A més a més també de l'equip femení del Camp Mèl·lic, que s'ha proclamat campió de Catalunya per equip d'esquais. Però abans de tot això, Carme, el benestar social serà la prioritat de l'equip de govern l'any 2014. El portaveu d'iniciativa considera que l'Ajuntament ha de treballar més els aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lluís Montfort també lamenta que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions.
Sí, Lluís Montfort assegura que la prioritat de l'equip de govern per aquest 2014 és no deixar fora del sistema a ningú i ajudar tothom que ho necessiti per fer front al seu dia a dia. Desmenteix que a Sant Just no hi hagi gent que s'ho passa malament per culpa de la crisi i diu que les xifres parlen per si soles perquè, per exemple, hi ha centres educatius...
que han augmentat un 50% les sol·licituds de beques menjador. Són problemes així els que l'Ajuntament vol treballar més a fons per solucionar-los i a més a més també aquest curs l'equip de govern pretén fer un seguiment de la situació dels alumnes de l'Institut que s'han quedat sense beca menjador perquè ara el centre es fa per exemple jornada intensiva. El benestar social i l'educació són justament els pilars bàsics del pressupost i accions de govern per l'any 2014 i això és el que ha explicat d'alguna manera aquest matí és molt fort.
Bé, doncs estarem atents a la política local i també a aquestes reaccions que ha comentat el líder d'Iniciativa per Catalunya Vers. Atenció perquè avui hi ha una nova assemblea del procés constituent a Sant Justes Bernic.
Mira, mira que simpàtic, estan contents. El procés constituent ja sabeu que és una entitat... Moviment social. Moviment social. Entitat, si digue-li, com vulguis, impulsat per Tres Forcades i... Arcadi Oliveres. Arcadi Oliveres. La reunió tractarà el punt número 10 del manifest, que té a veure amb la pau i la solidaritat internacional. Serà el local social del Walden a les 7 del vespre, Carme.
Sí, en concret es parlarà de solidaritat internacional, nova guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN. I tot plegat en aquesta assemblea que s'organitza avui, perquè recordem que el procés constituent
És promoure una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir als catalans i catalanes també el model d'estat i de país que es vol. La secció local s'ha creat recentment, la primera assemblea de fet es va fer al setembre i avui es torna a reunir per tractar aquestes qüestions i com deia serà la seta local social del Gualdem.
Molt bé, que per cert, fa uns dies vam saber que es volien presentar com a partit polític o donar suport, no? Una candidatura conjunta. Una candidatura conjunta política a aquest procés constituent d'aquí un parell d'anys, imagino, o a les pròximes eleccions. En fi, i estem d'enhorabona, posa fanfària.
Perquè l'equip femení del Can Mellic Club Esportiu Internacional de Sant Lluís s'ha proclamat campió de Catalunya per equips en esquais.
Les enjustenques es van imposar a la final del campionat el cap de setmana passat. Per això recordem, avui dinècres davant del club Ciudad Diagonal per 2 a 1. Carme Berdoi, no sabem si practica les quals ja estones perdudes, però té més informació de tot plegat. Sí, és un torneig que es va fer a Santa Cristina d'Aro i en la categoria femenina. Molt bonic, molt bonic Santa Cristina d'Aro. Sí, coneixes? Sí.
Molt bé. Doncs a la final la va disputar el Camp Meli, que amb l'equip format per Andrea Loc, Sofia Mateus i Patrícia Pinyol, contra el Club Ciutat Diagonal, i al campionat hi van participar 83 jugadors i jugadores, i també es va estrenar el nou format de 3 membres per equip. 3 membres per equip. Una informació que és ampliable a radiodesvern.com, amb talls, per exemple... No. No hi ha... No hi ha talls en aquesta ocasió. No hi ha talls dels protagonistes.
Són noies. Per què parles amb masculí? De les protagonistes. No són protagonistes, són éssers humans. No són els protagonistes. Són éssers humans. No hi ha talls. Bé, escolteu, no hi ha talls, però hi ha més informació a radiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Lluís Notícies, edició vespre. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments carretera reial. Avui entrevistarem el regidor de Cultura, el Manel Martínez, de l'Ajuntament de Sant Feliu, que ens explicarà com es prepara
la Festa de Tardor i el seguici i tot. Carme, gràcies. De res.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Com Nadal, estem a punt d'arribar al Nadal ja, és una falca, fa un any que estem aguantant. 5 i 23 de la tarda, passem a l'espai de carretera reial, als altres límits de Sant Just.
Per parlar-nos del que passa a l'extraradi, als suburbis, als afores. Vaja, al més enllà, és a dir, a Esplugues i a Sant Feliu de Llobregat tenim, per una banda, el Pau Marcos, que torna i s'incorpora el 9 d'octubre, eh?, a la nova temporada de la penya de Morro. Pau, bona tarda. Bona tarda. Has tingut un estiu llarg, eh?
Diguem l'estiu. Diguem l'hi feina. I a més a més també tenim l'Anna Rovira, experta en coses de Sant Feliu de Llobregat. Anna Rovira. Això fos el seu currículum. Això l'havíem agafat per aquest espai.
Clar, clar, va venir un altre que era experta en coses de marturet. Aquí no et volem de moment. En fi, comencem, si us sembla, pels tuits de la setmana i ho fem parlant dels tuits de Sant Feliu de Llobregat.
Bé, comencem. Què diuen els habitants de la capital de la comarca? Aquest cap de setmana són les festes de tardor. D'aquí una estona ja ho hem comentat, eh? Parlarem amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu perquè ens expliqui com tenen tot preparat, però abans repassem algunes coses que han dit els santfeliuens sobre el tema, com per exemple en Ricard Viadero, que deia el següent, Pau...
Deia, amb moltes ganes que comencin les festes de tardor a Sant Feliu. Ah, molt bé, està bé. Que ho converteixin a Twitter. Un bon termòmetre. I molts tuits sobre aquest tema o no? Un bon termòmetre, sí. No gaire, no? Tampoc en excés. Potser encara faltava quan ho vaig fer ahir. No ho he repassat aquest matí.
Un més tuïts. Per exemple, alguns mostraven com s'estan preparant les festes amb Manuel Martínez, regidor de Cultura, que això no ho hem dit ja 20.000 vegades. L'entrevistem avui, no? Sí, sí, no ho havíem dit, no? També va fer un tuit, no? Doncs sí, el diumenge deies que el fan motors per la festa de tardor de Sant Feliu amb l'assaig dels valls del Seguici per les colles. Un espectacle únic.
En fi, a més a més també, per exemple, el mateix dia Jaume Manyosa es deia el següent. A dinar després d'un matí radiant a Sant Feliu amb l'assaig general del Seguici i la Fira Fora Estocs, tot a punt per les festes de tarda 2013. Està tot concentrat allà al mig de Sant Feliu. El passar de Vila allà, llavors tenim que passar amb totes les bèsties per anar fins a la Lluís Companys, era una mica complicat, però vam aconseguir. Tu també hi eres, Anna?
Jo estava a l'assat del seguici. I com va anar a l'assat del seguici? Bé. Perquè el seguici... No, va anar bé, va anar bé. Ui, ui, què passa? Que va haver algun problema? Que no va anar bé? No, va anar bé. Segur? Clar, no? Jo no comprovar-ho demà. Demà parlarem de dos quarts de deu i a les dos quarts d'una em sembla que hi ha el seguici, al vespre i a la nit, que és un dels actes més populars i que funcionen més d'aquestes festes de tardor. Per què, Anna?
Ah, bueno, surten totes les vèsties del que hi ha a Sant Feliu. Surt la mula? Surt la mula o no? També surt la mula. Som el fan de la mula, ja ho sabeu. Sí, sí. També més cosetes, per exemple. No tothom, però, estava tan entusiasmat amb les festes, Pau. Doncs sí, perquè sembla que hi ha una ovella negra a Sant Feliu. Què dius ara? El Roberto, que publicava... Roberto? Roberto ovella negra.
ja s'acosten les pitjors festes del Baix Llobregat. Sant Feliu. Jo aquest dit del Baix Llobregat, jo diria que era ironia, no? Home, no ho sé, però les pitjors festes... Home, a veure, són pitjors que les de Sant Jus, això segur. Però clar, que siguin les pitjors de la comarca...
Jo diria que era ironia. Pensa que estan per darrere d'Esplugues també, que van ser fa unes setmanes i jo no vull dir res. Per darrere a Sant Just, Esplugues, Molins darrere i després ja arriba Cornellà o la part d'Hospitalet, una mica Cervalló. I a la cua, que per l'última ja arriba a la de Sant Falliu. No ho sé, jo per què he vingut ara, però si ho he comentat les d'Esplugues...
Sabries qui guanyava. Sí, sí, sí. Ara t'ho pot dir. No tots en festes. Ara en parlarem, perquè no s'ho vol dir. No tots en festes al Twitter de Sant Feliu. Recordem que la setmana passada va caure una bona tromba d'aigua i, com sempre, la gent al Twitter, quan passa alguna cosa meteorològica, pau...
ens avisen per si no podem mirar per la finestra si estem mirant per la pantalla i no pot girar el cap i què diuen? doncs l'Arnau Serra deia després de la tromba d'aigua toca llams i tromps a Sant Feliu
U-O no tinc por, posada més, eh? U-O, sí. I també tirem de tòpics amb el Carles Galdón, que deia Mordor s'ha instal·lat a Sant Feliu. Mordor s'ha instal·lat a Sant Feliu. Però és que hi ha por abans de ploure, ja. Sí, és que Sant Feliu fa por, normalment, eh? Depèn de quina hora de la matinada sigui, també. No, però és veritat, la pluja de la setmana passada, també vam fer algunes fotografies des que en dia estava posta de sol del Baix Llobregat, amb alguns llamps, en fi...
Espectacular. Terrible apocalíptico. Aquesta setmana, a més a més en Feliu, hi ha hagut una polèmica vinguda des de Madrid. Des de Madrid.
Què ha passat? Doncs s'han publicat els pressupostos generals de l'estat, com ho sabreu. Sí, sí, sí, ja estem al tanto. De Catalunya, 25% menys d'inversió. En aquest 25% menys, l'Oriol Bossa ja deia que no veurem el soterrament de Sant Feliu, però potser un poble de 28 hàbitants de Zamora tindrà estació d'Ave, segons els pressupostos. Ah, està bé, està bé. Podrem anar fins a aquest poble. Ah, amb l'Ave, què passa per aquí, per Sant Feliu? Ah, encara no soterren. Ah.
L'Isidre Bermúdez, a més, també ho comentava així, deia els pressupostos de l'Estat no contemplen el soterrament de les vies de Sant Feliu. Què hi diu el PP de Sant Feliu? La meva pregunta és, algun cop l'han contemplat el soterrament, sí? Es veu que sí, o que es prometia. O això deia. Prometia, promet cada any. No, perquè el Manel afegia, feia uns quants tuits, també deia fomento del gobierno y Mariano Rajoy, ¿para cuándo tendremos las vies de Renfe soterradas en Sant Feliu de Llobregat? ¿Para cuándo?
En majúscula, no? Que la gent quan escriu en majúscula Twitter ve que està enfadada. I a més afegia, algú se'n recorda d'aquells anys que Sant Feliu es publicava a Bombo i Platillo el soterrament?
Jo no. Era molt petitet. Doncs imagina't. Bé, de veritat que no soterraran mai les vies de Sant Feliu? De veritat, de veritat? Jo crec que no. Són els pares. Soterrament. Alguna cosa més sobre el tema?
No, sobre el tema el deixarem aquí, perquè no volem crispar més l'ambient. Bé, sobretot, eh? Sobretot, perquè escolta, des de la penya del morro... Sabem que som líders d'opinió. Sí, sí, sí. Per acabar, volem destacar dos tuits que ens han resultat com a mínim curiosos. El primer del Roger, què deia?
Deia, fa quasi un any de les eleccions i encara hi ha algun Artur Mas, messiànic, penjant de les paroles de Sant Feliu. Ah, sí? Això no l'he vist, aquest, eh? Però perdona, potser és Convergència que va pagar per un any, tot i que les eleccions... Per un any de fanar la Sant Feliu, eh? La campanya són dues setmanes, però potser volien estar més temps. I l'altra és l'usuari o usuària Suri. Deia, hola, Aigües de Barcelona, a veure què feu amb l'aigua que avui fa pudor i té sabor estrany a Sant Feliu. Ah, sí?
amb el que paguem, espavileu. Anna, tu que ets a Sant Feliu, ben quedat, però has notat que l'aigua de Sant Feliu està una mica tocada últimament? Va ser a mitjans de la setmana passada. I li van contestar a Aigües de Barcelona, va dir, explica'ns per privat el que et passa. I ens vam perdre la conversa. Per què per privat? No volen que sàpiguem la veritat. Què està passant a Sant Feliu? Amb les aigües podentes. En fi, tot això són els tuits de Sant Feliu de Llobregat. Molt bé.
Bé, passem ara als tuits d'Esplugues de Llobregat, que no vol dir que siguin menys interessants i menys importants perquè vagin en segona posició. A Esplugues aquesta setmana no hi ha festes, però sí que, bé, una mica de festa, sí que hi ha, hi ha gatzada, eh? Hi ha xerina del poble, perquè hi ha convidats de luxe. Sou al centre de Catalunya en aquests moments. Ara mateix sí, eh? Sí, sí, sí. Per començar, el programa dels optimistes de Catalunya Ràdio, amb l'Àngel Llàcer i el Manoguix, van passar pel poble, no? Sí.
Doncs sí, com en deia el Xavi Canillas. No, no, perdona, Canelies, eh? Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Canelies. Sí. Perdona, Xavi. Sí. Deia, la mòbil dels optimistes al carrer Ángel Guimara d'Esplugues. Va, home, veniu a saludar. I divendres es fa el programa en directe des de... des del Robert Villers. Aquesta setmana? Sí, sí. Ah, sí? Perdona, i no només això, perquè és que... és que ara quedes això de divendres... Que ben lligat, Jordi. No, no, no.
No, no, no, ho dic perquè no només hi ha Catalunya Ràdio aquests dies a Esplugues, sinó que a més a més també hi ha divendres de TV3. Esplugues, capital de Catalunya. Tenen tots els mitjans públics allà concentrats. Què passa? Què està passant a Esplugues? Que estem molt a prop de TV3. No s'han parlat de Catalunya Ràdio, l'Àngel Llàcer i el Xavi Coral? No.
No s'atruquen. Potser ho fan a la part, això, no? No ho fan normalment, això. No, no, no, això ha sigut casualitat, que deu estar molt contents. La cooperació. El director de Divisió Territorial de Catalunya Ràdio i de TV3, ho dic perquè concentren tota la setmana a Esplugues. Aprofiteu ara, perquè d'aquí quatre anys a TV3 ni a Catalunya Ràdio parlarà de vosaltres. Fins que no canviï. Escolta, i de què parlen a Catalunya Ràdio i a TV3 d'Esplugues?
Doncs jo sé que a TV3, el dilluns, que va ser el primer dia que van venir els del divendres, van estar parlant d'Esplugues City, que no sé si sabeu el que és. Abans Esplugues es rodaven pel·lícules de l'oest. Ah, sí, és veritat. A la zona de la Mallola, sí. És veritat, és veritat, que era una mica com allò d'Almeria, però aquí a Catalunya. Però sí, no més local, eh? Sí, sí, i no tan gros, gros.
Doncs el dilluns es parlava d'això amb el Jaume Figueres. Ah, home, molt bé. Jaume Figueres, una abraçada, que va estar aquí a la ràdio i que ens va... va ser molt simpàtic quan va venir. Alguna cosa més? Doncs sí, mira, si vols, repassem un parell de tuits sobre el divendres. Sí, sí, sí. Què diu la gent? Perquè està emocionada, eh? Sí, mira, en Lomi deia... Què, perdona? Lomi. Lomi. Que ve de l'homo. De l'hom, sí, sí.
Deia, senyores emocionades a la farmàcia perquè divendres TV3 s'emet aquests dies des d'Esplugues. Quina gràcia m'ha fet. Bueno, és que senyores que s'emocionen perquè arriba divendres i l'Espartac parant ja a tots els pobles. Esperant per TAC. Efectivament. Comentava sobre el programa el següent.
Deia, ostres, gràcies a Divendres TV3, acabo de descobrir que els d'Esplugues no som espluguencs, sinó espluguins. Ah, ojo, ojo. No ho sé, jo no n'estic del tot d'acord. Espluguins? Home, si ho dic Màrius Serra... Sí, també pot ser. Potser sí, potser sí. Però potser ja les dues. Pot ser. I en relació amb el Màrius Serra també tenim... Mira, que hem lligat. Has vist? Ho estem lligant molt bé tot avui. Doncs el Màrius Serra deia, busco expressions d'Esplugues de Llobregat, cap ànima esplugina me'n pot dir cap. Home, perdona, perdona.
N'hi ha una que la coneixem tots, que són els cargolins. Per això reben nom, no?, els castellers d'esplugues, diuen així. Doncs sí. Però aquesta és una clàssica. N'hi ha més, anagrama... No han sortit més, vaig estar buscant, però no han sortit més, però explicaven aquesta dels cargolins. L'Àus i es vives deia esplugues, els enjustenys són rifenyos, i a Sant Just els esplugues són cargolins. Tot ve de la mida dels cargols.
De la mida dels cargols. Què vol dir? El rifenyo és una mida de cargol? No ho sé. El rifenyo és el drac de Sant Just i també hi ha un bar que es diu rifenyo. Però com a mida de cargol a mi no em sonava, sincerament. Què és un rifenyo? Tu ets un rifenyo? No, tu ets un cargol. Jo soc molt de Sant Just. Doncs sóc un rifenyo. Un rifenyo de prof.
Passem a més tuits perquè es pluga, no només hi ha Xavi Coral i Engellà ser cridant. Llàstima. Llàstima, sinó que diumenge passat van tenir dos actes destacats. En primer... Quina música queda por, no? En primer lloc, la trobada de gegants. Ara, ara, ara.
que ja vam parlar aquí a l'Espai de Carreter de Reial justament la setmana passada amb la història aquella rocambolesca entre els gegants de com eren i va haver-hi Festa de la Grossa aquest diumenge passat, no? Festa de la Grossa allà a la plaça Catalunya i no estem referint-nos a Falete al poble, perdó, perdó molt ben lligat també doncs sobre la Festa dels Gegants ja podem trobar les fotografies a internet i com que ja en vam parlar
No li donarem més voltes. No cal, eh? I, per altra banda, també teníem la Festa de la Beneficiència dels Serveis d'Emergència. Ah, i veus, perdona, que els cartells era molt xulo, allà, al Parc de les Tres Explores, amb les torres aquelles i edificis mítics de... Sí, que vindria a ser les Tres Torres. Doncs allà sortien tots els representants dels cossos de seguretat, des de Mossos d'Esquadra a Guàrdia Civil,
I tot el matí de diumenge vam tenir una orquestra de sirenes sonant sense parar perquè les poguessin tocar els nens dels cotxes de policia, de bombers i del que fos. Molt maco, molt maco, eh? Fantàstic. Els veïns molt contents. Això s'empel·liu, ha passat dues sabanes. Jo he vist que allà estava molt content. Però era de la policia local i hi havia tot de sirenes per allà i dic, què està passant aquí? No, perquè deu ser això... I els nens a sobre la policia, allà amb la moto... Clar, però està bé. Si els nens que volen ser policiers poden poder ser... Sí, poden provar-ho. Ens clar.
Doncs sí. I per acabar, si voleu, repassem una primícia per la penya del morro. Voleu una primícia? Sí, home, sí. Què està passant? Doncs tenim música de primícia. Sí, home. Breaking news. Breaking news. Explogues news, no?
Doncs sí, mira, l'usuari Soldier Football Club Barcelona deia el dissabte, ja s'han quejado los tribuneros del nuevo peinado de Neymar. Com? Ja s'han quejado los tribuneros del nuevo peinado de Neymar. Però vol dir que Neymar s'ha canviat el pentinat? Sí, s'ha rapat als costats. Ah, sí? I en David Romero contestava, se lo hizo ayer, ayer vol dir divendres passat,
Al lado de donde trabajo, en la pelucaria Pons Desplugues de Llobregat, a las tres y media, y se fue con un Audi Q7. Bravo, bravo. Paren las rotatives. Ja està, eh? Neymar s'ha canviat el pantinatge. Amb això es porto una edició, eh? I el tu diràs de quatre programes.
Em fa molta gràcia, l'home, perquè diu... En fi, gràcies, Pau, per aquests tuits desplugues. Ens posem el dia ara amb Sant Feliu de Llobregat perquè, Anna, demà mateix, dijous, comencen les festes de tardor de la capital de la comarca. I duraran... A mi com se m'omple la boca, com dic... Capital, Sant Feliu de Llobregat. És l'enveja que tens.
No, no, perquè hi ha molts injustencs que se'n van aquests dies a les festes de Tornada del Sant Feliu i duraran fins diumenge a la nit. Són unes festes atapeïdes d'activitats pensades perquè les poden gaudir des dels més petits fins als més grans. Exacte. Hi haurà festa, música, menjar, titelles, teatre, foc, aigua motor i fins i tot pesca. Escolta, que pesca si no...
Sí, sí, jo quan ho vaig veure també vaig al·lucinar, però hi ha pesca. Que fort, pesca. No, no, no, se me n'ha gastat de pes. Ah, vale, no és que Sant Feliu arriba fins a que estem de fer, alhora. Sí, sí. I, bueno, només cal esperar que no plogui cap dia, perquè cada any sempre hi ha un dia que acaba plovent. Sempre hi ha un dia. Per parlar de tot plegat, tenim amb nosaltres el Manel Martínez, que és el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu. Manel, bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment pel Manel. Gràcies per atendre'ns. Benvingut al programa. Quin és el dia que plourà? Perquè comencem per aquí i si ja ho tenim assumit i ja traiem el mal rotllo abans ja. Cap. Les previsions... Intento no obsessionar-me massa amb les previsions. Com dèieu...
Són dies perillosos per la pluja, algun dia sembla que pot caure alguna pluja més aviat, semblava arriscat el divendres al matí, però ja ho veurem. Què diu el meteoròleg? Diu alguna cosa el meteoròleg de l'Ajuntament de Sant Feliu?
No en tenim materiòleg. El tenim de vacances. El Mauri o algú, no sé si... Anem seguint, però intento no obsessionar-me. D'acord, doncs res, fora. En fi, demà comencen les festes de tardor, eh, Anna? Doncs sí, Manel, ho tenim tot preparat, ja? Està tot a punt? Tot a punt. Un dels al·licients de les festes és que fins l'últim moment sempre hi ha coses que estan vives, perquè les festes són molt vives, i per tant...
sempre hi ha un últim speed de coses que s'han de tancar. Però sí, les tenim...
Molt ben amarrades. La gent de Sant Feliu sempre diu que la festa de tardor és de les millors que hi ha, però a veure, això per dir-ho perquè són les seves festes o perquè realment és així? Més que la festa major de Sant Feliu, que és el començament d'estiu. La gent de Sant Feliu què diu? Que les festes de tardor són de les millors que hi ha. Del món. Clar, que hem de dir també, no, Manel?
Les festes de Sant Feliu ens les estimem molt, la gent de Sant Feliu, i ens les estimem perquè són festes fetes per la gent, perquè són festes de carrer, on ens trobem al carrer, i a més a més, la part central de les festes
giren al voltant de la cultura popular i d'un imaginari que s'ha creat a Sant Feliu, amb unes músiques pròpies, amb unes figures pròpies i amb un baix propi. Per això ens les estimem tant i per això sempre anem fent bandera i dient que són les millors, naturalment.
La representació de tot plegat, o la seva màxima expressió, per exemple, és el seguici, no? De demà, tant, si no tinc mal entès, a dos quarts de deu, com a dos quarts d'una de la matinada. Per la gent que no sabia què és això del seguici, a Sant Feliu, què els explicaries? Doncs...
que és un magnífic espectacle i singular. No trobaran res igual a una altra ciutat, perquè és un espectacle fet a Sant Feliu. Un espectacle que es fa a partir de les colles de la cultura popular de Sant Feliu, amb unes músiques pròpies i uns bancs propis, i on participen decenes i decenes de persones. Per això cada any tenim més...
persones que ens venen a veure en el seguici, de fora inclús de la ciutat, i té una singularitat, i és que d'aquest espectacle, en la segona part que tu deies, cap a la una, hi ha una repetició del mateix amb la participació de tothom que s'hi vulgui posar entre les figures i entre les coses a ballar aquestes músiques. De fet, no té res a veure, no?, el seguici de la nit que el de la matinada.
té ingredients força diferents el primer és aquest el que tothom pot participar no només veure el seguís i contemplar-ho sinó que s'hi pot posar al mig i participar i a més a més hi ha més alegria per dir-ho així sí, sí, clar, clar ja sabem per on vas alguna vegada vostè com a regió de cultura ha estat per allà al mig a la una de la matinada saltant i ballant
Doncs sí, però jo com a Can Feliuenc. Val, val, val, d'acord, d'acord. Manel, tu també ets membres d'una colla a Sant Feliu, dels llegants de la CF. Creus que la gent que viu la festa des de dintre la viu d'una forma més intensa o simplement la veu diferent, ni millor ni pitjor que la resta de gent? Bé, segurament que la vivim d'una manera una mica més intensa, perquè estem implicats de manera molt directa en la preparació i després en com...
però pel tipus de festa que és al final tothom s'hi acaba incorporant tota la gent que assisteix al seguici o al correfoc que també és un altre moment molt important de la festa doncs jo crec que ho viu amb molta intensitat però evidentment com a colla hi ha un plus l'activitat que més esperes quina és? l'activitat la primera perquè és la que dona sortir de tot el seguici per la singularitat
El corre a foc, doni i do. També val la pena. També és molt intens. Jo que també soc de Sant Feliu, un cop acaben les festes de primavera i estic pensant en les dotardos. Això en passa a mi o és a tothom? Jo espero que a tothom. A molta gent. A molta gent. Per les característiques de la mateixa festa. Perquè són unes festes molt viscudes.
Jo tinc la sensació que aquestes festes s'aguanten per si soles, com has dit abans, perquè des de l'Ajuntament es promocionen o es donen a conèixer la gent o és millor pel boca o orella i la gent ja ho va dient tot. Des de l'Ajuntament es veu així o també ajuden a promocionar-la? Bé, jo crec que cal que fem més promoció. També fora de la ciutat, perquè hi ha elements que són, crec, dius més enllà de la ciutat. A part dels espectacles que puguin haver, el concert i això...
el que és les nostres festes, el seguici, el correfoc, el correfoc infantil, que és també un moment especial. No hi ha massa ciutats que puguin tenir un correfoc infantil i nosaltres gaudim d'aquest. Jo crec que necessiten d'una certa promoció.
I també a la ciutat. Amb això també hi estem posant la banya per anar explicant a les escoles i a la resta de la ciutat quin és el motiu de la nostra festa. Perquè més enllà de l'acte en si, jo crec que expressa una manera d'entendre la ciutat i viure aquesta. I ja per anar acabant, en cas que calgués explicar a fora, com bé has dit, què són les festes de Sant Feliu, com s'explicaria? O quin acte receptaries? Bé, abans i te'l seguissi i la correcó. Sí, sí, sí.
Escolta, està tot pel seguici. No, que són unes festes que es viuen al carrer. Això és el que resaltaria. Evidentment que hi ha coses que també tenen el seu altre estiu. Hi ha un concert que aquest any serà tot en grups de Sant Feliu, que sonen més enllà de la ciutat, de gran qualitat. Ramon Miravet, em sembla, si no tinc mal entès. Ramon Miravet, aquest ha sonat molt enllà. Sí, sí, sí, i tant. També li foten cany.
De Penguins també, no? El dissabte al matí també, per exemple. També estava conservant. I el Ramon Mirabet, que nosaltres al programa parlarem amb ell demà també. Li preguntarem què significa cantar i tocar amb els seus. En fi, un munt d'actes que m'imagino que hi ha una pàgina web que ens podrà recordar per si volem mirar-nos-la. Sí, anant a sanfeliu.cat trobareu...
tota la informació del programa de festes. Hi ha moltes activitats per escollir. Doncs Manuel Martínez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt i molt bé aquestes festes de tardor que comencen demà amb el seguici i durant tot el cap de setmana que disfruteu i que tracteu bé també els enjustencs que anirem a veure-us. Us acollirem molt bé. Sempre ho fem. Gràcies. Bona tarda.
13 minuts, arribem al punt de les 6 de la tarda. Anna Rovira, Pau Marcos, gràcies per ser amb nosaltres. Fins la setmana que ve, amb més caràcter de reial. Fins la setmana que ve. Bé, i aquesta recta final de programa, com ja sabeu, els dimecres parlem amb l'Eric Pomar sobre les aplicacions de mòbil. Bé.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Ja tenim l'Eric aquí. Eric, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda de nou. Repassarem les aplicacions més descarregades tant a l'Apple Store com al Google Play per Android i també les aplicacions friquis de la setmana. Però, abans de tot això, comencem amb l'aplicació mòbil de la setmana, que és Trap It, Sep It Out.
Exacte. A veure, com s'ha de pronunciar això? No sé què significa, però de què va aquesta aplicació, Eric? Doncs és dels mateixos creadors del FIFA o dels Sims d'aquests, saps? I ara han tret un joc que va dels Simpsons i el Homer, que estava a la central nuclear, i ella estava jugant a un joc amb la seva tauleta, ella sentada al seu despatx, i mentrestant al darrere, o sigui, a segon pla va sortir les llumetes aquestes típiques,
I va, bueno, total, que agafa i explota la central nuclear, però ell es queda dins de la central i no li passa res amb ell. I veus com explota tot el poble, i clar, i va a casa i no es troba ni Déu allà. És el joc dels Simpsons que tan ha triomfat, no?, i que us pot deixar per mòbil i per table, etcètera.
Ara han tret la versió que és de Halloween. Aquesta és la nova que han tret, que és la de Halloween. Bueno, tracta que has d'anar reconstruint tot el poble. I a mesura que vas posant cases noves i tot, et van desbloqueixant persones, com per exemple l'Elisa. L'Elisa. L'Elisa. Sí, aquest. És com una mena de Sims, també, no? Sí, però amb el Simpsons. Exacte. O també un altre joc que sembla una mica, no sé si l'has vist, que és el de Jurassic Park Builder, que tu has de crear el teu propi parc juràssic
el teu propi món, amb dinosaures, en aquest cas amb tot ambientat en el món dels Simpsons. Sí. Molt bé. Per tant, Simpsons, Trapet Out, és la versió aquesta de Halloween, que és l'última que podeu baixar. Alguna cosa més? Tu hi has jugat? T'ha agradat? Jo hi he jugat i enganxa, enganxa. És millor que el Candy Crush, abans.
Per cert, això del Candy Crush Saga, ara han tret la segona versió, amb 15 nivells nous. Quina? La del Candy Crush. Els gossos? No, no, no, Candy Crush normal, oficial, ha tret la segona versió, o no sé si ha tret l'actualització, amb 15 nivells nous.
Ah, sí. A mi em va sortir ahir o abans d'ahir per actualitzar-la, l'únic que no m'he fixat en el tipus de nivell, però crec que sí, alguna cosa hi havia, no? Sí, avui ha sortit a una revista que jo estic subscrit i que treien 15 o 25 nivells nous. Sí, doncs és l'actualització, no és un nou Candy Crush Saga. Simplement actualitzes el joc i en principi s'assemblien en els nivells. Per si no, hi havia pocs perquè hi havia més de 300.
Ara ja veurà encara més. Molt bé, molt bé. I amb la gent que estem enganxats al nivell 22, tindrem problemes per pujar. Ens queda una mitjana. Amb il·lusió. Sí, sí, sí. En fi, passem ara a alguna cosa més sobre els Simpsons? Bé, això que està gratis tant com per iPad, per iPhone i per Android.
i que és recomanable l'aplicació si us avorreu, mira passem ara a les 5 aplicacions més descarregades tant a l'Apple Store per l'iOS i iPad i iPhones i també les 5 més descarregades de Google Play per Android
En cinquena posició, a l'Apple Store, trobem Megàpolis. Sí, la mateixa posició que la setmana passada, que és aquell joc de la ciutat que tracta que ets dalt, l'alcalde de la ciutat. És més o menys com aquesta del Simpson, però clar, més gran, diguéssim. En quarta posició trobem Gravity. Sí, és un joc que representa que ets un astronauta. És com la pel·lícula, no? Sí, és més o menys de la pel·lícula. És de simulador, diguéssim, que ets un astronauta.
I has d'arreglar les centrals especials i aquestes coses. Tu hi has jugat? No hi has jugat. No hi has jugat encara. No, ho dic perquè estem pendents de la teva valoració i la teva opinió de les aplicacions que comentes. Com per exemple, Duolingo, que és la tercera aplicació més escarregada. Aquesta és nova. Aquesta és nova, l'han tret la setmana passada. Entra en força el rànquing. Sí, sí, tant. Igual que el FIFA. És una aplicació per traduir textos. És el translate del Google per l'estil.
És gratuïta aquesta? És gratuïta. Hi ha la versió de pagament. Però funciona bé? Sí, sí, funciona bé. És més, li pots fer la foto al text i te'l tradueix. Ah, directament, no cal transcriure'l. Ah, està bé. En segona posició, més venuda, a l'Apple Store, FIFA 14. Exacte, és el del joc de futbol que ja va sortir fa dues setmanes, crec, i que encara segueix a la segona posició del top 5.
Per què taia tant d'èxit? Se l'està deixant molta gent. És més, ara com que l'han tret primer gratis, se l'està deixant la tira de gent, perquè abans el FIFA 13, quan va sortir, valia 5 euros. I ara l'han tret gratis. I per això la gent aprofita, que després el posin de pagament. Exacte.
I atenció perquè en primera posició trobem l'A3 Player. Sí, aquesta és una aplicació que em sobta molt que estigui en la primera posició. Per què? Aviam, és com una aplicació de TV3 a la carta, però amb l'A3 Media, o sigui, de totes les sèries d'Antena 3. I de la Sexta. I de la Sexta i d'aquests. Doncs m'ha sobtat que estigués aquí perquè sortien tot de jocs i això i aquí dalt l'A3 Player aquest.
No ho sé. Bueno, sí, l'aplicació funciona bé, això sí. La gent està molt enganxada a les sèries, també. És normal, potser, que la gent s'escarregui per mirar-les a través del seu mòbil o del seu tablet. Doncs fins aquí aquestes aplicacions més escarregades de l'Apple Store. Passem ara a les aplicacions més escarregades de Google Play, és a dir, per sistemes operatius amb Android.
En cinquena posició tenim Angry Birds Star Wars 2 Exacte, el joc que va tenir molt d'èxit dels Angry Birds doncs ja vam fer la versió del Star Wars i ara com que també va tenir bastant d'èxit ha tret el 2 que és molt millor En quarta posició tenim el Deer Hunter
Sí, és un joc de matar cèrvols. Els gràfics no són res de fora de lo normal. Jo em sembla que he jugat a aquest joc, que hi ha com una mena d'estabilitzador, una mira òptica, llavors apareixen els cèrvols, llavors dispares en el moment adequat i pots matar el cèrvol que està aturmentant-te el paisatge.
Ah, però què passa? Com en una línia recta i tu vas disparant? Depèn, hi ha diversos nivells. Amb aquest, primer sí, comences en un camp i van sortir els cèrvols i els vas matant. Però després pots anar pel bosc i te'ls trobes i, bueno... I te'ls carreus el primer que veus. Clar, clar, clar. Ojo que no és fàcil, eh? No. És una mica de punteria i també de conservació.
I si no els mates... Et resten diners. Home, t'haurien de donar... Et mengen, et mengen. Et mengen a tu els cèrvols de forma malàfica. Pobrets. Atenció, perquè en tercera posició trobem a Pet Rescue Saga. Sí, el mateix joc del Candy Crush, però en comptes amb gossos, amb gats i amb bitxos d'aquests. Sí.
En segona posició, el pou. El pou, el tamagotchi de la patata. Veig que, escolta, Play Store... No és molt molt, eh? No és molt molt comparat amb la Play Store. També en segona posició, també hi havia el tamagotchi del pou i en primera posició trobem el mític Candy Crush.
L'aplicació preferida, jo preferim... Estàs content, no, Jordi? Sí, sí, sí. Jo ja vaig sabent, perquè ja fa setmanes que jugo, qui dona vides i qui no, eh? I llavors ja... Saps qui no li importa que t'abansi no en el joc i qui no, no? Ara, ara, ara, eh? Candy Crush, molt enganxat, tot i que t'has de dir una cosa, estic molt enfadat, perquè he arribat als nivells de la xocolata. I els nivells de xocolata són una...
Merda! Perdó, eh? Són un... No m'agrada, no m'agrada. Si estic enganxat a un joc, que no m'agrada estar enganxat al joc, perquè no puc passar. Per quin nivell vas? Em sembla que és el... No ho sé, 80 i alguna cosa. Estic en el 167 i encara tinc xocolata, eh, Jordi? És a dir, que et queda xocolata per menjar... És una metàfora, no? La xocolata és dolenta. Una mica funcionarà, sí.
En fi, passem a l'aplicació... Ai, per cert, una pregunta. És una cosa personal, però li comento a l'Eric per si ho sap. Parlant ara del canicrassaga, doncs... No sé si va ser ahir a la nit o aquest matí, quan el Jordi em va demanar una vida, d'aquestes que em demana sovint. Sí, segurament a la nit. Sí, doncs, no sé què em va passar amb l'aplicació, però em va desaparèixer. És a dir, jo me'n vaig a...
actualitzar les aplicacions i m'apareix allà perquè vaig fer aquesta actualització on ampliaven els nivells fa res ahir o abans d'ahir va ser i puc entrar des d'allà però m'ha desaparegut del mòbil. Ostres. Per tant, ara no sé com... No pot jugar. Sí, sí que puc, perquè com la vaig actualitzar fa un perill de dies o ahir, no sé com va ser exactament, doncs sí que puc entrar des de l'actualització perquè ara se'n registra en el mòbil. Mira, fes una cosa, envia un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i ja li passem a l'Oriol Jiménez.
Ah, perfecte. Sí, a veure que potser et pugui ajudar, eh? Perquè és que jo no ho sé, no ho sé. I l'Ari tampoc, no? L'Ari... No ho sé, jo... Tu connectes l'iPhone a l'ordinador, amb l'iTunes? Sí. Doncs prova de connectar-lo i sincronicar-lo. Des d'aquí al organitzador em torna a aparèixer, val? Perquè, a veure, ja està. Ah, doncs ja està, ja està, no cal, no que em viscam més, ja està.
Escolta, la gent que teniu iPhone... És un problema, eh? De debò, eh, t'ho dic, eh, Jordi? No, no, però us enteneu, us enteneu millor. Acabem ja amb l'aplicació friki i xorro de la setmana, Eric. Quina has triat per comentar-nos avui dimecres? Us la dic amb l'abriació, eh? És R-P-S-L-S. Ja, i què signifiquen aquestes sigles? Rock, paper, scissors, lizard... És el de pedra, paper, tijera, lagarto és poc. Ah, que guai! Ah, sí? Sí, total, jugues al pedra, paper, tisor aquest...
però contra el mòbil o contra l'iPad. No té més misteri, eh? No guanyes mai. Com que no? Com alguna vegada tot això, no? He jugat 10 vegades seguides, no guanyes mai. Però, perdona, com jugues contra el mòbil? Amb la càmera o alguna cosa? No, no, no, surt a la pantalla les opcions que tu vols i tu des i deixes. I no guanyes mai? No. I la teva apareix primera i després la de l'ordinador, per tant sempre guanyes l'ordinador, no? Sí, això de vegades passa, sí. I si t'esperes i no piques...
No, fins que no piques, no surt l'altre. No apareix de l'ordinador, aquí morro. Naturalment, l'aplicació... Bé, naturalment, és gratis, en principi, no? Aquesta aplicació, sí, l'ha feta el del Big Bang Theory, de la sèrie. Ah, sí? Sí, és d'aquests. Els guionistes del Big Bang Theory? Sí. I l'han promocionat a la sèrie? Això ja no ho sé, però és d'aquesta sèrie. Molt bé, doncs, Eric, com es diu? Has dit això? R-P-S-L-S. Sí, perquè si poses tot el nom francès, no el surt. Piedra, papel, tijera, lagarto és poc.
que són les variants del mític i tradicional joc pedra-paper-tisora perquè aquí veig que l'engardatge és poc que és la versió friki de Big Bang Theory En fi, Eric, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa t'esperem dimecres que ve, bona tarda Adeu
I nosaltres tots seguit connectem amb la xarxa per escoltar les notícies de les 6 i a la segona hora. Connectarem amb el casal de joves de Sant Jus, amb el Sergi Arrada, que ja ho té tot a punt per marxar a Sitges i fer-nos les primeres connexions, i també amb la Roser Arcs d'Educació Canina. Fins ara mateix a la Penya del Morro. Vinga.
El govern prohibeix la manifestació ultra del 12 d'octubre que passi pel carrer de Sants de Barcelona. Esports, el Joventut i el Manresa juguen a les 9 d'aquesta nit al passi a la final de la Lliga Catalana de Bàsquet.
Serà el pavelló de Fontajau de Girona. El vencedor jugarà demà contra el Barça. En futbol, el Barça femení s'estrena d'aquí una hora a la Champions.
Els Consells Comarcals del Montsià, el Bejebre, la Terra Alta i també la Ribera d'Ebre reclamen el tancament definitiu de la planta de gas castor davant l'episodi de sismes que pateixen les Terres de l'Ebre. També han donat el suport al govern de la Generalitat per les accions i denúncies davant la Fiscalia de Medi Ambient. El president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martín Masdeu, s'ha felicitat per l'acord dels Consells Comarcals des de les Terres de l'Ebre.
No hi havia altra alternativa per a nosaltres que el desmantellament de la planta. I me congratulo que tots els presidents hagués coincidit en aquest missatge o en aquesta consideració. La moció aprovada la traslladaran a la Generalitat, al Ministeri d'Indústria i a la Unió Europea. El govern català s'ha posat al costat dels alcaldes que reclamen aquest tancament de la planta i sobre el terreny aquesta matinada s'han produït dos nous moviments sísmics, tot i que de molt baixa intensitat imperceptibles per a la població.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya distribuirà 1.200.000 dosis de vacunes antigripals durant la campanya de vacunació que començarà dilluns vinent. Durant la temporada passada hi va haver 200.000 dies de baixa laboral a Catalunya per la grip. Antoni Mateu és el secretari de Salut Pública. Tenim una incidència real en la productiva laboral amb 200.000 dies de treball perdut, per exemple, durant la campanya anterior. S'han comprat 1.200.000 dosis i marquem el 14 d'octubre per començar bàsicament a vacunar.
Enguany, la campanya de vacunació s'ha avançat alguns dies en relació amb l'any anterior perquè s'intenta que coincideixi l'estat de màxima immunització amb el punt més àlgid de l'epidèmia que s'acostuma a produir cap al gener o febrer. Els grups que es consideren prioritaris per vacunar són els que formen les persones amb obesitat mòrbida, els malalts crònics, les dones embarassades i els majors de 60 anys. La Ribera d'Ebre, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya són les comarques catalanes amb una renda per càpita més elevada.
Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, aquestes comarques tenen un PIB per habitant més d'un 10% superior a la mitjana catalana. La Ribera d'Ebre és la comarca amb el PIB per càpita més elevat, 65.100 euros, el doble de la mitjana catalana, que és d'uns 28.000 euros. Per contra, el Priorat és la comarca amb la renda per càpita més baixa, seguida del Montsià i del Baix Penedès.
Més qüestions. El govern ha prohibit que la manifestació ultra del 12 d'octubre passi pel carrer de Sants de Barcelona. Passant-se en els informes coincidents entre Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, l'executiu només autoritzarà el recorregut de Plaça Espanya a Montjuïc. Ramon Espadaler és el conseller d'Interior.
Sí que prohibirem aquesta part de manifestació de democràcia nacional, d'aquesta expressió de l'outralet entre plaça de Sants i la plaça Espanya, i en canvi permetríem allò que cada any, des de l'any 1983, s'anarà desdevenint entre la plaça Espanya i la plaça Sant Jordi a dalt a Montjuïc.
El recorregut autoritzat és el mateix que es feia en anys anteriors. La família d'una nena que va morir fa dos mesos per un càncer als ossos ha donat 200.000 euros a l'IDIBEL, a l'Institut d'Investigació, perquè comenci una recerca sobre aquest càncer. Es tracta del sarcoma Deadwing, que afecta a nens i joves. La família havia impulsat una associació per recollir aquests diners i impulsar la investigació. Mitjans de l'Hospitalet, Montse Quiñonero, bona tarda.
Bona tarda. Trobar una medicina per acabar amb la seva malaltia. Aquest és l'objectiu del pare de l'Alba Pérez, Rafa Pérez. Vol que es faci recerca sobre el sarcoma d'Edwin i es trobi un fàrmac que lluiti contra els seus efectes. Podia fer dues coses, o acabar d'hondir-me les 24 hores o llevar adelante lo que siempre le había dicho, que encontraríamos una medicación para ella, que la curaría. És per això que ha decidit cedir 200.000 euros a una investigació sobre l'efecte d'un antibiòtic per tractar el sarcoma d'Edwin.
El Departament d'Agricultura admet que la vespa asiàtica ha vingut per quedar-se i, com moltes altres espècies invasores, la lluita s'ha de centrar en disminuir-ne la població. Sobretot per evitar que pugui causar estralls als apicultors. A més dels exemplars detectats fins ara a la Garrotxa, on es pensa que hi ha un niu, i a la selva també s'ha localitzat la presència de la vespa al Ripollès. La Generalitat ja ha desplegat un pla de lluita a un any vista que, sobretot, s'intensificarà la primavera del 2014.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tard, són les 6 i 5.
El benestar social serà la prioritat de l'equip de govern per l'any 2014. El portaveu del grup municipal d'iniciativa, Lluís Monfort, considera que el proper any l'Ajuntament ha de treballar més els aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lamenta també que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions.
que la prioritat de l'equip de govern el 2014 és no deixar fora del sistema ningú i ajudar a tothom que ho necessiti a fer front al seu dia a dia. Desmenteix que a Sant Jou sta més no hi hagi gent que ho passi malament per culpa de la crisi. Les xifres parlen per si soles. Hi ha centres educatius que han augmentat un 50% les sol·licituds de beques menjadors. Són problemes d'aquesta manera els que l'Ajuntament vol treballar més a fons per solucionar-los.
La secció local del procés constituent torna a reunir-se aquest vespre a Sant Just. El tema de l'assemblea es basa en el punt 10 del manifest del procés constituent, la solidaritat internacional, no la guerra i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN. El procés constituent és un moviment social encapçalat per l'activista Arcadi Oliveres, la monja benedictina, tres aforcades que vol promoure...
Una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir als catalans i catalanes el model d'estat i de país que volem. La secció local s'ha creat recentment i, de fet, la primera assemblea va tenir lloc el passat mes de setembre i avui es torna a reunir per tractar qüestions relacionades amb la pau i la solidaritat. La sessió començarà a les 7 de la tarda d'aquí a una hora local social del Gualdell.
I acabem amb aquest bollet i explicant-vos que el celler de Can Mata organitza aquest dijous un tast de via a la fresca. És el primer tast obert que prepara el celler aquest curs i aquest cop serà amb la degustació de la segona anyada del vi l'interrogant del 2012. Es tastaran les tres varietats per separat, la garnatxa, la carinyena i el cavernet sauvignon, i també s'aprofundirà en el coneixement del priorat, del poble d'on prové el vi, el lluà, i de l'oli d'oliva, l'interrogant. Tot plegat de la mà de la nova responsable del producte i serà aquest dijous
Demà, a les 7 de la tarda, al cellí de Can Mat, al carrer Raval de la Creu, número 88. L'entrada és gratuïta. I de munt, això és tot. Més informació a les 7 als Sónjos Notícies, edició vespre.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Gràcies, gràcies. Sí, sí, 11 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del morro. D'aquí una estona parlarem amb en Jaume Gaig, que és un dels responsables de l'estanc del carrer Bonavista número 6 de Sant Just d'Esverb, perquè ens expliqui, tot just una setmana després d'haver-se anunciat que la Generalitat faria la grossa de cap d'any, com estan anant les vendes aquí a Sant Just d'Esverb i si funciona o no.
això de la grossa. A més a més, també d'aquí una estona parlarem amb la Roser Arts d'Educació Canina sobre una de les activitats més conegudes de les que podem desenvolupar amb el nostre gos, que és l'exercici físic i també les passejades. I, abans de tot això, tindrem el casal de joves amb el Sergi Arrada, que ens explicarà quines coses són les que fan els propers dies a Sant Just d'Esvern. Però, Cristina, si et sembla, repassem
amb els trending topics de la segona hora, perquè avui ha sigut el més comentat a Twitter, País Valencià i Feliç Nou, per commemorar l'entrada a la ciutat de València de les tropes aragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. La comissió 9 d'octubre convoca un any més la tradicional manifestació de la diada sota el lema El País Valencià és dignitat enguany.
La comissió 9 d'octubre, que plega entitats, sindicats i partits, ha convocat la marxa commemorativa de la diada concentrant-se a aquestes hores a la plaça Sant Agustí. Sota l'EMA, el País Valencià és Dignitat, la comissió demana al govern d'Albert Fabra actuar amb dignitat per poder recuperar l'orgull de ser valencians.
Per això el manifest reivindica la plena legalitat de la denominació de País Valencià, insisteix en la necessitat d'un finançament just i denuncia els tics franquistes dels representants del Partit Popular. Ara mateix també, Jordi, a la plaça Sant Agustí comença la manifestació de l'esquerra independentista, que pren per lema l'eslògan de la campanya que va començar ara fa uns mesos, independència per a canviar-ho tot. En aquest cas demanen uns països catalans lliures, socialistes i feministes sense renúncies.
Per això criden al poble treballador per canviar les coses perquè consideren que només amb l'autoorganització popular poden aspirar a un futur digne i lliure.
Oriol Junqueras d'Esquerra també diu els Oriols, Junqueras i Amorós saluden el País Valencià avui 9 d'octubre en les seves respectives intervencions al Parlament de Catalunya. El cantautor Seix Freixas diu pel 9 d'octubre amb mil carrers seran mil cops que guanyarem. Visca el País Valencià. I el David Fernández de la CUP diu 9 d'octubre en defensa de la dignitat del País Valencià. Un quart de set de la tarda connectem amb el casal de Joves de Sant Just.
Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz.
Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com estàs, nen? Doncs molt bé. Estàs refredat o no? No, no, no estic refredat. No estàs refredat, eh? Sí, hi ha molta gent que... Això va per setmanes, eh? La setmana passada la Carme Verdei també estava refredada. Per cert, com va anar la xerrada de trobar feina als Pirineus? Doncs molt bé, molt bé. Sí, va venir gent? Va venir 20 persones.
i, bueno, estava aquí el president de l'associació catalana d'estacions d'esquí i etides de muntanya. Home, perdó, aquest home pot donar feina. Ell personalment no. No, però coneix molts empresaris del Pirineu. Sí, això sí. Clar, és que l'associació catalana no contracta ningú. Ells el que fan és una mica, bueno, aglutinar totes les estacions d'esquí i encarregar-se de fer com una... intentar que tots els treballadors...
de les estacions d'esquí tinguin una formació mínima. Va sortir amb feina algú de la xerrada?
Bé, vam sortir amb idees i adreces i coses per començar a cercar feina. Home, recordem que el turisme d'esquí, el turisme a l'hivern, és un turisme que també mou moltíssimes persones i, lògicament, els Pirineus. Per tant, moltíssima gent que treballa a l'estiu a l'hivern, per exemple, pot anar perfectament a les pistes amb tots els serveis que ofereix el turisme de Pirineus. La setmana passada hi havia una xerrada al Casal de Joves
on es va posar de manifest això, i pel que diu Sergi va anar molt i molt bé. Alguna pista del que haguem de fer, si volem anar a treballar al Pirineu, tu que vas estar a la xerrada? Bé, el principal és fer un currículum molt enfocat a la tasca que vols fer, perquè...
perquè les campanyes de cerca de personal i tal són molt agressives, es presenta molta gent, i aleshores els currículos, com es feien abans que ficaves tot el que havies fet, no serveixen, perquè després ho agafa el cap de personal i no saps si vols treballar de cambrer, de cuiner o...
Per veure la gent de la pista. Clar, currículums especialitzats, no? Especialitzats, sí. I quan no queda molt clar, amb una carta de presentació...
on expliquis, si no, quina és la feina que vols fer. Molt bé. Doncs algun dels consells que, si haguéssiu anat a la reunió, ho haguéssiu sabut, sóc que tenim el Sergi aquí, no, que ens explica, cosa que li agraïm molt. Sergi, va, parlem d'aquesta setmana al Casal de Joves de Sant Jurs. Quines són les activitats que teniu preparades de cara als propers dies? Doncs té pont, teniu. Ah, molt bé, molt bé. O sigui, res de res, tu.
Bon el dissabte. Per tant, dissabte no obre el casal de joves de Sant Just, com molts equipaments del nostre municipi. El casal no és una excepció. I, de fet, ja esteu esperant que et deletes que arribi el divendres. Bé, jo el divendres ja no soc a Sant Just. Ah, no? No m'ho diguis. Estaràs a la nova edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Que recordes aquesta sintonia...
La sintonia... Sí, la sintonia, per cert, molta gent ho pregunta d'on és quan connecteu amb el Sergi a Sitges? Bé, pregunta ningú, però faig una mica de xou. És per... T'ho anava a preguntar jo ara, Jordi, farem connexions. Gràcies, sí, sí, farem connexions amb el Sergi, sempre que el temps i el timing ens ho permeti, perquè el Sergi té l'honor de tenir... de ser les persones que veu més pel·lícules de cinema a Sitges. Recordo que l'any passat vas veure a prop d'una seixantena, potser...
Sí, 63. I fa dos anys vas participar al programa amb el Jaume Figueres i l'Àlex Gorina per... Per l'any 59. 59, clar, l'any passat vas fer més. Aquest objectiu, aquest any què són ja? 130 o què? Bueno, ho parlarem el divendres, perquè hi ha hagut aquesta setmana bastant de polèmica a l'apartament de premsa. Què dius, Anna? Què ha passat?
Bueno, el divendres no avancem. No, però escolta, tu tens acreditació o no? Sí, sí, sí que la tinc. Aquí s'ha de trucar. La classe B tinc l'acreditació. Perquè vas fer B, no? Sí, classe B. Ah, i classe B no és classe A. Què vol dir, classe B? Doncs que soc d'un mitjà no molt gran. Com? Local. Com? Perdona? No som importants. Que perdona...
Si fossis de TV3, seria classe A, no? Ens han classificat a la segona divisió dels mitjans catalans, Ràdio d'Esvern. O sigui, Sergi, això... A veure, intentaré que em passin a l'A, eh? Ah, vale, vale. Però bueno, aquesta sembla hi ha hagut molta polèmica perquè els de la classe B... No, a mi el que m'estranya és que estiguem a la B i no a la C, eh? Encara, o sigui... No! La C són els gràfics, són els fotògrafs. Bueno, bueno...
Estem allà, estem allà, lluitant, lluitant. Llavors, què vol dir això? Que no tens tantes prioritats com els altres, o què? Exacte, puc accedir a menys pel·lícules. Oh! Però, bueno, jo ho explicarem el divendres. Sí, sí, ho explicarem el divendres, però escolta, si no tens qualsevol cosa...
Jo demà el trucaré al Departament de Prensa i a veure com queda la cosa. Vols que truquem ara? Encara no he dit l'última palavra. Vale, vale, vale. Sergi Arrada i la seva acreditació. Classe B. Ràdio d'Esvern. Amb B, amb B. En fi, per tant, al Casal de Jogues, tranquils, no aquests dies?
Sí, sí, sí. Clar, el dissabte és estiu, ja no hem programat res a la nit del divendres. Clar. A més, perdona, la gent està a Sant Feliu de Llobregat, que hi ha les festes de tardor, per això. Sí, bueno, ja la setmana vinent, el dimecres de la setmana vinent tenim un altre cop tas de...
de vins per acompanyar els panellets. Sí, qualsevol excusa és bona, eh, Sergi? Qualsevol excusa és bona per fer 80 vins. No m'ho diguis, amb el celler de Can Mata d'Alfred Gorsheim. Un aplaudiment per ell, sisplau.
Ens està educant el paladar en el vi i altres menasters a Sant Just d'Esvern. I la setmana que ve hi haurà aquest tast de vins per acompanyar els panellets.
exacte molt bé i l'entrada 8 euros la sessió i a partir de les 7 de la tarda funcionen aquestes trobades? molt, molt, molt algunes més que l'altre per exemple la del novembre ja està abansuada que serà un complet èxit la de Foix
Home, fuà, nen. Clar, que anirà molt bé, perquè ja ho heu repetit, em sembla, no? Fa un temps, també? Sí, sí. Doncs amb el celler de Camp Mata, d'aquí de Sant Jús, i l'Estrit Goldstein al capdavant, dimecres que ve, en aquesta sessió especial. Si algú vol inscriure's, què és el que ha de fer? Doncs, o personalment al Casal, o si no, a la web del Casal, casaldellibes.com, es poden apuntar a inscriure online. Quantes places n'hi haurà?
Doncs, la darrera vegada hi havia 12 pel foie. Aquest any, bueno, no sé, si d'entra s'apunta molta gent, s'ampliarien les places. Però, clar, si la gent s'espera a l'última hora, jo crec que a 12 tanquen. I tu, el foie, bueno, clar, no hi seràs. Ah, bueno, el novembre sí. El novembre sí. Llavors, tu, clar, com a persona que treballes al casal de joves, m'imagino que tens prioritat i passes per allà, tant tu com l'Alejandro, l'Esteban i la Montse. No, no, no, hi ha una éptota. Ah, sí.
Que la darrera vegada em vaig quedar amb les ganes, però totals. Però per què? Què va passar? Perquè es van omplir totes les places i de cop faltava... Hi havia tres persones que no venien. I, bueno, encara que ja pujava jo. Sí, clar, clar, molt bé. Molt llest, tu ets molt llest, també. I quan no estava assegut amb el Juan davant i tal... Van arribar. Mitja hora més tard, arriben les tres persones. Oh, i encara no havies provat res de Juan ni res.
Re. Però és que, a més, 20 minuts després ja van marxar. Ostres, clar, clar. Van arribar i menjar, no? Sí, sí, sí. Arribar i moldrar, vaja. Fuanen, com ho vas passar, no? Ja, vinc aquí, saps?
Un nus. Un nus que m'he de treure, al novembre. Doncs apuntat al novembre, tonto. Perquè tu pots apuntar-te als tallers, en això sempre m'ho he preguntat. La gent que esteu allà, us podeu apuntar o no? Home, a un taller trimestral no. No. Però en plan un tast un dia... Sobretot un tast, no? Sobretot si és un tast, sí.
Bueno, en fi, doncs el que és el de joves, eh?, que ja funciona a tope i com sempre. Teniu molta gent aquests dies o ara ja que comença a haver-hi, bueno, no diria fred, però a la tardor sempre baixa una mica, no?, o no? T'estem parlant? No, molta gent ve, hi ha molt els tallers i tal, ja han començat, ahir, per exemple, a Swing hi han 13 persones apuntades, avui comença teatre, robòtica, tal, sí.
Ja és la gent que venen sobretot als tallers. Ja no és tanta la gent de venir únicament a jugar. Per cert, perdona, mira, acabem de rebre un mail de premsa de Sitges. Sí? Sí.
El Sergi que es calli, no? Què? No, no, no, no. Diu el Sergi, perilla la seva acreditació. És broma. Diu, us fem arribar la convocatòria de Gas Natural per la inauguració de l'exposició La Guerra dels Mons, que serà aquest divendres 11 d'octubre. El que passa és que no diu si amb l'acreditació bé pots entrar o no.
No, sí, sí que puc. Sí que pots, eh? D'acord, d'acord. Bueno, escolta, Sergi, gràcies per tot. Parlem divendres. I parlem divendres, algun forat trobarem, eh? Sí, jo me'l tinc, però ja t'ho diré. Vale, doncs ja m'ho diràs. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, adeu. 6 i 24, d'aquí uns moments parlem de gossos i educació canina amb la Roser Arcs.
Fins demà!
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kage enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
L'única sintonia de la radiodifusió catalana cantada, interpretada per gossos per parlar d'educació canina. Tenim una setmana més a la Roser Arts al telèfon. Roser, bona tarda.
Bona tarda a tots. Bona tarda. Bona tarda. Avui, per cert, parlarem de l'agility, que és una manera de fer exercici tan físic com mental, i no només per nosaltres, sinó també pel nostre gos, o viceversa, no només pel gos, sinó també per nosaltres. L'agility. Per tot i tot, eh?
De fet, és una pràctica, podríem dir esportiva, que s'ha de fer conjuntament al propietari. Mira, jo no ho sabia, no ho sabia, investigant he descobert que està catalogat com a esport aquí a Catalunya, eh? Sí, sí, em sembla una federació d'agility i tot. Una federació, sí, sí. I de fet s'ha posat, no diria de moda, en els últims anys, però ha tingut ressò sobretot en els últims potser 5 o 6 anys, no? Sí, del 2010 sobretot cap aquí, perquè es va fer el primer campionat a Catalunya. Clar.
El 2010. En què consisteix l'agility per la gent que no sàpiga de què va la cosa? Doncs mira, l'agility bàsicament és un esport on el dia dirigeix el gos sobre una sèrie d'obstacles. Hem de dir també que si es competeix és contra la vellotja, sempre podem fer-ho de manera lúdica, no? I que els gossos que generalment participen ho fan sense corretge, sense joguines i sense cap mena d'incentiu.
Sí, sí, sí, ja està. És això que es veu per la tele, no?, que surt de vegades gent que indica algú de passar per aquí i era passar per allà. Exacte. El tema és que hi ha un munt d'obstacles, des de tanques, pneumàtics, escales, diaductes o murs, hi ha, doncs, túnels rígids o flexibles, hi ha salts de longitud, taules, hi ha un munt d'obstacles. Llavors, el que passa és que quan s'ha de fer una competició, el jutge que li toca o el grup de jutges que li toca...
doncs estan a la competició, decideixen, posen número a cada obstacle i decideixen quin serà el recorregut. Es fa així perquè el gos sempre necessiti de l'ajuda de la persona, del guia, perquè estigui tothom en igualtat de condicions i no perquè un gos em sàpiga més o hagi entrenat més.
doncs tingui més... tingui avantatge, no?, sobre els altres. Com va començar l'Agility? On va néixer? Quan? El parc era tot plegat. Va néixer el Regne Unit, d'acord? A mitjans dels anys 70, més o menys.
I el primer que ho va fer va ser un ensinistrador d'allà del Regne Unit que es deia Peter Minguel. Peter Minguel, sí. Sí, el primer cop que es va portar en públic va ser en un xou que n'hi va bastant conegut, que es diu Craft, que en el YouTube poder buscar es fa cada any, és enorme, i fan totes les disciplines i tot el món al voltant del gos entra dins del Craft.
D'acord? Doncs el crat del 77 es va presentar a la primera exhibició d'Agility i és el que va tenir molt, molt bona acollida. A la gent li va agradar molt i li va semblar maco de veure i divertit de practicar, no?
Tot això al Regne Unit. He de dir una de les coses que a mi m'ha cridat més l'atenció, perquè jo d'agility en sé poc, eh, us ho he de dir. Això era gossos, però d'agility no gaire. He hagut de buscar informació i parlar amb gent que sí que practica i tal. Llavors una de les coses que m'ha cridat l'atenció és que...
cosa que aquí no passa a Catalunya, en el Regne Unit hi pot participar qualsevol gos. Aquí no, aquí sobretot, aviam, en clubs particulars i de manera lúdica sí que hi pot participar evidentment qualsevol gos, però si ja ens posem a competir, dins les competicions habitualment demanen pedigrí, que vol dir que tu tinguis un historial del gos, de la història genètica del gos, i normalment no es fa tant per la raça en si com per les malalties congèniques que pot portar aquesta raça.
Perquè aquí a Espanya sí que n'hi ha moltes de malalties congènites per raça. Per tant, han de ser gossos a priori sants genèticament, vols dir? Sí, sí. Amb l'Albert algun cop heu parlat i amb mi també d'algunes races que tenen malalties congènites, que es diu, que venen als gens i que si s'han creuat familiars poden desenvolupar-se en l'individu, d'acord? Clar, però això m'imagino que ho fan per protegir el propi gos, no? És a dir, per no fer-li fer un sobresforç físic.
És correcte, però això també és perquè aquí a Espanya tenim poc regulat tot el tema de la cria. Estats Units... Ai, Estats Units, el Regne Unit, com que ho tenen més regulat, es poden permetre el luxe, no? O sigui, no et demanen raça, no et demanen mida... Sí que és cert que no s'hi veuen gossos enormes, per exemple, en una competició d'agility. No veus gossos com un mastí o un apolità, no veus gossos grossos, grossos, grossos, mollosos d'aquests...
Tipo maspi, perquè pesen massa i es podrien fer mal en segons quin obstacle. I això també està en compte. I es veuen gossos més petits per això, per exemple? Sí, mira, us puc dir que hi ha fins a tres nivells, de tres categories, aquí a Catalunya, com a mínim. I a la mínim, que solen ser gossos des de Chihuahua, fins a Chizzo, o esnausers miniatura, gossos petits. Fins a 35 centímetres, no? Que monos. Ah, molt bé, sí.
Llavors hi ha la raça mitjana, ai, la mida mitjana, o midi també es diu, que podríem tenir aquí, doncs, un coquet, o gossos, bé, que no són petits, petits, petits, però tampoc són enormes. Un bordercoli petitó, la mida petita també hi entraria. Entre els 35 i 43 centímetres. Molt bé. Sí.
I llavors ja passem als grans, que ja són... Els més grans que es solen veure són tipus bòxer, o pasto belga malinois, o algun border coll gros, o pasto australià, digues, digues. No, no, no et preocupis, perquè Cristina ara et dirà quina és la mira... Més de 43. Més de 43 centímetres. Molt bé. Aquesta categoria, com es nota, Cristina, que és a la pàgina web... Molt clar, per mirar-ho. ...de la Federació d'Agility.
Per cert, quins obstacles es poden trobar en aquest tipus de prova? Perquè m'imagino que al llarg de la història, com comentes tu, que això va néixer els anys 70 al Regne Unit, també ha anat canviant, no? Sí, sí, ha anat canviant. Aviam, d'obstacles, n'hi ha molts. Els que estan per federació serien les tanques,
que s'han de saltar per sobre, els balancins, que és com un columpigerant. No sé si l'heu vist, si tens la guat davant el veuràs. És un columpigerant com un balancí d'aquests de parc de nen, que té colors a les dues puntes. Llavors veus aquest, per exemple, sí que sé que el gos ha de trepitjar els colors de l'entrada i de la sortida. Que molts, quan fan la baixada, salten. És el típic que és com una rampa recta, que quan puja per una banda, després quan passa cap a l'altra, baixa, no? Ah.
Exacte, fa el balancí i ells han de baixar i han de tocar la punta de color del balancí, si no, no és vàlid l'obstacle. He de dir també que a part de les mides hi poden competir gossos sènior, per exemple, gossos més grans de 8 o 9 anys, si estan en un estat físic bo i no se'ls exigeix massa, i llavors aquests competeixen independentment de la mida amb els minis també, pel tema de les mides dels obstacles, que és l'única cosa que canvia quan fan el canvi de mida.
Els obstacles o en una mateixa competició el recorregut és el mateix, tant si és mini com si és mitjà com si és gran, però varien la mida dels obstacles. Clar, home, perquè un gos de mida petita no pot arribar, no?, potser al salt que faria un... No, a tot el salt, exacte, el tema del salt, sí. Els slàloms i això ho fan tot, el balancí, la...
Les portes també, els túnels també, però el que són els salts no els poden fer, no els poden fer a la mida dels grats amb els petits. I després també se sol fer una categoria junior, que és per sota els 18 mesos. Estem parlant amb la Roser Arcs, la nostra educadora canina, avui sobre aquesta modalitat esportiva per fer amb el gos, que és l'agility. Roser, tu has comentat que tu, a veure, molta pràctica no en tens perquè no n'has fet mai,
perquè has buscat aquesta informació per explicar-nos-la. Per què no has fet mai agility? Perquè jo potser t'entenc, eh? Així a entrada potser fa com mandra, no? I complicat. Deu cansar fer agility també. Home, sí, sí, sí, perquè porten un ritme. Penseu que les competicions, ja us dic, són contra rellotge, guanya el que millor temps fa cometent els mínims errors, no? Un error es compta tant del guia com del gos, eh? Això també s'ha de dir. I quins errors podria fer un guia?
Indica malament, potser. Indica malament, o també està... Això és el que us deia abans, que no volia deixar-m'ho, que he trobat un llistat de normes del Regne Unit de cara als participants, perquè fixeu que estrictes que són amb el tema de com els eduquen i de com els tracten al camp. Per això us deia que això podria ser un fallo, també. A veure com són les normes...
Doncs mira, per començar, no poden participar gossos més petits de 18 mesos. Ah, veus? No poden participar gossos amb gel. Normal, també. Perquè, va, aviam qui s'atreveix a dir-ho. No, home, no, perquè, clar, a mig de cursa potser se'n va, eh? El gos, perquè no li interessa més una altra cosa. O li ve una altra part. Efectivament, vinga.
No, bàsicament és per això, perquè no hi hagi xou, no creï malestar. Una altra cosa evident és que els animals han de ser saludables, de malalties infeccioses o contagioses,
Què més, què més? Gossos amb temperament estable que no comprometin la seguretat de les altres persones i animals amb l'esdeveniment. És a dir, gossos que siguin molt reactius, doncs que això ja ho sabem, que no, perquè normalment si un gos és reactiu és que té els nivells d'estrès alt i s'ha de fer una mica de teràpia de baixada d'estrès abans, ja n'hem parlat algun cop. Què més? Animals que no presentin cap anomalia o condició física la qual els provoqui sofriment o dolor a l'hora de competir.
Ah, però si no els provoca, poden competir. És a dir, si a un gos li falta una pota i de totes maneres podria fer... Si ell és fàpi, correcte, cap problema. Cap problema. No diu que no enlloc. O sigui que sí, en principi sí, cap problema. Què més, fosetes? Aviam, que tenia per aquí que us volia dir...
I com ho determinen, si li fa patiment o no? Perquè suposo que per un gos que li falta una pota ha de ser més complicat, no?, fer aquest tipus de recorregut que no un gos saludable. Això, el que sí que sé, potser hauríem de parlar amb un veterinari, però el que sí que sé és que el gos no és conscient com ara tu, no? Si nosaltres, quan ens quedem invàlids o perdem un membre o el que sigui, tu això pateixis un, bueno, en major o menor grau, però hi ha un trauma i hi ha...
Un gos, en principi, el trauma li pot provocar el dolor i com es porti aquella situació. Però, en principi, un cop ell està curat, ja no té dolors, i ell pot caminar, ell sap que camina diferent, però camina. No els afecta ni més. No és per pensar, dir, hòstia, ara em falta un tros de cama.
Jo penso que d'alguna manera no són conscients, no? És com... Tira endavant i ja està, no? Són i tira, exacte. L'instint dels gossos, no l'és. Exacte, que això ho hauríem de prendre. Sí, la veritat és que sí. Escolta, i la gent que vulgui veure, o fins i tot apuntar-se... Hi ha diferents clubs a Catalunya. Jo en conec un... Aviam, on te queda? A Educagili, que es diu...
que està pel Maresme, que el porta el Daniel Torrión, que aquest està bé, sé que treballen bastant bé, però no en conec gaires. Ara sí que sé que està plegat per Catalunya, perquè et fiques a l'internet i et trobes fàcilment. És més difícil trobar el disdoc, els frisdits, que no l'agility. Hi ha un munt a Tornallà. Penseu que és des del 92, crec, aquí a Catalunya, que està així en auge. El 92 es va presentar la primera associació, encara no era federació,
de clubs d'agility, que el primer va ser el de Vilassa de Mar. Això sí que ho he llegit en algun lloc. I arrel d'això, quan hi eren uns quants, cap al 2000 van muntar, cap al 90 i escaig, tocant al 2000 van muntar la federació. On es tenia inclosos el club d'agility de Cornellà, també hi ha un altre del Baix Llobregat, que és del Prat, i hi ha un munt, del Maresme, com ha dit la Roser, i és que hi ha un munt. Sí, sóc Catalunya, i això sí que em conec.
perquè sí que tenim gent en comú que sí que practica agility. Aquí a Sant Jurs no tenim, no? No, no surt cap. A més, les competicions aquestes que són obertes al públic són els caps de setmana, sobretot.
Sí, els entrenaments també s'avancer els caps de setmana, perquè la gent no viu d'això, no? És una cosa que està per passar-s'ho bé. Normalment la gent té la seva feina i entrena i competeix els caps de setmana. La propera, Jordi, que ara que preguntaves, seria el diumenge 20 d'octubre. A veure que t'ho dic, espera que t'ho digui bé.
Això deu ser a Maresme, no? Sí, a Cabrera de Mar. A Cabrera de Mar. El club d'Agility Canic és qui l'organitza i es farà a Cabrera de Mar el diumenge 20 d'octubre. Si algú vol anar ja ho sap, no? Home, és molt xulo de veure, eh? És molt xulo de veure. El que passa que sí que s'han de tenir en compte perquè és molt fàcil veure en una competició d'Agility gossos que surten de pista mastegant tot el que es troben, bordant...
I això sol ser, o per bé, no s'han fet bé els descansos abans i després. És interessant que com que és un esport molt explosiu, abans de començar i després, quan acabem la sortida que ens toca, porta el gos a fer una volta. Una volta és si podem deixar-lo anar molt millor. Per què? Per allò que dèiem, no? Perquè el gos el que farà és regular tota la seva energia, olorar i abaixar una miqueta tot l'estrès.
que és inevitable que pugi quan fem un esport així tan explosiu. També una altra cosa que hem de tenir en compte a nivell d'agost, el tema del menjar. Ui, què ha passat? Hem perdut la connexió? Hem perdut la connexió.
És un problema important, eh? És de les coses més rares, Jordi, que ha passat a la ràdio. Sí, perdona, jo m'he espantat, eh? M'ha ajudat com un cafret. Bé, intentem recuperar la connexió ara mateix amb la Roser. A veure si haurà passat alguna cosa, no? Home, esperem que no.
Ha sonat molt raro per això, eh? Ha sonat molt raro, eh? Mira que hem perdut connexions a la història del programa, però com la d'avui, poques vegades. Ara sí que podríem dir que ha estat cosa de... De què? Què dius? Sobrenaturals i coses així. No ho sabem, no ho sabem. Mira que aquesta ha sonat molt rara, eh? Sí, espera, espera, que la tenim al telèfon. Roser, què ha passat? Això ho dic jo, què ha passat? No ho sé, s'ha sentit un...
Ah, també ho has sentit. Nosaltres també estàvem parlant allà. Justament quan parlaves del menjar del tema. Sí, sí. Per anar acabant, què que hem de menjar, els gossos? No, no sé el que hagin de menjar, és tenir en compte que no hagin menjat abans, deixar una mica de marge, tant abans com després. El que podem fer és aprofitar aquest passeig, donar-hi de menjar, fer el passeig,
anar a pista i al tornar, el mateix, si han de menjar després, fer el passeig i després del passeig sí que ja es pot menjar. Molt bé. Doncs escolta, Roser, queda dit. Moltíssimes gràcies una setmana més per haver-nos atès i avui hem descobert una pràctica esportiva que podem fer amb el nostre gos i que a més a més està triomfant i comença.
Ja fa uns anys, com deia la Roser, des del 2010, una cosa així, està acabada més de moda a Catalunya, que és l'Agility. Roser, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda. A vosaltres. Adéu.
6 i 42 de la tarda. Fem una pausa molt breu per la publicitat i tornem d'aquí uns moments a la Penya del Morro parlant amb el Carles... Jaume Gaig, perdó, un dels responsables de l'administració de... No, perdó, de l'Estanc, que arriba a una vista número 6 de Sant Just d'Esvern i que ens explicarà si la grossa, que justament demà fa una setmana que la Generalitat la va posar a la venda, està funcionant a Sant Just o no. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. 60 i més...
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Són Jaume Sodom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Fins demà!
Continuem a la penya del morro de Ràdio d'Esvern al 98.1 FM. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Ja sabeu que també ho podeu fer-ho i veure'ns a través de la webcam de radiodesvern.com. Parlem de la grossa de cap d'any que la Generalitat posarà en marxa aquest Nadal i destinarà un màxim de 6 milions a projectes de benestar social. De fet, la Loteria de Catalunya llança un nou sorteig per a aquestes festes
La grossa de cap d'any, justament demà farà una setmana, els beneficis del qual serviran per reforçar econòmicament programes i serveis de prevenció destinats a infants i adolescents en situació de risc a Catalunya. Va haver-hi molt de rebombori quan va sortir a tots els mitjans i quasi bé una setmana després volem saber a la Panya del Morro i aquí a Sant Just d'Esvern com està anant la grossa i és per això que tenim un dels responsables de l'estanc del carrer Bonavista número 6
d'aquí de Sant Just, que és el Jaume Gaig, perquè ens expliqui tot plegat com va el telèfon. Jaume, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns i vengut a la penya del morro. Explica'ns, com van les vendes de la Generalitat per cap d'any? La gent s'està interessant per aquest sorteig o no? Doncs sí, la gent està molt interessada. Ara mateix se'ns esgota constantment. Ah, sí? Sí, sí, n'hem de demanar constantment perquè...
Hi ha molt d'interès per la grossa. Quants números heu venut ja? Nosaltres de moment hem tingut només 10 números, que ja els hem agotat en 3 dies, ja n'hem demanat més, perquè els números de la grossa, en realitat, el problema que hi ha és que hi ha molt poca quantitat per número. Aquest és el principal problema.
però la demanda és forta. De fet, em sembla que només hi ha participacions de 5 euros i de cada número, si no tenim malentès, són 150 euros. 150 euros. Les participacions són de 5 euros. Això dificulta, m'imagino, entitats o col·lectius nombrosos de gent que, no sé, fins i tot es deuen gastar entre 400, 500, 600 euros o més, no? No, no, això dificulta totalment. Realment en aquest any...
la previsió no ha estat bona del tot, perquè aquí a Sant Just nosaltres també tenim una administració de loteria espanyola i tenim molta demanda de quantitats molt més elevades per poder fer participacions, però en aquest cas no es pot aplicar a la grossa catalana perquè la quantitat de dècims són molt poquets. Això, com dèiem, dificulta, no? Totalment, perquè les entitats catalanes d'aquí tots volen la grossa, però aquest any no podrà ser, perquè no hi ha hagut una previsió...
del tot bona. És el problema principal de les entitats que no podran tindre aquestes participacions. Clar, hi ha moltes entitats, com dius tu, que es troben en aquesta situació, que la volen, però que no poden, perquè no poden dividir més el número, no? Doncs moltes, quasi totes. Des d'aquí nostres, d'aquí de Sant Just, les entitats, clubs, organitzacions, tots ens han preguntat per ella, però clar, no es pot aplicar, perquè les entitats gasten no 400, sinó que gasten 5.000 i 6.000 euros.
per fer participacions per tothom, i clar, vull dir, no hi ha cap possibilitat, perquè parlem de 150 euros només. Clar, el problema està que un número són 150 euros, si algú es gasta 5.000, 6.000 en un número, evidentment, és que no en té prou, n'haurà d'agafar uns quants, i clar, evidentment, les entitats el que no faran serà agafar, no sé, 10, 20, 30 números diferents, i a uns quants a l'entitat els hi toqui, i a uns altres no, no? Doncs clar, suposo que aquest any d'això n'aprendrem,
I d'aquí a l'any que ve, perquè puguin participar les entitats fortes dels pobles, es tindrà que fer una previsió de més quantitat de loteria, perquè puguin tindre aquestes quantitats mínimes que es necessiten. Tot i això, sí que s'ha dit, es va parlar que el govern podria ampliar el número de bitllets que vendria, perquè es veu que ja s'han hagut més de 6,2 milions. Sí, perquè l'èxit és total. La demanda és constant. Ara, és a nivell particular, perquè a nivell...
d'entitat que realment és el fort d'aquestes dates, doncs no podrà ser en aquest any, perquè encara que volen afegir més, sempre serà insuficient. Jo avui he parlat amb ells i m'han dit que afegiran potser una altra tongada del mateix, parlaríem de 300 euros per número. Clar, jo torno a repetir que moltes entitats que s'han...
que s'interessen, necessiten 3 i 4 i 5 mil euros i fins i tot més. Clar, aquí hi ha hagut un problema de previsió important, no? Tu que has parlat avui amb ells, què és el que ha passat? Perquè imagino que a tota Catalunya els està passant el mateix. Home, jo crec que sí, però realment ells ens diuen que han volgut assegurar que no volien tirar més del que es podia vendre i potser no han tingut la previsió que les entitats volien col·laborar, volien la grossa, volien que els diners quedin aquí a...
a Catalunya, però en principi de moment no arriba. Ho farem a nivell personal. Com a mínim sabem que els diners quedaran aquí i la gent per això està molt interessada i jugar... En fi, això sí que ho té.
Davant d'aquesta gran demanda, vosaltres, Jaume en concret, us demanen algun número particular? Sí, el 1714. Típic, no? No sabem on està. Búsqueda i captura. L'altre dia, quan ho explicaven i comentaven, deien que aquest número, que era el més demanat, està en una caixa forta, no sé on, i que de moment ningú sap on és. Igual que surt en filera i que on toca, toca. No pots triar-los. Tu t'envien realment els números que...
que toquen i ja està. I encara no, em sembla que encara no se sap, no ha sortit, eh? Home, jo crec que, sí, jo crec que aquest número, quan surti, els mitjans se'n faran ressò, ràpidament. Sí, a veure on està, no? Clar, i veure. Només 150 euros, eh? Poden jugar, doncs, 10, 20, 30 persones. Sí, sí, cosa més. És una mica justet, no?, per tota Catalunya, però... Sí, sí, sí, de totes, sí, sí, molt justet, de totes formes... Voleu un, vosaltres, el 1714? Sí, sí.
Home, aquest número, clar, perquè no es pot fer revenda, no?, de forma legal. Home, Jordi... Perdona, t'ho dir, perquè aquest número... Et tocaria més per la revenda que no? Jo crec que sí, jo crec que... Jo penso que sí. Sí o no?
Home, no, però revendre-ho no, perquè és un número per quedar-te ni que sigui per record. Bueno, ja, pel record. Però em preguntava a mi, jo el que faria, si es pogués, eh, quan es pot fer això. Escolta, Jaume, ja que et tenim aquí, com van les vendes per això de la loteria nacional, la tradicional, eh? La de Nadal. Sí, la grossa de Nadal. La de Nadal, que quedi clar que no és el negoci, no és el nom meu, és el nom de la meva mare. És veritat. Sé bé com funcionen, les vendes van bastant bé. Sí.
Però quina és millor? No és equiparable, perquè evidentment la quantitat de números i el volum és diferent, però si es podria fer un balanç? Han posat els premis les mateixes quantitats que la de Nadal, perquè sigui realment com si diguéssim la mateixa sistema. El que passa és que la previsió, el que t'he dit abans, ha faltat tindre la previsió que moltes entitats haguessin jugat la catalana si haguessin tingut la possibilitat de tindre més quantitat de números.
Però pels prèmits es dona el mateix. I a part que, com vosaltres suposo que sabeu, els diners queden aquí i això ja és un què.
que marxin i no tornin, ja ho hem vist massa, això. De fet, hi haurà tres premis de primera categoria, el número de la grossa estarà premiat amb 20.000 euros per euro jugat, el segon premi 6.500 euros per euro jugat i el tercer premi per 3.000 euros. El sorteig se celebrarà al matí del 31 de desembre i serà retransmès...
per TV3 en directe. I nosaltres estem parlant ara amb el Jaume Gaig, que és un dels responsables de l'estanc del carrer Bonavista número 6 de Sant Just d'Esvern, on heu venut ja tots els números, ens comentàres fa un moment, de la grossa. N'has demanat més? I tant, ràpidament. Ja n'hem demanat més i estem a l'espera que ens arribi. I quan arribaran? Doncs ara mateix no m'han pogut assegurar. Jo espero que m'arribi demà, demà passat, tot tardar.
De totes maneres, a Sant Juís hi ha més punts de venda, eh? Sí. Hi ha l'estanc de dalt, que també... Sí, l'estanc d'aquí, del carrer Bonavista, correcte. L'ha anat, em sembla, a diversos llocs. La gent, per exemple, a vosaltres té la possibilitat d'anar i de fer una reserva, tipus, guarda'm un número. Intentem fer-ho, però com tampoc ens serveixen totes les quantitats que nosaltres voldríem i tal, hem d'anar una mica al tanto.
Perquè, clar, a vegades hi ha gent... Ho fem una miqueta, però fins que no tenim els números aquí no podem totalment donar-los a vigilar. Vosaltres heu demanat quants números més, per entendre'ns? Nosaltres anem demanant la quantitat que més o menys veiem necessària, perquè també el sistema que tenen d'entrega és una miqueta especial, no funciona igual que l'espanyola. Quina diferència hi ha?
Bé, l'espanyola tu no tens que pagar res fins que no es fa el sorteig, llavors després tens que pagar tot el dia que has vengut, la que no vens la retornes i no la pagues, i és un sistema molt, bueno, funciona així.
I la catalana no. La catalana, tot el que et quedis, tu has de quedar, ho pots retornar. I ho pagues tot, tu, al moment. I aleshores ho has de pagar, diuen que per la forta demanda s'ha de pagar pràcticament per endavant. Clar, molt bé, un aplaudiment, perquè, escolta, aquí ho hem de fer... Hi ha algunes cosetes que no estan del tot bé, però espero que aprenquem d'això. A la nostra manera. Home, però a la catalana. A la catalana, que es paga trinco-trinco en el moment. És el primer gran sorteig que farem, doncs, bueno...
Ja n'aprendrem, però la coseta es pot millorar. Sí, pel que estem veient es pot millorar bastant. No, no, però vull dir que... Escolta, hi ha gent que està allà. Cristina, digues. Sabeu fins quant dies es podrà comprar? De la grossa?
No, suposo que fins al dia abans pràcticament de sortreig. O fins que s'acabin existències, no? Realment està que ja estan preparant una segona edició perquè em sembla que està quasi esgotada. Què vol dir una segona edició? En principi tornar a fer dels mateixos números, que s'està fent una tretongada de 150 euros més, m'han dit aquest matí. Però tampoc t'ho puc assegurar en totalitat. Ahir m'ho ha dit d'una persona que és d'un gremi,
no és la persona que pugui dir amb seguretat. No sé si seran 150 més per número.
o 300 més, depèn de l'estudi que vagin veient. En fi, èxit, eh? Això sí, esperem. A nivell particular és un èxit total. Molt bé. Doncs fantàstic, Jaume Gaig. Moltes gràcies. Responsable d'Estany del Carre, bona vista número 6 d'aquí de Sant Just d'Esvern. Una abraçada i que vagi molt bé i que arribi, que arribi ja als números que heu demanat. Guardaré el 1714. Perfecte. Guarda'l per la ràdio. Guarda'l per la ràdio. Gràcies, gràcies. Adéu, bona tarda.
No, aquesta no, aquesta no, que és la grossa de... Aquesta és l'alteria de Nadal de tota la vida. En fi, quatre minuts. És que és veritat, Jordi, falta una música, una anúncia, una música, una cosa. Han fet l'anúncia aquesta de la grossa, que és com un cap gros. Sí, però és vero, no? S'hauria de fer una cosa més nadalenca, no? Bé, bé, txt, txt.
Temps al temps, eh? Ja arribarà, no? I la cançó típica, també, i tot plegat. Hi ha molt de marge millora. En fi, quatre minuts i arribem al punt de les set de la tarda. Cristina, si l'apenya del Morro fos un programa que tingués molta, molta audiència, avui què seria Trending Topic? Avui està complicat, eh, Jordi? Hi ha moltes coses, però... És la teva feina, decidir quin hashtag seria l'utilitzat a les xarxes socials. Sí, definitivament Agility. Agility, sí? Sí, perquè a la secció d'Educació Canina, amb la Roser, avui hem conegut aquesta modalitat esportiva per gossos,
que tot i que és molt complicada, suposo que hi ha molta gent que la practica i que seria interessant que molts gossos poguessin aprendre a fer totes aquestes coses i també per als propis propietaris i amos.
Bé, doncs acabem el programa. Agrair tota la gent que ha fet possible a la penya amb el morro d'avui, la Carme Verdó i a la qualitat sent justensa, el Pau Marcos i l'Anna Rovira a la carretera Reial, també el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu del Llobregat, amb qui hem parlat de les festes de tardor, el Manuel Martínez, l'Eric Pomar a les aplicacions mòbils, el Sergi Arrada al casal de joves i a la segona hora també amb la Roser Arts i ara fa un moment...
amb el Jaume Gaig de l'estanc del carrer Bonavista, número 6 de Sant Just d'Esbert, per parlar-nos de la grossa. Cristina, moltes gràcies. Fins demà. Bona tarda. Que vagi bé i recordeu que us deixem ara amb l'informatiu vestre de la Carme Verdú i el Cargavà en un programa cap a sol. Jo no em perdo mai. Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Hey, chicos, hay sorpresas de colores en las cimas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques con mi nombre escrito en ellas gritando de la fe.
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El benestar social serà la prioritat de l'equip de govern l'any 2014. El portaveu d'iniciativa considera que l'Ajuntament ha de treballar més els aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lluís Monfort també lamenta que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim per altres informacions destacades en titulars.
Nova assemblea avui de procés constituent a Sant Just. La reunió tractarà el punt 10 del manifest que té a veure amb la pau i la solidaritat internacional. L'assemblea de la secció injustenca de procés constituent serà a les 7 de la tarda al local social del Gualden. Estudiadors i estudiosos injustencs participen en la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Baix Llobregat. L'estudi l'impulsa al Centre d'Estudis Comarcals per avançar en la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714.
L'equip femení del Can Meli que es proclama campió de Catalunya per equips d'esquash. Les sanjustenques es van imposar a la final del campionat el cap de setmana passat davant del club Ciutat Diagonal per 2 a 1.
Bona tarda. El benestar social serà la prioritat de l'equip de govern per l'any 2014. El portaveu del grup municipal d'iniciativa, Lluís Monfort, considera que el proper any l'Ajuntament ha de treballar més els aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lamenta també que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions.
Lluís Monfort assegura que la prioritat de l'equip de govern el 2014 és no deixar fora del sistema ningú i ajudar tothom que un necessiti a fer front al seu dia a dia. Desmanteix que a Sant Just no hi hagi gent que ho passi malament per culpa de la crisi i les xifres parlen per si soles. Hi ha centres educatius que han augmentat un 50% les sol·licituds de beques menjador i ho ha explicat el Just de la Fusta, el portaveu d'iniciativa, Lluís Monfort, un dels socis de govern que a més és regidor d'infància i educació.
Hem tingut un augment global de les beques menjador important i, a més a més, amb una incertesa que els diners són els mateixos. Per tant, hi haurà gent que es quedarà sense beca menjador de cara a l'any que ve. Gent que l'any passat en tenia, per tant, que la situació econòmica és molt feble. Per exemple, hem tingut augments en algunes escoles del 50% en les sol·licituds.
Són problemes així els que l'Ajuntament vol treballar més a fons per solucionar-los. A més, aquests curs, l'equip de govern pretén fer un seguiment de la situació dels alumnes de l'Institut que s'han quedat sense beca menjador perquè ara el centre fa jornada intensiva. El fet que a l'Institut ara tinguin jornada intensiva, nois i noies que l'any passat tenien beca menjador per quedar-se amb el menjador escolar de l'Institut, en aquest cas. Aquest any ja no tenen beca perquè fa jornada intensiva. Per tant, hem d'analitzar
aquesta gent com està gestionant aquest tema i potser donar-los un cop de mà. El benestar social i l'educació són, per tant, els piles bàsics del pressupost i les accions de govern per l'any 2014. Sentint de nou el porteu d'iniciativa, Lluís Monfort, parlant dels objectius per l'any que ve. Mantenir els projectes d'educació que suposen una inclusió i una transició escola-treball, estarem molt pendents de fer-los.
Per altra banda, també tenim un compromís que és mantenir un poble en condicions de manteniment de la via pública, tenir unes escoles ben mantingudes i fer que realment tot funcioni. També és veritat que tenim accions importantíssimes en tema d'estalvi energètic.
L'entot plegat és el que ha sorgit de l'enrevista que ha fet aquest Matill Just a la Fusta, Lluís Montfort, porteu d'iniciativa i també regidor d'educació de Sant Just, que en aquest sentit ha lamentat que hi hagi aspectes de la llei verd que passen més desapercebuts que d'altres. Destaca l'atac a les llengües vehiculars, però assegura que hi ha punts fonamentals en l'educació que també queden tocats i que pràcticament ningú no en parla, com ara la poca visibilitat de l'educació de 0 a 3 anys. Ha donat més exemples al Just a la Fusta.
com podria ser el caràcter absolutament consultiu dels consells escolars, els dinamita absolutament, la consideració pràcticament assistencial de l'educació 03 i altres aspectes que apareixen curriculars i de treball que en absolut són satisfactoris per una educació de qualitat. M'agradaria veure que paral·lelament a aquesta lluita en què serem tots de defensa del català a l'escola també hi haguessin elements de defensa d'altres aspectes que em sembla que ens quedem una miqueta sols.
L'OMCEO Llei Verde es debatrà demà al Congrés dels Diputats i el regidor alerta dels perills del text. Segons Lles Monfort, l'educació hauria de ser considerada com un element de llibertat i no com un procés per instrumentalitzar els estudiants. Jo crec que si poguéssim arribar a un acord en què considerem l'educació com un element essencial per la progressió del país i per el progrés personal, per introduir autonomia i llibertat en la gent, aquest seria un gran ampli espai en el qual ens hi podríem trobar moltíssims partits polítics.
El que passa és que moltes vegades l'educació és vista com un procés d'instrumentalització. Lluís Manfort creu que l'educació és un element bàsic pel progrés del país i que per això hauria de rebre un bon tractament per part dels diferents governs.
Ara passant sis minuts de les set de la tarda, la secció local de procés constituent torna a reunir-se aquest vespre a Sant Just. El tema de l'Assemblea d'avui es basa en el punt 10 del manifest de procés constituent, que és la solidaritat internacional, no la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
Sant Just Notícies. Procés constituent és un moviment social encapçalat per l'activista Arcadi Oliveres, la monja benedictina, tres aforcades, que vol promoure una candidatura unitària al Parlament que permeti decidir els catalans i catalanes el model d'estat i de país que volem. La secció local s'ha creat recentment i, de fet, la primera assemblea es va fer al setembre. Avui es torna a reunir per tractar aquests temes. La sessió és oberta a tothom. S'està fent des de la set al local social del Gualden.
I aquest divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'hors municipals a Sant Jus. Són parcel·les dels hors municipals de Can Cardona situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut. Les instàncies s'han de presentar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament i seran 33 hors de 75 metres destinats al consum familiar. De moment s'han rebut una vintena de sol·licituds. El preu és de 165 euros anuals a la seda electrònica de santjus.cat.
Trobareu més informació i també el plec de condicions de la convocatòria. L'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament és aquest divendres 11 d'octubre.
Es posa en marxa a Sant Just el servei de mediació per famílies amb dificultats per pagar l'habitatge. És un nou servei que facilita assessorament, acompanyament i mediació amb els bancs o propietaris dels pisos, depenent del cas. A més, s'informarà sobre clàusules bancàries abusives per tal d'evitar injustícies o abusos per part d'aquests propietaris o fins i tot la pèrdua de l'habitatge. El nou servei de mediació del consistori es presta a l'Ajuntament de Sant Just en col·laboració amb l'ONG Càritas i n'ha donat més detalls del Just a la Fusta la regidora d'Acció Social Gina Pol.
La idea és que la gent que es troba amb una problemàtica, amb la por de perdre un pis, tinguin el màxim nombre d'eines perquè puguin fer front. Si van a fer deute, perfecte. Si van a Càritas de l'Ajuntament, que és el que ho està oferint, perfecte. Si prefereixen anar a la plataforma, de fet que ets a l'hipoteca, que fan sessions, doncs també la idea és que no se sentin ni perduts ni desprotegits. No, no, és informació allò de dir, doncs mira, has d'anar al teu banc, has de negociar amb això, la línia vermella és aquesta, no pots permetre que t'intentin cular un gol amb aquest tema...
Segons Ginapol, l'objectiu d'aquest nou servei de mediació és facilitar eines perquè aquestes famílies amb problemes per pagar el seu pis puguin afrontar qualsevol negociació, ja sigui amb una entitat bancària o bé amb el providari de l'habitatge. La regidora ha explicat que a Sant Just no hi ha un gran nombre de casos de famílies que hagin perdut el pis, en canvi sí que hi ha casos de persones que han avalat a d'altres que sí que tenen dificultats per pagar-lo.
A Sant Jus hi ha hagut alguns casos, són poquets en comparació amb altres de la comarca, si comparem amb Esplugues, que és amb el que compartim l'àrea de jutjats, tenim molt pocs casos, però sí que passa vegades que el que sí que tenim a Sant Jus és gent que havia avalat a un propietari, per exemple, fos un germà, un tiet, uns pares...
i per tant, depèn la normativa, l'avalador també es troba immers en un marc de problemes, perquè acaben sent els que potser han d'assumir aquell deute. Per utilitzar el nou servei de mediació d'habitatge s'ha de demanar cita prèvia a l'Ajuntament i una persona voluntària de Càritas informarà i assessorarà les persones que el sol·licitin. S'ha de demanar cita a l'oficina de gestió integrada del consistori trucant al 934804800.
Més qüestions, estudiadors i estudiosos santjustencs participen en la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Baix Llobregat. L'estudi l'impulsa al Centre d'Estudis Comarcals per avançar en la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. Ja s'han fet públics els resums dels treballs d'investigació que es presentaran l'any vinent pels vols de Sant Jordi en una jornada divulgativa a Sant Boguit al Llobregat.
L'estudi l'han fet Júlio Ochoa i Coral Torra i es pot consultar a la pàgina web del Centre d'Estudis Comarcals del Basllebregat, que és www.c-e-c-b-l-l.cat. Un treball que tracta l'actitud dels burbònics envers la població civil, la Sant Just. A l'enllaç també hi ha el resum de nou textos que descriuen els treballs de recerca que estan ultimant onze historiadors i estudiosos de la comarca sobre el 1714.
Passen 10 minuts de les 7 de la tarda, el celler de Can Mata organitza per demà dijous un tast de vi a la fresca. És el primer tast obert que prepara al celler aquest curs i aquest cop s'anem amb la degustació de la segona anyada del vi, l'Interrogant, del 2012. Es tastaran les tres varietats per separat, la garnatxa, la carinyena i el cavernet Sauvignon, i també s'aprofundirà en el coneixement del priorat, del poble d'on prové el vi, el lluà, i de l'oli d'oliva, l'Interrogant. Tot plegat de la mà de l'enòleg responsable del producte, Astrid Goldstein, propietari del celler de Can Mata, ha donat més detalls al just de la fusta.
Vindrà l'enòleg per donar a conèixer aquella anyada del 2012 a la que vam tastar i aquells raïns que nosaltres vam tastar a veure si algun, potser un serà most, un estarà en procés de ser vi i l'altre potser ja serà vi. Ens explicaran el que és el priorat, què és el poble de Lluà, una mica el territori, l'entorn. Testarem l'oli que també fan i buscarem un meridatge per acompanyar...
El de dijous serà un tast gratuït que es farà al celler de Can Mata i les degustacions que organitza el curs passat al celler acostumaven a ser en dissabte, però ara s'ha decidit canviar de jornades. Trigolstent, explica't per quins motius. D'aquells tastos que moltes vegades fèiem en dissabte, però a partir d'ara, bàsicament, aquests tastos els passarem a dijous, 7 de la tarda, que la gent ja surt de treballar, va més relaxada...
Diem a la fresca perquè ja esperem poder obrir una mica la porta, no posar tant l'aire condicionat i que la gent pugui tastar-lo, això, una mica, fins i tot a l'aire lliure, no? El tast de via a la fresca de dijous amb l'interrogant serà a les 7 de la tarda al celler de Can Mata, al carrer Raval, número 28, i l'entrada és gratuïta. Per cert, a dijous de la setmana que ve, el celler ha organitzat un tast poètic amb jo, Margarita Lataneu, de Sant Just.
Més coses, el cim de Can Gent està acull fins al dia 3 de novembre l'exposició Paisatge i Tràs de les Cees, una mostra que recull els dibuixos publicats en els bolletins de les Cees des del seu naixement l'any 34 i que ja es va presentar a la sala Piquet de l'Ateneu el mes de gener. L'any 34 va sortir el primer bolletí de les Cees, des d'aleshores ha estat l'altaveu de l'entitat per donar a conèixer
el món muntanyenc. Aquest prom no ha estat l'únic objectiu perquè el jovent de Sant Just també l'ha fet servir sempre per explicar les seves preocupacions. Per tant, tots els bolletins de la CEA també ens acosten a la història del municipi. Jordi Jornès, un dels organitzadors de la mostra, en parlava al Janell Just de la Fusta. Aquest bolletí ha col·laborat moltíssima gent, s'han tocat temes molt diversos, temes de joventut...
que en el seu moment temes que eren conflictius, que eren temps, diguem-ne, de canvi, i als anys 60 i als anys 70, i aleshores Bonití va servir perquè fos un mitjà per expressar el que pensava la joventut en aquell temps. Per tant, té una història darrere important.
L'any passat va veure a la llum el número 300 del butlletí de les CES, un número perfecte per organitzar una mostra d'aquesta mena i alhora homenatjar a tothom qui havia col·laborat. La mostra recorda també l'aturada de 30 anys en la publicació del butlletí a causa de la Guerra Civil i les primeres dècades de la dictadura i el seu ressorgiment a partir de 1964. Des de l'any 66, de fet, la seva edició bimensual no s'ha interromput mai. Els dibuixos que des dels seus inicis trobem al butlletí de les CES també han estat una part molt important d'aquesta publicació, Jordi Gironès.
detallat com va començar aquesta mostra.