és el sector que més aporta el producte interior brut a Catalunya, en prop d'un 30% del total. L'Ajuntament de Tordera al Maresme congelarà els impostos l'any vinent. El regidor d'Isenda, Marçal Vila Geliu, ha explicat, però, que només s'apugen alguns serveis, com ara la taxa d'escombraries ràdio Tordera Lluís Sabater.
Aquest increment no serà superior al 2,5% i es mantindran les bonificacions per casos d'especial vulnerabilitat i necessitat.
molt paulatina, d'adequar les taxes, el preu de la taxa, al cor real del servei. Sabem que en molts casos encara estem molt lluny i que en molts casos serà impossible d'arribar-hi, però si de mica en mica, com a mínim anar... si més no mantinguin aquesta diferència i no anar perdent com havia passat amb ocasions anteriors. El regidor va agrair les aportacions arribades des dels grups de l'oposició en especial pel Partit Popular i Esquerra Republicana.
Un moment per a la previsió del temps, Pere Cladera, bona tarda. Molt bona tarda, una situació que ve marcada per l'arribada d'un sistema frontal molt poc actiu, però sí suficient com per fer que els núvols hagin augmentat, el cel hagi acabat força ennublat, però en tendència que a partir d'aquest proper vespre i nit aquests núvols vagin disminuint progressivament d'oest cap a est.
a comentar les temperatures. Avui la majoria entre els 19 i els 24 graus i sembla que al cap de setmana el començarem amb un ambient força més de tardor. Baixa de temperatures notòria de cara a demà dissabte. Ens haurem d'abrigar i més. I ha destacat també el vent de Comporenues, que serà protagonista bona part del territori, sobretot a la meitat sud del país. Demà a primeres hores pot ser algun ruixat al litoral central, poc important i transitori, i amb tendència a que el vent es reforci de cara a diumenge. I d'acumen això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Un incendi ha cremat parcialment aquest migdia una fàbrica de pintures de Sant Llorenç d'Hortons a l'Alpenedès. El foc s'ha produït cap a dues quartadues del migdia en una nau industrial de dues plantes de 500 metres quadrats cadascunes situat al polígon de Torrent Fondo. Notícies en xarxa.
i escoltes ràdio d'espectre, sintonitzes ràdio d'espectre, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'espectre, 98.1. Ràdio d'espectre, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'AFM i a tot el món a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Com esteu? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger, benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Per la llum saluda Jordi Domènech des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Gràcies, gràcies per escoltar-nos. Avui al programa parlarem del que passa a Sant Just amb la Carme Verdo i la qualitat Sant Justenca. Carme, bona tarda.
Bona tarda. Per cert, que tenim novetat sobre el tema del cadastre, que és el protagonista de la política actual, sense cap mena de dubte. Novetat. Sí, una mica sí. Bé, ara en parlem de tot plegat. Bullilolla. Bullilolla. Bullilolla, que ens agrada aquí el programa. A més a més, també parlant de Bullilolla, avui vindran Dani Martínez, que era el nostre cuiner en particular, amb els gunis, amb el Joan Sirivella, que avui justament fa un any que estan fent la secció dels gunis de Sant Just a l'Ajuntament del Morro.
I ho celebrarem d'una manera especial. Ja veig que han portat un pastit. Em diu el Dani. Que podré penjar una guirnalda a la webcam. Dic, sí, Dani, sí, penja el que vulguis. A més, també avui al programa tindrem l'antiagenda de l'heli... És veritat, perdona, que pengi el que vulgui. Els col·laboradors són els amos i senyors de la penya del morro. Avui aquí tothom ha de fer el que li doni la gana. Com l'heli cap de Vila, per exemple, que fa cada setmana, l'antiagenda, que no hem de fer durant aquest cap de setmana, i ho farà... doncs, què anava a dir? Avui ho farà.
Per cert, és que estava llegint... Ja, no pots fer moltes coses alhora. No, moltes no, dos. El que passa és que estava llegint la webcam de ràdioesern.com que diu, però quin locutor més guapo. Merrigau, que això és veritat.
Estarà parlant de mi? Potser ho diuen per les modejades club. No, ho hem posat ara. Estarà parlant del Joan Chirivella, que fa un moment també és locutor i ho passarà per aquí per la ràdio. O del Dani Martínez. O potser del Jordi Roca, que vindrà avui a fer-nos el cinema.
Com no crec que del Jordi Roca. Per què no? Perquè ha dit que el més guapo és que l'està veient, no? Home, potser era el senyor Benito, que també vindrà avui al programa i ens explicarà coses sobre les televisions autonòmiques i per què serveixen. I acabarem el programa parlant... Home, la Júlia Mella segur que no és qui fa referència a aquesta persona, perquè és una noia. Si no hagués posat quina locutora més guapa.
que vindrà a explicar-nos la música. Avui quin tema? Avui porta un tema molt interessant, que m'agrada molt, que és el de pop-rock, pop-rock amb la Juliana. M'apassiona. Bona tarda amics desconeguts del programa.
Aquesta música em mola a mi. Podríem fer un programa així tota l'estona. És com més arrossegat, no, llavors? És com més de diumenge a la tarda? Exacte. És com més tranquil. I ara passem a un tema musical que recordo fa dies, que em ve del cap. És el tema de la sintonia que posem per repassar els trending topics.
Bona tarda Cristina. Bona tarda. Com estem? Benvinguda al programa. T'he caigut a riure, que m'agradava molt. Però és millor ja, que ahir estava una mica millor. Ens alegrem. Repassem el tema més comentat avui a Twitter, i és que un dels tècnics tòpics ha sigut ràdio i televisió valenciana no estancar.
El Comitè d'Empresa de Ràdio i Televisió valenciana critica la decisió del Consell de designar un nou director general i organitzen tres manifestacions per demanar que continuï oberta la Corporació Municipal. Explica'ns com va tot plegat, Cristina.
Després de conèixer dimarts el tancament de Ràdio Televisió Espanyola, que ja vèiem parlar, també de la dimissió de l'equip directiu i de la directora General Rosa Vidal, i després que el president valencià Alberto Fabran Umbrés ahir, per decret llei urgent, un nou director per recuperar el control de Canal 9,
Ara el comitè d'empresa critica la decisió del Consell de designar un nou director mitjançant precisament aquest decret llei i sense el vistiplau del Parlament i asseguren que alguns d'aquests nombrats potser no fan el seu treball de la manera més adequada.
Per tot això i en contra del tancament de la televisió han presentat un manifest per intentar que no es tanqui la RTV valenciana on asseguran que la corporació representa un vehicle de protecció de la llengua i la identitat. A més, de tot això han organitzat ja per demà juntament amb una vuitantena d'organitzacions com sindicats, partits polítics i entitats culturals fins a tres protestes sota el lema RTV Valenciana no es tanca és la teua.
Totes aquestes protestes faran demà a les 6 de la tarda a Castelló, València i Alacant simultàniament. Repassem alguns tuits que han fet aquest tema, trentint tòpic, per exemple la Mònica Oltra, que és també del partit... Ai, no me'n recordo ara, quina ràbia. Junts per València, no, me'n mento, eh, però és un partit així d'esquerres. Diu, resum, declaracions de Rita Barberà, jo no surto a la televisió valenciana que tanquin les portes d'ons. Això és democràcia, sí senyora. I també Jacobo, no? Què diu?
Sí, diu, davant l'indemnització del Consell, els treballadors heu de resistir. Radio Televisió Valenciana no es tanca. Sí, a Radio Televisió Valenciana. I l'Albert Grimau, que va dient Radio Televisió Valenciana, no es tanca. Prou privatització i espanyolització de la informació. Ara més que mai demostrem la unitat dels països catalans. Gràcies, Cristina. De res. Més tredint tòpics a la segona hora. I ara repassem l'actualitat xenjustenca amb la Carla Verday.
Bé, com comentàvem, parlant del col·labrot del cadastre.
que ha generat polèmica, controvèrsia a la política local de Sant Just durant els últims mesos. Ja sabeu que l'Ajuntament volia en un principi, això no es preocupa, hi ha passat tantes coses ja, que faig un resum de 10 segons, l'Ajuntament volia pujar... Vol, vol? Vol, vol fer, vol pujar aquest impost o aplicar-lo, més ben dit, de forma... Com es diu això? O sigui, el que vol pujar... Carme, Carme Verdoi, la Carme Verdoi, com ho diem per ella?
que està seguint des del primer dia aquest col·labrot que ens explicarà com m'ha anat tot plegat, perquè jo em perdo a vegades. El cadastre és un impost de l'habitatge. No, un moment, si tu tens una casa. Anem al tema, perquè això no ens anirà fàcil. Carme, t'escoltem.
O sigui, ho dic perquè forma part de la partida d'impostor i tot plegat, però encara que s'hagi d'impost allà, tothom es posa nerviós. Tu tens una casa en propietat, llavors, com que tens una casa aquí a Sant Just o al poble que sigui, hi ha el valor cadastral que vol dir
el que costaria aquesta casa, el valor de mercat. El cadastre és una xifra concreta. Això no es fa cada any, cada any no s'actualitzen aquests valors. De fet, fa més de 15 anys que no s'està actualitzant aquest valor. Potser la xifra que tens tu a casa teva
Possiblement ja no s'adacua al valor de mercat. Diguem que hi ha altres municipis que sí que han anat actualitzant i que en aquest sentit paguen una mica més perquè s'ha anat actualitzant el valor de mercat. Paguen més d'altres impostos, és a dir, en funció del cadastre
hi ha alguns impostos supermunicipals que s'han de pagar perquè depèn del valor que té casa teva. Hi ha algunes cases o pisos de Sant Just que hi ha diferències i en alguns casos un pis que sembla molt a un altre
es paga molt més per un que per l'altre, coses d'aquestes que s'haurien d'equilibrar o aconseguir anivellar d'alguna manera en principi amb aquesta actualització que es farà el 2016, però mentrestant no s'arriba aquí, aquesta actualització progressiva que és que del valor actual s'apuja un 10%, però això no vol dir que s'apugi un 10% Libi, per exemple, que seria un dels impostos que depèn d'això, perquè el que es fa perquè no passi això és abaixar els tipus, que és una altra part que forma part d'aquest cadastre.
D'aquesta manera s'aconsegueix que els impostos municipals no quedin afectats però sí que l'impost de patrimoni o algun altre impost, que no depèn d'això, en funció de la renda que tinguis o del cadastre o del quant estigui quantificat a casa teva, sí que es pot veure afectat.
Més o menys, s'ha entès? La Cristina t'anava dient que sí. T'he d'un meravellat d'aquesta explicació, d'un aplaudiment. Segurament m'he equivocat i m'he deixat molts matisos. Un aplaudiment pels tècnics de Ràdios Bern, que ens han explicat com passarà la història. Perquè a Ràdios Bern, el mateix avantatge que no teníem periodistes, teníem tècnics, cosa que ens agrada molt. Gràcies.
Àngel Bellegó. Total. Total, Carme, on anem a parar? Exacte, això ja ho sabíem. Ara, ara, això ja ho sabíem. Ara, actualitzem el col·labrot del cadastre. Perquè l'equip de govern vol que els veïns amb un habitatge amb valor cadastral equiparat als preus de mercat quedi fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde, per tant, dona la raó als enjustencs que es queixen per aquesta qüestió i per això assegura que s'estan mirant de deixar-los fora d'aquesta actualització, Carme.
L'Ajuntament està estudiant aquesta opció amb l'oficina del cadastre. L'últim ple municipal, recordem que alguns veïns i veïnes, sobretot del barri de la plana Vell Soleig, protestaven per aquesta desigualtat. L'alcalde ja va admetre també el ple, que segurament ja s'enjusten que tenen raó en aquest sentit, assegurat que l'Ajuntament està treballant per deixar-los fora de l'actualització. Està treballant, no estem dient que hi hagi un canvi.
I tot i això, Josep Parvin ha criticat la manera de fer de Convergència i Unió, que ha liderat la campanya de recollida de signatures per evitar l'augment del cadastre. Hi ha hagut tensió, veieu com hi ha hagut tensió? Però ja hi era, no? Aquesta tensió des de fa setmanes, que va ser el que Convergència va promoure. La campanya. El malestar continua, no? No, ha dit que no ha volgut parlar. Ha dit que no ha dit de com està la relació. Ha dit que està molt bé. Quan diu que està molt bé vol dir que no està tan bé.
L'alcalde diu que si el Ministeri ofereix l'opció de fer l'actualització dels valors cadastrals progressivament és millor tirar-la endavant i arreglar la situació a poc a poc. I també assegura que l'Ajuntament té les eines per fer que els enjustencs, com estàvem explicant, no notin en el rebut de l'IVI aquest augment. També ha dit Josep Berbinyà que creu que si ho fos el govern, també faria aquesta actualització dels valors cadastrals com ha passat en altres municipis on ha anat convergència.
