que els partits independentistes i ho ha considerat lamentable. Al curs que ve hi haurà a Catalunya 1.066.000 places escolars, 6.000 més que aquest any amb un creixement notable a primària i secundària i menys oferta de P3. La caiguda demogràfica comportarà que hi hagi gairebé 900 alumnes menys de P3 i, per tant, hi haurà 5 centres que no haurien inscripcions pels més petits i aniran desapareixent progressivament. Són algunes de les dades del curs vinent que ha donat a conèixer la consellera d'Ensenyament, Irene Regau. Imagini't que nosaltres...
Enguany no haguéssim modificat aquest mapa i haguéssim deixat com l'any passat i un cop les famílies ho haguéssim demanat, haguéssim fet els ajustaments. Hauríem perjudicat a moltes famílies, perquè haurien demanat places que no es podien consolidar. Per tant, hem hagut de fer aquest esforç per poder orientar i servir millor a les famílies que havien d'escolaritzar. Els centres, que ja no oferiran P3 i iniciaran un tancament progressiu, són el Castell de Tona, Gil Cristià, de la Selva del Camp,
Sant Valdiri de Llissà de Munt, Vilamogore de Sant Pere de Vilamajor i l'Escola Xarau de Cerdanyola del Vallès. La preinscripció escolar comença aquest dilluns. Previsió del temps, Servei Meteorològic de Catalunya, Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda, Déu-n'hi-do el que està donant de si aquest episodi de precipitacions que acumulen fins a 179 litres per metre quadrat a Viladrau o fins i tot també 175 als Ports.
i en principi al llarg d'aquesta tarda, d'aquí poca estona, tornarà a ploure molts indrets del litoral i s'anirà estenent cap a la resta del territori, acabarà provent a tot arreu, amb quantitats més abundants a la meitat des del territori, on no deixarà de ploure fins demà a la nit, i fins i tot es podran tornar a acumular més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores. A la resta, les quantitats seran inferiors, però també plourà al llarg de demà, tot i que fins a mig matí a partir llavors s'obriran algunes clarianes per la meitat oest. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Gaby Cairo ha deixat de ser l'entrenador del Barça d'hoquei patins. El relleu a la banqueta arriba just després de la desfeta a la Copa del Rei, en què l'equip blaugrana va ser eliminat pel Vendrell en les semifinals. Gaby Cairo va assumir el càrrec la temporada passada. Escoltem el tècnic del Vendrell, Guillem Cabastany, en declaracions a la xarxa. L'eliminació a les semifinals ha fet mal i s'ha tingut greu, i a mi em fa greu pel Gaby que el conec, que...
M'ho porto la mar de bé i des de dissabte la rumorologia deia que hi haurien reunions, que es discutiria aquest tema. Jo penso que sempre el més lògic és acabar la temporada i començar projectes a l'estiu de nou. És molt millor que no a mitja temporada.
El fins ara ajudant de Cairo, Ricard Muñoz, es farà càrrec de l'equip fins a final de temporada. I avui s'ha presentat el prestigiós torneig internacional de futbol base, MIG, que se celebra del 27 al 31 de març a la costa Brava, a la Selva, a l'Alt i al Baix Empordà. Participa en 220 equips de 39 països diferents. I aquest migdia també s'ha presentat una nova edició de la cursa del Corte Inglés, la 35ena, que es disputarà el proper 7 d'abril a Barcelona. Notícies en xarxa
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins les set. Això és la penya del morro.
Saludem a l'equip habitual del programa d'aquí uns moments amb les notícies de Sant Just amb tu, Carme Berdoi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No m'imitis, eh? No t'està imitant, perdona. Si això és una imitació, era lamentable, ja t'ho dic ara. Per cert, que Erika Vidal vindrà a Sant Just d'aquí a unes setmanes. D'aquí a una estona en parlarem. D'aquí a uns mesos. D'aquí a uns mesos, concretament, no? Bé, potser passa cada dia quan va entrenar a la ciutat esportiva que està al costat de Sant Feliu de Llobregat i ve a Sant Just cada dia. Sant Joan Despín principista, eh?
Sí. Ah, no, Sant Feliu, no? La seva esportiva sembla que sigui Sant Feliu, però en realitat... Sant Joan Despí. És veritat, quan estem a la roda de premsa de Sant Joan Despí. Bé, doncs en parlarem d'aquí uns moments. Per què vindrà de forma oficial el jugador del Barça? A més a més, també tindrem la Núria Oriol, el coaching de l'actualitat. Les bandes sonores, que avui farem una banda sonora que a les noies us acostuma a agradar molt, que és...
Molins ruix, Carme, i no em diguis que no t'agrada perquè... Sí, sí que m'agrada. Us poseu molt tontes. Bé, doncs avui en parlarem de tot plegat amb la Clara i a la segona hora connectarem amb el Sergi Arrada, que ja està recuperat i està bé, cosa que ens alegrem, que portàvem 3 o 4 setmanes sense poder parlar amb ell perquè estava de baixa, i a més a més també tindrem el cara a cara i els debats de la penya del morró amb el Dani Martínez i el Joan Crivella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just, i que a més a més avui porten una convidada molt especial, la Teresa Cots,
presidenta de l'agrupació sardanista de Sant Just d'Esvern i, com sempre, amb la col·laboració més que especial al Twitter i Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, què tal? Hola, bona tarda, Cristina. Què ha sigut avui Trending Topic? El vídeo de l'ovni a Can Ginestar, per exemple? No, Jordi, encara no ha tingut temps. Encara no ha tingut temps, no ha tingut temps. Posa broma, que no sé si ho heu vist, però ha aparegut un ovni...
A Can Ginestar, aquesta tarda, abans d'entrar aquí a la ràdio que estàvem preparant el programa. Si algú vol veure el vídeo, perquè hi ha imatges, només cal que vagi al Facebook de la penya del morro. I l'últim post que hem posat és l'omni a Can Ginestar. L'heu vist o no?
És bastant gran, Trauja. És enorme, però clar, és que pensa que hi ha centenars de persones diminutes de color verd a dins, no? Estan a dalt, i no és broma. Mireu el vídeo al Facebook de Penya del Morro i bé, ens fèiem unes risques. En fi, trending topics. Doncs destacar que la majoria de coses han passat aquesta passada mitjanit. La primera podríem destacar si de cas CatalunyaBanc.
perquè el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, el FROP, ha anunciat la suspensió de la subhasta de Catalunya Bank, l'entitat catalana, degut a que no hi ha hagut suficients ofertes prou interessants. Tot i que sí que cal dir que el Santander i el Popular
Van fer algunes ofertes, però bastant per sota del que esperaven. Per tant, han decidit anul·lar aquesta subhasta en comptes de malvendre-la. Esperaven mil milions d'euros. Jo, a mà, si algú té mil milions d'euros, escolta... En un moment, la compra. Sí, que els faci arribar. En fi, hi ha algun altre tràpid tòpic? I d'altra banda, si de cas, Jordi, ja ho vam avançar aquí amb el David Avila, a la televisió. Ha estat molt comentat Splash, que és el nou concurs d'Antena 3. Ah, sí? És veritat?
Aquest on els famosos es tiren a l'aigua i tal. Vas veure oi o no? No. Moltes bromes de Twitter sobre Falete i la segona part de Lo Impossible que podia arribar després del salt d'aquest bon home, bona persona, a la piscina. Doncs justament en el quart d'hora on Falete va ser el protagonista d'aquest programa.
Va superar en audiència 10 punts a Gran Hermano i es van concentrar 5,4 milions d'espectadors davant la televisió. Estarà content el David Hàbil, que fa la televisió amb el tema d'Splash, famosos a la piscina. En fi, bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro.
Comencem parlant de política local, perquè la reforma de les administracions locals, que vol tirar endavant el govern central, pot deixar la població desatesa. Atenció, perquè això és el que creu el portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, a l'Ajuntament de Sant Just, que considera que el text deixaria poc marge de maniobra en moltes competències als ajuntaments. És això que ja portem parlant uns dies, i que van sortint diferents portaveus i...
protagonistes de l'actualitat política local, donant la seva opinió. Ha estat el torn ara de Llorenç Rey, de Convergència, el grup de l'oposició de l'Ajuntament. Carme, explica'ns més. Llorenç Rey assegura que la moció que van aprovar a CIU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a més del darrer ple municipal, és un tot d'atenció per deixar clar que no els agrada el van projecte, que es va aprovar al Consell de Ministres ara fa 15 dies o 3 setmanes. Recordem que, entre altres coses, és un text que retalla competències als ajuntaments, a més del sou d'alcaldes i d'ajudors dels municipis,
amb menys de 20.000 habitants. El portaveu convergent creu que la gran majoria del món municipalista, del partit que sigui, rebutja aquesta reforma, que rei també alerta que podria provocar alteracions en les dinàmiques de creixement dels municipis perquè les mesures s'aplicarien a les localitats de l'estat amb menys de 20.000 habitants i això podria fer créixer alguns municipis de forma poc sostinguda. Pel que fa a la reducció de nombre de regidors i regidores, Llorenç Rey creu que no és el tema que més hauria de preocupar
i en relació a la disminució dels sous d'alcaldes i regidors diu que també s'haurien d'analitzar altres coses. Recordem que és una moció que es va aprovar dijous passat i que va tenir els vots en contra aquí Sant Just de PP i Via Democràtica.
5 i 12 de la tarda, continuem repassant l'actualitat Sant Justenga, com sempre, en començar el programa, i tot seguit parlem d'un altre, bueno, un lloc del municipi, entitat, és allò d'entitats de Sant Just, una mica, no? Una mica més, equipaments educatius, això sí. Home, sí, centre educatiu, no? Sí, saps què passa? És que estic fent temps perquè estic busquen una sintonia i no la trobo, i això és el pitjor que et pot passar a la vida. Bueno, és igual, posa àmbia, ja l'he trobat. Parlem de l'Institut de Sant Just.
Perquè és protagonista demà a la tarda farà la seva jornada de portes obertes de cara a la preinscripció. El curs que ve a primer d'ESO sofriran quatre línies, és a dir, quatre classes, quatre grups de 30 alumnes cadascun i la trobada serà a dos quarts de set al centre. Tota la gent que tingui els seus fills
fent sisè de primària, no?, al Canigó, o a l'escola Montseny, o Montserrat de Sant Just, o a altres llocs i vulguin portar els seus fills a l'institut, demà és un bon dia per anar a veure les instal·lacions i s'apardejar una mica on estudiaran els seus fills de cara al futur. Carme Berdoi té més informació. Sí, en total podran accedir-hi 120 alumnes, en principi, la immensa majoria procedent de les escoles de Sant Just, però sempre, en principi, també hi ha gent que ve d'altres centres d'altres municipis o d'escoles concertades que...
També fan el pas a anar a l'institut del municipi. La música que ja és com ja rimbombant. Escolta, ja sou alumnes de l'institut. I a primer, tenint en compte el nombre d'alumnes que hi ha ara sisè, hi haurà quatre línies, també és el que passa segon i tercer d'ESO, quart n'hi haurà tres, i pel que fa a batxillerat encara és d'hora per saber-ho, perquè la preinscripció es fa més endavant. Ara la que toca és la preinscripció d'educació infantil, primària i ESO. De fet, comença el dia 11 de març, això és la setmana que ve,
i durarà fins al dia 22, i demà és el dia que l'Institut obre portes per a tothom, sobretot per a famílies que han de començar els seus fills primer d'ESO, però si algú vol saber com és el batxillerat, també pot anar-hi demà a la tarda, a dos quarts de set, en aquesta visita, en quart de vuit es fa també la xerrada. I bé, tot plegat és aquest procés de preinscripció, que com dèiem és de l'11-22, després les llistes es fan públiques l'11 d'abril,
I després, doncs, ja hi ha l'oferta definitiva, etcètera, etcètera. És un procés llarg que anirem repassant. I sortirà demà, quan aneu, eh?, el director de l'Institut, Jesús Margarit, a donar-vos la benvinguda. Benvinguts a l'Institut de Sant Jus des Berms. Una catifa vermella. Sí. Rollo als Òscars i tal. Me l'imagino, Jesús Margarit. Jo també. És que jo, algun dia, si tinc fills i ho vull portar a l'Institut, vull que em rebin així.
Tu molt bé, vés ja, vés pensant les teves coses. Encara, al cap, no, perquè els fills vagin a l'institut? Bé, potser no, eh? Potser qualsevol dia d'aquests ve algú i em diu, escolta, que el teu fill, desconegut, que no coneixies... Home, però ja ha tenit 13 anys, eh? Sí, sí, sí, per això. Anem al tema... Bueno, no, tot pot ser. No, no, tot pot ser. Penso que jo ara tinc 52...
Atenció, perquè canviem de tema, parlem d'esports, i com dèiem al començament, Erika Vidal serà el padrí del torneig a Vidra Sant Just d'Esverna. Serà el padrí del torneig a amics Joan Petit, com balla? No, només Joan Petit, que nens amb càncer. El 25 de maig serà la data, i la festa torneig es fa cada any en un municipi diferent, i aquest any es farà a Sant Just. No, Carme?
