El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica, ara és... Beats. Beats. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins demà!
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de net.
Què tal, com estem? 6 i 10 de la tarda, benvingut a la segona hora del programa. D'aquí una estona amb la Júlia Atmella parlant-nos de la seva música particular i a més a més també tindrem el cinema del Jordi Roca. Però abans de tot això, Cristina, comencem, si et sembla, parlant del trending topic de la segona hora. Música
Perquè avui Little Things ha sigut trending topic, en aquest cas no deixem de banda el dia dels enamorats perquè centenars de Directioners, que són els de One Direction, les Directioners aquestes, han aconseguit el dia de Sant Valentí fer d'aquesta cançó trending topic, Little Things.
Sí, és una de les cançons del segon àlbum, Take Me More, de la boy band One Direction, i amb aquest tema publicat del 2012, que parla de la mort cap a una noia i cap a les petites coses o els detalls que enamoren el noi, doncs centenars de Directioners fan d'aquest single, no?, trending topic, en el dia de Sant Valentí, perquè consideren adient una cançó molt bonica, doncs, per dedicar. A veure, aquest és el tema, no? Mm-hm.
En Palagós ho és, una estona. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Jornals diu despertar-me, encendre la ràdio i que posin Little Things. És una bonica forma de començar el dia, per exemple.
Que bonic, eh? Perdona, aquest tema, a més a més, és que l'hem tret de l'àlbum Mujeres i Hombres i Viceversa. Ah, que el posen també per les cançons d'amor. El posen, el posen, el posen. Juntament amb Mandy Lucas o Maldita Nerea, aquest tema de One Direction. Mira, algunes cançons, no?, pel Dia del Sant Valentí per dedicar a la persona que estimes. Mujeres i Hombres i Viceversa, que allà hi ha molt d'amor. Sempre respiren molt romanticisme i molt d'amor.
Un altre comentari és el del Prince Greek que diu Little Things, una gran cançó per dedicar a una Directioner el dia de Sant Valentí. I Darling, la Maite Rey, diu uau, Little Things, Standing Topic, com la millor cançó d'amor per dedicar el dia de Sant Valentí. Aquests nois estan en tot. En fi, sí, sí, 12. Passem ara al món del cinema amb el Jordi Roca.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desen nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Jordi Roca, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Ui, ui, ui, ui, ui, ja, ja. No, és que... No es parava, fa una explicació ni tan ràpid. Com? Perdona?
Que no esperava que com l'estrenes sigui tan ràpid... Per feina. Per feina, ritme i top, que diu el mestre Pujol. En fi, comencem, si et sembla, repassant l'estrenes de cinema, que avui, no sé per què, però em sembla que moltes estrenes tampoc no hi ha, no, Jordi? No, i tampoc són molt... entesiasmadores, optimistes. Home, hi ha una que sí, no? Quina? A mi hi ha una que m'agrada, les demés, home...
Que és la de la Bava Monroe, t'agrada? Sí, és la que més m'agrada. Doncs escoltem el tràiler, un drama romàntic belga, del director Àlex van Groningen. Calma-te, calma-te.
¿Estás culpándome a mí? ¿Qué te ven?
A veure, Jordi, per què dius que és la teva pel·lícula preferida a la setmana? Home, en primer lloc perquè és una de les nominades i pràcticament favorites com a millor pel·lícula de parlant anglès, nominada als Oscars, com molt bé has dit, és belga. Sí. I en aquest cas, doncs, això, ens mostra una mica una història d'amor molt apropiada pel dia d'avui per aquells que vulguin celebrar el Sant Valentí. I el que ens narra és com una parella una mica, diguéssim, atípica, més que ara pel seu caràcter, doncs, més hipster, doncs,
encaren la seva vida com a parella i els seus projectes com a parella. La qüestió de fons de la pel·lícula, amb una estètica bastant maca, bastant entretinguda...
que fuig una mica del pastel del seu general, és saber si l'amor pot o no pot amb tot. De fet, recordo una mica també, que és una pel·lícula que hi ha moltes cançons, vaig veure l'altre dia el tràiler i em recordava aquesta última dels Coen, que també hi havia així com cançonetes amb guitarreta, rotllo pop, el que passa que aquí és tot country, no? Sí, exactament. És una mica, com us deia, aquesta estètica ja està bé, dins del mar del dia d'avui, que aquest tipus de bo i que no siguin...
Allò, el superpasteloso, el superensucrat...
Clar, no es pot ni passar. No, és veritat, eh? Bé, aquesta pel·lícula, per tant, la vam a Monroe, que no és la típica pel·lícula romàntica, sinó que té una cosa més, eh? I original, cosa que també agraïm i des d'aquí ja demanàvem feia molt de temps. En fi, passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui. És un altre drama, en aquest cas és històric. Ens situa a l'estiu de 1936, dirigida per Òscar Parra. Escoltem el tràiler de Bajo un manto d'estrelles.
Somos viajeros con un destino conocido, pero con una hora de llegada incierta. Dejemos nuestras vidas en manos de Dios, como hizo Cristo en el huerto de los olivos. No nos vais a tomar declaración. Nos vais a matar.
Està enviant de la Guerra Civil Espanyola o no, Jordi? Sí, als inicis, just quan l'exercit d'Àfrica o instal·lada d'Àfrica Espanyol s'aixeca contra la República, en aquell moment, òbviament, bàsicament comença per Andalusia i allà hi ha aquest convent de monjos, que a més a més en queden 10 de seminaristes perquè la majoria, com és a l'estiu, el 20 de juliol, han marxat a casa seva.
