98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'FM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro.
Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Berroi. Carme, bona tarda. Bona tarda. No estiguem tan contents, perquè avui fa un dia de mes. Ja t'ho dic ara i no estic a favor d'aquests dies. Avui jo no faria programa.
Vindria a treballar. És que aprofites el temps que fa que Francesc Mauri ha dit bogeria primaveral. Ho he deixit. Però clar, si fa sol no ve de gust treballar. Si fa sol no ve de gust treballar. Per tant, és millor així, no? Per treballar. Primer treballar no ve mai de gust. Això per començar. I segon. Almenys les persones que ara ens dediquem al que ens agrada.
Ara, ara, gràcies. Ho hem salvat pel pèl d'això, però ho hem salvat. El que jo deia és que jo fa com mandra, no? El dia d'avui fa molt vent a tot arreu. No se, la gent està com també així, badallant tota l'estona, com la Carme. Carme tu badalles, no? Només de vegades. Només de vegades. Quan m'avorreixes? Carme, és mentida això. Perquè quan t'avorreixo, també badalles.
En fi, avui al programa, a part de Borria la Carme, també parlarem de televisió amb el David Ávila en aquesta primera hora. I a partir de les 6 i 10, el Manel Ripoll amb Història de Sant Just. Avui al programa parlarem de la tercera part de la vida d'Antonino Tenes.
Ja veuràs com us avorriràs amb el senyor Mohsen Antoninotet, un dels personatges més importants de la història de Sant Just del segle XX. Avui també continuarem descobrint per què. I a part també tindrem l'Arnau Consul de l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sapiens, amb el qual no feis cares, Carme, mentre faig el sumari, perquè amb ell
parlarem de Carlos Fuentes, que va morir dimarts passat, un dels grans autors llatinoamericans, i a més a més també ens recomanarà el llibre El talent de Jordi Nobka. I per què ho farà? Doncs perquè demà Jordi Nobka visitarà Sant Just d'Esvern, a l'Ateneu de Sant Just.
Però, però, però, però... En lloc privat. Efectivament, en una sessió privada del Club de Lectura de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esbern. Només 8 o 9 persones tindran la sort de parlar amb ell cara a cara i contrastar coses del seu llibre.
Has vist que informats que vaig avui? Dones molta informació d'aquestes accions. Em sembla que l'hagi gravat. En fi, Carme, comencem parlant de les notícies de Sant Just. D'aquí una estona a Twitter, perquè hi ha hagut una cosa que a mi no m'ha agradat. Podríem fer una mica de treball d'investigació del Twitter relacionat amb
Relacionat amb Sant Just d'Esvern, eh? Però dolent. Veig que sí. Bueno, t'ho dic ja o no? Sí. Doncs l'altre dia, d'Esvern, que és un home que té Twitter. No, no, no, no. Ah, d'Esvern. Saps? La deia l'Apòstruf. No, no, no, no. Bueno, sí que és relacionada amb això. Van penjar una fotografia d'una etapa de les clavegueres de Sant Just que posa d'Esvern amb Apòstruf.
I el tuit deia, des de 1984-86, o fa més de 30 anys, m'ho invento, les clavegueres de Sant Just d'Es Berm van ender amb apostros. No pot ser, no pot ser. Imagino que no es deuen fer a Sant Just. No. Llavors, tenim una trucada d'investigació, que la farem durant aquesta primera hora, segurament després de les notícies, trucarem a l'Ajuntament de Sant Just i demanarem que ens passin amb el responsable de clavegueres.
Regidor de Clavagaram, que m'imagino que deu haver algú, no? O alguna persona que sàpiga una mica com és que... Suposo urbanisme, no? Urbanisme. Truquem a urbanisme. Truquem ara o no? Fem la investigació ara. És que, clar, aquestes coses es fan ja o no. O després no ho farem. Anem a trucar. Eee... Estem trucant a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern per preguntar què passa, no? Això no pot ser. A veure qui ens atén.
Hola, bona tarda. Aquest és l'Ajuntament de Sant Just. Hola? Perdó, disculpi. Mira, sóc el Jordi de la ràdio. Que em podria passar amb algú d'urbanisme, sisplau? D'urbanisme? Sí. Aquestes hores no crec que hi hagi ningú. Ningú, no. És que saps què passa? Que estàvem fent programa.
I ens ha arribat un tuit d'una persona que ha fet una fotografia d'una tapa d'una claveguera que posa claveguera de Sant Just d'Esvern amb D apostruf. Amb? Amb D apostruf, o sigui com d'Esvern s'escriu tot junt no? Eh, si.
i ho ha posat bé a pòstruf esvern, a la claveguera, a la tapa de claveguera, o sigui, al carrer les clavegueres tenen una tapa, no? Si vols dir que hi ha una claveguera en què el nom del fabricant ho ha posat malament. Ara, com a mínim una. Llavors hauries de trucar al matí o enviar un correu a algú d'Urbanisme. Sí, no?
per avisar-los, perquè a la tarda no hi ha ningú. No hi ha ningú. Hi ha algú a l'Ajuntament ara? Si vols et passo a la OJI. Ah, sí, doncs sí. És l'oficina de gestió integrada, no? Però ell sabran aquest tema perquè potser no els vull molestar. Com et dius, company? Un moment sisplau. Un moment sisplau, gràcies.
Va, anem a veure. Jordi? Què passa? S'enfada tant tu eh. Com? S'enfada tant tu. S'enfada tant mi, però si he sigut molt educat no? Ja, però ell també ha sigut molt educat. Ja, ja, però si aquí tots som molt educats. He pensat on podries trucar. Si? Hola, bona tarda. Bona tarda. Mira, soc el Jordi de la ràdio de la Penya del Morro. Hola, digues. Hola, amb qui parlem? Victòria de l'Ajuntament. Victòria, què tal? Escolta, mira, és que saps què passa? Que estàvem repassant alguns tuits que han aparegut de Sant Just, d'Esvern aquests últims dies.
I hem vist que hi havia una fotografia, han penjat una etapa de claveguera que posa Sant Just d'Esvern amb apostrof D apostrof Esvern. I volem preguntar una mica com és que l'empresa responsable de fer les clavegueres no sap que d'Esvern s'escriu tot junt. I hem demanat per algú d'urbanisme, no hi ha ningú, però... Clar, perquè a la tarda només estem aquí a l'oficina d'atenció a Ciutadans.
I registra. No puc derivar-te a ningú que hagi fet el seguiment d'aquest tema. Jo tampoc no sabia si podríeu parlar una mica del tema perquè ell diu que passem amb la O a judicar. Tot bé per això aquí a l'Ajuntament ara? De moment sí, aquesta hora de la tarda una mica tranquils.
Molt bé. Fins a les 7 encara tenim corda. Fantàstic. Doncs escolta, gràcies per atendre'ns i ja veurem aquesta claveguera, que no sabem tampoc on està, perquè és una fotografia que ja et dic que ens ha arribat. No teniu referència ni res? Bueno és que és un tuit, és un tuiter. És un tuit, que és una persona que es diu Desvern, a més l'home.
I és veritat, no ho estem inventant. Sembla una broma telefònica però no, és així. No, en referència si no ha posat alguna senya, algun carrer, alguna cosa. No ha posat. No ho ha identificat. Quan tu facis la consulta a Urbanisme, suposo que et demanaran per localitzar-la, per comprovar i... És veritat.
I constatar. Home, mira, ara que estem parlant d'això, oi que passa? Que passa per enrotllar-me, digues. No, però que passa molt això, eh. No, no, que la gent es pensa que a Desverns escriu amb apostrof, oi que sí? És que tenim una campanya particular aquí, iniciada al programa, al Twitter sobretot, amb el hashtag desverntotjunt, i... Usted diu, Constància, que a la gent li passa això o no? Bueno, això és una història de... el nom de Sant Just, que hi ha tota una...
un seguiment de com ha anat evolucionant el nom de Sant Just. L'última referència, hi ha un article dins del llibre del milenari de Sant Just. Saps el llibre aquell que quan es va trobar aquell pergamí amb el nom de Sant Just cap al 900 o alguna cosa així.
i es va fer a l'any del mil·lenari a Sant Lluís i ara una companya precisament d'Urbanisme ha escrit també a l'última miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Lluís Tengs hi ha un article que l'ha escrit una companya d'aquí de l'Ajuntament d'Urbanisme que parla de tota la...
la història de l'evolució del nom de Sant Just. Al llarg de la història dels anys, no? Ostres, escolta, però quina informació més bona que ens has donat. Home, per això, jo estic aquí a l'Hogi per donar informació. Doncs escolta, truquarem cada tarda, sempre que tinguem un dubte a la... És que no saps el que ens has dit. No saps el que ens has dit. No. Doncs a la biblioteca i al centre d'estudi Sant Just Tenc. Molt bé, doncs escolta, moltíssimes gràcies. Doncs li direm al Manel, que era el nostre historiador particular al programa, que aquest dia estem repassant, per cert, la història de mossèn Antoni Notenas.
Jo li direm que investiguis sobre el nom, perquè a mi em fa ràbia tu, quan veig això. I a més a més, en aquest últim article que et dic, es va presentar la Michelània d'aquesta que et dic fa uns 15 dies, a la TNU,
I a les hores també parlem en aquest article de les similituds en altres poblacions de França i d'altres pols d'Europa. És molt interessant. A Sant Joan d'Espí també sabeu que els hi passa. No, pensen que potser vam a postres i no. Doncs Maria Teresa m'has dit? Victòria, victòria. Sí, agènia, gràcies. Que vagi bé i merci. Gràcies per la feina. Adéu, adéu, a tard.
Oh, doncs veus Carme, hem fet una trucada d'investigació important. Per tant, la Victòria, que ens ha atès molt amablement des de l'oficina de gestió integrada i servei al ciutadà, que és l'única persona, l'única persona que estava a anar, no hi havia ningú d'urbanisme. També Centraleta. Centraleta també, perquè que no hi havia ningú d'urbanisme per sobre el tema de les tapes de les clavegueres de Sant Just, que es veu que n'hi ha algunes que porten D apostruf amb esvern.
Bueno, en fi, doncs, fet això, passem a les notícies de Sant Just, la Carme Verdoi. Doncs vinga, Carme, per on comencem avui? Doncs comencem parlant de la vaga de demà contra les retallades d'ensenyament, que les escoles de Sant Just faran un seguiment desigual d'aquesta vaga.
per exemple no farà seguiment de la vaga, mentre que al Canigó el seguiment serà minoritari, només set mestres, dels quals quatre són tutors i tres són especialistes, no aniran a treballar, i en canvi l'escola Montseny i Montsegrat sofriran serveis mínims. A Montseny només seran dos mestres els que no seguirem la vaga, per tant, una vaga
seguida pràcticament pel 100%, no, al revés, només dos mestres no seguiran la vaga. Només dos mestres no seguiran la vaga. El cas de Montseny és el cas on pràcticament tots els mestres la seguiran, que passa que hi haurà serveis mínims, és a dir que els serveis de menjador i activitats extraesculars es donaran a terme amb normalitat i també pel que fa a Montserrat no se sap encara el nombre de docents que seguiran la vaga però s'oferiran els serveis mínims.
I bé, recordem que és una vaga que es convoca per la retallada d'anunciats del ministre verd i la consellera Rigau. I els sindicats de la normalitat perquè consideren, pel que consideren l'espoli de l'educació i per defensar llocs de treball docents, la qualitat de l'educació i els serveis públics. Doncs em sembla molt bé, tenen tot el dret de fer-ho. I encara un punt més d'educació. Què passa? És un altre tema eh, però tu lligo així. Vols fer canvies de sintonia? Mira, fem una altra notícia. Home, Carme. És radical eh.
Vinga va, passem a una altra notícia Carme. És un tema que no t'agrada, que és el tema de les preinscripcions escolars, però s'ha d'explicar. A veure, no és que no m'agradi. A veure, no és que no m'agradi, però... Et cansa. Doncs d'una banda, avui comencen les preinscripcions per Batxillerat i...
cicles formatius, i de l'altre... Però s'ha de dir, oju, estava pensant, potser no m'agrada a mi, però s'ha de dir, és un home clar, s'ha de dir, és que hi ha molta gent... A mi m'ha afectat molta gent, això. Sí, sí, i de l'altre... I la meva opinió no, aquí no he pintat res, també t'ho dic. Gents, doncs divendres passat es va acabar el termini per fer la preinscripció per l'escola Barcelona municipal Marex, no sé si us recordes. Sí, molt. Doncs ja sabem quant d'agents hi ha apuntat, i bé, com a costuma ha passat, normalment la demanda ha estat superior a l'oferta.
En el cas dels nascuts l'any 2010, l'oferta ha doblat i la demanda ha doblat l'oferta. De fet és més del doble, l'oferta és de 8 places i s'hi han presentat 22 sol·licituds. En el cas del 2011, s'oferien 31 vacants i hi ha 55 sol·licituds. I pel cas del 2012, i és el que ha anat més ajustat, els nens i nenes nascuts del 2012 s'oferien 16 places.
i se n'han presentat 21. Doncs això és el primer pas de tot plegat i anirem doncs concretant calendari perquè la matriculació està al mes de juny. Fantàstica, aquesta radiografia de les preinscripcions escolars a Sant Just d'Esvan. I acabem ja amb una última notícia relacionada amb el nostre municipi. Doncs una notícia que t'agradaràs segurament. Ah sí, aquesta sí. Tu saps per què? Perquè en algunes poses músiques, en algunes em dius no m'agrada preinscripcions. Ho has dit obertament, de fet. Per tant, doncs és fàcil. Ho penjo al Twitter.
Doncs Sant Just i Horp am Necker conmemoren el desaniversari del seu germanament. Home, això sí que m'agrada, saps que m'agraden aquestes notícies, perquè Horp am Necker és un poble que li tenim molta carinyo aquí al programa, de tant en tant ens visita el seu alcalde, és alemany, i és una de ciutat, juntament amb Camoapa, allarmenada amb Sant Just d'Esbern.
Aquest és l'alcalde de Hort Vapnèquer cantant un dia que va venir al programa l'himne de Hort Vapnèquer. Vestit així com rotllo tirolers, eh, amb pantalons curts, tirants, camisa blanca i un barret mon mon. La lletra diu, la lletra diu. Molt contents d'estar, agermanats, no...
Miau, Miau, Miau... Miau, Miau, Miau... Miau, Miau, Miau... Miau, Miau, Miau, Miau... Ara, ara, ara arriba el llibre.
Ens agrada molt la lletra, però és igual. És igual, Carme, deixa'm aquí. No te la saps, eh? No me la sé, no me la sé. No puc saber-ho tot, jo. Doncs comemoren el desaniversari del seu germanament, que de fet ja fa uns anys, eh?, que són les germanades, però l'any passat el desaniversari es va celebrar allà. És que són d'una manera els alemanys. I ara es celebra aquí. Ah, sí? I farem l'Octoberfest aquí a Sant Just. La Fortamneckerfest.
El proper cap de setmana un grup d'elemancs de fet visitarà Sant Just per fer un seguit d'activitats. Vindran amb el vestit tradicional també bàvar o no? No ho crec. Ho dic perquè si aneu pel carrer a Bona Vista... No, són de Baviera. No ho sé. És que a Hop Up Necker on està? És a tocar de... Truquem, truquem. Truquem a Hop Up Necker. A més d'estranger, no pots trucar. Truquem a Hop Up Necker. És un Skype. I preguntem...
És un Skype. Escolta, jo l'anglès el parlo molt bé. L'alemany no tant. Ja ho saps. Doncs guanya el municipi alemany de Forbamnecarup, aquí a Sant Just, amb una escultura, l'escultura d'un remer, per commemorar doncs aquest aniversari. Molt bé, un aplaudiment, gràcies. No, no, està molt bé. Un remer.
Ja m'imagino, perdona, no, no, no, és que a Cleix em pot superar una broma, però m'imagino que deu ser una de les indústries, no?, més potents que ja en tenia a Fort Pemnecker, el tema del... No recordo el simbolisme, jo un simbolisme concret i no el tinc aquí al davant, però ho teníem, eh, demà t'ho explico, això sí que no oblidaré. La estàtua... Carme, perdó, i no oblida, i no perdona. És la obra de l'artista Michael Tamosos, i aquest diumenge que ve s'instal·larà el Parc de Torre Blanca al costat de l'Estany.
Recordem que l'any passat va ser Sant Just qui va regalar a Khorbabnekar una figura, un drac, obra de Carme Malaret. I aquest setembre hi haurà diferents activitats, divendres hi haurà un sopar de benvinguda, obert al públic que ho comuniqui prèviament, dissabte visitaran Lleida i diumenge serà...
Bé, home, venen sovint i ja coneixen en Jús, per tant, doncs, també fan sortides a prop de casa. Diu que voleu anar a Tarragona o a Girona o a Lleida? Diu, no, a Lleida, a Lleida, volem anar a Lleida. Perquè han anat a altres llocs. Clar, segurament. Diu Menja, tu has anat a Lleida? A Lleida, doncs mira, no he anat mai. Jo tampoc. Doncs vinga. Podríem anar aquest dissabte. Anem al Diu Menja, sí, el dissabte. Perquè Diu Menja serà el dia Al Jit, amb la instal·lació de l'escultura Floser, el Pare Torre Blanca, és aquesta escultura d'altre mes que hem dit. Floser.
acompanyada més d'una actuació de la colla gigantera de Sant Just. Perdona un moment, perdona un moment. M'imagino que estarà a la part de Sant Just del Paratorre Blanca, perquè es veu que el Paratorre Blanca... A tocar de l'estany. A tocar de l'estany. I l'estany està a tocar de Sant Just o no? Perquè es veu que el Paratorre Blanca... Sí, pràcticament. O sigui, hi ha tres municipis que el congestionen perquè és un terreny que és inhòspit. És terra de ningú. És terra fronterera, no? Sí. Entre Sant Just, Joan Joan d'Espí i Sant Feliu del Llobregat. Llavors, clar, jo espero com a mínim que l'estatua estigui... Com jo me'n sento?
que l'Estatua està en un bàndol que no se'l desenjust? No passa res, perquè ja et diràs tu, però em farà ràbia. Diu Hörpemnecker. Mira, he buscat informació. És una ciutat alemanya ubicada al districte del Fodenstach, sembla que ell, al Budensland, del Baden-Württemberg.
Es troba aproximadament a meitat de camí entre Stuttgart, al voltant de 40 quilòmetres al nord, i Rottweil, a uns 45 quilòmetres al sud. Té una població d'una mica més de 25.000 persones i és la ciutat natal de l'escoltor Velt Estos. Que no sigui del Velt Estos? No. La figura del ramader. Serà que no, eh? Dic jo, eh? Ramader no, eh? Un ramer, perdó. Un ramer. Un ramer? Una mica diferent. Ah, un ramer? Que porta... És el gran dels balceros. Jo pensava que era una persona que controlava el ramat.
Clar, perquè allò deu estar ple de canals. El tema del riu, clar. Ara ho entenc. Ara t'agrada més. Ara m'agrada més. Molt bé, doncs vindrà un remei, una estàtua que la posaran al costat de l'estany molt ben buscat. La veritat és que ara tot ja quadra molt. Per això es posa verdura blanca i no aquí. Clar, perquè no tenim estany, jo Sant just desvern. Carme, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació a partir de les 7 al Sant just notícies edició vespre.
I ara mateix tota la informació que vulgueu a radiodesver.com. Gràcies! Ara què hi penso? Aquesta cançó on deu ser? I qui la fa? Bueno, en fi, és alemanya segur, eh?
A punt a punt d'arribar a dos quarts de sis de la tarda, d'aquí uns moments amb el David Ávila parlem de televisió, però abans una publicitat. I quan dic una publicitat, vull dir que només hi ha un anunci. A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic.
Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Bas Llui, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promuntza, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promuntza.cat. Promuntza, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant just d'Esvern. Va, vine, vine, faig oi que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de les galpes, no del morro, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que a la casa de Nostienton del Matàs. Ho juro pel Jerònimo Stilton.
La penya del morro. Un programa amb el més morro que penya. O era més penya que morro.
I ja sabeu que els dilluns ens agraden especialment perquè, entre altres coses, tenim el David Ávila, que ens posa el dia de tota l'actualitat de la televisió. I avui, el telèfon des de Torelló. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. I tu, com va tot? Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé,
I què tal, per tot allò? Em fa calor o no? Perquè aquí tenim un temps molt estrany, a Sant Just, eh? I a Barcelona estem fatal. Un temps rúfol. Un temps rúfol. Rúfol. Tu sí que estàs rúfol. Bueno, a veure... Per cert, ara que dius això, saps qui és el patró de la televisió? El patró de la televisió? Sí. Santo Tomás? Rufus es diu. Es diu Rufus? Sí. Rufus Warnwright? No, no, no. Es diu Rufus Seca.
Doncs no sabia que se'n rufus era el petó de televisió. És una bona dada aquesta. I tant, i tant. No te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més. I avui te n'aniràs a dormir sabent unes quantes. I tant, i no n'aniràs a dormir sense saber el número 1, que és el que fas tu sempre, els dilluns. No, però avui ja no, els dilluns ja no... Ara ho explicarem, ara ho explicarem.
Tens una sorpresa per mi? Una gran sorpresa, sí. Avui ha sigut uns cantants russos o uns cantants... Alemanys? Alemanys. Alemanys, alemanys. De Jotbem-Nèker, que són el poble germanat, em sent just.
Però home, no em facis això David. Anem a pams. Anem a pams perquè seguim la pauta. Què posa la pauta? La pauta posa. El dimarts a la nit TV3 ens oferirà la dotzena cerimònia de la nit del català de l'any amb la Melero i l'altra. Que m'imagino que són l'Helena, García, Melero i l'Ariadna. Català de l'any demà.
Estàs nerviós o no?Molt, molt, molt. Estic molt nerviós. Mira, demà a la nit, després de la televisió es vespa, es farà la gala del Català de Gany, que estarà presentada, com tu ben bé has dit, per l'Helena García Melero i l'Ariadna Oltra. Des del Teatre Nacional de Catalunya?Des del Teatre Nacional de Catalunya. I és una gala que durarà uns 30 minuts. Ah, doncs la trobo curta, perquè és una gala. Serà més aviat una caleta.Sí.
Està bé, està bé. Gràcies. Aproves el gag, l'acudit? Sí, sí, és que a mi m'agrada aquest acudit. Aquest acudit és del nivell d'Arturo Valls. Sí senyor, sí senyor. Deu ser que aquest humor corre per aquí. És veritat, perquè el programa Ahora caigo, que presenta Arturo Valls, es fa des de Sant Just d'Esver, no? Sí, sí, sí. I vaig ser una de les primeres persones
que va explicar a la penya del morro en què consistia aquest concurs. Home, sí, tu David, ja saps, tu, eh, lo sabes antes que ver tele, eh, perquè ells tenen l'eslògan, lo sabemos todo antes, eh, aquest portal de tele d'internet que es diu vertele.com, i el David, ell mateix té un eslògan, que és ell, que és, eh, David Ávila, lo sabe antes que ver tele.
Però clar, si vaig a veure els programes i no em fan firmar res d'explicar coses que passen, doncs jo ho explico. El que has dit David, el que has dit, encara escoltes la música ara i per això els pilots i tot això ens faran firmar coses. Bueno va, parlem de la gala del català de l'any perquè entre altres Kiki ja ha nominat.
La pilota trial Laia Sanz, el locutor d'esports Joaquín María Puyol. El locutor d'esports, per favor, el locutor d'esports. El mestre Puyol, el locutor d'esports.
Home, que sembla que parlis d'un bacari que ha entrat a la redacció d'esports de Catalunya Ràdio. No? No, no, no. Està parlant del gran mestre Joaquim Maria Pujal, eh? Que faig que va fer un llibre que es deia... o alguna cosa per l'estiu. Que el revés és ambulància i que des de llavors el Pujal es veu que parla al revés sempre. Fa les transmissions al revés, com rotllos posseïts satànics, saps? Vol dir, té la pilota Messi.
Doncs, és que la idea d'esport ja saps que no... És més, direm molt per sobre que un acte que hi ha, una retransmissió que hi ha dimendres a televisió espanyola, però la passarem molt per sobre, perquè tampoc...
A la gent el futbol ja no interessa. No interessa, no. És de la tele, és el que fa més audiència de tot. Però no interessa, eh David? Ja ho sabeu, demà a la televisió de Catalunya... Un moment, que ens hem d'escollir dos nominats més. El cardiòleg Josep Brogada i el cirurgià Eduard Gretacós. La cosa estarà entre aquests dos, entre Josep Brogada i el cirurgià Eduard Gretacós. Això ho dius tu, que estarà, perquè tots tenen les mateixes possibilitats, no?
Ah, sí, però jo crec que la cosa estarà, o entre... L'aigua s'ans no estarà. No, no. I Pujol... tampoc potser. Pujol ja tindrà oportunitat. Jo crec que el català de l'any amb el periòdico i tot plegat...
Si l'any passat es va donar amb en Pep Guardiola, pot ser, o fa dos anys. Sí, sí, fa dos anys. Ens hem d'esperar que la cosa quedi equilibrada amb algú de la ciència. Però això no ho vota el públic, o qui ho vota? No ho vota el públic, sí, però... Qui vol que ho equilibri? El públic mateix, que ho equilibri? Jo crec que... no ho sé, no ho sé. Jo crec que els tiros, i si no la setmana que ve...
en podem parlar, que els tiros aniran per aquí. A més, ara hi ha els podcast, que tothom es pot recuperar... És veritat, fa gràcia el podcast, eh? El podcast de la Penya del Morro, eh?, a radiodesbert.com. La Penya del Morro a la carta.
Per escoltar quan et vulguis i quan et donin la gana. Va, passem a altres qüestions. La final de Gran Hermano i la baixada d'audiència han fet canviar el dia, que és allò que fèiem parlar fa un moment, del programa musical de GES Músic, el número 1, d'Antena 3, i en lloc de dilluns, a quin dia va això ara? Ara anirà la nit dels dimecres, com que ja ha acabat la fèria con el cul a l'aire. Sí.
Ara podrem veure aquest concurs de talents musicals a partir de les nits del dimec. I qui haurà de convidar aquest dimecres? Aquest dimecres com a convidats veurà Paulina Rubio, Mónica Naranjo, Henry Mendez i José de Rico.
Tu que tens així, com la discografia sencera, qui és Henry Mendes? Henry Mendes, no ho sé, però home, això t'ho puc buscar... Aviam, busquem-la, a veure, a veure. Henry Mendes, a mi em sona Sam Mendes, però no, no és el Sam Mendes, o Henry Mendes. Mentre busques, dic que el món de la música està bo, perquè hem perdut a grans, veus com la de la dona Samet... No t'ho diré, sí, com passen per sobre. Mira, per omplir temps, mentre el Jordi busca, doncs escolta, home...
No, que és veritat que són grans veus i que a mi Donna Summer m'ha agradat molt i m'agrada molt com és. Escolta, Henry Mendez no trobo res. Els vigis també, és veritat. Henry Mendez no trobes res. No, no trobo res. No trobo res, Henry Mendez. ¿Y José de Rico? ¿José del Rico? De Rico tampoc. No ho he buscat encara. José de Rico, que per això que deies tu aquest Donna Summer ens ha deixat i els vigis. Ens ha deixat el dimendres, el càncer...
A veure, el dia que ens ho llevem i deixant d'escoltar que la gent pateix aquesta malaltia. Mira, això és José de Rico. Ah, calla. José de Rico i Henry Mendes presentant Rayos de Sol. Ai!
Són dos dj's. Són dos dj's. Ah, clar, clar, clar. Són dos dj's. Ja ho sabem qui són. La cornada és molt bonica, aquesta cançó. Ah, sí? A veure. Aquesta cançó la ballarem aquest estiu amb el sopar de final de ràdio. Jo he de ballar això? Es ballarem això.
No, balles tu de mig, si vols. No, no, no, això s'ha de posar. Ja que ens venen a visitar a Sant Just, posaran per la ràdio, no? Sí, no, i per la tele. Per la tele a Sant Just, també, per les dues coses. Bueno, en fi, doncs... La tornada, no l'escoltem. Ah. Arriba o no? No.
Dura 5 minuts 38 segons, aquest tema, eh? Quan arribi la tornada... Quan arribi la tornada l'escoltem, a veure. A veure? Queda això? No ho sé, crec que no. Crec que no és la mateixa cançó. Aquesta sí. És que aquesta és la extensió... Extended version.
Doncs mira, preparem-nos que aquest dimecres, les rajos de sol, arribin als àngels. Tant de bo haguessin arribat avui tu, perquè amb el temps que fa, fa un temps rúfol, eh, segons el David. Per cert, Eurovisión, a veure, que la gent està malalta a Eurovisión. Va, un altre grup, apunta. Jo t'estic dient, jo et diré un grup de música, que me l'he descuidat de passar, es diuen Boranop... Perdona, són les àvies aquelles russes?
M'agrada molt aquelles àvies russes, un aplaudiment, de veritat, és que m'agrada molt, perquè Eurovisió és això, cada any s'hauria d'enviar el Chiqui Chiqui. Com es diuen?
Buranops, qui és? Bueno, escolta, jo t'he dit, no, això on m'envies o... Jo t'ho dic per fil·ladors. Buranops, en ve baixa. Sí, on m'envies per WhatsApp o escolta... No, ara t'ho envio per correu, ara t'ho envio per correu. Buranops, no, no. Ara t'ho envio per correu. Ara t'ho envio per correu.
Dissabte a la nit torna al festival d'Eurovisió aquest any que representa a Espanya Pastora Soler.
Doncs mirar la de corazón congelado i tot això. Aquest any hi ha molts rumors que Espanya pot estar molt ben posicionada pel proper festival d'Eurovisió. Aquest any que hi enviem menys diners i que hi ha més retallades i tot plegat. Però qui ho diu això? Qui ho diu això? És que David, tu sí. Què més cal dir? Doncs els rumors... Els rumors d'Eurovisiós i les pàgines d'apostes i tot plegat apunten a Espanya com a un dels llocs on...
a un dels llocs on la cançó pot triomfar. També amb la Pastora Soler, que va fer... I ara té conmigo la cançó. Estoy súper contenta. Ha sido una noche muy intensa, ¿no? Tenía también a los autores de los otros temas, ¿no? Un poco lo que sé que supone el que para un autor gane su tema, ¿no? Pero yo...
Superfeliz. No he querido saltar cuando han dicho quedate conmigo, por eso, por diplomacia, pero era mi tema favorito. Perdón si no supe decir... S'ha de dir, Jordi, que la cançó és maca. Aquest llibre que t'hem posat és del programa especial que va emetre Televisió Espanyola per triar la cançó de Pastora Soler que aniria a Eurovisió. Aquest any, Pastora Soler ha estat escollida a dir
A on? Ha dit. Ah, ha dit, ha dit, ha dit. Vull dir que no han fet cap concurs ni res, no? No, no, no. Han espalviat, han espalviat.
i hem decidit, li van dir a la postura que volia anar-hi i ella no se m'ha pensat dues vegades. David, t'haig d'agrair que m'hagis enviat per mail el nom de la cosa, perquè això és impronunciable i després no es pot escriure. No sé que ho tinguis just davant. Buranovsky. Escoltem una miqueta de la tornada a la cançó espanyola. Un moment, a veure amb què.
És una balada, no, David, per ballar així? Sí, és una balada. Però s'ha de dir que és maca, és maca, la cançó. Tu la balles, ara, David, aquesta cançó, quan estaràs sol o no? Gafes el pal d'escombra i comences... Ens comencem a conèixer, Jordi, després d'un any...
És veritat. Aquesta és la que guanyarà i la que vull que guanyi Eurovisió en aquest any. Que són 6 o 7 persones d'avançada edat. I quan dius d'avançada edat, són molt edat. Jo crec que ronda la setantena tranquil·lament o setantena.
entre totes, entre totes deuen rondar les 250 anys. Segur, tranquil·lament. I presenten aquest tema, és rússia, que rússia són uns catxondos, que és el que... Clar, ells ja ho han vist abans, ja com funciona, fa anys, això tampoc, no m'ho estic inventant, però hi ha països que ja han vist com funciona Eurovisió i envien el més friqui que tenen al seu país. I això és el que està passant ara ja, perquè aquest dissabte, aquest tema... es diu Party for Every... Every Party.
De veritat, busqueu-lo a YouTube, perquè el vídeo dels assajos, no sé quin vídeo vaig veure l'altre dia, no tenia desperdici. I n'haurem descontrolades totalment. El missatge m'agrada, és un missatge que arriba, és fàcil, s'entén. No com Europa's Living Celebration, que no s'entén, aquí és Party for Everybody. Festa per tothom, tu! Festa per tothom! Clar...
Ja que també estem així com avui la secció musical, posem una miqueta del single que anirà a cantar la Paulina Rubio Dimecres del número 1. Quin single és? De quina cançó? La cançó es diu Born... Born... Boys will be boys? No. Born sí. Boys will be boys. Sí, alguna cosa així. O no ho saps.
Sí, sí, sí, ara t'ho dius. Sí. El missatge està clar de la Paulina, eh? Boys will be boys. Vols dir els nois seran nois. Així pot estudiar un anglès. Sí, molt. Party for everybody, boys will be boys, let's go, twist and shout. Seria una mica la trilogia.
Aquesta reconeixeràs que la ballaràs, aquest estiu. Sí, no, jo estic ballant ara, no paro. De fet, em sembla que deixaré el programa per anar-la a ballar, David. De com m'agrada la cançó. Boys will be boys. Ara, ara, ara!
Escolta, això sembla que estiguem fent un... Una secció de música, tu. Sí, no, o jo què sé, que estem a Radio Flashback o alguna cosa. No, estem escoltant la penya del morro. Entre Radio Taxi i Radio Flashback. Sí, Radio Taxi per què ho has dit? Per allò de l'avant d'aquella noia, no? Per allò de Pastora Soler i tot això. Bé, explica'm una miqueta d'Eurovisió, que ens anem... Sí, perquè no sabem com funciona Eurovisió, perquè com que no sabem...
perquè és un troma nou. La televisió espanyola farà aquest vistatge al Festival d'Eurovisió. Aquest any, des de Baku, a Azerbaixan, capital d'Azerbaixan, la cantant sevillana Pascora Foller es representarà a l'estat espanyol amb la cançó Quédate conmigo, que ja l'hem pogut escoltar abans. Els eurofans podran veure una semifinal abans, per la 2, demà a les 9 del vespre. Aquesta gala serà retransmesa per José María Íñigo per segon any consecutiu.
Ja no hi és en... com es diu aquell... Ori Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri. Oli Barri.
L'any passat jo va fer Jose Maria Eñigo i fa dos ho va fer Beatriz Peque. Com que a Eurovisión sempre és el mateix cada any, jo crec que tampoc no cal recordar-ho més. Hem escoltat el Vàlito i a Espanya participaran al Joc 19.
Bé, aquest diumenge Antena 3 acomiada, el programa d'humor Buenas noches y Buena Fuente, que també es fa des d'aquí, des de Sant Just d'Esvern i el plató. Cosa que a mi em sap greu, a mi em sap greu, però és així, no? El prime time i la tele, les audiències no han acompanyat gaire el Buena Fuente i tot l'equip, i faran els 7 programes que tenien pactats i punt, no? Sí, malauradament, l'audiència és així de dura,
i ahir mateix va fer un 7% d'audiència. Ha durat 7 setmanes i l'etmorista no ha pogut fer fora la forta competència com programes com AIDA, com la pel·lícula...
L'Alfonso Eruz va fer una reflexió a l'altre dia del seu programa, que potser sí, que quan estàs a prime time lluites contra tot, és a dir, lluites contra programes musicals, pel·lícules, informatius, programes diaris... és com una mena de jungla, realment, el prime time.
Jo volia fer que... jo crec que nosaltres dos hi vam anar-hi. El Jordi i jo hi vam anar-hi un dia a veure el programa. Sí. A tu i jo, a tu i jo, vols dir, no? Sí, vam anar-hi tu i jo. I jo crec que, no sé si us vam comentar, que vaig dir que aquest tipus de programes han de cobrar foc lent. I un late night cada dia et pots donar marge a aprendre, a experimentar i tot el que... I en un programa de 30 anys
no hi ha temps per experimentar. Vull dir que ha d'anar ja a per totes. Clar, perquè passa molt, no? Això perquè el primer dia vam fer màxim d'audiència del Buenas noches, Buena Fuente, amb dos milions i mig d'espectadors, i em sembla un 14 o una cosa així, que no està malament, però clar, la gent no es va enganxar i ja ho va deixar de veure.
Jo sé que el segon programa va ser, i ho dic de debò, per mi molt millor que no pas el primer, però bé. En fi, per cert, has portat aquí un tall? Sí, escoltem un tall que si l'escoltem ara ja podíem fer una mica de prometedor de per on podien anar les coses. Ah, sí? El primer programa de tots, de Buena Fuente? Sí. Ah, del primer de tots, d'aquesta temporada. Del primer de tots. Bueno, que no cunda el pánico, aunque estén viendo a un tío en calzoncillos, esto es Antena 3, no es Gran Hermano, ¿vale?
Esto se llama buenas noches y buena fuente. Si nos ven desde Canarias, buenas tardes y buena fuente. Si nos ve desde Portugal, pues mira, lo siento. Mira, y aquí estamos en prime time, los domingos, coincidimos con la película de la uno, a ida, salvados, empieza el declive para todos esos programas. Han hecho su papel, ¿no? Han hecho su papel.
Clar, ara a toro passat, no? Tot el que es diu queda gravat i això ja queda per sempre. És el que té aquest mitjà i la ràdio i tot el que queda imprès. En fi, David, passem a un altre tema, si et sembla. Sí, però, Virgus. Virgus, que l'Andreu Bonafonte no covincula del grup Antena 3 i que possiblement la temporada que ve el veiem en un nou format.
A la Sexta. A la Sexta. No ho sabem, no ho sabem. La Deia va posar ell que no sabia ni ell el que faria al bloc. Un dels rumors és aquest. Diuen que l'Andreu està molt tocat perquè aquest tipus de programes ell havia contractat a molta gent i tot plegat i hi ha una de les persones que hi conec en aquell programa, m'han dit que està força tocat. És normal també. Molta gent que treballa i ningú li agrada acabar un projecte amb tanta gent.
i deixar d'anar a feina, i a més ens imaginem també el risc, la responsabilitat d'ell com a persona davant del projecte i tot plegat. A més que hi havia posat molta il·lusió i tot. En fi, doncs escolta, les deiem molta sort, que li vagi molt bé, i una bona notícia que deia que continuaré treballant
ja sigui en ràdio, televisió o teatre, a mi no em callen ni sota l'aigua, cosa que és d'agrair i jo personalment està molt bé. Per cert, TV3, que portarà a terme aquest diumenge la Marató per la Pobresa, presentada per Antoni Bassas, no David? Sí, presentada per Antoni Bassas i per l'Ignès Marquès. Enguany serà la primera i única vegada que tindrem dos maratons.
Aquesta vegada, però, estarà dedicada a la pobresa. No estarà dedicada a cap picos de malaltia. Per cert, aquest diumenge a la tarda, de 5 a 7, deixem que digui que aquí al costat, a Esplugues de Llobregat, es farà un castell a càrrec dels cargolins d'Esplugues, on també hi ha molts enjustents, atenció.
i que estaran a la plaça de la Vila col·laborant per la marató de la pobresa i jo personalment també hi aniré a col·laborar presentant l'acte i tal, que m'ho van dir l'altre dia si volia fer el vídeo i tant, encantat, cap problema.
O sigui que també aquí donem suport a la Marató per la pobresa d'aquest diumenge que es farà a TV3 i amb aquest acte especial on a les 6 de la tarda connectaran amb les pluges de Llobregat des de la Marató. Volia apuntar-ho. Doncs que tingueu molta sort també.
Doncs dir-vos que aquest espai s'iniciarà a Catalunya Ràdio amb el programa El Suplement. Es poden parlar de programes de la competència, d'emisores de la competència o no? De RAC1 vols dir? De la competència? No, de Catalunya Ràdio. De Catalunya Ràdio sí, de RAC1 no. Doncs no, només dir-vos això, que s'iniciarà a Catalunya Ràdio amb el programa El Suplement. I continuarà al migdia a TV3 amb la presentació d'Antoni Bassas i Agnès Marquet.
Hi ha un tràiler, no? De tot plegat? Sí, escolta'm el tràiler del programa. A veure, escoltem què diuen... El Bassas ve expressament... A Catalunya. Una de cada 100 milions. Una de cada 100 milions. Ui, espera, espera, espera. Tenim un problema tècnic, eh? No, et preguntava si hi ha el Washington. El Bassas vindrà des de Washington, oi? Jo crec que ja deu ser. Ja deu estar bé, no? D'acord. Jo crec, eh. A veure, escoltem el tràiler de la Marató per la Pobresa.
A Catalunya, una de cada 5 persones, estem en risc de quedar fora de joc. Sense casa, sense feina, sense menjar. El 27 de maig, marató per la pobresa, que ningú es quedi fora de joc. Si ets amb mi, aquí, no perdis l'esperança, et farem gustar, i mai no sentiràs hora de joc.
Una marató que per cert, David, només es farà una vegada. No és com la marató tradicional i clàssica de TV3 que fan començaments de desembre, sinó que ara és, degut a la circumstància econòmica actual i tot plegat, han decidit fer aquesta marató per ajudar els més necessitats de Catalunya. També s'ha de dir que l'equip va sense massa pretensions.
amb l'aureola de l'ècrit de l'altre marató del Nadal, sinó que van molt precavuts de dir que la fita no és fer un gran marcador, sinó que van consensuar la gent,
intentar recaptar el més possible, però no es tracta de trencar cap tipus de barreres. Vinga, va, continuem amb més notícies de TV3, David, perquè ja es van sabent alguns dels nous personatges de la nova temporada del convidat, la tercera ja, de l'Albert Om, no?
Sí, ho vam avançar una miqueta la setmana passada però vam pensar, va, explica'm una mica més bé, que l'Albert Tom es mereix allò... Sí, vam parlar amb ell aquí fa uns mesos i molt amable, ens va atendre molt bé, o sigui que fantàstic l'Albert Tom. Dubta'm, és que els d'Usona som males persones. Sí, no, no, no pas, a Usona hi ha molta bona gent. I tant, doncs bé, dir-vos que també un temps que us atendrem a un professor espiritual del budisme a Catalunya.
Sí, encara no se sap el nom. Però perdona, aquest és un d'aquests que viu al monestir del Garraf? Sí. Per tant, l'Albert Home ha passat un cap de setmana meditant al Garraf, no? Pot ser que encara no l'hagi passat, però hi passarà un cap de setmana, allà al Garraf. Clar, li va agradar l'experiència que va tenir, no? Amb les monges de Montserrat, sí. Pot ser, pot ser. Després passarà un cap de setmana amb el Tiri en Jornet, i amb la cantant del barri de Sants, la Núria Feliu. Núria Feliu?
Sí, sí, sí. Núria Feliu, tu? Hòstia, que fort, no? Núria Feliu no para, no? O m'ho sembla a mi? Perquè sempre fa com acte, rep felicit... No? Ella va dir que es retirava de la música fa... com set o vuit anys, però continua més aquí. Sí, fa molta escala, Núria Feliu, no? Mira, mira. Tenim algú de Núria Feliu, això? Oh! Com avui és una secció musical. Sí. Aquest tema es diu El vestit d'en Pascual.
El meu xicot vestit és tan original, que no té igual. I criden l'atenció per contemplar-lo. Té un to molt baix, eh, el Núria Feliu? Perquè em fas cuidar. T'invita molt, molt, molt bé. Molt, molt baix.
Per què no va a Eurovisió, Núria Feliu? L'any que ve, si hem pogut enviar el cicle 4, que hi vagi la Núria Feliu. A més, no en tindran ningú, ni a la pastora Soler ni a les iaies d'Azerbaixada. A més, amb aquest tema, que m'agradava molt, a mi.
Doncs vinga, jo no l'havia sentit mai. Molt bé, doncs Núria Faliu, que serà una de les convidades, bueno, una de les hostes, en aquest cas.
del programa El convidat de l'Alberto. És que ja els veig, pel mercat d'Ostafrancs del barri de Sants, passejant, saludant a tothom, anant a comprar el pa... En fi, això ja ho veurem la temporada que ve. Alguna altra convidat que sàpiga? Encara no en sé. A mesura que se'n vagin sabent més, jo us el vaig informant. Diu-vos que la nova temporada de El convidat segurament s'estrenarà a principis de la tardor, possiblement a finals de setembre o a principis d'octubre.
Una altra cosa de TV3 que us puc avançar és que torna a mitjans d'estiu o a setembre la partida de TV3. Ah, molt bé. Volies uns aplaudiments aquí? Perquè has fet com una expectació... No, no, no, no. No aplaudiu, no aplaudiu, no aplaudiu. Bueno, sí, que he tingut amics treballant allà i... Ah, val. És que hauria de ser com molt...
La partida de TV3 amb el Javier Estrada, no? És una mica el germà petit del Ramon Janer, d'Operantexans. No sé si t'has fixat, que se'n sembla una mica, amb el topè i tot plegat. I per cert, ara tu has dit que és el germà petit, però aquest noi és un gran hermano. Què dius? Sí. Javier Estrada va fer concursant de la tercera edició de Gran Hermano. Què dius, ara? De debò?
Sí que ha canviat TV3, no?
En fi, molt bé, molt bé, ens en veurem molt. Per cert, que la matinada de demà, atenció perquè avui estem parlant poc de sèries, eh David? A dos quarts de set del matí, o sigui, la matinada de demà, què vol dir? D'aquí a dues hores? D'aquí, sí, d'aquí a dues hores. D'aquí a dues hores podrem veure el final de la sèrie House amb Hugh Laurie. A quatre, m'imagino, no? No, no, no, no. Ah, no?
Els que tinguin la plataforma de pagament Fox podran veure el final de House. De totes maneres, qui no vulgui matinar, demà, a partir de les 10 del vespre, i en subtitulats podran veure el capítol final. No te'n recordes una mica? No te'n recordes de fa 3 anys? Sí, l'host. Doncs mira, em fa pensar una mica també això. En un final que van...
mal emetre 4 amb escenes perdudes i tallades i tot. Sí, els subtítols anaven com li donava la gana. Estaven fent les maneres de 4 i encara anaven passant subtítols de l'ost. I dius, per favor, posem un ordre aquí. En fi, sí que haus. La sorpresa que m'has dit que em faries, perquè ja estem acabant i no... No, les iaies, les iaies. Ah, les iaies, Eurovisión. Home, no m'has dit que era sorpresa. Mira aquest regal. Gràcies David, m'agraden molt.
No he pogut acabar-ho. No he pogut acabar la pauta. No, ni la pauta ni el pauto. És que no hi hem acabat perquè d'aquí un minut hem de connectar. Com ràdio et deixo dret 30 segons. Però l'altre com ràdio és una emissora pública i es poden esperar. T'esperaran a tu com ràdio. Que sí, que es poden esperar. Bé Jordi, escoltem, dir-vos que aquest final de House
pot portar a la mort d'un personatge principal.
No ho sé, no ho sé. És que jo no soc gay des d'aquí de la House. Doncs mira, seria un bon final, ja t'ho dic ara, eh? Si ho fan, em trauré el barret, t'ho juro, eh? Perquè penso que està bé, tu, i s'ha acabat. La vida d'aquest home s'acaba. Bueno, en fi, David, no perquè vulguis morir House, eh?, vull dir perquè acabar la sèrie com deu mana. David, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Com Radio. Notícies.
Bona tarda, són les 6, us parlem Albert Sasi, Marta, Patrició. Els ajuntaments amb deutes proveïdors, però que no han presentat el pla d'ajustament o que se'ls ha rebutjat, que exigia l'Administració Central, no rebran el 50% de l'aportació estatal.
Ho ha anunciat el secretari d'estat d'administracions públiques, Antonio Beteta, que ha explicat que hi ha més de 2.000 consistoris que no han elaborat el pla i més de 300 que sí que l'han fet, però que han obtingut una valoració negativa. ¿Quién tiene problemas para hacerlo fuera? Aquellas corporaciones locales que no han aprobado sus planes económicos financieros. Algunas por culpa de sus gobiernos locales, otras no.
Esas corporaciones locales están abocadas a tener una retención del 50% de la participación de ingresos del Estado hasta la amortización de esa operación, que puede ser menos de cinco años o más de cinco años. Aquesta retenció del 50% de la participación de los ingresos de l'Estat servirà de val perquè els proveïdors puguin líquidar el seu deute. Precisament en aquesta hora la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, està reunida amb la quarantena d'ajuntaments catalans
els quals se'ls va rebutjar el pla d'ajustament i que, per tant, no rebran aquest 50% de l'aportació estatal. La borsa espanyola ha iniciat setmana amb pèrdues de 7 dècimes, tot i que l'IBAX 35 ha aconseguit mantenir els 6.500 punts. De la seva banda, la prima de risc espanyola se m'han tingut pràcticament immòbil als 484 punts bàsics. La Diputació de Barcelona estrena demà un punt d'assessorament jurídic a Mollà, al Bages.
està destinat a usuaris de serveis socials que rebran atenció a temes hipotecaris de lloguers i ruptures familiars. Mollà, Roger Junyent, bona tarda. Bona tarda. El diputat de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Josep Poliba, ha justificat l'estrena d'aquest servei. Creixen les necessitats derivades d'aquesta crisi i d'allò que on deriva, que és l'augment de l'atur.
Moltes persones, moltes famílies tenen grans dificultats per accedir a l'habitatge i no tant sols per accedir, sinó per mantenir. El servei que es posa en marxa demà atendrà els usuaris de 6 municipis del Muenès i és fruit de la col·laboració del Consorci del Muenès, la Diputació de Barcelona i el Col·legi d'Advocats de Manresa, com Ràdio Muià.
L'aeroport del Prat tindrà un camp de golf adreçat fonamentalment als passatgers que facin escala a Barcelona. Aeroport del Prat, Maricar Magallego, bona tarda. Bona tarda, el camp de golf tindrà 18 hectàrees i es podrà recórrer en un màxim d'una hora i mitja. La directora comercial de l'aeroport, Maribel Pardo, apunta el seu públic objectiu.
Puede dar servicio a un pasajero que viene en conexión a Barcelona y que va a estar más de una hora y que el propio operador tuviera un servicio de lanzadera que lo recogiera en la terminal, lo llevara al golf y lo devolviera para coger su vuelo de conexión, para ejecutivos del entorno, que nosotros piensan que también hay un desarrollo previsto para un futuro nivel de oficinas cercano a la T2,
És previst que el camp de golf de l'aeroport del Prat pugui entrar en servei d'aquí dos anys. Seria un valor afegit davant una possible privatització de la infraestructura, com radioaeroport del Prat. Sapiguem si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda.
el Centre d'Informació Transmet, en aquest moment situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Funcionen correctament i sense problemes, a aquesta hora, metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat i les línies de tren de Rodalies de Catalunya. El marge d'aquesta informació és més afegir des del Transmet. Molt bona tarda.
Bona tarda, us parla David Amador. El defensor del Barça, Eric Avidal, ha rebut l'alta hospitalària 6 setmanes després de ser sotmès a un trasplantament de fetge al jugador francès. Haurà de passar per l'Hospital Clínic per fer controls puntuals i confirmar la seva evolució. D'altra banda, Barça i Atlètic de Bilbao, preparant la final de la Copa del Rey aquest divendres, l'estadi Vicente Calderón de Madrid, Javo Iruhoreta, ex-tennic i ex-director esportiu dels bascos, ha dit a Com Radio que els blaugranes són els favorits.
Llegan los dos equipos relativamente bien. El Atleti ha perdido la final de la Copa UEFA y veremos si le puede afectar o no. Yo creo que el Barcelona, en principio, tiene que ser el favorito. Es el equipo que ha quedado en la liga por encima, tiene sus bajas, pero de la misma forma que hace tres años se enfrentaron y creo que hubo una diferencia entre ambos equipos,
Jo crec que ara s'han acortat des del meu punt de vista. I en Denis Rafa Nadal ha aconseguit la victòria al Masters 1000 de Roma en superar Novak Djokovic en la final per 7-5 i 6-3. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. Les escoles de Sant Just faran un seguiment desigual de la vaga de demà contra les retallades en ensenyament. L'escola de Barcelona Rex no farà seguiment de la vaga, mentre que Canigó, el seguiment serà minoritari. Només set mestres, quatre tutores i tres especialistes no aniran a treballar a l'escola Montseny i l'escola Montserrat. En canvi, oferirà serveis mínims a l'escola Montseny
Pràcticament tots els mestres fan vaga, només seran dos els que no la seguiran. Tot i això, els serveis de menjador i activitats extraescolars es donaran a terme amb normalitat. I pel que fa a l'escola Montserrat no se sap el nombre de docents que seguiran la vaga, però sofriran els serveis mínims. La vaga de demà es convoca en protesta per les retallades anunciades pel ministre verd i la consellera Rigau. Els sindicats l'han organitzat pel que consideren l'espoli de l'educació i per defensar els llocs de treball dels docents, la qualitat de l'educació i els serveis públics.
Sant Just i Horvamneker conmemoren el desaniversari del seu germanament. El proper cap de setmana un grup d'alemans visitarà Sant Just per dur a terme un seguit d'activitats. La cultura ha tingut un paper clau en els nombresos intercanvis durant aquests deu anys, com ho demostren les diverses exposicions d'artistes alemanys que s'han exhibit a Sant Just.
de Horvamnèker obsequia Santjust amb una escultura d'un ramè. L'estàtua és obra de l'artista Michael Tamosos i el 27 de maig estarà instal·lada al Paratura Blanca, al costat de l'Estany. L'any passat va ser Santjust qui va regalar a Horvamnèker una figura obra de Carme Malaret. I acabem amb aquest bitllet explicant-vos que des de divendres ja l'activament de la plaça de la Pau ja torna a oferir un espai de joc. Els dimarts i dijous
Les activitats són dirigides. La resta de dies és un espai lliure. L'Ajuntament publicarà en les properes setmanes un tripti on s'informarà del servei que s'ofereix. El regidor d'Educació va assegurar la setmana passada que el tipus d'activitat s'ha decidit conjuntament amb les famílies afectades per la finalització de l'empresa que gestionava la vagoneta.
I això és tot de moment. Tindreu més informació a partir de les 7 al Sánchez Noticias, edició vespre.
Absent friends, here's to them.
And happy days we thought that they would never end. Here's to absent friends. Little gene, seabird seen. So full of life, but in those eyes such true.
Oh, goodbye, Willie Couldn't rest until then Given every bloke a final smoke Before the killing Oh, goodbye, Willie
But the great escape you tried to make Was not to be Maybe next time a steal Like a flu through incase
Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Aquí estem, a Ràdio Desvern, com cada tarda.
Des d'ara fins a les 7 del vespre parlarem d'Història de Sant Just. Avui acabarem la biografia d'un dels personatges més importants del segle XX del nostre municipi. Estem parlant d'en Mohsen Antoni Nútenes, i atenció perquè aprofitarem la vinentesa per parlar també d'una de les èpoques més dures i més crues del segle XX a Espanya i a Sant Just, lògicament també, que és la guerra civil entre el 36 i el 39, i què va passar posteriorment amb aquesta excusa de Mohsen Antoni Nútenes
aquí al municipi de Sant Just d'Esvern durant la guerra civil i el franquisme. A més a més també parlarem amb l'Ernau Cònsol a la secció de llibres. Avui parlarem de l'autor que va morir la setmana passada, Carlos Fuentes, etern nominat o d'aquests que sempre estan, que poden ser novel·les de literatura, finalment no ho va ser i que va morir la setmana passada, autor llatinoamericà de grans novel·les i que
doncs vaja, com dèiem, l'Arnau farà un repàs de tota la seva vida i una mica sabrem qui és. Però, però, aprenent-ho d'això, tenim aquí el Manel, que fa la secció d'Història Sant Just. Manel, bona tarda.
Has vist la nova samarreta del Barça, Manel? Aquesta que és com difuminada. Sí, que és una paleta de paintbrush. Aquesta samarreta no està agradant gaire la gent. A mi, com que jo sóc així cutre i cutres el xixero, a mi m'agrada la samarreta aquesta. A mi m'agrada, és diferent, m'agrada. Però hi ha molta gent que no. Per exemple, això ho hem tret dels comentaris del diari Ara.
que ha publicat la notícia on-line, on diu que el Barça presenta demà dimarts la nova samarreta per la temporada 2012 i 2013. I llavors, per exemple, un diu, no m'agrada l'estètica dels darrers temps. O massa barres o no cap. Estan perdent el nord a Pasa Gegantat. Un altre diu, on són les barres de Catalunya? Una manera més de rossell, d'ocultar d'on és el club. A quin país pertany? Quina vergonya de president que tenim i de Junta Directiva. I un altre, l'Àngela, diu, fora Qatar Foundation.
Amb Bonisef guanyàvem i teníem autostima i honor. Si no guanyàvem, ens quedava l'autostima i l'honor.
En fi, alguns comentaris. Si voleu fer-nos el vostre comentari, d'això en parlarem també, de la samarreta de mà a la tertúlia esportiva, sobretot de la Penya del Morro, amb el Sergi Pón, el Pau Alborna i el Rafa Cano, a partir de dos quarts de 7 del vespre, a la Penya del Morro. Però si voleu fer arribar als vostres comentaris, lapenyadelmorro.gmail.com. Mira, m'ha donat per aquí, per la nova samarreta del Barça.
La penya del morro, arroba gmail.com, que després ningú envia cap mail, sempre que fem això, però jo ja ho dic i em quedo més tranquil. A punt d'arribar un quart de set de la tarda, com us he comentat fa un moment, aquí al programa ara tenim amb nosaltres el Manel Ripoll per fer la secció Història de Sant Just d'Esvern. Una mica el nostre, sí, sí, Indiana Jones particular, Manel, va darda, va darda, va darda, Manel.
Bé, com comentàvem, avui acabarem amb la figura de repassar. Acabarem de repassar la figura de Mohsen Antonino Ternes, un personatge il·lustre mític a Sant Just durant el segle XX. Va estar 34 anys, 35 anys exercint la professió de capellà i de Mohsen a l'església de Sant Just i pastor, tot i que, res, quatre pinzellades per si no veu els capítols anteriors, tot i que es teniu al podcast de radiodesvern.com
A la ràdio, a la carta, aneu allà a la Penya del Morro, i els podeu escoltar cada dilluns, comandar que Montseny no va néixer a Sant Just d'Esver, però que, malgrat això, va simpatitzar moltíssim amb el poble, va ajudar els fidels i tota la gent.
De la millor manera que va poder, una anècdota ràpida, és que tenia uns diners al viatge i en lloc de marxar a Jerusalem, a Terra Santa, a fer un viatge, va decidir contribuir i gastar-se els diners amb els nous bancs a la parròquia de Sant Just i Pastó.
Duit això, Manel, on ens vam quedar la setmana passada? Justa quan va començar la guerra civil o no? Ho vam començar a comentar que hi havia hagut el primer incendi el 21 de juliol de 1936 i aquí ens vam quedar. Avui el que comentarem és tota la fugida que va fer mossèn Antonino perquè d'un bon principi no volia marxar però al final va acabar convencent perquè marxés. Explicarem l'itinerari que va seguir des de Sant Just i com s'ho va fer per evitar les diferents patrulles i poder
poder acabar marxant i després parlarem del seu retorn l'any 39 i de com arregla la parroquia i fins a la seva mort l'any 53.
Bé, doncs com dèiem, ens trobem en una època convulsa, la guerra civil. La setmana passada vam comentar-ho, que just quan esclatava la guerra, el 21 de juliol del 1936, es va incendiar la parròquia dels sants Just i Pastó, aquí a Sant Just d'Esvern. I vam comentar la setmana passada també que, a part de, lògicament, el fet.
que es crema una església i tot plegat, els documents que hi havia a dins on mossèn Antonino havia recopilat al llarg dels anys i que parlaven de la història de Sant Just d'Esver, des dels segles deu, onze, fins aleshores, no? Fins al 1936. I era una gran documentació que degut a aquesta crema d'església es va perdre completament i ja no es podrà recuperar mai més.
Exactament. Tota aquesta documentació ella estava preparant unes memòries històriques sobre el poble, un document molt més ampli que el que ens ha arribat, que són les notes històriques de Sant Just d'Es Berni i la seva parròquia. Com has comentat, més de 6.000 paperetes, 150 gravats i els seus clichés i una pila d'interessants documents referents a la vida del nostre poble i la parròquia, doncs en qüestió d'hores es van perdre. Si bé l'altre dia comentant amb el...
L'Arxivé? No, amb l'Arxivé, no, amb el Josep Maria Romagosa, que és el secretari de la parròquia. Doncs em va comentar que gràcies a Daniel Cardona, que just abans que hi hagués aquest incendi o mentre s'estava cremant la parròquia va pujar i va agafar tota una sèrie de documents i els va com confiscar a l'Ajuntament i d'aquesta manera algunes coses es van poder salvar, em comentava que un dia d'aquests
Ho he d'anar a veure, que no ho he vist mai. Hi havia tots els llibres de baptismes i de defuncions que es van salvar gairebé tots els exemplars que es conservaven dels baptismes que hi havia hagut a la parròquia, de les defuncions i de les primeres comunions. Això gairebé es va poder salvar perquè aquest alcalde, Daniel Cardona, va anar allà, ho va confiscar i s'ho va emportar.
Però la resta de documentació sí que es va perdre tota, això és en qüestió de res. I el que va passar és que clar, molta gent li va dir a Mohsen, era molt estimat a Sant Just d'Esvern, li van dir Mohsen abandoni el poble, abandoni l'església, vagi sant.
perquè la seva vida està en perill, no? Doncs exactament, ell es comenta en el llibre i ho he comentat la setmana passada, que quan ell va veure que s'incendiava la parròquia, doncs ràpidament se'n va anar a casa de la seva germana i des d'allà vestit d'asseglar per no despertar sospites de les patrulles que ja estaven començant a arribar a Sant Just Desvern, doncs insistien que ell no volia marxar, que si l'havien de
de capturar i l'havien de matar perquè ell era el mossèn de la parròquia, doncs que ell estava disposat a patir aquest sacrifici, però finalment i sobretot gràcies a un bon amic seu i alcalde de Sant Just, en Daniel Cardona. I tant, un alcalde, molt important, una figura també en aquell moment molt important i molt estimada, com ja vam recordar aquí en els capítols que li vam dedicar, doncs li va demanar que si subsistiava a quedar-se i el mataven
ens resultarien en greu compromís com a alcaldes i també la amistat que haurien de tenir. Sí, sobretot perquè diguem-ne que la banda que incendiava les esglésies i anava assassinant a Mossens, diguem-ne que era de la banda de Daniel Cardona. No volem dir que ell estigués darrere de tot això ni molt menys, però sí que els que tenien el seu ideal polític
van ser els que van començar a fer totes aquestes cremes, llavors clar, si finalment el capturaven i el mataven, molta gent que simpatitzaven amb mossèn Antonino acusarien, evidentment, a l'altre bàndol d'haver provocat aquest assassinat. Per evitar això, finalment mossèn Antonino va accedir a amagar-se durant uns dies a casa de la seva germana i abandonar els terrenys perruquials,
però aquest moment en què es va decidir amagar-se durant aquests dies, ells pensaven que en un o dos dies tot això es calmaria i els ànims ja tornarien a estar normals, però ben lluny d'això, Daniel Cardona va anar al cap de dos dies a avisar a mossèn Antonino i els familiars que l'amagaven que hi havia una milícia anarquista que se n'anava cap a Sant Just d'Esvern, anomenats al comitè, que s'havien assabentat
que s'hi amagava un capellà del poble, encara estava al poble i estava amagat allà, i que anaven cap allà per executar l'hotanell com a la gent que l'estava amagant.
D'aquesta manera, convençut pels amics pròxims, també com dius tu l'alcalde en aquell moment Daniel Cardona, van decidir sortir del poble amb mossèn Antonino, el marit de la seva germana i també un bon amic que era just fos Alba. Des de darrere
de les escoles Núria. Clar, tot això d'amagat, no? Exacte, d'amagat perquè no els agafessin, doncs decideixen muntar aquest dispositiu per poder treure el mossèn del poble. I aquí hi ha una anècdota curiosa que ens ficava en el llibre, aquesta llegim per trobar la documentació, que gràcies a l'ajut d'una veïna que des del balcó del carrer Bonavista els va advertir, vam poder retrocedir a la cantonada i esquivar una de les patrulles de control anarquista que estaven
que estaven passejant pel poble fent la ruta, d'aquesta manera ho vam poder esquivar i vam poder agafar finalment la pujada del camí de la Creu del Pedró en direcció a Vall Vidrera, tot veient ja el segon incendi que hi havia a l'església. El 21 va fer el primer i al cap d'un parell de dies hi va haver el segon incendi, just quan Mocenturino marxava.
enfilant el camí cap a Vall d'Idrera veia aquest segon incendi. Bé, això és història viva de Sant Just perquè tampoc fa tant. No és allò com altres capítols que hem estat parlant aquí de què passava amb la Júlia Quieta, la primera de Sant Just d'Enca. Estem parlant d'una cosa que no va passar ni fa cent d'anys i de fet podem reconèixer perfectament tots aquests punts que estàs comandant perquè la disposició geogràfica de Sant Just era bastant semblant a la que
a la que tenim ara. Estem seguint una mica el que podríem dir, la fugida, aquest dispositiu que has dit tu, aquest equip, per treure mossèn Antonino de Sant Just d'Esvern dos dies després de començar
La guerra civil espanyola. Com va continuar aquesta fugida? Doncs el tombà, l'última cantonada del poble, ja gairebé enfilant aquest camí cap a Vallvidrera, es va entupar amb una parella d'homes armats de l'Ajuntament que va obligar a identificar-los.
I què va passar? Doncs que mossèn Antonino, en vez de... com que ell anava basit de seglar que aquells homes potser no l'haguessin reconegut i hagués pogut identificar-se com qualsevol altra persona, però ell que... si havia de ser màrqueter ja ho havia dit diverses vegades, doncs que ho seria, es va identificar com el senyor rector i que... De fet, perdona que talli, però això ho volia comentar abans, la personalitat de mossèn Antonino, que potser una altra hauria dit, escolta tu,
Aquí us quedeu, jo me l'espiro, i ell no, no, no. Sí, sí, en aquest esperit. Jo respondré, i si ets a morir, moriré. Doncs això es va identificar com a senyor rector, i llavors els dos vigilants li van comentar la següent frase, li van dir, heu tingut sort de trobar-nos a nosaltres?
us deixem passar, però sobretot si us agafen més endavant no digueu que heu sortit per aquest punt d'aquí perquè si no quedaríem compromesos nosaltres com que hem deixat passar per aquí al mossèn del poble. Bé, aquesta és una anècdota claríssima que el que passa en un poble poc té a veure amb el que passa a les grans ciutats o a altres esferes, no? Perquè clar, esclata la guerra civil, els franquistes contra els republicans i aquí és injust, lògicament,
Es coneixia tothom i encara hi ha moltes coses que continuaven. És tota una història i unes trames de gent a dins del poble i aquí a Sant Just d'Esvern.
Doncs bé, continuant una mica amb tot això, va aconseguir sortir del poble gràcies a l'ajuda d'aquests dos vigilants, del bàndol republicà que el van deixar passar, i va restar una sèrie de dies amagats a la torre de Sant Bartomeu de la Quadra, però veient que els aldarulls no manguaven, i que tot al contrari, anaven creixent i cada vegada es radicalitzaven més,
M'han decidit portar-lo a casa de les seves dues germanes, Maria i Justa.
Amb la muntanya també, allà hi ha l'església de Sant Bartomeu de la Quadra i hi ha una torre també allà al costat. I allà es va quedar uns anys. No, no, allà es va quedar uns dies. Uns dies. Fins que veient que tot això no manguava i no baixava aquest nivell d'altercats, doncs van decidir anar-se'n cap a Barcelona on hi tenia dues germanes, Maria i Justa, i va estar-se allà a Barcelona durant tres anys, ja que allà a Barcelona diríem que com que no era tan conegut, doncs podia passar molt més desapercebut.
Doncs aquesta és la història, la història de com va anar aquesta fugida de mossèn Antonino Tenes de l'església Sant Just i Pastor.
Parlem de la postguerra ara. Un cop acabada la guerra, jo ho sabeu, el 1939, mossèn Antonino què fa? Doncs torna, pot tornar, per les circumstàncies polítiques de l'època, vam guanyar els franquistes, i torna a Sant Just d'Esbern, i de fet va començar, podríem dir, una mica la feina més dura de la seva etapa com a rector, com a mossèn d'aquí de Sant Just. Un cop acabada la guerra.
Doncs sí, perquè el que va haver de fer va ser afrontar la reconstrucció de l'església i la rectoria amb l'ajuda sobretot del poble i de les institucions municipals que van estar al darrere en tot moment perquè l'església doncs pogués tornar a obrir el seu culte el més aviat possible.
De fet, gràcies a l'Almoina i als ajuts rebut des de diferents fronts, tant anònims i justents com també comentat de les institucions municipals, el 3 de març de 1940, mossèn Antonino va poder presidir la cerimònia solemne de la inauguració oficial del culte de l'Església Perruquial
i la benedicció de les campanes. Això té alguna cosa a veure amb l'incendi que es va provocar? És a dir, clar, m'imagino que l'església va quedar si no completament parcialment destruïda per aquest incendi que comentàvem que es va declarar quan va començar el mateix dia, no? La guerra civil. Es va refer l'església just quan va acabar o com va anar tot plegat? A partir de l'any 39, quan ell torna, llavors es decideix arreglar l'església, tornar-hi a ficar els bancs, tornar-la a pintar, tornar-la a consagrar el culte,
i les campanes que en aquell moment es van enfondre per tenir munició, es van tornar a fer unes campanes noves pel campanar de l'església. De fet, però va necessitar, tot i així, encara quatre anys més
per acabar del tot la restauració i el que podríem dir l'envelliment del temple incendiat, no? Sí, sí, això va durar uns anys més i llavors ja el 14 de maig de 1944 va ser consagrat aquest nou temple parroquial pel bisbe doctor Gregorio Modrego Casaus.
que de fet si es va algun dia a la parròquia i es mira l'altar, a les quatre bandes de l'altar, està escrit en llatí, doncs el dia aquest en què es va tornar a consagrar l'altar pel culte parroquial. Podem dir que va ser com una reinauguració, no? Correcte. De la parròquia, quan un cop es va tornar a acabar i a reconstruir. Una curiositat aquesta, doncs mira, si algun dia... Anem a l'església i m'hi fixaré. On dius que està això? A l'altar, als quatre costats de l'altar,
Allà està inscrit el dia en què es va tornar a consagrar i surt el nom d'aquest bisbe, Gregorio Modrego Casaus, surt allà i està escrit en llatí que aquell dia, el 14 de maig de l'any 44 es va tornar a consagrar al temple parroquial de Sant Just d'Esvern. I ja per acabar aquesta etapa de la postguerra de mossèn Antonio Nútenes, perquè veiem la personalitat especial que tenia mossèn Antonio Nútenes i la sensibilitat amb Sant Just,
i amb Catalunya, aquesta anècdota detalla a la perfecció això que estem comentant, no? Doncs sí, perquè més enllà de les tripulques que hi podrien haver entre republicans i franquistes, doncs si hem comentat abans com Daniel Cardona, republicà, ajuda un mossèn, mossèn Antonino, doncs aquí ara és mossèn Antonino qui, tot i que per imperatiu legal les humilies les havia de fer en castellà, com anaven al bàndol que havia guanyat les seves lleis, de portes en dintre, tant a l'escola Núria,
com tant quan es feia catequesis o predicació en grup més reduït, sempre intentàvem prà tant el silabari català de Pau Romeva perquè els nens coneguessin com es feia la pronúncia en català, com intentàvem fer les catequesis en català sempre que les condicions ho permetien.
Bé, i ja anem acabant, enfilem ja l'última etapa d'en Mons Sant Antoni no Ternes els últims anys. De fet, al final dels seus dies, l'única compensació que deritjava de tot cor
a canvi de tot el que havia fet per la parròquia era poder-hi ser enterrat a la parròquia d'aquí, de Sant Just. Doncs sí, perquè en un bon principi només hi poden ser enterrats els fundadors de la parròquia. Ell va insistir molt en aquest aspecte que ja que havia contribuït tant i s'havia estat tan granja a la parròquia, doncs com que se l'estimava tant i se la sentia tant seva, doncs demanava aquest
aquest fet que quan morís, doncs hi pogués ser enterrat. I això quan va passar? Doncs això va passar al cap de molts anys, perquè ell morirà l'any 53, però no serà fins l'any 83 que finalment les seves despulles podran descansar dins del temple parroquial, en una tomba que hi ha just abans de pujar a l'altre, que sota hi ha una cripta, doncs no serà fins l'any 83 que hi podrà accedir. De totes formes, el 24 de novembre de 1944, l'Ajuntament de Sant Just
va acordar per unanimitat, sol·licitar aquest fet, que Montseny Antoni no fos enterrat a la mateixa església, a les autoritats competents per obtenir els permisos necessaris per poder ser sepultat a l'església parroquial, tot i que, com dius tu, fins a 30 anys després de la seva mort no va succeir. Exacte. Després un altre fet,
Interessant, i que també denota l'estima que el poble li tenia a mossèn Antonino, el 9 de juliol de 1950 se li va atorgar el títol de filla adoptiu de Sant Just d'Esvern per tota la feina i contribució que havia fet al poble de Sant Just d'Esvern. Finalment, i després de patir un segon atac de feridura, el 31 de desembre de 1953, mossèn Antonino Ternes va morir.
Com va ser aquest enterrament, Manel? Va ser un dels enterraments més multitudinaris que es recorda, sobretot de l'època. Es va produir aquest el 2 de gener de l'any 1954.
i finalment, com hem comentat, no va poder ser enterrat a la cripta de l'església, sinó que va haver de ser enterrat a la cripta de la capella del cementiri. En el cementiri hi ha una capella on s'oficiaven quan hi havia enterraments, allà hi havia una cripta, i finalment va haver de ser enterrat en aquell cementiri. Després comentarem que vaig estar investigant tant amb el sacristà
el motiu pel qual aquells anys no hi va poder ser enterrat, però comentar això que dèiem, que no va ser fins al 4 de novembre de 1983,
tot coincidint amb el cinquantè aniversari de les escoles Núria que, per cert, havien estat impulsades per mossèn Antoni Notenes, que juntament, jo recorda això en els capítols anteriors d'aquest personatge de la vida seva que va amb el cor perruquial, a l'escola Núria
I l'altre, que sempre me'n recordo mai. Són les notes històriques del poble i la parroquia de Sant Just d'Esberg. És veritat, que és una mica un glossari, tot el que havia passat a Sant Just, recuperant fets històrics i tot plegat. Per tant, 30 anys més tard de seva mort, quan justament es complien 50 anys de les escoles Núria, estem parlant del novembre del 1983, es van portar les despulles de Mohsen Antoninou a l'església parroquial.
Exactament, llavors després d'haver fet tots els tràmits amb sanitat per poder fer l'aixecament de les desculles que hi havia al cementiri van poder ser traslladades en solemne processó cap a la parròquia de Sant Just d'Esvern i obrir aquella cripta que hi havia a Sant Just i poder-lo enterrar, que és el que ell sempre havia desitjat.
Bé, explica'ns això, per què van trigar 30 anys a portar a terme doncs aquest enterrament, no? Les espulles de Montserrat Antoni Nutenas a l'església de Sant Josep Pastor. Doncs jo ho vaig estar comentant, vaig enviar un e-mail a tant el sacristà de la parròquia com el mateix Jordi Amigó per comentar-ho i tant un com l'altre no ho tenen del tot molt clar perquè van estar buscant informació però no acabaven de tenir-ho tot clar però els sembla sonar que estava prohibit en aquelles èpoques, en els anys cinquanta
a enterrar ningú dins de les esglésies, com si estigués promulgada alguna llei a nivell estatal que prohibís que aquest fet es pogués dur a terme. Per cert, quan es va obrir la criuta de l'església, allà es van trobar els ossos.
Es van trobar una sèrie d'ossos perquè aquella cripta feia molts anys que no s'obria. Quan es va obrir l'any 1983 per portar, com dèiem, les despulles de Montseny Antonino a l'església de Sant Josep Pastró. I què es va trobar allà? Allà es van trobar ossos que es van classificar i es va veure que eren de 12 persones diferents, se suposa de 12 mocens anteriors de la parròquia.
i que actualment es van col·locar tots ells al fons de tot de la cripta en 12 urnes separades per tenir-los allà ben col·locats i no despilferrats com estaven en el moment de l'apertura de la cripta. Home, ja que estem parlant d'això, m'imagino que la cripta de l'església de Sant Just i pastor, aquí a Sant Just d'Esvern, deu ser una cripta gran i grossa, no?
Doncs pel que ens va comentar l'arxiver quan la van obrir des de quan es va pujant les escales de l'altar abans de pujar-les, doncs hi ha allà un rectangle que està inscrit que allà hi ha enterrat mossèn Antonino, doncs es veu que allò té com dos o tres metres de fundària i té com uns vuit metres de llargada, o sigui que és una cripta bastant grossa, i en ella quan es va, que això em va cridar a mi molt l'atenció, que quan la van obrir, a l'any 81 la van començar a obrir per començar a preparar tot,
per poder fer tota aquesta feina del trasllat, i van trobar allà, a part de tots aquests ossos, i van trobar una ampolla amb un paper a dintre que molt probablement, pel que ens havien comentat, hauria pogut contenir els noms d'aquests 12 mocens que havien estat enterrats en la cripta.
però les ansies i la inexperiència de la gent que ho va trobar i de voler obrir ràpidament ja se sap que quan una cosa porta tancada durant molt de temps i s'obre de cop l'aire nou fa malbé els documents que hi puguin haver allà i sobretot si es tracta de paper o paper antic i es va fer totalment malbé i per tant no es va poder saber què hi ficava exactament en aquest document que es va trobar l'any 81.
Doncs aquí acaba la història de Mohsen Antoni Notenes, que hem repassat a la Penya del Murro, com cada dilluns, amb el Manel, a la secció Història de Sant Just, en tres capítols. El primer capítol vam parlar sobretot de qui era Mohsen Antoni Notenes, on va néixer, per què va venir... no perquè no, sinó que no va néixer Sant Just, però que va ser destinat aquí. Després vam parlar la setmana passada sobretot de les obres,
que havia fet a Sant Just d'Esvern i per què el poble l'estimava tant, i avui que hem repassat des que va esclatar la guerra civil fins a la seva mort. Per cert, Monserrat Antonio Tenes, com dèiem, no era de Sant Just d'Esvern, però per què va decidir venir a Sant Just? Perquè això és un tema que ens ha quedat una mica... Una mica així. Sí. Sí, doncs això també, li vaig comentar quan li vaig enviar l'email a l'Arxivé, li vaig...
Li vaig demanar si a ell li sonava, per quin motiu ell havia escollit Sant Just d'Església, perquè recordem que havia fet unes oposicions i va quedar amb el número 1, i va poder escollir un gran ventall d'esglésies, i va escollir venir aquí a Sant Just, segons ens comenta l'Arxivé, perquè era la que estava més a prop de Barcelona i de la seu del Bisbat.
Ell sempre donava classe al seminari i col·laborava en diferents revistes episcopals, i per tant sempre havia volgut una parroquia que no estigués molt lluny de la capital, però que sí que tingués la suficient tranquil·litat per poder fer la seva feina al seu aire.
Doncs aquí acaba la biografia d'un dels personatges més importants, del segle XX a Sant Just d'Esvern, mossèn Antonino Ténes, per la seva estimació que tenia per Sant Just i també recíprocament, com els fidels de l'Església Sant Just i Pastor, doncs també li tenien l'estima a ell.
Manel, moltíssimes gràcies. Ja saps de què parlarem la setmana que ve? La setmana que ve no hi ha programa. És veritat, no hi ha programa. Així tinc més temps per preparar un bon tema perquè estic buscant informació sobre els primers articles que parlen sobre Sant Just Desvern de l'any 981 i l'any 965, que no sé si ja els tindré preparats però que abans que acabem el curs els traurem els dos a la llum.
Doncs Manel, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona setmana, dues bones setmanes i ens tornem a retrobar d'aquí dos dilluns. Bona tarda.
Per cert que, mira, diu, el Marc Marvà fa una crida a tothom que es quedi avui a les 8 del vespre a escoltar Juguem a casa, el programa d'esports de Sant Just d'Esvern, ens ho acaba de posar al xat, diu, programa molt interessant amb l'Ignasi Miquel, jugador de l'Arsenal, que parlarà amb nosaltres, bueno, amb ràdio d'Esvern i amb el Juguem a casa, amb el Jordi Moré i el Marc Marvà avui a les 8 del vespre. Per tant, escolta, Manel, no ens ho perdrem, eh? No, no, estarem a temps a la web. Estarem a temps.
Que vagi molt bé, gràcies Manel, bona tarda. Bona tarda. Ells són els Manel.
Pujava al cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans. La cara que feies al·legirant. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.
De moment no et riuré més, les gràcies per una vegada he entès el que cal. Passiu bé, que m'esborro del mapa, per part de l'ombra un gran pla que enganal. Sento que et despertes i et vinc a buscar. Nena, tens cafè? Vols que torri pa al diari? Res, massa estimulant.
Ni camí que ja et vas despertant. I fumes mirant els cotxes passar. T'entrenyes a l'aire dents del veïnat. Benjo amb tu posar que baixem al parc. Jo que mai he estat home de mar. Jo que mai he estat home de mar.
El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus. I el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nom. Blacking Canal de Manel, 6 i 40 de la tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Recta final de la Penya del Morro d'avui dilluns 21 de maig del 2012 i com cada setmana el nostre racó particular dedicat als llibres i la literatura amb l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, com estem?
Doncs bé, mira, aquí, disfrutant d'aquesta primavera que ara ens fot pedregada, no? I ara sembla que torni a sortir el sol quan, teòricament, ja hauria de ser fresqueta. Avui el Francesc Mauri, al Telenotícies Mitzia, a TV3, allò que fa el temps, ha dit que... ho ha titulat...
Francesc Mauri, oju. Sí, sí, sí. És d'aquelles coses que fan també els meteoròlegs, eh? Que et posen previsió per demà, i aleshores és d'aquell símbol tan divertit que és mig sol amagat per un núvol i pluja. Si també soc meteoròleg, jo. I posen el de neu i de llamps. I tot alhora dius clar, allò segur que en certes, no? Alguna cosa d'aquestes passarà. Però sí que és veritat que avui estem tots una mica allà, eh? Deu ser el clima que ha canviat així de cop. La pressió, no ho sé, fan mal les orelles, d'aquestes coses estranyes.
I a més a més, estem de dol al món de la literatura i al món dels llibres, perquè Carlos Fuentes ens ha deixat aquest escriptor llatinoamericà que va ser diplomàtic, a més a més nascut a Panamà, va estar molt temps a Mèxic. Arnau, què podem dir del Carlos Fuentes?
Doncs, per presentar-lo si ràpid, podríem dir que és un dels autors destacats del núcleo 1 del boom latinoamericà de l'any 60. Vull molt amic de Gabriel García Márquez, i, bueno, de la colla que era més formalment, Vargas Vinosa o Neti... I, en fi, novel·lista i contista d'aquests que va ser un candidat etern al Premi Nobel,
que, com que van guanyar Carcía Márquez i anys després Vargas Llosa, suposo que... bé, en fi, al final no hi hagi sigut a temps. Hi ha molta gent que té l'etiqueta penjada, ja, per la resta de la seva vida, d'Etern Candidat al Nobel de Literatura, no? Cada any sonen uns quants noms, no? Alguns els va sentint cada any i altres apareixen i les apareixen. Aquest és el que anava fent. Clar, quan va guanyar Vargas Llosa, ja feia dos anys o tres que ja no sortia el seu nom.
perquè, clar, que havia guanyat a Gargas Llosa, no li tornen a donar-ho a un llatinoamericano. Tu ho has dit, un diplomàtic, un home que ja era fill de diplomàtic, i per tant va viure una mica a tot arreu. Va néixer a Panamà, però a Panamà gairebé no hi va viure, perquè el seu pare va anar d'ambaixador a diferents capitals, a Montevideo, a Río de Janeiro, a Washington, a Santiago de Chile, a Quito, a Buenos Aires, i per tant la seva infància i adolescència va anar passant
per diferents capitals, acaba finalment instal·lant-se a Mèxic quan té 16 anys o així. I com que la major part ja ha de passar la joventut, la passa a Mèxic, acaba sense la ciutadania i li ofereixen, quan es mor el seu pare, ambaixador de Mèxic a París. I, clar, aquesta també és una destinació dels que normalment la gent no diu que no. I, bueno, és per aquest motiu que finalment viu molt temps a París i trasllada,
s'ha enterrat el famós, famosíssim cementari de Montparnà. Home, la veritat és que estava pensant, déu-n'hi-do, no?, quina vida més completa, ja és de petit, degut a la història familiar del Carlos Fuentes, que, com diem, ha mort, gran autor, llatinoamèrica, fa poquet. Dimarts passat, dia 15.
dimarts passat i estava pensant que... avui és que estic com filosòfic. Hi ha molta gent que no se si està bé o no, o és millor o no, una educació on vas canviant d'escola, en el cas del Carlos Fuentes, no? De petit i també, doncs això, cada any a un lloc diferent.
els canvis d'escola i tot això, però vaja, ell ho va saber aprofitar i de quina manera, no? Home, i a banda va tenir una, clar, en aquest sentit, una adequació elitista del fill d'un ambaixador, suposo que va ser per les millors escoles i suposo que a banda, doncs, tens una família i un pare que t'educar amb valors
Elitistes i de cultura alta. I una capacitat d'adaptació també a tot arreu molt gran. Certament. I també hauria pogut sortir esquizofrèmica, a entendre-ho. Quina nerviós d'aquests que no se sap adaptar enlloc i que quan finalment va ser adult i se'n va anar a casa.
Se'n va anar a casa, per entendre'ns, els veïns empetitzats amb aquests que necessiten ser rodamons perquè no es poden fer 6 mesos en un lloc. Clar, perquè hi ha nens que els canvies una vegada de col·le, per exemple, per posar el cas, i és un drama per tota la vida. I el Carles Fuentes què ens ha deixat així? Quina és la seva obra que m'imagino que és molt extensa? El meu cas era d'entrada, i abans de la seva obra, un compromís polític o social fort, perquè ella està com a emmaixada a París,
I quan Mèxic, en aquest país d'adopció, quan l'havia fet ambaixador de París, va enviar a un diplomàtic a Madrid, just després de la mort de Franco, ell va renunciar al seu càrrec d'ambaixador, perquè considerava que Espanya encara no estava madura, com perquè Mèxic ja n'és tan desseguida, per entendre'ns, no?
El meu amic em va dir que no s'estava bé dir-li el que feia malament.
va dir el que pensava i no se'n va mal a gens i no va fer amic de ideologies estranyes, o radicals. Home, jo clar, no sé quina que tenia i quina figura el Carlos Fuentes, ja ho buscaré després al Google Imágenes, si de cas, però me l'imagino com dius tu, un diplomàtic, allò que no es mulla mai, però diu les coses, eh, sí, i que també sap navegar, no?, entre diferents marts i tal. Sí, només si és en bigotet.
Últimament l'hem d'imaginar amb cabell canós, ulls petits. Hi ha una pel·lícula que es diu Gringo Viejo, que es basa en una novel·la seva, que es diu Gringo Viejo, i qui fa el poder protagonista és el Gregori Pec. Imaginem-nos un Gregori Pec més aviat antic. Que és una pel·lícula de... Tenim una idea. Tenim una idea de Gregori Pec, per entendre'ns. Al, de bona presència.
Havia d'estar actor, per entendre'ns, eh? Sí, sí, sí, no, anava a dir per què. A més, ell també, m'has comentat abans, em sembla recordar que va fer incursió a Hollywood, no? Amb guions i... o van fer adaptacions... Ell va ser guionista, exactament. Va ser guionista adaptant noveles seves, però també, per exemple... Junta amb un Carcía Márquez van adaptar o van fer guions junts d'obres d'altres i potser el més famós és
l'adaptació de Pedro Páramo, la novel·la de Juan Rulfo, sobre un poble xismic fantasmagòric. A banda va fer fins i tot un llibret per a òpera. Va fer obres de teatre. Però, bàsicament, algun assaig, evidentment, per exemple, sobre el 68, sobre un que es deia Contrabuix, crec que el títol ja ho diu tot, una miqueta, no? La gran novel·la llatinoamericana, per exemple, és un altre assaig seu,
Però sobretot se'l coneix per la seva obra nodalística, que ell va... diguéssim com titular o ajuntar o classificar, malgrat que les havia escrit en diferents èpoques, en un cicle que ell anomenava l'edat del tiempo. I dintre de l'edat del tiempo hi ha una part que diu el mal del tiempo, on hi posava tres bastant del principi,
un altre que de tiempo de fundaciones, del tiempo romántico, però això eren els títols del cicle. Ell va fer tota la mena de concepció vital, rejunt de tot el que ell ha escrit, i per donar títols d'alguna de les seves novel·les, doncs... Home, jo em quedaria amb aquest gringo viejo, per exemple, o terra nostra, el naranjo de los círculos del tiempo, la muerte de Archemio Cruz,
Un llac, no?, currículum de novel·les del Carlos Fuentes, que com ens comenta l'Arnau, va morir dimarts passat un dels grans autors llatinoamericans que ha donat aquest segle XX.
Doncs escanci amb pau. Va, passem-me la recomanació de la setmana.
És que ja sabeu que l'Arnau és un dels responsables també de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just, d'Esvern, eh?, una nova... Com li diríem? Una nova escola, una nova institució a Sant Just. Aneixada per l'Ateneu. Efectivament. Que, per cert, la relació ens sembla una nova presidència, que tot l'Adrià t'ho volia fer rentar. Sí, perfecte. De moment, cap problema. No hi ha hagut cap recirraci, no prevec que n'hi hagi de bé.
i en fi, estem allà intentant créixer i espais com aquest vostre, tan escoltat i tan animat, i de vegades més alumnes, més gent interessada en l'escriptura. Què ha de fer si algú vol aprendre a escriure? Perquè també teniu com un taller d'iniciació, tot plegat? Clar, d'una banda és venir i fer els cursos. Hi ha algun curs prèvi
aquí al Celler de Can Dynastà, en treball de la biblioteca i al curs 100C que es fa a l'Ateneu de Sant Just. A l'Ateneu de Sant Just, aquí al costat. Per cert, si algú vol més informació, què pot fer Arnau? Doncs pot trucar a l'Ateneu o pot escriure un correu electrònic demanant-ne a Club Lectura,
I per què parlem ara d'això? Doncs a part perquè ens agrada, i és de Sant Just, i és la 9. Dos, perquè demà, justament, doncs dins el Club de Lectura, en sessió privada, però no super del públic, que quedi clar, vindrà el Jordi Nobka, que va escriure una novel·la que també va tenir un relativ èxit per Sant Jordi, titulada El talent,
I que a més a més és col·laborador de Mondo Sonoro, altres revistes també com Time Out, o també del diari Ara, i demà vindrà aquí a Sant Just, no Arnau? Demà serà aquí, per fer dentetes a tots els oients que no siguin del Club de Lectura, dir-los que no poden venir, però que en fi, que si comencen a apuntar-se, que si estan interessats, sàpiguin que un cop al mes i en secció privada acostumem a portar-los.
Escriptors, que aleshores tenen l'oportunitat dels nostres lectors de parlar-hi allò de tu a tu, perquè som 7 o 8, 10 persones, i clar, la sessió es fa molt rica i molt intensa. I el Jordi Nobka, com l'has conegut, com l'has pogut portar aquí? Bueno, a través de l'editorial, l'editorial que publica el talent és la Breu Edicions, n'hem parlat en diverses ocasions, de l'Ester Andorrà, que ha sigut col·laboradora d'aquell gran programa que es deia Osvaldo...
Ah, sí? Doncs val la nit que recordem aquí de tant en tant, eh? De tant en tant, l'hem d'anar recordant. Un programa que feies tu, per cert, no? Precisament, precisament. Sí, sí. A d'hores hi havia una secció de cinema. Sí? Portava l'Aster a Andorra i l'Aster és editora de professió. I bé, fins ara només feien poesia, últimament s'han llançat a la narrativa i a la novel·la. Sí. I de novel·la, doncs aquesta és la tercera que treuen. I bé, és una novel·la...
Realment curiosa, ara hem de canviar tot el registre pensant en aquesta mena de diplomàcia, d'elegància que parlàvem del Carlos Fuentes, això és al revés. No sigui elegant, però crec que és una novel·la molt jove, no només perquè l'autor fa tanta ràbia que va néixer el 1983, fa ràbia. Com jo, fa ràbia, sí. La gent del 83 fem ràbia, la gent del 83, en general. Sí, sí, sí.
És una novel·la que es llegeix molt ràpid i que unta la sensació d'estar llegint un còmic. No perquè hi hagi dibuixos al mig, sinó perquè l'autor descriu algunes escenes com si ens estigués descrivint vinyetes. Per exemple, hi ha un moment que hi ha uns senyors que estan prenent un cafè i han de fugir ràpidament d'una...
d'una sala, perquè algú els persegueix, i aleshores ell diu, i els senyors van fugir tan ràpid que les tasses van quedar flotant en l'aire donant voltes als platets. És lo típic d'un comic. Veus fugir ràpidament i queden desplaçats. Doncs detalls d'aquest n'hi ha constantment. Ah, doncs està bé, no?, perquè a més també és molt gràfic i t'ajuda, no?, l'actor, m'imagino, doncs a... A individualitzar molt la cena i a banda
És una manera de escriure molt diferent.
Mortadelo i Filemón, per entendre'ns, no? Sí, sí, sí. Aquest tipus, no còmic d'aquests, altres que són novel·les gràfiques, expliquen coses serioses, per entendre'ns. Per tant, hem de deduir que és com... bueno, és humorística, la novel·la, el talent? Sí, sí, sí, és humorística del costat satirico-cínic, per entendre'ns. El que fa és criticar o fer un retrat molt mordat del món editorial. L'argument és fàcil.
És una parella de joves que volen fundar un editorial. L'editorial es diu Edicions del Cocodril, ja és una definició de principis. I Reben aconsegueixen una mena de prototip estrany que han creat a Alemanya.
Segons el qual, és un prototip que és capaç de detectar el talent literari de la gent que va pel carrer. S'enfoca, fa una mena de... toquen uns botons... Aquest muntet, aquest si, aquest, per exemple, ens podria explicar d'una saga de... constantment, com aquesta parella, es va creuar amb gent i expliqués tots els possibles arguments que...
que crearia aquesta persona si es dediqués a escriure. O fins i tot gent que hi ha escrit i que ho porta molt molt amagat. Per tant, s'ha de fer fitxar-se, fitxar-lo, perquè, òbviament, ells ja es deuen muntats en el dólar i s'enricudiquissim amb aquestes ficcions. Home, això seria fantàstic, perdona que t'interrompi, pels agents literaris i pels directius d'editorials. T'imagines tenir una parella així,
Hi ha varigua qui pot tenir talent o no per escriure un llibre, com dius tu. Aquest, precisament, és el sacà. La gran crítica que hi ha darrere és aquest món, aquest món editorial que cada vegada més depèn dels agents literaris, en què els editors cada vegada llegeixen menys i depenen d'uns informes. En aquest cas, els informes el fa una màquina. I a partir d'aquí, doncs, home,
Jordi Nobka, més enllà de Ferràvia, va ser l'any 83, notes que és algú molt llegit, i per tant constantment fan les referències literàries. La meitat de les bromes probablement no les entens, però bueno, alguns en tindran un tipus de broma, altres en tindran d'altres, i tot plegat és una manera d'escriure'm molt fresca, que tens la sensació de dir, bueno, aquest ha començat a escriure,
pàgina 1 i no ha parat fins a la 400, que és la pàgina, potser que són... és un llibre format petit i... Diguéssim que amb una forma normal tindríem els centres, eh?, que ningú s'espanti. Doncs no, escolta, m'han entrat... És una sensació que van filant, van filant, van filant absolutament idees boges, perquè, clar, tot plegat, com que ells tenen aquesta parella, un prototip, tothom els persegueix, aleshores acaben anant a Lisboa, els persegueixen, estiguem en varets, a xumbos, aleshores veuen...
No dic res més perquè a algú com a mi li han entrat ganes de llegir el talent.
d'un determinat gènere. Nova generació, eh, el Jordi Nobka, d'autors catalans. Sí, sí. Però això ens proposa una manera nova d'escriure. En tot cas, nova per mi, jo no l'havia vist. Sí? Molt allò de dir a algú que fa un mail i comença a explicar i a desbarrar una miqueta. És veritat, que això es fa esportar molt, també. Com que vas a l'estranger... Doncs crec que és una mica aquest estil. Ah, molt bé. Evidentment, però ben escrit i curat i no és que hi trobis allò ni cus per fer què, ni PQ per fer per què. No, no, a més...
amb un llenguatge molt, molt correcte. Però la sensació de dir, bueno, aquest ha començat a desbarrar i, mentrestant, ens ho explica una història, que a veure on ens portarà, perquè és una fugida darrere d'una altra. Sí, Arnau, ho hem de deixar aquí avui, amb aquesta recomanació, el talent de l'autocatalà Jordi Nouca, que demà estaràs en just en sessió privada, però al Club de Lectura de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneo de Sant Just, on l'Arnau, com ja sabeu, és un dels responsables. Arnau, que vagi molt bé, moltes gràcies, bona setmana.
Vinga, dona setmana, a vosaltres. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esveral.
Ara escoltes, pràvio despert. Sintonitzes, pràvio despert.