàcil
el recurs fàcil
escolta
no no no
és broma
és broma
mira
porto aquí
per si
l'humorista
per sorpresa
Rajoy ha sigut
dels grans protagonistes
d'un Pere Navarro
hem parlat molt de Rajoy
però per exemple
porto aquí
un petit recopilatori
de frases
de Rajoy
que és
un vaso
és un vaso
i un plato
és un plato
los catalanes
hacen cosas
España
es un gran país
y tiene españoles
y los españoles
muchos españoles
y muchos españoles
aquesta és la molt bona
és el vecino
el que dice
l'alcalde
y es el alcalde
el que quiere que sean
los vecinos
el alcalde
somos sentimientos
y tenemos seres humanos
o quan
atenció
va ser declarat
persona no ingrata
a Pontevedra
va dir
molt dolgut
i diu
és que ni Hitler
ni Stalin
es van declarar
persones no ingrates
a Pontevedra
sóc l'única
en la història
i atenció
una altra
que aquesta també
m'agrada molt
diu
la cerámica
de Talavera
no es cosa menor
dicho de otra manera
es cosa mayor
o
no es lo mismo
que gobierne uno
o que gobierne otro
no es lo mismo
dicho de otra forma
es muy distinto
sí senyor
Pau Rama
Pau Rama
moltes gràcies
aquest tio governa
recordem
això s'ha de recordar
imagina't el país
de pandereta
en què estem
en fi
Pau Rama
moltes gràcies
un aplaudiment
un aplaudiment
pels tres
que guapos
gràcies
un home

del nostre municipi
i clar
sempre per telèfon
m'agrada
amb les cares
t'he d'explicar una cosa
és una explosiva
d'aquestes que t'agrada
què diràs
he vist
tota l'expectació
que s'ha creat
això
amb el programa
2000 i últim
que el Casal
fa 20 anys
la setmana vinent
i que fem 20 anys
i que tanquem
què dius ara
no fotis
feu el sopar
i s'acaba
i s'acaba
a veure
Aroa Carmona
bona tarda
mentida
bona tarda
hola
un aplaudiment
per l'Aroa Carmona
sisplau
Aroa
què està passant
també
és un efecte
d'on vino
no
no us ho cregueu
el Sergi
jo he vist
que ha pujat
l'audiència
de Radio Desvern
amb això
d'expectació
dues setmanes
allà
si el programa
continua dilluns
és mentida
per tenir enganxat
escolta
Sergi
el Casal
de Joves
que com dèiem
des del començament
que hem estat treballant
i ara
feu 20 anys
són moltes generacions
de joves
que han passat per allà
moltes
jo era jove
i tot
quan vaig entrar
imagina't
què és el canvi
més bèstia
que hi ha hagut
del Casal de Joves
durant tot aquest temps
doncs mira
abans ho parlàveu
quan es podia fumar dintre
jo me'n recordo
d'aquella època
jo era de les
que fumava dintre
però és que l'Alejandro
i el Sergi
sense jo conèixer
els altres
venien i deien
no es pot fumar
aquí dintre
fora
fora
és que la gent no en tenia
però és que
hi havia dos anys ja
que estava la llei
que no es podia fumar
enlloc
i enganxava-se la llei
en fumar
i deia
ah però aquí no es pot
no
i també el tema de l'alcohol
això va ser també
una altra història
que em va afectar una mica
no Sergi?
no
per què ho dius?
no gens
no
perquè abans
jo me'n recordo
que es podien fer combinats
ara pots fer combinats
de cervesa i cervesa
o amb coca-cola
també
amb limona
però això també va ser un canvi
el casal de joves també ha anat evolucionant i canviant
bueno
canviant els temps
ara ja la joventut ja no veu
no gens
també recordo per exemple
la façana del casal de joves
que abans era d'un sol color
i es va pintar amb graficis
és que fins i tot l'interior al principi
no estaven pintades les pares del casal de joves
era color gris
tot el casal era gris
per fora, per dintre
d'hormigó
i sí, sí
quan em van deixar pintar per dins
va ser tot un canvi
i ja per fora va ser
i amb l'Aroa
també hem estat parlant
aquests últims anys
de mobilitat internacional
perquè tu assessores
i des del casal
assessoreu a tota la gent
i als joves que volen marxar
fora, sent just
però fora, sent just
ja fora de l'estat
i per a Europa
amb intercanvis
que vau marxar a Islàndia
a Islàndia
molt bé, no?
sí
és que us ho correu vosaltres
va ser molt dur
treballar al casal de joves
molt duríssim
a Islàndia
i a Islàndia
escolta, quina feinada
també
sí, clar
ho heu passat malament a Islàndia
molt fred
ja, aleshores
ens vam quedar atrapats
què dius ara?
bueno, a la visita prèvia
amb la Mònica Parra
amb la tècnica joventil
a la visita prèvia
vam haver de tornar un dia després
perquè ens vam quedar aiaillats
però després amb els xavals
també ens vam rescat un dia
així és veritat
els xavals
què va passar?
havíem de creuar
tota Islàndia en autocar
i hi havia una tormenta de neu
i tal
i no podíem
els busos no pujaven?
perquè anàvem amb quatre
amb quatre o tres
tres autobusos
anàvem amb tres busets petits
i un d'ells portava com un remolque
amb les maletes
amb les maletes i tal
i hi havia tanta neu
que no tirava
que no, que no
i que als costats
millor no mirar
llavors van venir aquells homes
així
forts
érem forts
eren forts
aroa
molt
i catxes
molt
i amb els dos blaus
irlandeses
això no ho veia
perquè portaven ulleres
gurt
però jo veia la densitat
et va agradar
què ho pensa
és que encara
una aventura
és l'Àndia
doncs escolteu
moltes gràcies
jo tinc
saps que a mi m'agrada molt el cinema
m'agrada molt endevinar els finals sorpreses i tal
i ara estic pensant
espoyler?