Exacte, el futbolista de Barça-Rica Vidal és un exemple de lluita contra el càncer després de patir un tumor de fetge del que mica en mica s'està recuperant i per tant serà el convidat especial d'aquest torneig, aquesta celebració que es farà aquí al municipi, al capdavant hi ha l'Hockey Club Sant Just, que organitza aquest torneig on participaran una trentena de clubs amb nens d'entre 3 i 6 anys i és un campionat infantil que també coincidirà amb un munt d'activitats que encara s'estan acabant de perfilar com
conferències sobre el càncer, una cursa popular, una exposició fotogràfica i més activitats lúdiques. La Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer ha obert també un compte corrent per tal que tothom qui vulgui pugui fer les seves aportacions contra el càncer. El trobareu al web d'aquesta entitat que és joanpetit.net. També podeu col·laborar amb la jornada fent-vos voluntaris de la festa i per demanar informació podeu adreçar-vos directament a l'Hocay Club Sant Just al correu electrònic club arroba accés santjust.net o bé a l'oficina d'entitats de dilluns a divendres
De 6 a 8 del vespre.
Per cert que em comuniquen que Érica Vidal viu aquí, a Sant Just d'Esvern, però allà a la plana Vallsolets, Camèlic, més o menys, i potser ha tingut alguna cosa a veure, que visqui aquí. Segurament. Entre nosaltres, a la part humil del poble. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, gràcies. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda.
i nosaltres fem una pausa per la publicitat i Cristina d'aquí uns moments amb la Núria Oriol parlarem de les notícies positives que sembla que no però n'hi ha encara de l'actualitat fins aquí uns moments a la penya del morro vinga fins ara
Sintonitzes ràdio d'Esbert, de ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens...
cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'IVA. Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cap optimisme al Manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Són Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Fins demà!
5 y 22 de la tarda...
Això és la penya del morro, com ens agrada escoltar el Always look on the bright side of life. Sempre hem de mirar i hem de ser positius a la vida i per això avui hem pensat, escolta, posem-la tota. Núria Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Núria, què tal? Benvingut al programa, com cada setmana amb la Núria parlem de l'actualitat, de les coses positives i de tot plegat. I avui era un bon dia també, perquè és que fa un dia molt lleig avui, Núria, oi que sí? Sí.
Home, jo mai li dic lleig. Dic fa un dia plujós, frescot, pentós, i mila altres objectius, però lleig no, pobret. És un dia... Un dia desgraciadet. No, tampoc. No, tampoc, tampoc. No, perquè dic, és que avui que la gent està una mica així, també era un dia per posar el lowest look on the bright side, eh?, que l'escoltéssim tots. En fi, va, Núria, comencem parlant d'un programa d'hàbits saludables...
Per als joves de l'Alt Urgell. Què és això? Mira, des dels serveis de salut de l'oficina de joves de l'Alt Urgell s'ha volgut fer durant tot el mes de març una programació perquè els joves de la comarca adquireixin hàbits més saludables, sobretot vinculats al tema per la pròpia seguretat i pel propi descans. És a dir, forma part tota aquesta iniciativa del programa Insomni en dues direccions. Que...
ells puguin dormir bé, descansar bé, que no es vegin invaïts per aquest problema tan comú a les grans ciutats i després que siguin molt més acurats en el moment en què volen divertir-se i prendre consciència també que, doncs, si van adormits al volant, doncs, és una cosa bastant, bastant negativa. És veritat, home, sí. Però s'ha fet perquè l'alt Roger i els joves tenen ganes de quedar-s'hi
i tenen ganes de treballar, i ganes de divertir-se, i han dit, doncs mira, anem a ajudar-los a que puguin fer totes les coses alhora, però cuidant-se, a ells mateixos i als altres. No, no, no, la veritat és que està clar, i de fet, a vegades no tenim prou, som prou conscients de la importància de dormir bé, no?, també, que comentaves això...
em ve al cap el doctor Estivill, que és com una mena l'home, el doctor per antonomàs ja del dormir i tot plegat, però en general, a vegades, ostres, com que volem viure més estona, no? Clar. I ells, clar, també ho diuen, fixa't un detall. Si ells estan, per exemple, dedicant-se al camp i estan ja manegant maquinària pesada, doncs és que si ho fan sense haver descansat prou,
allò que diuen, és igual, soc jove, puc amb tot, doncs corren risc d'accidents també. Per ells mateixos, eh? Perquè la maquinària d'avui en dia facilita molt la feina, però evidentment l'has de saber fer maniobrar bé. Evidentment. O sigui, són detalls que dius, ei, això són petites coses, però són petites coses molt positives,
Sí, sí, perdona, i es nota, sí, es nota, es nota també, eh?, quan no dorms bé o has dormit poc, escolta, el dia següent no ens aguantem. Per cert, continuem amb notícies positives, una que ahir va inundar, eh?, tots els mitjans de comunicació, i ens va agradar moltíssim veure-la, i quan jo la vaig llegir vaig pensar, segur que la Núria em parla demà, i efectivament, es guareix la sida a un nadó acabat de néixer, segons han informat,
uns doctors i uns metges científics als Estats Units. Això ha sigut amb retrovirals. Núria, què ens pots explicar de tot plegat? O sigui, que pel que sembla és una bona notícia... Home, i tant. ...que li van fer 30 hores de cura intensiva al bebito, imagina't, eh? Sí. Pobra. I finalment han dit, està curat de la sida. Realment, això obre una porta magnífica d'esperança, perquè, com us podeu imaginar...
el nombre d'infants més castigats per la sida es troben a l'Àfrica, concretament, i en països del tercer món. És una bona notícia de qui a que es doni el pas, que arribi al tercer món. Aquí ja parlarem d'una super, super, super bona notícia. Però, esclar, és ja tenir futur, futur sense antibiòtic, futur sense una medicació...
específic a futur, sense saber que el teu sistema immunitari està malament, és una gran notícia. I tant, la veritat és que sí, cosa que ens n'alegrem, i això va ser als Estats Units, no? Sí, sí, han estat ells, de moment els únics que ho han confirmat, i segurament és que abans ja ho havien intentat i tantejaven una mica el terreny, i aquest cop s'han sentit prou segurs per anunciar-ho com a èxit científic corporat.
Home, la veritat és que és un abans molt important. Jo, quan llegia la notícia, anava amb precaució, i molts mitjans també ho han fet, en el sentit de, no és el mateix escriure, s'ha curat la sida, que uns científics diuen que un bebè abans tenia la sida i al cap d'un dia o d'un tractament ja no la té, no? Perquè tot això, clar, hem d'anar una mica amb pinces i amb el que es diu, però a priori, no, a priori, una notícia...
Excel·lent i fantàstica, Núria. No, no, la veritat és que alguna vegada, donant notícies positives, a vegades passa el temps i dius, oi, potser tan positiva no era, però és una mica meditar-ho, valorar-ho i dir de totes maneres...
si aquests metges el que han dit és una gran mentida, doncs ben aviat els hi caurà, no, els hi caurà la cara de vergonya perquè els demostraran que s'han equivocat. Segur que no, i això el que també permet és obrir moltes portes, no? I ara que es planteja ja molts debats, que és el següent pas, quin serà, com dius tu, no? El que passa és que a mi això em fa una mica de por, perquè ara comentaves, el que arribin les farmacèutiques amb els medicaments...
i el negoci que suporta tot això quan s'arriba a països africans o del tercer món, no? Home, aquí justament és quan entrem en un tema que de moment, de moment, no puc etiquetar de bona notícia. Hi ha tan interès a la indústria farmacèutica de gran escala que no vol dir que no hi hagi medicaments fantàstics, boníssims i, a més a més, de gran utilitat. Però hi ha tal muntatge que jo, sincerament, eh?,
Mai l'escolliria com un tema de bona notícia i em sap molt de greu si algú... O sigui, si algú del sector ho està escoltant, perquè també ells són conscients que estan jugant molt en aquest sentit, per les ganàncies, pels guanys, perquè a vegades han fet... O sigui, ho han arribat a provar amb persones d'una manera...
sense escrúpols, no?, perquè no han avisat de les intencions, o sigui, no es tracta que no es pugui provar un medicament en persones, però tu les has d'avisar, han de ser persones adultes, conscients, que t'autoritzen, o sigui, el que no pot ser és no dir res, o enredar-les, que siguin menors, i coses per l'estil que han passat i passen.
Bé, canviem de tema perquè ja sabeu que la Núria de tant en tant sempre fa com un treball d'investigació, fa com un reportatge i ens porta un estudi sobre una empresa catalana que fa les coses molt bé segons el seu punt de vista i que nosaltres també aplaudim. En aquest cas ens vols parlar de Vegetàlia, que és una empresa biològica amb 50 treballadors que continua creixent i expandint-se.
A veure, on està situada Vegetàlia? Per què ens vols parlar d'ella avui i per què l'hem de conèixer? Que bonic. Totes aquestes preguntes alhora. Comencem a començar. Per què ens parles de Vegetàlia avui? Mira, us parlo de Vegetàlia avui perquè em va agradar molt tots els arguments que ens donaven
de la seva etapa de creixement, que al llarg del 2013 anirà presentant entre nous productes i noves iniciatives. I em va agradar molt en aquest sentit, no de dir, ostres, en plena crisi, però hi són molt acurats, treballen molt amb els proveïdors locals, de manera que diu que contaminen molt poc, a més a més utilitzen energia de biomassa i fotovoltaica a les seves naus...
A més a més, vull dir, quan veuen que van creixent, doncs poquet a poquet incorporen més personal, encara que siguin dues persones, però ells van contractant gent i finalment diuen presentarem nous plats ecològics i també en aquest cas vegetarians, perquè són totalment vegetarians, la seva línia, però...
M'ha agradat molt una altra iniciativa que tiren endavant, que és que creen un parc de plantes aromàtiques, medicinals i culinàries que volen convertir en un espai divulgatiu i terapèutic. És per això que he escollit Vegetàlia aquesta vegada. Molt bé, molt bé. D'acord, Núria, escolta, molt bé. És molt clar. I on hi serà aquest parc? Sí.
Mira, ells no, en la notícia que jo vaig llegir, no especificaven encara concretament l'ubicació exacta, però la veritat és que suposo que com que ho volen presentar aquest any, en breu ho diran. Ho deuen estar acabant de fer i no deuen que se sàpiga, que ningú es pugui assabentar de les coses abans que ells les presentin, però ho he trobat molt bo perquè tota la cultura que es diu fitoteràpia, vinculades
a totes les propietats medicinals, les propietats també gustatives, les propietats que porten les plantes en si, doncs és una cultura molt i molt important, i recuperar-la és com retornar-les arrel, cercar camins que de manera natural ens ajuden, que poden donar un sabor als plats diferent, com els plats que feien els nostres avis, per dir-ho, però amb molta més consciència de les propietats i qualitats
d'aquestes plantes. I jo ho trobo preciós perquè pel que jo vaig anar llegint i mirant del reportatge, algunes plantes medicinals seran d'aquelles que després segurament iniciaran una certa polèmica perquè són prou potents per fer unes depuracions de tal manera de l'organisme que poden facilitar
La superació d'algunes malalties que avui dia ens espanten. O retrasar els símptomes d'algunes malalties que ens espanten. Que experts científics ho avalaran, eh? No, ho avalaran. Però hi haurà la controvèrsia. Per què?
Perquè, home, entre altres coses, la indústria farmacèutica es voldrà desagraditar, eh? Sí, sí, m'imagino que sí, no? O sigui, que se la juguen. Sí, però està molt estudiat també, no? Molt, és a dir, hi ha gent que enreda, no ho neguem, però un cop, vull dir, són seriosos, si fiquen metges pel metge a investigar i ho acaben avalant, hi ha plantes que tenen propietats sorprenents,
molt, molt positives i bones, i què voleu que us digui? Diguem-ne que la indústria farmacèutica, per descomptat, grosso modo, i alguns metges, no dic tots, eh?, de la línia més dura, doncs ho volen desacreditar, però en realitat l'únic que desacrediten és que hi hagi alguna solució molt més natural per a algunes malalties, jo no dic totes, eh?,
a les nostres vides. I he trobat que està molt bé que ho tiri endavant, perquè si divulguem i conscienciem més, però de manera rigorosa, aquestes possibilitats que tenim al nostre abast, les propietats curatives del que ens dona la Terra, jo penso que també...
Donem passos endavant per aquest canvi que tots estem desitjant, eh? El que passa és que, com dius tu, s'ha d'anar amb compte, eh? També, s'ha d'anar amb compte, eh? Absolutament. Que no ens enredin i que a vegades no ens venguin per bèstia, perquè, bé, hi ha molta gent que també es vol aprofitar també de la gent innocent i tot això és molt bonic i ara et cuidarem i et curarem amb aquest mètode natural i tal.