Una pel·lícula molt densa, una mica molt mística, també, i que ens narra com va viure d'una forma heroica aquest assetjament, diguéssim, a la parròquia, també, i al poble on aquests seminaristes vivien. Sincerament, no la recomano, vull dir, trista, una mica èpica, i sobretot molt, molt densa del que ha de fer aquest film. Però bé,
Si a algú li interessa la història i, sobretot, la història més necessària, que la vagi a veure, sens dubte. Què succeeix? El Magro? Sí, exactament. La ciutat del Magro, ja et dic, tot succeeix quan l'exècita subleva i, sobretot, ells es pensen que, com que són del crer, no els hi passarà res, però quan veuen un ben troper de les tres cites, crec que són...
que les atraquen, etcètera, doncs és quan comencen a patir i decideixen passar a l'acció i aquí és on passarà una mica a la història, podríem dir, com a petits errors locals. Dic el Magro, situat a Castellà de la Manxa, té coses molt interessants pel voltant per veure i relacionades amb això que parles. Per tant, suposo que moltes persones que coneguin o hagin visitat alguna vegada aquesta ciutat o que els agradi el tema...
Sí, i al Magro hi ha el corral de comèdies, que era molt famós, teatres del segle XVII i XVIII. Bé, doncs queda dit. Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui, des de Finlàndia, i amb Tint Romàntics ens arriba un film fantàstic de la directora Akiba Goldsman, protagonitada pel Russell Crowe i la Jennifer Connelly, Cuento d'Invierno. Què està passant aquí?
¿Por qué mantenerme con vida? A lo mejor hay algo que aún estás destinado a hacer. No es ni un ángel ni un demonio. ¿Cómo sigue vivo? Es posible amar tanto a alguien que eso te impida morir. ¿Llegas tarde? ¿Sabes, Peter? Todo pasa por alguna razón.
Aquesta és la que esperava jo. Aquesta és la que esperava jo? Sí, també és l'altra pel·lícula, eh? Podríem dir que la setmana que el competeix a sort de nivell romàntic. Ah, de què va Cuento de Inverno? De què va Cuento de Inverno? Home, té un punt que a mi m'agrada, en aquest cas el Rafael Crau és un lladre que vol intentar entrar a robar una gran menció, diguéssim, d'uns propietaristes.
Ell espera que no hi hagi ningú per fer aquest assalt i s'ho va a la casa, però resulta que es troba amb la filla dels propietaris que està malalta. Fé una malaltia terminal i se la troba allà. Llavors, a partir d'aquí sorgirà la història d'amor i una vegada, diguéssim, s'han conegut i s'han inaugurat, la història és generant alguna cosa com molt fictícia, com molt irreal, com et deies tu abans, no?,
també fantàstics sobre el temps, l'amor, i també incideixen molt en el tema del bé i el mal, si finalment es poden ajuntar, es poden redimir, si és possible que una persona essencialment bona i una altra dolenta acabin estant junts, etc. Perquè és un film fantàstic, entre altres coses, perquè, per exemple, tot succeeix a través d'un segle, no? Sí, exactament, només és que passa un segle que dius, home, sobretot més que res que la dona, amb tots els respectes del món, però
té una malaltia terminal. Per tant, que passi un segle sencer durant tota aquesta història, sobretot durant aquesta relació, és un dels ponts que ens indica que és una pel·lícula fantàstica. Per tant, està bé. Jo no crec que sigui una supergran pel·lícula, però bé, dins del que és l'ambient d'aquest cap de setmana, doncs, home, està bé. Bé, doncs queda dit. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui. La segona mujer, Nihal Koldas i Behum Akaya, són les dues protagonistes d'un drama austríac que ens transporta a Turquia.
He tenido un sueño, ¿sabes? Estaba en casa, andaba por las habitaciones y nadie me veía. Gritaba, pero nadie me oía. Y entonces te vi en la cocina y sentí una gran paz interior. Ya no me preocupaba nada, tú estabas aquí.
Fa com una mica de por, aquest tràiler, no? Aquesta seqüència... Home, tampoc. Perdona, a mi em va collunit. És una mica inquietant. De què va la pel·lícula, la següent de mujer? No, a més, és una pel·lícula de temàtica, diguéssim, ara musulmana, tot i que podríem diferenciar els dos conceptes, però bé, diríem que va per aquí als trets. En aquest cas, la Aix és una jove molt guapa que torna al seu proper natal per quedar-se, no? Tothom va pensar que es quedarà amb un dels joves del poble, que és el Hassan,
Però no és així, perquè a totes les dies ella emigra cap a Turquia i és que s'ha casat amb el pare del Hassan. Quan arriba allà, els fills, perquè els musulmans tenen la poligàmia, per tant té un altre matrimoni, i els fills grans del seu nou marit la rebutgen, no la veuen amb bons ulls. Però trobarà la complicitat de la primera dona del Mustafa que veurà amb ella la candidata perfecta per cuidar la seva família quan ella ja no hi ha hagut.
Per tant, una història de complexitat, d'amor de germanor entre dues dones que en principi no tenen res a veure. Però la primera té alguna malaltia o està a punt de morir-se o alguna cosa? No, el que passa és que la primera és molt gran, ja té una certa edat i veu el seu final a prop. No és que hagi de morir demà ni que tingui cap malaltia.
però ella sí que creu que així, el dia d'Alma, quan ella salti, doncs aquesta dona podrà cuidar tant del seu marit com dels seus fills. Bé, passem a la següent pel·lícula que també s'estrenar avui i última que comentem. És la pel·lícula, bueno, podem dir Cris Patera, de la setmana. Sí, aquesta per tu, Jordi. No, no, no, és que tens un molt mal concepte del Jordi Domènech com a espector de cine, ja t'ho dic ara, però parlem de Robocop. Aquest és el tràiler.
Y si les dijera que incluso el peor barrio del país podría ser totalmente seguro. Que cómo lo sé, porque está sucediendo ahora mismo en todos los países del mundo, excepto en este. Es magnífico ver a nuestras máquinas ayudando a promover la paz. Entonces díganme, ¿por qué no podemos utilizar estas máquinas en nuestro país? ¿Por qué los Estados Unidos son robofóbicos?
A veure, Robocop. El director de Tropa d'Elite, José Padilla, firma aquest remake del clàssic de ciència-ficció després de... més de 20 anys, pot ser, o no? Sí, 26 anys. 26 anys de Robocop. En fi, dirigit per Paul Verhoeven l'any 1987, efectivament. El que passa que no sé si la història canvia una mica o és la mateixa.
No ho sé, perquè sincerament la clàssica no ha vist. Tu l'has vist, la clàssica, Jordi? No, he vist els primers minuts de la clàssica. Ah, els primers minuts. Un dissabte a la tarda, a les 5 o a les 3, ja fa anys, ja no vaig veure més perquè o em veuria de dormir o hauria d'haver quedat.
Però, vaja, no sé... Bé, tampoc no és que Robocop sigui una de les grans pel·lícules de capçalera, tot i que, clar, per la gent ja d'una certa generació, ens podeix una nostàlgia, no? Robocop, no? Aquell policia, Robocop, aquells efectes especials, vull dir, tot aquella mandanga. No, i clar, segurament, Jordi, en 1987, doncs, causarà impressió una cosa com aquesta. Sí, sí. Ara ja potser no molt, no? O què? No.
No, ara ja em sona fins i tot antic. De fet, la pel·lícula ens transporta el 2028. Home, queden anys, però tampoc... És que en queden molts. I, a més a més, quan tot el tema de robots, doncs, també ja està molt... molt tocat, no?, per altres pel·lícules. En aquest cas, doncs, tenim una companyia multinacional, l'Omnicorp, doncs, que... Omnicorp, eh? Omnicorp. No, Omnicorp. Ah, Omnicorp. Ah, Omnicorp. Sí, amb R. Omnicorp. Perdó, perdó, Omnicorp. Que ens diguessin el monopoli de la tecnologia nord-americana...
arreu del món i, de fet, utilitza robots amb el suport del govern per diverses missions arreu del món. Què passa? Que ara vol utilitzar-la a casa, és a dir, als Estats Units. Però la gent no ho acaba de veure amb gaire bons útils, això que els robots, per exemple, facin de policies. Què és el que s'inventa? Hi ha un agent de Texas que està a punt de morir, ell de Texas, no perdó, de Detroit, que està a punt de perdre la vida en una de les seves missions quotidianes pel carrer,
i aleshores un cop el que decideixi és salvar-li la vida, convertir-lo en robot, que no sé exactament com es fa això, i a partir d'aquí enganxar una mica la població amb aquesta part humana.
de robocop. Un home aviònic, en aquest cas, i que, vaja, és un policia robot, no té gaire més. Avui sentit una crítica nefasta sobre aquesta pel·lícula, dient que no calia, que intenten fer com una... bueno, innovar amb el guió, comparant-la amb la pel·lícula de l'any 1987, perquè no se'ls hi vegi el lleutor, però que...
és totalment innecessària, que no té cap mena de sentit i que, en fi, són quatre trets i poca cosa. És com una actualització, no?, en aquest cas, de quantida. Sí, és un remei. Bé, els efectes espacials i la tecnologia audiovisual, però la resta és el mateix. Bé, canviem de qüestió, deixem-la a les estrenes d'avui i passem ara a les notícies del món del cinema.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Ei, som nosaltres. Bé, atenció perquè, atenció, Leonardo DiCaprio podria guanyar l'Òscar a millor actor protagonista o, com a mínim, major el que sembla, després d'haver-se demès una peça informativa de la CNN?
Clar, exactament. És que s'ha armat aquí un revolt entre tots. No sé com et dirien, els eurofans dels Oscars, què són? Oscar fans, no? O alguna cosa així. Sí, els cargrupis. Els cargrupis. S'ha armat a les xarxes socials per un revolt increïble després que la CNN, informant que els premis seran el 2 de març, per fer el dinar aquell que fan tots els que estan nominats, doncs per il·lustrar la imatge va mostrar una placa
que és la placa que es posa a les estatuetes dels Oscars, on posava, precisament, Leonardo DiCaprio per la pel·lícula de, millor, el protagonista per logo de Wall Street. Oh, les imatges de recurs d'un tall o una peça del Telenotícies i que potser s'han gravat aquests dies amb les estatuetes de veritat que es donaran. Exactament. A la gent ha dit, però què vol dir que ha sigut un descuit de l'acadèmia que ja se sap que guanyarà el Leonardo DiCaprio? Però què és això? Clar, des de la CNI no han dit res...
No, clar, CNN els diu bé aquest autobombo, no? I des de l'Acadèmia de Hollywood què et diuen? Des de l'Acadèmia de Hollywood han donat una explicació més o menys plausible i és que ells diuen que...
fan plaquetes de tots i cada un dels candidats diu que fins a l'últim moment de tots, de tots, de tots, no l'enganxen a l'estatueta. Ah, va, perdona, clar, només es veu, o sigui, només s'ha vist la plaqueta, no s'ha vist la plaqueta a l'estatueta. Home, és bastant lògica, crec, perquè en alguns casos s'esperen a fer la gravació posterior, i en aquest cas suposo que amb la velocitat que van a l'hora d'entregar els premis, que puja tal, el recull i tot plegat, doncs suposo que és més fàcil enganxar que no al pas, potser, gravar-ho, no?
Al mateix dia, unes hores abans, no? Ho deuen fer. Però és molt apurat això que ho fan amb l'octite. No, jo crec que no, Cristina. Jo crec que ho fan unes hores abans o la meitat abans. Home, sí, potser unes hores abans, però suposo que és molt més ràpid el fet de tenir ja les plaques preparades per si un cas, no? I ho enganxes que no han fet agravar-ho. Aquest veritat és que sempre hi ha com molta seguretat, no? I molt d'armatisme, molt de secretisme. Sí, home, però és un d'altres casos seriosos que ho fes en aquell moment.
Resulta que hi ha un home que porta una maleta, i en aquesta maleta es boca allà ja totes les nominacions i els Oscars, perdona, els premiats de la gala dels Oscars, i fins i tot volia dir que l'assat general de la gala que fan el dia abans per la televisió, on hi ha els realitzadors i també surten les estrelles de Hollywood a donar els premis, no saben qui serà i llavors utilitzen...
Han de fer les proves de càmera perquè tenen els actors col·locats. El Leonardo DiCaprio estarà en un lloc i llavors, si és ell, l'han de punxar a ell i ho han de saber. Llavors tenen tota la butaca amb paperets, amb folis, que aquí va Leonardo DiCaprio, aquí va Susanne Chando.
aquí va Meryl Streep i llavors qui dona l'Òscar en els assajos l'assaig general diu per exemple sóc el Kino Reeves i diu jo haig de donar el primer millor actor i llavors surt i diu el premi el millor actor en aquest assaj general és per Leonardo DiCaprio per exemple
I llavors ja fan... Però que el diguin a l'assaig no vol dir que sigui el mateix que guanyi el lendemà. No, no, perquè ja diuen en aquest assaig... En algun cas pot coincidir en ser el mateix, però no vol dir que sigui. El tema està en que hi ha molt de secretisme, que fins i tot ni a l'assaig general, evidentment, saben qui és, efectivament.
En fi, passem a una altra qüestió, en aquell que és també a Hollywood, perquè ja ho sabeu, va morir Shirley Temple fa uns dies, l'estrella dels rinsurs d'or, la nena del cinema. Va néixer el 1928, va triomfar als sis anys i es va recrear als 22. De fet, compta amb les peculiaritats, les primeres, que li van donar un Òscar, un Òscar especialment per ella, als sis anys, ja és l'únic que té, i després també que...
Jordi, Jordi, perdona, és que no t'escoltem gaire bé. No, perdó, perdó. Ara m'escolteu bé? Sí, ara sí, ara sí, Jordi, ara sí. Per allò que fas tu, no?, de doble gent i tot allò, no? Sí, sí, sí. Jo destaco dos fets, no?, de la Shirley Temple, més enllà de la seva carrera cinematogràfica, i la primera és que va guanyar un Òscar honorífic al Cid Àngel, van crear especialment parella,
i després que, bé, no va caure, diguéssim, en el món de moltes altres estrelles o nens prodigi, que van anar degradant cap a altres mons, sinó que ella es va reconvertir a diplomàtica i va exercir aquesta professió gràcies al recolzament del president Nixon. Per tant, avui ens ha deixat aquesta setmana una de les grans actives de les grans nens prodigi i que molts diuen que si li haguéssim donat el paper protagonista, el Mago de O hagués pogut continuar triomfant
amb la seva carrera cinematogràfica. I perquè no l'escollissin, doncs li va posar un gran revés. A la Judy Garland li van donar. Tot i això va aparèixer després de retirar-se els 22 anys a la televisió, a molts programes, i va fer col·laboracions i participacions. I era ambaixadora dels Estats Units. Que això està molt bé, saber reconduir la seva carrera, perquè n'hi ha molts d'altres que no ho han sabut fer. Exacte.
En fi, i acabem parlant d'un amor cinematogràfic avui que és Sant Valentí, amor a primera vista, cinematogràfic, perquè què passa? És que no ho sé, ara que vinc d'anar els dòscars i que en parlarem d'una altra vegada del Raffel, que és el director de l'Ado Bueno de les Cosses i també de la gran estafa americana, doncs les dues úniques pel·lícules així superfamoses, que són aquestes dues que he dit, que ha fet a comptar com a actiu principal amb la Jennifer Lawrence. Doncs bé, ja he dit que en el següent projecte que farà, per la Fox 2020,
sobre Joy Mangana, que era una mare soltera de Long Island, que es va convertir en una empresa d'èxit, doncs també la interpretarà la Jennifer Lawrence. O sigui, tres pel·lícules, tres grans pel·lícules,
i les tres les protagonitzarà la mateixa actriu, per tant, un gran amor entre els dos, ni que sigui artísticament. És com una mica la seva musa, no?, en aquest cas. Sí, sí, sí, és curiós, no?, que... Però, de totes maneres, la pregunta és, els papers els fa per ella, directament, ja pensant-ho? Perquè és que potser, si no... Ja no ho sé, ja no t'ho puc assegurar, Cristina, però em sembla que si més no sospitós, no?, que... Home, per això ho dic. Que sigui la tercera pel·lícula,
i que la torni fitxa amb ella i no vulgui experimentar potser com a director amb altres actrius. Per això ho dic, perquè potser en algun altre paper podrien interpretar-ho millor o ser més adequada potser a una altra actriu que potser no pas ella, no?, en aquest cas, però potser... Sí, i la meva més perdona, Cristina que t'interrompi, Jennifer Lawrence, que ja té una gent interpretada perquè recordem que és la protagonista de tota aquesta saga de Los Jogos de l'Hambre, per tant, també s'ha de contaginar...
amb aquesta saga i ja veurem com ho fan, però t'ho dic, és una aposta força per allò, per tant, bé. Enhorabona per ell i pel seu amor. Sí, però què vols dir, que estem junts de veritat o no? No, no, no, no m'atreviria més que res perquè no passa res, no? L'amor no té edat, però el Roseli és una miqueta gran...
i la Lorenz és bastant joveneta. Per cert, la Lorenz, aquesta noia, que és la protagonista de Los Jues de l'Hambre, que està en La Gran Estafa, que és la pel·lícula que heu comentat ara, la vaig anar a veure l'altre dia, La Gran Estafa Americana, que ho sabeu, i ella ho fa bé, em va agradar com ho fa la noia aquesta, perquè a més no té res a veure amb la protagonista, amb el personatge protagonístic... La Amy Adams. Sí, que fa Los Jues de l'Hambre, i la veritat és que és molt catxunda. En fi... Per cert, jo vaig veure El Lobo de Wall Street. Ah, i què? Que tenia moltes ganes. Sí...
Ui, ui, ui. És que trobo que en aquest cas és com la que va fer també el Leonardo DiCaprio, la pel·lícula anterior aquesta. I Gran Gatsby. Sí, el Gran Gatsby, que a la Vedats de Neura... Sí, són molts semblants. Sí, són molts semblants i trobo també que els tràilers són encara millors que les pel·lícules. Bueno, és que això passa molt, eh? Això passa molt. Sí, això és una analogia que acabes de fer per a les persones que munten els tràilers. Sí.
Ho venen molt bé, en aquest cas, i jo m'esperava... Mira, en el Gran Gatsby encara perquè em va agradar molt i tot i això, mira, no em va decebre, però en aquest cas és que la trobo massa repetitiva en quant al tema del sexe, les drogues i tot plegat i... Però és que, a part, perdona, ara que comentava això dels tràilers, per què els tràilers, pregunto, eh?, sempre t'expliquen tota la pel·lícula, o sigui, t'expliquen... Sí, és una cosa que la porta repetint, fa molt temps bé. Jo tinc una resposta, Quaren, a tot això. A veure, t'explico...
Com que la majoria de pel·lícules que fan avui en dia són remics, doncs ja saps el final. No, no, no, perquè n'hi ha moltes que és la primera vegada i són uns tràilers de me, perquè estàs al cinema, que tu vas a veure una altra pel·lícula i dius, doncs ja no tinc ganes d'anar a veure-la, perquè ja estic veient que aquí hi ha tot el que passarà. I a més vaig anar al tràiler i vas pensant, però si t'ho explica tot, m'ho estan explicant tot i efectivament acaba el final del tràiler i ja saps tot el que ha passat. I clar, és molt millor que la pel·lícula perquè ja ho diuen, si breu, dos vegades breu.
En fi, Jordi Roca, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé. Adéu.
6 i 36 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la Júlia Ambella, si apareix. De moment no ha paregut, no? Encara no. Encara no, encara no. Encara no, però ha de venir segur. Ha de venir segur, hem rebut el guió, diu que vol parlar d'Aerosmith, diu que també vol parlar de... És que avui la Júlia fa una especial, eh? Sí, sí, sí. Fa una especial de 5 cançons per quan el nòvio...
t'ha deixat. És l'Anti Sant Valentí. L'Anti Sant Valentí. Escolta, que potser està passant per una mala època amorosa. No ho sabem, no ho sabem. Escolta. Ara li preguntarem quan arribi. L'Anti Sant Valentí
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Nits Electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís per la Penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kage enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Gràcies.
6 i 40 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro, recte final ja del programa, i tenim la Júlia Atmella, que acaba d'entrar ara mateix per la porta de ràdio. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Descansa, descansa, agafa-te un cop d'aigua o alguna cosa, noia, perquè sí, em fas patir, em fas patir. En fi, avui, com ja hem comentat durant el dia, és Sant Valentí? Que bonic. Que bonic, eh, Júlia. I tu, per això, has preparat 5 cançons per quan el nòvio t'ha deixat.
que està molt bé, perquè és com la contraportada. Clar, no, és que avui és un dia normal, en realitat no és res. Ja ho veig, que tu de Sant Valentí ja no ets però Sant Jordi, ja no cal que ho diguis. Sí, totalment. De totes formes, jo volia preguntar-te...
que estàs passant per una mala època amorosa o el nòvio t'ha deixat? No. Jo estic estupenda. Un aplaudiment per la Juliana Vella que està estupenda. Llavors, això vol dir que et sumes una mica al moviment aquest que hi ha de la gent que diu que Sant Valentí és un invent comercial del Corte Inglés i tu ets més de Sant Jordi? Sí.
Totalment. I a més Sant Valentín no és nostre. Sant Valentín no és nostre, no és nostre. No, Sant Jordi sí. Sant Jordi sí, que s'ha de dir en altres llocs, si vol. Exacte, aquí no. A més, l'amor s'ha de mostrar cada dia de l'any. Exacte, és que això és una tonteria. Ah, ja, clar, clar. Bueno, en fi, va, comencem per aquest top 5 de les cançons que has d'escoltar obligatoriament quan el nòvio t'ha deixat. El nòvio i la nòvia, eh, també. Ah, la nòvia també, eh, la nòvia també. Comencem per Crying Dale Smith.
Ui, mal rotllo, eh? Per aquí, en canvi, eh? Comença molt canyela i els 15 segons llestes, eh? És molt guai. En fi, Crying, per què l'has seleccionat, aquesta? Doncs perquè aquesta cançó parla d'un amor no correspost, és a dir, que el protagonista estima la persona a qui li dedica la cançó, diguéssim,
Però a la vegada li provoca dolor perquè com que és no correspost no li serveix de res i llavors parla que ha d'oblidar aquesta persona, no? Ostres, però jo aquestes cançons les defineixo una mica com cortavenes, eh? Perquè estàs malament, a sobre t'escoltes una cançó d'aquest estil i dius, clar, és que jo t'estimo però tu a mi no.
I clar, és una mica com... T'enfonses, t'enfonses. Clar, encara més, home. Escolta la tornada. A veure... Sí, perdona, tu... Abogues, abogues, per quan ens deixa la parella, escoltar cançons que parlin d'això, justament, no? Clar, és de gràcia. Home, perdona, doncs té raó, perquè tu escoltes cançons que parlen d'ai, l'amor, que bonic és, i no ho és en aquell moment, perquè està en el pou. Clar, per tu no, sí, sí, és veritat, i realment... Escoltes coses que estan en la mateixa situació que tu i veus la gent que li ha passat la mateixa que tu i et sents com reconfortat, perquè...
A veure, amb aquesta cançó l'escoltar i dir jo, passo de tot ja. És igual que el Dongin, aquesta nit surto de festa. I tant. Bé, el número 5, creient d'Aerosmith. En el número 4 trobem Always the Bon Jovi. Aquesta és preciosa.
Què explica? Always, què vol dir sempre? Sempre. Segur no ha anat a classe. Aquesta diu, bueno, és part d'un noi al que la nòvia, doncs, l'ha deixat. Vaja. I diu que ell no canviarà mai, no? Que sempre l'estimarà i sempre, sempre. Sempre, sempre, sempre. Fins que mori segur, segur. Segur. Ens ha passat tot, ens han deixat i hem dit, no, però jo ho he... Jo sempre, sempre. Al cap de dos dies ja estàs allà, va. In the flood.
Perdona, i a més a més, has de dir que aquest tema el traiem del seu àlbum Greatest Hits i a la portada hi ha un cor clavat amb un punyal. Més específics no poden ser, no? Bé...
De fet, aquesta cançó era per la banda sonora d'una pel·lícula, que quan van veure la pel·lícula van dir que no els agradava gens i que era una porqueria, i la van deixar aparcada, no anaven a ficar cap disc ni enlloc, i la veritat és que ha guanyat bastants premis i ha tingut bastant ressò.
I think I wanna die en algun moment? You will be on my mind. I will be on my mind. Ah, bueno, més o menys, més o menys.
En fi, canviem ara de... Passem al número 3. Al número 3 tenim The Reason de... Ah, no, perdona. No, no, t'ha saltat. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Eh, anem a escoltar res. Loud and clear de Olly Moors.
De què parla aquesta cançó?
Doncs, bé, com hem sentit aquí al principi, el protagonista, no?, li pregunta a la parella que l'ha deixat, a l'ex, diguéssim, que si està content, que si està satisfet amb el que ha fet de deixar-lo, no? Llavors diu que ell li ha donat tot i que ell, doncs, l'ha desattirat al final i diu això, no?, que ara li recorda que no pot tornar enrere i això de Laudan Klier diu que la realitat el colpeja, diguéssim, fort i clarament.
Fins demà!
Perdona, el protagonista de la cançó li diu a la seva parella que si està satisfeta amb el que ha fet, deixant-lo a ell, vols dir? Sí, exacte. Home, així t'han deixat, ja, escolta, no cal que vagis agafant les sobres una mica que et deixen, eh? No, no. Vull dir, ja deixa-ho estar i fora, tu. No, jo suposo que la qüestió aquí és que la exparella, diguéssim, voldria tornar i llavors ell li diu que no, que si està satisfet amb el que... O sigui, si no està satisfet... Li pregunta, no? Estàs satisfet amb el que has fet? És pitjor.
Jo encara, perquè estan deixats, no? I vol tornar l'altre, que al final que no, eh? Que al final ho estem tu. Doncs ara ja el xat és tard. O el xat du, és tard.
Bé, passem a la següent cançó, la número 2 en aquesta llista avui d'Anti Sant Valentí i 5 cançons per quan la teva parella t'ha deixat The Reason Who Was Tank. Si podem escoltar? Bueno. De què va aquesta cançó? Què explica la lletra? Aquesta diu que, bueno, que no és perfecta, no?,
I que en aquest cas és el protagonista el que ha deixat la parella, no? Ah, està fent malament per haver-la deixat, eh? Sí, exacte, s'arrepenteix d'haver-ho fet, no? No, Cristina, només amb aquesta cara pot passar. Tu deixes algú malament. Sí, sí, sí, ho ets, home, ho ets. Home, la gent té sentiments, eh? Vull dir, no és allò d'estar equivoques, no? Clar, i dius, hauré fet bé? No hauré fet bé deixant-la?
Exacte, llavors diu que s'arrepenteix i que ha vist que ella és de rison, la seva raó per viure. Home, però aquesta és bonica i maca. Sí. Home, i l'abans també totes. Perdona, s'empenedeix? Per tant, una mica passa el que l'altre, no? L'altre també s'empenedeix i... L'altre és el contrari, diguéssim. És com la resposta aquesta, no? És de l'altra banda, no? Exacte. A reason to start over me.
Bé, i en primera posició tenim Missing You de Green Day, eh, Júlia? Sí. De què va, Missing You de Green Day? Aquesta va de... És aquesta, perdona? Sí.
M'agrada perquè la majoria són canyeres, eh, Júlia? Home, qui rock, és que... No, no, però està bé, perquè quan et deixen estàs malament, eh? Clar, és que, a veure, algunes sí que et fiques alguna balada, com la de Always, o alguna cosa així... I amb la balada, quizás, mires fotos, o no? Sí, sí, això... M'agordes, això és... És com el procés, no? Aquestes cançons... Primeres, després les has d'avorrar, eh? Perquè si no anem malament. En fi, Júlia, Missing You, de Green Day, de què va aquesta cançó? Diu que el noi, diu que troba a faltar la noia i que l'ha buscat pertot arreu i que, bueno, sense ella no és res, no?
I també li recorda la primera que es van veure i li fa recordar com temps passats. Aquí el que no sé exactament és si és el que l'ha deixat o si ha sigut el deixat. No ho especifica. No ho especifica, no?
Bé, i tenim una més, que entra a última hora, el top 5, el top 6 d'aquestes cançons per escoltar. Tenim l'espacial dedicada a la Cristina. Ah, Cristina, quina vols dir tu, Cristina? When I Was Your Man, de Bruno Mars. When I Was Your Man, que quan jo era el teu home, no? Sí, això també és veritat. I què explica?
Res, parla d'això que ho ha deixat amb la noia i que ara la noia està ballant amb un altre home i se'n recorda i desitja que li vagi bé i tot plegat. I en definitiva és ell que diu que t'he perdut a tu, ara ja no ballo amb tu i estàs tu ballant amb un altre home. Oh, com sou, com sou.
Escolta, jo també puc afegir una, no?, en aquesta llista. Sí, tant. Bé, jo afegeixo You're Beautiful, de James Blunt. Aquesta cançó, que quan et deixen, això t'enfonsa encara més, eh? Però vaja, és per recrear-te en la misèria i en la solitud.
Ja està, no, Cristina? No, ja està. No, però és que han d'haver-hi cançons per tots els finals, no de parella, jo crec. I en algunes són tipus diferents, no? Clar, clar, per això. Jo crec que hi ha una per quan et deixen, una altra per quan t'ho deixes i tot plegat, però de moment i fins ara no hem dit cap cançó, en aquest cas, que sigui per quan ho deixeu i...
Continueu tenint una relació, si més no especial, no de parella, però especial. Aquesta és qualsevol. I per això hi ha una cançó que es diu Soñando Contigo, que és de Quico Navarro, que aquesta cançó parla justament de la relació posterior, quan una parella ho deixa, i en aquest cas especifica que mantenen relacions sexuals i...
Que és aquesta? És aquesta, eh? Cada vez que entres despacio en la habitación de su... La terapia avui amorosa amb Cristina Vargas. Sí, sí, Cristina. Avancem que si no tindrem més temps perquè... No, no, jo crec que dels que estem aquí a la taula coneixem moltes cançons de les amors, eh?
Això ha quedat clar, no? Ha quedat molt clar. Fem teràpia, fem teràpia tots junts a la penya del morro, però acabem avui, com sempre, repassant un grup musical i ho fem amb 6 freixes, no? Sí. Júlia, com és que ens porta els 6 freixes avui?
Perquè m'ha il·luminat, tu. Perquè estem en plan, però Sant Jordi, però Catalunya, i he dit, mira, aquest mateix. Bé, de fet, Els 3 Freixes té 30 anys, no? Ara en farà 30, vaja, el 2014, perquè va néixer el 1984. Exacte. I, bueno, ell va creixer, diguéssim, i quan va començar a fer música, doncs es va marcar l'objectiu de recuperar la cançó d'autor i de protesta als països catalans.
per transformar-la en una cançó protesta, doncs, marcadament independentista, per dir-ho així. De fet, el seu primer disc va sortir a marcar l'any 2005 amb el títol de Set voltes rebel. Exacte, i el seu segon disc, que seria com un àlbum dintre del primer, el van formar diverses cançons versionades dels seus referents musicals, com, per exemple, Ovidi Montlló, Raimon o Bob Marley.
I escriurem que no ens perdran mai més la vida Sí, deixa'm dir per això que de ses freixes quan sona per la ràdio sempre escoltem la meva cançó, no? Sí, doncs és que sí Però n'hi ha d'altres, no? Sí, hi ha una que es diu No m'agraig la llengua que també està molt bé Jo sempre l'escoltava de petita, una petita fa 3-4 anys Fa 2 anys, sí Però més petita que ara era Més petita que ara, sí I aquesta, és que jo crec que no l'ha escoltat mai per això La No m'agraig la llengua
Parla del català, diguéssim. És com una reivindicació de no mags la teva llengua, que no canvis de llengua. Bé, que de fet no és aquesta. Anava a preguntar, és aquesta o no? No, aquest és només sempre.
Doncs va ser el 2007 quan va treure al mercat el disc El camí cap a nosaltres i és un disc on es barreja, com diu el cantant, l'amor cap a un país i l'amor cap a una dona. Es barreja en cançons de pàtria i romàntiques, no?
Tot i que aquest cal dir que és un treball molt menys explícit en el que és tema pàtria, independentisme i tal, i molt més romàntic en el que és el tema amor a la dona, no? Cal apuntar que en tots aquests discurs, Ses Freixes utilitza els altres bandais com a banda d'acompanyament, vull dir, no ho fa sol. Ah, molt bé, no? És un grup que no trenquen tant, no?
Però en aquest cas sempre ha utilitzat el mateix grup. Sí, en tots els discos ha utilitzat el mateix grup. En algunes cançons potser no, però en la majoria sí. Jo trobo que hagi mantingut en aquest cas el mateix grup i no hagi, per intentar potser alguna vegada canviar una mica l'estil que tens tu propi, doncs busques canviar algunes coses i potser pots arribar a canviar. En aquest cas alguns grups ho han arribat a fer i ell els ha mantingut i per això es nota que tenen una bona relació en aquest cas.
Bé, doncs sobre aquesta cançó, que és l'última que escoltem del Cesc Freixa, avui avisa'm quan guanyi l'amor, eh? Vull dir, escolta tu, això està perdut, això. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria Trending Tòpic?
Avui, agradi o no, a favor o en contra, no queda més remei, i també a Twitter ho ha estat. Nosaltres no direm Sant Vale, sinó Sant Valentí. Sant Valentí, Sant Valentí. Molt bé, doncs sí, avui ha sigut l'hora màgica de l'amor, que ha inundat aquest programa des del començament fins al final. Fins al mig final. No, però perdona, quan et deixen també és amor, eh? És la part que ningú parla de Sant Valentí, però és l'altra part.
O sigui que agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius, parlant de les notícies de Sant Jus, el Dani Martínez amb els gunis, l'antiagenda de l'Heli Capdevila, el cinema del Jordi Roca i ara al final amb la música de la Júlia Etmella. Júlia, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé la setmana que ve.
Agraïm la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Nosaltres tornem dilluns a partir de les 5. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre i l'Andrea Buen al capdavant. Un programa que, per cert, jo no em perdo mai. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda. Bona tarda, no. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament de Sant Just s'assuma el recurs d'inconstitucionalitat a la reforma de l'administració local. El consistori treballa en federacions de municipis arreu de l'Estat per intentar aturar la llei. Es necessita el suport de 1.200 ajuntaments perquè el recurs tiri endavant.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició vespre d'avui divendres 14 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'inici de construcció dels parcs del Mas Lluí està més a prop després que l'Ajuntament hagi guanyat un judici contra els propietaris dels solars que els han de fer. A més, un d'aquests parcs està generant un cert debat al barrer. A l'informatiu parlarem de les activitats que organitza la CES aquest cap de setmana d'entrada. Avui acostarà als Sant Justencs la marxa nòrdica a través d'una xerrada i diumenge farà una nova matinal literària dedicada a Salvador Espriu.
I en clau esportiva, aquesta hora arrenca Can Meli que el campionat de Catalunya de segona categoria d'esquash. Les finals jugaran demà a les 5. Hi participen 27 jugadors i 6 jugadores d'arreu de Catalunya.
Bona tarda. L'Ajuntament de Sant Just s'assuma el recurs d'inconstitucionalitat a la reforma de l'administració local. El Consistori treballa amb federacions de municipis arreu de l'Estat per intentar aturar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel Congrés i que afecta els municipis de menys de 20.000 habitants. Es necessita el suport de 1.200 ajuntaments perquè el recurs d'inconstitucionalitat tiri endavant. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament de Sant Just és un dels ajuntaments contraris a la norma i per això treballa amb la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis de Catalunya, entre altres organismes, per tramitar el recurs. Ho ha avançat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyal, just a la fusta. El que estem fent és seguint.
tramitant conjuntament amb la Federació de Municipis, l'Associació de Municipis i els organismes que ja s'han manifestat en contra, doncs aquest recurs d'inconstitucionalitat hem d'aconseguir 1.200 ajuntaments, que davant de 1.200 ajuntaments que presentin aquest recurs podem estar amb unes possibilitats que això pugui ser aturat.
D'altra banda, l'alcalde ha instat a la Generalitat a que elabori com abans millor la seva llei de governs locals. Perpinyà assegura que serà igualment restrictiva i que limitarà competències, però tot i això, el fet que si no tingui majoria absoluta al Parlament, obre la porta a que la resta de partits puguin votar per modificar-la. Dessitjo que el fet que no hi hagi majoria absoluta de Convergència, la resta de partits polítics siguin capaços d'anar a modificar aquest text, que continua retallant també.
Proximitat també retalla serveis públics i, en el fons, hi ha una ideologia conservadora molt menys exagerada que la ideologia conservadora neoliberal del Partit Popular en els textos de la llei de racionalització, però que s'hi semblen. Precisament es parla molt del sector privat.
Davant d'aquesta situació, l'alcalde de Sant Jus s'ha mostrat contundent, dient que l'Ajuntament defensarà els serveis públics. Josep Perpinyà assegura que els últims 30 anys els serveis que s'han mantingut han aportat un sistema beneficiós. A més, ha tornat a denunciar que amb aquesta llei el govern central no reconeix el punt a favor dels ajuntaments que no estan endeutats. Sant Jus Notícies
Ara passen gairebé 5 minuts de les 7 de la tarda. L'inici de construcció dels parcs del Mas Lluí està més a prop, després que l'Ajuntament de Sant Just hagi guanyat un contenciós contra els propietaris dels solars que els han de fer. Aquests propietaris no adquirien el compromís de construir-los amb una data fixa en el calendari i ara aquesta decisió judicial els obliga a fer aquests parcs. S'ho ha detallat l'alcalde Josep Perpinyà. Ara hem guanyat un contenciós en contra dels propietaris del Mas Lluí
que ens deien que això de l'urbanització ja anirem fent. Han guanyat ara, per tant, han d'acabar aquests parcs. Aquests parcs no els fa l'Ajuntament de Sant Lluís. Aquests parcs valen dos milions i mig d'euros i els propietaris dels solars del Mas Lluit, evidentment, per dificultats econòmiques han anat per estratègia, per dificultats, allargant tots aquests processos. El mateix que als carrers i albial, ara estem amb el parc.
Per tant, els propietaris dels solars, que són els encarregats de fer els parcs, ara han d'adquirir el compromís de construir-los a través d'aquest contenciós. D'altra banda, un d'aquests parcs té previst comptar amb una zona de joc o unes pistes esportives a prop del Parc Europa. És un projecte que es va aprovar fa dos mesos i que es va presentar als veïns. De fet, l'alcalde assegura que quan es va presentar ningú va portar arguments negatius. Ara, però, el veïnat del Mas Lluïda, Sant Feliu, no hi està d'acord.
L'alcalde de Sant Just ha explicat al Just a la Fusta quines són algunes de les protestes d'aquests veïns contra les pistes. I que segurament aquesta pista que està a més de 70 metres podria molestar aquest petit ecosistema i aquests angles que hi ha allà i la gent que seu en els bancs que estan en aquest indret. I per l'altra banda, hi havia pares molt coherents amb nens petits que deien, escolti, aquest nen d'aquí dos o tres anys voldrà jugar amb la pilota.
Ahir va tenir lloc una reunió a l'Espai Mas Lluí amb els veïns i els regidors implicats en el projecte per debatre aquesta qüestió.
I seguim parlant d'obres i de millorar l'espai públic perquè l'Ajuntament preveu començar la remodelació del barri centre abans d'acabar l'any. L'inici del projecte depèn d'una partida de prop de mig milió d'euros, que el consistori encara ha d'ingressar, però l'alcalde pronostica que abans d'acabar 2014 ja es veuran les primeres passes del nou parc del barri centre.
El consistori treballa ara en el projecte del que serà l'espai que han deixat els edificis que s'han enderrocat al carrer Creu. Allà es farà un espai obert a un parc que donarà entrada al claustre de les escoles i que també tindrà accés al pati del Roure de la Taneu. L'alcalde Josep Perpinyà assegura que fins que no es tinguin aquest mig milió d'euros no començaran les obres.