Hem ara la previsió del temps. Servei Meteorològic de Catalunya, Estal Figueras, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui les temperatures han estat un pèl més baixes ja que la marinada ha bufat amb una miqueta més de força. Tot i això, han quedat una miqueta més altes a l'Empordà. De fet, a Càbanes d'Empordà els terremotres han arribat fins als 35 graus.
A hores d'ara tenim 31 graus a Barcelona, 30 graus a Tarragona, 34 graus a Lleida i a Girona. Les temperatures continuaran altes durant el cap de setmana. La calor serà marcada i per aquesta raó s'ha fet un avís des d'aquí al Servei Meteorològic de Catalunya per temperatures altes. Sembla que a inicis de la setmana que ve encara es mantindrà l'aixafogó al litoral i la calor intensa a punts de l'interior. I de moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Els Mundials de Natació de Barcelona, Mireia Belmonte i Judit Ignacio, disputaran a partir de la sisla final dels 200 metres. Papallona, el seu torn, l'equip format per Melani Costa, Patricia Castro, Beatriz Gómez i Mireia Belmonte, s'han classificat per a la final dels relleus lliures, 4 per 200 metres, amb el quart millor temps. Abans Marina García i Jessi Cavalla han passat a les semis dels 200 braça.
Encara als Mundials, la selecció espanyola femenina de Butterpool, recordem amb 9 catalanes, disputa demà davant a Austràlia la final dels campionats per primera vegada a la seva història. La jugadora Annie Spar, en declaracions de la xarxa de comunicació local, analitza el rival australià. És un equip que ha arribat molt fort en aquest campionat i tenen bones jugadores, però crec que nosaltres tenim...
un bon joc per poder guanyar-les i si fem el que fem fent i amb tota la gent que ens està animant, estic segura que els donarem guerra. I un apunt de futbol perquè el Prat ha anunciat el fitxatge del migcampista Àlex Granell, procedent del Càdiz i exfutbolista de l'Olot. Notícies en xarxa
Fins demà!
Com fos, com fos, com un gat, com un gos. Com fos, com fos, com un porc. Com fos, com un ternil penjat que embra me viu penjat. Com un ternil com fos...
Passo de la merda, deixaré l'escorxador, i jo sé el que fa, qualment em torni al camp, veuré la penya revocat per fer-me pel banc, i alguna cosa bona em treurem en comú, la ment espero que algun dia pogués estar tu, deixaré la peina, i si dret si jo, venga la cocina, ei, planta confusiós. Omelo!
Fins demà!
Fins demà!
A la tarda d'estiu seguim amb ganes de conèixer més poblacions catalanes i volem fer-ho parlant dels qui les fan més vives, dels qui les duen arreu a través de la seva festa, de la seva música.
A la primera hora del programa ja hem parlat d'una festa major, que sempre vol dir alegria i música, i ara no ens allunyem massa d'aquests ítems perquè entrem al bloc musical. I això vol dir que a aquesta segona hora coneixerem una nova població a partir d'un grup que en forma part. El sentíem ara a l'inici de l'hora. Ells són la Terrasseta de Preixents. La Terrasseta de Preixents és un grup lleidatà,
Lleida és la capital del Segrià, òbviament, de la província de Lleida. Compte amb uns 140.000 lleidatans i lleidatanes i amb un FM que emet a les terres de Ponent i, en concret, a través de les emissores d'Albesa, el Ferraz, el Guaire, el Menard, Corvins, Rosselló, Torreferrera. I saludem així a la terrasseta de Preixents. Bona tarda, nois. Ells són, en són set, i avui tenim aquí a l'estudi amb nosaltres l'Eloi Virgili, el Marc Villarrubias, en Jordi Palou i en Javi Tanarro.
I les cares que m'estan posant. Quan dic que són de Lleida, no m'agraden gaire. Què passa, nois? D'on sou? Bé, el grup no és ben bé de Lleida Capital. No hem sigut mai, de moment. Però som de Targa, la majoria, i el Marc... Sóc d'Igualada, sóc el dret. Sí, és aquest que parla amb l'A, és d'Igualada. Carai, doncs, a veure, a la vostra web posa que sou de Lleida. Ui. No? Província. Província, clar, suposo. Ah, val, val. D'alguna manera... Província de marcació. Excepte en Lleida com a província.
Exacte, com a província. Però us agrada reafirmar que, òbviament, sou de Tàrrega. Sí, ens agrada més dir que som de Ponent, que de Lleida en sí, però el nostre poble és Tàrrega, la nostra comarca és l'Urgell, i la nostra província, en aquest cas, des dels temps de Franco, és Lleida. Perfecte, perfecte, perfecte. Molt bé, abans d'aprofundir, però, en temes territorials, parlem d'aquest tema inicial que heu interpretat en directe per la tarda d'estiu. Qui me'l presenta? A veure, Marc, Eloi.
Jordi, Jordi, Jordi, parla'm d'aquest confús. Doncs de la cançó amb si, doncs mira, diré que... No sap res, la cançó no és amb si, però... Vinga! Sí, és que com diu la cançó és confusió, llavors ens parla una miqueta de... com una petita història d'un porc que vol marxar de l'escorxador...
I quan torne cap a casa, doncs em dona compte que la vida fora de l'escorxador i dins és una merda igualment. I ja està, doncs d'això en fem una cançoneta. El tema escorxador forma part també de la vostra zona? Sí, oi? Sí, és un edifici molt característic de la zona. I així ho veu voler representar. La vostra música acostuma a parlar d'allò que us envolta? Que ens envolta una mica a tots, potser. Perquè, de fet, el segon disc és...
que és el que venim a presentar, és titular Rapinyaires, no? Llavors és una cosa que ens envolta a tots, no? Simplement fem entrada en aquest tema posat que, bueno, Rapinyaires, de Rapinyaires tothom, suposo que aquí a Mataró també heu d'aguantar Rapinyaires. Segur que sí, sí, sí, i tant. A tothom li han robat un encenedor, a tothom li han demanat un cigarro, o saber que el teu amic o amiga surt de casa sense diners, i dius, bueno, ja, seré Rapinyat segur, no?
O sigui que va per aquí el tema de Rapinyaires. Una mica sí. Una mica sí. A veure, Eloi, per exemple, què hi ha de tàrrega a la vostra música a banda d'aquests temes que potser... Amb algunes cançons hi ha l'accent, amb algunes no. El tema de l'accent el tenia apuntat també, eh? Sí. Doncs ja ho parlarem més tard. No, no, no. Explica'm, explica'm.
Bueno, tenim el nostre, el Marc, que ja hem dit que era d'Igualada, i el nostre, l'altre cantant, que és l'Albert, també ara ja porta uns mesos, gairebé, igual uns anys ja, vivint a Calaf, també, que està més comarca de la noia, no? Sí, sí. I hi ha algun tema, ella, que... Ràdio Tosbem, 98.1 Ràdio Tosbem, 98.1
I'll be there to shelter when it's pouring rain If I can do anything, girl, you know I've tried
Bona nit.
Fins demà!
Just when you think love's about to end That's when you find a new beginning
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio d'Esvern, ens fem escoltar. 98.1 FM.
Goodbye So long Were the last words from you Seems like You're all All the goodness we knew You
You think that you're strong. You think that you don't. You don't need no one. Well, I was talking to some of your friends just to see how everyone was good. And they said you needed me. Said it was something you'd never end with, but it was hard to see you going through it.
They said you needed me. I guess I suffered.
Bona nit
You'll feel better now.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
98.1 FM, Ràdio d'Esvern.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui arrenca la festa major de Sant Just. Fins al dia 6 d'agost, els carrers de Sant Just s'ompliran d'activitats per a tothom i amb el protagonisme de dos colors, el blau i el groc. Hi haurà barraques, concerts, activitats infantils, activitats d'aigua i apats populars que plegaran centenars de persones. El pregó de la festa major d'aquest any el faran gentil i flor de neu els gegants de Sant Just que en guany fan 25 anys.
Jaume Gelabert, el president de l'entitat, i Montserrat Bel no han desvetllat de què tractarà el pregó, però sí que han avançat alguns detalls. El que és el pregó és top secret. No podem aixecar la llebre abans que... De fet, no parlarem nosaltres, no? Parlarà el gentil i la flor de neu i faran, o diran, el seu punt de vista del poble, d'aquelles coses que de vegades creen, que mouen a la gent, no? I parlaran. Nosaltres no direm res, només els acompanyarem. Ells tenen veu...
El pregó de festa major es farà aquest vespre a les 8 a la plaça Verdaguet, tot i que durant tot el dia hi ha més activitats a la plaça perquè se celebra el punt de trobada de l'esplai. Des de bon matí, des de les 10, hi ha jocs populars i amb canes pageses per a infants i adults. També hi haurà compte a comptes amb Roger Cònsol, un espectacle d'aigua amb el grup d'animació Ambau Catonàvia i Xocolatada.
Martí Oriolz, del Club Desplei, ara mateix ha explicat en què consisteixen els jocs pagesos. Fer una gincama per nens, potser de 5 a 10 anys, si ve un de 15 també pot jugar. Però bàsicament ha encarat això, fer aquests jocs, que els relacionem amb llegendes, també de populars de Catalunya, i llavors intentar, l'objectiu dels nens o nenes que juguin serà aconseguir unes llavors, que cada joc donen una llavor, i aconseguir-se com el bon pagès.
També hi haurà una mostra d'entitats i música. A dos quarts de nou del vespre hi actuarà Cesc Freixas, a dos quarts d'onze les absentes i a dos quarts d'una de bon vins. A més a més hi haurà sopar popular a les nou del vespre per 4 euros tot plegat avui a la plaça Verdaguer.
We end up going back to her place
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio d'Esverb
As if a good thing ever could make up for all the pain.
Fins demà!
Fins demà!
I saw you at the station. You had your arm around, what's her name?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
Gràcies.
It's amazing how you can speak right to my heart Without saying a word You can light up the dark Try as I may I could never explain
What I hear when you don't say a thing The smile on your face lets me know that you need me There's a truth in your eyes saying you'll never leave me The touch of your head says you'll catch me again
You say it best when you say nothing at all All day long I can hear people talking about
Bona nit.
Fins demà!
The smile on your face lets me know that you need me There's a truth in your eyes saying you'll never leave me The touch of your hand says you'll catch me ever I fall
Bona nit.
Fins demà!
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverg. Ens agrades tant tu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'll give any reason to go on. And now, well I've found my peace of mind. You make me feel alive.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Peace and love and happiness I see trees that are green Red roses too I'll watch them bloom
I see skies of blue Clouds of white
What a wonderful world.
Colors of the rainbow so pretty in the sky Are also on the faces of the people passing by I see friends shaking hands Saying, how do you do?
Fins demà!
Fins demà!
I see trees.
I watch them bloom for me and you and I think to myself what a wonderful world
Oh, what a wonderful world.
Som aquí a Mataró, arribant uns agarrotins ensenyant lo que és la improvisació. Agarrotin, agarrotant de la vera, vera, vera de Sant Joan. Agarrotin, agarrotant de la vera, vera, vera de Sant Joan.
I parlant d'improvisació, si vols cantar amb la terraceta, millor que ho facis en directe, però no vinguis amb xuleta.
Agarrotant de la vera, vera, vera de Sant Joan. I si tu vols passar molt bé, i si tu vols disfrutar, vés a la nostra pàgina web i el CD t'has de descarregar. Agarrotint, agarrotant de la vera, vera, vera de Sant Joan. Agarrotint, agarrotant de la vera, vera, vera de Sant Joan.
A veure si... Us anava demanant que improviséssiu sobre la iaia Montse, però veig que no ha funcionat i ens veurem...
Agarrotín, agarrotant de la vera, de la vera de Sant Joan. Agarrotín, agarrotant de la vera, de la vera de Sant Joan. Mira que ja hi havíem pensat, no sé com pensaràs que som. El que passa és que hem tingut un problema que no ens en recordàvem del nom. Agarrotín, agarrotant de la vera.
Fins demà!
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem David Amador i Albert García. La Generalitat amenaça de portar al Tribunal Constitucional la reforma energètica del govern central. Considera que envaeix competència sí que perjudica els usuaris. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felipuig, acusa el govern central de defugir la seva responsabilitat i de buscar una reducció del dèficit tarifari d'Espanya de manera ràpida.
Així mateix, el gerent d'eòlic Cat, Jaume Morron, assegura que perillen les previsions del Pla Català de l'Energia i que alguns parcs es podrien veure obligats a tornar diners. Són declaracions a la xarxa de comunicació local. Les instal·lacions eòliques més antiques que encara no estiguin amortitzades del tot, aquestes poden estar en perill, perquè...
a meitat de partit els diu que encara seran retribuïdes d'una altra manera, i podria donar-se el cas fins i tot que alguns parcs, algunes instal·lacions, es veguessin obligades fins i tot a tornar diners que ja han percebut, perquè la retribució que amb el nou sistema s'està proposant pot ser inferior a la ja percebuda fins ara.
D'altra banda, Ferrocarrils de la Generalitat renovarà part de la infraestructura a l'estació de plaça Catalunya de Barcelona per evitar nous descarrilaments. Aquest matí un tren ha sortit de la via a l'entrada d'aquesta estació. Tot i que no hi ha hagut ferits, es tracta de la tercera incidència al mateix punt en tan sols dues setmanes. Tot indica que cal canviar una peça que possibilita el canvi d'agulles. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santibila, ha assegurat que el problema...
està identificat i que ja hi estan treballant. Aquest és un incident puntual, que té efectes pràctics, una incidència mínima, que ens sap molt de greu, que el mirarem de remuntar tan ràpidament com puguem. En aquest sentit, des del punt de vista tècnic, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya hi estan a sobre, creien haver superat la dificultat i, lamentablement, avui hem constatat que aquest tema encara no el podem donar per part.
El servei de la línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat quedarà modificat en part durant l'agost. Els trens de les línies S1, Terrassa i S2 Sabadell pararan a totes les estacions i la línia 6 farà de tren llançadora
entre les estacions de Sarrià i Reina Elisenda. Ja s'ha reobert el trànsit al carril de l'autovia 2, que restava tallat a l'altura d'Òdena, a l'Anoia, en direcció a Barcelona, a causa d'un accident que ha provocat la mort d'un motorista. Un altre motorista ha perdut la vida en un sinistre a la carretera comarcal BB-5151 a les franqueses del Vallès. En aquesta carretera encara es dona pas alternatiu als vehicles.
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat al Baix Llobregat farà canvis a les campanes de la Torre del Rallotge per evitar molèsties als veïns durant la nit. Olesa Ràdio, Albert Galceran.
Segons el regidor de comunicació de l'Ajuntament d'Olesa, Jordi Martínez, després d'analitzar l'estudi sonomètric encarregat per l'Ajuntament d'Olesa, s'ha conclòs que posaran un martell nou a les campanes de la torre del rellotge que rebaixarà el so quan les campanes toquen les hores durant les nits. Intentar buscar un martell que només fes el so de les nits. Mantindrem el martell actual
pel so de les campanes de les 7 del matí fins a les 11 de la nit, però el tram de nit de les 11 a les 7 del matí canviarem el martell. Així des d'avui mateix, de les 7 del matí a les 11 de la nit, el so serà el de sempre, mentre que de les 11 de la nit a les 7 del matí el so serà més suau. D'altra banda, durant el mes d'agost, a banda d'aprovar aquest nou sistema per les nits, també se suprimiran els tocs dels quarts.
Els Mundials de Natació de Barcelona, Mireia Belmonte i Judit Ignacia, disputen a partir d'aquesta hora la final dels 200 metres Papallona. Al seu torn, l'equip format per Melanie Costa, Patricia Castro, Beatriz Gómez i Mireia Belmonte s'han classificat per la final dels relleus lliures, 4 per 200 metres, amb el quart millor temps de la seva banda. Les catalanes Marina García i Jèssica Vall han passat a les semifinals dels 200 braça. Escoltem Jèssica Vall.
Estic contenta, jo estava concentrada perquè sabia que això era com la meva final, realment, i el meu objectiu era estar a semifinals. Ja ho he aconseguit i ara a tope per poder arribar a aquesta final que a tothom somia, encara que ja sé que serà molt cara.
dels 100 metres lliures. Encara els Mundials, la selecció espanyola femenina de Waterpolo amb 9 catalanes. Recordem, disputarà demà davant Austràlia la final dels campionats. Les semis masculines de Waterpolo han quedat així. Hungria, Croàcia i Itàlia, Montenegro. El combinat espanyol juga davant Sèrbia per seguir lluitant pel cinquè lloc. De moment, última referència. Es disputa la pròrroga després que els quatre quarts
han acabat amb empat a 6 gols. I en futbol, la Lliga de Futbol Professional ha donat a conèixer aquest dijous els horaris de la primera i segona jornada de Lliga Primera. Destaquem la primera diumenge 18 d'agost a les 7 de la tarda, Barça-Llevan i a les 9, Real Madrid-Betis, dilluns 19 d'agost a les 10 de la nit, Celta Espanyol. Notícies en xarxa.
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Són les 6 i 6 minuts i comencem el tercer bloc de la tarda d'estiu, un bloc dedicat cada dia a descobrir nous indrets de Catalunya a través de la seva gent i dels seus vincles amb l'exterior. Per fer-ho comptem amb el nostre company Joan Salicru, a qui saludem de nou. Bona tarda, Joan. Bona tarda, Georgina. Avui ens desplacem a Balsareny. Doncs sí, Balsareny és una població de la comarca del Bages, el cor de Catalunya, del Principat, i el seu gentilici, és a dir, la forma en què es denomina els seus habitants,
És balsaranyenc i balsaranyenca. Aquest és complicadet, eh? Posa a prova la nostra capacitat d'articular... D'addicció. Sí, exacte, d'addicció, d'articular bé les paraules, eh? Balsaranyenc i balsaranyenca. En tot cas, de balsaranyencs i balsaranyenques n'hi ha 3.492.
de pobles agermenats, que ja saps que és un dels recursos que fem servir en aquesta secció que coordina l'Ariadna Vázquez per sortir des del territori, sortir cap enfora, però sense moure'ns-en, paradoxalment, doncs de pobles agermenats en realitat no n'hi ha cap d'oficial. Però Balsareny fa intercanvis culturals en una localitat francesa de Saint-Girons.
que, per cert, si t'hi has fixat, de moment, Déu-n'hi-do, la de localitats franceses, precisament, que... Que se germanen... En poblacions catalanes. Imaginem, perquè som veïns, no? Som veïns, perquè també és veritat que aquesta tradició dels pobles germanats ve de França i d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Pel que fa a la ràdio local, que és un altre dels elements que sempre aprofitem per citar, hi ha ràdio Balsareny i la web municipal és www.balsareny.cat. Doncs vinga, ja hi som a dins.
Benvinguts, senyors, senyors, gent de Gresca i gent de Seny. Benvinguts a aquesta festa, benvinguts a Val Cereny.
La cançó que sona és el romanço dels traginers. Ja sabeu que els traginers eren aquells que transportaven mercaderies de poble en poble, amb cavalls, mules, bous...
del qual surt el verb treginar, precisament. No només mercaderies, també eren els que escampaven les notícies, quan no hi havia ràdio. És a dir, que ens imaginem que treginaven coses, però també treginaven informacions i notícies. Els primers periodistes. Per tant, d'alguna manera, eren els primers periodistes, exactament. A Balsarenci celebra una de les festes tradicionals més antigues de Catalunya, que és la festa dels treginers. I per parlar-ne, saludem l'Àngel Rivalta, que és president d'aquesta festa dels treginers. Àngel, bona tarda. Bona tarda.
Per als nostres oients que no han assistit mai a la Festa dels Treginers, en què consisteix? Quin tipus d'activitats s'hi fan? Sí, mira, jo de la Festa dels Treginers puc dir cinc cèntims. És una festa que se celebra sempre una setmana abans de Carnaval. Aproximadament la tenim documentada des del segle final del segle XIX. A més, prové de les tradicionals festes de Sant Antoni Abat, on es feia la benedicció dels animals.
Va ser ara, aproximadament l'any 1943, i amb una barberia anomenada Cal Arep, que es va renomenar la festa i se li va donar el nom de la festa als traginers. A més a més, la nostra festa també ha estat declarada l'any 1970 d'interès turístic nacional pel govern espanyol, i l'any 1999 la festa als traginers declarada festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Queda clar que té un reconeixement important aquesta festa dels treginers que se celebra, deies, pels vols de Sant Antoni i que d'alguna forma té similituds amb els Tres Toms. Explica'ns una mica més això, en què s'associen i en què es diferencien aquestes dues tradicions. La nostra edició va sempre lligada amb la data del gener i el febrer que per això de vegades el que és
La festa dels traginers l'hem de celebrar sempre amb la cuaresma pel gener i el febrer. Aleshores, per fer-se cinc cèntims de la festa, jo el que us mencionaria principalment que és l'ànima de festa és la cavalcada. Ell ha provocat enrere any que la festa dels traginers sigui un punt de referència per molta gent. A diferència d'altres, tenim molta cura amb la figura del traginer. Aproximadament cada any fem sortir uns 25 traginers, la majoria són gent d'aquí Valsadell,
No desmereix en cap moment la figura del banderer, que és el cop a la cavalcada, acompanyat dels seus acordonistes, i fer una menció especial amb el traginer d'honor, que són gent que han dedicat tota la seva vida a la festa dels traginers i que més bo a canviar, doncs, fent aquest anomenament. És una distinció per a les persones que han estat sempre vinculades i que volen laborar al llarg de la seva vida a la festa dels traginers.
I és per culpa d'aquesta cavalcada que hem d'organitzar un esmorzar al matí, han de venir travocaires, llavors muntem un rebost, la botiga... Es pot trobar quan surt el tipus d'ojecte vinculat a la festa, i és clar que tot Taraginer havia de passar per la taverna, doncs també muntem una taverna, com munten tot el jovent del poble, i per acabar, doncs...
Passar la taverna, la cosa acabava abans amb les curses, on es volien organitzar la carretera de Manresa, la que travessa el poble de Bolsadeny. I actualment es fa la pujada del castell. Per tant, Àngel... Hola, bona tarda. Bona tarda. Per tant, entenc que és com una fira. Sí, però és una fira, però és molt dedicada exclusivament al trelliner. A més a més...
no és la paraula fira, perquè també es fa el mercat, és tot vinculat amb el món del traginer, el que és realment el transport que es feia abans, de mercaderies, o sigui, a peu, amb la mula, amb el carro, i no ens esportim d'aquí. Jo no li donaria el nom de fira, és exclusivament la festa dels traginers, ni tampoc els tres toms, o sigui, nosaltres tenim la festa dels traginers, que és la gran diferència amb el dels tres toms.
Estava pensant que els traginers moderns són els transportistes, no? Quan s'entén que la figura del traginer com a tal desapareixi? Per tant, a quina època es refereix aquesta festa, aquesta fira, aquesta celebració? Sí, bueno, la festa de traginer es fa abans que desapareixi el que és el traginer. El traginer desapareix quan apareix el camió, el transport. És el camió que mata... És el camió que mata el traginer, o sigui, aquí, Balsadell,
Parlem de fa 40 anys, doncs, encara hi havia algú que anava amb el seu carro i feia algun transport, esporàdicament, però per aquí dintre el poble. Però és el naixement del transport, la carretera, la via fèrrea, tot el que fa desaparèixer el traginer. I, per tant, la festa refereix a principis de segle i finals del segle anterior, entenc. Exacte.
Correcte. Aquesta festa us ha permès establir brinques amb altres poblacions, fins i tot de l'estranger. Ho citàvem abans fa un moment de Saint-Girons a França. Com va sorgir la relació amb aquesta població ara fa 12 anys? Sí, mira, la relació amb Saint-Girons va néixer amb el seu president, en Claudi Baquier, que és el pilar de la festa. Ell va organitzar dintre de la seva festa un concurs d'ases del Pirineu Català.
Aleshores, un dels membres del jurat era en Lluís Esteve, d'Oceja, doncs els va parlar de la nostra festa i, a més a més, amb el Joan Gasó, que és un criador del rug català d'aquí, Gironella, i va ser en Joan Gasó el que ens va posar en contacte amb l'organització de la festa de Sant Girons i amb la Comissió de la Festa dels Treginers. I això aproximadament data del 1998, val?
Va ser aleshores, al cap de dos anys, aproximadament l'any 2000, quan la comissió fes dels treginers, doncs vam anar a Sant Girons. Ells, doncs, l'any 2001 van venir balsedeny. I des de llavors, fins ara, doncs hem estat anant i venint entre 5 o 6 vegades. Amb referència a això, doncs, a veure, aquí cal apuntar que a causa de les infraestructures que movem, l'elevat cost, nosaltres tenim un material, doncs, molt sensible...
i que, clar, per anar ja no a Sant Girons a qualsevol altre punt necessitem bastant vehicles per moure-ho i llavors això suposa un elevat cost. I és per això que ja no hi podem anar anualment, sinó senzillament anirem cada 3 o 4 anys i llavors ells fan la torna. Molt bé, i a partir d'aquí s'ha generat, per tant, tot un contacte, tota una relació amb aquesta població, entenc, fins i tot humanament. Exacte, sí. La festa que celebren a Sant Girons és semblant...
Sí, ells potser la seva festa és més vinculada en general a el que és tota la seva... envolta la seva cultura i tradició. Potser és més folclòrica. Nosaltres no és exactament el mateix perquè la basem molt forta en el que és el tema del traginer i és el poder la gran diferència. Ells igual també tenen la sort que la fan a l'agost i tenen molta gent i és una fira, un mercat
A ells li diria més la paraula fira. Molt bé, ells fan més una fira i vosaltres més una festa. Sí, vull dir, nosaltres vinculem més el ford del Traginer. Mostrem, ens ajuda tot el que és tot el poble, les entitats, els valls que tenim, els bastoners, els geganters, però vinculem molt, o sigui, el book insignia és el que és el Traginer i la cavalcada.
Entenc que aquesta activitat, en el vostre cas, ara tornem a Catalunya, per un cantó és nucli d'atracció de gent que ve a Balsareny i, per altra banda, d'activació de totes les energies cíviques i culturals del poble. Per tant, és un moment molt important per Balsareny, no? Sí, o sigui, aquí, i això sí que cal dir-ho, que, a veure, compteu una cosa, que a l'inici d'aquesta festa es va iniciar amb una barberia, com deia abans, era un diumenge, se celebrava una missa i llavors...
Es feien unes curses i un ball i s'acabava la festa. Actualment comencem el dijous i acaba el diumenge. Aquesta festa i tot el que mou la Comissió de Festa als Teginers està clar que no seria sense el suport incondicional de l'Ajuntament, les empreses de Balsareny, tot el comerç, totes les entitats. Si som 3.400, no us podria dir la quantitat enorme de gent que treballa a títol personal perquè aquesta festa tinguin davant. I gràcies a tots ells tenim la Festa als Teginers.
Abans ens parlaves del Tregider d'Honor, d'aquest homenatge que feu amb el Saranyen cada any. Explica'ns una mica millor aquesta iniciativa i què ha de fer durant la festa. Sí, vull dir, a veure, la iniciativa va ser donada perquè hi ha molta gent que durant tota la seva vida ha estat vinculada a la festa als Treginers, llavors, per desgràcia, a tots ens arriba el moment. Se'ls entregava una trista placa, els familiars i això, i dius, bueno, era, no ho sé, un moment emotiu, però que ell realment, el que ho havia viscut,
doncs no ho sentia. Aleshores vam decidir fa quatre anys de fer aquest nomenament. Nomenar una persona vinculada a la festa durant gran part de la seva vida, que el primer va ser en Josep Roderguez i el segon era en Francesc Maia, que el tenim aquí present.
Molt bé. Finalment, la teva relació amb aquesta festa dels traginers, d'on te ve? També la teva família formava part d'aquest món? Bé, doncs, a veure, el meu pare realment no formava part com a traginer, però va ser un que els va suplir amb el nou transport que va ser als camions. I llavors la vinculació amb el poble és des de molt petit i ja vinculat a la festa i em vaig a enganxar i encara hi estic.
Molt bé, molt interessant. Molt bé, gràcies. Tenia una última pregunta, a veure si pot ser resposta molt breument, que se'ns acaba el temps, Àngel. El tema aquest de la barberia. Sí, vull dir, el tema de la barberia, doncs mira, igual que ara ens podem trobar en un bar, tibar quatre cerveses i parlar de les coses, doncs en aquell moment es van trobar quatre o cinc a la barberia de Caleret i allà van refundar el que és la festa dels treginers actualment. Així fent la xerrada a la barberia, un lloc de trobada d'homes, imagino. Exacte. Perfecte.
Molt bé, doncs, Àngel Rivalta, president d'aquesta festa dels traginers, que es fa el mes de gener o febrer, has dit, depèn de l'any, ens hem d'esperar ja el 2014, entenc. Moltes gràcies per haver-teix la trucada de la tarda d'estiu i bona tarda. Moltes gràcies i a vosaltres. Gràcies. Bona tarda, gràcies. Bona tarda. Si algú és nou a la festa, amb permís jo li diré que aquí tots els actes volten a l'entorn del traginer.
D'un costat hi ha la taverna i de l'altre hi ha el rebost i si fas tota la ruta pots acabar ben compost. Corre a focs de totes menes
Hi ha el de grans i l'infantil, hi ha ball concert i botiga, tot en el més pur estil. Bonica, aquesta festa d'homenatge als treginers, Joan, i també aquesta figura que dèiem del treginer d'honor, trobo que és una manera molt especial de recordar els orígens de la nostra terra.
Doncs absolutament, i és curiós veure això, com cada poble, com cada comarca, com cada ciutat busca realment en el seu origen, pel que hem pogut veure aquests dies, de moment ja, amb les quatre edicions que portem, per explicar-se i per projectar-se de cara al futur. A vegades l'altre dia que parlàvem de...
de Caldes, no?, o en aquest sentit també, a Balsareny, com aprofiten per fer de centre d'atracció. Però bé, tornem a aquesta figura del traginer d'honor, que deies perquè tenim el telèfon, el traginer d'honor d'enguany d'aquest 2013, que és el senyor Francesc Maia. Francesc, bona tarda. Hola, bona tarda. Vaja, ens han dit que li hem de dir Quico, perquè a tothom li diu Quico, oi? Sí, sí, sí, pels amics sóc el Quico.
Molt bé, no sé si ens podem considerar amics encara, però ens permetrem la llicència de dir-li, Quico. Com se sent havent estat escollit vostè traginer d'honor el 2013? Com funciona això? Com ho va saber? Bé, jo de primer, quan me'n vaig entrar, vaig quedar molt sorprès perquè no m'ho esperava.
davant d'una assemblea, per una meitat, em van triant a mi com a traginer d'honor del 12 al 14. Jo, la veritat, vaig pensar, de primer vaig dir que no, perquè vaig pensar que hi havia altres persones que s'ho mereixien més que jo. Però també, rumiant una mica, vaig pensar que fora feus i un despreci, ja que es vien reunit tota una junta
una comissió de la Festa d'Ostraginers, que per cert que és molt maca, i em havien dit a mi, m'ho vaig rumiar bé i al final ho vaig acceptar. I ara ho he portat amb molt d'orgull i penso que ho faig bastant bé, la veritat.
Del 12 al 14, ha dit vostè, eh? Del 2012 al 2014, per tant, ho fa durant 3 anys, entenc. No, del 12 al 14 són cada dos anys un. Van començar fa 4 anys. Bé, el que jo vaig succeir va ser en Josep Roderguez l'any 12, i ara em toquen a mi el 13 i el 14. Molt bé. I en què consisteix el seu paper? Què ha de fer, el treginit o no? Què ha de fer?
principalment deixar bé la festa, a la cabalgada, anar amb un carro i donar prèmits al final de la carrera i anar per la televisió i tot arreu on demanen, com és ara vostès m'han demanat avui aquí. Diu, diu, Quico, diu que ho fa molt bé això, ho porta la sang. Sí, ho porta la sang, bueno, és que els que hem tenint la sort, la veritat,
de tenir els pares o uns avis, com vaig tenir jo, que recordo que de petitet, a la vora del forc, el meu avi m'explicava, perquè havia sigut traginer, un vespre, mentre esperàvem el sopar, m'estava explicant, quan passaven per aquells camins rals, que el camí ral és un camí, m'explicava ell, molt estret,
que no poden passar carros com es passen l'animal i el traginer, a davant, que el va ativant. I llavors, les penúries que passaven aquell temps, perquè tant sortia com si nevava, com si podia, com si feia fred, com si feia calor, i resulta que aquell temps, per sort o per desgràcia, anaven sempre amb esperdenyes.
Aquelles famoses espardenyes de setbetes que ara valen un ull de la cara, no? Que ara estan de moda, sí. Les traiem per festa amb ajudots plegats, no? Això mateix. Llavors, esclar, amb el fang quedaven molles i quedaven... I tot això m'ho anava explicant de petit i són coses que queden gravades. I llavors, quan ets gran i passes tot això que sembla que ho portem a la sang...
et fa una satisfacció tan gran que, a més a més, si et fan un reconeixement, com em van fer, de traginer d'un hort, esclar, et sents com una persona que ha fet alguna cosa.
per aquest poble. Un membre estimat del poble, eh? Sí, perquè jo sempre he cregut, i cada vegada estic més convençut, que una nació, la força d'una nació, és la seva cultura. I llavors, aquí Volsareny, la gent de Volsareny, és el que fem, portar el nostre granet d'arena amb la cultura de Catalunya, amb aquesta festa, que per mi és una gran festa.
i veure si fem una nació gran, sana i plena. A veure si ho aconseguim. Vostè, el que ens ha explicat, que ha estat molt interessant, és que el seu avi era traginer, perquè ens fem una idea d'on a on traginava coses. Ell sempre deia que anava des de Balsarenya a Berga.
De Balsarenya a Berga. Sí, anava de Balsarenya a Berga dos cops a la setmana. Dos cops a la setmana. I això entenc que es trigava, per tant, més d'un dia per fer-ho. Això ja no ho sé. Això no ho sé perquè jo acabia de néixer. Això és una cosa que m'explicava a la vora del foc quan jo era petit. I esperava el vespre quan feia fred a l'hivern. Perquè el meu avi m'estimava molt. I sempre pensava molt en ell.
Ho dic perquè ara, per anar de Balsarenya a Berga, podríem buscar-ho a través de l'ordinador, que segur que ens ho diria, però vaja, no deuen ser més d'una hora o dues, no? Sí, a peu, sí. No, no, no, m'imagino un cotxe, vull dir, un transport. No, Berga, amb...
Potser en 20 minuts, si va, d'aquí Balsareny. Doncs ara es nota que no som de la zona. Si ens féssim preguntes sobre el Maresme, potser les encertaríem més. Però, en tot cas, no els sorprèn que es pugui... aquest canvi, no?, que amb tan poc temps hagi canviat tant les velocitats, no? Home, i tant, i tant. Això és el progrés, el progrés del temps.
Sí, hi ha tanta autocomunicació amb cotxes, trencs i totes aquestes coses, que al final, ja ho veu, el paro cada vegada n'hi ha més.
Abans de treginers, però potser aquí a aquest poble hi havia 25, per dir alguna cosa. I ara, amb un camión o una furgoneta, ja ho fa tot. Ja ho tenim fet. Molt bé. Francesc, Quico, Maia, ja suposo que ens preparem per la propera edició, no? Sí, jo sempre estic
preparat, ja ho saben. Molt bé. Doncs moltes gràcies per haver, Teresa, la nostra trucada i que vagi bé aquesta festa del Treginyer que serà el 2014. Gràcies i fins aviat. Va bé, a vosaltres. Gràcies. La xarxa de comunicació local La xarxa amb l'any espriu
Que he escrit ratlles curtes és evident. Ara, que aquestes ratlles curtes portin ni un bri de poesia, això ho dirà el futur. De vegades jo penso, però, què és el que sap la gent? La frase del dia per Rosa de l'Or, estudiosa de l'obra d'Espriu. Vé per tu, bé per tu,
a mostrar-te, per tot el silenci del mar, el reialme fidel de la nit.
Rosa de l'Or parla de Salvador Espriu. Vaig conèixer Espriu el 1982 a partir d'una exposició que vaig fer en un congrés a Roma. Li vaig enviar el meu text i un dia em va trucar i em va dir que l'anés a veure. Et feia una mica d'examen per veure amb qui estava parlant...
com si no s'acabés de fiar massa de la gent que apareixia per allà. Sembla que vaig passar l'examen i ens vam anar veient fins molt poc abans que morís. I aleshores jo li anava explicant tot el que anava sortint
Ell em va aconsellar per la tesi doctoral que, en lloc d'entrar per la poesia, que comencés per la narrativa, cronològicament, i que anés pujant. Això d'anar pujant, ja estem en el llenguatge cabalístic, perquè la cabal és com una escala que has d'anar pujant nivells evolutius cada vegada més elevats. I aleshores és el que vaig fer. La xarxa de comunicació local amb l'any espriu.
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu.
Postals és el nou disc dels Catarres, el trio d'Aigua Freda i Centelles que va guanyar el Premi Enderroc 2012 a la millor lletra de cançó per Jennifer. El nou treball discogràfic conté 12 temes i els components del grup han creat 12 postals diferents amb les lletres de cada cançó i han fet artesanalment les tapes de cada disc, que estan numerades, per tant, no hi ha cap disc igual a la venda.
El primer single del disc és aquest, Vull estar amb tu. La xarxa de comunicació local.
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Doncs parlant de traginers, de transports, d'anar amunt i d'anar avall, hem de saber com arribar a Balsareny, Joan. Abans, però hem de dir que el nostre tècnic, en Carles Capellà, ha mirat la distància amb cotxe que hi ha entre Balsareny i Berga per constatar les meves dificultats geogràfiques i queda clar que són 25 minuts en cotxe, per tant, queda feta l'esmena i faig propòsit de millora. Molt bé. Bé, en tot cas, per arribar a Balsareny, si anem en cotxe des de Barcelona, si arriba per la carretera C16.
i amb l'eix transversal, si hi va des de Lleida o de Girona. Si aneu en autobús, la línia que va de Barcelona Puig-Sardà, del companyi Alsina Grells, connecta Barcelona també amb Balsarell. Autos Castellbisbal també té una línia d'autobuses que connecta Barcelona, Rubí, Castellbisbal, El Papiol i Molins de Rei. I en trenes pot arribar amb la línia 4 de Rodalies-Renfe fins a Manresa, també amb la línia Llobregat i Enoi dels Ferrocarrils de la Generalitat, això és nou, encara no havíem citat cap presència de Ferrocarrils,
i un cop a Manresa enllaçar amb un autobús de l'Alcina Grells cap a Balsarenya, al qual abans fèiem referència. Fantàstic, doncs espera, Joan, que aprofito per parlar del nostre WhatsApp, a veure si trobem el so de WhatsApp. A la tarda d'estiu ens agrada comptar amb vosaltres i per això us posem a l'abast del nostre número de WhatsApp al 617-329-887.
617-329-887. Avui destaco un parell de missatges que arriben de les Terres de Ponent, motivats per la presència de la terrasseta de president Joan. Mira, tenim la Laia, una noia, una lleidatana, que diu que és de Lleida Ciutat i que està molt d'acord amb els nois de la terrasseta amb el tema aquest de viure la festa fins al límit.
Ells ens comentaven això, que quan fan festa, fan festa. I no estan per punyetes. I doncs mira, la Laia diu que ja està d'acord. La Marta, que no ens defineix d'on és, però que diu que ha riugut molt amb el grup. I que una abraçada pel programa i per l'equip.
Home, realment el momentazo de quan has improvisat el garrotí valia el seu pes en hora. Mira, no ho sé, jo trobo que ens havíem de deixar anar tots, no? Absolutament. I així ho hem fet. També tenim un Toni, un Toni de Girona que saluda el programa i res, diu hola, hola a la tarda d'estiu, en Toni.
A banda del WhatsApp, si voleu contactar amb nosaltres o seguir el que fem, ho podeu fer des de les nostres xarxes socials, el Facebook i el Twitter. El Facebook és facebook.com barra latarda en xarxa i el Twitter és una roba, la barra baixa i tarda. D'acord? Volem sumar-vos com a ingredients del nostre programa i per això us animem a que ens envieu els vostres missatges a través de les xarxes socials o del WhatsApp al 617-329-887. Joan.
Molt bé, doncs el tenim aquí, just al cantó de l'ordinador. La Georgina el veu ipso facto, eh, si envieu un missatge. El tinc supercontrolat. Música
Samba, samba, Joan, samba. Aquesta samba ens trasllada lluny de Balsarenya. En concret, ens porta al Mato Grosso, a Brasil.
Exacte. Segurament molta gent ho sap, que Pere Casaldàliga està al Brasil i tota la seva feina, però no sabem si la connexió amb Balsareny, perquè és fill de Balsareny, és molt òbvia o no. En tot cas, avui, per tant, nosaltres aprofitem per fer aquesta connexió entre Pere Casaldàliga i aquesta població Balsareny, on va néixer el 16 de febrer de 1928. Ara té 85 anys. És bisbe emèrit.
de Mato Grosso, vol dir que ja no és el bisbe oficialment, però que segueix ostentant el càrrec. També és escriptor i poeta, que és una faceta que potser no es coneix tant, i el que sí que sap la gent és que des de l'any 68 es va traslladar a São Félix do Araguaia, en aquesta regió del Mato Grosso, a Brasil.
Des d'allà ha estat un seguidor del que se'n diu la teologia de l'alliberament, és a dir, d'aquella visió de l'Església que vol estar connectada amb les causes dels pobres i amb els mateixos pobres i treballar en favor seu. I Casallàliga és conegut justament per això, per haver treballat pels drets dels indígenes i camperols de la zona en contra dels interessos dels terratinents.
tenen la possessió de la terra i a tota aquella lluita entre qui té la terra i qui la treballa, i totes aquestes qüestions que ara podem ampliar una miqueta. En tot cas, per conèixer millor la figura de Pere Casaldàliga, saludem la Fina Ferrés, que és presidenta de l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga. Bona tarda, Fina. Hola, bona tarda. Primer de tot, com es troba el Bisbe Casaldàliga, que sabem des de fa temps que té una salut delicada? Sí, la Casaldàliga té Parkinson des de fa uns anys...
Però bé, es troba bé, perquè aquests dies justament ha estat a Goiània, perquè tocava fer-li una revisió de rigor, de rutina, per veure si la medicació que li donen és l'adequada, i realment han dit que l'havien trobat molt estabilitzat i que estava bé dintre de la malaltia, estava ben portat i que anava seguint bé.
Sí, sí. Darrerament, també cal dir que el bisbe Casaldàli ha segut com d'exiliar uns quilòmetres d'on te residia, justament per problemes d'aquest conflicte que explicàvem, no?, dels terratirins i de tota aquesta qüestió, que gairebé em sembla que no havia passat mai, que s'hagués de marxar d'on te viu, no? No, les circumstàncies aquesta vegada han sigut una miqueta diferents, de pressions n'hi han hagut moltíssimes,
El que passa que també és tota la complexitat del tema, que les coses van canviant. Ara es tractava que al desembre hi havia el retorn de les terres dels indis dels Xavantes, i hi havia aquest ordre judicial que s'havia de portar a terme, i davant d'una miqueta la pressió i de les amenaces que havien rebut, no sols cap a ells, sinó cap a també el perill dels agents pastorals de la paralisia,
i donat que el bisbe Pere en aquest moment és bisbe emèrit i que no volia que per aquests motius de les amenaces entorpíssim per res el desallotjament dels terratinents i el retorn a la terra indígena, doncs va accedir per uns dies de sortir de Sau Fèlix, no? És a dir, que va ser com una marxa preventiva, no?, per ajudar que es fes justament el que ell reclama, no?, que és el retorn d'aquestes terres. Per tant, en aquest sentit, de bona notícia.
Exacte, en aquest sentit sí, van ser uns dies que l'aparell va patir-hi, perquè això d'estar allunyat de les persones amb les que vols estar colze a colze, doncs això et fa patir, però saps que d'alguna manera és perquè la situació, perquè s'agilitzi tots aquests tràmits, perquè no hi hagi pressió, a més a més, de tipus aquesta amenaça de mort, no hi hagi aquesta pressió sobre la paralisia, i doncs per agilitzar aquestes coses, la seva sortida de ser Fèlix,
va ser positiva. Sort que no van ser un accés massa dies, no? Va poder tornar a casa després i l'acció es va anar portant a terme bé, sí. Com us comuniqueu amb ell? Bé, nosaltres ens comuniquem sovint, sigui per internet, sigui telefònicament, i perquè també dintre del grup de l'Associació Araguaia hi ha la Maritxo, que va molt sovint a São Félix, forma part també d'una xarxa de suport al bisbe Pere,
que periòdicament un parell de cops a l'any fa uns períodes llargs d'estada allà, a part també de les visites que membres de l'associació Araguaia fem i també de la família, estem totalment connectats a través d'en Pere i a través de les persones que estan a la paral·lèsia. Amb els anys ja som una família una miqueta desplegats.
Suposo que la feina que feu és donar suport a les causes de les quals sempre parlo, Visa Casaldàlia, les causes d'ajudar, per exemple, els indígenes i les persones pobres d'aquella zona, però com ho feu, això? Com es treballa des d'aquí per allà? Sí, des d'aquí nosaltres vam començar ja fa 25 anys, quan l'any 89 es va llançar la candidatura del Nobel de la Pau per en Pere Casaldàlia i les seves causes,
En aquells primers temps ens va moure el tema de moure aquesta candidatura perquè era un paraigues per tota la persecució que aquestes causes, el món indígena, els camperols, patien en aquells moments més de pressió i de dictadura. I un cop a l'any 92 es va donar el Nobel de la Pau a la Rigoberta Menchú i amb això quedava reconeguda la causa indígena,
En Pere i tots de Motobacord vam dir que aquesta campanya ja és el moment de donar-la per assolida. I a partir d'aquí vam continuar treballant amb la divulgació de les causes d'en Pere, d'acostar aquestes problemàtiques que es diuen allà i buscar també les causes similars que vivim aquí nosaltres i que poden ajudar a treballar en comú. A partir d'aquí cada any hem fet una campanya...
uns anys hem treballat els nens de carrer, altres vegades la dona, hem treballat la immigració, tots som a casa, hem treballat ara últimament els temes de l'agenda llatinoamericana, que és una agenda que promouen en Pere Casalsàliga i en Josep Maria Vigèlica aquí a Catalunya, està molt arrelada pel grup de l'agenda llatinoamericana de Girona,
estan fent una tasca de divulgació. Llavors, tots aquests temes d'aprofundiment de l'agenda, aquest any nosaltres continuem fent una campanya, portem alguna persona dels països d'Amèrica Llatina, de Brasil, i aquí, llavors, aquesta persona ens aporta la realitat d'allà i fem una mica de feedback de les dues realitats, voltant per diferents pobles, segons el punt en què ve i els dies que té, incluent l'estada amb una trobada més àmplia
on llavors és la trobada central com a clausura. Aquest any la vam tornar a fer a Sant Cugat del Vallès per celebrar que feia 25 anys que allà havíem fet la primera trobada. D'acord. Deixa'ns preguntar-te, que no se'ns acabi el temps, Balsareny. Quin record creus que té el bisbe Casaldàlia de Balsareny? Ella en parla, mai, de Balsareny? Perquè fa molts anys que no hi ha estat, no? Suposo que des que va marxar de Catalunya.
Per ell sempre ho té el cor, per ell és la casa pairal, la llet i la vaca, la pagesia, el castell, la mare de Déu del castell, ell és molt fort, té una gran devoció a la mare de Déu del castell, i les aigües del Llobregat estan germanades amb les de Saufelix d'Araguaia, amb el riu Araguaia, vull dir que
Moltes vegades també el Llobregat ha viatjat cap a l'Araguaia i està totalment unit. Fina, nosaltres el veiem al bisbe Pere Casaldàliga com un heroi real, com un exemple a seguir. Imagino que a Balsareny, òbviament, el veuen de la mateixa manera. Quin és el sentiment de la gent de Mato Grosso cap a ell? La gent de Mato Grosso és sentir que tenen més que un bisbe,
és un mes entre el poble, no? És una persona que ha fet un gran treball de comunitat, que ha fet que els egits de pastoral, que totes les persones, els religiosos i els laics que han fet equip amb ell, l'han sentit més que com un mestre, que ho és, o han sentit com un mes, un de casa, no? Han fet família. I això, amb una església que realment ha volgut estar encarnada entre els pobres i entre el poble...
Té molt de valor que sigui un mes i que les jerarquies no pesin, sinó només pesen en els moments en què han sigut propícies per treballar alguna problemàtica o algun tema que, o parlar-ho des de l'abast de Vista, ha tingut més relleu, no?
Molt bé, doncs Fina Ferrer és presidenta de l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàlia. Moltes gràcies per haver atès la nostra trucada i bona feina. A vosaltres i gràcies per ajudar-nos a divulgar les seves causes. Gràcies. Fins aviat. A reveure.
Descals sobre la Terra Vermella és el títol de la minissèrie sobre el bisbe Pere Casaldàlliga, que TV3 estrenarà aquest 2013. Se'n va fer la presentació ara fa molt pocs dies, precisament al Brasil, tot i que crec que ell no l'ha vist, ara ens ho explicarà Francesc Escribano. Aprofitant aquest viatge del president Mas, es va voler cloure amb la projecció, amb la premier, diguem-ne, d'aquesta presentació.
Francesc Escribano, Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? Em sembla que ho explicàvem bé, no? Veu anar a fer a Brasil, aprofitant el viatge del president Marx, la premiere de la minissèrie, però sense veure que és el dàliga. Sí, sí, un primer pas d'una part del primer capítol de la sèrie, són dos capítols en la versió catalana. També és una producció en la que hi participa la televisió de Brasil, la televisió pública brasileña, TV Brasil, i també televisió espanyola, també es podrà veure televisió espanyola.
Com va anar aquesta presentació? Perquè suposo que anar a presentar un producte d'una cosa que és molt nostra, però que alhora també és molt del Brasil, deu ser una situació interessant, no? Fantàstic, perquè hi havia molts dels actors brasilents que hi van participar a la pel·lícula, hi havia alguns dels tècnics, hi havia també una comunitat catalana, hi havia el president Mas...
I va ser un acte a la Cinemateca, a la Filmoteca de San Paulo. Estava a baixar les dues bales de la Filmoteca i hi havia molta expectativa. I el més emocionant és que tothom va sortir emocionat i feliç per la producció, per veure que aquesta història portada a la pantalla funcionava. I realment emocionava i realment feia justícia.
a la història real d'en Pere Casaldàliga. Francesc, el bisbe Casaldàliga ha pogut veure ja aquesta minissèrie, no? No, no, no. Ni ha llegit el guió. No s'ha pres. Ni va voler venir a veure-ho, perquè tota la gravació la van fer. Mira, fa just un any estàvem allà a Sao Félix, amb els camis de dos mesos, firmant a Sao Félix amb un equip amplíssim de tècnics catalans, brasilells, i amb molta gent del país, amb molta gent... I ell ja va dir que ell, del guió, que es refiava...
que no volia condicionar. Se'ns refiava de mi i se'ns refiava també d'un capellà, que va mirar el vió i ens va ajudar
Jo quan li vaig dir que faríem una pel·lícula, ell primer va dir, home, espero que no sigui sobre mi, només et deixo si és sobre les meves causes. Sempre la modestia de Casaldàliga, eh? Bueno, ho he de dir que una mica el vaig enganyar, és a dir, que va estar, home, és sobre elles, el que fa és que sent fidel a l'esprit de Casaldàliga és una pel·lícula sobretot de les causes, de la gent, de l'anaguai,
i que crec que... crec que li agradarà quan la vegi. Us he de donar una primícia, que és que... em sembla que la vorà aquest estiu, perquè no sabia si ensenyar-li abans o no, encara la versió brasileña encara no està acabada, i a mi m'hauria agradat que veiés la versió en portuguès, que és la versió que... que em sembla que també és la que s'ensenyarà allà a São Félix, amb la seva gent, que és la que em té ganes de veure, però com que trigarà molt, en què trigarà un parell d'anys de mesos, encara falta perquè s'acabi la versió...
que va una mica més redressada, en principi, que d'aquest estiu, com que pujaven dues de les seves nebodes, la Fàtima i la Glòria li ensenyaran la pel·lícula. Estic nerviós ja des d'ara, perquè... Anava a dir, fins al moment en què no rebis un correu seu o una trucada seva amb el veredicte, suposo que... Com que sabia que estava molt nerviós, em va dir, però tranquil, que ja sabem que...
Que això és una ficció, no et preocupis. Ella tu, eh? Estigues tranquil. Si em va dir que estigues tranquil, no vol dir que ho estigui, però almenys estic una mica més. Està rodada en català, en portugués, com funcionen les llengües? Està rodada en català i en portugués. Els actors catalans són fantàstics, l'Eduard Fernández, el Sergi López, la Mònica López...
La Clara Segura, el Caiputs, el Blai Llopis... És fantàstic. El càsting que hem tingut és el Francesc Orella, és un càsting excepcional. Els actors catalans parlaven en català i els actors portuguesos,
El que passa és que les versions seran totes només en monolingües. Serà tot en català, tot en portuguès i tot en espanyol. Per què això? Perquè la veritat és que si volguéssim ser fidels a la realitat, la pel·lícula l'hauríem fet només en portuguès.
Ell parla portuguès, ell s'imposa que a casa seva es parli també en portuguès, perquè l'idioma de la gent no voldria tenir un territori de parla estrangera, sigui l'espanyol o sigui el català, allà, sinó que tota la història passa en portuguès. D'alguna manera té una única llengua. Evidentment, llengües indígenes, i en algun moment sí que apareixen, però és l'única llengua que no apareixeria. La passió catalana és tot en català, i la passió...
en Brasilenya és tot en portugués. Francesc, qui és l'actor que fa de per de casa a Galdàliga? L'Eduard Fernández. Ah, fantàstic, d'acord, d'acord. És un d'aquests actors que literalment s'hi va deixar la pell, la pell i uns quants quilos, perquè es va primar, va llegir tot el que podia llegir, va estar al costat, anava a pregar cada dia amb ell, cada matí allà, va estar més a prop d'ell, va fer una feina...
Una feina tan espectacular que dos mesos acabada la pel·lícula parlaves amb l'Eduard i penso que encara era amb Pere Casaldàliga. Déu-n'hi-do. Francesc, per acabar, teniu-ho pensat fer una presentació a Balsareny o implicar d'alguna manera la població natal de Pere Casaldàliga? Ha de ser l'estrena mundial, no? Això està clar. Perquè avui nosaltres estem dedicant el programa a parlar de Balsareny i no sabem si... L'alcalde em va dir que sí, que volien fer-ho i els altres vam dir que sí i llavors hem d'acabar-ho de concretar
però en principi la nostra idea és fer una preestrena de Balsareny. No sé si serà la primera preestrena que farem, farem algunes preestrenes per Catalunya abans, i la idea és fer-ne abans. El que sí que crec és que ja no tenim data d'emissió de la sèrie, però és probable que s'estreni més a finals del 2013 o a inicis del 2014. Per tant, que un mes abans o així, mira, havíem de...
que la gent de Balsadell poguessin ser els primers a veure-la. Doncs ja frisem, francament, per poder veure l'adaptació del teu llibre d'Escalt sobre la Terra Vermella a l'àmbit cinematogràfic o televisiu, en aquest cas. Crec que m'agradarà molt. A veure. Segur que sí. Moltes gràcies, doncs, Francesc Escribano, productor executiu de la minissèrie i autor d'aquest llibre. Gràcies. Fins aviat.
Per tancar aquesta tercera hora parlarem amb una balseranyenca que també va creuar l'Atlàntic i que ara viu als Estats Units. Com ahir, que vam anar a Mèxic, doncs avui anem als Estats Units i saludarem la Montserrat Cortés perquè ens expliqui on està ara mateix i així desfem l'enigma. Montserrat, bona tarda. Hola, bona tarda. On te'n trobes en aquests moments? En aquests moments soc a balserany a casa meva.
Ah, fantàstic, clar, perquè tu vius als Estats Units però estàs de vacances a Balsaren, correcte. Però, bueno, imaginem que estiguessis als Estats Units. On et trobaríem, als Estats Units? Als Estats Units, visc a Dallas, a l'estat de Texas. Molt bé. Ai, que bo. Quan fa que vas marxar als Estats Units i una mica per què? Doncs, mira, jo vaig marxar l'any 2000, o sigui que ara fa 13 anys, i jo aquí era professora d'anglès i tenia, doncs, inquietud i tenia ganes de viatjar, veure món...
i concretament conèixer els Estats Units i estar exposada a la llengua i a la seva cultura. Aleshores vaig pensar que una bona manera de fer-ho era anar-hi a treballar una temporada. Vaig buscar diferents opcions i em vaig decidir per anar a treballar de mestre de primària. Això suposava un canvi molt important perquè jo era de secundària, però mira, em vaig adaptar força bé i tot i que el pla inicial era de marxar només un o dos anys,
i després tornar, doncs com ja veus, han passat 13 anys i encara hi soc. No puc evitar fer el paral·lelisme amb el virus de Casaldàliga, que crec que també deia l'altre il·lustre fill de Balsareny, que també deia que aniria tornant a Balsareny i no hi va tornar mai més. Tu de moment sí que tornes de vacances, però sembla que també prolongues la teva estada fora de Balsareny, no? Exactament, exactament.
El per què, doncs mira, els països de vegades oferten moltes oportunitats, no? I doncs les vols anar aprofitant i saps, en el meu cas jo sé que sempre puc tornar al sereny i doncs mira, ho vaig allargant i aprofitant el que es presenta. Home, volies conèixer Montse als Estats Units i quin lloc millor i més autèntic que Texas, no? Exacte, estem al que es coneix com el sud, el profund,
una zona molt tradicional i realment acabes coneixent bé el que es veu a vegades a les pel·lícules i que et penses que no és veritat, doncs realment si te'n vas a Texas i dius tot el que es veu a les pel·lícules és veritat. És un terreny dur, no? És una zona dura per viure en relació a la costa, no? Estem parlant de l'interior, deu fer calor, deu fer fred, deu ser una zona dura. A veure, Dallas concretament no és tan dur.
perquè estem parlant del nord de Texas, que ja estem en frontera amb Oklahoma, i concretament els hiverns són molt suaus, que és una de les coses que a mi m'agraden, m'encanten, perquè soc fredolica, i els hiverns són molt suaus. Pot fer fred, però no té res comparat amb els hiverns de Balsareny. I després, d'altra banda, el que és més dur són els estius, molt calorosos,
Però està tot molt ben acondicionat, amb aires acondicionats, i realment no es pateix. No és un lloc dur, climàticament parlant. En tot cas és quan aprofites per tornar a Balsareny a l'estiu. Exacte. El pitjor temps de l'any és quan jo me'l passo Balsareny. Per tant, pel que fa al clima i al temps, tinc el millor d'aquí i el millor d'allà.
Molt bé. Montse, dius que és climàticament, parlant, que no és dur, però hi ha algun aspecte de duresa en aquest lloc, a l'Ales? Sí. Personalment, socialment? Ah, personalment, vols dir? Sí, a la manera... Humanament, no? Humanament, sí. No, nosaltres estem molt contents i així ens fa coses dures. El més dur és estar separat de la família. Això sí. Quan marxes així a l'estranger...
és la part dura, estar separat de la família, dels amics, dels nexes que tens aquí a la terra, i d'estar lluny de les teves tradicions, de les coses que t'estimes, això és la part dura. Però un cop som allà, el país és molt agraït i està sent una experiència molt positiva.
Quan estàs en el teu dia a dia a Dallas, segur que per mil motius deu venir al cap el nom de Balsareny, de la teva població. Què et ve al cap quan penses en Balsareny? Doncs mira, quan penso en Balsareny penso en un poble petit, tranquil, on més o menys conec a tothom, on especialment tinc la meva família a prop.
i on puc anar a tot arreu caminant, perquè allà això sí que no és possible. Allà, a la que sobretot de casa, gairebé he d'anar amb cotxe i he d'anar a tot arreu amb cotxe, no? I aquestes cosetes petites, doncs, es troben a faltar quan no les tens. Quan tu les tens, a vegades no s'aprecien, i és quan no les tens que les trobes a faltar. I la família, la família, penses vol seren i penses en la família, especialment aquelles dades assenyalades com pot ser el Nadal, aniversaris, no?, aquestes festes més
familiars, i trobo molt a faltar les nostres festes i celebracions, la festa dels treginets, aquells dies jo em torno així tota nostàlgica, la festa major, i una cosa que es trobo molt a faltar és el dia del Sant, el dia de Sant Jordi, el dia de Santa Montserrat, perquè aquestes festes als Estats Units no se celebren el dia del Sant, és un dia més, i tu saps que aquí, segons quins sants,
són molt assenyalats i es fa molta festa i molta celebració. Montserrat, que té a veure amb la cançó que ens has dit que et feia gràcia per acabar aquesta entrevista? Sí, exactament, sí. Què és? Digue'ns-ho tu, que la sentirem i t'acomiadem. Doncs és la cançó del Virulai. Doncs moltes gràcies, Montse, amb el Virulai. Ens quedem, que vagi bé als Estats Units. Una abraçada. Moltes gràcies. Una abraçada, gràcies. Gràcies.
Gràcies.
Hem escoltat El Virolai, cançó que ens ha demanat justament la Montserrat Balceranyenca. Joan, moltes gràcies per ser amb nosaltres aquesta tercera hora. Ens veiem demà. Fins demà, gràcies. Fins aviat. Fins demà.
Fins aquí la tarda d'estiu d'avui que ens ha dut a Constantí, Lleida i Balsareny. Seguirem demà vivint l'estiu a Argentona, Lloret i Tortosa. Gràcies per ser amb nosaltres. A les vies de so, Carles Capella, Pere González, Marc Fernández i Marc Soler. A la redacció i producció, Vigui Cajigas, Ariadna Uller, Carlota Borrell, Clara Esparrac, Maria Salí Cromaltes i Efren García. També ens ha ajudat a fer possible...
la redacció d'aquest programa, els companys de Ràdio Constantí, M1FM i Ràdio Balsareny. Aquí agraïm la seva col·laboració, així com ho fem a tot l'equip de Mataró Ràdio Estudi, des d'on fem la tarda d'estiu per la xarxa de comunicació local. A la direcció, Jorgina Alterriba, Joan Salicru, Ariadna Batquet i us ha parlat Jorgina Alterriba. Gràcies, fins demà.
Fins demà!
For a while To love was all we could do We were young and we knew In our eyes For a lie Deep inside we knew Our love was true For a while We paid no mind To the past We knew love would last Every night Something right
Fins demà!