ha declarat aquesta tarda el terme d'Artesa de Segre, la Noguera.
Lleida, Rafael Ventura.
Bona tarda.
Hi estan treballant 15 dotacions terrestres i 4 d'aèries.
El foc ha començat a prop de la carretera C14 al quilòmetre 102,
cap a quarts de 4 de la tarda.
Esbomés tenen encerclat el perímetre del foc
i en un principi mena saber alguna vivenda pròxima a l'incendi.
Mingo Sabanés és l'alcalde d'Artesa de Segre.
Sí, resulta que s'ha posat a prop d'una vivenda
que va sortir de la carretera que va cap a Pons,
que hi ha un bord i pisos,
i pirinà i això, més que res,
sobretot que havia tant arribat el bomber i diverses dotacions
i ara també hi ha avionetes.
També sembla que ara comença a estar bastant controlat tot això.
No s'ha hagut de fer cap desallotjament.
Déu o menys ha facilitat el nombre d'hectàries cremades.
Rafael Ventura, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports Marta Garcia.
El PSG acaba de confirmar en el fitxatge d'UNAI-MRI
com a nou tècnic de l'equip,
firma per dues temporades amb opció a una més.
El ja ex-tècnic del Barça de bàsquet, Xavi Pasqual,
s'ha emocionat en el seu comiat del club
i ha assegurat que sempre s'ha entregat en cos i ànima
i que el Barça sempre estarà al seu cor.
El club busca ara un nou tècnic que s'adequei al nou model que vol implantar.
que ara hi creu per als catalans que disputen el torneig de tenis de Wimbledon.
Victòria i classificació de Marcel Granollers i Albert Ramos,
que han superat Víctor Estella i Pospisil respectivament,
i derrotant canvi i eliminació d'Albert Montañés.
Ha perdut en 5-7 contra Milman.
Entre els caps de sèrie destaquen les victòries de Babrinca i Serena Williams.
El Lleida renuncia a presentar al·legacions al penal d'Òscar Rubió,
perquè considera que la tecnologia no permet saber del cert si la pilota va entrar o no.
Considera també que difícilment es tornaria a arbitrar l'acció.
La jovella ha presentat Daniel Alves,
que firma per vestir la samarreta Vianconera fins al 2018.
I a les 8, Barça-Lassa Magnus del Brasil
en les semifinals de la Copa Intercontinental de Futbol Salah.
La competició se juga en Catar.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Promunça començarà a construir habitatge al municipi.
Després de 6 anys, comença de nou a edificar i a cobrir les necessitats dels enjustencs.
Ho farà previsiblement amb la construcció de 36 habitatges de venda al Mas Lluí.
Promunça vol conèixer abans, però, les necessitats d'habitatge al municipi.
L'alcalde, aquest matí, en una entrevista al Just a la Fusta,
ha volgut remarcar que l'equip de govern es reafirma en la política d'habitatge
i anuncia que estan analitzant a mig termini la possibilitat de fer habitatges de lloguer.
A banda d'aquesta possibilitat, abans, la Junta General de Promunça
haurà d'aprovar dijous les bases per a la construcció
de 36 habitatges de protecció oficial de venda al Mas Lluí.
La documentació es podria presentar, si s'aproven aquestes bases,
des del 5 de setembre fins al 7 d'octubre.
Canviem de tema, l'Hockey Club Sant Just comptarà amb 3 nous fitxatges la propera temporada.
Ens arriben d'equips de Nacional Catalana.
Es tracta d'un porter i dos jugadors, provenents de l'Hockey Lliga i de la Lliga Nacional Espanyola.
El primer fitxatge que es va anunciar al club va ser el del porter gallec de 23 anys,
Iñaki Ojanguren.
El porter arriba a Sant Just procedent de l'Hockey Club Liceo de la Coruña.
Ojanguren, a part de formar part de la primera plantilla del club,
també serà l'encarregat de la formació de tots els porters de base del club.
La segona incorporació ha estat la d'en Josep Grima, jugador de 20 anys,
que va jugar a primera divisió nacional amb el club partit Tordera la temporada passada,
aconseguint 8 gols en 25 partits.
Per últim, també s'incorporarà l'internacional andorrà de 21 anys Llorenç Miquel,
que a la darrera temporada va jugar al club Patí Vilafranca.
I finalitzem recordant-vos que la sessió informativa i participativa del Pla d'Acció Municipal
tindrà lloc demà a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala de plens de l'Ajuntament.
El consistori convida tota la ciutadania a participar.
La sessió informativa i participativa del PAM 2015-2019 consistirà en explicar a la ciutadania
quines són les accions que l'equip de govern ha prioritzat per aquest mandat.
Es detallaran les accions principals que es duran a terme per tal d'assolir els objectius estratègics que s'han marcat.
Recordem que el Pla d'Acció Municipal consta d'una setantena d'accions i sis eixos estratègics.
Aquests engloben accions per disposar d'un municipi amb un creixement sostenible i de qualitat,
per un sant just que garanteixi la qualitat de vida de les persones,
per tractar el medi ambient de manera respectuosa,
de ciutat educadora i també per reactivar l'economia i la innovació.
L'objectiu de la sessió serà que tothom conegui els programes que es volen dur a terme,
puguin valorar l'adequació i el grau de compliment i es puguin fer propostes de millora.
D'aquesta manera, la ciutadania podrà conèixer i prioritzar les accions i els objectius que es realitzaran els propers anys.
La sessió arrencarà demà a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora.
Ràdio Tospet 98.1
Ràdio Tospet 98.1
Nou horari d'estiu a Restaurant El Niu.
Obrim tots els dies, migdies de 1 a 4 i les nits de 8 del vespre a 12 de la nit.
Els diumenges a la nit tanquem.
Vine a gaudir al nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi.
Ens trobaràs al carrer Josep Ancel-Claver número 1 de Sant Just d'Esvern.
Telèfon 93 473 40 58
i també al web www.restaurantalnius.com
Restaurant El Niu
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 9 del vespre, Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer, van ser les ones. 98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu.
Radiodesvern.com
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes ràdio desvent.
Sintonitzes ràdio desvent.
La ràdio de Sant Just.
Durant el ritmo tu.
Ràdio desvent 98.1
Ràdio desvent 98.1
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal?
Bona tarda Sant Just i gent de l'estranger.
Com esteu?
Benvingut al programa de les tardes de Ràdio desvent.
Us parla i us saluda Jordi Domènech.
Des d'ara i fins les 7 del vespre.
Això és la penya del morro.
Avui, programa número 1882.
Gràcies.
Moltes, moltes gràcies.
Avui al programa, d'aquí uns moments parlarem amb l'Edu Rodríguez, el nostre...
Què dit, Edu Rodríguez?
No, Edu Martínez volia dir, que era el nostre, sí, padre en apuros.
Les aventures d'un pare novell que avui ens explicarà coses de com sobreviure a l'aventura de ser pare.
I, a més a més, també avui entrevistarem el director de la Riera, el col·laborat de les sobretaules de TV3,
que avui emet l'últim capítol de la temporada.
Han renovat per una més com a mínim, tot i que havia sortit la notícia que la Riera ja desapareixia del tot.
Parlarem amb l'Esteve Rovira de tot això a la segona hora a les acció de tele amb el David Avila, avui a la penya del morro.
I, a més a més, també avui al programa acabarem parlant de llibres, com cada dimarts,
amb l'Arnau Cònsol de que el llibre té tot això avui a la penya del morro,
que ho he dit com 30 vegades que això és la penya del morro.
Per si no hauria quedat clar, saps?
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esberra.
Ara ho dèiem. I també tenim el nostre community, Becari, Becari Community,
que és el Dani Martínez. Dani, quítol, bona tarda?
Molt bona tarda.
Clar, sí, de tarda.
Que poses veu així d'interessant?
Sí, avui sí. Avui toca, això.
Però per què?
Perquè sí, perquè ve l'estiu.
I clar, s'ha de...
Però es pot tu?
Clar, s'ha de posar així la veu.
Ah.
S'ha d'impostar la veu.
Ah, estàs impostant com veu ara una mica més de xulo.
De teletienda, sí.
De teletienda?
Sí.
Què vols dir?
Estàs content amb el teu rentavaxelles?
Ah, perdona.
Això és veu d'una altra cosa, eh, Dani?
N'estàs intentant posar veu de l'imaginari que tenim de pel·lícules d'esdoblatge.
Jo poso veu de tot el que tu vulguis, Jordi.
Bé, no em comencis a tirar ja els trastors, que només són les 5 i 16 de la tarda.
Tens coses de Twitter avui?
Tenim coses de Twitter.
A veure, Dani, què tenim?
Doncs bé, primer destaquem l'enquesta de la setmana passada.
La setmana passada preguntàvem sobre la festa de l'esport.
La festa que es va dur a terme fa dos diumenges.
I bé, doncs preguntàvem si participàveu, si fèieu esport aquí a Sant Just, si estàveu en alguna associació, etc.
I la gent, doncs, deia el següent, han votat 11 persones durant tota la setmana
i 45 persones han dit que sí, que pertanyen a algun club esportiu de Sant Just
i un altre 55% diu que no, que no pertany a cap club esportiu de Sant Just.
