Vull dir, ens sembla que és un insult a tota la ciutadania. La seu dels populars està fortament protegida amb tanques i amb sis furgonetes dels Mossos d'Esquadra. Els concentrats s'asseguren que continuaran amb les protestes els dies vinents. Després que el president del govern central, Mariano Rajoy, hagi dit que està del tot convençut que Catalunya es mantindrà dins d'Espanya, el conseller de presidència, Francesc Oms, li ha respost que si és així faci tot el possible per permetre la consulta popular. Democràcia, diguem-ne les apreciacions que pugui fer qualsevol
es diluciden votant. El senyor Rajoy, el govern espanyol, té competència, si volgués, per organitzar una consulta sobre el futur de Catalunya. Si està tan convençut d'això, que faciliti poder fer una consulta. No demanem res més. D'altra banda, el govern ha aprovat aquest dimarts la creació del Consell Assessor per la Transició Nacional, un òrgan format per un grup d'experts
que assessoraran el govern durant el procés sobiranista, on ha dit que es fa amb la voluntat d'incloure el major nombre possible de sensibilitats, inclosa la del PSC. Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Pere Cladera, bona tarda. Bona tarda. Esperem aquesta resta de jornada, amb si el pràcticament seré arreu, tret però del vessant nord del Pirineu, on s'hi havia al migdia s'ha aclarit,
Hores d'ara ja torna a estar atapat i esperem que durant les properes hores es reactivin les precipitacions. Precipitacions que seran en forma de neu a totes les cotes i que es mantindran ben bé fins demà a migmatí o migdia. Seran prou de quantitats minces, localment poc abundants, i per tant no esperem que es tornin a acumular els 12 centímetres que han caigut aquesta nitarties o els 15 d'esterri d'aneu a la resta del país. Demà ambient assolellat amb alguns núvols alts i prims i també alguns de baixos que es podran formar a punts del sector central.
del litoral i el prelitoral. Temperatures que, si avui ja han pujat, demà ho continuaran fent i els 15 graus de màxima que hem tingut, per exemple, a Vilassar o Barcelona, demà podran ser més generals i, de manera puntual, superar-se. I atenció amb el vent, perquè tant avui com demà bufarà amb força a cotes elevades del Pirineu i també a l'Empordà. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Clara Brusset, gràcies.
Bona tarda, us parla David Amadal. El defensa central del Sant Andreu, Didac, estarà uns 15 dies de baixa després que pateix un trencament muscular als isquiotibials. La ruptora se la va fer dissabte a Llagostera. És la quarta lesió que pateix Didac, que és el segon capità dels quatre i barrats aquesta temporada. Anant vol. Avui es disputa un partit avançat de la 18a jornada de la Lliga Sobal. A dos quarts de nou, el Barça visita la pista de l'Acadèmia Octavio de Vigo.
Notícies en xarxa. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Fins demà!
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Bé, avui al programa començarem parlant d'actualitats en Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ui, que tens un micròfon de color taronja, que no és l'habitual. Ja està, ja està. Carme Berdoica, per cert, un aplaudiment per la Carme. Avui el públic ens acompanya d'on què, Carme, avui? Gràcies.
De Figueres. Molt bé. Quin agafo? Agafa el que vulguis, Carme. Aquest m'agrada més, no? Sí, és que això és una cosa que... Pareu un moment el programa. Perquè a vegades algú agafa un altre micròfon. No, anem a parar un moment el programa. Un altre micròfon. Perquè... Què, què passa? Això és de l'Esmus Jazz Club, que és el programa que hi ha abans de la penya del morro de 4 a 5, això que fan. Esmus Jazz.
És una noia que es quedarà sense veu. Tots els micròfons per aquí, de la ràdio, ens els trobem sempre girats, un cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra. En fi, és un missatge cap al programa Smutges Club de Ràdio d'Esvern. A veure si tots els col·laboradors que participen al programa deixeu els micròfons en condicions. Gràcies. No, no, no cal que plodiu. És una denúncia, és una denúncia.
Bé, doncs avui al programa parlarem de la qualitat Sant Justenca, a més a més també durant aquesta primera hora parlarem de coaching a l'actualitat amb la nostra amiga i companya Núria Oriol. També tindrem les bandes sonores de Clara Aguilar, que avui parlarà de Django, no sé si l'heu vist, la pel·lícula de Quentin Tarantino, molt recomanable per cert. Doncs avui parlarem a fons de la seva banda sonora i a la segona hora, com cada dimarts,
connectarem amb el casal de joves de Sant Just i tindrem el cara a cara o el debat, digue-li com vulguis, entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just. Tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Barres. Cristina, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Molt bé, molt bé. Bona tarda.
Sabies que molts personatges estan basats en persones reals, personatges animats? Molts personatges animats? Com Mickey Mouse i coses així? Doncs mira, l'Arrec està basat en un lluitador que es veu que patia gegantisme. Ah, escolta, i no m'ho diguis, es feia dir l'ogre, no? Doncs sí. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Bé, avui comencem l'actualitat Sant Justenca parlant de Twitter, perquè és a través d'aquesta xarxa social que ens hem assabentat que aquesta nit hi ha hagut dos robatoris al parador de Sant Just Carme. De fet, són dos locals comercials del parador. Per una banda, Beauty Studio Valerie, que és una perruqueria, i per l'altra, el Tas del Sandro, que és un local de restauració. Ho hem sabut a través de Twitter, perquè la Jasna Sánchez ens ha escrit...
La seguridad en Saint-Just es una vergüenza. Dos locales asaltados y destrozados en el parador anoche.
D'on estava la policia? Es pregunta. I després continua dient... Això és una mica el que ens ha posat en alerta i hem dit... Què ha passat? Llavors hem estat durant aquesta tarda posant-nos en contacte amb algun dels propietaris d'aquests dos locals. De fet, el del tast del Sandro no l'hem trobat, però hem parlat amb algú de Beauty Study de Valeria i ens han comentat que a la perruqueria els lladres s'han endut un ordinador...
però que la pitjor part se l'han portat al tast del Sandro, on han trencat totes les vides de la parador. Per tant, si durant el dia d'avui, aquest matí sobretot, heu passat pel parador i heu vist que hi havia una mica de moviment, perquè els Mossos d'Esquadra, a més a més, també s'han apropat, era per això. Doncs, com us comentam, hem intentat localitzar els afectats, però ho intentarem durant aquesta tarda, a veure si podríem parlar amb algun dels propietaris d'aquests robatoris,
i d'aquest assalt que hi ha hagut en aquests dos comerços avui al centre de Sant Just al Parador. Dit això, al Twitter, avui també hi ha hagut una mica de moviment arrel de tot plegat, perquè la Jasna després ha posat Ayuntamiento de Sant Just, càmeras para ellos y sus coches.
el resto del pueblo desprotegido de los delincuentes. I ha ajuntat una fotografia on es veuen les càmeres que hi ha just al parador que enfocan a l'Ajuntament i a la plaça Campreciós i tot plegat. I després la Gina Pol, primera atinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha respost que diu falso, diu la primera càmera vigila l'acceso a l'Ajuntament i la segona controla el aparcamiento prohibido en esa plaza. Diu, los agentes están en la calle. Per tant,
Hi ha hagut una mica de debat avui al Twitter i a través de la penya del morro, cosa que ens agrada, que si algú vol fer alguna denúncia o vol comentar alguna cosa, utilitzi el Twitter del nostre programa per fer-ho arribar a tothom. I l'Oriol Bosch també s'ha ficat en el debat i diu, preferiu que no es vigili res? Jo tinc el poble com a molt segur. No sé què opina la gent que ens està escoltant, però en tot cas us preguntem si creieu que sent just...
és un poble segur. Podeu fer-ho a través de lapenyalmorro arroba gmail, perquè rieu. No, no, és una pregunta típica de programes. És una pregunta típica de Josep Cuny, però que avui, com que ha passat això... Jo què crec? Home, jo crec que sí. No ho sé. Cristina, bona tarda. Hola, Jordi. Tu creus que Sant Just és un poble segur o no?
Home, en general sí, no? En general sí. Sempre poden anar bé aquestes coses, no? Sí, sí. Home, jo penso que sí, no ho sé, la gent que opini depèn dels casos, l'experiència que hagi tingut. Tu, per exemple, Carme, què opines? Jo també, per la meva experiència, que és diferent, evidentment, doncs que suposo que algú que li hagin robat la meva sí que és...
Sí que és una percepció de seguretat, però clar, suposo que això a la que et passa alguna cosa canvia radicalment, de punt de vista. De fet, la Jasna Sánchez continua dient la seva opinió a Twitter. Diu que Sant Just hoy no es un pueblo seguro. Numerosos atracos a comercios lo certifican. I els anomena místic informática, prisma, òptica, forn, cuscó...
Taz del Sandro, Estudio Valeri, i allà mateix es pregunta Sigo. En fi, si voleu explicar-nos qualsevol cosa sobre aquest tema, teniu el telèfon de la ràdio a la vostra disposició, 933723661, 933723661. A més a més, els serveis informatius de la ràdio també continuaran atents a aquesta notícia i a la informació que es pugui derivar d'aquests dos robatoris que hi ha hagut aquesta nit al parador Sant Just.
Dit això, comencem l'actualitat Sant Justenca repassant tres notícies. La primera és que les escoles Canigó, Montseny i Montserrat participen del programa d'animació lectora. Es tracta d'un projecte que pretén animar els nens i nenes a llegir. De fet, a Sant Just, al pal...
va néixer, que són les sigles, no?, d'aquest projecte. És un programa per llegir i es diu El Pal, vull dir, no sé si s'animen gaire a la gent. Va néixer fa més de 10 anys. Cada trimestre els organitzadors s'acosten als centres amb una maleta plena de llibres pels alumnes. Carme Berdoi té més informació. Sí, és això. Es tracta d'apropar els llibres de diversos tipus dels alumnes de les escoles. Els impulsors són Jaume Camproví i Carme Fina, que havien estat mestres, ara estan ja jubilats i s'acosten...
als centres amb unes maletes carregades de llibres que deixen els nens i nenes en funció del seu cicle. Per exemple, al cicle inicial es presenten llibres amb moltes il·lustracions, es treballen també els dibuixos després un dia amb les il·lustradores que acostumen a assistir també un dia a les escoles, com són Montse Tovella i Mercè Arànega. Normalment al cicle mitjà també es presenten sis llibres més adequats a l'edat dels alumnes, que al final han de valorar si els ha agradat el que han llegit, i a cicle superior també
La dinàmica és semblant, però tres dels llibres són el mateix autor perquè també a final de curs acostuma a venir l'autor i en parlen. Un programa que està finançat per l'Ajuntament de Sant Just en un 50%, un 25% per la Taneu i el 25% restant és per les mateixes famílies que paguen 3 euros de quota per participar d'aquesta iniciativa de manera anual. Per cert, ja sabeu que us podeu posar en contacte també a través del xat de radiodesvern.com on el Manu diu La Carme avui va molt...
Guapa. Tens un admirador. Carme, tens un admirador, eh? Tens un admirador. Bé, com comentàvem fa un moment, hi ha hagut aquests dos robatoris i ara tenim una trucada que vol compartir amb nosaltres la seva opinió. Diria que és la Jasna, la pròpia tuitaire que s'ha portat en contacte amb el programa, que la tenim a l'altra banda del telèfon. Jasna, bona tarda.
Hola Jordi, què tal? Hola, molt bé, bona tarda, gràcies per trucar-nos. A veure, què és el que ens vols comentar sobre Totplegat? Perquè, de fet, he sigut gràcies a tu que hem sabut aquesta notícia dels dos robatoris, aquests locals a la plaça del Parador. Què ens expliques de Totplegat? Primer, tu tens relació amb aquests locals? Qui ets?
Bueno, yo también tengo un comercio en San Just y bueno, y pasaba, iba a la calle donde lo tengo y me encuentro con Julio, que es el propietario, y tiene el local totalmente destrozado. Habían entrado anoche a altas horas de la noche, bueno, por la ubicación es muy complicado porque ahí, bueno, no tenemos vecinos, digamos, tan tan cerca, que por algún ruido se puedan asomar y ver qué pasa.
¿Vale? Pero esa zona estaba... intentaron... Bueno, abrieron el local de Julio, rompieron toda la cristalera, se llevaron muchas cosas y después continuaron con el local de al lado, de la peluquería, y que también robaron algunas cosas y, bueno, al final se han ido y ahí no ha pasado nada más. ¿De quin local ets propietaria, Yasuna? Yo de la calle Badó, de Loterías. Uh-huh.
Entonces, claro, yo conozco a Julio, son gente que tiene una pareja joven, que trabaja ahí en la cafetería, que son los dueños, son personas muy esforzadas, tienen sus hijos y claro, entonces da mucha rabia que todo el esfuerzo que hacen, venga alguien o un par de chicos o no sé quién habrá sido y haga este destrozo, que también a él le va a costar su esfuerzo volver a recuperar.
