15 ens veurem a les urnes i al final els veïns parlaran. Actualment a l'Ajuntament de Badalona el PP té 10 regidors davant els 9 del PSC 4 de Convergència i Unió i 3 d'Iniciativa per Catalunya Verge. La recerca de l'home de 69 anys i nacionalitat francesa que va ser vist per última vegada ahir a primera hora de la tarda cada que és a l'Alta Empordà se centra al mar.
La principal hipòtesi que tenen els cossos d'emergències és que l'home va caure a l'aigua arrossegat per una onada mentre passejava ram de costa a la zona de l'Alqueria Petita. D'altra banda, aquest matí també s'ha inspeccionat la costa a l'altura de Vilassà de Mar, al Maresme, a la recerca d'una possible persona desapareguda, amb dos helicòpters dels bombers i dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions terrestres i una barca de la Guàrdia Civil. Hi han treballat, però el dispositiu s'ha donat per acabat perquè no consta cap denúncia per desaparició.
Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya. Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda. Avui les temperatures s'han enfilat força i, en general, han fregat els 20 graus o, fins i tot, a algun punt, com Castellbisbal, s'han arribat als 22 graus. Tot i això, al nord-est i al Pirineu han quedat una miqueta per sota. Els núvols són abundants ara mateix arreu del territori, amb algunes clarienes al nord-est...
hi ha alguns ruixats que ja comencen a afectar a punts de les comarques de Lleida i de Tarragona i que no es descarta que al llarg de la tarda també puguin afectar altres indrets de Barcelona i de Girona, però de manera molt més aïllada i dispersa. Aquesta nit es mantindrà aquest risc de ruixats, però serà amb poc importància i de caràcter feble. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Avui s'ha obert el període d'inscripcions per la mitja marató que es farà a la Garrotxa el proper 14 d'abril. El director de la prova, Jordi Domènech, ha explicat que esperen arribar als 750 corredors.
complicades i com més dures són, més de moda es posa. La veritat és que anys enrere doncs érem uns 200, érem uns 300 i estàvem contents i ja hi ha vingut prou gent. Aquest any hem posat el llistó a 750 i espero poder-hi arribar. I l'any passat doncs ens vam acusar aquesta xifra i 750 doncs és una xifra molt vaca que si podem arribar-hi doncs consolidirà molt doncs la
La mitja marató de la Garrotxa s'endinsarà a la Vall d'en Bas i creuarà al centre de la ciutat d'Olot. En motor, el pilot d'Igualada, Jordi Viladons, ha explicat a la xarxa que busca equip per la pròxima temporada. I en hoquei patins, el jugador del Reus Deportiu, Jordi Molet, ha denunciat el club del Baix Camp per impagament. El Molinenc va quedar fora de la convocatòria per disputar la Copa del Rei el passat cap de setmana i assegura que el tècnic rep ordres de la directiva per no convocar-lo.
I en futbol, la Unió Esportiva Sant Andreu jugarà a dos quarts de nou del vespre a l'anada de les semifinals de la Copa Federació de Futbol. I en bàsquet, avui el Barça busca a la pista de l'Olimpiakos el vuitet triomf consecutiu a l'Eurolliga. Una victòria als Blaugranes permetria despenjar l'equip grec i donaria pràcticament un pas als Blaugranes als quarts de final d'aquesta competició. Notícies en xarxa
Fins demà!
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver. No us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara... Gràcies. No, no, a vosaltres. Gràcies. Des d'ara i fins a les set del vent, per això és la penya del morro. Saludem a l'equip habitual del programa, Carme Verdó i a l'actualitat Sant Justenca. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda del programa.
A més a més, també avui tindrem, celebrarem les 10 seccions dels amics de Júlia Atmella, que vindrà amb la Cèlia. Avui en dia, fer 10 seccions en un programa de ràdio és tot un rècord. Per tant, ho celebrarem amb la Júlia. A més a més, també tindrem els moments per emmarcar del canji qui pugui i la secció de gossos amb l'Albert Capapé i avui parlant
Dels Gossos Pastor. I a la segona hora parlarem amb el col·lectiu Artejust de la veu de la Dolors Puigdemont, que és una de les seves integrants, perquè dimarts hi ha un debat a Can Gin està obert a tothom qui vulgui amb el títol. Què carem passa amb la cultura a Sant Just?
Bé, tot un provocador, en parlarem de tot plegat a la segona hora i també tindrem l'Arnau Cònsul per parlar de llibres, tot això, a la penya del morro, com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Que per cert, avui continua centrant dintòpic Nicolás Maduro, el vicepresident venezolà.
Ho vam avançar ahir justament perquè continua sent notícia a l'amor d'Ogut Sabet i per tant avui sí que ha de destacar com a trending topic el hashtag Nicolás Maduro. Es veu que el vicepresident venezolà ha pres el poder del càrrec i ha signat el primer decret. En principi és això el que sabem fins ara.
Ha estat un dels trending topics i, per tant, hi ha hagut milers de comentaris pel fet d'això que comentaves justament ahir, no, Jordi? De si era legal, diguem-ho d'alguna manera, que el vicepresident fos el substitut. Sí, senyora, sí, senyora. Efectivament. Per cert, que avui també ha sigut trending topic en modo avió?
Sí, ara t'explico. T'he dit això abans, però exactament no és així. Ha estat trending topic un hashtag que es diu has bebido suficiente. Has bebido suficiente. Es tracta de ficar coses que normalment tu no faries o no diries, però que fa molta gràcia i que acostuma a dir la gent si en algun moment ha begut. Ah.
I podem destacar alguns com, si mantienes una conversación seria con tu perro, mientras la abrazas y preguntas por qué no te contesta. Coses d'aquestes estranyes. Això ho potser pel d'Albert Capapé i d'Educació Canina ens podria il·luminar. I l'aspecte d'això del mode avión, un en concret, l'Emili Miau, ha ficat, has bebido suficiente si corres hacia la paret y gritas, andé nueve y tres cuartos.
I en aquest cas, el del modo avión seria... Ah, allò Harry Potter, no? Sí, això de Harry Potter. Ho has pillat, eh? Sí, sí, sí. I en aquest cas, un altre diu... ¿Has vivido suficiente cuando pones el mòbil en modo avión y empiezas a preguntar por qué no despega? ¿Por qué no despega? I això fa referència a una broma telefònica... Exacte. ...que no sabem qui la va fer, no? Bueno, a Málaga. Hi ha moltes persones que han fet aquest tipus de broma. És una broma... La podem sentir o... Sí, a veure, escolta'm. Us l'explico.
Això no és cap ràdio ni res, són uns que truquen perquè volen, no? A veure aquesta broma telefònica, que és un gènere que pensava que s'estava perdent, però no, s'ha recuperat radiofònicament parlant. És el típic noi que s'avorreix, fa una trucada a una companyia de telèfons i li demanen pel motiu que truca, truca per modo avió i ara se suposa que parla amb un teleoperador. A veure... O sigui, ell va posar modo...
Hola, buenos días. Mire usted una preguntilla por un móvil que he conseguido nuevo. Perdón. Esta es una pregunta de un móvil que he conseguido nuevo. Sí. Su nombre de teléfono, ¿sabes? ¿De 74? Sí. ¿Y de qué me pasó con su nombre? Antonio. Antonio.
El son no és gaire bolso, eh? Estem aquí... És una gravació d'aquestes caseres. Sí. Es que no he activado. Estoy en cobertura, pero el móvil no les pega. El modo avión. S'està pixant de riure, eh? Sí, ara l'escapa. ¿Qué pasa con el modo avión? Que no les pega.
El móvil que despega. El móvil tiene que despegar, no? Estan descollorant. No saps què dir l'altre. Està buscant... El telefonista, l'operador, està buscant l'ordinador, no despega, perquè és el que fan quan... Tu creus que es poden dir això, Jordi? Jo crec que està alucinant, eh? Como no despega, lo que le voy a hacer es bloquear la línea por hacer este tipo de llamadas, de broma. Oh!
Està enfadat. Està enfadat molt. No, no, jo vull que el móvil estigui en modo avió, que no sé per què funciona. Com vostè segueix amb aquest tipus de broma, jo des d'aquí debia bloquear la niña,
Bé, això passa per fer bromes, no? El que passa que jo crec que no... No li faria, no, en veritat. Home. No ho sabem. En fi, gràcies, Cristina. Avui, amb broma telefònica inclosa. Comencem repassant l'actualitat santjustenca. Parlem ara de la SEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just.
que demà farà una nova conferència titulada... No, perdona, és una conferència per parlar del món hívar dins el cicle del paleolític a la romanització. L'arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona, David García, es remuntarà al segle VI. Abans de... Es remuntarà al segle VI. M'agrada molt aquesta expressió. Com ho fa? Amb una màquina del temps que s'ha instal·lat a quants dinestats?
Doncs, efectivament, es remuntarà al segle VI abans de Cris per parlar del món Ibar. Carme Verdoi, expliques més coses d'això? Doncs els Ibars van viure a la pel·línsula l'any... bé, l'any, des del segle VI, com deies, fins l'I abans de Cris, i, per tant, són més de cinc segles, són 500 anys, en què van resoldre un llegat important, tant material com territorial, que, segons David Garcia, no el tenim gaire en compte, de vegades. L'esperança de via durant aquella època era de 35 o 40 anys, per tant, hi va haver moltes generacions
I des de llavors a Catalunya ens han quedat amb bona part de la seva toponímia i amb molts jaciments iberts. Un exemple ben a prop nostre és la penya del morro. La penya del morro, que a molta gent li diu la penya del morro. Sí, exacte. Però diu morro, eh? Perquè era un jaciment iber. Exacte. Allà hi ha el jaciment iber, que hi ha les cambres mortuòries, tot allò que explica el Manel Ripoll quan ve el programa que fa Història de Sant Just. I després també hi ha una torre de guaita, que aquesta torre de guaita que hi ha no és de les restes iberts. Correspon a una fortificació que es va fer...
segles més tard, segle XIV o XV, que servia per guaitar, per mirar, a veure qui venia. De fet, cada dia es descobreixen els aixements i troballes arqueològiques. De tota manera, segons el conferenciant de demà, creu que aquesta poca difusió es deu també amb bona part al poc interès de la classe política i dels ciutadans, però justament pel desconeixement d'aquell període de la seva importància, també fet autocrítica per part de
dels historiadors, per tant, tothom qui tingui interès a descobrir una mica més de tot això, que també forma part de la nostra història, pot anar demà a les 8 del vespre al local de les CES, a l'Ateneu. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes.
Atenció, pares i mares, que ens estigueu escoltant. Avui arrenca un taller pràctic al casal de joves per aprendre a posar normes als vostres fills, que són uns gamberros i que... No, perdona, si no poses... Fuets, no. No, fuets no ho sé, però que són uns gamberros n'hi ha molts que sí. Els vostres fills no us fan cas. Despara la taula, Manel. No em dóna la gana.
Doncs què passa? Que avui hi haurà tres sessions, durant tres dijous, seguits perquè els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i convivència a casa. Que desperis la taula aquí!
Seran tres sessions, des d'avui, també dijous que ve i l'altre dijous, s'hi han apuntat una trentana de persones, vull dir que en principi la gent que no ho hagi fet ja no hi pot participar. En principi hi ha molta gent que vol saber com posar normes als seus fills. Per això, sí, sí. Aquí anem. No, no, Déu-n'hi-do. I l'objectiu principal és que els pares i males puguin millorar les seves relacions familiars i la convivència a casa, que és important. És un taller participatiu i pretén que la gent pugui identificar i desenvolupar habilitats educatives per millorar el control sobre els fills.
una activitat que organitza la Regidoria d'Acció Social que s'adreça a famílies amb fills entre 12 i 17 anys i es treballarà, per exemple, la comunicació interpersonal, les normes, evidentment, els límits i també la gestació de les emocions. El dirigirà la neuròloga Amparo Junquero. Política local
Atenció perquè avui la secció local del Partit Socialista a Sant Llius organitza una xerrada sopar per aquest vespre. El convidat és el jutge José María Fernández Seijó. Que així de primeres potser no et sona el seu nom, a mi tampoc, però si t'explico que va aconseguir que el Tribunal de Justícia i la Unió Europea aturés temporalment els desnonaments, segurament et sembla tot bastant més interessant. Home, sí, sí, sí, la veritat és que molt més. La seva petició va fer que el Tribunal dictaminés. Que vols que vagi?
No, perquè s'havien de comprar tiquets per assistir-hi. La seva petició va fer que el tribunal dictaminés... Perdona, perdona, m'està sent que no vols que hi vagi perquè s'han de comprar tiquets? És que ja s'ha fet. Ja no hi podem anar. Però és interessant i com que no n'hem parlat, doncs val la pena dir que es fa avui. A Sant Just a les 8 del vespre. La seva petició va fer que el tribunal dictaminés que la llei hipotecària espanyola té clàusules abusives...
i que desprotegeix la població. Un sopar que es fa al restaurant Sant Just, al carrer de la Font, número 17, i, com deien, ja no es poden comprar aquests tiquets per assistir-hi. Perdona la meva ignorància, hi ha un restaurant a Sant Just que es diu Sant Just? Ah, no el coneixia. Algun cop n'hem parlat, em sembla. Potser hauríem de trucar perquè ens convidin a sopar i valorar si hem de parlar d'ell, jo no, per exemple. Endavant.