sí
ara espoylaré el final del programa
programa 2000
sí
es descobrirà que és una prequel de 2001
pot ser
que estem al futur ara
o alguna cosa
pot ser
pot ser
mai se sap
hem començat el programa
amb un sketch d'aquí 50 anys
el Sergi Pona
jo a la residència
de Nostra Senyora de Lourdes
i era
encara no hi havia cava
i me'n recordo
te'n recordes
d'acord
sergi
sergi
sergi
a Rada i a Carmona
moltes gràcies
que us vagi molt bé
un aplaudiment per ells
sisplau
i tot seguit
coratge
que ens cantarà
una altra cançó
en aquest programa
especial
de la Panya del Morro
2000
i últim
des de la sala de plens
de l'Ajuntament de Sant Jús
on van passant
van entrant
diferents persones
que
Eli
veig que
hola
què tal les xarxes
que això es porta molt
les xarxes
molt bé
un fire
sempre
les xarxes
el què?
un fire
un fire
les xarxes
i tant
hi ha una etiqueta
segur que alguna cosa
que és l'APM 2000
sí senyor
les fotos
que veig que hi ha molta gent
perquè amb els mòbils
fem fotos
profitin
un moment
que vaig encendre
els micròfons
un moment
ja està
Jordi
hauríem pogut fer al revés
això
si m'ho dius
jo ho hauria fet jo
no
no
no
que encendres els micròfons
no va aquest
perquè això és que tenim
tenim micròfons
encesos
és una cosa que hem après
avui del ple
i és que no poden haver-hi
més de
cinc o quatre micròfons
encesos em sembla
per tant
noies
coratge
quan
esteu preparades
sí
doncs
quan vulgueu




is burning
un
eternal

directe. I ara continuem
en aquest programa especial des de la sala de plens
de l'Ajuntament de Sant Jús. Parlem
ara amb la nostra coach
particular, que és l'Anna Llevaria.
Un aplaudiment per l'Anna, sisplau.
A veure, Aitor López, per favor,
aplaudeix amb una mica més de ganes,
que t'estimaria tota estona així.
Una mica de la història.
L'Anna, que va començar
amb la gent de l'espai d'Essència,
que... Sí, espera,
vas començar amb ells
i ens has fet una mica de coach
del programa. Us he fet coaching particular.
Coaching particular, és veritat.
Sessions individuals. Ens ha anat molt bé,
perquè quan estàs en un moment baix o tal,
vinga, l'Anna Llevaria a fer un coach.
Per cert, aprofito per dir que he deixat
un micròfon per aquí,
que el té el David Tàvila,
per si algú vol fer alguna pregunta,
aprofitant que tenim la nostra coach aquí al programa,
ja és com l'última
cosa serveia a la ciutadania
de la penya del morro.
El servei solidari, no?
Es passa el barret, eh?
Clar, si alguna cita,
doncs, una mica de saber
o alguna cosa,
senyor Benito, per exemple,
vostè, si vol preguntar a algú,
ja ho sap.
Avui, de què ens parlaràs, a veure?
Bé, dels canvis, no?
Dels canvis, clar.
Dels inicis i les finalitzacions d'etapes, no?
Final d'etapa, clar, és veritat,
final d'etapa, no?
I això...
Perquè com portes aquest final d'etapa?
Vols que fem una miqueta coaching?
Ara, coaching aquí en directe?
Què? Com ho veus?
Home, potser...
Molt agosarat, o què?
No sé, sí...
No, com el senyor Benito et preguntava,
i ara què faràs, Jordi?
Clar, veritat, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
Doncs això, és important que ho sàpigues.
Bueno, va, a veure, va,
fem una miqueta coaching,
però jo sóc molt tancat,
sóc molt meu, eh?
A veure, nous reptes, nous projectes.
Nous projectes.
Lo bo de finalitzar una etapa
és que comença una de nova.
És veritat.
Per tant, què comporta nous projectes,
nous oportunitats, nous reptes,
i això és motivació,
perquè si no tenim motivació,
te'n recordes que parlàvem de l'Ikigai?
L'Ikigai?
No te'n recordes que deia'm Ikigai,
la paraula aquesta japonesa?
No.
Ai, bueno, no, perdona.
Ai, no m'ho escuro, eh?
O sigui, me'n recordo...
No, perdona, no comencem ja,
que el Jordi no escolta els col·laboradors.
A veure, o sigui...
No, no, què rieu tots aquí, ara?
A veure, una cosa...
Me'n recordo d'Ikigai,
però no me'n recordo què vol dir.
Bueno, doncs això,
tenir una motivació,
tenir un repte a la vida,
un motiu per aixecar-te cada dia.
Un leitmotiv, no?
Una cosa.
O sigui, això que deies tu,
jo m'aixeco cada matí per què?
Per què?
Llavors, si tens un motiu,
tens un Ikigai,
i això resulta que fas
que la gent visqui més anys.
Ah, exacte.
I jo m'hauria de buscar un Ikigai.
Jo t'has de buscar un Ikigai.
A veure, ja tinc feina ja, eh.
Home, veus?
Ja està bé.
Entre el senyor Maní i tu que t'ha dit més això,
m'agrada, m'agrada.
Ja estàs ocupat,
doncs jo tens un motiu.
Perfecte.
I alguna altra cosa,
tenim en compte quan hi ha canvis
a la vida de les persones?
Bueno, doncs, important,
la finalització,
que de vegades ens entristeix,
perquè, clar, això és una dicotomia.
Estàs feliç per un cantó
que comença un nou projecte,
però després estàs una miqueta tristor,
suposo, després de tants anys.
Clar, molt, molt.
La veritat és que sí,
em fa una mica de penes.
I aleshores, doncs,
et has de fer superar aquesta tristor.
Sí, sí, sí.
I com ho faig, això?
Bueno, pensant en les coses positives
que t'endús.
Saps si positiu a la vida, no?
Clar.
És veritat.
Tot lo positivo que t'endús,
de l'aprenentatge...
Home, m'enporto moltes coses positives
del programa de tots aquests anys.
Home, jo t'ho dic una cosa.
T'ho tinc a la segona casa.
Només mirant aquí,
t'endús molt, eh?
Sí.
Jordi, però no només a nivell professional.
Només hi ha hagut una persona,
que és Sergi Arrada,
que s'han identificat aquí.
Sergi, I love you, brother.
Té, espera't.
Jo també t'estimo.
Sí, I know, I know, I know.
Es posa vermell,
es posa vermell ara, eh?
És que després això de coaching
sempre surten emocions, eh?
Sí, és que fa molta calor.
Es posa vermell per la calor.
