D'altra banda, avui també ha transcendit la detenció de dos homes més a Osona per cinc robatoris en força en dues masies, dues empreses i una escola als municipis de Vilanova de Sau, Espinelves i Viladrau.
Per visió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Clara Bruset, bona tarda. Bona tarda, hores d'ara hem de parlar de núvols abundant arreu però amb núvolades més desenvolupades al terç oest del país que deixen alguns ruixats dispersos, els més intensos a punts de muntanya, al pre Pirineu i també al pre litoral sud. Localment podran ser d'intensitat forta i anar acompanyats de tempesta la resta del territori. No esperem precipitacions, potser algun ruixat aïllat i es mantindran aquestes clarianes al llarg d'aquesta nit
Les precipitacions present ara al Terç Oest s'aniran centrant i ben bé fins demà. A mig matí es centraran el litoral-prelitoral, interior de la meitat est i també Pirineu-prepirineu, amb grans clarianes per tant aponent al Terç Sud i també a la zona de l'Empordà. Aquestes precipitacions es mantindran al llarg de tot el dissabte però les més intenses es produiran durant la matinada i fins a mig matí. Podran ser fortes i de nou anar acompanyades de tempesta.
De cara a demà les temperatures baixaran i per tant també la cota de neu es situarà a tan sols mil metres al Pirineu. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlarà David Amador. Marc Comas ha proclamat guanyador del Rali de Catar després de la disputa de la quarta i última etapa. El pilot d'Avias s'ha imposat amb un estret marge de només quatre segons d'avantatge sobre el portuguès Paulo González i referma al seu liderat en la classificació del Mundial de Rides.
La victòria de l'última etapa a Catar ha estat per al xilè Xaleco López. En tenis s'ha reprès l'activitat del trofeu compte de Godó. Després de la pluja, Tomi Robredo i Albert Ramos han guanyat respectivament Tomas Verdig i Nishikori. També Rafa Nadal s'ha imposat, volíem dir, al francès Benoît Père. Tots tres tenistes jugaran aquesta tarda. També el seu partit de quarts en futbol. Tito Villanova, assegurat, que es troba amb forces per continuar sent l'entrenador del Barça.
la pròxima temporada al Club Natació Sabadell. Debut avui a les 6 de la tarda a la final a 4 de la Lliga de Campeons de Pater Polo Femení contra el Bulíakmeny Grec. I el Barça de futbol sala intentarà revalidar a partir d'avui a Jòrgia el títol de la Copa d'Europa. Notícies en xarxa.
Ara escolta's Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert. La ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio Despert, 48.1. Ràdio Despert, 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda Sant Just. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esver. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Benvinguts a la penya del morro. Bona tarda. Des d'ara fins a les 7 del vespre pararem de moltes coses. Començarem parlant de la qualitat sant justenca amb la Carme Verdoi. Hola Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. D'on ve avui el públic? Ens acompanya a l'estudi número 1 de la ràdio. De Sant Vicent dels Horts. Aquí al costat, no?
Per cert, parlant de Sant Vicenç dels Horts, la setmana que ve a l'Apanya del Morro anem a entrevistar el seu alcalde i a més a més també líder d'Esquerra republicana Oriol Junqueras, perquè ell és historiador, i farem una secció especial de la relació entre Sant Just d'Esbern i Sant Vicenç dels Horts vist des d'un punt de vista històric amb el Manel Ripoll dins de la secció d'història de Sant Just.
Ja ho explicarem, perquè ho anem a gravar. El morro marxa dimarts al matí cap a l'Ajuntament i ho gravem. Li hem dit si volia venir i va fer... No puc venir, no puc venir! Com és el seu dia a dia? El seu dia a dia? Us ho va explicar? No ho sé, però jo crec que va amb molt d'ull.
Bé, avui al programa, a més a més, també parlarem de cinema amb el Jordi Roca. És divendres i per tant s'estrenen diferents pel·lícules a les nostres campanyeres de tot arreu. Farem història del cinema i a la segona hora tindrem el senyor Benito, la riera i l'antiagenda de la penya del morro. Amb Leli Capdevila, que potser avui el senyor Benito m'ha dit que parlarà del càstig. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I com sempre, ja sabeu que cada tarda tenim la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Ha sigut un tòpic perquè aquest matí ha explicat en roda de premsa que han aprovat les noves mesures econòmiques per fer front a la crisi que el govern trigarà dos anys més a complir el dèficit. A més, també ha afegit que hi haurà nous impostos medi ambientals i especials, sense tampoc especificar-hi quins. La gent a Twitter ha reaccionat d'aquesta manera, Cristina. A Twitter i abans de la roda de premsa, fins i tot és el cas de l'Aleix Saló, que comenta a què hora comença el show de Soraya i Montoro? Sí, a les dues.
Un altre és el comentari del Ramon Tracet, que diu, citant a Soraya, código de buen gobierno corporativo de las empresas españolas. Un momento, que me voy al servicio a vomitar. És el seu comentari. I acabem amb la Moni Solanes, que diu, exclusivamente, se te ha visto el plumero, Soraya. I atenció, perquè avui també ha sigut Trending Tòpic al BOE, una de les revistes més divertides que es poden trobar al mercat, sí, el Boletín Oficial del Estado. També he parlat una mica del Consell de Ministres i tot això.
De hagut a la falta, doncs, de comentaris i explicacions que s'ha donat en aquesta roda de premsa d'Estat Trending Tòpic, podem destacar comentaris com el de Pepo Jiménez, que diu, El resumen del Consejo de Ministros es que el lunes hay que leerse el BOE. Un altre és de Starman, que diu, Y no olvidéis buscar en el BOE todo lo que nos han ocultado en la rueda de premsa. I acabem amb el Javier Pelaez, que dice, Nos ahorramos esta payasada del Consejo de Ministros y contratamos a alguien que le amaña en el BOE. Esto es una tomadura de pelo, semana tras semana. Molt bé, Cristina, moltes gràcies.
Bé, repassem l'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern, que rebrà finalment l'aportació que la Generalitat li ha de pagar per les 7 places de l'escola Bressol que s'han creat aquest curs. L'alcalde Josep Parpinya i el Roger d'Educació Lluís Montfort temen que aquests retards siguin cada cop més habituals, però, segons l'Ajuntament, la Generalitat els deu encara 3 milions d'euros.
Carme, perdó i tens més informació. Explica'ns com va tot això. Doncs aquesta aportació es va comunicar ahir al ple municipal, ahir dijous, perquè hem vist la reducció de les aportacions de la Generalitat per mantenir-la d'escoles bressol. L'Ajuntament va fer un decret d'alcaldia al febrer de l'any passat en què destacava la intenció d'augmentar la ràtio a les 107 places que estableix el departament. Més d'un any més tard, 13 mesos, de fet més tard, ara fa un mes, el govern català va comunicar que finalment concedia aquest augment
i per tant la part proporcional de l'aportació que li correspon a aquestes set places. El regidor d'Educació va destacar el ple d'ahir que la manca de dirigència segons va dir a l'hora de gestionar aquestes aportacions han costat a l'Ajuntament prop d'11.000 euros.
Molt bé, per tant encara hi ha diners que deu la Generalitat a l'Ajuntament. Exacte, això val que fa aquests diners. Aquests 12.000 euros es perden, no es recuperaran. I a banda d'això, vull parlar amb l'alcalde, també ha recordat que es deuen 3 milions d'euros, referents sobretot a qüestions vinculades amb l'habitatge, energies alternatives o altres qüestions que aquests sí que han d'arribar. Aquests no es donen per perduts. De fet, l'alcalde avui ha passat per ràdio d'Esvern. Hi ha algun tall sobre aquest tema que puguem escoltar i que valgui la pena, Carme?
Doncs sí, voldríem escoltar el que es diu Escola Bressol.
Hi ha coses que realment costa d'entendre-les perquè reconeix que l'escola Bressol de Sant Just té 107 places, que ja fa molt de temps que les té, i que malgrat que hi ha hagut moltes negociacions i molts documents, etcètera, doncs arriba benvingut aquesta notícia, però arriba, com tu deies, doncs molt tard. La inquietud és que aquest país, en aquests moments, sembla que això de no pagar s'ha oficialitzat, primer per part de l'Estat, ara la Generalitat. Em pregunto si també l'Ajuntament comença així, on arribarem tots plegats.
Home, no. Amb el diner hem topat i amb les nòmines de la gent. D'altra banda, també es va provar la pujada de taxes de l'escola Bressol, que pujarà l'equivalent a l'augment de l'IPSE, que és un 2,87%. I en el cas de les escoles esportives,
s'augmentarà un 9%, és a dir, s'ha de pagar 100 euros l'any a 110 euros en tot el curs. Oh, és molt això. En fi, vaja, res de nou, res que no sapiguem. Jo estic ja a punt de fer les maletes, eh, Carme, i no... On vols anar? No ho sé, no ho sé, però m'ho estic pensant, eh. Potser marxo i... escolta, me'n vaig.
Com deia la Cristina l'altre dia que està de moda, marxar fora, doncs potser faig el mateix. En fi, canviem de tema perquè si no jo obriria el forn i fotria el cap a dins. Ai Jordi. Si, no, no, no. Home. Ho sento. I tant? Si, si, tant, si. Vols fotre el cap dins d'un forn? Si, però me l'has apagat eh.
Bé, el ple municipal d'ahir també ens deixa altres notícies, com per exemple que tira endavant per unanimitat una moció perquè els afectats per les decisions hipotecàries de Sant Just no hagin de pagar el deute. La moció la va presentar Convergència i Unió i l'alcalde celebra el gest polític, però avisa que tampoc no s'asaltaran les lleis, Carme.
És una moció que es va provar amb el vot a favor de tots els partits, per tant, per unanimitat, i la idea és que a través d'aquest document, entre altres coses, es reclama que els afectats per aquestes execucions hipotecàries de Sant Just, que acreditin no tenir recursos, no hagin de fer front al deute. També l'acord contemple que s'impulsi la creació de programes d'ajuts econòmics de caràcter social per gent que hagi perdut l'habitatge de primera residència. Com deies, l'acalde de Sant Just agraeix que tothom es vostrés a favor d'aquesta opció,
però de tota manera adverteix que en cas que passi o quan passi, perquè de moment diu que només hi ha un o dos casos d'acció hipotecària al municipi, doncs que s'hauran de buscar mecanismes per fer-ho perquè tampoc no s'asaltaran la llei i si no canvia la llei de vincular la llei hipotecària potser s'haurà de fer subvencions o s'haurà de trobar la manera de fer-ho. I d'altra banda es van debatre un parell d'emocions més, una que es deia Sant Just en un país lliure de retallades que va portar força a debat,
Finalment es aprovava amb els vots a favor de PSC, CiU, Iniciativa i Junts per Sant Just. PP i Via Democràtica van votar en contra, tot i que les de Via Democràtica van mostrar d'un sintonia amb alguns dels punts que es tractaven i finalment... VIA Democràtica, perquè això potser és notícia, que ha pregut un ple. Atenció, que ha vingut un ple. Jo l'he vist quasi sempre. Acepte el passat, que van faltar a Via Democràtica, PP i un resbio del PSC.
Hi havia les càmeres aquelles que porta... Em sembla que ahir no hi havia càmeres. Va dir que estava a favor d'això. Va votar en contra però va dir que hi havia alguns punts d'aquesta emoció que li semblaven bé. Molt lògic. I en tot cas, iniciativa CVPSC van presentar una altra emoció que anava lligada amb el tema de la reforma urgent de la renda mínima d'inserció i es aprovava amb els vots a favor de tots els partits excepte el seu que es va abstenir.
Un quart de sis de la tarda, i atenció, perquè avui, Sant just d'Esber, 26 d'abril del 2013 és un dia històric.
Perquè d'aquí una estona s'inaugura oficialment l'edifici de les escoles. Tot i això, si plou, que al principi ja no crec que plogui, no? Que a dos quarts de set de la tarda es traslladaria el gruix d'actes previstos a l'Ateneu.