En fi, 5 i 17 de la tarda, continuem a la penya del morro. Carme, moltes gràcies. No te'n vagis si no vols, perquè arriben els moments per emmarcar. Allò que fa la gent del Canji Qui Pugi, programa ja mític d'aquesta temporada a Ràdio d'Esvern i que s'emet els dijous de 9 a 10 del vespre i que el fan l'Imanó López, la Clara Aguilar, l'Adrià Calvo o la Clàudia Barberà.
Avui a les 9 del vespre. Ja hem fet la promo i ara escoltem els moments per emmarcar, que és una mica les cagades de la ràdio. Segur que... Segur que està la Carme per aquí, però potser estic jo també. Potser sí. Això s'ha tret al forn, que m'ho acaben d'enviar ara mateix. Tot seguit. Moments per emmarcar.
Passen 12 minuts de les 10, un moment de ser de l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Buenos días, princesa! Hola, bon dia. Et veig molt contenta avui. Soy muy feliz. Sí, bé, dijous, fa sol. El chipiron, todos los días a los ocho.
No és dijous, eh, dimícrafs, però bueno. Ah, fent l'homenat. Sí, t'ha de fer més feliç pensar que és dijous. No, però és que ara començaré parlant d'una notícia que té a veure també amb dijous i bé, el subconscient. Sí, clar, clar, clar. Parlem del que toca, parlem d'actualitat i parlem de la calçotada d'Esquerra que es fa aquest dissabte. Sí, seguro. El diumenge. Siempre igual.
Sempre igual. Diumenge, la companyia, dimarts, dijous, la companyia, dissabte, volíem dir. I és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Veig que portes documentació. No, no, no, és un paper d'un programa d'ahir, sí, de novetats de debilés, si vols un paper.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Ràdio Tespel, 98.1 Ràdio Tespel, 98.1
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvet. 5 i 20 de la tarda, continuem en directe al programa i com cada setmana tenim amb nosaltres la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvinguda al programa i que, per cert, ahir em vas dir, mira, demà farem un programa una mica especial perquè estem com d'enhorabona, no? Sí, sí, sí. Per què?
Doncs perquè és com el de ser entrevistat, per dir-ho d'alguna manera. Oh! Tanta celebració a la secció de Júlia Embella. És la primera secció que jo conec de ràdio que a les deu seccions celebra alguna cosa. O sigui que, Júlia, enhorabona, abans de res, felicitats. Gràcies. Has portat algunes pastes o alguna cosa per celebrar que ja fa deu seccions, deu convidats que estarem amb nosaltres?
No, fas cara de... No gaire, no? Crec que no. Has vint, has vint, no porto. No, però no has portat cap regal ni res? Sí, sí, he portat uns regals. Bé, he portat tres regals. Ah, has portat tres? Sí, he portat tres... Bé, quatre. Quatre? Escolta tu, això va creixent a mesura que avançarà. Espera que quan acabem tindrem deu, eh? Sí, sí, sí. Home, un parc de les accions. El primer regal que has portat? La Cèlia.
Home, Cèlia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ja va ser una de les convidades, no?, una protagonista de les amiques de Julián Mella, parlant de futbol femení. Sí, sí, sí. Ah, molt bé. És que ha passat tanta gent aquí que ja, casament, m'oblidava, no? Gràcies per venir, Cèlia. De res. Molt bé.
L'altre, doncs, te'n recordes d'aquella noia que va venir, la Sandra? Sí. Que va portar aquelles arts marcials que... Sí, sí. Te'n recordes, no? Sí que me'n recordo. El podem veure o escoltar el regal que tinc? Ah, que has fet com els millors moments de la secció. Sí, he fet com... Ah, the very best. Vale, the very best of Julia and her friends. Doncs ens portem la Sandra López quan va estar aquí al programa. Sandra, què és això del Cuxo? Doncs són unes arts marcials coreanes. Ah...
Tu fas arts marxials. Bueno, feia. Ah. Veig que avui estem parlant més de moda que... Sí, no? No, no, no, però per què no, eh? Vull dir que... També està bé, no? Sí, què et poses? Per les puntes, què més et poses? Et poses acondicionador rere el pelo o no? Recapitulem. O sigui, el xampú. El acondicionador. Suavitzant. La mascareta. Protector de la planxa. Cero.
Oh, quantes coses que us posàveu, eh? Has dit, no? Vam començar parlant de Jojimà, eh? Que és un art marcial que encara no hem definit com es diu. Ho vaig estar escoltant i hi havia cada versió que tu deies i una que deia que ho va dir la Cristina com era.
Era un nom complicat, amb el que és fàcil fer judo, per exemple, que és fàcil d'entendre, tothom coneix, en fi, i vam acabar parlant del que us poseu al cabell, la moda al cabell, que també em sembla que va ser en aquella secció que vam parlar que avui en dia totes les noies, Samia, no estàs d'acord amb nosaltres també, que veig que sí, perquè porteu el cabell, tot és molt llarg, no?
Totes les noies de 15, 16, 17, 18. Escolteu, totes teniu el cabell superllarg. Tenim un problema amb el cabell de la Cèlia. Jo el tenia més llarg encara. Més llarg? Encara el tenies? I ara per què el portes tan curt? Perquè me'l va tallar la Júlia. A casa?
Sí, l'hi va... Jugant, no? A ser perruqueres, una cosa així. No, perquè es volien tallar les puntes. Ah, te les tallo jo. Sí, i vam tallar una mica més de compte. I perquè ell... Això fa molt, eh, les noies, Jordi? Perquè jo també ho vaig fer quan era més jove. Jo feia altres coses, que tampoc no cal entrar en detall amb els meus amics quan tenia 15 anys. De totes formes, jo us volia preguntar si, Célia, per exemple, tu has descobert per què hi ha aquesta moda de tenir el cabell, tot és el cabell tan llarg. I lliç i llarg, no? Lliç i llarg. Sí, sí.
No ho sé, no tinc ni idea Queda com més sexy Queda més sexy Podria ser En fi, tenim més talls Sí, tinc més regals A veure, un altre regal
El teu, el teu. Ah, el meu? Ai, moltes gràcies. Clar, evidentment. Que era el dia que em vas voler fer una entrevista a Traició. Sí, m'ha quedat molt bé, no? Jo crec que sí, no? A veure, escoltem-ho. A veure, Júlia, tu avui n'has portat ningú. Què passa? Qui és? Tu, home, tu. Jo? Jo? Però què dius? De debò? Que avui em portes amb mi? Clar, jo us ho asseguro, Jens, que jo no ho sabia. Quina sorpresa, Júlia. No m'esperava. Sí. Hola, Júlia. Bueno.
Benvingut, Jordi. Sí. Vale, va. Jo que ets a fer com de convidat, no? Esclar, ara porto jo el programa. El portes tu? Exacte. Vinga, doncs bona tarda. Què, com va? Bé? Bé, mira, aquí estic. Fes un programa que no sé ja què estic. Vols acomiadar-te l'espai i donar pas a la publicitat, Júlia? Vinga, anda. Com et surti? Ara, d'aquí uns minuts, tindrem a la Roser Arcs per parlar sobre el bóxer.
I, bueno, doncs passem a la publicitat, no? Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé, Julià. Va quedar molt bé, eh? Sí, molt, molt. Jo vaig passar-ho molt bé aquella secció. Estaves com un tomàquet. Sí, em agrada moltíssim. Bé, home, com oblidar-ho. I també el tercer regal, el quart i l'últim.
Sí, també te'n recordes, la Xènia, que on teniu com un striptease imaginari, te'n recordes? Perdona, aquí a la penya del morro, això deu ser punt de prova o alguna cosa. Aquí a la penya del morro hem tingut un striptease imaginari. Allò que te'n recordes que ens va explicar que va tenir un problema amb el banyador? Ah, sí que me'n recordo, que era la que jugava a Waterpolo femení.
Exactament. Que aquest cap de setmana passat, ho vam passar l'altre dia, va ser el... Sí, sí, van jugar. Sí, sí, els campionats. Van dir que van jugar contra les primeres i no van anar gaire bé. Bueno, se'n fa riu de Llobregat. En fi, una abraçada a la Xènia Font, que no explicava... Res, un petit detall que va tenir quan jugava a Waterpolo un dia. Sí, sí, a mi m'han tracat al banyador més d'una ocasió. T'han tracat al banyador més d'una ocasió. Tu ho veus?
I què passa quan es dones tota l'aigua amb el banyador i... Imagina't que ja ha passat aquí l'entrenador per fer un canvi o alguna cosa. No, no, és que guameres a sortir algun dia de la piscina. En el teu cas, com ho vas fer, Sènia? Què va passar? No cal que sortis a la piscina perquè se'n va veure tot. Se'n va veure tot? Sí. I vas aixir a la piscina? Pobre noia. Sí. Jugant? Sí, sí. Tot. Però amb un recanvi de banyador o alguna cosa, no?
No, perquè era el final del partit, llavors... Ah, sense, és igual. L'entrenador em va dir que no em canvies el banyador. Perdó, anaves jugant? L'entrenador li va dir que va portar el món? Home, no, o sigui, mig trencat, saps? Mig trencat, jo no vull rebre. I quan vaig dir que no... Doncs aguantar-me'n com el podia.
Oh, quin moment més temps, i tant, i tant, i tant. Quines compassions, sé. Sí, no, no, aquí ja ha passat. No, no, perdona, aquesta història ha fet fortuna perquè l'hem explicat més d'una vegada al programa, arreu que va venir la Xènia i ja ens ho va explicar. Enfica, per cert, Júlia, volem iniciar una nova etapa, no?, a la secció dels amics i les amigues de Júlia Atmella i cada setmana, si portes algú, jo tinc una idea, a veure què et sembla.
Parlar dels diferents oficis que es poden fer a la vida i arrel dels hobbies, del que volen fer els convidats, parlar una mica de les diferents carreres, com arribar a aquella professió, què s'ha d'estudiar i tot plegat. Potser la gent de 15, 16, 17 anys, 18...
que s'està plantejant fer una carrera, li anirà bé saber quines possibilitats té al món laboral i si vol treballar d'allò... Possibilitats, Jordi, ara mateix. Bueno, però escolta, l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, Júlia. O sigui que, malgrat tot, la cosa està... Està molt difícil, eh, Jordi? Cada dia ens es moralitzen més, nosaltres, jo crec. Sí? Us diuen coses, els professors? Sí, es diuen que estudien durant molts anys perquè això va per llarg, no? Sí, sí.
I entre vosaltres, perquè vosaltres feu segon de batxillerat. Sí. I què comenteu entre vosaltres de què estudiar, de les opcions de futur, de feina i de treball? A veure, la gent... La vostra cara ha canviat de cop i volta, eh? No vull entrar en mal rotllo, però... És que, a veure, es comenta...
Però, a veure, bàsicament es comenta això, no?, que què vols estudiar i tal, però del tema feina i així està... És que està tot tan difícil que dius... Jo quan acabi marxaré, tothom diu que vol marxar. Tothom vol marxar. O sigui, ara mateix la gent de primer i segon de batxillerat vol marxar fora a estudiar l'any que ve o quan acabi la universitat o tenir clar que vol marxar, no? Sí, sí, és el que et diuen, diu, tu estudia, però estudia per marxar, o sigui, no et quedis aquí perquè no trobaràs res.
Bé, no sé si és el cas de la nostra convidada d'avui, que repeteix, que és la Sèlia Bernal. Sèlia, bona tarda de nou. Bona tarda. Tu vols marxar? Sí, jo vull marxar. I marxaràs o no? Sí. A on? A Estats Units. A Estats Units. I quan marxaràs? A l'agost, per finals. I com és que marxes? Per estudiar. L'anglès? No, no, sí, l'anglès ja el porto bé. En general? Sí, sí, en general. Vaig a fer el segon de batxillerat allà.
Vas a fer segon de batxillerat a Estats Units? Sí. I que és com un intercanvi o és que vas a una casa d'acollida o com... No, vaig jo, o sigui, i no ve ningú. Vas tu sola? Vaig jo sola. Sense família ni res? No, sí, sola i allà amb una família estaré, buscant una família que sigui del meu perfil. Què vol dir el teu perfil? Home, jo demano que si pot ser tinguin germans, si pot ser que estigui en un lloc més fred, que no faci gaire calor. Tu busquen segons. A quina ciutat aniràs? No ho sé.
Ah, no s'ha tancat? No, m'ho estan escollint. Ah? Quina tens pensada, tu? Escolta, eh, Jordi? Sí. Què? La que em vas dir l'altre dia. No, mira, a mi m'agradaria molt Chicago, però... Chicago, home, està molt bé Chicago. I Alaska? No, a veure, no això d'Alaska. A veure, Alaska amb la Sara Palin, no? Mira, em va dir un dia, no, no, o sigui, jo em voy a Alaska, i jo...
Home, allà a Alaska que hi ha foques, no? No, però passa fred, està molt al nord, no? Està molt al nord, a l'oest. Però què t'ho deia més, per exemple, Costa Est, Costa Oest, Chicago està molt al centre.
