98.1 A la ràdio t'esperen 98.1
En directe, amb atendis de Sant Just d'Espern, al 98.1 de l'FM, i a tot el món, a través de radiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro. Gràcies, gràcies, moltes gràcies.
Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desert. Us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del món ron. Avui, en públic, ens crida des de la bonica població de Tarragona, Vandallós. Gràcies per venir, amics i amigues.
Com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi que té aquí davant meu. Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Escolta, marca tendència amb aquests tacons que portes avui, Carme. Bé, a més a més, també avui al programa, durant aquesta primera hora, ens visitarà el Martí Figueres, a la secció de Festival.
Aquesta setmana no parlarà d'un festival, sinó que ens parlarà d'un blog que es diu Aviva Veu. No sé si et sona, Carme. Diu que em sona. És el meu blog preferit de música guai, moderna i enrotllada. He parlat amb ell? Sí senyor. Què passa? Algú un problema? No, no, no. Sí, sí. Ui, ui, ui. No, no, perquè ens conec. No faig gràcia. Els coneixes? De què els coneixes? De la vida. De la vida? Quina teva o la seva?
De vida en comú, no? És la que coneixes la gent. Diu que teníem un programa de ràdio i després vam fer aquest blog. Això ja és així. Doncs d'aquí una estona sabrem més d'un dels blogs més importants de la música, i que aquest sí que marca en tendència, no com els teus tacons, de la música moderna catalaneta.
També parlarem amb la Roser Arts, la nostra educadora canina particular que ens visita cada dos dijous. I avui parlarem de Carme, un tema que t'interessa molt a tu. No, no, no, no riguis, perquè és veritat.
El tema del menjar els animals. Què rius? Però a què rius, Carme? Perquè sempre... És un tema molt interessant. No, perquè sempre m'agrada com ho expliques. És veritat. Perquè és com si no t'interessés. I llavors t'esforces perquè sembla que t'interessa. Que no m'interessa. I es veu artificial. Li vaig demanar jo, expressament, que triés aquest tema perquè em preocupava molt i fa setmanes que no dormo. A més a més, també a la segona hora ens visitarà el locutor més jove de Catalunya, que no més petit. No? No, més petit és el Galindo, quan estava allà a la cadena Cera a la Ventana.
No, és... parlem d'Eric Pomar, que també estarà amb nosaltres a la segona hora del programa. Ja us aviso tots, quin dia l'Eric Pomar avui, va bé? Sempre la gent em diu, com ve l'Eric Pomar avui? I acabarem amb els esports extrems del David Pedrós. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. Morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Oi, de més penya que morro. Carme, abans de passar les notícies de Sant Just... Sí?
Saps que tenim una nova aplicació que es diu Songify. M'agrada això. La vas escoltar ahir? Va escoltar la secció? No. I com la coneixes? Perquè després m'ho vas explicar. Ah, t'ho vaig ensenyar després. Una cosa nova l'ensenyo a tothom. Doncs mira, anem a fer la teva entrada. Ah, sí? Clar, fem-la. Va. I llavors, per la gent que no sap que...
Has de dir un nom o una algo, una frase i llavors farà la cançó, ja ho veureu. No sé què dir per això. No, no, si ho dic jo. Perquè tu no pots parlar. Ah, jo no parlo? No, perquè el mòbil el tinc jo i tu estàs molt lluny, no arriba. I què, no es pot fer des del so que sona en altaveu? No, no, no es pot, no es pot. O sigui que ho faig jo i ja està. El Carles diu que sí que es pot. Sí, acostant els auriculars aquí i... Clar. I sí, per això no és la trece ru del percebe. Mira, anem a fer-ho.
Les notícies amb la Carme Verdoi. No, un moment. Torno, torno. No m'ha agradat. No m'ha agradat. No m'ha agradat com ho he fet. Tira, atras, en darrera. Back, go back. Estàs com la veu que mai pas, no? Sí. Espera, espera. Semblaves un anunci. Tornem. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoi. Molt bé, ara està fet això. No sé si escoltarem alguna cosa o no, però aquesta és l'entrada. Vinga.
Les notícies. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoll. Les notícies de Sant Just amb Carme Verdoll.
Bueno, cada dia ho faré jo. Bueno, prou ja. Prou, prou, silenci. Bueno, escolta Carme, no, això ho farem només avui. M'agrada molt, eh. Amb tots els col·laboradors que vagin passant, i les martifigueres també. O no. En fi, va, passem a... Coses. Passem notícies.
Carme, però on comencem avui? Doncs comencem parlant d'una xerrada que es fa aquest vespre, aquí a Sant Just, o aquesta tarda més aviat? A les 7 ja et diries vespre o tarda? Jo diria que és vespre, vespre. Sí? Doncs a les 7 del vespre? Sí, sí. De fet jo diria vespre o tarda, depèn.
Per què dius pre? Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè o tardar depèn. Prè
dos hores de programa perquè jo estaria tot el programa fent això però no pot ser. No, no pot ser, no pot ser Carme, no pot ser. I quan no pot ser, doncs no pot ser. En fi... Jo estaria tot el programa fent això però no pot ser. Clar, no pot ser. Jo estaria tot el programa fent això però no pot ser. No pot ser. Perquè jo estaria tot el programa fent això però no pot ser. No pot ser, no pot ser. Perquè jo estaria tot el programa
Està molt bé. Aquesta és una mica com David Dysart, no? Sí. Vinga, va, Carme, va. En di Lucas, vull dir. Sí, una mica així com més... Està molt bé, això, eh?
Dóna joc. Dóna joc, dóna joc. És que cada frase que avancem, és que no, el programa d'avui no té ritme. No he dit res. No té ritme, perquè clar, estem encallats. No he dit res. Va Carme va, repassem les notícies. Va, però comencem. Ostres, surt. No em deia que avui...
Bona, ja. Un moment. Vaig a fer una... un benefici... Com es diu això? Una obra social. Una obra social, exacte, com la Marató de la Pobresa, que fan aquí diumenge. Doncs jo faig la Marató de la Penya del Morro. Ah, ja està. Ja no hi ha mòbil. S'ha acabat l'explicació. Sí, home, no pot ser. Vinga, va, Carme, què passa a les 7 del vespre? O tarda? Doncs que la Sant Juste, en què va dir, es presenta el llibre Nutrición físicament alí emocional.
és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental, un estudi que serveix per donar, com vam explicar aquests dies, recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Serà avui a les 7 a les golfes de Can Genestà. Passem a la següent notícia de Sant Just.
Passem a la següent notícia de Sant Just. Gràcies. L'he gravat mentre tu estaves fent la notícia. Jo ho veig ja. Està bé això, eh? Passem a la següent notícia de Sant Just. Carme, a veure, per on continuem? L'escola Montseny celebra la festa de la Primavera, demà divendres, a partir de les 5 de la tarda. Ah, molt bé. A més, la tensió d'arquils d'assistents podran gaudir d'una actuació musical del grup Mínimal 21. Mínimal 21? Ah, molt bé. Així com d'una mostra de dansa. També hi haurà tallers d'instruments, manualitats de flors de paper i exposicions de manualitats fetes pels infants.
i els infants de 6è vendran reposteria i begudes per recollir diners pel viatge de final de curs. I, justament, també amb aquest mateix objectiu, avui aquest vespre els alumnes de 6è presenten l'obra de teatre Bruixes, un acte dirigit a tots els públics, els menors de 3 anys tenen entrada gratuïta i els nens hauran de pagar 3 euros, els adults 5, una obra que es representarà a partir de les 8 a la Teneu. Aquests diners, com dèiem, també serviran per finançar el viatge de final de curs de 6è. Hola, Carme.
I l'última notícia del dia d'avui és... Carme, l'última notícia. No sé quina vols que faci, perquè tinc dues coses noves. Doncs Carme, la que tu vulguis. La que tu vulguis. Va, farem una i demà farem l'altra. Sí? Quina és? Sufega aquest noi. Sí, sufega, perquè està com...
Doncs parlem del nom nou del centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. És veritat. Perquè les entitats ja han proposat noms, eh? Ah, sí? Sí. A veure, no m'ho diguis. Per exemple, noms com l'Sply, l'Sply 2, el K.O. 2, eh, no? El drac de Sant Just 2... Les candidatures havien de ser en femení, ja fossin noms propis o comuns. Un criteri que respon al Pla Municipal de Gènere, que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants
a carrers, places i edificis públics de Sant Just. Les opcions les han plantejat els col·lectius que desenvoluparan activitats en aquest espai, a més del Consell Municipal de les Dones i també l'Arxiu Històric Municipal. Jo proposo... Jo proposo... No pots proposar. Ah, no? Per què? Perquè estan proposats i s'han de votar els proposats. Ah, s'han de votar els proposats. Va, d'acord. Jo proposava una professora que em va marcar molt a mi a l'Institut de Sant Just, que és la Fita. I llavors, que es digués Escola Fita.
A veure quins són els noms que hem de votar.
Carme Pérez i Verdú, mestra i veïna. De Sant Just. Marga Miró i Colea, filòloga i veïna. Veïna de Sant Just actualment. És molt fort, no? Que tu, en vida, presenciïs una escola que porti el teu nom. Estem acostumats a que jugadors de bàsquet de Sant Feliu ho tinguin. Però clar, una escola és molt fort, això. La Campana.
símbol de l'escut del municipi. Em pensava que anava a dir a l'altre escola. Dic, hòstia. Dic, no. Dic, hòstia. Dic, dic, dic. Dic que arriba d'allà i... Arxament del V1, no? Quan arribes. I les escoles, que és l'ús històric de l'edifici. En les properes setmanes la ciutadania hi podrà arribar seva. Perdona, a les escoles, així en general? Sí. Tothom tindrà l'opció d'escollir quin nom prefereix a través d'internet i de les bulletes que s'ubicaran en diferents equipaments municipals. Ja ho anirem explicant. I a través de radiodesver.com i les xarxes 2.0 o no?
