Segons Valenciano, Convergència i Unió i Esquerra Republicana han iniciat un camí sense sortida.
Un accident de trànsit que hi ha hagut a primera hora d'aquesta tarda a la C58 a l'alçada de Ripollet ha obligat a permetre que tots els cotxes circulin pel carril Busbau. Hores d'ara, la situació està del tot normalitzada. Servei Català de Trànsit, Sílvia Delamo, bona tarda. Bona tarda des del Servei Català de Trànsit. Situació viària a hores d'ara que ha millorat i molt després del col·lapse que s'ha produït avui a les dues rondes. Tot just hi ha 5 quilòmetres a la ronda del litoral i un parell de quilòmetres a la ronda del litoral. En el cas de la C31...
cap a la plaça Espanya hi ha un quilòmetre de lentitud. Això és tot. Bona tarda. Esports en xarxa. Bona tarda. Us parla David Amadoral. Barça s'entrena de crear el partit de demà a Valladolid en la 17a jornada de Lliga Primera. Jordi Roure dirigeix la sessió en absència.
de Tito Vilanova, que es recupera de l'operació d'ahir. En roda de premsa, el mig campista blaugrana Sergio Busquets assegura que volen guanyar a Pucela per dedicar la victòria a Tito. Està clar que queda només un dia i que els jugadors han d'estar pel partit. Sí que va ser una molt mala notícia, però com va dir Pujol ahir, el Tito va omplir amb un missatge molt positiu i això també és molt bo per a l'equip i ara interessa...
La victòria a Valladolid i, sobretot, també perquè, com tu dius, això segur que la victòria li donarà positivament energies al Tito, també. L'Espanyol té vacances de Nadal fins al dia 29, després de sortir de la zona de descens a ensuperar el CUE al Deportivo de la Corunya per 2-0. I amb motor el pilot català de motos, Marc Coma, ha anunciat que no participarà al rally de cara al Davià. No s'ha recuperat a temps de la luxació que pateix a l'Espatlla.
Notícies en xarxa. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert
Fins demà!
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies, moltes gràcies. La gent que ens ha vingut a veure avui a l'estudi número 1 de la ràdio de la bonica població d'Ultramort, a Girona. Un aplaudiment per a vosaltres mateixos. Gràcies.
Avui al programa començarem, avui és un dia històric, també a la penya del morro, jo us ho dic, començarem el programa parlant de l'actualitat Sant Justenca, no amb una redactora d'informatius, sinó amb dues, Carme Berdó i Andrea Bueno, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, però escolta, però què passa aquí? Això és una cosa increïble.
Jo pensava que hi hauria canvis a la Penya del Morro a partir del 2013 i els canvis han arribat abans. Vindreu cada tarda a les dues a fer les notícies a partir d'ara? No, no serà possible. Vindríem, eh? Vindríem, estic convençuda. Com és que esteu aquí avui, les dues? Doncs perquè estem fent un resum de l'any, com cada any. Es prepara aquest resum que s'emet, de fet, el 31 al matí i també a la tarda. I quedarà penjat, em sembla... No, em sembla no. Quedarà penjat al web de la ràdio, també, d'alguna manera. Sí, sí.
amb el resum d'això de totes les notícies més destacades de tot l'any. Llavors ens has enganxat.
fent el resum. Ah, sí? Sí. O sigui, heu parat de fer el resum per venir aquí a les notícies. És que és llarg, eh? Jo crec que haurem de fer la primera part que preveiem. Però què durà? Vuit hores, clar, són moltes coses que han passat a centros. Tant no, però Déu-n'hi-do, aquest any ens ha quedat més llarg que els últims anys, eh? Bé, el 31 de desembre, l'últim dia de l'any, a Ràdio Desverde. Estarà bé, eh? El matí com a la tarda es podrà escoltar aquest resum de l'any amb notícies com, per exemple, que han passat aquest any. Doncs tot el tema del vial de Maslluí, que no ha arribat, no? Aquest retard, doncs, que semblava que seria de fer aquest estiu, però no ha arrib
La polèmica amb els cursos d'Arts Plàstiques, que sí, serien la Carme Maleret i la Purri Martín. La Vagoneta, també és aquest any. Sí, amb això dels tallers d'Arts Plàstiques podeu ja fer dues hores de programació. No, doncs m'ho hem fet bastant curts. Sí, intentant anar una mica... És que si no ens podíem passar totes les vacances fent totes. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desferri.
Avui al programa, a més a més, també parlarem, clar, perquè no només parlarem de totes enjustenques, sinó que tindrem el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. Avui, 21 de desembre, per cert, el món no s'ha acabat. I, com ja preveiem tota la humanitat, menys els maies...
Doncs atenció, perquè parlarem de cinema. Avui, divendres, s'estrenen diferents pel·lícules al país i en parlarem amb el Jordi Roca. A més a més, també, a la secció de la publicitat, amb el Pol Rigaber, i avui vindrà un company seu de classe, ja sabeu que estudien publicitat. Parlarem de la Fórmula 1 a la publicitat, un tema que està molt de moda, molt candent. Si no dic això, no sé com vendre-ho.
A més a més, també a la segona hora, l'Eric Pomar, ja sabeu que fa l'agenda juvenil del cap de setmana. Repassarem alguns fragments de l'Odissea. Espero ja que sigui l'última vegada del món. A mi m'agrada molt aquesta secció. No, no t'agrada, perquè et vols fer-la interessant. No, és veritat, perquè m'agrada molt el senyor Benito. És una secció avorrida. Jo us convido que l'escolteu i valoreu si us agrada o no a la segona hora. A més a més, també avui, atenció, perquè ens visitaran components de The Penguins.
The Penguins és una formació musical de Sant Feliu de Llobregat, aquí al poble veí, amb 12 músics i amb un so molt jamaicà de la dècada dels 60, com l'Escar, el Rocksteady i l'Early Reggae. I, aprofitant ara aquestes dates, han tret Song for Christmas, on versionen, per exemple, el ja conegut per tots White Christmas, en català Nadal Blanc. Amb la neu estesa i amb la pura,
Vindran l'Eduard Polls i l'Oriol Serna, a la penya del morro, a la segona hora. I acabarem avui, com que és divendres, amb l'antiagenda de l'Heli Capdevila, que és el que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena.
Per cert, també ens podeu seguir a través de la webcam de radiodesvern.com Jordi, què t'ha passat? Home, que avui havia de ser la fi del món i ahir em vaig veure una farra espectacular tota la nit, pensant que el món s'acaba, el món s'acaba. I el món no ha acabat. I avui molta gent s'ha aixecat amb una ressaca espectacular. És el meu cas.
En fi, repassant les notícies de Sant Just, comencem parlant del ple que hi va haver ahir, l'últim de l'any a l'Ajuntament. Entre altres coses, comentar que l'equip de govern i Convergència i Unió, és a dir, la gent que governa, que és PSC, Esquerra Republicana, a Sant Just, política local...
i iniciativa, i també Convergència, que està l'oposició, es van unir per defensar el model educatiu català. Ho van fer a través d'una moció que es va aprovar ahir al ple municipal per rebutjar l'esborrany de l'avantprojecte de l'anomenada llei verd. PP i Via Democràtica hi van votar en contra. Té més informació, Andrea, bueno, no? No, no, no, no, no, no, no, no. Qui té més informació?
Som les dues i jo amb dues em costa una. Són tan vàlides que la Carme no puc fer jo. Que m'ho faci algú, va. Vinga, doncs...
Parlem de... Esteu espècies, espècies a matar, eh? Sí, disculpen. Voleu que ho faci jo? No, no, no. Millor perquè no tinc aquí tampoc de notícia. Vinga, Andrea. Doncs, com deies, es tracta de la llei orgànica de millorar la qualitat educativa, la LOMSE, o la llei verd, com li vulguis dir, d'aquest esborrany de l'avantprojecte, i aquest rebuig de l'equip de govern i de SIU sorgeix, entre altres motius, per considerar que fomenta un sistema educatiu segregador.
Aquesta moció reclamava fer públic el compromís de l'Ajuntament amb el sistema escolar de Catalunya i defensava el sistema educatiu vigent des de fa 30 anys amb la nostra immersió lingüística, etc. Un altre dels acords adoptats amb la moció és que el consistori doni suport a la Generalitat
En la defensa del català, la immersió lingüística i el sistema educatiu vigent el país. Per cert, una pregunta, vosaltres que sou d'informatius i ho coneixereu millor que jo, a la pàgina web de radiodesbert.com, encara hi ha la fotografia del ministre Bert fent cares? No, n'estic segura.
Ara ho mirem, ara ho mirem. Escolteu, esteu fatal avui, eh? No. Sí? Sí, sí. Home, si estàs fent el resum de l'any, clar, un estudi petitet aquí, l'estudi número 2 de la ràdio, sortiu un moment i ara us torneu a ficar, no? En un altre estudi. A més, tinc entès, tinc entès que no heu dinat.
És que no han tingut temps. Tot i així no hem acabat. No ho diguis. Hem fet un vermut. Sí, una cola. Doncs ja està, ja està. No hi ha excuses, no hi ha excuses. Vinga, Andrea, alguna cosa més sobre el ple d'ahir? Doncs el que deies, la moció va tirar endavant amb el suport dels grups que la presentaven, CIU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just i amb Dia Democràtica i Partit Popular votant en contra.
Bé, continuem parlant de política local. Ho fem ara per parlar del pressupost de l'any que ve, que també es va aprovar ahir al ple. De fet, de forma inicial. Aquest punt va tirar endavant sense el suport de grups de l'oposició. Les prioritats són, primer, l'atenció a les famílies amb menys recursos...
Segon, l'educació. I tercer, potenciar l'ocupació i mantenir l'Ajuntament sanejat. Què vol dir aquest últim punt de mantenir l'Ajuntament de Sant Jus sanejat? Que no està sanejat? Mantenir-lo. Posen aquest verb mantenir. Ah, mantenir.
no fer que l'Ajuntament estigui sanejant no sanejar l'Ajuntament mantenir el sanejament que això vol dir que les gallines que entren per les que salen bàsicament ben resumit no endeutar-nos exacte no endeutar-nos més del compte una mica de deute sí que hi ha encara té marge l'Ajuntament per endeutar-se en cas que hi ha un màxim que són 13 milions crec i l'endeutament previst a l'últim dia de l'any és 4,2 milions per tant la tercera part
Ah, doncs escolta, encara tenim diners per gastar aquí. Sí senyor, no? Podem fer aquí una última farra el 31 de desembre? Des de l'Ajuntament, no? Des de l'Ajuntament, sí, sí. Tots els regidors i l'alcalde allà. Alegria, festa!
Bé, en tot cas... T'ha agradat la idea? No, sí, sí. No l'he de fer jo, no soc regidor de l'Ajuntament. Perquè no vols? No, no, no. No t'ho he proposat mai? No m'ho he proposat mai. Tu? T'ho he proposat mai? Alguna vegada. Ah, sí? I què ha dit que no? Jo vaig dir, no, jo vull ser regidor de coses guais. I com que aquesta regidoria no existeix, doncs no. Home, xarxes socials, no existeix. No confongueu l'audiència. No la confongueu, val?
En tot cas, el ple d'ahir es donen xifres definitives pel que fa als comptes. El pressupost total de l'Ajuntament finalment serà de 21.365.000 euros, que és una mica més del previst inicialment, i en comparació amb el 2012, per tant, augmenta finalment un 1,6%. Promunça, l'empresa municipal d'habitatge, disposarà de 6.818.000 euros per treballar l'any 2013 i Proexa, la de promoció econòmica, 507.000.
A més a més es calcula que hi haurà un superàvit de 268.000 euros que es destinaran a finançar part de les inversions. Hem parlat d'alguna manera, has comentat, dels objectius a grans trets. També hi ha altres finalitats, per exemple, en matèria d'habitatge. Es crearan una borsa de pisos destinats a persones amb risc d'exclusió, que ja s'han adjudicat tres aquest mes de desembre. I en clau educativa els objectius passaran pels programes cap nen sense àpat i cap jove sense estudis.
També n'anirem parlant al llarg d'aquest any que ve, 2013, quan es vagin començant aquests programes. I el pressupost, com deies, es va tirar endavant amb el vot a favor només de l'equip de govern i amb el vot contrari de Via Democràtica, Partit Popular i Convergència i Unió. De fet, el PP va votar en contra perquè no estava d'acord amb el capítol d'ingressos, un pilar bàsic dels comptes juntament amb els de les despeses, i els arguments de Ciu també passen justament per aquests ingressos. Consideren que s'han fet uns increments que no calien
i que l'equip de govern no ha reduït l'híbit tal com havia promès anteriorment. Per tant, això és el que va quedar aprovat. De fet, aquest matí també explicava l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, que li seria greu que si ho s'hagués posat en contra.
I si el Llorenç Reia, que també ha passat per aquest matí pel Just de Fusta, s'ha mantingut ferm en dir que no estaven gens d'acord amb aquests punts que hem dit de l'Ibi i dels ingressos. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també.
Per cert, no repassarem perquè n'hi ha un munt de tuits ahir al ple, tant per part de Ràdio d'Esvern i també de la Gina Pol, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just, també regidora de comunicació, que no parava de posar tuits tota l'estona. El que passa que sí, em vull fixar en un tuit de Ràdio d'Esvern...
que deia el tuit exactament deia els regidors estan aquí una fotografia dels regidors al ple de l'Ajuntament i atenció perquè el titular deia regidors de l'Ajuntament al ple de Sant Just i predomina el blanc
Em va agradar molt aquest apunt i jo vaig pensar que potser era una referència al nou programa de moda de Ràdio d'Esvern, que és tot un món de moda els dijous a dos quarts de vuit. Carme Verdoy, tu que vas fer el tuit directament, un aplaudiment per ella, per què vas posar aquest tuit?
Perquè em va semblar curiós, realment hi havia, eren 16 regidors ahir, em va faltar el número del PP, i és que potser més de la meitat anaven de blanc. I jo no m'hi vaig fixar, eh? Realment veus la foto i és cert, tots allà. No vull fer un comentari que m'interpreteu, però el fet de ser noies, o sigui, això té alguna cosa a veure? Que us fixeu quan aneu a cobrir la notícia amb la roba que porten els regidors enlloc...
de les coses que diuen. Però no era la roba, les coses que diuen estan superregistrades, a part. Però vam fer la foto i vam dir, ja que fem una foto, doncs pots posar un veu de foto? Doncs mira. També és simpàtic. També a l'Avantguàrdia o al periódico hi ha un títol, una foto, alguna cosa del Parlament i poses... Però domina el blanc. S'han fet articles de la roba dels regidors, diputats de l'Scub. És veritat.
Tan per tant. Tan per tant. Escolta, doncs fem el mateix. Molt bé, doncs ens sembla una molt bona idea. En fi, ja us sabeu que a partir de la set... No, una última punta. Ah, és que hi ha una última punta. No, no, no. És que és important. Sí, sí, sí, és molt important. Parlem dels pastorets de Sant Just? Sí, sí. Sí, és important, sí.
Home, és que ha tornat a passar aquest matí Roger Cónsul. No, li hem demanat, li hem demanat. Estava per aquí en persona, llavors hem dit, home, aprofitem-ho. Ell ja ha passat expressament, no?, perquè l'enganxéssim. No, no, no. Roger Cónsul, que... L'Anna Díaz, el matí l'ha trucat, hi havia molts problemes amb la cobertura i suposo que el Roger estaria per aquí a prop i dic, mira, passo.
De fet, Roger Cónsul, una de les persones més entrevistades, està al trending topic d'entrevistats aquesta setmana a Ràdio d'Esvern, és el director dels nous pastorets de Sant Lluís i el que en Jiqui pugui, de fet, a la penya del morro, al Just a la Fusta, fins i tot tot un món de moda va estar parlant del vestuari dels pastorets. Ha sigut per informatius directament, no ha sigut ni pel Just a la Fusta, ha parlat d'Andrea una estona amb ell i t'ha explicat una mica les sensacions d'última hora. Ah, sí? Sí, no, que estan molt nerviosos i ha dit
que el grup de WhatsApp dels Pastorets no para de treure fum i que a ell no li para de vibrar el mòbil perquè no té el mòbil amb vibració. No se va apagar-lo, no? No, i que estan molt nerviosos però que són uns nervis previs a les estrenes que van molt bé també perquè tots hi tenen. Hi ha alguna cosa de l'obra a part d'ells? Podem comentar? Un altre cop? Home, un altre cop, escolta. Doncs que són els Contrapastorets, que són els escrit Pep el Vanell,
que són diferents dels de sempre, no?, i que el que ha fet és reformular... Estava cansada de... No, no, no. No, han reformulat els personatges, és una versió contemporània, que a més va guanyar un premi, que no s'ha estrenat mai, i que es fa, per tant, aquesta estrena avui a les 8 del vespre, en primícia, i hi haurà també el seu autor, Pep Albanell. I estaré jo, també.
Sí, que per un dels assajos li va agradar, a més a més, cosa que també sempre és important. Sí. I que... Això no ho sabem, també és el que diu ell, perquè si tu ets l'auto de l'obra et diràs, però no m'agrada. Pots no dir res, pots no dir, pots dir no vull fer una entrevista. És veritat. I atenció, perquè no queden entrades per diumenge. L'Andrea s'ha quedat sense entrada. Èxit absolut, els pastorets de Sant Just.
De fet, hi ha 40 extras, 8 actors protagonistes, hi ha moltíssima gent que hi participa i segur que, clar, els familiars, companys, la gent, fins i tot, aquí a la Penya del Morro coneixem gent que hi participa, com per exemple l'Arnau Cònsol, que fa la secció de llibres i ell fa el personatge del groc, jugant una mica amb allò dels grocs i els blaus de Sant Cruz, doncs ell hi participa. En fi, doncs enhorabona a tota la gent que fa els pastorets, avui a les 8 estrena, allà hi serem per donar suport.
Tuitegem tot o no? Sí, tot potser no. Ara surt el dimoni, saps? Com el ple, no? Predomina el vermell. En fi, Carme Berdoig, Andrea Bueno, moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut al programa i recordeu que tota la informació de Sant Just ara mateix a Ràdio d'Esvern
i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Continueu repassant i refent aquest programa especial de l'any de la ràdio, dels informatius del que ha passat a Sant Just i que es poden escoltar el 31 de desembre, una cosa molt original també que no fa ningú. Si no la fas, la reclamen. Ah, sí? Jo la reclamaria. Pel carrer?
Home, clar. És necessari, no?, una mica fer un repàs de tot el que ha passat. Valant. Jo no és poca cosa. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, que vagis bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
5 i 22 de la tarda, continuem en directe. Ja tenim amb nosaltres el nostre home del cinema particular, que és el Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi.
Bé, la gent que vulgui veure el Jordi i la seva samarreta molt xula, per cert, avui pot fer-ho a través de la webcam de radiodesvern.com. Jordi, comencem a repassar les estrenes de cinema. Avui s'estrena El Cuerpo.
Sí, és una producció espanyola. Perdona, veig que no t'ha fet gaire il·lusió. No, perquè comencem per la pel·lícula que realment té menys enjundia, com dirien... Menys enjundia? Sí, enjundia, com dirien els castellans, que és una paraula que a mi m'agrada molt. En català enjundi? No, en català no és així, però bé...
I menys xitxa, podríem dir, d'alguna manera, no? I que, bé, està protagonitzada per un actiu que a mi sí que m'agrada, que és Belén Rueda, però que, sincerament, està una mica deslluïda a la pel·lícula. Ah, Belén Rueda, que no para de fer pel·lícules, aquesta dona. Sí, sobretot últimament s'han anat una mica cap al gènere de pel·lícules en plan thrillers, fantàstiques, de por, i crec que s'han casillat una mica en aquest paper, però és un actiu que crec que ho fa bastant bé. Home, des que ha fet lo serrano no ha fet res més de tele.
Com, perdona? No, des que va fer lo serrano, ha fet alguna cosa... Ara ja pots tancar el xiringuito, perquè justament el juny va tancar la temporada d'una nova sèrie que s'estrenarà la segona temporada d'Aquí Res. Ah, quina és, quina és, quina és? Ah, és que té un nom molt llarg. Ah, perdoneu, perdoneu. No sé què, el misteri de no sé què. El misteri de Calenda? Sí, exactament. Ah, de vampirs i tot això. Sí, aquesta.
Home, per tant no diguis que està acabada en el món de televisió Quan no hi té una sèrie aquí Sí, ja veig que no ho he encertat gaire Podem escoltar el tràiler Som-hi, doncs, amb el tràiler D'aquesta primera pel·lícula que comentem avui El cuerpo A veure si podem escoltar-lo ¿Cómo que desapareció? ¿No que ha desaparecido? ¿Qué? Su cuerpo ha desaparecido de la muerte Está muerta, ¿no? Sé lo que ha hecho y cómo lo ha hecho Está muerta Seguro
¿Podría alguien querer hacerle daño a usted con hacer desaparecer el cuerpo de su mujer? Yo no sé por qué está pasando todo esto. Yo no tengo enemigos. Toda muerte es un homicidio hasta que se demuestre lo contrario. Pero nada es demostrable sin una autopsia. Tenemos que entender qué ha pasado con Maika porque usted la mató y luego se la llevó de aquí. Eso es lo que Maika quiere que crean. No lo ve. Esta noche. Esta noche serás mío. Oh, has vist el final? Sí. No has escoltat re perquè estava susurrant ella. Perquè esta noche serás mío. Oh.
En fi, una pel·lícula de por, bàsicament. Sí, bé, és una mica això, com us deia, un thriller d'intriga en el que un guàrdia de seguretat d'una morgue, de cop i volta surt corrents al mig de la nit, despavorit, i desapareix. Quan la policia investiga el cas es troba que, a part d'haver desaparegut el propi vigilant, també ha desaparegut una dona, que és la Belén Rueda, la que fa aquest paper, quan representa que estava morta.
Bé, doncs em fa una miqueta de lluio, passem allà a la següent part estrena, si et sembla, Jordi, perquè a mi aquestes coses em fan por, avui també s'estrena, saltem directament a Hollywood, la session és Alcanzar la plenitud. Imagínate que eres ese niño de seis años, le echas la culpa por contraer la polio...
¿Cómo es ella? Sí, es la persona más maravillosa del planeta. Cuéntame algo de ti. Soy muy reservada, mi vida es privada, la terapia es para ti. ¿Qué es la Helen Hand? Sí, per la veu la he reconegut, eh, l'ajuda de duplatge. Las personas conectan. Puede quedarse en amor y atracción o puedes complicarte la vida.
Quizá sea una mala idea. Creo que es algo magnífico. La pel·lícula més maca d'aquesta setmana és la pel·lícula en sí. La que s'ha d'anar a veure, sens dubte, és una tragicomèdia, com has dit molt bé tu, que ve des de Hollywood. L'actriu és la Helen Hunt, que ho fa molt bé, aquest paper. A mi m'ha sorprès molt positivament, crec que...
que es despulladiguessin personalment molt en aquesta pel·lícula. I físicament? Físicament també, eh? Vull dir, surt amb roba interior en més d'una ocasió. I molt bé, perquè la Helen Hunt ja té una edat, però està molt i molt bé. I la història... Home, és veritat, a veure. I la història és, bé, un jove de 38 anys que és paraplègic i té un pulmó artificial i d'un dia per l'altre decideix que vol perdre la virginitat. I, per tant, acudirà a una terapeuta sexual, que és la Helen Hunt, i també al seu sacerdot.
És una de les pel·lícules que segurament estarà nominada als Òscars i l'actor masculí, que és el John Hawks, també té molts papers, molts números per estar entre la quiniela dels millors actors. Que acabaran a tenir uns romans, aquests dos? No ho sé. El que sí que he de dir és que, ja et dic, és una pel·lícula molt sensible, molt bona, i sobretot que ens ajuda a veure que les tragèdies tenen una part optimista, una part bona, però sí que trobo a faltar, ja ho vinc dient ja fa dies, una mica de creativitat, perquè recordem que fa dues o tres setmanes
i es va estrenar una tragicomèdia britànica en el que també un grup de quatre joves paraplèixics volien perdre la virginitat. Per cert, vaig anar a veure El Hobbit. Ah, sí? Què tal?
Una mica decepcionant. Decepcionant. Sí. A mi sóc un gran admirador, com bé saps. Bueno, perquè es creen moltes expectatives que després passa el que passa. Molt lenta al començament. Bueno, és que tu tens últimament un problema amb les coses lentes. No, perdona, jo tinc problema amb les coses lentes, però està una hora per fer la motxilla. Bilbo Bolson. Bueno, però perquè la pel·lícula és així.
Clar, la banda sonora m'agrada molt per això, eh? Ah, bueno, almenys alguna cosa positiva. Fins que no arriben els trolls, no hi ha acció. De moment, per això, no va tot el record de Crepuscula aquí a Espanya, eh? No, ni el batrà, ni el batrà. Vull ja t'ho dic ara, vols passar... Clar, tu com és que et fan de Crepuscula? No, no és que sigui fan. No, no poc, no poc. Jo simplement descriu la realitat. Ja, ja. Bé, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és Infància clandestina. Aquest és el tràiler.
Yo soy quien vos crees que soy, pero diferente. No entiendo nada de lo que dices. Resolviendo igual. Es argentina, ¿no? Sí. Abuela. Escúchame una cosa, pelotudo. ¿Cómo se te ocurre traer a María para acá? ¿Eso estás loco? ¿Misurá el darín?
No. Que estrany, no? Normal? A vos te parece normal que un chico tenga el nombre de no sé quién, el cumpleaños, de no sé qué fecha. Lo que vos tienes que entender es que ustedes corren peligro. Acá están matando gente todos los días. Bé, aquesta és la pel·lícula... Sí, és un dramón, eh? Vull dir, sou canata de la gens perquè és un dramón super, super lent.
Jo crec que dels que fa història és un film que situa a Argentina l'any 1979 quan una família, un pare, una mare i un nen tornen després de la dictadura a casa quan encara el règim que els va fer fugir encara és present per intentar readaptar-se en aquella societat però posaran en vida la vida no tan sols dels pares sinó també del nen
I a més a més l'obligaran a viure una vida que no és molt habitual ni molt quotidiana per a un nen. Aquí el conflicte que sorgirà entre pares i fills. Estaríem parlant de la primera pel·lícula que no surt Ricardo Darín. No, però surt Ernesto Alterio. Ah, va, una mica el mateix, no? Home, ha de deixar pas, no? Sí, sí. A mi Ricardo Darín és que m'agrada molt també, eh? No, és un actor que a mi m'agrada molt però no pot estar tot arreu, òbviament. No, no, no. Bé, la següent pel·lícula que avui també es estrena i ens en fem resso és Amor.
És tot el que necessit. Què passa? No t'agrada? Què passa? Tu tens un problema amb les pel·lícules romàntiques. No, perdona, portes tot l'any diem que a mi només m'han de les romàntiques i ara que t'estic dient que n'hi ha una que no m'agrada em dius que tinc problemes. Escolta el tràiler i opinem. ¿No es un cabrón? Tendríamos contratar a unos tipos para que le dieran una buena paliza. Una comedia romántica de Susana Vieira.
¿Qué narices cree que está haciendo? Tiene que mirar. ¿Está borracha? No estoy borracha. ¿Qué es lo que le pasa? Tengo que ir a Italia. Mi hija se va a casar. Mi hijo se va a casar en Italia. ¿Qué? Soy Phil. Ida. Las relaciones prematrimoniales están permitidas. ¿No deberías irte a la cama? No. ¿Por qué?
Tienes un pelo precioso. Es muy bonito. Es una peluca. Al duplante ya paga. Ahora es todo lo que necesitas. La veritat és que sí.
A veure, ja només amb l'actor principal ja pots apagar directament la televisió, la gran pantalla, el que tu vulguis, que és el Pierce Brosnan, que sincerament com a galant de pel·lícula romàntica no va ni dos duros. Jo no m'agradava com a gente 007, com a galant ja està molt, molt passat de moda. Surt amb bigoti o no? No, sense. Millor. Aleshores, l'argument de la pel·lícula tampoc és que sigui molt espectacular, és un home que és vidu i una dona que acaba de descobrir que el seu home li fa el salt mentre ella està a les sessions de quimioteràpia.
Els dos viatgen per separat en el casament dels seus respectius fills i finalment s'acaben enamorant. Bé, doncs una pel·lícula que no passarà a la història, no? No, no, ni molt menys. És el teu criteri, és el teu criteri. Sí, sí, no, clar, potser que li agradarà, però si han de veure pel·lícules romàntiques en tenen un ventall enorme com per anar a veure aquesta. Molt bé, estem una mica tirant en contra de tots els fans de Piso Brosnan, una mica...
Però a qui li agrada Pierce Brosman? Si Daniel Cage l'ha superat, vamos, però moltíssim. És veritat, no li agrada a ningú, no? Jo crec que no. A mi m'agradava aquella que vam fer amb la René Rousseau, es deia, que eren uns lladres de quadres i que al final hi havia una escena molt xula amb un quadre i tot plegat. Però una gent 007 que no s'embrutinia una mica en els moments d'acció, que no sé, a mi no...
No és lògic, vull dir, no és coherent. En fi, passem a una altra pel·lícula que també s'estrena avui, ens han quedat un parell, i després passem a les notícies de Hollywood. Una ens ha quedat més. És l'última. Ah, és veritat, El alucinante mundo de Norman, una pel·lícula d'animació. Sí. ¿No es un cabrón? Deberíamos contratar a unos tipos para que le dieran una buena paliza. Una comedia romántica de Susanne Biel.
¿Qué narices cree que está haciendo? Tiene que mirar. ¿Está borracha? No estoy borracha. ¿Qué es lo que le pasa? Tengo que ir a Italia. Mi hija se va a casar. Mi hijo se va a casar en Italia. ¿Qué? Soy Phil. Ida. Las relaciones prematrimoniales están permitidas. ¿No deberías irte a la cama? No. ¿Por qué? Tienes un pelo precioso. Es muy bonito. Es una peluca.
Amor es todo lo que necesitas. T'agrada tant, clar, o sigui, has vist que li feia una crítica tan ferotja que has volgut recolzar els fans d'aquesta pel·lícula tornant a emetre el tràiler, no? Però home, perquè no ho veus d'això? No, perquè t'he vist tan encantat, tan endut pel romanticisme que he pensat, bé, va, deixa'l. Va, escolta, podem escoltar el tràiler de veritat? Va, sisplau. Tiene un don especial. Buenos días. Uy, lo siento, perdóname.
Puede ver a los muertos. Hola, abuela. Que bien te veo hoy. Guau. ¿Y ves fantasmas como a todas horas? Sí. ¡Qué alucine! Y próximamente el tranquilo pueblo donde vives también los verá. Doncs és la pel·lícula d'animació. Amb aquestes dates, clar, el 25 de desembre... Sí, de fet...
El que sí que m'estranya és que no n'hi ha gaire, realment aquest Nadal de moment és l'única que s'estrenarà els propers dies, perquè no s'estrena avui, s'estrena el 24, i m'estranya que no n'hi hagi més d'animació per una mica...
doncs poder portar els més petits de la casa al cinema. En aquest cas, Norman és un nen petit, bueno, un jove d'uns 10 anys que té la capacitat de parlar amb els morts. Això fa que estigui una mica marginat en el seu poble. Què passarà? No, perdona, normal. Home, normal tampoc, es podia comprendre. Si algú parla amb els morts, home, hi ha uns que es treuen mocs, els altres... Home, perdona. Si tu agafes a un nen que comença a parlar amb els morts, és normal que estigui en risc d'exclusió social directament. Home, jo el recolzaria per ser un cas, però bé. Ja, ja, ja.
En fi, el que passa és que d'un dia per l'altre tots els morts ressusciten de veritat i aleshores tot el poble vol que sigui el seu amic i que el salvi de tots els tombis Bé, doncs aquesta és la pel·lícula que s'estrena avui per tota la canalla que és estrany, com dius tu, que només hi hagi aquesta familiar Sí, i una altra cosa que m'estranya és que aprofitant que avui s'acaba el món no hi hagi cap film apocalíptic que s'estreni cosa que també m'estranya bastant ni avui ni la setmana passada Home, però perdona, és que si el món s'acaba
s'acabava avui... Però és que era evident que no s'acabava, ho sabia tothom. Ara tothom ja ho sabia, però tothom estava cagat i fent bunkers a casa. Home, un de cada dos nord-americans s'ho creia de veritat, eh? Home, i dos de cada tres catalans, també. Notícies de cinema!
Bé, efectivament, com ha dit el separador, parlem ara de les notícies de... Qui era el separador, la veu? No l'és reconeguda? Sí, sí, sí, és un nou becànic. El programa estava fent... Ja es nota per la veu, no? Encara no li ha canviat. No, té 4 anys, eh? Vull dir que és una explotació infantil. En fi, però no ho digueu gaire, perquè si no... Pots tenir problemes, no? Conclusi mentre de la tarda, avui tampoc no ens escoltem. Ah, molt bé. Atenció, perquè John Cohen prepara un nou film, que és un dels germans, Cohen. Sí, exactament. Clar.
Tu penses, què és el que es podria fer? Quin nou film prepara? Doncs... Què és el que es podria fer? Clar, és que ho has de preguntar, has de posar més ímpetu. Què prepara? Home, doncs... És que no puc dormir, fa dies que no dormo, eh? Ens prepara, atenció, un film d'animació sobre el joc que està triomfant. Bueno, ara ja potser no tant, però fins... Angry Birds? Sí. Què dius ara? I tant, i tant, i tant. Recorda als nostres espectadors de què va el joc per a tots aquells que no hagin jugat mai. Mira, a l'entrada recordarem la versió de la Londres Philharmonic Orchestra d'Hangry Birds.
És xula, eh? Sempre que tenim ocasió al programa, la posem. Doncs Angry Birds són uns ocellets així petitets que fan... Però quina és la història? No, no hi ha història. Home, si no, com vols que es faci una pel·lícula si no hi ha cap història al darrere? Si s'ha fet pel·lícules de tot. La història és que els porcs els han robat els ous, els ocells, i per això els intentes matar. Sí, una gran història. Bé, la pel·lícula s'estrenarà el 2016 i fins aquí podem llegir. Que no guanyi un Pulitzer.
De lo bona que és la història Bé, parlem ara d'un altre actor Que tornarà a ser el Tio Ben D'Amazing Spider-Man 2 Que és el Martin Sheen Doncs sí, l'actor ho confirmava aquesta setmana En una entrevista a un digital nord-americà Perdona, el Martin Sheen és el de Dos Ombres i Medio? No Aquell és el Charlie Sheen Exactament A més, si ha de fer de Tio Ben, que és un home molt bellet No serà el Martin Sheen Mira, el Martin Sheen
Això què ens fa suposar? Perquè és important, perquè això vol dir que la segona part d'aquesta pel·lícula veurem els inicis de Spider-Man i com van morir els seus pares i el van adoptar el seu tiet. O sigui, ja no s'hi poden inventar res més, perquè no hi ha més personatges. Exactament, si no podem tirar més endavant, doncs tirem enrere. En fi, parlem ara d'una altra història, perquè l'American Film Institute selecciona les ja tradicionals 10 millors pel·lícules de l'any. Sí, comencem ja l'empatge tradicional de guardons que s'entreguen de llistes...
Però perdona, és que és normal també, tothom fa resums de l'any ara, i en tots els àmbits, i llavors en cinemes... Però ara ja és la carrera definitiva cap als Òscars, que serà el febrer, i estarem dos mesos només parlant... No, definitiva no, perquè després vindran els Globus d'Or, i ara sí, ja és la definitiva. No, no, tot és una carrera definitiva cap als Òscars, i fins aquí morirem d'empatxos, com ara el Nadal, que morirem d'un empatx de menjar, doncs el mateix.
En aquest cas, les deu pel·lícules... Qui t'escriu aquests guions que fas? Qui te'ls escriu? Ell. Qui? El Pol? El Pol Rigaber? Sí. Però perquè, pobre Pol. Home, Pol, bona tarda. Hola, molt bona tarda. El Pol m'ajuda. Algunes frases. L'he dic algunes frases. Ell és el creatiu del programa.
Aquesta és tema o no? Alguns s'empatxaran com el menjar d'aquest Nadal? Aquesta particularment no, però n'hi ha d'altres que sí. M'agrada, m'agrada. S'ha de lligar que la setmana que ve és Nadal. Aquest vinista que ha escrit aquesta frase que no marxi del programa que el volem més estona.
Bé, aviam quantes pel·lícules d'aquestes que et diré ara Que són les deu primeres coneixes La primera és Argo, l'has anat a veure o no? No, Argo no Bèsties del sur salvaje és la segona Algú la coneix? Jo l'he vist Tu l'has vist? I m'està deixant fatal La tercera, Django desencadenado Aquesta ja no Aquesta sí, que segur que l'has anat a veure tu Jordi El caballero oscuro Està en la quarta posició I com a cinquena està El lado bueno de las cosas
que tampoc l'ha vist ni com a Esquerra Espanya encara no s'ha estrenat. Una pel·lícula eròtica? No. Ah, val, val. I alguna cosa més? No, ja està. Ah, ja està, eh? Molt bé. I la segona que has dit em sembla que tampoc s'ha estrenat, eh? No, n'hi ha bastantes, després les cinc últimes tampoc encara s'han estrenat aquí a Espanya, per això no les dic, perquè si tampoc hem tingut ocasió d'anar-les a veure i en parlarem més endavant.
Bé, continuem parlant de cinema. Per cert, un parell o tres de notícies més i arriba ja la secció de publicitat. La més esperada de la tarda. La més esperada de la tarda, que és la secció del reclam de publicitat. Avui, Pol, per acomiadar l'any, no has vingut amb l'Anna Puntí, perquè l'Anna Puntí em sembla que ja no vindrà més, bàsicament, i has portat un company, no? Doncs sí, he portat una mica, es diu Jordi, també, Jordi Alanda. Home, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi.
Benvingut al programa, d'aquí uns moments ens expliqueu de què parleu, perquè em sembla que relacioneu la publicitat i la fórmula 1. Però abans Jordi Roca, quants Jordis que hi ha avui, no? Sí. Jordi Roca, Jordi i Jordi. Bé, parlem dels Goya, que ja tenen data.
Sí, ja estem per la 27a edició, eh? Atenció, que no és poca broma, perquè són molts anys. Ràdio d'Esbero fa 30 anys, ja. Doncs mira, és més antiga que els propis Goyes, que repetirà l'Evache, cosa que me n'alegro molt, i que en aquest cas, degut malauradament a la tragedia del Madrid Arena, es trasllada. És a dir, ja no es farà a la Fera de Juan Carlos I, sinó al Palau de Congressos, Príncep Felip I, que està situat,
a l'Avinguda d'Aragó, és a dir, al centre de la ciutat. O sigui que de Juan Carlos primero han passat... Passat a Príncep, però és una mica en plan línia successòria, però té una tragèdia darrere. Per cert, que ja que parlem de Gales, els Premis Gaudí ja tenen el nom del presentador, que serà l'Andreu Buenafuente a partir del 3 de febrer. Però no li va quedar clar que amb els Goya...
Ja no tenia futur com a presentador de gales. Però què dius? Però què dius? A mi em va agradar molt els Goya. Bé, Pol, Jordi, què opineu vosaltres? No us va agradar el Buenafuente presentant els Goya? A mi sí que em va agradar, la veritat. Feia una miqueta de Madonna, no? Potser. Què vols dir que feia? No sé, així, en plan, soc l'icona de la nit i tal. Ui, ui, ui, que aquí veig que hi ha... Mira.
Jordi perdona, és més avui sortia una enquesta a un digital en la que els internetos deien que els era molt més Eva Etxe que
Que Andreu Buenafuente com a presentador d'una gala, eh? Bé, no ho sé, cadascú és lliure d'opinar el que vulgui, faltaria més. Que, per cert, Buenafuente ja està preparant el nou programa que el portarà a TV3 a partir del mes de març. Ah, ara que ja no té lloc a altres llocs, torna a casa, no? Bé, però escolta, tu tens una manilla especial, no? El pobre Andreu, què t'ha fet? Pobre Andreu? Què t'ha fet, Jordi? Va fracassar a Antena 3 i ara... Va fracassar, sí. A masses llocs, de sexta.
Bé, atenció, perquè, com comentàvem, un pare de notícies, la primera és que, de saga en saga, l'actor Robert Pattinson de Crepúsculo, que no para. Sí, bé, fins ara ell va dir que no es tornaria a posar la pell de cap trilogia, però finalment ha accedit a ser el protagonista d'aquest famós llibre que està ara tan de moda, que és un BCD,
que és 50 sombres de Grey i ell serà el protagonista, ell serà Grey. Bé, i acabem ara sí l'espai de cinema amb una notícia des d'aquí, la nostra gran abraçada, que jo personalment el vaig entrevistar fa molts anys i em va fer, em va agradar molt, molt maco. Constantino Romero, que es jubila. Sí, ho va anunciar via Twitter fa uns 10 dies i home, jo crec que a nivell de veu de doblatge és una gran veu perquè realment...
És una veu ambajable, molt maca i que tots recordem i que a més a més és molt insígnia, quan la sents saps perfectament què és ell. Sí, i a més a més que hi ha molta gent friki d'aquesta de Star Wars que... Jordi, tu per exemple, no?
Sí, del Mufasa, del Rei Leon també Sí senyor, el Clint Eastwood també Sí, que va ser el Clint Eastwood, és l'última veu que ha posat en la seva última pel·lícula Golpe Defecto Jo soy tu padre La vaig veure precisament aquesta pel·lícula amb el Jordi la setmana passada Doncs és l'última feina que ha fet com a doblatge i com a veu de Clint Eastwood I ara què el farà? Què el doblarà?
potser el Jordi Domènech em sorprèn o potser el senyor Benito que no ha vingut avui Jordi Roca, moltes gràcies no marxis que ara fem la secció de publicitat et quedes o no? sí, sí, sí, no m'he mogut doncs digues, sí, em quedo la secció de publicitat la secció de publicitat el reclam
Bé, avui, Pol, de què parlem? Ja hem comentat, de fet, que parlàvem de Fórmula 8 Publicitat. Per què heu triat aquest tema, justament, avui que s'havia d'acabar el món? Doncs hem triat aquest tema perquè hem vist que realment va molt relacionat i que va començar com un esport, com tot, i s'ha acabat convertint potser en una eina més publicitària, un aparador publicitari.
I a més a més, avui aprofitant que va venir el Jordi, i el Jordi és un aficionat a la Fórmula 1, vaig pensar que podria ser molt bona idea de parlar sobre aquest tema. Sí, certament, com ja ha dit el Pol, és un esport que aglutina ben bé cada tres setmanes tots els diumenges, no?
un nombre força important de televidents i és per això que moltes vegades la publicitat se'n fa profit d'això i volia enrelacionar termes. Per cert, hi ha molta publicitat a la Fórmula 1 o m'ho sembla a mi?
Moltíssima. A tot arreu utilitzen, jo crec, Jordi, que gairebé tots els espais possibles, no? Sí, realment ens podríem arriscar dir fins i tot que la Fórmula 1 és un eslògan publicitari. La Fórmula 1 ja és una publicitat en ella mateixa, no? És com un gran aparador. És un titular, eh? Sí, sí, home, clar, és un gran aparador al món, no?
és que tenim publicitat als cotxes, a les curbes, en els monos que porten els mecànics, en el lliurement de premis que han de portar la gorra. És que és tot. Sí, sí. El nou interior. Home, senyor Benito, què tal? L'únic col·laborador que parla abans que el presentin. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Som els propers d'aquí que... Sí.
Com si passés un carro. Això és un catxondé. Aquí la gent entra, surt... Escolta, senyor Benito, fa un moment parlàvem de vostè. Ah, sí? Sí, perquè Constantino Romero... Que dec diners, algú? No, que jo sàpiga, però Constantino Romero dèiem que s'ha jubilat. Ah.
I vostè no sé si podria fer la veu de Clint Eastwood a partir d'ara, o de Mufasa, si hi ha un Ray Leon 3. Ah, sí, estem en trenques, eh? Sí? Sí, sí. Li podem fer un càsting o no? Vosaltres que sou publicistes, feu un càsting al Benito, per fer una veu. Un anunci de Fórmula 1, per exemple, no? Jo no sé si arriscar-me, eh, per un dia que vinc. A veure, a veure... Volen morir l'intent, vostès, o...?
Podria provar de dir... Jo soy tu padre. La més típica. Clar, això està bé. Vas, i tu? Com era la frase? Jo soc tu padre. No, Luc, jo soc tu padre. No, Luc, jo soc tu padre.
Estàvem parlant de la publicitat i la Fórmula 1 destacant que efectivament és un gran aparador i una gran publicitat en ella mateixa la Fórmula 1 i que és molt cara de fet en general la publicitat i la Fórmula 1 també
I no és un tema només de publicitat a nivell de marques, sinó que jo crec que això ja va fins i tot a nivell institucional. Perquè hi ha països que, bueno, de fet els Gran Premis estan organitzats per països. I hi ha molta diferència si un país té un Gran Premi o no perquè aconsegueix fer-se promoció a ell mateix. Podríem dir que és, per exemple, una neteja d'imatge, també...
Sí, sí, bé, i per evident tot el moviment de capitals que això s'ho posa per al país durant i després del mateix Gran Premi, no? Això també ho hauríem de tenir en compte. La gent que, els treballs que genera potser i també, no sé, també les marques...
han començat ja a entrar no tan sols a publicitar-se, sinó també a formar part d'aquest espectacle. Sí, i en aquest sentit podríem mencionar, per exemple, el cas de Red Bull o de Lotus GP, que sent marques com tots coneixem, de begudes o de rellotges, en aquest cas, la quantitat de diners que poden arribar a moure com parts de venir dins del circuit de Fórmula 1 durant tot un any.
I de fet, bueno, aquí hem parlat molt de Red Bull d'altres vegades Per què? Perdoneu que estàs allí, però quan val fer un anunci? A un cotxe Això depèn, els que estan en els cotxes o en els monos i les gorres són els espònsors oficials i això paguen ja molts milions Per exemple, si volem posar la penya del morro al cotxe del Vettel Ja podeu començar a estalviar Sí, costaria una mica, no?
Bastant, bastant. No, no, estem parlant de quantitats milionàries, eh? Perquè és com un contracte que és ja per tota la temporada. I, bueno, el que està dient és que hem parlat molt aquí de Red Bull, de tot el que fa, perquè sempre està molt reaccionant la publicitat, és que ara que té una escuderia, bueno, té dues, no, de fet, Jordi, crec?
Sí, bé, té l'accessòria, no?, i la principal, que és la més profitosa de totes, bé, de fet. Que han guanyat, porten els dos últims mundials guanyats, i és que... Tant a constructors com al mateix... Constructors també. Constructors també, i de païssa, m'atrevaria a dir. Doncs, és que, realment, ho van fer això per publicitar-se, i és que estan guanyant diners amb això, hosti, és que...
Què més volen? Hi ha quasi, quasi, potser el tema de les begudes està passant a ser un negoci secundari. Sí, podríem dir que a Grècia és en Betel, no? Potser ara la gent veu més Red Bull. Podria ser, podria ser. Però és millor, no ho sé, és millor negoci invertir publicitàriament a la Fórmula 1 o, per exemple, en futbol, a la camiseta del Barça?
És que clar, antigament, a Espanya sobretot, la Fórmula 1 estava molt en un segon pla, però des que va anar l'onso s'ha convertit en el segon esport. O sigui, el primer val és el futbol, però és que el segon és la Fórmula 1. El bascet i tot l'altre està per darrere, així que et surt bastant... Bé, que la Fórmula 1 és un esport, ho dius tu també.
Bueno, ho dic jo i... Va, que li pregunten el cotxe. Clar, no, no, ho dic. Perden molts... Neurones. Moltes neurones. Uns 3 quilos per carrera. 3 quilos per carrera. I això ja és considerat esport, no, ja? Suposo, no sé. Si subes 3 quilos, sí. Al futbol no crec que perdis 3 quilos després de jugar-lo. No, perquè hi hauria alguns jugadors que, pobres, ja es quedarien sense res. És un esport d'erits.
Bona nit.
10 minuts ja arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem a la secció del reclam parlant de publicitat. Avui la Fórmula 1 i el món de la publicitat. Que, per cert, heu portat alguns anuncis que ara posarem. Com dèiem, n'hi ha molts també protagonitzats pels propis pilots, les escoteries i tot plegat, no, Pol? Quins heu portat avui? Doncs n'hem portat un parell que un... Bueno, en els dos surt Fernando Alonso...
Un seria amb l'escuderia amb la que va triomfar, amb Renault, i l'altre seria amb Ferrari. Però el que volem comentar, sobretot de Ferrari, és que aquí el paper de la publicitat ha sigut bastant important. El fet que Fernando Alonso finalment acabés a Ferrari va tenir molt a veure amb espònsors publicitaris. Oi que sí, Jordi, el tema de Santander...
Sí, sí, de fet, és excomunal, no?, veure que l'Alonso no pot dutxar-se sense la gorra del Santander o el món de Santander, i fins i tot m'atreviria a dir que té una relació personal amb l'Emili Botín, no?, el president de l'Alonso Santander. I bé, tal com comentava el Pol, no?, també teníem el cas del Quimi Raikkonen, no?, que pagava una quantitat de diners també desforbitant per arribar a la Fórmula 1, de tornar-hi,
Sí, perquè Ferrari, que va fitxar el 2010, l'Alonso Exacte
el que passava és que encara tenien el Kimi Raikkonen i aquell home, doncs, no sé, l'havien de fer fora i per pagar-li, diguéssim, la liquidació... Va entrar Santander a Nascena. Sí, va entrar Santander. Santander va dir, jo tinc el color vermell, vull patrocinar Alonso, vull que Alonso sigui vermell per tenir tot això... Unificat. La pregunta és, qui ha canviat el pantone?
A veure... Santander o Ferrari? No l'han canviat, no l'han canviat. Però no tenien el mateix vermell? No, no, no, és similar, eh? És similar, però això... Ferrari potser és una mica més fosc, potser...
Perquè clar, això com es pot saber? Passar el mouse per sobre... Passar el mouse per sobre, hi ha una opció al Photoshop que et diu... Home, el Photoshop i busques el panton que tens. Ah, això pot dir. Sí, sí. Abans ens fèiem unes cartetes que es deia pantoni, que era impresa. Molt limitades, no, aquestes cartes? No hi havia tants colors.
Ui, mirada assassina, eh? Del senyor Benito al Pol, eh? No sé si al Pol avui potser... Escolte, senyor Benito, però a quina època n'estem remuntant? Bueno... El segle passat, eh? El segle passat, eh? L'època dels Maias. Sí, gairebé gairebé. El Pantone, què és el Pantone? D'on ve el Pantone? Una unificació de colors. O sigui, universal, això és universal. Llavors, perquè abans sempre hi havia un sidral, perquè li deia...
Un color vermell, però hi ha moltes games de vermell. De grisos, de no sé què. Llavors, l'empresa Pantone, que vol dir pan, todos, tone, tonos. Un pou de ciència, eh, vostè? Pantone ve del grec, eh?
pan, tot el que veig és que posa pan, menys panaderia. Ah, jo pensava que era el xampú Pantone, però ho ve. No, no, no. Llavors, aquesta empresa va decidir unificar, bueno, fer un estudi, no sé com ho va fer, si va fer un estudi o el que sigui, llavors va determinar els diferents colors, i els va posar un número, i va determinar les quantitats de
de... De saturació de color? No de saturació de colors, no de pigmentació que tenien. O sigui, tenien tant de vermell, tant de groc, tant de fian, tant de no sé què, tant de blanc...
Llavors va ser una carta internacional. I tu podies anar als Estats Units i dir la meva marca és el Pantone 300, que és un blau molt maco. La Generalitat té un Pantone 485, que és un vermell viu. Sóc gaire en vantatge, el Pantone 485? No, la sang. Té un aquí? Busqui Pantone 485. No sóc el seu vaquerier. Té un color... La sang? Quin color té la Pantone? És un cent i pico, perquè és una mica...
Gran a tots. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Alguna pregunta més sobre el Pantoni? No, en principi, Jordi, tens alguna pregunta més? Tu aprofita'l avui, eh? No, de moment no. Vale, bueno, doncs seguim parlant una mica del merchandising i tot això, i és que Ferrari ha arribat a fer fins i tot un par d'atraccions, no? Sí, seguint la línia de la internalització de la marca que parlàvem abans, podríem arribar a dir que el merchandising, que genera una marca puntera arreu, arriba fins i tot al punt de crear parcs d'atraccions, com va dir el poble, fins i tot a Abu Dhabi.
Sí, hi ha un par d'atraccions a Abu Dhabi que és de Ferrari. Sí, sí, sí, el que fan és Petro del Bars. De fet, em sembla que fa un parell d'anys que es va inaugurar, o potser menys, i jo recordo les famoses imatges d'Alonso i Hamilton baixant per una de les atraccions. És espectacular. Sí, sí, sí. Que, de fet, al Bars em sembla que vol fer un par d'atraccions, també no sé on. En sèrio? M'ho estic inventant, això, potser. Estàs inventant. M'ho estic inventant, no?
Doncs, bueno, avui no podrem veure els espots que volíem, però comentarem una mica, perquè... Ah, que els hem vist algun cop, per la ràdio. Jo sí, jo sí. Bueno, ell els veu i nosaltres els escoltem, no? És que aquí s'ha de tenir en compte tothom, eh? Ah, vale, vale. Potser parla, potser parla per... Exacte. N'extenso. Veig que va estar cafantables, vostè, eh? Ja se li va deixant anar la llengua, vostè, eh? Ja avui no tinc l'ana, perquè...
Ara ja em controli, no m'imposa, avui. Estàs lliure, no? Sí, sí. El primer anunci que volíem comentar és el del Fernando Alonso amb Renold Megane, o sigui, ja fa temps, no?, quan estàvem amb Renold, que l'eslògan era una mica pegado al camino. Què podem dir d'aquell anunci, Jordi? De què anava? Bé, aquest anunci es remunta al 2006, com bé apuntaves, i just quan l'Alonso estava en el seu moment culminant, no?, a l'escuderia francesa, com tots sabem, i va arribar a Espanya, doncs, aprofitant l'aluncisme, no?, que hi havia en el moment,
i bé, podem dir que una icona esportiva pot donar imatge a una marca just en el seu millor moment nodrir-se'n del mateix fet
I això, doncs, evidentment pot incentivar vendes, sí, sí. I bé, seguir la mateixa línia marcada, l'Alunzi ens deia que creure en els somnis, per més irreverents que puguin semblar, és possible, no?, perquè es troba ja a l'Alunzon en una curva impossible, i posa un seguit d'exemples, no?, dient, doncs jo vaig tenir un somni i vaig veure que no podia ser així. I arriba la curva impossible i té el Renault Megane, i efectivament amb el Renault Megane no passa res.
Els Omnis es poden arribar a complir, no? Ell diu que sí, però clar, hem de recordar que cobra 30 milions per temporada. Els diners ajuden molt, no? Jo crec que sí. Va somiar que guanyaria el campionat amb Ferrari? Això encara no. De moment, si ho has somiat, de moment...
De moment no ho heu dit. I parlant de Ferrari hi ha un altre anunci que també hi sortia Fernando Alonso. Hi ha un altre anunci que s'ho va lligat amb tot això que havíem dit que Santander va estar aquí, va posar la pasta perquè se n'és a Ferrari i realment va posar la pasta perquè és que tenia una estratègia publicitària pensada jo crec des de feia temps.
Això és un exemple de co-branding. Seguim amb el vocabulari publicitari. Sí, nova paraula, no? Nova paraula. Co-branding, què vol dir? Co-branding vol dir quan dues marques s'ajunten per aconseguir una situació en què les dues guanyin. O sigui, es publiciten juntament i les dues estan obtenint alguna cosa. En aquest cas, potser no és tant co-branding, sinó que és més Santander que està aprofitant-se de la imatge de Ferrari...
per aconseguir adherir els valors que té Ferrari. I què vam fer amb aquest anunci que sortia a l'11 Ferrari? Doncs parlaven del funcionament de l'escuderia i deien que al Santander funcionen igual, com un engranatge, que tothom, des dels jefes que treballen, els grans directius fins a més a baix, que tot funcionava com un engranatge. Cobranding, què vol dir que...
Que tic-ling i tic-ling, no? Que cobran... Cobranning vol dir que... Brand vol dir marca, en anglès. Que es promocionen els dos a la vegada. Ara tinc un exemple molt clar. Al súper, quan he anat alguna vegada, una ampolla de whisky que et ve amb una Coca-Cola. Això és cobranning, per exemple. No, no, està bé. És pagant... Todos los fabricantes de lavadoras recomiendan Calgon...
Són les 6 Notícies en xarxa
Bona tarda, us parlem Sandra Valén i Ramon Company. Després de ser investit com a president de la Generalitat, Artur Mas ha dit estar il·lusionat davant un repte històric alhora que ha reiterat l'oferta de mà estesa a la resta de formacions. Amb molta responsabilitat a sobre, ja ho enteneu, el moment és molt delicat, és molt excepcional i és molt històric. I per tant, combinant-ho tot i donar de la dificultat i complexitat de la situació, doncs és allò que explico de les metàfores marineres, no?,
No em fa por, però l'hi tinc respecte. Sé que tindrem molta gent al costat, tenim un acord sòlid aquí al Parlament, un acord molt ampli, i espero que, a més a més, aquesta majoria es vagi aixamplant a través de la col·laboració d'altres formacions polítiques i, sobretot, de la societat catalana, perquè ara ens hem d'ajudar una mica entre tots. Artur Mas ha estat relegit president de la Generalitat en primera votació per 71 vots a favor, 3 per sobre de la majoria absoluta. Són els vots de Convergència i Unió i Esquerra. La resta de grups
Han votat en contra, Mas prendrà posació del càrrec lluns vinent i s'espera que dijous es formi el nou govern. Un cop finalitzat el ple d'investidura, el grup socialista ha demanat que Pere Navarro sigui el cap de l'oposició, argumentant que la segona força més votada d'Esquerra Republicana ha arribat a un acord de govern en convergència. Iniciativa, mentrestant, reclama que el càrrec quedi vacant. Martí Lucena és el portaveu del grup del PSC.
Hi ha una coalició parlamentària d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió que dona suport i ha donat suport a la investidura del president Mas i que, per tant, el que volem és simplement que el que és una realitat, que és que aquesta coalició existeix, es formalitzi traslladant la figura del cap de l'oposició al Pere Navarro. Per cert que des de Madrid, la número dos dels socialistes, Elena Valenciano, ha recordat al PSC que la posició del PSOE
segueix sent un no rotund a qualsevol consulta per la independència. I és que en la primera jornada del debat d'investidura, Pere Navarro anunciava que si la consulta és legal, acordada i vinculant, el seu grup s'abstindrà en totes les votacions referents al dret a decidir. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha reiterat que mantindrà una actitud de lleialtat i rigor per reclamar el nou govern de la Generalitat que compleixi amb els compromisos amb la capital de Catalunya. Lleialtat amb la Generalitat, amb el govern de la Generalitat com a capital de Catalunya...
i a rigor amb l'exigència de les situacions que se'ns donen, que no estem d'acord i que volem que ens arreglin i que de compliment de compromisos, alguns compromisos que es van fent al seu dia incomplibles, però els compromisos estan per ser complets. El que sí que hem de tenir és la manera d'arribar a acords per com es compleixen.
Aquest divendres s'ha celebrat el darrer ple de l'Ajuntament de Barcelona, el darrer ple de l'any, sense el debat i l'aprovació dels comptes municipals. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. L'hivern ha començat amb temperatures suaus i aquest primer cap de setmana de l'hivern ens portarà temperatures encara més altes. El que resta de jornada d'avui divendres, tranquil·litat, sol però amb la presència d'alguns núvols alts poc importants,
que estaran presents també de cara a demà. Demà ja podem tenir màximes de fins a 20 graus a les Terres de l'Ebre i per damunt les màximes dels 16, 17, 18 graus a molts punts de Catalunya, amb sol però amb núvols alts. Diumenge farà més sol i les temperatures pujaran màximes de 18 a 24 graus a molts punts de Catalunya, per tant, temperatures anormalment altes. Afluixarà una mica la calor, perquè hem de parlar de calor, de cara a dilluns, i dimarts tindríem ja les temperatures normals per l'època d'any, amb un dia de Nadal que serà bastant més fred. Esports en xarxa
Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Barça s'entrena de cara al partit de demà a Valladolid en la 17a jornada de Lliga de Primera Divisió i Jordi Roura dirigeix l'entrenament en absència de Tito Vilanova que es recupera de l'operació d'ahir. En roda de premsa, el migcampista blaugrana Sergio Busquets assegura que volen guanyar a Pucela per dedicar la victòria a Tito.
Està clar que queda només un dia i que els jugadors han d'estar pel partit. Sí que va ser una molt mala notícia, però com va dir Pujol ahir, el Tito va omplir amb un missatge molt positiu i això també és molt bo per a l'equip i ara interessa la victòria a Valladolid i sobretot també perquè com tu dius, això segur que la victòria li donarà positivament energies al Tito també.
En l'entrenament, Iniesta ha tornat a treballar amb el grup mentre que Diana i Song ho han fet al marge. El Barça marxarà cap a Valladolid avui mateix a dos quarts de vuit del vespre. Hi ha en joc des de les cinc el partit entre els filials de l'Espanyol i el València, la ciutat esportiva d'Anijarque. El descans empata un al marcador. Els de Raül Longhi, els blanc i blaus són en zona de descens.
I també en futbol, en aquest cas femení, la selecció catalana sub-16 ha guanyat per 4 gols a 0 a Astúries el campionat d'Espanya. I a partir d'un quart de set de la tarda, d'aquí uns minuts, també a Sant Joan d'Espí, la selecció catalana sub-18 jugarà també contra el combinat Astúria. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5. El ple municipal ha aprovat de forma inicial el pressupost per l'any que ve a Sant Just. Aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable dels partits de l'equip de govern i el vot contrari de totes les forces de l'oposició. Es van exposar de nou els punts i objectius principals d'aquest pressupost, que té quatre eixos bàsics. L'atenció als col·lectius més vulnerables, l'educació, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. Ahir, en l'últim ple de l'any,
es van donar les xifres definitives pel que fa als comptes. El pressupost total de l'Ajuntament per l'any que ve serà de 21.365.000 euros, que és més del previst inicialment. En comparació amb el 2012, augmenta un 1,6%. A més, es calcula que hi haurà un superàvit de 268.000 euros que es destinaran a finançar part de les inversions. Aquests són els objectius a grans trets, però més concretament hi ha altres finalitats. En matèria d'habitatge, per exemple, es criarà una borsa de pisos destinats a persones amb risc d'exclusió, amb una dotació
de 37.000 euros per part de l'Ajuntament i en clau educativa els objectius passaran pels programes cap nen sense àpat i cap jove sense estudis. El pressupost per l'any que ve va tirar endavant, com dèiem, amb el vot a favor només dels advertits de l'equip de govern i amb el vot contrari de Via Democràtica, Partit Popular i Convergència i Unió.
I l'equip de Govern Municipal i Convergència i Unió s'uneixen per defensar el model educatiu català. El PSC, Iniciativa per Catalunya Verge, Junts per Sant Just i Convergència, van presentar ahir una moció al ple municipal de desembre per rebutjar l'esborrany de l'abant projecte de la nomenada Llei Verde. Aquest rebuig sorgeix, entre altres motius, perquè consideren que fomenta un sistema educatiu segregador. La moció reclamava fer públic el compromís de l'Ajuntament amb el sistema escolar de Catalunya. A més, defensaven el sistema educatiu vigent des de fa 30 anys. Un altre dels acords adoptats
amb la moció és que el consistori doni suport a la Generalitat i al Departament d'Ensenyament, a la Defensa del Català, la immersió lingüística i el sistema educatiu vigent al país. Una moció que va tirar endavant només amb el vot a favor dels grups que la presentaven. Per tant, els partits de govern i CIU, Via Democràtica i Partit Popular, en canvi, van votar en contra.
I acabem aquest bullet explicant-vos que avui s'estrenen els contrapastorets de Sant Just. Encara queden unes 170 entrades per la funció d'aquest vespre, però, en canvi, per la funció de diumenge s'han exhaurit les 400 entrades disponibles. Tot un èxit pels primers pastorets de Sant Just organitzats per la Cal i la Taneu. Fins a aquest migdia encara es podien comprar de manera anticipada. A partir d'ara ja s'hauran de comprar directament a la taquilla. La primera funció serà aquest vespre, a les 8 i diumenge,
N'hi haurà un altre a les 6 de la tarda. Recordem que l'obra titular és teu, són els contrapastorets de Sant Just i els ha escrit Pep Albanell, els dirigeix Roger Consol, una obra que va guanyar un premi de l'Esgai l'any 2005 i que té una clara intenció crítica cap a les típiques actituds de la societat i, per tant, també adapta alguns elements a la realitat santjustenca.
I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició Vespre. Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica.
Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta.
Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Museu Agbar de les Aigües.
I en aquest intercambi aparent-la
6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro. Hem començat el programa, aquesta segona part, escoltant el Mishima i el seu tema La Tarda Esclata, que és una mica el que estava previst per aquesta hora, segons l'ordre i horaris de la fi del món, però al principi tot continua. Ah, no, atenció, perquè sembla que hi ha hagut un cop, senyor Benito.
És vostè amb el micròfon, pensava que havia sigut... No, ha sigut un maia. Sí, sí, sí, ara els maias tenen el cul. Està aquí sota, hi ha un maia aquí sota la taula. No sé què pretén aquest. I Willy, no?, també, i la veja maia. Diu que aquí a Sant Just la fi del món no passarà. No. Com el poble aquell de França.
Quin? No sap aquell que hi ha un poble aquí a França, a prop de Pertinyà. Quin? Que diu que allà no arribarà la fi del món i està tothom concentrat allà. Ah, sí? Sí. Ah, ja és veritat, és veritat, però... A més, és una penya, també. Sí. La roca de no sé què. La penya del morro. La penya del morro.
En aquesta segona part del programa sabrem al final de tot què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de Lely Capdevila.
A més a més, també potser fem un breu esbòs de com ha anat la Riera avui, últim capítol, abans de la parada de Nadal. I també entrevistarem els The Penguins, una formació musical que fan escà i rigui d'aquí de Sant Feliu, de Llobregat, i que ens presenten unes versions nadalenques del White Christmas, molt xules d'aquests moments. Però, abans de tot això... M'agrada. Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eric. Bona tarda.
Perquè amb l'Èric ja sabeu que cada divendres, hem començat aquesta segona hora, repassem algunes de les coses que podem fer de cara al cap de setmana a la nostra particular Agenda Juvenil. Avui, l'última secció, com cada any, a més, sempre ens portes i ens recomanes, Èric, el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregats. Exacte, perquè és que jo ho trobo maquíssim, això. Home, tu ets molt habitual d'allà del Pessebre Vivent, eh?
Doncs en tot aquest pessebre que es situa a la penya del cor de Corbera i són més de 200 actors del poble de Corbera que festeixen i fingeixen el personatge de naixement.
Recreen. Recreen. Que el senyor Eric vagi servir bones paraules. Perquè fingeixen queda molt llet. Un moment, un moment. Jo vull trencar una llança al cap del senyor Benito. Perquè, home, els actors són uns mentiders i fingeixen. Per tant, no va desencaminat l'Eric quan diu que fingeixen. És una cosa així tan magnífica i tal. No és una ficció, és una recreació. 200 actors, no? I tots fan de Jesús?
I tots fan de nen Jesús. No, home. Els diferents personatges que hi ha al Passebre. I tots són gent del poble, saps? Doncs el recorregut dura entre tres quarts d'hora i una hora, més o menys. I es representen moltes de les coses del Passebre. Per exemple, com les cases dels artesans fent el pa o alguna cosa així...
les dones que van a rentar la roba al riu, l'arribada dels pastors a l'establia del nen Jesús i, com no, els Reis Bacs. A més, té una particularitat, no?, el Passebre Vivent de Corbera, que està molt bé, que és les muntanyes de la Penya del Corp, que estan darrere i que tenen un color especial. Sí, que són bastant vermelles i també bastant altes i això dona encara més la sensació que estiguis
posat dins d'un pessebre vivent. Molt bé. Això, les dates i tot plegats, si algú hi vol anar, quants són? Doncs això es fa des de principis de desembre, o sigui, ja ha començat, i fins al 13 de gener, però cal destacar que els dies 5 i 6 fan un especial dels Reis Mags, que llavors arriben a l'establir, perquè només els normals, que no són els 5 i els 6,
Es veuen, però si no arriben. No acaben d'arribar. Clar, arriben al 5 a la nit. És normal. Doncs al 5 i al 6 fan l'especial aquest que hi arriben a l'establia i és quan li donen tot i això. Els preus pels menors de 6 anys és gratuït. Pels nens entre 7 i 13 anys val 8 euros.
I pels de 13 fins a 65 anys val 12. Bé, 12 euros, eh, l'entrada normal i d'adult. Déu-n'hi-do, però és un espectacle... I no et donen ni un hòstia. Senyor Benito, està molt faltant vostè, eh? Està molt irreverent. No, no, està molt irreverent. A mi se també et donen, doncs. Està molt irreverent, senyor Benito, ja li dic ara. Mira, miri, perquè m'agafa així una mica, targeta groga. Ah.
Així, sense venir ni aguento. En fi, Eric, si algú vol vol més informació, hi ha una pàgina web? Sí, www.amicsdecorbera.cat Molt bé, doncs Eric, que tinguis una molt bona sortida d'any, molt bona entrada, bon Nadal, bon San Esteve, bon Cap d'Any, bueno, o sigui, tot. A l'Institut de Sant Lluís ja ho ha acabat, no? Sí, hem acabat avui. I què torneu, ja fins al febrer no torneu ja? No, home, ojalà fins al 8 de gener.
Fins al 8 de gener, fins al 8 de gener. Doncs, Eric, que vagi molt i molt bé. A vosaltres. I que tinguis... Que vagi bé. Bon Nadal, Eric. Bon Nadal. Bones festes, bona entrada d'any. Igualment, que vagi bé. Senyor Benito, escolti, perquè aquesta és una de les versions que han fet els de Penguins. El White Christmas, Nadal blanc. D'aquí uns moments, parlem amb ells.
L'aire de nedar L'aire Porta cançons d'aquesta nit
Amb la neu estesa i amb la puresa de ser altre cop patir. Blanc, l'aire de nevant, tornant, la neu s'adorm i omple els camins.
Fins demà!
Com comentàvem, avui ens visiten The Penguins, aquesta formació musical de Sant Feliu de Llobregat amb 12 músics i no han vingut tots per això. Ara parlarem amb l'Eduard Polls i l'Oriol Serna, com veieu, amb un so molt jamaicà de la dècada dels 60 i que utilitzen l'SK, el Rocksteady, l'Early Reggae i aprofitant aquestes dates han tret Song for Christmas on versionen, per exemple, el que estem escoltant de fons ja conegut per tots,
White Christmas amb aquest Nadal blanc. Eduard Polls, Oriol Serna, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, haver vingut al programa. Abans de res, enhorabona, perquè ja porteu sis anys de formació de Penguins i tal com està la cosa avui en dia, tampoc no és fàcil. Com és que heu decidit tirar endavant aquestes Nadales versionades? Doncs mira, feia ja un any que vam treure...
el disc Reggae per xics, que és un dels projectes que tenim. Ja feia dos anys que no triam cap publicació amb els penguins que nosaltres diem adults. Pel públic adult i vam decidir entrar a estudi ràpid al novembre, teníem ganes d'entrar a estudi i per fer un petit regal a la gent que ens segueix i la gent que ens escolta. Perquè teniu dos projectes alhora, com si diguéssim, que són els de penguins,
que fan música, com hem comentat, amb aquest estil, i després hi ha els reggae per xics. El reggae per xics, és el nom del projecte. Bueno, arrel d'anar a tocar una escola, que vam adaptar el repertori per poder-lo fer en una escola, per un Santa Cecília, doncs, arrel d'això, la resposta va ser tan bona, i ens ho vam passar tan bé tocant, i que vam decidir tirar-ho endavant, i ens van anar sortint concerts,
i vam tenir la sort que una productora, que és Buen Ritmo, ens va recolzar, i la veritat és que ha anat tot bastant rodat, llavors hem mantingut el projecte d'adults, que aquest sempre hi estem treballant, i esperem publicar un disc aviat també i tot, però com que l'altre ens ha anat molt bé, i ens ha donat moltes alegries, i ens ho passem molt bé, l'hem mantingut, i ha anat a més, i ha sigut molt sorprenent, per la resposta del públic, perquè hem pogut anar a molts festivals així importants... Home, heu estat, per exemple, als Sonar Kids...
Hem estat al sonar, hem estat a l'acústica, al Black Music Festival, a les fires de Girona, als petits camaleons de Sant Cugat, que també un tros de festival. Sí, s'està posant, diguem de moda una mica això de fer festivals per nens, també. El Festi Gàbal, de les festes de Gràcia, i bueno, ens ha donat una oportunitat molt bona, i a part que ens agrada, ens ho passem bé, i...
i per això hem decidit mantenir els dos projectes paral·lels. I teniu por que el Reggae per 6, per exemple, es mengi el The Penguins o ho intenteu portar d'alguna manera equilibrada? És complicat perquè la tendència és aquesta, perquè hi ha molts més concerts de reggae per xics, potser també és un projecte més original,
i les institucions també destinen més despesa a aquest tipus d'actes per nens i intentem això, que no es mengi el projecte de regue per xics del projecte que hem tingut des dels inicis i ho fem a base de no deixar d'assajar, intentar fer cançons i intentar preparar un disc nou que esperem treure dintre d'un any més o menys. Perquè els nens, la canalla com reacciona quan us escolta els bolos que feu? Els nanos s'ho passen pipa, el que vols és que s'ho passen molt bé els nens i s'ho passen molt bé els pares.
I hem tingut concerts de tot, però en general, a vegades al·lucines amb els nens, amb la reacció dels nens. Jo dic que pots fer un símil entre el públic adult i el públic amb el mateix comportament que hi ha en un concert d'adults, amb el mateix comportament que hi ha en un concert de nens. El típic que no balla, que està com allà expectatiu, aguantant la barra, què dic jo, el que està ballant tota l'estona. Us treu el públic també o no?
No, però fa poc està a punt de tenir una invasió d'escenari que uns professors la van tenir que aturar i de què destrossen tot el teatre. Són com grupis petits, no? I no tenen vergonya els nens. Llavors això afavoreix molt que de seguida tothom vagi i hi hagi una complicitat més gran entre el grup i el públic i en un concert de gent de públic adult costa més a trencar aquestes barreres. Els nens en aquest sentit són més...
més senzills, innocents. El públic infantil és el més difícil perquè són molt sincers i si no els agrada fan cares. Però a la vegada també és més fàcil arribar-hi. Si no tens vergonya, connectar amb ells pot ser més fàcil o més gratificant. Nosaltres des del principi la reacció que hem tingut dels nanos ha sigut sempre boníssima a tots els concerts i ens ha sorprès a nosaltres mateixos i llavors endavant.
Bé, parlem d'aquesta cançó que, com dieu, heu presentat, a més, el videoclip, que ara en parlem de Tot plegat, que va acompanyat d'aquest Nadal blanc, on se us veu vosaltres dinant i menjant, i al final acaba amb imatges de manifestants...
antidisturbis, i també tapant-vos l'ull, sumant-vos d'aquesta manera a la campanya aquesta que hi ha hagut, d'Ojo por ojo, que denuncia la pèrdua de l'ull de l'Ester Quintana per part dels Mossos d'Esquadra a la manifestació de la vaga general. Home, podríem dir que és un clip nadalenc poc convencional.
Bé, sí, teníem ganes d'aprofitar ja que fèiem la típica felicitació a Nadal per primer cop, diguem, a la nostra història sempre hem estat una mica, no ens hem implicat en les nostres lletres políticament i socialment i hem decidit canviar una mica això i aprofitar per llançar un missatge.
i contraposar aquesta idea del Nadal, d'activitat de consum, de felicitat, que sí que existeix, perquè tots ens agrada celebrar el Nadal, però que no per això hem de deixar d'oblidar els fets que succesen cada dia al carrer i que han succeït aquest any i teníem ganes de recollir una mica aquests fets. Sí, i tal com està el panorama que passen tantes coses contínuament, doncs estava molt bé deixar-ho clar, no?, que anés sortint per allà.
I la repercussió també que ha tingut el cas d'Ester Quintana, amb això que comentàvem de l'Ojo por Ojo, que va ser una cosa que van començar a la xarxa, com aquí diu, i va arribar al Parlament amb les comissions...
Donar explicacions del conseller Puig i tot. Més que és el problema, ho deixàvem comentar l'altre dia l'article del periòdico també, que quan la policia no es converteix en una eina de servei al ciutadà sinó com un element repressiu o persecutori, doncs succeeixen aquestes coses. La policia s'ha de dir que nosaltres en tenim una eina de servei al ciutadà
I aquests fets que han succeït últimament potser no és la millor manera de servir la ciutadania. Clar, és que venim d'un any on hi ha hagut moltes manifestacions, hi ha hagut molta moguda i llavors han passat coses molt greus i aquesta ha sigut ja una cosa molt greu.
Una mica el resum que hi ha al final del vídeo és de tot, perquè hi ha des del 15M hi ha moltes històries d'aquestes. Home, la veritat és que hi ha moltíssima gent que ho està passant molt malament pel tema de la crisi i tot plegat. Una de les poques opcions que hi ha és sortir al carrer i dir prou o no ens agrada. I no sé si teniu la sensació que, a més a més, amb el videoclip d'aquesta Nadala... Aquest Nadal és com diferent? Sí, jo crec que sí. És com a Gradolz?
Sí, doncs perquè estem passant-ho tots realment uns moments molt durs, no? És agradable, i de vegades també es crea una diferència entre la gent que pensa una manera i la gent que pensa una altra, i la nostra intenció també era implicar-nos una mica en aquest sentit i recordar a tots que ens sentem a taula en el Nadal, però hem de seguir tenint aquests valors...
Bé, de fet, la hipocresia va marxant, no?, a poc a poc, també, amb tot plegat, o com a mínim, és una sensació que tinc. Per cert, que l'heu estrenat, com comentàvem, el videoclip a la web del periòdico. Com va anar tot això? Com és que veu... Mira, això són coses de la productora intentant buscar la manera de promocionar i que el videoclip i el material arribi al màxim de gent possible
I amb els seus contactes, doncs, mira, van acordar amb el periòdico, estrenar-lo conjuntament, diguem, amb una petita entrevista, article. Clar, i el ressò que ha anat tenint el reggae per xics ha anat a més durant tot l'any, fins al punt que vam estar nominats als Premis Arc, també, d'artista revelació, i vam quedar finalistes, vam tenir molt de suport. Jo no sé si a partir d'això, no ho sé.
És en general, tenim repercussió en aquest projecte i el treure per Nadal, amb aquest format també de bioclip més reivindicatiu, doncs els va interessar. Per cert, que sou dotze músics, no sé com ho feu a l'hora de quadrar agendes per assajar o per nadar bolos, ho aconsegueu? Sí, perquè jo crec que com que tothom hi té interès i ganes, i som bastant disciplinats en aquest sentit. I tot i això sou músics i sou disciplinats.
Sí, potser aquí està la gràcia del tema, que malgrat ser músics som una mica disciplinats. També som tots de Sant Feliu, excepte un que és d'Esparreguera, però això també ajuda a no tindre tothom escampat pel territori i a l'hora que és més fàcil, la majoria som amics de tota la vida. Som la mateixa colla també, a part de tocar, i aleshores ja...
I no sé, i sempre, si hi ha algú que no pot venir un assaig, ens enviem 50 milions de mails al dia. I WhatsApps, no? No teniu un grup? També, també tenim un grup de WhatsApp. Estem tot el dia en contacte permanent. Estem parlant amb The Penguins, com comentem, aquesta formació musical de Sant Feliu de Llobregat, que, per cert, poble veí, i que aquí a Sant Feliu, cada vegada que toqueu, és un èxit, no?
Bé, la gent té ganes, la gent s'ho passa bé els nostres concerts, són una festa, nosaltres ens ho passem molt bé i la gent creiem que també, i com que més o menys anem dosificant i de vegades toquem menys el que ens agradaria al nostre poble i per aquí al voltant, doncs quan hi ha un concert la gent s'entrega. Heu tocat aquí Sant Just?
Hem tocat una vegada, farà ja, jo crec, 4 anys. 4 anys ja? Sí. Home, potser hauríem de... I crec que tu hi vas tocar, Oriol, quan encara no erats els Penguins, pot ser, de substitut, quan encara no estava... Ah, és veritat, sí, ja no me'n recordava. Hem tocat el que és el de joves, farà ja 4 anys. Home, ens fa molt, no? Sí, ens agradaria repetir, la veritat. Sí, home, i a nosaltres també veure-us per aquí. Teniu algun projecte preparant aquest nou disc i tot plegat ara mateix? Com esteu de Penguins?
Doncs mira, preparant dos discos, el d'adults primer, que ens agradaria entrar a gravar-lo abans de l'estiu o com a molt tard l'estiu, i també el de reggae per xics, que a l'estiu ens agradaria poder entrar a gravar i en menys d'un any o en un any poder treure al mercat dos discos nous. Que és una mica una bogeria, no? Sí. Bueno, però com que ja portem temps treballant-ho, home, ens haurem d'apretar el cinturó perquè tindrem feina,
d'estudi, de treballar-ho i tot però ho anem fent, ho anem fent les dues coses paral·leles i de moment on ho graveu això? Mira, ara vam gravar aquests que traiem per Nadal, el Single for Christmas i el RPX per Nadal a Blind Records a Barcelona
però també era com una prova per saber on gravarem l'últim i encara no ho tenim clar, potser no descartem cap cosa. No, perquè el reggae per xics l'hem gravat al Sony Trons, que és a Molins de Rei, anirem mirant a veure quin estudi ens sembla bé. Per qui a prop, no? Home, l'avantatge que estigui a prop és que com que som molts, doncs per logística ho tenim... El primer disc ens el van mesclar Santander, el Roberto Sánchez, que és un especialista en reggae,
I ens estem plantejant també anar fins allà, però és 12 persones anar fins a Santander a gravar, o sigui, suposo que ens quedarem... O portar-lo amb ell aquí, no ho sé, alguna combinació farem. Què té la música Rigi que sigui tan especial?
Jo crec que és una música molt simple, ho hem de reconèixer, melodies molt senzilles, pocs acords, no és una música complicada i entra molt fàcilment a l'oïda de la gent, són melodies fàcils de recordar. És una música caribenya també, aquesta música... Fa moure, no? Fa moure i...
I això també es combina molt amb el reggae per a xics, amb la música tradicional d'aquí a tota la vida a Catalunya, que també té aquest punt de melodia fàcil que tots recordem, que cantàvem de petits, llavors les dues coses són el que fan una bona combinació. Us presento el senyor Benito, que és una mica el crític musical. Bona tarda.
Vostè, quan era petit, no sé si hi havia una formació que fes rigui. No, rigui no. Jo, quan era petit, el rigui encara estava per venir. Quan jo era petit, hi havia coses com el bonet de Sant Pedro i coses així que vostès no ho deuen de conèixer, no? No, nosaltres, a partir del Xesco Boix. Xesco Boix, un gran cantant, eh?
amb el Jaume Arnella, del grup de folk. Del bonet aquest, qui és això? Busqui una cançó que ens diu Paisajes Lindos, Tiene Mallorca, i coses d'aquestes. Paisajes Lindos... I el Jorge Sepúlveda, aquest sí que hauran sentit. No ho sé, hem fet molta recerca també, per triar temes. El Rigue, no, el Rigue, jo el vaig conèixer ja de grandet. I associat amb una cosa, un fumarro, diguéssim, que feia un...
Sí, això és un estigma que creieu que porta... Però això jo crec que passa amb tota la música en general, no? És com el tòpic aquell del sexe, drogues i rock and roll, que no sempre és així, vull dir... A veure, jo els hi vull dir que el primer document de reggae que va arribar a Barcelona, jo treballava en una sala molt coneguda de música de Barcelona, i ens va arribar a l'LP, perquè en aquest moment era l'LP...
I la contragüerda de l'ILP era una fulla de característiques indiscutibles, eh? I ens vam quedar tots flipats. També s'ha associat sempre a la idea, a nivell més comercial o simple, el reggae, a la idea de Bob Marley i també aquest tipus de l'Andas. El que feu a un reggae no vol dir que fumeu marihuana. Exacte. Ni que sigui només Bob Marley, perquè a fet l'escà i el reggae que nosaltres fem és...
Abans, el reggae més famós, el Roots, que va fer Bon Marley, molts dels grups que tenim com a referència són d'abans, no són... Com per exemple? Perquè això deu ser Early Reggae, no? Early Reggae que diem, grups com Scatalites, Descartes Instrumental, Prince Buster, Derrick Morgan, o la primera època de Bon Marley, no?, quan es deia Bon Marley and the Wilders, i el Ton Ellis, molta altra gent.
I com s'ha de dir? Rigui, raga, regue... Regue, es pronuncia regue. Jo deia rigui, però a partir d'ara... Jo sóc més simpàtic. A partir d'ara, regue. Regue i penguins. Perquè a vegades ens diuen els penguins que fan rigui, o no sé, hi ha moltes combinacions. I com és el nom de penguins, ja que hi som?
Buf, això és una cosa de... Sí, és una pregunta que no us han fet mai, no? Dels principis, principis. Ara feia temps que no ens la feien, eh? Per això la faig, a veure si te'n recordes. Res, hi havia, em sembla que era jo, que donava les entrades als temes amb la mà amb el braç així molt enganxat a la cama i semblava que... Ah! Van dir, sembles un pingüí, sembles un pingüí. I mira, The Penguins. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per haver-nos passat pel programa, l'Eduard Polls i l'Oriol Serna. Per cert, que teníem aquí un tema que acabarem amb ell perquè si teniu canalla també us recomanem el Rigi per Xics,
que em sembla que ha venut més de 2.000 CDs, cosa que és una barbaritat, això, eh? Anem a la tercera edició, ja. Tercera edició, ja, eh? Sí, sí, fantàstic. I teniu aquesta versió del Si tu vas al cel, eh?, en versió regue. Doncs moltíssimes gràcies per venir, que vagi molt bé, i ens estarem atents quan tragueu els...
els propers disc i si volen tornar a venir nosaltres encantats que vaig molt bé, moltes gràcies si tu vas al cel amb patinet fes-me un bon lloc que hi pujo jo si tu vas al cel amb patinet fes-me un bon lloc que hi pujo jo si al cielo vas patinando
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
En un got no hi pot haver-hi hagut mai més del fort sense l'amor. Ai, ai, no. Ai, ai, no. Romanitof i el Gran Cruixof. Estanpitof, l'aigua nalt.
L'omani top i el gran cuixó va estar fent top de l'aigua. Ai, ai, no. Ai, ai, no. Amai, halem. N'hi halarem. Fa mal aquí. Fa mal allà. Amai, halem. N'hi halarem. Fa mal aquí. Fa mal allà. Ai, ai, no. Ai, ai, no.
amb patinet, amb patinet, fes-me un bon lloc, fes-me un bon lloc, fes-me un bon lloc. Bé, doncs aquesta és la versió del Ciclo Bat al Cel de Penguins. Carme Verdei, bona tarda. Bona tarda. Què et sembla de penguins? Bé.
T'agraden? Sí. Algú més que alguna altra? Home, són dotze, no? Per això t'ho dic. Algú més t'agradarà que alguna altra, com les cançons? Quin és el Penguin que t'agrada més, per exemple? Ai, Jordi. Què? No ho s'hauria de dir. No ho s'hauria de dir. El que saps dir-me és la riera d'avui o què? De poc s'hauria de dir-te gaire, però Maite, el senyor Bení i tu, que hem passat coses fortes, perquè hem tancat temporada fins al gener. Bé, doncs d'aquí uns moments ho repassem a la penya del morro.
Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Introduzca origen.
Rambla, Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Sant Just donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Sant Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17
6 i 38 de la tarda, vinga va, parlem de la Riera, últim capítol abans de la pausa de vacances.
Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Escolteu, avui diu que han passat coses fortes a l'última seqüència. Sí, però bueno... Ah, doncs he dit que m'havies dit que sí. Ah, sí, sí? Bueno, sí, sí que han passat. La reacció no ha estat forta. La reacció ha sigut allò... Lleig, doncs. Era una escena que en teoria prometia molt, no? Aquí tenia que haver-hi hagut un...
Clar, clar, pensava que trigaríem més, a més, en produïs aquesta escena. No, ha anat com molt ràpid, eh? Vull dir, perquè l'antecedent ha sigut que la tieta li diu al nebot, que és el germà de la Mireia, el suposat germà, i el germà de la Mireia el primer que fa és dir-li a aquella noia, a la Nora, que és la guarda de secrets, diguéssim, per excel·lència, jo si tingués un secret directe li diria a la Nora, digui, guarda això, no ho diguis a ningú.
I ja immediatament, el Joan ja no se'n pot estar, convoca un dinar familiar, i anant el dinar familiar...
diu, bueno, aquesta família és hipòcrita i ara hem de saber la veritat. Bé, repassem l'última seqüència. Ens ha introduït molt bé. A la cuina hi ha hagut com un marrillo que preveu una sèrie de coses entre la Cristina i el Sergi. Però marro sexual. Aquí hi ha una tensió, comença a haver-hi una tensió. Faran això. Estan preparant els plats ara. Sí.
Però jo vaig mirar després del senyor Benito, també. Sí, però quina és la senyor Benito? L'última, no? No, és que això, l'última és el... L'última és aquesta, no? Considero amb alguna cosa, no? A tu també t'agrada més? Hi ha un aprovament, eh, Sergi? Té un toc àcid, però suau, m'agrada. Molt bé, doncs, ens ha quedat boníssim, no? També cuina ara, ella. Alguna cosa, eh? Perquè al final ella s'ha postulat a favor de la Riera...
A veure, escutem. És que només així consiguirem un plat original que sorprengui els clients, Cristina. No paro de ficar la pota. Epa, epa. Això no estic dient tot el que penso. Opa. Què vols dir? Han begut? No va escutada. No passaries un potser gourmet. És veritat. Hi ha expressions prohibidíssimes com el bo, el m'agrada o el boníssim. El boníssim, aquesta és la mitja de totes. No.
Escolta, crec que sortiré d'aquí. Doncs ells ho diuen a vegades. Està boníssim. Això ho ha escrit un guionista que no li agrada altres guions, jo crec. De la mateixa sèrie. Ah, és una crítica, doncs, d'altres companys. A veure, escoltem. Per salvar Can Riguero.
Ens ha costat una guerra, però la fonda està viva i això és el que importa, no? Ui, sí que està... Ha canviat molt en tres dies. Sí. Ah, ja està? Sí, aquesta és l'última. Aquesta és l'última. Vaja, perdó, vaja me d'última seqüència de la Riera, eh? Perdó, eh? Ja em perdonareu als seguidors de la Riera, però... Sí, no, ha quedat una mica pla, eh? Ho han deixat a baix, eh? Ho han deixat a baix. Sí, sí, sí. No ho han deixat a baix. Realment no tens ganes per saber-ho. Allò que dius, doncs ja vindran. Sí, perquè a l'altre, quan li diuen que és filla o no filla, també es queda allò com a dir, bueno, i...
ja està, no hi ha hagut res no hi ha hagut res no, l'altre tema que digui l'altre tema ha sigut allò com reacciona la filla? res, no, es queda amb una cara com dir no respon? no, es queda com dir potser està de xoc sí, he quedat una mica xocada però després passa una altra escena ah sí? sí, després tenim la suposo que buscarà la mare o no?
Jo crec que el proper pas és buscar la mare biològica. Bé, la mare biològica sabem que està en un ninxo, que és la, com li deien, no sé què, Vázquez... Maria. Montalbán. Baster. Maria, Vázquez, Baster. Sabem que està en un ninxo. No cal buscar-la. No ho sé, no ho sé. O potser fan veure que està morta i no està morta.
Ah, això és una altra cosa. Aquí vostè té ànima de... Guionista de la vida. De guionista, eh? No ho sé, no ho sé. Quin piropú, quin piropú és, eh, Benito? Home, és que arreu per a xerrar una miqueta. En fi, escolteu, és que ho hem de deixar aquí, eh? Ho hem de deixar aquí? Perquè, home, perquè... Eli, bona tarda. Hola, bona tarda. I l'Odissea. Ai, és veritat, tenim l'Odissea també. Clar, vostè va tirar pel dret, eh? No, l'Odissea, que és el millor del programa, ho deixem pel final del temps. Val.
Ara farem la... Carme, moltes gràcies. De res, bona tarda. Bona tarda.
L'Antiagenda amb l'Eli Capdevila. Bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Molt bé. Bona tarda, Eli. Eli, bona tarda. Bona tarda, Eli. Eli, bona tarda. Senyor Manito, que hi ha divendres el mateix xou. O sigui, per favor.
És la meva reacció natural. Sempre he dit cap de vila i mira. Sí, jo també. Sí que em dona bons consells. Però senyor Benito, no podem estar mitja hora dient bona tarda. Però sí que em dona bons consells, el lloc on no he d'anar. Això és veritat. Ha millorat molt el meu cap de setmana. Com a mínim ja no vas als llocs on m'acostumaves. Això mateix.
En fi, Eli, explica'ns una mica aquest cap de setmana on no hem d'anar per Catalunya. Sento molt soroll de fons avui, eh? Sí, és que estic en una festa infantil. Home! Un clàssic, un clàssic, on no se l'anarà. Però després si no tens nen, és una cosa una mica rara. Està molt bé, una festa infantil. Que has convidat amics a la classe? Ah, molt bé. Com s'acabava.
Ja, avui he fet una cosa tot junts. A la classe es barrufet. Sí, es barrufet. I es ha ple de cupcakes, que lo sepas. Ah, clar, Elia, que te taram molt els cupcakes, eh? T'he aprofitat ella que dic, no, és que m'han de trucar de la ràdio, eh? Ja, ja, ja. La frase de l'Eli, els cupcakes són una merda, és... Bueno, bueno.
Has passat a la història ja d'aquest programa. Són un timus, no m'enganyo, una estafa. Perdó, perdó, un timus, un timus. És una estafa, són una estafa. Per què són estafa els cupcakes? Bueno, perquè no tenen gust a res. Te'ls mires, quan te'ls mires dius, ai, quins colors, ai, que bo, ai, tota aquesta crema, ai, tota... I després, quina magdalena més bona? I quan la menges és seca, no t'agrada res, el sucre no mola gens, és molt artificial. Jo soc anti-cupcake. Fora, cupcakes!
No és el cupcake. Madalena amb xocolata tota la vida. On es té la vella... Tranquil·la, Eli. Els múfins encara, encara. Múfins, encara. Però jo a madalena, jo vaig a un fordapà i demano, dona'm una madalena. I ella posa el múfin, molt gros. Però jo dic, dona'm una madalena. Que un múfin és allò de les sèries nord-americanes, també, no?
Bueno, és com una magalena però farcida. És una magalena farcida, molt bé. Va, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana, perquè, entre altres coses, hi ha la Festa del Pi de Centelles, el Dia dels Sants Innocents, que és la setmana que ve, que també... És que es gira molta feina aquesta setmana, eh? Sí, home, i perdona, i si això li sumes ja als pessebres vivents, bueno, no donem a l'abast. Va, comencem per... Sí, comencem repassant aquesta festivitat ja coneguda per tots, que és la Festa del Pi de Centelles.
La festa de Santelles a mi m'ha deixat al·lucinada, perquè durant tota la setmana a Santelles es munta una història espectacular en torn d'un pi. Van els joves del poble amb les seves barretines i les seves faixes. Clar que sí.
a triar el millor pi dos o tres dies abans. Són faixes víctims, no, aquests? Home, ja, i tant. I tots al poble, eh? I tots al poble. No un o dos. Però no és el pi de les tres branques, no confondrem-ho. No, no, no, no. Cada any en trien un de diferent. I què és el que fan concretament? El dia següent van i el talen. Home, pobre pi. El posen en un carro amb dos bous i el baixen al poble.
És una tradició d'aquestes, té pinta de ser antiga, no? Sí, a més no et pensis que el posen així, diguem-ne, en horitzontal, no, el posen en vertical. El pi. El baixen, sí, el baixen allò amb el carro en vertical, d'acord? Arriban a la plaça al poble, fan allà les seves coses, d'aquestes tradicionals, eh? Les dones han fet neules i garlandes amb fruits, amb pomes, eh? Magranes, coses aquestes... Això que ve de la menestralia catalana, no?, del segle XVII. És boníssim! Sí, sí, està molt bé.
guarneixen el pi i el dia següent l'entren a l'església, cuidao, i el pengen del sostre, boca avall. Ah, d'aquí ve aquella frase, queremos el pan, queremos vino, queremos el pino... Exacto, aquí d'embesos, colgado de un pino, ve d'aquí. Ah, està molt bé. Però és molt espectacular, perquè a més a més, no sé si podeu entrar a veure fotos, però...
realment hi ha un tros d'arbre gegant enorme penjat del sostre de l'església. La pàgina web és centelles.cat, per si algú vol anar i veure aquestes fotografies una mica horripilants, no? Aquest any, però, esteu de sort, perquè com hi havia hagut moltes aglomeracions...
a dintre de l'església, que no només obrien la part de baix, sinó que també obrien la part de dalt, que tenen com un caminet per allà dalt, amb uns balconets. Aquest any posaran una pantalla gigante a l'exterior de l'església perquè puguem seguir tot el ritual de la penjada de l'arbre. Olé, olé. Ara seguiré. Les males tecnologies teniu? Com es relacionen amb les...
Ah, perdona, és que he estat buscant aquí i són trets d'antics cultes als arbres i de rituals pagans relacionats amb la regeneració de la natura. Ai, veus? Escolta. I ho he inventat sense llegir. La pregunta és, és sostenible això? És ecològicament sostenible? De moment només ho fan amb un arbre. Només amb un.
Passem ara a la següent cosa, que si no no t'intents de llegir l'Odissea. Oh, quina pena. Atenció, perquè ja també parlem... És com els cupcakes, a l'Odissea.
no és molt d'entrada i després a mi m'ha agradat jo he anat seguint i a mi m'ha anat agradant aquesta és una secció que jo la mataria avui si és que tenim temps de fer-la si no l'any que ve busquem una altra secció l'any que ve l'any que ve és l'antiràdio és una secció que no la fa ningú
Aquest any hem fet l'Obicea. L'any que ve farem l'Eneima, que encara és pitjor. I no amb Tibi, que farem la Guerra de Troia. La Ilíada. Per la gent que no ho sàpiga, el senyor Benítez ho porta sempre... Que això és una bona secció, que vostè la porta sempre i mai la fem. M'agrada el rumb que està prenent la nova temporada que començarem. El dia dels sants innocents!
Bé, efectivament, divendres que ve és 28 de desembre i per tant, sants innocents. Ja heu preparat bromes o què? Sí. Quines? Quines bromes heu preparat?
Aquella que sembla que tires un pèl. Què diu, home, què diu? Hi ha una broma que jo us la regalo, si voleu, que me l'han fet una vegada per Sants Innocents. Que sigui una altra, Jordi, que aquesta la vas explicar aquesta setmana ja, eh? No, però escolta un moment. Però he dit, clar, és que tu, perquè escolta el programa, tu escolta el programa, però la gent no l'escolta en general. Llavors potser l'escolta un 5 minuts un dia. Que vols dir que la gent no escolta el programa? Això ho estàs dient tu, més a més? Sí, això ho dic jo, és veritat. La gent escolta el programa? Quines coses de dia?
Ah, sí? Ah, sí, sí, és veritat. M'havien passat malament la informació. Bueno, doncs... Bueno, regala-la, regala-la. No, no, no, és que no conec més cap problema. Digue-la. Si no m'ha dit que vostè no escolta el programa, ja l'hi dic a vostè. Digue-mela, digue-mela. Tu pots anar a fer un cupcake, si no. Jo, mentrestant, això et anava a dir. Vaig agafar un cupcake, mentrestant. Doncs que el 28 de desembre un dia vaig quedar amb una persona i havia quedat a les 8 de la tarda a la casa Francesa Macià. I a les 8 menys 5 m'envia un missatge dient-me, escolta Jordi,
que no puc, o sigui, arribo molt tard perquè hi ha trànsit i arribaré cap a les vuit i mitja, potser. I clar, tot allà, mort de fred, perquè a més és una època que fa fred, clar, esperant allà a l'interpreti i dius, home, em cagues amb tot. I a les vuit i cinc va aparèixer i va dir, sorpresa, és els sants innocents, tonto, i tal. Ostres,
No em miri així a mi tu perquè és una... A mi em vaig caure amb la broma i està bé perquè fa gràcia. És simpàtica. No li ha agradat, no? Sí, no és simpàtica. Fàcil, fàcil a vostè. Es tracta de dir-li a l'altre, trigaré molt. Sí, i després no. I després no, eh? Estàs allà darrere d'ell.
Sí, és una broma que agraeix molts guionistes pensant-la, eh? No és fàcil, eh? La persona que va fer la va fer el cap de guionistes de la Riera. De la Riera. I així li van. Només li dic això. Bueno, en fi, Eli, va, parlem d'activitats que es poden fer el 28 de desembre. Què ens recomanes per divendres que ve? Doncs us recomano una gran llufa que es penja a tremp. A tremp? Sí.
Directament. Fan una mega macro enorme amb la llufa. És que és enganxar aquesta que s'està perdent. Sí, és veritat. Això ja no es fa d'enganxar... Però quan ets nen encara ho fas una mica. Una miqueta, sí. Ara el que fan és enviar un WhatsApp amb la llufa i ja està. Però no se l'enganxen pel carrer, diguem-ne. No, jo crec que no. Jo ho havia fet ja fins i tot de gran, això, eh? Amb un grup d'amics que teníem que fèiem accions de carrer. Fèiem flash mobs, que es dirien ara.
Doncs bé, anàvem i feien borrades i entre elles era aquesta, ja eren persones adultes i ens dedicàvem, me'n recordo, anar per la Rambla enganxant llufes. La qüestió és que allà fan una mega macro ultra llufa gegant i depenen del campanar. Llavors tenen les seves també cançons tradicionals que canten amb la llufa i a partir d'aquí donen com...
encetada a la fiesta dels Sants Inocents. Molt bé, veus que bé que s'ho passen a Trem? Estan allà a Pallars, passen de tot. Sí, sí, sí, està molt bé. Bé, doncs aquestes noves activitats, ara és una bona broma, anar fins a Trem, si ets de Barcelona, per veure... És un xiste, és un xiste. Per veure el Llufe tornar. Però és dels Sants Inocents, què vols, també? Agafes la família i dius, ah, és broma! I ara us faré una broma. Ah, cap amunt!
Clar, clar. Després, per exemple, a Castellvell del Camp, atenció perquè hi ha un peatge curiós també, no?, el 28 de desembre. Sí, també, també, el 28, aprofitant que són les festes allà, i és una cosa tradicional que tenen, a la gent dels altres pobles els hi cobren un peatge el dia dels innocents. Tal com estan les coses, no és una mala idea. No, no, no, el que passa, clar, que el poble potser es queda sense habitants o sense gent que hi entri. Bueno, va, és que tampoc, jo no sé la gent que... el trànsit de gent que deu anar cap aquí. Sí, i amb els diners recaptats què es fa?
Si t'has recaptat, fem un tiberi, que és lo normal dels llocs. Ah, està molt bé, està molt bé. Sí, sí, sí, no, no, està bé. Per cert, hi ha diversos pessebres vivents, no m'extendré, evidentment, amb tot això, però a l'hora de, si aneu d'anar a veure algun, a l'hora d'anar-lo a veure, trieu el que donen tiberi al final.
Ah, molt bé, ben dit. Hi ha diversos que et donen una torradeta, hi ha diverses versions, eh? Cotet de vi, torradeta, pam, oli... Sí, el de Corbera de Llobregat donen pica-pica al final, perquè l'Èrica ens ha recomanat aquest avui. Ah, no ho sé, no ho sé. Però ja et dic, hi ha una llista molt grossa i hi ha posats a triar.
Doncs escolteu, aneu amb algun d'aquests que et doni una llesqueta de pambau. Molt bé, molt bé. No, sí, està bé perquè... Home, ja que hi vas. Home, aquells ens ha recomanat l'Eric, diu que són 45 minuts o l'hora caminant, eh? 12 oracos, eh? Doncs clar, després...
ja està. Aquest segur que té torrada de... És que no pot ser cap a qui us ho té una hora caminant i després no us regalin ni una trició de xocolatina. Pampi-sucre, al final pampi-sucre. No, una cosa així, en fi. Doncs si voleu més informació de tot això, perquè n'hi ha molta, com per exemple 30 anys d'oficis perduts que fan a Sant Guim de la Plana o aranys damunt, que també fan un pessebre vivent on n'assanifiquen per segon any i amb text, perquè no tots els pessebres tenen text. Aquests tenen text, vull dir...
Després del cinema en munt, no? Va aparèixer que et pensem de viure i tal. Bé, doncs, visiteu la pàgina web de l'Eli, que és elizendacapdevila.wordpress.com Allà podreu trobar tota aquesta informació per no fer durant aquests dies de Nadal. Elizendacapdevila.wordpress.com Si no teniu prou feina amb tot el que se us gira amb el Sant Esteve, els Canalons, el Nadal, el no sé què, escolta'm, si aneu sobrats, aquí teniu activitats.
Molt bé. Eli, moltes gràcies. Moltes de res. Que vagin molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Jo no li contestaria. Perquè es pensi que s'acaben tot. Senyor Benito, per cert, ja acabem el programa. Vostè vol llegir alguna cosa de l'Udissea? Bueno, fem un apunt. Perquè jo l'apartat que duia avui és quan Ulisses arriba a Ithaca.
Sí. Ha deixat ja Gràcia. És el final de tot ja, no? No! Ara arriba i ara comença el que cau. Avui era l'últim capítol de l'Odissea. Avui hi ha un paral·lelisme. Ho deixem aquí, obert. No, no, no. Obert? No, que no continuarem nosaltres. Ah, val, val. Però ho deixem aquí perquè és una...
És el planteig de les coses que passaran. Diguéssim que Ulisses ja ha arribat a Itaca. Però no ho té tot resolt. Llavors ha de fer moltes coses. I ara es correspon amb els temps nostres. El nostre Ulisses, aquell que tothom sap que és Ulisses, ha arribat. Ja l'han fet president.
I ara li ve el cacau, a sobre. Justament avui, no? Justament avui, eh? Justament avui has escoltat un paràgraf adient amb l'actualitat política catalana. Ah, és mateix. I li llegeixo ràpidament, eh? Diu...
bruscament s'aixecà i mirava la terra paterna i llavors esclafia un jamec i es va batre les cuixes amb el palmell de les mans i així digué, lamentant-se, aquest és Ulisses, eh? Ho diseu. Ai de mi, a la terra de quins moridors torno a ser?
Són, qui sap, una gent arrogant i salvatge i no justa o acollidora, i el seu esperit dels déus és tament. O portaré tota aquesta riquesa, i on aniria jo a l'atzar, s'hagués quedat a fer àsia on era?
Vol dir, ell quan arriba a Ítaca, jo el situo, eh? No entenc res, eh? No entenc res de res. Ara li explico el d'allò. Ell ha estat amb els Sinous, els Sinous li prepara una nau i uns mariners que l'acompanyin i arriba a Ítaca. Però en el moment que arriba a Ítaca...
recordem que Pallas de Tenea és la seva protectora, ho envolta tot d'una boira, perquè ell no reconegui la seva terra. Ah, hi ha com un efecte de fum allà per despistar-lo. I esperen que està a un altre lloc. Clar, ell diu, on hi he arribat jo? Què passa aquí? Clar, perquè diu, Pallas de Tenea vol que ell, o sigui, vol que ella...
sigui la que li va fent reconèixer la seva terra. I la reconeixerà quan mati els pretenents. Què diu, ara? M'estrany Artur Mas haurà de matar algun diputat del Parlament? Crec que sí, eh? Caram, quin final més sagnant. En fi, senyor Benito, moltíssimes gràcies.
Bona tarda. Bona tarda, bon Nadal, fins l'any que ve. No s'enrotlli que hem de marxar ja. No, no, ens veiem abans, no? Agraï tota la gent, ara ho parlem a fora. Agraï tota la gent que ha fet el programa avui, la Carme a les notícies, el Jordi Roc al cinema.
el Pol i el Jordi que ens han acompanyat també a la secció de la publicitat i a la segona hora amb l'Èric Pomar, el senyor Benito i l'Elisenda Capdevila i també els de Penguins que avui ens han visitat. Us deixem amb la informació Sant Justenca, amb la Carme Berdoi. Tornem dilluns, últim programa de l'any a la Penya del Morro.
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts besos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien, però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el carrer.
Llença't, que des d'ara és l'únic que repartirà. Em sento que el cor ja no para de barregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixa sense una mà. La ràdio de Sant Lluís.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres 21 de desembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
L'equip de Govern i Convergència i Unió s'uneixen per defensar el model educatiu català o fan a través d'una moció que es va aprovar ahir al ple municipal per rebutjar l'esborrany de l'avantprojecte de la nomenada Llei Verd, PP i Via Democràtica i van votar en contra. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.