És que m'és indiferent. Vull dir, mentre me'n vaig a Amèrica... La qüestió és marxar. Tu el que vols és fotre el camp ràpid, no? Sí. Per què? Sí, degut a la situació que hi ha aquí, perquè tu penses que realment, jo què sé, ha passat alguna cosa, que no cal que ens expliquis, i vols pirar? No, o sigui, jo vaig fer segon de batxillerat i em vaig bloquejar un munt i ho vaig deixar. Llavors, no volia tornar a començar segon de batxillerat aquí, perquè sabia que no podria...
que m'estrassaria un munt, i vaig dir, doncs me'n vaig fora, que tinc la motivació de, si estudies, et quedes allà, i llavors te'l treus. És l'única solució per treure-me'l així, i ja començar a fer una altra cosa. Bueno, doncs, desitgem moltíssima sort, i no sé si ja saps què voldrà estudiar després, perquè clar, una cosa del batxillerat, que allà tampoc no sé...
Que deu ser 9 o 11, de diferent. Sí, és el grau 12. El grau 12? Sí. I després hi ha universitat i tot plegat. I què t'agradaria estudiar a la universitat? No ho tinc clar.
Però me'n vull anar cap a audiovisuals, imatge i so, coses així. Ah, mira, una mica com també tu, Júlia. Sí, sí, sí. Doncs avui seria una bona idea parlar de si algú vol estudiar, per exemple, comunicació audiovisual en alguna universitat catalana, quines sortides professionals hi ha, quines assignatures es donen a la facultat. Et sembla o no? Sí. Bueno, jo he mirat així una mica per sobre, perquè clar, també estic buscant jo per anar a estudiar-ho, no? Sí.
I he mirat, bueno, m'he sentat a la universitat que potser... No sé, a la Pompeu Fabra, no? A la Pompeu Fabra. Que potser és la que et demanen més nivell o t'exigiran més, no?
I, bueno, he estat mirant això de les sortides professionals i la veritat és que... Ara, perdona, un moment. Comunicació visual, em sembla que es pot estudiar a l'AUVIC, per exemple. Sí, a la de Barcelona. A l'Ellaterra. A l'Autònoma. Sí, sí, sí. I també a l'AUV, em sembla que no, però crec que no. Sí, sí, sí. Ah, sí que es pot? Sí, sí, sí. Ah, sí, també a la Barcelona també. Sí, perquè la nota de tall és molt més baixa, o sigui...
Per les de la zona de Barcelona, les notes de tall et demanen, crec que era a la de Barcelona un 8 i alguna cosa, a la de Vallaterra un 9 i alguna cosa, i a la Pompeu Fabra un 10-28. Un 10-28 sobre què? Sobre 14. Sobre 14. És que a la meva època era sobre 10 i clar, quan has dit un 10-28 he empatat. No, clar, un 10-28 aquí val un 7 i alguna cosa. Clar, t'he empatat el baròmetre. Val, val, val.
Aquí ara un 7 i algo, si l'autònoma seria un 7 també, però no un 6 i pico, i l'altre també seria un 6. Bé, quines estudies professionals té comunicació audiovisual? Júlia, per cert, per què t'agradaria estudiar comunicació audiovisual a tu? No sé, perquè és que tampoc...
Dintre del camp de la branca social-humanística, que és el que estic fent, o social-jurídic aquesta... El respecte, jurídic aquesta, doncs... Baciarà, és el que has escollit. Com a mínim no hi ha números i física i coses. Sí, que hi ha números, clar que hi ha números. I física també? No, no. Home, no comparem, eh? Que ella estava fent el científic. Tu fas el científic? Sí, les mates del científic són més complicades. Sí, no, no, les del social són bastant... Bueno, per mi no, però escribir les mates els sortem a matar.
Doncs això, que dintre d'aquesta branca potser és el que més m'agrada també des de fa temps que havia pensat en això perquè el meu cosí també havia estudiat i les sortides que té també m'agraden bastant perquè són realitzadors de tele o directors de cine o productors també de cine, de tele, de ràdio, de tot això.
O també llavors pots fer de guionista o disseny d'interactius, que això encara no he sapegut el que és. Espera, en disseny d'interactius, que no siguin les webs, no? Suposo que deu ser això, no? I coses d'aquestes, el món d'internet, potser. I quina altra sortida professional hi ha, en principi, si això és comunicació audiovisual? Doncs, per exemple, també pots fer de crític i investigador cinematogràfic i això d'audiovisual, o, evidentment, professor d'audiovisual, no? Clar, clar. Un cop acabes, no? I suposo que n'hi haurà bastantes més que, en realitat,
de fet tu Cristina vas estudiar comunicació o periodisme? no jo periodisme però vaig fer el grau superior abans de fer la carrera de producció audiovisual a ràdios i espectacles i televisió i tot això i jo personalment per la meva experiència sí que recomano fer un grau superior sobretot per la gent que vulgui fer comunicació audiovisual perquè jo vaig aprendre molt més en dos anys de productora com fent de producció que no pas a la carrera en quatre anys sobretot de coses tècniques d'aquestes és a dir a la televisió
Moltes vegades l'home del temps utilitza un croma per donar el temps i ensenyar els núvols i tot això. A la carrera, en periodisme almenys, no sé a comunicació, però a periodisme mai hem fet un croma. I jo em vaig quedar una mica sobtada que no t'expliquin realment com utilitzar una mica la taula i com fer un croma o fer coses d'aquestes quan sí que t'ho estan explicant a un grau superior.
Clar, però dius-me potser sí, però comunicació visual segur que ho expliquen en algun moment. Espero que ho expliquin, perquè si no... De fet, quines assignatures? Digues, Julia, digues. No, perquè igualment, això que estava dient la Cristina, que també li vaig preguntar l'altre dia al meu cosí, ja em deia que... També em deia alguna cosa similar, que potser tan...
no aprens tant fent la carrera, sinó fent pràctiques, no?, o sigui, amb l'experiència, perquè a la carrera, doncs, et preparen, però més teòricament, no?, t'expliquen les coses, però no et diuen, no?, el que trobaràs després. No, clar, i a més, a més, el fet que et vas donar, Júlia, però, per exemple, de venir aquí a la ràdio cada setmana, doncs, ja et donarà punts, ja. Ah, i a més, d'aquí ho et vas fer amb una història diferent.
Parlem una mica de les assignatures que podríem trobar a comunicació audiovisual. En aquest cas, a la Pompeu Febre. El que m'està agafant a mi només ja d'escoltar assignatures, perquè clar, jo fa anys que ja no estudio. He agafat un recull poques, eh? Sí, a veure. Per exemple, història del cinema, història de la televisió, també es fan taller de fotografia o com fer un guió...
I llavors fan tallers d'il·luminació i tallers de so i, per exemple, de muntatge audiovisual. Són algunes de les assignatures que ja et pots trobar. Suposo que després aquestes són entre diferents cursos, no? I llavors, per exemple, Història del Cinema i de la Televisió és el primer any i després Taller de Fotografia crec que també és el primer any. Sí.
però com fer un guió i el d'il·luminació i socre crec que és el segon i el tercer. Sí, perquè les coses més pràctiques acostumen a estar en el tercer. Sí, cap al final. Escolteu, Júlia, tinc una sorpresa per tu, que no t'esperaves. Què? Sí, mira, mira, ara què? No, perquè tenim una persona que ens estava escoltant d'aquí de la ràdio, que es posa verbella, tranquil·la, dona. Té una persona que és la Carme Berdoi, que ha fet comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra, precisament, i ens pot explicar una mica més d'això que ens explicaves.
Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Ui, escolta, que estàs molt alta. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Ara sí, ara sí, perdona. A veure, quina valoració fas tu de comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra? Ui. Com a carrera a la Pompeu Fabra, sí, com a resultat no està malament. Que passa que crec que és una carrera que s'hauria de millorar bastant.
Sí? En quin sentit? Perquè, clar, per exemple, la Júlia està aquí indecisa, no sap si s'inscrius allà o no... Bueno, jo crec que és massa poca específica, potser, que vol abarcar com moltes coses perquè pretén que puguis dedicar-te a moltes coses diferents i llavors també el que fa és que molta gent que potser li interessa el cinema o li interessa el periodisme el convenci en dient-li que s'apunti a fer comunicació audiovisual i en realitat vol fer cinema i hauria d'anar a l'escac o en realitat vol fer periodisme...
i hauria de fer periodisme. Llavors, si a part d'això sí que t'interessa la ràdio, la tele i el món del guió, llavors jo crec que pot ser interessant si saps encaminar-te també i triar, doncs, més enllà del que fas a la carrera, poder fer coses com és això, no?, venir a la ràdio o si t'agrada fer curs, fer curs i intentar fer sempre alguna cosa més que el que et doni a la carrera que...
és molt bàsic, crec que podrien aprofundir molt més. Per tant, pel que dius, el que fan és un tast molt ampli dins el sector audiovisual, però clar, com dius tu, hi ha de tot, no?, des de redactar notícies fins a fer fins i tot un curtmetratge, que no té res a veure una cosa amb l'altra. No, no, i a més s'obliguen a fer-ho tot, eh?, però vull dir que sí que llavors hi ha un treball de final de carrera, que això té la Pompeu i està molt bé, i llavors doncs pots dir, mira, doncs jo per exemple, després no m'hi he dedicat, però vaig fer, pot ser un projecte de guió, d'una telesèrie i tot plegat, i llavors triar una mica el que tot interessa...
i dedicar, triar més assignatures per aquí i dedicar-t'hi més. Però la sensació una mica és que et sents una mica tastar ulletes. Clar, vas fer un curt metratge a tu, no, a la Pompeu? Sí, alguns.
No, i un que sorties tu, Jordi. Sí, tens raó, aquell era bastant... un curtmetratge amb 8 mil·límetres. Sí, sí, era un curtmetratge candidat a un Òscar. Per cert, tu en aquell curtmetratge què feies, Carme? Jo feia direcció artística, si no m'equivoco. Sí, pot ser, que tenies els sobres per allà i tot, no?
I producció, suposo, llavors. Molt bé, molt bé, d'acord. Sí, producció, molt, molt. Molt bé. Júlia, si vols preguntar-li alguna cosa, fes-ho ara, perquè és el moment, eh? No, és que és això el que estava pensant, el que deia ella, que és una mica de tot, que no hi ha res que et prepari específicament per fer una cosa, no? Perquè tampoc hi ha, per exemple, si volgués dedicar-me a fer guions, tampoc hi ha cap carrera que t'hi porti. No, el que passa que, si...
Jo crec que per fer guions sí que et donen algunes bases, però que tu has de fer molt tu a fora tot. Que això en el fons tampoc és tan dolent, suposo, però clar, jo crec que quan tens 18 o 19 anys costa molt de veure que tu has de fer, llegir no sé quants llibres i fer tot el dia. Júlia, tu vols fer guions?
No ho sé, no... Ho dic perquè a l'escola d'escriptura d'Ateneu de Sant Just, per exemple, podries anar agafant cursos allà. Veus? Però ja li estàs dient que faci coses fora de la carrera, és això de l'esperit. Clar, sí, clar, és això, no? És d'anar fora de la carrera a buscar-te la vida, perquè si no, no faràs res. No, a veure, també hi ha coses que estan bé, eh? I en natures de la Pompeu, per exemple, o almenys perquè no vaig anar jo, que estan molt bé, per exemple, els arguments universals, que fa poc, la setmana passada o l'altra...
us va recomanar un llibre a l'Arnau Cònsul, els dijous, que era d'arguments universals, doncs els que han escrit el llibre fan una assignatura allà que va justament d'això i està molt bé, o hi ha assignatures interessants. El que passa és que són molt curtes. Escolta, Carme, tarda el nou rumb que ha pres la secció de Júlia, que és parlar d'oportunitats en el món universitari per després dedicar-se a les professions diferents, perquè hi ha gent que, clar, tu perquè estàs en el món laboral, i en principi ja ho hem passat això, però hi ha gent que està indecisa,
de 15, 16, 17, 18 anys, i diu, ah, què volia fer? Doncs mira, a partir d'ara, cada dijous, amb la Júlia parlarem d'una carrera diferent a les universitats catalanes. Cèlia, volies afegir alguna cosa? Sí, jo vull fer-li una pregunta. Sí, home, endavant. Si pots tirar enrere, tornes a fer universitat o te'n vas a un cicle? Jo? Sí. Doncs no tinc clar si tornaria a fer comunicació audiovisual, sincerament. Apa.
El que passa és que a un cicle no crec que n'hi hagi cap que trobi concret, però a la comunicació audiovisual jo crec que, perquè després m'he dedicat molt al periodisme i és potser millor fer una carrera concreta, tipus índres polítiques o economia o humanitats,
i després ser periodisme. Perquè, per exemple, tu, Carme, que ara has estat codejant amb grans redaccions, a part de la de Ràdio d'Esvern, com la de RAC1, alguns estius, allà la gent que té periodisme, comunicació audiovisual... Allà, pràcticament periodisme, i gent que, per exemple, ha fet abans polítiques...
potser econòmiques, i quan dius que fas comunicació audiovisual, et miren fatal. Et miren malament? Què dius ara? A la redacció de RAC1, si dius que has fet comunicació audiovisual, et miren malament? Home, diuen, ah, sí, com és que tal? Oh, com em despreci, no? Sí. Míriam Muñoz? Míriam Díaz? Ah, que és greu. És una periodista que en el comú.
En fi, Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé, i res, endavant amb la carrera, eh? Tu pots, vinga. Que vagi bé, bona tarda, adeu.