Tú decías que San Just hoy no es un pueblo seguro. No, no es un pueblo seguro. Yo he tenido la experiencia que hace unos... Bueno, cuando el presidente Montilla estaba viviendo aquí en San Just, no sé si todavía estará viviendo, había... De repente pasaban chicos que eran un poco... A ver, eran un poco sospechosos y nosotros avisábamos a la policía e inmediatamente toda la policía se movilizaba...
...por este tema. Yo presumo que es por esto. Ahora llamamos y la policía tarda... ...yo qué sé, puede tardar 5 o 10 minutos en llegar... ...depende de lo que tenga que hacer o no. O sea, que según la teva opinión... ...ara la policía no es tan eficaz como hace unos años. No, no lo veo. De hecho, cuando a nosotros un cliente vino... ...y nos dijo que se habían asaltado un local... ...no recuerdo cuál... ...nosotros quedamos un poco nerviosos... ...pero también yo pienso que... ...yo no soy quien para decirle a la policía... ...como tenga que hacer su trabajo, ¿vale?,
pero sí que a nivel de comercio se podría informar de estas pequeñas olas de robos para protegernos un poco más. Sin ir más lejos, me acuerdo que al día siguiente que este cliente nos dijo, a la chica de la tienda de informática le entraron a robar y se llevaron unos ordenadores que había tenido, que tenía adentro, que estaban embalados todavía, que eran para clientes que los habían comprado...
Entonces me decía ella, conversando yo con ella, oye, si yo hubiese sabido de esto, es que me lo llevo todo. No dejo nada, ni siquiera dejo dinero. Esa noche misma que le entran a robar. A tu, Jasna, ¿te ha sucedido alguna cosa semblant al tu comercio de loteria? No, no, afortunadamente no. Pero, a ver, pienso que todos estamos expuestos de alguna u otra manera a si esto, digamos, no se frena,
Porque, claro, yo pienso, estos deben pensar que esto es un chollo, ¿vale? Lo que también comentaba de las cámaras, que hubo gente que me dijo, oye, no estoy de acuerdo porque, bueno, ellos tendrán su opinión y es muy respetable, pero yo no encuentro justo que ellos vigilen solamente sus plazas de aparcamiento y sus entradas al ayuntamiento, que me parece muy lógico que así sea. Pero, oye, pongamos cámaras en puntos neurálgicos. Bonavista, por ejemplo, lleno de comercios.
La plaça del Parador misma, también con comercios. La zona de la calle La Creu, también. Comercios. Una pregunta, Jasna. La Unió de Botiguers i Comerciants, que és el gremi que us uneix a tots els comerciants de Sant Jús, o alguns, vaja, no sé si tu hi pertans o hi parles habitualment, però estan avisats de tot plegat? Bueno, esto de la Unió de Botiguers, digamos, ellos velan por quienes están asociados y quienes pagan su cuota al año. Una cuota...
que yo considero un poco alta. Más allá de eso, no pienso que sea a nivel... Yo creo que tendrían que haber más asociaciones, los comercios unirse más para que, digamos, apoyarnos unos a otros. Yo cuando supe de esto de los robos, que no recuerdo exactamente dónde fue, pero sí te puedo asegurar que yo me puse a hacerme un recorrido por todas las tiendas que más o menos conozco. Me fui al Bon Rebost, me fui al Bayard...
me fui a todas estas tiendas para decir, oye, ¿sabes qué? Están pasando estas cosas, pero claro, lo hice tarde, porque al día siguiente, esa misma noche, le traban a robar a la chica de la tienda informática. Entonces, tendría que haberlo hecho esa misma tarde y haber ido, oye, mira, ojo con esto que está pasando, pero pienso que eso tendría que ser un cometido de la policía. Si para eso están... ¿Cuánt fa més o menys que això, per exemple, el robatori de la tienda informática, de quan estem parlant? De quin temps? Yo creo que más o menos es un mes.
Bé, doncs t'agraïm molt la trucada, Jasna. Nosaltres posem a disposició de qui vulgui el programa i també la ràdio. Ens imaginem que deveu estar nerviosos per aquest fet. No sé si els Mossos o saps alguna cosa més sobre la investigació que s'està duent a terme o si has pogut parlar amb el Julio, que és el propietari del tast del Sandro, de Totplegat.
Bueno, yo creo que Julio estaría un poco liado porque esto, claro, lo tiene muy encima, le han destrozado mucho el local y claro, se han llevado numerosas cosas y lo han dejado bastante, quedó menos, muy mal parado en respecto a la peluquería del lado, ¿vale? Nosaltres hem parlat amb la gent de la perruqueria i ens han comentat que se n'han portat un ordinador i poca cosa més, però que tampoc no tenien efectiu a les caixes ni res.
Bueno, que me imagino que es lo que andarán buscando. En el caso de Julio, por ejemplo, claro, es que se llevaron hasta la máquina de hacer sumos. Sus TPVs, un ordenador, una televisión. Y aparte del destrozo, que yo considero que esto le paraliza el negocio, que es lo que un comerciante no quiere, paralizar su negocio, perder días de ingresar dinero, que ya la cosa está bastante mala como para seguir, digamos, con estas cosas. O sea...
Yo entiendo que... A ver, uno es ciudadana de aquí de Sanyús, está empadronada. Yo no soy catalana, ¿vale? Yo vivo aquí hace diez años, pero no soy catalana. Pero me gusta el pueblo y pienso que este pueblo podría hacer muchísimas cosas más. El ayuntamiento tendría que hacer muchas cosas más en vez de estar enfrascados en sus cosas de política y ayudar más al pueblo, apoyar a los comercios.
mil historias, pero es que no se hace, no sé por qué, o estamos dormidos, y claro, yo me meto en Twitter y doy caña, y intento, digamos...
A ver, veo una caca de perro y me dan ganas de sacarle una foto a la caca y al dueño y denunciarlo, ¿por qué? Porque, claro... O has fet tú, has fet fotos de cacas y gossos y has pillado a Twitter, ¿o no? Sí, sí, sí, sí, pero es que, claro, dices, ah, mira que, claro, que ràbia, ¿no? Resulta que después te enteras que en la calle La Creu un hombre por pisar
Una caca de perro, pues se ha caído y se ha conmocionado. Una persona mayor y te entra la ràbia de verdad. De fet, acabem amb això, però ja saps que, no sé si us saps, però vaja, tenim un xat a radiodesvert.com on la gent pot donar la seva opinió i, per exemple, el Manu RR diu, mare de Déu senyor, que vagi a Pobilla Casas o pel barri de Miraflores de l'Hospitalet, veure què és inseguretat.
Ah, bueno, también, es que claro, cada municipio tendrá sus problemas, pero yo sí vivo en Sanyú, si trabajo en Sanyú, yo quiero un Sanyú seguro, un Sanyú limpio, un Sanyú donde el alcalde nos escuche de verdad, donde nos sintamos representados, pues no después llegan las elecciones, tres meses antes, todo es flor y todo es gloria, para que les votemos. Y después me parece que se olvidan de cosas importantes y que importamos y que nosotros somos los que, a ver, sacamos adelante este pueblo...
La gente paga su cibi, la gente paga sus cuotas, sus historias y bueno, te encuentras con suciedad.
Si me tiras de la lengua puedo seguir toda la tarde. No, home, toda la tarde no, eh? Toda la tarde no perquè tenim cosa al programa. Sí, sí, lo sé, lo sé. T'agraeixo moltíssim que ens hagis trucat i hagis donat la teva opinió al programa, cosa que pot fer tothom, qui vulgui, trucant a la ràdio o a qualsevol dels canals de comunicació de ràdio d'Esvern. Jasna, que vagi molt bé i molts ànims. Gràcies a ti, Jordi. Un abrazo. Adiós.
Bé, 5 i 24 de la tarda, continuem perquè avui anem tard, eh? Anem tard per aquesta trucada que hem tingut i tot el debat que s'ha generat una mica al voltant d'aquest fet, on dos locals al Parador aquesta nit han sigut robats. Canviem de tema, parlem ara de mobilitat, perquè el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari en 4 mesos atès a 33 persones, la major part dones i persones d'entre 30 i 40 anys. Carme, dijous al servei organitzarà una xerrada sobre buscar feina a l'estranger i a l'estiu.
Sí, i de fet, des que es va crear el mes de setembre, només ja tenia cada 15 dies, que eren els dimecres de 5 a 8 del vespre, i ara el servei es farà cada setmana, a la mateixa hora, al Servei d'Ocupació i Innovació, que és aquí al costat de la ràdio. La majoria d'usuaris, com deies, tenien entre 30 i 40 anys, un 55% eren noies, i prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i també pràctiques
professionals d'altres països. A més que des del servei s'ha detectat que a causa del context de crisi hi ha també molta gent a l'atur que busquen noves oportunitats fora del país i que no només eren joves com potser es plantejaven en un principi, sinó que superaven ja els 35 anys. Per donar la cobertura a tot plegat, també el servei de mobilitat farà aquesta xerrada dijous sobre les possibilitats en aquest cas de trobar feina a l'estiu a altres països. Serà dijous a les 7 de la tarda al Casal de Joves i la impartirà Begoña Aro.
Bé, atenció, perquè això també ho anunciàvem ahir des dels serveis informatius de Ràdio d'Esbert. Avui hem ampliat una mica més la informació sobre la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just, que ja forma part del Consell Català de l'Esport. Bravo! Home, ja era hora, eh? Ja era hora, notícia esperada per tothom.
Atenció, perquè ho va comunicar l'entitat als seus socis a l'Assemblea General de dissabte, i a més a més també la trobada va aprovar el pressupost i altres projectes aquest any, com refer el camí de Santa Creu, Dolor de Carbano. Si tenim més informació sobre quina serà la participació de les seies.
concretament al Consell Català de l'Esport? En aquest cas concret és simplement que feia molt temps que ho volien fer i que l'entitat ja s'havia d'acabar d'adherir o de fer aquesta formalització per formar part del Consell Català de l'Esport com a entitat esportiva per poder gaudir després d'algunes activitats o de...
O de segons quins... Ara no em surt la paraula, però vull dir que... Promoció, descomptes, avantatges, no? Beneficis, d'alguna manera o altra. Això d'una banda. Llavors, aquesta assemblea, que a més a més hi van assistir bastanta gent, una vuitantena de socis, cosa que és un bon número, en una assemblea d'aquesta mena, també es van tractar diferents qüestions, com ara, un dels reptes que sempre comentem, que és el d'animar els joves a participar a l'entitat. I van sorgir dues propostes concretes. Ah.
D'una banda, es va suggerir estudiar els perfils dels socis que hi ha entre 30 i 40 anys, que seria la franja més jove, o 25-30, per saber com són,
i mirar també si ja es pot formar un grup entre ells i llavors també intentar captar altra gent que respongui aquests perfils. Jo no he anat mai a les seies de Sant Jus a participar en una excursió. Tu has anat alguna vegada? Jo sí, però quan era molt jove. Ah, sí? On vas anar? Al Puigmal? No, a la marxa de regularitat. La marxa de la regularitat? Allò que es fa al maig. I et vas perdre? Sí. Però si és molt fàcil, no?
Sí, però em vaig perdre Vaig arribar l'última No, érem parella, anàvem amb una altra noia Ah, anava a dir perquè, clar, potser et vas perdre especialment Depèn amb qui vas Dius, no, m'hem perdut, saps? M'he perdut, vols veure la regularitat? No, vaig trobar el camí Però vaig arribar tard I d'altra banda, que un nou soci És un noi que ve de Barcelona I que fa poques setmanes que és soci de les CES Va anar a l'assemblea i tot I va proposar crear sortides familiars Ah, molt bé
I es va decidir que potser es faria un cop al mes, potser, o cada dos mesos. Per tant, ha de venir algú de fora? Perquè ens digui a les Cees què hem de fer. No, perquè es parla de quina manera pot atreure la gent jove. Llavors ell deia això perquè d'aquesta manera la gent vindria també amb els seus fills, per tant els nens des de més petits ja tindrien el costum de caminar, després et pot agradar o no, però ja ho has practicat.
I si tu no m'has fet mal, jo i jo, que no ho hem fet tant, segurament a la nostra vida, doncs potser ens farà més mandra quan tenim 25 anys a apuntar-nos-hi. No, però no passa res. Si ho has fet de més petit és diferent. No, però amb els fills i la canalla, d'aquí 20 anys que tindrem tots fills i filles, ja ens hi apuntarem. I també hi poden anar els avis i una proposta nova que està molt bé. Esperem que, Carme, si vas amb família no et perdis, tu tampoc.
Bé, dos quarts de sis de la tarda, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a partir d'ara mateix a radiodesverb.com i a les set al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, continuem investigant sobre el que ha passat avui tot plegat.
que ho farem, no? Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquils moments amb la Núria Oriol parlant de coaching, corrupció i com no perdre els nostres valors davant de tanta desinformació. Fins ara mateix a la penya del morro. Bona tarda. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Dos quarts de sis de la tarda, continuem el programa com cada dimarts. A aquesta hora sempre saludem la nostra coaching particular, que ens ajuda a veure el món amb optimisme i amb il·lusió, malgrat les adversitats que no paren de rodejar-nos per tot arreu. Núria Oriol, bona tarda.
Bona nit a tots. I no deixes d'insistir les empacitats que ens envalten per tot arreu. Perdona, mira, ara fa un moment... Home, i tant, ara fa un moment, aquí al programa, justament, parlàvem dels robatoris que hi ha hagut aquesta nit als locals del Parador de Sant Jus, vull dir que...
ens ha trucat també una comerciant que estava preocupada i que estava nerviosa per aquests fets, no? Vull dir que la gent també, obres qualsevol plena de diari, qualsevol història, corrupció everywhere, que diria un amic meu, no? Corrupció per tot arreu. En fi, avui intentarem parlar també una mica de com poder prioritzar els nostres valors davant de tot plegat, però abans...
Algunes notícies positives que hem trobat pel món, bueno, més ben dit, ha trobat la Núria, sí, i ens les porta al programa. És veritat, te l'has trobat tu, ens les porta al programa. Comencem parlant per aquesta, perquè 14.000 famílies de l'Equador es beneficien dels circuits alternatius de compra-venda. Explica'ns què és això, concretament. O sigui, és una dada molt maca, i a més a més...
vaig intentar-la buscar així una mica del món internacional, dic, home, sortim una mica de casa. Doncs és una dada molt maca que amb el treball d'ONGs, fundacions i de cara al comerç just, han aconseguit a l'Equador, comptabilitzades, 14.000 famílies, puguin fer un sistema de compra-venda directa, de manera que han sortit de la pobresa, són allà famílies
més nombroses que les d'aquí, parlem de 6 a 8 membres de mitjana, i aquestes famílies, gràcies a que els han ensenyat, han recuperat, diguem-ne, mètodes tradicionals de conreus, de teixits, d'artesania, iniciatives innovadores fins i tot de les zones on viues, doncs s'han saltat tot el tema de la distribució.
Per tant, vol dir que no hi ha intermediaris i, per tant, s'abarateixen els costos perquè no s'han de pagar terceres persones, no? Clar, i per ells, en canvi, el preu és molt just. I aleshores, doncs, bé, que dona alegria a veure que les estratègies que sumen, que van a sumar, doncs,
poden donar molt bons resultats. I tot quan les situacions són molt adverses, que aquí ho són, d'adverses, però vull dir que a l'Equador, pobres, com que els hi ve d'una eternitat, també, aquesta adversitat. És veritat, és veritat. Doncs escolta, ens alegram per aquesta notícia, com també per la següent, perquè l'Ajuntament d'Ulldecona i l'empresa Mistral s'han unit per potenciar
tots els temes vinculats al món de les oliveres, el que és l'oli, el turisme, la cultura, per potenciar el sector a les terres de l'Ebre. Sempre hi ha una notícia d'agricultura, diguem-ho així, que a la Núria especialment li agrada, i aquesta setmana és el tema d'Ull de Cona i l'empresa Mistral per potenciar els temes vinculats amb les oliveres i l'oli i tot plegat. Per què la destaques?
A veure, la destaco primer perquè és una notícia de la Terra, és veritat, com en tens t'enganxada, eh? Sí, t'agrada, a tu t'agrada. Sí, m'agrada. Em s'agrada, també, sí. Sí? És que aquestes iniciatives, jo trobo que enmig d'aquesta adversitat sorgeixen moltes iniciatives innovadores, no? I és una cosa tan senzilla, que no vol dir que sigui tan senzilla de dur la pràctica, però de dir...
escolta, recuperem el valor de l'oli, ja que el nostre país, no només a les Terres de l'Ebre, ja ho dic, per endavant es fa un oli boníssim, doncs recuperem-lo com a valor, com a producte de gran valor afegit i tot el que pot envoltar aquesta cultura, perquè clar, te'n pots anar des de l'època que era valorat en temps dels romans, pots parlar...
doncs pot fer tours turístics entorn de l'oli, ja sabeu que es fan degustacions d'oli també, els nostres olis estan guanyant premis internacionals superreconeguts, és a dir, es crie com tota una sinèrgia a l'entorn d'un aliment tan quotidià, tan nostre, tan mediterrani,
que penso que dius, ostres, que bonic, no? Que bonic que passi i que pot donar feina a més gent, que ens fa sentir orgullosos del valor del que nosaltres tenim i conreuem i oferim, etcètera, etcètera. És per això que la destaco, bàsicament. Per cert, Núria, crec que s'han arribat a catalogar fins a més de 2.000 exemplars de diferents arbres, no? Sí, sí.
Sí, a més a més que l'olivera és sempre el símbol de l'arbre mil·lenari, l'arbre de la pau, i per tant penso que un país com el nostre, que té tantes i tantes oliveres, a més a més d'altres arbres, doncs mostra també un cert taranà del caràcter de molta de la seva gent, eh?
Home, és veritat, aprofitem, no?, que a més som un país pacífic i no ens agrada cridar. Menys quan no tenim més volta i ho fem. Sí, sí, sí. Per cert, que abans de passar al tema de la corrupció i com prioritzar els nostres valors davant de tanta desinformació i informació, no?, tota l'hora, que no para d'apareixer últimament.
Sí, els diaris que no sabem què creure, si hi ha un o l'altre, si hi ha el protagonista, el que explica la notícia... Atenció, perquè abans de parlar de tot això, tu aquí al guió has posat una brometa. Què passa amb Rajoy? T'acompanyo en el sentiment de Rajoy. Explica'ns una mica tot plegat, perquè què ha passat? A veure, és que he pensat que podia ser simpàtic posar la brometa que va ser notícia ahir. O sigui, que resulta que el Departament de Comunicació de Presidència...
de Madrid, o sigui del govern de Madrid, volia emetre un comunicat de pèsam per la mort del filòsof Eugenio Trias. I aleshores resulta que es van equivocar i van dir que de part del president del govern, el senyor Rajoy, es donava el pèsam
per la mort del senyor Rajoy i van anar directes en comptes per el fallecimiento de Eugenio Trias, doncs van posar per el fallecimiento de... Mariano Rajoy, no? Sí, ho van carregar. Ostres, tu, doncs jo crec que primer... Genial. Sí, un parell de reflexions. La primera és que hi ha una persona a la Moncloa que s'ha quedat sense feina, ja? Sí. Això ja suma els 4 milions o 5 milions d'aturats i dos que, ostres, no sé si s'ha fet espessament o no,
Però quina cantada, no? Una cantada. Clar, t'acompanyo en l'amor, en el sentiment del mateix mateix Rajoy. Bé, de fet és tant d'un fenomen com per normal. Ja fa llu-lu, eh? Que un mort pugui donar el pes per la seva pròpia mort. Sí, és veritat, eh? Bé, jo també, eh? Quan em mori ho faré, també. Molt bé, gràcies, gràcies. Apareceré.
Em gravaré un vídeo, que això també es fa molt, i apareixeré per allà i diré, em dono jo mateix el pèsam, no cal que vingueu, en fi, alguna cosa per l'estil. Bé, i acabem ja amb el que volíem comentar, perquè si no, no tindrem temps de fer-ho, amb això que comentàvem de la corrupció i de tanta informació que hi ha a tot arreu, cada dia surt alguna cosa nova, justament avui em sembla que sabíem sobre l'Ajuntament de Súria, que també hi havia un implicat
en una trama de corrupció urbanística... En fi, és un no parar, eh? Cada setmana, cada tres o quatre dies, com a molt, tenim un tema nou. Nosaltres, com a societat, com creus que hem de reaccionar davant de tot això? Perquè, clar, és que a mi el pensament de, home, si ho fan aquests, per què no ho vaig a fer jo? I m'emporto aquí els fulls gratis de la impressora de la ràdio, per exemple. Clar, com hem de valorar? Ei, el tanto vols fulls, eh? Que jo jo ho veig cada vegada.
Desapareixes amb sobres. Sí, amb sobres també, aquest és l'altre tema. Però vaja, com hem de reaccionar davant de tot plegat? Com podem ser optimistes i conservar els nostres valors, Núria? Mira, o sigui, ho d'una recepta que serveixi per tothom, ja saps que no la tinc. Jo el que proposo és, d'entrada, que sapiguem conviure amb la incomoditat, amb la indignació...
amb la tristesa. Posem-li l'adjectiu que cadascú de nosaltres cregui convenient, que aquestes notícies provoquen i, sobretot, no caiguem en l'apatia i en la indiferència. Perquè aquesta és l'arma més gran que tenen totes les persones que es dediquen o que practiquen la corrupció, fan tractes deshonestos, etcètera, d'alta escala i d'alt nivell. És a dir,
Quan nosaltres, com a persones i com a ciutadania, abdiquem, o sigui, ja ens sentim indiferents cap a un tema, aquest col·lectiu ja té guanyada la partida. És un dels factors clau per guanyar una partida. Aconseguir la indiferència d'un poble cap a un tema determinat. Seria el mateix que la indiferència cap als desnonaments,
o la indiferència per les persones a la tu, o la indiferència de les retallades de sanitat. Per tant, Núria, quan parles de conviure, et refereixes una mica, doncs, potser a assumir-ho? A assumir-ho, sí, Cristina, exacte. O sigui, ser capaç de dir, m'indigno, em sento trist, ser que cada dia o cada dos o tres dies cauen notícies d'aquest estil, i a mi això em molesta...
però vull mantenir la sensibilitat cap a aquest tema. No vull ser una persona que al final digui, apa, una altra més. Mira, saps què et dic? Fa tan fàstic que no vull saber-ne res. Aquest punt, que és molt humà, com a reacció és molt humana, jo diria és la que no seria bona de tenir. Per què? Perquè justament l'altre pas per mantenir els valors
és que tot el que estigui a les nostres mans de poder fer, ho hem de fer. Vull dir que no pugui això continuar endavant i creixent, sinó al contrari,
Al contrari, reculi. Per tant, indignar-nos, protestar, dir que... Mira, està protestant, no? Ella ja ha dit, és aquest tema, doncs protesto més. Ja ho veig, ja ho veig. Per tant, tot el que sigui protestar, mostrar el nostre rebuig, no sé, manifestar que estem en contra de tot això, és positiu, no? És positiu, sobretot quan ho fem des del respecte, des de l'argumentació...
des d'un sentit de solidaritat amb totes les persones expoliades, amb totes les persones damnificades. Quan hi ha tota aquesta moguda en què fins i tot la nostra manera de manifestar la indignació és admirable o es pot convertir en un referent, és molt positiu. De fet, a veure, encara que hagin tombat de moment...
la iniciativa, la petició que la gent no se la desnoni de les seves cases i tal, que de moment ho han rebutjat al Congrés amb uns arguments així una mica civilins, no? Ara ho farem entrar per un altre cantó i no sé què, no sé quantos. Però, a veure, hi ha gairebé un milió i mig de signatures aconseguides. Gràcies a la batalla de molta gent...
Sí que, perdona, aquí també volia ressaltar una cosa que és molt curiós, que amb un milió i mig de signatures es rebutgi aquesta proposició sobre els desnonats i tot plegat, però amb 600.000 l'afer Taurí, que també ha afectat a Catalunya políticament en els últims anys, s'aprovi, no? O sigui, que és per reflexionar també, no? Vull dir que és curiós que un milió i mig no el poden enfront davant de 600.000, no?
Home, és una reflexió, a veure, molt per sobre, perquè ja sé que sempre anem curts de temps, antidemocràtic, no?, d'entrada. És molt antidemocràtic, perquè, a més a més, a veure, la magnitud dels temes, tu també, vosaltres ja sabeu que jo soc molt partidària dels animals, i vull dir, no m'amago de dir-ho, vull dir, jo no estic a favor dels braus, sincerament, eh?, ho trobo, mira, una tortura per l'animal, però...
A banda d'això, dius, home, i les persones desnonades, aquestes persones, què són? O sigui, ja són un objecte, o sigui, encara menys que un animal. Ho dic així ara, en pla bèstia, eh? No, no, no. Perquè com pots tu dir que... No, ja trobarem la manera, ho farem d'una altra manera, però de moment que tiri endavant un de les curses de braus, que a més a més significa tortura per l'animal, però no anem a tirar endavant quelcom...
que pot donar pau, donar més tranquil·litat, donar més serenor a tants milers i milers de persones. Sí, en lloc d'ajuda a estabilitzar, ajudes encara a crispar més. Núria, no tenim més temps, acabarem amb un tuit del periodista Jaume Barberà, que vam entrevistar aquí a la Penya del Morro fa uns mesos, del programa Singulars del Canal 33, i diu, mira, matrimoni... Fa 20 minuts ho ha escrit, eh? Diu, matrimoni de jubilats a suïcidar a Mallorca per oposar-se a ser desnonats.
