2.373 corresponen a Olot. El 60% d'aquestes persones tenen més de 40 anys. Per ajudar-les a tornar al molt laboral, el Juliol es va crear l'Associació de Desocupats Actius de la Garrotxa. Des de llavors fins ara l'entitat ja supera els 70 socis. Juan Correa és el vicepresident d'edat 40. És un paro comparat amb la media nacional. El parat que tenim nosaltres i que té dos anys en paro, no l'expliquem. El problema és com es come i què fa.
Ara l'entitat ha signat un nou conveni aquesta vegada amb l'Ajuntament d'Olot i permetrà als seus associats accedir de forma gratuïta a cursos de formació impulsats pel consistori. El conveni també obre les portes a possibles contractacions. I ara la previsió del temps amb el Servei Metrològic de Catalunya.
Hola, molt bona tarda. Doncs la núvolositat que està a hores d'ara afectant el nostre país com a molt ha deixat 4 gotes mal comptades cap al Pirineu i Pre-Pirineu. Aquesta situació es mantindrà de cara als propers dies amb possibilitat fins i tot de menys núvolsitat a partir de dijous. Les temperatures tant avui com els propers dies, sobretot demà dimecres, encara podran pujar una miqueta més i en canvi a partir de dijous l'ambient serà més suau. Tot i així, tot i així.
L'ambient serà una miqueta més calit del que toca per aquestes èpoques de l'any. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Notícies en xarxa.
Escoltes, ràdio d'espectre. Sintonitzes, ràdio d'espectre. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'espectre. 48.1. Ràdio d'espectre. 48.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.espern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. És d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la Penya del Morro. Bona tarda. Endavant. Benvinguts al programa.
Avui parlarem de les coses de ser injust amb la Carme Verdo y Carme. Bona tarda. Bona tarda. També tindrem amb nosaltres el Pau Rama per parlar-nos de política com cada setmana. Ja el tenim a l'estudi. Pau, com estàs? Bona tarda. Bona tarda, Pau. Què passa? No podem escoltar-te ja? Comencem bé. Pau, bona tarda. Bona tarda. Ara!
Amb qui parlarem de les manifestacions del 12 d'octubre i qüestions polítiques de la setmana. Després tindrem també el David Ávila, que ens explicarà en una entrevista que farem, el director de Oh! Happy Day, com estarà en aquest programa, és el Toni Hernández. I a la segona hora, Noves Tecnologies amb Oriol Jiménez.
Conectarem també amb Sitges amb el nostre corresponsal especial del cinema fantàstic d'aquest festival, que era el Sergi Arrada, i acabarem entrevistant el José Malaguilla, actor ja conegut per tots al programa, que aquest dijous estrena el Versus Teatre, un nou espectacle original amb diferent format d'improvisacions basat en cançons. Improv way. Tot això avui a la Pena del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I al Twitter i al Facebook del programa la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. No sé si bona. Ui, no. Escolta, avui com és que no podem escoltar ningú? Cristina, bona tarda. No sé si bona, dic. Ara sí. Bona tarda, Cristina. Bona tarda, Jordi. Escolta, per què no sé si bona? I dic que no sé si bona perquè el repte del Jordi on és? Perquè avui és dimarts. Normalment era els dimarts. Ja, però no hi ha espai. O sigui, tu veus que avui hi ha molt de contingut. L'Àngel Cornejo per cert ha fallat, però m'ha hagut de buscar l'equip de producció de 10 persones
de la Penya del Morro o altres continguts. A més a més, tampoc no tindrem, segurament, temps per fer-ho. Tant de bo sí, eh? Tant de bo sí. Segur, segur. Tant de bo, tant de bo sí. Però potser no donem temps, tampoc, per fer-ho, perquè tenim en marxa un concurs d'una entrada doble per anar a veure la Família Irreal demà a dos quarts de nou al Teatre Victòria i haurem de fer el sorteig a partir de dos quarts de set del vespre.
Si voleu participar, només cal que us apunteu a l'estat del Facebook de la Penya del Morro, on ja tenim 9 persones.
que opten aquesta entrada doble per anar demà a veure en un especial perquè torna la família irreal, aquest musical de minoria absoluta i de goll, de gom, al Teatre Victòria. Per participar només heu de posar bisc a la Penya del Morro, a l'estat, i llavors, d'aquesta manera, ja ho fareu com han fet el Roger Soriano, la Núria Valdric, el Guillem Cabanac, el Rafa Drac de Sant Just, Eva Maria Cefué, en fi, tota la gent, no cal repassar-la, però estan aquí, 12.47, podeu participar.
Bé, ara sí, va, passem als trending topics. El més comentat a Twitter en aquesta xarxa social. Avui, Catalunya, una vegada més, que cada dia és trending topic, no? El govern xifra en 9.375 euros el volum de deute pendent a l'Estat amb Catalunya, Cristina.
Sí, el govern ha aprovat avui l'informe de 50 pàgines titulat la Deslleialtat de l'Estat respecte a Catalunya, balanç de situació. Un document que xifra els incompliments econòmics de l'Estat respecte a Catalunya en 9.375 milions d'euros. Una xifra que inclou els conceptes de deute de l'Estat en inversions d'infraestructures de prop de 6.000 milions d'euros, la reducció dels ingressos finalistes procedents de l'Estat de més de 600 milions d'euros, les mesures estatals que comporten augment de despesa a la Generalitat, que equivaldrien a més de 1.700 milions...
i les mesures que redueixen els ingressos que es tradueixen en poc més de 1.200 milions d'euros, en total serien 9.375 milions d'euros de dèficit. D'aquesta manera, el govern posa de manifest la vulneració del principi d'igualtat entre ciutadans per part de l'Estat, segons tal com ho ha dit avui el portaveu conseller de presidència, Francesc Combs.
L'informe també destaca la desgellaltat del govern central en Catalunya amb exemples concrets entre el que OMS ha destacat la decisió de l'Estat de reduir en 1.700 milions d'euros l'aportació del fons de liquiditat autonòmic per Catalunya per aquest any. L'objectiu del document, en principi, serà que serà enviat a Mariano Rajoy i la comunitat internacional, entre altres autoritats espanyoles. És, en principi, que serveixi com en marc per situar el diàleg amb l'executiu de cara a la consulta sobiranista.
Alguns tuits que encetren d'intòpica aquest tema. Avui compro, per exemple, el del Rubén, que diu que els incumpliments dels governs d'Espanya amb Catalunya sumen 9.375 milions d'euros. Diu que ens agrada Catalunya i el seu diner encara més.
Pilar Rahola ha fet un altre tuit que diu que Catalunya no robarà 1.700 milions d'euros en pols de liquiditat compromesos pel govern espanyol per 2013. Primer pas per a la intervenció pregunta. I després Moreno Webb que diu que l'Estat deu a Catalunya 9.375 milions segons la Generalitat. Segueix la guerra de xifres també. En fi d'aquí una estona segur que en podem parlar una mica també amb el Pau Ramà. Passem ara a l'espai de notícies de Sant Just.
La Pella de Balborro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver. Bé, Carme, comencem parlant de mobilitat, perquè el Just Metro i el Just Tram disposaran abans de l'estiu, en principi, no sabem quant, però, perquè això pot ser ara o no, de pantalles amb informació a temps real sobre les parades, temps de trajecte i transbordaments. Atenció, perquè això pot canviar significativament la forma en què estem esperant
El just tram i el just metro. Estàs a dintre. Ah, quan estiguis a dins. I les parades no. Per això diu el just metro i el just tram, ha de dir a dintre dels vehicles. Les parades hi és aquesta informació. Ah, hi és aquesta informació. Unes quantes. Nota que l'agafo cada dia. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona a Sant Just, a Esplugues i també a Sant Feliu. Carme Verduy, que no sabem si agafar tant el just tram i el just metro com jo, té més informació de tot plegat.
Doncs l'AMB ho fa per millorar la informació en aquestes línies d'autobús. És una nova tecnologia que proporciona a l'empresa MyBus. I s'aplicarà a 18 vehicles de Sant just, Sant Feliu, Plugues i la zona universitària de Barcelona operats per l'empresa Soleil Seuret. Que és la nostra, aquesta? Exacte. Abans de dos metros just Trump, doncs serien les Plugues, no sé com es diu, EPU.
Pau, com s'ha de dir? Esplugús. Em sembla que se li diu esplujúst. Esplujúst? Em sembla, però no ho sé. Aquest no l'agafo. Ara ho miraré. Dues línies urbanes d'esplugues i també la de Sant Feliu, 1, 2 i 3.
Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com quina és la propera parada, recorregut, destinació del bus, els punts d'interès més pròxims a les parades i també el temps real dels enllaços. Per tant, vol dir que quan arribis a cada parada, la pantalla dirà què pots fer transbord, per exemple. També el temps real d'espera per autobusos i tramvies, etcètera. Com amb molts autobusos que hi ha a Barcelona, no? Però aquests no ho tenien? No, no, no. Però és la informació que hi ha els habitants. Que et diu, connectes amb el metro.
Està bé que ens ho expliquin tant com funcionarà, perquè potser es pensen que els enjustencs no han anat mai a Barcelona o a un autobús de TMB on ja fa anys que aquesta tecnologia està aplicada. A totes formes, escolta, ens ha quedat molt i un aplaudiment.
El projecte es desenvoluparan dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any 2013 i després els altres cinc abans del maig del 2014. Que no tinguem la mala sort ara que aquests cinc autobusos siguin els que passin per Sant Just, perquè són autobusos interurbans dels propis municipis de Sant Just, Espluga i Sant Feliu.
De tota manera és més que el que ofereixen els autobusos ara de Barcelona perquè si no recordo malament els autobusos de Barcelona el que et diuen és quina és la propera parada i ja està. I transbord també? No, potser no. Ni transbord tampoc no indiquen el temps que et queda per cada cosa i vull dir que tot això és una mica més ampli. I bars de la zona també. Bars no, però monuments sí que els indiquen. Llocs d'interès sí que ho posaran. El parador, no?
En fi, va, passem a la següent informació i estarem atents. Això que ara falta té fins a d'aquí uns mesos i ja ho seguirem. Passem ara a parlar dels delictes a Sant Just Desbent. Del 2012. Atenció, perquè es redueixen els delictes i les faltes al nostre municipi. Per tant, podem dir que tenim un municipi més segur.
L'any passat es van registrar 28 delictes al municipi per cada 1.000 habitants. És a dir que si Sant Just té 17.000 habitants hem de multiplicar 28 per 17 i ens donarà la xifra exacta de delictes que hi ha hagut. Ara mateix algú podria calcular-ho per saber-ho i estar una mica més en disposició de dir quants delictes exactes hi ha hagut a Sant Just el 2012 quan la mitjana és de prop de 67 a Catalunya.
També baixen els accidents de trànsit i les víctimes. Són dades de la memòria 2012 de la policia local de Sant Just, que només va a la policia local per donar les claus de la ràdio. Tenim més informació de tot plegat. D'aquestes dades també s'extreu que han baixat els robatoris a persones, a habitatges i a vehicles, en canvi han pujat els robatoris a establiments.
El 2012 es va reduir el nombre d'accidents respecte a l'any anterior, l'any passat va tancar amb 100 accidents i el 2011 ho va fer amb 175. També han disminuït les víctimes, passant de 67 a 38. Per tant, una xifra important, tot i això segons el cercle de comparacions intermunicipals, en just està per sobre en aquest sentit.
de la mitjana de les localitats en el cas dels accidents de trànsit que formen part tot plegat perquè la principal via d'accidentalitat és la carretera reial. Aquesta memòria del 2012 també recull que es van fer 6.900 serveis resultants de trucades de ciutadans, 1.012 de seguretat ciutadana i que es van tramitar l'any passat 3.423 denúncies a Sant Just.
Perdona, he fet el càlcul i surt 476 delictes. En total. Però s'han fet més denúncies que delictes. Però clar, hi ha diferents tipus de... No té per què ser un delicte. Tu pots denunciar coses... Mirarem de parlar... Bé, de fet, estem intentant ja... i hem tramitat una mica per poder parlar, possiblement, amb el cap de la policia local fent els d'aquestes setmanes. És a dir, que publiarem una mica aquesta informació. Joan Ramon Fabra.