Ho hem de deixar aquí. Júlia, moltíssimes gràcies per venir una setmana més. Enhorabona per les deu seccions. Felicitats. Gràcies. I ara fem aquest canvi i la setmana que ve portaràs un següent terme, no? Una convidada, que ja no seràs tu, lògicament, per parlar del que vol fer, sinó del que vol fer ella i a veure com està el mercat laboral i tot plegat. En fi, i també agraïm a la Cèlia Bernal que s'hagi passat una altra vegada pel programa. Cèlia, gràcies per venir i que tingui en good luck. Next year. Que vagi molt bé. Bona tarda. Adéu.
Fem una pausa per la publicitat i tot seguit a la penya del morro parlem dels gossos pastor amb el nostre educador caní particular, l'Albert Capapé. Fins ara!
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Bona nit!
Tres quarts de sis de la tarda, continuem a la penya del morro, i ara arriba una de les teves sessions preferides, Cristina, no m'enganyis, perquè sí, perquè sabeu la cara, que t'agraden els gossos, i com cada setmana, nosaltres parlem amb un dels nostres educadors canins, que es van tornant una setmana, sí, una setmana no, la Roser Ars i l'Alberca Papella, avui és el torn de, a veure qui serà, hola, bona tarda.
Bona tarda. Home, Roser Arc. Sí, home. Una mica constipada una miqueta que agafa la veu. No, Albert, què tal? Avui, per cert, que t'enganxem entrenant i passejant, no?
Correcte, sí, sí, ara fer una pausa justament, però sí. Sí, t'agraïm que hagis aturat les teves activitats per atendre'ns la trucada, perquè, de fet... Home, avui parlem d'una raça, bé, no és una raça en concret, sinó que és un tipus de gos, no?, que són els gossos pastors. Correcte, sí, vam estar parlant fa, em sembla que un mes, una coseta així, del que podria haver estat una miqueta l'origen del gos, no?, o la diferència, aquest pas entre el llop i el gos.
I per seguir una miqueta en aquesta línia també m'agradaria parlar d'un grapat de races, que són els gossos pastors en general, que ara estan molt habituats a viure a les ciutats o a les cases amb la gent,
però tenen una història i un arrel molt interessant, jo ho considero molt interessant. Jo pensava que els gosos pastors només vivien on efectivament hi havia ramats, és a dir, al Prepirineu, Pirineu i a les muntanyes, però clar, ara estic pensant que, per exemple, jo moltes vegades quan vinc cap aquí a Sant Just, hi ha un tros que és el de... no sé com explicar-ho... on surt el...
l'escola Isabel de Villena, hi ha com una mena de jardins que han fet allà per agafar la P7, la sortida de la Diagonal de Barcelona, com si anessis cap al col·legi alemany, tota aquella zona, i allà a vegades trobo ramats d'avens que estan agafant i aprofitant i menjant-se les herbes. Per tant, tampoc estan tan lluny. Com són els gossos pastors? Realment són bastant diferents de com són els originaris, d'alguna manera.
Els gossos pastors, com comentaves, que podem veure per aquí als voltants de les ciutats o dels pobles que venen a menjar herba, són gossos que estan molt adaptats a viure en el nostre entorn, en el nostre medi, per dir-ho d'alguna manera. En veritat, l'origen dels gossos pastors té la base en la gran migració del pastoreig, en la transhumància. I aquest és un problema perquè a Espanya, des de la década de 50,
no existeix la transhumància com a tal. Des que vam agafar i vam posar els vens als camions, vam deixar de tenir aquesta migració que també formava part una miqueta de la cultura del continent. Clar, perquè ara ja no travessen grans camps ni grans muntanyes per anar a buscar menjar, sinó, com dius tu, els pugen en camions o en tràilers i els porten a altres llocs on està directament el menjar, no? Exacte.
És una manera una miqueta potser més productiva, per dir-ho d'alguna manera, de cara a lo industrial o de cara... Però menys jo que soc un romàntic i que m'agrada una miqueta els orígens de tot això, hem perdut aquí una gran història, hem perdut una gran part de la història. Aquí ens hem quedat aïllats. Pensa que, per exemple, a països com la migració que es fa des de Grècia fins a Macedònia, parlem al voltant de migracions d'entre 600 i 900 quilòmetres.
A peu. Sí, sí, no, no, és espectacular, no? De fet, aquests gossos pastors, avui en dia, per tant, com són? Com els podríem definir? Són bastant grandots. Aquí, per el que podem conèixer d'aquestes grans migracions, que avui encara es duen a terme, són gossos grans, però són gossos grans per diverses raons. La principal és que, per dir-ho d'alguna manera, la mida del pas d'un gos gran, el pas que fa el gos és més gran.
Llavors, recórrer més quilòmetres sense cansar-se tant. Un Chihuahua, per dir-ho de l'extrem més heavy, per fer un quilòmetre igual havia de fer un milió de passes. Un Sant Bernardo, per fer un quilòmetre, potser amb 100 i en té prou. Amb el conseqüent gasto energètic que això comporta. L'estalviament del Sant Bernardo aquí seria important. Però precisament el Sant Bernardo no és una de les races idònies per parlar d'això. Perquè quan parlo que són gossos grans, són gossos tipus grans,
No parlo precisament de tan grans com Sant Bernardo, això ja podríem dir que són gos gegants. Parlo de gossos tipus pastor alemany, mira el que podem estar habituats a veure en realitat els gossos d'aquí a la ciutat. No són tan diferents en qüestions físiques com sí que són molt diferents en qüestió de comportament. Qualsevol gos pot ser un gos pastor? Sí, sí, no hi ha races ni idònees ni perfectes, ni millors ni pitjors.
En veritat, el que fa que el gos sigui un bon pastor és quin creixement té aquest gos. A part que té un percentatge, com podríem parlar de qualsevol història a nivell d'ensinistrament, té un percentatge genètic, per dir-ho d'alguna manera, però té molt més a veure amb com es cria aquell gos, en quin ambient s'està criant, com creix, quina és la seva idea de la vida. Perquè no deixem de parlar d'un depredador natural. El gos és un animal que...
per naturalesa, aniria a caçar aquell ramat. Però la manera en què s'han criat aquells animals han creat el contrari. Han vist que l'ideal és protegir aquell ramat. És una història fàcil d'aconseguir. No, no, no, clar, perquè, com dius tu, la tendència és anar a... potser, no?, a veure què passa... A vegades el llop i el gos, en un gos pastor trobem el comportament pràcticament distant, completament distant.
perquè un lloc que s'apropa a un ramat d'ovelles té unes intencions completament contràries a les que té un gos. Bé, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre els gossos pastors, perquè si no, jo tinc preguntes per fer-te sobre altres temes. Jo, mira, com a edat de curiositat, perquè jo quan m'ho vaig veure em va impressionar una miqueta, la migració aquesta que comentava, precisament la de Grècia a Macedònia, pensa que es poden ajuntar entre aproximadament unes 500.000 ovelles.
Per fer-nos una idea, una extensió bastant gran. Home, són moltes ovelles, eh? 600.000? Sí, sí, es diu ràpid, però són moltes, eh? Són moltes juntes. I tant. Aproximadament hi ha 350 morres, que és el que es diuen. Són ramats, però allà en el seu llenguatge es diu morres. I això suposa aproximadament un milió i mig de gossos per dos.
Per això quan parlava del que estem perdent aquí a Espanya, agafant els vens i posant-los als camions, hem perdut bastant en aquest sentit. Sí, sí, home, s'ha fet més fàcil, no? Però vols dir que avui en dia es podria fer amb totes les carreteres, tot el trànsit? S'hauria de poder fer. Mira, un dels privilegis que tenen precisament en grans migracions és que els pastors no tenen una nacionalitat, no necessiten un passaport per passar d'un país a l'altre. No passen per les fronteres.
Tenen molts privilegis en aquest sentit, que jo no crec que siguin privilegis, sinó que és el que sempre s'ha fet i que s'hauria de fer. Pràcticament tenen idiomes propis, tenen una cultura molt diferent a la que tenim en general. És bastant curiós el fet que... I el fet que ja no ho tinguem aquí, sí, és un problema. Jo considero que tenim una gran pèrdua. Bé, la veritat és que és un altre servei, una altra utilitat, no?, que podem trobar els gossos avui en dia amb els gossos pescors. Jo crec que tindríem menys incendis, també seria un tema a tenir en compte. Ah, sí?
Home, tu pensa que per allà on van passant van netejant. Bé, està bé el tema dels gossos pastors, però jo et volia preguntar altres coses, Albert, perquè, per exemple, no sé si, aprofitant que l'Albert és educador caní, no sé si sareu, estimats oients, que us podeu posar en contacte amb la penya del morro per comentar-nos qualsevol problema que tingueu amb el vostre gos, demanar consell o qualsevol història.
I, per tant, et volia preguntar-te, ja que tenim a Albert, quins són els problemes més freqüents pels quals et truca la gent? Doncs els més freqüents són com, a vegades hem parlat, no?, de problemes que tinc al passeig amb la corretja, que el meu gos s'està fent gran i tira molt de la corretja, se'm fa incontrolable. A vegades s'ajunta a que, a la vegada que se'm fa incontrolable, sembla que es vulgui menjar els altres gossos, i comença a ser agressiu o té comportaments una miqueta que no ens agraden.
I també, per una altra banda, ballar si tenim idea o tenim la noció que el nostre gos és agressiu en persones. Quan ja veiem que el gos ensenya les dents a un veí o ensenya les dents a un nen...
i a la seguida posem el crit al cel i truquem a algú. Per tant, aquests problemes són els més bàsics i més comuns que es troba la gent quan demana l'ajuda d'un educador caní, els problemes amb la corretja, els comportaments, o, per exemple, l'agressivitat desmesurada o, de cop i volta, que poden tenir els gossos, cap a altres gossos o cap a altres persones, no? I també hi ha una categoria que és, que jo en categoria em recometa, que seria quan el gos ens defrosa la casa. També és una cosa...
Sí, ens parem a pensar que són tres grans categories, també si entre cometes, però que, en veritat, són com la punta de l'Aisberg, d'alguna manera. Nosaltres veiem més molesta en una convivència. I com es poden solucionar aquests problemes? Realment, si tot és viable, efectivament, no estem parlant d'un cas extrem, d'expressivitat extrema,
en una primera visita normalment es poden fer molts bons avanços i donant la informació adequada, donant unes pautes que s'haurien d'adaptar una miqueta a l'individu. No hi ha un estàndard, per dir-ho d'alguna manera. No hi ha una tàctica general per a tothom. Com per exemple, alguna general, però més o menys encara que no sigui per a tothom. El que més dius, per exemple? Em fa gràcia perquè quan li preguntes a la persona en si per què tira de la corretja,
un percentatge altíssim no sap per què tirar el gos de la corretja. Llavors, la meva missió simplement és dir-li, intentar averiguar per què el gos tira d'aquella corretja i començar a solucionar el problema. No podem solucionar un problema si no sabem per què passa. Clar, potser el gos el que vol és anar cap a... El gos potser fuig d'alguna cosa, vol anar cap a un lloc, vol anar a ensumar, no? O per l'emoció, excessiva emoció que tenen a sortir. Moltes vegades és perquè tinc ganes d'arribar al parc on anem cada dia perquè així veig els meus amics i tal i estic una estona jugant.
Però a vegades també té molta relació amb alguna por, amb alguna fòbia, amb alguna ansietat. Perquè hi ha molts gossos que si passegen un cop al dia, és el moment ideal, és el moment del dia. Clar, estan molt nerviosos, no?, perquè per ells és com el...
Fes-te grosses, no? Sortir de fora, per exemple. No faig res en tot el dia més que esperar que arribi el moment de sortir al carrer. Per cert, quin protocol utilitzes tu? Un cop arribes a una visita d'una família... Faig com una separació, perquè faig com un interrogatori d'alguna manera als propietaris, si puc, abans de conèixer el gos, sense tenir jo la referència del gos, a vegades és possible, a vegades no, perquè si estan convivint no sóc jo ningú per dir tanca el gos,
Però si es pot fer, prefereixo fer-ho a vegades sense el gos en presència i després ja passaré a veure el gos. Però m'interessa molt la versió que em donin els propietaris perquè a vegades és clavada la que després et diu el gos i una d'altres vegades, pel meu gust, masses, no coincideix el que et diuen els propietaris amb el que et diu el gos. Jo sé que el gos no m'enganyarà. Si ho faig al revés, si primer veig el gos i després vaig a la versió del propietari...
Ja començaré a jutjar si m'està dient la veritat o no. Clar, i potser no t'interessa, no, ja, ni que sigui per respecte, no, per dir, home... Exacte, no, no m'interessa estar posant cares o... Si m'estàs enganyant i jo ho sé, jo no puc enganyar-te, la meva cara també serà evident. I t'has trobat amb casos que hi ha propietaris amb uns de gossos que et diuen una cosa i després tu vas i tu veus que amb el gos és un altre?
Sí, però és que de vegades ells tampoc són conscients. Per això m'agrada que primer m'ho expliquin ells de bona fe i després segons la reacció que tinguin. Un cop jo li dono la meva versió i el que jo he vist i el que s'hauria de fer, segons em veig la reacció és el que després em dirà, vale, això té bona pinta, té bona prop, no sé què li diem, o no. Sí, però sí, a tu un propietari t'enganya o et menteix sobre un comportament o alguna cosa, la que sigui, tu després no li dius, escolta, que m'has enganyat, o sí?
