Es resoldrà aviat mentrestant Braul Eduard, president de la corporació, assegura que TV3 continuarà sent motor de l'audiovisual català. El que nosaltres estem reivindicant és que no anem contra ningú, però el que no podem és que cada vegada que s'ha de fer alguna mesura de pressió o de negociació...
el que s'aturi són els continguts audiovisuals independents d'aquest país. Llavors creiem que la situació en aquest moment és límit. La corporació té com una de les missions bàsiques cert motor també de la indústria audiovisual. Per part nostra treballarem i farem tot el que està a les nostres mans per poder mantenir aquest nivell de producció externa juntament amb la interna que garanteix un producte de qualitat, unes sèries, unes pel·lícules, uns programes que siguin de l'interès de tots els catalans.
Tenim en joc el partit d'estrella de la jornada l'Open Bank Sabadell de tenis entre Rafa Nadal i Nico Almagro. Tenis Barcelona, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, un joc apassionant, d'aquests disputadíssims fa més que 10 minuts, que dura 5 pilotes de partit. Ha tingut en aquest joc Rafa Nadal per emportar-se'l, per guanyar-lo. Les ha desaprofitades. Sembla que Almagro es resisteixi a marxar cap a casa. 6 a 3 ha guanyat Rafa Nadal el primer 7, 5 a 1 dominen el segon. Ara mateix es reix Nadal.
amb 40 iguals en el marcador. Sergi Andreu, Catalunya Ràdio, Rael Club Tennis Barcelona. En ciclisme, Alejandro Valverde acaba de guanyar la fletxa balona de ciclisme. És la segona victòria consecutiva en aquesta prova i la tercera en total de Valverde en aquesta competició. El Purito Rodríguez ha quedat quart pel que fa al derbi de futbol, que es discuta dissat a les 4 de la tarda entre Barça i Espanyol. Espanyol i Barça, el Pobre It Estadion, Víctor Sánchez se'l perdrà. El comitè de competició ha desestimat el recurs de l'Espanyol per la cinquena groga que havia vist Víctor Sánchez divendres al camp de llevant a l'últim partit de Lliga.
I avui es decidiran els dos últims semifinalistes de la Lliga de Campions de Futbol. Sortiran dels partits Madrid-Atleti de Madrid, on hi ha un empat a 0 de la nada, i del Mónaco Juventus amb un 1-0 pels italians de la nada. Els dos partits comencen a tres quarts de nou del vespre. Barça i Bayern ja són a semifinals. Fins aquí les notícies. Ràdio Tosfer 98
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya
Un programa amb més morro que penya.
Què tal? Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amics. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és La Penya del Morro. Avui, programa número 1616. Benvinguts. Gràcies, gràcies. Una tarda més per escoltar-nos i per donar-nos la vostra confiança a les notícies de Sant Just. D'aquí uns moments les repassem amb l'Andrea. Bueno, Andrea, bona tarda.
Bona tarda. Avui, a més a més, també tindrem, com cada dia, la Cristina Vargas, el Tudel i el Facebook del programa. Cristina, què tal, com estem? Bona tarda. Hola. Hola. Bona tarda. Bona tarda. No entengues, Cristina.
Avui al programa, a més a més, també tindrem la Clara Narvion, en principi, digue en principi, perquè l'hem preguntat fa una estona com ho tenia, els articles de la Time House, i ho tenia preparats, i diu, ai, no ho sé. Bé, ho veurem d'aquí uns moments. També tindrem amb la Montse Farràs, que la setmana passada vam quedar que avui continuaríem parlant del dol i de la mort.
perquè ens expliqui des d'essència com poder gestionar-ho i algunes claus sobre aquest tema que cada vegada és menys tabú, eh?, la nostra societat. I també parlarem d'educació canina, com cada setmana, i connectarem avui amb el casal de joves. Parlarem amb el Sergi Arrada, que després d'haver tornat fa set dies des d'Islàndia, ens explicarà com li va anar aquesta aventura. Però abans de tot això, com sempre, anem cap al trending topic de la primera hora.
El trending topic del dia d'avui. El tenim aquí amb la Cristina, el més comentat a Twitter.
Bé, atenció, perquè avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut un lapsus que ha tingut la senyora Maria Dolores de Cospedal, perquè aquesta dona del Partit Popular, potser traicionada pel subconscient o per un atac de sinceritat, no ho sabem, assegura que s'ha treballat molt per saquejar el país. Escoltem el tall? Sí.
Y hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país. Molt bé, bravo, bravo. Bueno, sembla amb la veritat per davant, eh, Maria Dolores de... Ha corregit, ha ratificat, o algo así. Home, saucar... Y hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país. Molt bé. Bueno, pues oye, una cosa, Maria Dolores, lo habéis hecho muy bien. Felicidades. I enhorabuena. També, clar, quan diu, no me saps de sincer a la vida. A veces no hace falta tanta sinceridad.
Bé, de totes maneres... La qüestió és que no sabem si ha estat sinceritat o justament què ha estat, no? La gent a Twitter no ha parat, no?, de comentar-ho? No, ja t'ho pots imaginar. En aquest cas, doncs, aquest tall és del passat 17 d'abril en un meeting a Guadalajara. Potser, com comentàvem, no, és que la seva veu anava per una banda mentre que la seva mena anava per una altra, o potser és que la paraula té algunes complicacions parella, i diem això perquè precisament no és la primera vegada. Ja el 2012, durant una roda de premsa com a presidenta de Castellà-La Manxa,
va dir que el govern pretenia fer una política econòmica, pressupostària i social per sequejar aquesta comunitat. Sí, com sigui, però la Rada, com has comentat, s'ha convertit avui en tendència a Espanya i, com sempre, a Twitter comentaris hem trobat de tot tipus. Els més habituals intenten posar en evidència encara més a la secretària general del Partit Popular i altres, en canvi, utilitzant la ironia per agrair aquesta confessió.
Molt bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, alguns d'aquests milers de tuits, Felipe Alcaraz diu simpòsium urgent al Partit Popular donat en lapsos de Cospedal i Soraya per explicar el sentit real de saqueig de país i amnistia fiscal, que sembla ser que el president del govern, Maria Roja, ja havia prohibit que es digués la regulació econòmica que molts van patir quan van declarar-ho a gent de fa un parell d'anys, el terme d'amnistia fiscal i avui ho ha dit també Soraya de Santa Maria.
En fi, més coses, Cristina. És l'Antonio Ram, diu, lo de Cospedal, digueu el que digueu, la noia té mèrit, perquè en aquest partit on ser corrupta és un plus, reconeixeu, és de valents. Bé, i JJ72, diu, els nens borratxos i Cospedal sempre diuen la veritat. Y hemos trabajado mucho para sacar a nuestro país. Felicidades.
A les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informat de tot el cap.
Passa per aquí, oh yeah. Agilitzar els tràmits a l'administració local és un dels reptes per al proper mandat, segons gent del PSC. Això ho ha dit avui el seu portaveu, que ha passat per la ràdio i com cada mes, Joan Bassaganyes. A més a més, també parlarem del dissabte a la nit, que hi ha un espectacle de bruixes al nostre municipi, amb els timonis apagats llums de cama blanca.
Però abans de tot això, hem de parlar ja de les eleccions municipals del 24 de maig, que les tenim justament d'aquí un mes i dos dies. Paren les rotatives, jo. Atenció, perquè set partits polítics concorren a les accions municipals de Sant Josep... Ai, m'ha passat. Escolto les accions municipals, ja. Em passo nerviós.
Per cert, ara en parlarem, eh? Però la penya del morro tindrà... És que no puc dir-ho, això, que és allò. Estem negociant. Estem negociant amb els partits. No, no, no. Ja tens raó, perquè és que m'avanço. No, ja ho t'ho dic ara. Estem negociant amb els partits que jo crec que sortirà. Jo crec que sí que sortirà. Però vaja, si després no surt mala sort. Tenir un dels candidats cada tarda aquí al programa. No.
Molt bé. I en directe. I en directe, eh? En directe. Però això quan? La setmana abans? La setmana prèvia, les eleccions. Aquest hora? Ara, a l'hora de les notícies de Sant Just, tenir-los ells. I l'Andrea? També la tindrem. Ah, va. Pensava que la feies fora. Perdona, no, però són notícies. Són notícies de Sant Just, ells. Molt bé.
En fi, escolta, anem a la conclusió, perquè encara falta un mes, però ja ens prepararem. Hem de preparar un test, eh, aquestes coses, però bueno, ja ho farem. El butlletí oficial de la província ha publicat avui les candidatures i la circunscripció de Sant Just i figuren el PSC. Movem Sant Just. Ciutadans. Esquerra Republicana. Via Democràtica. Convergència i Unió. I el Partit Popular. Oh, bravo!
A l'exerc, a l'exerc, a l'exerc, a l'exerc. La festa de la democràcia. Sí, sí, sí, ja els tenim aquí. Los siete jinetes de l'apocalipsis. Estem tots fiats a les urnes. La veritat és que sí, eh? Atenció perquè són set, els set partits de l'apocalipsis.
Els que es presenten a l'Ajuntament de Sant Just. Nosaltres al programa, com ja avançarem, tenim algunes coses preparades, perquè hi ha la porra, també, la porra dels regidors. Ara ja sabem que són aquests set partits que els oients que truqueu, quan d'aquí uns dies comencem ja amb la porra perquè expliqueu quins són els vostres regidors i partits que creieu que aniran al capdavant,
són aquests set, eh? Aquests set els hem de dividir en 17 regidors per la porra i podeu arribar a guanyar un sopar per dues persones en un restaurant preciós i magnífic de Sant Just. De totes maneres, Andrea, anem al que ens interessa perquè això ja és així i és oficial. Per tant, 7, ni un o menys els que es presenten a les eleccions del 24 de maig a Sant Just.
Doncs sí, la llista del PSC la lideran Josep Perpinyà, Gina Pol i Quima Jiménez i la de Movem, que no ho hem conegut fins que s'ha fet pública avui, Lluís Monfort, Jusuf Salva i Carla Crespan. Són els tres primers noms. Els tres primers de la llista de ciutadans són Guillermo Francés, Charles Ablett i Rosa Maria Bronxal. I a la d'esquerra, Sergi Seguí, Jordi Porta i Ferran Tosc. Aquesta va ser la primera llista que vam conèixer. Via Democràtica es presentarà i presentarà els com a tres primers noms Pablo Barranco, Paco Leal i Maria Teresa Vallespín. Sí.
Pel que fesiu es confirma laia Flotats com a candidat a seguida de Joan Esmerats i Josep Maria Cortés. L'any abrera al final no, eh? L'última hora potser... No, l'he buscat allà a la llista però no apareix. Podria ser fins que no presenta això veig que al final no, eh? No, sembla ser que no. I després, home, fem un comentari d'algunes coses o no? Per exemple, Paco Leal potser és el que va més amunt d'una llista que ha passat per més partits polítics de Sant Just, no?
Perquè sembla que va estar el PSC, després el PP, em sembla, i està de via democràtica, no? Després, per exemple, Just for Salva, la conya sempre just, el segon alcalde, mira, està segon, eh, una llista? Premi conviu. Premi conviu. Després, què tenim? Ah, Los Ángeles de Charlie, de Perpi, eh, amb el PSC. Bueno, un clàssic, ja, un clàssic.
Bé, doncs això ho veurem. Això és una mica d'aquestes primeres impressions d'aquests primers candidats. Quina? La del Partit Popular, no l'hem comentat encara. Tampoc coneixíem aquí a la ràdio com quedaria la llista. Finalment sabem que el número 1 serà Enric Salvadores, per tant repeteix com a alcaldable. I l'acompanyen Isabel Givert i Mònica Moreno. També cal destacar que el proper 28 d'abril es faran públiques les llistes definitives.
Bé, doncs què t'ha dit? Atenció perquè avui ha passat, com cada mes, el portaveu del PSC, perquè passen tots una vegada al mes, no?
No, tots no. Això va en funció del nombre de vots que van obtenir les eleccions. Ah, dels regidors que tenen l'Ajuntament, de la configuració de fer que hi ha l'Ajuntament, no? Doncs avui torn del PSC amb Joan Bassaganyes al capdavant, que ha parlat lògicament de quins són els reptes que hi tenen el seu programa. Entre altres, per exemple, agilitzar tràmits...
a l'administració local. A més, considera que aquest és un dels objectius que haurien d'afrontar el proper govern al mandat 2015-2019, ja fent una mica la falqueta del 24 de maig.
