8.1 Ràdio Castell 8.1 Catalunya Informació Són les 5
Ja són 18 les dotacions terrestres dels bombers i 7 els mitjans aèris que treballen en l'extinció d'un incendi de vegetació forestal al pont d'Armentera, l'Alcà. Les flames no afecten cap nucli urbanitzat. El fiscal no suposa que l'empresari Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'Unió, Vicenç Gabaldà, canviïn els 7 mesos de presó per treballs en benefici de la comunitat. La violència de Barcelona els va condemnar pel finançament irregular d'Unió en el conegut com a Cas Pallerols.
Imputada per malversació de fons públics, la diputada socialista Montserrat Capdevila per haver pagat viatges privats presumptament a càrrec del Parlament. Haurà de declarar davant del jutge el 28 de maig. Les elèctriques hauran de tornar 16 euros de mitjana als consumidors domèstics. Les companyies compensaran així el que han cobrat de més durant el primer trimestre d'aquest any. És la diferència entre el preu fixat pel Ministeri d'Indústria i el preu real del mercat en aquest període que ha estat inferior.
Els alcaldes de les Terres de l'Ebre afectats pel projecte Castor i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, estan indignats amb el govern espanyol. Critiquen que el Ministeri d'Indústria hagi amagat durant sis mesos l'informe que vincula el magatzem de gas amb els terratrèmols a la zona. Els treballadors de les centrals nuclears d'Escó i Vandellós comencen una vaga aquesta mitjanit. Els sindicats demanen estabilitat laboral i es queixen dels serveis mínims dictats que faran que no hi hagi afectació a les plantes.
Els Mossos han detingut 14 persones i n'han denunciat 17 més per presumpte robatori de telèfons mòbils al Gironès i al Pla de l'Estany. No només han inspeccionat botigues, sinó que també han aturat gent al carrer. Icat.cat serà l'emissora oficial del Primavera Sound i el Sòner, dos dels principals festivals catalans. El canal transmetrà en directe per tot el món una seixantena de concerts d'artistes com Nene Charlie, Dam Dam Girls o Joana Serrat.
Els esports serà també en titulars. Carles Puyol s'ha acomiadat del Barça després de 19 temporades, 15 en el primer equip. L'objectiu del futbolista de la Poble és recuperar-se del genoll, principal motiu del seu adeu. Puyol veu difícil continuar jugant al futbol professional i tampoc es veu fent d'entrenador, però no descarta treballar en l'àmbit del futbol base.
El Barça juga a la Lliga dissabte a les 6 contra l'Atlètic de Madrid. Al Camp Nou hi haurà un mosaic amb 100.000 cartolines on es llegirà el lema Som al Barça i durant el descans les seccions d'envol, hoquet, patins i futbol sala oferiran els títols aconseguits aquesta temporada.
I el Barça de bàsquet és a Milà per disputar les semifinals de la Final Four de l'Eurolliga. El capità Joan Carles Navarro estarà a punt per jugar el partit de demà a les 9 contra el Real Madrid. Avui al Catalunya Vespre Sports a Catalunya Ràdio us oferirà una entrevista amb Navarro i demà la transmissió del partit també a partir de les 8.
I el temps tarda assolellada, la tramuntana es mantindrà moderada amb alguna ratxa forta al nord de l'Empordà. La nit tornarà a ser fresca i a part demà divendres el temps serà molt estable. Les temperatures similars. A l'escoltes, ràdio d'esplè, sintonitzes, ràdio d'esplè, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tosfer, durant 8.1. Ràdio Tosfer, durant 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, Carme.
Alguna notícia d'última hora, Sant Just, que valgui la pena comentar en aquest sumari? Crec que no, eh? Doncs mor avui, no. A més a més, també avui al programa ens visita l'Àlex Espinosa, l'ESPI, eh?, pels amics, que juntament amb altres ha organitzat l'exposició. En Pol va a Sant Just, que s'inaugura avui a la 6 al Casal de Joves. També tindrem, com cada setmana, a la Susi, amb mort, que ja la tenim al programa. Susi, què tal? Com estàs? Bona tarda. Perfecte, gràcies. Susi, bé adies.
Estic segura que em trobaves a faltar, eh? Hi ha dies que no venies ara. Què t'ha passat? Bueno, és que ho passo tan malament, veient que passes amb mi, que vaig decidir de fer una petita pauseta. No, jo no passo de tu. Bé, ja en parlarem. Bé, després en parlem. I avui al programa, a més a més, també parlarem amb una de Sant Justenca, l'Anna Fresquet, que fa ja mesos viu a Madrid i que té un projecte solidari del qual ens la vol parlar.
I també tindrem la Gina Toses de la Vall d'Avers, la Núria Oriol de les Notícies Positives i a la segona hora. Avui parlarem amb l'esperança de la mítica perruqueria Esperança a la secció de Comerç Local de Sant Lluís i tindrem la secció de Llibres amb l'Arnau Consol. Avui un programa bastant ple, ja t'ho dic ara, eh? Benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Obrim la carpeta de notícies locals d'aquí de Sant Just. Parlarem de l'Ajuntament, que posa en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi i també del club d'Hípica Sol Solet, que acull aquest diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. Però abans de tot això, Carme, comentem que la Generalitat de Catalunya destinarà 400.000 euros per finançar el servei de control de mosquits del Baix Llobregat. O sigui, poca broma amb el tema...
I això ja comença a preocupar-nos. No, el què? El què? Home, els mosquits del Baix Llobregat, no? Sí, però el tema és que la Generalitat havia dit que no en donava diners aquest any. Ah, i al final en dona? Per tant, seria més aplaudiment. Ah, vale, vale. Bueno, aplaudiment perquè sabem que el menys i més molts continuarà... Gràcies, Generalitat.
No, no, per això dic no en aquest sentit, però si més no es manté el que va ser els últims anys. El govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments després de saber que no portaria el finançament per mantenir el servei. Per tant, es manté, una bona notícia. Sí, recordem que l'Ajuntament de Sant Just va aprovar el mes d'abril una moció defensant aquest servei, que dona servei a 18 municipis de la comarca, entre ells Sant Just i a l'aeroport, també al port i altres llocs així. Des de l'any passat la Generalitat havia eliminat el cofinançament del servei,
que va traspassar l'any 88 al Consell Comarcal i que es va comprometre a cofinançar perquè era un servei transferit. Des de l'any passat, però, la Generalitat no aporta els recursos que li corresponarien per poder-lo mantenir i per això l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una moció. De fet, des d'aquí també es destinen diners a aquest servei, en concret 7.900 euros anuals, és el que destina l'Ajuntament de Sant Just.
I sense l'aportació de la Generalitat, semblava que el consistori s'hauria d'haver obligat, en el de Sant Just com els altres, a duplicar aquest pressupost si no voldrien prescindir-ne. Doncs bé, en tot cas, tema resolt i hi haurà aquests 400.000 euros al servei de control de mosquits de Baix d'Oraga.
El treball dels mosquits, també. Per cert, Carles, deixa'm preguntar-te, perquè ja que parlem de la qüestió, com estan les plagues de mosquits tigres? Jo aquest any encara no he vist res, eh? No, no. I estem ja 15 de maig. Aquí a la ràdio estem tranquils, normalment ja cap a aquestes alçades. Tu em sembla que eres una de les més perjudicades, amb tot de picades... Potser m'ha canviat la sang. Potser sí, potser sí. Acabes anar a donar sang l'altre dia al casal de joves? No, no, no. Ah, no, no.
Bé, doncs què ha dit? Susi, t'ha picat algun mosquit últimament? No, és que jo tinc la sang blava, per això no tinc aquests problemes que tenim aquí a Sant Just. Que ets com una princesa, tu. Exacte. Canviem de tema i parlem ara de l'Ajuntament de Sant Just, que posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per mòbils. Què vol dir això, Carme? Què hi ha codis QR o com va?
El consistori ha signat un acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local per posar en marxa aquesta nova eina i es comença amb dues rutes, una passejada per les fonts de Sant Just, com ara la de Can Marlès, el rector del Ferro i de la Beca, i una altra, per un altre sentit de colzeure, la de Sant Just, dissenyat per la CEAS i catalogat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
L'empresa Natura Local es dedica a promoure el patrimoni natural dels municipis catalans i amb el disseny d'aquesta aplicació que és gratuïta es poden planificar aquestes rutes. Aquesta eina guia fins a punt d'inici, informa del que es pot veure, dona informació als llocs per on es passa i també hi ha informació als serveis propers com ara on menjar, on allotjar-se i llocs d'interès. Es pot descarregar al web de Natura Local o també aviat al web municipal.
Però com funciona? És una aplicació. Tu t'ho descarregues i amb el teu GPS et va dient cap on has d'anar, per exemple, alguna cosa per l'estil. Sí, llavors dona informació dels llocs on estàs, de cap a quin lloc pots anar, però què tens més enllà. Tant per Android com per l'iPhone? No ho tinc, aquesta informació, no la tinc. Ja ho mirarem. La pàgina web és... NaturaLocal.com
No ho saps? No ho sé. Home, Carme. Tinc que és la pàgina web de Natura Local. Si ho portes al Google segur que et surt. A veure, busca-ho. Vaig a buscar-ho al Google en una feina d'investigació sense precedents. Saber quina és la web de Natura Local.
Ja estic al Google, estic posant, eh? Natura, Natura Local. Home, em vas dir que vingui a la pàgina web perquè si algú s'ho vol descarregar pugui... És que no només n'hi ha de ser injust, eh? Ara aquí potser et trobes una mica de... A veure, jo he trobat una que diu naturalocal.net. Mira, veus? Diu, itineraris. Nosaltres. Aquesta. Notícies. Club de Natura. Vídeo Natura Local. Aplicació Natura Local. Ja la tens? No. Llavors te la pots descarregar per Apple i per Android. Veus? Ja està. Ja està. Eh! Fàcil. Fàcil.
Clar, ja està, investigació resolta. Bé, i acabem ja amb una altra qüestió. Parlem del club hípic Sol Solet, de Sant Just, que acull diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. No?
Què? Que passa això, no diumenge. Sí. Ah, vale, vale. Què vols dir? No, res, eh? No dic res. T'he mirat estrany? Sí, has fet una pausa. He fet com que sí? Ah, val, val. Jo ja et donava pas perquè expliquessis. Perquè dius una frase només tu. Eh, no. Ah, no rebenen pas dues. Perdó, no. És que, a veure, a veure una cosa, a veure. Primera, hem començat amb aquella època, s'ho hem de dir, que arriba el sol...
I jo no et veig. Ah, no em veus. No et veig bé. És a dir, et veig, t'endevino, però no... Veig una mica la mirada, però no veig la teva boca, per exemple. Sí, és veritat. Doncs no... És important veure la boca de l'altre, eh? Ja, ja, ja. Bé, a més a més, tornem a fer-ho, tornem a fer-ho. Va, vinga, tornem a fer-ho. El Club Ipix Sol Solet acull aquest diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més, serà l'escenari de la final del Campionat de Catalunya i el club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom qui vulgui animar els seus genets, eh?
Sembla que estan fent un molt bon paper aquesta temporada pel que fa al campionat de Lliga. Els equips de Sol Solet estan situant en les primeres posicions de la taula, especialment en la categoria sub-14, em sembla. I aquest diumenge serà una jornada decisiva per aquests equips del Club Ípics Sant Justencs. Hi haurà activitat durant tot el dia, des de dos quarts del matí.
fins a les 7 de la tarda aproximadament, i és que hi ha molts equips que competeixen en diferents proves, i l'entrada de les finals, com deies, és gratuïta, les competicions comencen a dos quartadeus, allarguen fins a les 7 del vespre, al club Ípics Sol Solet, i a més a més, recordem també un parell de coses vinculades amb aquest club, que és que també han estrenat una activitat per Collserola, que són unes passejades a cavall. Molt bé, molt bé. Tenen aplicació també o no? No, no, no, és en persona.
I després de l'estiu hi ha un casal per nens i nenes de 3 a 16 anys, de lluny a divendres.
Doncs aquestes són les notícies de Sant Just. Si voleu més informació en teniu ara a través de radiodesvern.com i a partir de les 7, el Sant Just Notícies edició Vespre. Carmo Berdoi, moltes gràcies. De res. Fem una pausa per la publicitat i tot seguit ens posem amb l'Àlex Espinosa que d'aquí una estona inaugura l'exposició en polva Sant Just al Casal de Joves. Fins ara mateix a la Penya del Morro. Ràdio d'Esvern 98.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 93 342 3536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro.
disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Un minut passat d'un quart de sis de la tarda, el nostre primer convidat del programa d'avui és l'Àlex Espinosa, que ha organitzat aquesta exposició en polva Sant Just i que no sé si estàs una mica nerviós perquè s'inaugura ja la presentació oficial d'aquí tres quarts d'hora al casal de joves. Àlex, què tal? Bona tarda.
Bona tarda. Nervi, nervi. Ja de per si. Ja és la meva forma de fer. T'has de passar nerviosa ja, no? Tranquil, relaxa't. Si vols qualsevol cosa, ens ho comentes. Ja et fa pan, sisplau. Ara te'l porto. No pateixis. A veure, Pol, explica'ns... Àlex, perdona, explica'ns on neix aquesta exposició, la d'en Polva a Sant Just.