Bueno, s'ha anat amb compte, s'ha anat amb compte, però per això et moria, no, no, per això també t'anima tu perquè ens expliquis, clar, que està bé, no. Per tant, vaig a Tàlia, hem de tenir en compte que bé, que està bé, val. Jo, sobretot, el que aconsello és que si realment una persona, per exemple, doncs és aconsellada per un metge amb algun tipus de plantes, doncs trobo que això és rigorós,
Després hi ha les persones que han fet també dietètica i nutrició, però que siguin avalats per escoles internacionalment reconegudes, també frigoroses. És a dir, no estem parlant una mica d'entrar a una casa dietètica que a vegades en saben moltíssim, però que potser et poden dir...
agafa aquest producte que t'anirà molt bé i no hi ha el coneixement suficient darrere, només la informació comercial. Hi ha cases de dietètiques que tenen la seva dietista totalment autoritzada i obrugada i és la que et diu, doncs jo en el teu cas et recomano això, a veure què passa, no? I jo diria que posant el nostre sentit comú, que sé que en tenim moltíssim, després, anant a llocs molt encertats, no deixar-se portar per la desesperació...
la línia oberta de la sanació i de la bona alimentació a través de les plantes, és interessant de tenir en compte. Bé, doncs ho tindrem en compte, com tenim en compte també, Núria, el pessimisme, perquè ja ho diem, que això és una lluita constant amb el que ens rodeja cada dia els mitjans de comunicació, els diaris, la premsa...
Aquestes notícies negatives que arriben de tot arreu, que, escolta, l'altre dia vaig haver de canviar de canal al TN a migdia TV3, o no sé quin informatiu era, perquè tot eren inputs negatius, Núria. O sigui, tot era una notícia de res a una altra i m'encentrarà malament el menjar, no? I llavors jo volia preguntar-te com podem lluitar contra tot això, contra el pessimisme...
contra aquesta negativitat que moltes vegades també ens envolta, no? Fins i tot, jo què sé, al nostre dia a dia, com a la feina, com a la família, a casa, amb la parella. Doncs aquesta vegada, si em permets, et faré una pregunta. Jo puc parlar de l'efecte Walters avui o no? Sí.
A veure, Jordi, doncs ara et faré jo la pregunta. Escolta, aquí la gent m'engatusa de mala forma. Toma, toma. El gent que anava, quan ho he escrit, anava en segona, sí que ja veuràs. I caral, Jordi, i caral. No, home, jo sempre pico, soc molt i no ho sé. Però per què em feu trampa, els col·laboradors? A més tots, eh, Jordi? Tots, tots, tots, tots. A veure.
Anem a veure, què et va impulsar a tu a participar en aquest projecte? Bueno, aquest capítol pilot, doncs, no sé, les ganes de fer coses. Ah, però hem de parlar d'això d'en sèrio, Núria? Perquè jo ho passo molt malament, eh? Jo ho passo fatal. Ah, sí, però tu tenies ganes de fer coses, escolta. Per si tot està tan malament, per què tenies ganes de fer coses, Jordi? Sí, no, jo... Però és que no em surt ara, eh, respondre't de forma seriosa, de totes formes... No, és igual, riu, però... Respond-la, sí, va, home, que està fatal.
Per què ho vas fer? Per què us hi vau posar? Ostres, és una matada. Sí, tens raó. El que passa és que si vols fer una cosa, doncs ho fas, no? Hi ha les vies per fer-ho. Malgrat estigui malament tot, agafes l'energia positiva d'on sigui i tires endavant. I d'on la vas agafar, Jordi? No hi ha una altra. D'on la vaig agafar? Això és una... A tu t'ho diré d'on la vaig agafar. Això és un interrogatori de quart grau, eh?
No, doncs mira, de la gent, de la gent, perquè ens anàvem engrescant, vam començar dos, vam acabar sent 40 i un engresca l'altre i els petits passos que et porten fins a l'objectiu final, no? Llavors, cada pas que s'aconseguia era un èxit i això et donava la força per continuar i fer el següent.
Doncs escolta Jordi, un aplaudiment pel Jordi perquè ha donat la resposta a la pregunta. Ara un aplaudiment. I a més la gent no fa cas, no aplaudiu. Bueno, bueno, Núria. Unes petites trampetes, eh? Però això és el que ens està donant energia per continuar. Crear aquestes...
complicitat. És veritat. No, mira, jo et dic una cosa. Amb això, qualsevol cosa, el que fa la gent, jo penso que és important marcar-se objectius i dir, mira, però jo vull fer això i anar per això. O sigui, és que no té més i fer-ho sí o sí. El que passa que per aconseguir les coses també, clar, no surt de la nit al dia i t'has de programar una mica, no? I has de dir, mira, jo si per aconseguir això
què has de fer, per exemple, aquests 6 passos, doncs me'n poso, doncs mira, els 6 passos que haig de fer, i després cada pas, per aconseguir aquest pas, què s'ha de fer? I si cada dia, res, dediques 5 minuts o 10 minuts a fer un d'aquests passos, perquè potser si vols fer una cosa que per tu està molt lluny, són 1.000 passos, m'ho invento, eh? Clar, no, no, clar. Si cada dia ho fas una mica, passarà el temps, no t'adonaràs i ja ho hauràs fet.
Però segur que al llarg del camí hi ha moments on els pensaments són més negatius que no pas positius. En aquests moments com fas per treure aquesta negativitat, relativament? Jo... Sí, Núria, endavant. No, no, no, el Jordi, què feia el Jordi? No, jo el que feia és tenir clar que hi havia un objectiu i llavors dir, no, no, és que... Perquè les poden arribar de moltes maneres els objectius, llavors tots els entrebancs i els pals a les rodes, diguem-ho d'alguna forma...
que arribaven, dius, bueno, però escolta, no passa res, és que això, com que es farà sí o sí... Jo vaig dir, la paraula problema no existeix en aquest projecte. I, efectivament, no hi va haver problemes, hi havia reptes per solucionar i coses d'aquestes, però no coses negatives, perquè si m'hagués enfonsat, o ens haguéssim enfonsat en totes les coses negatives, que n'hi havia moltíssimes, no haguéssim arribat mai, no? Això segur, i mira, hi ha un mètode...
d'utilitzar a vegades quan insisteixen venint els pensaments negatius sobretot quan ja t'estàs posant a intentar fer coses, les que siguin una meta que vols assolir i més amb la que cau i que hi ha persones que jo t'ho dic pel teu bé, no t'hi fiquis, no ho facis però vols dir, no val la pena o tu mateixa et dius, ai carai, potser és que no val la pena que quan et ve aquest pensament que va acompanyat d'una certa inquietud i també a vegades de malestar, respondre
Gràcies. Ja sé que em vols protegir, ja sé que em vols ajudar, però no et necessito o t'allibero. Te'n pots anar. Et dono les gràcies, eh? Em vols protegir, però és que no ho necessito. O sigui, la protecció, la veritable protecció és aquesta energia de centrar-se en l'objectiu, de confiar i aleshores donar-se ànims els uns als altres, perquè...
En solitari, en solitari, no. No, perquè mira que donem voltes quan estem al llit, pensant a la nit, les mil coses que ens passen al dia a dia, a la feina, les coses que volem, les que no volem, les que ens agraden, les que sí, i després, quan arriba el dia i passen les coses, no té res a veure amb el que hem pensat i hem donat voltes a la nit. O sigui, ja podem pensar 50.000 opcions de coses que passaran, que arriba el dia següent i arriba el moment, cadascú, doncs...
a la seva feina o el que sigui, o a la parella i tal, i mai passa com ens havíem previst. Per tant, escolta... Per tant, millor no pensar-ho, no? És que no cal donar voltes, clar, i menjar-se el coco. I si realment estàs veient l'escena allò fatídica, doncs canviar-la i voler-te-la imaginar en positiu.
Com t'agradaria que fos? Tu diràs, oi, això és fantasia, no? Això és estar utilitzant la pel·lícula que ja està fent la teva ment per fer una segona versió. Sí, sí, no, no, està clar. I a més, jo també som molt partidari d'això s'ha de fer sí o sí i les coses negatives que vinguin, bueno, ja que vindran, evidentment, perquè si no venen malament, però llavors no interessa no fer-los cas i llavors intentar anar per altres per tirar endavant perquè si no ja et quedes anclat allà, no? Exacte.
A més, Jordi, que les coses positives crec que la Núria amb això estarà d'acord i les coses que millor surten és quan menys les pensem i no aquestes que estem donant voltes i voltes i voltes i després intentem fer una cosa de les que havíem pensat i encara ens surt pitjor que si no l'haguessin pensat. Sí, sí, no, no, està clar. És que un dels hàbits que hem d'intentar trencar per poder viure amb més serenitat a la vida és l'hàbit de donar voltes, perquè una cosa és
que faig una pregunta a tots els que ens escoltin, quin mètode o sistema tenim per pensar i prendre una decisió? I cadascú s'ho respondrà, no tinc mètode, sí que potser tinc mètode, ui, ui, jo sóc un que dubto molt i no prenc mai una decisió, però quin mètode? És a dir...
triar el que millor se digui amb nosaltres. Hi ha gent que pensa una vegada una cosa, després se'n va a passejar, a fer exercici... Bé, escolta una cosa, Núria, estava pensant, perquè això és molt interessant, potser podem ajudar molta gent que hem de prendre decisions cada dia moltíssimes vegades, i cada vegada que avancem en la vida les decisions són més difícils.
Jo volia preguntar-te, per què no ho guardem per la setmana que ve, això? Ah, d'acord. Sí, de com aconseguir. I en parlem en profunditat. Clar, de les decisions, com afrontar-les, com fer-les, quina és la millor manera, la gent que és impulsiva, que decideix tot ràpid, després se'n pot empenedir, la gent que potser no decideix, que també és decidir. O els altres decideixen per ells. O els altres decideixen per ells. Exacte. El tema de les decisions a la vida és un tema interessant, que si et sembla podem tractar la setmana que ve perquè avui no tenim més temps. Ens sembla molt bé. Molt bé, Lluiava.
Molt bé. Escolta, Núria, moltíssimes gràcies. Que tinguis una bona setmana i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Que vagi molt bé, Núria. Gràcies. Gràcies a tots. Adéu. Adéu, que vagi bé.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I avui a les bandes sonores amb Clara Aguilar, Molín Roig.
Clara Aguilar, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, avui escollim aquesta banda sonora que, quasi bé, és l'element protagonista, més que la pròpia Nicole Kidman i els altres actors i el guió mítica Moulin Rouge del 2001, dirigida pel Bath Lurman i amb la banda sonora de Cratch.
Armstrong, és un musical que segurament molta gent ja ho veurem vist, i com dèiem, interpretada per Ewan McGregor i Nicole Kidman, i de fet, per tu, crec que és un dels millors musicals de la història del cinema, perquè t'has vist com 50.000 vegades, no? Sí, de què trampos que ets. Si l'he vist moltes vegades, no sé si és el millor, no en tinc ni idea, més dir que...
És una pel·lícula que jo crec que ha marcat en molta gent i té els seus anys, només del 2001. És una pel·lícula que està basada en l'òpera de Giuseppe Verdi i la Traviata, també en la novel·la Demà de les Camèlies, de l'escriptor francès Alexandrat Dumas. I és una pel·lícula que quan es va projectar a més de 2.500 cinemes va arribar a 14,2 milions de dòlars en el mateix cap de setmana. És a dir, va ser...
un taquillazo que es diu, i després quan es va tornar a posar en el cinema, es va tornar a projectar, encara va ser allò de top a top a Austràlia, que és l'origen d'on és el director. I la Nicole Kidman, exacte.
Dius que està basada en l'òpera La Traviata, però poc té a veure, no?, la música aquesta amb La Traviata. De fet, comencem el que té més a veure, segurament, que és l'argument. De què va Moulin Rouge? A veure, Moulin Rouge se situa al París de 1900, d'un vent de segle, on la modernitat, diguéssim, buscava enderrocar el pensament convencional en totes les àrees artístiques, precisament en les arts.
Doncs el film, en general, diguéssim que el tema principal és l'amor, perquè és l'història d'un jove escriptor bohèmic, que és el Christian, que és Leo McGregor. Sí, perdona, aquelles imatges del començament de la pel·lícula, no?, amb el molín rull.
On es veu Montmartre de fort, Montmartre de perdó. La veritat és que és increïble i a mi em va encantar també. I a més a més, durant aquesta època de començaments del segle XX, amb l'absenta, la bohèmia, els artistes, en fi. Total, que ell és un jove escriptor bohèmic que s'enamora d'una cortesana, una prostituta del Moulin Rouge,
que és la Satín, pel roja, Nicole Kidman... Pel roja, pel roja, eh? Aleshores, la història és que una nit, gràcies a l'atzari de sus esdeveniments, ell aconsegueix enamorar-la amb ella i ell el confon per un duc milionari que la convertirà, diguéssim, en una superestrella i l'alliberarà de ser una cortesana. Ella se n'adona que ha sigut una confusió, que de qui s'ha enamorat i qui l'ha seduit és un pobre escriptor, molt guapo, i que el real, el que té els calés, és un duc bastant escaroset
que l'haurà de, com seduir, haurà d'entregar-se a ell per arribar a tenir aquell objectiu que és ser una gran estrella.
El que estava pensant, la Travieta, és que tampoc no tinc molt present l'argument de l'òpera de Verdi, però va sobre això també o no? Perquè també em recorda molt la Pretty Woman una mica, salven molt les distàncies, però Pretty Woman que també la treu d'allà, li promete l'Oriol Moro i treu una... En fi, aquesta és una banda sonora molt peculiar. Ho anava a dir ara mateix, és peculiar, ho has dit. We are my soul sisters.