Ostia, jo pensava,
quin detall de rotllo,
pensava ara pel moment.
Bueno.
No, doncs això, superar-ho, eh?
És una teràpia col·lectiva, no?
Això que estem fent ara.
Exacte, home,
t'ho imagina, està xulo, no?
Ja.
Això vols que fem,
algú col·lectiu o què?
Aquest és el nou repte,
coaching dropout.
En fi, Anna,
moltes gràcies també
per haver-te passat pel programa
durant aquests mesos
i haver fet l'espai de coach.
Ens ha agradat molt.
Un aplaudiment per l'Anna Llevaria,
sisplau.
Perdona, una cosa,
en nom d'essència també,
perquè vaig estar parlant en l'amunt
i en nom d'essència
em va dir molts petons per Jordi
que l'estimem bé.
Correcte, moltes gràcies,
moltes gràcies.
Torna-li per mi, sisplau.
I també tenim a l'Aroa,
ai, a l'Aroa,
perdó, perdó, perdó.
Em dic Aranxa.
Fa molt temps que no em veus.
Fa molt temps que no ens veiem.
Sí, és la Festa Major de Sant Feliu.
Perquè...
No recordes?
És veritat,
la Festa Major de Sant Feliu.
No me'n recordava, ara.
No me'n recordava.
Potser no calia treure aquest tema, eh?
No.
O potser sí.
A veure...
És l'últim cop,
no he dit res més.
L'últim cop que ens vam veure.
No hem dit en quines són inconstàncies.
Ha quedat fatal, no?
No.
Aranxa Sánchez,
saps el teu cognom?
Sí.
No saps el nom,
però sí el cognom.
Durant molts i molts anys,
l'Aranxa i l'Anna Rovira.
Anna Rovira, bona tarda.
Bona tarda.
Que les dues sou de Sant Feliu.
Heu vingut al programa
en una primera època,
les dues,
i després tu sós,
l'Anna,
a explicar coses
que passaven a Sant Feliu.
Us en recordeu?
Primer no,
fèiem a Barcelona primer.
Sí.
Fèiem...
Sí, fèiem Cultura a Barcelona.
Sí, fèiem Cultura a Barcelona.
Teatres.
Teatres.
És veritat.
I després?
Carretera Reial.
Carretera Reial.
Però nosaltres continuàvem fent Barcelona.
Sí.
I eren el Pau i el Marcos.
No, el Pau?
Sí.
El Pau i...
No me n'agrada.
El Martí.
El Pau i el Martí.
És veritat.
Bueno, total,
que vosaltres sou de Sant Feliu.
Jo sempre...
Bueno, estàvem,
no s'està escoltant, segur.
No, sí.
I el Pau i el Martí,
que estàvem bé i tal.
Però ells sí que feien coses de Sant Just
i de les plugues
i de...
Volem agafar nosaltres
aquesta secció,
perquè ells ja no venien,
ja vam agafar nosaltres.
És veritat.
Carretera Reial.
que era una mica de Sant Just.
Clar, molta gent sempre ha anat a Sant Feliu,
de festa.
Tu, no?
Jo també.
Clar, sí.
I llavors,
bueno,
una mica
la Sant Feliu en cas del programa, no?
A mi,
te he portat una sorpresa, eh?
D'aranxa, no sabies que venia.
No sabies que venia.
Sorpresa!
Va fer molta il·lusió.
Bueno,
jo recordo,
crec que fa sis anys
que vam començar a les dues.
Ella potser va començar abans.
Jo vaig començar un any abans.
Sí.
Sí, perquè vaig fer les prèctiques
de l'estat de l'empresa aquí.
i feia un programa de parides a la tele
que agafava els gags aquests
d'anuncis xungos
i feia un programa d'humor.
Perdó, una cosa,
m'ho sembla a mi o fa molta calor aquí?
Fa molta calor.
Fa molta calor.
No podem posar l'aire d'alguna forma?
Abans m'ha explicat l'Ainès,
que és la recepcionista de l'Ajuntament.
Vaig a provar-ho.
Un moment.
No, bueno.
Però diga, diga,
t'escolto bé.
Puc explicar les coses que vam fer a la festa?
Sí, t'escolto, Aroa.
Aroa.
Escolta, que quan parli de la festa
et quedes aquí...
Bé, no et fan anar fora
perquè marxes ja.
Sí, no?
Clar, per això després no se'n recorda de res.
Clar.
Sou que quan hi vaig parlar
amb aquestes coses,
el Kigai i tal estava allà mirant l'aire,
la música...
Donant ordres a l'Ainès.
I del nom, te'n recordo.
I l'edat també.
L'edat no perdona, eh, Jordi?
Què, què, què?
De què parleu?
De què parleu, què?
De tu, bé, de tu.
I l'edat, què t'has preparat a veure?
Us he preparat alguna cosa?
A veure, jo venia a explicar una mica
el nostre abast pel programa
i centrar-me una mica més
en aquesta última època
que estava jo sola
parlant una mica de viatges, no?
Amb l'orquestra Mondragón de fons.
Te'n recordes?
El viaje con nosotros.
Sí, que era.
Perquè sí, no?
Sí, home.
Doncs avui vull fer un cartera i manta
una mica especial
on el trecomano,
ara que deixes la ràdio d'Esbert
i que no estàs tan just,
que vinguis a Sant Feliu, no?
Ah, sí?
Sí.
Ah, a veure.
Escolta un'opost.
Sant Feliu de dia.
Ah.
Sant Feliu de dia.
Sí, de dia.
Tu ja de mitja la coneixes.
I potser una mica de mitja, si vols.
Perquè ja saps que jo sempre escompro
cap a casa
i com t'agrada tu dir
la capital de la comarca, no?
Però és que Sant Feliu sou un xulo
i veure que sou la capital i tal.
I llavors, què tenia?
A part de ser la capital,
Sant Feliu té molts records curiosos.
A veure, comencem pel més famós,
que, a veure, saps quin és?
No anem bé, eh?
A Palau Falguera.
Vale, vale.
Iee!
Doncs, bueno,
al Palau Falguera,
als seus jardins,
amb el Déu Naptó allà al mig del llac,
diríem que és com el símbol de Sant Feliu,
però, a part,
també tenim una ruta de cases modernistes.
Això ho sabies?