A través d'internet ja matisarem de quina manera. Què passa? Què passa, Carme? Fins que no estigui tot clar, jo no vull avançar els deveniments. L'altre dia vaig veure una circular que circulava, que era el que fan les circulars, i que deia això, que a través de... Doncs potser sí, potser sí. Ah, potser sí, no ho sabem, no està confirmat, no? Ho diu una circular però no està confirmat.
Molt bé, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que a partir de les 7 del vespre, els entus notícies. I ara mateix tota la info que vulgueu a radiodesvern.com. Pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb el Martí Figueres. Carme, gràcies. Adéu, bona tarda.
A Sant Just d'Esbern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. La penya del morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver.
Continua la penya del morro en aquesta tarda de dijous. Avui, 24 de maig, no sé si ho hem dit al començament, però teniu en compte. Ai, que és la vida. Efectivament, Jordi, per Martí Figueres, que ja sabeu, cada setmana, el dijous, ens visita aquí al programa per explicar-nos com li va la seva vida, i sobretot, més com li va la seva vida, que això... Martí, bona tarda.
Bona tarda. Et va bé la teva vida, estàs bé? És important saber-ho. Sí, sí, ens alegrem molt. Gràcies Jordi. Vull fer una mica de teràpia, ens avises i ja... Tu ja saps que estar aquí per mi sempre és una teràpia. És una teràpia, no? Molta gent m'ho diu això. A veure si acabarà sent com una mena de consulta de tardes, no? A Sant Just. La gent ve aquí, es desfoga.
Se'n va a casa més tranquil·la. I la gent que ens escolta també. Més la penya del morro, la penya del loco. La penya del loco, sí senyor. Avui en Martí has anat a... bueno, has anat. Ens parlarem d'un festival. Ha anat bé aquesta setmana, però? Ha sigut una setmana tranquil·leta.
Home, també està bé prendre's les coses amb calma. Però on has anat? A un festival balneari? A un festival de yoga? Al monestir budista del Garraf? Escolta'm, no. Si existís un festival així, en un balneari...
Allà amb els budistes. Demana'm acreditació per mi. Anem als dos. Anem als dos amb la tovalloleta. I tant. El que passa és que aquesta setmana he decidit descansar una mica perquè no he anat al lloc. No has anat al lloc? Quina petxorra. I vens aquí a la ràdio al programa i dius escolta, no he anat al lloc i tens una missió que és anar a festivals.
Eh, i amb la cara ben alta eh. I amb la cara ben alta, no? Molt bé, molt bé Martí. No sé, ja em diràs tu que és el que fem avui. Tu tranquil que jo no deixaré penjar a la secció, ens al contrari. Però abans, escoltem si et sembla bé, fem una mica de repàs d'agenda de festivals, no? Oh, si tant, quin misteri que ens porta en Martí avui. Well you can wander on down the camp street, any old Saturday night.
Bé, avui ens volem fixar en un festival que ja està en dansa, i m'ho he millor dit, i que dura fins aquest diumenge. És un festival que sona així.
Que estan picant de mans, Martí, perquè els audience no veuen el vídeo. No, estan picant de peus. Ah, que és claquer. És claquer, és claquer. És clar que sí. És clar que sí. Perquè aquest que sentim és un senyor que es diu Lane Alexander, que ha partit separar el nou festival de claquer de Barcelona. Lane Alexander és un virtuós del claquer de Chicago.
que, per exemple, enguany, juntament amb la Pia Nises d'Alemanya, són els convidats i mestres més il·lustres d'aquesta novena edició. Sí, sí. Qui no els coneix, no? Bueno, nosaltres no, però per a aquells entesos del claquer, que sou que n'hi ha, doncs són un referent, si més no. Parlem de que un festival que va començar a dilluns i que dura fins diumenge,
i que, entre altres coses, fan classes de claquer per a tots els nivells, d'iniciants fins a professionals. Jo sempre he volgut fer claquer. Doncs mira. És una bona oportunitat. I tant. Però les sabates, que t'has de portar com un ferro, no? Has de portar les sabates perquè faci...
Aquest u s'ha de fer amb el tacó. Si vols el que et puc convidar és a assistir a la programació més oberta, al públic menys especialitzat, que dona l'oportunitat d'endinsar-se al món del claquer.
on es poden veure cinefòrums, o per exemple demà, divendres a la nit a la sala Ivanov, s'hi farà una tapjam, és a dir una sessió de claqueï improvisat amb músics en directe. Demà divendres a la nit? Exacte. Jo tinc la copa del rei, no puc anar jo.
És veritat, estàs convocat. Avui, avui sí, estic convocat amb l'Espanta Aguirre, anem els dos. Ah. Una cosa, no ho pregunto, avui no hi ha re dijous, avui dijous, que ho tinc lliure, clar que no hi ha re, no? Que jo sàpiga no. Les classes hi són durant tota la setmana. Les classes són tota la setmana, no? Doncs jo aniré a fer classes aquesta tarda a nit quan acabi d'aquí. I si no, doncs també tens l'opció d'anar-hi dissabte a la tarda, una es farà una mostra coreogràfica, una es descobriran companyies i grups emergents. Tot això és gratis sempre o no?
Alguns actes sí i altres no. Vale. Per exemple gratis podria ser... Ara, ara. Estem en època de crisi i la gent també vol coses gratis. No, ja t'ho dic. El diumenge al migdia. Diumenge al migdia. Diumenge al migdia. M'apunto eh, diumenge al migdia. Davant del Molino. La placeta que hi ha davant del Molino. A partir no sé si és les 11 del matí es farà una mena de mostra de...
De claquer on passaran també artistes i grups. Estarà a l'Amanya? Estarà a l'Amanya. A l'Amanya estarà. Si no fos per aquests moments em tiraria un tret al cap.
No, però vaja, això serà diumenge al migdia davant del Molino. Però és que a més, es rematarà la jugada. Què? Amb una posterior paella. Què dius? Gratuita també per a tots els públics. Amb això ja no sé què dir-te, no sé si hauràs de pagar un tiquet. Bueno, fem clar què. Què faran? Ballaran sobre la paella?
Ah, esclar, esclar. No, home, no, no, no, no, no, no. L'anunci de Fari natxant amb la sabata. Escolta, i què veig aquí? Que la cloenda del festival serà una gran gala al mercat de les flors presentada per la mítica Mari Pauguer. Que tothom sap que també és una gran ballarina, em declareu no, però és ballarina. És veritat, i llavors ens colen tots. Que ens espera un cap de setmana per acabar amb els peus calents.
Va, Martí, ara sí, toca parlar del festival d'avui, tot i que més que parlar d'un festival, has dit que no has anat a cap festival, per tant no sé de què parlarem, jo t'ho dic a casa. Doncs parlem d'una web que, diguéssim que aquesta web té una gent que parla a través de la web, també en el seu moment va anar a muntar un cicle de concerts programant molts artistes diversos, per exemple un artista, una casa pagès com aquest que sona ara mateix.
Escolta, aquest no és el Fernando Alfaro? I tant. Ah, llavors avui estàs molt misteriós, a veure si ho encerto. És un festival de Fernando Alfaro? No, no. Si em permets, presentem Fernando Alfaro i el recomanem. Però jo no vull parlar de Fernando Alfaro, perquè aquest va ser un dels artistes convidats al Cicle.
El que parlaré. Però deixa'm primer de tot... Quina expectativa amb artistes que hi ha avui eh. Sí, és una mica com cancina. No, no, no. Desvetllarem ràpid la incògnita. Avui parlem de periodisme. Ah, periodisme. Exacte. Des de fa uns anys a tot el món s'ha instaurat una nova forma de periodisme. Un periodisme més accessible a tothom i més barat. On sols necessites principalment una connexió a internet.
Estic parlant dels blogs. Home, Martí, a més tu tens un blog, no? Tu mateix fas periodisme al blog. I tu? Bueno, jo no, jo no. Jo no tinc cap blog. Nosaltres tenim uns blogs on tenim un penjar amb els nostres continguts a mesos d'aquí.
És veritat, és veritat, que no ens donen un premi de millor blog de Catalunya, Martí. Si voleu veure el blog del Martí Figueres, que el recomanem molt, podeu anar a radiodesvern.com i a baix a l'esquerra veure el Martí Lletotrejat amb un collonel i tal, doncs si està molt guapo, cliqueu sobre ell, metafòricament parlant, quan el trobo pel carrer no li feu coses. I anireu directament al seu blog, allà on comentes una mica tot el que parlem aquí i més coses, no? El que et dóna la gana, Martí.
Potser, però principalment el que parlem aquí. Sí, és que fa temps que no entro, com que no actualitzes. Saps que? És broma. És broma, Martí. En fi, no parlem del meu... No he vingut aquí a parlar del meu llibre. Ah, no? De tu blog?
He vingut a parlar d'un altre blog, i d'un blog d'un cert nivell de qualitat. Avui vull parlar d'un blog que actualment ja és referència per molta gent, que vol descobrir nous grups, que vol llegir entrevistes als cantants al moment, o per exemple vol llegir cròniques dels últims festivals fets a casa nostra.
Com per exemple el festival d'ah, el festival internacional d'autor de Barcelona, que en vam parlar fa una setmana. Martí, no puc aguantar més, ja portem deu minuts a secció. Quin bloc és, quin bloc és, per favor, Martí? Estic parlant del bloc Avivaveu. Avivaveu!