No, en principi no. Jo no estic allà per jutjar ningú. Jo estic per fer d'advocat de mediador, per dir-ho d'alguna manera, entre el gos i ell. Llavors, si ell m'està intentant enganyar, és com si tu tinguessis un advocat i l'enganyessis també l'advocat. Seria un problema. Clar, clar, clar. Evidentment. En fi, és un tema molt interessant aquest. Se'n està acabant el temps, però jo, Albert, et proposo... Perquè, clar, m'he quedat amb el dubte de que, per exemple, quin és l'interrogatori que fos els propietaris...
Clar, sí. Quin interrogatori, per d'alguna forma, o què preguntes al gos i com avalues el gos, no? Perquè, clar, el gos no parla el nostre llenguatge, però sí que té altres tipus de llenguatge que pot expressar i que tu també saps detectar. Llavors, jo... És plancament sincer, aquest llenguatge. És molt sincer, no? El gos no t'enganya, no, Albert? Correcte. Ja sabia jo que és pas a tonto.
Mira, Albert, llavors, com que estem a punt de connectar amb la xarxa per escoltar el butlletí de notícies generals de les 6, t'emplaço que el proper dia que parlem, si et sembla bé, parlem d'aquest interrogatori, que, bueno, interrogatori, conversa, eh? Sí, sí, que sembla ara que... No, el test aquest que fas, no?, les preguntes que fas als propietaris i després també què és el que fas exactament amb els gossos que tu visites com a educador que n'hi ha. Et sembla bé?
Perfecte, em sembla perfecte, Jordi. Doncs mira, d'aquí dues setmanes en parlem. Gràcies, Albert, bona tarda. Bona tarda. A tu, bona tarda. Que vagi bé. I efectivament, d'aquí uns segons connectem amb la xarxa i a la segona hora parlem amb la Dolors Puigdemont del col·lectiu Artejust que preparen un debat la setmana que ve a Can Ginestar sobre la cultura Sant Just. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. Les obres per extreure les més de 700.000 tones de llots tòxics del fons del pantà de Flix a la Riviera d'Ebre s'iniciaran finalment aquest divendres, tot i l'oposició que han manifestat els alcaldes dels municipis Riuavall perquè encara diuen no se'ls garanteix l'abastament en cas d'accident. Davant les veus contràries als treballs, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat que s'han fet les actuacions necessàries i ha demanat pragmatisme.
Només puc agrair la comprensió que han tingut els alcaldes. Segur que no és el millor dels esquemes possibles, però és un esquema raonable. Jo els hi he agraït personalment, perquè en definitiva hem de combinar fidelitat al territori, compromís amb els nostres conciutadats, amb els veïns, però també un sentit de responsabilitat, un sentit de pragmatisme. Segur que es podrien fer moltes més actuacions, però insisteixo, les actuacions necessàries queden garantides, i així s'ho ha fet el Ministeri. Nosaltres ens hi hem avingut.
Els treballs s'allargaran durant dos anys i costaran 165 milions d'euros que en gran part finançarà la Unió Europea. Aquesta serà la major obra d'aquest tipus feta mai a Espanya. Els opositors de la macroplanta de residus que es vol construir a Forallac al Baix Empordà presenten d'aquí una hora un estudi que demostra que el projecte està ple d'irregularitats. Segons el grup ecologista que lidera la protesta, el projecte preveu activitats contràries a la llei europea de residus
i també generarà molts riscos tant per la salut de les persones com per el medi ambient. Girona, Sònia Tubert. El projecte de la macroplanta de residus de Forallac inclou sis instal·lacions per tractar diferents tipus de residus, però grups ecologistes i veïns de la zona creuen que més endavant s'hi afegirà una incineradora. Avui presenten un estudi elaborat per un grup d'experts que demostra que les plantes tractarien residus altament contaminants.
Un dels autors de l'informe, Jordi Vigas, ha afegit que també es volen fer activitats prohibides per la Unió Europea. El projecte inclou activitats prohibides, com ara convertir en combustibles el contingut dels contenidors de recollida selectiva de paper i envasos. En aquest sentit, nosaltres demanem a l'administració catalana, com a resum,
que digui no al projecte i que actui en una altra direcció. A més, la planta es vol construir en un indret. Els clots de Sant Julià ha declarat bé cultural d'interès nacional. Els opositors han convocat una manifestació diumenge al migdia a Forallac per expressar el seu rebutge al projecte. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha desafiat els grups de l'oposició a tornar-se a veure a les urnes les properes eleccions municipals en el cas que pactin presentar-li una moció de censura.
Si al final els perdedors es posen d'acord i hi ha moció de censura, si els veïns em fan confiança i també me la fa el meu partit, en el 2015 ens veurem a les urnes i al final els veïns parlaran.
Avui el líder de Convergència i Unió a Badalona, Ferran Falcó, ha anunciat que començarà a negociar amb el PSC Iniciativa la possibilitat de treure de l'alcaldia Xavier García Albiol. Falcó ha afegit que no es pot abordar encara una moció de censura i aposta per un govern de transició amb un alcalde que no hagi estat cap de llista a les darreres municipals. Aquesta primavera es preveu complicada per les persones al·lèrgiques a Barcelona. Les baixes temperatures de l'hivern i les intenses pluges dels últims dies
Han reduït molt la polinizació del xiprer, però han creat les condicions idònies per augmentar la del plataner, que són els arbres més presents a la ciutat. Teresa Garrigà, membre del Comitè de Malalties Respiratòries de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica, explica quines prevencions cal prendre.
Evitar l'alergia, això és el més important, però molts cops, sobretot en el cas dels polens, això és impossible. Llavors s'aconsella tractament antistamínic, que no ha de ser només quan el pacient té símptomes, sinó que també es pot donar de manera preventiva. Uns dies abans, quan el pacient vegi que realment els nivells de polen, de platània, per exemple, estan començant a augmentar, doncs aprendre el tractament antistamínic com a prevenció. I a vegades amb això no és suficient i s'ha de passar fins i tot a la immunoterapia, a la vacuna. Però la vacuna sí que hauria de ser uns mesos, bastants mesos abans.
A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen al·lèrgies que en un 40% dels casos provoquen els polens. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El jugador del Reus Deportiu d'Hockey Patint, Jordi Molet, ha denunciat que el club del Baix Camp per impagament. El Molinenc va quedar fora de la convocatòria per disputar la Copa del Rei el passat cap de setmana i assegura que el tècnic rep ordres de la directiva per no convocar-lo.
L'entrenador sap que passava la seva renovació per perjudicar la meva persona. Hi ha coses extrasportives, moltes coses extrasportives, que en pensi que han influenciat l'entrenador perquè per salvar-se i el seu cap m'han perjudicat a mi. Molet ja ha anunciat que deixarà el club roig i negre quan acabi aquesta temporada. I la Unió Esportiva Sant Andreu juga a dos quarts de nou del vespre l'anada de les semifinals de la Copa Federació de Futbol. El rival és el Tenerifebe.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Les celles faran una nova conferència demà dins del cicle del paleolític en la romanització. L'arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona, David García, remuntarà al segle VI abans de Crist per parlar del món íber. Els íbers van viure a la península des del segle VI abans de Crist
Fins al segle I abans de Cris. Per tant, més de cinc segles en què ens van deixar un llegat tan material com territorial. L'esperança de vida durant aquell període era de 35 o 40 anys i, per tant, en 500 anys van existir moltes generacions. Des d'aleshores, a Catalunya ens hem quedat en bona part de la seva toponímia i a molts jaciments hívers. Un dels exemples, el que tenim més a prop a Sant Just, és la penya del Mor. La xerrada serà demà a partir de les 8 del vespre al local de la CEES.
I avui comença un taller pràctic a Sant Jús per aprendre a posar normes dels fills i filles. Són tres sessions durant tres dijous seguits a Casal de Joves i s'hi han apuntat una trentena de persones. L'objectiu principal és que els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i la convivència a casa. És un taller participatiu que pretén que les persones assistents puguin identificar i desenvolupar habilitats educatives per millorar el control sobre els fills. L'activitat l'organitza la Regidoria d'Acció Social que s'adreça a famílies
amb fills entre 12 i 17 anys. Es farà avui i el dia 14 i 21, de dos quarts de 6 a dos quarts de 8 de la tarda al Casal de Joves. I acabem aquí a un llet explicant-vos que els gossos seran els protagonistes aquest diumenge al municipi. Un any més, la Reial Societat Canina de Catalunya torna a organitzar una exposició canina puntuable pel títol de Millor gos de Catalunya 2013.
Una prova més del circuit català i poden participar únicament gossos de raça en diferents categories que s'estableixen per raça d'edat, però també hi ha altres proves de les quals podran participar tots els gossos, no només els que tinguin pedigrí. Una seranena amb gos, o bé també la de Bon Ciutadà Caní. Les inscripcions s'han de fer el mateix diumenge abans de l'exhibició. Entre dos, quart de deu i les onze davant del Casal de Joves costa 15 euros per gos.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. El condensador de flusso.
El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Què tal? Bona tarda, amics i amics. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Com cada tarda, entre les 5 i les 7, al 98.1 FM. És a dir, a Ràdio d'Esvern. A més, aquests dies estem d'aniversari a la ràdio, perquè hem celebrat els 29 anys. Fixa't, 29 anys. Felicitats a tota la gent que ens escuteu. Sí, sí.
Clar, perquè sense vosaltres tampoc no podríem fer els programes i tot plegat. I també els quasi bé un centenar de col·laboradors que fan tota la programació de ràdio d'Esvern. L'any que ve farem 30 anys. Cristina, què celebrarem els 30 anys a la ràdio? Home, alguna cosa especial. Alguna cosa molt especial. Perquè bé, sí, com que també hi ha molts diners per gastar molt...
segur que alguna cosa farem. No, però es poden fer coses sense diners. Ai, quin nervis. Alguna buscarem, segur. Alguna en farem. En fi, no sé si a Twitter ens donen alguna idea sobre el tema, però el que sí que és segur és que a Twitter hi ha els trending topics, els temes que més es parlen ara mateix a la xarxa. I, Cristina, per on comencem? Doncs mira, Jordi, parlant justament d'això de la celebració que parlaves, no en aquest cas per nosaltres, però sí que podem comentar
que està com trending topic ara mateix, el Dia de la Dona. El Dia de la Dona? Sí, el Dia de la Dona. Però si és demà? Sí. Tu ho tens abans, no? Sempre és abans. Clar, home, sempre s'avança això. Tu t'erres tan ja, ja i tan actual que s'avança molt. Doncs un munt de gent està penjant ara mateix les activitats que es poden trobar a diferents indrets de Barcelona, de Catalunya, que es poden fer i podem trobar fins i tot regals que diuen que es poden fer a les dones com galetes, roba interior...
És un regal per ella o per ella? Si tu regales una roba interior... Aquí a Sant Jus ja sabeu que al casal de joves, demà, durant tot el dia, sobretot a partir de la tarda, hi ha totes les activitats que ja n'hem parlat i que podeu trobar també a la pàgina web de radiodesverb.com. Cristina, abans de passar a l'entrevista que tenim tots just d'aquí uns moments, tenim un altre trending topic? Sí, te'n recordes que vam parlar d'un que era el hashtag Bon Humor?
Sí, aquest sempre triomfa. Home, aquest ha de triomfar. Sobretot a la Núria Oriol, que segur que li agrada molt. És veritat. Doncs continua sent trending topics. Suposo que ja porta uns dies i continuarà uns quants més. I podem trobar acudits com per què els homes van nedant pel fons de la piscina? Per què els homes van nedant pel fons de la piscina? No ho sé. Perquè en el fons no són tan rucs. Molt bé, moltes gràcies.
Que simpàtia és la Cristina. D'aquí una estona, a més a més, també parlarem amb l'Arnau Cònsul, que ja sabeu que és de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, en la seva secció habitual de llibres, com cada setmana a la penya del morro. Però abans ens ocupem d'un altre assumpte, perquè aquest dimarts, dia 12 de març, a les 7 i fins a dos quarts de 9 del vespre, és a dir, de 7 a 8 i mitja, hi ha un debat a les golfes de Can Ginestà.
L'organitzat el col·lectiu Art Ajust, que es va crear fa 5 anys i que formen una vintena de persones, sota el títol Què caram passa amb la cultura a Sant Just? Per parlar una mica de tot plegat i què és el que es debatrà i per què s'ha fet, tenim una de les seves integrants, que és la Dolors Puigdemont, el telèfon Dolors. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Dolors, benvinguda al programa. Gràcies per participar. A veure, qui sou? Comencem pel començament. Qui sou el col·lectiu Artejust? Bé, vam fer festes que l'Ajuntament ens va convidar a fer una exposició quan es va demostrar després de la rehabilitació que va haver. I a partir de llavors s'hi ha anat ajuntant més gent.
i bàsicament som artistes plàstics, també hi ha algunes persones que fan liga i que escriuen, doncs que fem exposicions. Vam fent-hi a Sant Feliu, al Palau Falguera, després al Robert Villas, hem fet arbres a Sant Just... I sou de Sant Just tots? Bé, hi ha dos o tres que treballen a Sant Just. Ah...