Sí, no hi és avui. Si no t'he trobat mai cap entrevista, Carme, això ara estan aquí creant un monstre que és totalment fals. A més avui el programa està molt ple, avui no ens cal fer.
Bé, atenció perquè l'Ajuntament engega un concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. L'objectiu és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats. Els premis es lliuraran el 22 de novembre al Centre Cívic Joan Maragall. Carme, perdó, i que no sabem si participarà en aquestes receptes de cuina, té més informació de tot plegat.
Totes les receptes que es presentin han de portar almenys un aliment que provingui de la resta sobreres dels apes. Perdona, perdona. De la resta sobreres dels apes. Sobreres. Sobreres. Sobreres. I cadascuna ha de portar títol número de persones a qui s'adreça, llistat total dels ingredients, explicació detallada i fotografia del plat acabat. S'han d'enviar o bé per correu electrònica a mediambientarrobesenjust.cat o bé a l'Ajuntament. El jurat el formen regidors i tècnics de l'Ajuntament i una persona del sector astronòmic del municipi.
i es valoraran l'originalitat, la dificultat d'aprofitament dels ingredients i coses d'aquesta mena. El primer premi serà un dinar o un sopar per dues persones, un restaurant de Sant Just i també hi haurà dos excèsits que seran un obsequi del llibre Recicle't a la cuina. Dius que per participar s'ha d'enviar una fotografia del plat.
No, no només. Vull dir que s'ha d'enviar una recepta, però aquesta recepta ha de portar títol, número de persones a qui s'adreça, llista de tots els ingredients, explicació de tallada i fotografia del plat. Es pot treure d'internet, llavors. És una fotografia casual. La gent amb el Photoshop avui en dia fa barretes.
El jurat no sap que li estan colant una fotografia.
A veure, no compta la fotografia. El tema és com aprofitar els aliments. Les obreres, perdó. Però també, per exemple, pa sec per fer rebossats i tot això s'ha d'indicar. Utilitzar fruita madura. Ah, molt bé. Petits trucs. Sí, jo a vegades m'agafo platens. I què fas? Amb iogurts.
i faig un postre tipus Macedònia, per exemple, amb iogurt. En lloc de menjar-te'l amb sucre, no? Exacte, per exemple. Això, no sé, jo faré una foto i ho enviaré al concurs. Que no has de fer una foto, has d'explicar-ho també, detalladament. Si algú té alguna idea també ens ho pots arribar. Pau, tu no sé si tens alguna idea com a volta? No, cap ni una, però això de la fruita ja de per si no m'agrada, i passada encara menys.
No, és abans que es passi. El punt de maduració del platen és quan estàs marronet. El pots utilitzar per fer algun tipus de pastís. Jo estic amb el Pau. Aquest menjar sobre no sé si ens agradarà gaire. No és l'esperit del concurs. Què fas quan et sobra un tros de menjar i el llences? El porto a la ràdio sempre pels col·laboradors.
En fi, escolti, cascú, desempallegada de les restes sorpreses, com pot? Jo aquí les porto perquè els col·laboradors mengin tranquil·lament. No cobren, però tenen... Però mengen, no? Plàtans d'aquests col·laboradors. No és veritat. Deixant-se. Home, a mi m'agraden, espantants, madurs. Ah, doncs ja t'emportes, ja t'emportes. Escolta, Pau, Pau, mira, ja pots anar a la Carme quan t'ensobri. En fi, ho hem de deixar aquí. Carme, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7, als Enjust Notícies, edició vespre. Bona tarda, Carme. Bona tarda.
Moltes gràcies.
5 i 20. És hora de parlar de política, com cada dimarts amb el Pau Rama. Ja sabeu que ell és d'Esplugues i que allà... Ara estan molt tranquils, no?, perquè ja han marxat els divendres a TV3, per exemple, o els optimistes de Catalunya Ràdio, quan van fer la mòbil la setmana passada amb el nostre benvolgut i estimat Xavi Canelías. Pau, bona tarda. Bona tarda. Què?
Bona tarda. Bona tarda. Té un problema, eh, el seu micro. No sé què passa, cada dia que diu bona tarda, el micròfon com que s'apaga o alguna cosa per l'estil. En fi, comencem parlant, perquè hi ha diferents temes a vosaltres de taula, per parlar de política, com per exemple la reforma de la Llei Educativa, que va ser aprovada divendres passat, les declaracions econòmiques del govern estatal, amb Mariano Rajoy al capdavant, a veure què és el que diu,
i abans de tot això però comencem parlant si us sembla bé de la manifestació o les diferents manifestacions del 12 d'octubre al centre de Barcelona.
Aquest dissabte passat, dia de la Hispanitat, la plataforma Som Catalunya, Som-us Espanya, amb el suport del Partit Popular i Ciutadans, van organitzar una manifestació al centre de Barcelona, a la plaça de Catalunya, i també part del Passeig de Gràcia, que va reunir entre 30.000 i 160.000 persones. Ara en parlarem també del Baix de Xifres, un clàssic com cada any que hi ha manifestacions, o no, perquè això també depèn de les fonts i els propis...
organitzadors si volen donar-les o no. Perquè, per exemple, recordo que l'11 de setembre a la via catalana, l'Assemblea Nacional Catalana no va voler donar xifres perquè no hi hagi justament aquell ball de xifres i es va filar directament, per exemple, de les que donava la Conselleria d'Interior i de la Generalitat i dels Mossos. En fi, Pau, abans de parlar de la manifestació apropiament, posem-nos en antecedents de com es va arribar aquí i els líders polítics d'aquests diferents partits, que és el que van fer, com va, exemple, Alicia Sanchez Camacho del Partit Popular de Catalunya.
Sí, la Sánchez Camacho, per començar, recordem que va tenir el cop de porta de Madrid, i en aquest cas es va criticar Artur Mas, que no escoltava a tots els catalans, i li va demanar que rebés als organitzadors de la Somos Catalunya, Somos España, de la mateixa manera que havia fet l'Assemblea Nacional. I va ser així? Efectivament, Artur Mas va dir que m'ho demanin i ho faré, i així va ser. Ho van demanar i va haver-hi la reunió que també va estar Núria de Gispert.
El problema el tenim en que va haver-hi tensió amb Núria de Gispert, PP i Ciutadans. Aquesta tensió va ser degut a que David Fernández de la CUP va fer una al·lusió a Ciutadans i al PP, dient que... Perdona, això no el mateix dia quan el va rebre el president.
Que jo sàpiga no, però en poc et puc assegurar. No se sap quan va ser. Se sap sí, l'únic que jo ara mateix no ho sé. Si vols, jo et dic que va ser el mateix dia i va ser el mateix dia. No, no, no, jo vull saber quan... Volia aclarir que sembla que el moment d'atenció va ser quan van arribar a rebre l'Artur Mas als manifestants. No, no, no, no. La sensació parlamentària. L'atenció va ser entre PP i Ciutadans i Núria de Gispert.
No va ser amb els organitzadors, va ser molt clar. I va ser en sessió parlamentària. No va ser dissabte ni va tenir res a veure amb la manifestació. Abans de la manifestació. Llavors, Lluís Fernández va dir que PP i Ciutadans es anaven a manifestar junt amb Plataforma per Catalunya i altres grups neonazis.
i Jordi Canyes, de Ciutadans, va voler respondre a l'el·lusió, va demanar la paraula, però Núria de Gispert s'hi va negar. El motiu per al qual s'hi va negar no ho sé. El cas és que Jordi Canyes va seguir parlant, tot i que li va entrar el micro, i es va fer molt de rebombori, i finalment indignats, perquè van considerar que allò era un acte de censura,
PP i Ciutadans van marxar de l'hemicicle del Parlament i fins i tot han demanat la rectificació de Núria Desispert o si no demanaran la seva dimissió. Bé, de les formes, em sembla que justament avui, no sé si t'has fixat, però ja s'han reunit Núria Desispert amb els líders d'aquests dos partits i no han acabat demanant la dimissió i han dit que finalment, que en principi no passa res, que només era un toc de tensió i ja està.
Espera, que tenim el David Tàbil aquí que fa la secció de televisió. David, bona tarda. Què tal, com estem? Bona tarda. El periodista és el Pau Rama. Encantat. Pau David, David Pau, a veure què diràs tu per aquesta associació de política. Estic amb l'associació de política però jo parlo de tele. És que he sentit divendres, ja vinc cap aquí.
Aquesta tarda, avui, el Jordi Canyes, de Ciutadans, ha demanat que el CAC faci un control del seguiment que va fer de la manifestació del 12 d'octubre TV3, en la que es va queixar que només van dedicar 5 minuts respecte a la quantitat d'hores i hores que va fer TV3 amb la via catalana. De totes formes, tant el Ministeri d'Interior com la Conselleria d'Interior van treballar conjuntament per evitar incidents amb l'ultradreta
Efectivament així va ser perquè no hi va haver algun incident aïllat. Vaig llegir en algun diari alguns ultres que estaven prenent un cafè em sembla. Estaven prenent alguna cosa a un bar i van ser ingrapats per alguns manifestants antifeixistes del barri de Sants però no va anar més la cosa. Per cert ara comença tot el tema del ball de xifres.
Quanta gent va sortir a la plaça Catalunya a manifestar-se pel diàleg d'Espanyol i per reclamar la unitat amb Espanya.
Sí, ara comencem. Segons la Guàrdia Urbana tenim 30.000. Llavors aparquem aquest 30.000. Llavors tenim aquí 30.000. Els següents, Delegació del Govern, 105.000. Els tenim aquí també. 105.000, d'acord. I finalment, segons els organitzadors, 160.000. 160.000, segons els organitzadors. Això, com sempre, cadascú creia a qui vulgui, o no.
Sí, ara ens quedem així amb la idea que va obrir més gent que l'any passat. Això és una cosa que s'ha de tenir en compte. L'any passat em sembla que a Catalunya no es va arribar ni un plim, crec, eh? No, hi havia espais buits, però quedem-nos, es va obrir més gent i ara, si és una manifestació, doncs com la via catalana, un aire pacífic, molt fastiu, potser massa fastiu, sembla així una miqueta...
una festa més que una manifestació. Bueno, perdona, és que era un acte festiu. Tenien fins i tot un animador, eh? Que jo he vist així un vídeo i, vamos, arriba les palmes... Es diu El Pulpo i és company nostre de la cadena 100. Ah, sí? És locutor de la cadena 100. És locutor de la cadena 100. Ah, mira, estava animada. I és bon tio, eh? Esclar, és que a la via catalana no es podia fer això, perquè agafau uns altaveus, no?
que agafin més de 500, no sé quants quilòmetres, és difícil. En fi, de totes formes, després del ball de xifres, què van dir els partits populars sobre aquesta manifestació? Tant PP com Ciutadans consideren que va ser un èxit, tot i que s'ha criticat l'absència del PSC i d'UNIO, inclús van criticar l'absència d'alguns membres d'Izquierda Unida. Les reaccions de la manifestació no es van fer esperar, no?
I també els organitzadors van dir que havia estat un èxit però que trobaven a faltar que ja havia d'haver vingut més gent. Per tant, ells mateixos donaven a entendre que ha estat un èxit però... Doncs perdona, tant èxit no ha sigut. Què vol dir això? Que la majoria silenciosa potser ja no està en silenciosa i no està en majoria.
Ningú ha parlat de la majoria silenciosa que es va quedar a casa, ningú del PP? A veure, segons el PP recordem-ho, majoria silenciosa és la que es queda a casa i la que li dona suport. D'acord, d'acord. He de dir que hi ha programes que es graven aquí a Sant Just que aconsegueixen portar molta més gent que al Plaça Catalunya. De públic, per dir. Quantes persones hi poden cabre?
El plató de Media Park, unes mil set-centes, mil vuit-centes, eh? Sí, bueno, perdona. Tres gal·les d'OT ja són plaça Catalunya. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, va, reaccions dels freds polítics. I dels obliders, per exemple, Sánchez Camacho, perdó, què deia? Per exemple, Camacho va dir que la Catalunya silenciosa ha trencat el seu silenci. Ah, molt bé. I demana a mas que escolti a la societat civil i que la majoria de Catalunya és la majoria silenciosa. Jo no ho entenc, això, eh?
No acabo d'entendre perquè si surten, en el millor cas, 160.000 persones, en el millor dels casos, al carrer, comparat amb més d'un milió i mig, llarg, llarg, que els arriben els dos milions que van sortir per fer la via catalana, jo no entenc aquest plantejament de la majoria de silenciores, la majoria de Catalunya, en fi, això no acabo d'entendre. Esquerra Republicana, què va dir?
D'acord amb Esquerra, van demanar a PP i Ciutadans que decessin que els manifestants de la seva manifestació poguessin votar la consulta. I el Govern de la Generalitat va dir que la manifestació del 12 d'octubre normalitza el debat sobre la consulta, perquè ara ja es veu que hi ha un debat, perquè fins ara semblava que no hi havia un debat, que uns n'hi havien deia i seguia l'independència i els altres no deien res. Doncs ara sí que hi ha debat.
I el Govern de Generalitat amb el Francesc Combs al capdavant, què és el que ha comentat? Precisament això, que ja s'ha normalitzat amb la manifestació al debat.
Bé, com que és odiós i inevitable fer comparacions entre la Via Catalana i el 12 d'octubre, anem a fer comparacions. Pau, per on vols començar? Comencem per les xifres que és on hi ha el Morbo. Qui la té més llarga? Doncs la Via Catalana. La Via Catalana va tenir 1.600.000. Segons això?
Organitzadors o...? No, organitzadors, hem dit que no... És que la Via Catalana només va donar xifres a la Conselleria d'Interior i als Mossos, és a dir, la Generalitat. En canvi, el 12 d'octubre sí que els organitzadors van dir xifres molt diferents. El que passa és que a l'Assemblea Nacional Catalana, que és l'organitzadora de la Via Catalana, va decidir no donar xifres per precisament no entrar en un ball de xifres i que la ciutadania pensés a què hem de fer cas aquí o allà. Llavors no diguem res i directament fem cas
el que digui la Generalitat, em semblarà bé la xifra que donin. No obstant, som Catalunya, somos Espanya. En el millor dels casos va tenir 160.000 persones. En el millor dels casos, però... En el millor dels casos. En fi, per exemple, tot això, Sánchez Camacho diu que la major part dels catalans no volen la independència, no? Sí, jo... jo crec que aquesta senyora no viu a Catalunya. Alicia viu en el País de les Maravelles. Sí, sí, sí. És que... Quan jo vaig veure l'article, dic, com pot dir això aquesta senyora? És que...
On va estar? A més, es va emocionar molt. No sé si la vas veure plorant allà... Jo crec que van ser aquelles llàgrimes que no li deixaven veure bé la gent. I va dir, aquí hi ha molta gent, aquí hi ha molta gent, m'estiuen molt. Jo crec que sí. En fi, què més? A veure, si l'11 de setembre la majoria silenciosa és la que es va quedar a casa, podem dir que si Catalunya té 7 milions d'habitants, la majoria silenciosa és de 5,4 milions d'habitants. D'acord? Va. Llavors, en canvi, el 12 d'octubre només van ser 160.000 persones.
Què ha passat? A veure, hi ha hagut una epidèmia terrible i jo no m'he ensenyat? No, al principi no, al principi no. O potser és que la majoria silenciosa segueixi silenciosa i fins que no es faci una consulta no sabrem què pensa. El que a mi em fa ràbia una miqueta és com el PP pot dir que s'escolti a la societat civil quan ell des del govern central ha estat toant sense fer-ho. Sánchez Camacho ha argumentat que ella
Segons ell, hauria vingut més gent si hagués tingut més visibilitat als mitjans.
El que va fer TV3 de la manifestació i de la Vila Catalana, res a veure. Ha estat molt escassa per part de TV3. Entre altres coses, TV3 va fer un programa especial en directe des del mateix plaça Catalunya on hi havia els actes centrals, diguem-ho així. En canvi, allà només es va fer una connexió en alguna ronda informativa del 324 i peces al TN. Vull dir que no vam fer un programa especial des d'allà, això és veritat.
Jo vaig voler mirar a través del 324 com anava la manifestació i em vaig trobar amb la secció d'esports. Sincerament, aquí TV3 jo crec que s'hauria d'haver implicat una miqueta més. Aquí és un punt criticable. Per acabar, vols felicitar l'organització? Sí, ara, davant de tot, felicitar-los perquè encara que siguin 30.000, 105.000 o 160.000, portar tota aquella gent és una cosa difícil i ells ho van aconseguir. Per tant, des d'aquí, felicitats.
però una petita crítica cap a ells i és que alhora s'haig d'utilitzar els famosos, que sisplau, que ho facin si es demanen permís. Perquè ara tenim que Iniesta, TV3, Gasol, Estopa i fins i tot els pets s'han cassat per l'utilització del seu nom, de les seves imatges o de les cançons, que en el cas dels pets, deien com poden haver utilitzat la nostra cançó, nosaltres que som independentistes, per fer una manifestació com aquesta.
I els Manel no sé si s'han queixat o no, però també van sonar a la Pasa Catalunya. Vaig llegir alguns tuits dient que era curiós escoltar a Manel, per exemple, en aquesta manifestació per la Unitat d'Espanya. O potser sí, no ho sé. En fi, 5 i 33 de la tarda, passem a altres qüestions de política.
Parlem ara d'economia perquè el govern estatal no para de donar bones notícies econòmiques. Pau, si abans era Rajoy que deia que s'havia sortit de la recessió, ara és Montoro que diu que els escalaris no estan baixant a Espanya, sinó que estan moderant el seu creixement.
La declaració va venir a una resposta a la pregunta de Caiolara
els salaris poden estar baixant sense que això dengui el consum de manera suficient com perquè es desbloqueixin en llocs de treball. Llavors, la resposta del ministre va ser mate in Montoro, made in Montoro. És a dir, amb xularia i arrogància de bar, cosa que ja ha demostrat en altres ocasions, va dir que els salaris no estan baixant a Espanya, els salaris estan creixent moderadament en el nostre país.
Jo crec que sort que Pinocho només és un conte perquè si arriba a ser realitat jo crec que li deixa vornir a un diputat com a mínim. Perquè a veure, davant les cares i comentaris d'altres diputats va dir, no és el mateix, amb el seu teixís d'arrogància, no és el mateix caure que moderar el creixement. Però jo els hi explico als seus senyories quan vulguin amb una pissarra, inclús electrònica. Aquest home s'ho creu el que diu? És la pregunta.
Jo crec que sí. Doncs llavors hi ha un problema molt gran. Ho fa per provocar, ja. Si fem el joc de canviar les vocals de Montoro i fiquem mentira... És el mateix. És el mateix. Sí, sí, sí. Ella, no? No, no, no, no, no. Canvies les vocals i poses les de para la mentira, et surt mentira Montoro. M-A-N-T-R, mentira Montoro. Sí, sí, ho hem entès, eh? Ho hem entès, que és per l'aclariment. Digues, Pau.
Ara, la qüestió és que no només és Montoro, és que inclús els diputats del PP, davant del paper aquest que s'ha fet Montoro, és que el van aplaudir. Home, però això ja ho trobo més normal, perquè per molt que digui tonteries, si és del teu partit i tot plegat, doncs l'has de recolzar una mica, és això, no? Ho trobo lògic, per molt que digui, la bestiesa més grossa del món, no? Home, el cinema, el cinema de no defensar el cinema espanyol ha sigut una de les
Perdó, anava a dir una bestiesa, una cagada de les opcions. Bé, la resposta de Caio Lara, d'Esquerda Unida, per exemple, va ser contundent, va dir que posin-se d'acord amb el president del govern, perquè a Japó acabava de dir que vinguin a intervenir aquí, perquè els salaris... A invertir aquí. A invertir, perdó, a invertir aquí, perquè els salaris estaven baixant, no? Sí, sí. Vull dir que en aquest sentit és el que va passar.
Montoro ha arribat a dir que al principi de la crisi va haver un creixement excessiu dels salaris. Això és veritat? Jo no sé si és veritat, però ell ho va dir i es va quedar tan ample. I va provocar que es destruís molta ocupació. En fi, la firmació de Montoro però ha estat desmentida inclús per Joan Rossell. Sí, ara pensem, Joan Rossell, el cap dels empresaris, ha reconegut que el creixement salarial és pla o inclús negatiu. Els treballadors espanyols poden arribar a cobrar un 30% menys que els seus homòlegs,
Treballadors qualificats, eh? Que els seus homòlegs alemans, francesos o italians. I d'acord amb el Consell Empresarial per la Competitivitat, es pregunten que els costos laborals segueixin caient, mentre que a Alemanya posaran un 2,9% aquest any. Montoro, i això perquè potser només es mou per determinats cercles, tu creus?
Pensa si Montoro... és una hipòtesi meva. Montoro va veure que els rics augmentaven. Així és el nombre de rics, no me'n recordo ara si és en quan està la xifra. En 47.000 rics més i va pensar, ostres, oye, fantástico España, que bien la hacemos.
i potser per sobredir. Aquí passa que els rics són més rics i els pobres encara més pobres. Diu que és el vuitè augment més gran entre les principals economies mundials. El vuitè augment a sis rics de les economies mundials en termes absoluts o en termes relatius és el sisè augment.
Com contrasta una realitat i unes altres al nostre voltant? A la vegada la pobresa severa s'ha duplicat des del 2008 arribant als 3 milions. Pensem que la pobresa severa són aquells que viuen amb menys de 307 euros al mes.
Per tant, imaginem-nos quan és això de pobresa severa. Hi ha diferència entre pobresa i pobresa severa. Qui també ha tingut el seu moment de glòria aquesta setmana, al Partit Popular, ha estat la vicepresidenta, Sánchez de Santa Maria. Què ha dit aquesta vegada?
Anunciar a 6 mesures i conseqüències, un enduriment d'aquestes mesures i conseqüències, de la no acceptació d'ofertes adequades per part dels aturats que reien prestació, però va dir que s'havia trobat que mig milió eren falsos aturats, és a dir, gent que treballava i cobrava a la vegada de l'atur.
Això ha estat així, després també ha quedat així desmentit, perquè aquests aturats eren sis gent, la majoria d'aquests mig milió, 520 mil persones, 520 mil 572, eren, doncs, bàsicament, per errors administratius. Allò, t'equivoques dos dies i no ho renoves. El dia que et toca vas allà i dius, escolta, que no m'he recordat i dius, no, no, ho sento, segat sense prestació un mes.
La majoria són aquest tipus d'errors, però en canvi el govern veu que des del gener del 2012 fins al juny del 2013 s'han recaptat més de 22.500 milions en qüestió de frau, frau en general, dels quals 16.500 eren frau fiscal i 6.152 milions
eren d'ocupació irregular i frau a la seguretat social. Pensem que 3 milions d'euros de falsos aturats. Doncs, tenint totes aquestes xifres, 16.000 i 6.000, on ataca el govern? Doncs, als aturats, perquè no és fàcil. Això per mi no m'agrada gens perquè trobo que és molt fàcil atacar el que menys té, i realment per mi no és el mateix un lladre que roba una barra de pa per donar de menjar a la seva família que aquell que ja viu bé i es roba perquè no en vol tenir més. Però bé, és el govern que tenim.
Pau, hem d'anar acabant. Per tant, si et sembla, ràpidament, fem una pinzallada amb el tema de la Llei Verts.
Per què finalment la reforma educativa es va aprovar aquest passat divendres amb els únics vots favorables del PP? Sí, l'única votació va fer servir la seva majoria absoluta i els seus amigues de Forastúries i Núñez del pueblo Navarro no van votar, simplement es van assenyalar. Pensem que la majoria de partits han dit que la canviaran quan el PP perdi la majoria.
També van dir que era una llei morta, que naixia morta, directament, ho va dir Rubalcaba en roda de premsa posterior, i que bàsicament és això, que quan canviés de govern la derogarien. Per tant, jo realment no entenc molt bé el que estan fent en aquest govern.
Per fer-nos una idea així ràpida de què vol dir l'Alomce, que és la nova reforma, la llei obert, és una llei recentralitzadora que destrueix la immersió lingüística, atorga un gran pes a la cintura de religió, elimina educació per a la ciutadania, fa tornar les revàlides i les avaluacions contínues i avança als 15 anys la segregació dels alumnes en base als seus coneixements de matemàtiques. A jo serien la classe dels tontos, aviso,
i també des del punt de vista dels centres, l'organització dels centres també canvia. Els centres seran menys participatius, el director tindrà més poder i els funcionaris poden ser presionats a canvi de funcions i destí i augmenta el pes a les concertades. Com a reflexió final, a mi m'agradaria que...
Per una vegada aprenguem ja dels països de les tangències d'Europa i a l'hora de l'educació veiem que és un pilar fonamental i que les decisions s'han de prendre des del consens i sobretot financiant-la, no per retallar-la.
Pau, moltíssimes gràcies una setmana més per la teva secció de política i haver-nos aportat l'actualitat en aquest àmbit a la penya del morro. Nosaltres fem una pausa i tornem d'aquí uns moments entrevistant el director del programa o Happy Day dels dissabtes a la nit, el tono Hernández amb el David Ávila. Que vagi bé, Pau. Fins la setmana que ve. Adéu.
Fins aquí el programa d'avui.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens portar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Ràdio T'Esper, durante avui...
A l'estiu, a l'estiu.
3 quarts de 6 de la tarda continuem en directe a la Penya del Morro. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a través també de ràdiodesgern.com, com per exemple la Poma, que diu el xat. Que saludi també en David, ja tenim ganes d'escoltar-lo. David, tens fans arreu del món? També a través del 98.0 FM.
Parlem de televisió i avui amb un convidat molt especial perquè amb un 14% de mitjana o Happy Day, el nou programa de TV3 del dissabte a la nit s'ha convertit en un dels concursos revelació de la temporada. Darrere d'aquest projecte hi ha el nostre convidat d'avui que és codirector del programa juntament amb el Marc Mateu i que ha fet el salt a la televisió pública després de dirigir alguns programes. Avui televisió és el Tono Hernández i el tenim al telèfon Tono. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Molt bé, molt content de saludar-te i de tenir-te al programa. Quina valoració fas d'aquestes primeres quatre gales del Oh! Happy Day? Sí, nosaltres estem contents. La veritat és que a nosaltres ens agrada molt el format i hem cregut des que el vam portar
a la direcció de TV3, i estem contents, sobretot, dels concursants que tenim. Per nosaltres és un orgull tenir els concursants que tenim. Estàs amb el...? Altres ingredients. Altres ingredients. El presentador, que és el millor presentador del món, i el coratge. Home, l'Edward Farello amb aquella veu inconfusible. Vau fer càsting de presentadors o directament vau pensar en el Farello? Vam fer càsting.
No sé si estàs parlant amb el mans lliures o estàs en un lloc amb poca cobertura, però no t'acabem de rebre com ens agradaria. Ara millor. Estàvem parlant del càsting dels presentadors. Quines altres persones hi havia?
altres persones. Sí, perquè vau dir que teníeu diverses persones previstes per poder ser el presentador o presentadora. Sí, no puc dir... És lleig dir-ho. Molt bé, Toni, no has picat. És de valorar també que altres persones puguin arribar a ser presentadores d'aquest programa, que hagin estat previstes pels directors. Toni, una pregunta, quant fa que esteu darrere d'aquest programa? Perquè has dit que el vau vendre i tot plegat, des de quant fa que s'està cuinant?
Mira, s'està cuinant el que és producció del programa, producció del programa des del mes de... Des del mes de gener? Del gener del 2013. Per a nosaltres porta el format a TV3 fa 4 anys. Fa 4 anys, agradava, agradava la direcció de les hores ja, i aleshores estava allà xup, xup, xup, ens agrada, ens agrada,
que finalment es va produir. En algun moment vas pensar que aquest programa no tiraria endavant i aquest projecte no arribaria mai a veure's doncs en emissió? Evidentment, evidentment, com tants formats hem fet i tants productes a moltes cadenes que es comença a produir i cauen o que sembla que sí que es farà, sí que es farà, sí que es començarà, sí que es començarà i pot ser la setmana que ve, el mes que ve
i aquell format de ser condemnat a no veure de llum. Això passa sovint. O al mínim hi he trobat. Tono, una pregunta. Aquest concurs és un concurs on els concursants, i mai millor dit per repetir tres vegades la paraula, són les corals. Què us va fer triar aquestes nou corals? Crec que van ser més de 4.000 corals a les que es van presentar, pot ser o no?
No, no pot ser, perquè a Catalunya no hi ha... És veritat, ara... Nosaltres vam fer una investigació, una recerca activa, i ens vam confeccionar una llista de més de 200 corals. Vam contactar amb totes elles, i a partir de llargues converses amb totes aquestes corals, que per a nosaltres teníeu les condicions per ser concursants del programa, doncs van presentar-se al càsting 43.
I aquest, a la primera fase de càsting, van fer una crida, a la meitat, van passar 20 cors, a una segona fase de càsting, al Palau de la Música, que allà ens van quedar amb els 9 cors. Tornant a la primera part de la pregunta que em feies, el que vam tenir en compte és, d'una banda, que fossin diferents entre ells, que fossin cors molt diferents, la qualitat musical i després la història humana que tenien al darrere.
perquè fossin cors que també tinguessin personalitats al cor en si. Que estiguessin ben diferents entre els uns i els altres. I una de les preguntes que faré, hi ha membres de les corals que es dediquen professionalment a la música. Això va ser un hàndicap per escollir-los o d'altra banda va ser una manera de... No, els fem enrere perquè volem que sigui més amateur. No, a veure...
Nosaltres el que teníem molt clar és que els cors havien de ser amateurs, i per això tots els cors que són concursants al programa són amateurs en el sentit que no viuen d'això, no viuen de cantar en un cor. I, evidentment, hi ha cors participants al programa que ens encantaria, jo crec que a tots ens encantaria poder viure sent...
cantant a cor i poc més o ja està, però en comú els nou cors és que, independentment dels estudis musicals que tinguin, que fins i tot cada cor hi ha grans diferències,
doncs és això, que no es guanyen la vida. Estem parlant amb el Tono Hernández, director de Happy Day de TV3, per cert, el jurat, Guillem Milky Way, Elena Cadet, Silvia Abril, Pedro Pardo, cap d'ells té un perfil de caràcter dur, això ja ho tenia clar, perquè a TV3 aquestes coses, amb els jurats amb perfil d'ús, potser no acaben d'agradar i funcionar, no? A veure, jo personalment tenia...
molt clar que el jurat havia de ser happy. Jo crec que amb l'època en què estem, de dur, ja ho és tot. Ja sé que és una de les grans crítiques que se'ns fan sovint, que el jurat és massa tou. Sí, sí. Bastant sovint se'ns diu que el jurat és massa tou.
però a mi m'agrada que el jurat sigui amable i que hi hagi una frontera que no travessa. Però, Tono, per exemple, nosaltres, que haurem de quedar dissabte per veure el programa, ens va emocionar veure el Guillemil que guai, com si li trencava la veu acomiadant la coral que marxava. S'ha fet aquest lligam tan fort, en tan poc temps,
concursants i jurat... Com ha sigut aquest lligam? El que passa... El jurat i els concursants es deuen al plató Yau. El que passa que el plató de lo Happy Day és un plató molt teatral, gairebé com un teatre grec. On ho graveu, Toni? Ho gravem a l'Estudiu de TV3. A l'Estudiu de TV3, eh? Sí.
I aleshores, el jurat està molt, molt, molt a prop dels concursants. I els concursants miren als ulls el jurat de molt a prop. I això impressiona molt, i vulguis o no, un vincle emocional hi és. I això que el dissabte es va emocionar el Guillem Isquihuey quan Flúmina sortia cantant del programa o quan els deia que...
que estan eliminats, doncs és veritat. Els jurats són persones i s'emocionen i realment els seria molt greu fer-ne la decisió. Per cert, el programa acabarà el 21 de desembre amb una gala en directe. Això vol dir que aquestes gales que estem fent el dissabte de nit estan gravades. Quan les graveu, quin marge hi ha de diferència una setmana, dues setmanes avançats? Una setmana abans. Una setmana abans.
Puc dir una cosa? Jo he assistit a una de les gravacions, per fer una mica de talp i poder explicar una mica de com va anar. He de dir que entre les diverses corals, quan acaba el programa, hi ha una pinya... No hi ha cap rivalitat. No hi ha gens de rivalitat. Vaig veure corals que no estaven nominades i, abraçant-se a companys seus, rivals de concurs, i donant-los ànims,
i abraçades i... Vull dir que feia temps que no es veia o que ni jo no veia perquè existien altres concursos musicals d'altres cadenes i no es veia aquest bon rotllo a fora de càmeres que no se'ls gravava ningú i que no hi havien de fingir ni res i van transmetre aquest bon rotllo i jo vaig sortir molt content de veure aquesta experiència. Però és una mica l'estil suposo que buscaven. O Happy Day, no? Evidentment. Sí, sí...
I ens encanta que entre els cossos ja estan parlant,
ni del cor ni de la població de l'altre, etc. Jo crec que donarà vidilla a Catalunya. Això segur, no? No sé si ja ho teniu previst, però el cor que guanyi segurament potser fa una gira pels ateneus i casals de Catalunya o no se sap encara.
No se sap encara el tort que guanyirà una gira internacional, que serà una gira europea. No sabem encara, no t'hem acabat de tancar quines ciutats seran exactament, però suposem que sí que també hi haurà una part de gira per Catalunya.
Per aquestes festes, els meus companys de la Penya del Morro, jo els podré regalar el disc de Happy Day? Sí, el mes de desembre, cap a aquelles dates que són tan bones com per...
regalar coses, serà quan sortirà el disc del Happy Day. I una altra cosa que ens agrada molt a nosaltres és recordar una miqueta el passat dels nostres entrevistats. Per exemple, no sé si coneixes un reporter de City TV que havia participat en un programa que es deia Caos. És ell, no? Era ell. Sí? Com ho recordes, aquella etapa? Home, molt divertida.
Va ser molt divertida. Era una manera de treballar.
amb pocs recursos és quan realment aprens a fer les coses. Després, passar a tenir més recursos, tot són bones notícies i tot és molt més fàcil. Però tirar amb pocs recursos és estimulant. Home, quin canvi, no? Fa 7 o 8 anys tu sol amb la teva pròpia càmera, editant-te, produint-te, gravant-te, presentant, pensant la idea, la sintonia, muntant-ho i tal, i aquests dies passejant-te com el...
Com el rei del plató número 1 de TV3. Ho penses a vegades això? Estic aquí passejant per TV3 i per plató número 1. I soc el director del programa.
Sí, bueno, cada cosa té la seva. També, mira, ser reporter també m'ho trobo a faltar. M'ho trobo a faltar. Si fessis una versió 3.0 del Caigaquencaiga, t'hi presentaries, potser?
Doncs tal vegada. Has tocat molt els tecles perquè si no t'he malentès últimament has estat realitzador de la competència en colors de 8TV, el programa de ràdio amb l'Òscar Dalmau i l'Òscar Andró, coordinador al Luz de Gas. Exacte. I després de tota aquesta trajectòria, com portes ara el fet d'haver analitzat resultats de programes i tot plegat?
A mi m'agrada. M'agrada molt. Més que la resta? Més que el d'abans o...? Cada cosa és la seva. A veure, fer un programa com el Happy Day és un regalet. Perquè és dels pocs programes grans que es fan ara.
És un favor. És un privilegi per disfrutar-lo.
i després fer de reporter té altres motivacions. I tens un pes de la responsabilitat més disminuït. Són aquells dos minuts teus del reportatge i cap a casa. La feina més direcció l'endús a casa. L'endús a casa i realment el pollastre és gros.
Què et vas pensar quan TVE va programar un format similar de música a la mateixa franja horària i el mateix dia que vosaltres?
o vaig pensar en dissabte. Mira que ja havia dit. Mira que ja havia dit. L'informe semanal que es feia de tota la vida. En dissabte, aquest envisc a Catalunya ha funcionat al Talent Show en dissabte a la nit. Però escolta, de fet d'audiència, em sembla que ara per ara guanyau Happy Day, no?
Sí, sí, l'un dels nostres ha fet recordar un 7 i un 6 a Catalunya. Molt bé. Doncs escolta, tot no ho hem de deixar aquí, que hem de connectar amb les notícies de les 6. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé les següents gales. Estarem allà els dissabtes de la nit amb un nou format que ha funcionat molt bé, cosa que també ens alegra molt.
aquí al programa. Nosaltres recalorem entrades. Si algú vol anar al públic, es posin en contacte amb el programa i el David ja ho gestionarà. Tono, moltes gràcies, bona tarda. Gràcies a vosaltres. Nosaltres connectem amb la xarxa. David, gràcies i fins la setmana que ve. Que vagi bé, bona tarda. Són les 6.
Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Pere Sanz i Albert Saza. El servei d'assessorament hipotecari de la Generalitat ha evitat en 3 anys un miler de desnonaments. Els pediatres catalans recomanen avançar els 12 mesos la vacuna de la baricela. Una seixantena de municipis lleidatants reclama l'enduriment de penes per fer front als robatoris en l'àmbit rural.
En esports, el Barça d'en Vol obre avui la setena jornada de la Lliga soval. Rep la Neytasuna de Pamplona a les 8 del vespre amb la baixa gairebé segura de Rutenga per problemes a l'esquena. I la selecció de Brasil ha guanyat aquest migdia per 2 a 0 davant Zàmbia en partit amistós. Neymar ha jugat 79 minuts i Dani Alves tot el partit.
El govern ha evitat gairebé un miler de desnonaments en els últims tres anys. Segons ha pogut saber la xarxa, ho ha aconseguit a través de l'Ofideuta. És un servei de l'Agència Catalana de l'Habitatge que ofereix mediació entre les famílies amenaçades per una execució hipotecària i els bancs i les caixes.
Des del 2010, 5.000 persones han utilitzat el servei de mediació de la Generalitat i han aconseguit reduir les quotas, rebaixar els tipus d'interès o allargar els terminis. La Diputació de Barcelona també ofereix un servei de mediació hipotecària. És fruit de la coordinació amb Ofideuta i el ràndom conveni que es va signar l'any passat. Fins ara, el servei d'intermediació de la Diputació ha obert més de 280 expedients. Marc Castells és diputat d'Urbanisme i parla a la xarxa.
Hi ha gent que té dificultats de poder entendre la complicació que significa haver firmat un contracte com una hipoteca entre un banc i ell mateix. Nosaltres hem d'ajudar amb aquesta gent que ho entengui, ajudar el banc a fer entendre que la gent que passa problemes també ha de trobar-hi solucions,
La Generalitat i la Diputació ofereixen aquest servei d'assessorament a través d'ajuntaments i consells comarcals en més de 30 punts d'arreu del país. Els pediatres catalans recomanen que la vacuna de la varicela entri en el calendari de vacunacions periòdiques a partir dels 12 mesos de vida dels nadons i no pas a partir dels 12 anys, com passa fins ara.
La limitació que des del govern central s'ha fet de la distribució de les dosis d'aquesta vacuna ha provocat que els pares copten per immunitzar els seus fills abans del que marca el calendari públic no la trobin a les farmàcies. El president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga, ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local que una vacunació de primera hora pot reduir l'impacte de la malaltia.
que estigués al calendari de vacunacions sistemàtiques, però no als 12 anys com és ara. Tenint en compte que als 12 anys el 90% de la població pediàtrica ha patit la malaltia, sinó en el segon any de vida, els 12 mesos, la primera dosi, i uns mesos més després, la segona dosi, per evitar, per fer la prevenció de la varícel·la.
Segons Moraga, tot i que la varicela no és una malaltia molt greu, de tant en tant els pediatres es troben amb nens que pateixen complicacions. El president de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer, farà extensiu a la resta de diputacions i entitats municipalistes l'informe que... Els Pajosos i Ramadés també donen una sensació d'impotència als cossos de seguretat i als jutges.
El president de la Diputació de Lleida s'ha reunit aquest dimarts amb representants dels municipis que han impulsat aquest informe. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Roig ha explicat que el vi guanyador és el primer d'aquest tipus que alaboren en el seu celler. Que potser volia dir que l'ha diferenciat i el que ens ha fet és que quedés al davant d'altres.
Ha sigut que hem fet un vi que, fent un vi molt respectuós amb la tradició, també li hem donat un toc de modernitat que fa que sigui una carnatge d'Empordà, en real, molt personal i amb molt caràcter d'Empordà al mateix temps. Es tracta d'un vi d'ols amb denominació d'origen de l'Empordà, seleccionat entre les 730 referències que hi participaven d'entre els sellers de tot Catalunya en els premis binaris.
Bona tarda, són les 6 i 5.
El Just Metro i el Just Tram tindran abans de l'estiu unes pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments. Aquest matí s'ha presentat un nou sistema, un nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar informació a les seves línies d'autobús. És una nova tecnologia que proporciona a l'empresa Maybas
i s'aplicarà a 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugues i la zona universitària de Barcelona, operats per l'empresa Soler i Sauret. Són, a banda del Just Metro i del Just Tram, els autobusos urbans d'Esplugues i de Sant Feliu. Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com a quina és la propera parada, el recorregut i destinació de l'autobús, els punts d'interès més propers a les parades i el temps real dels enllaços. Això implica que quan s'ha dedicada a pantalla, la pantalla mostrarà els mitjans de transport amb els que es pot transbordar
Així com també el temps real d'espera per autobusos i tramvies. És un projecte que es desenvoluparan dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any i els 5 vehicles restants abans del maig del 2014. Soler i Sabret ha finançat aquest nou sistema amb un pressupost de 100.000 euros i la idea és que de mica en mica s'estengui a la resta d'autobusos dels municipis de l'àrea metropolitana.
Demà comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats per a tothom arreu del municipi. Faran una nova edició del Correllengua, concert, teatre i espectacles, a més a més de conferències. Demà dimecres, per exemple, a la sala de l'exili del cònsult de Can Genestats faran una nova sessió de l'art del conte, 2.46 de la tarda, amb Gina Clotet. És per a infants d'una a dos anys i s'han de fer inscripcions prèvies a la biblioteca.
Taller per fer panellets al Centre Civil Joan Maragall amb cuina Miracle i s'han de fer inscripcions prèvies. I dijous al vespre s'inaugura una exposició de Teresa Faneca i Maria Àngels González, al celler de Can Genestà, sota el títol Sol i Sorra. Divendres hi haurà dues conferències a Sant Just, una a la impartirada Judit Covenya a Can Genestà, a sobre de Niel Cardona i Civit, en el 70 aniversari de la seva mort, i l'altre anirà a càrrec de Lluís Soler, que parlarà de minerals i roques, la genesi dels jaciments minerals a l'Ateneu.
i acabem aquest bitllet explicant-vos que el Facebook de Ràdio Desvern avui fa 4 anys, el 15 d'octubre del 2009, l'emissora de Sant Just va començar una nova etapa a internet per tal d'arribar a més Sant Justenques a través de les xarxes socials. Ara el Facebook de la ràdio compta amb 3.000 amics i amigues que estan al dia del que passa al municipi, a través de les notícies que es publicen diàriament a la cronologia, aquí també tenen l'opció de comentar o debatre diferents temes o fer suggeriments. I a banda del Facebook, Ràdio Desvern també té presència de Twitter, on ja compten 800 seguidors.
I de moment això és tot, més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies d'edició vespre.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens portar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Moro, de Ràdio Desvern, per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
Sí, sí, 12 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morro. D'aquí una estona parlarem amb l'actor José Malaguilla, que estrena juntament amb el Rai Borrell i el Roger Julià, l'obra Imprompt Way, improvisacions amb cançons, aquest dijous al Versos Teatre. A més a més, també hem de connectar amb Sitges, amb el Sergi Arrada, el nostre cor responsable per excel·lència al Festival de Cinema Fantàstic d'Algarraf, i amb l'Oriol Quim Vénez, que ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, per parlar-nos de noves tecnologies. Oriol, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda. Avui Oriol, sense l'Àngel Cornefo, però que us heu barallat, que no us esteu bé. Sí, a l'escenari anem tornant. Ja us torneu. D'aquí uns moments parlarem de tot plegat, però abans repassem el Trending Tòpic de la segona hora.
Avui Artur Mas ha sigut trending topic també. Per què? Perquè ha tingut un escorta del seu equip de seguretat acusat de cultivar marihuana. Evidentment les bromes no s'han fet esperar amb bona notícia com aquestes, que els suitaires estaven esperant amb candeletes. A veure, Cristina, posa'ns en situació què és el que ha passat concretament.
Doncs el policia presidencial ha estat suspès de sou i feina per cultivar fins a un centenar de plantes de marihuana a Mora d'Ebre. La unitat d'investigació dels Mossos tenia sospites del possible cultiu de marihuana per part de la gent i la seva parella a casa seva. Amb un ordre judicial, el passat 17 de setembre la policia va detenir el mosso i la seva parella acusat d'un delicte contra la salut pública per tràfic de drogues.
Fins al moment la gent formava part del cos d'escortes del president de la Generalitat, en concret de la segona corona de l'escorta, és a dir, el grup d'escortes que acompanya Artur Mas, però que no formen part del cercle més pròxim al president.
Sí, era per això. La gent ha quedat en llibertat amb càrrecs, ha estat suspès de sou i feina i se li ha obert un expedient disciplinari pendent de resoldre a l'espera que hi hagi una sentència judicial. Bé, com diem, els Twitter no s'ha fet esperar i els comentaris ingenuïsos tampoc. Per exemple, Beatriz Bonmatí diu que Artur Mas deu ser com a cap una mica insuportable per tal que els escoltes acabin cultivant 100 plantes de marihuana. CuentaRescatada afegeix ara entenc aquella expressió catalana que diu salut i força al canut.
I després, Ander Aguirre Gaviria diu que tenen una escorta d'arturmas per cultivar marihuana a casa. Diu, i també hi ha qui roba i ningú els té. En fi, un quart de set de la tarda, passem ara a les noves tecnologies de l'Oriol Jiménez.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Som originals de mena. Oriol, abans de començar a parlar de Samsung o de WhatsApp, que hi ha novetat al respecte, deixa'm comentar un parell de coses, que escoltava aquesta falca del Facebook. Per una part, que el Facebook de Ràdio Desvern... Avui fa 4 anys, el Facebook de la Ràdio.
perquè el 15 d'octubre del 2009 aquesta emissora que escolteu va començar una nova etapa a internet per tal d'arribar a més Sant Justenc i Sant Justenc a través de les xarxes socials ara el Facebook de la ràdio compta amb 3.001 amics i amigues que estan al dia del que passa a Sant Just perquè recordeu que el Facebook de la ràdio
Bàsicament són les notícies que fan els serveis informatius de ràdio d'Esbern que es van penjant en forma d'estat. Aquí també hi ha l'opció de comentar o debatre diferents temes o suggeriments, les que vulgueu. Moltes notícies al Facebook de la ràdio que passen de Sant Just, la gent opina, allò ja com una mena de debat i tot plegat.
A banda del Facebook també hi ha Twitter amb 800 seguidors, cosa que ens alegrem molt. Un aplaudiment pels nostres Facebooks i Twitters.
Bé, passem ara, sí, Oriol, a recordar que tenim un sorteig en marxa. Oju, perquè fins a dos quarts de set del vespre podeu participar i guanyar una entrada doble per anar a veure demà la funció especial de la família Israel al Teatre Victòria de Barcelona.
Què heu de fer? Senzill, posar-vos al Facebook de la Penya del Morro i de moment em sembla que hi ha 13 persones que ja han participat i el sorteig el farem quan acabi el programa. A dues quarts de 7 es tanquen ja les inscripcions, per dir-ho d'alguna forma, només cal que poseu bisc a la Penya del Morro a l'estat del Facebook i llavors ja podreu participar d'aquesta manera tan original i graciosa que han pensat els productors del programa.
En fi, Oriol, ara sí, anem al... Ara sí? Ja està? Ja no queda... Bueno, perdona un moment, perquè recorda que... Ja està, Oriol.
Parlem de Samsung, perquè treu el primer mòbil amb pantalla corba. Només a Corea, però, no? Sí, sí, sí. Bé, és una cosa que es comentava des de fa temps, perquè Samsung i LG havien presentat en el model World Congress, en fires d'aquest estil havien presentat pantalles corbades, no? Sí. I de moment era com una cursa que s'estava fent i Samsung ha estat el primer a fer-ho. No és molt pràctic, de moment només és un mòbil que té la pantalla una mica corba.
i ara LG treurà també el seu, ja s'ha filtrat amb la capandella corba però cap a l'altre sentit. Una mica absurde en un moment. Però sí que obre les portes. Per què sigui corba? Què vol dir això? És com si agafes un paper i el doblegues posant el centre més cap al fons, aquest és el model de Samsung, i l'altre és agafant el principi i el final i posant-lo
Més cap a tu. No sé, ells diuen que fa que la llum no reflexi de manera recta, llavors es veu millor, diuen que és més còmode agafar... De moment, pràctic poc, és igual, és un estil. En el cas de Samsung, per exemple, costa 1.000 euros, és una cosa, però... A més, ja vam dir, en el penya al morro, no és normal que tu d'un producte, amb el teu poder adquisitiu, puguis agafar el millor al mercat, m'explico.
Un iPhone costa 700 euros, un Galaxy S4 costa 500 euros, però són els millors del mercat. Una persona normal, boja dels mòbils, pot fer un esforç gros per comprar-se'l. En canvi, una persona normal no pot fer un esforç gros per comprar-se un Ferrari.
Vull dir que els mòbils aniran agafant cada any, aniran pujant el preu i arribar un moment que no tothom podrà tenir el millor mòbil del mercat. No és normal, tampoc, que tu puguis comprar el millor mòbil del mercat. Perdona, no és normal, però hauria, no? Per què no? Dematim-ho. No, però igual que un ordinador. No tothom pot comprar el millor ordinador del mercat. Vull dir, el mòbil ja no és només per trucar, ja cada vegada anirà fent més coses.
Però jo crec que s'ha de tenir en compte que venint d'una època, o almenys anteriorment fa quants anys ja, els mòbils els regalaven. És a dir, tu anaves a una companyia i per fer-te la companyia donaven el mòbil. Però és que no és això ara. Abans un mòbil era per trucar i enviar missatges.
No és que un mòbil per mi no és que un mòbil hagi agafat més característiques, sinó que ara són ordinadors. O sigui, de fet, el sistema operatiu és d'ordinador, el sistema programes d'ordinador... Vull dir que en realitat són els ordinadors els que s'han fet petits.
i porta el mòbil a la demés. Vull dir que no és el mateix, ara és un altre producte el que estàs comprant. Tu pots continuar comprant un mòbil i valen 15 euros, un mòbil normal de tota l'època, de tota la vida, i la teva companya te'l regalarà sense compromís de permanència, si vols. Vull dir, pots tenir el mateix producte que tenies abans.
Però també ho havien fet amb aquest tipus de mòbils, és a dir, tot en un principi... No, no, no. Et feien firmar permanència i l'acabaves pagant dos cops. Bueno, sí, òbviament, et pagaves la permanència, tenies permanència i tenies altres condicions, però els preus no seran com poden arribar a ser. Però no és a calar res. De fet, els mòbils estan fent més barats. Vull dir, fa... quan començava tot això dels mòbils potents, diguem, amb iPhone i tot això,
Jo sempre ho deia, si no tenies el millor del moment, els altres eren una mica regulars, no els podies fer servir bé. Vull dir, ara, per 200 euros, i després hi ha subvencions de les companyies, et pot sortir gairebé, no sé, potser pagues, ara m'ho invento perquè jo no miro això, però pagues 40 euros d'entrada i després una permanència d'un parell d'anys i tens un mòbil bo, que dura anys, a més.
Hem arribat a un punt també que els mòbils són bons, són molt bons, tenen potència per a anys. Jo crec que els mòbils s'estan fent barats, però per l'altra banda també, com cada vegada la gent vol més mòbils i els rics sempre volen diferenciar-se, doncs jo crec que també s'anirà obrint un mercat com amb totes les altres productes. Però he dirigit que per les persones que tenen una economia més alta. Exacte, una per l'economia més alta i l'altra també per professionals.
Vull dir, ara els tablets també és molt de consum per a l'usuari de peu, però els tablets també aniran agafant un caire també més professional i també ens podrem acostumar, no et dic aquest any i el següent, però d'aquí tres anys segur, a veure tablets de 3.000 euros, perquè són professionals, no, no, perquè igual que tu ara t'ho compres un ordinador, si tu edites vídeo t'ho compres un ordinador que costa 3.000 euros, potser en el futur és un tablet. Vull dir,
que és un producte que està evolucionant i no continua evolucionant, i no és just dir que ja no és el mateix mòbil que el que compres abans, que el que compres ara, doncs tampoc serà el mateix mòbil d'aquí un temps, o el mateix tablet. Les hores de les tablets pujaran molt de preu, segur, perquè substituiran els portàtils, i portàtils de 3.000 en els que vulguis.
Per cert, parlem de WhatsApp, si et sembla ara, aquesta aplicació número 1 de l'Esmissateria Mòbil, com a mínim a Espanya, perquè ja vam dir-ho, que a Estat Units n'hi ha un altre, que no me'n recordo com es diu ara, i també Line, no? Estan bastant estats per a Europa.
De tota forma, WhatsApp ja permet migrar el compte a un nou número de mòbil. Això vol dir que ja som lliures i que podem tenir el nostre WhatsApp en diferents números de mòbil. Cosa que la gent... No, en diferents números de mòbil no, però pots canviar el número de mòbil. Com? Perdona, no ho entenc. Simplement pots canviar el teu número de mòbil i el teu compte passarà a estar associat a un altre número de mòbil.
Per mi és una de les grans coses que WhatsApp em tirava enrere. És a dir, per exemple, si jo en canvio de mòbil, és aquest tema, i en canvio de número del mòbil, puc continuar tenint el mateix WhatsApp. Jo crec que també el número del mòbil està perdent cada vegada més importància. O potser un número de telèfon de casa. Tu abans el de casa veies l'impossible. Si t'havies de traslladar, volies mantenir
Ara et canvies de casa i el número ja gairebé et donen igual. Amb el mòbil sempre ha estat una mica més diferent, perquè totes les persones amb el mòbil podien tenir els seus contactes i et localitzaven a través del teu telèfon mòbil. Ha estat com sempre més imprescindible que no pas potser el de casa.
Però jo crec que ja no es té de tant importància el número de mòbil. Vull dir, si ja et comuniques amb WhatsApp i ja el fer el canvi de número tampoc et lliga al WhatsApp. Tens el correu electrònic, que és independent. Tens el Facebook, que també és independent. Vull dir, ara ja, bueno, els trucaves. Si no, que qualsevol persona inclòs que aperta el mòbil ara posa un missatge a Facebook i diu, mira, he perdut el mòbil, passeu-me els vostres números i el recuperi i potser hi continuarà tot igual. Això sí, en aquest cas sí que seria així.
Bueno, és una característica que afegeixen i jo crec que ja tocava també. I no la tenien abans? No, no, no. Doncs era una mica rara, no, també? Bueno, WhatsApp és una mica així. No, que fail, no? No, no, no, no, ho dic de veritat. No, fail no és, però... Home, jo ho hem parlat aquí més d'una vegada. Per què no, per exemple, hi ha un WhatsApp que tu pots utilitzar des de l'ordinador?
La Facebook és molt millor que la Facebook. Evidentment.
En fi, canviant de tema, parlem ara de Google. Google i Apple. Aquest octubre tindrem mogudes. Arriba el rellotge de Google, podria ser el 30 d'octubre, hi ha rumors. I a més també rumors sobre el Nexus 5 amb Android 4.4, l'iPad mini i l'iPad normal, que també sembla que podrien presentar-se a l'octubre. Com que això és rumor és rumor, eh David? Ai David, perdona.
Com et dius tu? Oriol. Samantha. Maria. No, anava a dir que posem la música de Rumore Rumore. A veure, rumors de les noves tecnologies d'aquest mes d'octubre, que això t'agrada a tu, aquestes coses.
Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què es comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta? Què és comenta
Com a curiositat, això ja està. Ja està tot com mitjà oficial, mitjà rumors, mitjà filtracions. Aleshores sortirà el Nexus 5, el pròxim mòbil de Google, fet amb LG, segons les filtracions, i podria sortir aquesta tarda, era la primera data que es comentava, o a finals de mes, el 31 d'octubre. Home, entre aquesta darrera i final de mes hi ha una diferència.
Són 15 dies. Normalment ja costuma sortir alguna... Cristina, el món dels rumors és així. Que passa d'un dia fins a més tard. Vols dir que en dues setmanes ja està obsolet? No, mira, en el pas que van segur que sí, però pareixo que normalment si ho anunciem per aquesta tarda, normal és que si no és aquesta tarda... No, no, no, són rumors. El rumor no porten nada a 15 dies d'allà.
Escolta Cristina, tu pocs rumors has escoltat a la teva vida, no? És que no m'interessen molt els rumors, si no són fets no... Fets, no paraules. No paraules, no. En fi, que podria ser que en les dues pròximes setmanes es presenti el nou rellotge de Google.
i el mòbil de Google. El mòbil de Google és quasi segur, al 95%, i és possible que vingui acompanyat d'un Rayotza, que aquest any veurem bastants a Smartwatch, que els hi diuen. Smartwatch. Sí, de fet, també hi ha bastants ofertes a Apple. Apple també tregui, no? De fet, Apple es va voler penjar la medalla de dir que estava innovant i estava creant el nou primer, però vaja, perdona, no em vull equivocar, però hi ha alguna cosa semblant, no?
Hi ha bastants rellotges ja. De fet, Samsung era del seu. Sònia ja va passar a la segona generació. I després hi ha companyies petites que han tret alguns de bastant d'èxit, com el Pebble o l'iWatch, una italiana... Vull dir que sí que s'han fet coses interessants, però almenys falta que algú gran s'hi posi, que Google doni suport oficial i tot això. Doncs Oriol, moltíssimes gràcies per haver-nos... Ah, bueno, tens alguna cosa més a comentar-nos?
Bueno, també en l'octubre en principi es presentarien els nous iPads. Home, doncs com no digueu, digueu. Sí, home, està apuntat. Ah, va, va. Llavors, se suposa, també els rumors dirien que l'iPad mini, que és interessant, és un dels interessants, sortiria en pantalla retina, que recordem que vol dir que té... Pantalla retina? Sí, que té molts punts en la pantalla, en principi més dels que podries veure amb l'ull sense cap microscopi.
És molt important perquè a més l'iPad mini ara mateix té molt poca resolució. Tu el veus i la pantalla és molt dolenta. Si ho compres amb la competència, per llegir sobretot es nota molt les lletres. Si vols comprar-te un iPad, has d'esperar.
Bé, doncs avui, amb els rumors de les noves tecnologies per les properes setmanes, estarem atents, Oriol, i si hi ha qualsevol anul·latat, per favor, fes-nos-la arribar i saber. T'esperem dimarts que ve. Moltes gràcies, Oriol. Bona tarda. Que vagi bé. Bona tarda. Bé, atenció, dos minuts i acaba ja el període per inscriure'us el sorteig de la Penya del Morro per un entrar de doble. Per demà anar a veure la Família Irreal al Teatre Victòria de Barcelona.
en una funció especial que hi haurà a les 8, em sembla que arribarà el Toni Albà, vestit disfressat del rei, en fi, no us ho perdeu, si voleu encara teniu aquest últim minut per apuntar-vos a l'estat de Facebook de la Penya del Morro on hem col·locat aquest sorteig i em sembla que hi ha un estreig de persones, ara mateix... 14.
14, eh? 14, ja. Molt bé, doncs ara, al final del programa, ho comentem. Què anava a dir? Ah, sí? Que hem de connectar amb Sitges? Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els odients de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
2.47 de la tarda, continuem el programa i sembla que... Ah, què passa? M'estan trucant. M'estan trucant? Que l'agafo. Ah, sí, mira com sona. Una trucada en directe. Gràcies, David. Gràcies.
Bueno, doncs vaig a parlar, a veure qui és. El passem en directe, no? Perquè m'imagino que no estiguin trucant a mi, sinó que truquen al programa. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, home, Carme Verduy. Què tal? Bona tarda, Carme Verduy. Un aplaudiment per la Carme des de la redacció dels serveis informatius de Ràdio Desbanc. Què dius, Carme, perdona? Estava sentint el telèfon, no? Sí, és que estàvem fent el programa, ara que al voltant m'ha aparegut el David Ávila, tens una trucada, la producció... Passeu la trucada i pensant...
Dic no serà per mi, serà pel programa, jo havia pensat, no? No, és que ha trucat el Sergi del Cadal. El Sergi Rada. És que l'he trucat i llavors... Sí, l'hem trucat. És que ara, Carme, hem de fer la secció de cinema de Sitges. Fantàstic. I l'hem trucat i hi ha hagut un creuament de trucades. Cosa que també, Carme, t'agraeixo que ens ho hagis fet saber. Me'n podria parlar, Carme? Carme, gràcies. Alguna notícia d'última hora des dels serveis informatius de la ràdio?
No. Bueno, sí. Què? No, no, és igual. A veure, Carme, ara que no ens deixis així... No, perquè no és l'última hora. Però que les dades que hem donat abans del tema dels delictes, demà ho direm millor, perquè aquí hi ha unes coses que no eren correctes. Ah, llavors que és que no eren correctes, eh? Vale, vale, vale, doncs mira, torna a trucar, que no sigui el Sergi Rada. Ja, ja, l'agafo, eh? El pots passar directament al Sergi Rada o no?
Ara ho veurem. Vinga, gràcies, adeu. És la producció en directe. Així es fa la ràdio. Trucades, que entren, que surten, la Carme des dels serveis informatius, a la redacció... En fi, Cristina, ja veus que la cosa està avui on falla. És el Sergi o no?
Mentre tant podem anar repassant els noms de les persones que participen.
Farem el sortatge del programa. Deu-n'hi-do, la resposta de la gent a la crida que hem fet, hi ha hagut 14 persones que han participat. Entre ells podem destacar la Núria Baldric, el Guillem Cabanac,
La primera a posar-ho, a participar és la que més ganes tenia o primer ho ha vist. També el Guillem Cabanac, el Rafa Drac-Sanjust, l'Eva Maria Sefue, la Mònica Condamines, la Roser Sánchez, l'Imanol López, el Sergi Xin, Claremunt,
Perdona, l'Imanol López, que es va emportar a una entrada. A més, l'Imanol ens ha posat un comentari, no? A part o no? Sí, diu, visca la penya del morro. Cada dia m'ho poseu més difícil, això de guanyar entrades. La Dolors Guiu també participa, l'Arita Agüey Dicey. Perdona? Arita Agüey? Agüey Dicey? Agüey Dicey. S'endebu, de segon. La Carla Poll, la Irene Santana, Roma Gosa Bonet i la Hélia Fosalva.
Són els 14 participants que estan entrant en aquesta participació, Jordi, per guanyar aquestes entrades. Com ho farem això? Amb un got o alguna cosa? Sí, tenim aquí... Com ho farem tu, David?
La mà innocent és el David. El que volia dir era que ho fem com tradicionalment amb el bombo aquell. No tenim bombo. Ho hem de fer de forma més cutre. Casolana. Quan vaig estar a RAC1 fa un temps, hi havia sorteig, no, no, no, hi havia bombo i era un merder cada vegada. Se'l deixaven a la redacció. Vaig pensar, fora de bombs. Connectem amb Sitges.
Allà hi tenim el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Hola, molt bona tarda. T'hem trucat fa un moment, que està passant dins una pel·lícula. Sí, estava acabant. Quina pel·li acabes de veure, Marrano? Les traïn color de les llàgrimes del teu cos. Les llàgrimes del meu cos? Sí, les traïn color de les llàgrimes del teu cos. En francès. Si vols dir que és el títol en francès, si t'atreveixes.
La trans color de l'art de Tom Cork. Tom Cork, què tal aquesta pel·lícula, explica'ns. Uf, encara no ho sé. Això vol dir que malament, malament. És molt crítica l'estona experimental i costa, s'ha de pair una miqueta.
En fi, deixem que es reposi si de cas i parlem d'altres pel·lícules que has vist a Sitges durant el dia d'avui, com per exemple una que és Patrick, un remake del clàssic del 78, no? Sí, la vam passar aquí a l'edició del 78, va guanyar millor pel·lícula i ara han fet un remake. I tu creus que aquesta guanyarà també millor pel·lícula o no?
No, no, no, aquí estan no s'endurà res. Diu que juga al límit del ridícul en tot moment fins que decideix decantar-se allà directament pel ridícul absolut i es perd per complet aquesta pel·lícula? Sí, sí, és un hospital on es troben pacients que estan com en coma, que no es poden moure i tal i hi ha un que és calepata i s'enamora d'una de les infermeres que l'hi tenen
i matar la gent que seria a prop a ella. Ells en saben moure's. Es comuniquen per un tactat ordinador que ell va prenent les tecles. Un altre pel·lícula que també has vist, recordem que tenim el Sergi Arrada al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, i estem connectant cada dia amb ell perquè és l'informe de combator plegat. Quantes pel·lícules portes, Sergi?
Doncs, a veure, ahir, quan vam parlar, et vaig dir que tenia com vint-i alguna, o sigui, vint-i-cin, vint-i-six hauré de ser. Vint-i-cin, vint-i-six, no està mal, eh? No està mal per portar ja cinc dies, em sembla que avui és el cinquè que estàs allà. També has vist la pel·lícula de Demons Rock, una pel·lícula de zombies.
Bueno, era com de dimonis i tal, però els maquillatges són una mica com els anuncis que fan aquí de la zombie world. És que jo veig que com que vaig seguint el Sergi Herrada del casal, que està a Sitges, a través d'Instagram, el seu perfil és Sergio Herrada Ruiz, i vaig veient les fotografies que penges amb les ressenyes de totes les pel·lis que veus, aquesta fotografia és una mica zombi en lloc de dimonis, no? Sí, sí, sí. L'estètica és com mozom i tal, però bueno, són dimonis.
Què tal aquesta? Perquè dius que ja no pot ser la pitjor pel·lícula d'aquest any, sinó que pot ser la pitjor pel·lícula de qualsevol de les edicions de Sitges. Atenció, estem fent un rècord. La pitjor pel·lícula de Sitges que ha vist el Sergi, que porta molts anys, és The Demon's Rook.
Està ja competint per ser la més dolenta. Però què passa? Està mal feta la sang dels zombies i dels dimonis o què? Tot l'argument és una mica com per la cara i el maquillatge és dolentíssim.
No sé si tu algun cop has vist algun espot de la Fondi Walk d'aquí, de Fitches. Sí, sí, n'he vist de jo. Vaig estar una temporada, un any, vaig anar a veure-la i bueno, estava bé. Dic els anuncis de la Fondi Walk. Ah, els anuncis? No els he vist. És com un anunci de la Fondi Walk però de 100 minuts. I és que és molt dolenta, està molt malament feta,
Misteriosament, avui era portada del diari del festival, suposo que és perquè no han venut moltes entrades i necessiten publicitar-lo una miqueta. I amb tota la raó del món, no? En fi, queda també per la història i pels anals de la història del festival, aquesta pel·lícula. No com, per exemple, Wrong Cops, que és policies equivocats, devia ser una traducció patillera,
que és la nova entrega d'humor absurd de Quentin Dupleix després de Robert i Bronc i que et va agradar una mica, dius. Aquesta que és total. La de Robert, no sé si te'n recordes, és la del Nomàtic Assassin. Te'n recordes, no? La pel·lícula de Nomàtic Assassin. Sí, que teníem... Com oblidar-la. A l'estil de Sharknado, una mica tot plegat o no.
No em va agradar gaire.
Tampoc m'entusiasma, però m'ha fet gràcia. De fet, la fotografia que has penjat a Instagram és curiosa, perquè es veu un policia amb la seva jaqueta de policia de l'uniforme, però sense pantalons, amb calçoteig directament. Aquest és l'estil que t'agrada a tu, d'humor? Bueno, no per aquesta foto en concret. És un grapat de policia que...
El de la foto trafica marihuana, que l'amaga dintre de rates. Que no sigui un dels cossos de seguretat de Guaraspalles, de Turmàs, que avui hem sabut que un d'ells ha estat denunciat i arrestat per tenir 100 plantes de marihuana a Tarragona, a Mora d'Ebre.
Ni una més ni una menys, no? Ni una més ni una menys, un centenar, un centenar, que no sigui ell. Atenció, més pel·lícules que avui has vist, per exemple, National Security. Sí, uf, aquesta molt bona, però no és per tot el públic. Està basada en fets reals, a finals dels 70, als mitjans dels 80 i tal,
L'estat de Corea del Sud torturava possibles comunistes perquè confesseixin i delatessin els seus companys. I la pel·lícula són 100 minuts que abarquen 3 setmanes de tortura a un innocent. Però és una gore? No, no és gore. Però és bastant realista, però esclar. Seran empallisses, després intenten obligar...
amb una tovallola omplida d'aigua, no sé què tal, i després ja són electroxocs... Mil maneres de morir, no? I clar, la vaig veure, va ser l'última que vaig veure ahir a la nit. Vaig sortir a les dos i mitja de la matinada, era la vuitena pel·lícula que veia ahir.
i em va deixar el cos una mica així, ja com, uf, al llit. Acabaràs com un zombie tu, eh, com un de les Zombie Walks sense maquillatge, perquè aquest any recordem que el Sergi cada matí a les 7 menys 5 s'ha d'aixecar i s'ha de llevar vent d'hora a vent d'hora per agafar les... bueno, les acreditacions... Les imitacions, sí. Les imitacions de cinema. En fi, Sergi, jo et veig molt bé quan acaba el festival, aquest diumenge ja, no? Eh, bueno, al Palmarès el diuen el dissabte, el diumenge són les típiques maratons, no?, per exemple, el festival...
Com a tal acaba el dissabte a la nit. El dissabte a la nit, val. Demà podríem, és que avui no tenim més temps, que hem de parlar amb el José Malaguilla, però demà ens podies comentar quines són les maratons més esperades d'aquest diumenge, per exemple, que els fans i els incondicionals de Sitges també volen saber què es cou a l'últim dia del festival, et sembla?
Encara no s'estaven les pel·lícules. Pots dir el tipus de marató perquè alguns matins són en 3D, per la tarda no i tal. Però no sé si el divendres al vespre no s'estaven les pel·lícules. Amb sort, el divendres a la tarda, puc dir quines són les pel·lícules. Demà, secció i connexió normal. Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda.
3 quarts de 7, fem una petitíssima pausa per la publicitat i d'aquí uns moments hi ha la recta final del programa amb el Josep Malaguilla que estrena aquest dijous el Versus Teatre, un espectacle d'improvisació basat en cançons i un Broadway i també resolvem el concurs i el sorteig que tenim sobre aquesta entrada doble per anar a veure demà la Família i Real al Teatre de Victòria amb aquesta quinzena de participants que heu fet a través de Facebook. Fins ara mateix, a la Pena del Morro.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara.
Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Avui, a les 9 del vespre, Emma de música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Al centre de la llaneria Verts saludem la Penya del Morro. Bon Nadal! La següent intro portarà per títol M'estic fins als collons dels polítics. Els polítics són corruptes per naturalesa.
A continuació, al programa parlem de teatre i parlem concretament del món de la improvisació, perquè són algunes les companyies i espectacles que han aflorat a la cartellera barcelonina durant els últims anys. Però ens agrada l'atenció la proposta de la companyia Malrayo que aquest dijous estrenen al Versus Teatre in Broadway, un espectacle d'improvisació amb les cançons com a protagonistes. Ells són el Ray Borrell,
el Roger Julià, el piano, i el José Malaguilla, ja conegut, vell amic del programa per tots. José Malaguilla, bona tarda. Hola, bona tarda, jo. Hola, bona tarda. Ui, quin to més intimista, no? Quin to més intimista, no? Estàs bé, José?
Sí, molt bé. Ara soc actor de teatre i he de parlar d'una altra manera. És veritat que estreneu aquest dijous al Versos Teatre. Com funciona aquest espectacle d'improvisació?
Doncs m'agrada que em facis aquesta pregunta Jordi. Sí, per què? Vols que t'ho contesti o vull comptar una anècdota abans? Sí home. Com que soc improvisador vaig canviant les regles. Improvises, no està bé, està bé, no te'n seguim. Música d'anècdota, anem-lo seguint. Doncs mira, com que has ficat abans el... has tret el...
El so d'un vídeo d'internet. Aquest vídeo de promoció ens el vam fer per ficar-lo a TV3.
Això van gravar i havia de sortir abans de les trenes prèvies que van fer a Tarragona, havia de sortir a TV3 cada nit d'aquesta setmana dient els trens de comana. Allò que fan, no? Els clips aquells que són molt macos. Què parlàveu dels polítics que ens roben i no sé què?
Vam fer una intro i va sortir això, perquè el títol que teníem d'un espectacle era que els polítics són corruptes.
No va ser el nostre tema, nosaltres com improvisadors fem el que surt. Escolta, això es passa per improvisar. Si anéssim amb un guió escrit com fan les companyies sèries i normals, aquestes coses no us passarien i el Tren de Terps us recomanaria. No, hàgim fet una escena d'Ensacrada TV3 o alguna cosa així. Ja ho sabeu per la propera perquè no sé si teniu entrevistes pendents, a part d'aquest, dels propers dies, en algun mitjà de comunicació, perquè estreneu el dijous, nene, no estàs nerviós ja?
Sí, una miqueta, eh. Avui està una miqueta nerviós, perquè tot i que s'ha improvisat, estem preparant coses, estem preparant una presentació, que volem que sigui bonica, amb cantades, i comencem ja amb una cançó, que és una cançó que no és improvisada, que ja en el mateix lletro diu, que tot està improvisat, menys aquesta cançó. Es pot saber quina? Ah... No, no ho sé. Home, ens parla penya al morro. Normalment... És una... és una...
Sóc l'adaptació d'una cançó. Sí, en canvi, en la lletra, per presentar l'espectacle, per ser presentant, perquè estic parlant amb una noia que no conec de res. És la Cristina. Cristina, Jose. Jose, com aprofita el Jose? Un gentleman. Un gentleman. Escolta, normalment no... Bueno, perdona, digues, digues, si no vull adonar. No, no sé què... Comencem amb una cançó que, en realitat, bueno, que només us aplica la gent de Sant Just. No sé si ho explico a tu.
És una cançó que hem tret de la presentació aquesta tan espectacular, que va donar tant de parlar, que van fer els Tonys d'aquest any. Has vist la presentació dels Tonys d'aquest any, Cristina? Sí, sí, però estava pensant en la cançó?
És una cançó que vam fer expressament per aquesta presentació. La nostra és versionada en canvi en la lletra.
explica com funciona el nostre espectacle. Aquesta és la segona pregunta. És la primera que t'he fet i que està a l'aire per respondre. Com funciona el vostre espectacle d'improvisació? Perquè normalment la gent més o menys amb el tema d'aquestes improvisacions sap que ha d'escriure com una frase o posar una urna. Després els actors es colleixen. On rau la diferència del vostre espectacle? Doncs rau...
Riau, riau. No sé com acabar. Com es la pregunta i diu que estic liant. Mira, no, deixa que t'expliqui una anècdota. Posa música d'anècdota. Música d'anècdota. Què? Corria el año 2500. 2500? Corria, però corria molt. Como es improvisación. Que com funciona el vostre espectacle d'improvisación? Es muy fácil. Mira, la base es la de... De fet, mira, ara m'agafa...
Acabant aquí el follet, diguem-ne, on la gent ha d'escriure el títol del musical que vol veure. I, en el nostre cas, tenen una petita fulla, una fulleta, que és la dona del follet, i aquí té una part per escriure el títol de, diu, companyia amb el raig musical, dos punts, llavors aquí ha d'escriure
El nom del musical. A veure, provem. Jordi, quina companyia... Jo presento el musical... La Peña del Morro, líder d'audiència a les tardes de la ràdio catalana. Per exemple. Una història de ciència-ficció. Molt bonica, molt divertida. La gent va a putejar a vegades. Això ho noteu, com a exemple, jo ara, que he anat a fer una cosa rara. A putejar a vegades, bueno, sí, però...
Normalment el que volen és fer-se agressiusos, no? Per putejar... De fet, quan volen putejar és quan més ens ajudem. I quan volen fer-se agressiusos és quan no ens ajuden tant. La pitjor frase, per exemple, que pot sortir és Barça 5-Madrid 0. Perquè pots fer això i has de fer una història... Què vols fer? Vols fer una història que no és futbol?
i és molt complicat, però si escrius una cosa com Llaç Maripós...
Estan tristes, doncs això et dona molt més lloc per fer quatre coses. Sí, sí, no, no. Per improvisar, segur que sí. Estem parlant amb el Josep Malaguilla, que estrenen Imprèdui al Versus. Jo crec que és el primer espectacle d'improvisació, però amb cançons, ja amb el pianista, que és el Roger Julià, allà a l'escenari. És així o us consta que hi ha hagut algun altre? Pregunto.
Jo diria que sí, si no tinc constància sí que sé que hi ha una... perquè sóc sincer, saps? Si ets sincer llavors pots anar tot arreu.
De fet, tinc una coneguda que vaig conèixer en un festival internacional d'intro, que ella és de París, i ella fa un espectacle que es diu New, no, com Nou, no, en anglès, New, que es diu la comèdia musical improvisada. Bueno, però d'acord, hem d'anar a París. Hem d'anar a París a veure el que fem. És diferent, d'alguna manera, perquè ells fan... Ells tenen músics, tenen un orquestra... Bé, tant més prestat, tant de suport. I són actors, ells fan tot un musical sencer.
Sí, només agafa l'unidad al principi i després fa el musical. I l'improvisió en total, sí. I pel que he vist, no és com nosaltres. Si sou únics, en la vostra espècie. Mira, et presento també el David Ávila, que després és que no et presento gent. David, José, David. Què tal, José, com estem? Hola, què tal, ja ens coneixem, no? Sí, sí, sí. Per cert, i has tornat a l'ordinador que vas robar? Què és això? És una cosa no... No, no, és la...
La meva petita aparició a la Riera, que com que la vida és un malalt de la tele... Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Era de lladre. Però no, no el vaig tornar. I amb això he pogut viure aquest mes. Era de plàstic, era de producció de TV3, no? Sí, sí, però vaig sortir d'una botiga a Gràcia, que diu les coses de la tele. Ah, sí? Sí, sí, venen tota la tretsa de Cumbala Monell Manxols,
Ah, doncs jo tenia una pregunta per fer-te. Perdona un moment, em sap molt de greu tallar-te, t'ho juro. No, no, no, és que no tenim més temps, perquè no me'n recordava que tenim el sorteig, tenim el clàssic, tenim el concurs, tenim el concurs. Queda un dia i te la faig. Què?
Això és tot, ja està, ja està. Saps què passa? Que a la Penya del Morro són molt ràpids. Veig un concursant que està demanant aquí la hora des de fora escoltant la ràdio. A veure una cosa, Josep, és que t'explico, hem penjat a la Penya del Morro unes invitacions per anar a veure demà una entrada doble a la Família Real al Teatre Victòria.
No, no, no, però és diferent, és diferent perquè ells ho tenen tot guionitzat i tu, que té més valor, ho improvitzeu, o sigui que és molt millor el vostre. Llavors, dit això, hi ha una quinta de persones que han participat, entre elles l'Imanol López, que ha vingut aquí a la ràdio, a veure si li toca o no a l'Antoni el sorteig per corroborar que es fa bé. Com ho fem això, Cristina? És un sorteig i la gent està empacient, eh?
Doncs tenim 14 paperets, petits, picats dins d'un got de plàstic. I ara tindrem aquí, com tenim el David Ávila, l'aprofitem com a innocent, diguem-ne. I el David treurà un paper on hi haurà el nom de la persona guanyadora. En total, quantes persones? 14. 14 persones que participen al sortet. Estan pendents ara de la mà del David.
Si acaba de remenar i treu el paper... Ha begut un número. És el que ha guanyat. I és en David... Que graciós. El que el digui ella. El guanyador és Mònica... Mònica Condamines. Mònica Condamines.
Ara ens posarem en contacte amb ell a través del Facebook. Enhorabona a la Mònica, que se'n porta aquesta entrada doble per anar al Teatre Victòria a veure la Família Irreal. Ho sento, Manol, que ens has vingut a veure. No, no ha pogut ser. En fi, estigueu atents, perquè de tant en tant tenim entrades per anar al teatre i esdeveniments culturals. José Malaguilla, din Broadway, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
M'ha quedat molt a poc aquesta entrevista. Escolta, vine quan vulguis aquí a la ràdio. Si no, quedem un dia amb la Cristina, no amb tu. I m'has de respondre a la meva pregunta. Quina era? No era l'ordinador, no? No, era una altra. La pregunta te la faré la pròxima vegada que el Jordi torni a convidar.
Bueno, doncs potser on estàs tu, David? Mira, queden demà, si vols. Queden demà, molt bé. Escolta... I demà o el proper dia que tinguis un forat, que algú caigui. No, no, no. Avui, justament, no tenia molts forats, eh? Però he pensat que o era avui o ja, si volia parlar amb tu abans de l'estrena, no podíem fer-ho com a mínim aquesta setmana. Home, si de cas un cop s'hagi estrenat ens podria venir a cantar aquesta cançó d'al principi improvisada, que no és improvisada. Si li demanes tu, jo crec que ja tens bastant punts a caure. Sí, té més punts.
per l'especial de Nadal que has dit que faràs. Jo el que faria seria una cançó improvisada. Sí, ja ho farem. Josep Malaguia, moltes gràcies, bona tarda. Cristina, anem fora de temps, però si el programa tingués molta audiència, la penya del morro, què seria Trending Tòpica avui?
Avui, ràpidament, Tono Hernández, perquè a la primera hora la secció de televisió amb el David Ávila hem entrevistat aquest codirector de Happy Day i ha estat molt interessant l'entrevista. Molt musical, eh, el programa d'avui. Gràcies, Jordi.
i també a la segona hora, amb les noves tecnologies de l'Oriol Jiménez, la connexió amb Sitges i el Sergi Herrà del Festival de Cinema Fantàstic, i ara el José Malaguia, amb qui hem parlat sobre Im Broadway, que estrenarà el Versus aquest dijous durant uns quants dies. Agradeixi també la presència de la Cristina al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, que vagi molt bé. I nosaltres tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, a la feina del Mordor. Som ara amb l'Informatiu Vesta i la Carme Verde i el Capdavant, un programa que, per cert, jo no em perdono mai. Que vagi bé, bona tarda.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El Just Metro i el Just Tram disposaran de pantalles amb informació de temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona a Sant Just, Esplugues i Sant Feliu. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumint, però, altres informacions destacades en titulars.
L'Ajuntament engega un concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. L'objectiu és evitar que es llenci a menjar i fer servir sobres d'altres plats. Els premis es lliuraran el 22 de novembre al centre cívic de Maragall. Demà comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats com el corrent.