Molt bé, a mi me'l veu eh. És un blog home, em sona eh, em sona. Escolta, no és el blog de l'Eduard Gras? Si, entre molta altra gent hi treballa l'Eduard Gros. Gras, no Gros. No sabem si és Gros. És que jo no l'he vist. Jo tampoc. He parlat amb ell. I té la veu prima o Gros? A qui m'has matat? No, bueno ara escoltarem de fet. Però esclar, com que internet és anònim i la gent escriu i no saps com és la persona darrere, no totes són roses i de 19 anys. No.
També n'hi ha roses i de 18. En fi, l'Eduard Gras escriu i de fet s'ocorre, no? I fa un programa. A veure, què és això del bloc a viu a veu per a la gent que no ho sàpiga? Mira, que ens ho digui ell mateix com va començar.
tot comença com nosaltres, com aquí. Mira, jo anés d'un antic projecte, que era un programa de ràdio que havíem començat amb companys de la facultat, on jo vaig estudiar per l'Estat, va començar un programa de música i tendències amb gent de la facultat, va entrar més gent i al cap del temps, aquest programa es va acabar, però mentrestant, just acabàvem de començar aquest cicle de concerts. Però el programa s'acabava perquè em perdien les coses de la vida,
i un petit part dels que feim aquest programa vam decidir doncs seguir endavant amb el Cicó de Concert de Via 10, el Fantàsticó, i a més a més obrir una poeta d'això de cultura, com el mateix programa de ràdio que fèiem, però bueno, amb petits canvis i un projecte diferent, i així vam continuar i fins avui, i d'això ja fa tres anys. Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,
Déu-n'hi-do, eh, un blog que ja porta 3 anys, va engegar a la web aquesta gent, i arreu d'un programa de ràdio, en una ràdio local, imagino, quina ràdio era, tu saps? Per curiositat, eh? No t'ho va dir? Sí, sí que m'ho va dir, però no sabria... Renega de la ràdio local, espero que no, eh? No, no, no, que m'ho va dir, però que no...
entre que no vaig saber entendre massa i tampoc deus ser molt local a la barri. No ho sabem, no ho sabem. La qüestió, vam començar el programa a ràdio i al mateix temps també o al cap d'uns anys vam tenir la idea d'engegar aquest cicle de concerts en un local petitó que es diu El Fantástico Club que és al Passatge dels Escuders número 3 al centre de Barcelona.
que està baixant a la Rambla a l'esquerra, no? Exacte. Per tant Jordi, ja tenim aquí directament la vinculació amb els festivals per aquesta secció parlant de festivals. Ah, va, ostres, ho hem agafat eh, ho hem agafat. Ha costat, ha costat, però ja hem arribat. De fet, el Bloc VivaVeo, o aquest conjunt, aquest projecte, digue-li com vulguis, també té una estreta vinculació amb el festival de... Sí, tenen, bueno, porten tres anys col·laborant.
i el cicle vi de veu anés a partir de les ganes que teníem de programar els grups que ens agradaven, els grups d'aquí, amb el repte de fer-ho en un lloc on no es podia amplificar. Llavors havien de ser concerts acústics, totalment. I llavors ja vam anar a l'exterior de fer-ho també sense micròfon i així per donar-li una mica més de... que fos diferent.
I això ja fa tres anys, i la seva primavera ja va venir el primer any. Clar, moltes vegades el que som és que venen en grups que tothom els coneix o que són coneguts, per tocar endollats i fent sorolls, distorsions i tot, però és una mica ben anar aquí. Venen el fantàstic home amb el dret de tocar sense amplificació.
Es nota que aquest noi va a la ràdio, eh? No? S'ha parlat. Vull dir, s'ha parlat i parla molt. Vull dir que no dic que sigui dolent, eh? Vull dir que s'enrotlla. De fet... Has tingut problemes per editar-ho, no? Tot plegat o no? No tant com potser amb altres. El que sí que ets a dir, ara que ho treus, és que...
Normalment amb les persones que entrevisto xerrem per telèfon durant quart d'hora, vint minuts. Amb aquest tema tot el rècord vaig estar mitja hora xerrant. Mitja hora xerrant eh? Que ho has pagat tot la trucada? I sempre pago jo. Bueno, no em pateixi. Després passa la factura aquí a l'Ajuntament, que molt amablement t'ho pagaran. A veure, cinc persones estan darrere del projecte de VivaVeo, no? Més sempre uns quants col·laboradors externs que també escriuen lo seu. I tu Martí, per què no estàs a VivaVeo? Podries anar?
Bueno, ja faig bastantes coses. No torno a fer, no torno a fer. Ja estaria bé. En fi, vinga va, explica'ns una mica què és el que fan, Avivaveu, aquest blog i tot plegat, que m'imagino, perdona eh, que et tornis d'allà, però el blog és avivaveu.com
Si tu entres pots veure cròniques de concerts, cròniques de festivals... Hi ha el cicle aquest de poesia...
on també s'hi pengen en continguts, i allà, com deia, cadascú el mètode de treball té la seva parcel·la, un es dedica potser més a la producció dels concerts, un altre a escriure el bloc, el disseny, el que s'encarrega del cicle poesia, però bueno,
Que quedi clar, ara per ara no és un mitjà pel qual es puguin guanyar la vida. Que cadascú es dedica a lo seu. I malgrat tot ara han passat de blog a web i sembla que potser comencen a generar una mica d'ingressos. Ah, sí? Sí, i així a poc a poc ja estan el que estaria deixant al món de l'amaterisme. I potser fent passos sense
Tampoc per tindre un massa, sinó per professionalitzar-se. De fet, hi ha veus un referent, i ho és sobretot per la qualitat dels seus continguts, perquè és un exemple de bon periodisme.
per vistes digitals, ens semblava que ja més hi havia, que tot era una mica com el fenomen Twitter, una mica vomitar-ho i ràpid i vinga cap a una altra cosa. Notícies breus i prioritzant la quantitat de la qualitat. Anar posicionada a entrada, potser tirarem menys continguts, però els continguts que tirem, que siguin ben tractats, que siguin temes que sabem del que parlem, que es veiés i que es notés,
que sabíem de què parlàvem i que el nostre judici o la nostra opinió o la nostra mirada fos... fos una mirada vàlida com la que més.
Per cert, fa un moment Martí comentaves que aquest blog del qual avui en estem parlant va començar en un programa de ràdio. Què hi feien en aquell programa de ràdio? Bueno, era un programa de ràdio de continguts culturals i sobretot entrevistava a grups i com nosaltres també hem fet fins ara o l'any passat sobretot, convidaven els grups a portar els seus instruments i a tocar algun tema. Ah, sí? Molt bé.
I llavors en paral·lel van obrir el Fantástico Club i aquests que... El Fantástico Club que és aquest bar musical, un local musical, no? Que hem dit abans que és al carrer Escudellers de Barcelona. Exacte. O sigui que ells són els propietaris d'aquest bar també. No, no, no, no, no. No barregem a... Val, val, val. No, no. Els de Fantástico Club quan van obrir el local tenien una idea de...
donar-li una certa vida, programar concerts i activitats i tot. I aquests que ja escoltaven el programa van pensar, si vosaltres els de VivaVeo heu de portar grups a tocar a la ràdio, porteu-los aquí, que estaran molt millor, tindran una acústica millor i tot. I així va començar el cicle de VivaVeo. I en paral·lel, al cap de molt poc, al cap de tres mesos, va néixer també la vinculació amb el Primavera Sound.
i 4 mesos tenint la revista i els vam proposar que fèiem coses al metro, que fèiem coses als parcs.
Feien coses aquí i allà, els dies de mar i després de primavera, i els vam proposar escoltar a nosaltres. Tenim el cicle aquest, aportem grups, jo em sembla que si és la setmana de primavera, doncs dic uns dimarts o dimecres, fem un grup allà cada dia i ho inclouem. I ho inclouem fins a la programació, diguem. Està molt més irreportable que la primavera, és clar, hem d'anar a la piscina. I, per sorpresa,
i ens diuen que ens ha fet molta gràcia la idea.
Bé, doncs, poca broma, no?, perquè ja porten 3 anys i, enguany, doncs, amb aquesta tercera edició, la gent de la vida veu s'han volgut posar més seriosos, oi, Martí? Sí, a més a més, també gràcies a l'esponsor d'Estrella Dom, d'Estrella Dam, han creat un bon cap. Estrella Dom, eh?, que podria ser com un... De Dom, amb Dons. Sí, Estrella Dom, Dom.
Dóna'm estrellets. Exacte. En fi, seguim. Hem creat un bon carter de grups independents de l'escena catalana. Així, si fem un repàs, comença tot aquest dilluns, que ve, a les 7, amb el grup de Siktor Valdanya amb The Check This Out, projecte punk rock del musiqui cantant Víctor Saldanya. I després a les 8 de la tarda li toca el torn als Aliment. Un grup de girona que sona molt bé i que sonen així.
A veure com sona el... Aliment. Cantant en anglès o m'ho sembla amb mi? No, t'ho sembla tu.
Per cert, que dimarts toca una altra banda, no? Dita anomenada Univers. Exacte, també amb components del mateix grup que estem sentint, els Aliment, i que, coses curioses, se'ls tenen penjada a internet una cançó. Però pel que es veu, amb sols una cançó ja n'ha aconseguit captar l'atenció dels Avivaveu. Aquest fet, a mi em fa molta gràcia, perquè és d'alguna forma o altra, exemplifica molt bé la manera de treballar Avivaveu i la confiança que tenen
I aquesta manera de treballar, de donar a conèixer nous talents, no? Amb una sola cançó, va, us donem el fantàstic per vosaltres.