Però no viuen. No hi viuen, però treballen. Bé, tu, Dolors, ets de Sant Just, també, o no? Jo soc de Sant Just. Fa uns 28 anys que tinc relació. Home, sí, ja podem dir que ets Sant Just, que sí, home, i tant. Sí, home, i tant, i tant. Bé, el títol que ens ha sorprès, molt provocatiu, sobre aquest debat que hi haurà a les golfes de Can Gin aquest dimarts a les 7 aquí a Sant Just.
Què caram passa amb la cultura de Sant Just? Per què decidiu... Sí. Bé, abans vull dir que Sant Just és un poble on la cultura és una cosa molt clara. Perdona, un moment. Sembla que no. És evident que tenim algun problema de connexió. Perquè és que de tant en tant, no sé què passa, si és el mòbil o què, però està allà. Tens un telèfon fix a prop?
Sí, un telèfon fix. Doncs mira, fem una cosa, fem una pausa ara mateix, t'agafem les dades, no pengis i et truquem al telèfon fix perquè així d'aquesta manera jo crec que la comunicació serà millor. Et sembla? D'acord. No és culpa de ningú, senzillament que és culpa del telèfon. Les tecnologies que al final tan bones no seran. Fem una pausa i tornem ara mateix. No pengis dolors que t'agafem el telèfon. Gràcies.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert. Ràdio Despert.
El condensador de fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern.
Hola, hola, ja tornem a ser aquí. A veure si hem solucionat el problema. Dolors, bona tarda. Bona tarda. Ara! Ara sí, eh? Ara sí. És que, clar, avui en dia, com que ja ningú utilitza el telèfon fixa, com aquest qui diu, però vaja, té la seva utilitat, com podeu comprovar. Gràcies, eh, Dolors, i perdona aquesta molèstia. Estàvem parlant de com és que li heu posat el títol què caram passa a la cultura a Sant Just en aquest debat obert que hi haurà aquest dimarts aquí a les golfes de Can Ginestà.
Bé, doncs li hem posat aquest nom perquè alguna vegada, de tant en tant, les coses es tenen que repassar una miqueta, no? Ens vam trobar al grup d'Arte Just, que diverses persones, components d'aquest grup, doncs estan donant classes a l'escola d'art de Can Ginestà. I va haver-hi un petit xotrac quan van voler canviar d'empresa.
I llavors vam pensar que moltes vegades en un poble on la cultura és molt important i està molt preuada per la gent, per exemple, a nivell plàstic, la Soledat Sants va crear el Carreo Blau ja pràcticament deu fer 30 anys i tants nens van tenir aquesta...
o sigui, van estar treballant i tenen ara aquest poço, diguéssim, cultural a nivell plàstic, com a l'Ateneu, que també es donen classes de dibuix o classes de música, després d'aquests mateixos cursos que es fan a Ganji Nesta, tot això fa que hi hagi un ambient cultural molt maco, no?, a Sant Just, i en canvi ens podem trobar en un moment donat que hi hagi...
Bé, un d'altabaix. Vam estar a punt de perdre uns profes, tindre'n uns altres...
Sí, tu fas referència al que va passar aquest trimestre passat, durant la tardor, quan els cursos d'arts plàstiques que es gestionaven des d'aquest equipament, que aquí a Canjín està, van canviar d'empresa. Però finalment el que ha passat és que s'ha tornat a fer un altre concurs i finalment qui portaven durant 20 anys 100 professors
i professores, aquí als tallers d'arts plàstiques, han tornat a donar classe i, per tant, el que podríem dir és que s'ha perdut un trimestre de classe, no?, perquè ara continua tot com estava l'any passat, correcte? Sí, el que passa és que l'ambient ha canviat. En quin sentit? Què vols dir que ha canviat l'ambient? Home, en sentit que, esclar, doncs...
Haver perdut aquest trimestre no vol dir només ha perdut un trimestre, sinó l'ensurt que van tenir els alumnes de pensar que tindrien un canvi de professorat, doncs, evidentment, ara m'imagino que aquests professors han tornat a reconduir el bon ambient que hi havia abans, però va haver-hi un moment que no va ser el mateix, no? I llavors, davant de futures retallades que hi puguin haver-hi,
que més o menys seran obligatòries si cada vegada es dedica menys diners a cultura bé, no ha sigut el cas d'aquí però amb poblacions veïnes doncs passen coses de cada cop es retalla els horaris dels espais o... En quines poblacions ha passat? Per exemple, Sant Feliu o les sales d'exposicions doncs
obrien matí i tarda, ara pràcticament només obren de 6 a 8, i després el dissabte i el diumenge al dematí. Això és veritat, em sembla que al Palau Falguera, no? Exacte, això, per exemple, en el Palau Falguera estic parlant, no? Sí, abans obrien quasi bé cada dia, com dius, matí i tarda, i ara només dos o tres dies a la setmana, no? Em sembla que potser de sis, ara ho dic de memòria, però potser de sis a nou, vol dir que si no et va bé passar aquella hora, ja no pots anar a veure l'exposició, no? Clar, i aleshores vam dir, bueno, abans que passi alguna cosa,
Doncs ajuntem-nos i estiguem a l'hora, no? Clar, per tant, si ho entenc bé, és una mena de toc d'alerta. Cuidado, anem amb compte a veure què ens podria passar, no? Això per un costat.
I a qui li voleu donar el toc d'alerta? Els que estan gestionant, per exemple, des de l'Ajuntament, els recursos econòmics i també culturals, a la ciutadania, als mitjans, a qui, a tothom, a vosaltres? Una mica a tothom, sobretot des de l'Ego als mitjans, des de l'Ego a l'Ajuntament, que és el que posa empreses que després ha d'anar...
o sigui, al cap d'equits anys torna a fer concurs d'altres empreses, a buscar-ne una altra, vull dir, això desequilibra una mica a vegades les coses, sobretot, sobretot, quan en un poble hi ha una tradició i hi ha uns professors que ja ho fan bé i llavors ens trobem amb el cas que ens vam trobar a l'agost de l'any passat, no? Però no és només això. Nosaltres, des d'Arte Just, ja havíem parlat de que
Si les persones de les diferents entitats féssim trobades i estiguéssim comunicats en xarxa, si alguna vegada uns, per exemple, fan una exposició de plàstica, doncs poden convidar un dia gent que llegeix poesia a fer una lectura de poesia o fer un recital de música a dins de la mateixa sala d'exposicions.
o enterar-nos de quan hi ha un recital o quan un grup de teatre fan una representació, de poder-hi anar, inclús, no sé, per què no, fer-los un cartell o fer una escenografia, vull dir, que hi hagi una mica...
de vertebració entre uns grups i els altres. Per tant, el que es diu fer xarxa, sobretot ajudar-se les entitats unes amb les altres, fent intercanvis d'activitats. Ajudar-se perquè aquest ajut suma no només l'ajut en si, sinó que fa que hi hagi molta més gent d'un altre grup que no és l'habitual fent una activitat
que gaudeixi d'aquesta activitat perquè hi van el grup seu. I llavors interpreto que aquest dimarts hi haurà diferents entitats en aquesta trobada i en aquesta reunió? Esperem-ho que si no hi ha les entitats hi hagi persones de les entitats i les persones estiguin unides entre elles perquè a vegades anar a trucar a una entitat doncs és una cosa que no sé, a vegades hi ha
o tens por de tenir molèsties o perquè aquella persona no saps de quina hora trucar-la. En canvi, si truques no als directius, sinó a membres que puguin ser amics o que hagin donat el telèfon i el vistiplau en què hi haurà un intercanvi entre un grup i l'altre,
doncs llavors les coses flueixen i és més fàcil. Clar, perquè jo a vegades tinc la sensació que, no només a Sant Just, sinó en general, suposo que deu passar, però el que a Sant Just tenc el coneixem més perquè el tenim més a mà, però que hi ha moltes entitats que són, com dir-ho, de perfil conservador, en el sentit que potser no els deixen ajudar, però fer aquests intercanvis o aquestes coses. Això també tens aquesta sensació, tu? Bé, a nosaltres ens passa. Quan fèiem les exposicions als Artes Justs,
doncs costava molt que hi hagués aquest intercanvi, ho vam intentar, ens va anar bé, alguna vegada hem fet alguna cosa, me'n recordo a Sant Feliu, va haver un grup de música que van venir, però és complicat, és complicat perquè no saps a qui demanar-ho, a qui dir-ho, si una persona té un amic, doncs no sap fins a quin punt aquest amic es vol implicar
a fer-ho i bé, en canvi amb lo fàcil que és tenir una colla d'emails i cada vegada que es vol fer una cosa doncs directament s'envia un email a totes aquestes persones si més no és una cosa que que està bé Per tant, a banda d'una mica debatre tots aquests aspectes i aquests punts
suposo també que és com un punt de trobada, no?, per les entitats amb un objectiu, suposo, potser de fer pinya i fer algun tipus de col·laboració, no?, conjuntar, aquest seria l'objectiu. O sigui, és fer pinya, fer xarxa de... Abans, doncs, quan es tenia que fer pinya es trucava per telèfon, no?, o s'esperava d'anar al lloc on habitualment anava la gent i anar allà a parlar, no? Avui en dia es pot fer d'aquesta manera, però...
Una altra de les maneres que hi ha és fer-ho via Mell. I la idea és aquesta, o sigui, de crear una xarxa de correus electrònics, de manera que tant si es necessita perquè en un moment donat es doni un cop de mà en un problema que pugui sorgir, com per una col·laboració, com per invitar la gent a assistir a un acte.
Estem parlant amb la Dolors Puigdemont, que és integrant del col·lectiu Artejust i que, com comentem, aquest dimarts, amb tot això que estem parlant, m'imagino que anirà sortint durant aquest debat que hi haurà a les golfes de Can Ginestar a les 7 de la tarda.
i fins a dos quarts de nou. Sota el títol, què que ara em passa amb la cultura de Sant Just, i que, a més a més, hi ha diferents punts a tractar, d'on venim, on som, on volem anar en l'àmbit cultural, i, a més a més, també hi ha un altre tercer bloc, que és el de què farem d'immediat amb propostes concretes. Més o menys, ja sabeu què és el que voldreu fer? Sí, hi ha persones que ho tenen més o menys clar, però tampoc ningú es vol impulsar a ningú, i el que volem...
és veure la resposta i veure entre tots quines necessitats tenim. Per això també no volem concretar... Fins que no arribi el dia on estigui tothom, no? Exacte, perquè no volem que siguin les idees d'una persona. Sí, a principi hi ha alguns artistes, Sant Justencs i altres sectors i àmbits que estan convidats a venir, que ja han dit que aniran...
com la Marta Balada, el Marcel Camps, la Xita Camps, l'Antoni Mercader, la Cristina Moreno, la Maria Teresa Pissunyer, el Nolas Riba o la Janira Romero, per exemple. I, a més a més, tot això serà moderat per la nostra companya i col·laboradora de la Penya del Morro i també de Canja i qui pugui, la Clara Aguilar.
Bé, doncs tot això serà aquest dimarts a partir de les 7 que en Ginestà. Doncs Dolors, no sé si vols afegir alguna cosa més, perquè clar, aquí pot anar tothom qui vulgui o només artistes? A veure, aquí pot anar tothom qui vulgui i sobretot tothom qui estigui, no sé, que estigui a l'Orfeó, estigui amb el grup de gent que fa poesia a la biblioteca...
qualsevol àmbit, o sigui, les barres de Sant Just i a nivell personal, vull dir, hi ha gent que no està enlloc però que es mou a dins del món de l'art a nivell professional, doncs bé, també hi és convidat, vull dir, no som exclusius, vull dir, acceptem a tothom i les finalitats són aquestes, estar comunicats entre tots, en primer lloc, per bé, o sigui, per organitzar coses,
I segona, perquè si alguna vegada una gestió per part de l'Ajuntament o un tractament inadequat per part dels medis, bueno, inadequat en el sentit que no ens hagin entès o alguna cosa així, doncs immediatament això es pugui parlar en primer lloc i després es pugui actuar d'alguna manera.
Molt bé, doncs, Dolors, jo crec que ha quedat prou clar. Si algú li interessa, aquest dimarts, com comentem, a les 7 de la tarda, a les golfes de Can Ginestar. Què que ara em passa amb la cultura a Sant Just? En fi, Dolors, moltes gràcies, que vagi bé i molt bona tarda. Vale, esperem que vingui molta gent i que arribem a un acord. Ah, segur que sí, segur que sí. Home, si no arribeu a acord ja vosaltres, ja anem malament. En fi, Dolors, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Vale, bona tarda. Bona tarda.
Dos quarts de set de la tarda i atenció, estimats oients, perquè ara a la penya del morro ens ocupem de preguntes que potser us havíeu fet alguna vegada, jo me les faig sovint, del cos humà.
Deixeu-me que saludi, però, l'Arnau Cònsul, que ja s'ha incorporat amb nosaltres, d'aquí una estona, amb la secció de llibres. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per cert, no sé si has tingut, em sembla que no, l'oportunitat d'escoltar l'entrevista que acabem de fer-li a la Dolors Puigdemont, que és del col·lectiu Art Just, i que fan una exposició, bueno, exposició no, un debat, aquest dimarts a les 7, el Can Gin està amb el títol Què caram passa amb la cultura a Sant Just?