Let me hear your flow, sisters.
De fet, aquí a la penya del morro, els nostres oients, quan fem l'espai de bandes sonores, estan acostumats a unes bandes sonores com més de... No sé com dir-ho. Sí. Més de fons. Sí. Un altre tipus, no? Perquè podríem dir que, fins i tot, aquesta és la primera que ens portes feta a través de versions d'altres cançons conegudes. És a dir, que el compositor recupera grans himnes pops i els trasllada a la història que s'explica com aquest tema Lady Madeleine.
Del 75. És que clar, és una renovació amb la Pink, amb aquelles raperes, és tota una innovació, perquè a més a més... Sí, Cristina Aguilera també. Cristina Aguilera, exacte, la sentim ara.
Escolta, per què us agrada tant a les noies aquesta cançó? Perquè us l'esmadreu molt quan l'escolteu? Sort que ràdio, és el que anava a dir, perquè estem aquí durant tot, no ho sé... Parla per tu, perquè tu estàs aquí... No, però és veritat, és de desmadrar-se, no? El burlesc, la festa, la nit, en fi, us agrada, no? Sí, a més a més jo crec que el bo d'aquesta pel·lícula és que les cançons que hi apareixen, no?, la Madonna, l'Elton John, U2...
són conegudes més o menys per tothom, per un públic molt comercial, molt genèric, que estàs allà al cine i dius, ostres, aquesta cançó, quina gràcia, no? I el que també és molt interessant d'aquesta banda sonora és que planteja la connexió entre dos fenòmens, que és el cinema i les músiques, com he dit, urbanes, de grups de pop, de l'història del rock i del pop. De fet, hi ha altres pel·lícules que també ho han fet, Todos dicen I Love You, del Woody Allen, Chicago, també, que algun dia en parlarem, que és un musical, que són pel·lícules molt diferents, però tenen alguna cosa en comú.
Què vols dir amb això, Clara? És a dir, que són pel·lícules, diguéssim, autoreferències, que són una mica així d'etiqueta, però vol dir que es nudeixen de la nostàlgia, d'un coneixement de l'evolució cinematogràfica i de pel·lícules anteriors clàssiques. I amb un anguix, amb aquestes cançons, el que fa és posar a prova o també agradar a l'espectador perquè té un bagatge i coneix unes cançons
que està sentint, per exemple, l'escena del Elephant Love Melee i li barregen el All You Need Is Love dels Beatles, el Don't Leave It This Way dels Common Arts, del Paul McCartney, el Heroes de David Bowie, és a dir, moltes cançons ajuntades, com és un musical, que també tothom coneix. A mi, de totes les cançons que recordo de la pel·lícula, potser una de les que més m'agrada i més impressió em va fer quan la vaig escoltar és el tango de Roxanne. Oh...
És una versió... De Roxanda, de polis. Sí, senyora. Grup britànic. Polis. Atenció, ara comenta, eh? Quina delicadesa, eh? Oh! Pei de gallina. Oh!
De fet, aquesta és una de les escenes més interessants de la pel·lícula de Mulan Ruiz, podríem dir. És l'escena més tensa, segurament, en què el jove bohemi escriptor està esperant que ella, la Satín, es veu obligada a entregar-se a aquell duc que dèiem que té tants diners, no? I és l'escena de traïció, de desesperació d'ell, sabent que ella està amb aquell duc i haurà de dormir amb ell perquè, si no, no aconseguirà el que vol.
i a més amb aquesta veu de baix que és José Feliciano qui la canta destripada del tot que surt de les entranyes del fons del seu cor de les baixes passions i s'entrega en contra la seva voluntat
Em sento com Ramon Gené a un 30 anys, ara, eh? Evo McGregor. És una escena, no?, com dius tu, Jordi, d'atenció, que de cop va pujant i va pujant. Hem començat bastant allò amb aquesta veu del José Feliziano, entre ell i de cop i volta els violons es faran més estridents, la banda sonora anirà creixent, a més comencen a aparèixer tot de ballarins i de gent que va cantant amb cor, i aquest creixendo s'aconsegueix amb tota aquesta instrumentació...
però també amb uns planos que van canviant cada vegada més frenèticament i van generant una tensió creixent. Una mica em recorda els arguments de les tragèdies gregues, que els personatges tenen el destí ja predestinat, que se'ls cau a sobre i és com a l'espasa molt clara, el destí l'has de complir i és aquest el que has de fer.
Bé, doncs, sense cap mena de dubte, un dels temes principals de la pel·lícula fa una estona, però has comentat a l'Elephant Love Midley que hi havia un... Perquè parlen de l'amor. És la scena de l'elefant, no? Sí, que ell la va veure a l'habitació i l'intenta dir tot el que necessites és amor i jo t'ho puc donar, encara que sigui vora t'ho podré donar. Love is just a game.
Escolta, com definiries aquesta banda sonora? Perquè ja hem comentat que és... Peculiar, no? Peculiar, moltes versions de moltes cançons conegudes, és un musical, però alhora també sembla un gran videoclip, la pel·lícula. Doncs si recullo quasi tu, has dit que és una banda sonora peculiar, jo diria també bastant comercial, però amb el bon sentit de la paraula, no ens hem d'escandalitzar.
perquè tenim des de U2, des de BEC, amb un toc més electrònic, Fightboy, Slim, que és un dels primers temes de banda sonora. També tenim el Rufus Wembride, que fa el Le Compte à la Bout, que és així molt afrancesada, vull dir que tenim una banda sonora molt diferent, unes cançons més petxangues, amb el Can Can Can,
del principi, però després tenim de més tranquil·les, com aquesta. Aquesta és la del Rufus Wem-Wem-Wem. Le Comptuan de l'Abut, o com es diu? Oui, c'est ça, la Complaint. La Complaint de l'Abut. Oui, c'est ça. La lune troble em posa un diadem sur tes cheveux.
Bé, de fet, aquí no ens trobem un únic compositor, no? Hi ha molts cantants, hi ha molts artistes que intervenen i les veus dels protagonistes, que moltes vegades són o la Nicole Kidman o el Lewis McGregor, que canten les diferents cançons, també són importants, no, les seves veus? Ell, el Lewis McGregor, ve a ser una mica tenor més aviat, o baríton, i la Nicole Kidman té una veu absolutament de soprano que realment és espectacular com canten tots dos.
Jo, com a bona fan que era de Mulan Rus, vaig veure el making of i amb ella gairebé ni la retocaven. A l'Euan Macreu el retocaven bastant. Hem dit que al començament que el compositor és el Craig Armstrong, però Craig Armstrong, realment, què ha fet en aquesta banda sonora? El que ha fet és adaptar, fer aquestes versions, treballar amb tota aquesta gent com U2, com el Rufus Van Bride, que apareixen.
i ell és un compositor escocès, és una figura que també ha treballat amb gent del pop, és a dir, va treballar amb la Madonna, amb The Passengers, amb The Future Son of London, vull dir que és un home amb massif atac, que ha trevissat tant el món del cinema, la música per cinema, com la música pop, també.
Aquest és el tema Children of the Revolution amb Bono o Gavin Fried, no sé què més, és que no m'apareix del tot aquí l'artista. Però gràcies a Craig Armstrong que una mica va començar el món de la música, el del cinema, l'any 96, no?
Sí, va començar amb el productor Neely Hopper, després amb un altre compositor amic seu, però també ja va començar a treballar amb el realitzador i director australià, que és Bad Lurman, autor i director de la pel·lícula que avui parlem, que és...
Molt en gust. També és l'autor, que coneixereu molts també, Romeo i Julieta. Home, aquesta també és mítica, aquesta pel·lícula. Sobretot, depèn de quina edat, no? Més mítica que l'altra. Com el Mola Gust, no? També. Sí, sí, és veritat. I ell també va ser el compositor de Romeo i Julieta. I d'aquell anunci tan famós de Chanel número 5, que sortia la Nicole Kidman. Ah, sí? Que, de fet, imitava una mica Mola Gust, perquè estava con un altell de Montmartre i recollien aquesta... Clar, és que van agafar ja també... Clar, van agafar amb ella. Ha guanyat algun premi, aquest home?
Doncs va guanyar per la pel·lícula que comentàvem ara, per Romeu i Julieta, el BAFTA, la millor pel·lícula, i després es van dur també altres premis, molt l'anguix, i per Love Actually i altres pel·lícules. Bueno, té la carrera, diguéssim. Diguem que ell no ha guanyat cap premi, sinó que han guanyat les pel·lícules que han estat...
on ha treballat ell, no? Sí, perquè Mulangus no es va endur l'Òscar, se'l mereixia però no se'l va endur. Ja, que quedi clar, no? Que quedi clar. Bé, doncs, escolta, Clara, moltíssimes gràcies per haver-nos acostat avui una mica més amb Molín Rus, una pel·lícula que jo crec que tenim bastant present tots, però que la seva banda sonora és d'aquelles també que sobretot en festes del casal de joves no falten mai. Clara, moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies, Jordi, bona tarda.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del morro. Gràcies. Molt bé, m'agrada que la gent saludi. La penya del morro. Del morro. Per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Moro. Soc l'Alessandro. Jo estic aquí. Una salutació. Adeu. De 5 a 7, a Ràdio 2B. Vinga, gràcies. Gràcies a tots. El comerç local.
Són les 6.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha demanat al govern central que desmanteixi les informacions sobre una reunió entre el ministre de Justícia, la secretària general del PP i el fiscal general de l'Estat, en la que es podria haver pactat la destitució del fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol. La intenció de la Fiscalia de l'Estat és destituir Sol per mostrar-se a favor d'una consulta sobiranista dins la legalitat.
Si aquesta reunió s'ha produït, això ens semblaria extremadament greu, perquè voldria dir que, a més a més, aquí hi ha un capteniment polític inequívoc. Ja fa la sensació que això és d'aquesta manera, per tant, jo demano que es desmenteixi rotundament que hi hagi hagut aquesta reunió entre el ministre, el fiscal en cap de l'Estat i la secretaria general del Partit Popular.
Francesc Homs també ha instat al Parlament a ratificar la resolució que presentarà el PSC la setmana vinent a favor del dret a decidir la mateixa que es va presentar al Congrés. El procés de preinscripció escolar comença dilluns que ve i s'acabarà el 22 de març. En total hi haurà 1.066.000 places, amb un creixement notable a primària i secundària i menys oferta d'EP3. Pel que fa a la jornada intensiva, la consellera d'Ensenyament i nena Rigau ha explicat que de moment es mantindrà als instituts que ja l'apliquen.
Continuar un any més i al cap de dos anys en tot cas decidir si algun centre deixa de tenir aquesta possibilitat d'organitzar-se. Perquè sí que ens ha millorat la convivència al migdia, els primers i els hàbits de treball a les tardes, però volem veure al finalitzar el curs saber el rendiment.
La consellera també ha confirmat el tancament progressiu de 5 escoles a Tona, La Selva del Camp, Llissà de Munt, Vilamajor i Cerdanyola del Vallès. Els transportistes gironins reclamen que l'autopista AP-7 sigui gratuïta per als camions que no puguin passar per la Nacional 2. La patronal AC Trans es queixa que les administracions no han buscat la complicitat amb el sector per pactar mesures. El seu secretari general, Carles Palacio, ha assegurat que és injust que els camioners hagin de pagar part del peatge.
Dius, bueno, és molt poc. És molt poc si passes un cop cada mes. Però si passes quatre vegades al dia i vindres apagassades per la Nacional, doncs no. És un cost que no tenim per què fer. I a més, a veure, la motivació ve donada perquè la Nacional 2 és una carretera impracticable, perillosa. Doncs això ho ha d'assumir el que té l'obligació de mantenir aquesta carretera en condicions de poder ser escolar.
Avui s'ha conegut que els camions de gran tonatge deixaran de circular per la carretera el seu pas per les comarques de Girona a partir del 2 d'abril i tindran bonificacions de fins al 50% del peatge de l'autopesta. A Barcelona, el grup municipal Iniciativa per Catalunya Verge ha criticat l'acord de despeses i inversions per aquest 2013, subscrit per Convergència i Unió i el Partit Popular. Pels ecosocialistes hi ha un abisme entre les necessitats dels barcelonins i el que invertirà l'equip de govern de Xavier Trias. Barcelona, Joan Porta, bona tarda.
Bona tarda. El cap del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya, Ricard Gomà, ha assenyalat que el pacte de despeses i inversions pel 2013, subscrit entre l'equip de Comà i el Partit Popular, s'aparta de les persones més vulnerables i dels barris populars. Per Gomà, prioritzar les inversions a les zones benestants, per davant dels populars, resulta, a més d'inatvisible, imprimir un gir conservador a la ciutat de Barcelona.
segueix prioritzant les zones benestants sobre els barris populars. Clarament, és un pacte que avala la inversió del Passeig de Gràcia i que més ara afegeix davant a Catalunya la via Augusta com a prioritats de la ciutat o que fins i tot preveu una inversió directament orientada
a la possibilitat de fer aparcaments exclusius per transport escolar a escoles privades de la zona alta de la ciutat. Des d'iniciativa es posa l'èmfasi en que la rehabilitació d'edificis i el lloguer social són quasi inexistents arran d'aquest acord entre Siu i el Partit Popular.
