nivell adquisitiu? Per exemple, al mercat espanyol no hi dedicarem un euro. No hi dedicarem un euro perquè és absolutament inútil. És a dir, sabem quin és el poder adquisitiu del turista espanyol, per tant, no val la pena dedicar-li. És a dir, a nosaltres, el 2012, com sabeu, el turisme espanyol ens ha baixat, no sé si és al final, un 6, un 6, un 7%.
D'altra banda, Turisme Barcelona ha anunciat que la taxa turística a la capital catalana ha servit per recaptar 18 milions d'euros anuals. Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Abel Flores, bona tarda. Hola, bona tarda. El temps de nou marcat per aquestes altes temperatures, per aquest sol que es continua imposant. Hi ha valors que avui han arribat de nou als 24-25 graus a molts punts del litoral i del prelitoral, especialment a les comarques gironines, on el vent de sud-sud-oest...
ha fet de les seves i ha fet pujar força els termòmetres. Avui les més altes, a Girona, per exemple, amb 25 graus, també a Castellbisbal amb 26, també cap al sud del país, a Vinebre, 25 graus, i a Barcelona, Tarragona i Lleida ens hem vist avui amb 23 graus de temperatura màxima. Per avui també esperem que arribin alguns núvols cap als punts de l'oest del país i fins i tot amb algun ruixadet cap al Pirineu o per a Pirineu més occidental. Demà continuïm posant-se l'ambient assolellat, amb alguns intervals de núvols de primeres hores del matí cap a l'extrem nord del territori
i alguna nubulada de tarda, que no descartem que deixi algun ruixat cap a punts del Pirineu més oriental. Amb tot, demà les temperatures seran una miqueta més baixes per tornar a pujar de cara al cap de setmana, amb un ambient plenament assolellat. Ho deixem aquí de moment. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda, us parla David Amador. La Unió Esportiva Sant Andreu pot aixecar aquesta nit el títol de la Copa Federació de Futbol davant la seva afició al Narcís Sala. Els de Piti Belmonte reben la oia de Llorca a dos quarts de nou amb el 0 a 3 d'avantatge aconseguit a Terres Morosianes. El conjunt 4 i barrat és baix a l'extrem boniquet per una gastroenteritis a més de Parre, Melo i Prats. Marc Mas és dubte fins a última hora per una sobrecàrrega al soli. Edgar i Rubén han entrenat
Amb el grup. I el Barça-Leo Messi ha passat avui diverses proves mèdiques que han confirmat que la lesió al bíceps femoral de la cama dreta no s'ha agreujat pel fet d'haver jugat contra el Paris Saint-Germain.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Comença un programa amb molta penya i molt de morro La penya del morro
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Bona tarda a tots, gràcies, gràcies. Des d'ara i fins la set del vespre, això és La Penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa.
Saludem a l'equip habitual, al capdavant de la qualitat Sant Justenca, Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també, avui al programa parlarem amb la Gina Toses, que és redactora, ja ho sabeu, de la Vall d'Averg, l'única publicació mensual de Sant Just, i que avui ens explicarà de què parlarà el pròxim número.
de la revista, que ja començarà la setmana que ve a arribar a les llars Sant Justenques. A més a més, també tindrem la Júlia Atmella i la seva amiga Paula Baenas, que vol estudiar publicitat i relacions públiques. Ens assabentarem de com funciona aquesta carrera i on la fan amb l'amiga de la Júlia Atmella. I també en aquesta primera hora tindrem la Roser Arts, que fa Educació Canina, avui parlant de l'embaràs de les femelles. Tot això a la primera hora de la penya al morro, no sé si ens hi caurà tot.
I a la segona hora tindrem el Ramon Vivas, que és el líder de la banda musical Plou, que vindrà a explicar-nos què és el que fan, que ho tinc per aquí, concretament fan powerpop, languid i subtilment eròtic. Jo crec que ens agradarà. A més a més, també connectarem amb el Sergi Arrada de l'Atlantida Film Festival i acabarem amb una connexió avui amb el Museu d'Història de Barcelona, on l'Arnau Consul
presenta a mirar la presentació del llibre al capità Carleton, de Daniel Defoe, on ella ha escrit el llibre, el pròleg, perdó. I, a més a més, també tindrem la directora de la revista Sapiens per parlar-nos de tot això. Avui, una penya del morro amb molt de continguts. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
I com cada tarda, amb la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bé, comencem repassant Trending's Tòpics. Per exemple, Joan Tardà, diputat al Congrés per Esquerra Republicana a Madrid, que avui ha fet una de les seves, no? És que li donen els gags ja al Polònia. Què ha passat? Doncs que es veu que s'ha negat a parlar en castellà. I, evidentment, ha estat expulsat del ple...
I tot seguit l'ha imitat, diguem-ne, Alfred Bosch, però aquest no està trending tòpic. Uns comentaris dels que podem trobar per Twitter són, per exemple, el del Jesús Ibáñez, que diu, se confirma la falta d'oxígeno al nacer de Joan Tardà. Hoy ha demostrado ser el tonto a les tres. Molt bé. Clar, Twitter, ja per una banda i per l'altra. Oriol Penedès, què ha dit?
Doncs destaca, com ha de ser en català, Joan Tardà, expulsado del pleno del Congreso por negarse a hablar en castellano. Molt bé. D'aquesta manera, felicitar-lo, no? És el cas contrari del Jesús. I el propi Joan Tardà també ha fet un tuit? Sí, ha tuitejat, com ha estat expulsat, diu, com que ens han fet fora, si voleu saber què pensava dir de les pensions, dijous de dolor per jubilació anticipada. A més, penjava un enllaç, no?, on podies veure el que, en el seu bloc personal, el que anava a dir en aquest ple.
Bé, encara coeja l'empat del Barça i contra el PSG que donava la classificació a semifinals de la Champions. Demà hi haurà sorteig, per cert, hipòtesa del Bayern, el Borussia o el Madrid. Què ha dit la gent a Twitter? Per exemple, el Carles Fiter diu Parece que el Barça deba pedir perdón por ser un equipo terrenal por un día o utilizar al mejor jugador del mundo. Ve o nerviosismo al madridismo. Un altre periodista esportiu, Joan Maria Pou. Comenta, sol, llum, calor, el Barça semis de la Champions i a Madrid pixen-se en la nostra llengua.
Bé, doncs són alguns dels tuits d'avui que han tingut més ressò i de les tendències que es parlen més a Twitter.
Parlem ara de Sant Just i de les coses que passen al nostre voltant, perquè demà es presenta el llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Els seus autors són David Gasalí i el Sant Justenc David Íñiguez, que parlaran dels bombardejos de Catalunya demà a la sala Les golfes de Can Ginestar, que a partir d'aquí 10 dies aproximadament ja es dirà sala Isidor Cònsul. El llibre inclou històries i imatges dels seus protagonistes. Carme.
Sí, David Iñiguez, que com dius de Sant Just i David Joselí van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya ara fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació en aquesta faceta concreta, la de l'aviació, tot i que n'hi havia molta sobre la guerra civil. I el llibre es basa en explicar aquests conflictes aèris contra la població civil catalana, però des del punt de vista...
dels seus protagonistes. Per això han fet un munt d'entrevistes als aviadors republicans, també els seus familiars, i han investigat en col·leccions fotogràfiques privades i en arxius militars espanyols i italians. La idea era no només explicar què va passar, sinó també per què va passar. I ara han tret aquest llibre, han fet presentacions per diferents punts a Catalunya, demà passaran per Sant Just a les 7 de la tarda a Can Ginestà.
Repassem més activitats d'agenda de cara al cap de setmana, perquè aquest dissabte el celler de Can Mata aprofita el bon temps per fer un tast de vindre al carrer. Serà, com diem aquest dissabte, a les portes del celler. Abans, però, farà un tast literari a l'Ateneu també demà divendres a les 7 del vespre, conjuntament amb l'Escola d'Escriptura.
Sí, demà a la tarda hi ha aquest taller d'un tast de vi, perdó, maridat amb la poesia de Rosmari Torrents, que presentarà el seu recent poemari, Cuando el arco está tensado, i també hi haurà música a càrrec del violí d'Ester Villaronga. El vi escollit per demà serà un vi italià, perquè la poeta té arrels italianes, i serà el vi Telo Silbianco 2012, un xardoner de la regió del Veneto, sense sulfurós, ha afegit una activitat que es farà demà a la sala Piquet de la Taneu, a les 7 de la tarda,
i és gratuïta. I d'altra banda, dissabte hi haurà un taller, un tast, perdó, a les portes del celler, que comptarà amb la presència... A les portes vol dir a fora, a fora, a l'aire lliure. Sí, i comptarà amb la presència d'Ancanon, anologuai propietària dels vins Clos Figueres que elaboren al Gratallops, al Priorat. Per tant, doncs podrà fer un tast
amb la persona que alabora aquests vins en concret, a l'exterior del celler. Molt bé. És un tasc gratuït a dos quarts d'onze. Atenció, això és important. És un tasc gratuït, o sigui que no s'ha de pagar res, evidentment, i que això serà a dos quarts d'onze dius davant del celler de Can Mata. Entre dos quarts d'onze i les dues, una mica... Anar fent. Anar fent, eh? Anar passant per allà fent voltes a la plaça tota l'estona. Estet Goldstein del celler de Can Mata, que, escolta, porta uns mesos que no para.
Què ha passat? Això és un misteri, també, no? Aquests tasts que es fan tipus d'aquest dissabte sí que es feien ja l'any passat. És a dir, els dissabtes s'acostumaran a fer de tant en tant o potser de cara al bon temps aquests tastos, doncs, o a l'interior o quan feia més bo a l'exterior. El que sí que aquesta combinació amb l'escola d'escriptura o ara, la d'aquest 2013, amb el casal de joves, sí que és nou i que dona, per tant, una mica més d'intensitat. Realment, doncs, no paren.
I ja per acabar comentar que ens acostem a la vida d'Antònia Rofes, veïna Sant Justenca del Milenari, que fa un parell de dies va celebrar els seus 100 anys. Atenció, 100 anys. 100 anys, eh? Home, passes a pensar i és fort, eh? Tot un segle de vida. Dimarts als seus amics li van fer un dinar especial i molts regals per celebrar aquest segle de vida molt vinculat a Sant Just d'Esbert, no? També?
Sí, d'alguna manera o altra, tot i que no és nascut aquí ni ha viscut tots els seus anys, però sí que ha tingut alguns vincles, com per exemple que durant la Guerra Civil ella vivia a Sarrià, a Barcelona,
I venia caminant fins a Sant Just per buscar llet per la seva família, per exemple. I llavors ja va començar aquí també aquesta relació amb Sant Just. Clar, per tant, va néixer el 1913. 1913, o sigui, va viure la Primera Guerra Mundial. Exacte. Encara que no fos allà in situ, però estava viva quan hi havia la Primera Guerra Mundial. És a dir, quan va néixer encara no havia passat la Primera Guerra Mundial, cosa que és forta, no? Com diu un amic meu, dona que pensar.
En tot cas, allò diu, qual és el seu secret per haver arribat als 100 anys? Ha estat menjar bé, amb el plaer de permetre's de tant en tant el seu petit pecat, que és la xocolata. Xocolata? Sí, de fet, ahir va admetre també que el dimarts, que és el dia que li vam fer la festa, li van regalar una... Sí, sembla que ens ho explica ella mateixa. Podem escoltar? Sí, sembla que explica aquest detall. Jo he fet molta bondat amb el menjar, eh? Molt variat, no massa. Només he fet pecats amb el xocolata. Agrada amb deliris.
Però bueno, també has de tindre coneixement. Ahir unes amigues em van portar, com o no, que em coneixen una bona capsa de xocolata, de bombons. Així que arribo a casa i ja me'n vaig menjar quatre. I dic prou. Demà cap avall. Escolta, i a més...
Se la veu molt lúcida. Molt lúcida, eh? Molt bé. Totalment, i diu que ha viscut 100 anys feliços, en moments, doncs, difícils, també i tot plegat, però això, amb una bona família, amb bon marit, ha dit, bones filles i bons amics, i, per tant, doncs, està molt contenta i diu que ha tingut més alegries que penes a la seva vida, per tant, una bona notícia. Coneix ja Joana Raspall, veïna de Sant Feliu, que també ha fet 100 anys. No ho vam pensar, no li vam preguntar. No ho sabem, potser fent sortides...
Gent de 100 anys. Potser sí. Diu que li agrada molt l'ambient del mil·lenari, per això estava molt contenta. Molt bé, molt bé. Fantàstic. Gràcies, Carme. Ja saben que teniu més informació ara mateix a ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7 als Enjuns Notícies, edició vespre.
I una vegada al mes, a la penya del morro, el dediquem a parlar... Parlem més, eh?, al programa, però el dediquem a parlar sobretot del contingut, que hi haurà el proper número de la revista de la Vall d'Avers, que és l'única revista mensual que hi ha a Sant Just d'Esvern. I per fer-ho tenim a l'editora en cap, que és la Gina Tosses. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Gina. Bona tarda, Jordi. Cada vegada que parlem em vas pujant el càrrec dins de la revista. Acabaràs sent la directora, ja ho saps, no? Sí, sí.
Si fos per tu, potser sí. Sí, home, i tant. Per mi, jo ja saps que sí, som molt fan de la Vall d'Avers i de la Ginetoses. Comencem comentant la portada que hi haurà de cara a la nova edició, que l'1 número arribarà a partir de la setmana que ve i a partir del 18 d'abril ja a les llars Sant Justenques, perquè està dedicada a Sant Jordi i a la tradició rosarística que hi ha hagut a Sant Just fa molts anys.
Sí, sí, exacte. Diguem que, bé, aprofitant Sant Jordi, vam dir, mira, en comptes de parlar de llibres, per què no anem a parlar de la segona protagonista de la festa, no?, i vam anar a buscar el tema de les roses, i vam descobrir, bueno, jo, en el meu cas, no?, vaig descobrir que a Sant Just hi havia hagut una tradició rosarista molt important en els anys 30, que, de fet, em va ajudar a parlar amb el Jordi Amigó, a l'arxivier del poble,
I em va fer gràcia, és curiós, perquè Sant Feliu és coneguda com la ciutat de la Rosa. Això t'anava a dir, la capital de la comarca sempre treu molt de pit amb el tema aquest de la Rosa, i que són la capital de la Rosa, i la Rosa amunt, la Rosa avall, no?, que els tenim aquí al costat. Exacte, exacte, i no ens anàvem que potser ens ha clipsat una mica, i que nosaltres també tenim el nostre bocí de tradició de la Rosa, sí. De fet, en Pere Adot,
que és un dels rosaristes més importants de Catalunya i jo crec que del món, que en els anys 30 va començar a cultivar roses fent hibridació, allò amb la polinizació de les abelles i tal. El Pere Adot és un personatge que s'ha adjudicat Sant Feliu, que ells l'han fet fill predilecte i tal. Ojo, aquí hi vaig un tema, eh? M'estàs dient que Pere Adot no és de Sant Feliu?
No, Peredot va néixer a Torreblanca, i Torreblanca és Sant Jurt, o sigui, hi ha una part de Torreblanca que és Sant Jurt. Oh! Això, per tant, aquí és un bon filon de la Vall de Verge que heu investigat, perquè és una mica com Gaudí, no? Que entre Reus i Riudoms, o no sé quines dues poblacions, es discuteixen on va néixer, i m'estàs dient que això et pot enfonsar...
La reputació que molta gent intenta donar suport a Sant Feliu, no? Sou conscients d'això? Sí, sí. Ah, val. Sí, és veritat. Després també és veritat que Pere Dot va estar cultivant roses aquí a Sant Just, però després se li va fer petit al camp i llavors se'n va anar a Sant Feliu i allà sí que és veritat que és on va tenir el rosarà més gran. Però on va començar va ser aquí a Sant Just?
Va, sí, aquí a Sant Just i també a Sant Feliu, però, bueno, aquí a Sant Just també. La qüestió és que va néixer Sant Just. Val, val. I això és amb el que ens hem de quedar. Home, la veritat és que jo tampoc no ho sabia, desconeixia aquest fet, i estem parlant dels anys 30, no, m'imagino? Sí, sí, del 1930, del segle passat, sí. I llavors, juntament amb en Pere Dot, també per aquella època, hi havia un altre dulzerista, que era en Josep Pedrosa, de Can Pedrosa, que és una de les magies que hi ha per aquí al poble,
I en Josep Pedrosa es va dedicar a la flor pitimini, que es diu, que és una rosa petita, petita. Llavors, el Josep Pedrosa és el tietavi d'en Pedrosa, que porta ara el garden de la Rambla de Sant Just. És a dir, que... Tot que en família, no? Exacte, és per dir, d'alguna manera, que aquesta tradició ha quedat, d'alguna manera, amb Sant Just.
Vull que no, és un poble que hi ha jardiners molt bons. Vull dir, també tenim l'Elisart, que per cert tenen com 100 varietats de rosers, i parlant amb la Lluïsa d'allà d'Elisart m'ho explicava. O sigui que reivindicant una mica l'afer rosístic de Sant Just, que també n'hi ha, que no ens eclipsi tant Sant Feliu, eh?
Exacte. Molt bé, doncs queda dit. Per cert, parlant de Sant Jordi, també, com cada any, hi ha l'edició, el concurs de poesia i prosa en català organitzat des de l'Ajuntament de Sant Jus i també en feu una menció especial d'aquesta 25a edició, no?, de la passada concretament. Sí, sí, exacte. Més que res per, bueno, és un número rodó, no?, llavors...
hem volgut fer una mica d'història i hem parlat amb la Marta Mossach, que va ser la impulsora i la que encara s'hi dedica, del Servei Català, i ens explica una mica com va començar, que ella ho va proposar als alumnes que tenia del Servei Català i com els alumnes van anar engrescant a la gent del poble que no estava a la classe. I ens ha fet gràcia anar a buscar aquests primers alumnes
I un, per exemple, ha sigut el León Cicanals, que ens ha explicat com a partir de participar en aquest concurs s'ha engrescat, es va engrescar en escriure més, inclús a considerar-se una mica escriptor, no? Tot i que no ha publicat mai res, però...
se li va obrir com una porta. Molt bé, doncs això també en parlareu, com també d'Eduard Selma, que segons ell diu que és l'últim pagès de Sant Just i li heu fet una entrevista. Sí, la Clara Aguilar li ha fet una entrevista i és molt interessant perquè a més a més l'entrevista arrenca dient que al segle XVIII el 22% de la població estava formada per pagesos.
Per pagesos, anfiteutes, que es diu, que eren molts pagesos que tenien com propietats. I llavors ens explica, després d'haver fet aquest punt històric, ens anem a l'Eduard Selma i ell diu que la professió està en crisi, aquí a Sant Just, perquè no té adeus que li segueixin la pagesia,
Però també fa un punt de recordar com era el Sant Just quan ell va néixer i quan era jove, com ha canviat i com és ara. I és curiós perquè ens explicava que quan ell era jove, Sant Just, gran part de Sant Just estava cultivat. Fins i tot la penya del Moro estava cultivada, és a dir, que hi havia colreus allà. Però que de mica en mica les edificacions s'han anat menjant aquest terreny, aquest sol...
que era cultivable. Exacte. I com suposo que a mesura que ja han anat desapareixent els pagesos, que no poden cuidar-se d'aquests terrenys, doncs s'ha quedat en part natural o en el que sigui. I ell diu que és l'últim pagès que queda a Sant Jus, l'Eduard Selman. Sí.
Sí. Molt bé, doncs l'heu trobat i heu fet entrevista. Fantàstic. I ja per acabar, també hi ha la secció d'esports, que el capitaneja pel Sergi Pont, que també parla breument, perquè encara no ha passat, del que passarà, que és aquest torneig d'hoquei solidari contra el càncer, organitzat per l'hoquei Sant Just i també l'associació Joan Petit. Sí, i a més, a part del que ja és molt important que hi hagi un...
un torneig solidari contra el càncer infantil. Però, a més a més, aquest torneig està padrinat per Erika Vidal. Sí, senyora, que em sembla que serà el 22 d'abril, el dilluns, que vindrà aquí a Sant Just. Pot ser o no? Exacte, sí, sí. Llavors, ens ha fet gràcia una personalitat del Fugol Club Barcelona...
acabi apadrinant un torneig d'aquí de Sant Jus. I d'hoquei, no? El que passa és que també ha sigut notícia recentment per la bona notícia que va ser titular l'altre dia, va tornar després de 400 dies a trepitjar un terreny de joc de primer nivell. En fi, també se'n fa ressò la Vall d'Avers d'aquesta notícia que estarem expectant a veure quan Érica Vidal vingui a Sant Jus apadrinant aquest torneig d'hoquei.
per solidari contra el càncer infantil, juntament amb l'associació Joan Petit. Doncs Gina, moltíssimes gràcies, un mes més, i res, ens tornem a escoltar el mes que ve perquè ens expliquis i ens expliqueu més coses que tracteu a la Vall d'Avers, que per cert vull recordar que si algú vol fer-se subscriptor de la Vall d'Avers, quant ha de pagar cada any?
Són 17 euros. 17 euros. I què és el que ha de fer si vol ser subscriptor? Doncs pot entrar a la web, que és valldeberg, acabat amb C, puntcat, i es pot inscriure allà. O, si no, venir al Sant Jordi, que engin està, que estarem allà esperant-lo. Ah, molt bé. I podrà formalitzar l'inscripció al moment. Molt bé. I també amb unes roses, també, per regalar, o no ho sabem, això? Bé, hi haurà... Com que la portada és una rosa. És a dir, que hi ha la mateixa revista...
Ah, quina bona idea. Molt bé, Gina. Sí, sí, ho farem, això. En lloc de regalar roses, aquest any regalarem portades i edicions de la Vall d'Avers. Molt bé, Gina, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Gràcies, Jordi. Adéu. Bona tarda.
Continuem en directe, 5 i 26 de la tarda, 98.ufm. Gràcies per escoltar-nos i com cada dijous ja tenim la Júlia Admèria i una de les seves amigues. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui has vingut amb la Paula Baenas. Paula, què tal, com estàs? Hola, bona tarda.
Hola, benvinguda al programa. És la primera vegada que estàs a una ràdio, Paula? Sí. I què tal? Com trobes la ràdio? Molt bé, molt acollidora. Molt acollidora, no? Sobretot pels llacuts i els sofars, que hi ha la redacció, és normal. Qui és la Paula, Júlia? Doncs la Paula és una estudiant de batxillerat de les relacions de Sarrià que vol fer publicitat i relacions públiques. Ah, molt bé. O sigui, t'agrada tot el tema de la publi, els anuncis... El màrqueting. El màrqueting i tot plegat, no? Sí, sí.
I com és que has triat aquesta carrera? Doncs mira, primerament perquè la publicitat sempre m'ha cridat l'atenció i bàsicament m'interessa com es fan els anuncis i tota aquesta història. I què t'agradaria fer en un futur? Doncs encara no ho sé ben bé, però...
Dedicar-me, bàsicament, a la publicitat en comptes de relacions públiques, perquè relacions públiques encara no és que em cridi molt l'atenció. Què fa unes relacions públiques? Ho sabem, això? Sí, o sigui, no és com les discoteques, de repartir flyers. Ah, val. No. Estàs en la lista, no? Jordi, es veia allà amb les ulles de sol. Ah, jo dic, home, una persona que veient tot el dia, tu estàs en la lista, tu no estàs en la lista. Doncs no, relacions públiques tracta d'estudiar com la societat té...
un concepte d'un tema i fer canviar les seves idees. I de les relacions que té les empreses amb tot això, aquests temes de la societat. I de aquesta feina que tu vols fer, creus que trobaràs feina aquí a Espanya? Perquè és un tema que ara mateix, Jordi, és...
Molt recorrent, no? La gent, el principal que es pregunta és trobaré alguna cosa aquí o hauré de marxar. Tu què dius, Paula? Home, esperem que a Espanya hi hagi alguna cosa, però si no, sempre queda l'opció de marxar a fora.
que sempre suposo que és una bona experiència al llarg de la teva vida. De fet, em sembla que la gent que decideix marxar fora ara és més que mai, no? Sí, sí. També a través dels testimonis, Júlia, que ens vas portant tu cada setmana. Moltíssima gent. Això també ho noteu vosaltres a classe, a l'institut o a segon de batxillerat? Sí, sí. La majoria de gent diu que vol marxar fora i tal, i no... I a les llengües hi ha molt de nivell. Hi ha molta gent que està estudiant a part de l'anglès, català i castellà
Moltes més llengües per poder sortir a treballar a l'exterior. Com cada setmana, la Júlia ens porta una mica seva, ens explica què és el que vol estudiar i amb aquesta excusa també parlem una mica de la carrera, perquè no sé si sabeu quines sortides professionals pot tenir publicitat i relacions públiques. Doncs té sortides professionals com pot ser analista de campanyes de publicitat i de relacions públiques. Ara, Paula, explica'ns algun anunci que t'hagi agradat últimament i que hagis vist a la tele.
Home, els que més atrauen a la gent i sobretot a mi és els anuncis de la Coca-Cola que tenen molt de sentit, o sigui, emocional cap a les persones. I...
Afectant, o sigui, toquen molt el cor, diguéssim. El cor o el col, què has dit? El col, el col, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol, l'alcol també toca l'alcol. També hi ha altres sortides professionals com pot ser assessor d'imatge, consultor de marca, ui, de marca, de marques, consultor estratègic de la comunicació, creador i gestor, ui, avui no sé parlar, eh,
d'esdeveniments en publicitat i relacions públiques. No et pateixis, ja farem la secció demà. No, no, continuo, continuo. De totes formes, jo ara que parlar d'això, de crear i gestionar esdeveniments en publicitat, per exemple, si nosaltres volguéssim fer publicitat de la penya del morro, que és aquest programa que fem cada tarda de 5 a 7,
Que ens aconselles? Acabes de fer publicitat ara mateix. Si la gent està escoltant ara, no cal fer-li publicitat. Si la gent està escoltant ara, no cal fer-li publicitat. Però jo el que et pregunto, Paula, fa una bona campanya de màrqueting pel nostre programa, perquè arribi a més gent. Com la dissenyaries?
Home, jo crec que sempre una base d'una bona música sempre atrau molt més que no una simple veu sense ningú acompanyament. Clar, per tant estem parlant ja d'una falca, no? Sí. Una falca amb una bona música. Aquesta música t'agrada? Sí. És de Coca-Cola. Llavors què hauria de dir el missatge?
Doncs bueno, tornar a conèixer aquest programa, que està bastant bé, que és la primera vegada que vinc, però m'agrada bastant, molt bé. Per exemple...
La penya del mon ruó. Un programa que encara que siguis la primera vegada que véns, està molt bé. Seria una cosa, no? Aquest anúnci l'has creat tu. Bueno, a veure, Júlia, més sortides professionals de publicitat. Més sortides professionals, doncs creatiu publicitari, director d'art i dissenyador,
executiu de comptes, que jo no sé què té a veure jo amb la publicitat, però està molt bé. Això t'ho heu mostrat això. De la Pompeu Fabra. De la Pompeu Fabra, eh? Perquè no és que sigui una matèria per posar i per omplir, no. No, no, venia en la llista tot junt. Sí, sí, realitzador d'esports publicitaris, planificador de mitjans, planificador estratègic de la comunicació...
responsable de comunicació interna d'empreses i institucions, doncs coses així. Molt bé. I de tot això, a tu què és el que t'agradaria concretament? Perquè clar, que hi ha molts departaments en publicitat. Sí. Doncs a mi bàsicament em crida molt més l'atenció creatiu-publicitari, com he dit abans, i director d'art i dissenyador. Dissenyador? Sí. Què dissenyar? Dissenyar tota la part de...
d'un anunci de publicitat, tant d'empreses com de moltes altres coses. Has de ser molt creatiu, no?, realment per fer això, perquè és com... O sigui, pensar realment un anunci que atraia la població...
Ha de ser molt difícil, no? Però deuen haver estudis, no? També, suposo. Clar, per això a la carrera, però evidentment... No, però per això, estudis del que li pot agradar... Ah, bueno, sí, clar, clar, clar, sí, evidentment. Sí, sí, sí, sí. Però igualment, o sigui, quan una persona fa un... A part dels estudis, els eslògans i tot això...
Sí, no, no, s'ha de tenir una mica d'ingeni, no?, i s'ha de ser una mica viu i amb diverses qualitats que potser altres persones. Tenir moltes idees. Sí, sobretot. Tu, Paula, tens moltes idees? Home, suposo que sí. No, home, no et conec, vull dir que tu vas pel carrer i ja penses, mira... No, home, no, així no, però... Aquí hi ficaria un... No, però a vegades quan estàs a casa i penses, bueno, quan estàs estudiant, sempre hi ha una estona que...
O sigui, penses en el teu futur, llavors penses com, o sigui, què podries fer i tot i, bueno, a mi sempre he tingut alguna idea per on anar i això. I a vegades has vist algun anunci a la tele allò que diguis, Kiko ja ha fet aquest anunci que és tan dolent que no ho compraria ni jo. És que n'hi ha molts d'aquest tipus, no? Sí, n'hi ha molts. La majoria són lamentables. Estàs d'acord amb això, Paula? Molt, molt d'acord. Jo he vist, per exemple, l'últim de Fontvella, jo que tant que no l'he entès.
Explica'n una mica perquè jo no l'he vist. És com un... Sí, és uns que estan a la taula i es van passant la gerra. Ah, que demanen la gerra aquesta que està buida o no sé què. Sí, darrere de la taula, diguéssim, es veu una garrafa de 8 litres de fombella, no? I després es veu com canvia i diu, si ja no haguessis d'omplir més la... O sigui, no ho acabo d'entendre, no? Com si per no omplir més la gerra que utilitzessis una ampolla una mica més gran.
Era això, era això. Però no té sentit. Si estàs amb una taula utilitzant una gerra, encara que et facis una ampolla més gran, utilitzaràs la gerra, no?
Perdona, la Paula, que és la certa. Jo encara no he estudiat, però... Jo no l'acabo d'entendre, aquest anunci. No li ve cal sentit. La queixa que fa és els publicistes de Fontvella, no? Sí, sí, no li ve cal sentit. Si una família utilitza la gerra normalment, encara que li faci una ampolla, a més la no utilitzarà la gerra. Perquè per algú té la garrafa de 8 litres darrere la taula.
No, no, està clar que veient que estàs enfadada. Sí, sí, no, no, estic indignada. I tu, Paula, algun altre denunci que pensis? Jo, home, els denuncis més inútils que he vist són els de Silicon Band. No sé, jo els trobo superinútils, la veritat, eh? Es pot vendre aquest producte d'una altra manera. De quina manera? Ho faries tu? Ui, no ho sé. Silicon Band. No ho sé, d'una altra manera més...
No és que es compliquin, sinó que criden l'atenció d'una manera molt... que no val la pena gastar així els diners en un eslògan publicitari. Bé, ens sembla que podem escoltar un anunci de Cilitbank per posar-nos en situació i a veure com milloraríem l'anunci. Cilitbank, 40 manxes concretament, que és de fa un parell d'anys. Ahora Cilitbank es eficaz en más de 40 manchas. 40 manchas.
Doncs és una parella que entra a casa i llavors... Bueno, però aquest està bé, estem jugant a paintball, el menjador de casa. I llavors, clar, la parella diu, ostres, que heavy, tot plegat. I després obren la porta d'una altra habitació i hi ha una festa de l'escuma. Aquests... Van a la cuina i hi ha uns vikings que estan celebrant una festa amb cervesa.
I tot plegat. Què et sembla aquest anunci? Home, jo crec que pel públic. Normalment aquest anunci es posa... O sigui, sempre. No és com els de cotxes que a vegades es posen a l'hora dels partits de futbol on hi ha més...
públic que pot comprar aquest producte, sinó que el de Silibana el posen més... Pels matins quan les dones grans estan a casa netejant i poden mirar l'anunci i així els explica l'atenció i el compra. Hi ha vegades alguna tarda que, jo què sé si alguns nens petits estan veient dibuixos, doncs veuen això, no crec que sigui apte per nens així d'aquesta edat.
Igualment els anuncis que són de Silicon Bank que són més penosos, per dir-ho d'alguna manera, són els que surt la dona allà. Silicon Bank, no sé què, no cal que venguin així tampoc, no? No sé. Un anunci que t'agrada, Coca-Cola, per exemple. Aquest és l'últim de la campanya, que és el de I si ens rechequem. Sí, aquest és molt bonic. Aquest t'agrada, no? Sí, sí. Vé tu, chicos. Ven un moment. Vamos, siéntate.
Quiero contarte algo. ¿Tú sabes quiénes somos nosotros? Nosotros somos el poder. Paula, tu si vols anar comentant coses pots fer-ho, eh? Mentre has escutat amb l'anunci que és l'experta. Aquest anunci tracta sobre...
La societat d'ara que s'està veient que hi ha molta gent que està a casa sense treballar, que utilitza molt les noves tecnologies i no es diguéssim com abans que sortia més al carrer a passejar i tot.
Llavors diuen que segueix així, el 2030 crec que diu, que la societat es quedarà així com paralitzada i que no serem com actius. Llavors aquest anunci dona a entendre que si volem moure'ns, que ens movem ja, per canviar el que la gent prediu, perquè el que prediu la gent ho podem canviar nosaltres. I de fet potser també té un doble sentit, no? Perquè aprofitant també el moment de crisi actual... Sí. Hablamos perdido.
On hi ha també molts moviments populars, no? Per exemple, amb les diferents marees, els afectats per la hipoteca... També és una mica... Jo ho rebo així, no? Optimista. Sí, aixequem-nos tots que tota la població podem tots junts. Sí, sí. També pot ser això, no? Sí, sí. Toca en molts àmbits, aquest anunci. A veure...
Alguna... Ah, jo voldria destacar una anúncia. A mi és una mica absurd, eh? Però em fa molta gràcia. Sabeu l'anúncia aquest de Mixta? Sí. Que surt la Mixta i... Hola, soy Mixta. Mixto, mixto. Doncs aquest em fa molta gràcia, que és com el sàndwich i la beguda, no? A veure, jo trobo que és original. Sí. És una cosa diferent i ho venen d'una manera. No sé com la tu que no opines d'aquest tipus d'anúncia així. Jo opino també el mateix perquè són anúncies dinàmics. Que fan unes... Que uns...
un segon siguin entretinguts cap a la gent que ho veu. Vien a pape tijera, un, dos, trea, otra vez.
Piedra, papel, tijera, un, dos, tres. Piedra, papel, tijera, un, dos, tres. Joder, macho, llevamos toda la mañana así. Tú lo que estás viendo es un cerdo volando. Tú lo que estás viendo es un cerdo volando. Tú lo que estás viendo. No, no, y efectivamente tú veus un por volant, ¿eh? Es un cerdo volador. Un, dos, tres. Escóndete en inglés.
¡Pero si os estáis moviendo todos! Perquè ara estan jugant un, dos, tres, pica-paret tots els gatets xinesos del besar. Madre mía, cuando me pica a mi la espalda no me puedo mover. Un castor dissecat. ¡Hay alguien ahí, por favor, que me pica la espalda! El animal dissecat, no? Un castor que està expletjant. El sentit de l'humor, per tant, veiem que també és important. Jo no sé si venen gaire amb això. O sigui, està molt bé l'anunci, però...
La població li entra en gas de comprar això? No, perquè a mi no... Home, jo com a mínim ja em causa una empatia. O sigui, bon humor, sí. Això sí, però vull dir... Tu aniràs a la tenda i diràs...
Compraré la bebida de los gatitos que hacen. No, potser no, però... Igual per ser la primera vegada sí, per provar-la. Per provar-ho. Potser sí per provar, però vull dir... Jo crec que sincerament no, però també és el fet de, quan tu estiguis davant, per exemple, al súper, amb diferents... És que te'n recordis també, no? Clar, potser sí, que si tens diferents vegades per triar i no has provat cap, diràs, mira, provo aquesta perquè fa gràcia l'anunci.
Sí, o perquè també és una experiència... La creadam també, a la que recordo, també estan molt bé. Molt bé. Doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més. De totes maneres, jo reconec que jo més d'alguna vegada, per anuncis com aquest de la mixta, he provat la beguda o les coses aquestes. És a dir, almenys amb mi funcionen, eh? Perquè a mi realment m'han cregut l'atenció. Si els fan així és perquè deuen funcionar, realment. Suposo que sí, però no sé, jo a vegades m'ho plantejo, no? Hi ha anuncis que dic...
Qui vol comprar jo veia aquest anunci, no? Depèn de la persona, sempre. Sí, també. Perquè realment, quines són les característiques que hauria de tenir un anunci per qui t'entri per la vista i sigui bo, no? I per vendre't el producte a tu. Home, jo crec que sempre va ser una bona música, una bona veu que transmiteixi el que vol dir.
I després, doncs... I que s'entengui, no, el missatge, sempre. I després, les imatges... Que sigui visual, no? Que el vegi, que t'entri per la vista. I que toqui el cor, sempre. Perquè si no... Em fa mal, eh? Ja tens bona fusta de publicista. En fi, Paula, moltíssimes gràcies per haver vingut. Quan sigui una publicista reconeguda i ens fas l'anunci d'Apanyar el morro, vale?
Sempre aprofitant, eh, Jordi, tu? Un dissenyador, ja té de tot. Tenim ja un hotel on anirem una nit a descansar. Tenim un artista que ens va fer un dibuix fantàstic, que a més a més el tinc aquí.
i ja tenim l'anunci que arribarà ben aviat de la penya del morro. En fi, moltes gràcies, que vagi molt bé i ens retrobem la setmana que ve, Júlia. Adeu, fins i tot. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments per parlar dels embarassos en les femelles de gossos en l'espai d'educació canina. Fins ara mateix.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja, avui. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Tres quarts de sis de la tarda, continuem en directe i parlem, com cada setmana, amb els nostres educadors canins. Qui hi haurà avui? Ai, quins nervis! La Roser o l'Albert? Hola, bona tarda! Sorpresa, sorpresa! Ai, Roser! Bona tarda, Roser, què tal? Com estem? Bona tarda, què tal? La setmana passada, bé, de fet fa un parell, perquè ja saben els nostres oients que anem intercalant una setmana la Roser, una altra setmana l'Albert, parlàvem... Així no ens hem passat.
No, home, no. Bueno, ens agrada molt tant si esteu els dos, com si un, com si... Ens agrada tot aquí. Són fàcils de convèncer. Perquè fa un parell de setmanes deia que vam començar a parlar sobre els cicles de la femella, no? I avui ens quedava pendent tot el tema de l'embaràs, que és un tema aquest, justament, no sé si complicat o un dels més complicats.
Aviam, tot depèn. Tot depèn de si es complica, però en principi és molt fàcil. El difícil és apartar-se i deixar fer, jo crec, quan veig l'embaràs a casa. Comencem pel començament, és a dir, el moment de la còpola... La còpola! Jo sabia ja que això portaria... Espera, t'han començat, espera. Espera, com l'hem de dir, això, el moment del ñiqui-ñiqui... Jo tinc aquí posat, més seriós, l'aparellament. Ah, la... D'acord.
Ni jo, eh? El que passa és que aquest efecte de so que hem escoltat no em cediu gaire, perquè clar, això és més per a les persones... Clar, perquè al llit no van al llit, no? Els gossos comencem per aquí. Mira, la primera... No, no, en principi no, ho fan drets. Va, ho fan drets. Llavors, sí, el tema és que ho fan drets. Llavors, mira, com a cosa significativa és el temps. Quant diríeu que pot trigar? És tant ampli el ventall, eh? Una relació sexual entre gossos? Sí. Sí.
Entre 5 i 15... Mira, 5 sí. Entre 5 i 15 minuts. 45 minuts. Molt bé.
Tot depèn de l'atenció, de si tenen el propietari allà... Ai, ai, ai... Ja, això també... Tot depèn, tot depèn. També passa a vegades de les persones, eh? Depèn si hi ha algú al costat, o a l'habitació del costat també, el propietari del pis... No, l'interessant és intentar deixar-ho passar, no? I ja està, el que vam dir, això ja em comentava, em sembla. Si no volem que hi hagi la còpola, però tot i així hi ha l'aparellament, doncs l'opció que tenim és portar-la...
Al veterinari i ens punxaran una injecció abortiva que es posa en dues fases i ja està. Com a propietaris del gos o de la gossa? Si veiem que no ens molesta que tingui aquesta...
aquestes relacions sexuals al parc o on sigui, hi ha un temps limitat. Si estan 45 minuts, potser tu al cap de mitja hora has de marxar. Com ho podem fer per desacoplar el tema? No, no, no. No hi ha manera. De fet, quan acaba la còpola, és molt curiós. Agafa't a la taula, Jordi, que ara et farà mal. A mi em farà mal? No, no. Quan acaba la còpola, es queden cul amb cul.
Un miren cap a una banda i un miren cap a l'altra fins que acaba de desentomir el que és el penis i llavors pot sortir. És una qüestió molt física, és igual. També no cal entrar en detalls. Bàsicament és això, deixar. El que hem de saber és que si no tenim temps ho haurem de trobar perquè si no, no hi ha manera avui. El que ha de baixar i quanta més tensió hi posem, més difícil també serà que baixi.
Molt bé, hem passat ja el moment aquest de la cúpula i tal, tal, tal. Anem al tema de la gestació. Quants mesos estan embarassades, les femelles? Mira, estan 63 dies, exactament. Tres mesos i poc. Tres mesos i poc. Sí. Llavors, ho notarem, més o menys, hi ha coses que no... Igual no ho noten, tenen una mica de sobrepès o el que sigui, però en principi ho notarem perquè comencen a agafar una mica la zona abdominal, agafar una mica de condició, no?,
i les mames es comencen a dilatar una miqueta. Pot incrementar-se el pes ja cap a mitjans de la gestació, cap al dia 35 o així,
Entre un 20 i un 50% ja de la gossa. Què hem de tenir en compte? O què està tenint en compte la gent que ens pugui estar escoltant i que tingui una gossa embarassada a casa? A consum d'aliments. Pugen el consum d'aliments gairebé la meitat. O sigui, el que mengen, la meitat del que mengen de més. Un 50% més.
Més del que solen menjar a partir d'això, del dia 30-35. Val, val. I si la llet no apareix, o sigui, no ens espantem si la tenim embarassada, no apareix fins a un o dos dies, sí, d'un a quatre dies abans del par, més o menys. D'acord? I alguna contemplació especial pel tema de la llet?
No, en principi no. Va tot bastant bé. Mira, cosetes així... Bé, el diagnòstic és millor que el facis veterinari. Per palpació abdominal, a partir del dia 20, entre el 20 i el 25, ja poden trobar-ho. I si no, sempre estan les ecos o l'ultrasò, també. Però serà més avançat l'embaràs. Per tant, per situar-nos tenim l'alimentació...
I després també m'imagino que sent més curoros, no? Sí, deixar-la fer, deixar-la fer molt perquè sobretot quan s'acosta el moment del parc, elles el que fan és fer-se un niu, llavors tenir-ho en compte i preparar una zona allà de la casa que la gossa s'hi entregut i deixar-la, deixar-li amb ella coixins, mantes i ella s'ho muntarà.
Durant aquest temps d'embaràs, tot el tema dels hàbits, com per exemple sortir a passejar, tot això també és... No cal canviar-ho. No cal. Anar amb compte que no faci molt, molt d'esports a partir de la meitat sobre el dia 30, el mateix que nosaltres, perquè podria tenir un desprendiment, però sortir a passejar els hàbits a casa, inclús si volem fer, si ens agrada el que parlem a vegades, d'ensenyar trucs, tot això cap problema, no és un problema fer-ho. Val.
En conforme s'acosta en el parc, sí, però ja la veureu, o sigui, elaborant a la gossa. La gossa és molt sàlvia de la natura i ella mateixa com que es posa en un raconet i es deixa. Llavors, el primer que notarem és que ja pot ser que hi hagi una secreció per la vagina, com mucosa, que això vol dir que ja comença. És molt normal, també, si rebutja els estranys,
quan ja falten dos, tres, quatre dies pel parc, que no vol que s'acosti en el niu, diguem-li, gent que no conegui. Gent de casa, sí. Gent de fora segurament no els voldrà i pot ensenyar les dents o grunyar una mica. Roser, sí, perdó que talli, però tu ja veig que jo no en tinc ni idea del tema de gossos. És normal que es tinguin els fills a casa? No és el més habitual. S'ha de portar al veterinari? O com funciona? Ah, no, no, sí, sí.
S'embarassada sí, habitualment és a casa. El que passa que no és l'habitual, perquè d'anar a vent i les protectores i els criadors, doncs normalment la gent va a buscar els cadells de fora. Però sí, si decideixes que tingui cadells a teva gossa, normalment és a casa. T'informes bé, és això, adaptes l'entorn, sobretot quan s'acosta al parc.
i poc més. I com és un part natural, en aquest sentit, a casa, quan no som especialistes, nosaltres, no? Depèn de... Bueno, és que pràcticament no hi hem de fer res. Simplement està. Està perquè si té complicacions, algun cadell surt del revés, o no el pot treure, o el que sigui, ajudar-la. Però en principi, elles s'ho fan i elles s'ho menys. I a més, m'he millor dit perquè quan no ens espantem, perquè el que fan és menjar-se la placenta moltes vegades, conforme van sortint...
Penseu que el desgast no part, el desgast físic i orgànic és molt gran. I la placenta és una font de nutrients molt gran. Hi ha molts animals, sobretot els mamífers que... Bé, els mamífers són els que porten placenta, clar. Doncs que es mengen la placenta. Roser, quants cadells poden arribar a tenir? Depèn. Mira, el cas més extrem que es coneix, 23 en van sortir. 23? Sí, 23 cadellets. Però la mitja és entre 8 i 14 els grans i entre 1 i 3 els petits.
I la durada del part també depèn del nombre de cadells? Sí, sí, dependrà molt del nombre de cadells i de la facilitat de dilatar amb les contraccions, però va entre 5 minuts i una hora. Això de cadells fins a 23, depèn de la raça o això és genèric per tots els gossos? Sí, és el que deia, raça és gran. Un dou alemant pot tenir 20 cadells, tranquil·lament. Un, jo sé, entre un i tres.
Home, és que si té 20, un George Hay... Clar, sí, sí, sí, no, no, tindrà problemes, eh? Si un George Hay té 20 o 23, ja t'ho dic ara, per recuperar-se, també. Bé, tot això perquè fa el part. Alguna cosa més en aquest moment crucial?
com sabem què ha acabat, quan acaba, què hem de fer... Clar, perquè jo em poso en la situació i... Sí, normalment és això, és el que us dic. Pràcticament no hi hem d'interferir. És millor, inclús, que no hi interferim, que el primer contacte que tenen amb el món exterior és el de la mare, i això ja crea una societat.
en els cadells, de cara a enfrontar-se al nou món que tenen endavant. Penseu que és molt poc el canvi, perquè passen d'estar a una banda de la paret, a la part de dins de la paret de l'estomen, i a la part de fora, perquè tal com els treu la mare, se'ls va posant a la meta ja. Llavors, el canvi és molt petit. És més, si la deixem, normalment el que buscarà és un lloc on hi hagi...
una certa humitat, una foscor i unes condicions també de clima que siguin bones pels cadells, la mare. Per tant, deixar de fer, eh? Llibertat i que sigui, com dius tu, la pròpia natura que marqui. Si poguéssim evitar-ho, no caldria fer res, hem de posar-li a menjar la gossa, a partir del... per seu quart dia, potser ja ens permet. Reiem, abans segurament no voldrà.
No passa res, perquè tampoc menja i tampoc beu, sobretot el dia abans i el dia després del parc. O sigui, ella sap el que va fer. I amb els cadells que acaben de sortir, que acaben de néixer, què hem de fer? S'han de netejar o...? No, no, no, no. Ella els neteja. De fet, els cadells, nosaltres, estaria bé que no intercedíssim fins al mes i mig. Fins al mes, mes i mig, no tocar ni intercedir amb els cadells. No.
Si puguem evitar, que normalment no es pot, perquè els veus allà i són tan macos que tothom els vol agafar, llavors s'ha d'intentar evitar, però bueno...
No passa res. Gossos que te'l donen en un mes i pugen bé i ja està, no hi ha problema. Però l'ideal seria això, que fins al mes i mig... Penseu que el destet, el deslletament, comença als dos mesos. I el fa la mare molt progressiu. Quan els té, es mou una miqueta i els fa com més incòmode el poder mamar. Llavors arriba un moment que els mateixos cadells ja no busquen, perquè ja els fa molt incòmode la mare. Tot això passa entre els dos i els tres mesos. Imagineu-vos.
De totes maneres, és possible que la mare els rebutgi? Podria ser, inclús si els toquem.
A vegades podem provocar-ho, això. Això el passa més amb els gats, això, però pot ser. També no s'haurien algun cas de gossos. Sí, però qualsevol anomali, evidentment, al veterinari, i consultar... Si veiem que porta molta estona amb contraccions i que allò no avança, sí que s'ha de trucar al veterinari primer per informar i a vegades amb quatre indicacions ja ho tens, o portar-la directament perquè potser s'ha complicat el partit i sí que l'han de...
havíem de fer-se sàbia. Sí, aprofito per recordar també que si voleu els serveis de tant la Roser com l'Albert, que són els nostres educadors canins, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres, lapenyadelmorro arroba gmail.com, per exemple, i allà doncs us farem d'enllaç i qualsevol qüestió, ja sigui amb aquest tema.
o amb qualsevol altre tema que tingui a veure amb els gossos. Per cert, no sé si hem comentat, quan ha de sortir la mare, ja un cop ha tingut els cadells i tot plegat, pot sortir de casa? Sí, jo el que faria és cridar-la. Segurament el dia després del parc no voldrà sortir encara.
perquè tindrà els cadells enganxats allà i no voldrà. Però per ser el segon o el tercer dia, si ja tenim una bona relació amb la gossa, molt probablement, si la tindrem, a la volta de dos minuts, amb la seva calma, perquè acaba de parir, no? Sí. I farà un pipi, una caca, molt probablement, i tornarà a casa. Voldrà anar ràpid amb els cadells. O sigui que la primera sortida, breu.
Molt breu, les primeres, et diria, les primeres. Sobretot els primers 15 dies, més sortides amb els seus i en funció del que ella també vulgui. Segurament, si en té ganes i la crides, et dirà, vinga, va, s'aixecarà i vindrà i som-hi. Però és normal també que en un moment donat decideixi que no, que la prioritat és estar amb els cabells. Llavors, bueno, permetem-ho, permetem-ho perquè ells saben fins on poden arribar. Els gossos...
A partir dels més i mig dos mesos, si volem, per la zona de prop, però amb l'únic objectiu que reconeixi fora, podem passejar amb braços, perquè em sembla que fins els dos mesos no posem les primeres vacunes. Llavors, a partir que tenim les vacunes ja pot trepitjar el terra.
Si ens ven bé els tres mesos, no ens hem de preocupar amb els típics. Posem un diari, prenem paciència perquè passarà. Perquè si ens preocupem o renyem o corregim, el que pot acabar passant és que ho facin. Quan no hi som, més o menys. Però, Roser, no hi hauria la possibilitat que algun dels cadells necessités que l'estimuléssim per fer les seves necessitats? Normalment això ho fa la mare. Sí, tens tota la raó.
Pot ser. Moltes vegades hem trobat camades que no tenen mare i toca fer una altra. Però en principi això ho fa la mare. Els llepa i els estimula. El primer dia, quan han fet la primera mamada, ja fan.
Fantàstic, Roser, moltíssimes gràcies. Avui ja tanquem aquesta carpeta sobre les femelles, els seus cicles, i sobretot avui el tema de l'embaràs, que jo crec que ens ha il·luminat bastant, perquè són temes molt desconeguts a vegades, fins i tot pels mateixos propietaris que tenen gossos i gosses. Roser, deixem-ho aquí. D'aquí d'un parell de setmana ens tornem a escoltar i que vagi molt bé tot plegat. Bona tarda. Igualment, a vosaltres. Gràcies.
I tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals i després rebem el nostre convidat d'avui, el Ramon Vives, que és el líder de la banda plou. Fins ara mateix, a la penya del marró. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Aquesta hora se celebra a la Generalitat la primera reunió del Consell Assessor per la Transició Nacional. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, la reunió que es fa a porta tancada ha començat fa aproximadament mitja hora i prenen part del president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, el conseller de Justícia, Germà Gordó, i el de la presidència, Francesc Homs, a més dels membres del Consell Assessor. L'òrgan el presideix el director de l'Institut d'Estudis Autonomics, Carles Viver Pissonyer,
i en formen part, entre d'altres, els professors Germabel, Salvador Cardús o Ferran Requejo. El sociòleg Salvador Cardús ha assenyalat abans de l'inici de la reunió que tenen la responsabilitat de dibuixar el full de ruta que la societat demana per preparar la consulta sobre l'autodeterminació. La gent demana explicacions, que hi hagi full de ruta, que hi hagi camins precisos, i jo crec que a nosaltres ens toca fer això, dibuixar aquests camins, quines són les estructures que necessitarem...
i ser possible que es realitzi el més aviat possible. La reunió d'avui és una primera presa de contacte que servirà per establir una agenda de treball.
La presidència del Congrés ha expulsat de la tribuna d'oradors els diputats d'Esquerra, Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà, per parlar en català. Esquerra ha decidit aquest dijous intervenir en català a tots els punts de l'ordre del dia del ple, en protesta per la sentència que ahir va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una resolució que estableix que si un sol alumne demana l'educació en castellà obliga a canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera.
Si ho permeten, continuaré parlant en català. Senyor Taldà, le llamo a l'orden por primera vez. Si ho permeten, segueixo igual. Bien, pues le llamo a l'orden por segunda vez. Guillermo Gulló. Le llamo a l'orden por tercera vez. No tiene usted la palabra y le ruego que abandone la tribuna. A tot això, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha negat a la xarxa de comunicació local que el govern català faci insubmissió a l'hora que ha denunciat un intent d'acabar amb el model lingüístic.
La majoria d'afectats per les preferents de Caixa Laietana, que van canviar-les per accions de Bankia, podran acollir-se a l'arbitratge per mirar de no perdre tants diners. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anunciat que rebran el mateix tracte que els clients de Bankia, atès que el 90% dels clients amb preferents d'aquesta entitat, van canviar aquests títols per accions del banc.
En el caso de Bankia, también se incluirán en el proceso aquellos preferentistas que acudieron al canje de participaciones preferentes, como fue el caso de Caixa Calaitana, por acciones a principio del año 2012. A pesar de que estos canjes tuvieron el visto bueno, de recuerdo, del Banco de España y de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Aquí, como todos sabemos, se produjeron
en determinades circunscripciones, determinadas ciudades, como es el caso de Mataró, una concentración importante desde el punto de vista del canje de estas preferentes por acciones. Mentrestant, segons un informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Bancaja, Caja Madrid i Banquia van incomplir reiteradament la llei al col·locar preferents a petits estalviadors a un preu que no corresponia amb mecanisme de venda opacs sense la publicitat necessària i que beneficiaven justament uns clients per sobre els altres.
Coincidint amb el Dia Internacional del Parkinson, d'aquí a tres quarts d'hora comença a Barcelona, el cinquè Congrés Nacional d'Atenció Sanitària al Pacient Crònic. Sota el lema de la malaltia a la persona, el Congrés se centrarà en la necessitat de canvis en el model actual d'atenció sanitària. Ho ha explicat el president del comitè organitzador del Congrés, Albert Ladesma. Pretendem adaptar el nostre sistema assistencial...
El Congrés tindrà lloc fins al pròxim dissabte al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona.
Bona tarda, us parla David Amador. L'Espanyol ha accedit al crèdit bancari de 4 milions d'euros que estava negociant amb aquests recursos. La intenció del club és millorar el fons de maniobra de la seva tresoreria. D'altra banda, el defensa Diego Coloto ha dit en roa de premsa que cal certificar aviat la permanència perquè d'aquesta manera es podrà replantejar l'objectiu de la temporada. Recordem que l'Espanyol rep dissabte al València.
Es la primera oportunidad que tenemos de cara a las ocho finales que nos quedan en sentenciar este objetivo, el primer objetivo y el único que tenemos hasta hoy en día, que es sumar los 42 puntos que nos den la tranquilidad matemáticamente de seguir un año más en primera por cómo se empezó y por cómo se veía esto hace un par de meses.
I amb bàsquet el Barça juga avui al Palau el segon partit davant el Penatinaikos en la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga. Els blaugranes volen viatjar a Grècia amb dues victòries d'avantatge. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. El Sant Justenc, David Iniguet i David Gessalí presenten demà Can Genestal lliure la guerra aèria a Catalunya, 1936-1939, en un acte que es farà a la sala de les golfes i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justenc i d'Esvern Accions. David Iniguet i David Gessalí van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte, tot i que n'hi havia molta,
sobre la Guerra Civil. El llibre es basa en explicar aquests conflictes aèris contra la població catalana, però des del punt de vista dels seus protagonistes. Per això s'han fet un munt d'entrevistes als aviadors republicans i als seus familiars, a més d'investigar en col·leccions fotogràfiques privades i en arxius militars espanyols i italians. Sant Just també va tenir protagonisme en aquests bombardejos contra Catalunya i la presentació es farà demà a les 7 de la tarda a la sala a les golfes de Can Genestà.
L'Ajuntament de Sant Just vol enderrocar l'edifici del carrer de la Creu amb Bataneu i el que acollia els tallers de músics. El primer és el que fins ara ja acollia també l'Escola de Català i l'Escola d'Adults. Són dues actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles. L'edifici que fins fa pocs dies acollia, com dèiem, aquesta escola d'adults, estirar a terra per poder fer un espai obert com una mena de parc,
que donaria accés a la pista de l'antiga escola Montserrat i al pati del Rura de l'Ateneu. I l'altre edifici s'hi construiria un aparcament. Per aquestes actuacions es compta amb un pressupost d'entre 35.000 i 50.000 euros i per les obres que vindrien després es calcula que caldrien uns 100.000 euros. En aquest cas, però, el calendari dependrà del pressupost que disposi l'Ajuntament.
I acabem explicant-vos que justament a aquesta hora es presenta el servei de convalescència de Sant Just amb una taula rodona al centre social a Milenari. És un servei impulsat per l'Ajuntament del Municipi i per l'Hospital Moïse Esbrogi i que s'adreça a persones que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que un cop tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant un mes natural com a màxim. És una iniciativa pionera
a l'àrea metropolitana de Barcelona i es presenta avui, com dèiem, al mil·lenari. La taula rodona servirà per explicar en què consistirà aquest servei i quines persones se'n podran beneficiar, a banda de debatre també sobre aspectes socials. La regidora d'Acció Social i el primer atinent d'alcalde, Gina Pol, moderarà l'acte, que comptarà també amb la presència de l'alcalde de Sant Just, Jura Borbinyà, el gerent de l'Hospital Moisés Brogi i el responsable d'atenció domiciliària de la Diputació de Barcelona.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les set del Sant Just Notícies edició vespre. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Just a la fusta.
Vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a buit.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal!
6 i 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Marró. Aquí estem, efectivament. D'aquí una estona connectarem amb el Museu d'Història de Barcelona, on allà hi tenim el nostre col·laborador habitual dels dijous, en la secció de llibres, l'Arnau Consul, que ha fet el pròleg del Capità Carlenton, de Daniel Defoe.
I també amb el Sergi Arrada per parlar, com cada dijous, de l'Atlàntida Film Festival durant aquestes setmanes, el primer festival online que es fa a l'estat. Però abans de tot això, Cristina, repassem alguns trending topics de les últimes hores.
Perquè avui ha sigut 30 en tòpic, Guillem Agulló i Salvador, que era un jove valencià militant en moviments nacionalistes d'esquerres que va morir assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta avui fa 20 anys. Exacte, la majoria de missatges que podem trobar a Twitter han estat de recordatori i de suport cap a la família, sobretot als pares. Podem destacar el de los chicos del maíz que diuen Guillem Agulló siempre en la memoria y su asesino apenas 4 años de cárcel y presentándose como candidato en la extrema derecha nazi.
Un altre seria el Roc Casagran, que diu, fa 20 anyets que l'escòria mata el Guillem Agulló, però no ens manca memòria i tenim clar l'horitzó. I acabem amb el Jaume Comte, que diu, 20 anys després, Guillem Agulló no ha oblid ni perdó. Manifestació el 12 d'abril a les 7 del vespre.
Avui també ha sigut trending topic a TSJC perquè continuem amb el hashtag si un alumne ho demana i afegim novetats respecte a la sentència del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya, no? Sí, perquè es veu que el ministre Huert ha avisat al govern català que la resolució del tribunal s'ha de complir. Els comentaris de Twitter evidentment no s'han fet esperar i podem destacar l'independència que diu si et poden expulsar del Congrés també se l'hauria de poder expulsar de classe.
Un altre seria el del piolador català, que diu, això sí, si el 80% dels catalans demanen fer una consulta, que es fotin, no? Preguntava. I acabem amb el del Franqui Pereira, que diu, si un sol alumne ho demana, tots hauran d'anar amb pilotes. Bé, doncs aquests són alguns dels comentaris i opinions de la gent de Twitter sobre aquest tema, 6 i 12 de la tarda.
Avui al programa ens visita el cantant i líder d'una formació musical, es diuen Plou, que tenen un disc al mercat titulat Bingo i on es defineixen, atenció, com un grup power pop, lànguit i subtilment eròtic. Plou ha tocat alguns escenaris de Barcelona com la Sala Cidecar, l'Apolo, City Hall, l'Avnak...
La banda la componen el Guillermo Fabra, el baix, el Javi Martí a la bateria i Ramon Vives, veu, guitarra i teclats. Ramon Vives, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. A veure, comencem per això del Power Pop Languid. Què és això del Power Pop Languid?
Bé, el que estàs escoltant. És això, si no puc dir més. Us vau inventar vosaltres aquest concepte? Crec que sí. I com vau arribar a trobar el que us definia? Després de molts debats interns que vam escollir. Perquè, clar, Power Pop, Languit, és que jo estic donant voltes, i t'ho pregunto i encara no trobo... Sí, és gairebé un oxímoron, perquè Power Pop i Languit, en teoria un Power Pop no sol ser Languit, el mateix Power mata el Languit, per tant ens quedem amb Pop. Ah.
Directament. Què us sembla? Què us sembla, aquesta fórmula? M'agrada molt, sí. I també, com dieu, vosaltres, subtilment eròtic. Com s'aconsegueix la subtilesa eròtica? Perquè l'erotisme ja és subtil, no?
És a dir, que aquí... Sí, no, anem per parts... Com va començar, va? Ui, la història és llarga. De fet, Plou és el fill, o es deriva de l'anterior grup, que és Clementines, que a Clementines potser a l'Oient li sonarà més, perquè vam...
Vam ser relativament reconeguts. Vam fer una gira amb Ràdio 3, em sembla? Sí, bueno, Ràdio 3 ens estimava molt i el Jesús Ordobás i tots els seus locutors ens deien el secreto mejor guardado de Barcelona. Que es va quedar sempre en secreto. Però sí, realment ens cuidaven molt. I després el Mundo Sonoro també ens va posar el top nacional.
I què va passar amb Clementines? Què va passar? Que se'n van anar tots. Em vaig quedar sol. Jo vaig muntar el grup amb un amic, amb el Jordi, però el Jordi se'n va anar a França, el baterí era holandès i se'n va anar a Holanda, i el baixista se'n va anar a Madrid. I de sobte jo vaig mirar al meu voltant i no tenia ningú. Jo vaig decidir seguir, però vaig trobar més honest canviar-li el nom i dir-me plou.
Potser no ho hauria d'haver fet, perquè Clementines tenia tot un bagatge que Plou no tenia. Te'n penedeixes? Sí, però no ho diguis a ningú. Això passa molt, no? Marxa potser algú de grup i diuen continuem igual perquè la marca ja la tenim. Exacte, la marca ja estava i de fet jo composava moltes de les cançons de Clementines i de Plou també. Llavors una mica es podia haver seguit, però em vaig trobar més honest canviar-li el nom perquè eren gent diferent, no?
I, bueno, em plou, clar, vam començar des de zero i a més tampoc ja no vam casar-nos amb ninguna agència discogràfica o etcètera i vam ser absolutament independents. La qual cosa no ens treu la gràcia de tocar, ens encanta i seguim fent el que ens agrada. Però és molt difícil ser independent, tal com estan les coses avui en dia? No, depèn del que vulguis. Si vols viure d'això i ser una popstar, potser sí, però si no, pots seguir fent coses. A mi el que em sap greu és no poder tocar en directe o poder tocar menys del que...
voldria. Tenia que currar-t'ho per tocar en directe i jo no, hostia, em preferia que em vinguessin a buscar. Sí, m'imagino que és la feina més pesada, no?, i la menys gustosa. Sí, és la que sol externalitzar i, de fet, és la que haurien d'haver... Això potser ho haurien d'haver fet, potser aprofito aquesta plataforma ara perquè contracteu-nos i truqueu-nos i poseu-nos banyeres plenes d'aigua, aviant, en els camerinos. Però... Però vull dir que sí, ara sí que ens va trucar l'Apolo i el Mundo Sonoro va normalitzar l'any passat, no, fa un any i mig ja, un concert i sí que ens ho van dir. Però hem estat sempre...
Més independents, però independents. Off the love, no? Below the lines. Com s'aconsegueix un bolo? Com s'aconsegueix un concert? Hi ha moltes maneres. Normalment els pots organitzar tu, pots unir-te en grups i organitzar-los, però si no hi ha uns circuits, els quals hi ha una sèrie de mànagers o de professionals que ja s'encarreguen d'omplir i de programar.
I nosaltres ara mateix, amb Clementines sí que ja estàvem, ara hi són menys, però potser hi tornem perquè seguim tenint ganes de tocar. Ah, o sigui que hi ha la possibilitat que torni Clementines? No, no. Ah, sí, també. Per què no? És possible, perquè... Sí, jo crec que algun dia tornarà. De fet, a la vostra web expliqueu que us dieu plou perquè us ha de pluja.
Quan esteu enmig d'un bolo a l'aire lliure i comença a ploure, també? Ha passat, ha passat. I què? Ens agrada menys. Perquè pareu, no? Sí, sí. Clar, és perquè si no et fa parar ella. Alguna broma, no? Mira, plou. Sí, sí, sí. No dono jo que massa broma, és perquè els bolos solen ser tancats. També dieu que us agraden els dijous a la tarda.
Sí, sí. Avui és dijous a la tarda, què notes? Ho vam fer per vosaltres. Ah, va. Clar, això va canviant, és una fórmula. De fet, graveu en català, en castellà, en anglès, fins i tot en francès. Sí. Això és degut a un motiu especial per arribar a més gent, perquè us surt així? Ens surt així, ens agrada, perquè parlem els idiomes, també, i, bueno, havíem intentat fer un projecte pan-europeu així, però al final ens hem quedat amb l'anglès, eh? Deixa'm dir-ho.
El proper disc potser serà en català, però ens hem quedat en anglès. De fet, les lletres del nostre disc, del Bingo, estan fetes pel Francesc Miralles, que és un escriptor bastant conegut, no sé si el coneixeu, i és un amic meu. I a ell li agradava molt el meu projecte i va decidir fer les lletres, oferir-se per fer les lletres. I de fet, de plou em parla molt en un llibre que es diu Retrum, seu, en què els protagonistes van a un concert nostre.
i ens surten els nostres textos allà que són textos seus de fet, són textos alguns a mitges entre ell i jo jo tenia unes frases que volia que els diguessin i li deia de què volia que parlés la cançó però llavors una sèrie d'estructures ell me la vestia i va ser un projecte molt maco perquè la veritat és que les lletres són molt boniques clar, això t'haurà de dir perquè pels que no arribem per exemple a aquest Friday Kit de què parla?
Ara em poses en un compromís. No te'n recordo. Sí, sí que ho recordo. Són semi-haikus i emocions. Que no és una història sencera. Fredrick, no. Alguna que sí que és una història sencera que no penso explicar en públic. No parlem de vosaltres? Sí, sí, sí. Experiències, sensacions, sentiments, maneres d'entendre la vida.
Bé, de fet, també teniu una curiositat de les vostres esquenes com a grup a Plou, perquè el tema Montcapgirat va ser escollit per un anunci televisiu d'àmbit nacional per part de l'ONG francesa Restos du Coeur a Telefranç 1. Bé, escoltem l'anunci i després ens expliques com va arribar tot plegat, perquè la música és vostra. Sí. Anne et Louis attend que la séance commence. Nils attend sa crèpe
L'anunci és d'una ONG superconeguda a França, que tenen no sé quants milers de restaurants repartits per tot el país.
i està dient que aquesta gent està d'alguna manera entrant a un restaurant d'aquests. De fet, fa una metàfora, aquests estan esperant el teatre, però en realitat és com si estiguin col·laborant per l'ONG. La qüestió és que...
Ens m'agrada molt rebre aquesta proposta. Com va anar tot plegat? És una llarga història, perquè jo treballo també en temes de música, però en temes de música per marques. És a dir, jo estic en un projecte de música per marques a Espanya. De publicitat? No exactament, sinó d'identitat sonora. És a dir, de veure de quina manera les marques es poden expressar en termes de so i de música.
I és a través d'aquí vaig tenir alguns contactes amb un noi que s'encarregava de fer coses així només de publicitat
Va conèixer la meva música, la va sentir i va dir, m'agrada molt la teva música, podria posar-la a la meva cartera de... Per vendre, no? Sí, per vendre anuncis concrets. A més, aquest no hi era francès. I jo li vaig dir, a mi tant que sí, encantat. La va posar a la seva cartera de músiques i em va trucar un dia i em va dir, escolta, és que mira, m'han demanat un pop-languid, o power-pop-languid, i heu fet cinc temes, un d'ells el teu. O no, heu fet molts i n'han escollit xinc, un d'ells el teu.
Vols que siguem endavant? I jo, clar, sí, seguim, seguim. I al final va dir, escolta, que el teu és el que els agrada més. Que fort, no? Sí, va estar molt bé. I en aquell moment de la notícia, com estàveu vosaltres? Perquè suposo que les emocions i tot això... Sí, bueno, ja he tingut moltes quantes emocions, també, i després a vegades són fum i a vegades em cautelen. Però contents perquè no estaves venent un producte de neteja, sinó que és una ONG amb la qual tenim bastanta afinitat. Jo més treballava una ONG fins fa molt poc,
I llavors em va fer molta il·lusió. I, de fet, l'anunci va ser molt conegut, perquè es passava pertot arreu. Es passava a Televisió Francesa 1 durant molt de temps. I tothom coneixia aquesta música. I no vau anar a fer bolos a França? No, no, no. Ho dic perquè moltes vegades els anuncis i la música que hi ha en les cançons serveixen després de plataforma. És cert. Doncs mira, nosaltres tampoc hem aprofitat aquesta plataforma. I, de fet, hi ha un músic francès que ens va fer una proposta i ens va traduir la lletra catalana al francès.
i l'ha intentat moure per França, però ell tampoc té molts contactes, no sé, però bueno, la cançó està intentant moure per França, ara l'està intentant moure ell. Sí, home, això passa, per exemple, no?, amb el cas aquell dels Billy Division and the Dancers, no?, que estaven a Suècia amb el mou tan tranquil·lament, i aquí van ser molt coneguts a través de l'anunciar estrella. I s'han vingut a tocar amb estrella. Clar, perquè no sé si la ONG ha organit algun concert algun dia, podríeu anar. Sí, la veritat és que...
Tindríem el dret moral de fer-ho. Bé, estem parlant amb el Ramon Vives, que és de Plou i de Clementines abans, com hem escoltat. Però és que, a més a més, ara ens has donat aquesta pinzellada d'aquesta creativitat, no?, de com vendre o com es poden sonar diferents marques. Però és que, a part de tot això, tu ho compagines amb un grup de versions per festes, que us dieu Los Amantes de Amparo.
amb un registre totalment diferent del que hem estat parlant fins ara. Allà, què et toqueu? Allà és un grup que, de fet, el tinc amb els meus germans, que també són músics, i la meva cosina, que també ho és, i dos amics. Tota la família, no? I toquem... Et diria que les bodes més pijes de Barcelona estem tocant nosaltres. Ah, sí? Ostres!
Vols d'aquí, per exemple, algú conegut? Bueno, no, tampoc he de ser discret. O sigui que sou un grup de versions de qualitat. Sí, sí. En aquest sentit. A més, no ens fem pagar, perquè a mi, realment, fins fa ben poc, t'asseguro, que el grup de la Sona Desemparo és el meu sobresou.
Ideal per arribar a final de mes. Està ben pagats els bolos als casaments. Els fèiem pagar-te-li com creiem que havia de ser, que és muntar una festa i pagar-ho en conseqüència, perquè ho portem molt bon equip i vam començar jugant-lo nosaltres, portant-lo, muntant-lo nosaltres, hem fet...
Però hem fet més de 100 casaments, la treia vam comptar. Més de 100 que no està mal. Déu-n'hi-do. Home, som moltíssims, eh? I moltes aventures. I han acabat tots bé? S'han divorciat alguns o no ho sabem? Segur que alguns s'han divorciat, sí. No ho dic, perquè... No ho sé, no ho sé. Tenim un alt percentatge d'aguante. Home, bromes a banda, la música, els casaments, és important, eh? Importantíssima. Perquè una mala música pot enfonsar el record de tothom. Absolut. I una bona... Nosaltres ens veuen... Un casament ens en surten tres, normalment. És veritat, però...
Sí, sí, sí, o de l'orella només, perquè ens senten i diuen, ostres, oi, podeu venir a tocar el mi boda. Quin tipus de música i quines cançons toqueu? No, no, no, digueu, digueu. Cent i pico versions, no ho sé, totes, totes. Totes, totes, totes, totes, totes, totes, totes, totes, totes, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
I teniu alguna anècdota que us hagi passat en alguna boda d'aquestes? Curiosa o més divertida? Bé, un viat de 500 euros a l'escenari, què et sembla? Què dius? Ens ho van tirar? No, no, enrotllat, enrotllat en formato snifer. Oh! Aquest és un bo. Sí, sí. Bé, no vull saber...
on va acabar. Millor deixem l'entrevista aquí. T'agraïm molt que hagis vingut. Ramon, per cert, no sé si teniu bolos properament de plou. En farem algun, sí. De fet, hi ha una pàgina web, que és plouband.com. Un facebook.com barra plou o plouband.
plouant, eh? Allà també la gent no us pot seguir tot plegat. Tenim molts seguidors, la majoria francesos. Ho tenim molts seguidors, sí. Clar, clar, clar, haurem d'anar a França. Clar, aneu a Perpinyà a viure, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs Ramon, moltíssimes gràcies per haver vingut fins aquí, fins a Sant Jus, que sabem que no és fàcil. No l'és. Sobretot si vens amb transport públic. Com jo. Però t'agraïm molt i mira, avui també ens ha agradat molt descobrir el Ramon Vives i a Plou i tot plegat. Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquest tema dels plou és sillu d'un camí cap a dos quarts de set de la tarda i continuem a la penya del morro i ara parlem de cinema.
I com cada dijous, ja fa un parell o tres de setmanes, ho fem amb el Sergi Arrada, que és el nostre corresponsal a un festival on no té una seu fixa, perquè és el primer festival online que es fa a l'estat, l'Atlàntida Film Festival, a través de la plataforma Filmin.es. Sergi, bona tarda.
Bona tarda, Sergi, què tal? Com estàs? Molt bé. Des del sofà de casa teva, veient les pel·lícules que van passant al festival, que deu estar a punt ja d'acabar, no?
Acaba el 22. Ah, doncs no, no està a punt d'acabar, encara ha faltat un parell de setmanes. Has vist alguna pel·lícula que recordem que també són pel·lícules que no han trobat distribució en el circuit comercial convencional de cinema i que es poden veure a internet previ pagament, això sí, de diferents abonaments, amb diferents pacs, etcètera, etcètera. Quines són les pel·lícules que has vist últimament i que més t'han agradat o que més vols destacar? Doncs he vist unes quantes aquesta setmaneta.
I, bueno, podem començar per una pel·lícula catalana, de la gent de l'ESCAC. Sí? Home, bona factura, eh? Bona factura. O no? Bueno, aquesta és bastant independent, suposo que s'acabarà estrenant, perquè és de l'ESCAC i un escándalo films i tal, s'acabarà estrenant. De fet, a finals de mes, també es podrà veure dintre del Festival de Cinema Independent de Barcelona, el festival d'autor, doncs també es podrà veure. La pel·lícula es diu Otelo. Otelo?
Que és el protagonista de William Shakespeare, no? Exacte. I és un grup de joves que volen rodar una pel·lícula independent basada en hotel o de Shakespeare. I el director de la pel·lícula, el de...
El que fa de director, que a més és el director de la pel·lícula de veritat, fa una mica de Iago, no sé si coneixeu l'obra d'Otelo. Sí, que és qui mata finalment a Otelo per gelos, no? No, Iago és el moro, que és el que s'encarrega de...
fer que Otelo, per gelosia, mati a la seva... Ah, això, això mateix. És qui li dona el punyal, no?, de forma metafòrica, una mica, i li menja l'orella dient-li a Otelo... Exacte, ara és veritat. Sí, tens raó. Vale, doncs aquí el director, que juga aquest doble paper, no?, director de veritat i director dintre de la pel·lícula, comença a... a ficar dubtes dintre de... de l'actor que fa Otelo, que ha fet la que fa de la seva nòvia...
representa que és la seva nòvia també a la realitat. I, bueno, juguen una mica en realitat ficció. Ah, què és la realitat? Què és ficció, no? Tot el tema aquest també de... Bueno, de... Com d'un... El director com un manipulador que és capaç de...
S'ha de jugar amb les persones... Sí, sí, sí. Està clar, no? De fet, es diu que molts directors de cinema també han de tenir aquest tipus d'arts, no? Perquè els actors són molt especials, també, això ja ho sabem, i també per anar-los conduint. Què t'ha semblat Otelo? Com la valoraries? Ui, no cal que diguis res, ja. No, ja ho veig. No, no, m'ha semblat una pel·lícula interessant. S'ha de dir que la pel·lícula es va gravar en tres dies
que ha costat 15.000 euros, que no és molt. És res. Per mi és molt, però en realitat no ho és. No, no. I que dura una mica més d'una horeta, no arriba a l'hora de veu. S'hi passa ràpid, eh? Molt bé. Però clar, com que és molt independent, hem de representar que és molt independent, és un únic escenari, no sé què tal...
clar, la factura no és que estigui molt currada, però és interessant, els factors també són nobels, i clar, tot té com una pinta molt de... Primera vegada, no? Sí, de primera vegada, però bueno, que és un director jo crec que tenia en compte, la pel·lícula no està malament, no és un pel·lículon, però bueno, que és una pel·lícula curiosa. Té ritme, en aquest cas, la pel·lícula o...?
Sí, sí, sí. Clar, és que també dura una hora. O sigui, és que tampoc tens temps molt d'avorrir-te. I... No, no, està bé, està bé. No, però podria ser una mica lenta, no? Potser perquè com és una mica així com amateur, no? I principiam, potser en un sol escenari es pot fer una mica lenta, no? Però en aquest cas no seria.
Bé, és l'escenari on graven i després l'habitació del camerino, i ja està. Molt bé. Sí, Otelo, de l'escac, ja queda dit. Més pel·lícules que hagis vist últimament? Una altra pel·lícula, un documental que es diu Stories We Tell, les històries que contem, dirigida per la Sara Polley, que és l'actriu protagonista...
de mi vida sin mi, de la vida secreta de les paraules, de les palabres, que, bueno, qui es va fer coneguda per això, a Estats Units ja era coneguda abans per una sèrie de televisió i tal, i, bueno, fa uns anys també és directora, aquesta és la seva tercera pel·lícula, i és el seu primer documental, i la pel·lícula és bastant curiosa, perquè està basada amb la seva família, de veritat. Ah. I, bueno, la seva mare va morir quan ella era molt petita, de càncer, i
I, bueno, al principi juguen com que és un... un documental una mica sobre la seva mare, perquè entrevisten els germans d'ella, que són més grans, ella és la petita, entrevisten el seu pare, entrevisten els amics de la seva mare, i al principi sembla que és... que entre les opinions de tothom faran com... El retrat, no?, de la mare. El retrat de la seva mare, que de vegades contradeixen entre ells i tal, però després resulta que, a més d'això...
tracta de la veritable paternitat d'ella ella descobreix ella ja ho sabia quan va gravar-la ella descobreix en la pel·lícula que el seu pare no és el seu pare oh! spoiler aquí, no? no, no, no és un spoiler no, no, que va un giro argumental i no és un spoiler però que estarà sent en fet real i ella no es va enterar durant gravar la pel·lícula ella ho sap des del 2008 o una vegada així
Bé, com es diu la pel·lícula, perdona, per recordar-la? Stories Vuitel. Ah, sí, Stories Vuitel, és veritat, molt bé. Ella és canadenca, de fet, va guanyar l'any passat el premi de la millor pel·lícula canadenca de l'any, el millor documental canadenc de l'any, i, bueno, allà a la seva terra s'han portat molts premis, després s'ha passat a Sundance amb molt bona crítica i tal. De moment no té distribució aquí, però, bueno...
Bé, Sergi, i acabem ja amb una última pel·lícula d'aquest Atlàntida Film Festival, que ja fa un vell o tres setmanes que funciona, a través de la plataforma Filmin.es a internet, és el primer festival online en l'estat d'aquest estil, amb pel·lícules, les que es projecten, o les que, vaja, es poden veure en streaming, que no t'han trobat un circuit i una distribució comercial. Amb quina acabaríem avui? Doncs amb una pel·lícula una mica rarona, d'acord?
Una pel·lícula grega que es diu Boy eating the bird's food, jove que es menja el menjar dels ocells. Lo típic. Eh? Lo típic. Lo típic. Bueno, és una pel·lícula bastant raruna que acaba sent una crítica a tot el tema aquest tan actual de la gent que es queda sense pis, que no té per menjar, que li foten fora de casa seva... Els desnonats, no? Els desnonats, sí.
Però tot una mica més críptic i, clar, a lo grec. Què vol dir això? T'argument la pel·lícula? Hi ha un protagonista? Té molts pocs diàlegs. Tota la pel·lícula és ell. Ell és un cantant en part, a l'atur, a l'òpera. És un jove i té un ocell.
I es menja el menjar del seu ocell. I es menja el menjar del seu ocell, ja. Però a veure una cosa, això què és? O sigui, és d'aquell tipus de pel·lícules que ja deia l'altre dia, que són quasi bé experimentals, que estàs esperant tota l'estona. Ara sí, ara sí, però aquesta com a mínim t'ho explica, no?, al final, o no? Sí, no, no, és obvi d'acabar. Però bé, tota la pel·lícula és una hora i vint, també és porteta, i com va aconseguint coses per menjar, no? A veure... Ho agafava de les escombraries...
el menjar del seu ocell. Una comèdia. Una escena molt polèmica, molt polèmica. Es va passar a Berlín, aquesta peli, i va aixecar molta pols per una escena molt bèstia. Què passa? Doncs ell es masturba i no cal que et digui el que es menja. Prou, prou.
Bueno, en fi, aquesta pel·lícula que hi ha tot de cara, que jo no aniré a veure. Feu el que vulgueu, tot i que el Sergi la recomanes o no? És curiós. No, no, no, tu ets un marrano, ets un pervertit, Sergi. A pare es veu, eh? Bueno, és igual, no vull saber-ho ja, no vull saber-ho. Sergi, gràcies, una semana més. Sí, ja, deixem-ho aquí perquè no... Tu ets rarot també, tu, eh, Sergi?
No, no, aquesta pel·lícula tenia ganes de veure-la, eh? Perquè vaig dir que... A mi les pel·lícules polèmiques que la gent o les odia o les ames o tal, a mi m'agraden veure-les. Això és veritat, no? Perquè després... Normalment sempre les ames, després, tu, que dius tu. Bueno, vinga. És curiosa, a veure, tampoc és un pel·lículon. No, va...
Vinga, ama de casa. Vinga. Ens tornem a escoltar. Sí, dimarts, canal de joves. Vinga. I dic el film. Vinga. Adéu, adéu, adéu. El Sergi allà, les seves coses. Home, cinema a casa.
6.38 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments connectem amb el Museu d'Història de Barcelona. Allà tenim el nostre col·laborador habitual dels dijous, que és l'Arnau Cònsul i que està a la presentació del llibre al capità Carl Anton, que ja ens en vam parlar la setmana passada i ell està allà en qualitat d'escriptor del pròleg. D'aquí uns moments en parlem a la penya del morró.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1
6 i 40 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro i en aquests últims minuts de programa connectem amb l'exterior. Concretament, amb el Museu d'Història de Catalunya, perquè allà hi tenim l'Arnau Cònsol, que és el nostre col·laborador dels dijous de la secció de llibres de l'Escola d'Escriptura de la Taneu de Sant Jus i també col·laborador a Estones Perdudes de la revista Sapiens. Arnau, bona tarda.
Hola, bona tarda. A més a més, també has fet el pròleg del llibre que es presenta ara mateix, d'aquí uns minuts, que és el Capità Carleton de Daniel Defoe, eh? Això mateix. És una obra bastant desconeguda de Defoe, que tothom la coneix per Robinson Crusoe, sobretot, per Moll Flanders. I aquesta sembla que és l'última novel·la que va escriure. I, bueno...
Durant molt temps no es va saber que era ell, perquè l'havia firmat amb pseudonim, i ara m'estic envalant, perquè m'interessa que la gent ho sàpiga, i ja sé que ja el vaig dir la setmana passada i em vaig parlar, però... No, home, no, aquí respectem totes les cultures, o sigui que no pateixis. Estàs nerviós, Arnau? Bueno, no ho sé. Aquí, una presentació, potser em fan dir quatre coses, hi haurà gent... Una cosa és parlar per...
Allí a l'estudio, por telèfon, em sents tu. Perdona, si tu vas presentar l'acte del Dia Mundial de la Poesia fa poques setmanes, allò va ser com un entrenament. Sí, bueno, però no sé, tu també saps, sempre has de fer una mica de nervi. Has de tenir sempre papallons a l'estomac, perquè si no, ja anem malament. El que volia preguntar-te és, quin emmenys hi ha aquí al Museu d'Història? On estàs tu al museu?
Jo estic a la quarta planta, del de tots. Hi ha el restaurant, que està mig buit, però darrere el restaurant, que té més parets de vidre, veus tots els màcils, els velers, Montjuïc retallat al cel... És mato. La veritat és que està molt bé, eh? I podríeu ser vosaltres ara mateix. Hi ha pica-pica o cava? Espero que després sí. De moment ara estan posant la taula, allò per dir... perquè la gent l'indica que hi ha quatre llibres, si els volen comprar després de la presentació, sempre és un detall. I ara mateix...
No sé si algú recorda l'edifici del museu, són 5 plantes, i al mig hi ha una mena d'espai molt ampli, que ara mateix n'hi aboco i fa una mica de lluio. No, no, no. 4 plantes... No, no, no. La rampa que va baixant així és com en espiral, i ara està molt plena. Està plena perquè la gent...
Bueno, tant, que a les 7 el museu tanqui, per tant, hi ha bastanta Guil·làndia, per aquí, pel que veig, eh? Quina exposició fan ara? Una estona, eh? L'avís dir, atenció, tanquem el museu d'aquí pocs minuts. Escolta, quina exposició fan ara al Museu d'Història de Barcelona? Hi ha alguna?
No, és el de Catalunya, eh? Ah, és el de Catalunya, clar. No ho confonguem, eh? Ah, m'he equivocat. És el de Catalunya, que està allà, ja et dic, al costat del mar, i al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, que està a la Plaça del Rei, que és on hi ha les brunes romanes i tot allò, que és molt bonic, eh? I tu estàs el de Catalunya. Aquest és el de Catalunya. Estàs a les Drassanes. Hi ha tota una mirada de sales permanents on es va explicant la història de Catalunya, després són exposicions il·lertes sobre, bé, més o menys dies,
Home, que perdona, perdona, mira, justament avui m'ha dit un ocellet que és 11 d'abril i que es compleixen 300 anys, justament avui, del Tractat d'Utrecht. Sí, senyor, sí, senyor, estàs ben informat. Sí, que... Avui, dia 11 d'abril, ho torno a repetir, ja sé que tu ho has dit molt bé, però ho tornaré a dir. Avui, 11 d'abril, es compleixen 300 anys que les potences internacionals van decidir que Catalunya...
quedava lligada a Espanya. Ha quedat clar? Ho torno a dir. Sí, sí. Torna, torna, que potser per si algú no... Bueno, avui fa 300 anys que van firmar les potences internacionals, França, Anglaterra, l'imperi germànic, Castella, Holanda, Portugal, tots hi eren allà. Els catalans no van voler que hi anessin, van dir, no, vostès ja estan representats per l'emperador, vostès no cal que vinguin, i van firmar. Bueno, ja està, la guerra l'acabem avui, una guerra que feia 12 anys, tothom la volia acabar, 12 anys que durava,
I van dir, bueno, el món ara quedarà repartit així. Catalunya quedarà per Felip Cinque i punto. Bueno, clar, durant un any els catalans van seguir lluitant, dient, eh, no, no, no, no, no, no. No, no, però que sí, eh. No, llavors van seguir lluitant. Què va passar? Bueno, doncs van aguantar i l'11 de setembre van dir, s'ha acabat. Sí, sí, sí. Bé, el tractat, sí, sí. Fes un any de setge, doncs, bueno, clar, els pobres catalans, els pobres barcelonins ja no aguantaven més, els ja havien tirat totes les muralles d'aquest un any de bombarder seguit, eh.
No parar, no parar, no parar, i bueno, ja està, un dia van entrar els exercits i ho anem tot per endavant. Sí, sí, sí. Doncs avui fa 300 anys d'aquest tractat d'Utrec, que és el que va posar fi a la guerra de successió espanyola. Clar, per nosaltres la guerra s'acaba el 1714. Però en realitat, si tu vas pel món i preguntes, i algú casualment sap que hi va haver una guerra i tal, et diu sí, fins al 1713. I tu dius, no, no, que els catalans van lluitar un any més, i llavors quedem mirant com volem dir...
De fet, perdona aquest talli, però l'autor Daniel Defoe, que avui es presenta el llibre, el capità Carleton, va una mica per aquí també, no? Bueno, clar, és la visió... Ell s'inventa un militar anglès, que va passant per diferents batalles, no? Diu un setge a Barcelona, però no el setge famós aquest que s'acaba l'11 de setembre, sinó un que havia passat abans, en el qual els anglesos són els que guanyen la ciutat i tal. Passa per l'Alacant, passa per la Manxa, no sé què, i el 1713 se'n va...
No diu ara s'ha acabat la guerra, però ja queda clar. Se'n va i si no expliques res més, ja arriba Inglaterra. A l'abril del 1716, tots els lectors de l'època ja sabien que s'ha acabat la guerra i ell s'ha quedat fins al final. I aleshores hi ha un català que diu que no, no, català res. La guerra s'ha acabat, punto.
Sí, sí, sí. Anem a dir, per recordar, si algú noia ens acaba d'incorporar, que tenim a l'Arnau al Museu d'Història de Catalunya, perquè d'aquí uns moments hi ha la presentació d'aquest llibre que estem comentant, el capità Carles Anton de Daniel Defoe, on ell ha escrit el pròleg, que per cert, de què parles el pròleg? Bueno, el pròleg una mica explico això, que el Defoe el que fa és, bueno, justificar que la guerra s'acabi quan s'acabi, no parli en cap moment. D'alguna manera aviso el lector de dir, escolta, si s'espera que Defoe parli
De l'11 de setembre, no. Perquè per ell, com que era anglès, la guerra s'havia acabat abans. I a banda, el que ja explico d'això, la història que el llibre, Daniel Defoe, no el va signar com a Daniel Defoe, sinó el va signar com a memòries del capità Carleton. O sigui, com a capità Carleton. I per molts anys... Que era molt tímid o que...
que era un llibre de Daniel Defoe, que clar, si s'hagués sabut, n'hagués venut molts. Però Defoe era molt jovener, havia publicat molt, havia tenut molts llibres, era un autor de molt èxit, al final del segle XVIII. Li era igual. Ell feia una broma, no volia que sabessin que allò era seu. Ho va fer en diversos llibres, això, eh? Anys després, estudiosos, filòlegs, van dir, això com a memòries no col, eh? Hi ha alguna cosa que no. I aleshores, estudiant i tal, i no sé què, acabes sabent que no podia ser el tal Carleton, que era un home que havia existit
però que no havia escrit en sa vida, bàsicament perquè quan va sortir el llibre d'educar-la durant aquests feia anys que s'ha de mort.
Si això sembla que ho hagis fet al Defoe, dius, ah, clar, però si el Defoe això ho feia, de no firmar de tant en tant per... Una gracieta seva, saps? Era un bromista. Sí, sí, no, no, ja ho veiem, ja ho veiem. Això ho intento explicar. Doncs, escolta, et felicitem per aquest pròleg. Un aplaudiment per l'Arnau, perquè els teus èxits són els nostres èxits, també. I després, et volia preguntar-te, en aquesta presentació, hi ha alguna personalitat, o sigui, conseller de Cultura Ferran Més...
Per exemple, l'Agustí Elcoberro, que és el director del Mugell d'Història. Sí. Victoria Gomes, a més especialista en la Guerra de Successió i els bandolers virats del segle XVII i XVIII. Hi haurà l'Àngel Casals, catedràtic d'Història de la Universitat de Barcelona. Que no l'Àngel Casas, ojo, eh? No, no, Casals. I... Hi ha la Clàudia Pujol, que és la directora de la revista Sàpins. Home, home. Una jefa meva, eh? Sí, era la teva jefa?
Sí, bueno, és qui em diu, escolta, vols fer tal article, jo li dic, bueno. Ah, doncs, escolta una cosa, la tens aquí, podem parlar amb ella o no?
Bueno, li pregunto. Vull parlar? Em diu que sí. Ah, perfecte. Ah, molt bé. És la Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. M'acaben de passar un telèfon així, d'acord. Hola, hola, què tal? Aquí la penya del morro, de Ràdio d'Esvern. Identifiquis, per favor. Clàudia Pujol, directora de Sapiens. Identificada.
Molt bé, molt bé. Bé, aquí donant suport a l'Arnau, m'imagino que ha fet el pròleg que comentàvem d'aquest llibre, que, per cert, fa un moment amb l'Arnau parlàvem del tractat d'Utrecht, que justament avui es compleixen 300 anys d'aquesta fita, i que, de fet, tinc entès que el proper número de la revista Sapiens, una revista d'història feta aquí, parlarà d'això?
Sí, correcte, correcte, tens bona informació, tens molt bona informació. Sí, m'ha dit un ocellet, m'ha dit un ocellet. Sí, sí, sí, no, doncs parlarem, la propera portada del nostre és La traïció anglesa, precisament, i explicarem una miqueta com es va gestar aquest tractat que va canviar completament la història de Catalunya. Com va...
Sí, només en els moments que estem vivint ara, no? I tot plegat. No sé si a la revista Sapiens aprofiteu i encara intenteu donar més valor a tots aquests temes perquè arribi més la història a tothom. Sí, la veritat és que nosaltres estem notant que precisament els temes que estan interessant més els nostres lectors últimament són precisament els temes d'història de Catalunya pura i dura. O sigui, ens van molt bé un número que hem fet fa poc de les 10 mentides sobre la història de Catalunya...
i els arguments per rebatre-les. Ara farem aquest número d'otrec. Estem preparant un número molt bonic per l'estiu que es titularà Pacífics i intentarà rebatre una mica el mite, que és un mite, que els catalans hem estat gent molt negociadora, molt diplomàtica, perquè la veritat és que quan ens han deixat sortir fora en molts episodis ja hem estat molt guerrers. Els amogàvers. És això molt...
Molt potents, molt patriòtics. Sí, no deia que els almogàvers, precisament negociants, potser molt no ho eren. Els almogàvers negociants no era precisament el que més els hi anava. Ja, ja. Per cert, home, i aquest tenim aquí. Clàudia, com va la revista Sapiens? En el moment també, en el context econòmic que estem vivint? A veure, tot i la que està caient, que en el món de la cultura, i nosaltres evidentment no ens en escapem, estan fent uns moments molt difícils, la revista Sapiens està anant bé.
O sigui, nosaltres estem fent molts malabarismes i obrint moltes portes i picant molta pedra, però dit això, que és cert, i seria injust que tampoc no ho digués, la veritat és que la resposta dels lectors segueix sent molt bona, els anunciants segueixen aguantant, i el que nosaltres també estem fent una mica des de la revista és, a partir del Sapiens i les altres dues revistes del grup, que són el Cuina i el Descobrir,
que són marques de prestigi, que funcionen i que aguanten, estem intentant també obrir altres àrees de negoci, des de fer cursos d'història, cursos de fotografia, cursos de cuina, una mica amb la mateixa idea per fer arribar, en el cas dels Sapiens, la història a persones inquietes, a persones normals interessades per la història. Quin tiratge té la revista cada mes? La revista tirem 25.000 exemplars. Home, Déu-n'hi-do!
Que no està malament, que no està malament. No sé si és la de revistes en català més venudes ara mateix. És la revista més venuda, sí, en català i en història, o sigui, independentment de la llengua llavors. Per tant... Sí, sí, sí. Per tant, estem contents, estem contents i desitgem que els nostres lectors segueixin confiant en nosaltres i intentar fer cada vegada la comunitat sapiens una comunitat més gran, que és el que nosaltres procurem.
Algun altre tema destacat que vulguis comentar del proper número, que sortirà ja? El proper número, la portada, com saps, és o tres. Llavors també tenim un tema molt bonic, que és el segon tema, podríem dir-ne, que és una entrevista al Lluís Rollo.
que és un dels soldats republicans, de fet, l'últim soldat republicadiu que va participar en l'alliberament de París, del grup de la divisió Leclerc, és el que en diem l'últim testimoni, i ens explica una mica la seva epopeia, que no deixa de ser l'epopeia de molts altres soldats republicans catalans i espanyols durant la Segona Guerra Mundial. I llavors, bueno, és un tema que...
A part del seu interès, el tema de l'alliberament de París sempre és un tema que està molt dit i que agrada molt. A més a més, ens aporta el seu testimoni.
No sé si alguna vegada heu pensat dedicar un especial de Sant Just dins la història de Catalunya. Una mica escombrant cap a casa, perquè estem a Ràdio d'Esvern. Aquí hem tingut personatges il·lustres com Daniel Cardona, per exemple. Per exemple, per exemple. A veure, nosaltres, concretament, de Daniel Cardona no havíem pensat res. Però sí que ho he d'admetre és que la revista Sàpings, una de les coses que intenta,
perquè és una revista molt arrelada al seu territori, és també anar redescobrint personatges locals que han sigut importants i que la major part de gent pràcticament no coneix o que en sap un parell de dades.
Descartéssim, no descartéssim. No, no, doncs, Clàudia, Daniel Cardona, exalcalde republicà, que va tenir... Bueno, va fer moltes, moltes coses. Jo crec que és un tema interessant, eh? Ho deixo aquí, com deia aquell, ho deixo aquí. Molt bé, ens l'apuntem, ens l'apuntem. Molt bé, gràcies, Clàudia. Un plaer haver pogut parlar amb tu. I directora de la revista... Sí, directora de la revista Sapiens. I no sé si tens l'Arnau per aquí, perquè ja ens acomiadem i li desitgem sort, ja.
Espera, te'l busco, te'l busco. Ah, que no el tens per aquí, vale, gràcies. Te'l busco, estan en antena, no sé, ja el veig, ja el veig. No, no, tranquil·la, tranquil·la. Jo mentrestant recordo que ja estem a punt d'acabar el programa i que, a més a més, ara mateix estem en directe al Museu d'Història de Catalunya, on d'aquí uns moments l'Arnau Consul, que és el nostre col·laborador virtual dels dijous... Tenim Arnau Consul, eh? Sí, el tenim, eh? Te'l passo. Vale, perfecte. Gràcies, Clàudia, la reportera, la reportera. Gràcies.
Sí. Arnau, nen, només desitjar-te molta sort. Gràcies per aquesta connexió que ens has brindat amb la... Hi ha molta gent, eh? Hi ha molta gent a la sala. No sé, jo no sé. No, aniran molt bé, home, home. Arnau! Arnau! Que vagi molt bé. Una abraçada molt forta i tot el nostre suport des de la penya del morro. I tot sent just estar amb tu, eh? Que ho sàpigues. Bueno, però demà que vagi al recital. Tu digue-ho, eh? Ah, sí, és veritat. Demà a les 7, eh? Recital. Vale, vale. Vinga, Arnau, bona tarda. Gràcies.
Bé, i acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui ha sigut? Doncs descobria el grup Plou. No el coneixia i... T'ha agradat, eh? Això de Power Pop Languit i subtilment... Power Pop Languit i subtilment eròtic. A tu el que t'ha agradat és subtilment, eh? Sí, perquè l'eròtic no. En fi, acabem el programa. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Carme Berdoia, l'actualitat, Sant Justenca. La Gina Tosses, avui explicant-nos el següent número de la Vall d'Avers.
També a la Júlia Mella i la seva amiga Paula Baenas, parlant de publicitat i relacions públiques. La Roser Arcs, de l'Educació Canina, avui explicant l'embaràs de les femelles. Com deia fa un moment ara la Cristina, el Ramon Vives, del cantant de Plou. I també el Sergi Arrada, amb l'Atlàntida Film Festival. I fa uns moments amb l'Arnau Consul, que el teníem al Museu d'Història de Catalunya, en la presentació del llibre El Capita Carleton, de Daniel Defou. I també a la Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens. Quanta gent que ha passat avui pel programa. Cristina, moltíssimes gràcies.
per la teva col·laboració al Facebook i al Twitter. I nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Fins demà!
Bought me back to that McDonald's, took it to my stash spot, 560 State Street Catch me in the kitchen like a Simmons whipping pastry Cruising down A Street, off-white Lexus Driving so slow, but BK is from Texas Me, I'm off that bad stop, home of that boy Biggie Now I live on Billboard, and I brought my boys with me Say what up to Tata, still sitting my top Sitting courtside, nicks and nets, give me high five Nigga, I was spiked out, I could trip a referee Tell by my attitude that I'm most definitely from
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 11 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició vespre. Demà es presenta Sant Just al llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Els seus autors són David Gesalí i el Sant Justenc David Íñiguez, que parlaran dels bombardejos de Catalunya demà a la sala de les golfes de Can Genestà. El llibre inclou històries i imatges dels seus protagonistes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars.
Abans de l'estiu s'enderrocarà l'edifici que acollia les escoles de català i d'adults i el que acollia els tallers de música.