Carme, comentem això, perquè l'escola és un edifici, nou edifici, a Sant Just d'Esver, situat al centre del municipi on antigament hi havia l'escola Montserrat. Ara ja hi ha 600 persones que el fan servir, per tant, doncs déu-n'hi-do. 600 persones? Cada dia massa? Potser no cada dia totes, però en tot cas hi ha dins l'edifici, a Sant Just Soledari, l'escola d'adults, tallers de música...
i avui el que es fa és aquest acte d'inauguració oficial a partir de dos quarts de 7 de la tarda, a veure si el temps aguanta. El Carles deia al matí que no ho veia gaire clar. Home, per què no? Perquè en principi havia de plorar a la tarda però de moment aguanta tot el dia. De moment no està aguantant. Llavors si aguanta es farà tot plegat evidentment a les escoles. Recordem que també hi ha aquest claustre que tothom doncs encanta les meravelles, per tant suposo que es podrà fer i sigui com sigui.
El que sí que hi ha és la jornada de portes obertes, és a dir, qui passi per allà pot entrar i descobrir l'edifici. En tot cas, el que sí plou se supondria, però de moment es fa, és el divendres als parcs, que es fa allà, i després els actes es comencen a les quarts de set, que és el lliurement de premis del 25è concurs de presa i poesia en català,
i també intervencions dels tallers de música, Sant Just Solidari, i totes les persones que tenen una entitat dins d'aquest edifici, doncs aquestes intervencions i parlaments es farien, en cas que plogui, a la sala 50. Ara jo la teniu, que és ben a prop. Deixa'm dir-te també... Perdona, un moment, és que jo aquí veig un esquets, eh? El que passa és que no l'hem fet perquè no ens paguen prou. I és que és un documental de les escoles que expliquen a la vostra dreta, podeu veure el claustre.
i amb humor, però no han pogut ser ja retallades. Abans de fer el canvi, recordem que un dels temes que es vol fer és tirar a terra un edifici.
Això es farà. No dir així, és un tema que ha portat polèmica. Vam penjar la notícia als informatius de ràdio d'Esvern al Facebook, hi havia molts comentaris sobre què estava passant al centre de Sant Just, que ja no es fa vida, que ja no hi ha escoles com fa 20 anys, l'escola Montserrat fora també.
No, però allò no és una escola amb mil nens, per exemple. No, però hi ha 600 persones formant-se. Hi ha 600 persones, que per cert, entre elles... Vull dir que està molt bé la idea, però també està bé reconèixer que una cosa que és un centre formatiu, amb gent que no té 12 anys, però potser en té 45 i està bé. Sí, atenció, Chivatasso, que em van passar l'altre dia a ràdio Makuto al vostre servei, em van dir que el segon porter del Barça, José Manuel Pinto... Va i d'aquí, eh? Com?
Segurament per això s'ha apuntat als tallers de música de Sant Just. Em van passar els tibetans l'altre dia. Diu que a l'hora d'apuntar-se va ser molt divertit perquè la Roca Lulaguer li va agafar el telèfon i no coneix gaire la qualitat. Va ser curiós.
Home, és que ets productor musical. A més, a casa seva a La Guardia té un estudi discogràfic i coses d'aquestes i ha penjat fotos a Twitter i m'agrada molt. Home, li convé, eh? Li convé fer una mica de coseta de música. No, perquè a veure, he escoltat alguna cosa que he produït així de rap i tal i potser... Una mica fluix. Bueno... Ha fet tallers de música? Sí, home, pensa que és els botes suplents. No és com el Valdés, que està titular. Quan el Valdés jugui, ell vindrà als tallers de música.
Doncs una cosa que volia dir d'això de l'edifici, que un cop estiri terra, l'espai que es faci allà tindrà el nom d'Antoni Malaret, es va dir ahir el ple municipal. El primer alcalde democràtic de Sant Just d'Esvern. Bé, podem recuperar la música que teníem de biblioteca, no? Perquè sí, demà, atenció, la biblioteca fa 10 anys, la de Sant Just d'Esvern, anomenada també Joan Margarit,
I ho celebrarà amb un recital de poesia amb el Joan Margarit, si no plou, activitats infantils a l'exterior de Can Gynastà. Carme, quines són les activitats previstes? Doncs, en principi, hi hauria inflables, contes, titelles i una xocolatada als jardins de Can Gynastà, això si no plou.
i si plau, això s'ajornaria de cara al maig. En tot cas, el que sí que es farà segur és a partir de dues quarts d'una del migdia aquest recital de Joan Mararita, acompanyat de música jazz en directe. Començarà dues quarts d'una del migdia a la mateixa biblioteca, per cert. I ja me'n vaig, perquè estic fent moltes acudacions, que ahir en un moment del ple municipal... Perdó un moment, ens haurà de tenir-te, oi que sí, Cristina? A mi m'ha agradat tenir-te. En un moment del ple municipal, no recordo en quin moment, perquè no hi vaig anar i ho he sentit mig de passada,
escoltant ranyes d'esvern, sentit com entrevistaven la directora de la biblioteca, tal qual. L'alcalde ens ha escoltat! Avui, perdona, és un dia doble històric per la penya del morro. Alcalde, als seus peus. Ja sap que té aquest programa pel que necessiti. Si vol transmetre un missatge a l'audiència, ja sap que té la penya del morro a la seva disposició.
Sencer ser pilates. Gràcies Carme, que vagi molt bé. Ahir vam entrevistar la directora de la biblioteca i no sé si els serveis informatius s'han fet res.
M'estàs dient que no us he aprofitat encara cap tant de la directora Rosa Maria Vallès, pobra, que em va dir que jo, sobretot, el que vull és sortir als informatius. De fet, ja ens han trucat per veure si feieu bé. Això ja és demà i ha passat, si no. No, ara ho farem. Ho fareu ara? Sí, sí. Tu i qui més?
Home, la Carme ho pot fer sola, no? Sí, però com que diu que ho farem ara, és un plural majestàtic. I un formatiu majestàtic. En fi... Bona tarda. Bona tarda. Oh, que mal rotllo. Bona tarda. Sort que ara vindrà el Jordi Roca i ens portarà una mica de simpatia i energia positiva a la penya del morro. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments al programa.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOP. InformatiuComarcal.com. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la Penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al Centre de Llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal i bon any nou. 5 i 24 de la tarda. Parlem de cinema. Amb Jordi Roca. Jordi Roca, el nostre especialista en cinema, que està fort com una...
Jordi, bona tarda. Bona tarda. M'ha agradat aquest vió? I qui ha escrit aquesta línia? M'ha agradat molt, eh? Sí, a mi també. Molt original, eh? No m'ho havien dit mai. Jordi Pedra. Ah, tu segur que et deien a l'institut, no? I al col·le. Jordi Pedra. No t'ho deien. No m'havien fet mai ningú aquesta broma, la veritat. Quin sobrenom tenies? No tenies motet, tu? No, no, no. Jordi Asecas. Jordi Asecas? Home, el meu nom és suficientment bonic.
i amb suficienta força com per que em diguin Jordi a Seques. Tu Jordi a Seques l'altre dia vas ser el teu sant, felicitats. Ah, moltes gràcies. You too, my friend. Ah, val, de res. Com ho vas celebrar Sant Jordi? A veure, jo vaig estar treballant molt, així que no vaig poder fer res excessivament especial. No vas anar a Camarilla Tresacampos, et firmes un llibre o alguna cosa? No, vaig estar a La Rambla, que quasi moro aixafat per un cavall d'aquests de la Guàrdia Civil. Ah, sí? Guàrdia Urbana. Guàrdia Urbana, nen.
Bueno, l'Urbana, però més enllà d'això no... No, no gaire. No torna més de sí. Doncs parlem de les estrelles de cinema que sí que donen de sí. Avui, la primera, una gran estrena, molt esperada pels friquis com jo. És un film de pura acció dirigida per Shane Black i protagonitzada per Robert Downey Jr. Estem parlant, evidentment, d'Iron Man 3. Oh, he's back. Tendría que pedir muchas disculpas.
Quina música més èpica. És Iron Man. ¿Qué va a pasar? No, a mi també em passa a vegades. No, a mi això no. Hòstia, a mi... jo també. L'obra 2. Què passa?
Quines imatges, a més, del tràiler? Niños. Horreros. Algunos me llaman terrorista. Niños, correcte. Yo me considero un profesor. Primera lección. ¿Qué? Los héroes no existen.
Sí, sí, bona pinta, Iron Man 3. De fet, estem parlant ja de la tercera part de l'home de ferro, que vol dir Iron Man, que torna a interpretar Robert Downey Jr., no, Jordi? Doncs sí, molt contents que Robert Downey Jr. torni a posar-se a la pell d'Iron Man, perquè realment ho fa molt i molt bé. Em cau molt bé a mi, Robert Downey Jr. Sí, a mi també, i a més a més que a part de caure'ns bé, fa molt ben feta la seva feina, i això li dona un catxer a la pel·lícula que probablement en un altre actor no tindria.
Tot i això, lamento dir-vos que en els últims dies el Robert Downey Jr. ha dit que possiblement, tret de la segona part de Los Vengadores, no es torni a posar a la pell d'Iron Man si hi ha una quarta entrega. Per què no? Perquè ens agrada molt. Perquè comença a estar una mica cansat del paper i vol fer altres coses. Ha dit possiblement. Això vol dir que sí.
A lo millor continua. És una pel·lícula que està molt ben feta. La escenografia... Home, perdona, ja ho pot estar, perquè això no ha costat quatre pessetes. No, però bé, hi ha coses que són molt cares i són un xurro. I en aquest cas, jo crec que aconsegueixo superar les expectatives de tots els telespectadors, més cares perquè ja porta tres entregues, però no es queda curta. Jo soc molt crític amb aquelles pel·lícules que ja porten moltes entregues, però en aquest cas crec que val la pena i és una de les estrenes de la setmana, sens dubte.
La gran pregunta que es fa en aquesta pel·lícula
Si el monjo fa l'hàbit o l'hàbit fa el monjo? Epa! Atenció, perquè hi ha aquí filosofia barata, no? No, barata no. Està molt bé perquè, clar, ell com que porta la disfressa... Clar, perquè ell no és com un altre superheroi, no és com el Superman o el Batman. És una persona normal i corrent que es posa una disfressa o com si un vestit robòtic, digue'l com vulguis. Exactament. A partir d'aquí es converteix en superheroi, és a dir, en principi, ell com a persona... Però ell no és així.
Per això et dic que com a persona és com tu o com jo. En aquesta pel·lícula es posa especialment la puntilla en aquest fet i veurem si finalment aconsegueix per si mateix
perquè s'enfronta al seu pitjor enemic fins aquest moment. Qui és? Ai, com es diu ara? Perdona, és que és normal, també. Què és la tercera? Seria raro que s'enfrontés contra un enemic que no fos tan malvat com els altres, per exemple. No me'n recordo com es diu, però sé que té un nom molt ridícul. I ara mateix no sé com es diu. Ara busquem. Però sí que sé que l'actor és el Vin Kingsley i ho fa molt i molt bé, també, com a dolent de la pel·lícula. Es diu Toby, pot ser? No. Es diu com algo de... No sé...
No sé, algo molt raro, que comença amb M, és igual. I també la... Michael? No, la Winnet Paltrow, que per cert, aquesta setmana ha estat escollida per la revista People com l'actriu més guapa del món. Ah, sí? Què dius, ara? Sí. Mira, la setmana passada era la més odiada, aquesta setmana la més guapa. I canvien molt, no? Sí, depèn de quina revista publiqui al rànquing. Perdona, Winnet Paltrow, la més guapa del món? Bueno, això ha dit la revista People, ja pots que et digui.
Vull que em diguis qui ho ha dit, de persones amb noms i cognoms. No, és l'editorial de la revista People, cada any fa un llistat de ranking amb les dones més guapes del món, i ha dit que és la Winnet Paltrow. Han vist poques dones al món, ja t'ho dic ara. Si diuen que la Winnet Paltrow és la més guapa del món, vaja, és el meu criteri. Bé, sigui com sigui, jo crec que com a consorte de l'Iron Man fa molt bé.
i aconsella acompanyar-lo sense destacar suficientment per sobre d'ell, cosa que també està molt bé. Una pel·lícula molt recomanable. Molt bé. Mira, Jordi, em sorprèn que diguis això. Sí, no, és una estrena que està molt bé i que jo recomano que es vagi a veure. Bé, passem ara a la següent pel·lícula. Canviem radicalment de tema perquè avui també arriba a la sala un thriller del director Daniel Calpersoto i el...
Què rius Cristina? És que ja em fa gràcia aquesta pel·lícula perquè justament abans de que entres en directe al Jordi estàvem comentant una miqueta. La de combustió? Sí, sí, sí. Estic molt indignat amb aquesta pel·lícula. No sé ni cómo te llamas. Ari. ¿Tienes novio? ¿Tú qué quieres, que tenga o que no tenga? En realidad con que me digas la verdad me vale. No, la resposta. No, la verdad no, gaire.
Ja està? Sí, 15 segons perquè... 15 segons perquè no t'agrada. No, a veure... És que tu també ets una mica radical, eh? El que no t'agrada a tu és 15 segons. No, no, no. No, Jordi, és que estic indignat amb aquesta pel·lícula. Ja està bé, o sigui, prou. Per què? Perquè aquesta pel·lícula és totalment innecessària, és una espècie de remake, una espècie de... Perdona, vols que posi... és que et veig inflat amb això, eh? Sí, sí, estic molt indignat en aquest cas. Vaig a posar-te la música de fets pitjors a la penya del morro. Endavant, Jordi Roca. Sí? Sí.
Jo, sincerament, crec que en aquest país hi ha talent suficient en tots els àmbits, com per fer pel·lícules molt millors que això. Per tant, si hi ha pocs diners, que n'hi ha pocs, i avui en dia el cinema depèn molt de les subvencions públiques, si us plau, potencien el talent i no facin aquest tipus de pel·lícules sense cap sentit. I a mi em sap greu pel director, perquè realment el Capasoro... No, no, no, realment el Capasoro és un bon director. I els actors que són la Maria Castro, l'Adrià Naugarte i l'Àlex González no són brillants, però són solvents. Però és que la pel·lícula,
És que és de vergonya aliena. És que no té cap sentit. Jordi! Jordi! Jordi! Amb el teu espit que has fet... Jordi president! Jordi president!
De què va? No ho sabem de què va. A veure, és un intent, és el que parlàvem amb la Cristina. Els grans directors que es consideren d'aquest país t'agradaran més o menys són el Pedro Almodóvar, la Isabel Cuixet, etc. Et podrà agradar més o menys el gènere, però sí que aconsegueixen donar-li un toc personal i especial a les seves pel·lícules que a Hollywood no saben fer. El que no pot fer el Calpesoro és intentar fer aquí un remake de Tu fas en tu furius,
que és totalment caspós. A l'Espanyola, no? Sí. I a més a més, amb certs ingredients de pel·lícules romàntiques italianes com 3 metros sobre el cielo. Per tant, fes coses d'aquí que puguis fer que siguin solvents, potència la creativitat dels joves i d'aquells que no tenen fe ni deixa't de fer aquestes tonteries que no tenen sentit. I que ja fan els americans. Sí, que ja fan els americans mil vegades millor. Com que no ens agradaria a mi, a l'Espanyola. Si ens agradaria, diríem a la catalana. Que jo també ho faig molt als informatius quan guanya un...
Quan guanyava el seu fan a vegades amb l'aranxa cientificària ho feien. L'atenista espanyola ha perdut. A mi quan guanyava era l'atenista catalana. No, però a veure, ja et dic, hi ha directors que et poden agradar més o menys. Sí, sí, sí. Però ha quedat clar, ha quedat clar. Va, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena. Avui, ayer, no termina nunca. ¿Has llegado pronto? És un drama de la cuixeta. Sí, no había mucho tráfico. El avió no ha llegado a su hora. Me alegro de que estés aquí. Javier Cámara y Candela Pina. Tengamos que estar aquí. Los dos juntos.
Como arrojados por el mar, ¿no? Hòstia. ¿Te habrá odiado alguna vez? ¿Dónde está ese momento? Ese momento en el que miras a alguien a quien amas y te tirarías a sus ojos como una catarata porque es el único lugar en el que quieres estar. Te gustaría borrarlo todo. Oh, que bonic, no? Y volver a empezar. Y volver a empezar. Es que la Boixet ja ho té, això. Va a tocar la fibra i em fa mal.
Pase lo que pase, lucharé por ti. Lucharé por ti, me dijo. Fue un día o cinco minutos en los que creí que alguien me quería.
Oh! Mira, llagrimeta, eh? Llagrimeta. Però que és un documental o què? No, no, no. A veure, ahir no ha terminat un ca que es va estrenar al Mar del Festival de Màlaga. Al igual que va ser l'última pel·lícula del Modobar, ha estat molt criticada. Diuen que no aconsegueix emocionar ni tan sols tocar la fibra. Jo penso que va sortir d'una oportunitat i que si més no... Home, però el trailer té frases molt xules. Sí. Ara que no... Perdona que et talli, però que no hagin escrit el guió expressament o coses per avançant-hi amb el trailer, que això ja passa, eh? No, si més no,
Jo crec que se li dona una oportunitat. Isabel Cuixet és una bona directora. És una pel·lícula densa, molt, molt densa. Només hi ha dos actors, o sigui, dos, cap més, la Càndia la Penya i el Javier Càmera. És una pel·lícula amb molta paraula. Una aposta arriscada, eh? Una aposta molt arriscada, perquè... Sí, però aquestes coses s'han de valorar. És a dir, no ens passem, em sento a tornar-ho d'abans, però no ens passem a tu fas tu furius i fem coses diferents.
Jo ja dic, ha estat molt criticada, però probablement no sigui la millor pel·lícula de la Isabel Cuixet, però si en teniu ganes, perquè s'han de tenir bastantes ganes, la podeu anar a veure. Quina durada té? No, té una durada normal, d'una hora i mitja a una hora i 40 minuts. En aquest cas, intenta fer una crítica social també, perquè la pel·lícula ens explica el retrobament d'una parella 5 anys després, de que hagués mort el seu fill a l'hospital a causa de...
La falta de diners, diguéssim, per aquestes coses. És un drama amb tota regla, però que està molt bé. A més a més, a mi la Candela Penya em sorprèn. La parella, quan va perdre el fill, o es va separar? Es va separar i ara la pel·lícula ens situa al 2017 a Barcelona, 5 anys més tard, quan es retroben els dos. Home, és interessant, però potser és més interessant per una obra de teatre que per una pel·lícula.
Ho dic perquè és molt arriscat, una hora i mitja, dos personatges a la pantalla. Jo us dic una cosa, no sé si la crítica ha dit que potser no aconsegueix emocionar, però jo crec que només hi ha el fet de la història a conèixer.
Doncs ja et toca una miqueta la fibra, no? No sé, la crítica... El fet que una parella s'apari arran de la mort del teu fill i tot, doncs ja fa com una mica de... Home, hi ha molta gent que diu que això és anar-lo fàcil, no? Que és poder també. Molt dramàtic i llavors ja saps a què va. Passem ara a una pel·lícula d'humor, la comèdia Un Gran Equip, Un Gran Equip bo, del director Oliver Dahan. Escoltem-la. El tràiler.
Necesito un goleador en mi equipo. Ahora trabajo con el Coco. Soy actor. Llámame a gente. ¡La puerta, joder! Tengo un club para ti. ¿La Juve? ¿La Barça? El Mollet, en la Bretaña. ¿La Gran Bretaña? No, la pequeña Bretaña. Hay que vacunarse. Fatum me mata si toca un balón. ¿Se lo ha prohibido incluso a los niños? ¿Qué tal una cura de talasoterapia en la Bretaña para él? Nada de balón.
No, al mes.
La pel·lícula humorística de la setmana.
Arrancar-te a ser somriures. Ojo amb les comèdies franceses, que últimament estan millor que les que es fan a l'escola espanyola. Realment, per mi, sí. També l'humor francès és diferent a l'espanyol i aquí ja en traiem en qüestió de gustos. Perquè no surt el Fernando Tejero, per exemple, i no surt Javier Cameron. Ni el Recines, que sempre són els mateixos.
En aquest cas sí que surt i també tiren de l'Omar Sy, que és el de l'Intocable, que ja la setmana passada va estrenar una comèdia, aquesta setmana en torna a estrenar una altra. L'argument ens situa a la Bretanya. L'Omar Sy, que és el llibre negre. El protagonista, que es diu Patrick Orbera, està en un moment complicat perquè està arruïnat i no pot pagar la manutenció.
de la seva filla i per tant el jutge no li permet veure. Aleshores, ell haurà d'emigrar a la Bretanya francesa a una petita illa i es posarà a treballar a una fàbrica de conserves per poder així tenir dret a veure la filla. Quin serà el problema? Que aquesta fàbrica de conserves està en suspensió de pagaments. Per aconseguir els diners, el poble
formarà un equip de futbol del qual aquest serà l'entrenador i aquí és on ve tota la part còmica. Perdona, una cosa que no s'ha fet mai. Una pel·lícula on tracta d'una gent que no és professional d'alguna cosa i es fa professional d'allò per un dia. Sí, no és la pel·lícula més creativa del món, és un argument que ja s'ha fet però és entretinguda i amb això ja està bé. Ja és molt. Passem ara a una altra pel·lícula, també des de França ens arriba un drama polític dirigit per Pierre Scholler.
En francès, eh? Jo no tinc problema, que l'entenc. Per respecte de la gent que no sap gaire francès, Jordi i jo, perquè no tinc cap problema. Però de què va aquesta pel·lícula? A veure, és una pel·lícula que s'estrena en un moment arriscat, potser no en el clima més propici per presentar una pel·lícula com aquesta, però que jo crec que està bé a vegades passar-nos a l'altre cantor, ser una mica empàtics, intentar pensar
o veure'ns en la cara dels polítics. El que intenta reflectir aquesta pel·lícula, reflexar és una mica fins a quin punt el polític té responsabilitat en les coses que passen en el dia a dia, no? Ens posa sobre la taula dos temes importants, el primer és ens pregunta si Europa ha viscut amb un paternalisme excessiu, és a dir, inclús quan les coses anaven bé semblava que l'Estat t'ho hagués d'arreglar tot. Bé, fins a quin punt i després, clar, és molt fàcil criticar, però posa-t'hi tu a fer-ho.
És una pel·lícula que està bé perquè ens posa a l'altra banda però sí que és veritat que el clima en el que vivim potser no era el moment més adient per estrenar-la. Ja que vols dir que al final ens faran pena els polítics, no?
Home, no crec que tant, però sí que almenys et pot fer sentir una mica més... Ser una mica més empàtic, no? Exactament. Que el tio fa una escratxa a casa i les càmeres des de dintre... Això a França no passa. Des d'Itàlia, avui també s'afegeix des d'Itàlia la llista d'estrena d'un drama del director Daniele Lochetti. Es diu La Nostra Vida. Estàs metdent en algo que te va agradar.
Sólo para empezar a trabajar necesitas al menos 50.000 euros. Eres el único que conozco que tiene dinero. Con la diferencia de que tú no pagas impuesto. ¿Tú los pagas? Pero todo lo que facturas... ¿Cuánto facturas? Nunca, nunca. Eran de mamá. Las libras de oro, ¿no? Es hora de empezar a vivir, de dejarse de recuerdos. Nos tienes aquí. Como siempre. Hombre, a ver qué tal gana.
Un film on coneixerem Claudio, obrer de la construcció que treballa a les afores de Roma. Sí, ell té una vida senzilla, està casat i té tres fills.
Com dic treballar a la construcció, té una vida com podríem tenir qualsevol de nosaltres, però un fet que no t'esvetllaré aquí, perquè en gran part és la gràcia de la pel·lícula, li canviarà la vida per sempre i a partir d'aquí haurà d'enfrontar... Té un fill. No ho sé, ho hauràs de veure a la pel·lícula. Té 3. Suposo que tenir una 4 tampoc li suposarà grans problemes. No, no és això. És molt barat de jugar. Per exemple, el deixa la dona amb 3 fills.
Té tres fills i té una dona. No sabem què és el que pot passar. Tu ho saps, és que no ho saps tu. Home, esclar que ho sé. Jo tinc la teoria que tu quan dius aquestes coses no ho saps. Sí que ho sé. Si vols el fes off the record. Aleshores, és un drama, està molt ben fet. L'actor va guanyar exacte després al Premi a millor actor al Festival de Canes de l'any passat, igual que Javier Bardem.
I, si voleu veure un drama de superació, doncs aquesta és la vostra pel·lícula. Molt bé. Passem ara... Passeu a Exaqo, eh? Exaqo es diu. Ah, Exaqo. Passem ara al repàs d'una setmana prolífera amb un film de terror espanyol. Ja he tret molt, jo, ja he tret molt. Per què? Es diu Emergo. Emergo, Emergo. Necesito que no dejes de grabar. Hace muchísimo frío. La temperatura ha bajado 14 grados en cuestión de segundos.
Un fantasma es una persona que ha muerto, pero no ha podido marcharse o no ha querido por alguna razón. ¡Dios mío! ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Ha tenido un tetán? ¿Cómo se ha muerto eso? Una pegada de terror, ¿qué pasa?
És ràdio, aquí no veiem què està passant. Però tu imagines que és pitjor. Intento sintonitzar radios verd i no hi ha senyal.
Deia que jo tremolo perquè les pel·lícules de terror espanyola ja totes són iguals. Només, de fet, escolta, el començament del tràiler és una frase que no s'ha dit mai. Podem contestar-ho, sisplau? Això no s'ha dit mai. Mira. Necesito que no dejes de grabar. Hace muchísimo frío. No grabes, no dejes de grabar. No dejes de grabar. Grabalo todo. Bé, de fet, en aquesta pel·lícula... trobem un grup multidisciplinar d'investigació paranormal que arriba a un departament on ens està produint tot tipus de fenòmens estranys.
Sí, és una pel·lícula modesta, sense gran pressupost, que retorna una mica l'estil del found footage, i que podríem dir que és com un quarto milenio, però en pel·lícula. Ah, sí? Sí. És a dir, perquè és la mateixa estructura. I també era la Carmen Porter, en aquells temps. No, sense la Carmen Portero. És a dir, només les imatges que et posen. Sinó Portero no, eh, Porter. Ah, Porter. Sé que t'ho saps bé, no? Sí, ja t'ho sabé, i es veu que ets un seguidor de Freaker Hitman. Vale, doncs aleshores això, una pel·lícula de terror que Camara en mans mostra
com un grup multidisciplinar investiga els successos paranormals d'un apartament. No té res més enllà però és una pel·lícula que per tenir un baix pressupost és bastant solvent. Em recorda una mica aquesta de Rec? No té res a veure. És veritat que tenen el mateix estil de càmera en mà però l'argument i el que succeeix no tenen absolutament res a veure.
5 i 44 de la tarda, abans de passar a la història del cinema on l'havíem deixat, que era els primers directors de la història del cinema amb la Cristina, que ja ho hem estat preparat, no Cristina? Sí, sí, oi tant, quan vulguis Jordi. No, no, no, abans, abans, home, tenim les notícies de Hollywood.
Comencem parlant del director August Van Sant. En aquest moment entra el senyor Benito. S'està esperant tota l'estona aprofitant la fanfàrria de Star Wars. Com que és el lado oscura del programa, ja ho deia això. Senyor Benito, bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Vostè que ha aprofitat la fanfàrria de Star Wars per entrar, no?
Jo veig que el que selecciona les músiques està més despert del que es podia pensar. Bé, comencem parlant del director de Gus Bansan, com dèiem, perquè és un possible director de 50 ombres de Grey que ja vam dir protagonitzada per la Hermione de Harry Potter. Sí, exactament. Les notícies sobre aquesta pel·lícula, que sembla que el món hagi embogit, amb aquest film es van succeint poc a poc.
El cineasta nord-americà, Gus Bansan. Sí, perdona, perdona, la mona amb ogir hi ha molta expectativa per la pel·lícula, però això serà un pluf com una casa, ja t'ho dic ara. Home, donaré una oportunitat. No, no, no, no, és que ja, o sigui, aquesta pel·lícula ja comença malament. Per què? Com el Còdigo Da Vinci, que és un best-seller que tothom s'adregi, tothom s'imagina de sa manera i decepcionarà a tothom, fins i tot el propi director.
Jo li dono una oportunitat perquè si més no hi ha un esforç darrere i això s'ha de valorar. En aquest cas el cineasta nord-americà que ja va estrenar la setmana passada en Terra promesa amb el Matt Damon és l'últim candidat, diuen ja que finalment serà ell d'una llarga llista de directors que s'ha volgut fer càrrec d'aquesta trilogia perquè creuen que serà la trilogia del moment.
Segons informa la revista nord-americana, ha posat a treballar i ha rodat una seqüència de prova. Quina seqüència haurà fet de llibre?
L'escena que ell ha triat per posar-se a prova com a director és el moment en què la protagonista perd la virginitat. No és tonto el Gurbansant, no és tonto, no és tonto. De fet... Una punta, això de les ombres de Grey què va ser, el consultorio del doctor Cojonciano? No ho sé, té un referent que ningú coneix, senyor Benito, té un referent que ningú coneix.
No, ningú coneix. Som més joves nosaltres. Només coneix Robert Refort. Sí. Hem lligat el tema de forma patètica, però és que parlem ara de Robert Refort, un coatani que va fer la comunió junts amb el senyor Benito. Atenció, perquè aquest home, que és el director dels Sundance, posa en dubte la versió que tenen a Londres. Sí, l'any passat es va fer aquesta versió, es va traslladar d'auta a Londres, va ser tot un èxit, i per això aquest any, realment fins ahir,
del 23 al 25 d'abril es va celebrar, però ell ha posat en dubte que l'any que ve torni a haver-hi una versió del Sundance europeu. El seu objectiu tot i això és que aquest festival s'ha extinguit per tot el món per intentar fer una mica de contrapès a la indústria de Hollywood. Estrany quan ell deu pràcticament tota la seva carrera a aquestes productores.
Bé, parlem ara deia d'un festival que ha començat ara a Barcelona, el festival de cinema d'autor. Pel·lícules que en principi mai no es veurien perquè no tenen una distribució comercial com han de tenir. Jordi, t'has mirat la cartellera i tot plegat i què has trobat, Jordi Roca? Jordi Roca, què has trobat? Més que més igual. Era cinema d'autor o cinema d'autor?
De deute. De deute. De deute. De deute. De deute. De deute. De deute. De deute.
el pitjor cap de setmana des del 1997. Què em dius ara? Pel cinema? Però què ha passat? No han recaptat res, pràcticament. Perdona una cosa. Què passa? A veure, jo volia dir que és normal, també, perquè amb la merda de pel·lícules que van estrenar la setmana passada, que les vam comentar aquí, és normal que la gent no vagi al cinema.
És una caiguda lliure que porta des del mes de desembre. Tampoc és que sigui sobtat el cap de setmana passat. De fet, normalment, els milions d'euros recaptats solen ser de 10 o 11. I el cap de setmana passat, el top 20, que són les 20 pel·lícules més taquilleres, van recaptar 3 milions d'euros. El president de la FAPAE, que és la Federació d'Associació de Productors Espanyols, ha tornat a demanar una vegada més
el govern que, sisplau, es faci enrere amb el 21% de l'IVA perquè està ofegant el cinema i, finalment, hauran de tancar molts més cines que no només els del Renoir. Quins? Renoir? No, no, no, has dit Renoir. Renoir. Sou francesos, sou francesos. Bueno, acaba la música. Oh, quin descans. I ara passem a una altra notícia.
Perquè Scarlett Johansson, aquesta jo la trobo més guapa que Winnet Paltrow, i no és la més guapa del món, diuen. La Winnet Paltrow, senyor Benidou, vostè que ha arribat tard, diuen que és la més guapa del món. Ho he llegit a la premsa d'avui, eh. Sí, va anar amb una gala. Jo no ho entenc, jo no ho entenc. Va anar després de cas públic. En fi, la llista. Scarlett Johansson tindrà poders especials en el seu proper film, que serà una superheroïna.
L'incompostible Luc Besson té un projecte a la seva agenda.
Sí, es tracta de Lucy, que és un thriller d'acció que ell mateix ha escrit i dirigirà, i la protagonista ja sabem com t'ho has dit, que serà la Johansson. La trama s'entrarà en una dona que es veu obligada a fer de mula per passar droga. De mula? De mula, sí. Les que es mengen la droga per passar-la. I la passes a través de l'estómac. Què és el que passa? El que passarà és que aquestes substàncies li afectaran en el seu sistema i a partir d'aquí
començarà a tenir superpoders, per això del titular que has donat. Bé, i acabem amb una notícia que ens fa molta il·lusió donar, perquè són notícies que potser passen desapercebudes en l'àmbit... Perdona, és que tu no la posis. Si tu fas cares. No, passen desapercebudes normalment... És que em posa aquesta música com de ballarina ara. No, perdoni. No, això és de la Índia. Això és de la Índia, eh? Sí, sí. Estem parlant del Gurumaharashi.
A veure si us sembla bé aquesta música, perquè parlem del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarres, que compleixen 10 anys, com la nova biblioteca de Sant Just, que demà celebren 10 anys.
On està Navarclas? A tot el que seria... O a prop de Manresa. Marésma, no? Ah, no, no. A prop de Manresa. No, no, no. Més el Valles, eh, per si està molt atents. Què tal, això? El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarclas arriba a la seva desenedició, com has dit, mantenint el pressupost ajustat de 30.000 euros de l'any anterior. Es posaran 36 pel·lícules de 12 països diferents i el que intenta és precisament això, donar un toc solidari i, sobretot, poder presentar pel·lícules que en els grans...
que els circuits comercials no troben sortida. Molt bé, doncs Jordi, moltíssimes gràcies. Un aplaudiment pel Jordi Rota. Escolta, no te'n vagis, no te'n vagis, perquè continuem amb la història del cinema, com cada divendres, aquest últims minuts de la primera hora, dedicats a saber com va néixer tot això que anomenem Sateart.
Senyor Benito, sap on ens vam quedar la setmana passada? Amb el Melies, crec. No hi va haver excepció. Jo ja he vist com una turba multa amb el temps i l'espai. Vostè sí que viu a la Lluna. Com el Melies. Efectivament. Vam començar a parlar dels primers directors del que s'anomenava en aquell moment ja era també cinema.
Comencem a parlar ja de diferents directors que van començar a agafar en rellevància com per exemple David Mark Griffith, no Cristina? Exacte va ser un actor i cineasta de pel·lícules que podem destacar com El nacimiento de una nación que és una història que parla sobre la formació del Ku Klux Klan
i de la superioritat de la raça blancar. I del naixement de Nordamèrica, no ho oblidéssim. La nació no és Nordamèrica. La gent es queda amb això. Es queda amb l'anècdota, que és una pel·lícula que em sembla que dura 3 o 4 hores llargues. Si és el naixement d'una nació, això és llarg. Va ser un film que va tenir molt d'èxit, no només per la temàtica, sinó també pels recursos emprats a l'hora de realitzar-la.
Les lliçons de Griffin en principi es van aprendre molt ràpid als Estats Units mentre que a Europa va trigar una miqueta més a seguir aquest tipus de model. És aquí quan es va originar la primera diferenciació formal en el que és la realització entre els Estats Units i Europa. Aquí ja van començar... Sí, i des d'aquí ja es va quedar la diferència entre... El tema comercial i una mica més europeu, que parla més de sentiments... És que ha arribat combustió per intentar ajuntar-ho tot. I ha fracassat.
Tot i això, a Europa també van aparèixer algunes pel·lícules destacades, com és el cas de l'Abel Gantz, que és un cineasta, que el 1918 va fer Joa Cusso. O l'alemany Murnau, que va fer Nosferatu amb el Vampiro, aquesta sí que és més coneguda, va ser el 1922. De fet, aquesta és aquella que deien que era el Boris Karloff o no? No, encara no, no, senyor Benito?
N'Esferato amb el vampiro del 22? No, diria que no. Vinga, més pel·lícules així famoses d'Europa? El tras també del... El Napoleón, Abel Gantz. I també un altre que es diu Metrópolis. En aquest cas la va fer el Fritz Land el 1926. De fet, un dels altres cineastes més estacats a l'època va ser Sésil B. De Mil, no? Sí, Jordi, exacte. De qui era sogra?
No ho sé. Què és la pregunta que faig? És una pregunta, és una pregunta. Concurso. Atenció, atenció. La pregunta és que jo venim. A veure. D'aquí era sogra, el Sésim B de Mil. D'aquí era sogra. Era un actor, eh? Era un actor. Actor o acteo? Actor, actor. D'aquí era d'Estats Units o d'Europèu? D'Estats Units, crec, eh? Buster Keaton, Buster Keaton? No home, una miqueta més enllà.
Va començar fent pel·lícules d'indie i després va fer pel·lícules ja d'un personatge amb molt de caràcter. Sara Montiel? Sí.
En continuem repassant la vida de Cecil de Mil. A més de familiar, va destacar també per històries bíbliques.
on també hi participaven milers d'extres, és a dir, una d'aquestes pel·lícules és Los diez mandamientos o Rey de reyes.
Un altre dels cineastes que en aquesta època també va tenir una miqueta de renom va ser Eric Von Stroenheim, que va donar al cinema títols com Avarícia, La Viuda Alegre o La Marxa Noctial. Van ser algunes de les seves pel·lícules més destacades. I de fet ja va començar a arribar al Western, perquè clar, tot això, a quin any estem això? Al 25, als 30, ja hem arribat als 40? No, no, encara no, encara no. Estem... Estem al cinema munt, eh? Sí, sí, amb el cinema munt. Tot això és cinema munt encara.
I amb blanqui negre, eh? No era en 3D ni amb res. Comencem la música, posem-nos una mica en cinema munt i comentem que també que hi havia els primers westerns de l'època amb el director John Ford Sundansky.
Ah, ara ho veurem. Sí, va ser un dels primers mestres del Wester, va començar a destacar amb obres significatives com El Caballo de Hierro i una altra va ser Kim Vidor amb històries com El Gran Desfile. Aquesta també és una miqueta potser una més coneguda. Tot i el gran protagonisme d'aquests cineastes, en la època del cinema mut, en black i negre, doncs els estudis van observar que amb qui realment els espectadors somiaven doncs era amb els actors, no? Perquè justament s'identificaven amb ells, els admiraven,
i fins i tot s'enamoraven en aquella època. No us adoneu que l'important d'aquest moment és que en aquella època que algun espectador s'enamorés d'algun actor va fer que els estudis s'adonesin que
Tenia més importància realment els actors i les actrius que no pas els cineastes. I aquí va néixer l'Stars System. Exacte. Que era un bar. Era un sistema d'estrelles. De fet, a l'Stars System hi ha molts personatges i molts actors com per exemple Douglas, Fairbanks...
Mary Pickford, Charles Chaplin o altres coneguts com... Roscoe Arbuckle, Buster Keaton per exemple. Buster Keaton i Sarah Montiels. I que van fer les comedies aquelles, no em surt el nom.
Les Comedy Capers. Les Comedy Capers, sí, home. El Marc Senet, que és un dels primers que va fer el cifre. Qui vostè se m'ha deixat a l'insent. Senyor Benito, qui no coneix les comèdies de Heper Stars? Què diu vostè? Qui no coneix? Avui començarem per... Atenció, calli. Comencem per... No, no em facis callar. Douglas Fairbanks.
Qui era aquest bon home? Alispa de Chile. Doncs va ser un dels més grans actors del cinema mút. Era un personatge vital i simpàtic que s'ajustava una miqueta al model d'Amarika Pur, és a dir, el que triomfava en aquella època. Va ser un dels pocs actors que treballaven amb absoluta independència i a més de tot això supervisava fins i tot l'últim element de les produccions on hi participava. Després de fer diverses pel·lícules còmiques i fins i tot algun western, va arribar a fer-se molt popular
Arriba a ser un dels actors més destacats del moment, però en aquell moment es va adonar que necessitava alguna cosa més. Va decidir donar un gir a la seva carrera i es va especialitzar en els films d'aventura, sent el protagonisme de films com La Máscara del Zorro,
Robin de los Bosques, el ladrón de Bagdad o el pirata negro, entre altres pel·lícules evidentment. Totes pel·lícules d'aventures en blanc i negre. Podríem dir que va ser el primer gran actor de Hollywood, Douglas Fairbanks. Sí, sí, sí. Tan és així Jordi que es va arribar a convertir fins i tot en un heroi. Va ser un model a seguir.
Aquest home, la seva carrera no va acabar perquè va ser molt llarga, però en un moment determinat va anunciar... Perdona, perdona, va morir, no? Va morir i encara continua morint. Va ser molt llarga, la carrera. Va ser molt llarga, no? Però en el mig de la seva carrera va anunciar el seu matrimoni amb Mari Picfort, que va ser una altra de les actrius més destacades del moment.
Això és el que volia dir, home. Avui hem repassat la vida de Douglas Ferrer. La setmana que ve més artistes i els primers artistes de Hollywood com Charles Chaplin o Mary Pickford. Jordi Roca, moltes gràcies. Bona tarda. Fem una pausa per connectar amb la xarxa i a la segona hora més penya del morro amb el senyor Benito i Divendres. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manuel Carbajal i Ramon Companys. Després que el ministre de Disenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, hagi anunciat que el govern central apujarà el límit de dèficit autonòmic del 0,7% actual al 1,2%, el president Artur Mas confia que l'executiu de Rajoy acabi elevant aquest objectiu, ja que el segueix considerant insuficient. Jo espero que aquestes primeres notícies que surten ara de Madrid es vagin confirmant, però a l'alça, perquè tal com surten no són suficients,
i de cara al que es necessita per fer aquesta feina d'ajudar a aixecar el país, ajudar a aixecar l'economia i assegurar el benestar bàsic i les polítiques públiques bàsiques que determinen la qüestió social del nostre país. Sense concretar, Montoro ha afegit que, malgrat tot, es deixa una porta oberta a negociar que tu ets actiu amb cada comunitat segons quina sigui la seva situació. Todas tienen que seguir reduciendo los componentes estructurales de su déficit público.
Y a partir de ahí, con los resultados de ese grupo de trabajo, tendremos también criterios más políticos para negociar con las comunidades autónomas la distribución del nuevo objetivo de déficit público. Pel que fa al déficit públic global de l'estat espanyol, s'ha fixat un límit del 6,3% del PIB davant el 4,5 actual.
D'altra banda, el Consell de Ministres també ha provat a pujar alguns impostos especials que graven l'alcohol i el tabac, crear una taxa sobre els dipòsits bancaris i allargar un any més fins al 2015. L'IRP fa incrementat que tenim ara. Preveuen que l'atur es mantingui per sobre del 25% fins l'any 2016. Els consells comarcals i els ajuntaments de les Terres de Lleida, que havien rebut una denúncia de la Delegació del Govern Central a Catalunya per no fer una ja a la bandera espanyola a les seves seus,
l'han acabat posant per imperatiu legal. I és el cas de consells com el del Pla de l'Urgell, l'Urgell, el Sagrià, les Garrigues o la Sagarra. Francesc Fabregat és el president del Pla d'Urgell.
perquè al final tampoc se tracta de que ni a nivell personal ni a nivell institucional tinguem de gastar diners en multes absurdes, seria absurd malgastar diners per això, i tampoc el que no volem és suïcidar-nos políticament perquè ens inhabilitin. Al final dius no, no, és igual, pengem-la, però el que està clar és que això no aturarà el procés.
Els alcaldes afectats van fer un front comú i van plantejar la problemàtica a la presidenta del Parlament i a la vicepresidenta del Govern. El responsable de Renfe dels trens d'alta velocitat a Catalunya, Fèlix Martín, ha anunciat que la línia que uneix Girona i Figueres amb Barcelona i Madrid registra diàriament més de 3.400 passatgers. Martín també ha fet públiques unes ofertes que Renfe ha pactat amb l'Ajuntament de Girona per al temps de flors. La companyia ha programat vuit trens, vuit trens A-B especials,
durant els dos caps de setmana de l'11 i el 18 de maig. A més, posa a la venda 16.000 places a preus promocionals. Tenim molt clar que els caps de setmana, l'inicial i el final de la campanya de trens de flors, marcaran una punta fonamental i el dissens d'aquest tipus de trens especials
recolzarà tindre tota la jornada d'oci a l'àmbit de Girona i creiem que clarament estem convençuts que serà un èxit i que el que volem és que qualsevol persona que pensi que l'alta velocitat és la millor manera d'apropar-se a gaudir de Girona, que trobi la possibilitat de desplaçar-se amb aquest senzal de velocitat.
Pel que fa al nombre de passatgers diaris de la línia Girona-Figueres, la gran majoria, uns 2.700, són clients que usen el tren per anar a Barcelona especialment per motius de feina i la resta, uns 750, són clients de la línia de llarga distància. El que segueix sense concretar Renfe és a partir de quina data es podrà fer la connexió directa de l'alta velocitat entre Barcelona i París. Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. El club natació Sabadell ha debutat a partir d'aquesta hora a la final a quatre de la Lliga de Campions d'Avatar Polo Femení. Les valles d'Anna jugant les semis davant el Búliakmeni grec. En tenis, avui s'ha reprès l'activitat del trofeu compte d'Agudó després de la pluja. Rafa Nadal, jugadores d'Anna, davant Albert Ramos, el de Manacor, s'ha imbusat al primer set per 6 a 3. També domina el segon per 2 a 0. De la seva banda, Tomi Robredo està guanyant Miloš Raonic, el primer set.
Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
Aquesta tarda s'inaugura el nou equipament de les escoles i si plogués es faria un pla alternatiu. La majoria dels actors es farien a la sala 50 d'Arri de Taneu a tocar del nou edifici. De moment sembla que la pluja aguanta i el que sigui com sigui es manté és la jornada de portes obertes al recinte, però el lliurament de premis i els parlaments institucionals i institucionals deven, fins a última hora, de la pluja. Tot plegat comença d'aquí mitja hora, a dues quarta set amb el lliurament dels premis del 25è concurs de previoposic en català per no professionals.
i durant la inauguració del nou equipament, que és el més utilitzat de Sant Just després de la bona aigua, també intervindran membres de l'escola d'adults, de Sant Just Solidari, dels tallers de música de Sant Just que tenen a la seu a l'edifici. Ara més de 600 persones ja fan servir les escoles.
El ple municipal va aprovar ahir una moció adhesiu que demanava la suspensió de les liquidacions de plusvàlues derivades de les decisions en pagament. És a dir, a través d'aquest document, entre altres coses, es reclama que els afectats per les execucions i botecàries de Sant Just que acreditin no tenir recursos, no hagin de fer front al deute. A més, l'acord contempla que s'impulsi la creació de programes d'ajuts econòmics de caràcter social per a persones que han perdut l'habitatge de primera residència. Una moció que es va aprovar per unanimitat
i l'alcalde de Sant Just aplaudeix aquest gest polític del ple municipal, tot i que adverteix que s'hauran de buscar mecanismes per fer-ho perquè no s'asaltaran la llei. De moment només hi ha un dels casos d'aquesta mena al municipi.
I acabem aquest bulletí explicant-vos que demà la biblioteca Joan Margarit celebrarà el seu desenniversari. Si plou, ajornaria les activitats infantils de demà dissabte, però el que sí que es mantindrà és el recital poètic de Joan Margarit. Les revisions de pluja pel cap de setmana fan trontollar, per tant, la celebració que es farà a l'exterior, una festa per nens i nenes amb inflables contes i xocolatada, que si no es farà el mes de maig. D'altra banda, també està previst un recital de Joan Margarit acompanyat de música jazz en directe, un recital que s'inspirarà en el seu últim poemari en una lluny i difícil
i la música anirà càrrec de la veu de Núria Colts, Xavier Elgans al piano, Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Carles Margarita a la composició, direcció musical i saxo. Començarà demà a dos quarts d'una del migdia.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies d'edició vespre. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills, ara també.
Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morró.
Gràcies, gràcies. Durant aquesta segona hora sabrem què no hem de fer durant aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'hèlicap de Vila. A més a més també tindrem amb nosaltres el senyor Benítu per parlar-nos de coses importants de la vida. Però avui el càstig, no senyor Benítu? Sí, avui el càstig. Avui, avui, avui. És alguna cosa indirecta o...? No. Però abans de tot això, com sempre, repassem els trending topics del dia d'avui amb la Cristina.
Bona tarda. Bona tarda. Estava mirant que ha sigut un tòpic l'IRPF. També ha sigut un tòpic perquè és una altra de les coses que s'han comentat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres aquest matí a Madrid, a banda que s'aprovaran noves retallades. En principi Rajoy, sobre l'IRPF, diu que no el vol pujar ni tampoc l'hi va.
Això també ja ho va dir fa uns anys, o sigui que la seva paraula és com la de Bob Espoka. Comentaréis. Basura de estado, digo. Y mientras unos digan A y otros digan B, lo menos que puede hacer este gobierno fascista es subir el IRPF. Una altra, Miguel Rosselló, comenta. La bajada del IRPF prometida por Rajoy promete aplazarse tanto como las Olimpiadas de Madrid, tal vez en 2020.
Acabem amb l'Alberto, que diu, Mariano dijo la verdad, no sube el impuesto del IRPF ni el IVA, sube todo lo demás. Atenció, perquè avui l'entrenador del Barça, Tito Vilanova, també ha sigut Trending Tòpic, el més comentat de Twitter, perquè ha comparegut per primera vegada, després de la seva malaltia, en rodada de premsa, on ha afirmat que es troba amb moltes ganes i amb molta força, i que assegura que el resultat de Munic no canviarà la planificació de la pròxima temporada.
La primícia en aquest cas amb un comentari del futbolazo que diu Tito Vilanova ja tenen mentes i fitxes per renovar la plantilla entre ells sí que...
Jo la credibilitat no sé si donar-se'l a aquest comentari. De totes maneres continuem amb una altra de David Lara, que diu, no me gustaba Tito, no me gusta Vilanova, no me gustará Tito Vilanova. Ah, molt bé. Jo sé de Sitges, aquest noi. Sí, segur, per la zona. I acabem amb José Gila, que diu, Tito Vilanova reconoce que su relación con Pep Guardiola se ha enfriado. Poco a poco Pandora se irá abriendo. Perdona? M'estàs dient que el Tito i Pep Guardiola no es porten bé?
Això sembla. Bé, són rumors, són rumors. El que passa que Twitter i la xarxa estan cabull amb aquest tema. De fet hi ha un article a la pàgina web Grada360.com titulat Està trencada la relació entre Pep Guardiola i Tito Vilanova?
Diu que Vilanova i Guardiola no s'han vist a Nova York. És molt gran Nova York. Vostè ha estat? Home, però es podia anar a fer un truc. Bueno, igual no tenien el telèfon allò, amb el sistema internacional. Ah, també. Ara una cosa, siguem seriosos perquè Vilanova ha estat dos mesos
A la ciutat nord-americana, tractant-se el càncer. I no es va trobar en Pep Guardiola, que també estava allà cap dia. Mirant de no tractar-se. O sigui, no es van tractar. Sembla que el Solid Matrimoni continuï llegint un article que formava en Pep Guardiola i Tito Vilanova en el passat. Estan més distanciats que mai.
Així ho assegura Mundo Deportivo, que aquest diumenge, en la seva versió online, que els dos últims tècnics del Barcelona no s'han vist ni s'han visitat durant els quasi bé dos mesos que Tito ha passat a Nova York. La notícia sorprèn pel fet que Guardiola s'ha passat aquesta temporada vivint a Nova York, on vam marxar per passar aquest any sabàtic, després de quatre temporades, al Fútbol Club Barcelona.
Pep Guardiola i Tito Vilanova formaven un tàndem perfecte, com a primer i segon entrenador del Barça, en les quatre exitoses temporades de Guardiola davant de la nau blaugrana. I atenció, perquè tot això ve perquè quan va haver-hi el relleu a la banqueta va ser un relleu polèmic. Estem agrajant massa? No. No? No.
La relació comença, diu que ja no és el que era, després de la decisió de la junta directiva d'apostar per Vilanova com a relleu de Guardiola en el moment en què Pep va anunciar la seva decisió d'abandonar el Barça. És a dir que a Pep no li va agradar el tema. Però Jordi, una cosa, ¿no va ser Guardiola qui va proposar també en certa manera a Vilanova?
Això és el relat que vam dir. Hi havia un joc de passions creuades. No tant pel fet, sinó per la forma en què es va anunciar la decisió. Aquell dia vam veure el Guardiola més absent a la roda de premsa, perquè jo recordo que justament fa un any es va anunciar que Guardiola marxava, però 30 segons després es va dir que seria Tito Vilanova.
en el mateix moment i en la mateixa roda de premsa. El distanciament de Guardiola i el Barça i del seu passat també com a entrenador culer és més que evident.
A més del distanciament que relata el diari Mundo Deportivo, Guardiola, conscient o inconscientment, ha mostrat una separació absoluta del que van ser els seus jugadors i segon entrenador. Es veu que no es parlen. Va acudir a la gala de la pilota d'or i a penes va creuar paraula amb els seus exjugadors. No sé com ho veieu vosaltres, però jo això ho veig dramàtic.
Sí, amics, és la pura veritat. L'únic acte públic del castell Constanza, de Guardiola Constanza, que és una amiga meva, que és una amiga de Guardiola també, a Barcelona va ser la presència... Constanza de Nàpols. ...del de Sant Pedó en una conferència de Xavier Sala i Martín i Joan Laporta, íntims amics de Pep Guardiola.
Aquesta és la tríada, no? La tríada de Sala Martí, La Porta, Guardiola. Llavors, aquests són més amics i clar, jo no vull ser dramàtic, però el barcelonisme...
s'està dividint. Sempre ha estat dividit, eh? Sempre ha estat dividit, no? Un sector blau i l'altre gran. A més, Jordi, que demà, dissabte, farà un any des que Guardiola va anunciar que marxava del Barça. Que no sé què significa, però... Home, que és la data. És significatiu, és significatiu. És significatiu, és significatiu. 6 i 18 de la tarda, senyor Benito, està preparat ja per les seves coses?
És que ara m'estava fent un bany de peus. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Bé, saps què passa? És que he portat aquesta falca perquè, com que la que tenim normalment surt vostè, queda malament. Sí, no? Ja veuràs, ja veuràs. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Senyor Marito, molt bona tarda. Molt bona tarda. Clar, vostè és raro, és raro.
Bé, avui diu que vol parlar del càstig. Sí, avui parlem dels càstigs, el càstig, el càstig en ser i per ser, com diria el Rubián. A veure, si ja sabeu que el senyor Benito, estima't junts cada setmana intenta buscar... Una reflexió, una reflexió sobre les coses importants de la vida, que tenim presents des que l'home és home.
En lloc d'escriure un llibre mediàtic.
Què és un càstig? En principi, què és un càstig? Un càstig és una acció que s'infligeix en un altre per causar-li un destorb, un dany físic, un dany psíquic... Una represàlia, no? Una represàlia perquè l'altre et faci cas i t'obeeixi. Però és per fer mal?
És per fer mal. Un càstig pot notar el dolor, el patiment, i infligir mal a una altra persona. Compte que ara molts nens li diran als pares, quan els castiguin, papa, mama, em voleu fer mal, eh? Però ja ho diuen, eh? Escolta, Cristina, ja ho diuen. Home, jo a la meva època, quan estava castigant, no ho deia.
Quan jo era petitet, hi existia això dels càstigs a les escoles,
Prou que ens en cuidàvem nosaltres, de dir-li al nostre pare. En l'escola m'han castigat perquè l'acte segon ja venia una bufetada. Ah, sí? Directament, ja? Sí. Abans de la pregunta era una cleca i et deien, què has fet?
El professor té mania. No sempre és la malaltia per la malaltia. És aplicar un correctiu. El càstig és quan una altra persona s'ha portat malament.
Normalment, el que rep el càstig ha fet una cosa que el que castiga considera que no està ben feta. Per exemple, vostè fa tard avui, no? Vostè fa tard. I vostè és el director del programa. Vostè considera que això està mal fet. M'està fotent la llesca aquest tio, ve tard, cada dia, etcètera, etcètera. Doncs li fot un càstig. Aquest pot ser de moltes maneres. Aquí venim. Menes de càstig. Perquè hi ha diferents càstigs, no?
Sí, home, hi ha càstigs, jo els podia marcar en tres grans categories, diguéssim, però el càstig físic. Aquest sí que és per fer mal. És el més primari, no? És el més primari. Des dels segles dels segles dels segles, després farem un repasset dels càstigs més sucosos de tota la història. Home, jo us dic una cosa, amb els animals jo crec que encara s'utilitza el físic.
Els que ara s'utilitzen. Per exemple, allò d'una bufetada a temps sempre és una bufetada a temps. Ara no obriré aquest debat. Després també hi ha una altra mena de càstig. És el psíquic. El psíquic. És allò que et fa un mal. O sigui, no et violenta, no és una violència física, sinó que és una violència psíquica que et produeix un malestar en el que diria amb el coco. Per exemple, vostè ve tard i llavors jo li dic, senyor Benito,
Mànim. Ha vingut tard. Ha vingut tard. No, no. Molt bé, molt bé. Segueix així. Segueix així. Això crea una llavor inocula, una llavor que no deixa viure. Que no deixa viure. Tu mateix. Tu mateix. Aquesta frase també és molt de... Per tu faràs.
Però aquí les conseqüències són inesperades, perquè no ho saps. Aquí li crees el dubte de què és el que... Per això és psíquic. És que és pitjor el psíquic que el físic. Molt pitjor. No vull ara tirar-me ja tot el sector femení duient a la ràdio.
I amb aquesta reflexió ja queda clar per on anava. No em va provoicar les noies, les dones... Castiguen psíquicament bastant. Xantatges emocionals... Xantatges emocionals... Cristina, diem que no. A veure...
Algunes vegades sí, d'altres no. L'ha dit això. Nosaltres hem d'utilitzar els nostres recursos. Tenim més ment que no musculs, doncs hem d'utilitzar-la. I si no, la típica frase de, hauria de sortir de tu mateix.
Ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
hi ha dues sales, una veure pel·lícules d'Aventura Pons i quan surt de la pel·lícula d'Aventura Pons, un recital del Fari. I quan acaba un comença l'altre. Això és psicofísic, no? Perquè entra per la vista, l'auïda. I a més, si la cadira està plena de claus, per exemple, no? Això mateix. Això seria un cas extrem. Ah, va, psicofísic. I després hi hauria el càstig moral, el que fa una miqueta mal, com per exemple.
o sigui, pagat un pare amb un mitjó suat, això és un càstig moral. I molt lleig, a part. I el dia de la setmana, amb uns calçoteig bruts, pagat de mare, això són càstigs morals lleixos. Més val no aprofundir sobre aquest límit. El que jo volia preguntar-li és que podem veure aquests càstigs, alguns exemples, a la història de la humanitat?
Si ens mirem al que seria la tradició cristiana, ja comencem amb un càstig.
Déu els col·loca allà al paradís. Aquells poquesoltes que ho tenien tot. I Déu els diu, no mengeu d'aquesta pomera. I va la Eva i pa-de-paf. De fet, tampoc ho entrarem a rejudicar. És igual això, no cal entrar en matèria. Però... Ell ho va fer perquè ho va fer. És el primer càstig. És el cíquic, sobretot. Tens el cíquic perquè és allò que has tingut i que mai més t'ho vas a tenir al paradís.
I per això ara estem com estem. Bé, hi ha hagut molts càstigs. Després aprofundirem més, perquè els cristians s'enduen la palma del càstig. Tota la religió s'enduen la palma del càstig. Ara em ve al cap el mític sketch de Monty Python,
Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh! Eeeeh!
La pràctica de la religió avui en dia es comporta en càstig. Només deia que les històries bíbliques de Dani Eva. Anem als científics, perquè els científics situen la prehistòria, just abans que aparegués l'escriptura, al primer període de l'home que és home. Quan l'home comença a ser home, acompanyat de les dones.
I llavors a la prehistòria tenim ja dades que allà ja s'infligia càstigs. Una mostra d'això és tota la cultura megalíptica, ens queden tots els monuments megalítics, els dolmens i tot això, que això els havia fet la gent que estava castigada. Els que es portaven malament dintre del clan, de la tribu, no sé què, eren tu.
Agafa aquestes pedres i fes alguna cosa. El més espaviladet va fer un dolmen i nosaltres aquells van fer l'Stonken. Que diuen que allà hi ha una premonició que està escrit. Hi ha unes inscripcions. Vostè que ha citat en Stonehenge, que sembla un filòsof, però no. És un lloc amb pedres. Sembla la cala aquella que em vaig avanyar jo.
Hauria de venir un dia amb la història de Stonehenge. Un repte. Un repte. Ja el tenim. I després un altre càstig que els hi feien era anar a caçar el mamut. Això ja és un clàssic. Després ja va venir l'història de l'escriptura i comencem amb l'època clàssica. Ja comencem amb l'època clàssica, anem al moment aquell dels grecs, els romans, llatins, etc. Aquests també eren uns experts de collons. Home, i tant, eh. Aquests li fotien càstig a tothom.
Quines coses podíem dir que teníem més a la mà de la cultura clàssica? Hi havia l'exili, el que es portava feienosa, el fotíem fora de la ciutat. Avui dia passa això o no?
La gent marxa perquè vol, o per l'energitat del país.
A l'exili tenia el mateix.
una idea de retorn. El record de pensar més lluny. El món era molt gran, no estava tot descobert, llavors era com enviar-lo una mica a cascar-la.
Després hi havia... Hi havia l'escalavatge. Ah, clar. El que es portava malament del tot, li cardaven unes cadenes i a treballar com un negre. Home, perdoni, però sense judici ni res. No, res. S'han portat malament perquè són negres. Vostès lliguis aquí. Un dels càstigs eren les galeres. Ah, anar a galeres, no? Anar a galeres, uns ramadors. I això va estar segles i segles i segles. A l'època del Cervantes també passaven, sembla.
Després hi havia el circ. Hi havia el que es portava molt malament i el posaven al circ. Però no al circ dels payassos. Al circ de l'arena. I el posaven allà al mig i li treien els llauns. Vostè ha vist la pel·lícula aquella del gladiador? Com allò. Jo m'imagini que vostè el deixen allà al mig d'una plaça i surt el llaun. Però tenia alguna eina per defensar-se.
Ah, les mans només. Escolta, té alguna relació amb la discoteca gay de Valmés que es diu Arena? Que també hi ha un problema que se'l deixen allà al mig entre gladiadors. També és perillós, no? L'he agradat aquesta, eh? A veure, passem ara a un altre estat de la història, com per exemple Grans Càstigs Exemplars. Grans Càstigs Exemplars, bueno, tiraríem una miqueta enrere, tornem a la... No ens movim de la gràcia clàssica, perquè també allà ja han hagut uns...
uns càstigs exemplars, recordem, tota la mitologia em va plenar de càstigs, aquests també té la marinera, no hi ha Déu que se'ns salvi, Déu dels déus olímpics, no hi ha Déu olímpic que no tingui un càstig a sobre. Però recordem, sobretot els infligits dels homes, recordem el càstig o el suplici, aquest cas seria un suplici perquè és un càstig que dura, un suplífio és un càstig de llarga durada, és l'LP dels càstigs.
El suplici, per exemple, de Tàntal. Tàntal? Tàntal. Qui li va passar, a aquest home? Hi ha diverses versions, però li explico una, que era un senyor que es va portar malament amb els deus, i els deus el van castigar a viure a la riva d'una llacuna, d'un estany, l'aigua. Llavors, passava set, i quan ell anava a beure, l'estanya s'acaba. O sigui, tota la vida passava set.
Quina angoixa, no? Clar, quina angoixa. Imagina't el suplici de no poder beure mai. Després el suplici de Midas. Aquell el famós rei que tot ho convertia en por. No podia menjar, perquè anava a agafar una poma i se li convertia en por. I no va poder menjar. I tampoc beure. I tampoc beure. Evidentment. Els diners i el poder no donen la felicitat. I després un altre dels mites, ja d'allà dels suplicis, ja així, d'allò, el de Sísif.
que va ser condemnat a pujar una gran pedra al cim d'una muntanya, i quan estava dalt del tot del cim, la pedra rodolava i tornava baix. I constantment dia enrere dia, sí, sí, pujava la pedra al cim de la muntanya. I un altre, i aquest ja és més esparberador, aquest és esparberador perquè els déus, els déus, nosaltres considerem que els déus són bons, però els déus tenien una mala fulla de cuidar-los.
Va haver-hi un bon home que es deia Prometeu. Prometeu. I els va agafar un dels secrets dels déus. Els déus guardaven el foc com un gran secret. I el Prometeu li va robar el foc als déus i el va donar als homes. I alguns dels déus, cabrejats, però molt cabrejats, el van encadenar amb unes cadenes grosses al desert i al seu costat
Hi ha qui diu que és un corb, hi ha qui diu que és un voltó, però bueno, una alimanya, que s'hi li menjava el fetxa constantment. El fetxa li anava creixent i el voltó se li anava menjant el fetxa, però això dia rere dia, prometeu, en el desert.
Què? Acabi, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no, acabi, no
I van passar l'anxanx. I ja, i dia rere dia. Tornem, va, toma dos, va, venga, va. A veure, va, acabi la història. I en el desert... Llavors, prometeu, encadenat en el desert, amb el sol petant-li les esquenes i el bultor menjant-li el fetge, dia rere dia, s'havia de penedir d'haver-li pres el foc als deus. Ja, ja, ja, ja! Ja ho hem cagat, home!
Bé, estàs bé senyor Benito, m'ha agradat, m'ha agradat. Ens queden moltes coses, eh. Del càstig. Farem un dos. Expliquis el cuento, o ja per la setmana que ve. La setmana que ve vostè m'ha demanat el Stonehead. Sí, d'aquí dues setmanes, senyor Benito. Anem intercalant? Vaig intercalant el Stonehead.
Bé, 6.34 de la tarda, ja la veig com està entrant la Carme Verdoi per parlar de la Riera. Carme, entra!
Ens hem deixat els càstigs escolars. Aquests tenen tela marina. Comentem efectivament el capítol d'avui del col·laborat de mitjans de televisió de Catalunya a TV3. Carme, bona tarda. No sé si vau veure el programa de TV3.
del Roger de Gràcia, ahir, que va fer una bona audiència. El primer... És un altre cop lo de sempre, no? No, no, perquè és molt, molt diferent, molt diferent, que aquesta vegada parlen de sèries de TV3, que no se sent... Sí, és molt diferent. Clar, fa gràcia, realment. Fa gràcia veure la granja, saps?, veure sèries mítiques... Va sortir el Joc de Viure? No. Que sortia la nòvia de Guardiola fent d'actriu. Ah, sí? No, no va sortir. La nòvia o la dona?
Ara la dona. En aquell moment, ja era la nòvia. Era... no sé, els 90, no? Va sortir, per exemple, els plors històrics de TV3 i els seus dramàtics. Va sortir, per exemple, Carla Sabater plorant a la sèrie Sitges. Sitges m'agrada molt. Va sortir també, per exemple, a Zo, Mónica López plorant, en una seqüència. Zo. No la vaig veure. A Zo, sí. Una sèrie que no va passar sense pèner. Però no està malament. Tu sorties a Zo? No.
Parlem de La Riera, una sèrie mítica per excel·lència on el senyor Benito sí que ha sortit a La Riera.
Fent què? El Manito morint, senyor. Però no va morint, no va morint. Està penjat a algun lloc per buscar-la o no? No, jo no. És el capítol 154. Ah, així sí que es pot buscar. Ah, sí? És el 154. Estan tots penjats per la web. Diria, no? Va, sí, sí. No para de veure'l cada dia, home. 154.
Visites. 10.000 visites. Dic, soc jo. Però què va fer? Va morir o no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Jo tinc una idea pel perquè de l'espinosa i si vol podria allargar la sèrie fent un spin off d'aquests que diuen i que es digui polceres morades. És el mateix però amb un asil de vells. Està bé, està bé. O els nens a la nit quan surten fan grans. Anem a veure si podem escoltar algú. Polceres torrades seria. De grup molt.
A Fran Ranyer. A Fran Ranyer, un aplaudiment. A Fran Ranyer que li tira la canya. Ja ho estem veient fa uns dies una mica no? Ah no, avui directament. No, no. Tis demà. Adeu, fins al demà. Anava a entendre no? Una mica? Has d'anar a entendre o no? La seva mare. De la mare de la nena periodista. Ah, marxava que deia que li tira la canya. Ah, sí. M'he confós. Sergi Mateu. He de parlar amb tu.
Un moment, un moment. És l'última escena aquesta? No. Aquesta és l'antígona de... Però és l'última escena aquesta? No, no. Ah, i la mirem així al zar. Sí. La voleu mirar o no? Si no, l'última o aquesta? L'última, no sé. No és que l'última... Mira amb l'última, mira amb l'última. Em fa molta il·lusió que hagis vingut a veure. Et volia dir que estic molt contenta que m'ajutessis a aconseguir... Qui és ella, qui és ella? Ella és la directora de la Viera. La nòvia del Sergi. Nòvia del Sergi.
I s'ha adonat que la mare... Bé, no s'ha adonat encara eh. La mare i el Sergi no estan... Hi ha alguna cosa. No puc trobar el capítol aquest eh. Busquem-lo i amb temps ja passem el link o alguna cosa. Està al 154, van pel 3400. Sergi en la seva feina. Doncs ho has fet. Creu-me. Ara només hem d'esperar que el dinar sigui tot un ex. Et prometo que l'Alvaro Ruiz quedarà molt satisfet.
Escolta, pobra de vosaltres si no és així. Mira que me n'he fet responsable. Quina pressió. Quina sintonia. Escolta Mercè, em sap greu. Endur-me tots els mèrits. Quan tot ho has fet tu. No, no, no, m'estimo més que sigui així.
L'únic cosa que volia era ajudar-vos. Jo la pregunta és, la Mercè aquesta té una tensió, l'esvica no es resolta. Ja vam descobrir quan van apuntar-se al curs de pintura. Però no l'han acabat de resoldre, no tiren d'aquesta. Aquesta seqüència va ser l'última, trobo que és el burridot. No, és de rellenos. Ara ve lo bo. Si estàs a casa mirant dius ara ve lo bo. Si, si, ja ho se. No se quin és el motiu, però em fa patir una mica.
Però tampoc no vull que m'expliquis res. Que m'ho expliquis malament. Sé que és una cosa entre vosaltres i jo no m'hi he de ficar. Quan una persona diu això és que vol saber coses. En Sergi tampoc no em vol parlar mai. Està fent la pena perquè no hi diu. Els dos ens costa molt parlar-ne. És estrany que li vagi preguntar a la sogra. Però jo no vull continuar sempre així.
Vull recuperar-lo. I no penso... Silenci. A mi m'agradaria molt poder-te ajudar, però la veritat és que amb tot això em sento molt perduda. No pateixes, t'ho agraeixo molt.
De veritat que m'has ajudat molt a venir a veure i... Escolteu... Tira que no va enlloc. La Riera com està? Està prou bé. Si està prou bé. Avui hem tingut el mal tractador. S'ha descobert el tema que dèiem la setmana passada. Aquell home que pagava, us en recordeu? I ara s'ha descobert el pastel. Es descobreix tot bastant ràpid. Amb aquest sector sí.
Però que n'hi ha massa temes oberts o alguna cosa que han d'anar tancant ràpid? No, no, si bàsicament no hi ha rero. Estan tirant del mort aquell, encara estan tirant. Re, re, no? La Mercè de Riera, que tenia una línia una miqueta amb el Ferran Ranyer, però clar, el fill l'ha vist amb el Ferran Ranyer i el fill li ha de fer la conducta. He dit, home, mare, encara està el...
no has deixat el pare. Això li va dir que va ser molt interessant. El fill, el Sergi, li va dir, diu, tu vas matar el pare i en aquell moment em vas matar a mi. Amb llàgrimes als ulls. Per cert, per petició popular, no hem trobat el senyor Benito, però hem trobat el vídeo que surto jo. No sé com s'ho fa, però sempre l'aigua en su molino. El tenia aquí per petició.
Per petició popular. Però no ho tenia, ho tenia al mòbil. Què? Ho tenia al mòbil, confessi-ho. El mòbil, el tenia al mòbil. La posem o no? La posi. La semana que ve posem la de la senyora. La senyora que ve posem la senyora. La meva tenia un diàleg més compromès que el meu, eh. Ah, sí? Sí. Es pot seguir, tio. Ah, ja ens veurem. Tranquils. Només serà un moment. És amb el... Com es diu? Amb el Robert. Doncs passa, que el business que vam fer l'altre dia va sortir de puta mare. El business. I te'n volíeu fer un altre. Estic refredat, eh. Què?
Ah, que ets tu Jordi. Ai, no et coneixia eh. Perquè aquest és Teneflaski i és molt difícil de reconèixer. Només has de recollir el material i ja està. Hi ha molta pasta. No m'agrada tio, no m'agrada. Jo què és el que no t'agrada? Business i joder. Collons, que més vols? Collons. Mira si és tan genial perquè no ho fas tu el capullo. Jo no ho faig perquè no puc. Tinc un altre mogolló al meu poble i no puc estar dos llops a l'hora. No sóc Déu. Encara. Ah, això deu.
Potser era un camell que li faria feina. No se si em podria escapar de la feina. No, no em diguis això. Però que vols que et facin empleat del metge i que pengin una foto teva a l'entrada o que? No, però no tinc ganes de ficar-me en verdes. Hòstia nen, com has canviat. Si abans algú t'hagués dit les hores de pencar que et fotries per cobrar la merda que cobres, ja hauries trencat la cara. Tu que saps que cobro tio? Que ens estem aborgesant nen. Una vez a la merda, que no et resta això. Doncs que és perquè no ho entenc. Si és que en mig horete guanyaries molta pasta.
Molta? Sí. Molta més de la que guanyes aquí. Molta més de la que guanyes aquí. Ho intentaré arreglar per fer-ho. Ara m'agrades nen. Nen, ara m'agrades.
Tu sé que vas morir, no, Jordi? No, no. Encara puc tornar. Encara fa trepitjers. Molt bé, no? Com es deia, el camell? No és broma, quan vaig rebre el guió, a més sortia de dues seqüències, en dos capítols diferents, vaig rebre una que deia... Camell 187.
Això em va animar molt. Jo també quan vaig veure el guió posava home. Però això de camell 187, què vol dir que hi ha hagut 187 camells o que és el personatge 187? Això vol dir que era el camell del capítol 187. Bé, interioritats de la Riera. Del Manito no es deia home 132.
Home, que s'ho pega. Carme, gràcies per venir. Adéu, bona tarda. Tot seguit, connectem amb l'Heli Capdevila. Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Dissenc nobles per la Penya del Morro o del Moro de Ràdio Desvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
6 i 44 de la tarda, reg de final del programa. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Eli Capdevila.
Elis, bona tarda. Anaven molt bé. M'ha fet una senyal. M'ha fet un senyal per dir-li això.
És que no ho he vist en aquest moment. Estava penjant coses a Twitter i a Facebook. A mi no em fiqueu. El tema és que per un moment ja es pensava que no estava vostè, cosa que ens tranquil·litzava, però no. Parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Comencem per Montgai.
una població que està a la bonica comarca de la Noguera. I atenció Benito, perquè a vostè li recomanem especialment aquesta fira, perquè és la fira del sabó. Una vez al año, no hace daño. Si voleu més informació, mongai.cat. Però vaja, Eli, explica'ns una mica més què és el que hi haurà demà i diumenge 27-28 d'abril a Montgai. Doncs podeu fer moltes activitats relacionades amb el món.
El diumenge és la part més festiva i més estupenda.
Tema sabó a tope, no? Tema sabó a tope. A les 2.45 fan la bullida del sabó. La collida del sabó? La collita. El Montgai. Jo entre Montgai i el sabó em recorda a les dutxes públiques de la Mili que el que tenies que anar molt en compte és que no se't caigués el sabó al cap. El Mili és la Mili. Un moment d'explicar.
El Servicio Militar. Tenies que anar molt amb compte que no se't caigues el sabó a terra. No, no, no, és que està pixant fora el test. Ja l'he dit jo, ja l'he dit jo. Després, a la una, a la tarda, fan un espectacle a la bombolla. Ah, que bonic. Amb el Pep Bou, l'única persona que fa fer bombolles. No perquè ho posarien aquí, però deu ser un limitador. Pep Bou.
Hi ha una cosa que m'agrada molt, que jo no he pogut esbrinar el que era, no he tingut temps, però és que a les 12 del migdia hi ha l'arribada dels murcaires. Murcaires? Amb el carro. I durant tota la jornada hi haurà activitats amb els murcaires i els garrallaires. I els garrallaires? Jo no sé si deu ser alguna cosa del poble. Bueno, doncs qui ho vulgui saber que hi vagi.
Això deu ser alguna cosa d'aquelles de tradicions ancestrals, dels pobles, no? I tot plegat. No entenc per què arriben els murcaires, però els barrellaires no arriben. Barrellaires, que són allà. Que són a la barra, no?, barrellures. Pensava que Mongai era qualsevol cosa i mira tu, anem aquí, gran tela, eh? Bé, doncs tot això aquest cap de setmana a Mongai. Més informació, mongai.cat.
Bé, passem ara al Golmès, una bonica població, que senyor Benito, on està situada? Fals. Error, està situada a...
el Pla d'Urgell. És veritat, el dia 28, aquest diumenge, ja, atenció, la Festa de la Cassola. La Festa de la Cassola, que va ser molt popular durant els dies de la guerra d'Irac, però que avui, aquest cap de setmana, recupera a Gulmers el Pla d'Urgell. I de què va, aquesta festa?
i que pensen que si realment diuen que el temps serà tan dolent i plorar tant i farà tan de fred i baixaran tant les temperatures, l'última a la cassola ens anirà molt bé. La festa és una festa purament de poble, eh? És a dir, totes les cales del poble amb una cassola estupenda... Sí, sí. No, no, no, és que... El que passarà és que estem recreant... l'ambient de Colmès durant tot el cap de setmana. Sí, sí. Llavors, van tots al pavelló,
Correcte? Porten un tastet de la seva cassola perquè sigui valorat pel jurat. El jurat, evidentment, és l'alcalde, el capellà i el jutge del poble. Sí, sí, sí. Llavors, la colla que guanya portarà un regal especial i la colla que no tindran un record de l'acte. Això és el poliesportiu. La paraula amb la cassola, ja.
És com s'ha de fer. I després, el més emotiu és el que ve després, que és el bingo. Això sí que ens ha cridat atenció. Això sí que és estupendo. És un bingo... No és una quina, no. Ah, és un bingo. És un bingo. Ja sé per on vas. No és una quina, no. És un bingo. Tot amenitzat amb l'orquestra Quartz.
Ja comencen a aparèixer les orquestres mítiques de cada estiu. Ja comencem les temporades d'orquestra. Passem ara a una altra festa, si no tindrem temps de fer-les totes.
Efectivament, la festa del cargol a la bonica població de Font Coberta, que està a la comarca, senyor Benito. No, mentida, és error, el pla de l'estany. L'estany, tradició cargolaire, per favor, que se m'han despistat.
Diumenge 28 concursos, podeu anar a concursos de curses de cargol, al cargol més gros, etc.
Sí, sí, de moment sí. De moment sí. De moment. Perquè quan els de 12 hi ha a l'ONCE concurs gastronòmic, aquí sí que hi ha els cargols cuiners. Tothom que vulgui participar. I el jurat estarà format per les cuineres de Cils.
i l'àvia Ramell. L'àvia Ramell? Jo? Qui va a l'àvia Ramell? Escolta'm, va molt bé, eh? És una dona que es disfressa d'àvia Ramell o és una institució del poble, no ho sabem. No, l'àvia Ramell és la cuinera de Catalunya, surten aquí vendres. Ah, és veritat, d'acord, d'acord.
i tot dels cargols. D'on ja ho sabeu, si us interessa el pla de l'estany són coberts a punt gat. Passem al tema perquè a agavar a la comarca del senyor Benito arrodre el Baix Llobregat els dies 26 i 28, cada setmana, hi ha la Fira de l'Espàrrec.
Una fila que, com el seu nom indica, tracta d'espàrrecs. Sí, però no només d'espàrrecs. Ah, no? Cuidau, no. Hi has d'anar per d'espàrrecs, degustació d'espàrrecs, tots els restaurants i bars que fan menú d'espàrrecs, però a banda, també hi ha tot el tema de promoció comercial. Aquests dies és fàcil que, com qualsevol, s'aprofiti tot el tema perquè les botigues surtin al carrer i hi hagi diverses activitats. Això s'esporta molt. Des d'aquí s'ha interessat especialment el dissabte,
que faran una clase master zumba a la... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, no, para, para, para la música. A veure, classe master zumba? Sí, del zumba, saps?
Què era el zumba, no? És com aquest aeròbic estremo. Ah, el aeròbic estremo, que és fer steps a un penya secat? No ho sé, el zumba és com una super, com una mena de barreja de tots els valls d'aquests. Que per cert, aprofito per comandar, perquè com que la gent ja sap que a mi m'agraden aquestes coses, m'han enviat, i no és broma, un amic meu per WhatsApp, que demà hi ha un master zumba d'aquests multitudinari davant de la Serada Família. Sí, ho dic perquè... Ah, doncs mira...
Ah, mira, ara, ara, sí, ara t'ho dic perquè tinc la informació aquí, pam pam, a veure si tinc, mira, suma't, suma't, sí, sí, sí, sí, perdona, perdona, diu, suma't a la festa Zumba al carrer, màster de Zumba més obsequi, pot-hi graduar, demà, el 27 d'abril, a les dues quarts d'una, al carrer Marina, davant del temple de la Serra Familiar.
Sí, sí, espectacular, i han dit que hi havia milions de balles aquí per posar-se. Milions de balles? Sí. I si voleu anar, prepareu-vos, perquè la Zumba és un ball on es combinen ritmes latinoamericans com la salsa, el merengue, la cumbia, el reggaeton i la samba. Hola! Hola! Hola! Que saborós! A veure si trobo alguna cosa. Home, hi ha un tema de Don Omar, que es diu Zumba. Bueno, vamos!
Sí, sí, sí.
Bé, Eli, no ens veus, eh, aquí, però estem ja, el senyor Benito ha pujat... Sí, ja us veu. El senyor Benito ha pujat sobre la taula. Vol baixar, senyor Benito, sisplau, eh, que ha pujat aquí fent uns valls... Fem de la cadera. Oh, sí, sí, sí. Encara es farà mal, baixi. Bé, doncs, Eli, moltíssimes gràcies. Moltíssimes de res. Sí, demà... Demà ens veiem a la seva família. Demà ens veiem a la seva família, dos quarts d'una al matí. Que vagi bé i bona tarda, Eli, gràcies. Adéu, adéu, adéu. Adéu, adéu.
Doncs amb aquest ritme, que acompanya molt el dia també pel ritme, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro avui per tu ha sigut... El teu moment zumba, ballant, Jordi, que t'he vist per la webcam, i el càstig, aprendre el que és el càstig i els diferents tipus de càstig, que és molt important. T'ha agradat això, eh? Ai!
Bé, acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdolla, l'actualitat s'enjustenca, el Jordi Roca, el cinema, senyor Benito, gràcies per il·luminar-nos amb el càstig. La setmana que ve, Stonehenge, la setmana que ve. També l'Heli Cap de Vil amb l'antiagenda, i Cristina, gràcies, com sempre, al Facebook del programa. Cap de setmana tornem dilluns.
Si us ha parlat Jordi Domènech, us deixem ara amb la informació local, amb la Carme Verdó i l'informatiu vespre. Que vagi bé, bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2B.
Aplaudiments
Ramon ha sigut soci amb dreta seient des dels cinc anys. I l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel. Han passat per les Corts, al Camp Nou han comprat una tele amb color.
han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la rambla i quan elles despistaven, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noces d'or.
Un tren via de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord amb Ramon van amb taxicosta en un ronyó. Però recorda petons i mirades en un embalat de canet de mar. Els cols d'en Covala piromusicals
Matins a l'església, mocadors al camp, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans, una lluna de mel per al mar. I el nostre senyor li demana que se l'endugui a ella primer.
que ja es queda ell passant els dies més tristos. Ara que en suavitat l'aprèn de la seva petita amant es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.
Van a buscar els nets a l'escola. En Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina a Dublín va marxar amb un pigat després d'un estiu plegats. Aquest Barça és de por i el Madrid punxat de Nerife.
Goldini és d'Obama calçots, que va per tothom. En Ramon és un fan de Puyol, d'en Xavi l'enorme doble. I l'Antònia plora l'amor a la guerra del seu germe gran.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem aquesta hora una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 26 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament de Sant Just rebrà finalment l'aportació que la Generalitat li ha de pagar per les set places de l'escola Bressol que s'han creat aquest curs. L'alcalde i el regidor d'Educació