El portaveu socialista creu que l'administració s'enjustenca funciona prou bé, però que hi ha processos que en ocasions els ciutadans consideren lents. És per això que, segons Bassaganyes, s'ha d'intentar millorar aquesta agilització dels tràmits al proper govern. Una tasca que haurà d'intentar millorar l'executiu sorgit de les eleccions municipals el 24 de maig. Bassaganyes també ha parlat d'eleccions.
Ell ha optat per la prudència a l'hora de fer valoracions de futur i de determinar el nombre de regidors triats per cada partit. Asegura que la gent sap diferenciar el vot de les eleccions municipals a les catalanes o espanyoles, però també... Sí, li convé, no?, al PSC, que sàpiga diferenciar. Però també es planteja i és conscient que el context polític espanyol i català pot influir en el vot municipal. Això es veurà el dia 24. Considera, això sí, que els votants socialistes donen suport al seu partit i que no estan insatisfets
amb la seva gestió, i també diu que pel que fa al proper mandat, creu que el consistori podria estar més fragmentat, però no pensa que pugui haver-hi presència de més de sis grups. I un últim apunt, també vinculat amb les eleccions, que m'he descuidat de dir-ho, és que dilluns, el dia 27 d'abril, a les 7 de la tarda, la sala de sessions de l'Ajuntament tindrà lloc un complet extraordinari per triar els membres de les meses electorals per les eleccions municipals, que es celebraran el mes de maig.
Bé, doncs unes eleccions, com ja sabem, apassionants, la que ens esperen. D'aquí ens resten uns dies polítics també molt importants. Hi haurà diferents debats entre ells, el que s'emetrà conjuntament amb Esplugues Televisió i Ràdio d'Esvern, moderat per la nostra companya Carles.
Carme Verdoi, que anirà a la tele, la Carme. Sí, tant. En directe. En directe, eh? Que després de molts anys, em sembla que és la primera vegada justament que es fa en directe el debat entre els candidats a l'Ajuntament de Sant Just. Home, dèiem apassionant, ho dic perquè, clar, aquí a Sant Just passa un fet molt curiós i és que sempre surt el PSC a les eleccions municipals i, en canvi, quan es vota la Generalitat, les autonòmiques, sempre surt convergència, les forces...
més votades. Veurem què passa aquesta vegada i si ha afectat la política catalana al PSC de Sant Just. Jo crec que aquest és bàsicament el gran escull que hi ha per veure i per saber què és el que passarà. Serà interessant.
Sant Just diuen, no, és que a Sant Just no es voten els partits, es voten les persones, o a Sant Just o als pobles en general. Per tant, afectarà això, per exemple, Josep Perpinyà, la davallada de les enquestes i també de la imatge tan malmesa del PSC a nivell català aquí a Sant Just. No sabem, Esquerra Republicana pujarà, com diuen les enquestes a les eleccions autonòmiques, també aquí al nostre municipi. En fi, són coses que haurem de veure... Per això la porra, també, no?
Clar. Una va preguntar de la porra si faríem al final unes enquestes. Nosaltres està a la penya del morro o alguna cosa així. Sí, farem la porra. La porra de la penya del morro. Però no són enquestes. A les enquestes pots tenir més pistes per la porra. Perdona, perdona. M'he confuso. A la penya del morro farem moltes coses. Perquè també farem l'enquesta. Cada dia trucarem a un parell de persones perquè ens expliquin a veure qui hem votat. O no qui hem votat. Aquí tenen previst votar. Dos persones a l'atzar. I després farem, ara sí...
La megaporra del morro! On la gent haurà de posar aquests set partits polítics amb quants regidors creu que traurà cada partit de cara al 24 de maig. Em sembla que hi ha un total de 17 regidors, si no m'equivoco, i per tant hi ha set partits que s'han de dividir els regidors. Potser algun no treu cap, eh? Exacte. No ho sabem.
Per exemple, quants posaries a Movem Sant Just? Quants regidors posaries o creus que trauria Esquerra a publicar en el PSC? En fi, Convergència, tots els partits que es presenten, només cal que ja ho explicarem d'aquí uns dies, com fer-ho per participar i guanyar aquest sopar per dues persones a un dels restaurants de Sant Just. I a més a més, Cristina, sé que ho vols saber, els col·laboradors també poden participar. I l'Andrea també. Gràcies.
La porra! No està gaire motivat. Què? Tu també podràs participar-hi? Jo no puc. Com vaig a participar jo? Ah, jo què sé. No, home, no, jo no puc participar. Tu també pots opinar i dir coses. Sí, home, jo també podria opinar i dir coses, però bé. Per què no? Ja, podia fer-ho. La porra no vol dir que sigui el que tu vulguis que surti. Vol dir els que creus que sortirà.
Perquè això és el de sempre. Clar, tu potser dius, no, és que a mi m'agradaria un tal partit o tal d'altre. Bé, però és que després potser surt un altre. Clar, per tant, no és qui t'agradaria que sortís. Ojo, és qui creus que acabarà sent els partits polítics dividits amb regidors de l'Ajuntament. En fi, dit això, hem de parlar d'un espectacle que hi haurà aquest dissabte a Sant Just.
Dissabte a la nit Sant Just tornarà l'any 1666.
On no hi havia ordinadors, i no cal dir-ho, no hi havia funcionaris a l'Ajuntament de Sant Jus. De fet, sembla que no hi havia any Ajuntament. Sí, els apagallums de Cama Blanca, els dimonis del nostre municipi, preparen un correfoc que, de fet, amb l'espectacle inicial recordarà la crema de bruixes a Catalunya, quan el poble jutjava i condemnava les dones a morir a la foguera acusades de bruixeria.
Andrea Bueno, que té perfil de bruixa. Oh! És perfil grec, el meu. Sí, per això, greca, bruixa greca. Té més informació del que passarà aquest dissabte a la plaça d'Ajuntament a dos quarts de deu de la nit.
Doncs és un espectacle que s'emmarca en el correfoc de Sant Jordi a Sant Just. L'espectacle farà tornar als Sant Justencs al 1666, època de la crema de bruixes a Catalunya, aproximadament. I seran presents personatges de l'època rellevants en aquesta cacera de bruixes, com ara un inquisidor al batlle de Sant Just. I fins i tot a Nicolau Aymerich. Que és el mateix.
És el mateix que l'Inquisitor, eh? L'Inquisitor, doncs l'Inquisitor. Puc anar corregint, jo? Puc anar corregint coses, jo? De fet, Jordi Domènech, dels Oparallums. Què dius? Un tio que es diu com jo. Sí, com el cap dels Mossos, també, no? Sí, i un càmera de TV3, també, Jordi Domènech. Som uns quants.
O som la mateixa persona que, polifacèticament, ens anem dividint les feines de Catalunya. Nicolau Aymaric. Sí, Nicolau Aymaric és l'inquisidor. Doncs, Catalunya, de fet, es té constància que es van cremar centenars de dones acusades de bruixeria. Sí.
A Sant Just, però no se sap si això també va passar. I per crear aquest espectacle, els apagallums s'han dividit en diferents comissions, la comissió de vestuari i també la comissió de guió, que s'ha documentat àmpliament per recrear aquelles situacions el més fidelment possible. Oh, serà un espectacle digno d'admirar. Per cert, ara faré ràbia, però puc corregir una cosa al titular o no? I tant, per favor.
Diu, els apagallons de Caballanca preparen un correfoc. El correfoc el preparem conjuntament, eh? També... Amb Andrac. Amb Andrac i tal. El que preparen els apagallons és un espectacle. Un espectacle que recordarà... No, però, primer, Andrea. Andrea. Hola. Els apagallons de Caballanca prepararan un espectacle que recordarà la crema. Aquest seria... Això no t'ha passat mai, no? Com a informatius, que algú t'hi digui... No, en directe mai. No, no, en directe, no. Però, en general... Després, i tant, sí, que m'han corregit a mi. Per favor. Sí, sí, sí.
Uf, no t'ho diré. No t'ho diré pas. M'estàs dient que les notícies de censur les han corregit alguna vegada? Sí, algun cop. Oh! Censura! Són persones. Llibertat d'expressió. Sí, però l'Andrea no s'equivoca mai.
Bé, bàsicament per errors meus, segurament. Oh, que bona, Andre! Andre! No, no és perfecte. És el que té ser tu l'editora dels informatius i només tu, i que ningú et pugui dir res. La teva única opinió. Que el que prepara no és un correfoc sinó un espectacle.
Bé, doncs això, Andrea, alguna cosa més sobre tota aquesta qüestió? Doncs que el correfoc, els apagallums, han convidat també diferents colles de foc, dues d'elles formades íntegrament per dones, una colla de Ripollet i la mula de Sant Feliu de Llobregats. Sí, a veure, corregeixo...
El deparar llums i el drac Podríais haver fet un lloc de la notícia Podríais haver fet un lloc de la notícia Podríais haver fet un lloc de la notícia Podríais haver fet jo, no? Ja ho sé No, no, això de fet M'hagués estat al viat feina Et diré una cosa Això és culpa meva Jo assumeixo la responsabilitat Perquè l'entrevista que m'han fet aviat matí El just a la fusta La Carme Berdoi Molt divertida Divertíssima Ella ha tret la informació d'allà I segurament jo no m'he explicat
com hauria, perquè si no dubto que l'Andrea hagués fet aquesta votació. S'hauria equivocat tant. D'acord? D'acord? Per tant, jo no m'explica bé. Que bona persona aquest, Jordi. És molt bona persona. Jo no m'explica bé. Llavors, jo ara que em brindeu l'oportunitat, en aquest programa, m'explicaré millor, i és que el correfoc d'aquest dissabte, que el paga lògicament l'Ajuntament de Sant Just, que és qui subvenciona les... Què fas?
No tatxis. No tatxis. No tatxis. No, no, no. Andrea, què és això? Només t'explico això. No, que no. No, que no. No passa res. No ho cremis. Soc una bruixa. No. Aquest és un altre tema. Els apagallums han convidat a dues colles de dones.
Si volem fila prim, no és ben bé així. Vull dir perquè després ja disputa-se amb la gent del drac i, clar, es poden enfadar si hi hagi la notícia. Els apagallums s'encarreguen de convidar dues colles i el drac a dues més. Els apagallums, dues colles de dimonis o diables o, en aquest cas, bruixes, perquè són tot dones, i els de canet de mar, i els de... M'explico o no? Els dimonis, canet...
Canet i les bruixes de Ripollet. Perquè nosaltres som una colla de dimonis, o diables, o digue'l com vulguis. No tenim bèsties, no tenim un drac, no tenim una guita, no tenim un burro que té foc pels queixals. I el drac, que és una bèstia, convida la mula. El drac, que és una bèstia, convida colles de bèsties de Catalunya. És a dir, la mula, per exemple, i ara em sap greu, però no tinc la informació, no sé quina és l'altra colla. De totes maneres, no passa res. Així no es pot treballar. No, no passa res. El Rafa Villen vindrà el divendres al programa, ens explicarà...
Salva'ns, Rafa, sisplau. Aquí conviden els del Drac, per tant, que ho sàpigues, ja està. Gràcies. I ja per acabar, els timonis preparen l'espectacle del correfoc, que dóna inici a un correfoc on hi participen totes aquestes colles. I bueno, ja està.
Molt bé. En fi. Gràcies, Jordi. És que són els nervis del dissabte que em traccionen i no ho explico bé. De totes maneres, si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, a part de Crema Bruixos aquest dissabte, ràdio d'esbert.com i a partir de les 7 als Sant Just Notícies edició vespre. Ai, quina por.
Fins aquí l'espai d'humor i avui de por del programa. I de periodisme.
Passa per aquí, oh yeah. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clara Narvion, que m'ha enviat un guió que ja l'hi corregiré en directe, no patiu. Avui no hi ha de les correccions. Sí, sí, per això, per això. La prima, el Jordi. Sí, sí, sí. I el tenim tòpic de la segona hora. Espera, perquè t'has dit unes coses que te les diré en directe, Cristina. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments a la pell del barró.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Despert.