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Avui s'ha presentat el prestigiós torneig internacional de futbol base, MIG, que se celebra del 27 al 31 de març a la Costa Brava, a la Selva, a l'Alt i al Baix Empordà. Participaran 220 equips de 39 països diferents. El director del torneig és Juanjo Rovira.
El que volem és que el 2013 sigui el millor amic de la història i que, a més, la gent que vingui aquí no recordi que ha vingut només amb un torneig, sinó que ha vingut amb una terra d'acollida, que és Catalunya, que han sigut ben tractats, que han disfrutat moltíssim del torneig i de la festa que envolta el torneig. En hoquei patins, Gaby Cairo ha deixat de ser l'entrenador del Barça. El relleu a la banqueta arriba just després de la desfeta en Copa del Rey, en què l'equip blau grana va ser eliminat pel Vendrell en les semifinals.
El fins ara segon de Cairo, Ricard Muñoz, es farà càrrec de l'equip fins a final de temporada. I aquest migdia també s'ha presentat una nova edició de la cursa del Corte Inglés, la 35a, que es disputarà el proper 7 d'abril a Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. L'esborrany de reforma de les administracions locals que vol tirar endavant el govern espanyol pot deixar la població desatesa, és el que considera el portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, que creu que deixaria poc marge de maniobra amb moltes competències als ajuntaments. Llorenç Rey assegura que la moció que van aprovar a CIU, PSC i iniciativa Junts per Sant Just al darrer ple municipal és un toc de tensió per deixar clar que no els agrada l'avantprojecte.
que es va aprovar al Consell de Ministres. Entre altres coses, el text retalla competències als ajuntaments dels municipis amb menys de 20.000 habitants. Rei també alerta que aquesta reforma podria provocar alteracions a les dinàmiques de creixement dels municipis perquè les mesures s'aplicarien en les localitats de l'estat, com dèiem, amb menys de 20.000 habitants. Recordem que la moció va tirar endavant amb els vots a favor del PSC, CIO, Iniciativa Junts per Sant Just i amb els vots en contra de Partit Popular i Via Democràtica.
L'Institut de Sant Jus farà una jornada de portes obertes demà a la tarda al centre. La preinscripció per primer d'ESO començarà el dia 11 de març, s'allargarà fins al dia 22, i Lías Sant Jus vol donar a conèixer el seu projecte educatiu i les seves instal·lacions a les famílies que volen apuntar-hi els seus fills. La sessió començarà a dos quarts de set de la tarda. El director del centre, Jesús Margarit, i la coordinadora pedagògica, Rosa Vila, explicaran als pares i mares les característiques del centre,
que és l'únic institut públic del municipi. A primer d'això hi haurà quatre línies, que són quatre grups de 30 alumnes cadascun, i podran accedir-hi, per tant, 120 alumnes, la immensa majoria procedent de les escoles de Sant Just. A segon i terci també hi ha quatre línies, i a quart es preveu que n'hi hagi tres, perquè fa batxillerat encara és d'hora per saber-ho, perquè la preinscripció serà més endavant.
I acabem amb aquest butllet explicant-vos que el futbolista del Barça, Érica Vidal, serà el padrí del torneig amic Joan Petit Nens amb Càncer, que es farà el 25 de maig a Sant Just. A Vidal és un exemple de lluita contra el càncer després de patir un tumor a la fetge, del que mica en mica es va recuperant. Sant Just acollirà aquesta festa torneig que arriba a la seva 13a edició. Cada any es fa un municipi català diferent per tal contribuir a la lluita contra el càncer infantil i conscienciar sobre aquesta malaltia. Al capdavant de la celebració, hi ha l'hoqueig Club Sant Just, que organitzarà un torneig d'hoqueig al qual hi participarà una trentena de clubs amb nens
d'entre 3 i 6 anys. Aquest campionat coincidirà amb un munt d'activitats que s'estan acabant de perfilar, com ara conferències sobre el càncer, una cursa popular, una exposició fotogràfica i més activitats lúdiques. Per més informació podeu consultar al web www.joampetit.net. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Jus Notícies, edició vespre.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Just per la penya del morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i cosat. Al centre de llenaria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, sí, sí, bon Nadal i feliç any nou. Sí, sí, 10 de la tarda, benvingut a la segona hora del programa.
D'aquí uns moments connectarem amb el casal de joves de Sant Just. Avui ens atendrà la seva directora, la Montse Martín, i també tindrem amb nosaltres a la Teresa Cots d'aquí una estona l'espai del cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella Cocorella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern amb la presidenta de l'agrupació sardanista
de Sant Just. I acabarem el programa avui parlant amb el nostre guionista particular, que és el Iago Alonso, que fa la secció aquella del món de Iago. Avui parlant sobre... De què parla avui el Iago, Cristina? Perquè és que ho tinc per aquí, però no... Doncs del mètode 3 i de la primera dimissió, entre altres aspectes.
Bona tarda!
tot i que sí que és cert que ha baixat de quantitat i qualitat, és el que s'està comentant ara mateix per les xarxes. A més, un altre tòpic ha estat, si de cas, IKEA, que és important comentar-ho, i no per cap cosa bona, perquè s'han hagut de retirar a 23 països un postre, que era un pastís de xocolata i caramel, per contaminació fecal. Què, perdona? Per contaminació fecal? Sí.
És que IKEA últimament, perquè em sembla que també van retirar una carn que tenien d'alguna cosa, no? De cavall o... Potser no és el millor lloc, no? No només a IKEA, sinó també a altres supermercats. Va ser això la història de la carn a cavall. Però la Facal també? La Facal també a altres supermercats? No, no, això només a IKEA. En un pastís en concret que hi havia, que en principi diuen que aquí a Catalunya no havia arribat. Ja. En principi, però... Per si hi ha cas, per si hi ha cas. Per si hi ha cas, que els oients que no vagin a IKEA i si van, que no mengin aquest pastís. Bueno, en fi...
Ciri 12 de la tarda, connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern, perquè allà hi tenim la seva directora líder, una mica com la Barack Obama del casal de joves. Montse, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Montse, eh?
Que rius? Perdona, tu ets una mica com la Barack Obama, vull dir... No, perquè jo soc molt blanca i, clar, comparar-me... No, però jo no parlo del color de pell, parlo del càrrec que ostentes. Clar, no, però jo parlo del càrrec que ostentes, que ocupes, que ets una mica... Bueno, que també tens el teu Air Force One particular, no?
Arribes amb la moto allà al casal i tal. Sí, tinc una bicicleta. Clar, cadascú a la seva mesura. Tenim una bici que ens va donar l'Ajuntament. Ah, i l'autoregeu o no? Sí, i tant. On aneu amb la bici? A penjar cartells, a buscar autocòpia... Oh, que guai. I com és aquesta bici? És molt xula. De quin color?
Ah, blanca i verda, em sembla. I posa Ajuntament de Sant Just? Sí, sí, sí. Ah, val, ja n'he vist unes quantes d'aquestes. Unes rodes molt grans. Sí, tot gran, eh? És xula, és xula. Que guapo. Però només l'utilitzeu per coses del casal, no? Sí, per aquí, per Sant Just. Vale, vale. No, no, que avui en dia saps com està la cosa, eh? Que està...
Sí, sí. Que avui en dia, escolta... No descarto que la fem servir per més coses, però per ara no. Val, val, val. Escolta, va, Montse, parlem una mica de les activitats que hi haurà properament al casal de joves. Ens centrem en el dia de la dona, que hi haurà activitats el dia 8 de març, que, si no m'equivoco, és aquest dissabte. No, el divendres. Ah, divendres. Doncs sí que m'equivoco, és divendres. Aquest any cauen divendres. Farem el dia de la dona i, bueno, ja sabeu que vam fer el concurs a cartells, vull dir que s'ha anat escalfant a l'ambient...
I la veritat és que ve molt farcit de coses. O sigui, serà un dia de la dona amb molt de suc. Està guai. Serà molta cosa. Què és el que tindreu concretament? Perquè l'altre dia parlàvem amb Alejandro, no s'acabaven de perfilar algunes activitats. En tens per aquí el que fareu? Sí, ara ja està tot perfilat. L'acte començarà a les sis i mitja. Hi haurà una representació d'una obra de teatre que han preparat aquí al grup de teatre del Casal. Després hi ha el passi d'un curtmetratge que han muntat
un grupet de nanos de l'institut que han estat fent aquest primestre aquí un curs d'agents de salut. Després es farà el lliurament de diplomes d'aquest curs a càrrec de la regidora d'abrestar social, de la gent que vindrà segurament a donar els premis. Després hi ha una exhibició de hip-hop, de les nenes que fan hip-hop. Després hi ha el lliurament del premi al millor cartell.
el grup Kitty's Cabaret, que és un grup de noies que fan sensual dents, bueno, d'una manera ja pseudoprofessional. Sensual dents, eh? Sensual dents. Això li agrada al Jordi. Això ja vam parlar-ho l'altre dia amb l'Alejandro. Ens vam callar una mica en aquest punt, no cal tornar-hi. A mi no cal que t'ha callat. Perdona, tu podries fer sensual dents si volguessis. I tant, jo n'he fet, eh? Has fet? Però només poden dones, no?
No, poden homes, també. El que passa és més enfocat a la feminitat. Clar. A tots els gestos més femenins. És veritat, és veritat. És més, pega més amb les dones. Hi ha algun altre acte aquest divendres?
I finalment faran els de cuina agafant tot el càtering, que us ho juro que no posem res fecal. No són com els d'Ikea, no? No, no. Està bé que ho diguis perquè, escolta... Se m'ha regirat tot, sí. Sí, home, t'ho imagina, però és que, clar, és que tampoc no ho hem sabut ben bé que era això fecal, no? Perquè venia... Clar, d'aquí, no? De quin tipus de... De qui era, no? O de quin animal? De quin animal, potser? Hòstia, oh, que fort, en fi.
Els postres de xocolata, que dius que és xocolata, potser no és xocolata.
En fi, doncs això serà aquest divendres al Casal de Joves, que per cert, el dia de la dona, 8 de març, en principi, és per una mica, doncs, com es diu això, reivindicar el paper de la dona en els diferents àmbits d'avui en dia. Hi ha algun tema concret per a aquest 2013, del dia de la dona? Mira, seria més de veritat,
La participació de molta gent jove, de gent que pugi sabent que hi ha un dia de la dona, tot i que ho saben molts, però que se'ls ha inclòs a dins de tot aquest procés. Jo crec que ha sigut una de les coses que ha sortit bé, que diem guai, perquè hem arribat on volíem. Molta gent, molt joveneta, perquè els guanyadors del concurs de cartells són dues nenes que tenen 13 anys o així.
gent molt jove que comença a participar en coses que fa molt, molt, molt temps que es fa i que es celebra. Home, això està, la veritat és que molt bé, no? Perquè a l'Institut de Sant Just, per exemple, jo me'n recordo quan teníem la classe de tutoria, que allà sí que tractàvem aquests temes, o quan arribava el Dia Internacional contra la Sida, o a favor dels drets humans, etcètera, i també el Dia de la Dona, i també és una mica arribar d'una altra manera...
doncs a aquest lloc. Cristina, tu vols preguntar-li alguna cosa a la Montse? Sí, no, comentar això que finalment la guanyadora ha estat macarena-macarena del concurs. Sí, sí, sí. Va. Molt bé. Començarem a veure els cartells, que jo encara no l'he vist, però... Això és el que et volia comentar. Hem venjat a l'institut i a la rodalia de l'institut, però està plovent des d'ahir. Oh...
I avui estàvem esperant, aquest matí els anem a penjar, vinga, esperem a la tarda a veure si podem, perquè, clar, les cartelleres municipals es mull ja tot. Clar, clar, estan a l'aire lliure. I estan esperant aquesta tarda i estem allargant-ho a veure si deixa de ploure una mica i podem anar a penjar-los, perquè la veritat és que els volem penjar sí o sí, encara que plovi ja al final. No, no, no, sí, sí, sí. Que, de fet, era aquell cartell de color negre, no?, amb uns cabells elèctrics de colors, no?, molt rollo... Sant Martí i tot.
Sí, aneu amb flux, una mica així com una estètica curiosa. Per cert, ja que et tinc aquí com a directora del Casal de Joves i ja que és el dia de la dona aquest divendres i feu aquestes activitats, quin paper veus tu de la dona avui en dia a les empreses i a la societat?
Carai. No, no, Mercè. Pensa que això va cap als informatius, ja aquest tall directament, eh? Ja t'ho dic ara. Sé que reflexiona. Jo crec que s'ha de continuar commemorant el dia de la dona treballadora, perquè hi ha molta gent que ha lluitat molt, no?, per tot això. Però jo, clar, jo soc de la vieja escuela, jo soc molt reivindicant, no?, aquest paper que hem de tenir. Home, jo penso que avui en dia la cosa ha millorat molt.
En respecte a altres èpoques segurament hi ha factors, és que tampoc ho sé, però crec que sí que la sensació és que no pel fet de ser dona no te discriminen d'entrada en un lloc de feina. Jo crec que ja no passa això. Vull creure que no és així, però que no ho sé tampoc. De totes maneres dius que ha millorat molt, però creus que hauria encara de millorar més?
A veure, sempre és un món molt masculí, segons quins sectors, segons quines empreses, continua sent un món masculí moltes vegades. Ara ja me'n recordo, em quedava la fotografia del congrés aquest de mòbils, que parlaven des de la tele, no sé quina cadena era, que semblava com un formigueig, com formigues, perquè tot eren tios vestits de negre. I les azafates eren dones?
I clar, jo ho vaig pensar, dic, hòstia, que quantitat d'homes, no? I és veritat que potser es busca més la imatge de l'home en aquests, no ho sé, no ho sé.
Però s'ha de continuar, eh?, celebrant aquestes coses. Bé, com hem recordat-nos, no?, que, mira, el que dius tu, ni que sigui que avui ja és un altre debat, no?, si la dona, doncs, realment, o esteu, doncs, en prou igualtat a la feina i en els àmbits socials, és un debat, però el que és vital és que no sempre ha sigut com estem ara.
i que fa 50 anys potser no hi havia aquestes oportunitats, això com a mínim que quedi clar, no?, i que això recordar-ho perquè no es torni a repartir al llarg de la història i que s'ha avançat en aquest sentit. En fi, Montse, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé. Jordi, també hi ha cine.
Ai, també hi ha cine. Bueno, ràpid, si vols. No, sí, clar, i tant, però això entra als actes... Sí, això entra als actes del Dia de la Dona o és a part amb el Cineclub Utopia de divendres? Sí, al Cineclub, 6 de la nit, quan ja acabi tot el de la dona, llavors ja comencem el cine. A quina hora? A les 10 i mitja, concentra. La pel·lícula... La pel·lícula és Un dió salvaje d'en Roman Polanski. Molt bé, doncs això serà aquest divendres. I un tast de formatge també que tenen, per dimecres i a 20 de març. A 6 hi ha un tast de formatge que fan a Astrid.
Molt bé, doncs ja en parlarem properament perquè ens escoltarem abans. Que vagi molt bé. Moltes gràcies, Montse. Una bona tarda. Adéu.
I a continuació, a la penya del morro. Com cada setmana tenim els debats del programa amb el Joan Sirivella i el Dani Martínez. Bona tarda, nois. Bona tarda, Jordi, com estem? Hola, molt bé, benvinguts. Ja saben els nostres oients que feu segon d'ESO a l'Institut de Sant Lluís i cada setmana porteu algun tema, algun debat, per fer una mica bullint l'olla. Avui, què és el que porteu? Perquè, a més, no veniu sols, eh? No, avui, Jordi, mira, com...
Ara, avisar una mica els nostres oients que a partir de fa unes setmanes estem començant a portar convidats. Què significa això? A partir d'ara portarem convidats cada setmana i aquesta setmana el convidat que ha tocat ha sigut la Teresa Cots, presidenta de l'Agrupació Serenista de Sant Jús d'Esvern, que la tenim aquí al plató 2 de Ràdio Esvern. Bona tarda, Teresa. Hola, bona tarda, Dani. Hola. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda.
Bé, doncs avui què farem amb la Teresa? T'agraeixo que hagis vingut, eh, Teresa? Moltes gràcies. Sí, a veure, què és el que farem amb la Teresa? De què parlarem? Doncs mira, Jordi, la secció d'avui tracta d'una entrevista i posteriorment farem un debat. El debat tractarà del següent, de tres valls. A veure, jo defensaré la dansa del ventre de Sant Jus, que es practica al centre cívic Salvador Espriu. Clar, tu defenses la dansa del ventre, no? Sí.
La Teresa defensarà, òbviament, les sardanes. Les sardanes. Molt bé, Teresa. Que s'entrenen aquí al...
al Centre Cívic Joan Maragall. I que cada diumenge al matí al Parador, no? Un cop al mes... Ah, un cop al mes. Un cop al mes fem ballades a diferents parcs del poble. De Sant Lluís. De Sant Lluís, evidentment. I tu, Joan, quin ball defensaràs? Jo, els balls de Saló, que ja es fan a l'Ajuntament. Ah, ja la t'aneu. En fi, per on voleu començar, a veure? Bueno, doncs ja una mica ja presentats i tot...
Doncs jo ara inauguraré l'entrevista amb la següent pregunta. Quant temps fa que et dediques a ensenyar sardanes, Teresa? Doncs molt bé, em dedico a ensenyar sardanes des de 1986 i això vol dir que fa 27 anys. I aquest any, que aquest dissabte m'ha acabat la clovenda,
del 27è curset de sardanes. I arriba un moment que ja no es pot aprendre més o sempre s'està aprenent de sardanes? Sempre s'està aprenent perquè, a part d'aprendre a ballar els cursos llargs, que és el més fàcil, el que més costa aprendre són fer els dosos i els tres, no? I després la gent ha d'aprendre a saltar, ha d'aprendre a agafar el ritme, que això costa una mica, i després...
es poden aprendre a comptar, a repartir, i això ja és més complicat, i després la gent que d'això pot entrar en una colla sardanista de Barcelona, perquè aquí a Sant Lluís no en tenim cap, cosa que m'agradaria, i llanço aquesta, ja que tinc aquí el micro davant, per si algú es vol animar i formar una colla sardanista, encara de jovent o de gent gran, estaria molt bé. No és el mateix una colla sardanista que una agrupació sardanista? No.
A veure, això és important perquè tu, a més, és un tema que a tu et passa... Sí, ja riem amb el Jordi. Una vegada, en un acte que vas presentar, vaig dir que eres de la colla sardanista i, bueno, vas posar que encara avui en dia m'ho recordes cada vegada. De totes formes, jo ho pregunto, així ja em queda clar i ja mai més m'equivocaré, quina diferència hi ha entre una colla i una agrupació? Una agrupació és una entitat, un grup de gent que els agrada la sardana...
I el que fan és organitzar ballades, concerts, cursets, etcètera. I una colla... És el que feu vosaltres aquí Sant Just, eh? Sí. I una colla serien aquests que a vegades així posaré una mica gràfic, eh?
Aquelles noietes tan munes que van amb aquells vestidets almidonets tan bonics i ballen amb els braços tan rectes. Van amb el vestuari tradicional, amb la xarxa. Són aquella gent que recomano que si els veieu a la catedral, sisplau, no us hi poseu perquè llavors et peguen un mop. Aquella gent estan assajant. Són colles que assagen.
I són gent que apuntegen i ballen molt bé. I més ballen amb els braços supertiosos. Perquè jo ja he patit, eh? Perquè ja vam fer una ple a l'octubre i vaig patir molt, eh? Sí. El Dani, de fet, és alumne que ens recorda moltes vegades aquí al programa de l'agrupació sardanista de Sant Just. Què tal és com a alumne?
És un noi molt maco, molt aplicat. Molt bé, Dani, eh? Oh, un aplaudiment. Que podria ser el futur president. Oh, oh, oh. A vegades és veritat que et poses com un bigutet fals i vas allà fent veure que ets el president i tot plegat. Però el tema aquest de... Bé, teniu més preguntes, no? Sí, sí, Jordi. Vinga, tireu, tireu. Joan, a veure, següent pregunta per la Teresa. Mira, si tens una bona experiència en aquests anys plens de sardanes...
Les bones experiències per mi, així com molt maques, han estat el 15, el 20 i el 25è aniversari. Però vull fer esment d'una experiència que l'any passat em va coxar moltíssim. Va ser que ens van cridar a fer un curset al centre pilot, als nens d'aquestes capacitats que tenim al carrer ETER. I per mi va ser un xoc el primer dia perquè, clar, jo no sóc mestre,
I, bé, soc monitora de Sardana, així que tinc el títol, però no amb nens del centre pilot. I quan jo vaig arribar allà al curset, dic esquerra, dreta, i ningú ho sabia, els nens, clar, pobrets meus, són preciosos, però ningú tenia dret i esquerra. Clar, va ser que canvia el xip ràpidament,
perquè no era un sistema per la gent com el Dani per aprendre. Però per mi va ser una experiència que vam anar dues setmanes i va ser molt gratificant veure que uns nens que tenen dificultat en mobilitat i tal, que els curs, el creuar era impossible que el féssim perquè ells tenen dificultat en moure's, n'hi havia alguns de sors, i clar, era difícil. No, però hi va haver alguns que el punteja només els curs, n'hi van haver uns 10 que me'l van agafar, i per mi va ser...
Súper satisfactori. I quant de temps jo està fent aquest...
Una hora, al mes de juliol, que feia una calor, de 3 a 4 i mig, tremendo. I és molt curiós que ara em veuen per aquí, pel poble, que passegen. Sí, que van en grup, no? I van en grup i em diuen, eh, eh, eh, i em morten els peus. I es reconeixen, no? I es posen en posició de sardana amb les mans i tot. Sí, és molt bo. Es tornarà a fer aquest curs? No ho sé, m'agradaria. Per mi va ser molt interessant perquè són uns nens que tenen unes dificultats,
I per mi és molt gratificant. Si m'ho tornessin a dir, evidentment que hi tornaria a anar. Ara jo et faig una pregunta. Què és el que més t'agrada a la sardana? És a dir, ja no és la teva millor experiència, és el que t'agrada a la cobla? Digue'ns tu el que... És que hi ha diferents vessants. Jo només passo per un lloc i sento una cobla que està tocant, a mi se me'n van els peus. Com per exemple aquesta...
Saps què és això, no? Sí, sí, una sardana. Però saps quina és? Indiana Jones, home, Indiana Jones. És la versió de la Copla Contemporània, que fan versions de pel·lícules, i aquesta és d'Indiana Jones. I la que sentíem abans era del Century Fox, no? Sí, sí, a diferència. I ara explico com a anècdota que el dissabte la Cluenda, que està aquí el Dani present, van vindre una sòcia, Cavalla Country,
i ens van ballar unes sardanes en country. Súper xulo. Hi ha que ser xulo? Ens ho vam passar molt bé, perquè això era una iniciativa per veure que no només amb la música de les sardanes es pot ballar sardana, perquè també es pot ballar com l'altre dia country,
O podem ballar el que sigui? Hi ha molts passos lliures que es poden fer i no és allò la sardana tan rígida. Evidentment que com a professora he de dir que vull ensenyar els passos bàsics i no passar-me, però a mi m'encanten els passos lliures, això dona vida.
el futur de la sardana passa una mica per aquí per intentar també fer amb aquests híbrids aquestes mescles amb altres tipus de formacions o altres tipus de ball perquè jo t'he escoltat a tu a dir més d'una vegada i aquí a la ràdio també que està molt bé perquè tothom vol ser molt català i es defensen moltes vessants de la cultura catalana jo també ho he dit això diverses vegades sí, l'he dit bastantes aquí a la ràdio la sardana està a vegades sembla que estigui oblidada
Sí, penso que són modes, no? És que passa que els caps de setmana aquí a Sant Jus és un poble que la gent surt molt fora i costa molt, costa molt. I a vegades, no sé, potser anys enrere, estic parlant pels meus pares, que no hi havia res més alhora d'anar a buscar una noia, doncs era una manera de lligar, però avui en dia hi ha altres maneres de lligar i no fa falta anar a ballar sardanes.
Jo espero que dintre d'uns anys aquesta moda, que són cícliques, torni a venir amb més empenta. Clar, jo no sé si el Dani ha anat precisament a ballar sardanes per lligar, Dani. Ui, podria ser, eh? Jo de moment no, jo de moment no, però... Que si sap, no? Vaig a sap, vaig a sap. Hi ha unes nenes molt maques, eh? Ah, sí? Però... Escolteu, hauríem d'avançar una mica, perquè si no, no tindrem temps per fer el debat. Joan, què us preguntar-li a la Teresa?
Digues d'aquestes tres sardanes la teva preferida i el motiu. Maria de les Trenetes, la Sardana de la Pau o Baixant de la Font del Gat. Bueno, rectifico, Maria de les Trenetes, Trenetes no. Ai, perdona. Escolta, Joan, no passa res. No passa res, jo t'entén d'amnificats per tres acots. Mira, jo t'explico. Les més antigues serien la Baixant de la Font del Gat.
que és una font que hi havia a Montjuïc, que anaven els enamorats, era de l'any 26. Què és aquella cançó de Baixant de la Font del Gat? Una noia, una noia, Baixant de la Font del Gat, una noia i un soldat. La sardana de la Pau és de Narcís Paulí i és un encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona que va dedicar al Picasso el 82. Com fa, per cert, aquesta? La sabem o no?
No la sé tatarar ja. D'acord. A veure si plourà més aquí fora, eh? I la Maria de les Trenes és de dansar derres i està dedicada a una nena de 20 anys i això va ser sobre l'any 50. Aquella és la que fa. Maria... Les teves trenes, no m'envio no sé cantar, eh? A veure si és aquesta, escoltem atentament. És aquesta, aquesta. Sí, sí, és aquesta.
Sí, sí, és molt maca aquesta cançó. A mi m'agrada molt també. A mi m'agraden les clàssiques. El que passa és que als músics de l'escola no els agrada tocar les sardanes clàssiques. No, no, no, no. No sé per què. Els agrada estar una nova. A mi m'agrada aquesta perquè és molt moguda, no? També ens fan picar les mans, no?, amb aquesta.
La sardana de les monges, que són clàssiques. No els acaba a les cobles, els agrada més coses més modernes. Per cert, abans de passar al debat, que justament ahir, aquest diumenge passat, hi va haver-hi... Ahir, ahir. Sí. Bueno, ara és el que anava a preguntar, Jordi. Doncs vinga. La teva experiència en aquesta coble tan jove, no?, al Col·legi Santa Maria, que va haver-hi ahir, als parts del Parador...
Des de les 12 del matí fins a les dues, no? Explica'ns-ho una mica. És una banda de coble, va vindre des de Blanes, i els nens eren de 8 a 18 anys. N'hi havia un que tocava la trompeta amb 8 anys, la mar de bé. I la tenora, un noi jove, que tocava? Aquests els claseraen els mongrims, un d'aquestes cobles bones. Feia molta il·lusió perquè normalment la cobla són 11 músics i n'hi havien 22.
I era curiós, no?, perquè hi havia dos flaviols amb taburi, era molt, molt. Hi havia tots els instruments, els tibles, la tenora, els fiscors, tot estava doble. I tocaven molt bé. És que aquests jovent, com que estudien al conservatori, la veritat, venen estudiant surfets i música des de ben petits. Ara cantava per aquí jo la Maria de les Trenes, perquè es va sentint...
La gent que estava per allà em va felicitar el fet que per primera vegada vingués una coble infantil, perquè sempre estem acostumats a uns senyors que toquen. Els jaios, no? Els típics jaios allà, tocant el contraball. Sí que hi ha un jovent d'allà més de 25 a 35 que també toca, però si nens...
No n'havíem tingut mai al poble. I se'ns va desmallar algun, no? No fa gaire. Se'ns va desmallar un contrabaix, no? Ah, sí? Ostres, quina mala sort, eh? Sí, però cap problema, no? El contrabaix va caure a terra també i tot? No, estava marejat. Ah, estava marejat i ja està. Parlant dels mongrins, jo diria que el Joan té una pregunta per fer-te. Sí, mira. Digue'ns quina d'aquestes tres cobles és la teva preferida. Cobla Bas Llobregat,
Els Montgrins o el Col·legi de Santa Maria? Home, com a coble que... Els Montgrins, evidentment, però no vull deixar enrere aquest col·legi, aquesta banda coble Santa Maria, que era infantil, i de veritat, tocaven molt i molt bé. Em vaig quedar molt sorpresa.
Però, clar, els mongrins són els mongrins. Sí. Però els preus, més o menys, explica'ns una mica els preus de les cobles, no? Més o menys... Clar, els mongrins ja fa anys, com més de 15 anys, que no venen aquí, perquè jo no tinc pressupost per pagar-los, així de clar. Home, estan a Champions, no?, de les cobles. Sí, sí, clar, és que demanen quasi 12.000 euros, la veritat, que jo no ho puc pagar. Unes horetes, només.
Per dues hores, sí, clar, que poden estar tot el dia si vols fer-te un concert, però clar, el pressupost que tenim, i no cal esmentar les retallades que hi ha, no aquí a l'Ajuntament, a tot arreu. I al Baix Llobregat, què em diries del Baix Llobregat? La cobla de Baix Llobregat és una cobla de gent més gran,
I, bueno, fan el que poden, no fan... Home, és més barata, no?, també? Sí, sí. Surt més econòmica i no ho fan malament, no, no pas malament. Bé, ja arribem a la part final de l'espai amb el Dani i el Joan. Amb un petit debat, de veritat. Sí, farem un debat molt breu, eh? Molt breu, eh? Dos minuts. Defensant tres entitats, bé, tres entitats, tres tipus de danses que es poden practicar i que es poden ballar a Sant Just, no?
Sí, a veure, Jordi, digues, digues, Joan. Abans de tot, posa't una mica d'ambient, with or without you, que significa, para ti sería y un ángel como el sol eres tú. Perdona, això és el que significa with or without you del gos?
Jo diria que això és el que vam trobar. Això és el que vam trobar al Google, no? Clar. Però és que with or without audio vol dir amb o sense tu. Sí, ja t'ho vaig dir. Però bueno, un significat relatiu. Amb o sense tu, a veure. Aquesta cançó es va cantar, no fa gaire, a la voz. A la programa de la voz de Telecinco. Val, val, val. Ei, no fem propaganda a les cadenes. No, no, no. Aquí podem parlar de totes. Sempre expliquem...
És que jo defenso la meva. Ella treballa a TV3. A TV3 es parla molt de sardanes o t'agradaria que es perdés més? No, hi ha un programa de sardanes, però evidentment el fan amb un horari. Però a quina hora el fan? Perquè clar, amb travel també, no? Sí, el fan amb uns horaris que ja m'agradaria que el fessin amb uns horaris de prime time, cosa molt difícil, no? El fan amb uns horaris que la gent, o jo estic dormint, la veritat. Però a quina hora el fan? Diumenge al matí a primera hora, no? Sí, o a la nit.
Fent aquesta petita introducció que fem sempre de la música, no? Aquesta cançó l'hem escollit perquè Amo sense tu, què podria ser això? Doncs que Amo sense tu em referia a les sardanes, no? Amb elles...
Sense elles podríem? Jo crec que no. No, no. Jo crec que sense les sardanes no podríem continuar cap al camí, cap a Ítaca, no? Com diu l'Artur Mas al Colònia, no? Sí, va. Escolteu, no, i això d'aquest de baix, què estàs? Em sap greu dir-ho, però és que no tenim temps.
ni destacar si voleu ràpidament re, tenim 30 segons però no tenim per fer un gran debat mira, jo dic que les danses del ventre és una dansa més complicada i més complexa i crec que té èxit per ballar-se aquí Sant Jus i que jo l'animo a que continuï
Durant tants anys com les sardanes, o més, no? Tu és tonto, tampoc, eh? No, no, no. Tu, Joan, tu defensaves els valls de salut de la TNU. Mira, jo crec que són molt divertits per la gent gran i que s'ho passen molt bé. I jo també defenso que es continuïn fent. Jo defenso les sardanes perquè tant és...
Per gent gran i gent petita. I la dansa del ventre només és per senyores. I a les sardanes poden ballar nois, noies i tot. Jo crec que he guanyat les sardanes, eh? Avui he guanyat les sardanes. Saps que dèiem el convidat, eh? Sí, sí, sí. Gràcies, Dani, gràcies. Gràcies a tots tres. A tu, Teresa, per estar aquí. T'agraden que hagis vingut, Teresa. Moltíssimes gràcies. I a veure si la setmana que ve podem portar un convidat especial perquè estem intentant buscar a veure si...
Sí, pot venir, d'acord? En fi, Dani i Joan, moltíssimes gràcies. A tu, Jordi. Que vagi molt bé pel segon testo de l'Institut. Molt bé, Jordi. Gràcies. Que ja ha començat l'avaluació i ja és més complicat. Ai... Ràdio Un Desfer 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Despert. Aquesta música dóna un rollet. 20 minuts ja arribem al punt de les 7 de la tarda, recte final, i com cada dos dimarts tenim el Iago Alonso, que és el nostre guionista particular al món de Iago. Avui amb una peculiaritat que el tenim al telèfon. Iago, bona tarda.
Hola, bona tarda, Iago. Què passa? Que fa fred... Fa fred i no vull sortir de casa. Ja t'ha fet mandra a agafar la moto i ja ens veiem a venir. Ja demano perdó pel so, però... No, home, no. Escolta, tu fes. Els guionistes sou així, imprevisibles, no? Sí, sí, i molt nostres. Ja. Avui de què parlarem a la secció ja mítica al món de Iago? De moltes coses. Ah, sí?
Sí, sí, sí. A mi em sembla bé. Home, tu portes la secció, Iago. Correcte, així és. Així és, amic, vinga. Per on comencem? Doncs home, com sempre fem així una petita repassada al panorama polític, però és que això se'ns està escapant de les mans. Ja, és que des que vas començar tu la secció no cal ni que et facin el guió, no? Clar, és que això ja, vull dir, ja tot és tan absurd que ja no podem ni donar-li la volta, és que...
Aleshores, clar, acabarem que aquesta part de la secció serà tota la secció. I tampoc ho vull. No, pot ser. Ha de ser el començament i breu. Per tant, comencem amb l'actualitat política. Una nova cagada, no? Què ha passat? Per on ho vols tractar? És que els polítics fiquen la pota...
per sobre de les nostres possibilitats. No podem assumir tanta cagada. La li hem massa. Hem entès com una dinàmica que ja és un no parar. Sempre hi ha alguna cosa. Jo ens recomano que ja que tenen agenda, perquè els polítics tenen una agenda, que facin una agenda de veure qui la caga. Que s'ordenin una mica. Que s'ho reparteixin durant l'any. Que cada dia un fiqui la pota, no passa res.
No abusem, tampoc. Els periodistes de política estan que no donen la base. Estan a quatre llocs alhora, no? Aleshores, això de Método 3, de l'espionatge, ha continuat en el temps. Hem vist que l'Alicia Sánchez Camacho va anar a declarar, ella diu que no té res a veure, però tot apunta que presumptament igual sí. Però el cas Método 3 ens ha deixat una cosa i és la primera dimissió.
Què dius? M'estàs dient que... No, no... No què? No corris tant. Ah, no, espera, espera. No, què passa? Patinada. Patinada, què passa? Que té una mica de trampa la dimissió aquesta. Ah, sí? Sí. Per què? S'ha anunciat que Xavier Martorell, que era president de CDC a Sant Cugat, i alhora director general dels serveis penitenciaris de Catalunya,
Bueno, està involucrat en això de Método 3 i per no implicar el partit t'ha dimitit com a president de CDC de Convergència Democràtica de Sant Cugat. Ah, bueno, doncs ha dimitit, no? Com a president, però no com a director. Però no com a director. Ah, que és l'enculat doblada, no? Claro, claro. Aquest no ha dimitit, eh? No, home, no, això no. A mi és una cosa que no porta diners, no? Està bé.
Home, la llàstima és que aquest sou l'hi paguem entre tots, el de Convergència, doncs mira, suposo que se'l paguen entre ells. No, clar, perquè si que cobra, no?, com a president de... o si que cobrava, com a president de Convergència de Sant Cugat. Ves que no cobri el mínim interprofessional, però ho deu cobrar. Alguna cosa, les pastetes, el càtering, no? Els croissants, alguna cosa. Escolta, i per què ho ha fet això? Tu tens alguna teoria? Jo tinc diverses teories. A veure. La típica i la tòpica seria que a Sant Cugat ja hi ha prou pijos i que hi ha un mes...
Aleshores ell marxa. Clar. Aquesta seria molt tòpica. Sí, aquesta seria massa. També podria ser que per ser president de CDC, de Convergència Democràtica... Això t'ho anava a dir? A mi m'agrada molt dir CDC, eh? Sona com a grup de música, però no, és un partit polític. Clar, agrada-ho. Venga, com a president de CDC, eh? Ah, sí, està. CDC, Xavi Martorell. Oh, yeah. Venga, doncs pot ser que cobrés poc per ser president de Convergència Democràtica. I saps? Massa feina, poc euro, el tio diu...
Adiós. No compensa. No compensa, no. Perquè és una cosa que jo crec que la gent de fora d'aquí té molt clara. Ara vaig explicar una anècdota, que seria la subsecció, anècdotes del llago. Ah, bueno, es posa música d'anècdota? Vinga. Tira milles. A veure, anècdotes de llago. Molt bé. Hola, bona tarda. Hola. Jo vaig fer un viatge, vaig anar a Praga. Ah, molt bé. I de rebot vaig visitar la República Xeca. Sí, senyor. Vale. I fent una cervesa en un bar, un cambrer molt simpàtic, xec,
va detectar que érem catalans perquè parlàvem català. Molt bé, molt bé. I aleshores ens va explicar que havia estat vivint a Lloret, bueno, treballant a Lloret. I la seva frase va ser Catolina, ens va rebatejar, no va dir Catalunya, sinó Catolina. Ah, Catolina. Catolina, que sembla el nom de reina. Mucho trabajo, poco dinero. Si Catolina, mucho trabajo, poco dinero. Seria la marca de...
O sigui, la marca amb la que t'exporten és mucho trabajo, poco dinero. Així ens veuen al centre d'Europa o com a mínim a un cambrer de la República Checa. No és la primera vegada que m'han dit això, però aquest ho vas focalitzar molt a Catalina.
Bueno, una anècdota. Sí, Catalina... Ja pots canviar la música. No, no, però és que m'ha agradat molt... Sí, sí, un aplaudiment per l'anècdota. M'ha agradat molt això de confondre Catalunya amb Catalina, no? Catalina. Té nom de reina catòlica, no? Volia ser la seva germana, potser es va confondre. Catalina primera d'Aragona, una mica. Bueno, en fi... Més temes de política. Sí, va, més temes de política, perquè això no parà. Parlem ara del fiscal conservador. Fiscal en cap de Catalunya. De Catalunya. Eh? Que... Bueno, que...