Per cert, que també la setmana que ve, el Fantástico... El mateix dimarts. El mateix dimarts, el mateix dimarts. Home, toca un amic de la penya del morro, no? I tant, i tant. El senyor Colomó. Joan Colomó toca, eh? Molt bé. Mira'l, aquí el tenim. Creuen voreres, plosant el tren. Sents el que esperes quan parlar la gent. És màgic, és meravellós.
Hola, sóc Joan Colomo, una abraçada a la Penya del Morro. Molt contents d'això. Per tant, aquest és una mica el cartell de la primavera a viva veu, no? Exacte. Però la vida musical no s'acaba amb el primavera, eh, a can viva veu, perquè després segueix el cicle
Per exemple el concert d'un grup que està sonant molt també, que es diuen Euripides and His Tragedies. Ai, m'agrada el nom. No se com sonen, però m'agrada el nom. Bueno, el... el... el... Cabecilla, l'iniciador d'aquest projecte musical és grec.
És grec català o alguna cosa així. Ah, està bé. Per això aquí ve aquest nom. Ha vingut aquí, no? Però també pel cicle de viva veu han passat de grups desconeguts, que després han fet un nom, però també grups i cantants que ens sonen més, com els Anímic, la Brigada o el Fernando Alfaro, que en parlàvem abans. I aquest estil també segueixen, també fent coses.
I renoven també la seva col·laboració amb el Faraday. És a dir, tenim el Primavera Viva Club i també tenim el Faraday Avivaveu. Que es fa a Vilanova, el Faraday. Que és així com el festival modern de Vilanova. Ah, exacte. I el Faraday Avivaveu es farà en un bar de Vilanova que es diu Sunsito.
Sonsito. Sonsito. Ai, Sonsito. Un momona. Ai, Sonsito. Molt bé. I els Atembra Més també prometen una festa en algun lloc on hi capguin més persones, ja que l'aforament del Fantástico Club és limitat. Limitadet, sí. Molt bé. Doncs Martí, moltes gràcies per haver vingut avui. Ja sabeu que avui hem parlat dels Avivaveu, tenen un blog avivaveu.com i que si voleu anar al Primavera Sound tot comença aquest dilluns al Fantástico Club, com deia el Martí.
amb Sisters Valdanya, amb The Check This Out i Aliment, i Dimarts, Univers i Joan Colombo. Tu sí que ets màgic i meravellós, Martí. Que vagi bé, disfruta de la vida, que ja sé que ho fas, eh, perquè ets un festival en tu mateix, i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bona tarda, Martí. Adéu. Jo escolto el Joan Colombo i em poso així a dins.
És magic, és meravellós que ens menteixin així jo no vull pas la veritat jo no vull pas la veritat
La vella del morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esvern. He agafat l'avió cap a Palma i no a Mahó. Urú, port de Girona o Barcelona Nord. Porto gate 05. Vuelo, flight B6237. Equips, equips, equips.
Seient 24c. I serà per forces del destí o aquesta fe que tinc amb mi o per la sort del palagrí o un regal dels mallorquins. No sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi.
La fabulosa, la més famosa, la tot de pol·lops, el menor i quin més formosa que hi ha. L'Antònia Font, l'Antònia Font, jo em veig follant, l'Antònia Font, el meu biont.
I vam deixar-nos de punyetes, i vinga som-hi a fer manetes. Varen ser tres mil segons de carícies i festetes i petons. Cinquanta minutets d'aparentes, sis i d'èxtes, sis. Com diria el seu ex, un Joan Miquel. Això més que un avió, i un batís que el bolo amb dos marxanets.
i ballenes i sirenes i estrelletes i planetes i omnis, plens, estrelles i estries amb barrets i amb barretes. Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? Sabeu qui es va seure a mi? La Fagurosa.
No és por mors, eh, caram?
i la resta del pesatge s'ho mireu en recer. Jo tinc un poro de ment i no ens vam tancar ni un pèl. I és que no vam ser els Manel, ni el Quintana, ni el Portet, i tan sols el Viremunt, i no almenys va ser el Raimund. Jo vaig ser l'Iran Triomfeu del Festival Mallorca.
Curiosa aquesta cançó, titulada Antonia Font i d'Albert Pla i Pascal Comelade.
Que quan m'heu escoltat, la lletra és, jo m'imagino l'Albert Pla a l'aeroport de Girona, anant a agafar un avió i de cop i volta s'asseu al costat d'Antoni Afon, no del grup, no, sinó de la noia que dona origen al nom del grup mallorquí. Que tot molt bizarr, tot plegat, no? Molt Albert Pla. En fi, fem una petita pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments, no sé amb què, perquè estic trucant a la Roser Arcs, la nostra educadora canina,
que cada setmana han d'explicar coses sobre gossos i tal. Avui havia de parlar sobre els aliments, però no... no la trobem. Sembla el just de la fundació, saps?
que truquen a la gent i tampoc la troben. Bé, fem una posa per la publicitat i alguna cosa ens inventem. Avui és un bon dia, ja us ho dic ara, perquè truqueu una mica. Sí, ja em feu companyia, ja que l'ha fallat la Roser Arts. Per què no truqueu i parleu amb mi i m'expliqueu les vostres coses? Per exemple, on veureu la final de la Copa del Rei de demà divendres?
933723661. Les primeres trucades tenen un regal de la ràdio. Sí, mira, així, així. 933723661. El telèfon de la ràdio, que acaba amb nom de jugador de futbol.
Aquesta és una broma que us la regalo, com deia el Rubianes, però vaja, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Va, truqueu, home, truqueu i expliqueu-me on veureu el partit de la Copa del Rey demà, la final, el Vicente Calderón. Si aneu a Madrid, també expliqueu-nos-ho, el que vulgueu vosaltres. Vinga, va, d'aquí uns moments, a la Penya del Morro. Fins ara.
És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic.
i això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bueno, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és nous venits a la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara, dos quart d'onja, la revetlla. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la una, just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita! Estic conduint-te. Papa? Mama? Què passa? Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Escoltes, ràdio d'espectre, sintonitzes, ràdio d'espectre. La ràdio de Sant Just, ràdio d'espectre. Ràdio d'espectre, 48.1. Ràdio d'espectre, 48.1.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esnem.
Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Va, vine, vine, faig oi que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desitjo que la penya de l'Esgalt, no del morro, perdó, del morro, tingueu la vida més... Ai, quina bona colla. Sóc l'Àngel Llàcer i la penya del morro... Mira, mola, què vols que en digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pixeu.
La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
6 i 52 de la tarda. Hem obert trucades per si línies telefòniques, més ben dit. Hem obert línies telefòniques per si algú volia trucar i comentar-nos on veurà la final de la Copa del Rei del Barça de demà. Però, oh, sorpresa, no truca ningú. No aplaudeu, que si no truca ningú, això vol dir que...
No tenim oients a la penya del morro o què passa aquí? No tenim oients, no tenim oients. Bueno, no tenim oients, la gent no truca. Potser és que jo he pensat, Jordi, que hi hagi un error de comunicació amb Centralet o alguna cosa. Vaig a trucar a la Carme, que és la persona, en aquest cas, qui rep les trucades de ràdio d'Esvern. Carme, hol, espera un moment, que et passo en directe. Així tothom et podrà escoltar.
Carme, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Carme Verdoll, com estàs? Coneguda ja per tots, mundialment famosa. Mira, que estava fent el programa fa un moment i he dit, escolta, per què no truqueu, saps?, les persones que n'esteu escoltant, per saber què fareu demà a la final de la Copa del Rei. I no truca ningú. I llavors dic que no sigui que tenim un problema amb la centraleta i que no arribin les trucades o alguna cosa. Avui sí que arriben, eh?
El telèfon funciona bé, no? Sí, sí. Vale, no ho dic. Això fa res, fa dos minuts abans de la publicitat, perquè és que això sembla ja el just a la fusta, m'ha fallat una trucada. Escolta. Què? M'ha fallat una trucada i no sé, no sabia què fer i dic que la gent truqui i em digui, per exemple, no sé, a mi m'és igual, qualsevol cosa, jo vull parlar... No pots parlar del menjar del gos. Com? No pots parlar del menjar del gos. Això és un altre drama, no puc parlar del menjar dels gossos.
Bueno, i llavors jo el que et deia és això, eh, que... no sé, que mira, que era... preguntava si... Mira, està trucant algú, potser és per tu. Està trucant algú? L'agafa en directe o no? Però això no s'ha fet mai, eh. Si vols agafa en directe. L'agafa en directe? Va. Però això és molt perillós, eh. Baixa'm que... Sí, a veure, hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, eh... Amb qui parlem? Ah, Francisco. Ah, Francisco, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Francisco.
Escolta, un moment, truques per parlar amb nosaltres sobre on veuràs la Copa del Rei? Sí. Vale, doncs Francisco, no pengis un moment. Carme. Digue'm Jordi. Que ja està, ja tenim un uient. Tenim un uient que truca, eh? Tenim un uient que truca. Gràcies. Que vagi bé, Carme. Ara parlo amb ell, gràcies. Francisco. Hola, escolta, on veuràs tu aquests truques de Sant Just, m'imagino, no?
Sí, et truco des de Sant Just. Des de quina part de Sant Just en estàs trucant? Doncs mira, t'explico. Estic trucant des de davant de Ràdio Desvern. Des de davant de Ràdio Desvern en estàs trucant? Sí, sí. Així t'estic veient. Tu no et dius Francisco, que et dius Dani, que ets amic de l'Èric Pomar i que vens aquí una estona a fer la secció amb l'Èric de la gent de juvenil? Però què és això?