El PP no accepta la ILP d'acció de pagament. Quin fàstic. Amb aquest tuit acabem la secció d'avui. Núria, moltes gràcies. Ho hem deixat aquí. Que vagi bé. Bona tarda. Que us vagi bé a vosaltres. Bona tarda. Adéu. I a continuació, a la penya del morro, les bandes sonores de Clara Aguilar.
Com cada setmana, la Clara ens porta en profunditat una banda sonora. Clara, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Benvingut al programa. Avui ens portes la banda sonora d'una pel·lícula que s'ha estrenat just fa d'altres setmanes, per tant, molt recent, Django Desencadenado, en anglès Django Unchained, l'última pel·lícula de Quentin Tarantino. Doncs sí, es va estrenar, res, el 18 de gener aquí a Espanya i és una història ambientada a l'Amèrica Profunda, al sud,
I ara descobrim la seva banda sonora. Who's that stumbling around in the dark? State your business or prepare to get winged!
A mi m'agrada molt quan la vaig anar a veure al cinema. La veritat és que s'ha estrenat fa menys d'un mes. És l'última pel·lícula, com dèiem, de Quentin Tarantino, després de Malditos Bastardos, que de fet tu ara ja en vas parlar en aquesta secció. I és una pel·lícula aquesta que, en general, penso que ha agradat moltíssim. Sí, jo crec que ha rebut bones crítiques, va guanyar dos lobos d'or,
El millor acte de revertiment, que és el Crystal Wolves, que és el que fa de caça recompenses, ara ho explicarem. Que sortia també amb el Dinos Bastardos. Exacte, que és un crac d'actor. I també va rebre el Globus d'Or al millor guió. I a més a més està nominada, com era d'esperar, als Oscars. Cinc nominacions, el 24 a fe, ho sabrem, i cinc més pels BAFTA. I cinc més pels BAFTA.
Bé, ens ve molt de gur repassar una mica la banda sonora de Django, perquè, com sempre, les pel·lícules de Quentin Tarantino molt ben triades. Són especials, sí. Totes les cançons de les diferents bandes sonores, eh? Des que va començar, quasi bé, amb Reservoir Dogs, Pulp Fiction, Kill Bill, també amb... The Proof. Sí, senyora, amb els dos bastardos, també. Totes les cançons molt ben escollides, eh? Que jo crec que no són perrèstries a l'atzar, sinó que...
A més, he escoltat que ell s'hi dedica molt de temps a buscar-les, prova moltes, i això, lògicament, es veu reflectit després en la banda sonora, unes bandes sonores que no acostumen a tenir un sol compositor, com John Williams, o alguns que són la mà dreta d'alguns directors, com en aquest cas de Steven Spielberg, John Williams, sinó que agafa cançons ja fetes de la història de la música i les va posant. En fi, repassem una mica l'argument de Django, per qui no ho hagi vist o per qui ho hagi vist recordar una mica de què va la pel·lícula.
És la història de, com has dit, Django desencadenado, que és el Jamie Foxx, l'actor que actua el personatge principal. Està ambientada al sud dels Estats Units, just abans, dos anys exactament, que esclatés la Guerra Civil. Llavors, la història és, diguéssim, que després que Django coneix el doctor King Schulz, que és un caçador de recompenses d'origen alemany que segueix la pista d'uns assassins, que són els germans Brittel. Aleshores, per aconseguir el seu objectiu,
busca l'ajut d'un esclau, que és el Django, se'l fa seu i li promet que un cop capturat aquests germans vius o morts, l'alliberarà. Però què passa? Un cop resolen aquest assumpte, no se separen, ni el doctor King ni el Django,
i ell, a l'esclau, li demana al doctor King que l'ajudi a trobar la seva dona que va perdre fa temps al mercat d'esclaus. Quant dura la pel·lícula? És que és molt llarga, són 165 minuts. Doncs passen molt bé, eh? Doncs passen molt bé. Bé, doncs, continuem repassant la banda sonora. Aquest és el primer tema que apareix al començament als títols de crèdits, on es veu a Django que va estar encadenat amb 4 o 5 esclaus més pel desert,
Els planos, eh? Típics així de far west i de western. Django! Django! No, abans jo la canto, eh? Quan estia a casa així escombrant o netejant el pis vaig cantant Django! Django!
Què passa? Està a punt de passar alguna cosa, eh? Sí, sí. Atenció. Atenció. Atenció. Atenció.
És que és mític aquest so. Bé, com comentàvem, la selecció dels temes de les bandes sonores de les pel·lícules de Tarantino demostren un director amb un bon gust musical. Molt bon gust musical, diria. A més a més, aquest so no us recorda? Hi ha antiques pel·lícules com Kill Bill amb aquests vents. És un estil, realment. Sí, sí, sí.
Justament, crec que fa molt com Woody Allen o Martin Scorsese, que utilitza músiques ja preexistents d'altres pel·lícules i les incorpora a noves escenes de noves pel·lícules. Això després ho parlarem, que ell tendeix a utilitzar cançons típiques del gènere western i les posa a les ses pel·lícules, però en aquesta pel·lícula en concret hi ha una novetat que després ho explicarem. Perquè, Clara, com ha creat la banda sonora? És a dir, quin sentit dona a la pel·lícula?
El que fa Tarantino amb la música és que les pel·lícules no tenen un caràcter tan narratiu, sinó és més aviat una cosa estètica i emotiva. Què vol dir això? Que ell no fa, no utilitza la música per explicar, sinó per agradar.
Jo crec que, a més a més, anar al cine i veure una pel·lícula seva, si t'agrada la música, realment ho gaudixes molt, no? I tant, i tant, i tant. I tant, és així que jo crec que gairebé podem parlar, com ho hem dit, que Tarantino és una marca, les seves bandes sonores, i ho tenim exemples com Pulp Fiction, com Kill Bill, com Banditos Barbaros, etc. Quin tipus de banda sonora és aquesta de Django? Com la definiries tu, Clara?
Vull jo definiria desencadenada. Ah, molt bé. Què vol dir això? Com puguem dir? No? Ja, clar. Perdona, i la banda sonora de Malditos Bastardos, bastarda, no? Bastarda. La definiria. De petó en sentida, perquè ho dic. Ah, val, val, val. És a dir, amb això de desencadenada, què vull dir? Doncs que les diferents cançons que apareixen, que són gairebé 20, són molt diferents si la sentim una darrere l'altra. I desencadenada també per què? Perquè diferència de pel·lícules anteriors com Pulp Fiction, que hi ha més d'una trama alhora, a Django això no passa.
sinó que aquestes pel·lícules sí que hi ha històries diferents, que van passar al mateix temps, i la música en aquest cas serveix per diferenciar les històries i per contrastar-les. Això a Django no passa, però tant mateix la música sí que és molt diferent. És com si utilitzen músiques molt típiques d'americanes amb músiques molt diferents. Per cert, pots posar un exemple d'això?
Per exemple, hi ha una cançó, com la que us posaré ara, que és així, un estil molt country, molt americana, que és la de To All To Die Young, del Brother Dech.
Sí, perquè a més, Quentin Tarantino fa el que li dóna la gana. Sí, sí. Perquè a una pel·lícula de western posar aquest tipus de música amb aquests baixos tan... com molt moderns, no? I tan electrònics...
Però, evidentment, és marca de la casa. Però, evidentment, és marca de la casa, quan dint Tarantino i impregna amb el seu estil, per molt que estiguis al western, a l'època medieval o a l'època troglodita, no? Si, Tarantino, fes una pel·lícula situada en aquesta part de la història de la humanitat. Ara, que és tu o el to the young, encara pot quadrar més amb les escenes aquestes d'allò, l'Amèrica profunda, del sud, amb la guitarra, country, així. Sí, és veritat. Però, en canvi, quan posa cançons a banda sobre, com, per exemple, el mash-up,
Maixat vol dir que és una mescla entre cançons que existeixen amb noves, com la que és en Shane, del James Brown, mesclada amb un rapero.
Fins demà!
A més a més, en aquest punt de la pel·lícula, quan sona aquesta cançó, si no m'equivoco, és quan es posa el vestit, Django. Aquella, allò de rortera. Pot ser, pot ser. Es trilla el vestuari, no? Si no tinguem res per la gent que no l'ha vist, tampoc, perdoneu. Cristina, volies comentar alguna cosa? Sí, jo us volia fer una pregunta, perquè justament parlant d'això de les diferents músiques que hi ha, que, com diu la Clara, són molt desencadenades,
al fet que n'hi hagi només una trama i no hi hagi diverses històries paral·leles, els canvis de música no pot arribar a distreure-ho una mica de la pel·lícula? Jo crec que xoca una mica, que si estàs fent la mateixa història i és un ambient allò de western, en plan americà, del sud, i et posen aquesta música de rap, dius, ostres, què passa aquí?
Estem a Nova York a l'actualitat, en plan riquiraga, restament? No. Jo crec que genera com un... Ostres, com un xoc a l'espectador. Però seria negativa per la pel·lícula, el fet aquest dels canvis de música? No, no, per res, per res. Vosaltres que l'heu vist, eh? Jo penso que no, que al contrari, aquests canvis de música li donen molt de... Té un toc irònic.
I en aquell moment també li donen... La pel·lícula cançona, aquest tipus de música, puja moltíssim, no? Perquè bàsicament no t'ho esperes, no estem acostumats i aquest xoc que diu la Clara jo crec que va a favor de la pel·lícula perquè pel·lícules de western tots tenim al cap, no? La música de Neo Morricone, que també sona.
en aquesta pel·lícula, però clar, això jo crec que va a favor, al contrari, va a favor, perquè a més també el tipus d'acció, de llenguatge que s'utilitza és molt modern, no? És una realització també amb molt de ritme i jo crec que al contrari, que va a favor. Suposo que, com ha dit la Clara, el desencadenant d'aquest és una mica no la marca, no? Per això ja esteu dient que realment va a favor, no? Seria una mica com la seva marca personal i fa que sigui una mica diferent, no? Aquesta pel·lícula que no sigui la típica de Wensper, que...
i que hi hagi més gent o més públic que pugui anar a veure-la i gaudeixi tant de la pel·lícula com de la música. De fet, Clara, no és una novetat que Tarantino rescati joies dels anys 60 i 70. No, de fet, ho deia la Cristina abans, que és típic del director, crea escenes en què interpretacions i música es converteixen també en tècnics videoclips i rescata peces que han estat creades per altres pel·lícules abans. Però també podríem dir, com dèiem al principi de la secció,
Que hi ha una novetat, en aquest cas, en aquesta pel·lícula, i és que per primera vegada, en la seva filmografia, gaudim de temes originals composats exclusivament per la pel·lícula. Quins són aquests temes que s'han fet especialment per Django? Ah, no ho sé, digue-m'ho tu. Encore aquí? Sí. Que l'ha fet l'italià Ennio Morricone. Home, un mític, eh? També de les pel·lícules i bandes sonores com El bueno feia el malo. Exacte.
I aquest tema que escoltem de fons és el de Brian Mule, precisament de Nio Morricone, que comentàvem, que aquesta no és nova, sinó que sortia un espagueti western que, de fet, també protagonitzava, o protagonitzava, vaja, Clint Eastwood. Sí, és la de dos mules per a la hermana Sara dels anys 70 i 70.
A part d'aquesta cançó que estem sentint, que és de Brian Moore, també n'hi ha d'altres originals, com La Corsa, de Luis Bakalov, que és la que hem sentit cap al principi de la secció, que és un compositor també clau en el gènere, que és l'espagueti western. La Corsa
Doncs teníem moltes ganes de fer Django avui. Clara, moltíssimes gràcies. Una petició, una petició. Podem tornar a escoltar Django? Que m'agrada molt o no? M'agrada molt, m'agrada molt.
Jo tinc un somni, que és gravar una promoció en vídeo de la penya del morro. Jo amb un cavall per la penya del morro, aquí a Colxarola. Diferents planos, saps? I jo com arribo a la ràdio...
Amb aquesta música de fons, llavors entro al cavall a dins de la ràdio, el deixo allà, i llavors després ja faig el programa i tot plegat. Això ho hauríem de buscar. Llavors entro aquí i faig, ei, què tal? Bona tarda, que goi, de Sant Just.
Hauríem de parlar amb el Poni Club Catalunya, hem de deixar algun poni per fer-ho, no? Tota aquesta idea que estàs tenint la pots aplicar al carresol de Sant Just. Ah, també, també. Pots liar tota la gent de la penya del morro i per això tots allò en plan... amb ponis, no? Puixats. I el Jordi fent de Django. És una molt bona idea, és una molt bona idea. Si no tenim ponis o cavalls de veritat, el que sempre podem fer com Monty Python, Spamalot o Los Caballeros de la Mesa Quadrada...
que anaven amb cocos, que feien cocococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococococo
I tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el botlletí de notícies generals de les 6. I després a la segona hora tindrem el cara a cara entre el Dani Martínez i el Joan Sirivella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern. I a més a més també connectarem amb el casal de joves com cada setmana per saber què s'hi cou en aquest indret del nostre municipi. I atenció Cristina, perquè com sempre tu estàs envoltat a misteri quan prepares accions.
I avui ens explicaràs qui era Alexandra Daulofeu, que va néixer l'any 1903, va morir a Figueres el 78 i, segons diuen, és el nostre Damos català. Ho sabrem a la segona hora del programa. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. Un matrimoni de jubilats de Mallorca s'ha suïcidat a casa seva a Calvià després de rebre l'avís que serien desnonats per impagament segons han deixat escrit en una carta. Ho hem sabut la mateixa tarda que s'està debatent al Congrés...
Una iniciativa legislativa popular que ha recollit prop d'un milió i mig de signatures i demana fer possible l'adhesió en pagament de l'habitatge amb caràcter retroactiu. La majoria del PP impedirà que la iniciativa prosperi. A tot això, la plataforma d'afectats per la hipoteca ha convocat per aquesta tarda mobilitzacions davant les seus del Partit Popular a diferents ciutats. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda.
No és possible aquesta comunicació en qualsevol cas. En canvi, al Congrés, al PP, si és partidari que prosperi la iniciativa legislativa popular per convertir, en aquest cas, els toros en bé d'interès cultural. El diputat popular, José Manuel Alvendé, ha encarregat de defensar l'apel·lat a la llibertat i a la igualtat que han de tenir tots els espanyols per anar a dit o no a veure els toros.
Com a argumentos básicos de orden constitucional, la igualdad y la libertad. El principio de igualdad de todos los españoles recogieron el artículo 14 de la Constitución y la libertad del artículo 10 fundamentan que cada español pueda ir o no ir a los toros según su voluntad. Els diputats socialistes han optat finalment per l'abstenció. José Andrés Torres és del PSOE. Esta proposición de ley no mejora la costumbre social.
Por eso hemos decidido abstenernos de votarla. Si funciona, mejor no tocarlo. Así que si la mayoría de los ciudadanos está en una sabia y tolerante posición, mejor sería que aquí, en esta Cámara de Representación Popular, frenemos las pasiones de las minorías de uno y otro signo. De la seva banda, Convergència ha denunciat que la iniciativa és una reacció contra la decisió de Catalunya de prohibir les corrides de toros i buidar de competències les comunitats autònomes.
El govern ha aprovat aquest dimarts la creació del Consell Assessor per la Transició Nacional, un òrgan format per un grup d'experts que assessoraran el govern durant el procés sobiranista. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha dit que la voluntat és incloure al Consell el major nombre de sensibilitats, tant civil com polítiques, i per aquest motiu obert la porta al PSC perquè en formi part. Es fa amb voluntat que l'esperança miri, és més opinable, però li ben asseguro que la voluntat és que el Partit Socialista s'hi pugui acabar incorporant.
Ja he dit abans que es feia, la idea és amb voluntat de tenir permanentment la porta oberta. D'altra banda, després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi dit que està del tot convençut que Catalunya es mantindrà dins Espanya, el Consell de Presidència, Francesc Oms, li ha respost que si és així faci tot el possible per permetre la consulta popular. Us dèiem, en començar, que la plataforma d'afectats per la hipoteca ha convocat per aquesta tarda mobilitzacions davant les seus del Partit Popular.
a diferents ciutats. Recuperem aquesta connexió. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda.
Bona tarda. Més de 200 persones convocades per la plataforma Defendats per la Hipoteca estan concentrades des de la fin de la tarda davant del PP a Barcelona i tallen el trànsit del carrer Urgell. Els concentrats criden consignes contra el Partit Popular i contra la banca i tenen intenció de seguir des del carrer el debat sobre l'admissió de tràmit de l'AILT sobre l'adhesió en pagament que s'està fent al Congrés. Un dels portaveus, Albert Jiménez, ha explotat a la xarxa que el suïcidi d'una parella d'enfants de Mallorca conegut avui és un nou crim financer.
Creiem que és la verificació més dramàtica i més cruel de la crisi brutal a la que ens està submetent la classe divisió d'aquest país. És lamentable que haguem de patir aquests crims, perquè nosaltres no entenem que si no existeixis, però nosaltres som assassinats econòmics, assassinats financers. La plataforma considera la concentració d'avui el tret de sortida d'una campanya de mobilització que continuarà dissabte amb manifestacions a 40 ciutats espanyoles, entre d'altres Barcelona.
Bona tarda, us parla David Amadona. El davanter del Barça, David Villa, ja ha rebut l'alta hospitalària després de patir ahir un còlic nefrític, l'historià que demà reincorporarà els entrenaments en gràcia dubte per jugar dissabte a Granada. D'altra banda, el Barça espera el compliment de la sentència que obliga l'anterior junta directiva presidida per Joan Laporta a avalar uns 23 milions d'euros.
El portaveu de la Junta, Toni Freixa, ha afegit que el Barça no renunciarà a obtenir una garantia que la justícia, segons ha dit, li ha concedit. En hockey patins, avui es disputa el gruix de la 18a jornada de Lliga. A les 9 de la nit, 7 partits, Igualada, Sant Feliu, Noia, Calafell, Blanes, Vilanova, Vendrell, Massanet, Reus, Vic, Barçalcoi i Liceo Lloret. Diumenge es disputarà el partit entre el Lleida i el Voltregà. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquesta nit han entrat a robar dos locals comercials al Parador. Es tracta del restaurant del Tars del Sandro i de la perruqueria Estudi Valeri. Segons els societaris de la perruqueria, els han robat
Un ordinador però no s'han endut diners en metàl·lic i en el cas d'altres dels sandrons lladres han trencat els vidres per entrar-hi i han regirat el local. Els fets han passat cap a quarts de sis de la matinada i han anat una patrulla de la policia local i també dels Mossos d'Esquadra que ara han obert una investigació per aclarir aquests fets.
El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic. Des que es va crear el mes de setembre, només tenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre, i ara el servei es prestarà cada setmana, en el mateix horari, al Servei d'Ocupació i Innovació. En els primers 4 mesos de funcionament, 33 persones han fet ús d'aquest Servei de Mobilitat Internacional. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%, han estat noies. Prop de 7 de cada 10 consultes s'han atès de manera presencial...
I les demandes més freqüents eren els dubtes sobre la feina, recerca de feina a l'estranger i pràctiques professionals a d'altres països. Per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada aquest dijous sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a d'altres països. La impartirà Begoña Arro, responsable del servei, es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves.
I acabem aquest bullet explicant-vos que la CEES ja forma part del Consell Català de l'Esport com a entitat esportiva, una fita que es perseguia des de feia temps i, finalment, l'entitat ja és una associació més d'aquest organisme. Va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de la CEES van comunicar a la vuitantena de socis que van assistir dissabte a l'Assemblea General d'Ordinària, una assemblea que també va servir per explicar els projectes de l'entitat per aquest any. Per exemple, van parlar del concurs fotogràfic de la CEES, aquest any se centrarà en el lema Geni Muntanya,
i se seguirà treballant en el mapa topogràfic de Sant Just. Com a projecte destacat, també la CEA s'involucrarà en la remodelació del camí de Santa Careu de l'Ordre. D'altra banda, pel que fa al repte d'animar els joves a participar a l'entitat, van sorgir dues propostes concretes. D'una banda, estudiar els perfils dels socis més joves per saber com són i mirar de formar un grup, i d'altra banda, un nou soci per proposar crear sortides familiars.
I, de moment, això és tot. Més informació a partir de les 7 als Centres Notícies. Alicia Vespre. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda...
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria Verge saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, bon Nadal i feliç any nou!
Què tal? Com esteu? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Cristina, què tal? Com estàs? Molt bé, jo. Atenció. Bé, aquí fent el programa. D'aquí uns moments, parlarem amb el Dani i el Joan, que fan el cara a cara particular. Com cada setmana, en fan segon d'ESO a l'Institut. I avui debatran un tema molt interessant, que m'han comentat abans, però que ara mateix... Oh, quina ràbia! No recordo. Sí, les retallades escolats.
És veritat, tens tota la raó del món, gràcies Cristina. Avui debatran si les retallades escolars estan bé o no, que em sembla que molt debat no hi ha sobre el tema, però vaja, en parlarem ells amb la seva visió des de nois de segon d'ESOL Institut. I a més a més també d'aquí una estona descobrirem qui era el Nosferatu català, o segons diuen era el Nosferatu català, que va néixer el 1902 i va morir a Figueres l'any 1978. D'aquí uns moments a la penya del morro, però...
Abans de tot això, com cada setmana, connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. I allà hi tenim l'Alejandro Fernández. Alejandro, bona tarda.
Hola, bona tarda, Alejandro, què tal, com estàs? Molt bé. Bé, sí, molt enfeinats, per què? Bueno, els dimarts són a tutti pleni, ja. És veritat, teniu ràdio, no?, exposicions... Escolta, si us va bé, canviem el dia, eh? No, no, no, ja està bé, eh? Ah, vale, vale. Que agafi així les 3.
Val, val, ho dic perquè, clar, els dimarts és veritat, no? Com és que els dimarts... Potser el dimarts és el dia de més treball al Casal de Joves de Sant Just? No, però ha coincidit que, bueno, que tenim totes les sales ocupades durant aquest horari, no? A veure, avui què teniu, per exemple, així que us estressi? Tenim el... Bueno, tot funciona allà sol, eh? O sigui, nosaltres només fem... Hola, què tal? Passeu? Hola, què has de, no? Tenen una migueta, però tenen els seus tallaristes, eh? Sí, sí.
Tenim a la sala de tallers el teatre social, que fan un parell d'oretes de teatre. A la sala de utopia tenim el taller de trapezi. Ara, d'aquí una estoneta, em vindran a l'espai arroba a fer producció musical. I continuem amb l'exposició de... Controles? Controles, això mateix.
És teu? Tot va bé? No? Allò que fan. Que, per cert, una pregunta. Hi ha molta gent que passa per l'exposició? Sí, van passant. Funciona molt bé perquè també estem treballant conjuntament amb l'Institut, l'IoSan Just, i just aquesta tarda també han vingut el grup del Dani i el Joan, el segon de l'ESOB, amb les persones. Sí, sí.
I, bueno, van venint els grups i els fan xerrades a les hores de tutoria, aprofiten. I com responen els nois de l'institut? Bueno, bastant bé, perquè hi ha molts que no tenen molta idea de com... O sigui, saben el que diuen els amics dels amics, saps? Això, els bulos aquests de...
Però està bé que comencin a tenir informació sobre els riscos i com prevenir històries d'aquestes. Clar, perquè això és una informació directa de tot el tema de consum de drogues, de cannabis, de tota una mica, tot plegat, no? Sí, sí, sí. A part, ja ho hem comentat diverses vegades, però...
El bo d'això és que la mateixa exposició està dividida en tres parts, la que seria per menors, la que seria per joves, per ja mallors d'edat, i una altra part també per pares i professors. Està molt ben enfocada i en aquest sentit surten d'aquí amb coneixements clars.
I en el tema dels iPads està funcionant bé la cosa o ha desaparegut algun? No, encara no, encara no. I bueno, tant de bo que no. Esperem que no. No, home, no. No, perquè ja vam descobrir que la Diputació posava un parell de noies cada dia, com una mica guardianes dels iPads, no?
Sí, sí, bueno, a part de vigilar els iPads i tal, són les professionals que dinamiten tot aquell espai. És l'excusa, l'excusa és... O sigui, la realitat és que vigilen els iPads, això sap tothom. Bueno, en fi, si voleu anar a veure aquesta exposició ho podeu fer al Casal de Joves fins aquí un pare de setmanes, no em sembla? Em sembla que fins al 18, si no... 18 de febrer? Sí.
Sí. Ah, doncs això és la setmana que ve, això és la setmana que ve, perquè... Ja portem, portem des del dia 30, em sembla. Sí, és veritat, és veritat. Bé, doncs aquesta exposició sobre drogues al Casal de Joves de Sant Just, molt recomanable. Per cert, que també és molt recomanable, veus com ben lligat el tema, la web del Casal de Joves de Sant Just, que s'acaba d'estrenar...
Fa molt, molt, molt poquet. Justament la setmana passada parlàvem amb Alejandro que no sabíem ben bé quan seria i atenció perquè ja tenim o ja hi ha nova web del Casal de Joves a Sant Just i sota casaldejoves.com Bravo! Bé, Alejandro, esteu contents, eh? Molt contents. De fet, just el dia després de parlar amb vosaltres ja els nostres tècnics la van penjar. L'Àlex, no?
Digue'm. L'Àlex. L'Àlex, sí, i el Marc. I, bueno, la veritat és que molt contents. Bé, la tinc aquí davant meu, casaldejoves.com, si la voleu veure. Home, la veritat és que és fantàstica. Al començament hi ha allò, no?, que hi ha com quatre fotografies o cinc, que són les que voleu. Apareix un mico a la primera. Sí. Això va ser idea teva.
La nova web del Casal de Llobes està molt petit. Ja, ja, ja. Però això segur que va ser idea teva, no? No, no, de fet no. De fet va ser de l'espi.
Sí, és veritat, està molt pepinent, sense sort, eh?, una mica, llavors... Sí, ho va dir i van dir, hòstia, tio, com fiques això com destacat, per això li va ficar... Com que sou joves, no?, teniu aquest esperit. A més a més, també, bueno, per exemple, vas navegant per la pàgina web, hi ha la programació, el punt d'informació, les activitats de 12-18, les activitats d'entitats, cursos immunogràfics, després els diferents serveis com els books d'assaig...
lloguer de sales, l'skate indoor, el servei d'informació juvenil, en fi, escolta, un munt de coses, una web que és molt i molt xula i que, a més a més, també, com comentaves, té especial atenció amb els mòbils, amb els Android, els iPhones, també les tauletes, no? Sí, sí, perquè aquell era el hàndicap que teníem abans, que no es podia veure des de cap dispositiu mòbil ni tablet i, bueno, i tallava una miqueta...
Atenció, perquè m'agrada molt la fotografia del concurs d'aquest cartell del Dia de la Dona, que ja vam comentar la setmana passada, que és molt xula, que es veu una dona aquí rotllo popi, del popa rotllo dels anys 50-60, però ensenyant múscul. Això m'agrada.
És mig múscul, mig botifarra. Sí, jo soc pacífic, jo veig aquí múscul, no veig botifarra. I després, en fi, el tas de vins que hi haurà la setmana que ve, que ja en parlarem, el 20 de febrer, dimecres 20, i també les noves quotes anuals dels socis pels bucs d'assaig.
on qui tingui carnet jove té un 20% de descompte en la quota anual. En fi, totes les informacions del Casal de Joves a primera mà, cosa que us felicitem per aquesta nova pàgina web, eh? Alejandro, molt bé, molt bé. Per cert, abans de marxar, parlem una estona del Carnestoltes? Sí.
Sí, atenció, perquè, a part que avui és un dels dies importants del Carnestoltes de Sitges, per exemple, que és un dels més importants de Catalunya, avui hi ha la Rua de l'Extermini, el centre de Sitges, el carrer d'Alpaca, tot allò, que és on anirà... L'Alejandro anirà aquesta nit, també a disfrutar una mica de tot plegat, però recorda... No, Alejandro? Sí, sí, segur.
Veus, recordar que aquest dissabte hi ha la Carnestol Fest, que en principi també organitza el Casal de Joves, però que es fa a l'antigament anomenada Vagoneta i actualment anomenada Equipament de la Plaça de la Pau, justament a la Plaça de la Pau, al barri sud de Sant Just d'Esvern. Alejandro, què ens pots explicar d'aquesta festa del Carnestol Fest?
Doncs, en principi, com cada carnestol fest té una temàtica, aquesta en principi han volgut que sigui com una visió de futur. Què vull ser de gran? Què vull ser de gran, sí. Bé, com ens veiem d'aquí 20 anys o alguna cosa així.
Cadascú pot, com veus és molt ampli, o sigui, tu pots ser una estrella de la ràdio o de la tele o... Ah, sí, escolta, tu pots anar amb perruca. Jo podria... Jo crec que ni amb Melena. Sí, ja em va la llet aquest comentari, eh, perquè la gent que conegui l'Alejandro sap que va pelat al zero.
Sí, sí, només, bueno, tinc més llarga la barba que... Sí, per dir-ho finament. No, no, clar, perquè no volia faltar, no volia faltar. Però vaja, això serà aquest dissabte, i a partir de quina hora? A partir de les 11.
Serà, suposo que acabaran a les 3, l'entrada és gratuïta, si véns amb disfressa, i si no, 2 euros. Que, perdona, s'ha de ser mala persona, com deia aquell, i ruïn, per no anar disfressat, no? Bueno, tot pot ser que algú li agafi treballant i que vivi aquí just i no pugui, i bueno... És veritat, és veritat. Però per 2 euros, Jordi, tampoc passa res no pagar-los? No, no passa res, però home, és una festa de disfresses. Qui no va disfressat sempre...
És lleig, no? Home, de si mateix. Va disfressat d'ell. Però això no cola. Hi ha molta gent que dirà, no, és que jo estaré igual d'aquí 20 anys. Dius, no, bueno, a veure, ojo perquè l'edat passa per tothom, d'acord? Bé, doncs això serà el que Ernesto el fes aquest dissabte a la nit. I acabem, Sergi, si et sembla, repassant el que hi haurà aquest dijous al vespre, perquè el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just ha ampliat el... No, perdona, és que m'he confós. Això és la xerrada, eh?, que...
Per donar cobertura a aquestes necessitats dels joves que volen marxar fora i saber què és el que passa, aquest dijous es farà una xerrada sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a altres països. La impartirà la Begoña Aro, responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves, no? Sí, senyor. Hi ha molta gent que ha vingut a demanar informació o que es pregunta si a l'estiu pot marxar fora a treballar?
No tenim moltíssima demanda a nosaltres, però sí que han vingut cinc o sis persones demanant informació. De fet, clar, amb la situació que estem ara, hi ha molta gent que té estudis i que tenen idiomes i tal, i veuen que és una bona sortida, agafes experiència i, bueno, idò. Que tu, Alejandro, no sé si has sortit a treballar fora alguna vegada...
Jo no, jo tinc la sort o la mala sort que sempre he tingut treball i...
I sempre aquí, a Barcelona. No, ja fas bé de dir-ho, mala sort, potser, perquè... O bona, depèn de com es miri. Avui dia, bona sort. Sí, però... O sigui, és bona sort perquè mai va faltar, no? Però, clar, a l'estat també... A l'estat lligat, no? Amb una feina... Sí, és veritat. Home, a veure, aquí jo crec que hem de diferenciar dues coses. La primera són les persones que es veuen obligades a marxar.
perquè no troben feina, i les altres són les que tenen l'oportunitat, ja sigui, doncs, per edat o perquè els donen la gana anar a viure experiències a fora, no? I la veritat és que, no sé, en el primer cas potser no tant, perquè clar, et veus més obligat, però sobretot en el segon és una experiència increïble, no? Anar fora, és fer com vida nova, es porta molt últimament també... Londres ha sigut un clàssic, no?, de tota la vida, anar a Londres, jo crec que qui més qui menys coneix algú que ha anat una temporada a Londres
a veure qui s'hi cou. M'imagino que tot això es tractarà aquest dijous en aquesta xerrada del Casal de Joves. Si teniu qualsevol dubte, doncs aneu-hi, pregunteu-li directament a la Begonya què és qui porta aquest servei. Des d'allà fa setmanes. En fi, també estava pensant ara altres tipus de països, per exemple, Gran Bretanya, ja hem comentat Londres, Escòcia també. Últimament també s'està posant molt de moda. De fet, jo crec que arreu d'Europa, menys nosaltres...
Sí. Tenen molt el costum aquest d'acabar els estudis, diguem-ne, i abans de marxar a l'universitat o fins i tot anar a l'universitat, no? Agafar-se un any sabàtic i fer com unes pràctiques o... Home, és que és una experiència molt enriquidora, eh? Sí, jo crec que sí. A nivell personal te duri els ulls.
I tant, i tant. Bé, doncs queda dit, eh? Si algú vol aquest dijous a les 7 del vespre al Casal de Joves de Sant Just. Alejandro, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies una setmana més i records a tota la gent del Casal, eh? La Montse, el Sergio... Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda.
Cinc minuts, arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. I atenció, perquè d'aquí uns moments descobrirem amb... Cristina. Sí, amb mi. Amb tu. Però és que em mires amb una cara que em fa... És que tu ja em fas por, ja. Per què? Ai, Jordi, no tot és misteriós. No tot és misteri. Sí que ho és. Amb tu, sempre. No. D'aquí uns moments descobrirem...
Qui era el Nostradamus o Nostferatu, que Nostferatu és diferent, no té res a veure amb Nostradamus, em sembla. Qui era el Nostradamus català que va néixer l'any 1902 i va morir el 1978? Recordem el nom? Alexandre Dulofeu. Dulofeu, com el jugador del Barça que parlàvem ahir, no? Bé, jo ja tremolo a veure qui era aquest home i les teves històries de por, Cristina. En fi, fem una pausa i tornem ara mateix.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Atenció, perquè ara mateix a la penya del morro s'ha acabat el ja-ha i el jiji. Cristina, volem descobrir, a veure qui és... No, no riguis, no riguis, perquè les accions que sempre portes tu són misterioses. I no t'agraden a tu, Jordi? M'agrada molt, m'agrada molt. Atenció, perquè avui descobrirem qui era Alexandre de Llufeu, conegut per molts com el nostre Damos català.
Algunes pinzellades per començar. Alexandre de Olufeu i Torres va néixer a l'Armentera. L'any 1903 va morir a Figueres. L'any 1978 era polític i filòsof que va elaborar una teoria cíclica sobre l'evolució de les civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols va batejar com...
la matemàtica de la història. Cristina, ja d'entrada era un home... Enigmàtic, no? Enigmàtic i complicat, no? Alexandre de Blufeu, jo no havia sentit mai a parlar d'aquest home. Home, ha de ser molt intel·ligent, això sí. De fet, d'aquests moments descobrirem aquesta teoria, però abans...
Fem un petit repàs dels principals aspectes que composen aquesta teoria. Perquè ell era català i, com Nostradamus, també va pronosticar diferents fets. Anem a descobrir quins eren aquests fets.
Comencem, si hi ha cas, com has dit, fent un petit repàs de la teoria aquesta, que es basa en fer una equiparació dels cicles històrics amb els naturals dels éssers vius. És a dir, si les persones naixem, vivim i morim, o quan hem nascut tenim una infantesa, una joventut i una maduresa, doncs les cultures o les civilitzacions també tenen fins a tres cicles. Ah.
Cadascun de 1.700 anys. Ah, atenció, cada cicle de cultura, perquè la cultura romana també va caure a l'imperi romà i, per tant, cada cultura, cada civilització té 1.700 anys segons aquest home. Sí, cadascun dels cicles. És a dir, tenen 3 cicles i seria cadascun d'ells de 1.700 anys. Aquests cicles afecten a diversos aspectes de la vida, com pot ser l'art, la ciència, la política o l'economia, entre altres. La primera fase tindria una durada de 6 segles
i rep el nom de fragmentació demogràfica. És a dir, que el poder polític es troba dividit en petits nuclis. Per tant, aquest home el que va fer va ser una teoria, però no va encertar en coses concretes. Ja arribarem, Jordi. No t'abancis encara. Tinc nervis per saber què va pronosticar el nostre damus català.
Després d'aquesta primera fase va arribar la donificació, que tenia una durada d'uns deu segles, i apareixia aquí l'imperialisme, dintre de les civilitzacions. L'imperialisme començava amb una primera etapa federal, passant després a la depressió,
I la darrera fase seria l'absolutisme amb la derrota militar seguida de la conservadora per acabar amb la desintegració. Bé, aquesta és una teoria d'aquest home sobre, com es diu això, nacimiento y caída de los imperios del mundo. Però aquesta teoria que Adolófeu va fer al llarg de la seva vida també anava acompanyada de nombroses profecies.
Sí, arran d'aquesta teoria va acabar fent diversos pronòstics, podríem dir, d'alguna manera, i veurem ara si algun d'ells s'ha arribat a complir i qui no. A veure, comencem pel primer, que té a veure amb l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Sí, perquè va dir que l'Alemanya seria vençuda la Segona Guerra Mundial. Home, perdó, això ho va encertar.
Evidentment, perquè recordem que això ho va dir abans que s'inicies la Segona Guerra Mundial. La gràcia dels pronòstics és fer-los abans que passin. Home, evidentment, si no, un cop començada. A veure, també podria ser que a principis de la Segona Guerra Mundial comencés a pronosticar-ho, tot i que no se sabia encara el final. Ho va encertar, eh? Aquesta la va encertar. A més, un cop finalitzada la guerra va anunciar que en uns 10 anys més o menys aproximadament, la mateixa Alemanya...
es posaria cap davant d'Europa. Ah, doncs, de moment, van passar més de 10 anys i Alemanya està sent cap davant d'Europa. A la mateixa hora que Alemanya estaria cap davant d'Europa, l'imperialisme francès i anglès estarien en decadència. Oh, això també ho va encertar, no? Efectivament, de moment...
Sí, sí, misteri, és el nostre damus català. També teníem més prediccions sobre, per exemple, el cas de l'imperialisme espanyol. Sí, ens toca més de prop. Em toca més de prop. Què va dir sobre tot plegat? Aquest home era català, no ho oblidem. Cal avançar que l'any 2029 es complirà la mitjana de tot imperialisme, que serien 550 anys. Això, segons tu l'ho feu. A l'imperi espanyol. A partir d'aquí, ell va vaticinar que la monarquia espanyola deixaria d'existir
I, bueno, la data, tenim aquí una data, però no sé si atrevir-me a dir-la, Jordi. Falta molt o poc? És propera. Quan deixaria d'existir la monarquia espanyola? Jo crec que l'hauríem de dir, no? Sí, tu creus? Home, clar. Doncs seria el primer trimestre del 2014. Oh! Doncs aquest home, Alexandre de Blufeu, el nostre damus català, polític i filòsof, d'aquí un any, o sigui, abans d'un any,
La monarquia espanyola desapareix. Exacte, Jordi. Això ja sembla el programa aquell... S'haurà de veure si es compleix o no, perquè clar... Correcte, correcte, correcte, correcte. Això sembla el programa aquell ja del Sebastià d'Arbó, que fa misteris, arraco. Bé, doncs aquest era un tema. I després també va parlar sobre Catalunya de la independència, no, no?
I tant, Jordi. Només faltava. Sí, sí. Què dius ara? És més, va dir que Catalunya finalment s'independitzaria d'Espanya. Què dius? I seria fruit d'una conjuntura europea, d'una situació econòmica pèssima, que és com la que estan vivint més o menys ara, i una majoria social clara, i això passaria entre el 2015 i el 2020. Què dius ara?
O sigui, Alexandra de Ulofeu, el nostre damus català, i com és que ningú en parla? On has trobat aquesta informació, Cristina? Home, sí que es parla. Ah, sí? Jo no ho he sentit mai. Sí, fa molt de temps, es va parlar ja d'aquest home, i ara més, perquè el seu nebot...
està començant a continuar les seves investigacions i està continuant traient coses d'aquestes, donant a conèixer la teoria del seu avi i va fent una mica. De fet, de totes formes, Catalunya diu que serà independent entre el 2015 i el 2020. I sobre Espanya parlava d'alguna cosa, no? Sí, sobre Espanya diu que acabarà vivint un període de decadència molt i molt intens i acabarà, diguem-ne, desapareixent. Desapareixent?
Jo aquí ja ho trobo això una mica més complicat. Perdona, que Espanya acabarà desapareixent? Sí. Però què vol dir que acabarà desapareixent? Doncs suposo que el que són les comunitats autònomes, no? Sí, sí, alguna cosa així ha de ser, perquè és que si no, no m'ho explico, és que no m'ho explico. I això justament passarà, Jordi, a l'hora que Catalunya tindrà per primera vegada una unitat política i un paper molt destacat dins de la nova Europa.
Bé, veurem si s'acompleixen o no. Com a mínim, aquestes prediccions que encara han de venir. Jo he apuntat la monarquia que desapareixerà el primer trimestre del 2014, Catalunya que serà independent entre el 2015 i el 2020, i per finalitzar que Espanya, tal com la coneixem ara, en els propers anys també desapareixerà i es desintegrarà i que Catalunya serà una unitat política dins d'Europa.
Si no recordo malament, això deia més o menys que era cap al 2029. I feu un apunt, Jordi, perquè m'he equivocat abans i era el seu avi. Ah, era el seu avi. Per tant, sí que és el seu net, eh? Sí, el seu net. En fi, que curiós tot plegat, eh? Alguna cosa més sobre aquest home, l'Alexandre de Blufeu? Bàsicament, dic que fins ara ha encertat bastants...
prediccions que havia fet i haurem d'esperar uns anys a veure si es compleixen o no aquestes. Bé, veurem què és el que passa. Cristina, moltes gràcies per la teva informació. Jo m'he quedat esturat, eh? No, perquè a mi aquestes coses sempre em fan molt de respecte. Quan escolto coses sobre prediccions, pronòstics... Després penso, home, a veure si me'n recordo i ho parlem, saps? D'aquí un any amb el tema. Bueno, ja ho archivarem i, com a mínim, la primera, que és la que ha de caure...
que és la monarquia espanyola i també el pronòstic i predicció, el primer trimestre del 2014. Cristina, veurem què és el que passa. Jo no hi crec gaire per aquestes coses, també t'ho dic. Fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb el Joan i el Dani al cara a cara de la penya del morro. Fins ara!
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís, per la penya del morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde.
I a continuació, a la penya del morro... El cara a cara del Dani i el Joan. Bona tarda, nois. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Avui què és el que porteu? Ja saben els nostres oients que feu segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esbert. Per tant, teniu 12, 13 anys, no?
Sí, 13-14. A punt de 14. Ah, a punt de 14. Quan els feu, els 14? El 21 de febrer. Què dius ara, el 22 de febrer? Sí. Escolta, saps que compleixes anys el mateix dia que el presentador d'un famós programa de ràdio que es fa Sant Just i que es diu La Penya del Morro?
Ah, sí? Jo també soc del 21 de febrer. Farem una festa grossa aquell dia, no? Sí, sí. Això és d'aquí dues setmanes ja, no? Estàs nerviós pel teu aniversari, Joan? No. Jo sí, pel meu. Ja en parlarem de... Perquè tu ets molt especial. Sí, ja, ja. En fi, avui què és el que ens porteu? A veure, nois, expliqueu-nos. Bueno, doncs avui portem la secció que, com sempre, es dividirà en tres parts. Primera part, quin és el millor record que tenim a Sant Just? Ah, molt bé. I la segona part?
El Caracara, que tracta de les retallades escolars. Les retallades escolars? Sí. Ostres, avui aneu forts, no? Sí, sí. Vale, vale. El Dani es de la favor i jo en contra. I la tercera part, activitats enjustenques. Bé, doncs escolteu, deixem-nos de xerrameca i comencem el combat de Caracara, no? Sí. Us sembla bé? Però abans ens posaràs com la setmana passada la patata de la trinca. Sí.
Sí, és la primera cançó que repetim en aquesta secció. Repetiu per algun motiu especial? Perquè ens vam quedar a la meitat la setmana passada en aquest últim debat ens vam quedar a la meitat i hem pensat que podríem posar la mateixa cançó per
recordar la setmana anterior. Ah, com volem dir, aquí no passa res, continuem igual. A veure, us agrada la cançó de la trinca o no? Sí, va estar.
Bé, us animeu ràpid a cantar vosaltres. Tu, Dani, sobretot. Va, comencem per avui aquests millors records que teniu de Sant Just. Ens posem una mica tendres? Records de Sant Just...
Amb el Dani i el Joan. Bé, qui comença? Jo, jo mateix, Jordi. Quin record vols recordar? Doncs mira, el que jo crec que és el millor record meu de Sant Just és el dia de Reis, que vaig poder pujar a les carrosses. Durant 3 anys. Ens remuntem a l'any 52, no? Sí, sí. Quants anys anies dius? 5 o 6. Sí.
Vaig pujar 3 anys. Fa 7 anys, més o menys. Escolta, doncs ets un privilegiat. En la meva cosina i més gent del col·legi et va ser molt divertit. Joan, com ho vas aconseguir? Perquè hi ha molta gent que ho intenta any rere any i no aconsegueix plaçar les carrosses perquè és un club una mica tancat i només pot pujar. Perquè el tiet de la meva mare està dintre
a la comissió. Ah, val, amic, amic, amic. No, no, ho dic perquè aquest és un debat que... També recorda que aquí hi ha encara un regal, no?, dels Reis de la ràdio. Ui, sí, però em sembla que aquests Reis ja no... Home, però esperem que el portin, no? Sí, ja veurem. Animem el nen o nena que sigui aquest regal, home. El programa de Reis que vam fer el 5 de gener a la tarda... Molt d'èxit, molt.
Van trucar molts nens i nenes demanant participar a la carta de reis de la ràdio i el dilluns següent van aparèixer molts regalls dels reis mags que havien passat per la ràdio. I n'hi ha un que encara està aquí. És un regal una mica que potser la persona que va fer la carta s'ha oblidat o ja no el vol. Si el 22 de febrer no ha arribat, Joan, ja te quedes tu. El que passa és que això que deia de les cavalcades, que no tothom...
Tu t'ho vas passar bé aquests tres anys? Moltíssim. Per algun motiu en concret? No, perquè em va fer molta il·lusió, va ser molt divertit, això de tirar carmels, i l'únic que trobo un inconvenient que passés molt de fred. Ah, bueno. Tancar les ulleres a la gent, aquest el que volies, trencar les ulleres a la gent, esternant i tot amb els carmels, allà... A quina carrera anaves? Sí.
Vaig anar dos anys al ros i un al blanc. El negre no, eh? Perquè si no em tenen que pintar la cara i això ja no m'agrada. Aquest és molt exquisit, no? Home, és que pintar la cara és un incordi. Un incordi, però totalment. I, clar, ja no tornaràs mai més a pujar, no? No, ja no. Perquè avui ja ets gran, no? I tu, Dani, per això no has pujat mai a la carrossa? No, jo no. Jo volia aquest any, però resulta que ja soc molt gran i tal. Però jo vaig inflar globus, com ja sabeu, vaig inflar globus allà.
I aquest any s'addarita aquest any el Xirivella, el Joan. I venem globus amb el Manel Ripoll. Sí, home, amb el teu company. També he conegut el col·laborador de la Penya del Morro, que fa Història de Sant Just. Bé, atenció, següent record. En aquest cas, el del Dani. Segons tu, Dani, quin és el teu millor record vinculat a Sant Just d'Esvern? Doncs, com ja sabeu, jo soc un escolar aquí a Sant Just. Sí, sí.
I, bueno, doncs, per ser escolar has de fer la comunió. A la parròquia, eh, escolar a la parròquia. I quan vaig fer la comunió, doncs, em va agradar molt perquè estàvem tota la família, vam sortir a la plaça, ens vam fer fotos, i va ser molt maco, va ser un record molt maco quan ens va donar el primer cos de Cris al mossèn. Sobretot els regals, no? Allò és el que recordes més de la comunió. Sí, però, bueno...
Però també és maco, durant la catequesi va estar maco perquè coneixies gent nova, també et donava una oportunitat. Això de la catequesi, a part de conèixer més a Déu, també coneixies més gent nova i també estaves més interioritzat a la parròquia, a l'església. I ara el que molta gent no fa és que nosaltres, quan fèiem el curset de la catequesi, anàvem a cantar.
Sí, sí, cantàvem. I ara ja no es fa. Us en recordeu alguna cançó que volgueu cantar? Ui, sí, però em fa molta vergonya, eh? Home, va. Un, dos. Un, dos. Sant, sant, sant, sant és el Senyor. Déu de l'univers. El cel i la terra som plens de la vostra glòria. Us han a dalt del cel. Bueno, escolteu, no està mal. No està mal.
No, ho deia perquè al final ha fallat com una nota, no? Sí. Perquè aquest tema, com es deia, o sana? No, sant, sant, sant, sant. Sant, sant, sant és el senyor? És el salm, no? Sí, sant, sant, sant. És un salm. És una cançó que s'acostuma a cantar abans de beneir la taula. Quan estem beneint la taula, allà i tal, quan ja té amb mossèn allà tot el... amb les vestidures que va beneint el...
el cos de Cris i la sang de Cris va a la mitja part d'aquesta pregària, diguéssim, canta aquesta cançó, el Sant, Sant, Sant. És una cançó que mira, que es canta molt. És que l'estàveu buscant, però no és aquesta, em sembla, no? No. No, no és aquesta, no és aquesta. I ara qui dirigeix el cant és el Lluc Segura. Ah, és el director, ell, ara? Sí, ara sí.
Una de les misses dels diumenges. I què tal? Com va? A vegades la nostra amiga també, Maria Quintana, que també fa aquí un programa a Ràdio Desveu. És veritat, és veritat, com Llu Segura, que fa Veus de la Parròquia. Si en el fons us trobeu tot allà. Jo l'altre dia vaig venir aquí a un programa de Veus de la Parròquia que em van fer una entrevista molt bé també dels escolans i tal.
Ho podeu escoltar pel podcast, sí, va estar molt bé. Molt bé, molt bé. Bé, escolta, per tant, ja tenim el teu record, també emmagatzemat, que és el dia quan vas fer la comunió, però s'ha acabat el jijijaja, eh, nois? Perquè, com cada setmana, s'ha acabat el bon rotllo i arriba, ara sí, al cara a cara de la penya del morro.
Que hi ha un programa que es diu Canxiquipugui, que no sé si ho heu escoltat alguna vegada. Sí, jo l'escolto molts dies, m'agrada molt, eh? T'agrada molt Canxiquipugui. Doncs l'altre dia em van dir que... Bueno, millor escoltem-ho. Sí, escoltem, escoltem. I després opinem. Doncs som-hi amb la primera queixa, que és d'algú d'aquí a la ràdio que reconeixereu enseguida.
Hola, sóc el Jordi Domènec i la meva queixa és que fa dies que no surto el canji qui pugui. Bé, me'n vaig a fregar plats. Vinga, adéu. Adéu. Bé, jo tinc una cosa a dir-te, Jordi. Ara no surts tant perquè com t'has endut una secció del canji qui pugui. T'has enrotllat.
No, com t'has endut una secció del canjiquifug i a la penya del morro hem cregut que ja té l'efecte, saps? Tot i que t'he de dir que jo sí que el trec. L'únic que sembla que el meu espai no l'escolti, el de tuits. Surt molt el Jordi Domènech que els tuits. A veure, què ha passat amb Jordi Domènech?
Estan parlant de la panya del morro. Ningú vol dir-ho. Bueno, és música de terror, no? Què passa? Una de les accions que més triomfa amb nosaltres, com és evident, que és el cara a cara, doncs és evident que li surtin seqüeles a la resta de programes de ràdio. I Jordi Nomenac què ha fet? Una seqüela del cara a cara. Ha copiat. Jordi Nomenac.
Això no pot ser, Jordi. Això no ho sabia, eh? A veure què diuen, a veure què diuen. Va, no fem broma. Va, no fotem que més fonem que en Jiqui pugui també amb el moment per emmarcar cada dijous com un abans del que farem al programa. Sí, sí, arregleu-ho, arregleu-ho ara. A veure una cosa.
Ho heu escoltat bé, no? Sí, sí. Han deixat anar que la secció aquesta que fem, que és el cara a cara, és un plagi d'una secció que casualment es diu cara a cara, també, saps? Que fan ells el kanji qui pugui. A veure... Però nosaltres vam començar abans. No, això tampoc és veritat. Bueno, una mentira, pillo, Déu salt. Un moment, deixa'm dir-los una cosa. Puc enviar un missatge a la gent del kanji qui pugui? Sí, sí, i tant, i tant. Gent del kanji qui pugui, què tal?
Us diré una cosa. Nosaltres, com a mínim, fem un cara a cara. Guapo. Xulo. Ens aplaudim encara nosaltres mateixos, perquè si no... I ric. I molt ric, sí senyor.
I una mica el nivell, eh?, que s'ha de fer un bon cara a cara. Aquest no és el Jordi, aquest és el Cristiano Ronaldo. No, no, és veritat, és veritat, eh? Vull dir, queda apuntat. En fi, no patiu, perquè sempre quedeu sota el paraigües de la penya del morro. Vull dir, hi ha altres que intenten fer-ho millor, però no pot ser, saps? Que som els millors, sí. Oh!
Quina ràbia, eh? És conya, és conya tot. A veure, teníem el cara a cara, perquè ara sí que dèiem que començàvem el cara a cara sobre les retallades escolars. Sí. No?
Sí, sí, Joan. A veure, va. Jo estaré... Perdona, a veure, que ens han ficat en un altre programa i nosaltres quedem ara pitjor. Sí, sí, sí. Jo estaré a favor de retallades i ell en contra. Ah. Bé, doncs per què estàs... Comencem perquè té les de perdre, no? Que és tu, Dani. Sí. Per què estàs a favor de les retallades? Val. Mira, com...
Jo us explicaré la cosa, és que ell ha fet la secció sense mi. Avui, aquesta setmana, ha fet ell la secció. I s'ha ficat el que ell volia i el que li anava millor. Ens estem defensant d'un programa que ens diu que copiem la secció i a sobre... És que Dani, totalment... Avui és un dels que veïn la secció. Aviam, primer dic jo el que jo penso. Oh, quin drama. Jo crec que això de les retallades ha anat molt malament a tots els instituts i a les escoles. Primer, perquè ens talla l'horari de la calefacció.
Això és el més important, no? Sí, segona. Perdona, ara, bromes a banda, passeu fred a l'institut o no? L'any passat encara en passaven més que aquest any. Sí que és veritat que a l'altre edifici, a l'edifici vell, resulta que no els hi obren la calefacció. I allà... I van amb mantes, eh, alguns? I allà resulta que sí que passen fred. Allà passa molt de fred i no es pot estudiar amb fred. Segona cosa, la Generalitat no cobreix les baixes.
Això és veritat. Donar uns dies. Us heu d'esperar 10 o 15 dies, no? Sí. Abans que arribi el substitut. Si hi ha 3 professors... Això ja ha passat, ja? Sí, sí. Bueno, ara han canviat la norma. Ah. Si hi ha 3 professors, te l'envien els dos dies. Val. Però bueno, un drama, eh? Tot això, un drama. Després que els professors els hi baixen el sou i fan moltes vagues, que perdem hores de classe...
I fan vagues també als alumnes. I cosa que a nosaltres no ens deixen. I això estic en contra, eh? Perquè igual que tots els altres cursos, nosaltres tenim dret a fer a vaga d'estudiants. A partir de quart d'ESO, és a dir, primer i segon de batxillerat, també poden fer vaga, però primer i segon i tercer no. No, sí. Molt malament. Perquè teniu els mateixos drets que els altres. Això és injust perquè, sincerament, si tots féssim vaga, el més possible és que la Generalitat
o qui estigués a dalt de tot, poder s'escarmentaria. Jo no estic dient que sigui veritat, jo estic dient d'un poder. Però ens hem d'arriscar, perquè i si surt bé, però i si surt malament, però sempre amb la mentalitat de què sortirà bé. Com a mínim tenia el dret de fer-vos escoltar. I ara us vull dir una anècdota que va passar un dia a la vaga general...
Els alumnes de segon B ens vam pujar tots d'acord per no venir al col·legi. I no va venir ningú. I no va venir ningú. No, va ser l'única classe que no va venir ningú. Jo tampoc. I a les altres classes va anar un, dos, tres, quatre, així. Per tant, era una mena de vaga encoberta, no? Perquè no us deixàvem fer vaga a l'institut, però malgrat això no va venir a classe. Ben bé no ens ho vam plantejar nosaltres. Vam començar a dir...
Tu no vens de mà, jo tampoc vindré. I al final no va venir ningú. Perdona, tot això a través del grup de WhatsApp, també? No, no, no. Això cara a cara. Ah, val, val. Com aquest programa, no? Sí, cara a cara. I els de Canjiqui Pugui, que sàpia que no els hi hem pres, eh? No. A veure, això podem fer un apunt i és que jo, com a responsable del programa, puc dir que el Dani i el Joan vam venir sense saber que Canjiqui Pugui feien un cara a cara. Sí. I em van dir, escolta, podríem fer un cara a cara, nosaltres? Perquè nosaltres som...
És que som com l'Àngel i el demoni. Nosaltres som com l'Àngel i el demoni. Òngeles i demonios. I per això una mica, doncs... Jo vaig dir, home, això em sona una mica el que es fa a canji qui pugui, però és diferent, perquè vosaltres teniu 13 anys i no sou...
tan experts, no? I no tenim barba. I no tenim barba. Això és molt important. La Clàudia Barberà no té barba i l'Imanú López estan perdut. En fi, nois, deixem aquí el debat i acabem amb els actes dels propers dia de Sant Just. Sí. Que com és d'esperar, parlem del Carnestoltes aquest dissabte a partir de quina hora? A la plaça Maragall de la tarda, no? Sí.
Per participar en el concurs de disfresses, s'ha de fer inscripció prèvia entre l'1 i el 12 de febrer. Podeu consultar les bases de participació i programació d'activitats. Sí, de fet, avui dimarts, avui dimarts 12 de febrer, és l'últim dia. Sí, o sigui, afanyeu-vos a fer l'inscripció i enviar-la a l'Ajuntament. I la Rua de Carnestoltes, quin circuit farà? Sí, mira, arribarà a la plaça Camoapa, on es farà la xocolatada.
el ball i el lliurement de premis i la crema del rei Carnestoltes, que en guany ha estat elaborat per les persones de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau. Ah, molt bé. Anteriorment conegut com la vacuneta. Sí. I finalment, a les 11 de la nit, hi ha prevista la Carnotoles Festes. De la Carnestol Fest. Això. La festa de Carnestoltes. Al Casal de Joves, la festa de Disfresses, temàtica...
adreçada als joves. Que la temàtica d'aquí d'enguant, no sé si la sabeu, però és què vol ser de gran. I què organitza l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Què voleu ser de gran, vosaltres? Jo, professor. Professor, tu, Joan, ja ho tens decidit, eh? D'alguna matèria... No, de un poco de todo. Una mica de tot, eh? De primària, llavors.
I tu, Dani, què vols ser? Jo, doncs, cuiner o professor de cuina o alguna cosa. Per cert, que avui deixem comentar i compartir amb els oients que ens has portat un pastís. Escolta, ens heu portat dos un pastís. No és que estigui bo, no. És que està boníssim. Enhorabona als dos, que hem pogut gustar la gent també d'aquí de la ràdio. Que sàpiguen que si volen pastís, veniu a la ràdio els dilluns...
I 10 euros al pastís, com a mínim, eh? Ah, bé... Un euro per trosset. Sí, sí. Si de cas, bueno, ja ho negocieu amb ells, eh? Jo, aquí a la penya del morro no té res a veure, però si voleu un mail, lapenyadelmorro.com Bé, i acabem ja amb una última activitat, no? Dues, dues, dues, dues petitetes. Val, expliquem que hi ha un ball de saló per a tothom el dissabte 16 del 2 del 13 a les 11 a la sala municipal de la Taneu. Organitza la secció de valls de saló de la Taneu.
Per més informació, www.sanjus.cat barra entitats barra lleure.htm Ara acabaré d'explicar el carnestolfes que ha esmentat el Joan. Dissabte 16 al 2 del 13, a les 11 al Casal de Joves, festa de disfressa estemàtica per a majors de 18 anys. 16 anys hem confirmat.
Preu 1 euro i organitza Mai i Cineclub Utopia. Organitza també el Casal de Joves. Ah, molt bé. Per més informació, www.casaldejoves.com Bé, doncs, nois, moltíssimes gràcies una setmana més. A tu, Jordi. I ens tornem a retrobar dimarts que ve, eh? Recomano també la nova... La nova... Web. No, la nova web. Bueno, també recomano la nova web del Casal de Joves...
i recomano els nous capítols que fan el TV3 de Panaman. Panamericana, aquesta línia americana. Que vagi molt bé, nois, la setmana que ve. A tu, Jordi. Bona tarda.
I acabem el programa d'avui, com sempre, repassant. Se m'ha fet cura el programa avui, eh, Cristina? A mi també, a mi també. Repassant, és que quan les coses surten bé i, com es diu això, es passa una bona estona, passa tot molt més ràpid. Acabem repassant, com deia, el bo i millor i el pitjor del programa. Segons tu mateixa, Cristina, avui, amb què et quedes al programa?
El millor, doncs, la banda sonora de la Clara Quilar. Home, Django, i tant, de Quentin Tarantino. Que a tu t'agrada, eh, Jordi? A mi m'agrada molt. Si no l'he pogut escoltar, ja sabeu que teniu el podcast per recuperar-la, perquè hem estat escoltant-la tranquil·lament i destriant-la els temes que surten.
a l'última pel·lícula de Quentin Tarantino, que ens agrada molt el programa Gran, Gran Django. I el pitjor del programa d'avui? Doncs els robatoris que han hagut a Sant Jus. És veritat, avui a la plaça del Parador, aquest matí ens hem aixecat a la notícia avui a Sant Jus, que tant el Taz del Sandro com el Beauty Studio Valerie, que són dos locals, el primer...
de restauració i el segon una perruqueria han estat robar aquesta nit, o sigui que una abraçada a aquests dos comerços i al comerç local de Sant Just també en general.
Bé, doncs ja tenim això. Agrair tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la Carme Verdoia a l'actualitat se'n justenca, la Núria Oriol al coaching de l'actualitat, la Clara Aguilar a les bandes sonores a la segona hora amb el casal de joves i també el Dani i el Joan amb el cara a cara. Tornem demà. Ah, i la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. A tu, a tu, fins demà.
Tornem demà a partir de les 5.00. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre i la Carme Verdoi al capdavant. Que vagi bé. Bona tarda.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 12 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just.