Aquest bon home, en un atac d'irresponsabilitat... Sinceritat, diria jo. Va fer la bogeria de dir que no estaria malament que es consultés el poble català sobre el seu destí. Se li va anar la olla, aquí, eh? Però, clar, és que aquest home és fiscal conservador. Clar. Vull dir, que és dels seus. Clar. Sí, sí.
No és de l'escup. Va dir que potser el poble podria decidir alguna cosa. Que no passaria res, no? Que potser seria democràtic. Però no, no s'hi ha agradat massa i se'l peten. I se l'han petat i llavors el substituiran, no? I aleshores no sabem qui vindrà. Però jo tinc diverses propostes. Ja dins del món conservador algú que pugui substituir aquest bon home, doncs és que... A veure...
Jo primer he pensat amb Aleix Vidal Quadres. Aleix Vidal Quadres! Que és un gran demòcrata i molt amant de Catalunya, el català i tot el que envolta la senyera. Vicepresident del Parlament Europeu. Sí, sí. Però clar, està molt liat, viu fora... Bueno, està, no. Aleshores, jo tinc una missió des de fa un temps que és trobar-li feina a Bárcenas perquè em té molt preocupat. Sí. I el veig temps, va fent peinetes, doncs, home...
De fiscal, no, en cap. Ojo, que no estaria malament, eh? Bárcenas de fiscal, en cap, i allò, com es diu, això de la justícia, de l'hospitalet cada dia, no? Bueno, i així, a l'hora que va treballar, després, doncs, en una estona...
El jutgen, després pot seguir treballant. Exacte. Ja està tot en el mateix lloc. Ho té tot més a mà i va més ràpid tot. A més, a Catalunya ja ho coneix, ha estat a Baqueira. Vull dir que, clar, això ja ho sap. I la tercera opció per substituir el fiscal de Catalunya? Sandro Rey. Ah, doncs és bona aquesta. Iago? L'hem perdut, ho sabia.
L'hem perdut. L'hem perdut. Ha marxat. Ha marxat. Això ha estat pel Sandro Rey, eh? Mira, és que, fixa't tu, eh? Ha dit... Oh! Perdona. Misteris de la ràdio, Jordi. Què misteris de la ràdio? M'estàs dient que ha dit Sandro Rey i l'hem perdut de cop i volta?
No, no rigueu. Això és molt fort. Mira, el Sandro Rey tan lluny no està d'aquí, perquè està al plató de Canal Català, que el tenen aquí al Polígoni Industrial, de Sant Just d'Esvern, com diria David Avila, de Sandro Rey, un Sant Justenc més. O sigui, ha sigut dir el nom de Sandro Rey i s'ha... Ha desaparegut, sí, sí. Bueno, escolta, anem a recuperar la connexió amb el llago.
Sí, és que podem. Perquè esperem que no li hagi passat cap altra cosa. Perquè, mira... Home, no. Mai se sap, eh, Jordi? Aquests misteris i aquestes coses rares ja arriben un moment que, mira... Sí, sí, escolta, l'estem recuperant... Mira, m'acaba d'enviar un whatsapp que diu truca'm. Ja ho estem fent, ja ho estem fent. A veure si el podem recuperar i parlar amb ell. Un cop parlem amb ell, tiraria milles. Per evitar problemes. A veure, Iago...
Hola, Iacob, bona tarda. S'ha recuperat. Perdona, has dit Sandro Rey i s'ha penjat el telèfon de cop. Madre mía, qué miedo. Sí, no sé, però escolta, però ha quedat bé, eh? Perquè Sandro Rey i pum. Ha caigut, no? Sí, perquè no ha sigut un gag teu, no? No, no, no. Jo volia continuar perquè, clar, deixar l'agudit així
Clar, clar, o sigui, teníem o Vidal Quadras o Bárcenas o Sandro Rey. És el vident aquest que surt per la tele. Sí, home, de buenas noches i bendiciones, que dius tu que podria ser el proper substitut del fiscal, no? Podríem fer servir per fer una uija o alguna cosa i connectar amb Franco o Fraga, i així jo crec que asseguraríem ja el tiro que estiguin contents amb el fiscal que posem aquí. Va, vinga, bendis, bendis, bendis.
Bé, continuem parlant de política que ve carregada aquells dies perquè no ens hem de deixar de banda. Bueno, hi ha moltes més coses, però... El Pere Navarro, del PSC. Sí, el Pere Navarro. És notícia que fa dos dies, cinc hores i quinze minuts que no la lia a part del PSC. Home, molt bé. Un aplaudiment per Pere Navarro. Home, això s'ha de tenir en compte, tot això. Una setmana ha volgut arreglar la corona, el PSOE, el PSC. Deixem-nos acabar la línia 9 del metro, que tothom.
Sí, sí, sí. Que no parli d'Europa, per favor. No, no. Que la Merkel no escolti... No sàpiga qui és. Exacte, que no digui res. Per favor, el tema allà... Que no digui res, tanqueu-lo. Bueno, en fi, què passa amb... Què vols dir? A veure, què vols dir tu del Pere Navarro? No, ja està. Vull dir que el home de moment està tranquil. Si passa alguna cosa ja ho direm.
Ah, vale, vale, doncs vinga, va. Doncs escolta, passem a la secció... A la supersecció Twitter em va ple. Exacte, Twitter em va ple, eh? Correcte. Vinga, tindrem tòpics d'aquesta setmana, una mica que s'ha comentat. Tenim substitut per el senyor Bárcenas. Ah, sí? Sí? Sí, hola. Hola, hola, Iago, dic que sí. Ah, sí, no, clar. Clar.
Párcenas ha sigut trending topic molt de temps i ja tenim substitut. De què no saps de quin partit és? No ho sé. Doncs del Partit Popular. Ah, del Partit Popular. O sigui, és el nou icone dels tuitaires, no? Correcte. Resulta que hi ha un ministre... Sí?
Que es diu Jorge Fernández Díaz. Em sona, em sona. Que és el de l'interior, no? Sí, sí, de l'interior de les persones. I que és el germà del Fernández Díaz, de l'Albertito, del PP, de tota la vida. Total, que aquest home ha vingut a dir que el matrimoni gay, bueno, ha dit textualment, el matrimoni gay no assegura la pervivència de l'espècie. Un aplaudiment per ell, ja. Molt bé.
També et dic que escoltant-lo amb ell podríem dir que el matrimoni heterosexual tampoc garantitza la vida intel·ligent. No, ja et dic una cosa, depenent de quin heterosexual que veus també, jo no sé si vull que l'espècie continuï evolucionant cap allà també, t'ho dic. Vull dir que dius, ojo, perquè què passa, no? Així n'és. En fi. Total, que amb unes declaracions així només pot passar una cosa i és que ho petis a Twitter. Clar. Ja et dic que els tuits són bastant durs. Ell buscava ja ser tretintòpic, si no, perquè ho diu, no? Sí, sí, claro. Totalment.
¿Y qué digo en el Twitter? Cosas como el nombramiento de Jorge Fernández Díaz como ministro garantiza la pervivencia de la idioteca. Pepe Colubi. Pepe Colubi no Cunec. Miquel Nao. Alguien debería decirle a Jorge Fernández Díaz que los curas que tanto le gustan tampoco garantizan la supervivencia de la especie.
Mònica, t'arribes? Anem a posar una mica de qualitat. Ojo, l'editora del diari ara, que va estar aquí a la penya del morro, va venir aquí amb el seu xòfer, va venir. Per què el fiscal Rodríguez Sol no pot dir el que pensa i el ministre Jorge Fernández Díaz sí? Ah, i per què? Ha començat ja com era ella a la tele, amb la pregunta. Per què? Clar, com la mitjana en el Polònia. Com apretant molt. Se li ha quedat.
Y Arabia Saudí ofrece a Jorge Fernández Díaz, ministro de Interior, un puesto como juez en uno de sus tribunales islámicos. Ah, està bé, sí, està molt bé, perquè allà, bueno, tot el tema gay, no?, està com molt... Sí, sí, també ho porten molt, ho tenen molt clar. Sí, també està molt evolucionat, també està molt evolucionat. I després, també, a Twitter, hem tingut... També n'ha anat ple de... amb el senyor Sandro Rossell, que hi va fer una roda de premsa. Sí, que tothom està esperant que hi ha el Sandro, que tindrem un nou entrenador, i no. Clar, no, i...
Sobretot el tema esportiu, Tito Vilanova va estar molt bé.
Però amb el tema dels bojos nois va patinar una mica. Ai, Sandro, és que a veure, tu també, que vols que teniu el president perfecte, i el president perfecte no existeix. Sobretot si es diu Sandro Rossell. Què és el que va dir sobre els bojos nois? Va generar un hashtag a Twitter molt graciós, que era nanos molt macos. Ah, que ell va dir que els bojos nois eren nanos molt macos. Nanos molt macos, i molt bones persones. Sí, que li diguin a la porta que l'amenaçaven, i encara continua rebent trucada, però com a mínim fa uns mesos, continuava rebent trucades al mòbil amb amenaces de mort a ell i a la seva família.
Doncs això va generar un hashtag super graciós i la gent es va sumar aquí. Pepe, nanos molt macos, i aquells dentistes que decideixen que l'anestèsia està sobrevalorada sí que són nanos molt macos. Molt bé, està bé. Escolta, tio. Twitter, de debò, és avui en dia un lloc on refugiar-se i gratis. Vull dir que això està molt bé. Tinc temps o ja hem plegat? Bueno, tens un minut. Amb un minut podràs fer el que... Sí, amb un minut parlem de botreguenyo, sisplau.
Ah, vinga, va, doncs parlem de Butragueño. Què passa amb Butragueño? Benzema va decidir agafar el cotxe i anar a 216 quilòmetres per hora, que tenint en compte el tant percent d'error que dona el...
El radar són més de 220 quilòmetres per hora. Efectivament, eh? I l'Otragenyo, quan li van preguntar sobre el tema, va dir... Todos hemos ido algo más deprisa alguna vez. Ah, és veritat. Algo más, eh, només? Algo más deprisa. Home, potser 130 o 140. Sí, sí, això... Escolta, aquestes declaracions em sonen. Em sonen a alguna cosa. Però 216. Jo foto el meu cotxe a 216 i no queda ni el starter. No has anat mai a 216, Iago? Eh? No has anat mai a 216, tu? Amb algun avió, sí, però només faltaria. Però amb cotxe, no. Oh, però...
I m'ha recordat a l'ASNAR, no sé si recordes, no sé si tens el vídeo. Sí, que parlava del vida, la DGT i tot allò. És com esos letreros que uno ve cuando pasa ahora por las autopistas y le dicen, no podemos conducir por ti. Y yo siempre pienso, ¿y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí? Quina gràcia, la gent l'aplaudeix. Sí, sí, clar, jo pensant en això, dic, mira, en el cas de Benzema...
Crec que si vol anar en cotxe, a partir d'ara, sí que algú haurà de conduir per ell. Confio i desitjo que li hagin tret el carnet. A veure què diu l'Aznar, a veure. Me gusta que me digan, no puede usted ir a más de tanta velocidad, no puede usted comer hamburguesas de tanto...
No puede usted comer esto. Debe usted comer esto. Debe usted evitar esto. No debe usted beber esto. Y además usted le prohíbe beber vino. En fi, donc sí, el senyor Aznar amb les seves històries. És que fa ràbia, fa ràbia. Perquè, a més, que ho digui ell, que no li agraden les prohibicions, toca la pena. Podríem posar també d'afició.
Sí, molt bé. Iago, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona setmana. Escolta, la setmana que ve vindràs per telèfon? Premiarem la meva presència. Oh, gràcies. Ens agrada molt tenir-te, Iago. Vinga, Iago, que vagi bé. Gràcies. Adeu.
Bé, us deixem aquí i agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Berdoi a la qualitat Sant Justenca, la Núria Oriol al coaching de la qualitat, la Clara Aguilar amb el seu molín ruix, la banda sonora, eh? El casal de joves amb la Montse Martín, el Dani Martínez i el Joan Sirivella i la Teresa Cots avui de l'agrupació sardanista, que per cert el Sergi preguntava al xat, la Teresa Cots és una taliban de les sardanes? Bé, té una visió molt radical d'aquesta folclora catalana.
que ho interpreti com vulgui. Leli Capdevila, que també al xat, diu tot el relacionat amb Falete em sembla poc. Sí, potser sí, potser sí.
En fi, gràcies al Sergi i a l'Eli per comentar, i al Iago també, que l'hem tingut ara a la secció del món de Iago. Cristina, el millor del programa per tu, avui, què ha sigut? Doncs avui, Mulan Rouge. Mulan Rouge, tardes molt. Aquesta banda sonora que m'encanta. És que us ho he dit al començament, és que les noies no sé què us passa. M'encanta, sí, Jordi. Us torneu bojes. No, però és que només cal dir que visqui l'amor.
Ja, això sí. Bueno, en fi, que vagi molt bé, Cristina. Bona tarda. Nosaltres tornem demà a partir de les 5 i anem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdó i el capdavant. Que vagi bé. Adéu-siau.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
Fins demà!
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts mesos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que
Bona tarda, són les del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícia.