seria el control de ràdio d'esvern. Bueno, a no ser que es consideri que els tècnics de so d'una ràdio no necessiten llum. Home, perdona. Clar, es podria arribar a considerar això i, per tant, doncs no caldria. Home, doncs potser sí. Potser no cal, eh? De fet, som un què? Uns mint d'un disc. Som uns mint d'un disc. Els tècnics de so, no... Categoria social, què? F. F de... F de fail. Vull dir, no té més... Però escolta, no ens desviem del tema? Ah, no ens desviem. No, no.
Al despatx de l'alcaldà. Alguna cosa més en aquesta nova secció? Hi havia tot de statuetes, allò típic, un trofeu, un altre. Hi havia un quadre així mig abstracte, en una banda, que és un quadre que ja he vist en algun altre lloc. Per tant, jo dedueixo que és una litografia d'Alguma Malaret o aquí, no ho sé. I el que de sobte m'ha sobtat, allò que vas mirant una miqueta, allò com qui no vol la cosa i tot plegat, patapam, una torxa olímpica de Barcelona 92. Home... M'ha sobtat pel tamany, perquè és allò que me l'imaginava més petit.
és al revés del tòpic, del que hi ha, i sobretot la pregunta de dir què hi fa.
Has trobat alguna fotografia de l'alcalde Joana Rolf, per exemple? Que això també hi ha molts espatjos que hi ha molts que ho tenen. Doncs em sap greu, però no, eh? No, eh? No has trobat. Però, bueno, sí, algun... Bueno, perquè ara et donaria salsa, no?, per entendre's. Ah, bueno, home, però... Però no, tampoc n'hi havia cap que allò mestre paeller típic, no?, que ha fet una paella amb amics, està ella allí amb el davantal, no. O amb un peix d'aquests de quatre metres. O amb un peix, ja, aquesta també seria un altre típic, no? Jo això m'agradaria fer-me'n.
Diplomes, tampoc no n'hi havia, el típic consulta de dentista, de car, que tots tenen 23 i... Bueno, no hi ha diplomes d'alcaldia, se suposa. Home, l'alcalde... No a l'alcaldia, sinó d'alcalde, allò que dic, els alcaldes fan un diploma, no. En fi, no, no, un tema... Mira, jo que hem parlat d'aquest tema... Home, ara, que el despatxar d'alcalde és de tots, no?
Sí, per això el meu dubte amb la torxa, perquè a mi, mira, ni que sigui dos dies, un dia que venen alguns amics de sopar o així, la torxa m'agradaria tenir-la a casa. No, però, més a banda, ja li preguntarem quan algun dia ens el trobem pel programa o per la ràdio. Sí, aquestes coses que passen. Aquí a la ràdio m'hi queda dues setmanes. Ja li passarem la pregunta de porta de penyar el mor. Sí, com és que té la torxa, i a veure si tallem el trall, ja te la posarem, Arnau, quan tornis d'aquí uns dies perquè la mirem.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, després d'haver fet una mica de safreig, eh? No ens enganyem. Literatura de safreig, també, eh? Ah, sí? Sí, perquè tu estàs aquí per parlar de llibres, hermano. Sí, però, per exemple...
Seria o no seria un conte saber, o sigui, tot el procés de la torxa, perdona, que estigui una mica fesciada, però és un conte de la torxa fins que arribi allí. Segur que hi ha una història darrere i si no te la pots inventar. És un tema literari. Tu planteges un tema, concurs literari de Sant Jordi. El procés, o sigui, que sigui la torxa com a protagonista. Perdona, però això en els cursos literaris que es fan, com per exemple la talla d'escriptura de Taneu, un exercici és aquest, per exemple, no?
Sí. Arribar a imaginar com pot haver arribat un objecte... A partir d'una fotografia, doncs, bueno, aquella fotografia que una vegada es pren d'un diari, d'una revista, ja què sé, la portada d'un llibre, traient-li el títol, dius, bueno, explica'm una història a través d'això. Home, a veure, jo aquí penso que, no sé, però el primer que em ve el cap és que l'alcalde
va portar la torxa als Jocs Olímpics. I te la donaven? Sí, sí, a cadascú li donaven, em sembla. Carai, molts milers de torxes, eh? Si tots els rellevistes van tenir... No, no, no, perquè jo només recordo que en aquella època, quan estava a l'escola, hi va haver un company de classe, una nena, que va portar la torxa al seu pare. Ah...
I, per exemple, l'EPI, la torxa que va portar ell a les Olimpiades, la va donar al Museu del Barça, que va ser l'últim rellevista. Correcte. Vull dir que cadascun sembla que es quedava amb la seva torxa, eh? Doncs molta despesa, no, vam fer? Home, sí, sí. Ah, vale, vale. Home, sí, eh? Home, que eren els Jocs Olímpics. Ah, clar. Van fer molta despesa. Sí, sí, clar, els Jocs Olímpics. I el que, clar, el que arriba de Grècia és la flama, no la torxa. O sigui, la flama, el gas...
I el gas es deu acabar, perquè si no, clar, seria maco que hi hagués encara... Clar, però no, el gas s'acaba. És un recurs limitat, el gas, en general. En fi, tenim aquests últims 10 minuts ja per... A veure... Diu, no hi havia crisi. Veus, aquí el xat diu, en aquella època no hi havia crisi. A l'època de les Olimpiades. Però n'hi va haver poc després, eh? La gent recorda el 93, que va ser 1, eh? Sí, però per això, perquè s'ho havien gastat tot amb les torxes de les flames.
Vinga, va, a veure si podem engegar la secció. Parlem de llibres. Tens una sintonia així per llibres? Ah, sí, home. Llibres. Perquè quan parlem de llibres, això també és... Molts programes a BTV, al Canal 33, és com... Ens posem celem. Entrem en una altra dimensió. No tothom pot estar avasat, avasat, única paraula, a parlar de llibres i escoltar-ne encara menys. Encara menys.
Arnau Cònsol, en aquesta solemnitat que ens caracteritza, avui de què parlem? Avui, justament, mira, trencarem un tòpic, però d'entrada l'agafaré. Solemnitat i per fer un comentari de llibres, allò ple sentit, pels avessats.
Home, doncs el títol és bastant. Història del món en deu capítols i mig. Carai, un llibre que t'explica la història del món, doncs entrar mereix un respecte. Més en un llibre de ficció, com és dels que acostumo a portar aquí. Però si un llegeix aleshores unes files més amunt, troba el nom de l'autor, Julian Barnes. I aleshores aquí és quan, cataclac, aquí ja hauríem de canviar de sintonia i posar una cosa, allò de per riure, una cosa alegre i tot plegat.
A cerveix. Perfectament. Elvis Presley. Viva Las Vegas. Doncs ja és bastant això, eh? Bé, doncs ja tens la música, Arnau. És bastant adient perquè un dels capítols va dedicat als Estats Units, per entendre'ns. De fet, més que capítols, el que són és contes. És un llibre de contes
que té exactament, doncs això, 10 capítols, o sigui, 10 contes i una mitja història, que es titula Parèntesi, amb la qual, amb un humor molt britànic, Julian Barnes és un autor nascut a Leicester, un dels grans narradors anglesos d'aquest segle, en fi, al costat d'Iwan McEwan o de Kureishi, vaja...
Té històries, sobretot, de Tom Sharp, per exemple. A Tom Sharp ja em sona més, eh? Té un humor que li pot recordar bastant, a Tom Sharp, no? Aquell Wilt, per exemple. Doncs el que fa és, amb aquell humor trencat, absurd, doncs intentar explicar deu moments estel·lars de la història del món. El primer de tots, per exemple, que es diu El Polissó, i és un dels més coneguts, explica la història de l'Arca de Noé. Ah? Un moment pràcticament fundacional, perquè en el fons de la mieva i tot el món que es crea després...
se'n va a Norris. De fet, el món torna a néixer després del diluvi, per entendre'ns. És veritat, és veritat. Aleshores, què és el que tenim? Doncs tenim que el primer que et planteja... Que aquest tenim, però és que ho havia de fer. Sí, perdó, eh? T'he posat a prop. Sí, sí, sí. Doncs que en realitat no hi havia una sola arca. Ah, no? Això és el mite que ens n'ha quedat després, però en realitat n'hi havia, doncs, segons Julian Barnes, n'hi havia ben bé una vintena d'arques...
I el problema és que, clar, quan ara parlem dels animals i dels dinosaures que han desaparegut i que el qual l'han trobat... No. Què és? El meteorit que va caure? No. És perquè, clar, tu imagines realment un diluvi de veritat en què durant 40 dies, 40 nits no dorm, el mar, evidentment, absolutament desbocat i tot plegat. Què passa? Bé, doncs que de les 25 arques, 24 se'n van anar a pique. Amb tots els seus animalons que portava a dins ja es van salvar el que es van salvar. Però això és una història mitològica.
Això és una història que s'inventa ell mateix i amb la qual té un final sorprenent que evidentment no puc dir perquè resulta que al final no és només que se'n vagin a pica perquè hi ha agonades de 23 metres i tal, sinó que hi ha un element, el polissó, que hi jugarà un paper clau i és un animal que va a l'arca i se salva. Bé, doncs aquesta és una de les històries que s'explica en el llibre.
Molt bé, m'agrada molt aquesta música. Això era de romans. Sí senyor. De fet, aquí a l'ordinador la tenim posada com a música romans. Meus? Molt bé, tens un bon ull. I aquesta? Com diries que està posada a l'ordinador? A casa també podeu jugar, eh? No cal que ens truqueu ni envieu cap mail.
Què et ve al cap? Quines imatges et ponen al cap? Vé a Anglaterra, al cap. La pompa, allò... La circumstància... Estats Units, no ho sé. Aquí, al xat, diuen música rei, per exemple. Música rei? Sí, no va desencaminat. Aquí, a l'ordinador, posa raialesa, aquesta música. Veus? Parem raialesa... A veure, i aquesta...
Aquí els 7 diuen que la mare de l'Adrià diu que t'ha guanyat. Perquè ella s'ha afinat més, ha dit música reial i tu un altre tipus. Això és un interestel·lar, podria ser directament, no? Podria ser, però aquí tenim, posa, moment memorable. Mira, aquí hi ha, diu, moment èpic.
Bueno, ja... Escolta, la mare de l'Adrià truca... Afina. Afina bastant, eh? Afina bastant. En fi, tenim 3 minuts per acabar. Són 10 contes que realment valen molt la pena, perquè aquest primer, que us sembla com una cosa molt densa, perquè diu, ui, se'n van a pic, 9 vaixells, o 24, ja no sé quants són, en queda només un, dius, no, per tot això la gràcia és llegir.
la prosa de Julian Barnes i, per exemple, un altre dels contes. Ensenyaré l'il·lustració, per als que siguin mirant. Ah, sí, un moment, esperit, que fem un zoom. Fem un zoom. Sí, aguanta, aguanta aquí i ara fem un zoom. Això és ràdio amb colors, eh? Sí, home, radiodesbert.com, ja sabeu que la gent pot mirar el col·laborant de gana. I llavors, això què dius que és? Això és un quadre famosíssim, que es diu El rai de la medusa, de la Croix. Bé, doncs, evidentment, és un quadre que es va fer molt famós. Pots aguantar-lo una estona?
que és el naufragi d'un... Clar, és un moment memorable, però potser hauria de ser més trist, ara no s'hi va? Ja. Un moment memorable que és l'enfonsament d'un vaixell, que és de la medusa, i que van morir no sé quanta gent. Abans que hi hagués el naufragi del Titanic, diguéssim que era el naufragi més famós de tots, no? Aleshores, De La Croix va fer un quadre en el qual, doncs,
20 supervivents que hi van haver i que van arribar a la costa del Senegal, morts de gana i tal, doncs van arribar en condicions realment deplorables. I aleshores explica la història també, irònicament, d'aquest rai que arriba després de navegar no sé quants dies i és un moment estel·lar de la humanitat, perquè és un gran vaixell que s'enfonsa, doncs explica la peripècia d'aquesta gent.
Bé, doncs recordem el títol i l'autor. El títol és Història del món en 10 capítols i mig, autor Julian Barnes, molt recomanable per a aquells que vulguin llegir contes i passar-s'ho pipa, no parar de riure, perquè realment l'estil de Julian Barnes en aquest recull de contes, sobretot, arriba a ser hilarant.
Això també es fa molt quan acaba un programa de llibres, es posa una música així com d'òpera o clàssica. Doncs mira, aprofitaré, si tu vols, per recordar un moment memorable, encara que no sigui el d'allò, és que diumenge vam tenir recital amb tas de vins, va anar prou bé, la sala es va omplir, la veritat va agradar moltíssim el recital del llibre El Minotaur, que vam fer mitja en alemany i la seva traducció mitja en català.
I ja puc anunciar que en el marc del novembre literari hi haurà el 13 de novembre un nou recital amb tast de vins. En aquest cas serà Josep Pedrals, poeta barceloní, que molts podreu trobar al diari ara. I sobretot us repto que si entreu a YouTube podeu posar recital Josep Pedrals. Hi ha una barbaritat de vídeos recitant ell i veureu que d'alguna manera se'l podria considerar el poeta d'Igell.
Doncs, Arnau, amb aquesta pau, ja en parlarem la setmana que ve, que tindrem més temps, això és el 13 de novembre, acabem el programa, t'agraeixo que hagis vingut, bona tarda, fins la setmana que ve. A tots els veus. I nosaltres us deixem amb les notícies de la set i amb Carme Bernal. Que vagi bé. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 4 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquesta tarda el regidor de cultura explicarà com quedaran els cursos d'arts plàstiques municipals d'aquest curs. Carme Malaguet els deixarà de coordinar després que un concurs públic hagi adjudicat la gestió a una altra empresa. De seguida connectarem amb l'escola Montserrat on a aquesta hora comença aquest acte informatiu. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars.
La campanya de la vacuna contra la gripe a Sant Just comença a mig gas. Encara no han arribat totes les dosis al cap, però ja està començant a subministrar les vacunes als grups prioritaris. A partir del 15 d'octubre se subministraran amb normalitat.