L'exposició, més que res, començava perquè el Pol, que és d'Hospitalet, però que ha estat així tota la vida, des que jo venia a Sant Jús, que ha estat tota la vida venint aquí, sortint i coneixent gent aquí, vam decidir que Sant Jús seria un bon lloc perquè la gent el pugui recordar.
De fet, el Pol era un amic teu, era dissenyador gràfic, no? De fet, ara vam venir fa tres anys. Aquesta exposició és com un homenatge, podríem dir? Bé, més que homenatge és per recordar-lo. És perquè la gent que no va tenir possibilitat de Sant Just venir a veure l'exposició que vam fer a Hospitalet, que pugui veure els quadres que no ho va veure, sobretot. Què s'hi pot trobar en aquesta exposició?
Bueno, en aquesta són reproduccions, això sí que ho avisem, que no són els originals, i no sé, hi haurà, suposo que, uns cent i pico dibuixos i quadres, reproduccions amb diverses tamanys, i hem fet així com un amagallament allà a la sala Ovidi del Casal.
I avui podrem trobar també projeccions d'algunes fotografies, posarem una mica la música que vam fer, el recopilatori que vam fer entre tots, no de música nostra sinó música que vam escollir i hi haurà brana i ja està.
De fet, tots els dibuixos que s'exposen són del Pol. Com era ell dibuixant? Quin estil tenia? Per la gent que no ho sàpiga i explicar una mica com són aquests dibuixos de l'exposició del casal. Era tirana realista o era abstracta?
Doncs la veritat és que és tot. El Pol, la veritat que era el més eclèptic del món, vull dir, feia dibuixos realistes, li agradava l'hyperrealisme encara que no arribés, li agradava també l'abstracte, feia coses molt naïves, molt de còmic, és que realment allí us donareu compte com hi ha de tot.
I tu veient aquesta exposició et pots arribar a conèixer una mica com era el Pol. Sí, home, la personalitat i veure les coses que li han influenciat, pel·lícules, música, de tot. Allí, si potser hi ha algun guinyo que trobaràs d'alguna pel·lícula, però això depèn de cadascú. El coneixement que tinc. No sé, és que el Pol, de fet, la cultura li xiflava, totes les expos, totes les pel·lícules, no sé.
Suposo que el típic de Blade Runner i coses així, però fins, no sé, humor o qualsevol cosa, d'aquestes pel·lícules que siguin rares, que et facin pensar, tot això li xiflava. Exposicions, el mateix. Jo tampoc no soc tan cultureta i tampoc puc posar molts exemples. No, perquè dius una mica un tio inclassificable a l'hora de plasmar les seves obres, no?
Bueno, jo què sé, nosaltres vam dir artista polivalent, quan vam descriure vam fer això, no sé, també, suposo que es pot dir que era eclèptic o no sé, però... De fet, el Pol també col·laborava en una coneguda revista que durant alguns anys es va editar, des del Casal de Joves, que era la revista de l'Òbul, on tu també hi participaves. Quants anys deu estar fent la revista?
Bueno, pues suposo que em mataran tots, perquè la veritat és que... Ni idea. Jo crec que vam estar... M'ho invento, eh? Però jo crec que vam estar del 2002 al 2006 o 2007, més o menys. Això s'hauria de trucar al Miquel Ardébul. Ell era el que portava, no? Sí, sí. Miquel Ardébul, Marc Ramírez... Home, jo recordo que era una revista que... Bé, jo vaig... Jo la llegia, va tenir bastant de difusió...
Aquí al Casal, no? Quin record tens tu de la revista de l'Òbul? Bueno, jo tinc molt bons records més que res perquè és que allí fèiem el que ens donava la gana. A veure, no teníem ajudes de cap tipus. Sempre muntàvem les festes. Bueno, l'ajuda del Casal sí, sempre l'hem tingut. Que muntàvem les festes i amb els diners que recaudàvem i tot això fèiem la revista. I la veritat és que està de puta mare perquè és que fèiem el que ens donava la gana. No hi havia censura a ningú. Això t'agradaria. Home, jo a vegades veia alguna vinyeta de còmic, no? O alguna cosa que deia, hosti, això és molt fort. Aquests seus són uns punquis.
Pues segurament això ho va fer el Pol. La vinyeta que llegissi segurament la va fer el Pol. Però sí, sí, sí. La veritat és que hem intentat sempre... És autèntic, no? Passada que pensin altament. No ho sé, a l'igual no, eh? No ho sé. Bé, clar, justament abans t'he preguntat que és una revista d'actualitat, això, i m'has dit no. Justament tot el contrari. No, no, no. O sigui, era que fèiem un tema i, mira, els temes eren...
Els que més recordo eren els de la vergonya, el porno i tot això. I allí a l'exposició podreu veure alguns òvuls que guardàvem i ja veureu que hi ha algunes que no hi ha cap mena de vergonya. De tots els dibuixos que hi ha, quin és un dels que t'agrada més o t'agrada més o seleccionaries algun per comentar?
Bueno, a mi, és que, mira, us explico l'última expo que vam fer del Pol, que és la que vam fer Hospitalet al Barrades. Aquella vam fer, perquè ella també ens ho va demanar, que es titulava 200 dies, i era un recull de totes les obres que va fer durant els seus últims 200 dies, perquè va ser bastant prolífic i, bueno, eren obres impactants.
I a mi hi ha una, que és totalment diferent a les altres, que és la dona d'aigua, que és un quadre d'una noia, tampoc realista, però no sé per què, ella transmet ahí com una calma i un bon rotllo, que està molt bé. Potser hi ha altres que són tot el contrari, que és el que tu deies, que són més punquis, més sacos... Més foscos, no?
Bueno, sí, és que hi ha de tot. Depèn quan t'ho miris i talles els textos que hi han posats i coses així, hi ha coses més foscas, però és que és tan eclèptic en tot, és que us ho juro, eh? No, no, és que, perdó, per les tres parades... Ja et dic que ho pots veure en els quadres com hi havia alegria, com hi havia mala hòstia, com hi havia enguarrades, com hi havia sexe, com hi havia xistes, com qualsevol tonteria que ens fes gràcia o que ens...
que ens motivés d'alguna manera, ell li donava la volta i ho transformaven a algú. A mi m'agradaria fer-te una pregunta personal, si no et fa res, perquè... No, no tinc nòvia, no. Aquesta era la segona. Però la primera és com afecta la mort d'un amic, d'un col·lega amb qui també has compartit tantes experiències, perquè qui més qui menys li pot haver passat, no?
Mira, amb la gent d'hospitalet, els meus col·legues d'EGB, de tota la vida, ens coneixem des que teníem 3 anys, amb el poble era des que teníem 3 anys i portàvem 30 anys junts. Llavors, la veritat és que ho viu com que... Que la veritat és que et dona pel cul la vida una mica a tu, però et dones compte que la putada li hem fet amb ell i...
I no sé, la pèrdua és pensar cada dia amb ell i quan surts de festa dius, jodeu, què bé s'ho passaria, ens anem a algun concert, el que sigui, perquè hem fet milers de viatges junts, el trobes a faltar, sobretot, però la putada és per ell. Home, diuen que el record fa que es mantingui viu amb vosaltres en aquest cas i amb tota la gent que el va conèixer.
Bueno, això és el que intentem, la veritat. Vull dir, amb aquesta... És que igualment les expos, els concerts que hem muntat així en honor del Pol, la veritat que també serveix com a trobada i trobada vol dir que parlarem d'ell, recordarem coses i és el que tu dius, que mantenir-lo viu una miqueta dintre nostre. Quins concerts heu organitzat?
Bueno, quan va passar la putada que va passar, vam muntar un concert al Salamandra, llavors gent que el coneixia i això ho venia a tocar, que potser, no me'n recordaré tots els grups, però hi havia Habitació 101, La Cosa Còsmica, Cornet Biff, La Tresca...
i alguns que m'ho mataran, però... Doncs, escolta, aquest record pel Pol, a l'exposició que es pot veure i que s'inaugura d'aquí una estona, ja et deixem marxar perquè vagis cap allà a preparar-ho tot, perquè no sé si hi haurà pica-pica i cava... Sí, bueno, cava, de moment, el col no n'hi ha, ho pensarem d'aquí una estona, perquè hi ha de venir nens i tot això, i de moment hi ha cagaulat i croissants i coca-cola...
Sí, sí, sí que digan, sí. Bueno, es de molt de la nostra època. Bueno, suposo que ara fa. El què, perdona? No, no, di-lo, a les xetos i la fonta i tot això. Home, perdona, això ja ve. Bueno, canxitos, canxitos. Ah, canxitos. Canxitos, un clàssic. Efectivament. Doncs d'aquí una estona, doncs aquesta exposició, en Polva a Sant Just, amb aquestes més de 100 dibuixos que estan explorats a la sala Ovidi Montlló.
I una altra cosa que no se m'oblidi, que també, que qui no pugui venir a veure l'expo o el que vulgui, nosaltres vam fer una pàgina web pel Pol, que ens va dir que amb això, el disseny grafic, que ja ho fèiem amb el Pol, que es diu polsantamans.com, i allí podreu trobar totes les seves obres, i allò que sé, xafardar-se una mica del que feia, i allí realment sí que està quasi tot.
Doncs mira, procurarem penjar-la al Facebook del programa perquè si alguno que ens estigui escoltant la pugui veure. Doncs puta bona. Àlex Espinosa, ESPI, que et diu tothom. Sí, sí. L'ESPI, l'ESPI. A vegades ja trucava al canal. Sí, home, és l'ESPI. L'ESPI, sí, sí, l'ESPI. Que portes a part també la web del Casal de Joves i també l'agenda que es fa trimestralment, no?
Sí, sí, bueno, això ho feia amb el Marc, que és l'altre company, que els tres formaven Braille, bueno, ara amb l'Uri va dia, però el Marc Pérez, el Pol Santamans i jo vam fer Braille i tenim l'empresa que està de disseny, Braille Corp. Molt bé, doncs, escolta, moltes gràcies per haver vingut, Àlex. A vosaltres. Per difondre, igualment. Es du. Vinga. Fem una pausa per la publicitat i tot seguit parlem amb unes injustenques, l'Anna Fresquet, que fa temps que viu a Madrid i té un projecte que té moltes ganes d'explicar-nos. Fins ara mateix, a l'Apanyam al Marrú.
Fins demà!
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, de ràdio de Sant Jus.
Ràdio Tosfer, 98.1. Ràdio Tosfer, 98.1.
Dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del morro. Gràcies per escoltar-nos. Susi, com estàs? Com et va la vida? Com estàs?
Noto que realment sí que em trobes a falta, o sigui que la meva estratègia ha funcionat. Ha funcionat, ha funcionat. Que bé, que bé. Escolta, però un moment, d'aquí una estona ja anirem cap al consultor sentimental de la Susi... Ets tu el que en tens ganes, eh, que vas posant aquí la musiqueta de fondo? Jo sí, jo sí, és un ganxo que es diu en el cor radiofònic, perquè d'aquí una estona en parlarem, però això serà d'entra d'un rató.
Com deia aquell, perquè abans tenim una entrevista i és que volem parlar amb una Sant Justenca que fa ja alguns mesos que viu a la capital d'Espanya. Hi ha fons mesos que viu a Madrid. És l'Anna Fresquet i la tenim al telèfon. Anna, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, Sant Justenca que viu a Madrid. Bona tarda. Hola.
A veure, explica'ns, perquè t'has portat en contacte amb el programa, perquè tens un projecte en marxa, solidari, em sembla que d'aquí unes setmanes te'n vas cap a Mèxic, a desenvolupar-lo, no? Explica'ns quin projecte és i com d'on ha nascut tot plegat. Bé, doncs tot va començar el setembre passat, que vaig traslladar-me aquí a Madrid amb la meva parella, i vam venir a treballar per una ONG,
que no és molt coneguda aquí, ens diu Madre Selva. Madre Selva? I és una eje petita, però que està per tot el món, o sigui, té seu a tot el món, i fa cooperació i apoio la infància arreu del món. I el projecte on anireu? Quan marxeu cap a Mèxic? El 6 de juny. El 6 de juny, o sigui, ja. Em falten menys d'un mes. I quant temps hi estareu?
No ho sabem. En principi, ara de moment hem firmat per sis mesos. Per sis mesos, eh? I on aneu de Mèxic? Ciutad Juárez. Ciutad Juárez. De fet, diuen que és una dels llocs, una de les ciutats més conflictives de Mèxic, no? Sí, de fet, fins al 2012 era la primera ciutat de la llista més perillosa del món. I què és el que aneu a fer allà? Allà, segur que a la gent li sona, aquesta ciutat,
perquè ha sortit molt a les notícies. Home, perdó, sí, quan hi ha assumptes, no?, de marcos, assassinats, en fi, qualsevol... Sí, sí. Sempre surt a les notícies, no? I què és el que fareu? Bueno, com aquesta ciutat està en un lloc problemàtic, perquè està just a la frontera amb Texas, és just el punt on la gent intentava emigrar cap als Estats Units.
i molta gent que a Estats Units enviava cap a Mèxic un altre cop o que no deixava passar es quedava en aquesta ciutat sense recursos per tornar a ser un poble natal o passar cap a Estats Units a més també és el punt on passa tota la droga
Perdona, Anna, espera, que et sembla que et perdem una mica. No sé si pots, que estàs al telèfon mòbil, trobar algun lloc on hi hagi una mica més de cobertura per escoltar-te millor. A veure, aquí millor. Sí, ara t'escoltem millor. Estaves dient que era un punt, doncs, vaja, conflictiu, no?, que està a prop de la frontera, on també molts mexicans intenten creuar-la de forma il·legal, en fi. Sí, de fet, en aquestes ciutats acaba això, ho comentava abans. Tota la gent que no aconsegueix passar...
i que no tenen diners ni recursos per tornar a casa seva. Llavors es queden allà. I és el punt on hi ha tot el moviment de droga cap als Estats Units. Fins 2011 va ser la ciutat més perillosa perquè hi havia una mitja de 100 homicidis al dia. Però ara... Perdona, ja sé que això ho hem vist a les notícies, tu ho estàs comentant, però és que realment són unes dades esfereïdores.
Sí, sí, són unes dades bastant fortes. Però el bo és que ara, gràcies a moltes entitats i gràcies a la propa gent del poble, està canviant tot això. Clar, de fet jo havia fins i tot sentit que això no és veritat o no, però que fins i tot la policia era corrupta, no? Hi havia una màfia dins de la pròpia policia, dins del cos policial mexicà del departament de Ciudad Juárez. Sí, sí, sí. Durant molts anys ha passat això.
que fins i tot la policia tenia tractes estranys per cobrir tot això i per posar diners a les seves butxaques. Una mica el que està passant aquí...
però d'una manera una mica més hardcore. Clar, més escandalosa, no? I a més a més, vaja, amb tot aquest ajustament de comptes entre els diferents clans, les diferents màfies de la droga, en fi, ens imaginem una mica el panorama que hi havia. Això dius, però, que s'ha anat canviant aquesta tendència en els últims anys? Sí, des de 2011 a 2012, més o menys, gràcies a ONG, a moltes entitats, tot això està canviant. De fet, la gent de Ciudad Juárez
estan molt disposades a canviar tot això. I estan com fent una netesa molt bèstia. La gent té moltes ganes que es parli molt millor de la seva ciutat, de netejar-la, fins i tot que la gent jove no entri en tot això i no formi part. I el projecte, Anna? Què és el que heu de fer allà, concretament? Allà...
Hi ha una ONG molt potent que, de fet, estan per tota la ciutat, tenen tres centres molt grans on es dediquen a les activitats per la gent jove perquè s'entretingui amb això
i no vagi a entretindre's en coses pitjors. Per tant, m'imagino que tallers, cursos... Exacte. Va una mica per aquí, els adolescents i els joves de la Ciutat Juárez, com una mena de casal de joves, potser. Exacte. Molt semblen al casal de joves de Sant Jús, però amb activitats més dirigides a que ocupin el seu temps lliure en coses més sanes i més productives...
i, bueno, es fa de tot, es fa tot tipus d'esports, tenen una tirolina espectacular, tenen un cine a cada centre i donen l'oportunitat a tots els joves de participar en tot. Estem parlant amb l'Anna Fresquets, en Justenca, que, com dèiem, 10 de setembre viu a Madrid i que ara, res, en menys de 3 setmanes se'n va cap a Ciutat Juárez a portar a engegar aquest projecte amb l'ONG Madre Selva per ajudar els joves que estan allà sense recursos
que tinguin algun tipus d'oportunitat, o com diu ella mateixa, perquè puguin fer alguna cosa i no vagin al que és més fàcil, m'imagino, que és sortir al carrer i estar en contacte amb la droga i amb tot això. Per cert, si algú vol ajudar, ho pot fer d'alguna manera, Anna? Sí, el centre on nosaltres anirem a treballar, allà, es diu Desarrollo Juvenil del Norte.
que si ho busquen pel Facebook o ho busquen per qualsevol banda, veuran a què es dedica aquesta associació. Després, la ONG amb la que treballem nosaltres, que és Madre Selva, és una ONG que, a part d'això, té tot tipus de projectes arreu del món i és impressionant la feina que fan. O sigui, que si volen participar en aquesta ONG...
I, a més, ara mateix, a part del de Mèxic, estem treballant amb un projecte flipinat, que estem... Bé, no sé si us sona, que va haver-hi un tifó, el tifó aïllant fa 6 mesos, i, bé, ja fa 6 mesos vam enviar diners de tota la gent que va donar a Madre Selva per donar-li menjar a 6.500 famílies. Però ara estan intentant...
reconstruir-los les cases perquè s'han quedat amb el 90% destrossats. Hem fet un vídeo per ensenyar com poden donar perquè estem fent un projecte de crowdfunding amb microdonacions i en aquest vídeo explica molt bé tot el que va passar, tot el que vol fer l'UNEG i com pot participar.
Bé, doncs no sé si el podem trobar en algun títol, en YouTube o alguna cosa, perquè també el podríem penjar al Facebook del programa, per exemple, perquè la gent el pugui veure i pugui, si vol, col·laborar. Com es diu el vídeo?
El vídeo es diu En un pequeño mundo. En un pequeño mundo, eh? Sí, és aquell que, no sé si, bueno, dius tu que l'has gravat tu, que amb una pissarra, no?, i amb un rotulador es va explicant una mica a través de dibuixos i també les coses que es poden fer per col·laborar. Exacte, bueno, un explica que és el crowdfunding, que és això que ara està molt de moda per fer petites donacions. Sí.
i després explica com participar en aquest Telefunding. Molt bé. Doncs, Anna, moltíssima sort. Esperem que vagi molt bé. I, res, que no sé si esteu nerviosos o no per marxar ja de viatge, però segur que serà una gran experiència.
Home, esperem. Nosaltres tenim ganes d'arribar allà. Estem ansiosos. Molt bé. Doncs, Anna, molta sort, una abraçada molt forta i que vagi molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies. Adéu-siau.
20 minuts, arribem al punt de les 6 de... Què em mires així, Susi? No, és que m'està passant exactament el mateix que li passava a la Carme, que intento buscar-te la mirada i no... No la trobes. O la boca, i no trobo res. Ni mirada ni boca trobes, sóc una persona fugissera. Però és que com ets, eh? T'ho estaves prenent malament, eh? Et pensaves que t'estava mirant fatal. Clar.
Clar, però això passa. Però no tu, eh? Tots els col·laboradors que estem aquí. No, no dissimulis, et passa amb mi, sobretot. No, no, no. És que m'has dit... Un moment, un moment. Però no ho ets. Què passa? T'he pillat algun trauma allà, perquè m'has dit que mires així. Clar, he pensat, m'estàs mirant aquí amb mala cara? Dic, jo no t'he fet res, per què mires amb mala cara? Que fort, estem a la ràdio, eh?
Ja, ja. Bé, què vols dir que estem a la ràdio? Bé, doncs que vigila quines coses dius, què mires? M'ho has dit fatal. Què va? Tu que tu penses així. Fem una pausa de re i d'aquí uns moments parlem amb la Gina Tosses, que és una redactora, perdó, la redactora en cap de la Vall d'Avers de Sant Just, que cada mes treu la seva revista mensual. Està a punt d'arribar a les llars dels Sant Justencs i ens explicarà de què parlaran aquest mes. Et sembla bé? No, no, em sembla perfecte. Ara m'he agradat.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
Desenys nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Ficam-hi cap a tres quarts de sis de la tarda i crec que ja tenim la Gina Tosses al telèfon. Hola, Gina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Escolta, perdona, quant de temps sense saludar-nos, no? Ara feia mesos que no parlàvem. Què és de la teva vida i de la Vall d'Avers? Com esteu?
Doncs estem molt bé, com sempre. Ja m'ho penso. Bé, cada mes, com ja sabeu, apareix la Vall d'Avers, la revista. Fins ara dèiem que era l'única mensual a Sant Just, però ha sortit competència, perquè el butlletí ha tornat a ser mensual. Algun comentari a fer des de la Vall d'Avers?
Comentari, ja fa molt de temps, ja convivíem junts i crec que us ho podrem seguir fent. Però us ha fet ràbia o no? No, no, tot bé, tot bé. Tot bé, tot bé. Bé, anem al tema perquè aquest mes, la revista, no sé si ha començat ja a arribar o si ho fa ja, està a punt, no? A punt a punt està, sí. Sí, ha arribat la versió digital...
Ja deu haver arribat i ara, doncs, d'aquí quatre dies, la setmana vinent ja començarà a arribar a casa, suposo, dilluns. A qui li dediqueu la portada? Explica'ns-ho. La portada la dediquem als Diablets de Sant Just, que és una nova incorporació i entitats.
I bé, creiem que tot el que és tradició popular i tal, sempre ens agrada molt parlar-ne. I d'això, em parlem dels viablets, i imagino que, no sé si ho hem parlat aquí a la ràdio, però és la colla que està feta per nens petits i per adolescents, que ha estat impulsada per alguns membres de la colla del drac. Correcte.
Sí, exacte. I bé, la Clara va anar a l'inauguració o a l'estrena d'aquesta colla, que va ser el 26 d'abril, i ens expliquen una mica la història. I què diuen? Perquè ara són molt petits, eh? O sigui, alguns tenen, no sé, 5, 6, 7 anys, els més grans ja sí que tenen 11 i 12, però clar, són molt petits. Com els hi va anar l'experiència?
Bé, la Clara va parlar sobretot amb els adults, diguem, d'alguna manera, que van ser els promotors, i res, comentaven el fet que, clar, és sorprenent que nens tan petits portin foc, no?, depèn de quines edats, i llavors es veu que això es permet sempre i quan els adults els canvin la...
la, com es diu, la munició, no sé si diu així, la pirotènia, no? La pòlvora, sí, la pirotènia. La piro, la piro, que diuen els patrimoni. Sí, ells la poden portar a sobre, però sempre tot el que és canviar la pirotecnica ho han de fer els adults. Llavors, un cop solucionat això,
ja es pot fer una colla amb tan petits, no? Bé, aquest és un dels temes que, per cert, apuntar que ara hi ha tres colles de foc a Sant Just, la dels dimonis a Pagallums de Cama Blanca, la del drac de Sant Just, amb la bèstia del rifenyo, i ara amb els diablets. Sembla que a poc a poc, escolta, Sant Just són poquets, però es van creant entitats, no? I a més a més, ahir, enllaçant amb el tema...
es va presentar una nova entitat, de la qual ja vam parlar, que és l'Associació Cervasera de Sant Just, que aprofito per atracar-te una mica, però tu em sembla que vas anar-hi, no?
Perquè et vaig veure... A veure un moment, no t'ho prenguis així com que et controlo, però et vaig veure pujar les escales d'aquí, de Can Ginestà. Sí, ja veig. Vaig pensar que vas anar cap allà i dic, mira, aprofetant la rebaixa, i al 2x1 li preguntaré com va anar. Què tal la nova entitat que es va presentar ahir a Can Ginestà? Doncs molt bé, jo crec que promet. Bé, a més apareixo aquesta entitat en un moment en què el tema de la cerveja artesana és estar en boom,
a Barcelona i a Catalunya s'estan fent molts festivals i des de fa anys, però jo crec que últimament cada vegada hi ha més restaurants també que tenen cervesa artesana. La cultura s'està tenent i jo crec que, en aquest sentit, sent just...
també està bé que pugui tenir una associació que estigui impulsant això. Veu fer tastos de cervesa. Com va anar? Bé, no sé si coneixeu el Marc, el Marc ja no sé com es diu, que tenen la cervesa Holt. Sí, no els coneixem, però ja ens vam parlar que són alguns de les fundadors de l'associació que tenen la seva pròpia cervesa.
Exacte, exacte. T'han fet la seva cervesa, ahir ja estaven amb 3 de les cerveses que estan fent últimament, i molt bé, bastant amargues pel meu gust, però bones, amb molta consistència. Molt bé. Es va allargar la festa fins altres 6 de la matinada, no? Aquí a quants hi ha d'estar, podríem dir, o què?
No, de moment no. De moment no. De moment estan molt tranquils. Però ja em van avançar que per la festa major el trauran al cap. Faré alguna cosa, no? Sí, sí. I bé, el proper número de la Vall de Verde em podreu saber més perquè naturalment faré l'article corresponent. Clar que sí, clar que sí, clar que sí. Per cert, que continuem parlant de la Vall de Verde que surt ja i que els propers dies arriba. Algun altre tema així destacat, Gina? Sí.
Sí, jo volia destacar que, bé, hem parlat amb el David Fàbrigas, que està... Hombre, hombre, qui és, qui és? El teniu localitzat. No, no, no sé, he repostat la broma, hombre, hombre, però no sé qui és.
David Fàbregas, és la germana de l'Alan Fàbregas, el fill del Francesc Fàbregas. No se falta dir-ne de més. Qui que fa, fotografies i vídeos també? Exacte, és un judici audiovisual. La família aquella, quan entres a casa seva, la família de Fàbregas, està tot ple de pantalles i tot del control. Arreben a casa dient, pinxa la 1, pinxa la 2.
No, no, càmeres no, però fotografies sí que n'hi ha. I això, el David ha fet un documental sobre una ONG i un col·lectiu que van fer un projecte a Nicaragua, perquè el David està allà des del 2012, des de fa un any i mig,
ho va deixar tot aquí i s'han d'anar cap a Sud-amèrica. I llavors, en aquesta aventura, part del temps que ha estat allà, ha fet aquest documental, i bé, hem parlat una mica d'aquest documental, que a més ha guanyat un premi de la Universitat de València, i perquè us feu una mica la idea de què va, és, doncs, diguem, la Prússia, que és un barri molt pobre de Granada,
allà cuinen amb una manera tradicional que és amb tres pedres i llenya i les dones cuinen ajupides i respiren molt el fum, no? S'estan moltes hores cuinant llavors tenen problemes d'asma, problemes d'esquena, etc. Perdona, això molt sa... Bé, què van fent unga unga mentrestant? Vull dir que molt sa no és, no?
No, no, és zero. Bé, a més, després també cremen molta, molta llinya, perquè es consumeix molt amb el vent, estan molt exposats, el foc està molt exposat. Llavors, aquesta associació, aquest col·lectiu va pensar, aviam què ho podem fer, no? I jo que he vist el documental està molt bé explicat, perquè van anar xerrant amb aquestes dones i entre tots van anar dissenyant uns fogons fets amb adob
L'adop barreja fem i terra, i llavors diguem que és un material que ho tenen a l'abast, que els hi costa zero, i van dissenyar uns fogons perquè poguessin cuinar aquestes dones. I bé, doncs sobre aquest projecte en parlem, vam fer una campanya de crowdfunding, i el documental va ajudar a difondre-la, i se'n van endur...
aviam, 15.000 d'euros. O sigui, que Déu-n'hi-do al projecte. I tant. Molt bé. Doncs aquest és un dels temes també que es tracten a la Vall d'Avers d'aquest mes. Gina, no tenim més temps, em sap greu, però... Bueno, no sé si tens algun altre tema per comentar. No, no, tot bé. Ah, vale, perfecte. Doncs escolta, ja està, que hem entesos, doncs. La Vall d'Avers, eh? I l'altra revista mensual de Sant Just. Molt bé. Que vagi bé, Gina. Adéu-s'ho, Gina, una sala. Adéu-s'ho, adéu-s'ho.
No minutarem al punt de la 6 de la tarda. Susi, tu aquí vas fent, no? Aquesta primera hora, tu penses que vagi passant la gent, no? Bueno, jo estic una mica analitzant el teu comportament. El teu comportament, eh? Com per exemple, bueno, ara he estat una mica calladeta perquè m'he dat compte que t'ha fet una excessiva il·lusió parlar amb la Gina.
Bé, perquè feia de dies que no ho fèiem. És una excepció que fèiem cada mes i ara potser fèiem un parell de mesos que no parlàvem i a mi m'agrada, amb els col·laboradors del programa, tenir relació. Ja, mare, però hi ha excepcions també, no? Què vols dir? Dius que feia un mes que no parlaves amb ella, també fa un mes que no em veies a mi.
Què vols que et digui? Que estàs geloseta? Bueno, clar. Que estàs una mica gelosa? No sé, avui m'has trucat, va, vine, sisplau, tal, no sé què. Sí, va, t'he trucat, per favor, perquè vinguis i feia que no, però escolta, va. Bueno, jo he pensat, dic, això és bona senyal. Però que és una relació tancada, la que tenim nosaltres. Bueno, doncs, ja saps que a mi no m'agraden les relacions obertes. Perdona, això no és el meu problema.
A tu t'aran les relacions obertes. Què? A tu t'aran les relacions obertes. Home, clar, si no, no podria fer la penya del morro. Ah. O sigui, saps quants col·laboradors hi ha que l'altre dia vam comptar? Però això vol dir que... Fins de 30 col·laboradors hi ha, eh? Fins de 30 col·laboradors de la penya del morro, eh?
Escolta, hem de fer una pausa de res i d'aquí uns moments amb la Núria Oriol parlem de coses positives. Diu que avui ens vol parlar dels hàbits de les persones felices. Oh, interessant. El que passa és que ara en parlem, perquè potser no tindrà prou temps i potser l'allarguem a la segona hora o què? Bé, no ho sabem, ara ho decidim. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posa. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Recte final d'aquesta primera hora i com cada dijous tenim la Núria Oriol per parlar-nos de les notícies positives al telèfon. Núria, què tal? Bona tarda.
Bona, bona, molt bona tarda, Núria. Com estem? Bé, i vosaltres? Doncs molt bé, aquí contents de saludar-te i de parlar amb tu. Avui una estona sobre els hàbits de les persones felices. No em diguis que s'ha fet un estudi i s'ha mirat què és el que fan les persones felices en el seu dia a dia. Doncs sí. Oh. Ui. I què? I què? Ostres. Què fan, què fan? És que és xulo, eh? Sí? Sí. A veure, explica'ns.
A veure, us explico, us explico. Veureu, és que s'ha dit, escolta, ja sabem que hi ha moltes definicions de felicitat i que pot canviar segons la cultura, també pot canviar segons l'entorn, la història, però on rao la felicitat, no? Serà amb els diners que guanyem, la relació amb els altres, amb les coses que comprem, com ens alimentem...
com ens trobem d'emocions, doncs sí, tot això té la raó de ser, però la ciència finalment ha dit, jo vull treure el nas i investigar-ho. I aleshores ha dit, i després que investigadors que estan a la Framingham Heart Study, sona bé, eh? Bueno, tu ja la coneixes, tu ja la coneixes, eh? Sona que diuen coses de veritat.
Exacte, exacte. O sigui, si se les han inventades sonaran com si són de veritat. Clar. Doncs han arribat a unes conclusions. A veure quines són. Mira. Agafo paper i oli. Sí. La felicitat és contagiosa i diu que les persones felices conviuen generalment amb persones felices. Ai, que guapo. Sí. Vale, doncs ja trobaré alguna persona feliç.
Oh, no em diguis que estàs solet en la teva felicitat. Ah, però la felicitat s'ha de compartir, no? Això també és un altre punt que m'imagino que ho hem destacat. Sí, però que a sobre és contagiosa. Val, val. I que llavors, o a tu et posen de més bon humor o més feliç, vaja. O tu ho fas amb els altres. També, eh? També, perquè en realitat, si cada dia, cada dia, cada dia, eh? No dic de moments puntuals o de circumstàncies difícils.
Estàs al costat de persones que no et fan feliç? Alguna pregunta ens hem de fer, eh? Doncs sí, perquè estàs al costat d'aquesta persona. Bàsicament, no? Va, Susi Amor, una experta en el tema. Susi, bona tarda. Bona tarda. Tens alguna pregunta per la Núria? Sí, escolta'm, com m'avalues si una persona és feliç o no? Perquè jo a vegades, depèn del dia, dic, ostres, realment sóc una tia feliç. Hi ha dies que dic, sóc un drama de tia. Com ho avalúo?
Doncs que el dia que ets feliç és una tia feliç i el dia que no, doncs ets una tia que està en procés de ser-ho. Ah, m'agrada, m'agrada. Jo també, eh? M'agrada molt això. Sempre encaminats cap allà, eh? Vull dir, escolta, l'altre dia vaig escolta una frase que em parla de molt, que dic, mira, quan vingui la Núria la comentaré, i és que la tristesa, la ràbia, la Nuts, no sé, quan no està enfadat, són sentiments que hem de saber, eh?, hem de saber, la tristesa i tal, que són passatgers.
i que no s'instal·laran per sempre a dins nostre. Això és veritat, eh? I quan estem tristos, doncs deixem-ho passar. I ja està. I no passa res. Carai, Jordi, aquí marcant-te punts amb la Múria, eh? La Múria, eh? Que nosaltres som com una casa, eh? I la felicitat o la tristesa o les coses van passant per dins nostre i que hem de deixar passar i que ja tampoc no cal que ens estiguem pensant, ah, ja estic trist, bueno, estàs trist, sí. Bueno, de fet, no deixen de ser energies que es transformen, no? També, també.
La tristesa, l'alegria... Sí, o sigui, la nostra energia es presença de maneres diferents i fent-nos adonar-nos o que posem atenció en temes que són importants per nosaltres.
És per això que ens criden l'atenció, sigui perquè ens fan sentir més inspirats, més feliços, més motivats, sigui per tot el contrari. Són temes importants per nosaltres, criden la nostra atenció.
i estan utilitzant la nostra anòstia. Bé, tot això avui ve arrel d'un estudi sobre els hàbits de les persones felices. Alguna cosa més? Ja sabem que, per exemple, es rodegen de persones felices, però alguna no sé què fan. On van a comprar? Al súper. Al súper. I somriuen més que les altres persones, però no una sonrisa de llena o una sonrisa falsa de ja veràs lo que te voy a hacer...
sinó una felicitat de, ostres, m'agrada trobar-me amb tu. Clar. Sí, i això, si van al súper ho transmeten, i llavors la noia o el noi que ens atén del súper pensa, ah, carai, diu, és amable amb mi, moltes gràcies, eh?
I tu dius, no, home, no, amable tu, que ha estat fantàstic trobar-te. Ah, veus que bé. I l'altre s'anima i diu, carai, no sabia que fos tan amable jo, també. Sí, i no sé del que pots arribar a ser. I el que pots arribar a ser, diu, perquè jo t'he vist alguns dies capullint, capullint, eh? Exacte, ara, ara, ara. Núria, moltes gràcies per els teus consells. Ah, no em deixes dir la tercera, perquè té a veure amb el que tu has dit de deixar passar. Ah, clar, i tant.
I acabo. És que tinc més coses, però llavors les parlem el proper dia, no? Em sembla fantàstic. Avui fem una pinzellada. Sí. Doncs mira, el Peter Kramer, psicòleg, diu, mireu, quan algú diu que està trist o que no se sap reposar-se a una situació difícil, diu, és que, clar, hauria d'intentar ser feliç i tot això, com tu. Però ell diu, no, diu, al contrari de la tristesa,
o d'estar molt abatut, no és la felicitat. Diu, és la perseverança. I amb aquesta parleta comencem a veure el camí per poder ser més feliços. Doncs escolta, amb aquesta frase acabem i hem de connectar amb la 6. Gràcies, Núria. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. Adéu.
El primer titular a aquesta hora per la situació del trànsit equipiari. Es mantenen els 4 quilòmetres de cues a la C17 de Parets de Granollers en sentit sud per una avaria que manté tallat un carril. I a cues també a la ronda de dalt de Collserol-les Plugues en sentit Trinitat, a la ronda litoral, a zona franca, Cantones i Barceloneta en sentit Trinitat i a Badajoz i Prim en sentit Llobregat. Un quilòmetre encara de cues a la B23 es Plugues i també molta lentitud a la B30 Sant Cugat en sentit nord. A més, a part de l'incendi forestal del pont d'Armentera manté tallades en els dos sentits la TV2142 i la C37...
I ara el Servei Català de Trànsit informa que està tallada també en els dos sentits per un altre incendi forestal, la GV-6702 a Madramanya. El Gironès, dos quilòmetres de cos en aquest punt. També està tallat l'accés des de Millars a Púbul. Parlem d'aquests incendis. Els bombers continuen treballant per estabilitzar el foc que crema des d'aquest migdia el pont d'Armentera a l'Alcamp. Segons les primeres estimacions, hi hauria una zona afectada d'unes 20 hectàrees. Continua activat en fase de prealerta el pla d'emergència enfocat.
Les associacions de juristes critiquen que el ministre de l'Interior vulgui canviar la legislació per tal de perseguir els insults a les xarxes socials. Aseguren que el Codi Penal, ja que estigui a prou aquests delictes, reclamen més eines, això sí, per poder investigar millor.
La Fiscalia considera que Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobiranista emparant-se en l'Estatut, si ho fes incurreria en un frau de llei. És l'argument que fa servir per oposar-se a la decisió del jutjat de Balac que l'Ajuntament de Cabrils cedís les dades del Padró a la Generalitat de cara a aquesta consulta. El govern espanyol reduirà l'any que ve els trams de l'IRPF de 7 a 5, rebaixarà també l'impost de societats, que actualment està al 30%. Ho ha anunciat des de Màlaga el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Els alcaldes de les Terres de l'Ebre afectats pel projecte Castor i el Consell d'Interior, Ramon Espadaler, estan indignats amb el govern espanyol. Critiquen que el Ministeri d'Indústria hagi amagat durant sis mesos l'informe que vincula el magatzem amb els terratèmols a la zona.
I engega el Saló del Còmic de Barcelona, la fi de Montjuïc, ja es comença a omplir a aficionats en una edició que amplia l'espai i que té la guerra com a eix temàtic. Hi ha 150 estants i una dutgena d'exposicions monogràfiques com les dedicades a Batman o a Popeye. Catalunya Informació. Ara als esports.
Joaquim Rodríguez va camí de l'hospital on li faran proves mèdiques després de la caiguda que ha tingut en la sisena etapa del giro en final en Monte Cassino. La caiguda ha sigut massiva, a falta de 10 quilòmetres per al final. La victòria per l'australià Michael Matthew, que referma el seu lideratge. De fet, el Pulido està ara a 9 minuts i 40 segons de l'Australia.
Carles Pujol s'ha acomiadat del Barça després de 9 temporades 15 en el primer equip. L'objectiu del futbolista de la Pobla és recuperar-se del genoll, el principal motiu del seu adeu, i pel que Pujol veu difícil continuar jugant a futbol professional. Tampoc es veu fent d'entrenador, però no descarta treballar en l'àmbit del futbol base.
El capità del Barça de bàsquet, Juan Carlos Navarro, estarà a punt per jugar el partit de demà. Les nou contra el Madrid, primera semifinal de la Final Four de l'Eurolliga. Avui el Catalunya Vespa Esports de Catalunya Ràdio s'oferirà una entrevista amb el capità blaugrana i demà la transmissió del partit, també a partir de les 1.
Últim titular pel temps. Tarda solellada. La tramuntana es mantindrà moderada amb alguna ratxa forta al nord de l'Empordà. La nit, però, tornarà a ser fresca. Per demà divendres el temps serà molt estable. Les temperatures semblants a les d'avui. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, passen 4 minuts de les 6.
Les víctimes del genocidi de Yevrenica a Bòsnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Genestà. Són fotografies de Salvador Bardagin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquell genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició es titula Tres dies de juliol i s'inaugura aquest vespre. El genocidi, recordem, va tenir lloc el juliol de 95 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes serbobosnianes
i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser, sens dubte, un dels episodis més sagnants de la guerra de Bòsnia i Sabato Berdagín va participar dels actes de conmemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Tot plegat queda recollit en una mostra titulada tres dies de juliol que s'inaugura avui a dos quarts de vuit al celler de Can Genestà i que s'emmarca dins dels actes del juny fotogràfic de Sant Just.
La Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei de control de mosquits del Bas Llobrecat aquest 2014. El govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal després de saber que no aportaria el finançament al que s'havia compromès per mantenir el servei i les seves activitats.
De fet, l'Ajuntament de Sant Just va aprovar el mes d'abril una moció defensant el servei. Recordem que serveix per 18 municipis de la comarca, entre ells Sant Just i també el port i l'aeroport de Barcelona. Des de l'any passat, però, la Generalitat no porta els recursos que li correspondrien per poder mantenir-lo i l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una moció el mes passat.
Ara ha rectificat, després de les reunions, entre el president del Consell Comarcal, Joaquim Balciari, conseller de Presidència, Francesc Oms, i sembla ser que la Generalitat ha accedit a atorgar 400.000 euros al servei pel seu finançament aquest any.
I el Club Ípic Sol Solet acoll diumenge a la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del Campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom qui vulgui. Anem als seus genets que estan fent un molt bon paper aquesta temporada. Pel que fa al Campionat de Lliga, els equips de Sol Solet estan fent un bon paper situant-se a les primeres posicions de la taula. Per tant, aquest diumenge, jornada decisiva per aquests equips del Club Ípic Sant Justencs. Hi haurà activitat durant tot el diumenge, des de 2.15 del matí.
fins a les set de la tarda aproximadament. L'entrada és gratuïta i recordeu també que per més informació podeu consultar el web i picassolsolet.es I de moment això és tot, més informació a les set del Sant Just Notícies, edició vespre.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
I de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Què tal? Bona tarda, com esteu? Sis i onze, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona, amb la Susi Amor i el seu consultori sentimental, estàs preparada ja, Susi? Preparadíssima. Sí, tenim algunes cartes d'alguns oients que ens han enviat a lapenyadelmorro.gmail.com per demanar els consells sentimentals de la Susi. A més a més, també tindrem els llibres de l'Arnau Cònsul, però abans de tot això ens hi fiquem ja amb el comerç local.
Avui a Comerç Local parlem de la perruqueria Esperança, que està situada al carrer Carles Mercader, número 19. De fet, molt a prop d'on estem, aquí al centre, al costat de Can Gina està, i tenim el telèfon a l'Esperança. Esperança, bona tarda. Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda, gràcies per atendre'ns, perquè sé que ara esteu una mica enfeinats i enfeinades, no? Sí, sí, però bueno, com que ja m'ho havíeu dit, doncs bueno, ja busco... Esclar, això de la perruqueria, això es ve així, no? Hi ha alguna tarda que potser no tens res... Sí, ja passa això, ja passa. Sí, perquè ara què esteu fent? Què esteu fent al cap, algú? Home, n'hi ha diversos, perquè som 5 noies, 5 oficiales, eh? Ah. Sí, sí, som 5 oficiales, i la veritat és que, bé...
Així doncs el tema de la crisi no va de baixa el tema de la peluqueria o què? Home sí però dintre de tot no ens podem queixar intentem fer el millor possible no pujar preus i donar qualitat i les noies també són molt amables amb la gent i també es porten molts anys jo porto més de 50 anys la peluqueria aquí Sant Just més de 50 anys aquí Sant Just esperant-se que ara i els preus com està el tema? A veure
Home, jo fa molt de temps que intento no pujar i pujar al mínim i no baixar qualitat, que això és lo difícil. Perquè, clar, te pujo en...
Tu em pujo en tot i a més a més li vaig el 21, que abans era el 16, el 18, o el 16, i vull dir que clar, tot és... Però bueno, la veritat és que no em puc queixar. A veure... M'agrada molt, això és molt important, m'agrada molt. Per exemple, per tant és una vocació, no? Exacte, sí, sí. Bé, i això també es nota, no? Suposo que tens clientes de tota la vida. Home, i tant, i tant, i tant. Sí, sí, i la veritat és que vull dir, jo ja soc de Sant Just però em sento molt...
Molt estimada i molt valorada, Sant Lluís, la veritat és que sí. Clar, i ara estaves comentant que intenteu no baixar la qualitat i que també és important el tracte que teniu amb el client. Clar, de fet, anar a la peluqueria és una mica també com anar al psicòleg, perquè és un moment de sincerar-te, no? Sí, hi ha molta gent que potser t'explica confidències de la seva vida que no saben ni les seves pròpies parelles.
pot ser, sí, pot ser. I tu, clar, després no pots anar explicant, no? No, bueno, aquí la veritat és que tothom que ens coneix no hi ha comentaris, ni es critica mai a ningú, ni es parla mai de ningú, ni, vamos, això està prohibit. Allò de critar, si algú ve, per exemple, esperant-se i diu, mira què m'ha fet aquesta... No, no, no, és que ja no es surti el correu, eh? No, no, no, o sigui, allò de... Si algú que ve la pelu ho sap, que això està prohibit,
Està bé, això? Ah, perdona. No, no, no. És una cosa que, vamos,
Bueno, però jo tampoc em referia al tema crítica. Simplement desahogar-te. Ostres, tinc un mal dia. Jo sí, sí. Però vull dir que llavors anar explicant... Intimitats i tal. No, no. Escolta, i quin són el trending topic dels temes que es parlen més? Per exemple, el temps, la família real... Els fills. Els fills. A vegades hi ha algú que toca algú de política que han dit això per la tele o han fet això per la ràdio, però vull dir...
Més que res, és molt bastant de la família, els fills, els nets, i ara si es porta això, de moda, l'altre... Ara, aquí anem, aquí anem, perquè tema de moda, a veure, què és el que es porta últimament, que vosaltres heu notat que la gent, perquè què feu, dones i homes, només dones? Sí, sí, sí, tot, tot, homes i dones. Bé, entrem amb el tema de matèria dones, què és el que es porta últimament? Home, mira, el principal és donar, vull dir, si les venen a tenyer, fan unes metges i un bon tallat de cabell i això, perquè la gent ara...
Vull dir, bé a fer-se un bon treball i llavors, fins que no es tornen a tenir o fer-se metges i a tallar-se els cabells, no és com abans que anaven cada setmana. Vull dir, ara és donar un bon servei que la senyora se'n pugui rentar a casa seva, arreglar a casa seva, s'emporta un bon producte i es cuidi el cabell i llavors és això. En general, tu creus esperança que ens cuidem bé el cabell? Home, n'hi ha que sí, n'hi ha que no tant. Podria cuidar molt més, però bueno, nosaltres intentem educar-les i mirar-les que...
que s'ho cuidin, però bueno, després també hi ha la persona que es cuide més la persona que no. Quins consells donaries ara, per exemple, a casa seva perquè ens cuidem bé el cabell? Home, posar-se un bon xampú, una bona mascarilla, un sèrum, el que sigui. Jo sempre dic que si no es poden posar tres coses, que se'n posin una que sigui bona, perquè a vegades si te'n poses tres que no són bones, és pitjor. Per exemple, xampús marca blanca del súper... Bueno, mira, jo és que amb això no...
No ho sé, vull dir, no m'hi vull ficar amb el sentit que, clar, no és el mateix un producte que nosaltres sabem com va pel cabell i això, que et puguis comprar en un altre posto. Això és com si tu et vols una bona verdura i això no és el mateix que compris en un posto que compris en un altre. Quina marca recomaneu vosaltres? Bueno, n'hi ha vàries, perquè també hi ha persona que li va més bé una cosa, l'altra persona li va bé una altra, vull dir...
Nosaltres tenim de dos o tres cases i a vegades depèn per la persona. Això és com els quins. Cada persona és bastant individual perquè a una li va bé una cosa i l'altra un té el cabell prim, l'altra el té més gruixut, l'altra... I també depèn... L'altra potser té caspa o... Depèn, depèn.
I normalment assessoreu, per exemple, si et ve algú i diu, ostres, necessito un canvi de look i no sé per on començar. Això és fonamental. O, per exemple, que algú et ve i diu, em vull fer equips pentinat i tu veus que realment aquell pentinat...
A vegades és difícil trobar una peluquera que et sàpiga encertar una mica. A vegades hi ha una persona que es vol tallar el cabell molt curt i diu que t'espera més bé una mica més llarg o al contrari que hi ha gent que el porta una mica més curt o un nexte de forma així o és com a vegades hi ha gent que se vol fer molt fosc i llavors si te'l fas molt fosc sempre endureix més.
Vull dir, has d'intentar buscar el que li està bé a aquella persona. És important tenir en compte la intuïció de la peluquera, no? És un art. Home, clar, tu has vist molts cabells, molts pentinats, has tractat amb molta gent. Clar, imagina't, de més de 50 anys, aquí a Sant Just, i de fet... I hem pentinat moltes núvies. Ah, sí? Sí, home, clar. I també famosos i famoses o no? També, també, també, de la tele i de tot. Vull dir, clar, hem tingut de tot.
Què ha passat per aquí, per la perruqueria així famosa? La Paulina Rubio. Què és? És que, vull dir, bastanta gent. Paulina Rubio? Sí, i la filla, la jove del fill del carrer. Vull dir, moltes persones que, bueno, conegudes que...
Escolta, jo m'hauria d'entrar en un tema una mica espinós, que és el tema de quan ve un cabell brut. Ua, no se'n troba gaire, ara. Un cabell amb caspa, per exemple. No, no, no. No.
No, almenys jo no m'hi he trobat. No vull dir que no n'hi hagi. Com reacciones? Perquè potser jo veig això i jo li posaria pata uvc directament. No. Hi ha hagut algun problema, alguna nena que a la millor tenia paràsic, bueno, que d'allò, i la mare et ve i diu, mira què passa, vull dir, tu hi desinfectes, vull dir, però...
L'altre no ens hi hem trobat. Home, jo crec que directament la gent que té el cap molt brut ja no va a la perruqueria. No, ja ni se plantegen. Home, a veure, bàsicament jo aquí llenço un missatge a la gent que tingui el cap brut que se'l renti una mica abans d'anar a la perruqueria, perquè hi ha molta gent que és molt vaga i el que fa és, no, jo me'l rentaran allà. No, no, no, això no, no. La veritat és que no. Home, jo no m'hi he trobat, jo no dic que no hi pugui ser, però no.
Esperant, escolta, no et volem molestar gaire perquè sabem que estàs atenent a diferents clientes. Què tens tot, dones, ara?
Dependentes? Clientes? Avui sí, ara sí. Mira, ara mateix fa un rato s'hauran anat dos nois. I tu notes, per exemple, hi ha èpoques de l'any que la gent va més a la perruqueria? Home, no, normalment però ara és el que notem quan hi ha convenions. Abans es notava més perquè hi havia més convenions i més casaments. Ara no... Però avui normalment, o per Nadal, per les festes, la gent... Però en general jo la clientela que tinc ja dic, normalment és
És bastant fixa de cada mes, ni alguna que ve cada setmana, però no és la majoria. I la cosa més estranya que t'hagin demanat així, no sé, d'alguna cosa al cap?
No gaire, bueno, algun color així d'una mica, però no, no. Escolta, mira, l'altre dia justament parlàvem amb la Clara Narvion, que és de la revista Time Out, que ha col·laborat al programa, i ens deia que ella havia vist que últimament es portava molt el cabell de color rosa, Fúcsia. Això a tu et sona? No, nosaltres blau i així, si rosa, alguna metja sí que l'hem feta, però tot el cap rosa no. Però alguna metja i metges de color i ara tornen a vindre...
algun cobre i algun vermellós bastant vermell, però vull dir... Perquè aquí, Sant Just, ets que hi ha el tema dels blaus i dels grocs, eh? El municipi, a la Festa Major, està dividint entre els dos colors. Es porta més el blau, no, Sant Just? Sí. Vale, vale, vale. No, ja està, no, xipatés, groc. No, és que aquí a la ràdio són blaus, saps? Ja, ja, ja. I llavors era... Es porta més el blau, sí. Es porta més el blau, eh? Esperança, clar, clar que sí, clar que sí, clar. Escolta, pots dir una cosa, tu, Susi?
Només una petita pregunta. Hi ha alguna dècada a tu que t'agradi més de l'estil de pentinats? Per exemple, els anys 20, amb el serrallet més curtet... Home, és que tot són èpoques. Jo vaig tindre una època que es portava molts recollits i molts monyos que eren preciosos i portaven molta feina, però la gent llavors es feia més monyos i més... No sé, llavors, a la millor, quasi dormien mig de sentat i li durava quasi tota... No sé, vull dir... I ara, aquells monyos, ara la gent va molt més còmode. Les senyores es pentinen d'una altra manera, van més a fer esport, més...
I ara els monyos tenen un dia molt concret, però inclús la gent cada vegada va més senzilla. Però llavors, en aquella època, un altre dia hem fet uns monyos, uns recollits que eren, vamos... I una mica més cap aquí, als anys 80, per exemple, amb aquella laca, amb aquells permanents... Els monyos també portaven laca i aquells crepats, però ara tot això ja no, la gent no...
Però jo crec que està tornant això una mica, eh? Però no s'agafarà, no vol dir que un dia t'ho facis, però la gent que va tant a la piscina o a fer esport o a cor, no sé, vull dir, no és còmode. Perquè, per exemple, el forat de la capa d'ozó, tu creus que és per culpa dels pentinats dels 80?
No, bueno, jo suposo que tot ha influït, vull dir, clar, es portaven moltes laques, ara se'n posa poca, només una mica i segons qui, vull dir, clar, però jo crec que ja no era això, eren els espralls, tot és un conjunt de coses. És veritat que és més fàcil pentinar i tallar el cabell a un noi que una noia? Bueno, no, no, és diferent, no, no, perquè un tallat d'un noi ben tallat, bueno, que nosaltres també hem hagut de fer curseig per fer homes, perquè...
Clar, el tallat d'home és una altra cosa. Nosaltres hem fet curcets totes per saber i per fer les nuques, perquè les nuques d'home no és com les de dona. Llavors, és un altre tipus de tallat. Perquè abans el que es feia molt és que...
La mateixa peluquera tallava un home, més o menys això, però nosaltres vam anar a fer tots els corcells de tallat d'home perquè, clar, no té res a veure. Molt bé, doncs, escolta, Esperança, no el molestem més. Molt agraïda que m'hagiu trucat i moltes gràcies. I si necessiteu tallar els cabells o això, ja sabeu que aquí ho farem bé. Perfecte. Escolta, teniu alguna ràdio posada aquí a la perruqueria? No, no, perquè tenim música i no tenim ràdio mai, perquè, clar, entre els sacadors i tot no sentim...
No sentim mai. Quin tipus de música escolteu? Bé, no, música de tot. Poso un pell d'aquests, un pell d'aquests, un pell d'aquests, com se diu? Perdona? Un disc d'aquests que n'hi ha molts. Ah, un mix. Un MP3. Ah, exacte, això, que no em posi ara. Ah, ara, un MP3, un MP3, molt bé. Esperança, moltes gràcies per haver-nos atès i que vagin molt bé. Moltes gràcies. Al carrer Carles Mercadi número 9. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.
aquesta secció. M'agrada molt, m'agrada molt, perquè parlem amb la gent que està cada dia aquí a Sant Jus, amb els seus comerços, amb la seva història, i ara amb l'Esperança, que ha estat, bueno, que estava ja a la perruqueria Esperança, al carrer Carles Marquellet, número 19, al barri Centre. Ei, torna als 80. Sí, senyor, mentre escoltem aquells, ja ets bona que tu que fan de Cindy Lauper. Ja saps què faràs aquesta nit?
Jo potser me'n vaig al setavento. Al barri d'Aserrià, gran d'Aserrià.
Bé, va, és un dia, eh? 6 i 24 de la tarda, d'aquí uns moments... A veure, Susi, Susi, vine aquí, Susi. T'ho estàs passant bé o no? Sí, però, mira, és que no t'he preguntat quan entrava jo i estic aquí esperant que em diguis ara és el teu moment. Susi. Ho facis passament per retenir-me aquí més les set, oi? Susi. Digue'm.
Ara... Ara no és el moment. Ho veus? És que és increïble. Fem una pausa per la publicitat i d'aquests moments, en principi, ha de venir l'Arnau Cònsul. Bueno, que... Que... Que tu dis molt Jordi, Jordi, però després ve l'Arnau Cònsul, pes del cul per ell. Bueno, clar, és que una s'ha de buscar la vida una mica, saps? Fem una pausa per la publicitat i d'aquests moments parlem amb l'Arnau, si arriba, si no...
ja veurem què fem. Però tu... Clar, jo sóc sempre la segona opció, t'hi has fixat. Tu fins al final del programa estàs aquí al consultori de Jordi Domènech a la penya del morro. Ràdio TASFET 98.1 Ràdio TASFET
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bachbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 93 342 3536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda.
Dos quarts, quasi bé, de set de la tarda. Anem cap al consultor sentimental de la Susi Mor. Llaro, llaro, llaro. Què tal, Susi? Bona tarda, com fas? Contenta, perquè per fi ha arribat el meu moment. De fet, he sigut jo que li talarnau que vingués més tard per tenir aquest moment especial amb tu. D'intimitat. Perdona, puc posar veu així també al teu espai?
I tant, tu posa el que vulguis. Doncs sí, posaria aquesta veu. Ja sabeu, estimat oients, que la Susi cada setmana ens explica, ens dona consells sobre les relacions sentimentals, sobre l'amor, i de fet podeu enviar els vostres dubtes a lapenyadelmorro.com
hem rebot un parell de cartes, que no les he llegit, però les tenim aquí. Susi, abans de passar les cartes als veïns, però sempre tens algun tema per comentar, tens alguna cosa per donar pistes, per donar la llum sobre aquest sentiment que és l'amor, o no és l'amor, però que són les relacions, i que tant ens enganxen, que és com una mena de droga, som uns jonquis de l'amor.
O de les relacions. Justament que dius això de... Si a tu et diuen la paraula amor i de cop, ràpid, què és el que et ve al cap? Fa. Amor fa. És una broma?
Amor fa, no em fa gràcia, però bueno, si vols farem veure que em fa gràcia. No, no cal, no cal, no cal, no cal. Però tots associem l'amor amb una cosa fantàstica, a la joventut, a la bellesa, etcètera, etcètera. Doncs justament a mi m'agradaria recomanar una pel·lícula del Michael Haneke. Ah, sí?
que es diu Amor. Amor. I és una relació d'amor, però de dues persones d'una edat bastant avançada. Ah, sí. I em sembla que és aquí. Ja sé quin és. I realment, jo crec que allò... És amb l'enquinegre? No. No, eh? Ja m'ho pensava. Sí, l'ho provando, si vols. Ja m'ho pensava. Sí, sí.
I és una història d'amor que realment jo crec que allà es veu el que és estimar de veritat. Perquè fins als últims dies de la seva vida s'estan cuidant i, clar, no voldria entrar a explicar l'argument per a aquells que ens estiguin escoltant i no hagin vist la pel·lícula. Un dels dos mor al final, segur, no? Però vaja. No, a veure, a veure, perdona. Com acabes una pel·lícula de dos que l'estimen als 80 anys?
Ostres, tu és que em talles el rotllo, Jordi. Oh, perdona, perdona, no et vull tallar el rotllo ni et vull tallar les ales. A més l'has dit així amb un afredor. Bueno, un dels dos és mort. Ostres, Jordi, una mica... Torneu a dir, intenta dir-ho amb una mica més de sensibilitat. Segur que l'amor s'acaba inevitablement com tota la vida, no?
Però és aquest el tema, que potser un dels dos és mort, però l'amor perdura. L'amor perdura. Val, val, val. Jo crec que Jordi, a tu t'aniria bé veure aquesta pel·lícula per veure el que significa estimar de veritat. Gràcies.
Bé, no sabia que se'm notés tant que... Que no en tens ni idea, Jordi, no en tens ni idea. Però vaja, de totes formes, deixem dir Susi. Sí. Que tenim algunes cartes dels oients que si no et sap greu, disposo a llegir. I tant, cap problema. Comencem amb la primera carta, que diu així...
Hola. Em faré dir Lolita, perquè no vull ser reconeguda per ningú. Tinc un greu problema. L'altre dia, amb els meus pares, vam anar a la casa de camp d'uns amics seus. Un cop allà, el pare de l'altra família em va proposar d'anar a donar una volta per ensenyar-me els cavalls que tenien. Jo li vaig dir que sí, encantada, esclar. I aquest va ser el meu gran error. Un cop a l'estable, em va començar a dir que ell ho desitjava tant com jo.
No sabia a què referia fins que se'm va tirar a sobre i em va intentar fer un petó. Jo vaig marxar corrents, evidentment. No els he dit res als meus pares, ja que és el seu millor amic. Tinc por, no sé què fer. Em sento malament, com si jo fos la culpable. Què faig, Susi? Sempre teva, una amant dels cavalls.
Home, aviam, jo crec que aquest tipus de carta, per començar, no es mereix aquest tipus de sintonia, Jordi, perquè això és bastant fort. Aquesta pobra nana que també s'ha escollit el nom de Lolita per identificar-se. No sabem si és menor d'edat, no ho diu. Home, si vam als seus pares a la casa de can dels seus amics, jo diria que fa pinta que... Llavors què? No hem de dir res sobre aquest tema, no? Perquè si és una cosa il·legal, com comprendràs, jo no faré apologia d'aquesta qüestió.
Bé, però ella ha dit Lolita, no ha dit Anna Pérez X, i ara li podem donar un consell, que és que jo crec que ha de parlar-ho amb els seus pares. No, no, perdona. Escolta, no, cal anar sempre a l'autoritat per solucionar els problemes, i menys ara que no ho saben fer pas gens bé. Amb aquest tema sóc inflexible, eh?
Aleshores, tu què pretens? Que no diguis res? No, pretenc saber si aquesta noia és major d'edat. El mail no ho posa. Mira, busca el mail si ho posa. Deu posar-ho en algun moment, no? Aviam, espera. Quin any, quin any és? Perquè segurament deu posar... No, no, no, té 16 anys, ho posa. Ah, té 16 anys. Té 16 anys. Que tema s'ha acabat. Que tema s'ha acabat. Però és normal que la pobra et vulgui desolgar, no? Amb el tema. Sí, bueno, escolta, consultem els pares. Clar, consultem els pares.
I aquí hi ha poca cosa més, ja podem... Home, però jo aquest home el tancaria directament. Home, evidentment. En fi, saludem a l'Arnau Consul. L'Arnau, bona tarda. Espera, és un moment, que no tens el micro francès. Micro. Ara, bona tarda. Un aplaudiment per l'Arnau Consul. Arnau.
Podem explicar o no que la setmana passada no vas venir aquí per... per coses de salut, o no? Mèdiques. Cossions mèdiques, no? Sí, sí. Però... No, és molt fàcil, vull dir... Tu estàs bé o...? És el jurat infantil o puc... Sí, no, no, endavant, endavant. Em van obrir el cap, em van treure un tros de cervell... Perdona, a veure, a veure, a veure...
Para moment, para, para la sintonia de a cor obert, que això hauria de ser a cervell obert. A veure, Arnau, què dius? Sí, bueno, van dir, hòstia, a aquest noi li fa allar un tros de cervell, li sobra. M'estàs dient que t'han tret un tros de cervell? Sí, sí, van fer aquí tota una raja, llavors gira la pell, com si fos una llesca, que li passa un full, es troben amb el crani, tallen això com si fos amb una serreta, una peça de crani, llavors entren...
Sí, que ets un tio tan intel·ligent... Tallen el trosset que sort, perquè el que sigui, posen la pesa, en plan l'octite, tal, i després grapes. 35 grapes. Perdó, 35 grapes? Sí, sí, sí. Ara només em porto 17, perquè avui m'entren la mirada.
Déu-n'hi-do. Tu estàs bé? Això és el més important, eh? Ja ho veus. No ho sé. Jo ho veig bé. Primer, jo ho veig bé. Segona reflexió. És la primera persona que jo conec que hagi tingut una operació
d'aquesta índola i després que jo estic amb la Susi, que aquí tu tenies massa metalla gris i no podies suportar aquesta humanitat. Avui he portat un llibre que crec que combina bé tot plegat. Heu pensat fer un a tres bandes. Bromes a banda, ens alegrem molt que tot hagi anat bé i que et veiem també. Doncs vinga, moltes gràcies. Els oients també. I que si us he fotut l'obrenat l'aire, doncs marx.
No, però escolta, les coses són com són. I, de fet, deixa'm explicar-ho a mi, perquè potser tu no ho vols, però m'és igual. No, que el tema que tu estaves diagnosticat, no? Sí, sí, clar. Si no m'haguessin obert. Clar, aquí hi ha la broma, el jajaljijí, però ja que ho diem, expliquem-ho perquè si algú es troba en la situació o en el cas, que sàpiga que la medicina avança a una velocitat reimple, no?
dimarts passada, avui som dijous la setmana passada un dia a la UCI, 3 dies a planta la planta 9 de Bellvitge unes vistes allà
I, escolta, tu, i saps que era a casa, eh? Tu saps el que és que al cap de 3 dies han obert el cap, t'han fotut no sé quantes coses, ets a casa bastant tranquil. T'han passat un vídeo? Perquè moltes vegades passen un vídeo d'operació després. El demanaré, de moment no, eh? De moment no. Està bé, està bé. Bé, en fi... Podríem fer una bona pel·li, eh? Sí, i tant, i tant, i tant. Bé, el més important és que estàs aquí i estàs bé.
Anem amb l'última cosa, l'última carta de la Susi, perquè tot això, Arnau, està enmig de ser consultora sentimental de la Susi Amor, que no havíem acabat. Avui no t'ofredor, eh? No t'ofredor entre vosaltres, avui.
És que jo tinc una consulta també, té a veure amb el llibre que he portat, però deixes fer-ho. Jo suposo que està tímid, perquè l'altre dia com que em vaig declarar amb ell, que estava per telèfon i tal, doncs entenc que ara... Tinc uns dubtes, eh? A veure si t'hauran tret coses de l'amor.
Espero que no. No, no, però això són les fases. Ara és la fase de timidesa, la que li costa... A poc a poc ja ens anirem apropant, però dona-li temps, Jordi. Sí, sí, perdó, eh, perdó. Perquè tu ets els que vas a Xaco, no? Allà, pim-pam. Sí. És que s'han de ser romàntiques, amb romanticisme. Clar. Tienes unos ojos tan bonitos.
Bé, anem a la qüestió perquè, Susi, l'última carta del dia, segona i última, que ja hem dit que jo no acostumo a llegir-les perquè ho faig aquí en directe. Anem al tema, vinga. Va, anem al tema.
Molt bones. De fet, aquesta carta no va dirigida a la Susi, sinó que va dirigida a tu, Jordi. A mi? Diu, ens veiem sovint i cada vegada és més fort el que sento per tu. Se m'acaben les estratègies per arribar a tu. És per això que estic utilitzant aquesta. Soc jo, Jordi, la Susi.
A veure, quin consell et dones a tu mateixa? Perquè no oblidis que aquí jo ni pinjo ni cordo la teva secció. Tu estàs... Passes de mi, aleshores quan venen aquestes cartetes dels oients, t'hi fiques d'una manera al 100%, et dones tant, i he pensat, bueno, seré jo una de les oients. Aleshores, digue'm.
Però quin consell... No, ara fem veure jo què sé, que la Susi s'ha anat al lavabo i que tu, o sigui, que estem a l'aire i que tu has d'assessorar. Això em sembla teràpia de parelles, no? Jo no he anat mai, però una teràpia de parelles em sembla que fan aquestes coses. Tu què li diries a aquesta noia pobra que es diu Susi, que està terriblement enamorada? Què li diries? Jo li diria...
no ho sé està claríssim que no en té ni idea de l'amor és que realment avui s'està comprovant jo el que et recomano és que et deixis anar i que vegis d'una vegada el que tens del davant deixa't endur les coses ja estan escrites el teu destí ja està preestablert jo li diria que no té gaire fe realment que no sóc un home que no sóc un home fàcil que potser algú s'ho podia pensar
Però no és així. I que li costarà suor i llàgrimes si... Ja no diré un petó. Una conversa cara a cara amb mi. És un bloc de gel, eh? Sí, sí, sí. El més fort d'això, Arnau, és que és una aparència, tot això. És una aparència. Això... Una màscara. Mira'l, mira'l. Jo ja he dit el que havia de dir. Si hi ha una resposta... Jo a mi la resposta, mira...
Mira, mira, mira. És que a més té una ràbia continguda, impressionant. Tens molta ràbia. Necessiteu literatura, eh? Sí, sí, sí. Necessiteu literatura, a més a més, eh, vosaltres? Sí, jo crec que també, eh, Susi? Gràcies per estar aquí. No te'n vagis, perquè ara l'Arnau ens dona alguns consells de la vida a través de la literatura. Vale, però et diré una cosa. No me'n vaig per respecte a l'Arnau, però que sàpigues que estic per agafar i marxar d'aquí, eh? Ara tens la porta. Mira, és que és increïble, eh?
És increïble. Avui peta en seques al programa, eh? Sí, sí, sí. En fi, Arnau, anem a la qüestió perquè avui què ens portes? A la secció del llibre de la penya del mort. Jo avui justament porto un llibre que, no sé, espero que pot desengraeixar una miqueta la situació. L'haver desengraeixat. És un llibre que, a més a més, lliga molt bé amb el que és tal com m'has presentat abans. Bé, has volgut fer publicitat.
de la meva... Jo t'ho agraeixo, la gent després em pararà pel carrer, em mirarà... Oh, deixa'm veure la cicatriu... Perdona, et pararà igual, eh? Aquesta cicatriu es veu, eh? Ah, sí. Bé, el cas és que és una novel·la que es diu, i d'alguna manera, Jordi, amb això estarem d'acord, el títol ens fa pensar molt en la secció anterior.
Una dona meravellosa. Gràcies, gràcies, gràcies. Aplaudiments, gràcies. Per dir aquí algú que realment sap veure l'esquerra. La portada... Càmera, càmera. La portada és bastant sentimental.
un cultori sentimental són uns llavis tota vermella l'autor és Joan Jordi Miralles un autor jove nascut l'any 1977 ha guanyat alguns premis ho publica a l'Abreu Edicions i crec que és un llibre que val molt la pena i que pot
Abans he parlat de desengreixar. En tot cas, pot sorprendre molts lectors. Té un ritme agilíssim. I si lliguen les dues seccions és perquè la protagonista és una infermera de la planta nou de l'Hospital de Bellvitge.
Suposo que és fictícia. Evidentment, el Joan Jordi Miralles devia conèixer la planta nou, sap que és on hi ha els malalts o mentals, o que l'han operat i els han obert el cervell. Infermeres, en vaig veure diverses.
I en tot cas vull pensar... Perdona, no vas comentar que hi havia un llibre on la protagonista era una d'elles? No, no ho vaig pensar perquè vaig pensar que potser una d'elles es podia sentir incòmoda. Com vas arribar a aquest llibre? A aquest llibre hi vas arribar perquè al Joan Jordi Miralles jo li havia llegit un llibre anterior que es deia Luther de la Valera, un llibre que va ser una mena de Mad Max, en vam parlar aquí, però apocalíptic, o sigui, amb un futur en què tota la Terra queda inundada i en fi, aquest no té res a veure.
Se situa això en un present que volia ser, no es diu l'any, però d'això, planta nou, Bellvitge, malalts, infermers, metges... Què passa entre infermers i metges? Doncs una dona meravellosa és algú que descobreix que pot ser meravellosa, que ha estat amagada durant molt temps per una vida...
poc satisfactòria. De fet, hi ha molta gent que diu... Amb un marit que no... Bé, no és que no la satisfés o no. Anava més enllà de la purament relació sexual, però la relació sexual hi té importància. Que és com unes 50 ombres de greia a Bellvitge, eh? Obro la pàgina 33. Si em poses la música del consultori sentimental, crec que l'acompanyarà bastant. Aprofito per convertir aquesta lectura en una...
En una pregunta al consultori, ja que tenim l'associació aquí. I si hi ha algun nen, que se'n vagi menjant d'entrepà. Vinga, va. Es menja dues hamburgueses de quart de lliure amb un ou ferrat d'entremig. Aquest sandwich amb doble ració de carn de vedella es diu especial i és el seu preferit. Es neteja les mans i les comissures dels llavis untades de maionesa, ketchup, mostassa i rovell d'ou amb un grapat de tovallons. En acabat, se'n torna a casa. I la compra...
Ja la farà un altre dia. Quan arriba a casa, agafa un carbassó de la nevera i se l'introdueix pel cony mentre mira el teleodícies del Canal 324. És un carbassó transgènic i està gelat. Ni tan sol s'ha pres la molèstia de rentar-lo.
És evident que només li entrarà la punta, però ell empenya amb força i se n'introdueix la meitat. No obté més plaer que el dolor, però les parets d'una vagina estan fetes per suportar-ho tot. Es queda amb mig carbassont aforat dins el coll fins que arriba la secció del temps. Demà farà sola de costa, núvols a l'interior, temperatures diurnes a l'alça de nit refrescarà.
La ida del bon temps l'estimula. Ens diu a si mateixa que aprofitarà el dia per fer una passejada fins a la platja de Castelldefels. Quan s'extreu el carbassó sembla que estigui parint. Les parets s'han tornat a contraure, com si en comptes d'expulsar l'element estrany volguessin absorbir-lo. A més a més, se l'extreu d'una sola estrabada.
Li ha vingut pixera. S'asseu a la tassa, el coll li comença a coure, ella es grata, vol veure com li surt la sang del cervell a través dels baixos. Si pogués, s'introduiré a una carbassa sencera o a la pota d'un elefant. Es masturba imaginant-se que la folla un cavall, un toro, un catxalot, un sabental enorme que la perfora i que, en comptes d'omplir-la, li extreu tot el que conté dins. Perquè ella, en el seu interior, de valor, no hi té res, pensa.
L'última frase... Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop, stop. És una frase més de l'atzar, eh? Pàgina 33. Si vols vaig a la 37. No, no, no, no, no cal, no cal. A part de l'operació, tu haguessis llegit això?
Com, com? Abans de l'operació? No sabia de què anava a l'operació. Jo sóc pensar que era la dona que anava a la vida, però que no es passava tot el llibre anant de man en amant i provant coses, doncs, no ho sé. I són d'aquests llibres. Dius, va, escoltem d'acord, però collons, un carbassó, és un carbassó. Un carbassó, és un carbassó, eh? I la pregunta... La pregunta és a dir... Per la Susi Amor, quina és? Això, això, això, eh? Ara, ara, ara, ara.
No, vull dir que com veu aquestes coses passen realment de... Bueno, en fi... Hi ha necessitats... Home, aviam, jo no soc de carbassó... Un moment, com a responsable del programa... Perquè ja no saps dir el micro, és més petit... Arnau, un moment, com a... T'entres la part de desinhibició, jo crec...
Com a responsable del programa, deixeu-me dir que esperem no haver-ho fes a ningú amb aquestes paraules i que al cap i a la fi és un espai de literatura. Ja ho ha dit l'Arnau, els nens que se'n vagin a berenar abans de fer-ho. Sense dir res més. Una dona meravellosa, Joan Jordi Miralles, publica la Breu Edicions. És una novel·la que més enllà d'aquest fragment d'altres de Sexe Pujat...
L'estan recomanant moltíssim a la crítica, creuen que és un autor jove, insisteixo, l'any 77, que té molt de futur. És, realment, es considera un dels molt bons llibres que han sortit en l'últim mes a la literatura catalana. A mi sembla bé que parlem del llibre i del que has llegit, el que passa és que sempre hi ha algú que després es pot trucar i dir, ai, què feia dient això?
Escolti, ja tenim una de tots. No, però en senzilla la resposta, parlàvem de carbassons, parlàvem de dones... I del 3-24, perquè a mi això m'ha agradat molt, això, eh? Amb el 3-24, el detall del 3-24... No veia qui era, després ha parlat del temps, i no saps qui és el, eh? M'ha quedat, dius, o sigui, era el Mauro Molina, no? Era el Mauro Molina o l'Esteve Soler, qui estava dient la notícia. En fi, no ho sabem, no ho sabem. Podria haver entrat en detalls, però vaja, l'escena quotidiana, eh? Tampoc no ens ruboritzem ara amb les coses que fem a soles...
Bé, Arnau, alguna cosa més sobre això? Home, si vols... No, no, m'he dit que no, amb espai. Tens espaires o no? Escolta, és un llibre d'aquest, per això que a mesura que vas llegint notes que la sang s'ha alterat. Has de parar, has de parar per... De moment estic molt al principi i no encara. No encara. La veritat és que hi ha hagut altres llibres que en aquest sentit m'han excitat més, però sé que és un llibre que va avançant aquí i en el qual...
Calculo, crec, que té a veure amb aquella pel·lícula que es deia Shine, ara fa un parell d'anys en què el sexe es acabava convertint en una obsessió malaltissa i realment no era una pel·lícula que et fes disfrutar pornogràficament, sinó que acabava fent com repelús per l'obsessió que significava. Crec que el llibre va per aquí...
Però, en tot cas, insisteixo, és la història d'una infermera que s'ha separat, que la s'hi ha fillat de 17 anys i se n'ha de fer la volta al món amb un home 20 anys més gran, i que es troba en un atzucac, canvia de vida i, de sobte, decideix que això de tenir una sola parella no li va. Per cert, una pregunta. Ara que estem amb la qüestió aquesta de literatura eròtica, tipus la sonrisa vertical, gran...
Aquesta et dirà pornogràfic. Gran editorial. Clar, això és pornogràfic. Un dels llibres així que recordis, que dius, hòstia, aquest llibre, només llegint, m'ha posat, ja. Puja música. Tu que ets un expert en literatura, el llibre aquell que comenta... No, no, perdona, perdona, l'Arnau. El llibre aquell que tu abans has dit, que és un supercomercial que fa uns anys enrere... No me l'he llegit. Amorrado Piló.
No, el típic aquest que es llegia a tothom. 50 ombres de greix no l'he llegit. Jo tampoc l'he llegit, però m'han dit que és demencial a nivell de literatura, però a la vegada m'han dit que la gent s'excita quan el llegeix. Són dues coses que realment... Tu pots escriure malament una cosa, però realment aquella persona està aconseguint el seu objectiu, que és...
Depèn de quin és el propòsit. Si el propòsit de l'autor és realment aconseguir que el lector se senti tan atrapat que fins i tot excitat amb la lectura, doncs, evidentment, això és un... El problema és que no sé si 50 ombres de greix per tenir això o no. Un llibre que tenia algunes escenes molt ben escrites i, per exemple, a mi, per exemple, aquesta escena que acabo de llegir ara no és una escena que m'excités especialment. Més a veure la trobava provocadora...
N'hi ha algun altre que potser sí, però ja ho veurem. En tot cas, fa poc he llegit l'altre, de Marta Rojals. També és un llibre on hi ha moltíssim sexe, la majoria del qual no en va arribar, però hi havia alguna escena molt ben escrita i sí, efectivament, hi va haver un formigueig allà per l'issota, eh?
I Sexos, del Miller, aquest és un temazo. Aquest és un temazo. Aquí estem parlant ja de paraules majors, eh? Clar, a més també s'ha de tenir en compte que és una mica masclista, no? El protagonista que no deixa de ser ell mateix. I dius, ostres, que això realment t'exciti, veient aquest punt que té de... Es passa una mica amb les dones, no? Però aquest és el dubte que tinc...
Recordo, una dona meravellosa, la protagonista és una dona, i hem vist aquesta escena masturbatòria, però clar, l'ha escrit un home. No sé fins a quin punt es pot considerar una provocació o no, o si hi ha hagut investigació de camp, si li ha escrit el primer que li ha passat pel cap un somni que va tenir un dia...
El títol és Una dona meravellosa. Com a mínim és un títol modest perquè... No deixa de ser similar a això que tu deies. Miller escrivint sempre com a dona. És que m'acaba d'arribar a les meves mans un llistat de pel·lícules amb títols divertits. Tipus Se fue en busca de trabajo y le comieron lo de abajo. O, per exemple, Ensalada de pepino en el colegio femenino.
Bueno, en fin, no es fa gracia, ¿no? Son discrets, que es diferente. No he visto la peli abierta hasta el amanecer. O el sexo sentido, veo a gente en bolas. Ese mental, querido Watson, que son...
Alguna massa d'entro, és una versió també diferent. La riera. Sí, sí, la riera. La riera, la riera. És que si ho vols, et pots trobar qualsevol cosa, no? La mujer es al borde de un ataque de membres. Bueno, en fi, ja acabem ja amb l'última, eh? De boca a boca i me la tiro perquè me la toca, eh? I toca-me l'altra vez. Sam. Sam.
Ja estem a la primavera, a la segaltera... Ja ens disculpareu, estimats jugens. Bé, acabem el programa. No sé si algú vol afegir alguna cosa més sobre... Sempre els carbassons. Els carbassons o les verdures... Jo el detall que fos transgènic també m'ha semblat collons, no? Sí, per què? Quina importància té, no? No estava net, estava brut. És un altre tema.
En fi, hem d'acabar el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, començant per la Carme Berdoi. A l'espai de les notícies de Sant Just, a més a més també, avui hem parlat amb el nostre primer convidat, l'Àlex Espinosa, l'ESPI, que fa una estona han inaugurat l'exposició del Pol Va a Sant Just, que s'han fet aquí al Casal de Joves. També hem parlat amb l'Anna Frasquet,
amb el seu projecte que se'n va allà el mes de juny, una Sant Justenca cap a Ciudad Juárez, amb una ONG, i també amb la Gina Toses de la Vall d'Avers. La Núria Oriol, gràcies també per participar al programa, amb les oficions positives. I a la segona hora, l'esperança de la perruqueria Esperança, d'aquí de Carles Mercader, a l'espai de comerç local, i també a la Susi Amor. Susi, gràcies. Un plaer, guapíssim. Gràcies, gràcies.
I a l'Arnau Cònsol, que el veiem més bé que mai. Arnau, gràcies, que vagi bé. A tots vosaltres. Bona tarda, que us ha parlat també Jordi Domènech. Coneixem ara amb l'informatiu Vespre, un programa que, per cert, jo no en perdo mai. Ens retrobem demà a partir de les 5. Que vagi molt bé. Bona tarda.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bachbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Bona nit.
Fins demà!
Doctor, I got this fever that I can't control, that I can't control. Music makes me move my body, makes me move my soul, makes me move my soul. Doctor, you better give me something, cause I'm burning up, yes, I'm burning up. Doctor, you got to find a cure, or we're gonna die.
I just don't know
Bona tarda, són les set del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Les víctimes del genocidi de Yevrenica a Bosnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Genestà. Són fotografies de Salvador Bardagin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per les víctimes del genocidi. S'inaugura aquest vespre d'aquí a mitja hora amb la presència del seu autor. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.
Una exposició al casal de joves recorda a partir d'aquesta tarda Pol Santamans. Es tracta d'un recull de reproduccions de diferents obres del Pol Santamans, un artista molt vinculat amb Sant Just, sobretot a partir del casal de joves que va morir ara fa 3 anys. La mostra es podrà veure fins al 30 de març.
La Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei i control de mosquits de l'Ebregat aquest 2014. El govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments després de saber que no aportaria el finançament per mantenir el servei. El club Ípics Sol Solet acull diumenge a la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del Campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que hi vegi tothom qui vulgui animar els seus genets.
Bona tarda. Les víctimes del genocidi de Hiberanitza a Bosnia són les protagonistes de la nova exposició del Celler de Can Ginestar. Són fotografies de Salvador Bredegin, que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquell genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició porta per títol 3 dies de juliol i s'inaugura aquest vespre.
Sant Just Notícies. El genocidi a Hibrenitza va tenir lloc el juliol del 1995 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes servo-bosnianes i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser, sens dubte, un dels episodis més sagnants de la guerra de Bosnia. Sabato Berdagín va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Per Berdagín, compartir el dolor de les víctimes va ser una de les coses que més el va impactar. Ho ha dit el Just La Fustà.
el poder compartir d'una manera no distant un dolor d'una gent que fins aquell moment havia vist, tenia coneixença que eren uns números, eren unes víctimes. Allà els hi posava rostre, els hi posava l'expressió, veia com patien, veia el reclupament, veia les seves llàgrimes, els seus crits i els seus desficis, doncs tornar a recordar a Europa, concretament a Europa, que els havia deixat sols,
I és que la intenció de les víctimes és que no s'oblidin d'aquests fets que van marcar per sempre la seva societat i el seu dia a dia. Tot i això, Salvador Berdagín es mostra optimista pel que fa a les noves generacions que consideren que d'alguna manera el poble servi també va ser una de les víctimes d'aquella massacre.
També hi ha un bri d'esperança, que són les noves generacions. Les noves generacions també consideren que el poble serbi, la població sèrbia, també va ser víctima d'alguna manera, perquè els van obligar, sota amenaces de perdre la seva vida, a fer uns fets, a batre el seu veí que havia estat, o fins i tot el seu amic. Vol dir que això va ser una desmesura del que és el gènere humà, que és capaç de lo pitjor, però per sort també de lo millor.
I és que durant els dies que va passar a Bòsnia l'any passat, Salvador Verdagín va poder captar amb la seva càmera aquests moments de dolor de les víctimes i també de lluita i apunta que encara avui conviuen amb les conseqüències de tot plegat. Asegura que una de les coses més rellevants d'aquells actes va ser el paper de les dones reivindicant les morts dels seus familiars homes.
Bòsnia, i sobretot la part de Srebrenica, és una zona rural. Anava una miqueta a la cua de tot el moviment de la nova nació, de la nova Bòsnia, que estava avançada. Si no, vull dir, com en el món rural, les conviccions són més arrelades, més profundes. Llavors, la lluita d'aquestes dones, que moltes d'elles van anar a l'exili, fugint, i que des de l'exili van fer mans i mànigues i van posar tot el seu esforç i movent tot el que sigui perquè això no s'oblidés.
Tot plegat queda recollit en la mostra fotogràfica tres dies de juliol de Salvador Verdagín, que s'inaugura avui d'aquí mitja hora, a dos quarts de vuit, al celler de Can Ginestar. Una exposició que s'emmarca dins dels actes del juny fotogràfic a Sant Just.
I parlem encara de més exposicions que també s'estrenen avui perquè s'ha inaugurat aquesta tarda l'exposició En Pol va a Sant Just, al casal de joves, per recordar Pol Santamans. Es tracta d'un recull de reproduccions de diferents obres de Pol Santamans, un artista molt vinculat amb Sant Just, sobretot a partir del casal de joves i la revista L'Òbul, que va morir ara fa tres anys.
Sant Just Notícies. L'exposició comptarà amb reproduccions de les seves obres, tant de disseny gràfic com en altres disciplines, per recordar la figura de Pol Santamans. Ho ha explicat Àlex Espinoza, amic del Pol i un dels organitzadors d'aquesta mostra. Només que homenatge és per recordar-lo. És perquè la gent que no va tenir possibilitat de Sant Just venir a veure l'exposició que vam fer a Hospitalet, que pugui veure els quadres que no ho va veure.
L'exposició vol servir per tant per apropar la figura de Pol Santamans, un artista polifacètic que va morir ara fa 3 anys. Just després es va fer una exposició a l'Hospitalet d'on era Santamans. N'ha parlat Àlex Espinosa. Aquella vam fer perquè ella també ens ho va demanar, que es titulava 200 dies i era un recull de totes les obres que va fer durant els seus últims 200 dies perquè va ser bastant prolífic i eren obres impactants.
L'exposició també vol ser una via per permetre que la gent de Sant Just el pugui descobrir qui era Pol Santamans a través de la seva obra. L'ex espinosa ha descrit el seu estil. Feia dibuixos realistes, li agradava l'hiperrealisme encara que no arribés, li agradava també l'abstracte, feia coses molt naïfs, molt de còmic, és que realment allí us donareu compte com hi ha de tot. Veure les coses que ell li han influenciat, pel·lícules, música, de tot.
L'exposició s'ha inaugurat avui dijous i es podrà visitar fins al dia 30 de maig al Casal de Joves. També podeu trobar més informació al web www.polsantamans.com.
Ara passant 7 minuts de les 7 de la tarda, la Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat aquest 2014. El Govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal després de saber que no portaria el finançament al que s'havia compromès per mantenir el servei i les seves activitats. De fet, l'Ajuntament de Sant Just va aprovar al mes d'abril una moció defensant aquest servei. Sant Just Notícies.
un servei de control de mosquits del Baix Llobregat que gestiona el Consell Comarcal i que serveix per 18 municipis del Baix, entre ells Sant Just i també al Port i a l'aeroport de Barcelona. Des de l'any passat, però, la Generalitat va eliminar el cofinançament d'un servei que el govern català va traspassar l'any 88 al Consell Comarcal i que es va comprometre a cofinançar com a servei transferit que era des de l'any passat, però,
La Generalitat no porta els recursos que li correspondria per poder mantenir-lo i l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una moció el mes passat. Gina Pol és la regidora d'Acció Social. El govern de Catalunya fins l'any 2012 contribuïa al finançament d'aquest servei de les actuacions mitjançant la seva inclusió.
en successives anualitats del Pla Únic d'Obras i Serveis de Catalunya, que cobrien aproximadament el 50% del cost d'aquest servei. Ates que des de l'any 2013, i tot i les reiterades crides i alarmes al respecte per part del Consell Comarcal, el Govern de Catalunya ha eliminat dels seus pressupostos el cofinançament del servei de control de mosquits i les actuacions i activitats que s'hi derivaven.
L'Ajuntament de Sant Just destina a aquest servei 7.900 euros anuals i sense l'aportació de la Generalitat el consistori es volia obligat a duplicar aquest pressupost i no vol prescindir-ne. Gina Pol ha més afegit que és un dels serveis més utilitzats per la ciutadania. Considero que aquest és un dels punts més importants per la ciutadania perquè és una de les trucades que més es genera a Centraleta, és a dir, quan hi ha peneroles, quan hi ha veïns que tenen bitxos, qualsevol tipus de bitxos, a casa seva, al jardí de casa seva, truquen a l'Ajuntament, truquen al servei de mosquits, s'ha d'enviar el tècnic que s'ho miri,
on estan l'origen, on estan les larves, com s'ha d'actuar, quin tipus d'insecticides s'utilitza perquè tots són biològics, no utilitzen re químic. Perdre això... Després de les reunions, entra el president del Consell Comarcal, Joaquim Balcerre, el conseller de Presidència, Francesc Combs, sembla ser que la Generalitat finalment ha accedit a atorgar 400.000 euros al servei pel seu finançament aquest any.
El club hípic Sol Solet acull diumenge a la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que tothom, i vagi tothom qui vulgui, animar els seus genets que estan fent un molt bon paper aquesta temporada. Pel que fa al campionat de Lliga, els equips de Sol Solet estan fent un bon paper situant-se a les primeres posicions de la taula, ho ha explicat Eduard Martín, director general del comitè d'organització del club.
Es presenta molt bé, home, a categories petites anem primers i segons, o sigui bé, perquè a la lliga catalana hi ha categories de menys 8, menys 10, menys 12 i a les categories grans menys 14.