I relacionat una mica amb el que ens explicava, que un toc d'atenció a tota la part de les institucions, també una mica a la ciutadania i també una mica fer xarxa i ajudar-se entre les entitats sanjustenques perquè no passin com han passat a altres municipis o com podria passar en sentit de retallades o perdre una mica en aquest àmbit cultural.
De moment s'està preparant alguna moguda important, aquest mes de marge. Algunes mogudes importants. Tu ja saps alguna cosa? Home, jo sé que, per exemple, aquest dissabte hi haurà un recital amb tas de vins a l'Ateneu, a les 7 de la tarda, en part per una mica fer de celebració el dia de la dona, que és el dia abans, i vindrà una actriu, llegirà Anais Nin, una...
poetessa ja morta de fa un temps, franco-americana, però Nin és un cognom català perquè tenia una àvia catalana. Quina actriu vindrà?
És un actiu que es diu Numiret. Numiret. Però no va per aquí, eh? No va per aquí. Hàgim de colar la falca del dissabte, però que està bé. Però s'està en moviment també el dia mundial de la poesia, eh? Això és en col·laboració amb diferents entitats. Ja en parlarem. Això és el 21 de març, no? Sí, senyor. El dia mundial de la poesia. Ho he marcat amb roig forjat.
a la meva agenda. Però això serà d'aquí una estona, quan parlem de l'associació de llibres. Ara, jo et convido que et quedis, perquè amb la Cristina, Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, t'hem encarregat que busquis algunes qüestions sobre el cos humà, perquè ens interessen a tots, Arnau, com, per exemple, per què a vegades respirem instintivament pel nas i no per la boca? Bona tarda.
No t'has preguntat mai, això? Jo m'ho pregunto sempre, a vegades, no? Dius, per què m'ho passa d'això? Sí, no, no, jo a vegades m'ho pregunto, sí, sí, sí, o faig altra cosa. O perquè, és un no parar, o perquè, per exemple, hi ha adons que neixen amb els ulls blaus i d'altres amb els ulls negres. No t'has preguntat mai, això? Jo sí, jo molt. Sí, jo perquè, clar, mira, soc dels primers i els meus pares no, ni un ni l'altre, saps? Jo a vegades m'ho pregunto. Sí, clar, com és això, no? És qüestió genètica. Bé, doncs jo crec que tenim, bé, m'he encarregat d'unes quantes preguntes sobre aquest tema...
Una mica a l'O.7, també, eh? Cristina, per exemple, per què els nadons n'hi ha que neixen amb els ulls blaus, com per exemple l'Arnau Cònsol?
Sí, és el seu cas. En veritat, tots els nadons neixen amb els ulls blaus, l'únic que en els primers mesos se'ls canvia de color i se li queda el color definitiu. Això succeeix en principi perquè naixem amb la melanina, que és un pigment que dona el color a la pell, al cabell i als ulls,
I quan naixem aquesta melanina no s'ha acabat de dipositar completament a l'iris i per això tenim els ulls de color blau en aquest cas. Quan s'acaba de dipositar la melanina és quan canvia el color. Pot ser bé o per aquest motiu o perquè encara no se'ns hagin enfosquit
degut a l'exposició de la llum ultravioleta. Que fort. A partir d'ara, quan vagi a visitar algun amic o alguna amiga que ha tingut algun fill a l'hospital, m'hi fixaré. Si tenen els ulls blaus, ja els hi diré tot això i em quedarem bé. I els que ens quedem amb blausos perquè la melanina... Passa de tot. No, no. Cal afegir que la melanina és una proteïna que està determinada pels gens
i que, evidentment, una gran disposició que els nostres ulls tinguin un color o un altre ve determinat pel color d'ulls que tenen els nostres avantpassats, en principi. És a dir, si tu tens uns hàbits que tenen els ulls de color verd, és molt probable que el teu pare o tu o els teus fills tinguin també els ulls de color verd, tot i que pot ser d'un altre. Arnau, ens hauràs d'explicar alguna cosa, perquè el Pujo, que no sé si coneixes, el chat de Ràdio d'Esvern,
ens acaba d'escriure, diu, l'Arnau de 8 mugrons, com un trujo. No ho entenc. T'ho toca una cosa a veure, que se m'escapa a mi, o no s'entén? Bueno, és un altre d'aquests que la melanina li va passar de llarg, i clar, ves a saber. Li va quedar aquí entre tot el que és, el corte cerebral... Aleshores sí, els ulls blaus i tal, però... Per cert, més curiositat sobre els nadons. Per exemple, l'altre dia, mirant en una revista, Cristina, vaig descobrir que els nadons tenen 300 ossos,
300 ossos, els nadons? Però si són de goma. Jo pensava que només tenien dos. I els adults, atenció, 206. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra. O sigui, hi ha 94 ossos que s'han perdut pel camí. No, Jordi, és molt fàcil. Tot té una explicació científica, evidentment. A veure, en principi, un humà, una persona gran, en principi té entre uns... Un humà. Sí, sí, sí. Entre 206 i 208 ossos. Els nadons, què passa? Que quan neixen...
En principi, clar, per sortir, no? Ahir veure la llum, per dir-ho d'alguna manera. Molt fina, molt fina. Necessiten que els seus ossos siguin molts més petits, diguem-ne que estiguin separats. És a dir, neixen amb els ossos amb un os separat. Os, amb accent obert. No, ho dic perquè potser algú es pot confondre. Els ossos d'animals, no. Ossos, clar. Ossos. Amb un os. Os. Os. Os.
Què estem fent aquí ara, logopèdia? Fem una mica de tot, eh? Una mica... Sí, una vicarista mejítia m'ha sortit ara. Perdó, perdó, perdó. No, això. Doncs el problema és que estan enganxats amb un tipus de cartíleg molt prim que després, a mesura que van creixent, s'ajunta i es forma l'os complet. Ah.
Per això, quan som més grans, tenim menys nombre d'ossos. Ah, va. Ossos. D'acord, d'acord. Això. No m'ho facis dir, Jordi, que no em surt. No passa res. Demà, amb una gravadora, 50 vegades os, ossos, i ja està. Bé, és molt curiós tot plegat, eh? De fet, m'ha vingut al cap la meva infància, ara quan estàvem parlant de tot això. Jo diria que quan era petit tenia alguns sentits més desenvolupats que no pas ara. Això és possible? Sí, ho entenc que sí.
Pot ser en el cas del gust, per exemple. Pot ser que assaboreixis abans uns sabors que ara potser no notes tant el gust, no? Has notat això en algun cas? Sí, sobretot en alguns tipus de sabors concrets, per exemple. Com quins? Com per exemple, no sé, amb les olives, per exemple. Sí, i abans amb les olives a mi em passava que jo notava més sabor a oliva i ara no tant.
Ah, però això perquè no ets un producte del tot desenvolupat. Jo les olives encara les... A una illa deserta que t'enduries, olives. No pateixis, Jordi, perquè et dic una cosa, és molt normal, això, que ara no saboreixis tant les coses. I això és degut perquè quan som més petits, sobretot a l'hora de néixer, tenim papiles gustatives per tota la boca. Ah!
I a mesura que anem fent-nos més grans... No es perden, no? No, home, no es perden, però es concentren cap a la llengua. Ah... Si a sobrefumes, ja... Encara pitjor. Bé, jo de moment encara noto moltes olors, però és possible que també hagi perdut una mica. Amb el tema de les olors, també va per aquí, tot plegat o no? Sí, és una mica diferent. En aquest cas, el nostre nas té la capacitat de percebre fins a 50.000 tipus dolors diferents, no? 50.000? Perdona, 50.000 tipus? Sí, sí, sí. Jo, si amb 4 ja em conformo. Bueno...
Som capaços de percebre fins a 50.000. Una altra cosa és que siguem conscients, que és molt diferent. Aquí la cosa és que el problema és que al nostre cervell s'acostuma a habituar-se fins i tot a les pitjors olors de totes. Clar, això és veritat. Què passa? Que llavors, com que el que podem olorar en un primer moment sí que el notem...
però quan olorem aquella mateixa cosa una cinquantena de vegades, doncs com que ja ens hem fet una mica més amb aquest olor, no?, i com que acostuma a ser més dèbil. I per això tenim la sensació que estem perdent una mica el sentit de l'olfacte. Home, la conclusió de tot plegat és que estem més ben preparats, no?, quan naixem, que no a mesura que ens fem grans, perquè ja anem perdent l'oïda, el tacte, la vista, el gust, el sabor...
Fesa gran, com deia, enllaçant amb la secció ja de llibres, el mític Josep Pla li vam preguntar, què era per a vostè llegar a la vegez? I va dir, nada, lo más triste del mundo es llegar a la vegez, no? T'ha sortit un cop un set ara, eh? Sí, sí. Una mica, no?
S'ha ficat en el paper. Nada. No, seria més així. En fi, no sé si vols fer alguna conclusió. Acabem amb un ràpid apunt, Jordi, de com podeu conservar una mica l'oïda, la vista i el gust. En concret per tu, Jordi, que són els tres que més t'he vist així que anaves... M'interessa perquè jo estic fatal d'això. En el tema del gust, si de cas podries començar... Com? Ah, val, val. Podria ser de cas això de fumar.
que no estaria llegint malament i probablement començaries a notar més els sabors diferents i a detectar fins i tot nous gustos i experimentar noves textures a la boca.
Després, la vista, què? Perquè jo la vista... Mira, en el tema de la vista, a banda de descansar bé, utilitzar ulleres de sol bones, i no d'aquestes dels xinos que fan mal, recomano menjar pastanegues. Ah, menjar pastanegues. Sí, perquè les pastanegues tenen algunes proteïnes i alguns ingredients que faciliten beure quan està tot més fosc de l'habitual. I després, què dit, habitual, ara? Perdo una mica d'oïda. Per l'oïda, què recomanes?
Doncs mira, en comptes de tenir el volum dels auriculars tan alt com te'l fiques normalment, doncs baixa-l'una mica. Ah, baixa el volum. Home. Perquè així no... I intenta afinar. Perquè clar, entre noves textures de la boca i la pastanaga menjada, ja hem de pensar cap a on s'anirà la secció. Clar, clar. Home, aquests consells m'interessen molt, eh? M'agraden més tu els consells que em dones que el doctor. Cristina, moltes gràcies. Que vagi molt bé.
I, de fet, a continuació parlem amb l'Arnau Consul, que avui, Arnau, ens parles de Macbeth o m'ha semblat a mi, això? Sí, passa que jo ara voldria, d'entrada trencaré els esquemes. Què dius ara? Sí, sí, sí. Què passa? Mira, jo em sap molt greu, el Jordi Roca em perdonarà, ell és l'encarregat de cine, però jo hi vaig anar al cine, no és que no ho faci sovint, però és que ahir vaig quedar molt, molt xocat i vaig dir, mira, jo avui vaig a la ràdio i ho dic. Què vas anar a veure?
Vaig anar a veure Searching for Sugarman. What the fuck, Searching for Sugarman? Sí, sí, sí. Es podria traduir com Buscant pel Sugarman. Sugarman seria l'home de sucre, però no. Sugarman és el nom que li donen a un i el sugar no va ben vet el sucre, però tampoc ho diré. Sí. En tot cas, és un documental. Un documental que ha guanyat diferents premis. L'últim, de fet, l'Oscar, el millor documental. Ara fa una setmana i mitja. Sí.
I, escolteu, és senzillament una meravella. Una meravella. Et va agradar molt, eh? Em va agradar molt, molt, molt. Si ets ràpid i busques, per exemple, Spotify, i busques música d'un tal Sixto Rodríguez. Sí. És un músic que no coneix ni Cristo arreu del món. Sí.
Menys a un país, que és un ídol de masses. Jo des d'ahir, evidentment no el coneixia de res. Sixto Rodríguez és un músic que a Sud-àfrica és un ídol, però quan dius un ídol vol dir que per ells hi ha tres grans grups del món, que són els Beatles, Simon & Garfunkel i Sixto Rodríguez. És aquest que escoltem de fons, a veure si està en mita o no.
Fins demà!
Una mica Bob Dylan del 70. Sí senyor, li deien un Bob Dylan que no se sap ben bé per què, perquè ell no és sudàfricà, ell és de Detroit i té la pinta, si busqués alguna foto més aviat d'Indy Navajo o d'Hispà mexicà, però no va triomfar gens. Paral·lel, perquè això va sortir a principis dels anys 70 a Bob Dylan,
Però no se sap per què no va triomfar. No explicaré res més, no explicaré per què a Sud-àfrica sí i als Estats Units de debò no el coneix ningú, ni a Europa, evidentment. Jo ahir no en sabia res. Ara t'has enamorat d'ell? Absolutament. Primer perquè ja veieu que no és un músic qualsevol, vull dir, realment sona bé, val la pena.
I el documental expliquen el misteri d'aquest home, que té tota una llegenda darrere, que val moltíssim la pena i que, de debò, si el documental va guanyar l'Òscar, el millor documental del 2012, no és...
gratuïtament. Per alguna cosa serà, no? Realment que és un documental que fa emocionar. Jo hi va haver moments que se'm va posar, saps allò quan se't posa aquí la gola que dius si dic algo ploraré i tot el cine es girarà dient, bueno, xaval, de debò, d'aquest nivell, d'aquest nivell, eh? I a més a més, rius i t'acabes emocionant i acabes, bueno, sortint fent el que jo he fet avui. És que jo avui me'n vaig a comprar tots els discos. Recordem com es diu el documental?
El documental es diu searching, o sigui, buscant, searching for sugar men.
I és molt curiós perquè a l'Spodify només hi ha un tema, que és aquest. Aquest és el que es va repetint durant tota la pel·lícula, però se'n senten molts altres, però aquest és una mica el que fa de... El tema, no? Crucify your mind. Vaig creuar-me ahir el vespre després de tornar al cine absolutament emocionat amb el Florent Ferrer, que viu aquí a Sant Just, és un expert en música, i ell havia vist el documental abans, abans de veure el documental,
no tenia ni idea, i ara ell ja s'ha comprat els tres discos que pot comprar aquest home, perquè de fet va treure dos discos i ara que hem fet el de la pel·lícula. Però va córrer a buscar-ho. Malòmens que ens escolteu i que us haurà de dir la música, és a dir, en principi... Aneu primer a veure el documental, el fan al Verdi Parc i crec que també el Renoir Floride Blanca, potser algun altre, jo vaig anar al Verdi Parc,
I després, en tot cas, mireu, des d'aquí, des de la penya del morro, el Jordi, que és el director del programa, us tornarà els diners de l'entrada si no us agrada. Sí, sí, no, jo, tots els diners, tots els diners que no us agradi i jo veniu aquí que... No, no, ei, escolta, confia en mi.
No, no, és que no hi haurà ningú que et digui que li tornis el diners d'altra. Això està bé, no? Perquè et passes la pilota a una altra... Home, com ets el director, Jordi, mira... O sigui, ho farà l'estaf del programa del qual m'incloc. No, no, no, escolta, jo, escolta, jo, mira, et dic una cosa, perquè vegis, jo no he vist el documental, però em crec tant la teva paraula, perquè crec tant amb el teu criteri, que aposto la juguesca. Bé, 6 i 47 de la tarda, recte final del programa d'avui, parlem una mica de llibres, va...
I avui comentem la novel·la El retorn de Macbeth, de Francesc Puigpelat. A veure, qui és aquest home, Francesc Puigpelat? Francesc Puigpelat és un escriptor de Balaguer, en tot cas no hi viu, viu a Sitges.
I, bé, es va fer famós fa ja una colla d'anys per guanyar el Premi Carlemanya amb una novel·la magnífica que es deia Els Llops, molt llegida, se'n va fer bastantes edicions, va tirar com 15 o 20.000 exemplars. Després ha anat traient altres novel·les, sobretot de caràcter històric, per exemple Roger de Flor, una que es deia La segona mort de Jesús de Nazaret, una altra sobre Ramon Llull, n'hi ha d'altres. L'última que havia tret es deia Faust, el terrorista, i imaginava a un...
ex-terrorista de Terra Lliure, que es quedava d'alguna manera sense feina, entre cometes, i el que feia era anar-se'n cap a nord d'Àfrica i entrar en contacte amb Al-Qaeda. I a partir d'aquí començava una segona carrera com a terrorista. En tot cas, aquesta, el retorn de Marge... Ja es veu que a aquest protagonista, o a aquest personatge, les idees li és igual, no? El que volia era matar, no? Faus, algú que es ven el diable, i a partir d'aquí...
Doncs aquesta, El retorn de Macbeth, no enganya, el títol ho diu tot, ve a ser la segona part de Macbeth, el gran drama de Shakespeare. De fet, el primer, segons com fes l'autor, la primera intenció era posar-li Macbeth 2, que tenia un doble joc, perquè podria ser el rei Macbeth 2, com els Macbeth allà, o el fet de Macbeth segona part. Perquè, tal com ell argumenta,
de tots els drames de Shakespeare, Macbeth és l'únic que permet una continuació, inclús una preqüela i una seqüela. Sobretot una seqüela. Bàsicament perquè no mor, no? O sigui, Macbeth mor, Lady Macbeth, que és la gran protagonista, també...
Però, en algun moment, Macbeth és aquell... Sí, però llavors, si es podria fer preco a la xacula de tot, perquè si... Sí, normalment els drames de Shakespeare moren tots. Sí, mort tothom, mort tothom. En Hamlet, mort tothom, i ja està. Podries fer com Dallas. No, era tot un somni. I a més, en Hamlet, això, segons com funcionaria. Sí, era un fantasma. No, no, no. Però, clar, Macbeth és aquell que comença amb les bruixes fent una profecia, dient els fills de tal seran rei i no sé què. I una de les coses que diu...
és que els fills de Banquo seran rei. Banquo és un dels secundaris que surten per allí i en algun moment l'Ecbidi Macbeth parla d'un fill que no surt en cap moment però com si estigués embarassada, ho deixa caure. I finalment el drama s'acaba i ni els fills de Banquo són reis ni se sap res de si ha nascut o no o si es fa cabal de referència a aquest
possible fill de Macbeth. Llavors, Francesc Puigpargat el que fa és recollir... Hi ha aquestes dues puntes que Shakespeare no...
no les tanque, doncs ho faig jo. M'atreveixo amb Shakespeare i fer una possible continuació. S'ha de tenir valor, eh? S'ha de tenir valor. S'ha de tenir valor. Més d'un amic seu, escriptor, li deia estàs com un llum. Ell també ho creia. De fet, personalment, Francesc Puigpel·lat, ho puc dir amb tot el carinyo del món, està una mica com un llum. Va guanyar, però, el Premi Ciutat d'Alzira amb aquesta novel·la que s'acaba de publicar.
té moltíssim ritme, no cal haver-se llegit Macbeth tot, i que fa gràcia llegir-se-la abans i recuperar-ho, això és una novel·la, evidentment. Macbeth de Shakespeare, evidentment, és un obra teatre. I és una novel·la que passa amb una sola nit, un personatge que s'identifica com a fill de Macbeth, arriba en un castell, on sembla que mana el fill de Banco, i a partir d'aquí començaran a recordar una sèrie de fets...
que evidentment no explicaré i que, d'alguna manera, explicaré aquest títol i el fet que això sigui, efectivament, la segona part de Macbeth. De fet, Arnau, tu que estàs molt en contacte amb els tallers d'escriptura, que n'has fet molts i que aquí, a més a més, també a l'escola d'escriptura teneu...
Això també és un exercici, no? De fet, és la meva aposta, si me l'accepten, pel proper club de lectura. Un cop d'aquí un parell de setmanes, el dia de Sant Josep, que és dia 19, cada any és 19 el dia de Sant Josep, cau en dimarts. Farem la sessió corresponent...
a la novel·la Javier Marías, que la vam recomendar la setmana passada, Corazón tan blanco, i vull proposar que aquest sigui la lectura, inclús amb la possibilitat de, el millor, convidar a Francesc Puigpel·lata que vingui a participar de la sessió i fins i tot de dir, escolteu, podria ser una doble lectura, una obra de teatre es llegeix ràpid i, si no, trobareu versions de pel·lícules que se n'han fet, la mireu en un parell d'horetes, us refresqueu amb tots aquests personatges...
si podeu i si no llegeu la novel·la. Sí, però jo l'exercici no era tant com per... Ah, no era aquest. Perdó, eh? Que parli. M'agrada escoltar-te. No, era més que exercici de què passaria si un personatge d'una obra o d'una novel·la es trobés en tal situació, no?
Aquest exercici, dic que si es fa en alguns tallers o escoles d'escriptura, d'agafar un personatge que ja existeix, com per exemple, en aquest cas, el que deixa anar a córrer, que és el possible fill de Macbeth, què passaria si es trobés un cop ja ha passat tota la història de Macbeth? Vull dir, qui diu això, si no es fa, no es fa, perquè mires amb cara que potser aquestes coses no es fan. No, jo crec que sí que es fan, eh?
Sobretot en exercicis, però clar, el problema és que et puguin acusar de plagi. Aquí Shakespeare jo crec que no dirà res. Com a molt li pot passar a Francesc Puigpel·lat que si es traduís a l'anglès, sortissin els acadèmics anglesos i traguessin aquesta espesota que hi ha a la portada del llibre i li volguessin tallar el cap, però evidentment acusar-lo ni de plagi ni de... No, no, clar, els drets de Shakespeare han vençut, per tant, fes el que vulguis. Sí que és un exercici que es fa.
evidentment, hi ha molts escriptors que s'inspiren, llavors és aquella frontera subfiladisme, l'inspiració és un homenatge. Sí, però això no es plagi, això és ja crear una altra història a partir d'un personatge i a partir d'una història que ha passat. Passa que ho has de justificar molt, perquè clar, si no és allò de dir, bueno, sí, el que fas és basar-te en un personatge que ja està creant-li i dones una altra vida, no sé, és com si... Podríem fer una altra aventura de Sherlock Holmes? Sí, evidentment. Perdona, García ho va fer.
Amb dos nassos ho va fer. Sí, passa, clar, dius, és un homenatge... Madrid d'ells. Clar, i Sherlock Holmes és molt famós, i per tant, dius, no només ho ha fet ell, sinó ho han fet molts, han fet una sèrie situada a un Londres futurista. Sí, senyor. Però, clar, i amb un personatge no tan universal, què sé jo, la Colometa. Clar.
algú s'atreveix a fer una altra novel·la amb la colometa protagonista, que sigui la prequela de la plaça el diamant? Potser és lícit fer-ho? Un exercici, agafar Manelic, no? Manelic, per exemple. Terra Baixa, Àngel Guimarà, que acaba, ara no surt el nom, el Sebastià és el nom que ha mort el llop, però acaba el Manelic amb la... Te'n recordes? Sí, amb aquella. Com es diu? Ara no en surt.
Doncs el manelic... No sé com es diu. Doncs el manelic i la dona, què passaria ja vivint junts, per exemple, no? Al mas. Sense llops. Sense llops, clar. Sense llops i tot plegat. Clar, clar, clar. Sí, sí, no, no. Seria una possibilitat, no? Imaginar-los ancians, no? Han tingut fills o no. No han pogut perquè un del gos era estèril, no? Per cert, ara que parlàvem d'això que ha vençut els drets d'autor...
Arnau, tu que estàs molt al dia, quant vencen els drets d'autor al cap d'uns anys? Jo diria que són 50. Uns 50 anys després de la mort? Després de la mort de l'autor. Després de la mort de l'autor? Parlo de memòria, podrien ser més, però jo diria que són uns 50. I llavors ja no s'han de pagar drets, ni res d'això. Ni la família, ni res. Si algú vol agafar, no?, per exemple, el dret de Shakespeare, no s'han de pagar drets? No, no, vol dir que, per exemple, per representar una obra, el nacional...
o qualsevol teatre no ha de pagar res i això també passa amb música, em sembla que els autors d'obres clàssiques no es paguen en el cas del teatre o de l'obra literària és més complex perquè si la fas amb anglès no hi ha cap problema
Però si la fas en català, algú altre l'ha traduït. Aleshores hi ha uns drets de traducció. No pots tan lliurement agafar, a no ser que facis una nova traducció. Escolta, que ja ens ha arribat el nom, eh? Ja sabem com és el Manelic. És un nom molt català, molt nostrat, molt de la terra. Ja veuràs que et sorprendrà. Marta. Ah? Sí. Marta.
No em pensava que fos tant, jo em pensava en Rosaura, no sé per què. En fi, qüestions... Bons nom bíblic, sí, sí. Sí, això sí, això sí. Bé, Arnau, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar la paradeta. Bueno, recordar que ja s'ha obert des de fa dos dies una exposició sobre Bolanyo, que es diu Arxiu Bolanyo, al CCCB, dintre del Cosmòpolis, que se'n llegui la setmana que ve, però en tot cas, l'exposició ha començat abans,
En fi, per tots aquells fans de l'obra d'aquest escriptor xiler que va viure més de la meitat de la seva vida a Catalunya, a Barcelona, a Girona, a Blanes, crec que val la pena, perquè hi ha molts papers inèdits, s'exposa en els seus quaderns on ell apuntava idees sense parar. Vaja, és una d'aquestes exposicions que un literat no s'hauria de perdre.
Cristina, el millor del programa de la penya del morro per tu avui ha sigut... Avui la Júlia i l'entrevista, perquè soc correcta amb els talls i m'han agradat molt aquests millor moments de les deu seccions de la Júlia. Deu seccions, eh? Han estat molt divertides, sobretot l'entrevista que et va fer a tu, Jordi. Sí, sí, com us agrada, eh? Recrear-vos... Home! Que agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme, l'actualitat, Sant Justenca, la Júlia, et mella i també amb la...
Amb la Cèlia, amb la Cèlia que ha vingut al programa, l'Albert Capapé i Educació Canina, la Dolors Puigdemont parlant sobre aquest debat que hi haurà aquest dimarts a Can Ginestam, el títol Què caram passa amb la cultura dels enjusts, i a tu, Arnau Consul, gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Cristina, demà tornem a les 5. Bona tarda.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. A l'escoltes Ràdio d'Esbert, sintonitzes Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Fins demà!
Did the devil make the world where God was sleeping
Never get a wish from a bone Another wrong goodbye And a hundred sails That deep blue sky is my home And she left in the fall That's a picture on the wall She always had that little talk of joy
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 7 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.