Recordem que el portaveu de Ciut Llorenç Reis assegurava a dimarts al just de la Fusta que el seu partit se sentia enganyat per l'equip de govern perquè també seguien compromès a baixar l'IVI tan aviat com fos possible, sobretot arran de l'augment de l'impost pel govern central l'any passat. L'alcalde pro assegura que tots els partits volen baixar impostos però que amb la crisi es fa molt difícil, especialment quan també hi ha administracions i institucions que deuen encara diners, en aquest cas l'Ajuntament de Sant Just.
En fi, 5 i 17 de la tarda, gràcies, Carme, anirem actualitzant, eh?, el cadastre i tot el que faci falta, em referent a aquesta informació. Jo ara vull fer una crida i un anunci. Dirigida sobretot als veïns d'en Mas Llull. Aquest barri, que sembla de Sant Just, però que en veritat no ho és. Amics, amigues, veïns, veïnes, benvolguts, benvolgudes totes, d'en Mas Llull, l'autobús L10 arribarà al vostre barri el 25 de novembre.
L'alcalde avui ha confirmat que el bus connectarà el barri amb el nuclear urbà de Sant Just abans del previst, ja que la data oficial era l'1 de desembre. Per tant, escolta, una cosa que va abans del previst. Bravo!
La freqüència de pa serà de 40 minuts. No es pot tenir tot. Carme, explica'ns com ha anat tot plegat. No tinc moltes coses a explicar. No, no, explica'ns que s'han ensalat dues parades al barri.
que aquesta decisió ja feia temps que l'estava parlant, és a dir, simplement el que expliquem és que hi ha aquest avançament d'aquesta data i que l'autobús a partir del dilluns 25 de novembre, una mica més de 15 dies, ja començarà a passar i és l'allargament de l'ELA 10, és a dir, no és un autobús nou, sinó que és la línia ELA 10, que fins ara passava per Sant Just, passava també, crec que s'acabava a la zona de Sant Feliu on hi ha el tram, com si diguéssim,
i ara el que farà serà pujar cap a Mas Lluís de vegades, o sigui cada 20 minuts cap al Mas Lluís Sant Justenc i els altres 20 minuts al Mas Lluís Sant Justenc per això hi ha aquesta freqüència de pas cada 40 minuts. Es distingeix Mas Lluís Sant Justenc i Mas Lluís Sant Feliuenc perquè el de Mas Lluís Sant Justenc porta H i el de Mas Lluís Sant Feliuenc... No, no, no. El de Sant Just és el que no porta H. I ara el de Sant Feliu s'ha afegit també, no porta H. No, perdona, H cada dos. És en català així. Això em va costar molts anys d'entendre i ho he descobert ara. Un és Mas Lluís...
I l'altre és més lluï. Sonen igual, però... No, no, ara tots dos són sense H. Però igualment continuen sonant igual. Sí, és el que té el H. Hola, com sona? Com? Com escrius hola. Hola.
Bé, passem ara a l'activitat d'agenda del cap de setmana a Sant Just, perquè hi ha moltes coses. Per exemple, l'acte de celebració del 65è aniversari de la generació del 48. Carme, explica'ns què és això, perquè té bona pinta. Perdona, 65 anys.
La generació del 48 té bona pinta. S'entén que ha fet 65 anys i està jubilada una mica allà de la vida. És un col·lectiu que l'any 98 ja es van unir en 66 injustents que feien 50 anys allà. Perdona.
No, no, fàcil. Ja està, ja està. M'he descontentat.
Carme, què et passa? Això és normal? Estàs bé? Fa calor? És una tarda de novembre normal i corrent.
I què t'ha passat? T'has emocionat per alguna cosa? No, no. Em faràs aquesta notícia. Coneixes alguna persona? M'he parlat amb un dels membres de la Generalitat del 48. Escolta, anem a escoltar a veure què és el que he dit. Tenim algun dany, no m'imagino que ens explicarà coses. Això ho feia molt el col·leg, quan algú reia i el professor deia, explica'ns a què rius.
Que si riurem tots. Anem a escoltar el de la generació del 48 que ens explica l'activitat. Es va disolt de l'associació però nosaltres ens hem seguit trobant. Nosaltres un dimarts de cada mes però un grup reduït del que havíem estat.
Ens trobem, o bé aquí a Can Ginnestau, al Bar del Parador, i fem les nostres xerrades. No fa gràcia. Fem sortides, anem al teatre, calçotades. Ara, als 65 anys, també s'ha fet un creuer, igual que es va fer quan es van fer als 60.
No, no fa gràcia, ha sigut una cosa personal que m'ha fet riure, però en tot cas... Però el què? El què? No sé, em sembla molt... Personal de la vida privada. No, no vull dir personal de la vida privada. Però que aquestes notícies em generen molta simpatia. Doncs escolta... Llavors m'ha fet gràcia pensar que... Em sembla fantàstic, perquè la Carme és una noia que ja ho sabeu, explica les notícies de forma jubial.
L'entitat es va crear quan van fer 50 anys, van fer una trobada, van començar a fer diferents qüestions. Després, com explicava ara Jurep Coll, es van dissoldre l'any 2009, s'han anat trobant i l'objectiu de l'entitat és trobar-se de tant en tant també amb la idea de deixar la seva empremta en algun lloc del poble. Ja van fer una plantada de 50 arbres fa 15 anys. Alguns han mort i llavors han decidit que ara fan
un pas més enllà i el que fan doncs és un acte popular aquest diumenge a les 12 de mig dia a la plaça Camoapa. Perdona, alguns... arbres. S'han mort arbres vols dir. Val, val, val, d'acord, d'acord. No, no, no, és que jo m'he quedat que no sabia... Alguns arbres perquè havíem plantat arbres. Clar, clar, clar, clar, d'acord, d'acord, d'acord. Aquest diumenge, eh?
No, no plantaran arbres. Aquest diumenge fan el 65 aniversari un acte popular amb la inauguració d'una escultura de Montserrat Sastre, que també pertany a la generació del 48, que s'instal·larà a la plaça Camoapa. Per tant, ja tindran aquesta empremta a Sant Just.
Perdona, és que estava mirant, la gent que estigui venint a través de la webcam de RàdioDesvern.com, veurà que hi ha una mica aires de festa. Al locutori número 1. És el d'Anima Cinesi, que ha penjat aquí unes banderoles amb unes cares de pallasso una mica terrorífiques. Jo deixaria fins a l'hora de la desvernada això. Jo deixaria tot l'any ja. RàdioDesvern fa 30 anys... Escolta, deixem-ho aquí. Vas agafant com una mica de por aquestes cares de pallasso, no?
Aneu amb compte, que tant darrere vostre... Avui els gunis fan un any i d'aquí una estona ho celebrarem per tot. Bueno, si es pinqui la beguda al càpat... Sí, perdent, perquè són menors d'edat. En fi, Carme, continuem la presentació del nou llibre. ...i consumir els sis grups d'aliments necessaris cada dia, però, a més a més, ella el que fa és explicar per quins motius és important menjar bé. Serà la seta, l'estel·la i la cita del cònsult de Can Genestà.
Acabem repassant que hi ha una xerrada sobre la mineria de les Seies. L'Arquíola Comanueledo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga. Avui al vespre a la sala Piquet de la Taneu. És la nova conferència de les Seies en el marc del cicle La mineria a Catalunya, passat, present i futur.
Carme, moltes gràcies, que tinguis una bona tarda. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. Recordeu que tenim més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició VEISPRÀ. 5 i 25 i saludem ja els guunis de Sant Just, el Joan Sirivella i el Dani Martínez, que en aquests moments estan entrant per la porta número 1 del locutori i de l'estudi de ràdio d'Esvern.
Porten 25 minuts de fora i ara entren amb les presses. Jo no tinc guió ni tinc res però ja és així. No m'estranya Jordi, he hagut que no tinguis res perquè estan més preocupats jo crec pel pastís, per decorar l'estudi, per l'anyet no? Al cap i a la fi un any col·laborant és una cosa que està molt bé.
Joan Chirivella, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, què tal, com va tot? Molt bé Jordi. Escolta, veig que avui veniu ben mudats, no? Amb pajarita, amb un traje, molt bé. I la veritat és que... Dani, ara... Porta'm el biògraf. Mira, és que ara li fotré el braç al Dani. Perdó, em sap greu, no sabeu agafar estes. Escolta, Dani. Avui no, Jordi. No, no, no, saluda la gent.
Hola, hola, bona tarda. Fa 25 minuts que estàs per aquí i em portes el guió justament ara abans de començar. Un altre dia m'ho portes abans. I tant, i tant, perquè està ple de sorpreses avui. Sí, va, passa, passa. Ara el Dani entra d'estudi. El control està apartat i ha de córrer una mica. En fi, tenim ja aquí el Joan. Tot bé, per això? I tant. Esteu contents de celebrar un any? Sou simpàtics, eh? El Dani... No, no és que no pararà quiet aquest noi.
I avui de què parlarem? Avui parlarem que fa un any que estem a la ràdio.
Bé, i de què parlarem? A veure, anem al tema, va. De què parlarem avui? No, escolta, no tens bé el... toca't una mica el... el cable. Sí, a veure, hola. Hola, ara, ara. Doncs mira, avui, doncs parlarem, com ve a dir-te el Joan, del nostre aniversari. Molt enducàmic, eh, tot plegat.
Avui ja fa un any que estem a Ràdio Desvern tractarem de tots els temes que hem parlat durant tant de temps. També tractarem les cançons més escoltades i de trac al final... Perdona, aquestes cançons més escoltades quines són?
Doncs els que hem posat alguns dies aquí a ràdio. Però tu no me'ls has passat abans? Què te'ls direm? Amb els dies en directe? Jo els he de buscar en directe al moment. La que ens vingui d'alguns a nosaltres. Ah, en el moment en directe. Està bé. Escolta, agafa't el micròfon de color groc, si us plau, perquè falla bastant. Si ho entenc bé, tema cançons, anirem una mica a saltar de mata. Tu les vas dient, en lloc d'apuntar-me-les abans i passar-me-les amb guió, tu ho vas dient i jo les he d'anar buscant en el moment de fer una embolicada.
Ràdio guerrilla avui estem fent. I de final una traca, una petita sorpresa que ens ha portat el servidor jo. Tu mateix, no? El servidor jo. Una petita sorpresa que podrem gaudir tots els de la ràdio. Que no es penji el servidor. En fi, va, per on comencem? Vinga. Ara, avui canviarem una mica les dinàmiques.
Per explicar-nos com us vau decidir a venir a la ràdio. És que ni me'n recordo eh. D'aquí va ser la idea dels dos. Jo sí que ho recordo. D'esplicar històries perquè si no... Però no vau venir amb l'Èric? Sí, ara t'explicaré. Fa un any vam començar amb l'Èric. És que la Cristina era tan jove que encara no hi era.
Com sempre amb el Dani, la culpa és teva. Sempre la culpa és dels altres. Vam començar amb l'Èric. Les coses no van funcionar i ho vam deixar. Més tonto no pot ser. Després de menjar castanyes i de tipar-nos amb els panellets, la família de part meva em va dir, escolta, per què no continues a la ràdio si és una cosa que t'agrada, ningú t'ho ha d'interrompre.
i llavors vaig dir, doncs sí, li comentaré al meu amic Jorge, a veure, sí, tu eres el Jorge. No érem amics encara, no érem amics. Ara sí. El vas trucar i doncs li... Tota una cosa, anem al tema, perdona, que t'hauria el rotllo, però anem al tema ja... És això, vas trucar, un diumenge et vaig trucar, et vaig demanar el diumenge i et vaig dir que volia parlar per televisació.
Doncs aquí esteu i amb el Joan també. Estem molt contents que continuïu aquí i avui per on comencem? Doncs mira, avui serà la dinàmica diferent. Nosaltres contestarem i vosaltres dos ens preguntareu. Va, doncs començo jo. Quina va ser la vostra primera secció?
Jo crec que la nostra primera secció va ser un dia que vam començar a fer d'abans de les festes majors de Sant Julis, Plugues i Sant Feliu. Si ho entenc bé, avui estem fent com una entrevista vostra. M'agrada el rotllo que llevais. Cristina, vols preguntar coses tu?
Sí, de totes les seccions i de tots els temes convidats que heu portat durant aquest anyet, quin és el que més us ha agradat? Doncs mira, a mi em va agradar molt el de l'Isabel Pijoan. Ah, és veritat. Va estar molt maco perquè va ser molt poètic, vam estar aquí amb un pastís també de... Sobretot el pastís em va agradar. Del Salvador Espriu. I bueno, i ella ens va atendre unes preguntes i molt amable.
També recordo una vegada, que em va agradar molt, va ser molt divertit, que el Sergi Pony i jo vam decidir, perquè el Joan no podia venir, de fer una secció d'una entrevista al Jordi abans que tu vinguessis i vam entrevistar el Jordi.
i li vam preguntar i es va dir que a Bona Fuente li va agradar molt les entrevistes que li va fer alguna vegada a Bona Fuente. Veig que és molt endogàmic, aquest espai, molt parlar de nosaltres, ara mateix l'audiència està pels nostres. Ara Jordi, a veure. Tenim una cançó ara que vulgueu escoltar, així dient per la meva boca. Sí, vinga Joan, digues alguna. És que no ho sé. No te'n recordes? Molt bé, molt bé.
Jo sí que me'n recordo. Avui tu dius tant de menjars i de pastissos. La patata. De la Trinca? Sí, que la vam escoltar i a mi m'agrada molt. I la vols cantar o no? Home, perquè els caraoques que feien l'haurien de cantar. Vinga, un, dos, tres.
El mateix anima, això m'encanta. Hauríeu de veure l'audient radioesbert.com ara mateix, us ho demano.
De l'evolució. Que venim dels micos. Quina aberració. I és evident que l'home ve de la patata. De la patata, de la patata. I és evident que l'home ve de la patata. De la patata, de la patata. Perfecte, ja està, ja està.
Ja està, ja està. Pareu un carregat a cada cançó, eh? Un carregat a cada cançó? Mare de Déu. En fi, vinga, més coses. Per exemple, quin dia recordeu que vau estar més nerviosos? Jo això ja ho sé. Jo no sé com ho dieu. El dia que van venir els vostres pares, segur. Ah, segur. Sí o no? Segur. Sí, sí. Un d'aquells per a mi, el que em va posar més nerviós. Però el típic és el dia del primer dia, no? Que comences a la ràdio. No. No. No. No. No. No. No. No. Estan així xulos.
Un dels dies que em va posar més nerviós va ser quan va venir el Francisco Vizcaíno. No arribava tard però anava així nerviós i tan mudat que ens va fer gràcia tu. I estàvem impacients. Em va cohibir l'expresident que em deia de l'OK perquè ha deixat el càrrec. Justament aquesta setmana ens vam abandonar i vosaltres us va impressionar, us va cohibir la figura del Francisco Vizcaíno. Ens va agradar molt.
us va agradar i us va acullir a l'hora. Per exemple, més coses. Aquesta pregunta m'agrada molt. Per què feu aquesta secció? S'està molt bé. Doncs vinga, el Joan te la contesteix. Escolta un moment. Si ho entenc bé, les preguntes no és tan preparades o no, però el Joan et diu que no. El Joan no l'està contestant. I tu li tires el marron a sobre. No, esclar. Doncs te la contesto jo.
És que aviam no sé què dir. És que us queixeu que jo m'enrotllo? D'aquí va ser idea la secció. Dels dos. De fer els debats va ser entre els dos. Perquè a nosaltres ens agradaven molt els debats. Sempre ens havia agradat discutir. I encara discutim. I a mi sempre m'ha agradat molt Sant Just. Jo soc un amant de Sant Just. Podria clavar-me Sant Just i morir amb Sant Just. Perquè a mi sempre m'agrada molt Sant Just.
I per això sempre aquí a la ràdio l'he de pensar com ha calgut. Quan vam fer les festes majors, quan se'm va trecar la bici, quan la calda per primera vegada em va saludar, etcètera.
Passeu a l'invocador, pobre noi, que està aquí mig emocionat. Sant just t'emociona, no? Podríem fer una falca? Els de comunicació de Junta Miners agradaran molt. Sant just m'emociona. Deixa el micròfon ple de mocs, ara.
No, deia que els de Comunicació d'Ajuntament podríem fer un eslògan, que és que Sant Just m'emociona i amb la teva cara, així com explorosa, com ara, amb les bandaroles per a tots els Sant Just. Jo això ho estic veient. Per cert, el F. Green diu al xat, diu, què són aquestes bandaroles? A veure, li expliquem què són les bandaroles, que avui els gunis de Sant Just, que són el Dani Martínez i el Joan Sirivella, fa un any que fan la secció a la penya del morro i al programa.
Vinga, ja ho hem dit. Au, festa! Que per sèrio, heu portat un pastís i tot, no? Sí, que és un pastís molt molt xulo. Però el secret és que es va llenar al final. A mi m'han arribat veus que porta com un logo xulo. Joan, et toca cançó, quina vols?
Doncs mira, bon dia als pets. Bon dia als pets. Aquesta també l'hem tractat, no me'n recordo quan. Quan va venir la Montse. També l'heu posat. També la cantareu, no cal. Quan va venir la Montse Horta. Home, en aquest cas hauria d'haver-la demanat. Sí, Joan, canta-la, Joan. Vinga, la cantem entre els dos. En directe, la Penya del Morro, el Joan i el Dani.
Tens la vergonya? Molta, molta. A veure, a veure, para, para, para. No me la sé gaire, aquesta. No la sabem, eh. A veure, posa'm l'estribillo. Et dic de cantar el bon dia dels pets i tu no em veus el xap de la... Clar, ens sabem sobre el tros millor de la... Posa'm l'estribillo i jo te'l canto molt aviat. A veure. Ara.
F Green diu que fort, aquí hi ha col·laboradors de primera, segona i de tercera. Gràcies, moltes gràcies. Ja es veu que no. Després farem una altra que m'agrada molt a mi. Repassem més coses, com per exemple quin és el vostre objectiu de la secció.
Doncs bueno, seguir aquí molt temps i captar ullents. Capta ullents. Vosaltres creieu que estem captant ullents? Pregunto. A veure, mira'm els viewers, sisplau. Els viewers. Els viewers. Quatre, ara mateix. Hombre! Hombre! És un lujo, eh? Quatre. A veure, a veure. Quatre viewers.
Entra dins de l'estàndard. D'un any que portem, 4 pibs estan mortes. 4 persones venen a webcam, és el mínim que s'exigeix als col·laboradors que venen a prendre el morro. A veure Jordi, tu no estàs comptant la gent que ens està sentint.
No la puc comptar perquè això és impossible de comptar. No podem saber-ho. I com és que la televisió sí que ho fan? Perquè tenen els audímetres que mesuren i que no saben ben bé perquè només són representatius d'una sèrie de famílies i de llars.
Aquest és el teu objectiu, però el meu objectiu també el vull explicar. Jo estic respondent al que m'ha preguntat el Joan. Jo crec que la nostra secció és perquè el jovent
que tingui també una part que pugui... Un espai, no? Un espai clar, perquè això també va molt indicat per la gent jove de Sant Just. Això ens interessa perquè com a imatge el programa sempre queda bé. Això a l'Ajuntament li agrada molt. Recoveria la comunicació a dir que tenim gent jove al programa.
Bona tarda Jordi. Vam fer un estudi del tàrget que tenia la Penya del Morro i era gent jove. O qui va fer el tàrget? Ho vam treure aquí un dia, la Penya del Morro. Vam parlar del tàrget de la ràdio. O era l'institut o no sé qui va parlar de la ràdio i parlava... Sí, sí, que em vas donar mi papers i tot amb la documentació. Jo vaig donar papers a tu amb la documentació.
No, jo me'n recordo, eren unes enquestes de joventut que havien fet més de 200 o 300 joves de l'Institut de Sant Just i hi havia alguns que parlaven de la ràdio. Sí, de la Penyal Morro i de la ràdio en general. Ah, sí? No me'n recordava. Escolta't, molt bé, molt bé. Vinga, continuem, sí, amb més qüestions. Quins convidats heu tingut a la secció?
Doncs mira, en sé molts, a veure si em puc dir. Tu, algú té un cronòmetre, a veure si puc dir. Molts, en un minut, tots ho veurem. Tens un minut, eh? Què és el cronòmetre? Si no, no, ja t'ho dic jo. Ja t'ho cronometro jo, home. A partir de... Ja, temps.
Montse Horta, Sergi Pont, Isabel Beti Joan, tu també vas venir. Els nostres pares. Sant Just Solidari, l'alcalde de Sant Feliu, l'alcalde de Molins,
Sant Feliu i Molins. El de Molins i el de Sant Feliu. El regidor d'Esplugas. Qui més? El Roger Consul. La Toti Bestrom del Tutuguri. Babun Puncat. Carmen de Mairena. Aquesta no. Escolta, error. Carmen de Mairena un dia crec que va venir però nosaltres no us ho heu presentat.
Bé, escolta, molts convidats heu tingut al programa, cosa que ens agrada molt, i de fet... El recompte és 16 convidats en un minut. Ah, 16 convidats. Molt bé, molt bé. Escolta, hauríem d'anar acabant ja, Dani. Tenim una cançó, no? Sí. Quina cançó ens poses? Doncs mira... Això, perdona, això de les cançons... Sincerament, jo no ho he entès mai. Doncs mira, això de les cançons... Que no passa res, eh, però jo no entenc per què poseu cançons a mitja secció.
I tampoc no entenc una altra cosa. Per què parleu a cau d'orella quan sabeu que esteu en directe? És una comunicació. Ho podeu dir o no passa res. És molt natural tot aquí. Això de la música és per animar-te tu perquè a vegades et quedes aquí adormit no sé per què.
Ara ve el senyor Benito. Ara ve el senyor Benito. El senyor Benito està com una mica al·lucinant. Està al·lucinant. Que al·lucini més. Perquè ara posaràs Amante Bandido. Ara cantaràs Amante Bandido. Ara cantarem Amante Bandido. Senyor Benito, ara que ens estàs escoltant. Ara es pensarà que aquí estan bojos. Una mica sí, però no gaire.
Anem al tema perquè hem manté vendido la cançó preferida de Dani Martínez que la té de sintonia al mòbil i sempre la canta quan pot a la dutxa. Jo seré el viento que va
navegaré en tu oscuridad. Tu rocío desofrió que me quemará. Yo seré tu helto de amor por la marea.
que arrastra a los dos. Tú y yo. Yo y tú. No digas que no. No digas que no. No digas que no. De tu amante bandido. Bandido.
Bé, nois, ho hem deixat aquí. Ara mateix ja no hi ha ningú que no estigui escoltant, ni en la webcam, ni tampoc a la ràdio. Doncs mira, saps què et dic? Ara... Jordi, no li diguis això, que el Joan m'ha acabat de preguntar. No n'hi ha, de debò. La gent que se... Perdona, Joan.
Una mica de pastís, si us plau. No passa res. La gent que hi ha a la webcam, hi ha uns quants... A veure, els de la webcam, moltes gràcies, eh, perquè sou molt bona gent. Sí, no m'estranya. Perquè mira que sentir-nos ens costa. Escolta, nois, ho hem de deixar aquí, que hem de connectar amb l'Heli Capdevila... Ara, a la sorpresa final... La sorpresa final...
Què ha passat? A veure senyor Benito, no ens facin més complicacions. Posi ordre aquí, posi ordre que això és un despistarre. Doncs perquè no pot ser. Poses cantar i l'altre és d'això que està fent vostès. A mi no em favor de cantar bé. A veure. Aquí tenim uns... No se'm sentia. Ah, doncs què vol? Què vol que li canti? A veure. Ho veu però bé, ben cantat. I si no, escolta, us ho heu de dir deu vegades més i fins que soni bé.
Bronca. Bronca al senyor Benito. Gràcies, senyor Benito. El senyor Benito hi posa. I tant. Ara Jordi, per desbalar la sorpresa... És que he vingut a marxar. Jordi, per desbalar la sorpresa... Per desbalar la sorpresa... Però això què és? Jordi, una mica de sobriotat. Molt bé.
Hem tingut problemes colaterals, però no passa res perquè jo segueixo la secció com sempre. Com ha mortat de forma simulada dient... M'han vingut a buscar. Ara, si us plau, Jordi, posem la cançó de... No, no, ja està. No poses cap cançó. Ja hem acabat. Ai, que mala persona que ets. No, no, no, no. És que ha de desvetllar la sorpresa, Jordi. Fica'm un redoble de tambor o alguna cosa.
O el faci jo, o el faci jo. Escolta, jo no puc més. A veure Jordi, per què? Vols que me'n vagi jo també i no torno mai més? No, no, no. No, perquè si no me'n vagis just a la costa. Carme, espera'm, que vinc amb tu. Que me'n vaig de la penya del morro, que vinc amb el de Cap d'Averdoi. Que tens un forat a les 11. Escolta, aquest noi, aquest ha d'estar revolucionat. Bueno, em dines alguna cosa, eh? Un moment, que et tenim ja a la... Eli?
Hola. Hola Eli, bona tarda. Hola, hola. Hola, hola. És que tenim aquí el Dani que no marxaré a l'aigua calenta. No, no vull marxar, perquè avui fa un any de la nostra secció els punys de Sant Just i vull desvalancar el secret, Eli. Ja, però... Que em deixes un minut de la teva secció.
Mirant el sostre. Ai, moltes gràcies. Ara et costarà cària, ho saps? Ja el guardarem un tros de pastís. Ja ho parlarem. Molt bé. I ara, senyors i senyores. El mateix ho fa tot. Desballa el pastís. Oh! Oh!
Escolta la webcam. Escolta una mica més. No, ja l'oblidaré, no? Perquè a més veiem que és un micròfon de la ràdio, no? Doncs l'he fet tot jo, és com... Què posa d'aner? Doncs posa ràdio d'Esvern, a 30 anys, als Gunis de Sant Just. Molt bé. Un any. Molt bé, molt bé. I amb color d'aurat fica a 30.
Molt bé, doncs ara fos particions. I tant, ara es guarda una torxeta aquí fora. Felicitats, enhorabona. Moltes gràcies. I gràcies a tots els nostres ulls. Fins la setmana que ve, Dani. Molt bé, gràcies.
Al fi, tenen el micròfon obert Dani, que això és una mentida, amb el temps que portes fent ràdio que no... Seré tu amante bandido. Al fi, i que va, jo un moment, jo dic una cosa, jo necessito un... Un break. Un break o un algo, és el que tenim a l'Heli Capdevila al telefoneli, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, Eli. Bona tarda. Bona tarda a tothom. A sobre, la gent l'anima a través de la webcam. Diu, és xulíssim, això és una secció en condicions. Diu, sí, en condicions. Anarquia pura, anarquia pura. En fi, Eli, podem una mica d'ordre al programa. Parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiagenda de l'Eli Cap de Vila, que avui, Eli, ve carregada de coses com el marcat de Calaf, la Fira Modernista de Badalona,
o una fira de Ratafia a Santa Coloma de Farnès. Per cert, m'he equivocat, el mercat de calaf va ser la setmana passada. Et canvio un mercat de calaf per una degustació de tole i pan de muerto, va. M'ha agradat, mare. Escolta, parlant de la fira modernista de Badalona, que és aquest cap de setmana, un clàssic, també. Sí, jo vaig anar l'any passat, la veritat és que és una filla petitona, però que està força bé.
I, de fet, el que més m'agradaria destacar de la Fira en si, a veure, no deixa de ser una Fira gairebé com totes aquestes, que fan estil modernista, que et deixen disfressar i totes aquestes coses. Ells fan un casament el diumenge al 10 de novembre, però el que em sembla realment interessant de tot plegat és que pots anar a visitar la Fàbrica de Anís del Mono. Ah, hombre, un clàssic. Cuidado. Sí, señor, sí, señor. De fet, Anís del Mono és una fàbrica, m'imagino, centenària, no?
Clar, ja ve d'aquella època, i aleshores aprofiten, l'obren, i aquest dissabte a les 11, fan bries visites, eh?, a les 11 i a les 4 de la tarda, i diumenge a les 9 i a les 11. Molt bé. I permeten entrar per allà dintre i veure com es fa tot el tema del destil·lat de la Nice del Mono. Home, doncs és mític, eh?, l'hicor de Nice del Mono, amb aquell home que és un mono, no?, a l'etiqueta.
Un mono mig home. Un mono mig home despullat. És una etiqueta que conserva encara tota la vigència, no? Una etiqueta de fa cent-cent anys. Podrien donar un obsequi. I de cara al Nadal, em veu molt bé perquè el tema de la nit del mono, recordo que l'ampolla és d'aquelles típiques ampolles que no pot faltar, rotllo, pandereta, fan bomba... Sí, senyora, senyora. Que amb un boli se'n va donant i... Exacte. Va, va. Raquel, Raquel, Raquel, Raquel. Home, doncs molt curiós. Perdone, petita no és la fàbrica del nit del mono, és una fàbrica molt grossa.
És un bon moment per anar-la a visitar, perquè realment no s'hi fan moltes visites, i com és el tema del modernisme suposo que l'hauran tunejat.
expressament per l'ocasió. Home, esperem que sí. De fet, ara entra el senyor Benido, això què és? Avui això del programa és de debò... Això sembla una... Hola, hola, hola, hola. Abans de mi és el mono! He sentit el Lluís i dic, deixa'm entrar tu. Abans és el convida. Això sembla una cita com això, què és això? Ara te'n surts, és un modíbil, és un modíbil. No, és la ràdio nova, és la ràdio nova. Vostè no volia fórmules noves? Sí, molt. Vostè passarà la història...
perquè si no seria espectacular. Una pregunta per tots els ullents. Si sabéssim, han de respondre, què és la... He d'entrar el Dani. Porta el pastís. Gràcies. Mira, mira, està traient totes les etiquetes de les banderoles.
Estaves muntant tot, eh? Bueno, en fi, l'anís del mono, senyor Benito, dèiem. Què passa? A l'etiqueta, aviam si sabessin què és el mono aquell, qui és. Ah, el mono aquell qui és? Com qui és? Qui és el mono? És vostè? No, no, jo no. Xita? No. No sé qui és. Jo crec que sé qui és, eh? Aquí l'escripta diu que... Sí senyor.
És Darwin. A qui la visita diu que t'ho descobriran eh? És Darwin. D'espoiler, d'espoiler de la visita no passarà. És Darwin fent una broma sobre l'origen de les espècies i tot plegat. Són molt maques les instal·lacions d'anys del món no?
Vostè les coneix de pa a pa. De una pa a l'altra pa. Jo he estat a les oficines del carrer Ample i són magnífiques. Modernista. Molt bé, doncs l'oportunitat per veure aquest diumenge, de forma gratuïta, la Fàbrica Anís del Monó. Per què hi poses aquesta? Perquè jo m'imagino que jo serà molt...
Molt solemne, no? O no? Regalen alguna cosa, Eli, quan acabes? Que l'apuntava la Cristina... Una degustació? No ho sé, no ho sé. Home, podríem fer-ho, no? Una ampolla petita d'aquestes de... Home, d'avió, molt bé. Sí, sí, sí. De menys de 100 mililitres, per portar-ho a l'aeroport. Un carajillo de ris. Mira, veus? Potser això sí. Alguna cosa més sobre aquesta fira modernista?
Si sou amants del cinema, podeu matar dos persals d'un tret. Aquest cap de setmana continuem amb més antiagenda.
Hi ha una fira de ratafia de Santa Coloma de Farnès a Girona. Elis, això serà una cosa que tampoc ens podem perdre, no? No, no, ja et dic. A més, feia dies que el senyor va dir que m'ho demanava, què passa amb les ratafies, què passa amb les ratafies, i doncs bueno, farem una de les ratafies. I què, i què? Aleshores, hi ha concurs de ratafies, és a dir que podeu anar i presentar les vostres propies ratafies.
El primer premi, perquè ho sapigueu, és una garraça d'or, un lot de productes, ratafiaires i un viatge, no està mal. Un viatge on? Un viatge on? No ho diu, no ho diu. Ah, no ho diu. Ah, està molt bé. A vegades no ho diu. Això vol dir que... És la sorpresa, l'aventura. Això normalment ho fan quan no saben anar on o no tenen lligada el viatge. Potser amb autocar fins a Sant Saloni, per exemple. Per exemple, no deixa de ser un viatge, no deixa de ser un viatge. Què diu, senyor Barito? Per què ens trepitja?
Jo faig la meva falca. Jo viatjo al cor de la ratafia. Però quina falca? Si ningú li dir res que ho faci jo. Jo vull dir el que hi deus. Qui és el cor de la ratafia? La Noguera. Però penseu que de fet tothom tindrà premi perquè és de compte no tenir moltíssima gent que hi participi. Pensa que aquí en les bases diu que des de la ratafia número 20 fins a la número 50 també tenen premi que consisteix en una capsa d'infusions alma.
Perdó? Bueno, suposo que eren les pitjors classificades, que són només una caixa d'infusió.
Jo, clar, jo no sabia, perquè dic, una caixa d'impulsions d'Alma. Serà un ALMAX, directe? No, no, perquè és una marca, no? No, no, sí, sí, vull dir que no, no, que aquí tothom s'endú premi, vull dir que si sou dels 50 participants primers, aquí, és el més petitós, endú una coseta. Molt bé, molt bé. I és el tema d'Instagramers, no, tot això? Sí, a mi això, el que m'ha acompanyat, tot el tema de la festa de la Ratafia, d'un concurs d'Instagram.
que a mi m'agrada molt barrejar el tema, el qual fotografies a Instagram. Sí, són més artístiques, no? Sí, i sobretot si són els quals estilats de casa pròpia.
Jo crec que aquí l'interessant, el concurs de la Ratafia està molt bé, però com ens hem posat en el 2.0 i hem modernitzat el tema del concurs. Lloca, perdona, ara qualsevol acte que es faci a qualsevol poble de Catalunya, que no tingui un concurs d'Instagram, no és un acte que es faci.
De fet, una de les novetats, és que hi havia retorn, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord.
Aquest cap de setmana també granullés i es fira de comerç al Terreir també. També, també, també, vinga, vinga. I de fet si algú que ens truqui i ens diu que li agrada Instagram, només per fer el fet de dir, també li donem un premi a la penya del gorro, també.
A mi m'agrada molt quan diuen que el teu amic del Facebook s'ha fet d'Instagram. Jo penso que no. No sé seguir-lo o no. Jo penso que no. Per què haig de seguir? Perquè s'hagi fet d'Instagram? No té motiu. Si em digués que el vostre amic del Facebook, senyor Benito, que fa unes fotos molt xules, s'ha fet d'Instagram, jo ho pensaria. El foscor no el fas servir, no?
No, gràcies. Jo sóc alcalde a casa meva, ja en tinc prou. Jo dic perquè el Foursquare posa xoc de planetes. Què dius, ara? La vida tal de Facebook... Ah, sí? Ah, però a mi no m'és divertit. On ho diu, això? El Foursquare. Bueno, ara li hem d'explicar que era el Foursquare, si no he venit tu. Que era el Foursquare, això? A veure, anem a explicar-li que era el Foursquare d'una manera tranquil·la i didàctica. Sí.
Mira, senyor Benito, vostè sap que amb les aplicacions mòbils hi ha molt de locos, oi, tu? Hi ha molt de xalat. I n'hi ha una que es dedica a xaquejar on estàs tu situat. És a dir, que tu, per exemple, estàs a la ràdio i tu ara aquí posaries... Xaquejo... Estic a la ràdio. Estic a la ràdio. Llavors, pum, en aquest exercici social, que era el 4 Square, es fa de forma pública que tothom veu que vostè està aquí a la ràdio. O sigui, no és que ho vegin, saben, perquè hi ha un mapa i una xinxeta,
Vostè se'n va al bar de la cantonada de sempre.
La gràcia, vostè dirà, però jo veig quina gràcia té, la gent sabia on estic i on estic. La gràcia és que si vostè passa pel mateix lloc moltes vegades i xaqueja molt pot arribar a ser el jugador clínic, eh? The major, és a dir, l'alcalde d'aquest lloc.
No sé si m'explico. I com més vegades passa vostè per allà, més possible ha de ser l'alcalde. I llavors arribarà un punt i hi ha l'alcalde, el governador, hi ha la secretària dels llocs, no? O sigui, jo soc el major del lavabo de casa meva. Per exemple, sí. Però heu d'aixecajar Forest Square. Cada vegada que vaig al lavabo i llavors d'aquesta manera ho serà. Eli, jo no tinc Forest Square, però més o menys és així o no?
No té més misteri, no li fa gràcia. És perquè la gent sàpiga on està i què està fent. Les últimes ho aprofiten per fer promocions. T'aixeques aquí i tens un cafetet. Ara ja a la gent li interessa més. A veure, quin bar ofar que anirem tots demà?
Bueno, això tranquil·lament, dintre del Forscor mateix, tens un botó que diu ofertes dintre de la zona on jo estic. I tu li pots dir, 100 metres, 200, un quilòmetre. No, no, 5 quilòmetres. Anem a fer-ho gros, això, clar. Anem a fer-ho gros, que tenim motos... I llavors allà et diu...
Em pots donar aquests que facin aquestes ofertes? Que guai, que xulo, que xulo. Doncs escolta, ja ho mirarem això, que a mi m'interessa, perquè m'haig de córrer, tot el que sigui gratis, endavant. Per cert, tenim un entrenador, encara em sembla, oi? Per anar a veure un espectacle que es fa justament aquest diumenge, a dos quartes set del vespre, al Teatre d'Acadèmia, JAR, Memòria Carmen Amaya.
Si algú li interessa, ens pot trucar al 93372 3661 i directament li donarem. O sigui, sense sorteig, ni concurs, ni res. Si et truca... Ni pregunta, ni res! Què passa? Sí, sí... No, de tu, Esteve, no. S'ha de passar per l'alentana i us engegeixeu tot. Què passa? També estem d'oferta com a Forest Quest. Totalment. 93372 3661 i us la donem i ja sense cap problema. Vinga, Eli, fins la setmana que ve, que hem de connectar amb la xarxa. Vinga, una abraçada! Adéu! Adéu! Adéu!
Son les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Pere Sanz i Albert Sassa. El comerç català aguanta millor la crisi que la resta de sectors. El govern central assegura que els farmacèutics cobraran a finals de la setmana que ve. El Parlament ratifica la prohibició de les pilotes de goma. Detenen a Girona dos guàrdies civils per robatori en violència. Esports en tenis de taula al cer, l'escala rep l'Arteal de Santiago a dos quarts de vuit. L'equip de l'escala busca els primers punts en la cinquena jornada de la Superdivisió Masculina. El Força Lleida de Bàsquet busca avui la primera victòria fora de casa a la Lliga d'Eport.
A la pista de La Coruña, a les 9 de la nit, en la sisena jornada, al River Andorra, rep el València.
El comerç català ha aguantat millor la crisi que la resta de sectors segons, un estudi presentat avui pel Col·legi d'Economistes. Tot i el descens en les vendes de prop d'un 30%, el creixement del turisme ha salvat el sector. A més, el comerç català té un model de proximitat que ha resistit més bé la crisi que el model de grans superfícies. Núria Baltran és una de les autores de l'estudi.
Atenent a l'ocupació, amb quantitat i amb qualitat el comerç de Catalunya està aguantant la crisi millor que en el conjunt d'Espanya i hem de ser conscients que això és generació de riquesa econòmica i social. Comerç i turisme van de la mà, a part del que hi pugui haver amb cascada, doncs amb altres serveis, però el que estem veient és que el turisme internacional ens està ajudant a generar marca i són una oportunitat pel comerç local que està aquí i pel que es plantegi expandir i fer conèixer les nostres marques de retail a fora.
De fet, el comerç és el sector que més aporta el producte interior brut a Catalunya en prop d'un 30% del total. El govern central assegura que els farmacèutics catalans començaran a cobrar a finals de la setmana vinent. La vicepresidenta del govern central anuncia, aquest divendres, en conversa amb els periodistes que els farmacèutics catalans començaran a cobrar les factures pendents el pròxim dissabte 16 de novembre. Uns deutes que s'endeixen, recordem-ho, a prop de 400 milions d'euros.
Els farmacèutics cobraran directament de l'estat a través del pla hico proveïdors i els pagaments es poden allargar fins a dues setmanes. Afers interns dels Mossos d'Esquadra han començat a interrogar els agents i imputats que van intervenir al Raval en l'atenció de l'empresari que va morir posteriorment. Mentrestant, els sanitaris del Servei d'Emergències Mèdiques, que van acudir al lloc dels fets, s'han declarat avui davant la magistrada. Els sanitaris han explicat que primer van atendre un agent dels Mossos amb una contusió a les cervicals. Mentrestant, han dit que els Mossos encara immobilitzaven Benítez,
El tècnic del servei d'emergència s'ha declarat que els agents van estar uns 15 minuts per reduir la víctima. El Parlament ha aprovat la prohibició de les pilotes de goma. Convergència Unió, Esquerra, Republicana i Ciutadans han acordat la retirada que s'ha de fer efectiva abans del 30 d'abril de l'any que ve. Detenen a Girona dos guàrdies civils per robatori amb violència. Un home va trucar a la policia municipal per alertar que els atinguts l'estaven seguint pel carrer.
Una patrulla va detectar un cotxe que coincidia amb la descripció facilitada i el va aturar a l'interior i viatjaven dos homes que es van identificar com a guàrdies civils i van assegurar que estaven de servei tot i que anaven vestits de paisà. Fons de la Guàrdia Civil han explicat que els dos homes, que són agents a Barcelona i tenen uns 40 anys, van quedar detinguts a la mateixa comandància per un delicte de robatori amb violència. Els detinguts han passat a disposició judicial aquest mateix divendres. Protecció civil informa que hi ha uns 4.000 abonats de Barcelona que estan sense llum.
La incidència en el subministrament elèctric s'ha produït al carrer Vinyà a 9 barris i afecta 3.877 clients. Els treballadors de la recollida d'escombraries de Vilanova i la Geltruda es convoquen la vaga. La quarantena de treballadors tenen garantit que no perdran poder adquisitiu, tot i que no hi haurà cap increment salarial més enllà de la inflació. A més a més, el nou conveni els garanteix que no hi haurà reducció de personal ni de qualitat del servei.
Dilluns farà 10 anys a la mort del poeta Miquel Martí Pol, que serà homenatjat en un acte solidari al Teatre Victòria de Barcelona i també en una lectura de poemes a Roda de Terra a Osona, on recordem va néixer i morir el poeta. El nou TVE, Ester Rovira.
Aquests dies són molts els municipis catalans que, responent a una crida de l'Ajuntament de Roda, han organitzat actes al voltant de la seva figura. Jordi Serra és l'alcalde de Roda de Ter. Teníem ganes que fos un moment important o de rellançament o de rememòria de l'obra lligada a mi cap a Martipol. Volíem que no només fos un acte local, sinó que tornés a agafar rellevància nacional i això s'ha aconseguit.
Dilluns també començaran a roda de ter les jornades Miquel, Martí i Pol, que s'allargaran fins diumenge, i que banda de tertúlies, xerrades i espectacles inclouen la presentació del seu poemari inèdit, Veu incessant. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'equip de govern vol que els veïns de Sant Just que tenen un habitatge amb valor cadastral equiparat als preus de mercat quedin fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde ha explicat que hi ha pisos que ja estan equivalerats als preus de mercat i que si s'incloguessin a l'actualització tindrien un valor més car. L'Ajuntament està estudiant aquesta opció amb l'oficina del cadastre.
que alguns veïns i veïnes del barri de la Plana Metsoleig protestaven per aquesta desigualtat i l'alcalde assegurat ha reconegut que segurament hi ha senyors tencs que tenen raó en aquest sentit i ha assegurat que l'Ajuntament ha estat treballant per deixar-los fora d'aquesta actualització. Tot i això, ha criticat la manera de fer de Convergència i Unió que ha liderat la campanya de recollida de signatures per evitar l'augment del cadastre. Defensa que si el Ministeri ofereix l'opció de fer l'actualització dels olors cadastrals progressivament, és millor tirar-la endavant i arreglar la situació a poc a poc.
L'autobús LR10 arribarà al barri de Mas Llull a partir del 25 de novembre. L'alcalde ha confirmat que l'autobús connectarà al barri amb el núcleo urbà de Sant Just abans del previst, perquè l'edat oficial era l'1 de desembre i ja s'han instal·lat dues parades en aquest barri. L'autobús començarà a circular, per tant, a partir del 25 de novembre tindrà una freqüència de pas de 40 minuts.
I acabem aquest bulletí amb una punta d'agenda perquè la dietista Pilar Santpau presentarà d'aquí una hora que engenestarà el seu nou llibre, Menjar bé una qüestió d'intel·ligència, un llibre on Santpau pretén fer entendre als lectors que cal menjar correctament i consumir els sis grups d'aliments necessaris cada dia, però a més també explica per què. La dietista considera que tothom sap que s'han de consumir aquests sis grups alimentaris però que no tothom sap per quins motius. Santpau va decidir escriure aquest llibre arran de la seva experiència com a dietista i de la problemàtica que molts pacients li presentaven, es trobava malament tot i tenir correctes
Els resultats de les seves anàlisis, la clau, segons Sant Pau, estan a explicar per què s'han de consumir els 6 grups d'aliments i en quines condicions. Un llibre que porta exemples i consells pràctics sobre quins aliments no poden faltar en una dieta com, per exemple, el peix blau. La presentació és avui a les 7 a la Sala Isidor Cònsol de Can Genestà. Forma part dels actes del novembre literari. I de moment això és tot. Més informació a les 7 al Senyors Notícies, edició vespre.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Que et vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esveral. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal!
Bon Nadal i bon any nou! 6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona ens visitarà la Júlia Atmella amb el seu espai de música que avui senyor Benito ens explicarà... què ramugar? No, no he dit caram. Ah, avui ens explicarà coses sobre el gènere... guai, no? Il·lusionat, eh? Pop rock, pop rock avui. Ah, pop rock?
A més a més també tindrem el cinema del Jordi Roca que ja el tenim al telèfon però abans de tot això repassem el trending tòpic de la segona hora.
Avui, audiència nacional ha sigut trending tòpic, perquè 9 presos d'ETA, afectats per la doctrina parot, quedaran en llibertat. L'Audiència Nacional no espera que el Suprem dicti un criteri i ordena excarçar 9 atarres, entre els quals es troba Domingo Trotinho condemnat per l'atemptat al Hipercord de Barcelona.
El ple de l'Audiència Nacional ha decidit per no votar a favor i 8 en contra l'excarceració de Nova Terra sense esperar el criteri que ha de dictar el pròxim dimarts al Tribunal Suprem sobre l'aplicació de la doctrina parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg. El president de la sala, Fernando Grande Marlaska, ha trencat l'empat sumensal a la majoria dels jutges que volien l'alliberament dels terroristes tot i la recomanació del Ministeri Fiscal d'esperar la decisió del Suprem.
En un debat de quasi quatre hores, els magistrats han analitzat cas a cas per tal de comprovar que els presos complien els requisits per sortir en llibertat. D'aquesta manera, de les 11 peticions d'escarcel·lació, el ple de l'Audiència ha optat per deixar-ne 9 en llibertat, entre els quals estaca un membre de Comando Barcelona, Domingo Truitinho, condenat a 1.118 anys de presó per l'atemptat d'Hipercora Barcelona i que porta 26 anys a la presó.
En aquest cas hauria d'haver sortit el 2006, gràcies a una redemptió de la pena d'11 anys per estudis i treball, però amb l'aplicació de la dutrina Perot sortiria el 2017. A banda d'aquests nou alliberaments i per completar les 11 primeres peticions estudiades del total de 52, l'Audiència ha decidit mantenir a dues persones a presó una d'elles a l'espera que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs que té pendent. Tu ets referent a aquest tema, per exemple, Arnaldo Otegui, diu gran dimarts blas que ha desfet l'empat de la sala de l'Audiència Nacional, ordenant posar en llibertat a nou
Un altre és Maria José Certa, que diu no a terra, surten al carrer perquè l'Audiència Nacional té pressa i no pot esperar una setmana l'informe del Suprem. Quin fàstic. Ojo aquí Nito, que diu, ¿algú pot explicar per què l'Audiència Nacional està posant al carrer assassins i a la presó a dones per robar menjar pels seus fills? En fi, aquest comentari calini ben viu. A Twitter 6 i 13 de la tarda passem a parlar de cinema.
I ho fem com cada setmana amb Jordi Roca. Avui i a partir d'ara, cada divendres, al telèfon. Jordi, bona tarda.
Hola, bona tarda! Cada divendres... A veure, para un moment, para un moment! Para tot, perquè, escolta, aquí la gent no dona crèdit... Què està passant? Què està clar? Què està passant? Com és que no estàs amb nosaltres cada divendres? Com has fet durant els dos o tres anys que portes col·laborant fent el cinema? Que, per cert, la secció de cinema, quan entra un col·laborador nou, sempre és la primera que demanes. O sigui, va molt buscada. La secció de cinema va molt buscada sempre. No, però tot això té una explicació.
A veure, quin és? A veure, resulta que jo he estat dinant, ara tot el mes de setembre i octubre, la resta de col·laboradors, d'entre ells la Cristina, el Sant Joan i tot, etc. M'han fet boicot i no han vingut, doncs he de ser innovalent. Oh, que mal rotllo! O sigui, per què, com que aquests dies... Com boicot? Has trobat algun dia sol? No, no, s'ha trobat algun divendres... No per feina, jo. Fa dos divendres únicament, perquè... Cristina, el Jordi ja sabem com és. La setmana passada era festa divendres. La setmana passada era festa divendres. La Cristina, però ens vas deixar molt preocupats, perquè fa dos divendres no hi eres.
Home Jordi, però era una sorpresa pel meu aniversari que em van fer i vaig marxar a fora. On vas anar? A Brussel·les. És l'únic divendres que he fallat. I l'únic dia. Jordi torna. A veure com ho fem. Això ho farem jo fent un per telèfon cada setmana. A veure Jordi, jo també et dic una cosa.
Millor, millor. Sí, sí. Abans ho hem dit. Diu poc en cant que tenia el Jordi i diu ara per telèfon encara tindrem menys en cant. Això ho he sentit jo a la redacció. Qui ho ha dit? No home, qui ho ha dit?
Jo això ho he sentit aquí fa una estona a la redacció de Ràdio Desvern. Diu millor. Diu perquè el Jordi total. Vull dir, no... Si us ho paro jo. Diu com que... Jordi, ara hauries de dir, es diu el pecat però no el pagador. No, diu com que el Jordi... Tot esticat en un embolic. Diu com que el Jordi diu és d'aquella manerota. Diu, saps que és així? Diu millor. Millor tenir-lo per telèfon. Oh, és que no veig res. O si és de tu, o què sí. No, jo no...
No, perdona, jo no, jo no, a mi em sap molt de greu, posa música de pena, perquè Jordi, que no estiguis amb nosaltres després de tant de temps, és que mira, ara et diré un tòpic, però és veritat, que les coses es troben a faltar menys el Jordi Roca quan no les tens.
En fi Jordi, parlem de cinema o què? Com hem de fer això? Tu estàs a la webcam, no? Sí, ho estic veient. I què tal? Com que no estem fent el programa mai ho sabem. Però això de veure el programa des de la webcam, com ho tens?
Home, està molt bé, sobretot perquè tu, moltes vegades, penses que no se't veu, però el vidre et reflexa i veu les cares que poses. Ah, bueno, però igualment jo... això és com... això és com... gran hermano. Vull dir que no sé... no ho sé mai, això. T'oblides, no?, de la càmera. Sí, m'oblides coses. No, però, aviam, les noies surten molt guapes i el senyor Benito ja ha vist que ha agafat el meu lloc, ràpidament.
Sí, sí. El rei muerto, el rei muerto. Sembla molt republicà, per això. Sí, sí, sí. En fi, escolta, que hi ha una festa, perdó, eh, aquí fora de la ràdio hi ha com una festa. És que he vist unes quantes noies que estaven com ballant i apropant-se cap a la ràdio. Què estaven fent? He de demanar que em permeti, he de sortir un guany. He de sortir un guany. He de sortir que m'estan cridant. De debò, he de sortir.
Comencem parlant de la primera pel·lícula que repassem, que és el juego de Ender. Aquest és el trailer.
Si queremos sobrevivir, necesitamos un nuevo tipo de soldado. Uno que no piense como nosotros. Que no tema lo que tememos. Uno que el enemigo jamás esperaría. Ender, necesitamos mentes como la tuya. Serás el mejor comandante que hayamos entrenado.
Entonces no soy el primero. No. Pero serás el último. Bé, comencem el Raps de Setmana amb una producció nord-americana. El director Gavin Hood, correcte, Jordi? Sí, aviam, està acabada la nova pel·lícula de Harrison Ford. És un film de ciència ficció i, sincerament, l'argument no ens acabarà de convèncer. Una vegada més, els alienígenes volen acabar amb la Terra i resulta que fa un temps ja ho van intentar, però el general Maser va aconseguir
Ara, el Harrison Ford haurà de trobar un nou talent i educar-lo.
fer front a aquesta amenaça. Veurem què passa. Una producció que per cert, li han invertit molts diners, visualment, n'està molt bé, però l'algument, bastant repetit ja, no? Sí, que per cert, he vist algun pòster ja enganxat pels autobusos de Barcelona i Harrison Ford, que té més de 70 anys ja, vull dir, l'home esperant. Sembla que tingui trent del pòster, no sé si us heu fixat, però escolta tu, no té cap arruga, està com així més jovenet, vull dir que el Photoshop fa miracles. Capità del Photoshop. Sí, allò era el cartell estàtic, perquè després de la pel·lícula no salva el tan jovenet, eh.
Aquesta pel·lícula també s'estrena avui.
que era un fan absurd de la Belén i que tenia fins i tot fotos i pòsters penjat a la seva habitació. Què diu ara i què feia amb els pòsters? Això ja no ho sé. Què fas senyor Barito? No facis gestos obscens. M'estava mirant les ungles. Passem ara a escoltar el tràiler. Séptimo. Delia. Sí, Lluvite. Però no ha passat. Tengo que contarte algo. Es importante, Delia. Se terminó la broma. Chicos.
¡Chicos! ¿Qué se intriga, això? Perdón, soy el vecino del séptimo. Mis hijos están bajando las escaleras y no los puedo encontrar. Es un thriller. ¿Dónde están mis ojos? ¿Tus ojos? Puedo con el tiempo, con tus nervios.
Hijos, hijos. ¿Dónde están los ajos? Hijos, hijos. A la Dioli. Bé, efectivament, és un film, un thriller dirigit per Patxi Mezcuà, que el protagonista és Sebastián, un home que cada dia reculla els seus fills al pis de la seva ex dona menys un dia, que no passa això, que si no ja no seria un thriller i ja no tindríem pel·lícula. Ja no és ex dona. Clar, Jordi, no, no, no. No, home, aviam si passa això. Aquest home cada dia reculla els seus fills i sempre juga un joc,
que els hi diu els socis. Aviam qui arriba abans a baix al replà. Jo aniré amb l'ascensor i vosaltres mireu per les escales. Un joc que passara a la seva ex dona, l'haver d'enredar, no li fa gaire agressió, perquè creu que els nens un dia es poden matar a caïnsa per les escales. Ai, ai... Què passa? Que un dia ell fa el mateix de cada dia, fa aquest joc, i quan arriba a baix, els nens no estan.
I no apareixen per allò. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los niños. Dónde están los
I li van donar el paper per fer un càsting a través de Skype amb una producció espanyola d'Argentina i el tio li va donar el paper.
Al final el vaig descobrir. No, no, no. Sembla que havia rodat dues seqüències de la producció que es fa aquí a Barcelona i per no pagar el bitllet d'avió a un actor que vingués d'allà, es diu que agarrarem un actor que sigui argentin, però en Barcelona.
i llavors li va passar el contacte, el tio, sí, i lloc, o no sé què, el tio, com inventar, bueno, no sé, una història, em va explicar... Sí, sí. Qué burudez se está contando, todo viejo. En fi, anem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és, bueno, una pel·lícula, que és la nostra pel·lícula capçalera, eh, protagonitzada per Jennifer Aniston, la comèdia nord-americana de la setmana, eh, Somos los Miller. We are the Miller dollar billion babies.
Resulta que le hemos robado a un traficante internacional. Vais a morir como una familia. Pero si no somos ni una familia. Mi mujer es una stripper barata. Bien, demóstralo. Un poco de respeto que es tu madre. Creo que no piensas bien las cosas. Es tranquilizarte. Un poco de música.
Jordi està rient o no? És que no et veig. Ja m'ho pensava. Ja està? Aquesta és la comèdia nord-americana de la setmana.
Sí, però també hi ha la part de Mitchell Aniston que per fer era el senyor Benítez li agrada veure de roba interior fent de strippers. Sí, però la Jennifer Aniston ja té una edat, eh? Ja no és aquella nena que sortia a Friends. Ja, evidentment, però tot i així està molt bé, la Jennifer. Sí, sí, ja m'agradaria a mi... És que jo sóc molt fan de la Jennifer, eh? Ja m'agradaria a mi arribar a la seva edat i estar com ella. Com els mateixos pis.
Aquesta pel·lícula ens anava a l'exteriors David Burk, que és un home el traficant de marihuana, que amb un digeri roben tant la mercantia com els diners, així que per tal de tornar al deute es veu implicat en una sèrie de prànsit de drogues promès a l'obèstia, al global, des de Nèxic, i per això, per contraure la frontera, haurà de crear una família fictícia on trobarem la gent diferent història com una stripper.
que es convertirà en la seva dona convencional. I a partir d'aquí ho haurem totes les seves peripècies. I atenció, malalts i friquis de Marvel i dels personatges de còmics, perquè arriba una nova entrega de Thor. Somos de mundos distintos. Estarían separados por algún motivo. Si no hacemos nada, van a destruirnos.
Ja m'han sacrificat. Ja està, s'ha acabat la pel·lícula. S'ha acabat tot, ja. Bé, eh... El tora aquest és el que diu Killa, no? Mmm... Kiki? No, jo crec que no. Escolta... No és el Brad Pitt? No, crec que és el Marita de... Eh?
De l'Alça Pataki, no? Jo he de dir una cosa. Bratito fa un tort d'ara? No, no, no. Escolta, jo volia dir una cosa sobre tort. Ja em perdonarem els fans i els frikis d'aquestes coses, però fort, sí, com s'havia de dir, fort. És un personatge de còmic que jo no entenc. És un tio que té un martell, no? És molt fort. I què? És molt fort i té un martell. I què?
No entenc el personatge. És de la mitologia escandinava. És de la mitologia escandinava.
Jo no tenia... No li veia el tema. La gràcia, no? No ho veia. En fi, Jordi, a veure, aquesta vegada, amb què ens sorprendran de forma original, que segur que hi ha una trama molt original. Sí, home, doncs vindria una mica aquestes continuacions de Marvel, del com va fer ja Iron-3, que en una pel·lícula estava molt bé, sobretot pel gran pressupost que tenia, doncs aquesta també. En quant a l'argument, el de sempre, l'enemic definitiu, en aquest cas l'home de l'obscuritat,
Fins i tot és tan definitiu que s'haurà d'unir al seu arxianàmic de tota la vida per poder derrotar-lo. Per tant, veurem si finalment s'uneixen, accedeixen a unir-se, no el traeixen i sobretot...
i qui salva el seu gran amor, que en aquest cas és interpretat per l'Anna Teleforman. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si voleu anar-la a veure, teniu els cinemes, pot fer-ho. Atenció, perquè també repassem una altra pel·lícula que s'estrena avui. Parlem d'Eston Holm, és un drama... Aquesta atenció, Jordi, és una pel·lícula que l'argument podria passar tu. Ah, sí? És un llermetreta per...
En una nit qualsevol a una discoteca veus una noia i t'enamores automòticament. L'expliques però no et fa cas, insisteixes i aconsegueixes estar la resta de la nit amb ella. La convences i acabes el llit. A mi em podria passar.
Home, com que no? Dubto, dubto molt, no? Com una dona. A mi em passa al revés, eh. Què li passa? Que les dones li venen. Ah, això. En la venen. El que s'ha de fer l'estret soc jo. Què passaria si el dia següent no és la noia que semblava ser? Per això passa molt, eh. Ja l'hi dic jo. Calla. És que la seva vida privada sexual és que no m'interessa. El 99% no m'interessa. Que no m'interessa. De la nit al dia... Anem a escoltar el tràiler. Anem a escoltar el tràiler.
Bueno, bueno. No puedes hacer nada. Sí, siempre se puede hacer algo. No, no puedes hacer nada. Sabes que no voy a parar hasta que me creas. ¿Estás bien? Pues vas a tener que demostrármelo. ¿Cómo se dice que cantan? Que me'n recordo. Canta així... Vas a salir ahí fuera y gritarlo. La alegría de la vuelta. ¿Estás de broma no?
No sé qui ens ha portat el Jordi. Jordi explica-nos una mica què passa per aquí. Que és un express date o alguna cosa així? No, no. Calli home, que no ho explicarà. Jordi digues. A veure, és un drama romàtic totalitzat per Laura Garrido i el Javier Pereira, una pel·lícula que bàsicament només surt en ells durant tota la pel·lícula, l'estem infinitza, i que ens narra
Els dos punts de vista entre aquestes dues persones es coneixen de mitjans per favor a una discoteca i fins a quin punt es pot confiar amb l'altra persona. Perquè segurament els dos es surten del dia següent d'aquí tenen al costat i no pels motius pels que pensa el senyor Benito, sinó per altres menins. I la mostra és de dos punts de vista, no? Des del punt de vista del noi i del noi. Aquest tipus de pel·lícula m'agrada perquè ja ens veus la història
des de les dues bandes. I t'adones que normalment les persones tenen visions diferents del que passa. Per cert, m'han dit que la vida d'Adél molt bé, eh? Tothom diu que molt bé. Jo li he permès a comandar, però no em fa cas. No, ja sempre has fet cas, Jordi. I, a més, el telèfon ara més encara. Sí, passem ara a la següent pel·lícula que també s'estrena, l'última de la setmana que comentem, La Cabanya en el Bosque, un nou film de terror que, per cert, s'ha estrenat ja aquesta setmana, que en el plus, i també està al cine. Sí, avança, arriba a la cartellera. Mira, La Cabanya en el Bosque.
¿Qué es esa cosa? ¿Permaneceremos juntos? ¿Qué es esa cosa? ¿Quieres verla? Yo no voy a participar. ¿Qué dijo? ¿Pero qué? Tenemos que largarnos. ¿Qué es esa cosa?
¿Alguien ha enviado esos puntos muertos a por nosotros? Es fácil. Quieren ver cómo nos castigan. Bé, amb Chris... Calli. Calli, ara no expliquis res. Amb Chris Hemsworth com a protagonista i Gis Williams com a reclam televisiu. És la cabanya del bosc, no?
Sí, en aquest cas, ja riem que avui s'estrenarà una altra pel·lícula, del crims, que també és petor, o sigui que avui té doble pel·lícula, a la cartellera, i el Jess Williams, que és un dels grans protagonistes de Natòlia Ziegler, com arregla amb televisió, com molt bé ho diu. En aquest cas, l'Arrument és un grup d'amics que se'n va a una cabanya perduda per passar un cap de setmana i allà descobriran algo terrorístic. Els crítics diuen que és la pel·lícula que està bastant bé i que és bastant fidel al gènere terrorista i que ens torna una mica a aquesta essència de l'apò i el sustància. Però torna amb zombis?
No puc avançar més, Cristina, va, si no, clar, vinc d'acostalar la pel·lícula. És clar... És clar, de zombies, perdona, hi ha una plaga... A la trailer han parlat de morts i... Però tot és zombies, ara tot. Si una pel·lícula no és una de zombies... Home, si el mort està caminant... Home, però si... ...hi vius...
Ah, potser no és zombie, potser és un licant tropor. Un espectro. Un espectro. Un putant d'UPP. En fi, passem a les notícies de cinema. El Penedès aposta pel maridatge i també al cinema, Jordi. Sí, una proposta molt interessant que podria venir perfectament de l'antiagenda de l'Elisenda Capdevila perquè resulta que des d'ahir fins al proper diumenge, a diverses localitats del Penedès,
A celebrar aquest festival de cinema que té com a objectiu promocionat també una mica al vi. És a dir, es posaran pel·lícules que tenen a veure amb el món vinícol·lar i també d'altres. Festival de cine, porros i porrons. Vol callar? No ho sé, si jo ho he de dir tu, però si ho he de veure això l'hi expressarà perquè s'acompanyen amb copes de vi i trossos de formatge. Ja m'ha fotut. Clar. Molt bé, doncs aquest cap de setmana no serà, diu Jordi?
Sí, aquesta setmana fins al proper diumenge. Perfecte, doncs queda dit. Jordi, escolta, que tinguis una bona tarda. No, espera, un moment, un moment. Què passa, què passa? M'agradaria... Què passa? M'agradaria recomanar una pel·lícula que es fa... ¿Lo que invito se llevó? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
que era ex en Fora dels Baus. Sí home, Marcell Indonès, que és aquell home que es posa tot de cables, descullat, i fa com videoconferències rares. I projections, no? Hi ha aquesta pel·lícula, pinta força bé, he vist el tràiler, i si pots fer una cosa petillada... La filmoteca, que està allà a la Rambla del Raval, no? A la Rambla del Raval, sí. Correcte. I un cop surts de la filmoteca, doncs mira... Doncs mira, ja, ja, ja... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Fins el proper diumenge hi ha aquest cicle de cinema mediterrani i arau que també està molt bé. Ah, també està bé. Sí senyor. Sí, sí, sí. Fan uns cicles interessants. Fantàstic. Doncs... Sí, sí. Moltes gràcies Jordi. I escolta, ens ja ens adaptarem d'alguna forma. Com ho heu vist la secció? A mi m'ha semblat bé. Bé. No per la cara del Jordi, també...
És diferent, és diferent. Jordi, gràcies.
6 i 34 de la tarda. Ja tenim aquí la Júlia Atmèlla, que de quins moments amb ella començarem un nou gènere a fer els rapats. No cante les sintonies per sobre, senyor Benito, que és l'antirràdio. No, que són fórmules no de vostè. Això triomfarà molt, no? Això triomfarà. D'aquí uns anys veurà que ho fa qualsevol pelacanyes d'aquests que estan a les emisores de debò. Jordi Basté no ho faig.
No, perquè tenen la imaginació a sota mínim. Estan conduïts. Anem a fer la prova, perquè ja veig que m'ha llançat. Vostè, vagi adaptant la sintonia i jo parlaré amb la Júlia Moment. Això jo feia aquell a la Rivas Castro. Un tio mític de la ràdio. I què?
En fi, Júlia, bona tarda, anem al programa. D'aquí una estona repassarem el gènere pop-rock, que potser és el més comercial de tots. I també repassarem algunes notícies sobre el món musical, com la que fa Katy Perry, Lady Gaga, com els hi va de tot.
Abans de tot això, vostè li he demanat que... Per cert, voleu fer la riera o no? Sí. Doncs Carme, que vagi entrant la Carme, eh, perquè d'aquí un moment la farem la riera. Carme en verdói, la llaman en recepción, locu de recepción. Vostè en verdói, por favor, en recepción. Anem a vostè, senyor Benito. Benito.
Avui li he encarregat un tema que és un tema que ha saltat aquesta setmana, i fa referència a les cadenes de televisió autonòmica. Li vaig encarregar que fes una investigació sobre com està el tema.
Què passa? Doncs bé, passa que aquí a Espanya, en temps ramuts, quan teníem la millor televisió d'Espanya, que era la TV1, perquè no n'hi havia una. I com deia el Pèric, en Espanya tenim la millor televisió d'Espanya, la TV1.
Llavors què va passar? Va venir la conya aquesta marinera de la democràcia i amb la conya marinera de la democràcia van venir les autonomies. El cafè para todos y venga aquí a Alegría i fem les autonomies. Llavors què va passar? Van dir que aquí ens falta alguna cosa perquè l'autonomia, el folclore i les cosetes, les lagarteranes per un lado, els gegants, la ratafia...
Què farem? A això li hem de donar una miqueta un bis, una miqueta més diguéssim cosmopolita. Van pensar, què podem fer? I un va dir, fem una tele. I diu, una tele? Vale, fem una tele. Llavors van anar als arxius i van anar a buscar què podien fer de televisió.
Vam començar a mirar i van començar a mirar. I de les primeres televisions va sortir la televisió de Catalunya. La teva. L'any 1983, no?
I es van estrenar al partit del Barça-Osasuna. Va ser la primera autonòmica, no? Va ser... dubto si va ser aquesta o la ITV. Estaven al parell. La televisió de Catalunya té anècdotes molt bones. Per exemple, que Espanya sempre facilita les coses, este gran imperio donde nosotros nos ha tocado vivir.
doncs facilitava els temes i no els deixava la xarxa per connectar-se. Ah, molt bé. Llavors, què passava? I això ho sé fer feinment perquè un amic meu li va passar. Quan fèiem, per exemple, el Barça jugava a Sevilla, i aquest és un cas concret, eh?
i aquest amic meu venia aquell diumenge de Sevilla cap a Barcelona i en l'aeroport van anar uns de TV3 i li van dir, escolta, per favor, té la cinta del partit i porta-la allà a l'aeroport que hi ha uns de TV3 que te l'agafaran. Llavors va venir amb la cinta i al baixar de l'avió hi van venir uns de TV3 i li van agafar la cinta i vam poder fer la connexió aquest dia. Com canvien les coses, eh? Com canvien les coses.
Llavors què va passar? TV3 es va començar a estendre com una taca d'oli perillosa i va anar inoculant el país valencià. El país valencià va dir què estan fent aquí, nosaltres també farem una televisió.
i van fer la televisió. De fet, TV3 veia el començament al País Valencià també. Es veia al començament. Llavors els valencians van dir, no es pot veure TV3 perquè, clar, TV3 és un idioma estrany que no és el valencià. Llavors es confondrem. Llavors van dir, doncs fem una cosa que fem l'idioma valencià. No entenien el català. No, van dir, però què parlen? De fet, hi havia una utopia que mai s'ha arribat a realitzar i menys ara.
que és que tant Canal 9 com TV3 es veiessin a Catalunya i València a les dues comunitats, no? Sí, sí, i estaven a punt d'assignar-ho, eh, i ara va i què ha passat? Al Canal 9. Canal 9 tampoc és que, diguéssim, brillés per la seva qualitat televisiva, més aviat era de l'inframunt de la televisió, però bueno, això no els hi direm per què, aquestes coses.
Què passa? Ara han canviat. Aquesta setmana han fet un riff i raff. Hi ha molta gent que s'ha queixat. Això perquè no ho havíeu fet fins ara. El final dels mitjans hauria de ser aquest. Sortir tots els locutors, tots els periodistes que han treballat en els mitjans a dir les mentides que han dit i que els han obligat a dir.
Jo soc de ràdio, senyor, de ràdio d'esbet. Ui, les coses, si he hagut d'anar a passar això, les coses que se sabran. Això seria un exercici democràtic. Pots enganyar aquestes coses i tal. En fi, senyor Benito, escolti, els que vols deixar aquí. Ho deixem aquí? Sí, home. Bueno, dir-li que les televisions autonòmiques estan lligades a una federació que es diu La Forta.
Jo com vaig estudiar la carrera? Això no hi era? No, a la carrera tampoc. A mi m'ho van ensenyar al grau de producció. És que hi ha coses que a la carrera no s'ensenyen i en comptes de 4 anys en 2 ho pots aprendre.
Jo tenia de capçalera, a la carrera, un llibre que havia escrit el Manuel Vázquez Montalban, que era sobre informes sobre la informació dels mitjans de comunicació a Espanya, que el va escriure a la presó. S'imaginen si estava orientat a aquest home. Bueno, escolti, el senyor Benito... Era una menuda de l'abuelo cebolleta... Ja està, no tenim més temps, passem a la Riera.
A veure, Carme Verdoi, si saps per aquí i no escoltes... Carme Verdoi, acústia. Entra, entra, que parlem de Riera. Senyor Benito, Júlia, heu vist el capítol d'avui? Sí, el d'ahir. El d'ahir, eh? El d'ahir. Què ha passat? La setmana passada, al final va morir algú o no?
No ho sabeu. Sí, però d'aquí estem parlant. No podem posar els auriculars. Fes una cosa Carme, com que tu no escoltes, digues tu el que hagis de dir i marxa. Un monòleg.
Carme, em sents bé, Anna? Sí. A la Riera, què ha passat? Quan? Avui. No, però amb el tema aquell de fa dues setmanes. S'està començant a jastar. És un trànsit. No s'ha acabat, exacte. Què? El mort aquell que va passar. No va morir encara. No, no, sí que ha mort. El dia que no va morir...
No. Li van disparar i es va quedar en coma. I la setmana passada hi va haver una escena molt forta, no la vam poder comentar perquè era un dijous, però que va estar molt bé, no sé si deu veure, que és quan el Nil, finalment, perd els estreps i ho fega el Teo i el mata. Tot i que ell no havia disparat.
Ni li han carregat res, però hi ha un moment en què no pot més, suposo. S'està embrutant, la Riera. I la cara que fa, que és l'última de l'emporada. Suposo que ja els hi és igual, no? Posar la lluna a la paraula. Sí? És l'última de l'emporada. No ho sabem. S'ho carregaran a tothom. Potser sí que ho van dir. Van dir que renovaríem una temporada més, però no van dir que fos l'última. Però vaja. Jo crec que sí, acabem d'una cosa. No portem visos d'acabar aquest.
Però se sap qui el va matar, qui va disparar o no? Sí, se sap qui va disparar també. Sí, sí, el seu guarda espatlles per encàrrec del fill d'un deuter que s'havia suïcidat. Per cert, hi ha hagut una següència avui al final de tot, no sé si la voleu comentar. Espera, espera, això és el que preguntava la Júlia.
Com que s'ha mort el Teo, la Lídia ha tornat a marxar en escena i entre ells el Ballos ha estat disputant la part de la discoteca que li correspon a mi al Teo, que ara per tant és de la Ona. I aquí hi ha com l'encontre, aquest segon encontre. Però quins collons, de qui va ser la idea de comprar una part de la discoteca? Meva.
D'acord, potser tu hi vas pensar abans, però ara ja no li tenies cap interès i jo sí. I des que t'ho vaig explicar que t'ha faltat temps per intentar fotre'm el negoci, quan saps perfectament que jo el volia fer amb Nando. Escolta, si és això el que et preocupa, no pateixis. Si Nando em demostra que treballa bé, doncs ja li conservaré la feina al teu... No, no, no que em valis calor. Encara no t'ha venut res eh. Temps el temps. La filla d'en Claudito sempre ha tingut una relació pèsima. Així que ara no serà tan fàcil que us entengueu.
Mira, no em vinguis a donar lliçons de com fer negocis quan a tu l'instint t'ha fallat completament. Vas voler comprar la part equivocada de la discoteca anant a buscar en Nil. Però jo he tingut més pista. Has anat a buscar una pobra noia embarassada que s'acaba de quedar viuda. No et fa vergonya.
Però també li preocupa comprar la germana del meu fill. Què diu? Vultor era el de la Montaco. Perquè ella la discoteca és una càrrega. I si jo li puc allogar aquest pes, doncs ho faré. I t'aconsello que no t'hi fiquis pel mig. Ets tu qui s'hi ha ficat. Recordo que jo ja volia aquest negoci per a en Nando. Abans que tu t'haguessis d'anar al seu marit. M'agrada a tu. No començaria una guerra que et va grossa. Sóc molt fan del David Paget.
I d'ella no? Ja t'agradaria.
Oh, quina música més, eh? És una mica el Dolentot de... De parties famoses. No sé si et devia el Teo. És que ho fa molt bé, eh? Ho fa molt bé, de Dolentot, eh? La pregunta és... El Teo, és a dir, l'actor que fa el Teo... Va a la platja? Sabia que havia de morir o li ha sortit una altra feina i ho han precipitat? No ho sabem. És el nostre Quirodugles. Tinc cara de Quirodugles. Home, però ara ha perdut...
Tenia molt èxit aquest noi. En fi, senyor Benito, calli un moment i Carme, gràcies.
La penya m'ha morreta un ritme aquella temporada que no pot seguir.
Bé, passem a l'espai de la música. Em pensava que em sonava el mòbil. Que dius, ah, la tinc al mòbil tu aquesta eh? Sí o no? Truquen, truquen, truquen. Bé, doncs Júlia, tens ja el mòbil apagat per això, no? Sí, sí, no, no, està fora, fora. Per això he al·lucinat. Perdem d'Abril la 20, que és aquesta noia que canta, i que a més a més tu la tens al mòbil. Sí, exacte. És una dada que ja diu molt de tu.
Sí, m'agrada molt. Aquesta sí. Ha estrenat el nou disc, l'Abril la Vigna. Té un nom de productora de televisió de Barcelona, l'Abril la Vigna. Doncs l'ha cantat de Canadà, ha publicat el seu nou disc aquest dimarts dia 5, i aquest és el seu cinquè àlbum també, per això diuen que l'ha publicat el dia 5, no sabem si és per això o no, però ho diuen.
i podem trobar col·laboracions amb el seu marit, Chad Krueger, i amb Marilyn Manson, també. Ah, Marilyn Manson, encara molt a punt. Passem a una altra qüestió, perquè Katy Perry li han censurat el disc que vol treure. Què ha passat? A Austràlia ja vam parlar fa unes setmanes que havia tingut un problema amb Pitbull i queixa que no hi havia hagut aforament per fer la seva gira.
Hi havia hagut una queixa, no? Aquestes setmanes els australians també ens han censurat el CD deluxe, el normal, perquè aquest contenia unes llavors per plantar un arbre
Que era marihuana? No, era un arbre. Un arbre legal. Era un gerani, potser. Perdona un moment, et compres el disc d'aquest hiperri i et venen unes llavors? Sí, exacte, però el disc de luxe, no el del normal.
El delous, el delous. Jo volia dir que això sembla la campanya que va fer l'Imma Mallol fa uns anys a l'Ajuntament de Barcelona que va enviar llavors a tots els veïns de la ciutat. Aquest hiperri és com la de l'Imma Mallol. I ara es queixen de la marihuana que hi ha a la ciutat. Que s'aclarin, que s'aclarin. Què vols dir, que l'Imma Mallol envia llavors la marihuana? No. Es va confondre. I llavors què?
No, ho han censurat perquè diuen que pot afectar la fauna d'Austràlia. Ah, sí, perquè les llavors no són d'Austràlia. Són llavors d'arbres secuolles gigantes de Califòrnia, potser. Alguna cosa estranya, deu ser europeus. No, són de per aquí. I llavors estan fent proves a científics australians amb els arbres.
Els científics australians, pobres, no tenen altres coses a fer. Exacte, t'acumulen els discos de Katy Perry, fer proves a les llavors a veure si s'afecta. Perquè això pot ser un risc per l'equilibri de la biodiversitat natural d'Austràlia. Això ho té. M'ha sortit així de carrer. Bé, i acabem les notícies parlant de Lady Gaga, que farà un concert des de l'Espai. Exacte, no li quedava res més per fer aquí a la Terra. I qui anirà al concert? Es retransmetrà a la Terra.
I bueno, he estigut a l'autoritat allà de la setmana perquè tothom m'ho està comentant. Ah, sí? Jo dec viure en una altra planeta, perquè jo no m'havia sabentat això. No, no, vives en una altra planeta. En el món d'així... Ah, guai.
I bueno, ha sigut que la companyia Virgin Galactic, que és aquesta companyia que fa vols al voltant de l'orbita de la Terra, li heu fet el concert a l'Espai com a part del festival Zero Uji Colony, que es celebrarà el 2015, llavors la gent quan va sortir la notícia deia, però no saben que a l'Espai no hi ha... No hi ha so. No hi ha so, exacte. Per alguns cantants els aniria molt bé. Perquè, clar, llavors no se'n diríem com desafina com Enrique Iglesias, per exemple.
Clar, però, o sigui, el dia de notícia que serà un concert des d'Espai, jo penso que la gent es pensava que aniria a la Lluna, en pla, no es posaria a la Lluna i cantaries d'allà. Jo penso que serà des de dintre de la nau, que farà el concert, no? No ho sé. Bé, ja ho veurem, ja ho veurem. El 2015 ja falta molt, potser l'he digada el 2015... Ai, ai, no siguis bèstia. No, ho dic, no pots anar a l'Espai, no ho sé. I què farà, com l'il·luminat aquell que després el llançarà? El boja més... Jo crec que estarà més com la colònia aquesta que volia treure. Quina, la va treure, eh?
Sí? Sí, però no, s'ha venut home. La va treure finalment? Jo la tinc a casa. La tens? Porta-la un dia, que te'n recordes Jordi que vam parlar aquí? La de Semen i Romaní? No, però un horari normal. A veure, a veure, a veure. La colònia que estava feta... No, no sé si era aquesta. Esperma, esperma i romaní, no? No sé, jo sé que era una que era de color de sang. Hi ha moltes colònies que tenen esperma.
El divendres que ve li portaria l'agressió.
Sí, però si feia olor en principi, hauria de fer olor a... Jo he olorat allà. La portes ara? No, perquè se la ficava la meva germana i s'ha gastat. I tenia algun efecte sobre els homes? Ha tingut èxit, el teu germà?
Escolteu, passem un tema molt interessant. Hem de passar a la segona part de la secció de música de la Júlia, on parlem de grups catalans. Avui, en aquest mes de novembre, parlem de generar pop-rock. I començarem parlant, no sé si ens donarà temps de parlar dels pets, però començarem parlant de Sau.
No és el Dani, eh, sinó el Dani a Sant Imeria de la Cantaria. En fi, no podríem parlar de la música catalana i del general pop-rock sense parlar d'aquell grup mític dels 90. S'ha començat a tenir èxit al sortir per la ràdio la nit de cap d'any de l'any 1988. Exacte, va ser Mikimoto, el que punxava. Ei, Mikimoto, què tal? I a partir d'aquest moment es va fer famós i aquest grup musical ha fet concerts per tota Catalunya, una gira pel centre d'Europa,
i va aconseguir records d'assistència com el de 1991, que juntament amb els Pets, Socpa de Cabra i Sant Traït van omplir el Palau Sant Jordi amb 22.100 persones. No, jo ho vaig ser en aquell concert, jo ho vaig ser. No, és que això és un estil infravalorat. Bueno, és que no té cap mena de valor això. Com a música és... T'agraden les musiques, no?
No, no, no, no. Però si és un himne de l'amor català, això el vols per tu? Mare meva, però si és un negoci, és horripilat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Això, com deia un amic meu, això és música d'enamorar raspes. Escolta, l'ero ramadjuti català, Carles Sabater, l'ero ramadjuti català. Què va passar? També han estat cap de cartell de la Mercè, no? Sí, van congregar segons... Vostè congregui 200.000 persones a la Mercè. Si em apadrinen, ja ho veuràs.
I la seva cançó més famosa és Bonge Pardus, que ha estat versionada per diversos intèrpret. I la cantàvem juntament amb la... Nina. No, com és l'aquella cantant de l'Ega. No sé què, Luz. Luz Casal. Luz Casal. Aquella xicota, aquella xicota que promet el món de la cançó. Farà coses, farà coses.
No, normalment m'havien explicat que anava amb un helicòpter, que l'anaven a buscar... Aquí a l'El Casals? Sí, una cosa així. No s'havia dit nom, quasi.
Aquesta tampoc li agrada, no? Al Tren de mitja nit no li agrada tampoc. No li agrada. Digui no, a mi el Tren de mitja nit no m'agrada. Té un missatge, té metàfora. El Tren de la mitja nit que agafa el tren i se'n va.
Júlia, ja et dic ara que no tindrem temps de parlar dels pecs. No passa res. Alguna cosa més sobre els interiors prets, que eren Pep Sala i Carles Sabater. De fet el grup es va trencar quan va morir. Com va morir? Va morir, no sempre. No sempre perquè hi ha algun grup que mori. Per cert, el gran èxit del Rolling Stones va ser quan va morir el Brian Jones.
En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits. En canvi, Pep Sala no va fer més èxits.
Un altre incompostible com el film d'aquest. Un dia es decidirà. Han tret deu discos més, no? Sí, a part del de Quina nit, que és el que vaig per tu, entre deu discos més, entre ells no puc deixar de fumar, que va ser el seu primer disc, que és on estava la cançó que va punxar Mikimoto. Després dels singles, concert de mitjanit i amb la Lluna a l'esquena, entre ells.
Tampoc li agrada, no? És inútil continuar, diu la cançó. Una cançó amb missatge, amb lletra, amb una música, amb rock... I per què no van fer cas d'aquest tipus? Quina? És inútil continuar. En fi, Júlia, hem d'acabar aquí el programa.
És una cançó que forma part de la història de la música catalana. Jo quan era petita la meva cosina tenia fotos de Carles Sabatea encara a l'armari. Jo la meva tieta el tenia ell a vegades en persona perquè eren amics.
Oh, que guai! Bueno, en fi, anem ja al final del programa. Cristina, si la Penya del Morro tingués molta, molta audiència, no estaríem fent el programa, això d'entrada aquí a Ràdio Desvernos, però, sí, tingués molta audiència, què seria Trending Topic avui a Twitter?
Els gunis. Els gunis de Sant Just? Sí, pel seu primer aniversari fent la secció aquí dins de la Penyal Morro i per la mateixa secció que han fet avui, que han portat aquí pastís, han estat fent karaoke, cosa que no feien. Sí, pastís i guenri han portat. Sí, karaoke, feia, feia i ens hem recuperat. Molt bé, molt bé, molt bé.
Acabem el programa. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la pèrdua del morro d'avui, la Carme Berdoll, el Dani Martínez i el Joan Sirivella, que celebren un any amb nosaltres al programa. Ja, l'antiagent de D'Aleli Capdevila i, a la segona hora, el Jordi Roca, parlant de cinema, el senyor Benito, avui, sobre les televisions autonòmiques. Gràcies, senyor Benito. Fins la setmana que ve. Moltes gràcies. I també la Júlia Atmella i la seva música. Júlia, que vagi bé.
I he agraït també la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas. Fins dilluns. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé. I nosaltres tornem al dilluns. A partir de les 5 de la tarda. Deixem ara amb l'informatiu. Bé, es plai la Carme. Un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Sovint em sento atrapat pel meu propi malson.
i tinc ganes de cridar. Cada dia en algun lloc surt el tren de mitjan. Hi ha poetes que s'han perdut pintant grafitis a les seves parets. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun lloc puja el tren de mitjan.
Sovint em sento enganyat. Quan em veig no em mira. No tinc prou amb somiar. Necessito desfer-me d'aquest pes que m'he dut córrer.
Hi ha sirenes que estan cantant la llegenda d'un vent marinier. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun lloc puja el tren de mitjanit. Si ets neonàtic ja estàs espantat. Si veus els núvols ja estàs deprimit.
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 8 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. L'equip de govern vol que els veïns amb un habitatge amb valor cadastral equiparat dels preus del mercat quedin fora de l'actualització del cadastre. L'alcalde dona la raó als Sant Just Tengs que es queixen per aquesta qüestió i per això assegura que ara està mirant de deixar-los fora de l'actualització. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui resumint, però, altres informacions destacades en titulars.
L'autobús L10 arribarà a Masllull el 25 de novembre. L'alcalde ha confirmat que el bus connectarà el barri amb el núcleo urbà del Sant Just abans del previst perquè l'edat oficial era el 1 de desembre. La freqüència de pas serà de 40 minuts.