Sí.
També ho sabies, molt bé, eh?
Jo tens més punts, mira.
Per fer-ho forjat i tal, no?
Tenim una catedral,
que no tothom en té.
És senzilla, sí,
però, bueno, és una catedral.
Tens catedral, aquí?
Aquí, Sant Jus, no.
Hi ha una esclésia?
No n'hi ha.
Bueno, ah, ah.
Sant Jus i, perdó, dos germans.
També tenim una antiga colònia industrial,
que són els pisos baltrans,
que jo he de reconèixer
que és un lloc que m'agrada molt.
Ha quedat com atrapat en el temps,
la gent hi viu
i tot queda en una plaça interna,
és molt maco.
I, bueno,
tenim barris residencials,
barris obrers.
Aquí hi ha barris obrers?
Barris obrers?
Aquí, aquí sentim.
És obrera?
Les residencials, sí, però...
A veure, sí.
Jo anava a dir,
a barris sud,
el que passa és que,
com que tenim gent aquí
que viu al barris sud,
no volia...
Barri nord...
O sigui,
tot el que no és cap mèl·lic
és obrers.
Seria una mica la conclusió.
A més a més,
últimament,
Sant Feliu es fa sentir...
Mira,
aquesta setmana,
a La Vanguardia,
ha sortit una notícia
sobre la descentralització
de la música catalana
i deien que un dels punts
que sobresurten
de Catalunya
és Sant Feliu,
perquè hi ha gent com
Joan Dausar,
Ramon Mirabet,
The Penguins,
Sí, home, i tant.
No, Sant Feliu.
Pots venir a Sant Feliu
a escoltar-los, oi?
Ah, sí.
Home.
Sempre s'ha de trallar
sempre el botifar de sa
o una cosa que fem, oi?
Bueno, i ara us en direc.
Veus com creix la nit
de Sant Feliu?
D'acord, d'acord, d'acord.
Ai, aranxa, d'acord.
Per tant,
jo crec que has de començar
més amb el de Sant Feliu.
Però, a veure,
si tens una mica
de nostàlgia de Sant Just,
et recordo que tenim
en comú el barri de Maslluí.
És veritat.
També tenim una rivalitat
per aquí, per tant,
la penya del Moro.
Perquè tu ve de Sant Feliu
i preguntes.
La penya del Moro
és de Sant Feliu?
Et diran, clar.
No, però és que la penya del Moro...
Sí que és de Sant Feliu.
La penya del Moro
que és Manel Ripoll...
Sí, i lo sabes.
Diria que no, eh?
Diria que no, però bueno.
A més a més, repartim-la...
Aquesta xularia de Sant Feliu,
és que no la suporto.
Per exemple,
són de la capital.
Són com els madrileños.
A veure, vindrem-nos a veure'ns o no?
Sí, home, sí.
A més, compartim-la
que la té a Reial,
que Sant Feliu,
tenim un altre nom
que es diu Laureà Miró.
El tram baix.
I compartim...
El tram baix,
també ho tenia apuntat.
El que no tenim...
Bueno, el que no compartim
és de Renfe,
que no sé jo si és bo o dolent
tenir Renfe, eh?
Ho estic valorant, no ho sé encara.
Home, sempre arriba tard.
Per això ho dic.
També tenim una festa major
que és bastant xula,
que jo diré que ho diries molt, eh, Jordi?
Però he d'admetre
que la rivalitat
que hi ha aquí Sant Jus
entre blaus i crocs
m'agrada molt.
La cursa de coixinets
també és molt xula.
Veus que bé?
Això sí.
Una de les zones
que més m'agrada de Sant Jus
és aquesta zona d'aquí al centre
on hi ha l'Ajuntament,
la part de l'Església
i d'aquests carrerons
i la plaça
i no podíem oblidar...
Perdona, no que és així despectiu, eh?
Aquests carrerons i la plaça.
No, no, no.
Carrerons i un pera enamorada.
Ah, val, val, d'acord.
No, no.
I també no podem oblidar
les poses de sol
de Can Ginestà
allà sobre la ràdio.
També són molt maques.
És veritat.
Per tant,
trobaré a faltar
a venir a veure-us
aquí a la ràdio.
Bueno,
el que no t'ho veu tant a falta
serà pujar des del Trump
fins a la ràdio amb bici, eh?
Ja.
Perquè es venia calorada, eh?
Són els que vas amb la bici al Trump, no?
Molt bé.
Anna Rovira
i Aranxa Sánchez.
Aranxa Sánchez.
Moltes gràcies
per haver vingut.
Un aplaudir per a ella,
sisplau.
Gràcies.
A vosaltres.
I nosaltres fem un moment de pausa
i tornem d'aquí un moment.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ah, molt bé. Perfecte.
Diu el nom de tots els
colaboradors del programa. Perfecte.
Moltíssimes gràcies, nois.
És molt bonic. Moltes gràcies.
Bé, doncs com estàvem
explicant, Humbert Blanco,
gràcies per aquest moment sorpresa, sorpresa.
M'ha agradat molt.
I que també t'has incorporat últimament,
que som els joves, com dèiem,
de la panya del morro i de la ràdio.
Vosaltres, tu, Eric,
quantes vas començar, tu, a la ràdio?
Jo, a la ràdio aquí a Sant Jús
devia ser el 2011.
Quantes tenies tu? Deu anys.
Deu anys.
És que encara no els havia fet.
I quant anys tens, ara?
Ara en tinc 17.
Portes 7 anys a la ràdio, ja.
Mora meva. I com vas començar?
Recordes el primer dia que vas arribar a la ràdio?
Sí, jo me'n recordo.
Per provar, i això em vas fer llegir
una notícia del diari.
Notícia del diari.
Sí, era del temps, diria.
Ara no llegim Notícia del diari.
Ara ja no.
Era una altra època.
Ara sí, és des del mòbil.
Sí, sí, sí.
Me'n recordo que les seccions en aquella època
me les feia la meva mare.
Me les imprimia i me les portava
quan anàvem a buscar el codi.
Que ronxa.
Sí, sí.
I, Humbert, tu recordes el primer dia
que vas venir a la ràdio?
Va ser fa un parell d'anys,
un any o dos, un any i mig, dos anys.
Sí.
I va seguir a ajudar l'Èrica,
la idea ajuda l'Èrica a la secció de tecnologia
i, bueno, a partir d'aquí
ens vam començar a fer coses els dos
i després, a partir d'aquí,
vam anar fent coses
i al final vam fer de tot menys tecnologia.
Van ser, han sigut uns anys molt interessants.
Bueno, i la Sofía Quiroz,
que tu, Sofía,
em va anar molt perquè vas començar
amb solidaritat.
Fent les accions solidàries,
que estan molt bé i diuen molt de tu,
però al final hem acabat parlant de...
De qualsevol cosa.
De qualsevol cosa.
Una setmana, dues setmanes de solidaritat.
No, tres.
Tres, van ser tres.
De solidaritat, està bé.
De tot el temps que ha estat aquí al programa,
amb què et quedes tu?
Em quedo amb el dia
que l'Èlex em va dir
o rius més fluix o t'apartes
o et faig un mute.
És el d'estar tècnic, eh?
Fantàstic.
Aprofito també per demanar un aplaudiment
per l'Èlex Ruiz,
que és el becari
a l'estudiant en pràctiques
de la Mercè,
de formació professional de so,
que aquests altres mesos
ha estat al programa fent una gran feina.
I si t'ha dit això,
és que t'havies d'apartar el micròfon.
Sí, no, és que clar.
Rius massa fort.
Escolteu,
vosaltres que sempre esteu
amb el tema de tecnologia i tal,
jo me'n vaig a canviar el mòbil
i no és...
O sigui, és veritat.
Però sí, un iPhone.
Com?
Un iPhone.
Un iPhone no?
No, un iPhone no.
Per què no?
A veure, iPhone sí o iPhone no?
Un iPhone sí.
A veure què ha passat.
S'han apagat els micròfons de cop.
Demanem un aplaudiment pel Carles Hernández,
us plau.
No, no, no, Carles.
Carles, sisplau,
és que només funciona aquest i aquests...
Ara sí.
Ara funcionen, sí.
Va, va.
Ara sí, ara sí.
Hòstia, és supervol, Carles, eh?
De debò, eh?
És un tio que...
Només amb la mirada ja...
Ho soluciona tot.
A veure, és el cap tècnic de la ràdio.
O sigui, alguna cosa...
Ell soluciona de tot, sí.
Ho soluciona tot així.
Hi ha un auricular que no funciona.
Per exemple, el mira i ja es posa bé.
iPhone no o no?
iPhone no.
iPhone sí.
A veure, per què?
Anem a argumentar.
Esplau, per favor.
Comença tu.
Aviam, el primer argument és que els iPhones són molt cars.
Per el que ofereixen.
En realitat, preu és bastant robo.
Hi ha telèfons que fan coses bastant diferents,
inclús millors,
per el mateix preu,
inclús per molt, molt menys preu.
Aquí està el meu consell.
Iai, quant et donen?
Eh?
Quant et donen?
Quant et donen?
Doncs a mi aquest, el meu últim mòbil...
No, no diguis aquest,
perquè aquest s'aproxima bastant el preu d'un iPhone.
Això val el mateix que un iPhone.
Doncs ja està.
I mira, la pantalla curva.
Oh.
No, no, és a més coses.
Per mi, ho pots fer més coses.
No, t'has d'agafar un iPhone directe.
I això és que ara que estàs amb el mòbil,
un Android és una molt bona opció,
perquè pots canviar tot,
pots canviar els icones,
pots canviar l'aperiència...
Sí, però li vas posant coses
i això el dia següent et va super lent.
Discutible, però bueno.
No, no és discutible.
T'agafes un iPhone,
et durarà la tira d'anys i ja està.
Doncs mira, ella té iPhone,
ella també...
No, no, però a veure,
ja saps que jo amb les tecnologies
soc horrible
i al final vaig haver de comprar-me un iPhone
perquè tots em trencaven
o no m'anaven
i a la setmana doncs espatllaven.
Clar, clar.
Quants havies gastat?
I ara n'ha parlat
els mòbils xinos,
que a l'altre preu estan molt bé.
Estan molt bé,
però quant et duren?
Un any?
No, dos anys, tres anys,
el que vulguis.
No, no et poden durar més d'un any.
Ella és que m'ha dit el mòbil
que dos anys.
Cada dos anys?
Sí, però si el trenques abans, què?
Però el canvies.
Doncs ja està.
Però no et gastis 800 euros
gastar tant 200?
Sí, però si el mòbil
se't trenca ell mateix per dintre
perquè li pots canviar
tantes coses a un Android
que t'equivoques
de la cosa que toques
i te'l carregues, què fas?
Si no ho has canviat,
no ho canvies.
Jo n'he canviat mil coses
i mai, mai, mai
m'ha passat res.
Aquí ho deixo.
Sí, i la tira de missatges
que m'has enviat
deixa'm un mòbil
o m'he carregat el meu.
Quants cops han sigut?
Això no ho tinguem en compte.
Eh?
Home.
No, Jordi, t'agafes un iPhone.
T'ho fan l'iPhone, l'Èric,
per si no s'ho hagi donat compte.
Et donarà la tira d'anys.
Jo tinc inclús amics
que van amb un iPhone 4
o amb un iPhone 4S.
La bateria és l'únic problema
que jo diria de l'iPhone.
I es doblegava, també,
deien l'iPhone.
Sí, però això només el 6.
I si t'agafes el 6...
Ara explotes.
Però bueno, també...
Tampoc és llet, eh,
un iPhone doblegat.
Vull dir, hi ha mòbils
que tu pagues
perquè estiguin doblegats, ja.
Sí que...
Molt bé.
En Eric, què dius?
De veritat?
Hi ha un LG que està doblegat, ja?
De per si.
Tio, però molt poc.
No, no, home.
Molt poc.
No entenen, no entenen.
Per cert, l'institut, què tal?
Com va?
Bé.
Bé.
Hi ha hagut alguna cosa, eh?
Va sempre a l'institut.
Hi ha hagut alguna cosa?
Alguna pintada d'última hora
o alguna cosa així
que relleix i revolucionat les aules?
No.
No, eh?
Ara fa temps que no passa res.
No, esperem,
fa temps que no passa res.
A l'institut, està tot tal com estava.
Li havíem de fer una entrevista al director, eh?
T'han recordat?
És veritat.
Mira.
Preguntar-li allò del TR.
Ja el podré ser?
Ja.
Bueno, en fi,
escolteu,
moltes gràcies,
Humbert,
Eric i Sofia
per haver vingut avui l'últim dia
i també per totes les hores
que l'he dedicat al programa.
Ha passat molt bé.
Per l'oportunitat.
Moltíssimes gràcies,
moltíssimes gràcies.
A tu, Jordi.
En fi,
hem d'anar ja...
Pots aplaudir, eh, Anna,
si vols.
Vull dir que...
Bravo!
Bé, us esteu passant bé?
Sí!
Sí, perquè aneu parlant de les vostres coses, no?
Mentre nosaltres estem aquí
fent un programa de ràdio,
d'acord?
O sigui, una mica de respecte, per favor.
Crido, per favor,
que m'acompanyin en la sala de plens
a Eduard Martínez, Jordi Roca
i David Avila.
Un far aplaudiment per ells, sisplau.
Gràcies.
Bé, doncs, com deia,
ja estem arribant a...
Ja falta mitja hora.
Com que falta mitja hora?
No, avui no vam quedar...
David, un moment.
David, un moment.
Un moment de sempre de...
No acabàvem a les 8.
És que no sé...
Sempre diuen pel tot i...
Potser no...
Vas dir que no podries venir, David.
Però he demanat festa a la feina.
Has demanat festa a la feina?
He demanat festa a la feina.
Que per cert...
No, no.
Un moment.
No, no.
Sí, sí, vaig a dir-ho.
No, no, vaig a dir-ho.
Home, què et penses tu?
No, però no.
Sí, digue-ho, digue-ho.
Vols que ho digue o no?
Sí, sí, sí, ho volem saber.
No, no, digue-ho, digue-ho.
Mira, mira, molt públic.
No, però que escolta, que et volia dir que...
Sí.
M'has fet venir cada setmana des de Torelló.
Estàs nerviós perquè vaig a dir-ho.
Vinga, vinga, vinga.
Ai, mira, mira.
Digue-ho, Domenes.
Digue-ho.
Ha coincidit, ha coincidit.
Escolta, David, mira que el programa acaba i tal.
I ell diu, però mira, jo ara estic en un altre programa de televisió.
I dic, què dius ara?
Que això és un programa de tele?
I diu, sí, sí.
I dic, però quin programa?
No és un programa...
No anava a dir una cosa, no ho dic.
Està amb el Javier Cárdenas, tu, a hora punta, cada nit de televisió espanyola.
Oh!
No passa res, va, va, va, que mica...
Però bé, no?
Sí, home, sí.
David, em fa molta il·lusió.
I a més és curiós perquè, clar, tu portes molts anys parlant de...
parlant de televisió.
De televisió, sí.
Exacte.
Però ara tocava fer-la.
Sí?
O sigui, sempre parlant i criticant i analitzant la tele, doncs ara veig que no és tan fàcil.
Home, pel programa, tu has portat a molta gent.
Sí.
Què has portat?
Quim Masferrer?
Quim Masferrer, Laura Fa, que vam venir.
Laura Fa.
També vam tenir el part de l'Espanya.
Va estar a punt de venir, si no acabaves el programa, la Xantal Llavina, que em va venir.
La Xantal Llavina, també.
No, que no va venir.
Estic dient com si hagués vingut.
No, però que volia venir.
Escolta, la Lolita Flores també.
La Lolita, sí, que ens va donar la visibilitat, que vam sortir tots als mitjans.
Sí?
Sí.
Què va passar?
Vam fer un...
Va, sí, que jo li vaig preguntar.
Què en penses de Sílvia Abril i Anna Morgade?
I em va dir que no les coneixia, però que en canvi a Falete sí.
I era un nom que encara no s'ha sabut.
Exclusiva, no?
Llavors els portals de televisió van fer retweets i això.
I la setmana següent vam tenir el director de Supervivientes, que també ens va dir que se sentia malament perquè tal com havia anat tot plegat.
I després també tots els portals.
Molt bé, perfecte.
I tenim també l'Edu Martínez.
Edu, bona tarda.
Bona tarda.
Que vas començar fent la secció Un Padre en Apuros.
No, perdona.
I vaig començar fent Castells.
Jo vaig començar fent llibres, eh?
És que aquí hem passat tot de fer, de tot.
I el Jordi ens ha aguantat.
Sou molt llossos.
Jo el que més haig d'agrair d'aquest programa és que el Jordi m'ha aguantat sempre totes les borrades que he arribat a dir.
I de vegades que he dit, escolta, avui no vinc, avui no...
I m'ho has aguantat.
Ets l'únic.
Has aguantat com un campió.
No, home, no.
No me'n faltaria.
Escolta, que vas començar en Castells, vas passar per un Padre en Apuros.
Mira, he portat el Bernat.
El Bernat l'he portat avui, que saps fer un truc.
Què li has fet?
Un truc.
Un truc.
Què li has de dir?
Jart.
Gràcies, Jordi.
Oh!
S'ha vist una mica obligat, eh?
Sí, bueno.
Per això tenim nens.
No, està bé.
I últimament que has fet la secció de còmics.
De còmics.
Que anava molt bé.
Anava molt bé.
Fantàsticament bé.
Ho he començat bé i m'has dit.
No, para el programa.
M'agrada molt.
Perquè es deia Còmic con Edu.
Sí.
Em sembla que és...
L'havíem d'escobrir dos dies abans d'acabar.
Sí, m'agrada molt el títol.
Bueno, i el Jordi Roca.
Jordi Roca, bona tarda.
Bona tarda.
Que tu...
Bueno, això és una mica l'horari habitual ja, el teu, eh?
Sí, aquest és el meu horari.
L'última mitja hora dels divendres.
El millor sempre has deixat pel final.
En posat a tota la resta.
Sí, senyor.
Aquí estic, clar que sí.
Hem començat que era de dia.
I això ho hem tingut sempre.
Perquè començàvem de dia i sempre, doncs, si m'hi havia anat a fora, ja t'està fent de nit.
I a aquesta hora parlaves de cinema.
Bé, menys una temporada, eh?
Que em vas desplaçar per una noia bonica.
I aleshores em va tocar fer una altra secció i li vas donar el cinema amb ella.
I jo vaig insistir molt perquè te la tornessin, aquelles seccions.
Sí, gràcies, David.
És veritat, jo vaig insistir molt.
Tothom per fotre punyalades.
Tothom està passant aquí.
Jo volia fitxar pel programa del matí amb la Carme, però m'he dit, mira, és que encara no tens nivell, millor vais a la tarda amb el Jordi i quan ja el tinguis ja podràs passar el matí.
Hòstia, m'estem acabant d'enfonsar ja del tot, no?
És com una salda de comptes.
Bé, jo, amb aquest ambient de bon rotllo que s'està creant, Jordi Roca, només dir-te que jo t'admiro perquè ets el crític de cine, de l'únic de Catalunya, que no veu cap pel·lícula, però fa les...
No, no, que sí que l'has vist totes, el que passa.
I això està molt bé...
A tu no t'adones, perquè jo no parlo d'Star Wars, la secatura...
És que no es pot parlar d'Star Wars.
Jordi, tens de dir que el Troll que vas tenir en un programa d'Star Wars era jo.
Eres tu, o sigui, tu m'has parlat allò.
Hola, què tal? Encantat.
Fem les paus, ja, avui, jo, no.
Avui estem fent les paus del Jordi i jo.
Star Wars farà història.
Sí, farà història.
A veure.
Bé, és que, perdona, però el xat de RadioEsbert.com ha donat molt d'esfia.
Ha donat molt de joc i s'hauria de fer un homenatge com de humana.
S'han fet grans en amics, el xat aquest.
Sergi Pont sempre escrivia.
Hola, el xat.
Jo també escrivia, també.
Sí, de fet, l'ho va és que escrivíem nosaltres, no?
Sí.
Això està bé perquè, hòstia, la gent...
Sí que funciona, érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Érem aquests.
Els col·laboradors ens dèiem, eh, escolta, el Sergio, eh, Sergio, què tal?
Està molt bé, està molt bé.
Escolta, el sábado veia aïra, allà, por ahí, tal.
Bé, doncs escolteu, no es barallareu pel tema Star Wars?
Crec jo volia...
No, ell volia anar veient-la i jo no.
Va, treure el ganivet i tal.
Ara, Star Wars, podem prescindir, no, d'ella o no?
No, no, no, no.
No, aviam, un moment, no.
A veure, no.
Sergio, puja aquí.
Puja.
És que el Sergio s'està morint de ganes de pujar.
No, no, cal.
Té un micròfon.
Té un micròfon.
Ah, defensors d'Star Wars, vingueu.
Dígueu-me una cosa.
Dígueu-li alguna cosa.
Star Wars...
Me'n troba el micròfon, Domènech?
No és...
Hola, sí, és...
Perdona, perdona, això m'agrada perquè...
Sembla que estiguem a un col·loqui de sitges.
Ara...
Passem la parada...
Clar, és que...
Perdona, perdona, perdona, xico, perdona.
Així com així, tan gratuïtament.
De què bloc eres?
Hambre de cine.com.
És veritat, és veritat.
Adelante con la pregunta.
Cinéfagos más que cinéfilos.
Star Wars és...
És per fanàtics com tu, ja està.
No, o sigui...
No, no, no, ven aquí.
Tot una generació de directors de cinema
que es dediquen a això gràcies a Star Wars.
I punt.
Això és exagerar, jo diria.
No, no.
Tiburon i Star Wars.
Tu no vols sortir d'aquí, avui?
Jo vull...
Tu venies d'aquí, de bon rotllo, no sé què.
Sí, sí, però finalment, avui, tio.
Però sí, sí, hi ha tota una generació
que gràcies a Spielberg i a Star Wars
es volen dedicar al cinema.
Correcte.
Però Spielberg i Star Wars són coses diferents, eh?
Podem respectar Spielberg, Star Wars...
Bé, podem enviar la paperera de la història
amb tots els respectes, Sergi.
És que aquesta va ser la frase,
aquesta va ser la frase que vas dir
però com pots dir que diguis això?
Però com pots dir que la paperera de la història...
És una saga sense més com qualsevol altra.
El Domènech, jo no, eh?
El Domènech l'ha arribat a comparar
amb sagues com dos jugadors de l'Hombre, etc.
Star Wars, eh?
Vull dir que això no ho he dit,
però ho ha dit ell.
Tu també.
Això ho has dit tu, també?
Què?
Ja.
No val així, eh?
The Blade Runner, boníssima, tio.
Blade Runner?
No, The Blade Runner.
Blade Runner, no.
Ha baixat el català pel Blade Runner.
I el remake?
Així va tot.
El remake, jo crec que obrirà
el Festival de Sitges, eh?
Una altra explosiva.
Jo crec que obrirà
el Festival de Sitges d'aquest any.
Tens entrades?
Encara no, encara no.
Això ho parlem després.
A mi no ha de més la creditació
per la ràdio aquest any, eh, Sergi?
Ja, ja.
Bé, doncs ja anem acabant.
Com que ja anem acabant?
Però no vam dir
que et llargàvem fins a les 9?
Sí, ara...
No, no, no.
No, no, no.
Però no vam dir
que et llargàvem fins a les 9?
No, no, no.
Però ja ha d'acabar.
Us agraeixo moltíssim.
Jo puc apropitar un moment
d'una cosa, només?
Jo també una de rama.
Puc aprovar una de rama?
No sé, algú de l'Ajuntament d'aquí?
Puc aprovar una de rama?
Si ho dius així, ara...
Si no és de l'Ajuntament
i ho dius en aquest micro,
aproves una de rama?
Jo què sé.
Mira, vaig a fer una cosa
que no he fet...
Carles, no és que aprovem
alguna cosa per la ràdio.
Vaig a fer una cosa
que no he fet durant tot el programa.
Sí, m'he de pressupost
per la ràdio.
Ja està dit aquí.
Vaig a fer...
Ah, mira, ara ho he fet.
He tancat el micròfon
per primera vegada a la tarda.
Ja està.
Sí, no tens obert.
L'alcalde m'ha ensenyat
el superpoder.
Veig un format de...
Ara sí.
A ell sí.
A ell li obro.
Bé, escolteu, Jordi Roca,
moltes gràcies.
A tu, per sentar.
De mig anys.
Edu Martínez, també,
que us vagi molt bé.
I David Tàvila.
Gràcies per tot.
Gràcies per l'oportunitat.
Jo continuo a Sánchez.
Jo no marxo ni de...
Ni amb aigua calenta.
Ni amb aigua calenta.
Una aplaudiment per ell,
justplau.
Moltes gràcies.
Bé, ja anem acabant.
Què?
Bueno, home,
no passa res.
A veure, una cosa.
Em sabria greu ara
que si algú s'ha quedat
amb ganes de dir alguna cosa
que ho digui.
Hi ha un micròfon
que corre per aquí
i encara hi ha uns minuts
de preguntes finals
o de qüestions finals
si algú té
algun tipus
de comentari per fer.
Ara és el moment, eh?
Perquè ja acabem
el programa.
No hi ha ningú?
Ah, mira.
Allà hi ha una persona.
Espera, espera,
que tens el micròfon.
Tens el micròfon.
A veure, digues.
Sí, una cosa que preocupa...
Perdona,
tinc una pregunta per tu abans.
Alguna vegada has trucat a la ràdio
i has volit un sopar?
Bé, jo personalment no,
però gent de la meva família sí.
Ah, sí.
Ah, val.
Bé, una cosa que ens preocupa
bastant a casa.
Tu seguiràs sent blau?
Si podem comptar amb tu,
com a blau.
M'agrada que em facis aquesta pregunta.
La veritat és que
ara que ja no estaré a la ràdio
haig de confessar
que he rebut
alguna oferta
d'alguna entitat groga
perquè, doncs,
em valori la meva situació.
Tant el meu representant com jo
estem ara mateix en negociacions.
Soc jo mateix amb una perruca.
I, per tant,
en principi
no puc dir res sobre el tema.
No puc dir res.
Però
jo seré blau tota la vida.
o sigui,
això, vamos,
això
tota la vida.
En fi,
mireu,
la primera cosa que vull dir
és que
jo estic molt i molt
agraït a
Ràdio d'Esvern
perquè sempre ha sigut
una segona casa
per mi
durant tot aquest temps.
Penseu que jo vaig començar
amb
14 anys
i ara
aquest febrer
em faré 34.
20 anys
on a la ràdio
he fet de tot
i quan dic de tot
vull dir de tot, sí?
Vaig començar
fent una col·laboració
en un programa infantil
després vaig fer
de tècnic de so
en programes
que anaven els dilluns
a les 11 de la nit
i he acabat fent
el programa de les tardes
durant 10 anys.
A més,
el fet d'estar a la ràdio
també m'ha permès
ser speaker dels cars
donar la benvinguda
als Reis Mags d'Orient
o presentar la gala
de la Marató
de TV3 Sant Jús
els últims anys.
Jo l'he dit molt a la ràdio.
És un meu format
com a professional
i jo n'he passat uns anys
on he fet
el que m'ha donat
la gana cada tarda
i des d'aquí
també vull agrair
aquesta llibertat
que sempre he tingut
gràcies Héctor
com a director de la ràdio
per tota aquesta llibertat.
Són moltes vivències
i molts records
evidentment.
Quan vaig començar
recordo
com em col·lava
els camerinos
dels teatres de Barcelona
amb una gravadora
pel programa que feia
a casa de l'escenari
i anava fent entrevistes
a tots els actors
i també recordo
més tard
quan vam guanyar
la menció de qualitat
dels Premis
Ràdio Associació
de Catalunya
després el pregó
de festa major
o la nevada
tan forta
del març del 2010
on vam haver de parar
el programa
vam obrir línies de telèfon
i la ràdio
va actuar
com el mitjà públic
que és
al servei de la ciutadania.
També recordo
molts moments
d'atacs de riure
sense poder parar
en directe
i molta conya
i molt de morro
que això és el que
sempre he demanat
personalment
a tothom
que heu col·laborat
al programa
jo ho sabeu
que feu el que vulgueu
amb total llibertat
però sobretot
que us ho passéssiu bé
i també d'altres moments
no tan bons
vivències molt dures
que tant de bo
no haguessin viscut mai
un record des d'aquí
pel Pau Albornà
que va tenir l'accident
amb la moto
van a la ràdio
i jo personalment
sempre l'he tingut
molt present
perquè allò
ens va marcar molt a tots
i també vull agrair
als col·laboradors
evidentment
a tots
aquests dies
fent memòria
crec que
han passat
com una setantena
o una
una vuitantena
una borrada
per més col·laboradors
mereixeu un capítol a part
no sé si us recordeu
però durant un temps
teníem un eslògan
que deia
la penya del morro
un programa
més morro que penya
o més penya que morro
doncs efectivament
ha passat molta penya
pel programa
i ha sigut gràcies a ells
a tots vosaltres
que l'heu fet possible
perquè jo no em cansaré
mai de repetir-ho
mil vegades si cal
sense vosaltres
sense els col·laboradors
no hauria existit
el programa
ni tampoc la ràdio
sigui dit de pas
perquè per mi
Ràdio d'Esvern
és la gent que hi col·labora
la gent que fa els programes
que socorra
que ve amb tota la il·lusió del món
pel simple fet
de fer ràdio
i és clar
que la ràdio
també és l'espai
les instal·lacions
els micròfons
les sintonies
tota la tècnica
i tota la informàtica
clar que sí
però sense les persones
que la fan
i l'omplen de contingut
i d'essència
res de tot això
i la gent que estem aquí
tindria sentit
així que gràcies a tots vosaltres
que heu estat l'ànima
de la penya del murro
i també de la ràdio
i ja per acabar
gràcies Enric
de Nantena
per tots aquests anys
a l'empresa
i també a les persones
que he vist cada dia
durant els últims anys
la Carme
l'Andrea
i el Carles
gràcies a les tres
per tot aquest temps
i pel bon equip
que hem fet
a la ràdio
bé i ara
que entri el pastís
que corri el cava
i destrossar l'Ajuntament
gràcies a tots
per haver vingut
i visca la penya del morro
i visca la ràdio
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No et quedis fora de joc!
Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio d'esvern.
Les reserves s'esgoten.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
610-610-610-6106.
610-610-77015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
ràdio d'Esvern.
d'Esvern.
.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
.
d'Esvern.
d'Esvern.
.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit