En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda i gràcies per fer-nos companyia. Avui, 5 de març del 2014. Baja un cagarro i esmorza. Bona tarda, eh? No sé què he escrit aquest acollit. Demano disculpes. D'aquest moment repassarem les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, què tal? Bona tarda.
Hola, què tal, Jordi? Bona tarda. Bé, ha aparegut la teva imitació que normalment apareix quan no estàs aquí a l'estudi. Efectivament, Jordi, estic a la redacció acabant de preparar les notícies de Sant Just. Bé, perfecte, gràcies, Carme. Avui al programa, a més a més, també tindrem la presència des de Nova York del Sergi Pont amb la seva secció setmanal des de la ciutat dels Gratacels.
I entrevistarem amb el David Avila, que el tenim aquí a l'estudi avui. Hola, David, bona tarda. Hola, m'entrevistareu? No, dic que entrevistarem amb el David Avila, un altre David, el Moreno, que és un showman i que la gent i el gran públic el coneixerà segurament perquè va formar part de la nova trinca amb aquella pel·lícula i aquells bolos per Catalunya.
A més a més, també tindrem les notícies positives de la Núria Oriol. Avui sabrem com encara la pèrdua, o més aviat, la recerca de feina a partir dels 50 anys. I a la segona hora entrevistarem el Ferran Latorre, que avui presenta el nou cicle de documentals de muntanya a les 8 a l'Ateneu de Sant Just. També tindrem la Susi Amor.
Hola, amor meu, carinyo. Suci, amor. Suci, amor, bona tarda, benvinguda al programa. Estàs a dir que avui estic molt excitada. Què? Què dius? Estic molt excitada avui. Per què? No sé, serà el sol o... És com curiós, aquesta noia. La Suci, amor, una persona que viu intensament cada moment de la vida.
Avui la Susi ha mort, que ja veieu que és, a més, amb el sol que fa i el dia radiant, és com si hagués arribat ja una mica la primavera. I respondrem, estimats oients, els vostres dubtes al nostre consultori sentimental. Susi, aquesta setmana hem rebut algunes propostes o trucades? Efectivament, en tenim dues. I voldria acabar dient... Aquí s'acaba. Aquí s'acaba el què?
Bueno, en diré una altra. Però què diu? En fi, la Susi Amor, que la tindrem a la segona hora del programa. T'hi has fixat, Jordi, que anem de blau... Sí, sí. T'agrada dir blava, també, eh? Ostres, David, em sap greu, però és que el meu cor pertany al Jordi. Ho sento. Sí...
Això, David, clar, tu els joves perquè no vens, però l'associamor és el que et té. És que m'he equivocat. Vull demanar disculpes. Pensava que érem dimarts, he vingut a la ràdio i dic... No, escolta, i per cert que avui també intentarem al programa parlar amb l'Arnau Consul, que justament avui presenta el seu llibre, El General Prim.
I ho farà acompanyat d'atenció Xavier Grasset i Josep Pic, doctor en història i professor titular de la Universitat Pompeu Fabra a dos quarts d'avui del vespre al carrer Provença número 232, a la seu de la llibreria La Mansarda. En fi, tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com ho puc.
Abans de tot això, però com sempre, comencem parlant del més comentat a Twitter avui, que sense cap mena de dubte ha sigut Crimea, perquè el Parlament de Crimea, d'Ucraïna, aprova per unanimitat la incorporació a Rússia. La decisió s'haurà de ratificar en referèndum el 16 de març, i és que el Parlament de Crimea ha aprovat per unanimitat la seva incorporació a Rússia. Els segons fons del govern de Crimea, la pregunta de la consulta serà està a favor de la reunificació de Crimea amb Rússia com a subjecte de la Federació Russa?
A més a més, també es farà una segona pregunta, que serà, està a favor que torni a entrar en vigor la Constitució de Crimea del 92 i de l'estatus de Crimea com a part d'Ucraïna? S'ha de fer dues preguntes en un referèndum amb sona. Els diputats del Parlament Crimea han adoptat per unanimitat una resolució que estableix que aquesta autonomia s'incorpora a la Federació Russa en qualitat de subjecte d'aquesta. Per la seva banda, el president rus, Vladimir Putin, que és un dels 100 nominats a Premi Nobel de la Pau, no és broma, ja ha estat informat del desig d'aquesta República Autònoma Ucraïnesa
segons assenyalat poc abans del migdia el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. I ja per acabar, comentar que el Parlament d'aquesta República Autònoma d'Ucraïna havia convocat en una sessió a porta tancada un referèndum sobre l'ampliació de l'autonomia.
En fi, Crimea té dos milions d'habitants, dels quals un 60% són russos, un 26% ucraïnesos i un 12% tàrtars, favorables a mantenir la regió dins d'Ucraïna. Veurem què és el que passa en les últimes hores, però molt interessant tots els moviments que estan passant a nivell polític en aquest país de l'est d'Europa. Per cert, la gent que diu a Twitter sobre aquest tema... És que normalment, com que està la Cristina fent això, ho has fet un rotllo increïble. És estrany, no? Ho faig molt bé, Jordi. Clar, per tu ho faig tot molt bé, sempre.
Què diu la gent a Twitter? Per exemple, Paco Arnau, regimiento ucraniano a Crimea, abandona el seu quartel per entregar-se i entregar els seus estàndards, amb una fotografia, per exemple. O una altra que diu a Twitter, només falta que diguin que el futur de Crimea l'han de votar tots els espanyols, per exemple. O Eusebi Pinyol, que diu, el Parlament de Crimea aprova la seva incorporació a Rússia, tot i sabent que la Constitució espanyola no ho permet, tal com diu Margallo. En fi, alguns dels comentaris sobre aquesta qüestió, en paral·lel també...
el que està vivint a Catalunya en els últims mesos. Bé, ara sí, Carme, comencem amb les notícies de Sant Lluís. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Parlarem de la 26a edició del concurs de prosa i poesia en català per no professionals a Sant Just, a més a més també del primer cicle audiovisual de muntanya amb l'alpinista Ferran Latorre, que avui estrena a les Cees i abans de tot això, però comencem parlant de l'Institut de Sant Just perquè farà una jornada de portes obertes justament aquesta tarda.
La visita servirà per explicar el seu projecte educatiu que, entre d'altres coses, passa per potenciar les llengües i les competències digitals. A més, l'escola Montserrat i l'escola Antoni Algaró també obren portes a avui. Carme Berdoi, que és una fan de tots els centres educatius que té Sant Jus, té més informació. Sí, perquè la setmana que ve comença el període de preinscripció d'educació secundària obligatòria, segon cicle d'educació infantil i primària pel curs 2014-2015. Serà des de dimarts 11 fins al 21 de març i per això aquests dies els centres públics de Sant Jus fan aquestes jornades
de portes obertes. L'Institut ho farà avui a partir d'un quart de set de la tarda, encara queda una hora, és només una única jornada la que es fa a l'Institut. A primera és el curs que ve a quatre grups, per tant es podrà acollir tots els alumnes que vinguin de sisè de primària dels centres públics de Sant Just, a més de...
a altres municipis i el curs 2014-2015 pel que fa l'Institut haurà de fer front a la incertesa pel que fa a les assignacions de la Generalitat perquè sembla que de moment el Departament d'Ensenyament deu al centre alguns mesos i de fet l'Institut ha hagut de presentar un pressupost per aquest any sense saber ni tan sols quants diners rebrà de la Generalitat.
Tot plegat forma part del dia a dia del centre, però de tota manera avui s'explicarà el projecte i també s'ensenyaran les instal·lacions a partir d'un quart de set de la tarda i l'escola Montserrat està en marxa, la visita, perquè comença a les quatre, sí. És a dir, que encara estan fent aquesta visita i en el cas de l'escola d'Arts Gràfics, en Toni Algaró, que avui es fa la primera d'aquestes tres visites que es fa, començarà d'aquí una estona a les sis de la tarda.
Bé, que menys de tema i parlem ara del 26è concurs de prosa i poesia en català per no professionals de l'Ajuntament de Sant Lluís i, com sempre, al voltant de Sant Jordi se saben els guanyadors. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura i la creativitat. Evidentment, les obres es poden presentar fins al dia 28 de març, on ja haurà començat la primavera de forma oficial. Sí.
Exacte. Com cada any hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, i hi ha diferents categories segons l'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17, i adults a partir de 18 anys. En la primera categoria, els tres primers premis aniran dels 45 als 70 euros valorats en llibres. En la segona categoria...
Seran entre 60 i 80 en metàl·lic i, pel que fa d'ults, entre 100 i 160 euros. El lliurament dels premiers es farà durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just al mes d'abril i al web de l'Ajuntament, santjust.cat, trobareu les bases completes del certamen i els criteris del lliurament de les obres. Fins el 28 de març, recordeu que hi ha temps, eh?
Tu vas participar durant alguns anys? Sí. I què, vas guanyar? Alguns anys. Ja ho sé, per això t'ho dic. Ja no hi tornes a participar més, ja? Fa temps que m'hi participo. Molt de temps. En fi, cambem de qüestió. Parlem ara del primer cicle audiovisual de muntanya que La Seas estrena avui.
Serà amb el documental del 8B als 8.000 metres de l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà i que per cert avui entrevistarem al programa. A més, demà l'historiador Albert Fàbrega parlarà del salí de Cardona en una nova xerrada de la CEAS.
estan actius a l'entitat avui com deies a les 8 hi ha aquesta estrena d'aquest cicle que de fet un cop al mes hi haurà aquest cicle de projeccions avui s'obre amb aquest que deies ara del 8 ve els 8.000 metres i després n'hi ha 4 més de programats és el primer dijous de mes excepte el maig que es farà el segon perquè és festa el primer i per exemple hi haurà a l'abril Pau Escalé Go to Paradise al maig hi haurà el tour 2014 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló
I el juny hi haurà travessa dels Pirineus primera catalana per Daniel Cardona. El juliol hi haurà una selecció de curtmetratges d'internet, un cicle que és gratuït, cada sessió començarà a les 8 del vespre i també es pot seguir l'actualitat d'aquest cicle, si us interessa, a través de l'etiqueta de Twitter audiovisual CES. Molt bé. I ràpidament també recordar que demà a les 7 de la tarda, a les 7? No, a les 8, perdó, també a les 8 igual que avui, a les 8 al local de les CES hi haurà aquesta xerrada...
que forma part en aquest cas del cicle de mineria, en aquest cas sobre el Salí de Cardona i les mines de Potassa. La farà l'historiador Albert Fàbrega, que parlarà d'aquest jaciment català atractiu a nivell estètic, geològic i econòmic.
Per cert, estimats oients, deixeu-me recordar que avui és el segon dia on podeu optar a participar el nou sorteig d'un sopar per dues persones de la Penya del Morro a la Torre de l'Areu de Sant Just del Berni.
Tinc per aquí davant el menú, que això, vull dir o no, sempre fa obrir una mica la grava. D'entrants tenim un ferrero de foie, mikuit i kikus, tataki de carbassó i formatge de tovella i una croqueta d'escalibari. Una només? Sí, però crec que són més. Home, el menú està valorat amb 40 euros.
No sé si és una o més, però si és una deu ser d'aquelles grosses, no? Crema de pèsols del Maresme i poixó de codorniu i bolets enoqui en tempura, ravioli de canard i mango amb salsa de taronja i brots, llom de bacallà, llagostins i wasabi, rellom, que en castellet és el sol o millo de vedella, amb salsa de cebolletes, bacon i bolets amb risotto de búlgura al manixer...
Moltes coses, no? Sí. Caneló de pinya i crema al ron, textures de suculata i, per acabar, cafè expresso i infusions. Bé, he anat ràpid perquè ahir ens hem recreat bastant amb el Nú, però si voleu participar al sortets, que ahir van trucar 5 persones, per cert, només cal que ens truqueu ara mateix al 933723661. Per a la fonda de la ràdio, de tu amiga, de tu companyera. 933723661.
En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7 als Enllús Notícies edició vespre, no? Sí, exacte. Que vagi bé. Que vagi bé, Carme. Fem una pausa per la publicitat i després entrevistem el David Moreno. David, un col·lega teu, no? Podríem dir o què? Sí. Hi ha amisfat. Sí, sí, home. Ens coneixem perquè la comarca és petita. Aquest aturelló també.
Ell és de Ripoll, jo soc de Torelló, però... Avui has baixat expressament per fer l'entrevista, no? He baixat expressament, però també m'ha fet il·lusió que la Carme Verdoy es mantés al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i he pensat, ostres, quin detall més maco sent jo venir. Perquè has vingut tu, eh? Fem una pausa i tornem ara mateix. Susi, amor, com veus el programa, aquest començament?
Tremendament bé, eh? Sí? Hi he rodejat dos homes fantàstics. Ja veuràs la entrevista amb el tercer. Ara, perdré un moment, perdré un moment. Digue. Però jo pensava que només estaves per mi. No, és que he vist que el David tenia certa debilitat per mi a només entrar per la porta i em mirava d'una manera que gairebé em despullava, de la baix. Ai, ai. Bueno, en fi, fem una posa per la... Aleshores he pensat que per posar-me l'autoestima no estaria malament. Què et passa a la baix?
És que he pensat que hauria de canviar, no?, posar-ho una mica més sexy. Ui, ui, ui, ui. Fem una cosa per la publicitat i tornem ara mateix a entrevistar el David Moreno. Si o sigui, amor, prenta una aigua freda o alguna cosa, eh?
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
L'Amenya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Espera.
Continuem a la penya del morro i aquesta setmana volem parlar amb un showman que ha fet del disfressar-se i fer-se passar pels altres una manera de viure. Deixem saludar abans el David Àvila. David, bona tarda. Bona tarda, què tal, com estem? Molt bé. Avui amb nosaltres parlarem amb David Moreno, Moreno del Metal. David Moreno, bona tarda. Bona tarda.
Hola, què tal? Molt bé, molt contents de saludar-te i que estiguis aquí amb nosaltres. A veure, David, per la gent que no et conegui així per la veu, com et definiries i com et presentaries? Bueno, sóc un noi molt guapo. Ah, és veritat. Ah, és tu, no? No, és broma, és broma. No sóc aquest d'hombres, mujeres i viceversa, no, no sóc aquest perfil. No, mira, doncs jo em defineixo com a showman perquè una mica faig de tot, no?
El mateix és actuar, cantar, fer humor, imitacions...
una mica perquè jo tinc un lema que diu, hombre de muchos oficios, pocos beneficios, en el meu cas, i el que m'ha ensenyat la vida, és que en el món artístic és el contrari, que mentre més coses sàpigues fer, millor, perquè un dia aniràs menjar de sol o de l'altre. Bé, de fet, anem per parts, perquè ets un home molt polifacètic, vas estar amb la nova trinca, un dels integrants que va acabar guanyant la plaça per ser els tres nous trincos, però, abans de tot això, tens també... Jo feia el Miquel Ángel Pascual, que ara parla cins, cony, a la barba,
Però, perdona, no ho feies tan exagerat, no? Ara has fet una imitació molt acurada i molt clavada. Allà quan vas fer, per exemple, la pel·lícula de la Trinca, no us deien que havíeu d'imitar bé la veu, com has fet ara? No, no, no, perquè saps què passava? Que a la pel·lícula de la Trinca es presentava que eren ells fa 20 anys, saps? I el director ens ho va buscar una mica des del nostre perfil, o sigui...
Què teníem en comú jo i el Miquel Àngels, saps? Perquè no acabés sent una paròdia d'ells. Perquè, clar, si... Si amb jo, entre l'on Vincons, ja parlava d'aquesta vegada... És veritat. Home, i nals me caguen així. Clar, a la cosa no l'ençaria. Hòstia, però escolta, David, el David és un gran imitador, eh? Ja ho veieu. És veritat. A més, tens un espectacle, no?, que va ser amb bolos per aquí i per allà. A veure, quins personatges imites?
Mira, primer de tot t'he de dir que l'espectacle es diu Quiero jugar a un juego. I el faig a Gabà, a l'Espai Maragall, el dissabte dia 14. Perdó, divendres dia 14. Divendres 14, de setmana que ve. Amb un preu de 10 euros, la mos assequible perquè pugui venir tothom. I és un espectacle que mescla una mica les meves dues passions, que són el terror i l'humor.
Llavors, jo vaig mirar, o sigui, jo soc molt fan de la pel·lícula Sou, aquesta que diu... Hola, David Jordi, quiero jugar a un juego. Hòstia, quin val rotllo. Aquesta pel·li, diguéssim que vaig fer com un tribut en aquesta pel·lícula, on el Dolent, que està interpretat per un col·lega meu, que és en Anu, que és el Chucky de l'hotel Tibidabo, surt en pantalla, convenino de Sou. Ah, sí? Sí.
Sí, i em va fent un feedback de coses que he d'aconseguir del públic, objectes que el públic pot portar a sobre, quotidiens que pot portar tothom i que cada cop són més complicats. Objectes terrorífics, no?, que portem a sobre. No, pot ser un mitjà, pot ser una polsera, pot ser un cigarro. Ah, d'acord. Un cigarro... I després cada cop complica més la cosa. Llavors jo ho he d'aconseguir, doncs són personatges. I després, què més? Un...
Bueno, l'espectacle també em posa proves en plan, pues tienes que hacer esta prueba, no? Tocar, per exemple, aquí hi ha un teclat midi amb 49 tecles i cada tecla està signada un cantant. Pues puja algú del públic i em va canviant els cantants segons convidats. 49 cantants tens en la teva veu?
Bueno, ho intento. Hòstia, són molts, eh? No, perdona. El David és un crac. David, a veure, què vols preguntar-li? Jo tinc moltíssimes preguntes per fer-li. Un crac de les imitacions com tu, David, has treballat amb el Carlos Latre, que és un altre crac. Què et va dir al veure com devem imitar-les? Doncs mira, jo amb el Carlos he acudit musicalment tres o quatre vegades
Va ser el Polònia, que vaig guanyar un premi l'any 2008, que era l'imitador estrella. Vaig fer un vídeo que imitava actors de vent del Pla i tal. Però no va tenir continuïtat, això, no, el Polònia?
Bueno, eren premios. I tu em posaves un vídeo a internet i el que guanyaves anava a Cuba. Ah, bueno. Vas tenir la continuïtat d'anar a Cuba, no? Una mica. Tenia la continuïtat d'anar a Cuba, una caixa de cerveses cada mes a casa que m'arribava, que jo no bec i mira, tenia tots els veïts contents. Carambes. I després, per això, també em van regalar, bueno, això sortia en el programa. I allà vaig conèixer el Carlos personalment. Clar. I què tal? I després vam coincidir amb ell a la sèrie Senyora Esquer, que també produïa minoria absoluta, i...
i bueno, en uno de los nuestros, i res, sempre hem tingut contacte. Jo li he devenat consells diverses vegades per cosetes que he fet, perquè és un tio que admiro moltíssim, a part de com a professional, que com a imitador penso que és el millor, és únic i sobretot com a persona. El Carlos és dels millors artistes que conec a nivell personal, superproper, maco,
no té els humus subidos, no sé, és genial. Escolta, David, aprofitant la benentesa, tu com veus la professió aquesta dels imitadors concretament? Perquè, de fet, com tu dius, n'hi ha força, no tots amb el mateix nivell, de fet, podem veure-ho a programes de televisió, a programes de ràdio, per exemple, també es porta molt, hi ha els programes que tenen imitadors, tu com veus aquesta professió? Home, jo la veritat... Realment els que som imitadors...
són menys dels que sembla, perquè... Perquè feu moltes veus, no? Sí, però jo penso que cada imitador ha de tenir els seus personatges, diguéssim, o sigui, n'hi ha els bàsics que els fa tothom, però, per exemple, tothom s'atreveix a imitar el Torrente, i Torrente no és una imitació tan fàcil com sembla la teoria, sí, sí.
Ara s'ha de fer molt bé la ve. Jo, per exemple, és dels personatges que més carinyo li tinc perquè vaig començar amb aquest, no? Clar, hi ha imitacions de primer i de segon nivell, per exemple. El Núñez, això és de primer d'imitació, no? Clar, però saps què passa jo, per exemple? Polítics esportistes no em faig perquè la gent em diu, fes-me el Rajoy. I jo faig, senyora, senyora, no, no s'assembla. O sigui, no és el Rajoy el que m'estàs demanant, m'estàs demanant el que fa el Queco Novell, el que fa el Colònia. Clar.
Diguéssim que hi ha uns referents a nivell polític i esportistes tan fora i tan mediàtics a nivell televisiu que la gent els relaciona amb aquests. Llavors has de tirar de personatges que la gent no faci o que faci menys, que no estiguin tan vistos i intentar innovar. Per cert. Faig molts cantants, ja que tinc aquest plus que també canto, imitar cantants sobretot.
Bueno, David, un dels personatges que has dit, el Santiago Segura fent de Torrente, tu el claves. Ens podries regalar, ni que sigui, 10 segons d'aquesta petita imitació? Però, David, perquè és un atracament amaral. Ja ho sé, ja ho sé. Perdó un moment, David. Moreno, un moment, eh? T'està dient que no s'hi ve el Torrente i tu li demàs el Torrente? No, sí que l'imita, sí que l'imita, perquè fa poc va penjar un vídeo a Instagram de 10 segons imitant-lo i fent acudits. I ell és molt, molt, molt actiu a la xarxa. Ja està. Estava de callar el coño que...
Me tenéis la cabeza como un bombo. Os lo voy a explicar. Torrente fue de las primeras invitaciones que yo oí. Entonces el truco para hacerlo es esta risa. Si no sabes hacer la risa, no sabes hacer personajes.
No, no, és que... Escolta, David, et fa ràbia que la gent com el David Avila ara, per exemple, vingui i digui, ai, fes-me el torrente! No, perquè estem en una entrevista, estem en una cosa professional, jo per poc que pugui complir-ho, saps? Però...
Hi ha gent que sí que a vegades m'han parat pel carrer, escolta'm, fes-me el Doraemon, saps? I estic al Mercadona, saps? Home, al Mercadona... Hi ha coses en el seu lloc, saps? No sé, si al carrer no ve gaire gent, no li diré que no a la persona, sempre i quan, depèn com m'ho demani, però és que m'he trobat amb cada...
que és per flipar. Per cert, per estalviar-te el tràngol d'haver-ho de fer ara, nosaltres tenim un tany, on hi ha les teves invitacions. Guaita, camarada! Ho fa prou bé, eh? Un tuit. No són vosos d'estat o sot més d'una terra. Hòstia. Hòstia.
i tot el telèfon ha sonat Xerbaix González, el comercial de Budistar. En fi, són algunes de les invitacions del David Moreno que avui tenim al telèfon, que a l'hora de fer, per exemple, les músiques i d'això, també t'ho fas a casa? Tens un estudi on fer-ho? Doncs mira, músiques o les compro per internet als karaquis que ja estan fets i canvio la lletra de l'auto original i canto sobre...
estic emparat amb la llei de la paròdia, perquè el que faig és parodiar, o sigui, en cap moment és plagi, jo dic, és el Melendi, imito el Melendi, l'únic que canvio la lletra i parlo d'un tema d'actualitat de forma paròdica, diguéssim, llavors això es pot fer.
I l'altre, si la cançó no existeix, doncs sí, tinc amics també que són músics i em fan la instrumentació en alguns casos. Per cert, David, que ens ha arribat que des d'alguna xarxa social tipus Twitter s'està aprovament perquè participis a la quarta direcció de Tu cara me suena. Això no sé si t'ha arribat o què en penses. Sí, mira, jo això, quan vaig sortir el programa aquest de Televisió Espanyola Uno de los Nuestros,
Em van dir, tu, per què creus que t'ha servit aquest programa? Em van dir, home, jo s'hi he servit perquè a la meva cara li suena a la gente, que em derivi un altre programa, de la mateixa productora en una altra cadena, jo estic encantat de fer-ho. Saps què passa? Tu cara me suena, a mi és un programa que m'agrada molt. És molt divertit. Jo sé que no soc suficientment famós i a mi cara no le suena lo suficient a la gente com per a nadie. En el teu cas s'hauria fet, tu cara no me suena, un altre format de gest músic, no?, amb gent que no sigui famosa, potser.
Ja podeu anar fent campanya, ja no sé què, però després els que decideixen són ells, saps? Clar, clar, clar. A mi em fa noció, sí, clar, és un programa de mirar cantant i tal, jo seria molt feliç. Però, bueno, la gent em diu, oh, ha anat el Xus, o que tampoc he de conegut i tal.
Però segueixen moltes nenes al Twitter, a mi no tant. Mira, David, nosaltres farem una cosa. El programa es grava dos carrers més cap avall. D'aquí a la quarta edició, que es farà al setembre, nosaltres farem campanya durant el programa i tot plegat. I aviam si aconseguim el premi l'ONG que sigui la ràdio, una mica, un dia. Clar, sí, home, sí.
Sí, sí, surto amb la samarreta llavors cada dia de la ràdio. Home, home, ja, perdona, està fet això, ja vaig tirant cap al polígon, eh?, que està aquí al costat de Mediaparc, a Sant Jurs. En fi, David, moltes gràcies per haver-nos atès. Per cert, deixa'm preguntar-te, perquè és que ho haig de fer això, eh?, perquè el David i jo tenim un passat, més o menys en comú, paral·lel, durant uns mesos, vam estar coincidint al parc d'atraccions del Tibidabo,
on ell estava treballant al mític Kruger Hotel, i jo estava fent animacions de pirata, casco al seu nivell, per nens. I tu, David, com recordes aquella... No sé si encara treballes a l'Hotel Kruger fent passar por a la gent, com recordes aquella època? Doncs mira, jo just la setmana passada encara vaig pujar a fer una substitució, tot i que ja des del 2010, des que vaig fer el programa de la trinca, no hi treballo de forma física, però...
A mi el fet de treballar al Tibidabo, amb l'Andreu, l'Òscar, hòstia, mira, segueixen fent els meus millors amics, o sigui, la gent que he conegut allà. I jo és on m'hi sento casa meva, on em sento molt identificat, perquè tot el terror m'encanta,
La pedida de mano de la meva xicota la vaig fer allà al Kruger perquè ens vam conèixer treballant. Que romàntic i que terrorífic alhora, no? És un lloc màgic i jo ho recomano a tothom perquè és el millor espectacle de terror que hi ha avui dia.
en tot l'estat i part d'Europa. Sí senyor, sí senyor. Jo vaig tenir la sort un dia, perquè faltava algú, de fer el de la serra mecànica. Sí, el de les feis. M'ho vaig passar molt bé. Espantant els nens, el meu somni, fes realitat. Llavors jo pregunto a tu, David, tu normalment estaves a la porta o també fes personatges? Sí, jo normalment estic a la porta o la recepcionista em posa per...
Per perfil, per veu, perquè com li parlo, li pongo així la voz de l'espectàculo, se desarrolla, li dona rollo. No, perdona, ja, perdona, milers de persones que han anat al Tibidabo han passat per la porta i t'han escoltat a tu. Què és el que dius concretament, més o menys? El espectáculo es en un espacio muy poco iluminado, queda terminantemente prohibido, en vez de cualquier tipo de luz, así como tomar fotografías o grabar en vídeo...
¡Oh!
Senyor Ávila, usted será el guía del grupo. Aquí, por favor. Oh! Mira, pell de gallina, eh? Pell de gallina! En fi, última pregunta. Jo tinc una última pregunta i una recomanació que vull fer a tots els oients de la penya del morro. Fins el 6 d'abril podem veure el David Moreno conjuntament amb una obra del Marc Poziello i el Xavi Morató a l'obra que es diu Generació de Merda, pot ser?
Sí, exacte, es diu així. I digue'ns el teatre i per aquí ple. Comencem avui el Teatre Regina, generació de merda, un musical de llum i color, que és el reflex del que estem vivint avui dia al Jovent, o sigui, una obra que la vindreu a veure i tots us la sentireu identificats, si no és vosaltres amb el vostre germà, cunyat o cosí. Generació de merda es diu, eh? Sí, sí. M'agrada. Generació de merda, el que s'ha tocat, o sigui... M'agrada, m'agrada. La crisi... Sí, sí. Fins al dia 6 d'abril...
El tirat a la Xina. Sí. Jo he de dir que el dia 14 i 15 no hi soc perquè faig els meus bolos de Quiro Jugar en Juego, a Calvà i Santa Coloma de Farners. Sí. I res, això. I per altra banda, estic produint amb la meva empresa, que és una productora d'espectacles d'error. Horrorbox? Horrorbox.es. Sí. Estem produint un espectacle nou que s'estrenarà...
El Solon aquí és el Museu de Sera. Ah, home, quina bona idea. Quina bona idea, David. El Museu de Sera, la Setmana Santa. Bé, doncs... Pots diré perquè vingueu a veure-ho i...
Doncs escolta, David, amb tu estaríem parlant hores i hores perquè és que realment has fet tantes coses que... Bé, no. No, perdona, vull dir, no... Teníem ja quatre programes sencers per totes les coses que vas fent, però malauradament ho hem de deixar aquí. Que vagi molt i molt bé i re, t'anirem seguint i fent campanya perquè vagis a tocar a més suena. Ojalà, ojalà. Molt bé, David, moltes gràcies per atendre'ns. Vinga, David, moltes gràcies. Adéu.
Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Sergi Pont des de Nova York.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 39 de la tarda, continuem el programa i ara connectem amb Nova York.
I allà, com cada setmana, tenim el Sergi Pont. Sergi Pont, des de Nova York, bona tarda. Hola, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Avui parlaré de tres personatges que aquests dies estan tenint molt raó mediàtic perquè tenen una cosa en comú que més endavant descobrirem. El primer d'ells és Jason Collins, que fa aproximadament un any a l'Sports Illustrated, una revista d'esports nord-americana, va dir...
Soc jugador de la NBA, soc negre i soc homosexual. Amb aquesta clarada va sortir d'armari Jason Collins el mes d'abril passat, quan va acabar la temporada amb els Washington Wizards i va passar a ser una gent lliure, que és un jugador de la NBA però sense equip. Fa dues setmanes els Brooklyn Nets van fitxar-lo, convertint-se així en el primer jugador en actiu de la NBA, obertament gay. Això no hauria de ser notícia, però lamentablement l'homosexualitat en l'esport d'elit continua sent un tabú
I tot just avui es comença a veure en normalitat gràcies a la valentia d'esportistes, com per exemple Jason Collins, que ha decidit fer aquest pas endavant. Aquesta declaració ha estat rebuda de forma molt positiva als Estats Units i Collins, que tot i ser un jugador secundari dels Nets, només ha jugat 36 minuts en els 5 partits que ha disputat de moment amb l'equip de Brooklyn,
Doncs s'ha convertit, tot i així, en una icona pels aficionats. La seva samarreta ha multiplicat les vendes i la NBA ha anunciat que destinarà els beneficis d'aquest mercantatge a dues associacions sense ànim de lucre dedicades a la defensa dels drets del col·lectiu homosexual. Per cert, que la samarreta de Jason Collins, una curiositat, du el número 98 en honor a Matthew Seffert,
que fó un estudiant de l'estat de Wyoming que va ser assassinat l'any 98 per motiu per ser homosexual Collins va fer saber el motiu del seu número quan va sortir de l'armari després que aquest s'hagués interpretat d'altres maneres, ell va dir que el 98 es referia a l'any 98 que va ser quan aquest estudiant va ser assassinat a mans de companys seus pel simple fet de ser homosexual
A banda d'aquest gest, Collins ha assistit a diversos mítings i manifestacions en defensa dels drets dels homosexuals, fent valer la seva popularitat per donar més ressò a aquest assumpte. D'altra banda, segon personatge, Michael Sam, jugador universitari dels Tigers de Missouri, també ha sortit de l'armari en les últimes setmanes. El mes de maig es farà la selecció dels nous jugadors que passaran a formar part de la NFL, la Lliga Professional de Futbol Americà,
i si Sam Michael Sam és escollit es convertiria en el primer jugador de la NFL obertament homosexual és a dir, igual que Collins ho és a la NBA ell ho seria a la Lliga de Futbol Americà a principis de mes Michael Sam va fer pública la seva orientació sexual a ESPN i al New York Times i va declarar sentir-se molt orgullós sota la seva pell per tant també està fent bandera
de la seva condició per mirar de normalitzar-ho en l'esport professional. Aquests dos exemples individuals han aparegut força als mitjans en les darreres setmanes i contribueixen a donar un pas a la normalització de l'homosexualitat als Estats Units. Un pas que, per exemple, encara no s'ha fet a Catalunya ni a Espanya en cap jugador de cap lliga professional, com per exemple la de futbol. Encara no s'ha donat cap cas d'un jugador que...
anunci públicament o admeti públicament la seva homosexualitat mentre està jugant a un equip de l'elit de futbol. Mentrestant, en un altre àmbit, a la catifa hormella dels premis Oscar, Lupita Nyong'o, mexicana d'horitzó en Cania, aclaparava tots els flaços en rebre el premi a la millor actriu de repartiment per 12 anys d'esclavitud. En un món històricament dominat per un estereotip de dona molt concret, Nyong'o va reivindicar en un emotiu discurs
la bellesa de la dona negra i va posar de manifest les traves que havia hagut de superar per arribar a ser estrella de Hollywood l'estrella de Hollywood en què s'ha convertit tant en el cas de Niongo com els de Collins i Michael Sam demostren que la societat americana continua fent passos decidits cap a la igualtat i la convivència entre persones de diferents races i orientacions sexuals en tots els àmbits de la vida com per exemple en l'esport en el cas de Sam
i de Collins, i en el cinema, en el cinema de Hollywood, en el cas de Lupita Nyong'o. Esperem que aquests casos deixin de ser motiu per escriure un article i ben aviat formin part de la normalitat absoluta. Segur que l'exemple valent d'aquests precedents farà que molts d'altres en segueixin les passes, i és que aquests dies, als mitjans dels Estats Units, aquests tres personatges estan molt de moda i se'n parla molt.
Molt bé, doncs Sergi, moltes gràcies. Sí, que això és una mica cascou ara mateix als Estats Units. Sí, ja ho veiem. Gràcies i fins la setmana que ve. Vinga, adéu. Adéu, bona tarda, Sergi Pont des de Nova York, cada setmana, amb la Subacrònica, avui parlant sobre l'homosexualitat als Estats Units. Tres quarts de sis de la tarda, continuem el programa, i ara mateix parlem amb la Núria Oriol sobre com trobar feina a partir dels 50 anys.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i tomba, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Recte final d'aquesta primera hora de la penya del Morro.
I com que jo us tenim la Núria Oriol al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui per parlar-nos de notícies positives, com sempre, i sobretot un tema que cal dedicar-li un monogràfic. En parlàvem fa unes setmanes, però avui crec que, Núria, disposem del temps per parlar-ne tranquil·lament. Es tracta de les persones que no tenen feina majors de 50 anys.
És un tema que realment, des dels últims anys i que va començar la crisi, cada vegada són més, no? I a més és una edat complicada també per entrar al món laboral si en busques. Per què vols parlar d'aquest tema avui, Núria? Primer perquè la darrera vegada va quedar una mica com que Open Mind havia fet aquesta iniciativa i semblava gairebé com una propaganda sobre el tema. I res més lluny sobre això. Només era la constatació...
que és molt important que a més en moltes altres entitats hi estan treballant i de valent i després també transmetre el missatge que les persones que es troben en aquesta situació certament és molt dur i és difícil però que al màxim possible que intenti no tirar la tovallola Núria, això t'anava a dir si alguna persona de més de 50 anys està en aquesta situació està a l'atur per exemple i està buscant feina què podem dir per ajudar-la?
En primer lloc, que és veritat que pot arribar a pensar que això, que la realitat diu que ja no es troba més feina, però que al principi, com a mínim, ho comenti en el seu entorn, que sàpiga que és un entorn de confiança i ho comenti perquè a vegades algú diu, mira, jo sí que sé d'una cosa o jo tinc fins i tot un petit negoci i crec que em pots ajudar, i això no se sap mai.
no donem res per assentat a priori, de dir, no, no, vull dir, ningú troba feina a partir d'aquesta edat, perquè aquest és el missatge que se'ns repeteix cada dia, que per això és tan important, doncs, contrarrestar-lo. I després, a més a més de fer aquest primer sondeig, mirar realment quins són els teus punts forts, allò que tu saps que fas molt bé, molt bé, i a partir d'aquests punts forts també fer un llistat de les coses que t'agraden.
I juntant aquestes dues coses, a vegades, i dic només a vegades, dic no a tothom, alguna persona troba alguna manera de reorientar el seu camí i de reorientar-lo pel seu compte propi. I tampoc estic parlant de fer grans inversions. A vegades ni tan sols requereix inversió, només tota una preparació i dedicació de temps per preparar-te el nou camí que vas a seguir.
i llavors perquè clar, tu has tingut en contacte amb persones de més de 50 el seu màxim problema quin és? Aquest que comentes, el de no defallir i no de caure? Sí, saps què passa? Que si arriben tard, diguem-ne quan ja han esperat molt de temps per trobar feina la veritat és que arriben molt desanimats perquè clar, com que els darrers anys només el degoteig de males notícies era constant i ara que consti
Jo quan he buscat temes positius, ho dic amb sinceritat, de moment no toco el tema econòmic perquè penso que sí que hi ha puntes que ens fan veure que comença a iniciar-se un petit canvi, però ni molt menys, com per fer saltar coets.
sobretot pel nombre de la gent que es troba a l'atur o sense feina, no? Per tant, no és un tema que col·loquin la prioritat de les bones notícies per compartir-ho vosaltres. No, jo sé que avui és un especial. El que passa és que t'has de demanar que fem una petita pausa. Núria, nosaltres tenim un sorteig per dues persones al restaurant de la Torre de l'Areu, d'aquí a Sant Just d'Esvern, i avui és el segon dia que fem el sorteig i tenim una nova participant al telèfon. Molt bé, molt bé.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Rosa. Rosa, Rosa, què més? Agulló. Rosa Agulló, aquest és injust.
Al costat. D'on? De Sant Feliu. De Sant Feliu de Llobregat? Sí. I com t'has assabentat que fèiem aquest sorteig? Oh, ja, perquè fa molt de temps us escolto. Ah, sí? Ara ja feia una temporada que no, però us conec. Ah, molt bé, moltes gràcies. I què ens escoltes, per internet o ens escoltes per la ràdio normal? La ràdio normal. Ah, i l'espai que més t'agrada del programa? La penya del morro. Tot el programa, no?
Eh, sí. Doncs escolta, Rosa, moltes gràcies. Tens el número 6 la setmana que fem el sorteig i si ets la guanyadora et trucarem per confirmar-t'ho, d'acord? Perfecte, moltes gràcies. Molt bon programa. Gràcies. Bona tarda.
Doncs veus, Núria, si voleu fer com la Rosa, només cal que la gent truqui al telèfon de la ràdio al 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i podrà participar en aquest sorteig. Jo crec que... A veure, no és per res, però li he preguntat quin espai t'agrada més? I diu, no, la penya del morro. Jo he pensat, ui...
Diu Quimorro. Això ho dic jo, eh? Perdoni, eh, senyora? Vull dir, tot el carinyo i l'efecte. Volia fer una broma, però potser m'he passat. No, home, no, no, però al contrari. Jo li he dit quina secció li agrada més. Tota, tota. Jo li he preguntat per veure si ha escoltat el programa o no. I diu... Tot el programa. Les que diuen això sospita que potser no l'ha escoltat. Però vaja, potser... O a l'inrevés. O que està enamorada del programa de cap a favor.
Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara. En fi, continuant parlant, es nota que són notícies positives, que la Núria sempre està positiva, a més, perdona que et talli, però amb el dia que fa avui, que ara ha començat a baixar una mica, però ha fet un dia esplèndid, eh? Jo crec que avui la gent s'ha tornat a enamorar avui, no sé per què.
Bé, això és molt maco, eh? Sí, perquè... Escolta, quina il·lusió al cor, tu. Molta, moltíssima. Si no tenim il·lusió al cor, què ens queda? No, tens tota la raó, això és fonamental. Clar, clar. De totes les formes, aquestes persones que estàvem dient que es troben sense feina, eh? Sí, que s'hi porten molt de temps, és quan estan ja més desanimades. Que jo comprenc també, fins i tot, que una persona digui bé, diu, de moment tinc l'atur, no? I tampoc vull precipitar-me perquè...
En realitat, probablement, si és que hipotèticament trobés un altre lloc de treball, el meu sou seria sensiblement inferior. Vull dir, que es fan raonaments d'aquest tipus que no vol dir que no siguin descapdallats. Però, diguem-ne, a pesar que tingui aquest plantejament, no està malament sondejar i no està malament fer-se el plantejament de què passaria si jo reudeix la meva mita d'una altra manera, i fins i tot pel meu compte...
Encara que de moment una persona es trobi a l'atur i, diguem-ne, sàpiga que té unes necessitats cobertes, però que ho tingui previst i que ho vagi treballant, fins i tot que vegi si és viable, perquè de les aficions de les moltes persones amb les que he estat en contacte i altres companys també, d'aquest perfil d'edat, resulta que en surten noves feines. I són noves feines que llavors els tornen a il·lusionar, com deies tu, no?
de la il·lusió al cor. Vull dir, des d'on la persona que tota la vida ha volgut, doncs, no ho sé, treballar amb productes de gran qualitat, per exemple, de Catalunya, i ara els porta, com qui diu, amb un servei porta a porta, després de l'encàrrec a la web, però així, eh?, perquè diu, sí, a mi ja m'ha agradat, doncs ha creat el grup de proveïdors, ha creat una web i...
i després sap per quin espai es pot ballugar en el seu repartiment. Vull dir que no sempre es tracta d'aconseguir de fer coses d'última tecnologia o de les més novedoses del tot, fins a la persona que reconeix que pot crear un sistema com que cuides a nanos petits però els ensenyes coses que poden anar des d'una llengua estrangera però passant per tota una sèrie d'activitats artístiques o manuals
que reforcen les seves aptituds, no?, perquè doncs es diverteixin fent pascord o perquè dibuixin millor, cantin millor, que diràs, home, però tot això ho fan a l'escola, però a vegades, quan ja estan a casa, saber que no es posaran directament en una...
amb una Playstation, Nintendo, el que sigui, eh? Sí, sí, sí. Sinó que estaran enfocats en una activitat o aprendre les matemàtiques d'una manera divertida, però aprenent jugant, eh? Doncs això també dona bons resultats. Clar, de fet, jo volia preguntar-te, seguint amb el tema de les persones que no tenen feina a partir dels 50 anys, què poden aportar aquestes persones a una empresa, per exemple? És que, a veure, tenen el gran valor de l'experiència viscuda, no?,
o sigui, l'experiència viscuda, m'explico, em direu, ei, ei, ei, que el món canvia molt de pressa i s'incorporen noves tecnologies i potser el mercat ja és el món i no és només el que ha conegut aquesta persona, sí, però aquesta persona té molta saviesa en la relació amb altres persones, siguin clients finals, siguin proveïdors i siguin companys. Aleshores, té una gran capacitat per veure els ritmes
en què es poden produir productes o serveis. També si detecta sovint que un client se sentirà insatisfet per aquesta raó o per aquesta altra, o si al contrari tindrà un grau més de satisfacció si s'hi afegeix aquest punt a l'empresa. O sigui, és que tenen saviesa i fa mal de dir-ho que sovint això no és molt valorat.
Clar, es volerà més la gent jove, potser... L'agilitat, sí, la rapidesa. La rapidesa, la immediatesa, en fi, són altres factors a tenir en compte. Núria, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquesta qüestió. No, només que en realitat, a veure, primer, que intentin inhibir-se de les males notícies. Sé que és difícil, però clar, és que tothom va amb la notícia de serà impossible que trobis una nova feina.
Impossible no, és difícil, però si la vol trobar, sobretot que al principi adopti una actitud activa amb la gent més propera. I després, això, que es planteji honestament els seus esforços, les capacitats que té, les habilitats, allò que fa bé, allò que li agrada, i que miri la possibilitat de si això podria convertir en una línia per a ella mateixa.
ni que fos fins i tot a mitja jornada, però vull dir una línia que al final pot descobrir que l'ha fet feliç la darrera etapa professional de la seva vida i més feliç del que es pensava. Perquè això també és un descobriment per elles. Sovint han estat molt enfocades en una feina habitual, fan el canvi i llavors se n'adonen perquè passat un any o dos
que tenen un nivell de satisfacció molt més gran, i això també és molt important. Doncs Núria, ho deixem aquí avui, moltíssimes gràcies, una setmana més per la teva participació al programa, i ens tornem a escoltar dijous que ve, si tot va bé. Sí, sí, molts ànims a tots, i un abraçada, i trucaré per anar al sopar.
per una altra. No, no, ho sento, Núria. Quina secció t'agrada més? M'agrada molt quan parla la Núria. Les notícies positives, no? Si toca el sopar seré molt positiva. El que passa és que ja em sap greu portar una mala notícia a la secció, però és que els col·laboradors del programa no poden participar.
Però l'Aqueti sí, perquè no col·labora en el programa, que és la meva gossa. Ah, la teva gossa. Bé, doncs que truqui la gossa. Quan truqui ja pararem... L'hi donarem al número 7, ok. Sí, molt bé. Núria, que vagi bé. Bona tarda. Que vagi bé. A tots. Adéu. Adéu.
I tot seguit connectem amb Catalunya Informació per saber les notícies d'àmbit general. I a la segona hora parlem amb Ferran Latorre, que avui presenta el nou cicle de documentals de muntanya a l'Ateneu de Sant Lluís. També tindrem la presentació del llibre de l'Arnau Cònsul, del general Prim, que es fa a una llibreria a Barcelona, i el consultori de la Súcia Mor. Fins ara mateix a la Panya del Morró.
Són les 6.
I a aquesta hora, primer, ens interessem per la situació al trànsit. Tenim ara mateix dos quilòmetres de cues per un accident a l'autopista P7 a l'altura de Vilafranca del Paradès i en sentit Barcelona. Hi ha dos carrils tallats. De fet, són més de dos quilòmetres els que presenta de cues a aquesta hora l'autopista. Cues també a la ronda litoral de Zona Franca o Morrot, en sentit Trinitat. Molt carregada a aquesta hora a la C58, a Moncada i Resac en els dos sentits, a Sant Quirza, en sentit nord i a Badia, en sentit sud.
Hi ha un tram de retencions a la B30 a Barberà del Vallès, en sentit sud, i mig quilòmetre d'intensitat a la C25, a Sant Pere, a Sallavinera, a Lanoi, en sentit Lleida, per la retirada d'un vehicle. Allà hi ha un carril tallat. El govern ucrainès adverteix que es defensaran si enveixen el seu territori i qualifica d'il·legal la decisió de Crimea de convocar un referèndum per unir-se a Rússia. Moscou accelera els tràmits per integrar la península i els Estats Units imposen més sancions econòmiques.
El Banc Central Europeu ha revisat a l'alça les previsions de creixement d'aquest any i ha rebaixat lleugerament les de la inflació. Calcula que el PIB avançarà a l'eurozona un 1,2%, una dècima més del que havia dit, i que la inflació es quedarà a l'1%.
L'oferta de places pel curs vinent a les escoles catalanes bat un rècord històric amb gairebé un milió d'alumnes, però hi ha una baixada important de places d'infantil i, en canvi, pugen les de primària i ESO. Al setembre obriran 5, 9 instituts i tancaran 4 centres educatius, 3 de primària i 1 de secundària.
El conseller d'Economia Extremenya, Antonio Fernández, admet avui al matí de Catalunya Ràdio que les xifres publicades ahir no són balances fiscals, sinó un document amb indicadors econòmics. L'objectiu assegura era demostrar que hi ha moltes maneres per fer visible que una comunitat com Extremadura pot ser aportadora i no només receptora.
L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha sortit de l'hospital on el van operar d'urgència d'un trencament de fèmur. La justícia manté la data de dilluns que ve perquè Millet declari en un dels casos relacionats amb l'espoli del Palau. La consellera d'Ensenyament de Blora, la brutal Pallissa, una estudiant de Sabadell, i reclama més consciència per evitar que els joves gravin aquestes imatges violentes en lloc d'ajudar la víctima.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 25 presumptes membres de la banda coneguda com a bluts en diverses localitats del Baix Llobregat. Entre els detinguts hi ha el cap de la banda. S'han fet 14 escorcolls.
Tosca de Puiggini torna a partir d'aquest dissabte al Liceu amb un nou muntatge que evoluciona del realisme al simbolisme. Encapçala el repartiment la soprano Sondra Ratbanowski. Catalunya Informació. Els esports. El Barça, Marc Bartra, diu que la Déu de Puyol és un repte per a ell. A l'Espanyol, mentrestant, Raül Rodríguez, també defensa, diu que l'equip ha de mirar cap a Europa com a objectiu. Els dos equips, tant Barça com Espanyol, s'han entrenat per preparar els partits a cap de setmana, ja amb la majoria d'internacionals incorporats.
A l'Euroliga Bàsquet, aquest vespre, juga el Barça Fenerbahce, el Palau, és un partit del top 16. Els blaugranes estan invictes en aquesta fase de la competició, amb 8 victòries, amb 8 partits, mentre que els turcs són a 4 victòries dels catalans. I el temps cel serà les pròximes hores a bona part del país. Aquesta nit tornen a aparèixer els bancs de boira a les planes d'interior. Demà tornarà a ser un dia primeral, amb temperatures molt suaus.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passant 3 minuts de les 6, l'Institut de Sant Just farà jornada de portes obertes aquesta tarda. D'aquesta manera, pares i mares dels nois i noies comencin primer dia sol curs que ve, podran veure les instal·lacions del centre i conèixer el seu projecte educatiu. Alguns dels punts forts del pla d'estudi són les llengües i les competències digitals. La setmana que ve comença el període de preinscripció d'educació secundària obligatòria, segon cicle d'educació infantil i primària pel curs 2014-2015.
En concret es farà de l'11 al 21 de març i per això els centres públics de Sant Just fan aquestes jornades de portes obertes. A primer d'ESOL, curs que ve, hi haurà quatre grups, per tant es podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics de Sant Just. La jornada de portes obertes al centre serà avui a un quart de set de la tarda.
L'escola d'Antoni Algaró amplia la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques de Sant Jus serà el primer centre de tot l'estat espanyol en oferir les tres línies al sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos a grau superior. Aquesta tarda l'escola obre les seves portes a tothom per explicar les novetats a partir de les 6 també. Aquesta hora, a més a més, també farà una altra trobada el dia 20 de març. L'escola farà servir aquestes visites per explicar la formació que s'ofereix i també per ensenyar infraestructures, tecnologia i la maquinària que es fa servir.
I acabem amb aquest bitlletí explicant-vos que Sant Just celebrarà el Dia Internacional de la Dona amb dues coreografies col·lectives, un lipdab i un flashmob. Són dues coreografies que es faran demà i demà passat per reivindicar els drets de les dones i per fer més participativa la commemoració a nivell municipal. Tindrà en lloc el Casal de Joves, el flashmob és un ball que organitza el casal demà a les 6 de la tarda. És obert a tothom que vulgui participar-hi i l'equipament a penjar internet
la coreografia perquè els participants puguin aprendre les passes. Al web casaldejoves.com trobareu l'enllaç i tot plegat dins de les activitats que l'espai farà per comemorar la jornada divendres a la tarda també amb una mostra dels tallers de cuina, zumba, hip-hop i teatre social.
I dissabte al matí, a l'exterior del Casal de Joves, es gravarà un lip-dab amb dones de Sant Just sense límit d'edat. Es gravarà dissabte d'11 a 2 del migdia i es podrà veure al canal de YouTube de l'Ajuntament a partir del 12 de març. Hi estan implicades diverses associacions, escoles de dança i grups de ball coordinats per l'associació Dona i Empresa. A banda d'aquestes dues coreografies, també us expliquem que avui a les 6 de la tarda s'anagura el cim de Can Genestà a aquesta hora l'exposició
dones de la primera meitat del segle XX que han deixat empremta a Sant Just d'Esvern, una mostra que recull el testimoni de 50 dones de municipi que quedarà publicat en la vintena miscel·lània que l'Ajuntament treballa amb el Centre d'Estudis Sant Justencs. L'exposició s'inaugura amb la presència d'algunes de les protagonistes de l'exposició, però ja es pot visitar fins al dia 7 d'abril.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 de Sant Just Notícies, edició vespre. El Just a la Fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Què tal, com esteu, sis i onze? Benvinguts a la segona hora del programa. Tenim diferents connexions des d'ara i fins a la seta del vespre. La nostra intenció és connectar amb l'Arnau Cònsul, que ja sabeu que a setmana fa la secció de llibres al programa, però avui està fora. Per què està fora? Perquè presenta el seu llibre, el General Prim, juntament amb el Xavier Grasset i també amb Josep Pic, doctor en història i professor titular de la Universitat de Barcelona,
al carrer Provença 232, que és on està la seu de la llibreria La Mansarda. A més a més, també tindrem la Susi Amor, que ja la tenim aquí al programa. Susi, bona tarda. Hola, carinyo. Hola, bona tarda. Què et passa? Avui, Susi, està revolucionada. Bueno, jo ho he dit, estic una mica excitada. Sí, ja ho veig, ja ho veig. Entre el sol i entre el Jordi... Que és pel David. Ah, no, que no sigui pel David, David Avila. Bona tarda, de nou. Bona tarda, què tal? Que no sigui per tu, dic que està excitada la Susi Amor. Bona tarda.
Tot ajuda, no? Jo he intentat durant aquesta estona que hem estat aquí fent un cafetó i tal, però... Apropar-te, però... Té un cor molt gelit. Soc una tia difícil. Sí, bueno, ja s'ho fa. En fi, però abans de tot això, no margeu, si voleu, hem de parlar d'una activitat d'agenda d'avui a l'Ateneu de Sant Just d'Esberna.
Perquè aquest vespre, la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Jus, estrena el primer cicle audiovisual de muntanya. És un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala Piquet de l'Ateneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà avui, a les 8 del vespre, amb del 8B als 8.000 metres. Fet per l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà, i el tenim, de fet, al telèfon. Ferran, bona tarda.
Hola, bona tarda i gràcies per atendre'ns, perquè sabem que estàs de camí a Sant Just, no? Efectivament, per aquí he hagut de fer un pitestol. Moltes gràcies. On estàs concretament? Home, estic envoltat d'un paisatge fantàstic, estic per a Centelles. Home, home, Centelles. Darrere meu veig el Puigmal, el vestiment, el meu Creus, tots aquests supernevats.
I tu has pensat bé això de baixar fins a Barcelona avui? Mira, jo salgo originàriament de Barcelona. Fa de anys que visc aquí, però em declaro d'exbarceloní. I per què vas marxar?
Bueno, per millor qualitat de vida. Sí, no? Perquè, clar, és que no és el mateix llevar-se i veure el Puigmal que llevar-se i veure un edifici. M'agrada Barcelona com a turista, eh? La veritat és que viure ahir no tinc gaire ganes de tornar a viure. Bé, explica'ns aquest documental, que és el projecte avui a l'Ateneu, del 8B als 8.000 metres i que has fet. De què va? A veure, això, aquest títol fa una paràfrosi del llibre de...
de Cúrdia en Berger, que es diu entre 0-8.000 metres, que és un llibre molt conegut. Jo vaig canviar en comptes de 0-8.000 metres, dels 8B als 8.000 metres. 8B és una graduació d'escalada esportiva i els 8.000 metres són els fins més alts del planeta. Llavors, entre aquests dos números hi ha totes les especialitats diferents de l'apinisme actual, que he pogut...
practicar durant aquests últims 30 anys i aleshores és una audiovisual que vagi a veure amb el que explica és la meva vida, no recorrego el meu personal per les diferents activitats que hi ha avui en dia de muntanya, d'escala esportiva, d'escala de l'Avans Parés, l'apenisme hivernal, l'Himalaya, també algun viatge a l'Antàrtida i a Aurelàmbia, bé, és un repàs una mica de tota la meva vida i, doncs, fotografia i vídeo, ja que, com heu sabut, he pogut trobar cap al filó ben possible durant 13 anys i tinc bastanta filmatografia també.
Bé, de fet, una experiència al Filó de la Impossible, increïble, no? No sé quin és un dels moments que més bon record guardes d'aquest programa. Home, en moments n'hi ha molts, eh? Home, jo recordo el 5 de la Napurna, el primer 5 que va ser en el programa que va ser en el Maku, també recordo el 4, tot i que va ser fora del programa, perquè va ser l'últim que vam fer, també recordo Canxem Junga, però com aviat se'm quedaria amb el de les Georges del Sur,
Fem un viatge fantàstic a les illes Llories del Sur, que són les illes que estan a prop de l'Antàrtida, on hi ha una reserva natural bestial de fauna.
I un lloc molt interessant també anem a Montañana, molt salvat, sent molt allineat de tot a Déu. De fet, amb tots aquests viatges que has fet a llocs poc usuals del planeta Terra, quan arribes a un lloc d'aquests, perquè tu ara expliquen això, a l'Antàrtida, per exemple, jo m'imagino una immensitat gèlida, un espai obert, sense cap mena d'exemple de persones, ni res,
Clar, això, poca vida, perdona. Clar, per què t'interessa anar a aquests llocs on no hi ha res? Hi ha un llibre del Cracau, que es diu Ásia, cap a terra salvatge, seria potser la traducció. Sempre m'ha tret molt, no? La naturalesa salvatge, el lloc salvatge, en el qual la frontera entre l'home i la natura és minça, no hi és. Amb la civilització, aquesta frontera l'hem fet gran, no? Hi ha molts artificis que ens ayunen de la natura...
Jo tinc la necessitat de sentir-me molt a prop de la natura, de la natura, i especialment també de la natura salvatge, llocs realment salvatges. A les llocs salvatges n'hi ha molt, el planeta encara, l'Antàrtida n'hi ha un, a l'Himala hi ha alguns llocs d'Himala hi ha també, alguns cims també són llocs salvatges, extrems, i aquesta sensació d'estar a llocs verges, salvatges, sempre m'ha captivat molt. Poso que és aquest una mica el mòbil, jo tot plegat. L'últim viatge que has fet...
L'últim viatge que he fet va ser al Choyo, al Tibet, que va ser l'últim 8.000 que he fet, va ser això la tarda passada, el mes de setembre. I quants anys portes en aquest món, tu, de la muntanya? Bé, tal com l'explico a la visual, doncs ja vaig començar a fer muntanya als 12 o 13 anys, vaig començar a escalar als 14...
43, vull dir que estem parlant gairebé de 30 anys. I, clar, m'imagino que la muntanya ha anat canviant la teva visió, és a dir, no la veies igual, no?, els 15 o 16 que ara, per exemple. Sí, suposo que, home, clar, el factor sorpresa de quan tu coneixes els primers anys que tu coneixes tots els llocs, et vas formant com a esportista, cada cop ets millor esportista, millor escalador...
Cada cop és una mica més fort, vas descobrir les diferents disciplines... Sense dubte, és l'època més bonica i extraordinària, com passen moltes coses, no? I després, la resta d'any, és com una... Jo ho explico que és com una reafirmació d'allò que vas fer. Entens els teus dubtes perquè portes molts anys, però al final t'adones que si aquella mica vas emprendre, doncs no es preguns malament, no? En aquest sentit, doncs, si et canvia la visió quan...
que els primers anys de sorpresa, tot és nou, i ara simplement és com una, què et diria jo, una admiració més serena, no? Més madura, no? Més madura, i sobretot de valorar potser altres coses que ara no valoraves tant, suposo que de més jove, això també ho explico de xerrar, valoraves més els teus reptes per aquí, o al ser més fort, més ràpid, fer millors horaris, apujar a llocs que potser no hi ha apujat ningú, i ara valores més
que no és que ho valoris abans, perquè jo crec que hi era d'alguna manera subliminal, però ara valores més el fet d'anar a llocs salvatges. La natura és preciosa, és fort, és intens, valores més tot això. La mà de l'home ha espatllat moltes coses, no? Home, sí, és evident que sí. Sobretot el nostre entorn més immediat. Tampoc s'hauria exagerat perquè encara queden llocs salvatges al planeta Terra i
Hi ha llocs ben conservats, però és evident que tot està més acotat, no? Estats Units té grans parts naturals, però clar, saps que estàs en un país molt civilitzat, no? Ara que surts d'allà, no? Tens aquella sensació d'observat com deuria ser al segle XV o al XIV, m'imagino, no? I evidentment Europa en aquest sentit també...
Ara els espais naturals són com museus, no? Sí. I hi ha papereres, no? Vull dir, hi ha mapes que guien... Sí, ja no només això, sinó que saps que allò té una frontera, no? Abans els espais naturals no tenien frontera, no? Ara saps que tu estàs en un parc natural i que allò té una frontera, que és una carretera, que és un poble, i suposo que aquesta sensació no la tenies abans. En aquest sentit, doncs, home,
per mi és un luxe poder anar llocs on realment els espais naturals no tenen fronteres, no són extensos, són llargs, no? I només pot ser una idea del que era el món abans, no? Em refereixo a si vas al Canadà o a Alaska, allà sí que tens sensació de
d'estar fitat en un món salvats, que és extens, del qual, si tu vols, fins i tot no pots escapar pels teus pocs mitjans. Per cert, Ferran, ja per anar acabant, perquè has de venir cap a Sant Jus, tampoc no podem estar aquí entretenint-te. Sempre podem dir que ha sigut culpabilitat. Sí, digueu, digueu. No, no, home, perdona, això ens donaria publicitat, el programa. Ja ho direm. Clar, tu digues, mira, perdoneu, pensava que no arribaria quan comencis, perquè m'han entrevistat a la Penya del Morro, de Ràdio d'Esvern, aquesta tarda, i m'han parat.
De totes formes, jo volia preguntar-te per acabar si tornaries a gravar programes com el Filó de lo Impossible, un programa, per altra banda, que va ser mític durant molts anys de televisió espanyola, no? Sí, i tant. De fet, amb el meu projecte de fer els 14 hi ha el projecte de filmar-los i d'explicar-los amb uns altres mitjans perquè és més internet, fer un reportatge més curt, però sí que m'encantaria poder continuar vinculat a la televisió d'aquesta manera.
A veure si quan acabi el projecte als 14 ho aconseguim. Clar, de fet, és molt difícil preparar un programa de tele a la muntanya? Perquè el Filo de l'Impossible va ser pioner, però després han aparegut altres, no? Tipus Calleja, per exemple. Sí. Bueno, esclar, ja estàs bastant estil, no? Aleshores, sí que és més difícil en el sentit dels mitjans tècnics, no? I després l'inquietud, no? Que algun dia et falli tot i no puguis gravar.
Jo intento portar les coses duplicades, però no pots portar tot duplicat. Jo edito allà el mateix que em vas i edito. Clar, només porto un ordinador. Realment, si aquest ordinador se'n va en orris, no puc editar ni enviar els vídeos. Aleshores, hi ha més incertesa i, evidentment, comoditat, quimatològica, no estàs en un estudi tranquil, estàs en llocs que fas fet, en llocs que estàs en alçada, també, que pateixes més tu i la tecnologia, també. Vull dir que és evident que és més complicat. Perquè què opines tu del Calleja, per exemple?
Bé, jo el que me'n he conec de fa molts anys, eh, molt abans que comences la tele, eh, treballava de guia de grups de trekking. Bé, és una aproximació a la muntanya que no està malament, que suposo que busca l'entreteniment, pel meu gust una mica frívola, per dir-ho d'alguna manera, però que és vàlida també, eh, és a dir, al final, escolta'm, l'entreteniment i jo soc el primer que quan me'l vaig, vinc a treballar o vinc a un dia dur, el que vols és tenir-te, arribar una estona i passar una bona estona. Altres vegades,
t'interessa un tema i et vols culturitzar o t'interessa molt, no? Però la majoria de vegades la gent que vols és connectar i passar-se bé. Bé, mentre no es menteixi, no? Pensa que tot és vàlid, no? I si que és una mica exagerat pel programa, en aquest sentit, doncs, tampoc una mica grotesc, doncs cantarem...
Sabem que aquest discurs és molt exagerat pel que està sent, però suposo que així la gent agrada. Perdona, segons el teu punt de vista, com a expert professional de la matèria, els programes del Calleja són una mica exagerats, no? Realment, tan de perill no està, l'home. Sí, home, té entrevització divertida. És un show televisiu, no? Un show televisiu. Com que coneixem i sabem que és un paio divertit i a veure...
Però en aquest sentit jo volia dir, perquè no se'n malentengui, que tot el que sigui parlar de la muntanya, d'activitat d'anar autors i que es posi de moda, penso que és positiu, que tothom hi entengui des de la seva perspectiva. Molt bé, doncs escolta, Ferran, moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquest vespre a partir de les 8 que inaugura el primer cicle audiovisual de muntanya a les Cees, a l'Ateneu de Sant Just, amb el seu documental del 8B als 8.000 metres. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta tarda. Ferran, bona tarda.
Gràcies a vosaltres. Adeu, adeu, adeu. 6 i 23 de la tarda, continuem a la penya del morro i camiem totalment de tema.
Perquè sabeu que tenim un sorteig en marxa, només cal que ens truqueu aquí, al 933723661, i podreu optar a anar a la Torre de l'Areu, al restaurant de la Torre de l'Areu, d'aquí de Sant Just d'Esvern, que està a la Rambla Gaspar Modulell, número 3, per degustar el seu nou menú, degustació, valorat amb 40 euros, i que comencen a partir de setmana que ve. Tenim una nova trucada. Hola, bona tarda. Hola.
Bona tarda, bona tarda, home, quina alegria, tu. Que bé, que bé, que bé. Amb qui parlem, sisplau? Soc la Núria Valdric. Home, perdona, clar, Núria Valdric, ja m'ho pensava, vull dir que... Perdona, és que m'estan dient coses, vale, és que tenim una altra trucada avui també, Núria. Escolta, doncs t'apunto, tens el número 7, val, Núria? Vostè ja el 7, serà el segon dia.
Era el segon dia. Escolta, la Torre de l'Areu tira. Ahir al Facebook, per cert, ens posaven aneu forts i anem forts amb la Torre de l'Areu. En fi, Núria, moltes gràcies i que tinguis molta sort. La setmana que ve farem el sorteig, d'acord? Perfecte.
Vinga, merci, que vagi bé Adéu, bona tarda Bé, continuem amb una altra trucada Perdona, Sociamor Com veus La gent no truca per demanar Consells sentimentals Però sí que truca per participar al sorteig
Però suposo que veus que és una cosa que està molt relacionada. Ah, sí? Un sopar de dues persones pot ser un sopar romàntic. Sí, senyora. Aleshores, si el sopar no n'és bé, seria el moment en què em trucarien a mi. Ja, ja, ja. Vols dir que, home, un sopar a la Torre de l'Areu és un bon moment per comprometre's, per exemple, o per fer un regal molt bonic i sentimental. Crec que ho he pillat. Anem a veure si... Home, estàs insinuant de portar-me... No, no, no, no.
Anem a parlar amb el següent ollet, no sabem si és un noi o una noia. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Una noia. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Maria Salvany. Maria Salvany. Hola. Que si no tinc mal entès, del cau, no?, de l'agrupament Martin Luther King d'aquí de Sant Just. Maria, tens el número 8 per participar. El número 8? Sí, tens el...
Què ha passat? És una moto, és una moto. Ah, pensava que era com una mena de dubte, o com un va, eh? Com una cosa així. No, no vaig ser el temps raro. Maria, aprofitant que tenim aquí la Susi Amor, que és la nostra consultora sentimental al programa. Hola, Maria. Hola. Què tal? Molt bé. Escolta'm, una pregunta. Si et toca, si ets la fortunada d'aquest sorteig, aniràs amb la teva parella? Doncs sí, la idea era que sí. A veure si vol venir.
Aviam si tens sort, doncs. Moltes gràcies. A veure si vol venir. Quin tipus de parella tens que tu li dius d'anar a sopar a la Torre de l'Areu si et toca i et diu que no?
Ah, és celíac? Sí. Ah, i ara, mira, em sap greu perquè desconeixem si el menú està preparat per celíacs, però vaja, si no... Potser... S'ho poden resoldre, suposo, des del restaurant. Puc anar jo, puc anar jo. Puc anar jo, si no, Maria, puc anar jo. Perfecte. Pobre de tu, Maria. Que vagi molt bé, gràcies per trucar, eh? Molt bé, d'arte. Adéu. Adéu.
Mira, ja està, tu, 8 persones més, eh? Són les que hi ha... Què? Quin èxit. Sí, home, és que, perdó, la Torre de l'Areu és un restaurant que mola, mola. A més, jo crec que és una circumstància que molta gent de Sant Just no ha anat a la Torre de l'Areu, tot i ser un restaurant que està al nostre municipi. En fi... Jo tinc ganes de provar la croqueta de l'Areu, no? La croqueta... Què dius? M'he quedat impactada amb això, la croqueta. La croqueta de l'Areu? La croqueta...
jo la setmana passada que es va fer al mercat el dijous llarder a la plaça de Vic vaig provar un entrepà fet de caneló un entrepà de caneló el caneló de l'hereu vas provar també tu? el caneló també té certes connotacions el caneló té connotacions vaig una mica perdut David vine més sovint aquí tot el dia em passo mirant la tele
tot el dia i miro tot, però de coses de... vaig molt perdut. De canalons i croquetes no controles gens. Quina llàstima. David, no et perdis la secció avui del consultor sentimental que farem... Tinc moltes preguntes per fer, també. Bueno, espera't, espera't, perquè també tenim un paell de cartes dels oients. Nosaltres fem una pausa, intentem localitzar l'Arnau Cònsul, que m'imagino deu estar atrafegat preparant la seva presentació del llibre al generador Prim, que... No vol bé, David, eh? El David de Tussit, eh? Com a dada. I he partat del micro. Què?
Que m'hi ha apartat, al mig. T'has apartat, que jo t'he escoltat com si tu siguis aquí dins el meu timpà. Estic nerviós. Estic pensant en canelons i croquetes. No, però és nerviós. D'aquests moments hi anem a l'Ugai de l'Arnau Cónsul, que està amb el Xavier Grasset, a la presentació del seu propi llibre. Les personalitats dels col·laboradors de la Panya del Morro, els amics que reuneixen i tot això. Fem una pausa i tornem quan el David també es trobi millor. No passa res, David. Fins ara, eh? Bé, bé. Bé, bé.
Ràdio 2B Ràdio 2B
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Fins demà!
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Dos quarts de set del vespre, hem intentat trucar a l'Arnau Cònsol, vaja, no hem intentat, l'hem trucat, però no l'hem trobat. Sí, sap greu, però vaja, imagino que deu estar enfeinat, doncs, preparant la seva presentació, que justament d'aquí a una hora, si voleu anar al carrer Provença 232 de Barcelona, amb el llibre El General Prim, que ha escrit ell...
i que li ha publicat l'editorial La Mansarda, i que anirà la presentació a càrrec del Xavier Graset, periodista de l'Oracle de Catalunya Ràdio, i també del Josep Pic, doctor en Història i professor titular de la Universitat Pompeu Fabra. I des d'aquí li delitgem tota la sort del món a l'Arnau Cançó, que se la mereix i que li vagi molt bé d'aquí una hora. Ara, Susi, deu estar enfeinat, acabant de parlar amb...
Home, jo crec que... Preparant la presentació, no? El pròxim dia sí que podria compartir amb nosaltres, no? Aquest gran moment que està vivint. Sí, com li ha anat tot, per exemple, no? Clar, és bastant nerviós, ara. Que té el Gracet al costat, eh? Ostres, és veritat, el Gracet. Clar, el Xavier Gracet. Aquest aquell que feia allò de... La informació és una selva. Ah.
En fi, una altra trucada tenim pel sorteig. Això és un no parat. Ai, perdó. No, que ha quedat com una altra. Deixa'm agrair a la Carme les tasques de producció i de centraleta que està fent por per atendre els ullens. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem, sisplau?
El meu nom és Macià. Hola, Macià. Macià? Sí. Perdona, et passo amb l'associamor. Truques pel sorteig, no? Sí. Perdona, no seràs Macià Guillemet? Sí, el mateix. Ah, home, Macià Guillemet ja conegut per tots. Algunes vegades has trucat al programa, no?
Sí, bueno, és la segona. És la segona, eh, per participar. Doncs ja t'apuntem, Macià. I et passo amb l'Associamor, ja sé que tu no ho sabies, això, però és que l'Associamor és la nostra consultora sentimental del programa. I aprofitant la benentesa, que et truqueu als oients per participar al sorteig, té algunes preguntes per fer-te. No t'importa, no? No, no, no passa res. Hola, Macià Guillemet. Hola. Com estàs? Bé, bé, bastant bé. I escolta'm, estàs enamorat?
Bueno, anem fent, sí, una mica, m'imagino. Ostres, suposo on t'està escoltant la teva parella? No, crec que no. D'acord, d'acord. Bé, doncs m'agradaria dir-te que espero que et toqui aquest sopar i d'aquesta manera pugui sorgir l'amor d'una manera espectacular. Home, la convidaràs, no, m'imagino, per acabar tan enamorada del tot ja.
Clar, ho provarem, ho provarem. Si et toca, si et toca. Doncs escolta, Macià, moltes gràcies per jugar amb nosaltres també i que vagi molt bé, eh? Molta sort. La setmana que ve farem el sorteig. Si et toca, com que ja has trucat altres vegades, tenim el teu número de telèfon, si et toca i et truquem. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé, merci, bona tarda. Adéu, adéu.
Petites, petites proves, eh? Putanetes que fem els oients. Si truquen, si truqueu. Home, què menys que parlar amb l'associació de Modor? Home, escolta, m'és un gustàs i un privilegi parlar amb mi, Jordi. No, però perquè el tio fa vergonya. Hi ha moltes gent que diu, ai, ho he trucat a la ràdio, que fa vergonya. Un sopar, un sopar no, eh? Però amb l'associació de Modor.
Escolta, David, acosta-te una mica més els micròfons, plau. Perdó, que dic que amb la Susi no ha de fer vergonya, que és una sort. Estàs tirant molt la canya. No, no, al contrari, al contrari. No, perdó, al contrari, no. Cada vegada cobres la boca és per dir-li coses boniques a la Susi. No, però jo li dic coses boniques a tothom, a tu també. A mi també. Perdona, però acabes de perdre molts punts ara mateix. Hauries de dir que només m'ho dius a mi, les coses boniques, David.
Sí, però no sé mentir. Ostres, David, doncs així l'amor no va bé. Bueno, escolta, no us enfadeu... Perquè tu i jo tallem. No, però ja, però... No, no, no, no us enfadeu, no us enfadeu perquè, va, Susi, avui una mica del que és més d'hora de l'habitual, parlem una mica de l'amor i de les relacions. Exacte. I avui he fet un petit recollit...
d'aquelles frases que al llarg de la meva carrera, com a consultora de l'amor, m'han sobtat, m'han impressionat. I són frases tant d'escriptors, actors, filòsofs, gent que tots coneixerem, i són aquelles frases que quan llegeixes o sents, segurament alguna cosa et ressonarà a dins teu. Aleshores jo crec que és important, en diré algunes, aviam com us sentiu, no?
N'hi ha algunes que m'encanten, n'hi ha algunes que no hi estic ben bé d'acord. Què us sembla si les compartim una mica? Anem a veure. Començaré amb una que dic... No, no, no. Diu... Estima fins que et faci mal. Si et fa mal, és bona senyal. Ostres, què vols que t'hi digui, no? Aquesta frase és de la mare Teresa de Calcuta. Ah. Aleshores...
Fa mal l'amor, ha de fer mal, no ha de per què fer mal, al contrari, és per gaudir-ho, no? Però molta gent es pensa que estic patint, això és amor. Ah, exacte, no, probablement si estàs petit és que estàs pilladíssim per aquella persona i estàs super enamorat, però escolta'm, que l'altre tracti bé, això és molt important, David, i tu no m'estàs tractant gens bé, avui. Perdó, però... Aleshores...
La Teresa de Calcuta, perdó, no era ningú per donar consells d'amor, ho sento, em sap greu i que descansi en pau i tot plegat. No, però ella, mira, va dir una frase, la Teresa de Calcuta, que no és la mateixa, no? Perquè tu què n'has dit, Susi? Jo he dit, estima fins que et faci mal. Si et fa mal...
És bona senyora. Mira, la mare de Teresa Calcuta també ha dit una frase que ja passarà a la postalitat i a la història. Deia, jo no tocaria a un leprós ni per un milió de dòlars, però per l'amor que sento per Déu el toco cada dia.
Toma, ja. Estàs més bona, tio, quina barra que té. Perdó. Estic quedat molt mal aminent tu, perdó. Sí, fatal, fatal. Bé, pensa que quan sortim d'aquí tu i jo no el veurem mai més. Les rodes punxades. Les rodes punxades, exacte. Però és curiós, no, aquesta frase que deies de la Teresa, perquè dius, per l'amor que sento a Déu, no hauria de ser per l'amor que sent pel labros?
Atenció, aquí, no? És en plan, Jordi, et faig un petó a tu perquè estimo el meu veí. No té cap tipus de sentit. No té cap tipus de sentit. No té cap tipus de sentit. En fi, va, repassem més frases d'aquestes d'amor. Aquesta és de la Ingrid Berman. I dius, mite-la, mite-la que espavilada. Què li està? A veure què deia. Diu, el petó...
un truc encantat per a deixar de parlar quan les paraules es tornen superflues. Oh, que bona aquesta. M'estàs dient alguna cosa amb aquests petons? És un efecte de so. Però és veritat, moltes vegades quan jo saps què dir...
Fes un petó. Fes un petó. És el recurs fàcil de quan ja no hi ha conversa, també. Però és lleig que hagi de ser un recurs i no surti d'un mateix quan vols fer un petó. Però fixa que hi ha gent que és el contrari. Fot uns taladros màxims i el tens allà al costat i dius, per favor, fes-me el petó d'una vegada, no? També, també. Si no, ja em tiro a sobre teu i ja te'l faig jo. De fet, els petons
No es demanen, es fan. Una altra frase també per la prosperitat. És que els catalans no donem res, fem. Ho fem tot, no? Ho fem tot. I a la marató, a la marató no donem res, ho fem. A veure, més frases? I els petons. Regala petons. Ah, és veritat, és veritat. Mira, aquesta també va relacionada amb els petons.
No oblidis mai que el primer petó no es dona amb la boca, sinó amb els ulls. De Bernhard, un escriptor alemany. El primer petó no es dona amb la boca, sinó amb els ulls. Home, perdona, jo he vist gent fer petons que amb els ulls travessa l'altra persona i li està fent més petons amb els ulls que amb la boca a vegades. Sí, sí, jo també ho he vist això. O sigui, fins i tot el seu cap està xocant amb l'altre
aquelles mirades profundes que despullen just la persona que tens al davant i de fet aquesta frase la podria lligar amb una altra que tenim aquí de l'Audrey Hepburn que et diu la bellesa d'una dona s'ha de veure en els seus ulls perquè aquesta és la porta del seu cor
Oh, aquelles mirades d'així que no sé què estàs dient, si està contenta o està enfadada, per exemple. No, no, no és aquesta. No seria aquesta l'essència de la frase. L'essència de la frase seria prou de mirar culs i burbas i tot. Ostres, és que els homes s'ho s'ha d'explicar tot, eh? L'essència seria no quedar-se amb el rava, sinó amb les fulles, sinó amb el rava.
o sigui no quedar-se amb el superflu perquè és una mica com la croqueta de l'hereu no he anat per lo sexual però és una frase feta això és una mica de Ripoll avui està quedant un programa molt usunenc la torre visita Viva Santelles el David Moreno de Ripoll està molt usunenc perquè estàs tu David i tu el portes cap al teu terreny no, la Carme Verdó ja ha parlat del festival de Torelló sí, sí
Estàs orgullós, estàs orgullós. Tenim un parell de frases més abans de passar ja a les preguntes dels oients. Una que és molt important, que és estimar-se un mateix és el començament d'una aventura que dura tota la vida. Clar, ojo, superimportant. Perquè t'estimin els altres, t'has d'estimar primer a tu.
Això en Wilde, no Oscar Wilde Oscar Wilde Home, això està clar Ho he dit en Ripollès Si no t'estimes a tu mateix no esperis que els altres t'estimin L'Òscar Wilde era l'Òscar L'únic que pega és que no era tu sola
No, això no ho té, això no ho té Avui David monotemàtic, eh? No, ja està, ja paro Ja paro el tema de vosaltres I l'última frase d'amor? Tinc una última que he seleccionat No miris, David, si estàs, gràcies És, no ser estimat és una simple desventura La veritable desgràcia és no saber estimar Albert Camus, un aplaudiment, sisplau, per l'Abel Camus
No ser estimat és una simple desventura. La veritable desgràcia és no saber estimar. Ara mateix, ara m'ha agradat aquesta. S'ha de saber estimar. I des d'aquí hi ha aquesta secció. Cada setmana diem el mateix. Des de les relacions sanes, gens de toxicitat.
Però aquesta noia, ara li augmentarà la feina. A la primavera, tots tenim dubtes... I la sang alterada, no? Per si directament parlem del look que realment t'importa. És que a mi em fa gràcia això a la primavera, no sé què. A la primavera el que fa és accelerar... A més, avui que és com... No és oficial, però avui és com el primer dia de la primavera, quasi bé, amb la caloreta que s'ha fet avui. Sí, sí, sí.
Per això estem parlant aquí d'amor, de frases. Avui la gent s'enamora molt, avui. Avui és un dia on la gent s'enamora i es desenamora, també. Ah! No? Per? Què? Per? No, ho dic perquè la Susi Amor, veig que molt de cas a mi jo no em fa, Susi. Està el David aquí. No, és que no cal. Normalment, sempre, ai, Jordi, com tu i tal. I avui, ara, avui... No, no passa res, jo no soc gelós, ni molt menys. Passem ara a les consultes dels oients. Ja.
Ens escriu el Jordi des d'Esplugues. Diu, molt bones, és la tercera vegada que em poso en contacte amb vosaltres. Sóc el noi enamorat de la professora.
L'altre dia em vareu demanar que donés més detalls sobre aquesta peculiar història. Bé, doncs la qüestió és que la relació és recíproca. Ella també està enamorada de mi. Ens veiem d'amagat, però el més terrible és que ella està cansada i té fills.
Ella m'ha promès, en més d'una ocasió, que deixarà el seu marit per estar amb mi, però a l'hora de la veritat no ho fa. Em sento impotent i fràgil. Què puc fer? Sempre vostre, esperant una resposta de la Susi Amor al Jordi Desplogues.
En fi, sí, un tema que s'arrossega de fa dies ja, eh?, el Jordi... De fet, és la tercera vegada, no?, que es posa en contacte amb nosaltres. El pobre deu estar desesperat. Aquest alumne... Però, clar, la segona vegada que es va posar en contacte amb nosaltres li vam haver de demanar que ens donés una mica més d'informació perquè ens va comentar que ell està enamorat d'una professora, no? Aleshores, jo el que li demanava una mica és que potser era una idealització, no?, una mitificació, no?, quan tens un ideal...
Però, clar, avui ens ha donat una informació que és molt important, que és que realment la cosa és recíproca. O sigui, és una relació de doble banda. Clar, pot ser, per exemple, en el teu cas, David, que tu estàs terriblement enamorat de mi, però si jo no et fot un hipotocas, això seria una opció, i l'altra opció seria tu estàs terriblement enamorat de mi, jo estic terriblement enamorada de tu. Tenim aquestes opcions, i en aquest cas és la segona opció. Els dos estan enamorats, però hi ha una tercera persona. No, perdona, hi ha un lligam que complica molt la situació, no?
Un lligam perquè té marit, té marit, perquè tingui fills no vol dir res, però té marit, per exemple, té un allar. Jo tinc una pregunta. Així és com al restaurant no es pot trucar als col·laboradors, jo puc enviar cartes a aquesta noia perquè em resolgui els problemes que em vas dir un dia, els problemes d'amor, d'estiu i tot plegat.
i he trobat la solució, ella m'ajudarà clar, però escolta David, si jo tu hi treballo vols preguntar-li qualsevol cosa? no, no, no, primer aquests nois que tenen la preferència covard, covard no, que em pregunti i jo dic però pobres nois va, anem a pel Jordi, si et sembla David i després David tu em dius què és el que necessites i això t'ho resolc, d'acord?
Aviam, Jordi, doncs està clar que hi ha una relació d'amor aquí recíproca, els dos esteu enamorats, però el problema és que aquí hi ha una tercera persona. La cosa es complica, evidentment. Ella et promet, pel que veig, que deixarà el seu marit per estar amb tu, però no ho acaba de fer.
El primer que has de fer en aquest cas és fer-te tu, amb tu mateix, yourself, una pregunta. És, jo estic disposat a arriscar, a patir i a lluitar per aquesta relació? Em val la pena lluitar per tot això o no? Primer has de fer aquesta qüestió amb tu mateix, respirar-la, escoltar-te, i un cop hagis pres aquesta decisió, anirem al segon pas. Quin era el segon pas?
Però l'amor no és una cosa com més senzilla. O sigui, jo sempre penso que... Perdona? És veritat, l'amor és molt més senzill. Tot allò de he de lluitar pel teu amor i que... Ho sento. Atenció amb el d'en Juan aquest, eh? Sí, sí. Bueno, David Avila és un rompecorazones aquí on el veiem. Estem descobrint la nova part de David Avila. Atorelló, tot és amb el cor trencat pel David.
Fent aquests comentaris, a més, pensa que em deixarà ser el paro. O sigui, directament. L'amor, l'amor. No, home, és el que diem. Si val la pena, és el que dius tu. Perquè a vegades, si no val la pena, no cal lluitar, no? Exacte, no cal lluitar. A més, clar, si estàs disposat a lluitar, que sàpigues que el 100% no està a les teves mans. És una cosa de dues persones. Aleshores, ja veurem ella com reacciona. Però, sobretot, l'important és que tu ara vegis si estàs disposat a lluitar o no. Val, sí.
I a les dones us agrada que un home, un noi, lluiti per vosaltres? Depèn, no? Això depèn, però si tu realment estàs molt d'aquella persona, això... Escolta, hi ha formes i formes de lluitar, no? Perquè lluitar pot acabar sent un agòvio a vegades, també, per la persona que ho rep, no? Una cosa és lluitar per seduir... En contra de la dinàmica.
I l'altre és ser un pesat, no? Ser un pesat, no? Imagina que estàs amb algú que et diu, mira, jo necessito el meu espai vital, necessito la meva independència, i doncs vull estar amb tu, però també m'agradaria estar amb altra gent, etcètera, etcètera, i tu estàs allà tot el rato enganxat. Pensant, no? Aquesta persona. Fem això, fem allò, tal qual. Buscant excuses, mal rotllo. Això no és lluita. No, això no és lluita i no és sa. No és sa, no és sa. Tòxic. M'hauràs de fer classes, eh? Individuals? Són caríssimes, xato.
Però de lligar ja, David, que has vingut avui, has vingut el dijous, només per lligar amb la Susi Amor. O sigui, m'estic posant gelós ja. No, no, no, però no és lligar perquè s'acosta a l'estiu i jo tinc un amor d'estiu que vull tornar... Ah, ara, ara, ara! Ai, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó.
Un amor d'estiu, que els amors d'estiu duren el que dura l'estiu. Sí senyor, això és un amor d'estiu, sinó seria amor de tardor i estiu. I saps allò de, ostres, vull que em vegi superbé, quan em vegi, tatatà, tatatà, tot allò arreglat. Doncs...
em vaig trobar aquest amor d'estiu a la gala d'Eurovision i jo estava amb grip, te'n recordes que et van dir que jo tenia la grip? Estava amb grip, blanc, en fi, saps? Allò que dius... Ostres! Aquell galant de cine que volia ser... Clar, perquè quan trobes un amor d'estiu fora de l'estiu, què passa, no? Clar, tu dius, estava a Eurovision, jo, que d'això ja en parlàvem perquè m'he quedat una mica preocupada...
Però tu dius, està a Eurovisió... El David li agrada molt la tele, per això fa la secció de tele aquí al programa, i s'arriba de públic als platós. Ostres, fric màxim. Molt bé. Bé, doncs, en fi, estaves dient, estava allà a Eurovisió, en blanc, pàl·lid, amb una grip impressionant, però et diré una cosa. L'amor està en la teva mirada. No sigui superficial. Si realment ella t'ha d'estimar en la teva mirada, ho va veure tot.
Sí, però home, els amors d'estiu, si intentes lligar, estan en grip, no s'han forjat amors en grip. Perquè tu encara tens esperança que hi hagi un segon estiu? Que hi hagi un escalfament global al segon estiu, o què? Jo penso que Palamós té... Palamós? No sé tu any, eh? Ai, perdó, estic parlant massa. No, què passa, Palamós? Que té màgia. Palamós té màgia. Les gambes. Les gambes del Palamós. Bueno, en fi...
Pensa que el Carles Hernández va a Palamós moltes vegades. I ell també té amos d'estiu allà a Palamós, que no sigui el mateix. Va combinar. En fi, passem a l'última carta ja, sisplau, per rematar la seguició, que portem 20 minuts parlant de l'amor. No, el teu amor d'estiu menys. Però passem a l'última carta. És l'Anna, que no he tingut de més.
Diu, torno a ser l'Anna de la setmana passada. Ja he dit, on és? És de la setmana passada. Moltes gràcies, Susi, per la teva atenció. Trobo que tens raó. Hauria de ser sincera... Perdona, situem una mica els oients per si algú no ha escoltat la història de l'Anna, no? Què li passava?
L'Anna era una dona d'entre uns 50 i uns 60 anys, aproximadament, que es veu que estava tenint un afer amorós amb un noi jove d'uns 20 i pocs anys. Aleshores, el tema estan que ella, tot i la seva edat madura, encara era verge.
I això per ella suposava un problema. Jo li vaig dir repetidorment que no és un problema ser verge. Això no té edat. Aleshores, què passava? Que ella no s'atrevia a dir-li a ella. És veritat, és veritat. Aleshores, en el moment en què arribava la relació al llit,
Ell ja dissimulava, xiulava, tinc mal de cap, no sé quantos, dissimulava. Llavors ell ja es va començar a prendre malament, fins que li va dir, mira, escolta, pensava que no m'agrades, no t'agrado, no m'estimes, et deixo. Vaja, vaja. Petita introducció. I tu li vas dir, com a consell, que et digués la veritat, no? Exacte. I que digués que era verge, eh? Exacte, sí.
Diu, trobo que tens raó. Diu, hauria de ser sincera amb ell i, de fet, ja m'he mentalitzat per donar el pas. Però ara diu que hi ha un nou problema. Vaja, he intentat comunicar-me amb ell de mil maneres, diu, per WhatsApp, per trucades, per mail, i ell no em vol respondre. Susi, si t'hagués fet cas abans. Però el pitjor de tot és que l'altre dia el vaig veure al parc i estava tontejant amb una dona tan bé de la meva edat.
Susi, no sé què pensar. Ostres... Què faig? Aquest no sé què pensar... Tots estem pensant el mateix aquí. Fa pinta, no? Bé, no ho sé, què penses tu?
Jo crec, Anna, que t'estàs afrontant amb un... Amb un picaflor. Amb un picaflor, sí. Un picaflor? M'agrada aquesta expressió? És la meva vaca que l'escolto? Sí, és de Ripolles, veu, aquesta frase. Ah, sí? Toranyó, eh? Toranyó, Susi. Ah, però no estàs dient... Va, això m'ho corre, està tot al mateix lloc. Toc allà fora de Barcelona, no? Exacte. Tot allà fora de Barcelona. Llavors, aquest noi és un picaflor que li valen les maduretes.
Clar, clar, clar. Aleshores, Anna, amb això jo no et vull dir que ell no estigués enamorat de tu ni que no li agradessis, però una mica vival és potser, eh? Ves amb compte amb aquest xaval. I el mateix que deia abans, planteja't realment si et val la pena aquesta relació. I de passo, si aconsegueixes quedar amb ell per parlar, li fas les dues preguntes. O sigui, li preguntes per una banda si és un picaflor, típica frase del Ripoll, no? Sí, sí.
I segona qüestió és, escolta'm, si realment et contesta una cosa que a tu t'agrada, doncs digue-li, mira, el tema del sexe em ve molt a gust amb tu, però hauràs de ser tu qui em desvergarà. Oh! Perdó, aquesta frase ha de dir? Hauràs de ser tu qui em desvergarà? Ho he dit una mica així, però trobo una frase forta. Jo tinc la frase, hauràs de ser tu qui obri la flor de la meva vida.
Una mica... Croquedos, eh? Sí, sí, sí. Croquedos, ostres. Home, vingui una dona i em diu... Tu em veus la flor, la meva vida. Jo dic, home, un capullo, però no tant. Però t'has de situar, no pots estar aquí... En fi, ens hem de posicionar tota la vida i nosaltres ara hem d'acabar el programa. En sèrio? Sí, ja. Un moment, però a mi ella m'ha de dir, explica...
Què he de fer amb aquest amor d'estiu? Aquest amor d'estiu el tens perdut ja, si ja ho veiem. Perdona, tu aquest amor d'estiu ja me'l vas donar per perdut, almenys a l'agost. Jo a l'agost ja t'ho vaig dir. Jo, el consell... Jo t'ho vaig dir, sí. Només et vull donar un consell, David, que és intenta evitar anar una altra vegada a Eurovision. Aquest és el consell que et dono. Bé, acabem el programa i agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'ahir.
Ai, d'avui, perdó. Home, podríem agrair la gent d'ahir, eh, també, si voleu. I els d'avui, què? No, els d'avui, no. Fem els d'avui. Aquí un subconscient. Fem els d'avui, fem els d'avui. Hem d'agrair la presència de la Carme Berdó i els serveis informatius. Gràcies per la Carme. Molt bé, Carme.
A més a més, també hem tingut el Sergi Pont des de Nova York, poca broma, eh?, poca broma. El David Avila i el David Moreno, eh?, amb l'entrevista que li hem fet, gràcies, David. I a la segona hora hem parlat amb el Ferran Latorre sobre el documental del nou cicle de documentals de muntanya, que avui a les 8 ja la teniu de Sant Jus, amb la Susi Amor. Susi, moltes gràcies. A tu, carinyo. Que vagi molt bé, si la setmana que ve, o l'altra...
I també, David Tàvila, gràcies, que vagi bé. Que vingui els dimarts. Ah, sí? Que vingui els dimarts. Ah, bueno. Vine els dimarts. David, tots veiem el dimarts, no? Ens veiem el dimarts. Ja m'ho pensaré. Veiem el dimarts. Moltes gràcies a tothom. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Ràdio Castell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'Institut de Sant Jus farà jornada de portes obertes aquesta tarda, una visita que serveix per explicar el seu projecte educatiu que, entre altres coses, passa per potenciar les llengües i les competències digitals. A més, l'Escola Montserrat i també l'Escola d'Arts Gràfiques d'Antonio Garó han obert portes aquesta tarda. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim, però, altres informacions destacades en titulars.
L'Institut de Sant Jus guanya un dels Premis de Recerca Jove que reconeixen la recerca científica dels alumnes i dels centres de secundària. El premi està dotat amb 2.500 euros destinats a millorar l'equipament de la biblioteca.
Sobre la participació, el 26è concurs de prosa i poesia en català per no professionals del Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura i creativitat. Les obres es poden presentar fins al dia 28 de març. I la CEAS estrena avui el primer cicle audiovisual de muntanya. Serà amb del 8B als 8.000 metres de l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà. A més demà, l'historiador Albert Fàbrega parla del salí de Cardona en una nova xerrada de la CEAS.
Bona tarda. L'Institut de Sant Just farà jornada de portes obertes aquesta tarda. D'aquesta manera, els pares i mares dels nois i noies que comencen primer des o el curs que ve podran veure les instal·lacions del centre i conèixer el seu projecte educatiu. Alguns dels punts forts del pla d'estudi són les llengües i les competències digitals. L'escola Montserrat també obre les seves portes avui. Sant Just Notícies.
La setmana que ve comença el període de preinscripció d'educació secundària obligatòria, segon cicle d'educació infantil i primària pel curs 2014-2015. En concret es farà de l'11 al 21 de març i per això els centres públics de Sant Just fan aquests dies jornades de portes obertes. L'Institut ho farà aquesta tarda. El director del centre, Josep Margarit, ho explicava aquest matí el Just a la Força, explicant alguns dels pilars del projecte educatiu.
a necessitats que donen el currículum però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular, igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem, i d'altra banda la franja una mica més necessitada d'atenció, dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba al centre.
A primer de sol curs que ve hi haurà quatre grups, per tant es podrà acollir tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics de Sant Just. Del 2014 a 2015 l'Institut haurà de fer front a la incertesa pel que fa a les assignacions de la Generalitat. Sembla ser que de moment el Departament d'Ensenyament deu al centre alguns mesos. Ho ha explicat Jesús Magalí.
intentar que si el departament porta un retard de dos mesos, vull dir que l'assignació del mes de l'any 2013 encara ens falta una quota, vull dir una xifra, que seria un mes, i ens falta el 2014 el que portem d'aquest any, el fet d'estar trampejant amb les empreses, amb les factures, que tot estigui al dia, clar, perquè no podem comptar amb uns diners que saps en principi que els tindràs, però si no els tens a les mans, llavors la situació és molt delicada i molt greu i s'ha de fer això, doncs equilibris, virgueries, i no podem fer coses que ens agradaria molt més fer.
És més, l'Institut de Sant Just ha hagut de presentar un pressupost per aquest any sense saber ni tan sols quants diners rebrà de la Generalitat. Estem jugant amb un pressupost que hem hagut d'elaborar perquè s'obliguen a elaborar-ho sense saber exactament quins diners tindrem el 2014. Vull dir que comptem que seran semblants al 13, com que som pessimistes, doncs diguem una mica menys del que es va donar i amb això sobreviurem, sí, però clar, no és situació que la retallada de fa 3 anys va ser matadora...
Primer d'ESO, com dèiem al curs, que veurà quatre grups i aquestes qüestions, tot plegat, forma part del dia a dia de l'Institut, que el centre va trempejant. La jornada d'avui ha començat a un quart de set de la tarda.
L'escola Antoni Algaró amplia també la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques de Sant Jus serà el primer centre de tot l'estat espanyol. Han oferit tres línies del sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos a grau superior. Aquesta tarda l'escola obre les seves portes a tothom per explicar les novetats. Sant Jus Notícies.
L'Escola de Gràfiques Antoni Algaró utilitzarà aquestes visites per explicar a les persones interessades la formació que ofereix i per ensenyar les infraestructures, la tecnologia i la maquinària que s'utilitza, entre d'altres. El director del centre, Joan Creus, ha explicat al Just a la Fusta que l'escola serà l'única de l'Estat que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i que amplia l'oferta a grau superior.
Serem, de fet, l'única escola del sector gràfic a l'estat espanyol que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà, que és la part de preimpressió, la part d'impressió i la part de postimpressió, i a grau superior, aquest any 2014-2015, aquest proper que iniciarem, tindrem nou curs de disseny i edició de publicacions d'empreses i multimèdia i un altre de packaging.
Tot plegat s'afegirà a les novetats que ja s'han introduït a aquest curs, amb el grau superior artístic en gràfica publicitària. L'escola Antoni Algaró aposta per la formació professional com una bona sortida per trobar feina. Creus apunta que a Europa sempre se li ha donat més importància a la formació professional que a l'estat espanyol o a Catalunya i que ara la tendència està canviant a casa nostra. Entenem que era una qüestió bastant cultural, que veien que una persona val per estudiar, ha d'anar directament a la universitat,
Alguns d'aquests conceptes s'han anat canviant i la gent veu que per tenir una bona possibilitat de trobar feina, per poder tenir un bon desenvolupament professional, és important també passar pels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior. Avui a la 6 s'ha fet una visita de portes obertes i també n'hi haurà un altre el dia 20 de març.
I parlem de més qüestions educatives perquè l'Institut de Sant Just ha guanyat un dels Premis de Recerca Jove de la Generalitat, uns guardons que entrega la Secretaria d'Universitats i Recerca pels treballs d'investigació científica que fan els alumnes i els centres d'educació secundària, en concret a tercer i quart d'ESO, batxillerat i cicles formatius. A més, el febrer, un grup d'alumnes del centre va guanyar un dels Premis del Mobile Learning Awards. Sant Just Notícies.
L'Institut de Sant Just és un dels 11 centres catalans de secundària que aconsegueix enguany un dels Premis de Recerca Jove que reconeixen la seva recerca relacionada amb matèries científiques. Els Premis de Recerca premien l'esforç dels alumnes i el treball en equip, així com també el foment de les vocacions científiques per part dels centres. El director del centre, Jesús Margarit, n'ha parlat al Just de la Fusta.
Portàvem dos anys molt seguits que es van donar premis a alumnes concrets del centre que havien fet treballs bàsicament de biologia i aquest any vam rebre la comunicació dient-nos que com a centre rebíem aquest premi i clar, suposo que ho donen en funció d'això, d'haver tingut uns anys de bons treballs presentats, premiats o no premiats i aquesta recompensa en aquest cas el Departament de Naturals perquè és el que més treball s'ha presentat però com a centre és una gran alegria. El premi que ha aconseguit l'Institut de Sant Just està dotat amb 2.500 euros que es destinen