En dos minuts passem de dos quarts de sis de la tarda, ja tenim el telèfon, com cada dimecres a aquesta hora, a la Clara Nervió, on s'enjusten que el Departament de Marqueting i de Comunicació de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista d'oci de cultura predilecta i de capçalera del programa. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola.
S'ha arreglat el dia. Oh, que bé, eh? Perquè ha començat molt... I mira, ara ja... Què us passa? Què us passa? Què us passa? Que ja no volia, us heu deprimit? Sí, a mi em passa, eh, això. No ens agrada, és veritat. No ens agraden aquests núvols, estic amb vosaltres. Sí, el temps és una mica... Anna, en canvi, has sortit el sol i ja és com una altra cosa, saps? Doncs ja ens comencem a emocionar per demà. Ai, que demà sent Jordi! Ai, que demà sent Jordi!
Bé, que fort, que fort, que fort, eh? Demà Sant Jordi al centre de Barcelona estarà a rebentar a tope. La setmana passada ja vam repassar algunes de les coses que es poden fer demà, però tu, Clara, ara ja sé que estem fora del guió, eh? T'has preparat alguna cosa per demà especial o què?
Doncs mira, segurament em tocarà treballar força i tinc un dinar de premsa allà a l'Hotel Condes aquest d'editorial. Després a la tarda vaig estar amb una paradeta repartint timeouts. Ah, sí? Ah, sí? Tinc una mica de lio. Escolta, on estareu la paradeta timeouts? Doncs no tenim paradeta pròpia, però estarem a dos llocs. A la Virreina...
I no sé si és algun lloc de Rambla Catalunya. Un és de la PEC, de l'Associació de Publicacions en Català, i l'altre és el 3C, que ja sabeu que són partners. Ah, sí. Ens deixen un trosset de la seva paradeta. I on aniràs tu, al 3C?
Doncs no ho tinc clar, m'ha tocat a la tarda, per tant això està bé perquè després una estona de la tarda i després podré passejar. No, ho dic perquè si algú vol conèixer't que vagi cap allà, no? Sí, a més li regales amb revistes, i punts de llibre. Oh! Que enrotllat el TimeBow, clar.
I més, i no és que la gent de Sabda de Sánchez em comença a dir, hola, que et sentes a dir de la penya del morro. Si aneu, saludeu-la de part nostra i dieu, jo t'escolto a la penya del morro, Clara. Digueu-m'ho, digueu-la. Digueu-li que està molt bé això. Escolta, a part de tot això, que ja sabem, que és Sant Jordi, que ens revoluciona a tots, el Time Out aquesta setmana, parleu d'altres qüestions?
Com, per exemple, els millors carrers de Barcelona, no, Clara? Heu fet allò que heu fet vosaltres, una miqueta lo mejor de cada pueblo, i heu escollit, bueno, heu pensat quins podrien ser els millors carrers de Barcelona. Heu tret l'aigua clara o què? Doncs el cas és que per fer aquest número, que a vegades ho fem, demanem ajuda als nostres lectors, i vam fer una crida a Twitter, perquè hi ha Twitter i a Facebook, perquè la gent ens digués els seus...
i entre tots aquests hem fet la nostra tria. Hem abandonat alguns dels que la gent ens havia dit, com per exemple, via l'Aietana, que tot i que ja sabeu que la nostra redacció està aquí, hem pensat que no era un càrrec gaire bonic, potser perquè el patim cada dia,
Ojo, perquè la Via Laietana té una història peculiar darrere, i és que fa 100 anys o una cosa així, tot allò era, clar, eren cases, hi havia el barrigot... Tot allò era en campos, no? Sí, una mica, sí, tot allò estava pel barri vell i tal de Barcelona, i per fer arribar al centre, al mar, van decidir tirar pel recte, i de passar Urquinaona fins a baix, i tirar totes les cases que hi havia, i construir Via Laietana per obrir una mica el centre o Urquinaona...
Fins de baix de tot, eh? És una cosa que vas escoltar. No sé si passa molt, però no és un carrer especialment bonic en comparació amb els que ara us diré, que suposo que sí que estarà d'acord amb mi. Quin, perdona? Uns que ara us diré. Ah, val, val, perdona. Em pensava que havia citat el nom, ja. Mireu, comencem per Rambla Catalunya. Home, sí, sí. Home. Rambla Catalunya, i a més demà que estarà bonica i ben farcida. Exacto, com ens agrada. Perquè a més jo t'hi pots passejar tranquil·lament, no hi ha gaires cotxes... Sí.
Hi ha les voredes atrals, però a més hi ha tot el passeig d'almins... I econòmica la birra dels bars, de les terrasses. La birra econòmica no, però penseu que trobem... Podem fer un recorregut d'arquitectònic amb els que ens trobem cases modernistes, com per exemple una que no sé si coneixereu, que és la casa Pia Patio. Ah, no?
Que està allà, només 17, a la cantonada en Gran Via. Bueno, perdó, la Rambla de Catalunya és la Rambla dels Borgesos, una mica, no? Perquè la Rambla de Barcelona, de passar Catalunya cap avall, és una mica com la Púrria, i aquella és la Rambla guai, no? Sí, aquella és la Rambla bona. La Rambla bona, correcte, la Rambla del costat de Diagonal, de Casabona, eh? Que t'agracin a tota aquesta zona. Ara, clar, clar, clar, clar.
També, què més trobem? Doncs trobem una mica de tot. Trobem, per exemple, entre tot aquest matxembrat que veia l'altorri de llocs molt, molt cars, trobem alguns que encara es salven, com, per exemple, l'antic celler La Bodagueta, que és un d'aquests llocs encara molt petits, tot i que té terrassa, que està al número 100, justament. Ah, és veritat, molt bé.
I encara trobem llocs una mica de tota la vida, com les ferreteries Bolívar, que les trobem al número 43. Molt bé, doncs escolta, queda apuntat, jo estic d'acord, eh? Ramona Catalunya, un dels carrers més bonics de Barcelona. N'heu trobat més? N'he trobat molts més, com per exemple un que en parlem aquí, que passarem molt ràpid perquè n'hem parlat molt, que és el carrer Parlament. Ah, sí, home. A Sant Antoni. Sí, ple de vermuteries últimament, eh? Ah, exactament, que com tots sabeu és el carrer de moda, hi ha un munt de bars que passarem així molt ràpid, el Federal Café, alcaldes...
l'ando, el dinàmic, és a dir, si voleu anar a fer el vermut o a dinar com Déu mana, allà teniu per triar i remenar. Molt bé. I un últim, així, carrer, Clara? I un últim triarem el carrer Verdi. Home, sí. Escolta'm. Un clàssic també. Molt bona tria, eh? Ens agrada molt, eh? Molt d'acord. Molt d'acord amb tots aquests carrers que heu triat. I a vosaltres, us ho dic superràpid, perquè només en queden 3. Ah, parlem. Tenim el top 6, en falta 3, que és la Rambla del Poble, no? Sí, home.
Ah, també, molt bonic. Al carrer Enric Granados. Ah, també, estan molt bé, estan molt bé. I al carrer Patritzol, que és un clàssic del barri... Escolta, bona tria, eh? Sí, us agrada? Sí, no era fàcil escollir, eh? Perquè, clar, aquí als carrers de Barcelona... Jo pensava que diuen els de Danxús, que potser no els agrada, això. No, a mi... Bueno, a mi m'ha agradat. A tu, Cristina, t'ha semblat bé?
Sí, era fàcil, no? La tria, també. Home, són carrers bonics, tot i que a Barcelona crec que encara hi podrien haver-hi més, eh? Això és el que tothom diu, hi ha més. No, el que passa, clar, que també segur que cadascú coneix aquell carrer petit del seu barri que queda allà, doncs, una mica més amagat i tal. Clar, aquestes coses són més amplis, però, vaja, també són xulos igual. Doncs queda... Què ha dit? Per cert, Clara, abans d'acabar, hem de parlar...
De les festes de la primavera de l'Hospitalet?
Doncs sí, perquè segur que l'Hospitalet és aquí que us queda molt, molt a prop de Sant Jús i justament ara se celebren un munt d'activitats perquè són les festes majors. Sí, perdona, avui anant amb el cotxe per allà he vist unes banderoles i t'ho juro que ho he vist, eh? Hi ha una activitat que es diu Festival de l'Humor. Ah, ah. T'ho juro, eh? Doncs efectivament, Festival de l'Humor. Sí, sí, sí, de fet tenim moltes coses. A veure, els caps de cartell jo no sé si us agradaran. A mi m'agraden regular. Del Festival de l'Humor.
Del Festival de les Fretes d'Hospitalet, que són Rosario, Siniestra Total i M.Clan. M.Clan que fa 25 anys, em semblou així, no? No ho sé el que fa, perquè demà en fa 50 anys aquesta gent.
És una mica, bueno, un altre estil, no? Musical de Time Out. Sí, diferent, diferent. No el tracteu gaire, aquest estil musical de Time Out? No gaire, el tenim un gran durat, no? Sí, sí, sí. Però hi ha moltes més coses. Per exemple, demà mateix que se'ns recomencen les festes, la Randa Just Olivera s'omple de paraletes de llibres i roses. Sí.
Jo el prego a les 8 de la tarda i com el Jordi deia a les 11, los martinets faran el festival de l'humor al Depo. I és gratis. És que m'agrada molt perquè aquí el programa, bueno, i en general també, quan alguna cosa, hi ha molts acudits així, com es diu això, cutres o dolents,
Vinga, Festival de l'Humor. Festival de l'Humor, exacte. En canvi, ells d'aquesta broma n'han fet un festival i a més són les Martínez. Bueno, n'han fet bandera, no, diem? Clar, n'han fet bandera i a més són les Martínez que aquí els vam entrevistar al programa ja fa un temps i són uns catxondos i jo crec que han aprofitat una mica i ho han fet amb tota la consciència del món. Vull dir que no és allò que, com que és l'Hospitalet, es podrien haver dit... No, no, és histònic.
És irònic. Amb tot la consensió del món, Festival de l'Humor. Molt bé, doncs, escolta, Clara, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. Gràcies a vosaltres. Que tinguis un bon Sant Jordi demà. A vosaltres també, que siga molt felices, que és un dia preciós. Ai, sí, que veig-lo molt. Que vagi bé, Luciana. Bona tarda.
19 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Ja tenim aquí la Montse Farràs. Montse, què tal, com estem? Bé, aquí un altre cop. Ara farem un canvi radical, però farem la... No, però escolta, no passa res, perquè ara farem la publicitat i després tenim aquest tercer capítol sobre la mort. Avui continuarem parlant...
Amb la Montse sobre les diferents etapes del dol i com afrontar de la millor manera possible. Estàvem amb les 6 R's que ens vam quedar amb la primera o amb la segona. Exacte. Doncs fem una pausa per la publicitat i en continuem parlant aquí al programa d'aquí uns moments. Fins ara. Ràdio TASFEM 98.1 Ràdio TASFEM
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Doncs Montse, ja estem a l'espai d'Essència, com cada setmana, justament per continuar parlant avui de la mort, d'aquest tema que en algun moment o altre de la vida a tots ens arriba, ens afecta i el vivim i, vaja, l'experimentem.
Sí, realment és un misteri, això, com més el mires, com més el busques, com més intentes comprendre'l, més descobreixes, que realment és un misteri, no?
En el fons, la mort també té tants misteris com la pròpia vida, no? És a dir, mai saps ni què passarà, ni quan arribarà, ni com anirà, ni què serà, ni es pot planejar... Com la vida mateixa, no? La vida tampoc no saps mai què és el que et depara ni què és el que ha de venir. No.
Amb això de la vida, inclús ara que jo allà sensei fer coses i venen moltes noies embarassadetes, avui en dia que toquem tant la ciència i els fan tantes ecografies i tothom d'alguna manera sembla que es pugui controlar tot, però en el fons no es pot controlar. No es pot controlar res. Potser aquesta és la gran... La màgia.
El gran que dels éssers humans i de les persones que ho intentem sempre controlar tot. Volem que tot passi pel nostre filtre. Això és el coco, que volem tenir-ho, no volem sorpreses. La diferència entre nosaltres i la resta dels animals que habiten en aquest planeta, que nosaltres sempre volem controlar-ho tot i la nostra ment sempre està pensant en el passat i què va passar i què millorar i en el futur què ha de venir. I sobretot per no patir.
Clar, però... No, Cristina? Sí, no, no. Controlem tot perquè no ens agafi les sorpreses, no? Sí. O sigui, jo ja ho sé, no? Clar, estàs tranquil i... Però això és mentida, perquè després... Però hi ha alguna persona que a mi m'ha dit, jo, si ho pogués tenir-ho...
Ho sapigués tot. Jo m'agradaria tenir una agenda. A tal dia em passarà això, a tal dia a l'altre perquè ja ho sabria tot. Jo dic, però això seria un martiri. Però això no seria viure, no? Un martiri, a més a més. Bé, cadascú ho interpreta de sa manera, però la gràcia del misteri, no? El misteri de la vida és que no sabem res.
Sincerament. En fi... Avui parlarem de dol, no? Perquè havíem parlat de la mort, hem reflexionat sobre la mort, però ens vam quedar amb allò de les 6 R's. Sí, hi ha una psicòloga, que és la Teresa Rando, especialista, que ho va plantejar, com dius tu, amb aquests 6 passos, les 6 R's, perquè totes comencen amb R's sobre aquest dol un cop mort una persona, doncs,
Sí, recordarem que el dol no és solament per la mort d'algú, no? O sigui, hauríem d'entendre el dol... La pèrdua. És una pèrdua, no? El temps de dol és un procés actiu, no? D'adaptació, viure sense les persones a què estàvem acostumades perquè s'hagi mort, perquè hagi marxat, sense un objecte, sense el col·lectiu que ens envoltava, etcètera, etcètera. No és només una mort, no? Sí, canvis de persones que visquin i de més.
On ens havíem quedat? Perquè havíem parlat de reconèixer... Jo crec que hauríem de recomençar de nou amb la 6. Comencem per la primera. La primera era reconèixer. Reconèixer la pèrdua i admetre la mort de la persona. Exacte. O sigui, dir-nos les coses de debò. Ha desaparegut, aquesta persona ja no hi és. És el que dèiem l'altre dia amb la Cristina. El Maïmès. El Maïmès és dur. És molt dur. És dur. Però a partir d'aquí...
Però és així, diguem que és així, t'agradi o no t'agradi, estiguis a favor, no estiguis a favor, opinis el que vulguis, això és així. Pateixis, ploris, aquell mai més és allà, vull dir, aquella persona ha deixat de respirar, aquella persona demà la portaran al crematori o on te sigui.
o la persona o la cosa però la persona, la mort o sigui, el dol per mort el mai més és més definitiu perquè una separació potser et queda en el fons una esperanceta que pot tornar a ser però el dol de mort és definitiu aquella persona està allà, ja no respira és freda, és així
ja no es pot comunicar més. Com es pot fer perquè aquest reconeixement sigui més fàcil per una persona? Hi ha persones que els costa molt acabar de reconèixer-ho, que no la veurem mai més. Com es pot fer que sigui més visible o que una persona el més aviat possible pugui reconèixer que s'ha acabat, que ja està...
Ah, Cristina, el dol no te'l pot fer ningú. El dol el fas tu. Però no hi ha alguna manera, potser, de ser més conscients? No, el reconeixement és dir-se la veritat, és que no n'hi ha cap altre. Si jo te vull explicar que... A veure, jo com et puc explicar el gust d'una poma si tu no la mossegues? Si la mossegues l'entens en el moment, no? Doncs això passa el mateix. Si tu no... A vegades hem parlat aquí, quantes vegades hem parlat de consciència i de fer això? Sí, però...
És així i no hi ha... Pots anar més de pressa o més lent a reconèixer, però ningú t'hi pot ajudar perquè el reconeixement l'has de fer tu. Bé, continuem perquè són sis passos i tenim temps, però anem fent. El segon és reaccionar.
Reaccionar. Què és reaccionar? Doncs és permetre's d'alguna manera sentir. O sigui, quan tu acceptes, tu reconeixes allò que ha passat i aquell reconeixement automàticament et portarà a una reacció. Una reacció pot ser de ràbia...
pot ser de tristesa, pot ser d'enfadar-te amb la persona, molt amb la persona que se n'ha anat, perquè tu no estaves preparada perquè es morís i llavors t'enfades. Bàsicament el que no dius és acceptar aquesta reacció, perquè no sabem tampoc... Permetre-s'ho. Permetre-s'ho. Permetre reaccionar d'alguna manera, sigui la que sigui. Sí, sigui la que sigui. Ara estem parlant ara i aquí, però no sabem tampoc com nosaltres mateixos
podrem reaccionar el dia de demà, perquè no en tenim ni idea. No en tenim ni idea. Això et portarà a una reacció. Però també el fet que potser una vegada, en un moment determinat de la teva vida, reaccions d'una manera, no vol dir, suposo, que sempre en aquella mateixa situació, parlant de l'amor, reaccions igual amb totes les persones. Pots tenir diferents reaccions. Tu tens una reacció que no controlaràs, perquè la reacció immediata tu...
no cal controlar-la. És la que és, perquè les emocions no es pensen, les emocions no s'organitzen, les emocions simplement es senten. I no pots fer de res, per més que jo et digui... Home, però les pots reprimir, perquè hi ha moltes persones que intenten no plorar davant d'altres o coses així... Però això tornem al que vèiem l'altre dia de fer-se'l fort. Això no porta enlloc. Reprimir no porta enlloc. Precisament aquí quan estem parlant de reaccionar estem parlant de no reprimir.
Una cosa és exigerar, que tampoc. Però el que sents ho expreso. Estic enfadada, perquè estic molt enfadada amb la persona que s'acaba de morir, perquè m'acaba de deixar. I em permeto estar enfadada amb la persona que s'ha mort.
o amb tu, que no plores. Home, però a vegades és complicat, no?, en aquells moments d'arribar a expressar amb tanta nitidesa. Jo crec que tampoc no va tant com expressar-ho, sinó saber i ser conscient del que passa. Sí, però és que en aquell moment jo crec que normalment les persones no estan plenament conscients com per saber el motiu exacte, si és perquè un altre no plora, o si és un conjunt de coses...
Cristina, això és un procés i, de fet, justament aquest és el segon pas. El primer és reconèixer la pèrdua. Potser fins que aquesta psicòloga que ha fet aquests sis passos no diu que ha reconegut la pèrdua... No pot avançar el següent. No pot avançar el següent pas. Per tant, després d'haver esmès que ha mort la persona... Aquí no estem parlant de les primeres hores ni dels primers moments. Estem parlant...
d'un procés que no té temps cadascú té el seu temps perquè potser una persona sí que està en el tercer pas a les primeres hores per això és un pas darrere d'un altre i no podem fixar tampoc si és el mateix moment al cap d'unes hores o depèn de com
En fi, anem cap al tercer, que és recordar i reexperimentar la relació que tenies amb la persona que ens ha deixat. Clar, vull dir, permetre's oi com era, no? Jo us ho explicaré, quan va morir la meva mare, jo vaig tenir una reacció, nosaltres ens vam trobar després la família, després de l'enterrament, etc., i vam fer un dinar, i vam fer un dinar, i vam menjar postres, i vam fer un dinar, no?
I jo va haver-hi un moment que em vaig retirar perquè vaig tenir el meu moment de reacció i em vaig enfadar molt. I després de tot això ens vam tornar a trobar la família i vam passar un vídeo que havíem estat tots fent una sortida de cap de setmana. I tots miràvem aquell vídeo. I un plorava, l'altre reia, l'altre reia i plorava alhora i anàvem recordant. I allò era molt present, però allò era molt saludable. Clar.
Clar, clar, era com una mena de teràpia col·lectiva familiar, en el fons. Tots estàvem allà i vas dir, i te'n recordes aquí? I la mare? I aquí, i allò, i allà, no? O sigui, no posem tabús. Aquella persona ha deixat d'existir, ja no hi és, ja no en parlem més. No, no, no. Al contrari, no? La memòria i el record.
farà que mai s'oblidi i mai desaparegui. A més, aquella persona, si tanquem els ulls, simplement físicament no l'hem vista, però en el nostre sentir, en el nostre cor, sempre és present i en la nostra memòria també. No l'hem pas d'erradicar de la nostra memòria. Per tant, el tercer pas, que diu aquesta... Recordar, permetre recordar i reexperimentar. Exacte, i també això, és allò que dèiem, que mentre recordi la persona que ens ha deixat, mai no morirà.
Però ell ens parla que això s'ha de fer des d'una perspectiva o des d'una manera molt realista. Hem de fugir de les idealitzacions. La persona era la que era amb els seus avantatges i els seus inconvenients i els seus pros i contres. Era real, era tal com és. Simplement que ara ja no hi és.
Perdó, eh? Però això que quan es mor una persona i s'ho parla de altres persones, veïns o amics, acostumen a dir... Ai, era tan bona persona... Tothom quan algú es mor s'acostuma... Ai, era tan bona persona... És això que l'idealitzen com una mica, no? Seria intentar fugir d'això. Era el que era, no? De la mateixa manera que reconeixes l'amor, no? Després diràs... Ostres, que era divertit, però una mica cabronàs, no? Una cosa no té res a veure amb l'altre.
Clar, perquè era així... Els recordes amb el bo i amb el dolent, però... I cadascú ha viscut una relació diferent amb la mateixa persona, no? Potser per una altra és una manera i per una és una altra. Vull dir que ja em diràs tu, la veïna, quina relació ha de tenir... Home, però és el que acostuma a sortir sempre a la tele. Quan entrevist una persona, tothom que surt... Ai, era un home tan bo... Bueno, no entrem en aquest debat, però perquè els periodistes són el que troben allà mateix, no?
De totes maneres, continuem, perquè hi ha un quart punt, que és, després d'aquest de recordar i reexperimentar la relació, és replantejar papers. Els papers, esclar. Fins ara, tu imagina't, jo he sigut l'esposa de... i aquest de ja no hi és. Per tant, on soc jo? On soc jo? M'haig de resituar. Ara ja no soc la dona de, sinó que ara jo estic sola al davant d'una família o el que sigui, no?
com ho vic, no? I això un ho ha de valorar-ho.
Sí, aquí la Tres Rando, aquesta psicòloga que ha fet aquests passos del dol, diu que amb el tema de replantejar papers és també acceptar que el nostre món ha canviat radicalment. És a dir, que aquella persona que era tan important per nosaltres ja no hi és i, per tant, aquí es torna a reconfigurar el nostre univers, el nostre món. Clar, tu anaves al cine o a teatre de bracet d'algú, imaginem-nos que és la parella, no? I aquest de bracet d'algú ara ja no hi és.
Bé, doncs ara què faré? Aniré mai més a teatre? O hi aniré sol o em buscaré amigues? O què faré? Aquest és un replantejament. El que és important, com diu, és replantejar els papers, aquesta identitat i acceptar que el món ha canviat. Clar, que hi ha un abans i un després. El món, tal com el coneixíem, segurament ha canviat.
O no sé si tal com el coneixíem, però sí tal com era en la nostra quotidianitat. Aquell mai més afecta fins i tot en les maneres en la nostra quotidianitat. Anem cap al cinquè punt i penúltim ja d'aquest trajecte del dol. Clar, però fixeu-vos que hi ha un primer trajecte que va cap al reconeixement de les emocions i arriba un moment que aquí ja ens estem replantejant papers. Per tant, a partir d'aquí tornem a pujar.
Tornem a pujar. I tornem a pujar, per exemple, amb la cinquena R, que és reacomodar-se. Què vol dir això, Montse? Doncs això. Fins ara no tinc... Què faig? Cap on inverteixo? Cap on te miro? Ja no em serveix el que tenia? Doncs haig de fer de nou. Com construeixo? Ja és un punt on comencem a construir. Comencem, o si no, a construir, a donar-nos-en que hem de reconstruir de nou tot el voltant, tot l'entorn?
Adaptar-se a les noves circumstàncies, diferents i fins i tot incomplertes i substituir la relació presencial per records i nostàlgies. Això és allò, el mateix que parlàvem una mica d'anar a recordar, permetre'ns recordar, però potser arribaran a aquest punt que ja no és tant des de la tristor, sinó que és més des de la tendresa.
i ja l'últim punt aquesta ja és la curació això ja és el principi de curació que és reinvertir l'energia psicològica i orientar tot el nostre potencial cap a la vida
O sigui, allò forma part del passat, no tanquem la porta, sinó que ens permetem recordar i tot el bo que ha tingut, però la vida segueix, que és el que dèiem l'altre dia, la vida segueix, però la vida segueix a partir d'un temps que hem hagut de tirar cap avall, hem hagut de fer un camí de baixada, hem tocat un fons i tornem a pujar.
L'interès i la dedicació cap a nous projectes, il·lusions, efectes, fins i tot reorientar-ho cap a noves persones. Montse, estem a punt d'acabar. Tu has portat un text, no? Jo he portat un text que a mi m'agradaria que llegissis tu amb la teva veu. Abans, però, no només aquestes 6 R serveixen per una pèrdua, o pèrdues en general, en el cas de l'amor, o pèrdua de parella, també suposo que
serveix per qualsevol cosa de la vida, és a dir, en un canvi també serveix. Això serveix, per exemple, a una persona que ha perdut la feina. És el mateix procés. O que canvia la feina, també. L'han despatxat, ha estat a l'atur, passarà per tots aquests passos, igualment fins al moment que reinverteixo. Què faig? M'enfoco cap a les noves possibilitats.
Solo nosotros, entre todos los seres vivientes, tenemos conciencia de nuestra mortalidad. Y eso es, entendiéndolo bien, un gran don y al mismo tiempo una gran tarea.
Quien no trata de olvidar su muerte, sino que la asume conscientemente, vive de modo distinto. Quien no recluye su propia muerte en el futuro lejano, de la hora de la muerte, sino que la practica a lo largo de la vida, tiene otra actitud fundamental ante la vida. Hans Kung.
Bé, doncs amb aquesta frase acomedem-la a Montse. Montse, moltíssimes gràcies per fer-nos reflexionar una setmana més al programa i ens retrobem, si vols, dimecres que ve. Bona tarda. Adéu-siau.
Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Aquesta hora, tots els amb una acció conjunta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en suport a la família del professor Mort dilluns a l'Institut Joan Fuster de la capital catalana. Unitat mòbil a la plaça Sant Jaume, Maria Núria Rebetlla. Bona tarda, desenes de persones es concentren ja a aquesta hora a la plaça de Sant Jaume. Volen expressar així el seu suport...
a la família d'Abel Martínez, mort dilluns a mans d'un alumne de segon d'ESO. Ens han explicat que llegiran un petit manifest i que s'emplacaran per fer un acte de caire més reivindicatiu i més multitudinari, si bé encara no té data. Per tant, tot a punt aquí perquè comenci aquest acte. Maria Núria Revella, Catalunya Ràdio Unitat Mòbil.
Notícies breus, Quim Balaguer. Oriol Junqueras en replica al president Mas que Esquerra Republicana és un soci lleial i confia que les eleccions es faran com està previst el 27 de setembre. Barcelona, Teresa Sales. Hola, bona tarda. Junqueras està convençut que tothom complirà els seus compromisos i que el 27 de setembre hi haurà eleccions, però avisa que ell es deu al país.
Nosaltres sempre hem dit que serem, que som i continuarem sent el soci més lleial del poble de Catalunya, per tant, el soci més lleial de la lluita contra la corrupció, el soci més lleial de la lluita per la justícia social, per la igualtat d'oportunitats, el soci més lleial per la independència del nostre país, per la nova república, pel nou país...
i es mostra convençut que Catalunya se'n sortirà i serà independent. Teresa Sales, Catalunya, Ràdio Barcelona. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, s'ha mostrat partidari de senyir-se a la llei en el debat sobre si cal o no publicar els pressupostos de fraudadors als presumptes de fraudadors a hisenda d'especial rellevància.
Si la llei diu que no es pot publicar, doncs no es pot publicar. No hem de trencar l'impedi de la llei per les urgències o els sentiments del moment.
Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys jutges i magistrats per habitant, segons conclou un estudi fet pel Consell de l'Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona. A Catalunya hi ha uns 700 jutges i el conseller de Justícia, Germà Gordó, creu que com a mínim caldria que fossin un miler. No tenim en compte que aquí a Catalunya tenim una ràtio de 10 jutges per cada 100.000 habitants i en canvi en els països que formen el Consell d'Europa la ràtio és de 21 jutges per cada 100.000 habitants.
La policia francesa ha trobat documents d'Al Qaeda i de l'estat islàmic al domicili de l'home sospitós a planificar un atac contra una o dues esglesies a la localitat de Villegif, molt a prop de París. Ho ha dit el fiscal de París, que ha assegurat que, a més, hi ha proves que l'home va estar en contacte amb una persona que seria a Síria i li hauria demanat explícitament atemptar contra les esglesies.
La farmacèutica Grífols rebrà 100 milions del Pla Juncker. La multinacional catalana, especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari, es beneficiarà d'aquest finançament en un projecte d'ERMESD relacionat amb el tractament de l'Alzheimer i les malalties cardiovasculars. El Pla de la Comissió Europea vol impulsar, amb més de 300.000 milions d'euros, la inversió i l'ocupació els pròxims 3 anys.
Ara parlem dels Premis Max 2015. Suposo que alguna cosa té a veure amb la votació per part de companys de la professió. Sempre és un indicatiu i sí, és cert que el nivell de professionals d'aquí a Catalunya és molt alt de les arts escèniques.
És Francesc Corella que amb el president o Lluís Omar a terra baixa i Sergi López amb 30-40 Livingstone són els tres finalistes a millor actor protagonista als Premis Max 2015 de les Arts Escèniques que es lliuraran el 18 del mes que ve a Barcelona, Pep Vila.
En efecte, acabem de sentir Francesc Orella en declaracions fa molt pocs minuts a Catalunya Informació, dient que el fet que els tres finalistes en aquest departat de protagonista masculí siguin catalans demostra el gran nivell escènic del nostre país. D'altra banda, tres obres catalanes, el president i també l'Eclips i Terra Baixa amb Lluís Omar, opten a tres premis i estan entre les grans favorites aquests mags que es lliuraran el 18 de maig a la sala de bars de Barcelona.
Oriol Brogi també aspirarà al de millor direcció per Adiós a la infància i Rosa Maria Sardà, recordem-ho, rebrà el Premi d'Honor de les Arts Escèniques.
Esports, Carlos Baraibar. Rafa Nadal ha passat ronda en el seu debut a l'Open Bank Sabadell de tenis, després de derrotar Nicolàs Almagro en 2-16. Almagro l'havia guanyat l'any passat. També ha passat David Ferrer, que s'ha desfet d'Albert Muntanyès, i ara mateix està jugant el català Mercè Granollers contra el francès Jou Wilfred Songà. De moment, el primer set, domina Granollers per 4 jocs a 2, és a dir, amb un trencament d'avantatges sobre el francès.
En el futbol, Víctor Sánchez, el jugador de l'Espanyol, es perderà el derbi de dissabte al Powerade Stadium. A les 4 de la tarda, el comitè de competició ha desestimat el recurs de l'Espanyol per la cinquena groga que va veure divendres passat al Camp del Llevant. Avui es decidiran encara en futbol els dos últims semifinalistes de la Lliga de Campions de Futbol. Sortiran dels partits Madrid-Atlètic de Madrid, on hi ha un empat a 0 de la nada, i del Mónaco Juventus amb un 1-0 pels italians.
Els dos partits comencen a tres quarts de nou del vespre. Barça i Bayern, recordem-ho, ja són a semifinals. I Alejandro Valverde ha guanyat la fletxa. Balona de ciclisme és la segona victòria consecutiva en aquesta prova del ciclista Murcia. I la tercera en total, el Purito Rodríguez, ha estat quart. Doncs tota l'actualitat informativa i esportiva al Catalunya Vespre a partir de les set. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. 7 partits polítics concorren a les eleccions municipals el 24 de maig. El bollet oficial de la província ha publicat avui les candidatures per als comissis. La llista del PSC la lideren Josep Perpinyà, la de Movem Lluís Monfort, la de Ciutadans Guillermo Francfés, la d'Esquerra Sergi Seguí. Via Democràtica presenta com a alcaldable Pablo Barranco. Pel que fa, a Siu es confirma laia Flotats com a candidata
i tanca la candidatura al Partit Popular, que presenta com a número 1 Enric Salvadores. Per cert, cap dilluns se celebrarà un ple extraordinari a l'Ajuntament per escollir les persones que formaran part de les meses electorals el 24 de maig. El poble serà a la set de la tarda.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just obre la convocatòria per optar a les subvencions per pagar l'impost de béns immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Just convoca aquests ajuts destinats a sofregar lívid de les famílies amb més dificultats econòmiques. S'han podrat beneficiar persones de 62 anys o més, propietàries o arrendatàries del pis de residència habitual.
unitats familiars amb una o més persones aturades, famílies nombroses que siguin arrendetàries i també famílies monoparentals. Al web sanjos.cat trobareu les bases i els formularis per optar a la subvenció. Teniu temps per presentar les sol·licituds fins al 18 de maig a l'oficina de Justi Integrada del Consistori.
I acabem destacant que aquest vespre començarà un procés participatiu sobre l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. La idea és redactar un nou document d'ordenació i protecció del Parc de Collserola, ja que l'últim data de l'any 87. L'abril de 2014 es va començar a treballar aquest tema a través de dues sessions de debat i les conclusions extretes d'aquelles sessions serviran per engegar aquest nou procés participatiu. Avui és oberta a tothom i serà de 7 a 9 del vespre a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus. Està al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz. Un moment.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Sí, sí, 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Gràcies, gràcies per escoltar-nos una estona més. D'aquí uns moments trucarem al Sergi Herrada des del Casal de Joves que ens explicarà com li ha anat aquesta aventura per Islàndia. I a més a més també tindrem a la Roser Arts d'Educació Canina que avui diu que ens vol parlar d'un tema que li ha fet reflexionar i és la importància
d'algunes etapes de creixement sobre altres gossos de tamany gros. En fi, parlarem amb ella de tot això, però abans anem cap al trending topic de la segona hora.
Maria Cristina, un dels temes més comentats avui a Twitter també ha sigut Google Doodle i Dia de la Terra. Per què? Doncs perquè amb motiu del Dia de la Terra Google ha retut un homenatge mitjançant un Doodle, que el Doodle és com aquest logo que hi ha quan tu vas a buscar alguna cosa al cercador, que permet cercar als usuaris quin animal són. Què vol dir això, Cristina?
Doncs justament amb un aspecte animal i terràqui, Google retomenats al planeta blau. Es tracta d'un Doodle que proposa als internautes realitzar un test per conèixer quin animal s'ha amagat darrere de cadascú. El test que dona el resultat consta de 5 preguntes. Què fas els divendres per la nit? Com actua si un amic o amiga apareix en una festa amb la mateixa roba que tu? Escoll un menjar?
que busques en una parella i digues una afició. A partir d'aquestes preguntes i segons les opcions escollides, se t'associa un animal. Poden ser corals, dragons de Komodo i calamars gegants, entre altres opcions. I tu, quin animal ets, Cristina? L'angosta mantis.
Ah, d'acord. L'angosta mentís. De totes maneres, he fet moltes proves i és cert que sortien altres animals, només que canviïs una de les opcions. Doncs, d'aquesta manera, com deien, Google s'assuma, doncs, al Dia de la Terra, que va sorgir arran d'una manifestació per la qual es va crear l'Agència de Protecció Ambiental i per la qual, doncs, es pretén crear consciència dels problemes ambientals existents al planeta. I és una forma divertida, doncs, perquè la gent s'apunti... Home, doncs, escolta, després m'ho faré, eh, que és anar a Google avui i... Fliquen el Doodle. Oplim aquest qüestionari, no?
És molt ràpid, eh? A més t'ho posen en dibuixos i... Diu, dia de la terra, diu, quin animal ets? Diu, què sols fer? Ai, anem a fer-lo o què? Vinga, va, fem-ho. Home, podem fer-ho ràpidament, eh? A veure què et surt. Diu, què sols fer els divendres per la nit? Diu, et quedes a casa, poques vegades surts, me'n vaig de festa per allà, o segueixo la manada. Està bé. Quina poses? Home, crec que alguna. Home, és que no ho farem ara totes. Són cinc.
Són 100 preguntes. Home, ràpides. Poso... Va, poques vegades surto. Diu, el teu millor, Miqui, tu, es presenteu en una festa vestida exactament igual. Com reacciones? No passa res? Em moro de vergonya? Lluita o em canvio de roba? Bé, jo crec que al principi...
No passa res. No passa res, no passa res. Jo em canviava, eh? Diu, escollo un menjar. Marisc, fruites, carn o amanida? Home, jo ara... Mira, empilla és així, marisc. Jo també l'he posat. Perquè com que ara ve l'estiu, saps? Què busques una parella? Diu, colors brillants, fortes grunyides, valors tradicionals, un sistema complex de glàndules. Home... És que de l'escania...
Home, colors brillants, home, vinga, va, colors brillants. I l'última diu, escoll una afició, raptar els teus músculs, fer coses de casa, natació o res de l'anterior. Fer coses músculs, fer coses de casa... Res de les anteriors. Tu fas natació, Jordi. No, fer coses de casa... Home, no és que és una afició, és que és una obligació, llavors em menja la merda. Bueno, doncs va, res de l'anterior. I atenció, perquè diu... Ai, m'agrada molt la que m'ha sortit. Què ets? Soc un corall.
¿Y la definició quina es? Tu belleza oculta atrae a muchos pretendientes. Además, ¿sabes que eres un animal? Ay, pues no lo sabía, un coraje.
Que bonic, que bonic. En fi, doncs, Cristina, ho deixem aquí, eh? Si voleu, cadascú podeu fer-ho amb el Doodle, eh? Que guai. Per acabar, a Twitter, imagina't tothom posant quin animal, doncs, li havia sortit. Jo sóc un corall, toma ja, m'agrada. A més, com que sóc peixos, amb la Concha Baringo, que és astròloga, això li agradaria. Dava li diré, quan vingui al programa. Bueno, escolta, va, que avui, que ens estem enrotllant molt, eh? Anem cap a l'espai d'Educació Canina...
Roser Ars, bona tarda. Molt bona tarda a tots. Perdona l'espera, però és que mira, teníem un tema molt urgent que era saber quin animal era. Ja, ja, ja. Jo em pensava que... Home, si ho fas tu o l'Albert segur que surt un gos. No hi ha gossos, eh? Molt insalvatics, ja, també. Ah, ja. Què has fet tu això del Google avui?
No, ah, no ho dic, ja ho miraré. Sí, sí, perquè avui és el dia de la Terra, llavors si fas un simple qüestionari, que t'ocupa res, dos minuts, com el que hem fet aquí ara al programa, de cinc preguntes, et diu quin animal, segons aquest qüestionari, et correspon. I vaja... Ah, això t'ho provaré.
Sí, posa'ns-ho, que a mi ens interessa. Bé, escolta, i si algun noient ho vol fer i també ens ho vol penjar al Facebook del programa, adelante, comandante. Anem cap a la qüestió que avui ens porta la Roser d'Educació Canina, perquè aquests dies, Roser, avui parlem d'un cas, com a educadora canina aquests, que estàs portant, no? És a dir, que tu vas a visitar la família, el gos,
Bé, més que del cas en si, m'agradaria parlar del que ha fomentat el problema que tenen ells i que és bastant comú amb gossos de tamany gros. De fet, és un cas bastant complex que, com dius, t'ha fet reflexionar sobre la importància d'algunes etapes de creixement sobre altres amb gossos de tamany gros, no? No, no, comparat amb altres etapes de creixement, amb altres gossos que no són tan grossos, no? Ja hem dit diverses vegades que hi ha unes etapes durant els dos primers anys del gos
He detectat en casos d'aquests que amb gossos molt grossos hi ha algunes que tenen molt més importància per les conseqüències que donen després, simplement perquè són més grossos els gossos. Llavors poden fer més mal o...
o estan més mal vistos, o a nivell socialment acceptat. Llavors, això és una cosa que jo he detectat, en base als domicilis que he fet, que quan els gossos són grossos solen tenir aquest problema perquè se'ls limita l'aprenentatge en una etapa molt determinada del creixement. Però això és comú a tots els gossos de tamany gran? Això és comú a molts gossos, i jo crec que en un alt percentatge de gossos grans. Sí que és així, que ara parlarem, perquè d'això volia parlar, per veure la importància que té aquesta etapa...
i fins a quin punt
O sigui, al final els propietaris, quan priven d'aquest aprenentatge, ells ho fan per bé, no ho fan per privar el gos. Ho fan perquè a nivell social està menys acceptat el comportament d'un gos de 30 quilos que d'un gos de 10. És així. Posa'ns en situació, perquè aquí parlem de l'Aral, que és una gosseta adolescent d'any i mig, pesa uns 40 quilos. Sí, és un tros d'adolescent. I el motiu de la consulta quin va ser?
Doncs em van trucar perquè havien tingut una enganxada, fins a quatre enganxades, tenen quatre gossos aquesta gent, amb un dels gossos, els altres gossos són podents, que són gossos molt primets i just amb el que va tenir l'enganxada és el més petitó de tamant. I el que va passar és que a la quarta li va fer mal. A les tres primeres no, van ser mal entesos entre ells o discussions, però a la quarta, pel nivell d'atenció que hi havia a casa i com estaven tots i que era ja un progressiu que havia anat passant,
doncs al final li va fer mal. Llavors, per evitar això... Roser, perdona una cosa, per comparar una mica, el gos que va resultar ferit, per dir-ho d'alguna manera, quants quilos podria arribar a passar?
doncs l'Eros deu passar uns 12-15 quilos màxim no crec que arribi 12 quilos és que la diferència d'un gos que pesa 40 tot i que sigui molt jove pot arribar a fer mal el problema Cristina és que aquest gos per exemple com que pesa 40 quilos quan tenia 5 mesos no passava 80 quilos i a més
Tenia una intenció que ara, quan hi havia un malentès, quan hi havia un conflicte, que és molt diferent de la que té ara, que ja és gairebé adulta. No és el mateix un enfado d'un nen de 5 anys que un enfado d'una regulació de 17. Evidentment.
ni les conseqüències que dóna aquest enfad són les mateixes, doncs paral·lelament en els gossos és exactament igual. Exactament igual. Havia mossegat i havia ferit un altre dels gossos que conviu amb ella fins al punt de... Us he de dir que aquella mateixa nit van estar en els sofà els dos amb els propietaris, però després han seguit tenint perquè hi ha més coses, hi ha més factors que afecten en aquest cas, però...
A mi el que m'interessa que quedi clar avui, per acotar una miqueta el tema, és això. És que se n'ha fet col·lectiu amb aquestes coses. Llavors, un gos gros, si tu vols un gos gros, si no vols tenir problemes, s'han de cobrir aquestes etapes. I aquesta en concret, per mi, és realment important, perquè el que passa, si no cobreixen l'etapa, que és l'etapa que es dona entre els 5 i els 8 mesos, més o menys, que està enfocada totalment, la natura, la dissenyada, perquè els gossos assumeixin els fòdics socials que hi ha entre ells, per poder-se comunicar entre ells,
i guanyar autocontrol i seguretat amb un mateix. Aquesta gossa, al final, aquestes reaccions les té perquè no està segura d'ella mateixa, perquè de cop i volta veu un perill on tant l'hi ha i reacciona de forma desmesurada perquè no ha tingut oportunitat d'aprendre el llenguatge. Perquè sí que viu amb aquests tres gossos i viu amb ells des que va arribar a casa, que era un cadallet petitó, però fora al carrer...
no la deixen, o sigui, ha anat amb correig a tot arreu, no ha pogut tenir oportunitat de tenir una discussió amb un gos quan li tocava i resoldre-la, m'enteneu? Aquest és una de les primeres conclusions que vas arribar? No, aquesta és la clau de les conclusions. Jo el primer que vaig veure és que hi havia un percentatge d'estrès en aquella casa, perquè hi havia molts gossos, a part en la situació afegida que hi ha una persona malalta...
I, bueno, ja no tenen... Tenen bona combinació d'horaris, però no, depèn de la setmana, llavors... Bueno, aquí hi ha una altra cosa que també s'ha de tenir en compte i que jo... Digueu-me Rottenmeyer, eh?, però és així, que és que un ha de saber fins a quin punt pot assumir quatre gossos. De responsabilitat, clar. M'enteneu? Jo, si agafes un gos, que tingui benestar, igual que tu,
Perquè si no al final el que acaba passant és que hi ha un nucli familiar on tant no hi ha d'anar a estar. I l'única manera, al final l'única manera a vegades és treure aquest membre i això també provoca dolor perquè és una perda, perquè està situant a fora un animal que t'estima. I en aquests casos, Roser, les persones, com a mi és el meu cas, que a mi m'agradaria tenir un gos gran ara i tinc un de petit, què és el que hauria de fer per evitar situacions com aquestes?
Home, d'entrada, si el vols agafar cabell, donar-li normalitat i deixar-los, perquè ningú més que aquest gos petit que ten, el pot ensenyar a mesurar amb quina força s'ha de moure. I un cabell de 3 mesos, de 4 i de 5 mesos no anirà a fer-li mal. Potser el trepitja i li fa una mica de mal, però entendrà que li ha fet mal i ho assumirà per altres vegades i aprendrà a fer-ho d'una altra manera. I el problema d'aquesta gossa és que no ha tingut oportunitat d'aprendre que les coses es fan d'una altra manera.
Clar, i si és una persona que s'agafa un gos... Un gos adoptat. Sí, o... Per exemple. Sí, en aquests casos... Jo, en aquests casos, si agafes un gos amb aquesta problemàtica que ja la tens, normalment, si el gos ha tingut un... que moltes vegades estan tan ben fets. Tot i no tenir els entorns que toquen, ells passen les etapes com les han de passar, creixen, i en dos anys, dos anys i mig...
Són gossos saludables, són gossos sants i que saben el que han de fer i com comportar. No té per què passar sempre. Però sí que és veritat que del percentatge de casos que em toca, els gossos grans solen tenir aquest problema. Sol ser aquest el problema, que no gestionen bé o que es passen o que fa por que s'enganxin i llavors els porten amarrats amb una correnta supercurta. Això fomenta que no puguin fer de gos, que no puguin orar, que no puguin comunitar-se amb els altres gossos i cada vegada...
És com un capell de nusos que es va emmarallant. Al final, si tu agafes un gos i des del principi ho fas bé, no tens per què tenir cap problema. Bé, em refereixo a li dones l'entorn que necessita per desenvolupar això.
I sempre, és a dir, el motiu principal pel qual aquests gossos grans acostumen a acabar amb aquestes mancances, per dir-ho d'alguna manera, és perquè entre els 5 i els 20 mesos no han pogut tenir relacions normals amb altres gossos? Hi ha altres factors, però aquest és un dels més importants. Un altre factor bastant important o de bastant de pes i que van de la mà normalment és l'exigència, l'excessiva exigència o excessives correccions.
de cara del propietari cap al gos exacte, en situacions d'aquestes en lloc de deixar al principi si aquesta gent el primer dia que va passar haguessin deixat de resoldre-ho es va fer un drama, jo també ho entenc això és que fa poc el propietari saltant a sobre del de 15 però es va fer un drama bastant gros i allò va generar que no hi hagués una referència de tranquil·litat en aquell moment que estava passant això
Els gossis, que ja els altres tres, també tenen històries afegides d'estrès i de pors.
Allà es va crear un cercle viciós que ara estarà en una situació que serà difícil sortir. I sobretot, ara que parlaves d'això, del cercle viciós, suposo que també la primera vegada és el que més marca i fan que ja la resta de vegades ho associïn i es crea aquesta tensió. Aquesta primera vegada suposo que és la més important i és la que el propietari en aquest cas suposo que ha de fer l'esforç per controlar-se i no... El primer que vaig dir en tot cas és que en aquella m'haguéssim hagut de trucar.
A la primera. Perquè en aquella, jo ja... O sigui, ja ha passat un previ i hi ha un previ, però aquest previ no ha tingut unes confuències molt greus, no ha creat uns traumes. El trauma és quan s'associa aquesta situació a un estat emocional intens. I allò queda gravat. Queda gravat i cada vegada que es repeteix o que et dona la sensació, això ens passa a nosaltres també, és un mecanisme natural que té l'organisme. O sigui, a tu et dona la sensació que estàs en aquella situació...
les respostes surten exactament igual i inclús més exagerades, no?, per evitar arribar a segons quins punts. Funcionem així. I en el cas que el gos ja hagi patit algun episodi, com és el cas que tens, com es pot arribar a solucionar? I, bueno, suposo que el gos no pot tirar enrere, però podem fer d'alguna manera que visqui el que no va viure i que torni a tenir unes relacions normals? Mira, això és com una balança, Cristina, és com una balança. O sigui...
Tu vas sumant situacions conflictives, i ara mateix pesen molt aquestes situacions conflictives. Si tu evites que passi això, poses mèrits perquè això no torni a passar, o almenys no torni a passar amb molt de temps, i alhora, és molt sistèmica la manera de treballar que tenim amb l'Albert, ja ho sabeu, agafes més de diferents punts, alhora el que s'ha de fer és posar-li un entorn tropici amb gossos, que sí que tu coneguis aquests gossos,
i que sàpigues que poden assumir tant el pes com el caràcter d'aquesta gos, en aquest cas, no? I no oblidem una cosa, que són animals socials. O sigui, què li passa a una persona que es queda tancada? Que es torna a anar a mi tanyo? Sí, necessiten relacionar-se igual que nosaltres. Llavors, l'única manera és anar-li donant gotetes, no? Gotetes de situacions noies.
i que aquella balança bona, molt a poquet a poquet al principi, i després de manera més exponencial, es vagi a omplir-me coses bones i les coses més que les dolentes, i arriba un moment que no és que potser no li molestin aquelles situacions que estan passant, el que dèiem el dia que parlàvem del procés de recuperació d'un gos reactiu, és el mateix.
no és que no li molestin, però té prou experiències com per haver desenvolupat eines per no reaccionar d'aquesta manera, reaccionar d'altres. A més, també tu durs que no és un casellat, aquest, no? És òbvio, no. Tots coneixem la problemàtica dels gossos potencialment perillosos, que són els GPPs. Els GPPs són gossos que venen d'una línia de gossos a nivell genètic que és manso com ell sol, però com que tenen la mandíbula que tenen i hi ha una alarma molt grossa a nivell social...
La societat no els vol, aquests gossos. Llavors, se'ls han posat unes normes superescriptes a nivell d'ordenances municipals... Fins i tot, permisos per als propietaris, eh? Està bé que estan bé psicològicament per poder-los tenir, eh?
Sí, però, bueno, no em facis parlar d'això. Ara ja parlaré un altre dia. No, és que em començo a escalfar una mica jo també i ja... Però, bueno, era punt això. Això és una mica la cançó que hi ha a Genet, no? Soy rebelde, però perquè el món només és així. Sí, una mica d'això. Jo, aquests gossos, al final, estan condemnats a sentir-se. Aquest tipus de gossos. I són races que, de veritat, quan coneixes un que és sanot, que ha tingut l'oportunitat, o per l'entorn que ha tingut, o pel tipus de propietari,
de realment desenvolupar-se com a gos normal, com qualsevol altre, són gossos que són molt equilibrats i són gossos molt tranquil·lots, perquè venen d'una línia genètica molt tranquil·la, venen de la mateixa línia genètica que pot venir un San Bernardo o un mastí o un labrador, si no pures tan bé, que són una mica més nerviós, però també són gossos molt junts.
com molt afables, no?, amb l'ésser humà. Evidentment, Roser, doncs queda dit. Moltíssimes gràcies, una setmana més. I avui, mira, ens acomiadem al tema aquest, que l'hem buscat, de Genet Soy Rebelde. Molt bé. Roser, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. A vosaltres, molt bona tarda. Adéu.
Fins demà!
I olvidaré el rencor, i cantaré, i reir, i sentir sol l'amor. Ai, la Janet. Ai, m'ha recordat a Marco, eh, ara? Sí, potser sí. Com és l'època, eh? Mira, mira. Que fort, eh? S'hauria de cantar en gos, eh, per això.
Pobreta la Janet. Pobreta la Janet.
Quisiera ser com l'hombre aquell que és feliç, eh? Fixa't tu. I quiera dar todo lo que hay en mi a cambio de una amistad. Hosti, pobre Janet, eh? Fa pena. Però aquesta senyora mai podrà tenir una amistad, de veritat. Bueno, no ho sé, però... No, perquè ja està descompensada i no sortirà bé. Però és allò que dius, no? O sigui, jo no sento molt. Jo no és que tingui aquesta mala llet així nata. És que el món m'ha fet així. Sou vosaltres que m'heu criat així, d'aquesta manera.
Home, en certa forma, també te'n lleus una mica, no? Perquè, mira, jo no és que sigui així... És per culpa dels altres, sempre, no? Ja. És per culpa del món. Ja, però quan tota la resta diu el mateix i tu no, potser l'he equivocat. Però perquè ets l'abel, perquè ets l'abel, com la Janet, que ets l'abel. Ah, és culpa teva, és culpa teva, és el món.
Això què és? Una nova secció, l'anàlisi de la cançó. No, això és la nova secció de Mentre no truca el Sergi Arrada, escoltem a Janet Soy Rebelde. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada parlarem de... Què ha passat? Té això, perdona. Ah, que salta la següent cançó de Spotify. No, deixa-la, deixa-la. Què és? Perdona, Soy Rebelde també, però la Rosario va fer una cançó. Oi, soy rebelde, porque el mundo
Potser a les festes de primavera sona més així, no? De l'Hospitalet. Segurament. Fem una posa per la publicitat. Rosario, silencio ja, per favor. Gràcies. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada que parlem de les diferents experiències que ha viscut ell i un seguit de joves sent just anys a Islàndia. D'aquí uns moments de la penya del morro fins ara.
La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverd. Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Ràdio Desverd, 98.1 Rà
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ràdio Tosfer
Un home, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Què faig? Encarnat, eh? Sergi.
Sergi! No, com que, Sergi? Home, clar, feia molt que no l'escoltàvem, Sergi. Però que estava a Islàmbia, eh? Estava bé, allà, Sergi. Clar, és la seva vida, fa el que vol. Escolta, Sergi, per fi ja et tenim aquí una altra vegada al programa, que feia temps que no parlàvem amb tu. Com estàs? Us trobava a saltar, ja, eh? Ai, què dius ara? Sí, va, Sergi, no ens enganyis. Home, que han passat tres setmanes. Tres setmanes, Sergi, Rada, ja està aquí, ja està aquí.
Sergi Arrada ha tornat a les inhòspites terres llunyanes del nord, concretament d'Islàndia, eh? I ja està aquí. Sergi, què tal? Com estàs? Tens jet lag encara o no? No, no, no, el jet lag, ja està. Està rostint el negre allà al mur. Oh, hòstia, que forte, rotllo Game of Thrones, no? Yes. I què tal? Com està Jon Snow?
Viu encara. Ah, sí? Spoiler, no? Spoiler. You know nothing, Sergi Rada. Bueno, sí, Sergi Rada, com ja sabeu, se'n va anar amb un grup de joves d'aquí de Sant Llurs i també amb l'Aroa, que l'Aroa vindrà demà, que tampoc no hem pogut parlar amb ella des que ha arribat. Per tant, Sergi, tu ets el primer que amb aquest grup de joves... Amb exclusiva.
Sí, del Teatre Social. Veu marxar amb un intercanvi d'aquests amb la Unió Europea, amb uns estudiants de Brussel·les, i explica'ns una mica com va anar l'aventura, perquè veu estar allà un parell de setmanes ben bones, no? Sí, hem estat 12 dies al final. Bé... I, bueno, hi ha un blog a internet que es diu elcasal-europeu.blogspot.com. Sí...
que la gent pot veure fotos i una mica d'explicació de tot el que hem fet aquests dies. Pots tornar a repetir, per favor, que el mirarem i el podem penjar al Facebook, també, del programa, no? El casal europeu.blogspot.com Exacte, mira, no cal ni que ho repeteixi. .blogspot.com, per mi sí, perquè... Tens més limitadet. No faltis, eh? Que no, que l'escola coneix les seves pròpies limitacions. Ah, és veritat, és veritat. El casal europeu... Europeu.blogspot.com
Ah, em diu que aquesta pàgina no està disponible? No, no pot ser això. L'he posat jo malament. Total, què tal, Sergi? Un titular del viatge. Titular, titular.
Puf! Un, només. Sí. És que hem fet tantes coses. O sigui, hem vist aurores boreals. Oh, quina ràbia! Hem vingut a rescatar el Rescue Team, eh? Voluntari d'Islàndia. Però això el va trucar perquè vinguessin i conèixer-los, o què? El Rescue Team. És que són voluntaris. Ah, vale, vale. Pobres. Ens hem banyat en un jacuzzi a les dotze de la nit mentre nevava. Oh!
Que bonic. Un jacuzzi exterior, eh? O sigui, nosaltres, a dintre del jacuzzi... Calantons i d'Iporna. Que guai. Escolta, i vau fer allò de sortir des d'una sauna? Hi ha saunes a Islàndia o allò és més Finlàndia? És més Finlàndia. No, el que fèiem, estàvem a unes piscines que eren municipals, que seran també exteriors, que seran com a 40 graus, i on havia d'estar a la gespa tot això estava nevat, i aleshores...
Ens llançàvem a la gespa, que estava nevada, i ens tornem a posar l'aigua. Escolta, perdona, estic aquí xafardejant el blog. Quantes fotografies... Molt menjar, eh? Pots arribar a calcular quants selfies us heu fet a Islàndia? Ho dic perquè aquí veig molts selfies de grup i també moltes fotografies de paisatges. Home, és increïble, eh? Molt bonic i molt xulo. Escolta, però el que passa és que veig poques foques.
Bueno, surto en algun. Oh, oh, bravo, bravo, bravo, bravo. M'ha agradat això, m'ha agradat molt, m'ha agradat molt. Bueno, en fi, escolta, vau visitar la cascada de Skogafoss, que efectivament té nom del lloc de rodatge de Game of Thrones, que de fet és una de les més grans d'Islàndia, amb 25 metres de llarg i 60 metres de caiguda. Vau poder veure l'Art de Sant Martí i de fet les fotografies són espectaculars, no? Sí, eh?
Sí, perquè com que té tanta caiguda i l'aigua cau amb molta força, surt molta escuma i això fa que quan hi ha sol, que no hi ha molts núvols, sempre hi ha un arc de Sant Martí en aquesta catarata. Hosti, que guapo. I després, per finalitzar aquesta ruta, perquè clar, això és una ruta que vau fer un dia, veu-ne a la cascada de Cel de l'Anfos amb una caiguda de 60 metres que, a més a més, estava com tot congelat, no?, una part. Sí, o sigui, aquesta cascada, abans, fa molts, molts, molts anys,
era directament sobre el mar, però després l'altura del mar ha anat baixant, i ara és com el límit entre les terres altres d'Islàndia i la zona sud, i si està completament gelada, i de fet es pot...
puja una mica i anar pel darrere de la cascada, però com que estava tot gelat, no vam poder fer-ho. De fet, vam fer una foto d'unes escales... Aquesta és la que em refereixo, que estava com tot així nevat i tal. Sí, sí, sí. Per cert, hi ha un dia que va nevat tant que no vau poder sortir, no? I vau aprofitar per fer activitat dins de la casa. Com, per exemple, hi havia com una mena de gimnàs on allà també vau fer algunes activitats i jocs. Sí, o sigui...
Estem en un albert que constava de tres edificis, i un era només dormitori, que era el més petit, un altre era el més gran, que hi havia dormitoris, també estava el menjador, la cuina i tal, i un altre mitjà que havia com espais així de diversos usos, no?, i el gimnàs.
I, clar, quan plovia molt o hi havia tormenta, fèiem més activitat dintre de casa. Escolta, de veritat, mireu-vos una mica aquest blog, si voleu, perquè val molt la pena. A més, hi ha moltes fotografies... I molt ben fetes, que no sé qui les haurà fet, però ja estan totes. Doncs felicitats, Sergi, perquè... És Instagram, eh?
Amb filtres o sense, no? Sense filtres. I de fet, perquè els tres últims dies vam fer més ruta per tota Islàndia amb minibús i tal. Moltes estan fetes des de dintre del bus. Des de dintre del bus. Té més de mèrit, això. I tant.
Aquesta és una de les rutes que han fet fa uns dies aquests homes de Sant Just, acompanyat amb el Sergi, l'Aroa i, a més a més, també amb el professor de teatre social d'aquí al Casal. Enveja, eh? Sí. Sergi, per cert que, a part de tot això, pels nois i noies ha sigut una experiència increïble i, vaja, jo crec que espectacular, no? Com creus que ho han viscut ells?
Home, jo crec que per ells hi haurà com un abans i un després d'aquest viatge, no? Si te'n vas de convivències amb l'institut o d'acampaments, amb el CAU, l'ESPLAY, el que sigui, 10 dies a la Cerdanya, i ja tornes com que has crescut, que has canviat, que has madurat, doncs imagina't 12 dies a un país estranger comunicant-te amb una llengua que no és la teva, amb gent de 3 països,
i a part un país com Islàndia, que és tan extrem, tan diferent del nostre. Perquè això com va sortir? Pots recordar-ho? Perquè aquí, des del casal de joves, també la regidoria de joventut de l'Ajuntament ha estat molt implicada. Això ja ve de fa temps, no, Sergi? Sí, bueno, fa un any, fa una mica més d'un any, l'Aroa estava fent un IBIES, un voluntari europeu a Bèlgica,
i amb l'associació Missium, que és d'Austende, que ells fan sempre dos intercambis a l'any, un amb menors, un altre amb adults, i volíem fer un intercanvi amb Catalunya i Barcelona. I per la nostra banda, des de la regidoria de joventut i també amb el servei que hi havia abans de mobilitat europeu, també estàvem buscant per començar a fer intercanvis des de Sant Just al Casal, joventut i tal.
I nosaltres anàvem buscant pel nostre compte i de cop, l'Aroa, que també estava ajudant allà a Bèlgica, m'envia un mail aquí al Casal, en plan, oi, mira, soc l'Aroa, soc de Sant Just, però estic a Bèlgica i tal, i estem pensant de fer un intercanvi, vosaltres ens agradaria? I per casualitat, o sigui, ja no tan sols que ells volien venir aquí, nosaltres volíem fer coses, que el projecte, l'associació de museum, el Casal, tenien com moltes coses en comú, perquè nosaltres anàvem buscant...
països i associacions per fer l'intercanvi, però CAP s'apropava una mica a la nostra idea. Nosaltres busquem un intercanvi que fos artístic, sobretot lligat al teatre, coses així artístiques, i Missión es una associació artística i cultural que fan coses d'art, de dança, de interpretació, fan de tot.
I va ser perfecte. I aleshores van venir els belgues l'any passat, que ja ho vam parlar, van anar a la ràdio també. Sí, van venir, el recordem, que van estar aquí una estona amb nosaltres. Sí, doncs això va ser l'any passat. I aleshores aquest any ens tocava a nosaltres marxar. I la idea era marxar a Bèlgica, perquè els belgues a l'estiu a Jaustembe fan un festival internacional de teatre que va a gent de com a 5 o 6 països diferents, però clar...
Per a ells, fer un intercanvi dintre del festival internacional aquest, que ja els comporta molta feina, és com encara més feina, saps? I aleshores no es pot fer sempre, i van dir, mira, com que nosaltres marxem a Islàndia, tenim aquest projecte pendent, per què no us afegiu? Fem el projecte entre els tres i marxem tots a Islàndia, en lloc de venir a Bèlgica, i van dir, pues...
Home, jo m'enpunto també, eh? Canvi molt guapo, en fi, doncs enhorabona Sergi per aquesta experiència que és d'aquí compartida i viscuda amb distància i amb envaixa sana però bona i també sabem que ha sigut una cosa molt i molt guapa que heu pogut gaudir amb tots els nois i noies del teatre social del Casal de Joves de Sant Just.
En fi, dit això, dit això, perquè clar, aquí, a veure, Sergi, jo primer, eh?, jo estaria parlant 10 hores del viatge, però clar, això algun dia ha d'acabar, ja n'hi ha sortint, segurament, eh?, a mesura que anem parlant i tal, perquè clar, aquí hi ha moltes experiències, hi ha moltes anècdotes, hi ha moltes curiositats de molts dies, un viatge que, mira, de tant a tant podem anar parlant arrel d'aquest bloc,
al casaleuropeu.blogspot.com on podreu trobar tots els dies que estan els articles corresponen cadascun a un dia diferent amb fotografies i totes les coses que vam fer però un aplaudiment un aplaudiment
Dit això, Sergi, hem de parlar d'algunes coses que passaran els propers dies al Casal de Joves, perquè, clar, la vida continua i després de l'aterratge ja passa el que passa. I què teniu preparat al Casal de Joves els propers dies, Sergi? Aquest dissabte tenim Cinema Utopia. Oh, és veritat!
Relatos salvajes, la pel·lícula argentina, hispano-argentina, que va anar als Òscars. Sí, molt guapa, per cert, molt recomanable. Doncs la fem a les sis i mitja de la tarda, gratuïtament, i és gratuïta, o sigui que tothom pot venir i veure-la de gratis amb pantalla gran, amb les butaques que eren del Cine Club. Sí, correcte. I gaudir d'un pel·lículon com és Relatos salvajes. I a més, de forma, com dius tu, gratuïta, serà a les sis de la tarda, no?
Sí, sí, sí, mitja. Val, d'acord. No, ho dic perquè, clar, després hi ha un espectacle de foc molt guapo. Sí, a les 9 crec que ja està el Correfoc a fora, no? Sí, sí. I sí, després aquí dintre, que no és obert al públic, estarà el sopar de les colles que participen. El sopar de les entitats del Correfoc d'aquest dissabte per anar acabant ja també aquests actes de Sant Jordi a Sant Jús. Per tant, relatos salvajes, eh?, amb el cineclub... Ai, no, amb el cineclub... Cinema, cinema.
Em costarà això, eh? Amb el cinema, Utopia, a partir d'ara, a més a més, entrada gratuïta, i és en castellà, de fet, la pel·lícula, no? És en versió original. Sí, en versió original, sense subtítols. Clar, ben vist. Bé, doncs això serà aquest dissabte. Exacte. Més coses, Sergi, de cara a fer un dies. Sí, doncs mira, el diumenge, no és el que sal, eh?, però ho anuncio igualment, el grup de teatre social marxa a Barcelona, perquè fan una representació, hi ha un festival de teatre social que es diu Deslimita'm,
on el grup de teatre social participa cada any, que participen tots els grups de teatre social de Barcelona i Rodalies, que són com 12 o així,
I aquest any obrim nosaltres a les 9.30 del matí al Teatre Bars de Barcelona, ja al davant d'Apolo, al carrer Paral·lel. I tenim el plaer d'obrir el festival aquest any. Ah, molt bé, molt bé, no? Amb una readaptació de la Blancaneus. Ah, molt bé, molt xulo. Que critica tots els tòpics matxistes i sexistes i tal, i dels comptes. Perdona, la Blancaneus té tòpics sexistes i matxistes?
Cap, no? La dona que es queda allà treballant servint a ser homes i tot això? Ah, ja, això és veritat. Bueno, no són homes, són nans, eh? Ojo! Però són homes iguals, eh? Ja, però són nans masculins, no? Ja. Bueno, és veritat. I després, per exemple, que s'ha de ser guapos sempre, no?,
Sí, no. De la dona, que si no, la societat de la maltracta. Si no ets guapa, no serveixes. Potser podria anar per aquí, també. Sí, però la Blancaneus no és que sigui molt guapa, no, tampoc. La Blancaneus és preciosa. Jo parlo de la mare, que és la bruixa. Sí, la Blancaneus és molt maca, que és la d'Espejito, espejito, no? Clar, clar, clar, que és la més maca. I diu, la Blancaneus, què ha de ser? Bé, doncs això serà aquest diumenge al matí, on el Club de Teatre de Sant Just, que és el mateix que ha marxat d'Islàndia...
I algun més que no va marxar també. Hosti, no para aquest grup, eh? Aquest grup està fent aquí una... Que d'aquí uns anys es retrobaran tots i passaran fotografies i faran bons amics. Bueno, escolta, quants anys tenen tota aquesta colla, per cert? El què, perdona? Quants anys tenen aquesta colla? Doncs des de 13 a 14 fins a 17. Ahà, molt bé, molt bé, molt bé. 17-18, sí. Molt bé, molt bé. Bé, doncs escolta, això serà aquest diumenge al matí. Entrada gratuïta s'ha apagat una cosa? Entrada gratuïta al Teatre Bars. Molt bé.
Bé, més coses, Sergi. Bueno, el divendres... Sí. ...està la nit de tapes, que en cas de protesta aquí dintre. És veritat. Si plou és el casal. És veritat. Sergi, tu estàs la nit de tapes o no? Eh... no. El casal no tenia alguna cosa, no? Barra, parada, no, res. Bueno, si plou hem de veure qui es queda. Oh, oh, oh. Bueno, ja us deixarem... Es veurà el divendres, ja es veurà, ja es veurà.
En fi, doncs Sergi, moltes gràcies. Una setmana més. A vosaltres. Per haver-nos... Bueno, no ho sé, a teix. Tac-tac. Què fas? Et dic moltes gràcies en islambè. Ai, tac-tac. Tac-tac, vale. Tac-tac, tac-tac tu.
Perdona, pensava que per un moment em estaves dient viejo, saps? Perquè clar, tac-tac i com el taca-taca. No, que diu que no, que no, que no. Bueno, escolta, i saps islandès ara llavors, tu? No, però bueno, hem menjat peix. Ja, i què? I fa molt bo, eh? Ja, ja.
Ah, però bé, això què té a veure... Ja m'he quedat allà atascat a una carretera per la neu i ja tinc vivències com els islandersos. Bé, però escolta, ja les anirem repassant durant les properes setmanes. Una piscina climatitzada, també al febrer vam anar a un spa, eh? Ah, però això... Ah, clar, perquè tu has anat a Islàndia dues vegades en dos mesos, no?
M'estic convertint una mica en una foca, o sigui. Ja, ja, ja. Bueno, vés en compte... Déu Marino. Perdona que no vingui algú aquí a un esquimal amb un arpor al casal de joves i te'l dispari, nyac, per treure'l la pell, saps? Això pot passar. Bueno, Sergi, gràcies, que vagi bé. A nosaltres. Adéu. Adéu.
Ai, doncs, Cristina, mira el Sergi Rada, que al final... Quina enveja, eh? Hem fet alguna cosa de profit amb ell, que semblava que no, i al final, mira. En fi, escolta, hem d'acabar el programa ja, Cristina, com sempre et pregunto.
Si l'apenya del morro tingués molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Ho sento, espero que no estiguis esperant que siguin correccions, perquè jo encara estic esperant les meves. De fet, Jordi, el segon trending topic. No, no, no, si tu no treu cas mai. No, no, mai, mai a la vida. Ja ho veurem la setmana vinent, ja ho veurem. Ja ho veurem. Per què la setmana vinent? Què passa?
No ho sé, potser recuperem algunes coses. Ai, és veritat, és veritat. No? Sí, cagades, pífies. Ja ho veurem, ja ho veurem. Doncs avui, com ja saps que demà hi ha doble celebració aquí al programa, una per ser Sant Jordi i una altra per el teu Sant Jordi, doncs fem la prèvia ja i comencem a preparar-nos amb el Sant Jordi. Ah, Sant Jordi, ja! Això serà demà, eh? Crec que faci un programa especial.
Ja veurem. Ja veurem. Sorpresa. Clar, Grata, deixo-vos sorprendre per la màgia del Sant Jordi, que viurem demà també aquí al programa i, com sempre, acabem agraint tota la gent que ha fet possible a la penya del morro d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius amb les notícies de Sant Just, la Clara Nervió en el Time Out, la Montse Ferraz a Essència, la Roser Arts, Educació Canina i el Sergi Arrada des del Casal de Joves de Sant Just.
Com sempre, amb la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Cristina, gràcies. Que vagi molt bé. A tu. Ha sigut un plaer estar amb vosaltres aquesta tarda també. Jordi Domènech, qui us ha acompanyat, us deixem ara amb l'informatiu Vespre i les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Fins demà. Adéu-siau.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de ment.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!