i arranjaments s'estan duent a terme a través de Prodisca, un col·lectiu que treballa amb persones amb risc d'exclusió social. Amb un pressupost de 25.000 euros, els treballs està previst que finalitzin a la tardor, tot i que durant l'estiu s'aturaran pel risc d'incendis. Anton Ballbé és el director del Paratge Natural de Poblet. Aquest camí forma part de dos camins remaders, un dels eixos principals de Catalunya. I això és el que hem fet, classificar-ho per donar-li un caire turístic de senderisme per tornar a conèixer el paratge.
El projecte també compta amb la col·laboració d'altres col·lectius de la comarca, com un grup de joves que a través d'un camp de treball organitzat per l'Oficina Jove de la Conca farà treballs de neteja durant la primera quinzena de juliol.
Bona tarda, us parla David Amador. El jugador del Barça, Leo Messi, ha estat imputat per frau fiscal. El jutjat d'instrucció número 3 de Gabà ha acordat avui admetre tràmit la carella presentada per la Fiscalia contra Messi i el seu parà Jorge per tres presumptes delictes contra l'isenda pública referits als impostos sobre la renda dels exercicis 2007, 2008 i 2009. La magistrada ha citat els dos carellats el pròxim 17 de setembre
per prendre'ls declaració. D'altra banda, recordem, el Girona haurà de remuntar dissabte l'1-0 en contra de l'Almeria, l'anada de promoció d'ascens a primera. L'Espanyol avui ha estat presentat al segon reforç per a la pròxima temporada. És el terracent Abraham González, un migcampista de 27 anys.
que arriba procedent de l'Alcorcón i que firmarà per tres temporades. I el defensa del Barça, Andreu Fontàs, està molt a prop del Celta, dirigit per Luis Enrique. Enguany Fontàs ha jugat cedit al Mallorca.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies. No, no, de veritat, gràcies. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual de La Penya del Morro, al capdavant de l'actualitat Sant Justenga, Carme Verdó. Hola, Carme, bona tarda. Hola, què tal, Jordi? Bona tarda!
Bé, preparant tot, m'imagino, a la redacció dels serveis informatius, traient fum o no parar. Doncs efectivament, Jordi, estem acabant d'ultimar les notícies de Sant Just i la veritat és que la cosa promet moltíssim. Fins ara mateix. Gràcies, Carme. Fins ara. D'acord. Carme, sento una veu per aquí. La tòntica Carme Berdoi, no? Carme, què estava fent? Estava explicant una anècdota. Una anècdota? Home, ara la volem saber tots. L'anècdota de Carme Berdoi.
Què, què, què, què deies? He enviat un correu per error. Aquí. Li enviava una persona. Sí. I li he enviat una altra persona. Quin drama, no? Però una persona que no conec l'he enviat.
Però com pot ser això? Sí, els mails normalment Sí, però perquè ho estava fent amb el mòbil i et surt directament l'adreça i com que no m'ha sortit directament dic, bueno, nomic un nom arroba gmail.com i llavors després he descobert que, clar Oh, no era aquesta persona M'adressa que explica habitualment, eh? Era un missatge amorós? No, però d'una reserva i coses així Ah, d'una reserva Dades, és estrany que ho sàpiga un desconegut És veritat, doncs amb aquest desconegut ara et pot fer molt mal No, ara l'enviaré un e-mail, no? Potser d'aquí és alguna cosa?
Mira, potser sí. En fi, avui al programa també repassarem amb la Júlia Atmella algunes activitats que fan els joves un cop han acabat la selectivitat, perquè ella és una d'aquestes 38.000 persones que ho han fet fa pocs dies.
Què fer durant aquest estiu? A més a més també tindrem la Rosé Arcs per parlar d'agostos. Avui en especial atenció al Sant Joan. I a la segona hora, els gunis de Sant Just, que avui ens conviden el Dani Martínez i el Joan Sirivella, responsables de l'ONG Just Solidari. També avui entrevistarem al programa un cantautor que ha tret el seu primer àlbum. Es diu Senyor Smith i és el Carles Serres. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa...
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Comencem repassant els trending tòpics de la jornada d'avui amb la Cristina Vargas, que també la saludem, Cristina, bona tarda. Benvinguda al programa Una Tarda Més, que tu em portes al Twitter i al Facebook del programa, eh? De tant en tant, no? Quan em ve de gust, clar que sí, amb llibertat absoluta.
Bé, doncs, efectivament, parlem del més comentat a Twitter. Avui, per exemple, el CO, que és el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, perquè avui s'han conegut les dades del darrer baròmetre. Diu que el 56,6% dels catalans votarien a favor de la independència en un eventual referèndum de determinació, mentre que el 23,4% ho faria en contra i un 15,3% no acudiria a les urnes.
pel que fa als partits, votarien a favor el 94% de la CUP, el 94% de la gent que vota també Esquerra Republicana, el 78% de la gent que vota Convergència també votaria per la independència, el 43% de la gent que vota Iniciativa votaria també per la independència de Catalunya, el 22% del PSC, el 4,5% del PP i el 2,6% de Ciutadans. És curiós que al PP i Ciutadans, per exemple, hi hagi gent...
que votaria per Per i Ciutadans i també votaria per la independència de Catalunya. En fi, Cristina, què és el que comenta la gent a Twitter sobre aquest segon baròmetre del CO? Cristian Segura diu, Mas està buscant alguna cita del llibre de Churchill que té a la seva toleta de nit que l'ajudi a interpretar amb èpica els resultats del CO.
Seguim amb la pregunta que fa el Miquel Pollo, que diu que només un 3,8% dels catalans no sap què farà en el referèndum. Ho tenen més clar que alguns partits parlamentaris, oi? I acabem amb la reflexió de la Mariona, que diu que les enquestes, tot i agafar-se amb pinces des del 25 de novembre, donen una perspectiva del context social. Cada cop s'amplia més al sí.
Bé, atenció perquè també avui ha sigut un tòpic Blesa. Miguel Blesa, per què? Perquè l'Audiència Provincial de Madrid ha anul·lat la reobertura de la causa contra l'expresident de Caja Madrid. Per tant, queda anul·lada la investigació contra Miguel Blesa, cosa que suposaria la seva llibertat. M'imagino que la gent indignada a Twitter per aquest cas. Cristina, o no?
Sí, sí, sí. La majoria de comentaris sí a la línia. Comencem amb el Miguel Ángel Rabilla, que diu... I acabem amb l'opinió del Víctor González, que diu... Entre la Infanta i Blesa, la Fiscalia està demostrant que no defen els interessos dels ciutadans.
Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Més trending topics a la segona hora del programa. Repassem ara l'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant de la cadena humana de l'11 de setembre que està preparant l'Assemblea Nacional de Catalunya i atenció perquè passarà per Sant Just d'Esvern.
Aquesta cadena humana que travessarà el país de nord a sud i de sud a nord vol reivindicar la independència de Catalunya i travessarà el país, com diem, de punt a punta al llarg de 400 quilòmetres. A més, començarà a les 17 hores i 14 minuts, eh? Com volem dir? Ho pilleu o no? A les 17, 14, 5 i 14. La pregunta és...
S'acabarà a les 20.14. Ah! Oh! Bé, Carme, perdó, i no sabem si anirà a la cadena humana, però com a mínim té més informació. Carme, què ens expliques? És tot plegat? Doncs que la distància d'aquests 400 quilòmetres és la que va del Partús, a l'Alempordà i al Canal, al Montsià, i Sant Just és un dels 86 municipis per on passarà, com també ho farà per municipis veïns com Exploros i Sant Feliu, perquè el que farà és travessar
La carretera masonal 340. Ah, o sigui que passarà per davant del Walden i fins al pont d'Esplugues, que és una mica la part de Sant Jus. Curiós. Per dissenyar aquesta acció, l'ANC s'ha inspirat en l'anomenada Via Bàltica, que és una cadena de 680 quilòmetres que va travessar els tres països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània.
Es va fer l'any 89 per demanar la independència de l'antiga Unió Soviètica. Per tant, passarà per tres capitals de Catalunya, és a dir, Girona, Barcelona i també Tarragona. Lleida, no. Lleida, per variar, sempre primera línia, eh? No sé ben bé com ha anat la decisió.
No, no, és la via catalana, que es dius, això que he dit tu, que segueix la ruta que es fa dir via catalana, que és la... Això ho expliquen... No, no, jo només he dit per això que estava explicant la via bàltica, no sabia aquest detall. Però que la via catalana és com es fa dir des del pertús fins al canal. Aquest traçat, no? Efectivament. Alguna cosa més?
Ah, ja està? Sí, sí, sí. No, no, no, ja anirem parlant. Ja he vist que estava sàvit. Sí, no, perquè a veure què passa, perquè hi ha molta gent que pensa que això no funcionarà. No, ja anirem parlant amb l'Assemblea. Hi ha gent que pensa que això no funcionarà gens, eh? Home, s'ha de ser colla, eh? En fi, passem ara a un altre punt de Sant Just, perquè aquest vespre s'inauguren dues exposicions al nostre municipi.
No sé què rius, perquè això és cultura. Escultura és música de la Índia. D'una banda, una mostra fotogràfica sobre l'Índia al casal de joves de Sant Jus. Carme, que no sabem si he estat a la Índia o no, també té més informació. Ara ja ho sabem. Jo tampoc, però també són els únics del món que no hem estat a la Índia. Perquè, noi, tothom qui parlo ha estat en aquest país.
I tothom sempre torna canviat i amb penjols el coll. Carme, explica'ns més coses sobre aquesta exposició fotogràfica sobre l'Índia del casal de joves. Doncs la mostra es titula Índia, el somriure de l'espiritualitat. I els autors són... Somriure, no riure. No, no, és que he fet un somriure. He fet un... Veus? T'has entusit. T'has entusit, t'has entusit, és diferent. Jo he fet un... Això és un somriure, en canvi, un riure és... Per exemple...
Els autors són Elisabet Aritza i Gabriel Pérez, dos joves... Estàs rient tu ara, per exemple. Sí, m'ha fet riure. Que han decidit muntar-les durant un viatge que van fer a l'Índia. I avui hi seran, en aquesta projecció... No, en aquesta exposició de fotos... Projecció, projecció, digue-li. No, perquè ensenyaran una projecció feta a partir de fotos. Serà a les 7.
Hi haurà col·loquia, també. Si us interessa anar a l'Índia, pot ser una bona oportunitat. Per cert, nosaltres també, com a homenatge a aquesta mostra, tenim diferents riures de la gent de la ràdio. Per exemple, tenim el riure de Carme Berdoi.
I de la riure de Carme. Aquest so del principi com un cavall es pot tallar. Què? Sembla que m'ofegui al principi. Podeu d'escoltar Carme Berdoi rient?
També tenim, per exemple, el riure del senyor Benito, que és la veu del programa. Ah, mira. Molt natural. Sí, molt naturalíssim. Ja està. Llarg, eh? S'ho fa llarg. No, no, dic el riure, que s'ho feia llarg. Per exemple, també directament del programa de...
de Sardanes, de Ràdio d'Esbert, Toni Fuentes, que riu així. És un riure més telefònic i ja per acabar també tenim el riure de Pep Quintana, que aquest any no col·labora en cap programa a la ràdio. Com que no? Fa un programa ell. Música coral. I a part és col·laborador del Just a la Fusta. Ah, és col·laborador del Just a la Fusta. Història de Sant Just.
Es diu ja, ja. Ja, ja, ja. I després tenim un meu, que no sé si val la pena posar-lo, però potser la gent no sap si l'estic fent ara o... Bueno, també jo... Sabeu molt natural, eh? Malefica de riure, eh? Si voleu enviar-nos el vostre riure, podeu fer-ho a lapenyadelmorro arroba gmail.com
Hem dit que hi havia dues exposicions que s'inauguraven avui a Sant Jus. Una era aquesta mostra fotogràfica sobre l'Índia, el casal de joves, i l'altra que ens ocupa ara és la mostra dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'arts plàstiques al celler de Can Ginestar. Carme Berdoi, tens més informació, tot i que no sabem si has participat als cursos municipals en plàstiques. No, tampoc. Tampoc, tampoc. Serà les quarts d'avui d'aquesta inauguració. A més, l'acte comptarà amb la presència dels alumnes i professorat d'aquests cursos
i la mostra es podrà veure fins al dia 6 d'agost i totes les disciplines han treballat les seves matèries centrades.
en el treball del color blanc i de què representa. Representa puresa, representa virginitat, representa coses boniques, no? O pot representar també coses negatives, no? També, però el color blanc representa virginitat, també. Tranquilitat, no? Per què penses que les nòvies van de blanc? Perquè se suposa... Avui en dia no. L'origen és que estaven castes i ningú els havia posat la mà a sobre. Avui en dia sembla que això... No tinc les estadístiques a mà...
Però crec que ja no és així. Home, seria estrany, no? Seria estrany i curiós. Alguna pot haver-hi, no? Alguna pot haver-hi. I acabem... Que tens pressa, Carme? Sí. I acabem ràpidament comentant que el tram baix allarga avui el seu horari fins les dues de la matinada, perquè avui hi ha l'Intense Diagonal. Efectivament, és la primera shopping night de la Diagonal de Barcelona...
Carme Berdoi, no sabem si és pija, però té més d'informació del tema. Bé, sí que ho sabem. Si ho és. Carme, explica... Si ho és. Que no ho és. Que no... Carme, no t'enfadis. No m'enfado. Vinga, va, acabem amb aquesta notícia. Sí, sí, sí. Què passa avui? Es farà des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada entre els carrers Joan Güell i Antensa. Ah.
I hi participen els dos centres comercials de la zona, que són l'Illa i Pedralbes Centre. Ah, molt bé. Ah, ja he passat jo avui... Sí, ja en el carril lateral. Anem amb compte i no l'agafeu, perquè el carril bus... Hi ha embusos increïbles allà, eh? I a més, he vist que també tenien a la vorera...
un escenari. Exacte, que t'anava a dir, que s'ambientaran al carrer, es faran activitats per entretenir els vianants. Ah, molt bé. I em sembla que m'han comentat que aquest lateral està tallat, entre John Güell i Endensa. Sí, sí, sí. Llavors, què passarà, doncs? O perquè ho expliquem, perquè si algú té ganes d'anar-hi o simplement està a Barcelona aquesta nit i vol tornar a Sant Just, que sàpiga que pot agafar el Trump...
Fins les dues de la matinada, cosa que no passa els dijous, que és aquest servei per facilitar la tornada de casa amb transport públic. I a més a més, també, si aneu a aquest esdeveniment i compreu alguna cosa, es veu que els centres comercials, tant d'Illa com en Pedralbé Centre, regalen una targeta amb dos bitllets senzills a tothom que vagi al punt d'atenció i presenti un tiquet de compra. Molt bé.
Doncs depèn de com et pot sortir més econòmica que la pròpia T10. Què heu pensat? O sigui que no és mai idea. Tu vas comprar una gominola, per exemple? No, bueno, jo és el que faria. Ojo, compres un xiclet d'aquests. Home, qualsevol cosa no se suposa. Qualsevol cosa. Demanes el tíquet. Home, evidentment, 5 cèntims i amb això d'uns dos billets. No, no crec. Deu haver-hi un asterisc, no, allà? Un mínim, no? Un mínim 6 euros. Em sigui, Carme, moltíssimes gràcies. De res.
Que vagi molt bé. Recordeu que teniu més informació de Sant Just ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, Carme. Bona tarda. 5 i 20, continuem a l'Apanya del Morro. D'aquí uns moments ens visitarà la Júlia Atmella per parlar de què poden fer els joves un cop han acabat les selectivitats aquest estiu. Fins d'aquí uns moments a l'Apanya del Morro.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo.
El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
Doncs aquí estem després de la publicitat per parlar amb la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Que ja has acabat els exàmens, la selectivitat, estàs feliç com un anís i avui parlem de què podem fer durant aquestes vacances i aquest estiu per aquests 40.000 joves de Catalunya que heu acabat la selectivitat.
Sol, platja, anar a prendre alguna cosa amb les amigues i els amics. Són una mica les tardes de Juliet Meña, menys el dijous, que ven aquí a la ràdio des que acaben l'activitat. Avui, però, no has vingut sola? No, no, no, he vingut amb la Cèlia. Hola, Cèlia, bona tarda. Hola. Hola, que vam tenir aquí un dia explicant-nos què és el que volia, parlant, és que jo ara m'equivocaré, de futbol,
Sí, sí, sí. De futbol femení? Sí. Molt bé, Celia, benvingut al programa de nou. I, Júlia, com estàs vivint aquesta setmana post-selectivitat? És com si ja haguessis ferit i estiguessis ja... Tal qual. Sí. Tal qual, tal qual. Què estàs fent aquests dies? Perquè, clar, hem anat seguint-te durant aquestes últimes setmanes, els teus nervis i tot plegats, com si fos un reality teu, i ara volem saber, després de la selectivitat, com et sents ja amb el sol. És un descans, ara és...
Tot el dia a la platja, amb els amics, sense fer res. Oh, quina ràbia! Sense obrir ni el llibre, o sigui, els llibres els tinc a l'armari, ara. Ara és aquella felicitat. En fi, doncs, Júlia, tu diràs de què vols parlar i, sobretot, què recomanes als joves com tu, que ja han acabat tot plegat i ara tenen tot de coses. Mira, mira com són. Fantàstiques.
Ser la Júlia allà a dalt d'un baler, ballant i bevent cervesa. Sense alcohol, sense alcohol. Ui, sí, sobretot, sobretot. Júlia, primera activitat, amb què ens recomanes? Doncs comencem amb un concert que pot ser interessant per anar amb els amics i és el concert de The Luminers. The Luminers. Quin dia és aquest concert? És el dia 10 de juliol i es fa a la sala de res matàs de Barcelona.
I és d'aquest grup que s'ha ficat ara de moda, jo no l'havia sentit mai fins aquest any, ara fa poc. La Celi et sembla que és tota una experta, no? Celi, en aquest grup, o no? No, no, sí, experta no, simplement que m'agrada. I és una mica com amb un francons, no? Així que estic escoltant una mica de fons. No, és que ara està tot de moda, en plan així. En plan violí, celta, una mica així, folk. A veure com sonen, de luminers. Oh, que bonic.
Sí que fa molt d'estiu, és veritat. I d'amor d'estiu, també. Falta algú, no, que canti, Jordi? La Cèlia. La Cèlia ha dit que es cantava, eh? Ah, sí, Cèlia, vols cantar? No, no, no. La Cristina sempre està com... Té allò que vol que tothom canti sempre, eh? Ara que ve l'estiu. I canta't tu, és igual. És que no me la sé. Ah, ja, ja, ja. No, no, és la veritat, eh? Ara hi fiquem una, perquè...
Bé, doncs això és el concert de Lúminers a la sala de resmetre el dia 10 de juliol, no? Exactament. Molt bé. I parlant de música, doncs una bona proposta hi ha aquí tocant-tocant. És el dissabte 22, festa Flash FM. Ah? A les festes de Marina a Barcelona. Ah?
I els DJs són els presentadors de ràdio, el Marcel Ventura i el Jordi Bellis, que són els de FASFM, els presentadors. I això serà, dius, el dissabte 22 de juny? El dissabte 22. Això, per donar-ho tota la nit allà. A les festes de la Marina a Barcelona? Això, on deu ser això? Per Marina, no? Sí. Dic jo? Sí, sí, sí, per allà. Per allà, no?
No, perquè vaig sentir a la ràdio i deies una franca cantonada amb carrer del foc o alguna cosa així. I aquests són els de Flash FM. Els de Flash FM. I després, demà a la nit, aquí al costat de Sant Joan Despí, els de Flashback. És a dir, és la mateixa cadena. Aquesta de la competència.
No, és de la mateixa cadena. És del grup Flash, que té la Flashback i la Flash FM. I la Flashback, doncs, a Sant Joan Despí i demà, demà mateix. Per exemple, això que sona, que és Britney Spears, Till the World Ends.
Això què és més de flashback? És que jo estic molt perdut ja, eh? Això és de vacances, eh? Aquí ballant. Sí, sí. Què és de flashback o flashify? Això és de flashback, no? De flashback, no? I demà a Sant Joan d'Espí hi ha festa flashback. Exacte, sí. Festa flashback. Ens hi veureu nosaltres segurament. O sigui que a tothom...
Per cert, avui ha sortit la notícia que la Generalitat, des del Govern i la Conselleria d'Educació, volen fer repetir l'examen de matemàtiques als 10.000 alumnes que van fer-lo a partir del 28 de juny, un cop ja se sàpiguen les notes. Podreu fer l'examen de matemàtiques, de selectivitat? No. Per tant, us és igual. Home, no, però els amics ho comenten i tal, i hi ha gent que depèn de les notes, no? Diuen, jo què sé, si les aprovo...
No repetiré un examen, si no l'aprovo, suposo que la gent el podrà repetir. Ara, clar, que bàsicament tampoc s'han de tenir dos dits de front per agafar i dir que si m'acaba malament poder-lo repetir. Bé, continuem repassant altres activitats a fer durant aquest estiu, a part de sortir de festa, Júlia. Sí, doncs a part de sortir de festa deixant la música de banda...
Hi ha altres activitats a fer durant l'estiu, com són curses, anar a córrer, sortir amb bicicleta, quedar amb els amics, el que hem dit abans, una mica... Per passar-s'ho bé. General, no? Sí. Tu sós a córrer? Surtiu a córrer vosaltres, Cèl·lia? Home...
No, eh? Hem vingut amb bici, eh, Jordi, que ja és un puntazo. Heu vingut des de Sant Falú de Llobregat fins aquí a Can Ginestà, on estem a les instal·lacions de ràdio d'Esbert, amb bicicleta. I què tal? Quan heu arribat estàveu traient una mica el fetge i els budells per la boca. Però ara esteu millor, ja, no? Aquest poble té tantes pujades, que diria... Bueno, escolta, no et fiquis en les pujades a Sant Just perquè té una orografia pròpia, personal, única i singular. Sí, no, no, si ens inundem ja vindrem aquí dalt, perquè... Sí.
Sí, sí, sí, aquí no patirem això. En fi, o sigui que sí que agafeu la bici de tant en tant i que sí que vas venir a la ràdio. Després, teniu curses... Sí, no? Això que dèiem d'anar a córrer, doncs hi ha la cursa de la nit d'or. Perdona? Cursa la nit d'or. La cursa de la nit d'or. Sí. Què és això? És una cursa pel parc de Colxarola amb sortida des de Cerdanyola i arribada allà mateix. Sí...
Que es fa el dia 6 de juny. Ah. Val, 15 euros. Que no sigui juliol, perquè el dia 6 de juny ja ha passat. Això, juliol. Val. Juliol, perdó. No, no, no ha passat res. Doncs estava pensant una altra cosa. El preu és... Ah, no, doncs fe, tu penses altres coses. Està bé, no? Sí, m'he agafat la secció, penso que ho vulguis. No, no, mentre ho escrivia estava pensant. Ah, val. Preu de 15 euros. Sí. Sí. I són dues rutes diferents de 18 i 10 quilòmetres que venen el mateix...
I per més informació, doncs a la web atletisme.com trobaràs tot... Bé, més informació no crec que hi hagi gran cosa més, però... Home, sí, no? Per exemple... L'hora i tal. Clar, lloc de sortida... Perquè clar, és la cursa pel parc de Collserola, però no sabem dius on surten. Des de Cerdanyola. Des de Cerdanyola mateix? Ah, val, val, val. Sí, bueno, des d'un...
Aquesta cursa deu ser cansada de fer-la, eh? Home, sí. M'està fent com ja mandra, només escoltar-la. A més és per la nit, eh? Que no és... Ah, aquesta és la gràcia. Que vas amb les lanternes i coses així. Amb les lots, està molt bé. És la primera vegada que la fan, eh? Molt bé. O sigui que s'ha de mirar a veure què tal l'experiència. Molt bé. La Cèlia s'apuntarà i ens explicarà.
Ah, molt bé, Cèlvia, doncs ja ens avisaràs el que és. Home, això s'ho acaba d'inventar una mica. Ah, vaja. A la Cèlvia agrada anar a fer curses. Tu diràs que sí, diràs que sí. Bé, més històries que podem fer aquest estiu, Júlia? Doncs, si es vol... Perquè tot això tu ho faràs? Tot el que t'estàs portant? O són coses que tu... Jo crec que les de les festes de nit sí. Sí, això ja sabem. La resta... La dinamita l'aixa pel començament i tot allò altre és per omplir. És allò en plan per relaxar-te, el matí següent amb la ressaca, doncs se'n vas a córrer...
No, coses així. Exacte. És el més normal el que fa de gent. Ja, el típic. Que per cert, no sé si, m'imagino que sí, però que el tema de lligar, ara que s'han acabat els exàmens, s'ha acabat tot, ho teniu allà, no? Allà, allà. Allà està. Home, no. No, no vol dir... S'està posant nerviosa. Es posa la vermella, es posa la vermella. Home, ho dic perquè, escolta. Sí, Jordi. A veure, en aquests concerts i en aquestes festes que no aniràs només a p'allà, dic jo, no?
No, però es va amb el nòvio. Bueno, clar, és que depèn. Depèn de si tens parella o si tens parella, no? Exacte, depèn, depèn. Anireu sols o acompanyades, vosaltres? No dic res, no dic res. Home, ja que anava en Jordi. No dic res, no dic res. Jo acompanyada, però... Ep! Vale, vale, vale. Ja està, ja està, ja està.
ja està ens han arribat molts mails que em poden conèixer de gent que volia conèixer sí, aquesta noia que ve que hi ha jous aquí i tal ja està, tema ja heu notat jo a la sortida que em pujo les escales per la ola la Júlia em veia a tancar la porta vinga, ja està, ja està dit que teníem a l'agenda que més dèiem que si es vol córrer sense competir
Doncs es pot anar a camins que hi ha aquí al cantó, no? El camí de les aigües, la penya del morro, la penya del morro, si volen venir a córrer aquí. També, també, que vinguin aquí a la redacció de la ràdio fent voltes al... A la taula, no? A les taules que hi ha, ja, efectivament. I també per colxarola, que comentàvem allò de la nit d'or...
Hi ha rutes per fer bicicleta, i passar una bona estona amb els amics, i també hi ha altres rutes com anar fins a la platja del Prat, o anar per Barcelona, o anar aquí a la cantonada, o fer les pujades de Sant Jusk. A Sant Feliu també, no?, per exemple, anar fins a Masllui i tornar a baixar, per exemple, no? No és tant, eh? No és tant, no? Fas la ruta en plan...
Ja, agafar l'autobús i cap problema. En fi, doncs, Júlia, moltíssimes gràcies, una setmana més. La setmana que ve de què parlarem? Ja m'ho pensaré. Ja, ho dic perquè, clar, això tampoc no... Parlarem de... No, clar, ja... Ja està, ja està. No, buscarem alguna cosa. Ja ho comentarem, Jordi. Ja ho comentaré bé, sí, ja ho faré. En fi, doncs, Júlia, moltes gràcies. I, Cèlia, tot bé? El futbol? Sí, sí, sí.
Heu quedat primeres o fet alguna cosa? Primeres hem guanyat tot. Sí o no? No. Però esteu allà amb el Sant Feliu, em sembla que era, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs enhorabona i que per cert, ahir ens vam assabentar que el Sant Feliu ha pujat a tercera divisió, no? Sí, sí, sí. El Sant Feliu allà a tope. Vas anar, vau anar a la rua? Sí, a tot, a tot hem anat. I què tal? Ple de gent.
a tope doncs a les fotos es veu que no es va reflexar molt bé és que vam llegir alguns tuits i vam veure fotos al Twitter i molta gent no semblava que hi havia potser a la rua aquesta no però als partits no hi cabies els partits estava tothom allà potser feia anys que no es veia tan ple al camp de Sant Feliu van haver de posar grades noves i tot i és que no hi cabien jo me'n recordo, estava de peu amb una tercera fila de gent pujada perquè no veia res i tu coneixeres els jugadors o no?
Home, els conec, però no amics. De la vista. Sí, això sí. Si entrenem al costat d'ells, sempre. O sigui, que tot el suport, no? Sí. Molt bé. Doncs que vagi bé, Cèlia. I Júlia, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Adeu, bona tarda.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments de la penya del morro parlem amb la Roser Ars, la nostra educadora canina particular i que avui ens parlarà de Sant Joan i Gossos. Dos temes que a vegades lligar-los és difícil. Fins ara. Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet 98.1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 5 i 39 de la tarda, continuem en directe al 98.1 de la FM. També ens podeu escoltar i veure a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com a la Peña del Morro. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out?
Parlem d'educació canina i aquesta setmana ho fem amb la Roser Arcs, que la tenim al telèfon. Roser, molt bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Bona tarda, Roser, benvingut al programa. Avui, com cada any, ja és un clàssic, parlem del Sant Joan i la relació amb els gossos, perquè la gent que teniu gos o gossa ja sabeu que amb tot el tema aquest dels petards, el soroll, és una mica, a vegades... Mira!
Justament, justament, ja n'hi ha els chavallets d'aquí davant i eren petards, eh? He dit petard i mira, qui és? Qui és? La Xena, és la Vox, eh? Ai, la Xena, un aplaudiment per la Xena, que també avui participa a la secció. A la secció, molt bé. Ens sembla molt bé i ens agrada molt. Doncs com comentàvem, per Sant Joan, no sé com podem fer-ho o donar quatre consells per ajudar els nostres animals a passar-ho millor, tot i que...
M'hauria de fer un apunt, abans de començar i entrar en matèria, Roser, perquè jo recordo altres anys, que avui estem a dijous, ja 20, o sigui, la rebella és diumenge a la nit, la setmana, o sigui, una setmana abans, petards pel carrer, soroll, o sigui, una cosa... Aquest any està sent més tranquil, eh?
Sí, aquest any, escolta, no noto ni soroll, no noto res, i llavors, clar, mira, la Cristina Algès, efectivament, jo penso que és una mica també pel tema de la crisi, que la gent potser no es gastarà els diners, que es gastaven per tarts, potser fins a la mateixa rebellia. Fins a la mateixa rebellia, potser. Fins diumenge a la nit. Ja pot ser, ja pot ser. Clar, clar, o sigui que en aquest sentit, els gossos estan una mica més tranquils i més calmats, segur. Home, és que ells ho agraeixen, segur que ho agraeixen.
Clar, per això, per això. Perquè què és el que hem de tenir en compte? Re, eh? Quatre, si vols, dades, quatre consells, un petit recordatori. Sí, m'he apuntat una miqueta. L'any passat vam parlar, però sempre està bé recordar una miqueta què podem fer. Mira, la primera opció, que per mi és la més viable i de fet és la que farem, és marxar. Si marxar a una zona... Sí, sí.
fer un cap de setmana fora. Normalment a la muntanya, zones de muntanya o entorns de muntanya, no hi ha problema, perquè com que hi ha risc d'incendis i a aquesta època ja comença a fer calor, està prohibit tirar petards i fer fogueres, llavors ja saps que no ho tens. I sempre tens un alberg o un hotel o una plaça de poble on te'n faran la redella i podràs fer la faràndula igual.
Per tant, anar a un lloc segur, no?, bàsicament. Sí, sí, anar a una zona tranquil·la. Aquesta és la primera per mi. Llavors, a partir d'aquí, si no podem o no volem o no tenim més opció, és que a vegades no es pot, tenim diferents opcions a fer. Jo, la primera, que és la que faig servir i la que recomano més als clients i la que més surt i la que millor va per mi, són les flors de bac. Les flors de bac.
Sí, després de la que n'hem parlat algun cop, algun dia farem una altra secció una mica més extensa, per saber com funcionen. Però, d'entrada, puc donar una fórmula genèrica, que també sempre prefereixo que siguin personalitzades, però així d'entrada, si anem tard i, ostres, doncs mira, li vull agafar unes flors, ens anem a l'arbolari, que coneguem, que sàpiguem que fan flors, i demanem una que porti. Rock Rose, Star of Belden, Sweet Chestnut,
Rescue Remedy, White Chestnut, Burbine i Empatience. Bé, no patiu si no ho he apuntat, perquè sempre podeu rescatar-ho al podcast, clar, al podcast de la penya del morro, allà podeu rescatar-ho aquests ingredients que, bueno, aquestes diferents flors de vacs
que van anar a la fórmula. Això és una fórmula que es munta en un pot i llavors aquest pot es dona durant aquests 15-20 dies. Hauríem d'haver començat una mica abans, però si anem tard no passa res, podem començar avui o demà. Això les flors de vaques donen? Depèn de cada cas o dues vegades al dia? Les flors de vaques donen una mitja de 4-6 cops al dia, unes 4 gotes cada vegada.
Carai, quin fort. Sí, sí, no, no, no, fes tranquil·lament i això que encara no ha començat els petards, eh? I tot plegat. Llavors, les flors de vaca, que important, el que faran, ho dic perquè ho notarem en el gos de seguida, el que fan no treuen el problema, vull dir, no és que el gos no senti els petards o que no l'espantin, l'espanta igual,
Però la intensitat emocional rebaixa bastant. Llavors el gos ho tolera. Sí, deixa'm aclarir que les flors de vaca no són... O sigui, el seu origen ve de flors de vaca, efectivament, però són unes gotes, eh? Sí, són unes gotes. Perquè la gent no ho sap, això, és pensar que s'han de menjar flors, per exemple, els gosos. No, no, no, les flors de vaca són 38 essències i cada essència es dona flor i cada flor tracta un tipus d'emoció o les emocions adjuntes en una. Mhm.
D'acord, llavors és això, es fa com una fórmula amb les que poden ser més diònies, que si voleu, doncs mira, us dic una miqueta. N'hi ha una que és per treballar el pànic, una que és per treballar els traumes, una altra per la sensació d'ansietat i angoixa. El rescat, que és una ampolleta, aquesta sí que és molt fàcil de trobar-la en farmàcies i la fan amb crema, ara, i fins i tot hi ha enciclets o caramels de Rescue Remedy.
que és el remei d'emergència. Si tu tens un susto gros, gros, gros, o el gos té un susto gros i el portes a sobre, pam, quatre gotetes i ja està. Que, de fet, aquestes gotes de vaca també serveixen per a les persones o és totalment diferent? No, i tant, i tant serveixen. De fet, el tema dels animals és relativament nou. Sí.
I es va començar fa poquets anys treballar amb animals amb flors de vacs. Abans era només per persones. Sí, jo em referia que, efectivament, les que hem conegut tota la vida, que són per persones, serveixen... Són les mateixes. Són les mateixes, eh? És el mateix per gossos.
No sé si la propera, però prepararé una secció de remeis florals, us explicaré una mica de què va, perquè tothom sàpiga. En el cas d'aquest Sant Jordi, si ens passem de les gotes... Ai, Sant Joan, ui, perdó. Si ens passem de les gotes que li donem al gos... Les gotes, les fos de vaca, el bo que tenen és que no tenen, ni efectes secundaris ni contraindicacions. Va.
És més, jo quan són casos d'emocions molt bèsties, de gossos que realment ho passen molt malament, recomano donar-ho bastant sovint, més de sis cops. La mitja és això, quatre o sis cops. Però si un dia el gos el té més neguitós, o el dia de Sant Joan, com que hi ha més petards, o hi ha més gent, o hi ha més xivar, i el gos està més neguitós, i ho passa pitjor, i podem donar les vegades que vulguem.
De fet, hi ha molta gent que diu que això de les flors de bac és una cosa psicosomàtica, que tu te l'aprens i tu et penses que llavors per tant això t'està guarint, no t'està curant i que per tant és una cosa autosuggestiva i més mental que altra cosa. Bé, jo el que sí que et puc dir, jo soc bastant mental i necessito molts arguments per creure'm les coses també.
I el tema de les flors, per mi el millor exemple va ser els resultats, en gossos sobretot, perquè sí que és cert que tu l'efecte placer o l'efecte psicosomàtic el pots traspassar, no? Sí, sí. El veus, tu el veus, està passant perquè tu el veus, no? Però amb un gos, no? Però clar, el tema emocional, clar. Sí, pot ser, diuen els més acceptis, diuen que sí, que és la mirada. És la mirada. O sigui que tu filtres el que veus. Sí, sí.
Els més escèptics també mai creuran res i sempre hi haurà gent que dirà que no, que hi ha un motiu i que no és tal, però vaja. Home, és una prova aquesta, mira, un gos que... Jo és això, ja et dic, que jo sóc una persona bastant escèptica en segons què i a poc a poc vaig... Bé, llavors he anat fent servir i he anat veient uns grans canvis. Incluso jo les utilitzo molt en teràpies d'educació canina
quan hi ha un component emocional fort de por o d'estrès per ajudar. Amb les pautes que dono, dono tant d'unes flors. Bé, avui amb la Roser estem parlant justament de com calmar aquests gossos que, com cada any, per Sant Joan, amb el soroll, amb els petards, estan molt intranquils. Com hem comentat, la primera opció era marxar fora. Aquí el guió m'has posat, per exemple, marxar directament al càmping de les Lloses, que està a prop de Rifoll.
Més que res perquè sé que hi poden entrar gossos i que no hi ha cap problema. Que no tinguis un descompte o alguna cosa per haver-ho dit. No, no per res. No he dit el nom del càmping, és el que hi ha a les lloses, però no he dit el nom. La vall de Núria també que es pot anar amb gos, no?
Sí, a la vall de Núria em consta també que no. Igual hi ha algun nen tirant alguna piuleta, però fan una foguera, però no fan massa més. No hi ha molt de serau i els gossos estan tranquils, també. I ens comentaves aquesta opció, que són les flors de bac, una opció una mica més natural. En tinc alguna més, a part de les flors. Què tens? Mira, productes hortomoleculars, que són complements, complements naturals, d'acord? Doncs des de cinc, a coures...
oligolaments que necessita el cos i que potser no els podem trobar directament en els aliments i llavors són components naturals que venen amb pols o amb pastilla i és per donar-los-hi també. Llavors hi ha quatre que són molt bons pel tema de les pors i les ansietats que crea tot el tema dels petards en els gossos, que són el sereno,
que aquest treballa l'estrès, el calmo complex, que aquest el conec i l'he fet servir i va molt bé, que és per temes puntuals de por o de molt d'estrès, que en aquest cas seria ideal, i llavors aquests dos es poden combinar amb la flora i el trànsito, que el que ens ajudaran, sabeu que quan hi ha un procés de por, a nosaltres ens passa també,
Un dels òrgans que abans, o un dels aparells que abans ho nota, és l'aparell digestiu. Sí, és veritat, se tanca l'estómac, això és veritat. Se tanca l'estómac, hi ha descomposició, o al revés, o estreniment... D'aquí a l'expressió està cagat, de por. Correcte, correcte. Doncs a ells els passa igual. Llavors, la flora i el transito, aquests dos últims, el que fan és ajudar en el funcionament intestinal, per aportar una miqueta més al que fan els altres dos.
Molt bé. Això has dit que entra dins el tema i camp de... Medicina hortomolecular. Això, medicina hortomolecular. Molt bé. Per cert, és aconsellable administrar perquè... Fàrmacs, no? Sí, fàrmacs, químics, calmants, ansiolítics... Jo estic en contra. Ja sabeu que sempre deixo porta oberta perquè cadascú sap el que decideix, no? I si un decideix...
Donar fàrmacs, doncs sabrà per què. Però n'hi ha especialment per gossos? Sí, i si no, n'hi ha ansiolítics que amb una dosi correcta els pot prendre el gos, que són d'humà. Però el tema dels fàrmacs químics, a diferència del que hem parlat, que són coses que ajuden a l'organisme però no toquen per res el que és la consciència del gos, els fàrmacs sí, que d'alguna manera adormen els sentits, perquè el que els donen són tranquil·litzants o ansiolítics.
I el que passa és que el gos no. O sigui, una persona quan es pren un ansiolític és conscient del que està prenent i de quins efectes tindrà en ella, però un gos no. És que hi ha molta gent que, com que s'ho pren també, fa allò d'automedicació, que es va prenent quan li dóna la gana que hi ha un ansiolític o no sé què, no sé quantos...
també fa el mateix amb el seu gos. Això és un altre tema, sí, però vull dir, inclús el veterinari, el recepte, perquè en un moment donat tu veus el gos tranquil, però aquell gos està passant un procés de por sumat a un procés de no entendre què està passant i què li passa al seu cos, de no poder-se moure com ell voldria,
I tot això pot generar estrès, i ja sabeu que l'estrès genera conductes, també. Clar, encara pitjor, no?, perquè Sant Joan, petards, el xoroll amb el gos, inestabilitat, i a sobre encara més estrès. Pot ser molt contraproduent. Llavors, cosetes petitones que podem fer, un cop ja hem decidit fer això, o si tenim un gos que tolera mínimament els petards, que no és un gran problema...
El tema de l'aromateràpia i la musicoterapia està contemplat també. Ah, sí? Quin tipus de música l'hem de posar a vos? Mira, jo he parlat algun cop. Per exemple, sí, sí, per exemple, músiques jo crec que siguin bastant melòdiques. Això seria ideal. Això és Madame Butterfly.
El seu és que no tinguin bases molt contundents o baixos molt contundents perquè és un rebot que al gos li arriba. Sí, però és que m'està calmant fins i tot amb mi això. Líric, no? Exacte. Música lírica i cosetes així. Clar, com que soc una mica gos també. Llavors, això ho podem sumar a insonoritzar una miqueta a la casa del carrer. Si tenim la sort que tenim aire condicionat, doncs ideal. Si no, doncs farem el que podrem.
amb la calor, però també és ideal. I bastant important, que això ja, bueno, sempre ho repetim, perquè en tots els casos de, sobretot quan tractem emocions, és important el que hi hagi calma. Tenir molt en compte els crits, les escorradisses, són dies que ve gent i marxa gent de casa.
perquè o sortim o ja estan de festa o ja estan de vacances i ve la família. Doncs tenir en compte tot això de cara al gos i fer-ho tot el més tranquil possible. Mira, estem escoltant Madame Butterfly de fons. Sembla que en algun moment hagi entrat Ramon Janer a l'estudi...
de Ràdio Desversi i d'Òpera en Texans, però no és el cas. Si acaso, canviem una mica de sintonia. Gràcies, companys de so. Sí, perquè estava baixant el programa, no per tu, eh?, per la música. Que, per cert, jo et volia preguntar, tots els gossos tenen por als petards?
Segurament m'atreviria a dir que a tots els gossos en algun moment els sorprèn un petard. Llavors, depèn de com s'actui o de la sensibilitat del gos, el primer petard crea el trauma o no el crea.
A partir d'aquí, doncs, tindràs un gos amb pols petards o tindràs un gos que... Clar, això també depèn, per tant, pel que dius, dels primers Sant Joans dels gossos, no? Sí, totalment. Sant Joans s'associen molt, també, és el mateix tipus de por i ve del mateix, el tema de tormentes o grans estruents, si passa un camió fort, que s'accent molt...
Tot això va relacionat, es pot tractar exactament igual. I com podem ajudar la gent que tingui, per exemple, un cadell o s'hagi comprat fa poc un gos i ara sigui el seu primer Sant Joan? Doncs el de sempre, la referència que donem nosaltres és el més important. Segurament, jo t'ho dic perquè amb els meus ha passat amb els tres igual i altres clients que he tingut també passa això. Segurament el primer cop que sent un petard s'espantarà una mica i et mirarà.
Perquè el que fan és buscar referents. Busquen la referència. Aquí és molt important, dedueixo, aquesta mirada. Aquest moment. Aquest és el moment clau. Què sol passar? Què fem aquí? Ai, no passa res, no passa res, no. Què hem de fer? Estem a cara tranquil·lament, no? I de cop i volta... Hòstia, de punt, pam, pam, pam, fa un artifici. Algú es mira...
Contacte visual amb tu. Què s'ha de fer en aquest moment? Home, mira, aquí podem, d'entrada, per fer-ho bé, el seu seria tancar una miqueta els ulls en pla guiño de ojos, que ja n'hem parlat algun cop, que és una senyal de calma molt clara per ells, és una manera de dir tranqui, no passa res. Guiñar-li l'ull al gos.
Sí, els dos a l'hora, molt sual. Ah, els dos a l'hora, així. O girar una miqueta la cara cap a un cantó, que d'aquesta manera el que estàs dient és tranquil, no passa res, no hi ha cap problema en llenguatge universal, que és el de les senyals de calma.
I poc més. Normalment, si el gos encara està intranquil, vindrà, el podem encara una mica, fer-lo una mica de massatget, però seguim amb lo nostre, com donar-li normalitat, d'alguna manera. Perquè si tu, per exemple... Tampoc fer-li massa cas, no? Jo... Exacte. No és no fer-li cas, perquè si no li fas cas, el que pot passar és que sigui el contrari, que el gos digui... Jo he sentit això i aquest no se'n dona compte, saps? I creï encara més nervis.
Però si el gos veu que tu has sentit, que l'has entès, que l'has mirat i que tranqui, que li estàs dient que no passa res, el més normal és que el gos es tombi o que vingui a posar-se al teu cantó per sentir-se una mica millor i ja està. Per exemple, aquesta reacció, esteu allà escoltant música teràpia amb el gos tranquil·lament, ja hem comentat, llavors d'aquí per volta, ja, sí, hòstia, fes artificials. Llavors, el gos el meto...
Tu et mires i tu fas... Corre, corre! I comences a donar voltes per la casa cridant com un loco i un pluses. Això no ajudaria, no? Aquest trauma, el gos. No cal tant, eh? Per crear un trauma o per crear-li un gos que sigui una mica insegura per si o que no hagi tingut una bona socialització els primers mesos,
Al revés, amb alguna cosa que fem justament per treure la por, que és el... Ai, no passa res, que és maco, tal, qual, pas qual. Aquí el que estem fent és donar-li importància en aquell moment. Ah...
Depèn de quin gos no, però un gos que sigui això, que sigui una mica insegur o que porti mala socialització, pot agafar-li por igual. Sí, per tant, pot ser, com dius tu, contraproduent, no? El fet d'anar cap a ell i fer-li... N'hi ha que no. Això sempre és molt relatiu, però...
El gos, jo intento posar-me dins del seu cervell, i llavors tu ve la persona i ve cap a tu i diu, no passa res. Deu passar alguna cosa, no? Si vens cap a mi, em fa tot aquest... Correcte, correcte. Per tant, passa de tot, eh? Ara, el problema és tant si fan pols petars, si a l'amo del gos li fan pols petars. Llavors és inevitable, perquè tu inconscientment...
et tensaràs en el moment que sentis el petard i el gos sabrà que tu t'estàs tensant, perquè ja han dit que reben ells aquestes coses, no? Per tant, si tens por als petards, el gos portarà trauma segur, no? Bueno, trauma... No, potser tens la sort de tenir un gos que no en té. Llavors, potser el que has de fer és fixar-te en ell com a referència, no? Que no et vingui el gos a tu i et digui tranquil·la, Cristina. Que també n'hi ha d'aquests, eh? Jo també n'he vist, d'aquests. Que venen i et miren i et diuen...
No passa res, home. Per tant, conclusió a la qual arribem per aquest Sant Joan i aquests dies que hi ha sorolls i patats pels gossos, perquè estiguin tranquils, procurar que la convivència durant aquests dies sigui una baixa d'oli, bàsicament, no? Ah, una cosa important que no hem dit. Podem també ajudar una miqueta, potser movent una mica les rutines horàries, calculant, perquè clar, a les 8 del vespre estan tots els nens tirant patats, doncs potser ens val la pena sortir a les 7 aquests dies.
O a la neu. Intentar no coincidir amb els nens al parc, no? Perquè clar, aquesta és una altra, passejant el gos. Facilitar una miqueta, clar. Buscar zones que no siguin placetes i fer passejos més urbans aquests dies. Sí, però mira, és el que dèiem, aquests dies sembla que això dels petars encara no ha acabat de calar fins potser dissabte o diumenge. Com a mínim, vaja, aquí a Sant Just i a Barcelona, pel que he pogut veure. No, aquí també. A Vilanova també, no?
No estem a Vilanova, ja. Ja t'ho explicaré. Encara et farem més ràbia, ara, perquè venim davant del mar. Oh, a on? Davant del mar? A Cunit, a Cunit, a Cunit. Oh, mira la gent com aplaudeix.
Sí, feu ràbia, sí que feu ràbia. Home, mira, podem fer l'últim programa aquí, si voleu, eh? Sí, home. Ja farem una expedició de la penya del morro a Cunit, davant del mar. Cunit està més lluny. Està una miqueta més lluny, sí. Calafell, tota aquella zona.
Abans d'arribar a Tarragona, al Vendrell, ja, tot allò... Veig que s'has posat, eh? Sí. Ja una fia catalana. Sí, home, sí, sí. Covelles, també, o no? Covelles està just abans. És que Covelles... És el que hi ha entremig, de Genova i Cuny. Ah, val, val. Covelles, el mític Charlie Rivel, eh? Van deixar allà, té una estàtua al mig del poble, amb una cadira molt xul. Sí, un ja.
Ah, també és un gegant. Molt bé. Doncs escolta, moltíssimes gràcies, Roser. Ens tornem a retrobar d'aquí dues setmanes. Bona tarda. Igualment, bon Sant Joan. I tot seguit al programa connectem amb la xarxa per escoltar el Bolles i de Notícies Generals. I a la segona hora, aquí tenim els gunis de Sant Jus amb el Dani Martínez, avui amb l'agenda Just Solidari. Fins ara mateix a la Penya del Morro.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Sònia Kerr i Joan Catà. La Vall d'Aran comença a fer balans de les destrosses de les riuades. Segons el síndic, Carlos Barrera, reparar només la C-28 costarà 4 milions d'euros. Feta amb una primera apreciació per tècnics de bombers i els tècnics propis del Consell General d'Aran...
I aleshores, pels trams de carretera afectats i la magnitud de l'afectació, la valoració aproximada pot oscilar al voltant dels 4 milions d'euros. I crec que no ens equivocarem massa amb aquesta precisió. El govern català ofereix la màxima col·laboració als municipis damnificats. La vicepresidenta, Joana Ortega, ha dit que les destrosses s'hauran d'avaluar de manera global per donar-hi una resposta.
L'examen de matemàtiques de la selectivitat es podria repetir la primera setmana de juliol. Així ho recomana el govern, els responsables de la prova, després que s'hi detectés un error en un dels anunciats. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha explicat que no tots els alumnes van tenir el mateix temps per resoldre. No es pot garantir que tothom tingués el mateix temps. I és per això que per prevaldre la igualtat d'oportunitats el que proposem a la comissió és que sigui possible...
voluntàriament tornar a fer l'examen de matemàtiques. El govern el que pensem és que, a més, aquest examen hauria de ser voluntàriament a posteriori del dia 28.
Els que vulguin repetir-lo hauran de demanar durant els dies de revisió de notes que es publiquen el proper dia 28. La decisió és inèdita. L'Ajuntament de Lleida obrirà una nova línia d'ajuts per rehabilitar edificis del centre històric. Cada subvenció serà de com a màxim 8.000 euros i podrà acollir-s'hi als immobles amb problemes estructurals detectats per una inspecció tècnica. Marta Camps és la primera tinenta d'alcalde.
i subvencionarem aquelles obres en aquells edificis que tinguin problemes estructurals o de seguretat i que s'hagin detectat amb una inspecció prèvia, amb una revisió, amb un test d'inspecció, amb un ETV d'aquestes que hem de fer dels edificis. En total s'hi destinaran més de 100.000 euros. Els hotels de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 70% durant el primer semestre de l'any, que és un punt percentual menys que en el mateix període de l'any passat, segons el Gremi d'Hotels. La previsió per als mesos d'estiu, juliol i agost,
és d'una ocupació del 85%. Tot i aquestes expectatives, el Gremi d'Hotels alerta sobre una davallada constant de l'ocupació que està patint el sector en els darrers mesos. A banda de la crisi econòmica, aquesta associació denuncia la intromissió en el sector de nombrosos pisos il·legals a Barcelona. Per això, el Gremi d'Hotels demana la col·laboració de les administracions i del sector
per actuar conjuntament en l'ordenació i regulació d'aquest tipus d'habitatges. Un encaputxat armat amb una pistola ha assaltat una oficina bancària de Sant Andreu de Llevaneres, a la comarca del Maresme. Els fets han tingut lloc quan faltaven 5 minuts per les 8 del matí, en un moment en què encara no hi havia cap client a l'oficina.
L'home anava camuflat amb una caputxa i ulleres de sol i armat amb una pistola. L'atracador s'hauria endut els diners que en aquell moment tenien disponible en finestreta els treballadors de l'entitat bancària. Ningú ha resultat ferit.
Bona tarda, us parla David Amador. L'exjugador del Barça, Andreu Fontàs, ha fitxat pel Celta de Vigo per a les pròximes tres temporades. El central de 23 anys que havia militat a les ordres de Luis Enrique, el filial blaugrana, es converteix en el primer fitxatge del club gallec, que també dirigirà l'astorià. Fontàs ha jugat l'últim any, s'ha dit...
al Mallorca. Recordem, d'altra banda, que dissabte el Girona haurà de guanyar el camp de l'Almeria si la pròxima temporada vol jugar primera divisió. S'ha complicat l'ascens a la primera. L'equip de Rubí va perdre ahir a Montilivi per 0-1. La tornada es disputa aquest dissabte a les 8 del vespre al Juegos del Mediterrani. El club gironí organitza un viatge anar bé per als seguidors que vulguin fer costat a l'equip per un preu de 30 euros, que inclou
l'entrada del partit. Els abonats, de fet, ja poden fer la reserva. En aquest sentit, el jugador del Girona, Jofra Mateu, diu a la xarxa de comunicació local que els catalans van mereixer més. Crec que l'equip ahir, tret al final, però està molt volcats, va fer més naïts que ells, com a mínim, per no marxar perdent, però ja et dic, ara mateix l'únic que hem de pensar és que tenim un partit el dissabte i que si guanyem, pràcticament s'agustarem a primera.
Primera, precisament, l'Espanyol ha presentat el migcampista Abraham González de 27 anys procedent de l'Alcorcón i, d'altra banda, el jugador del Barça de bàsquet, Alex Abrines. Estarà 8 setmanes de baixa per una tendinopatia a la ròtula del seu genoll dret. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els Mossos d'Esquadra d'Espluga Sant Just i la policia local del municipi explicaran demà com prevenir els maltractaments a la gent gran. Seran una conferència sobre les dificultats que té
Aquest col·lectiu i la violència que pot patir, no només física, per part dels seus cuidadors. L'organitza l'Associació de Gent Gran de Sant Just. Des que els Mossos d'Esquadra van adquirir les competències dels municipis d'Espluguer i Sant Just, el novembre del 2006 no han rebut cap avís de maltractaments per persones grans. Tot i així, conjuntament amb la policia local organitzen aquest tipus de xerrades per saber detectar a temps un maltractament. A més dels indicadors, la conferència de demà explicarà al públic assistent que cal fer quan es detecta un maltractament. És una conferència...
que començarà a 2.46 de la tarda al Centre Social El Milenari. Aquest vespre s'inaugura l'exposició dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Arts Plàstiques. Fins a principis d'agost al celler de Can Genestà es podran veure les obres que han fet els 200 alumnes dels tallers de plàstica en les diferents disciplines. Totes tenen en comú el color blanc. Aquest any,
Els cursos d'arts plàstiques han treballat les seves matèries centrades en el treball del color blanc i de què representa cada disciplina, per tant, han extret les seves conclusions. Per tant, es pot veure la feina que han fet els alumnes al llarg d'aquest curs i la inauguració serà a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Genestà. Es potrà veure fins al dia 6 d'agost.
I acabem aquest butllet explicant-vos que avui al vespre es presenta una exposició fotogràfica sobre l'Índia. El casal de joves s'estitula Índia, el somriure de l'espiritualitat i partent mostrar l'impacte de la cultura del país. Els autors de la mostra són Elisabet Ariza i Javier Pérez, dos joves que han decidit muntar-la arrel d'un viatge que van fer a l'Índia. Durant la inauguració de l'exposició, que començarà a les 7 de la tarda, es presentarà la mostra i també es farà una xerrada i un col·loquia amb els autors i assistents. A més, Elisabet Ariza i Javier Pérez ensenyaran una projecció feta a partir de fotos del viatge a l'Índia.
La mostra es podrà veure fins al dia 5 de juliol. I de moment això és tot. Més informació a la seta, al Sant Just Notícies, edició vespre.
El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material en què es fabriquen els somnis.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern,
Et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu.
Què tal? Bona tarda, Sant Just de nou. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona tindrem amb nosaltres un cantautor, el Carles Serres, que es fa dir Senyor Mit i que acaba de treure el seu primer àlbum. Descobrirem una mica més el seu projecte. A més a més, també a la secció dels Gunis de Sant Just amb el Dani Martínez, avui parlarem amb el Lluís Canals de Sant Just Solidari. Però abans de tot això, Cristina, comencem, com sempre, aquesta segona hora repassant...
els trending topics més trobat avui a Twitter. Per cert, acabo d'escoltar aquí una veu que ha aparegut, que és Lluís Casals, no? Ara sí, Lluís, perdona, eh? Tenia mal apuntat. En fi, ara en parlem de tot plegat. Repassem els temes més comentats a Twitter. Si et sembla, Cristina, comencem parlant del primer tema, sisplau. James Gandolfini. Es veu que ahir es va trobar l'actor i intèrpret de Toni Soprano, els 51 anys mort,
I es creu, en principi, que va ser per un atac de cor. Els comentaris t'imagina, Jordi, tots a la mateixa línia. Durant el pèsam, no? Sí, exacte. La gent molt trista... Comencem amb el Luis d'Arconada, que diu...
I l'Adriana Alcántara, que diu, James Galdolfini, l'actor millor conegut per la seva interpretació d'un cap de la màfia a Nova Jersey. Vuit temporades va estar de Lo Soprano per a alguns una de les millors sèries de la història de televisió. En fi, també avui ha sigut trending topic José Tomás, perquè aquest torero estarà de tres mesos de baixa i per tant es perd tota la temporada per lesió al peu dret. Reaccions a Twitter, què? Una de cal, l'altra d'arena? Ho posem.
Molt bé, Cristina, moltes gràcies. De res.
I ara sí, passem a la secció dels Gunis de Sant Just.
Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda. Hola, molt bé, molt bé, Dani. Bona tarda, has vingut al programa una setmana més, que avui has vingut amb la teva bicicleta ja típica, eh? Oh, i tant, i tant. Per tots els anys junts, has aparcat aquí a la porta. Ja sabeu que el Dani fa segon d'ESO a l'institut. Heu acabat ja, no?, els exàmens i tot? Sí, sí, sí, sí. Demà l'exposició de crèdit de síntesi. Exposició de crèdit de síntesi? El teu de què anava, el teu crèdit de síntesi? Ah, home...
de què ha d'anar? de la penya del morro hi ha molts temes de les restes ibers venint aquí la penya del morro com no parlarem a l'institut de la penya del morro no et confonguis demà no diguis el crèdit de ciutat de la penya del morro a veure si et treure en punts digues penya del morro
Per cert, que avui el Joan Xirivella, que fa tant dèiem amb tu, no ha pogut venir. No. Bueno, no ha pogut venir. Està bé o no? Està bé, no? Sí, sí, sí. Està perfecte. Està perfecte. Bé, que ell també presenta el crèdit de síntesi demà o no? Sí, amb mi, amb mi. Ah, també fer el dos de penya al moro.
Ah, està molt bé. Tots a la penya al moro. Ah, tothom fa? És que jo fa molts anys que ja vaig a l'institut i no sé com funciona gaire el que he dit de síntesi. Tothom fa el mateix treball de la penya al moro. Ah, molt bé. Bé, escolta, quins portes avui? Doncs avui portem a Sant Jus Solidari. Si hem de concretar una mica més, diríem, a Lluís Casals. Casals, eh? Casals que no canals, que he dit al començament. Lluís, bona tarda. Bona tarda. Hola, benvinguts al programa. Gràcies.
I bé, què vols, Dani? Bueno, doncs avui parlarem una mica de la solidaritat de Sant Just, no? Li farem unes quantes preguntes. Bueno, doncs crec que ja podem començar la traca de preguntes, no? Perquè ara arriba Sant Jordi i hem de... Ai, Sant Jordi, jo també. Sant Joan. Ja me'n vull anar a l'abril, eh? T'ha passat el mateix camí, eh? A la Cristina també ha dit Sant Jordi. Ens hem anat uns mesos enrere. Sí, sí.
Bé, comencem amb la primera pregunta. L'ONUG Sant Just Solidari, quan va néixer? L'ONUG Sant Just Solidari neix el 1989, encara que amb el nom de Sant Just Solidari és bastant més tard, però nosaltres considerem el nostre naixement, el 89, que neix quan es formalitza l'agermanament de Sant Just en Camoapa. Inicialment, l'organització tenia un altre nom, que era Comissió Local de Germanament, perquè es dedicava només
Aquesta finalitat, de totes maneres, ve d'un treball anterior, d'uns cinc anys abans, que hi havia un comitè de solidaritat amb Nicaragua, era l'època de la revolució sandinista, als anys 80, i un grup de gent sensibilitzada comença un procés de solidaritat amb Nicaragua, sobretot a partir de l'huracà Joana, i després, com a objectiu, es posa l'enxervenament que es aconsegueix en el 89, i llavors...
es consolida la creació de l'entitat, Comissió Local de Germenament, que després, a l'afegir-se a altres persones que no estan vinculades amb el tema de Nicaragua, anem descobrint que pot ser un vehicle de la gent que té sentiments solidaris dintre del poble. Llavors, el moment que entra un grup a treballar amb els refugiats saharauis que estan al desert del Sahara a Argelia,
passem de dins la comissió de la qual hi ha el governament Sant Just Solidari. Sí, perquè crec que els que ens estan sentint...
crec que no entenen per què hem portat el Lluís Casals, diria que és el president. Sí. Perquè, clar, hem d'enfocar una mica, però si no... De fet, home, Sant Just Solidari és l'onésia més important que tenim a Sant Just i ara comentava el Lluís que ja fa 24 anys que existeix, per tant, l'any que ve faran 25 anys. I com ha canviat Sant Just Solidari des del 89 fins avui en dia?
Bé, ha canviat moltíssim. Quan neix el 89, neix amb un grupet de socis fundadors i dedicat fonamentalment a l'egermanament en Camuapa. Avui estem al voltant de 240 socis. Està bé. Neix amb un pressupost molt petitet, avui estem amb un...
amb un pressupost que oscil·la, però d'alguna forma avui, aquest any, estaríem amb una despesa total de projectes prevista al voltant de 120.000 euros. Són un dels pressupostos més baixos, més els que s'ha tingut mai? Dels altets. Dels altets, eh? Hem arribat a gestionar en un any a Line Record un quart de millor d'euros que va ser quan vam...
com vam equipar tot l'hospital de Camoapa, que ha sigut fins ara el projecte més important que hem arribat a afrontar. De fet, si em deixeu fer una mica de síntesis, d'alguna forma amb el tema de l'engermanament en Camoapa ha sigut un anar aprenent mentre fèiem el camí. Neix l'engermanament com un vehicle de solidaritat del que se'n diu la cooperació descentralitzada,
de poble a poble, sense la participació de governs ni de grans organitzacions, i amb un coneixement molt profund de la contrapart. I a mesura que anem caminant, veiem que el nostre objectiu utòpic és transformar un territori, un territori en el qual tingui un altre camí i unes altres possibilitats.
Durant tots aquests anys hem estat treballant creant les columnes sobre les quals es pot construir aquesta transformació. I aquestes columnes són l'educació, són la sanitat, la salut, el gènere, el treball amb les dones i el treball d'enfortir la xarxa social de la població. I ara, no oblidem moltes d'aquestes coses que hem estat fent, estem dedicats al 100% al desenvolupament, no al 100%,
però estem dedicats fonamentalment al desenvolupament socioeconòmic. No es poden crear més serveis a Camuapa perquè estem parlant del país més pobre d'Amèrica després d'Aití, no els podria suportar i, per tant, significaria generar dependències, que els serveis haurien de continuar finançant des d'aquí. I això no ho hem fet mai. Tots els projectes que allà hem anat fent són projectes que estan vius i que són la major part i que se n'encarrega el propi país amb els seus propis pressupostos.
Això és aquest plantejament positiu de la solidaritat, de no crear, com deia, dependències. I ara ens dediquem a reforçar les cooperatives de producció agropecuària, que és la principal font de riquesa, amb un projecte molt gran que es diu Aliances pel Desenvolupament Socioeconòmic de Camoapa. I en què consistirà concretament aquest projecte? Aquest projecte consisteix, després d'haver fet durant molt temps un estudi
un estudi profund amb agents externs que vam contactar, amb consulting que vam contactar, per conèixer exactament per on podíem treballar. Al final hem arribat a un acord que nosaltres considerem magnífic, amb una altra ONG que fa molts anys que treballa, molt sèria, que fa molts anys que treballa.
a Nicaragua, i concretament a Camuapa, que és l'ADM, Associació per al Desarrollo Municipal, que han gestionat pressupostos a la Unió Europea, fonamentalment d'Alemanya, que tenen un profund coneixement del teixit empresarial i social i econòmic de...
de Camuapa i ens hem ajuntat amb ells, ells són la nostra contrapart, per fer tot un procés de millora dels processos productius, de millora de les xarxes de distribució, de millora, tenint en compte plantejaments de gènere, per exemple,
tots els petits, petitíssims negocis que porten dones per la distribució de làctics de la cooperativa, millorar la seva capacitat de gestió, microcrèdits, etcètera. És un projecte ambiciós, fonamentalment de formació, que durarà dos anys i del qual esperem obtenir resultats. Tenia que ser un projecte molt més ambiciós. El que passa que, quan aquest projecte ja el teníem a punt d'arrencar, ha sigut
del punt àlgid de la crisi, en el qual han caigut totes les donacions. Per exemple, aquest projecte estava aprovat per l'Agència Catalana Cooperació de la Generalitat, ja estava aprovat, i quan ens el van aprovar, al cap de dos mesos, l'Agència Catalana va tallar pràcticament tots els pressupostos i els projectes que estaven aprovats van quedar sense finançament. L'estem tirant endavant amb recursos propis,
i en funció dels resultats esperem tenir la força suficient per continuar buscant finançament extern a part del nostre finançador més important en aquests moments, històricament, que és l'Ajuntament de Sant Just. Estem parlant amb el Lluís Casals, que és el president de Sant Just Solidari, aquesta ONG del nostre municipi. Ja que tenim aquí, Lluís, per què es va escollir Camuapa per ajudar i agermenar-se amb Sant Just l'any 89 a Nicaragua i no una altra població?
Però, perdó, parlant de Camuapa, perquè la gent deu pensar, els Sant Justens, això de Camuapa em sona, és que tenim una plaça, no?, aquí Sant Just també. Home, justament, clar, a la plaça Camuapa se li va posar aquell nom, no?, perquè és el poble que està germàt amb Sant Just. I per què justament aquest poble, Camuapa? Bueno, quan nosaltres ens vam plantejar aquest treball que vam començar amb el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua,
Vèiem que com a vehicle per créixer amb la solidaritat ens semblava que un bon camí era l'agermanament, és a dir, el conèixer una població del sud del qual nosaltres també podíem aprendre, no? Podíem aprendre moltes coses, no? Jo què sé, puc posar un exemple. A Nicaragua no fan falta residències d'avis, perquè els avis estan amb les famílies, no?
a Nicaragua i a Camuapa es produeix el fenomen de la pobresa i es produeix el fenomen fins i tot de la misèria, però no de l'exclusió. Però no de l'exclusió. És a dir, per posar un exemple, al barri Escondido, on viuen fonamentalment famílies monoparentals, de dones amb moltes criatures,
quan una dona està malalta, quan una dona mora, quan una dona... El primo... Un fill més s'incorpora a la família amb tota la facilitat del món, la gent té les portes obertes, les cases estan unides, la gent perd els recursos, la gent perd... Fins i tot pot tenir problemes d'alimentació, però no perd la xarxa social. D'això tindria moltes coses a aprendre, no?
I per què justament Camuapa? Perquè quan planteges que un bon vehicle pot ser l'enxermenament, comences per algun lloc que coneguis. I en aquell moment hi havia una amiga d'alguns de nosaltres que estava treballant a Camuapa amb els refugiats salvadorenys de la Guerra del Salvador.
Allà hi havia una alcaldessa molt poderosa, que era la Rosaura, que havia lluitat a la guerra contra la contra, havia estat en parella mort diverses vegades, hi havien fet atemptats, etcètera, i era una dona molt potent que ens acollia, hi havia aquesta amiga treballant allà, hi havia una alcaldia que estava oberta a aquest procés i era una bona pista d'aterratge per començar a plantejar-nos això.
Curiosament, la setmana abans que es votés en el ple de l'Ajuntament, després de portar anys treballant i començant, recollint firmes de l'Ateneu, dels veïns, de les escoles, vam fer tot un treball de xarxa. Aquest agermanament, encara que naixés d'aquesta entitat o de la gent, dels ciutadans, havia de passar per l'Ajuntament, lògicament, perquè tot això s'ha d'oficialitzar, institucionalitzar i fer l'agermanament. Vam anar a parlar amb els partits, va fer una tasca de molts anys.
I la setmana abans de votar-se en el ple de l'Egemonament, els sandinistes van perdre les eleccions i la Rosaura es va quedar sense l'alcaldia. Jo recordaré sempre el missatge d'ella, que nosaltres vam quedar molt parats, no vam dir en cap moment que no es tingués que fer, però com a mínim ens vam quedar molt congelats, perquè la incertesa del futur. I recordo que la frase de la Rosaura va ser...
que no era necessàriament, encara que podíem tenir simpaties en aquell moment per la revolució sandinista, la gent que estava, molts dels que estàvem, i això va ser un canvi radical que jo crec que ha sigut una de les bases de l'èxit. Es va baixar, la càrrega ideològica va disminuir i això va permetre que es fes un procés d'ataca d'oli.
mentre altres poblacions han seguit processos més radicals, diferents, en els quals la càrrega ideològica era molt elevada i això feia que la gent que donava suport des del nord de les poblacions era molt reduïda perquè necessàriament havia de tenir aquesta càrrega ideològica. Me'n recordo que venien gent d'altres poblacions i es quedaven estorats quan veien que
a la parròquia de Sant Just, iniciaven un projecte de germanament amb una parròquia de Salines i entraves i al costat, amb una banda de l'església, hi havia un pòster immens en el qual recollien diners per refer una ermita que tenien allà i, fins i tot, van tirar endavant un projecte a la parròquia que es deia Tejaditos.
que eren les dones que havien quedat vídues de la guerra, se les ajudava comprant el sostre de seny perquè després les famílies poguessin fer la casa. Es va fer un procés molt d'ataca d'oli fins que al final és un fet bastant conegut al poble de Sant Just. La gent sap que existeix Camoapa, sap el que està, ha vingut gent aquí, la ràdio té un vincle amb ràdio Camoapa, etcètera.
I com podem col·laborar, no? Perquè jo a la web he estat mirant que, que, bueno, em preguntava això, com es pot col·laborar? Va, fonamentalment fer-se soci. Aquest és el camí més fàcil, el camí més directe, ser soci de...
Hem comentat que esteu sobre els 240 socis actualment. Això ha anat fluctuant? Ha baixat, però molt poc. Molt poquet, eh? Molt poc perquè d'alguna manera sabíem i estàvem alerta que amb la crisi probablement el nombre de socis baixaria. Però, per exemple, l'últim any hi ha hagut 11 baixes i 11 altes.
Hem accelerat i ens hem esforçat a la captació dels socis i sòcies, la qual ha compensat la baixada degut a la gent que restringeix al màxim les seves aportacions degut a la situació econòmica. Quines són les responsabilitats dels socis? Com es comprometen econòmicament? Els socis es comprometen amb una quota que es posa al mínim, però ells mateixos es cullen en funció...
en funció de les seves possibilitats i llavors reben informació de l'associació puntualment de tot el que s'està fent i tenen dret a la participació de l'Assemblea General i a donar la seva opinió i a participar en les comissions.
en les comissions que hi ha. El que passa és que nosaltres ara estem en una fase de transformació bastant profunda. Fins ara... De Sant Jus Solidari? Sí. Fins ara, participant voluntari, amb el voluntariat de Sant Jus Solidari, tenim una bossa de voluntariat i quan teníem un acte puntual, jo què sé,
la parada de Sant Jordi, etcètera, demanàvem ajuda. El que passa és que una participació directa en els projectes no és una cosa que es pugui improvisar. Tu pots anar a Intermona i dir jo vull ser voluntari, però no et diran mira, vine aquí a encarregar-te conjuntament amb nosaltres d'un projecte d'aigua al Sahel. No, perquè fer cooperació requereix de coneixements, requereix de tècnica. Llavors és un aprenentatge que s'ha de fer. Evidentment que la gent es pot incorporar als projectes,
però s'hi ha d'incorporar amb humilitat, a poc a poc, venint i començant a aprendre com hem fet tots. El que passa és que ara, amb l'obertura del nou local, estem obrint noves perspectives. I aquestes noves perspectives, en curt, en mitjà termini, significaran altres possibilitats de col·laboració, sinó ser més senzilla, unes vies més tranquil·les i més fàcils de poder entrar. Per exemple, ara s'està començant, no vull avançar en compteixements, però jo tinc l'esperança que funcioni,
S'està començant a treballar un grup de joves a una base de dades sobre el tema de cooperació, és a dir que els joves que vulguin els estius dedicar el seu temps a voluntariat trobin a Sant Just Solidari una font d'informació en la qual se'ls pugui informar
del ventall de possibilitats que hi ha des de... Més enllà de Camuapa, eh? Sí, sí, sí, molt més enllà de Camuapa. El que es pot fer aquí, no? Aquí, en altres països, del que tu estiguis més sensibilitzat. Des d'aterrar a les cicatrius més bèsties del món i arribar a tocar a fondo, jo què sé, anant més de voluntari a Calcuta,
a treballar amb una laproseria que pots arribar-hi amb molta facilitat, si et donen la informació adequada, o un treball amb survival, amb suport als genomanis, o des de mils de possibilitats, el Servei Civil Internacional, que és l'organització més potent que hi ha en aquest moment de camps de treball de joves que funcionen a Europa, a Àsia i a alguns països d'Amèrica.
Home, jo recordo fa uns anys que aquí a Sant Just, molts joves, anaven alguns estius justament a Camuapa a acabar d'ajudar, no me'n recordo quin projecte era, si era l'escola i acabar-la de muntar, però clar, això ja fa temps que no es fa, no? No. Bé, eren les brigades. Les brigades. Això ho vam fer durant uns anys i després vam fer un procés de reflexió...
un procés de reflexió a nosaltres mateixos de quin sentit tenia la brigada en si, quina continuïtat tenia, després ho vam posar una mica en crisi, per l'energia que significava aquesta organització i quins eren els resultats que s'obtenien i quina era la continuïtat dels joves que hi estaven vinculats. Ara estem plantejant-nos la possibilitat, hi ha un grup de treball que traurà conclusions ben aviat,
estem plantejant-nos la possibilitat d'un altre tipus de voluntariat, un voluntariat més especialitat, de gent una mica més adulta,
jo què sé, de pedagogs de gent de molts camps que puguin fer un camp de treball a Camp Oapa de mig termini és a dir, no 15 dies sinó dos mesos allò es vivia més com una experiència dels joves que anaven que no pas pel projecte en si jo no dic que no es pugui tornar a fer però en aquell moment vam valorar que no estàvem convençuts dels resultats que s'obtenien i vam deixar una mica
una mica... També us vull ser sincer i obert. Aquestes coses, en una organització com la nostra, nosaltres no tenim professionals.
en una organització com la nostra també es vincula una mica a la persona que diu, bueno, anem a... a mi m'agradaria organitzar una brigada. Bueno, parlem-ne, no? Un grup de gent que diu, m'agradaria organitzar una brigada. En quines condicions, què anem a fer, com, quina formació es fa. És a dir, als joves se'ls feia una formació amb bastanta profunditat, amb temps abans a recollir diners per pagar els bitllets, etcètera, etcètera, etcètera. I això ha de ser... Les brigades en el seu moment...
Van ser dos regidors que hi havia, el Xavi Ruiz, després l'Alcar Costa, dos regidors de joventut que estaven bastant vinculats amb entitat i que van dir, em poso això com a nord, que hi hagi una brigada. I ho vam quadrar i ho vam casar i vam veure que els objectius funcionaven i es van muntar aquestes dues brigades en funció també de... Molt impulsat, però en aquell moment hi havia dues persones que estaven davant d'això. Molt bé.
Nosaltres som 25 persones que dediquem part de la nostra vida a l'entitat. Hi ha des d'abogats, des de metges, des de pedagogs, des de persones jubilades, i en funció d'aquestes capacitats i mantenint aquesta maquinària engraçada perquè funcioni, també arribem on t'arribem, no? Però no hi ha sous a Sant Justo Dinari. Jo em preguntava, perquè clar, vosaltres ens estàs explicant que ajudeu, doncs,
a Camoapa i tot. Però amb l'entitat de Joan Petit, que va estar durant aquest temps per aquí, per Sant Just, heu col·laborat o heu donat una mica de suport? No, no, no. No hi ha hagut una vinculació de Sant Just Solidari amb... És que, a més, jo penso que ha sigut erroni. És a dir, el Joan Petit, que jo he participat perquè el meu fill...
El meu fill juga a hockey i estic vinculat al...
el Joc i Sant Just des de fa molt temps, són coses que hagués sigut un error dir que com nosaltres som la energia local, que no és veritat, perquè n'hi ha d'altres, no? Hem de participar en tot el que es balluga. I el Joan Petit va funcionar molt bé perquè el Joc i Sant Just va agafar la responsabilitat de coordinar-ho. Les altres entitats van estar aquí amb vosaltres parlant, no? Sí, això és el que anava a dir. I...
i les entitats esportives s'hi van volcar, i la gent que allà, Sant Just Solidari, si hagués dit, jo també vull entrar aquí, hagi sigut un bunyol, perquè allò ja funcionava, i tenia el seu lideratge, i a més és que han de sortir, han de fluir altres coses, sense que nosaltres hi participem, que nosaltres tenim una dinàmica, no som professionals, però tenim una dinàmica bastant professionalitzada en el sentit de...
de velocitat de creuer, de serietat amb l'actuació, etcètera. Que estem obertes a coses noves? Sí, però que no poden ser. De cop i volta dir, ara en un mes ha sortit això, podríem dir que és això. No, clar, teniu el vostre ritme, teniu la vostra manera de funcionar. En fi, Dani, no us hi vols preguntar alguna cosa més abans d'acomiadar el Lluís Casals, president de Sant Lluís Solidari, que avui molt amablement ens ha visitat a la penya del morro?
Preguntar no, però sí que m'agradaria acabar amb la cançó del dia, perquè sempre posem una cançoneta. Avui porto, no sé si us recordeu, que la setmana passada vaig estar de viatge pels tallers de música. Sí, vas fer una connexió des dels tallers de música de Sant Jús allà al nou equipament de Sant Jús, que són les escoles, i vas anar entrant...
No diré molestant, perquè no, però vas anar aula per aula i que et toquessin en directe amb la col·laboració de l'Oleguer, del Mas Joan, dels tallers de música. Doncs ara el que estem sentint és en piano el Giovanni, un professor de música dels tallers, i ara sentirem cantar a la Nàdia. Molt bé. Aquesta cançó és Pont ullu de Cristina Aguilera.
Ho vas gravar la setmana passada, això, amb el teu mòbil? No, no, no. Cada setmana m'aniran enviant un i l'anirem posant aquí. Un dia serà música d'aquesta... Música... Amics, mesclada, DJ i tal. Un altre dia ens toquen la bateria, però ens aniran portant fragments de cançons i aquesta noia la veritat és que té una veu impressionant. Bé, ara, si et sembla bé, acabaríem unes activitats per
per aquest dia 23, que és el dia de Sant Joan. Per la rebella, ràpidament, Dani, perquè no tenim temps. Recordem que la flama del Canigó, a les 9, al parc del Canigó, tindrem l'arribada de la flama de Sant Just d'Esvern. També tindrem rebella de Sant Joan amb ball, coca i cava. Això organitza la Comissió de Festes del Barri Nord.
També tindrem la Rebella de Sant Joan amb ball, música en directe, que organitza la Casa Regional d'Extremadura. I el dia 24 tindrem Ballades Sardanes amb la Copla amb el Baix Llobregat, que serà per la tarda, a les 7 de la tarda,
al Parc del Milenari. Molt bé, doncs aquestes són les activitats per la rebella dels propers dies aquí a Sant Jus. Acabem amb aquesta cançó d'Els Terres de Música. Moltes gràcies, Dani. I Lluís, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Bona rebella.
Bona nit.
And never sing away Yes, words can break you down Ràdiu caspè Ràdiu caspè Ràdiu caspè
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina.
Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Doncs efectivament aquí estem. Hola, bona tarda. Break de final del programa, 6 i 42. Escolteu atentament això.
ple de llargs petons, de grans victòries, platges i de molts acords.
En les grans platges del nord hi ha qui seu vora del mar en un petit racó de món. Amb la calor d'aquell agost jo ni tan sol sabia el teu nom però si la teva olor
Aquest tema es diu Juny, Juliol i Agost. És del Senyor Mit, que és l'alter ego de Carles Serres, un músic inquiet i que acaba de gravar el seu primer disc en solitari com a cantautor. Anant a buscar la poètica i l'essència de la cançó. Va bé influències tan variades com Damien Rice, Glenn Hansard, Montferançons, Pedro Guerra o Ismael Serrano. O, com a mínim, això és el que diu la nota de premsa. Bona tarda, Carles.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvingut al programa. Tu ets d'Ostalric, no?, a Girona? Sí, d'Ostalric i visc a Girona. Vives a Girona, eh? Escolta, quantes influències, no?, i que xules, Damián Rice, Glenn Hansen, Mumford & Sons... Sí, sempre m'ha agradat escoltar moltes coses i ser molt variat a l'hora d'escoltar música i la veritat és que m'agrada molt. No sé si després es nota quan faig jo les meves cançons...
però sempre m'ha agradat escoltar coses molt diferents des de blues a metal, passant per cantautors i m'ho passo molt bé. Home, d'això avui en dia se'n diu ser eclèctic. Sí, no? Sí, jo penso que està molt bé veure de diferents estils i de diferents músiques. Ajuda molt a l'hora de composar i de tenir una cultura musical. Has tocat en moltes bandes de música, com per exemple Ned Flanders, The Cat Express Band, Sempre Tarde...
Què et porta ara a iniciar aquest projecte en solitari? Bé, doncs, mira, jo havia estat en molts grups fa molts anys que toco, havia estat en moltes propostes molt canyeres, molt guitarreres, i tenia ganes de... crec que era el moment de trobar aquest alter ego que tenia a dins, que era fer cançons, tornar a l'essència de la cançó, d'agafar uns acords, fer una melodia senzilla, una cançó fàcil...
i amb una guitarra acústica, agafar una mica l'essència aquesta. I creia que ara, després de tant temps tocant tantes coses i tant guitarra elèctrica, tenia ganes de fer aquest projecte. Home, a més la mà... Ah, molt bé, moltes gràcies. Ah, bueno, pues ya lo probaremos. Señorita, que estamos en directo.
Bé, coses del directe. Hi ha sobrecàrrega a la xarxa? Escolta, mira que porto anys fent el programa. Aquesta és la cinquena temporada de la penya del morro i no m'havia passat mai. No, t'ho juro. Es penja el telèfon de cop i volta, perd la connexió, però que et surti la senyoreta del Movistar dient que s'ha perdut la connexió. No m'havia passat mai, tu.
Bé, escolta, intentarem recuperar-la amb el Carles mentre escoltem aquest tema. Juny, juliol i agost. Que més ara que estem al juny, al juliol, al agost.
Fins demà!
amb la calor d'aquell agost. A veure si podem recuperar la trucada. Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Ostres, mira, ara ho estem comentant, que no m'havia passat mai això, perquè és allò típic, no? Mira, coses del directe i tal. Però és que quan s'ha penjat, ha sortit la veu femenina aquella de Movistar o del telèfon,
que diu, Movistar informa que hi ha sobrecarga en la red. Sí, estaves parlant de cop i volta i ha sortit d'aquesta noia. Llavors he intentat parlar amb ella i dir-li, no, que estem fent una entrevista en directe o per la ràdio. I sí, no m'ha fet cas a mi tampoc. Jo estava mirant, dic, jo tinc cobertura a tope i dic, hosti, què ha passat, no? Que potser estàs al sònar o alguna cosa, que saps que hi ha molta gent... Ah, val, val, val.
Bueno, escolta, estàvem parlant una mica del teu bagatge com a músic, perquè és que, a més a més, ara també et toques amb la màquina, l'element sònic desafiant, no, removida... Sí. En fi, parlàvem una mica de tot aquest bagatge, perquè tu ja fa anys que, amb el bon sentit de la paraula, et vas arrossegant pels escenaris de Catalunya, no? Sí, sí, fa molts anys que, recordo, el meu primer concert va ser l'any 94. Home.
i des de llavors he estat en molts projectes, ja et dic, des de blues, coses molt guitarreres, on hi havia, raqueia sobre mi un pes guitarrístic important, no?, molts solos de guitarreres, coses així, i tenia ganes de fer totalment el contrari, agafar una guitarra acústica de tres acords fàcils i explicar una història, tenia moltes ganes de fer aquest projecte. Les teves cançons, no sé si les compres tu musicalment, imagino que sí, la lletra també,
Sí, sí, tot és composat per mi, lletra i música, sí, sí. I de què parlen les teves cançons? Què és el que vols explicar? Bé, són com històries que m'inspiro en personatges inventats. Moltes de les cançons tenen noms de persona, noms de noia i tal, i parlen d'amor, de desamor. M'agrada molt parlar de les relacions humanes, de què ens passa pel cap en depèn de quines situacions, no? I una mica és el fet aquest.
Home, el fet que hagi sigut músic o que siguis músic, vaja, t'ha ajudat a l'hora de parlar de les reaccions humanes, de parlar de la mort, del desamort, perquè no vull dir res, però el mite, no?, el tòpic, la vida dels músics, anem un llevat, acabar després del concert, continuar la festa... Però jo no sé si és més un tòpic que res més, eh?, perquè això es diu moltes vegades i jo, hosti, no sé si ho he vist tant, això, eh? Jo veig molts músics i molt...
molt d'entorn de músics i dius, hosti, no sempre passa això. Crec que és una mica una llegenda urbana. A vegades, depèn de quins casos sí que passa. No coneixes molta gent en el món de la música, molta gent que et trobes pels escenaris, baix als escenaris i és molt interessant estudiar aquestes relacions humanes i plasmar-les amb cançons.
De fet, veig que t'has portat bé, tu, durant aquests 20 anys, no? Sí, molt bé. Per cert, que les properes actuacions són aquest cap de setmana al festival Apropa't a Girona, en acústic, després te'n vas a Cadaquer, Sant Júlia de Ramis. És difícil, tal com estan les coses avui en dia, buscar bolos, iniciar un projecte d'aquest tipus, o a tu t'està fluint tot molt?
Bé, és complicat. Jo penso que és complicat perquè hi ha molta oferta i també estem en l'època de crisi que estem, no? I no és fàcil trobar concerts. Tot i que veiem que hi ha molta moguda de música. El que passa és que potser trobes molts concerts i la infraestructura per muntar-los, el pressupost per muntar-los és la meitat de fa uns anys. Llavors això ho complica tot una mica més. Però bé, és paciència picar pedra i tenir moltes ganes i voluntat de...
de fer-ho i tirar-ho endavant, perquè si no... Home, l'altre dia ho parlàvem, això, eh? El sector cultural, doncs que això, hi havia aquests pressupostos fa uns anys, ara hi ha la meitat, a l'hora de cobrar els bolos, per exemple, també hi arriba un punt que no saps si dir que sí, malgrat que és un preu molt més baix del que estàs acostumat, o mantenir, dir no, no, escolta, és que si no hi ha diners, però ho sento, doncs no ho faig. Sí, sí, és complicat. S'ha d'avaluar molt bé les situacions, saber que la cosa està com està...
I en molts casos, clar, ens hem d'adaptar al que hi ha abans de quedar-te a casa, hem d'intentar tocar i que la nostra música la senti tanta gent com sigui possible. El que passa és que, clar, també hem de viure i també s'ha d'entendre que la música és una professió i això sembla que hi hagi gent que no ho té massa clar.
però bueno... Sí, home... Clar, no, ho dic perquè també reivindicar, no?, el fet que qualsevol persona que pugi a un escenari se li ha de pagar, que moltes vegades un sent algunes coses i no té aquesta sensació, no? Sí, sí, sí, és això que et dic que hi ha molta gent que sembla que no ho tingui clar, i més ara que la cosa està molt malament i costa tenir diners en els locals per pagar, molts locals tenen problemes per poder fer música en directe, les entrades, els tants percent d'IVA... Sembla que tot es posi en contra, però bueno...
A sort encara hi ha gent que aconsegueix fer concerts dignes i aconseguim tocar en unes condicions que encara estiguin bé, però bueno, hem de lluitar. Home, a Girona hi ha moviment musical important, no? O m'ho sembla a mi? Sí, sempre ha estat molt bé. No és que hi hagi moltes sales per tocar, però el que és tot el moviment de comarques i al voltant de Girona, doncs hi ha hagut molta moguda de grups i molts grups. Sempre crec que ha estat molt bé. A Girona potser ciutat...
Ara últimament hi ha més llocs per poder tocar, però el que és a comarques està molt bé. Sempre hi ha hagut molts grups i molt bones propostes. Ara que arriben les festes majors i tot plegat, a l'estiu, com ho fas per vendre't? Tens algun representant? Estem en una empresa de comunicació i una empresa d'amenejament i entre els uns i els altres anem mirant a veure totes les propostes que podem aconseguir
i de mica en mica anar-ho fent. A veure si vaig anar a Barcelona algun dia, no? A Barcelona vaig estar a l'Euskaletxe del mes passat o l'altre, devia ser.
i tenim previst alguna altra cosa que ens han de donar data o sigui que estarem per Barcelona Barcelona continua sent una gran plaça i un gran objectiu pels músics o realment ara tu vas fer i si surt Barcelona surt Barcelona si no et quedes per allà dalt i que no passa res jo penso que hi ha una sèrie de llocs que suposo que sí que estan bé que està molt bé anar a Barcelona el que passa que a vegades des d'aquí comarques ens costa arribar
A Barcelona. Hi ha un tap, jo ho noto, jo, també. Hi ha com un tap, eh? Sí, bueno, la gent ho té tot muntat a la seva manera, aquí té els seus programadors musicals i tal, i tu véns de Girona i d'un poble d'Ostal Reig, on te sigui, i, bueno, ja no sembla que no tinguis la mateixa credibilitat i costa que...
si no tens els contactes allà a Barcelona fets o estàs dins d'aquest entorn ja... O si no estàs vivint a Barcelona, clar. Sí, els programadors sempre tendeixen a anar al que ells coneixen, no? Però, bueno, és el que dic jo, sempre paciència i... Ja se't veu un home relaxat i tranquil. Sí, això ho tinc molt. Sí. Doncs, escolta, Carles, encantat de conèixer't, que vagi molt bé i, en fi, estarem a temps al senyor Mit, que no t'he preguntat, però...
Farem el tòpic, eh? D'on ve el senyor... Sí, home, com a bona entrevista, d'on ve el senyor Meade? Senyor Meade, mira, era que jo no volia aclarir-me el meu nom i volia fer aquest alter ego. Jo tenia una gata que es deia Brigit, que ens la va regalar una senyora francesa i jo a mi em costava molt dir-li Brigit. I li deia Meade. Quan el cridava li deia Meade i d'aquí vaig pensar per què no el senyor Meade en honor a la gata aquesta que vaig tenir.
I mira, així ha quedat. Així ha quedat, molt bé. Doncs, Carles Serres, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i bona tarda, una abraçada. Vale, gràcies a vosaltres. Adéu, adéu.
Bé, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu avui... Puc dir-ho jo avui o no? Va, digue-ho, Jordi. Avui diré jo. Avui el millor de la penya del morro has sigut tu perquè estàs malalta. Sí, estàs malalta. Que no m'enganyis, no m'enganyis. Has vingut malalta i encara estàs pitjor. Sí, ja t'ho diré jo. Amb la cara fas bollets, o sigui que...
Però et diré que les recomanacions dels gossos per Sant Joan. Ah, també t'ha agradat molt això, eh? Sí, ho acabarem. En fi, doncs acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible a la penya del morro. La Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca. La Júlia Atmella avui parlant de coses que ha fet després de la selectivitat. Amb la Roser Arc hem parlat precisament dels gossos i Sant Joan. I a la segona hora, amb el Dani Martínez i el Lluís Casals, hem parlat de l'ONG del poble Sant Just Solidari i hem acabat ara fa un moment...
amb el Carles Serres, parlant d'aquest projecte de cantautor, el senyor Mid. I Cristina, també moltíssimes gràcies a tu per la teva col·laboració més que especial. Ves a casa, descansa i recupera't, que demà hem de tornar a 5. I si no, pots venir demà a 5. No passa res, descansa. Fagi bé. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena.
Quan sento que tot s'ha acabat, que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforço a recordar
La teva cara al meu davant, la meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi.
I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta la vida al món.
Espera, respira, espera, aixeca sense pressa, inspira, refesta, revida, el món t'espera.
Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar. Quan sento que no queda res, el que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre vendre el repte a partir d'aquell instant. Respira'm, espera'm,
Fins demà!
Respira, espera, et xeta sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem aquesta hora una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 20 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Els Mossos d'Esquadra i la policia local explicaran demà com prevenir els maltractaments a la gent gran. Seran una conferència sobre les dificultats que té aquest col·lectiu i la violència que pot patir, no només física, per part dels seus cuidadors. L'organitza l'Associació de Gent Gran de Sant Just. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però resumim altres informacions destacades en titulars.
La cadena humana de l'11 de setembre passarà per Sant Just. La cadena vol reivindicar la independència de Catalunya i travessarà el país de punta a punta al llarg de 400 quilòmetres. A més, començarà a les 17 hores i 14 minuts. Aquest vespre s'inauguran dues exposicions a Sant Just. D'una banda, una mostra fotogràfica sobre l'Índia, el casal de joves, i de l'altra, la mostra dels treballs de l'alumnat dels cursos municipals d'Arts Plàstiques al celler de Can Ginestà.
Tres gimnastes del Club Esportiu Barna de Sant Just competeixen.