Bé, doncs aquestes són els resultats de l'enquesta la setmana passada
i ara ens anem amb la d'aquesta setmana.
Ah, a veure, que ahir vam fer una pregunta, no?, relacionada amb les eleccions de Sant Just.
Amb les eleccions.
Bé, era tot l'estat, però Sant Just, evidentment, també s'hi va votar.
Clar, perquè aquí a Sant Just Esquerra Republicana va guanyar les eleccions amb 1.809 vots
i la pregunta que feiem era arran de si havíeu anat a votar aquest 26 jota.
La gent ha respost, han respost un total de 6 persones de moment
i els resultats són els següents, un 83% dels votants diu que sí, que van a votar
i un altre 17% ha dit que no, que no van a votar.
Molt bé, doncs aquestes són algunes de les dades.
Recordeu que podeu respondre encara fins a finals de setmana, eh?
Correcte.
Teniu temps.
Sí, divendres.
Per cert que avui, Dani, ens hem adonat d'una cosa curiosa, mirem el Twitter,
i és que demà, o demà, a veure, no sabem quan, però estem a pocs tuits, a 5 o 6.
Estem a 6 tuits, 6 tuits, 6 tuits, no, a veure, 6 tuits, estem a 6 tuits del tuit 9.000 de la penya del morro.
Ai, 9.000 tuits, això és molt fort.
Sí, sí, això ha sigut una feina rere feina de la Cristina, després jo, del Marc, que també va estar un temps, de tu, de tots, eh?
Sí, i abans, de tot, de tot, de tot l'equip, de gent que ha passat de community manager de la penya del morro,
que som tots, no cal personalitzar-ho amb ningú.
És cert.
De totes maneres, demà segurament és quan hi haurà aquest tuit 9.000 de la penya del morro.
Dani, què posa, tu que ets un expert en xarxes, què posa normalment els community managers quan arriben, doncs, això, a un número rodó?
Fan 8.000, 7.000, 10.000 tuits.
Bueno, doncs, el director del programa acostuma a convidar cava, a coca i coses d'aquestes, sí.
Sí, m'estàs dient que porti coca i cava demà.
Correcte.
No, però no t'ho inventis, Dani.
Sí, sí, no, és veritat, és veritat, que surten allà, sí, els del món de RAC1 amb selfies allà.
Ah, i surten celebrant.
Aquest és el tuit 9.000, i es fan una fotografia.
Ah, doncs vols que ens fem una fotografia, tu i jo, demà?
Clar, vale.
No, pregunto, eh?
Sí, sí, sí, sí, cap problema.
No, hem de valorar una mica, però potser, però clar, brindant i tal.
Clar, brindant.
Brindem pel tuit 9.000.
Això em fa una mica com de mandra, no?, ara...
Ai, Jordi, et fa mandra tot, eh?
No, però...
Que si el tuit 9.000...
Arriba un moment que sembla que ja no l'estimes.
El què?
El Twitter.
No, home, però jo el Twitter l'estimo molt, però cadascú l'estima de la seva manera,
i jo ara a fer-me un selfie, dient, mira, aquest és el...
No ho sé, és que és un tuit, a veure, a veure, tampoc no oblidem que això és un...
Què és, Jordi?
Vés amb compte que tornarem a tenir-la, eh, Jordi?
No, que és un mitjà...
I no vull tornar-la a tenir.
No, només dic el Twitter, és un mitjà més de comunicació, canvies frases i...
Això és a dir.
I per comunicar-te, ja està.
Vull dir que tampoc no ens tornarem bojos, a veure, portem 9.000 tuits, que ja veus tu,
vull dir que cada dia s'hi fem uns quants.
Si, home, si portem 1.884 programes, potser tuits que van a 3 tuits per programa, a veure, tampoc és tant, eh?
Però nosaltres ens vam...
No, perquè nosaltres ens vam unir el 2011.
Sí.
I aquest programa ja deu tenir, doncs, 9 o 10 anys, no?, aquest programa.
Sí, sí, tranquil·lament.
Amb el qual, doncs, fa més...
És més recent el Twitter.
Ja, cada vegada que algú diu que la penya del morro té 9 o 10 anys...
Clar.
A mi em surt una cana més.
Sí, ja pot ser.
Això ho noto, eh?
Aquí darrere l'orella noto que em surt com una cosa.
Doncs és el que em passa a mi quan haig d'escriure.
Una frase de 140 caràcters.
És molt dur, Jordi.
Ja.
És molt dur.
En fi, doncs, Dani, espero que el tuit que pengem demà sigui un tuit que estigui a l'alçada, eh?
Sí, posarem un gif i tot d'aquells, d'allò que es mou.
O podem posar, aquesta foto està a l'alçada del tuit 9.000.
I llavors fem una foto des de dalt, per exemple.
Ah, clar.
Des de...
De dalt de on?
Des del sostre de la ràdio.
Bé, en fi, ja veurem, ja veurem què és el que fem.
5 i 21 de la tarda i d'aquí uns moments que estem intentant connectar amb l'Edu Martínez,
el nostre padre Napuros.
Però, clar, com que sempre està molt ocupat i sempre està amb els seus fills,
que és normal, no respon el telèfon.
L'intento localitzar, ara.
Sí, sí, sí, sí.
Això que són, minuts musicals, ara, de ràdio?
Sí, home, si vols parlo amb els oients, eh?
No, no, no, no, no cal.
No, no, no, no et preocupis, no et preocupis.
Ja escoltem aquest tema, que m'agrada molt, que es diu Marvin Gaye, de Charlie Putz.
Ok.
the king says to ourselves
Don't have to share with no one else
Hey
Don't keep your secrets to yourself
It's gonna suit your show and tell
Hey
Yeah
Whoa
Bona nit
Bona nit
Bé, el senyor Edu Martínez, que té el telèfon apagat i no respon,
o sigui que no podem parlar amb ell.
De totes maneres, mira, avui he llegit una notícia que volia compartir amb tu.
Comparteixo, comparteixo.
Que diu que Barcelona evitaria cada any 3.000 morts amb un disseny urban millor.
Es veu que hi ha un estudi que xifra per primer cop els costos de fer poc exercici i viure amb massa contaminació, soroll i calor.
I és que fa temps que les evidències són fermes, però els científics són capaços d'afinar cada cop més els costos negatius de viure en una ciutat contaminada.
Sota aquesta premissa, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, que es coneix com a CREAL,
acaba de fer públic un estudi en el qual per primer cop es quantifiquen amb detall els efectes sobre la salut que té viure en un entorn urbà.
De fet, aquí a Sant Just ens poden salvar una mica de tot això.
Per fer-ho, els investigadors s'han centrat en la ciutat de Barcelona, justament.
Han comparat 5 valors recomanats en l'àmbit internacional amb les exposicions reals i han arribat a una conclusió, ells diuen que demolidora.
Perquè es veu que el 20% de les morts atribuïdes a causes naturals es podrien evitar.
Això representa gairebé 3.000 defuncions cada any.
Diu que la investigadora principal de l'estudi, Natalie Muller, que el disseny urbà i el sistema de transport tenen impactes importants en la salut de les persones.
Per això, el treball destaca la importància de reduir el trànsit motoritzat, fomentar el transport públic a peu i en bicicleta i augmentar la superfície verda que hi ha a la ciutat.
Si es fes, diu, i es complissin els nivells recomanats d'activitat física, qualitat de l'aire, soroll, calor i accés als espais verds, l'esperança de vida augmentaria en 360 dies.
És a dir, en un any més, que això és l'equivalent a posposar unes 3.000 morts cada any.
Encara més, diu que fer-ho permetria un estalvi econòmic de 9.300 milions d'euros.
Una xifra que els investigadors han calculat tenint en compte el valor estadístic de la vida a Espanya.
L'eina del CREAL, batejada amb el nom d'Avaluació d'Impactes en Salut de la Polenificació Urbana i el Transport,
llarg, llarg el títol,
doncs diu que podria aplicar-se també en altres ciutats.
L'any 2050, gairebé el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes
i per això és important que les ciutats es desenvolupin pensant en l'impacte que tenen determinades actuacions.
Un exemple d'això seria que cada espai que es guanyés el trànsit servís per augmentar les zones verdes.
Diu que d'aquesta manera sempre hi ha oportunitats de posar més arbres al carrer.
Per exemple, a Barcelona hi ha moltes places que no tenen gens de vegetació
i que tot el que sigui verd és molt important.
De fet, Dani, jo no sé si t'has fixat, però de tant en tant apareixen maquetes o projectes,
dissenys, plànols, fotografies de ciutats del futur
i moltes tenen com molts espais verds i és una mica més equilibri entre natura i asfalt.
I és que és més bonic, no? Els edificis són com gel, són com gel perquè són tots transparents.
Després de tres anys de recerca al CREAL, l'estudi que publica la revista Environmental Health Perspectives,
que sempre són revistes científiques que publiquen articles molt interessants,
insisteix en la importància de reduir el nombre de vehicles de motor
perquè la infraestructura del cotxe també té el seu cos.
I en el cas de Barcelona han pogut comprovar que la majoria de trajectes que es fan
són inferiors als 5 quilòmetres, una distància que es pot fer amb altres mitjans.
Coneguis com metro, per exemple, l'autobús, el bícic...
Bé, de fet, la investigació detalla la diferència entre les mesures reals
i el que seria desitjable per cada indicador
i xifra el nombre de morts associades a cada factor.
La falta d'activitat física és el més determinant
perquè provoca més d'un terç del total de morts.
Per darrere se situen la qualitat de l'aire, el soroll i la calor.
L'accés als espais verds seria el menys important
perquè tan sols provoca unes 116 morts.
Però Muller subratlla que la seva vàlua és col·lateral
i que les zones verdes animen la gent a fer esport
i absorbeixen contaminació, actuen com a barreres de soroll
i aporten més zones d'ombra.
Ens connecten amb la natura, afegeix la investigadora, veus?
És una mica el que comentàvem fa un moment.
En fi, doncs aquestes són algunes de les qüestions
que, de fet, mira, aprofito per llegir
cinc recomanacions internacionals
que tots estem molt lluny de complir.
Exercici físic, per exemple.
L'OMS, que és l'Organització Mundial de la Salut,
recomana fer com a mínim uns 150 minuts d'activitat física
moderada a la setmana.
Però el 70% dels barcelonins no ho fan.
És la causa de 1.154 morts habitables.
Contaminació de l'aire.
La qualitat de l'aire és una gran assignatura pendent.
Hi ha una concentració mitjana de 16,6 micrograms
per permetre partícules petites.
No hauria de superar, però, els 10.
L'OMS recomana que entre les 7 del matí
i les 11 de la nit,
el soroll exterior no superi els 55 decibels,
però a Barcelona arriba als 65,1.
Això provoca 600 morts prematures.
La calor.
La calor excessiva causa 376 morts habitables.
Augmentar els espais verds i reduir el trànsit
i les superfícies impermeables faria baixar 4 graus
la temperatura a l'estiu.
I ja per acabar, una altra recomanació de l'OMS
sobre qualitat de vida són les zones verdes a les ciutats.
Es recomana tenir una superfície verda,
de fet, mitja hectàrea mínim,
a 300 metres de distància de casa.
Tu, Dani, tens una mitja hectàrea, com a mínim,
de superfície verda,
a menys de 300 metres de casa.
A mig metre de casa.
Tinc un parc.
Hi ha un parc allà davant de casa?
A Barcelona, només el 30% dels veïns
compleixen aquest requisit.
En fi, són algunes de les recomanacions
per millorar la qualitat de vida.
un estudi que ha sortit avui,
justament que s'ha fet a Barcelona
i que, segons el qual,
es podrien evitar 3.000 morts a l'any
si tinguessin un disseny urbà millor.
Tela.
Tens alguna notícia, tu, Dani?
Home, sí, podem parlar que avui és el dia de l'Orgull Gai.
Ah, sí, senyor, és veritat.
I com que la meva feina és el Twitter i el Facebook,
però, bueno, avui he mirat el Twitter.
Trem dintòpic, no?
Avui he posat el hashtag dia de l'Orgull
i m'han sortit diferents tuits.
Ah, molt bé.
Anem a llegir-ne uns quants.
Sí.
Com, per exemple, aquest hashtag zapeando 650,
hashtag dia de l'Orgull.
Però això és un programa de la tele, no?
Exacte.
Bueno, que l'etiqueten també dient
Orgullosos de aquellos que lucharon por nuestros derechos,
orgullosos de luchar hoy por ello.
Bueno, orgullosos de luchar por ello, diuen.
Home, hem de recordar que encara hi ha molta discriminació
i que hi ha molts drets del sector LGTB, que es diu, no?
Que són lesbianes, gais i transsexuals,
que encara, avui en dia, doncs en ple 2016,
no són aprovats o hi ha molta ignorància sobre aquesta qüestió
i s'han de combatre, sobretot amb informació,
perquè, en fi, de vegades llegeixes cada cosa,
que, noi, és per agafar i dir apaga i vamonos.
Bueno, en fi, algun altre tuit, Dani,
que vulguis destacar sobre aquesta qüestió,
que avui és el dia d'orgull gai,
que no sé si hi haurà alguna pride
o alguna desfilada que fan.
Ah, doncs no ho sé.
Després ho podem mirar, si vols.
També he de destacar un tuit
que em dóna la sensació,
no m'ha donat temps de mirar-ho,
però em dóna la sensació que és d'un ajuntament,
d'un poble o alguna cosa que diu
la arroba ten...
tenenci...
Tendència?
No, tendència no.
Diu tenencia.
Tenencia.
No sé què deu dir.
Bueno, la arroba tenencia SPA
se suma al hashtag dia de l'orgullo,
LGTB,
con lectura de manifiesto,
izada de bandera
i taller infantil dia 29.
És a dir, que fins i tot també en els pobles
s'està incrementant aquesta consciència,
a conscienciar la gent de tot això.
També un altre tuit d'arroba psicotam
que diu
No tenemos por qué escondernos,
nos queremos y no lo ocultamos.
Hashtag
Lovels Love.
Dia de l'orgullo.
Mira, jo acabo de trobar un article
que parla dels destins més gay-friendly del món.
Ah, sí?
Sí.
Des que es va inventar l'etiqueta gay-friendly,
són moltes les ciutats que s'han anat adaptant
pels seus gustos a la comunitat LGTB,
que és la comunitat, com diem, lei, lesbiana, gai i transsexual i bisexual.
Repassem, doncs, aquesta llista amb els cinc tops.
Per exemple, el número 8 trobem a Auckland, Nova Zelanda.
Diu que Nova Zelanda va ser el primer país en el món
de posar-se l'etiqueta de gay-friendly.
Ah, ho sabia, era això?
Ah, Nova Zelanda van ser els primers en crear aquesta etiqueta.
En posar-se, ells mateixos, l'etiqueta gay-friendly.
Bueno, per exemple...
Ui, home, és que n'hi ha uns quants, eh?
Va, anem pel número 10.
Amsterdam, els Països Baixos.
Diu que va ser la primera ciutat que va legalitzar el matrimoni entre el mateix sexe
i ja fa més de 200 anys que va descriminalitzar l'homosexualitat.
Va obrir el seu primer hotel pel públic gay l'any 1968
i fa quasi 50 anys, sense cap mena de dubte,
una de les ciutats més obertes i tolerants del món.
El número 9 trobem a Reykjavík, Islàndia, gay-friendly.
És un dels destins més gay-friendly del planeta,
però, a més, va ser una de les primeres ciutats a celebrar el Dia de l'Orgull.
Islàndia, en general, també es distingeix per la seva avançada,
legislació davant del col·lectiu LGTB
i per ser el primer país del món on un cap d'estat és lesbiana.
En el número 8, llocs gay-friendly.
Hi trobem Toronto, a Canadà.
Canadà és el país més gay-friendly del continent americà.
Montréal és una de les principals referències,
però segueix sent Toronto, la ciutat ideal per la comunitat gay.
El de Village és un dels barris més famosos
on s'allotja tot un centre cultural amb teatres, galeries i negocis,
gay-friendly.
Mira, en setena posició, marxem cap a Sud-amèrica, a Montevideo, Uruguai.
Perquè Uruguai, tot i que és el país més petit de Sud-amèrica,
però això no impedeix que sigui el més avançat en la legislació
respecte a la comunitat gay.
A Montevideo, en particular, es considera la ciutat més gay-friendly
de tota Sud-amèrica.
Bé, anem ja cap a les posicions de mitja taula.
En sisena posició trobem a San Francisco, als Estats Units.
Aquesta ciutat és coneguda per dues coses principalment.
El Golden Gate, que és aquell pont de color vermell que creua la Bahia,
i la seva extensa i activa comunitat de lesbiana, gays i transsexuals i bisexuals.
De fet, aquesta va ser la ciutat en la qual va començar a utilitzar-se
la paraula i l'adjectiu gay per referir-se a les persones homosexuals.
San Francisco, un clàssic, un clàssic.
Anem cap a la cinquena.
Som-hi.
Mira, la cinquena és Tel Aviv, a Israel.
És un dels llocs més gay-friendly del món.
Encara que costi de creure, Tel Aviv va ser declarada el 2011
millor ciutat gay i Israel.
És l'únic país del pròxim Orient que reconeix els drets dels homosexuals.
L'únic d'Orient.
Bé, anem cap a les primeres posicions.
En quarta posició trobem a Mikonos, a Grècia.
Possiblement el destí gay més famós del Mediterrani.
El glamour, el sol i la platja són dels seus tres atractius principals.
A més, d'òbviament la seva vida nocturna.
En tercera posició, gay-friendly del món, trobem a Puerto Vallarta, Mèxic.
Mèxic està cada vegada més oberta.
La comunitat gay, com es pot veure a Puerto Vallarta,
un complex turístic paradisí
cada vegada més encaminat a rebre turistes gais de tot el món.
En segona posició,
què diries que tenim en segona posició, Dani?
Molt a prop.
És d'algú proper?
Sí.
Catalunya?
Sí.
Catalunya?
Sí.
Va molt bé, Catalunya.
No, no, Catalunya no.
Una població catalana.
Població Barcelona.
No.
No, opreu.
Girona.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
Now I feel fine.
It's the end of the world as we know it.
It's the end of the world as we know it.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
risc per la societat.
No, no ha mort ningú, em sembla,
mentre estàvem.
Per culpa nostra.
Bueno, escolta, Dani,
alguna dada, així,
durant aquests deu minuts, que no
hem estat emetent, ha passat alguna cosa
al municipi que haguem d'informar?
Bé, doncs...
No. No, però...
Què dius, Carles? Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies. Que vagi bé.
Carles està acabant de posar... Però hem patit molt.
han sigut... Jo crec que
aquí hi ha el servei, bueno,
el servei de Radio Despera, en Carles i ens ha donat
un... Bueno, un algo,
perquè... Un jamacucú, que es
diu, perquè clar, hem patit molt, eh, Jordi?
Home, vaja. Aquí tots tres, aquí
patint... Què vols que et digui? Clar.
Mira, jo he hagut de tirar d'un
CD que feia anys que no posava...
D'aquí d'anyet? Del Rolling...
Ho he traurat els Rolling Stones,
les 100 mejores canciones que m'has escoltat
de la història. En el número 3
et posen aquesta de...
Oasis, Wonderworld.
Clar, és que ara estem tirant
prehistòric, de la prehistòria, eh?
Sí, perquè l'ordinador encara...
Home, clar, Carles, una mica
prehistòric, tot això.
De l'època més oseica, això.
És dels 90 i molts.
90 i molts.
Perquè no va a l'Spotify, no va res.
Bueno, ara potser sí, ja va a l'Spotify.
Què és això dels CDs?
Ja va, sí, ja va, l'Spotify.
Ja va, l'Spotify.
Ja està, ja està.
Ja està, ja està.
Ara, ja està, ara.
Uh!
Va a l'anar, va a l'anar.
Ara ja això és una altra cosa.
A veure...
Home, i tant, subidon, subidon.
Jo, si funcionen els aplaudiments, els efectes,
jo em quedo tranquil.
Jo els aplaudiments, sí, els necessito per viure.
Perquè això va lent, ara, eh?
Va una mica lent.
Va, a veure, s'està acabant de carregar.
Bé, per cert, Dani, que estàvem parlant,
no sé si te'n recordes...
Sí, me'n recordo.
...dels destins, com que avui és el dia de l'orgull...
i això t'agradarà tu, Carles.
Com que avui és el dia de l'orgull gai,
estàvem parlant dels destins més gay-friendly.
Ah, mira, ara s'ha d'aprendre.
Ai, ja està.
Ja estem tots.
Ja està.
Ja han de viure tots.
Això és com quan torna la llum a casa,
que a poc a poc es va posar tot.
Sí.
A la tele, bueno, el DVD, no?
El micro, la torradora, tot.
Ai, la torradora.
Doncs, estàvem dient les poblacions
més gay-friendly del món
i ens veiem que hi ha justament el número 2,
quan ha marxat la llum.
I jo t'he preguntat, Dani,
a veure si sabies quina podia ser,
perquè hem dit la número 10,
Amsterdam, Riquiolí, Toronto, Montevideo,
San Francisco, Tel Aviv, Miconos,
això ja, clar, llistes ja una mica,
ja en llocs una mica superiors de la llista,
Puerto Vallarta,
i en el número 2...
Hi ha una població catalana.
Una població catalana, Dani.
Però ens hem quedat aquí
i tu no has acabat de respondre.
Clar.
Quina creus que seria...?
Jo dic Barcelona, però no és Barcelona,
és Sitges.
Sí, senyor.
Molt bé.
Molt bé.
Per l'amor és convivant.
Sitges.
Sí, sí.
Sitges és, amb permís d'Ivisa i Gran Canària,
el paradís espanyol amic del col·lectiu LGTB,
que vol dir, ja ho sabeu,
lesbianes, gais, transexuals i bisexuals,
per excel·lència,
molt a prop de Barcelona,
aquest petit poble costaner,
va ser el primer d'Espanya a obrir una discoteca gay.
Fa 40 anys.
Oh,
tifaté.
Sí.
Maribel, Maribel.
Bé, i el primer lloc més gay-friendly del món,
se suposa que ja ho hem comentat abans,
és Oakland,
la ciutat de Nova Zelanda,
que va ser el primer país del món
en posar-se l'etiqueta de gay-friendly.
Mira, Jordi,
visca la llibertat després ja tu.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
En fi, Dani,
tens alguna cosa més per comentar-nos, tu?
Doncs bé, sí,
i si vols seguim parlant de les lesbianes,
de 10 famoses lesbianes,
que són una gran referència.
És un article publicat
per el portal informatiu juvenil
adolescents.cat.
Que és el teu portal de referència.
Sí, a vegades sí,
a vegades per casos com aquests va molt bé
perquè explico una mica de tot
i la veritat és que és molt interessant.
Ha marxat la llum
i l'aire condicionat potser l'hauríem de posar, no?
No, jo el tinc encès, eh?
Ah, això és bé.
A mi no s'ha manat, eh?
Ha marxat i m'estic morint de calor aquí.
A mi no s'ha manat l'aire, que bo.
Bé, i quines són les noies lesbianes
més importants del món,
segons aquest article?
Doncs bé,
les noies més importants...
Que ja em diies tu,
a veure qui ho diu això, saps?
Clar, exacte.
A veure.
Però bé, més o menys,
aviam.
La primera és
Raven-Simone.
La Raven-Simone és,
un moment que passo la foto,
l'ex-noia Disney,
coneguda per la sèrie Raven
i les pel·lícules de
The Chanting Girls.
Perdona?
Perdona?
Sí, sí,
una pel·lícula superrara.
Com es diu?
Xatangels.
Xatangels.
Això,
Xatangels.
Xatangels.
Això és molt complicat, Jordi,
de dir això.
Però això és cultura.
Xatangels,
que van venir a Barcelona
justament a una de les entregues
d'aquesta pel·lícula.
Ah, sí?
Que són unes noies,
sí,
que estan de campaments,
no?
Ah, ah.
I, bueno,
en fi,
i una d'elles es veu que és lesbiana,
l'actriu.
Exacte.
Molt bé,
que ho sigui,
que ho pugui que a veure,
és que no...
Ho va comunicar l'any passat,
ho va...
Perdó.
No posis nerviós.
No posis nerviós,
perquè ja...
Ho va comunicar l'any passat,
perdoneu.
No, no,
ja està,
seguim.
Ara sí,
parlem d'Ellen Page.
Ellen Page?
Ellen Page,
el 14 de febrer de 2014,
va dir que era lesbiana
en un emocionant discurs.
El dia dels enamorats.
Correcte.
Què ha fet Ellen Page?
Qui és?
A mi em sona molt,
però no sé qui és.
Deu sonar criu.
Ens hauríem de comentar una mica,
potser,
per venir al programa,
Dani.
Sí, ja,
però si no surt...
Busquen el Google,
Ellen Page,
i ja sortirà.
Val,
després la busquem,
val?
Sí, sí,
segur,
segur que la busquen després.
Que sí.
La tercera és cara del...
Aquí sí que m'ho hauràs d'ajudar.
Sí.
De la Vigna.
Ai, perdona,
ja sé qui és Ellen Page,
ja l'he vist.
Ah, sí?
Qui és?
Sí,
és l'actriu protagonista de Juno.
Aquesta,
la Juno.
La pel·lícula que...
Sí,
sí,
sí,
sí.
Sí,
ara,
no?
Sí.
Doncs aquesta noia va declarar que era lesbiana.
Doncs molt bé.
Exacte.
És que no entenc gaire aquest article que estem llegint,
eh?
Vull dir...
Bé,
doncs són...
És un article que va dedicat a aquella gent,
doncs que té una mica de por,
doncs perquè trobi també una mica la ideologia,
ídols,
per dir...
La ideologia.
Sí,
no,
ídols,
vull dir que diguis...
És que no és una ideologia,
eh?
No,
no,
no.
Ser gay o ser lesbiana,
és un sentiment,
és un...
Que sí,
però em referia a ídols,
a trobar un ídol,
home,
clar,
com un del Barça pot ser ídol de no sé qui,
doncs això és el mateix,
per estar reconfortat.
És que tampoc no,
és que perdó,
no és un sentiment tampoc,
perquè m'estigues passant malament.
Sí,
tu també.
És un tipus de sexualitat,
punto,
punto,
punto.
I d'expressió,
i ja està,
i la gent és com és,
i ja està.
Sí.
I s'ha de respectar,
Jordi.
Sí,
però si m'ho estàs dintre a mi,
jo.
No.
Ah,
vale.
La tercera és
cara de la vaina.
Què?
Qui?
De la vaina.
Aquesta és molt famosa.
Abril la vaina.
No,
cara de la vaina.
Ja la vaina.
Bueno,
jo ho vaig buscant.
Sí,
tu digueu.
Cara,
que no sigui la vaina,
la vaina,
es deu pronunciar.
De la vaina.
Cara de la vaina.
Mira,
cara de la vaina.
Cara de la vaina.
Qui és aquesta noia?
Aquesta noia és...
És una model i actriu anglesa
guanyadora del Premi
a la Model de l'Any
als Premis de la Moda Britànica
l'any 2012.
Doncs,
tu ets a la boca.
També és lesbiana?
Doncs sí,
la model és...
Doncs que ho sigui.
Però...
I què?
Quin problema hi ha?
No,
cap problema,
però aquí,
amb una diferència,
aquesta noia ha sortit
amb nois també,
però últimament
està sortint amb noies.
Però una cosa,
és que no entenc
aquest article
que estem comentant,
Dani.
Bueno,
doncs estem comentant
diferents lesbianes
en el món de...
Jo no ho trobo
com molt de safarets,
o sigui...
Doncs si vols no ho comentem.
Qui més tens en aquesta llista?
Però és que jo...
Doncs mira,
per exemple,
Ellen DeGeneres,
que és una presentadora
nord-americana...
Perdona,
la gràcia de la secció
ara està en veure
com pronuncien els noms.
Això és boníssim.
Ara mateix...
Això és el que no té...
Ellen DeGeneres,
que és la que va presentar
els Oscars
i va fer el...
A veure, Jordi,
jo,
l'anglès...
La següent quina és?
La següent?
Aquesta sí que ho sé.
Elena Anaya.
Ah, però,
tot va ser fàcil.
Clar.
Tot va ser fàcil.
Aquesta ja no.
Cintia Nixon.
Ah, doncs sí,
m'ha sortit bé.
La Cintia Nixon.
I qui és la Cintia Nixon?
La Cintia Nixon
és una actriu
de la sèrie Sex on Nova York,
Sex on the City.
Molt bé.
Va estar molt de temps
insatisfeta
amb les relacions
amb els homes.
Bueno,
que no m'interessa això,
personal.
Per curiositat.
Vale.
Que no ho necessito saber.
Vale, vale.
No m'interessa saber
com pronuncies tu aquests noms.
Ah, vale, fantàstic.
I després?
Patricia Lluerna.
No conec aquesta noia.
Vale,
que és Miss Espanya 2008.
Ah,
molt bé.
Molt bé, molt bé.
També,
Jane Lynch.
Jane Lynch?
No ho conec.
Jane Lynch
és una actriu
de sèries com Glee
o Dos Hombres y Medio.
Ah.
Ah.
També,
Michelle Rodriguez
en el número 9.
Ah, que és una.
Sí.
Que és una model
que va sortir
amb la cara de la veïna.
Amb la?
Amb la cara de la vinya.
És igual,
Dani,
deixa'o córrer
perquè...
Ah, i aquesta és fàcil.
Dulce i...
Dulceida.
Sí, Dulcinea.
Bé,
no em semblava Dulceida.
Dani, gràcies per la informació.
De res.
Nosaltres hem de connectar
tot seguit amb Catalunya Ràdio
perquè ja són les 6 de la tarda
i després a la segona hora del programa
amb el David Avila
i el director de La Riera,
la sèrie de TV3,
que avui justament
acabarà amb l'últim capítol
de la temporada.
Sí.
Tornemàgica
on
me
she'd say
everything
you want
to dream
away.
We are legends
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
Acaba l'escorcoll
a la seu de DIF
a la Sagrera,
a Barcelona.
Des de primera hora del matí
agents de la Guàrdia Civil
ja han estat buscant
documentació sobre possibles,
sobre costos irregulars
de la mateixa DIF
a la construcció
de la línia
del tren
d'alta velocitat.
Barcelona,
Joan García.
Bona tarda,
de l'interior
de les oficines
de DIF
han sortit
diversos vehicles
de la Guàrdia Civil
custodiant
un furgor
de color blanc
on presumiblement
hi anava
tota la documentació
que els agents
han endut
dels arxius
del gestor ferroviari,
material
que hauria de demostrar
l'acusació
que fa la Fiscalia
Anticorrupció,
certificacions
falses d'obra
per afavorir
empreses contractistes
que haurien rebut
molt més
diner públic
del que
els pertocava,
un decalatge
entre l'obra
certificada
i la realment
executada
a tres projectes
aquí a la Sagrera
per valor
de 82 milions
d'euros.
Com a conseqüència
d'això
s'han fet
14 detencions
entre Barcelona
i Madrid
d'exals
responsables
d'DIF
i també
de directors
i responsables
d'empreses
contractistes.
Joan García Ferran
Guerrero,
Barcelona.
I una altra cosa
que volem destacar
aquesta hora,
Convergència Democràtica
anuncia querella
contra Jorge Fernández Díaz
pel contingut
de les converses
filtrades
entre el ministre
en funcions
i el director
de l'oficina
catalana antifrau.
El partit també demanarà
per cert
l'anul·lació del procés
per la querella
del 9-N.
Seu de Convergència
Barcelona,
Victòria Vilaplana.
Bona tarda.
Convergència presentarà
la querella
la setmana que ve
assegurar per la persecució
que pateix
l'independentisme.
Francesc Sánchez,
coordinador
de règim intern.
Per diversos delictes.
Evidentment
per calúmnies,
per injúries,
per revelació
de secrets,
per atemptar
contra autoritats
de Catalunya
en aquest sentit
perquè és evident
que hi ha
un atemptat directe
contra la figura
del president Mas.
El partit també
recorrerà
l'obertura
del judici oral
pel 9-N
i demanarà
que s'anul·li
tot el procés.
Consideren
que l'únic objectiu
és criminalitzar
i perseguir
políticament
la consulta.
Victòria Vilaplana,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Notícies breus,
Montse Quadreny.
El líder
dels laboristes britànics,
Jeremy Corbyn,
perd el vot
de confiança
del grup parlamentari
de la seva
pròpia formació
i el seu lideratge
trontolla.
Els laboristes
reclamen la dimissió
de Corbyn
de qui qüestionen
l'actuació
durant el referèndum
del Brexit.
Londres,
Anna Cortades.
Bona tarda,
Jeremy Corbyn
ha perdut
la moció
de confiança
del grup parlamentari
laborista
per un contundent
resultat
de 172 vots
en contra seva
i només 40 a favor.
No és el final
del camí
del líder laborista,
però tots els analistes
recorden que cap líder
d'un partit
ha resistit
perdre una moció
de confiança.
Les bases del partit,
una de les potes
que van votar
per ell com a líder
li podrien continuar
donant suport.
Això ens deia
la Trissa
just abans de la votació.
No m'agrada
que els parlamentaris
hagin pres
la decisió
d'anar en contra seva
quan va ser elegit
per una enorme majoria
del 65%
dels militants laboristes.
Corbyn
pertany a la mesa
l'esquerra
del partit,
Anna Cortades,
Catalunya Ràdio,
Londres.
El permís
de conduir
per punts
fa 10 anys.
Durant aquesta dècada
s'han retirat
prop de 50.000 permisos
i més de 6 milions
de punts.
Barcelona, Marc Jurado.
Bona tarda.
Trànsit defineix
el permís
de contracte
amb la societat
amb crèdit
de confiança
la directora
Maria Eugènia Domènech
que està contenta
amb el resultat.
Reduir
les víctimes
en gairebé
un 50%
en aquests...
les víctimes mortals
gairebé
en un 50%
en aquests
10 anys.
Marc Jurado,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
La CUP
de les Borges Blanques
a les Garrigues
denuncia
que no s'ha penjat
la bandera
de l'Art de Sant Martí
tot i haver-ho
aprovat al ple.
El govern municipal
alega
el conflicte
obert amb l'Estat
que els obliga
a penjar
la bandera espanyola
i assegura
que han ofert
altres alternatives.
El síndic d'Aran
denuncia
els incompliments
de l'Estat
en les ajudes
per les inundacions
causades per la Garona
el juny del 2013.
Viella,
Lissa Scala.
Bona tarda.
La falta de publicació
per part de l'Estat
del decrete
de zona catastròfica
ha impedit,
segons el síndic
d'Aran Carlos Barrera,
l'arranjament
de nombroses zones rústiques
i accessos
a les riberes de muntanya.
D'altra banda,
el Consell General
ha enviat
a la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre
i a l'Agència Catalana
de l'Aigua
l'estudi
d'inundabilitat
de l'Aran
per garantir així
el futur
dels càmpings
vora el Garona.
Lissa Scala
Catalunya Ràdio
Viella.
Les restes fòssils
trobades al paviment
d'un carrer de Girona,
segurament en recordareu
que en van parlar
en el seu dia,
s'han analitzat avui
amb profunditat
amb un TAC
a la Clínica Girona
i s'ha confirmat
que són
d'una vaca marina
de més de 40 milions d'anys.
Girona,
Maria Rovira.
Bona tarda.
Segons el TAC
d'alta resolució
serien les restes
més antigues
d'aquest tipus
trobades a Catalunya
i que correspondrien
a una exemplada jove
de vaca marina
d'un metre i mig
de llargada.
La doctora Manjavós
del Museu d'Història Natural
de Berlín
explicava la importància
de troballes com aquesta.
Només tenim fragments
de trossos de cranis.
Els escalets complets
són molt excepcionals.
Cadascuna de les troballes
és important
i esperem contribuir
amb la investigació
a un millor coneixement
de les primeres vaques marines
i a explicar millor
l'evolució
d'aquest tipus especial
de mamífers.
Maria Rovira
Catalunya Ràdio Girona
Esports Oriol Moner
Bona tarda
l'endemà d'haver confirmat
que Laurent Blanc
deixa la banqueta
del París Sant Germen
el fins ara
entrenador del Sevilla
Unai Emery
ha estat confirmat
com a nou entrenador
del club.
L'acord amb Emery
és per dues temporades
amb opció a una més.
Xavi Pasqual
s'ha emocionat aquest migdia
amb la roda de premsa
que ha fet de comiat
del càrrec
com a entrenador al Barça.
Pasqual ha dit
que sempre s'ha entregat
en cos i ànima
i que dura el club al cor.
El Barça buscarà
un nou tècnic
que s'adacui
al nou model de bàsquet
que vol implantar.
Cara i greu
per als catalans
a Wimbledon
victòria i classificació
per a segona ronda
de Marcel Granollers
i Albert Ramos
i derrota
i eliminació
d'Albert Montañers.
Entre els caps de sèrie
destaquen les victòries
de Babrinca,
Marri
i Endones
de Serena Williams.
També ha passat ronda
el valencià Roberto Bautista.
La pluja manté ara
interromp uns diversos partits.
El president de Llei
d'Esportiu,
Albert Esteve,
diu que el club
ja té fitxat
al nou entrenador
però que no l'anunciaran
ni el presentaran
fins la setmana vinent.
L'equip blau,
per cert,
ha renunciat
a presentar al·legacions
al penal d'Òscar Rubió
en la tanda
que el va deixar
sense cens
a segona divisió A.
I la Jove
ja ha presentat
Daniel Vés
com a nou jugador
que firma
per vestir la samarreta
bé en conena
fins a l'any 2018.
Nosaltres us presentarem
les notícies d'aquí
no res,
al Catalunya Vespre,
a les set.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Promunça començarà
a construir habitatge
al municipi.
Després de sis anys
comença de nou
a edificar
i a cobrir
les necessitats
dels enjustencs.
Ho farà previsiblement
amb la construcció
de 36 habitatges
de venda
al Mas Llui.
Promunça
vol conèixer abans
però les necessitats
d'habitatge
al municipi.
L'alcalde aquest matí
en una entrevista
al Just a la Fusta
ha volgut remarcar
que l'equip de govern
es reafirma
en la política d'habitatge
i anuncia
que estan analitzades
a mig termini
la possibilitat
de fer habitatges
de lloguer.
A banda d'aquesta possibilitat
abans
la Junta General
de Promunça
haurà d'aprovar
dijous
les bases
per a la construcció
de 36 habitatges
de protecció oficial
de venda
al Mas Llui.
La documentació
es podria presentar
si s'aproven
aquestes bases
des del 5 de setembre
fins al 7 d'octubre.
Canviem de tema
l'Hockey Club Sant Just
comptarà
amb 3 nous fitxatges
la propera temporada.
Ens arriben
d'equips
de Nacional Catalana.
Es tracta
d'un porter
i dos jugadors
provenents
de l'Hockey Lliga
i de la Lliga
Nacional Espanyola.
El primer fitxatge
que es va anunciar
al club
va ser el del porter
gallec de 23 anys
Iñaki
Iñaki O'Hanguren
el porter
riba
de Sant Just
procedent
de l'Hockey Club
Liceo
de la Coruña.
O'Hanguren
a part de formar
part
de la primera plantilla
del club
també serà
l'encarregat
de la formació
de tots els
porters de base
del club.
La segona incorporació
ha estat
la d'en Josep Grima
jugador de 20 anys
que va jugar
a primera divisió
nacional
amb el club
Partí
Tordera
la temporada
passada
aconseguint
8 gols
en 25 partits.
Per últim
també s'incorporarà
l'internacional
andorrà
de 21 anys
Llorenç Miquel
que a la darrera temporada
va jugar
al club
Partí
Vilafranca.
I finalitzem
recordant-vos
que la sessió
informativa
i participativa
del Pla d'Acció
Municipal
tindrà lloc
demà
a partir de
dos quarts
de vuit del vespre
a la sala
de plens
de l'Ajuntament.
El consistori
convida tota la ciutadania
a participar.
La sessió
informativa
i participativa
del PAM
2015-2019
consistirà
en explicar
a la ciutadania
quines són
les accions
que l'equip
de govern
ha prioritzat
per aquest mandat.
Es detallaran
les accions
principals
que es duran
a terme
per tal d'assolir
els objectius
estratègics
que s'han marcat.
Recordem
que el Pla d'Acció
municipal
consta
d'una setantena
d'accions
i sis eixos
estratègics.
Aquests
engloben accions
per disposar
d'un municipi
amb un creixement
sostenible
i de qualitat
per un
sant just
que garanteixi
la qualitat
de vida
de les persones,
per tractar
el medi ambient
de manera
respectuosa,
de ciutat
educadora
i també
per reactivar
l'economia
i la innovació.
L'objectiu
de la sessió
serà
que tothom
conegui
els programes
que es volen
dur a terme,
puguin valorar
l'adequació
i el grau
de compliment
i es puguin
fer propostes
de millora.
D'aquesta manera
la ciutadania
podrà conèixer
i prioritzar
les accions
i els objectius
que es realitzaran
els propers anys.
La sessió
arrencarà
demà
a partir de
dos quarts
de vuit del vespre
a la sala
de sessions
de l'Ajuntament.
I fins aquí
la informació
local.
Tindreu més notícies
d'aquí una hora.
98.1
Ràdio Tosbem
98.1
Ràdio Tosbem
Ràdio Tosbem
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
els dimarts
de vuit a nou del vespre
quan el cinema
es fa ràdio.
Avui a les nou del vespre
Emma de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
i presentat
aquesta
Hàdio Tosbem
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Ràdio d'Esvern. 98.1
Ràdio d'Esvern. 98.1
Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de l'Apanyol del Morro.
D'aquí uns moments parlarem amb l'Edu Martínez, el nostre padre Enapuros,
que ens explicarà les seves aventures i desaventures d'un pare novell.
Però abans hem de parlar de televisió amb el David Ávila.
Bé, doncs parlem de televisió i ho fem com cada setmana amb el David Ávila.
David Tital, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Bona tarda. Avui, atenció, perquè hem de parlar del final de temporada de la Riera.
I és que aquesta nit, a les 10 concretament, a Sant Climent passarà un fet molt tràgic.
Hi haurà un tret que revolucionarà els veïns del poble, segons hem vist a la promo de temporada final de la Riera.
A més, torna en Nil i en Claudi podria guanyar les eleccions.
Oh, atenció, un corrupte guanyant les eleccions.
Impossible que passi això a la realitat.
Després diuen que s'immeten els guillons.
Jordi, costa de creure que un país voti a un partit polític corrupte, costa molt de creure.
Per parlar-nos d'aquest capítol final i de com serà la nova temporada, tenim el director de la Riera, l'Esteve Rovira, al telèfon.
Esteve, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu?
Hola, molt bé. Nerviosos ja per saber què passarà amb aquest últim capítol de la temporada.
Tu com estàs, Esteve? Com vius aquestes últimes hores abans de l'emissió?
Tres honetes, eh? Ja està.
Bé, mira, capítol entregat a punt d'emissió i que sigui el que Déu vulgui, però esperem, esperem no decebre.
Realment és un capítol intent, que tanca moltes trames i ens donarà pas ja a la vuitena temporada.
Clar, hi ha, per tant, set últims capítols de temporada.
No, avui és l'últim.
Sí, per això. I durant les set temporades han hagut de fer set capítols.
A l'últim capítol sempre té un plus, no? No sé si treballar més a tu.
Et motiva més l'últim capítol de temporada?
Bé, tots ens motiven igual.
El que passa és que quan em toca rodar-lo a mi, com és el cas d'aquest episodi,
doncs, clar, hi hem de posar, com es diu, tota la carn en avançador, no?, que diu l'enquest allà.
I sí que ens motiva. Ens motiva perquè normalment és un episodi que sol tancar moltes trames
i comença a obrir amb algunes altres en el cas que la sèrie segueixi, no?
I com que tindrem una vuitena, doncs, resoldrem, però deixarem coses obertes per seguir.
Sí, efectivament. De fet, ja fa unes setmanes vam saber que finalment no acabava aquesta temporada a la Riera
i que, per tant, s'allargava com a mínim una més.
Jo no sé si ha canviat molt el capítol que veurem aquesta nit pel que estava previst
com a capítol final de sèrie. M'imagino que sí, clar.
Sí, sí, sí, sí, ha canviat bastant. Sí, sí, sí, evidentment.
Però en quin sentit, eh?
Clar, clar.
Perquè era concloent, és a dir, hi havia un final de no retorn i, en aquest cas,
el final que tindrem és de final de trames, de final de temporada,
però que ens deixarà també amb ganes de saber més coses d'aquests personatges
i dels nous que s'afegiran a partir del setembre.
Com definiries, Esteve, el capítol d'aquesta nit?
Jo hi tenia tres o quatre qualificatius.
Per una banda, molt emotiu, per altra banda, molt intens.
També hi ha una bona dosi d'angoixa, però també hi ha dosi d'esperança.
Aquestes quatre paraules jo crec que ho defineixen una miqueta.
Hosti, quantes coses, no? Capitulars, home, capitulars.
Sí, sí, sí, sí.
És una hora i mitja, gairebé. És una pel·lícula.
Clar, clar. Això és una pel·lícula, tu ho has dit, tu ho has dit.
Què vas pensar, per cert, quan et van dir que la Riera, finalment, malgrat tot,
s'havia d'allargar una temporada més?
Doncs primer la sorpresa, perquè la direcció anterior havia ja pensat en acabar-la,
creiem tots i creiem que era un bon moment per acabar-la,
però, esclar, hi ha dues coses, és evident, que hi ha motius pressupostaris,
però també un gran altre motiu, i és que el públic no deixa de seguir-nos
i fins i tot augmenta en alguns moments.
Pensem que entre la tarda, la nit i internet, ens estem anant a 500 mil espectadors cada dia.
I jo entenc que la nova direcció, digués, davant d'aquestes xifres,
hi ha encara recorreguts, i els guionistes, els nous guionistes, van dir sí,
i des de direcció van dir sí, també.
Tot depèn de com ho plantegem.
Jo crec que des de la direcció argumental ens han plantejat una temporada que serà brutal.
Però això no té a veure amb el pressupost, que no tenia TV3 per afrontar una nova sèrie?
Sí, sí, com he dit abans, era un motiu pressupostari,
perquè una sèrie són molts diners, però al costat hi havia l'altre motiu,
i és que no baixem del 24-25% de xer.
Sí, de fet...
Si estiguéssim a la meitat de xer, sens dubte que canviaríem de sèrie.
Sí, de fet, mira...
Però és una suma de les dues coses.
És evident que amb un 24-25 la nova direcció,
doncs, ha plantejat si això té recorregut per seguir-ho explotant,
i realment el té.
Sí, de fet, tu que vas estar també molts anys dirigint el cor de la ciutat,
no van notar tant el desgast del temps amb l'audiència,
perquè, de fet, la Riera s'ha mantingut molt bé.
Tinc aquí les dades, prop d'un 22%,
i, com dius tu, quasi ve 500.000 entre la tele via web,
i el 33% una quota del 2% doplant la mitjana de la cadena.
Per tant, són bons resultats.
Sí, sí, sí, aquest és l'altre gran motiu pel qual...
Per a mi crec que és el més important.
Sense aquestes dades no estaríem parlant de la vuitena, seguríssim.
Esteu parlant de grans xifres d'audiència,
i, Esteve, tu quin creus que és el secret de l'èxit de la Riera?
Perquè, a diferència del cor de la ciutat, que s'anava desgastant la Riera,
la gent encara continua expectant el que els passarà a la família Guitart.
Jo crec que la trama del cor de la ciutat
eren trames molt més quotidianes.
Aquí tenim trames una mica en els extrems, no?
Són trames de thriller, per exemple,
d'emocions també emotives quotidianes,
però la gent, diguem que en el cor, potser l'espectador mitjà
se sentia més reflectit amb les trames que tenim.
I aquí, l'espectador mitjà, de classe mitja,
també veu que els poderosos pateixen molt, no?
És a dir, jo crec que és això,
perquè les trames són potents, les trames s'enganxen,
i perquè és una cosa que l'espectador de casa dia
no ho viu dia a dia, tot i que, com podeu veure,
la realitat supera la ficció.
Sí, això és increïble, no?
Perquè més d'una vegada segur que amb els guionistes
quan feu reunions de contingut o planificant trames
us deveu sobtar que la realitat,
escolta, és que el que dieu vosaltres i el que escriviu
després passa a la realitat multiplicat per 30.
Jo tinc un petit espòiler.
Mira, ho he fixat una cosa.
La setmana passada va haver-hi un polític
que el van enganxar amb temes d'escoltes...
Sí, sí, sí.
Ferran de dia, de fet traciós.
Bueno, sí, doncs pot ser que a la Riera també passi això.
Què em dius ara? Però abans que se sabés?
Abans que se sabés tot això.
Que també teniu espies, vosaltres, al CNI, Esteve?
Bé, nosaltres simplement tenim olfacte.
Aleshores, és evident que en aquestes eleccions
que gairebé han caigut al mateix dia que a les reals,
perquè hem de pensar que l'espectador s'havia d'oferir ahir a la nit,
perquè a causa de les eleccions s'ofereix dimarts a la nit.
A les nostres eleccions també guanyarà aquell que potser més hauria de perdre
i fixa't, més per on la realitat supera la ficció, no?
Però això ens donarà un joc brutal de cara a l'any que ve,
amb una colla de personatges dintre d'aquest Ajuntament de Sant Climent,
que potser han de ser ben interessants.
Sí, escolta, i també a la Riera també l'estimació de vot
també falla tant com la demoscòpia real...
de les enquestes i tot, o que ara no ha arribat?
No, no, no, és impossible igualar la realitat.
És impossible.
És impossible.
Escolta, Esteve, comentaves que hi haurà noves trames la temporada que ve
i que hi haurà nous personatges.
Quines baixes hi haurà a la propera temporada?
Ahir es va publicar que tant la Sònia i la Judit no hi seran en aquesta vuitena temporada.
Ens pots avançar alguns dels noms que no hi seran?
Doncs mira, tenim el diari digital, que hi seran estonetes,
la Sònia i la Judit no hi seran, la família de la Sònia tampoc.
Això no vol dir que hi ha una desaparició complerta,
vol dir que tindran aparicions puntuals per mantenir units tots els personatges de la sèrie.
Però sí que aniran desapareixer uns quants perquè hem de donar pas a 12 personatges nous
al llarg del primer trimestre.
I algun dels noms que podrem veure a partir de la tardor? Alguns dels actors que podrem veure?
Nous.
Sí?
Podríem dir que tenim ja en dansa, perquè comencem a rodar el 18 de juliol,
el Pep Bonner, per exemple, el Pep Anton Muñoz, també.
Més que endavant vol dir que també tindrem incorporació de molts, uns quants actors desconeguts,
però grans actors, perquè també jo crec que és important que hi hagi un bon equilibri
entre cares conegudes i cares desconegudes, perquè ser desconegut vol dir també ser bon actor,
no una cosa una altra o l'altra, no?
I en aquest cas entraran 5 o 6 personatges desconeguts, actors desconeguts, perdó,
però que són boníssims per fer el personatge que els hi tocarà fer.
I el tema aquest dels bessons que esteu buscant a través de Facebook?
Sí, sí, això és una trama nova que ha sorgit just abans d'anar de vacances,
en què des d'aquí us va proposar una trama respecte a un dels personatges nous,
en què ha de tenir uns bessons, i bé, estem en això, i hem rebut bastantes propostes,
justament avui les estaven avançant per veure què.
I què han de tenir els bessons? Perquè clar, són dos actors, dos o dues persones,
dos germans que hauran d'interpretar un parell de papers.
Són dos germans que interpretaran a dos germans.
Sí, correcte.
Dos germans bessons, adolescents, i que donaran la tabarra a la seva pare corresponent.
Està bé, perquè, clar, després de tants anys, Esteve, a les sèries de sobre taula de TV3 al migdia,
encara, doncs, un ha de fer l'esforç d'intentar idear coses originals, trames que no s'hagin vist,
com per exemple ara que dius això dels bessons, com ho portes això de reinventar-se contínuament?
Mira, és que és la nostra obligació.
De totes maneres, haig de dir també que és veritat que el dia a dia ens posa tantes coses en safata que ens ho fa fàcil.
De totes maneres, també haig de recordar que això és una feina que fan l'equip de guionistes,
amb el director argumental al capdavant, que en aquest cas la vuitena temporada és la carn i la barca.
Són ells els que trien les trames, les desenvolupen, i des de la direcció de la sèrie, des de la producció,
el que fem és acceptar-les en funció de molts paràmetres, que funcionin, que encaixin, que es puguin portar a terme.
Però diguem que la decisió de quines es fan és de la direcció argumental.
Nosaltres i nosaltres ho acabem aprovant per diferents paràmetres, però no és directament meva la decisió de les trames.
Esteve, sé que trames de personatges no ens podràs avançar, veiem què li passa amb aquest o amb aquest altre.
Però, trames, per exemple, aquesta temporada hi ha hagut unes eleccions.
Quin tipus de trames podrem veure?
Per exemple, l'any passat vau tractar el tema de l'atur, dels desnonaments...
Quins tipus de trames socials podrem veure aquest any?
Jo crec que aquest any tenim una trama que afectarà l'Ajuntament de Sant Climent, és evident.
Ja hem entrat últimament aquesta relació entre candidats a l'alcaldia,
però tindrem una trama relacionada directament amb l'Ajuntament.
Això vol dir que tindrem un líder veïnal, la Can Sureda,
tindrem un gran problema de desnonament també i de famílies que venien d'una classe mitja benestant,
que acaben en el no-res, són personatges nous que entren també,
amb una gran tragèdia a la primera setmana
que farà que aquest barri es rebel·li contra...
No sé si us sona això, no?
La veritat es rebel·li contra l'estament polític,
i això es formarà, crec que, lluites intenses i termes, no?
Un 15M, hi haurà acampada? Una acampada a Sant Climent, potser?
No sé si hi haurà acampada, però tot és possible a Sant Climent.
Sí, això escolta, sí, perquè és un no parar de coses, eh?
Jo no sé... Quants evitants té Sant Climent, aproximadament?
Doncs estem parlant, quan vam arrencar la sèrie, d'uns 7, 8, 10.000,
i ara potser 10, 12, 13.000.
Ha crescut, ha crescut, ho dic perquè allà...
Té dos ports i un aeroport.
Sí, és que, escolta, passa una cosa, no sé Climent, que passa de tot.
Mira, estem parlant avui amb l'Esteve Rovira,
amb motiu de... ella és el director de Riera,
amb motiu d'aquest últim capítol que s'emmet avui dimarts.
Tu, que has fet tantes sèries de sobretaula,
no és no si et crida l'atenció canviar una mica de registre
i fer alguna sèrie setmanal o alguna altra cosa?
Sí, el que passa és que el que m'han ofert fins ara
és el que estic fent i estic molt a gust fent-ho.
Tot i que, en el seu moment, fa uns anys,
vaig poder realitzar un dels meus somnis,
que era de Serra Llonga, la gent del bandoler.
Sí, senyor.
L'important no és que roda, sinó és rodar, no?,
i explicar coses i què millor que arribar cada dia als espectadors.
Projectes en tinc pel cap.
Una altra cosa és que, en aquests moments, sigui impossible...
No, que no pots.
No, si te n'en...
En tinc, hi ha cinema per...
Sí.
En ronda pel cap, una pel·lícula que es diu Silenciados
i també dos projectes més per televisió,
sobre que se'n sinto verdadero en un dels casos, no?
És a dir, que projectes n'hi ha,
però ara mateix la Riera, vull d'una temporada
i la Riera de les Essències, acaba d'arrencar ahí mateix.
Però sí, però si no pots, si no tens temps,
si ara t'han allargat un any més com a mínim,
o sigui que no tens temps.
I de totes les sèries que has fet,
perquè també tu vas participar en el Cor, ja ho hem dit,
a l'Aberín, també vas estar en Isaga...
No sé, amb què et quedes?
De tot el que has fet, de la teva dilatada trajectòria?
Quin records tindries d'aquestes sèries?
Clar, són molta cosa.
Doncs, Isaga, tenir-se algun bon record,
perquè va ser la primera en què vaig col·laborar
com a director d'episodis.
La Marieta Ombres va ser la primera vegada
que la cadena va conèixer a mi com a director de la sèrie.
El Cor de la Ciutat,
perquè és la més llarga fins avui,
ja veurem estar amb la Riera,
i la Riera.
Potser el que he de dir,
que el que em quedo de tot això,
és que totes, per sort,
i perquè n'hem tingut un gran equip,
pel capdavant de totes elles,
han estat un èxit d'audiència.
No per res va durar 10 anys el Cor,
i no per res la Riera està durant 7 temporades ja,
i anem per la vuitena.
Però com a projecte més personal,
i perquè va significar molt per mi a nivell professional,
i perquè s'ha estrenat a mig món,
en Serra Llonga, sens dubte,
és el projecte que més orgullós m'encent.
És la nineta dels teus ulls, Serra Llonga?
I perquè ha anat...
Era la idea per donar a conèixer al bandoler,
a la resta de Catalunya,
i resoldre que portem 72 països.
Sí, sí, perquè clar,
aquí es va estrenar en el seu moment,
ja fa uns anys,
però ha anat recorrent,
i ha anat estrenant-se a diferents països,
i no sé si et van arribant de les notícies,
i de l'acollida que va tenint.
Sí, sí, sí,
ens deien des de la distribuïdora alemana
que l'han vist uns 200 milions d'espectadors.
Què dius ara?
En aquests moments.
Home.
I això són xifres que et deixin una mica...
Home, enhorabona, enhorabona, Esteve.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Per exemple, a Rússia,
pel Prèdic Canal de la Televisió,
es va estrenar un Nadal i Sant Esteve.
Hosti.
A Finlàndia, exactament igual.
A Colònia es va estrenar un dia endreçant
i un dissabte sant.
Home.
A Romania, un dissabte i un diumenge.
És a dir, que a tot arreu l'han estrenat
amb dades molt assenyalades
i s'ha estrenat des de la Xina fins als Estats Units.
És a dir, que molt, molt content i molt satisfet.
I, mira, us dic una cosa.
L'Esteve és molt educat i no ho dirà,
però l'única cadena que no l'ha emès correctament
en una hora i va posar-hi diners
és Televisió Espanyola.
Com dius ara?
I els va costar emetre-la, eh?
Vull dir, escolta...
Els va costar dos anys i la van emetre a les 12 de la nit.
Tot i així, i se'n va anar cap als dos milions
d'espectadors cada episodi.
Sí, sí.
En fi, en fi, és que ja parla per si mateix.
Per cert, que ja hem d'anar acabant,
però una altra de les coses que la gent no sap
és que l'Esteve Rovira,
perquè ho estem fent com un remember-guent,
tu vas ser realitzador del Club Super 3,
ara que celebren l'aniversari.
Sí, sí.
Què feies al Club Super 3, tu?
Doncs mira, era quan l'Anna Rivas i el Joan Simina
començaven a tirar el projecte endavant,
eren els directors.
I la Sílvia Kerr, la realitzadora,
em va demanar si em feia il·lusió anar en aquell projecte.
La Sílvia Kerr és una de les grans realitzadores dramàtics
d'un projecte de Catalunya i d'aquest país en aquests moments.
I jo vaig començar al seu costat
definint, a les seves ordres,
com seria aquest Club Super 3
de 25 anys.
Ostres!
És a dir, que sí, que vam crear junts
el Petri, la Not i la Nets, el Magasero,
i totes aquelles trames històries.
O sigui, tu vas crear moltes trames
i molts personatges que després generacions
i generacions de catalans han estat allà
quan hi havia petits veient-ho, no?
Sí, sí.
Hòstia, que fort!
Amb la Sílvia Kerr era al capdavant,
vaig dir, eh?
Sí, sí.
No era co-realitzador,
ella era la realitzadora.
Que bo!
És a dir, que sí, que sí,
va ser una feinada brutal,
era...
poques treballaven croma en aquells moments,
i era molt capdaventer el Club Super 3.
Sí, sí, i tant, i tant,
va ser un programa de pioner en el món infantil.
No sé si has anat al Palau Robert a veure l'exposició.
No he pogut anar-hi encara,
però al setembre, sens dubte, que hi aniré.
I escolta, una altra de les coses
que els espectadors no saben
és que l'Esteve Rovira,
que porta molts anys dedicat al món de les telenoveles
i tractant temes d'amor i desamor i tot plegat,
ell, als seus inicis,
va començar fent curs de terror.
Què dius, ara?
Sí, sí.
Oh!
Oh!
Però bueno, una mica depèn de quin personatge
i quina trama ja ho aplica, això, eh?
Sí, sí, sí.
Vull dir...
Bé, però ja, suposo que si sabeu això,
sabreu també que el primer curs de terror
el vaig dirigir, entre comentes,
el vaig dirigir quan tenia tres anys.
Sí, sí, sí.
Hòstia.
És a dir que, Déu-n'hi-do, ve de lluny la cosa.
Sí, ja ve de lluny, ja ve de lluny, ja ve de lluny.
En fi, David, hem d'anar acabant.
Última pregunta, ja.
Bé, no és una ben bé una pregunta.
Jo, ara que tinc l'Esteve aquí,
vull comentar-li...
L'Esteve Rovira va ser professor meu a la universitat,
en un curs que vaig fer.
I volia donar-li les gràcies
perquè sempre que li he demanat una entrevista,
que li he demanat un treball,
petits treballs universitaris,
sempre m'ha dit que sí.
És molt difícil, quan ets estudiant de periodisme,
que et diguin que sigui gent important del món dels mitjans,
perquè estan molt ocupats i tot plegat.
I l'Esteve, sempre que ha pogut, m'ha dit que sí.
Sí, és molt atent amb els mitjans, clar.
A més, l'any passat estàvem amb una altra emissora
i va tenir el detall d'estant de vacances
a concedir-nos una entrevista i tot plegat.
Molt bé.
Vull dir que vull donar les gràcies.
Sí, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui també.
Esperem que tingueu moltíssima sort
amb el capítol d'avui final de la Riera
i amb la vuitena temporada
i que vagin bé les vacances,
que segur que hi ha ganes de fer-les.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
i gràcies per parlar de la sèrie.
Sí.
Molt bé, que vagi bé.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Bona tarda.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Pres, internet,
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes ràdio d'Esvern.
Sintonitzes ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Just.
98.1.
Ràdio d'Esvern.
98.1.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501