Que quedi clar que ha sigut una broma de l'Erik. I ara no podeu. Escolta, Eric i Dani, Dani i Eric, que sapigueu que heu jugat amb els meus sentiments. Per un moment pensava que... doncs teníem algú que ens trucava, saps? I he pensat, avui sí, avui és el dia que truquen els oients. Però clar, com que no ens escolta mai ningú...
Dani, jo no estic enfadat ni res. Només que t'agraeixo i m'emociona aquest detall que heu tingut amb l'Eric d'ajudar-me a que la gent truqui. Sí, però jo ara et diré una cosa.
Si... heu guanyat aquell premi fa... bueno, l'any passat, si vau guanyar aquell premi... Sí, vam guanyar una menció de... Sí, teníeu mos ullent. Sí, teníeu mos ullent. Gràcies. I que no et desanimis. Gràcies, Dani, gràcies. Gràcies. Vam guanyar una menció de qualitat als Premis Radioassociació de Catalunya, que ja ha passat més d'un any i ningú se'n recorda. Dani, gràcies per recordar-te. De fet... De res, home. Si l'hem guanyat és també gràcies a gent com tu.
Ara m'emociono jo. Sí, quina emoció. Escolta, no ens ho perdrem, perquè som uns gamberros, tu i l'Èric, eh? Jo? Sí, i l'Èric també. Veniu a la segona part del programa avui o no? Sí, avui sí que vindrem. Avui vindrem amb unes quantes notícies, explicar una mica, amb molta conya, que avui anem molt feliços per la vida. Tu feliç per la vida. Dani, tu quants anys tens? Perquè la gent ho sàpiga.
Jo, 12 anys. 12 anys, 12 anys tens, Dani. I l'Erik també, no? Sí, l'Erik també. Molt bé, doncs ho esperem aquí a la segona hora del programa. Gràcies, fins ara, fins ara. Que vagi bé. Adeu, adeu, adeu, adeu.
Bé, a la segona hora parlarem amb ells i ens explicaran la gent de Jovenil de la Semana i tot plegat d'altres. Doncs res, escoltem un tema musical i tot seguit connectem amb com ràdio. Si el dia que truqui un ullent, de veritat, això serà ja... Jo tinc una ampolla a cava aquí preparada, que la vaig a obrir ara. Em pensava obrir quan truqués un ullent, però ja l'obro ara perquè veig que això no passarà mai. Fins ara mateix a la penya del Morro.
Bienvenida, Tijuana. Bienvenida, mi amor. Bienvenida, mi amor. Bienvenida, mamacita. Ay, mi bruta, mi amor.
Bienvenida a la cena, sopita de canaro. Cada verano llora, serenata de amor. Cada verano llora, no tiene corazón.
Bienvenida a la Dua.
Bienvenida, mi suerte. A mí me gusta verte. I want to go to Santiago. I want to go, y no puedo. Bienvenida, la Juana. Bienvenida, Tijuana. Cada verano lloro. Serenata de amor.
Bona tarda, són les 6. Us parlem el versàz i Marta Patricio. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, ja ha revelat que el govern cobrarà pels desplegaments policials en grans esdeveniments esportius i culturals. Aquellos eventos que tienen un ánimo de lucro, es decir, que son lucrativas, ¿verdad?
y que plantean instituciones, asociaciones, personas físicas, jurídicas, y que exigen por su propia naturaleza un gasto en seguridad considerable que financien el conjunto de los ciudadanos, pues que quienes se benefician de esa protección, de esa seguridad, participen.
En la cofinanciación se corresponsabilizan la financiación del gasto que conlleva esos eventos. D'aquesta manera, Fernández hi ha de parlar de copagament a la seguretat. Diu que s'inclourà la nova Llei de Protecció i Seguretat Ciutadana perquè pugui entrar en vigor a principis de l'any vinent. Així doncs...
el dispositiu policial de la final de copa de demà en quedaria al marge. El ministre d'Educació reuneix en aquests moments amb els consellers del RAM de les diverses comunitats autònomes. A l'entrada de la trobada, la consellera d'Ensenyament, Irene Arrigau, ha reclamat que la signatura d'educació per a la ciutadania inclogui coneixements de l'Estatut de Catalunya. Madrid, Albert López, bona tarda. Bona tarda. Si la consellera més creu que aquesta signatura serà suprimit si els governs no són capaços d'excloure la ideologia del contingut.
Irene Arrigau troba més problemes d'advocació per a la ciutadania, perquè assegura el ministre i deixa una empenta molt personal. S'associa nacionalisme a l'expressió excluent, nacionalisme excluent al costat del pernalisme i del fonamentalisme religiós i dels estats fallits. Entenem que és intolerable. Hem de demanar que això se suprimeixi tot el meu.
Una altra de les preocupacions de la consellera són les beques. Creu que qui ha establert la nota d'un sis per aconseguir beca a la formació professional no coneix la realitat, perquè la majoria d'alumnes que superen aquesta nota estudien bachillerat. El ministre i tots els consellers de l'àrea continuen reunits d'aquesta hora, com Radio Madrid. La borsa espanyola ha tancat sessió en verd amb una pujada de pràcticament l'1,5% i ha recuperat
Els bombers han localitzat el cadàver d'un dels tres desapareguts en l'explosió d'una fàbrica d'oli a Moraleja a Cáceres. El cos ha estat trobat a l'interior de la fàbrica sinistrada i de moment no s'ha identificat.
L'explosió ha causat també dos ferits, tot i que de poca consideració. Situació ara dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquest moment situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana.
que registren problemes a metro, tampoc als autobusos, trenvies, línies de tren de Rodalies de Catalunya i ferrocarrils de la Generalitat. De moment, 3 mes afegim des del Transmet. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Cristina Álvarez. El Barça farà d'aquí una hora l'últim entrenament abans de la final de Copa de demà contra l'Atlètic de Bilbao. El farà al Camp Nou, després Pep Guardiola farà la roda de premsa prèvia al partit. Fins demà mateix el Barça no marxarà cap a Madrid. Ja hi és, l'Atlètic de Bilbao, que aquest vespre s'entrenarà el Vicente Calderón. Madrid, Eric Jiménez, bona tarda.
Bona tarda, l'equip va s'entrenar a partir del 8 al vespre a l'escenari de la final. La gesta de l'Estadi Vicente Calderona, una gesta que manté el lloc perfectament, després de ser en part trasplantada a les últimes hores, abans de l'entrenament, a un quart de vuit, el Tèric Martí, l'Oriol Vidal... Com va dir?
L'espanyol al mig campista Romeric ha assegurat a Com Radio que no descarta continuar al club tot i que ja s'hagi acomiadat. Romeric, que té un any més de contracte amb el Sevilla, vol parlar amb el director esportiu del Club Andalús, en Montxi, perquè li faciliti la sortida. La nedadora catalana desincronitzada Andrea Fuentes té a la base la medalla de plata als europeus de Débrez, en Hongria. Fuentes ha estat segona a la rutina lliure en la modalitat de solo, només superada per la russa Natalia Ishenko.
A la final dels 800 metres lliures, la catalana Erika Villar de Cija ha estat quarta, mentre que la mallorquina Melanie Costa ha estat cinquena. El giro d'Itàlia, avui victòria a l'Sprint per al corredor italià Andrea Guardini, que s'ha imposat el britànic Marc Cavendish. El català Joaquim Rodríguez manté el liderat a la general.
En bàsquet el Barça rep el València a tres quarts de deu de la nit en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol de la Lliga CB. I avui comença la localitat italiana de l'odi, la final a vuit de la fase final de la Lliga Europea d'Okej Patins. A les vuit el Barça s'enfrontarà a l'Oliva Irense i a les deu els Reus a l'amatori l'odi. Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora, la Sant Justeïnca Eva Diaz presenta el llibre Nutrició en física, mental i emocional, que en gent està Eva Diaz psicòloga i naturòpata, i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental. L'estudi serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties, com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Eva Diaz creu que la majoria de la gent no s'alimenta adequadament, que cal regular-ho des de ben petits,
i per això avui recomanaré alguns aliments que ajuden a equilibrar emocions i prevenir l'estrès o l'ansietat. És el que s'explica en aquesta nutrició física, mental i emocional que es presenta a les set a les golfes de Can Genestà. I els alumnes de 6è presenten aquest vespre l'obra de teatre Bruixes, un acte dirigit a tots els públics. Els menors de 3 anys tenen l'entrada gratuïta i els nens i nenes hauran de pagar 3 euros i els adults hauran de pagar-ne 5. L'obra representarà
a partir de les vuit a l'Ateneu i els diners que recaptin serviran per finançar el viatge de final de curs. I demà també els alumnes de l'Escola Montseny celebraran la festa de la Primavera. Serà a partir de les cinc de la tarda i qui assisteixi podrà gaudir d'una actuació musical del grup Minimal 21, així com d'una mostra de dansa. També hi haurà tallers d'instruments, manualitats de flors de paper i exposicions de manualitats fetes pels infants. Els nens i nenes de sisè vendran reposteria i begudes per recollir diners per aquest viatge de final de curs.
I acabem amb aquest bollotí explicant-vos que el Consell Comarcal ha començat la campanya de control de mosquits al Baix Llobregat. El mes de mar ja es va començar en zones naturals per les pluixes d'aquell mes i ara toca també en zones urbanes. El mosquit tigre no és més agressiu que el mosquit tradicional. No obstant això, la principal amenaça rau en el seu origen, que és justament a prop de casa. Des del Consell Comarcal fan una crida a la ciutadania perquè col·labori i eviti que s'acumuli aigua en recipients, petites cisternes, plats,
o cendrers ubicats a l'exterior i que es col·loquin de cap per avall perquè no puguin inundar-se tot i que les administracions miren d'evitar aquesta proliferació en espais públics, des del Consell Comarcal alerten que és una tasca conjunta també amb la ciutadania. La campanya anti-mosquits durarà tot l'estiu i s'allargarà fins a principis de tardor.
I això és tot de moment més informació a partir de les 7 del Senyors Notícies d'Alicia Vespre.
And he shifts in his sleep and the earth begins to quake. Yeah, he shifts in his sleep and the earth begins to quake. So how much difference could it possibly make?
No, no.
Do save me, do save me, do save me. Just do save me. Save me from sailing over the edge. And he could strike a match and your world goes up in flames. Yeah, he could strike a match
Do save me, do save me, do save me. Just do save me, save me from...
6 i 10 de la tarda, com esteu? Benvinguts a la segona part de la penya del mo-ro!
Bé, d'entrada saludar els grupis de la Penya del Morro, que avui no estan aquí amb nosaltres, normalment fan allò de... Penya del Morro, Jordi, Jordi... Però avui no estan amb nosaltres perquè estan al xat. Diu, grupis de la Penya del Morro. I estan allà parlant i diu, home, avui l'Èric Pomar ha portat un col·lega. Doncs sí, ha portat un col·lega, és veritat.
Podeu veure tot això a través de la webcam de RadioDesvern.com. Eric Pomar, el locutor més jove de Catalunya. Eric, bona tarda. Bona tarda. Jo he tingut un dubte aquí, perquè avui has vingut amb el Dani, que és el teu amic. Dani, bona tarda.
Ui, espera, que no et podem escoltar. Ah, tens el micròfon. Ara parla, ara. Bona tarda. Ara, ara t'escoltem bé. Perdona. No, jo tinc un dubte, deia Eric, que si tu eres el locutor més jove de Catalunya i tens 12 anys, i el Dani té 12 anys, els dos sou els locutors més joves de Catalunya, no? Exacte. A veure, anem a fila prim. Tu quin dia vas néixer, Eric? A l'agost. A l'agost. I tu, Dani? El setembre. Oh, Eric Pomar ha guanyat! Per un mes.
Per un mes no Eric o no? Sí. Molt bé, doncs molt bé Eric. Ja està, no guanyes res, és la xorrada eh. No, no, ja ja. Normal, normal. Què vols dir? Que no guanyes res home? No hi ha competitivitat aquí. No. No, no. És que tu Eric ets una mica competitiu eh, que sí em sembla. Potser o no? Sí, sí. Ara jo t'escolto.
Ara sí. Ara, ara. Ara m'escoltes o no? Ah, que van malament els auriculars? No, no, que l'he de sancionar sobre. Ah, Eric, no, no, que no massa ben dir jo que els auriculars van malament, eh. No, no, van perfectíssimament. Sí. Per aquí pregunten si l'Eric et dona instruccions a tu, Dani, del que has de fer a la ràdio. Ho pregunten les grups de la Penya del Morro al xat de ràdio d'Esvern.com. I si la baterania és un grau, no, Eric? El què?
A veure, que no m'escoltes bé? No gaire. No gaire. S'ha distorsionat. Agafa'ns altres auriculars. Exacte. Ara, ara, ara. Un moment, ara, ara, Eric està agafant altres auriculars. Tot és en compte, eh? Em sents millor, ara?
Tenim un problema... Dani, tu què tal? Com estàs tu? Jo molt bé, mira. A tu van bé els auriculars? Sí, a mi em van bé. Me caixen bé. Sóc a la meva mesura. A la teva mesura, no? A la teva talla. Eric, no, que aquí pregunten al xat que si la veterania és un grau i tu, clar, li estàs ensenyant perquè ja portes un any al programa,
i amb tota l'experiència que tens tu, radiofònica al darrere, el Dani, com funciona tot plegat, no? Què li ensenyaries al Dani? Què li diries, per exemple? Pues... Lo primer de tot, lo primer de tot. Què li diries? Pues que... no sé. Ensenyar-li, no? Sí, però què? Un consell, un consell. Dani, demà hi ha un consell a l'Èric, no? Perquè si no... Sí, a veure, un consell a l'Èric. Ara m'has pillat, no. Que és modesta. És que l'Èric és molt modesta, eh? És molt modesta, l'Èric.
D'entrada que està 4 o 5 dits al micròfon, no, Eric? Exacte. No fa falta que et les mesuris així. Ara, ara. Si no, a distància...
Parlar clar i català també, no? Exacte. El proper dia portaré una regla d'aquelles... Un cartabó... Ara, per mesurar-ho bé, no? Doncs mira, molts locutors els aniria bé. Els aniria bé perquè si escolten algú...
I, clar, hauria de ser una mica millor. En fi, mira, les lupis al radiodesvern.com diuen quin merder tu i tant, i tant, i la sort, i la sort que... Ja que es liarà. Ui, què passa aquí? Ui, ui, ui, Eric, Eric, què passa aquí, Eric? No, ningú, ningú, no, home. Què se lia? Què se lia? Res, res, home, res. Bueno, a veure...
Que te veo, eh, que te veo. En català, en català. Et veig, et veig. Ai mira, es va encorregint. Tenen el seu microunivers, no? En fi... Bueno Dani, tu ja saps que... O sigui, el que no està subratllat ho dic jo.
Ah... Groc ho dius tu, val? Vale. Vale, va, queda bé, vinga, va. Vinga, va, ara ja començem. Vinga, va. Són les últimes instruccions abans de començar la secció de l'Agenda juvenil de la setmana. L'Erik donant-li al Dani últims consells. Allò d'aquest TJ, el Tejado, tal, tal. Vinga, va, comencem. Tots estem a punt o noies? Estem a punt? Jo estic també a punt. Tenim la música. Esteu a punt, Dani? Sí. Eric, estàs a punt? Comencem la secció de l'Agenda juvenil de la setmana.
Què porteu avui, Eric i Dani? Doncs avui portem teatre. El gat amb botes al petit Liceu. I com de costum, una altra vegada els que tenen Carnet Super3 més de 8 anys tenen descomptes. Molt bé. Oi que sí, Dani? Sí. Mira, això del Carnet Super3 va divir.
per aquestes activitats tan xules de cap de setmana amb la família. Molt bé, és veritat. Doncs aquest teatre també s'ha de dir que és mitja ópera. I del seu creador, Xavier Montsalvatge, està basada en la història de la pel·lícula El gat amb botes. Tu has vist aquesta pel·li, no? Sí, l'he vist. I de què va? Doncs va així, tipo... D'un gat que porta botes. Sí. Això... Ah, també gràcia.
Eh Dani? És veritat. Coses que passen. És veritat. Però és veritat, el gat amb botes va d'un gat que porta botes. Que porta botes, lògicament. No es van matar gaire, no? Els creatius de la pel·lícula a l'hora de posar el títol. Però vaja... Com gris, la pel·lícula de gris. Que va d'aquest color. No, la pel·lícula no és grisa. Ah, no? És diferent llavors, no? Home, no és en color. És veritat, és veritat. Depèn de com, utilitzen per una cosa o una altra. En fi, què era això que deiau del gat amb botes?
Que es farà el petit Liceu, no, Dani? Sí, oi tant, es farà el petit Liceu. I on està? Doncs està... No ho sàpiga. Doncs està a la Rambla 51-59 de Barcelona. I quan serà? Doncs serà aquest dissabte, 26 de maig, a les 11 hores del matí. Exacte.
I aquí ve l'avantatge els Súpers, que tenen el carnet Súper 3. Vosaltres sou Súpers o no? I tant, i tant que sí. Ojo, que jo també ho soc, perquè... Sí, el Club Súper 3 és el club amb més socis d'Europa, però sabeu per què? Per què? Perquè no jubilen la gent. He de dir, jo no estic jubilat del Club Súper 3, i encara podria, suposo que no, apropar-me els descontes, però com que no jubilen, tothom que s'ha fet el Súper ja és per tota la vida. Molt bé. Doncs Dani,
Ja, digue'ns els preus de les entrades. Esclar, els preus de les entrades són els súpers gratis i els no-súpers ja durs, 18 euros. I com sempre, tenim una web. Sí, oi tant? El www.liceubasalona.cat.
I ara què porteu? Perquè això ha quedat clar. Si us ve de gust al liceu barcelonapuntcat podeu trobar el gat amb botes pel petit liceu. Però ara canviem una mica de registre, no? En lloc d'anar al liceu anem a una altra història. Sí, i també portem circ avui.
Bé, la grupida La Penya del Morro no para de cascar al xat de ràdioosbert.com i diu, som originals de MENA, és veritat? Diu, això ho diu el senyor Benito, tens tota la raó. Diu, tampoc ens vam matar amb el nom del Twitter i el Facebook, és veritat? Bueno, ara que va repassant aquí el que diu el senyor Benito. Vosaltres coneixeu el senyor Benito o no?
El senyor Benito és la veu a nous que es diu del programa que porta bigoti, dels divendres a fer la secció les coses més importants de la vida, i entre altres coses, per exemple, diu això. La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també.
Després fa l'anunci aquell de Hill of the Leaps, i bueno, moltes coses, sí, sí, sí. Bueno va, no parlem del senyor Benito, parlem de circ. De circ avui. Perquè avui porteu circ, també. Doncs sí, és del circ Cric, representat per... principalment per Tortell Pultrona. Tu el coneixes, Jordi? El Tortell Pultrona i tant, i tant. Personalment no tinc aquesta sort, però és un dels grans pallassos de Catalunya, col·labora amb... amb pallassos sense frontera, també. És un dels responsables, i la veritat és que, vaja, també amb el circ Cric, bueno, increïble, increïble. I tu, Dani?
Jo sí, jo el conec. Jo, bueno, he sentit a parlar d'ell i tal, però jo de cara a cara, com es diu, no n'he vist mai. Bueno, doncs, l'espectacle es diu Els racons de la memòria, i es farà durant els dies. Durant els dies. 27 de maig, 3, 10 i 17 de juny. I on serà? Al Camp Canal de Sant Esteve de Palau Tordera. I ara ve l'avantatge als súpers, com abans.
Està patogenat pel Club Super3 avui, la secció? Sí, sí. Una mica sí, eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, o sigui que vosaltres rebeu uns ingressos extras. Estic veient aquí, del Club Super3. No, no, no. Està bé, està bé, està bé. Va, però aniria bé, no? Sí, Dani. Ara, tal com va la cosa. Sí, sí, sí. Per cert, quin número de supersou, vosaltres? Ui! Ui, jo, si no, millor el carnet. Vaig a casa i... No, no, no, no. No te'n vagis enlloc, Dani, que aquí és igual. No, no, perquè trigues més. Sí, és veritat.
hi ha la tira de números i triga més dient els números que no anant a casa, saps? És veritat, clar. No ho dic perquè hi hagi sis lents, que no és el cas, sinó perquè hi ha la tira de números, home, per ser el club que hi ha més persones inscrites a tota Espanya i a quasi tota Europa, doncs hi han d'haver-hi uns números, no?
Tardaria el meu temps, sí, sí. Bueno, doncs va, ara, l'avantatge dels sopes. Quant volen les entrades? Zero. Zero euros, és a dir gratis. Els sopes és gratis. I els preus no sopes és 12 euros. El preu que no sopes, dius? No, no sopen. Diria que aquests no sopen. No sopen, eh? Els del Circuit no fan sopar. Ah, val, val, val.
És que els que són sopes els hi entren sopes. Ah, sopes, sopes. Calla, que jo he entès sopes. M'he confós. Perdó, perdó. El club sopes. Sopes tres. Sí, sí. El preu de no sopes és 12 euros i el preu adults és 18 euros. I com sempre, tenim una web. Normalment. Sí, o tant. O doble, o doble, o doble. A més, aquí hi ha com un rintintin, eh? Normalment. Espero que estigui feta, eh Dani? Espero que l'hagis buscada.
Sí, professor. Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Escolta, ens ho estem passant bé avui, eh? Sí, sí, ens ho estem passant bé. Molt bé. Escolta, el proper dia portem unes pastes o una noctilla i cantem el berenar aquí. Unes napolitanes, d'aquelles. Sí, ara. Unes sopes. Sí, escolta, podem fer-ho. El berenar de la penya del morro cada setmana amb vosaltres dos, si voleu, eh? Sí, està convidat. Ara, el bengal porteu vosaltres, eh? Ara, ara, ara. Sí, jo porto la música, eh? Mira, el Dani diu que sí. Sí, sí, jo. Ah, vale, Dani, doncs tu portes tu.
Per cert, què us donen de berenar? Us donen de berenar a l'institut? Sí, home. De berenar? I què més? No?
I què més? Es tornen a berenar? Sí, home. Ho dic perquè agafeu el berenar de l'institut i el porteu aquí al compartiu. Ah, sí, també. Bona idea. Si no ens regalen ni llapissos, com ens regalen berenar? És veritat. Mira, la grupia de la penya del moro, el xat de RadioEsvern.com, diu... El Jordi és un garrepa. Sempre berenen gratis. Exacte, exacte. Ara, ara. Escolta, que us esteu confabulant en contra meva? No, home, no.
Ah, d'acord, d'acord. Bueno, en fi, de què... de què parlem? De què estem parlant? És que jo soc molt despert. De la web del circ. Ah, és veritat, la web del circ. Calla, la web del circ. A veure, el circ Cric, eh? Torna la música. Sí. Vinga, a veure. Doncs la web és www.circric.com Molt bé.
Bé, el senyor Benito també ha volgut fer acte de presència aquí, encara és la veu anòf, però també el tenim, eh? No, no, no, és que jo sóc calvo. Ah, molt bé, d'acord. De res, doncs si és calvo ja està, eh? Ara també... Però bueno, no passa res, per ser calvo tampoc no passa res, senyor Benito. No, no. Jo sóc la veu. Sí. Una mica de respecte. D'acord. Ja li donarem respecte, tot i que està gravat, eh? Jo estic gravat. Sí senyor, està gravat, està gravat, el senyor Benito està gravat.
Per tant, no, clar, tampoc no pots interactuar gaire amb ell, eh. Bueno, senyor Benito, què li sembla l'espai de buida al berenar de la penya del morro amb l'Erik i el Dani? És el pitjor que he sentit mai. Home, què dius? Què dius? Com es passa? Com es passa? Va, va, va. Senyor Benito.
Sí, sí, sí, sí. Calla! Però vaja, però vaja, sí, no el feu enfadar que ja veieu que, vaja, té mal humor el senyor Bení tu. La fa, la paga. Vale, vale, vale. Bueno va, perdoneu, on ens hem quedat ara? On ens hem quedat? Ah bueno, estàvem llegint com he dit la web, i ara anava a dir una cosa molt important. Amà, doncs li cal ara, a la que li he dit dins.
La gent que vulgui anar haurà de fer reserva prèvia al 93. Un moment, perdona un moment, és que com que jo he posat el senyor Benid intremig ens hem dispersat. Pensava que havíeu acabat el tema del circ. I no, no? No, no, això és del... Això és del circ encara, eh? Sí, encara. Perdó, perdó. Demano disculpes. No, no passa res. Doncs s'ha de fer reserva prèvia al 93, 848, 0552.
Me'n vaig a fregar plats. No, no se'n vagi, que ara ve el millor. No se'n vagi. Perquè, Eric, encara falten dir un parell de coses, no?, abans de marxar. Sí. A veure, què? Allà, Dani. Doncs mira, recordeu que el divendres, és a dir demà, es jugarà la final
de la copa del rei del Barça. Que sou del Barça? I tant! No, jo soc del Madrid. No, no! Eric, és del Madrid? Sí. No m'ho crec. Jo et m'obrin jo el meu cor fins al final de la vida. Eric, surt del plató, sisplau. Surt, surt. Surt allà, de fora. No, jo soc barceloní, barceloní. Ah! No em puc llèmatar, jo. Ah, vale, vale, Eric. D'acord, d'acord.
Quina ensurt! Me l'he agafat! Dic amb el carinyo que t'ho havia agafat ja, saps?
Som la gent d'Augrenar, tan savant d'un marí. Eric, tu què, no cantes? Home, és que a mi... Què? No me la sé, no me la sé. Perdona, m'estàs dient que no et saps l'himne del teu equip que portes al cor, al futbol... Ah, que això és l'himne. Això és l'him... Ai, pensava que era una cançó d'aquestes caposes de coral. Sí, aquesta, la Montserrat.
Aquesta és la Borsa Rascaballer, Eric. No et vull. Eric, m'estàs dient... No, no, para el programa. Dóna-la a cara, Eric, dóna-la a cara. M'estàs dient que no sabies que aquest era l'himne del Futbol Club Barcelona. Sí, dient. No ho sabies? No.
A veure, això és molt més greu del que em pensava. Que fort! Prefereixo que siguis del Madrid. No, és broma. La gent del Madrid... N'hi ha un que em cau bé. No, però Eric, et dic una cosa. Això hem de posar-hi remei i has de saber la lletra, Eric. Per la setmana que ve, deures.
Ara em posen deures a l'institut i ara tu també em poses deures. Eh, que tu també em poses deures, eh? Toma allà. Taticazo 20 de Ayons. Aquí tu te'n poses deures. Quins deures tens tu, Dani? Doncs mira, aprendre amb això que ja... Ja era un deure, no? Clar, aquí hi ha una jerarquia, no, Eric? Si et poses deures a tu, tu li poses deures al Dani. No, no, escolta, casco que faci el que vulgui, primer de tot, i segon, que l'himne del Barça fa així.
Tot el camp és un clam. D'acord, Eri? Aquest és el primer vers. Vinga, va. Tot el camp. Molt bé. És un clam, d'acord? I després som la Gembla Ograna. D'acord? És un clam, som la Gembla Ograna.
Més fort! Més fort, home! Més fort, que ens senti tothom!
Tenim un nom per a tothom. Barça. Madrid.
Eh... Eric, he sentit que deies Madrid, al final de tot. Jordi. No, no, no, avui Madrid, Dani. Ja haurem de ficar deures. Per la setmana que ve... Dani, Dani, aquells deures els poso jo, eh? D'acord. Ui, ui, ui, Dani, que estic... Que t'estàs malentonant, eh? T'està malentonant el Dani, eh? La setmana que ve, que escrigui... Jo soc del Barça. En el plató, mai dir Madrid. A l'estudi, a l'estudi. Bueno, una mica en plató sí que és, perquè la gent es pot veure a través de ràdios i és un filòsof que sempre m'ha agradat.
Plató. No sabeu què és Plató, no? És un filòsof grec, Plató. Ah, vale, vale. Vale, vale. Bueno, vinga, que ens en anem del tema. Sí. Ui, que ens en anem del tema, és veritat. És veritat, que són dos quarts de set de la tarda i d'aquí un moment ve el David Pedros... Diu, se t'escapa de les mans, Jordi. Completament d'acord, completament d'acord. Ve el David Pedros amb els esports extrems. Bueno, doncs com... Vinga, Eric. Doncs com deia el Dani, que aquest divendres demà juga la copa del rei del Barça. Sí, senyor. L'últim partit de Guardiola...
a les 10 en directe per TV3. Però no és el últim partit de Guardiola, Dani. Com que no, Eric, per favor? Doncs l'últim partit de Guardiola serà el dia 27 de maig per la Marató de TV3, que ningú es quedi fora de joc. I el Barça de Guardiola i el Barça de Tito Vilanova faran un partit i tots els diners recaudats per les entrades s'afegiran al marcador de TV3.
Ben apuntat, Eric, ben apuntat. És veritat, aquest diumenge hi ha la marató per la pobresa de TV3.
I que molt a prop de Sant Just, a Esplugues de Llobregat també hi ha un acte. Hi ha la pinya solidària dels castellers d'Esplugues diumenge a la tarda entre les 5 i les 7, on a les 6 de la tarda en directe connectaran la marató de TV3 per veure aquesta pinya solidària, on hi haurà molts castellers de Barcelona i Rodalies ajudant a la marató de la pobresa. Deixa'm ajudar-te
Al costat sempre hi ha un amic que torna a il·lusionar-te. Si ets amb mi, aquí, no perdis l'esperança. No, és que Dani, tu ets molt llançat, també. Llançat, jo? Feu-ho a l'A, sí. Tu ets molt llançat perquè tu cantes tot, no? I l'Èric és una mica el polo posat que li fa vergonya. O sigui que, Eric, no cantis res si no et dóna la gana, eh? Ja també t'ho dic.
Home, escoltar el que vulgui. Nois, que vagi bé. Igualment, Jordi. Us heu passat bé o no? Jo també heu passat molt bé. Ho repetirem un altre dia o què? Sí, una vegada o dues vegades al mes. Molt bé. Vindrà aquí a cascar-la una mica. Doncs vinga, gràcies. Que vagi bé, Jordi.
Diuen que demà plourà.
Quan et sentis malulturat, jo vindré a buscar-te. Al final sempre hi ha una llum que torna il·lusionat, que ja ho veuràs. Demà no perdis l'esperança, et farem buscar i mai no et sentiràs fora d'això.
Aquesta és la cançó de la Marató per la Pobresa, titulada Fora de Joc, de Manu Guix, amb l'Helena Gadel i la Lídia Gavara, també. El 27 de maig hi haurà aquesta Marató per la Pobresa i l'eslògan és que ningú es quedi fora de joc. És 6 i 32 de la tarda, ja tenim a l'estudiu de Ràdio Desvern el nostre company, amic, persona,
Home, digue-li com vulguis, el senyor David Pedros, sintonia, sisplau. Bona tarda. Bé, la gent que està a radiodesvern.com diu que l'Eric Pomar ja no és el locutor més jove. De Catalunya.
Diu que ara tenim ja l'enlocutora més jove de Catalunya. El dijous de la segona hora, la penya del morro són el Chiquiparc. Home, això del Chiquiparc, pobre Eric, no? No, és veritat, això són uns partits del Chiquiparc. Per cert, ara que... Què passa? Perdona que t'interrompi. És que... és que... és la Marta, no? Home, clar, qui vols que sigui. La gent la coneix, la primera vegada que la diem entena una mica que està aquí. Vols que parli o no? Vols dir hola? No.
No vull dir res, deixeu-me en pau. No, que m'han donat records per tu. Per mi? Kiki t'ha donat records per tu. Joan, el noi que venia aquí col·laborava també... El Juan?
Sí, el Joan. Sí, sí, sí. Vaig dir que no em vaig poder despedir. Ah, i s'acomiada a través teu, no? Exacte. Molt bé, Juan. Molt bé, molt bé. Què tal? Que feu birres i copes? No, me'l vaig trobar pel carrer. I està bé o no?
Bé, sí, anava caminant. Per cert, vull dir una cosa, la setmana passada vam trucar a TV3 en aquesta secció. Mira el que porto avui. Què portes avui? El llibre de l'Arcadia Libes. I volíem investigar una cosa sobre el temps d'aventura, llavors com que ens vam veure una mica que no teníem, com es diu això, que no trobàvem la gent que volíem del temps d'aventura, vam parlar amb l'Arcadia Libes en només un moment.
Jo em pensava que li havia sentat malament perquè va ser com un atracament en directe, truques a TV3 i tal. I després, que sabeu que ens hem enviat mails... I ja heu quedat per unes birres. Hem quedat per unes birres. Diu que no passava res, que no ens ho va poder atendre molt perquè entrava a una roda informativa d'aquestes del 324 i que per tant no ens podia dir el temps que volíem, perquè jo vaig veure que estava una mica sec.
Com retingut allà, eh? Clar, però normal. Va ser un enfadat que l'hem trucat en directe. Per tant, et podem trucar sempre que vulguem. En fi, dit això. Dit això? Dit això, escolteu això altre. Un home. Unes idees. Una mica boja.
No, uns rínxols, una perilla, un nas... Naturals. I uns ulls de colomeu. Això sembla Radio Sitges. A veure una cosa... Ui, ui, ui, perdó. Pido perdón, lo siento, no volverá a ocurrir. Me equivoqué. A veure una cosa, David. Digue'm. Avui parlem del llibre de l'Arcadi Oliver. Sí, de totes maneres, abans... Mira, ha parlat. Mira, ha fet la sirena. Marta, hola. Digues hola.
No diu res. En fi, que bueno, abans del llibre volia parlar de... Escolta una cosa, que és la Marta lògica més monos de edat, no et pot sortir a la webcam o si? Que fem el Mayeric? Que fem David? No, és un dilema aquest, no sé com funciona això.
Què fem? Truquem al conseller editorial de Catalunya? Truca a l'Arcadi? No, a l'Arcadi no, a l'Arcadi no. No, bueno, no sé com vulguis. No ho sé, això com va amb consentiment patern o algo. Bé, doncs ja està. Que vingui el seu pare. Que vingui el seu pare, on està? Jo tampoc ho sé, on està el seu pare.
Però bueno, ja és com s'hi poden anem. En fi. Molt bé. A veure, va, perdona. Sí, va, vinga. Per què vols que comenci? Pel llibre o per les... Jo volia fer referència a dues competicions o dos aconteciments esportius importants per mi, que hi ha en aquest cap de setmana. Un és el dissabte i l'altre és el diumenge. Bueno, un és dissabte i diumenge i l'altre és diumenge. Doncs comença pel dissabte i diumenge. Correcte.
Això és... La manana és de... No ho sé. Bueno, a tu no t'he fet això. No. És que ahir vaig descobrir una aplicació que és molt xula. A veure per on sortirà ara. Que es diu somguifai. I llavors tu dius una frase i et fa una cançó amb la frase. Per exemple, si ja ho veuràs, mira. Els esports extrems amb el David Pedros. Allò està fent aquí dos normal. I llavors... Quina aplicació és això?
El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros El despòs extrems amb el David Pedros
Pots dir el que et doni la gana. Anar a l'aplicació. Pots dir el que et doni la gana.
Parlem dels acompassaments. Dissabte i diumenge, ja t'ho vaig dir la setmana passada, hi ha la Ciglo Marató aquesta a Barcelona per pinjar Barcelona a 600 quilòmetres. La quali participo.
Home, a veure, sí, sí, clar. És d'aquí dos dies, no? Sí, exacte. A què no sortiu? A les 6 del matí des del Balodrum d'Horta. Des del Balodrum d'Horta. Feu una volta al Balodrum i ja... No, no, no. És a l'arribada quan fem la volta al Balodrum. Sí, és veritat. I bueno, ens deixen 40 hores per fer-ho. I calculem, esperem fer-ho amb 30 o una cosa així. Que fort, hòstia David, un moment. Hem de fer un ritual o algo, no? Per reenviar-te tota l'energia positiva. Hòstia, a veure. I tot plegat, no? Jo la veritat és que estic una mica nerviós. Home, és normal.
però també penso que estic nerviós amb qualsevol cosa, amb una cursa popular també. Però bueno, m'agrada aquest nerviosisme, aquella cosa que tens a la panxa. Sí, farem un ritual, que jo soc molt fan, molt seguidor d'aquests programes que fan aquí al canal català. Has donat molts canals a l'Esquadra de Matinada, que surt Sandro Rey, Buenas noches y bendiciones. Tu veus aquests programes? Sí, jo soc molt fan.
Però jo ho veig molt això, i farem a l'estil Philippe René Belmont, que és un francès que surt, per donar-li aquesta bona sort, vale? Posa'm música aquesta, va.
Vas a tener mucha suerte este fin de semana. Veo a alguien a tu lado. ¿Es una niña pequeña? ¿En la carrera ves a alguien a mi lado? Veo gente sobre todo delante tuyo. No hay que ser muy adivino para saber esto.
No te metas conmigo, que te mando unas velas negras y no tienes ni idea de nada. Si lo digo yo es así y punto y tú te callas la boquita. ¿De acuerdo? Buenas noches y que te den.
Que faltona, que faltona. I això és la bona energia que m'has de donar? No, jo no, és la gent del... El senyor Esti. Bueno. Què passa? No, res, no res, vagi senyor, vagi senyor. A veure David, et veig nerviós, però per què? No, no, és un nerviosisme que m'agrada. És un nerviosisme que m'agrada, de fet aquesta prova ja la vaig fer fa dos anys.
I sempre dic el mateix, quan acabo una bestiesa aquesta no tornaré mai més. I com tothom sap els ciclistes o cicloturistes som la gent més mentirosa del món. I tornem. Tornem a caure i ens tornem a liar. I en definitiva, perdona. Què és el que t'empeny a fer-ho?
No ho sé, la veritat és que suposo que és el que diem que ja naixem amb aquesta ansia de fer... El fet d'efectivitat física és addictiu. Se sap que elimina una sèrie de substàncies addictives que fan que vulgui repetir aquest exercici.
El que passa que això és una cosa, l'exercici moderat però després fer animalades com per exemple un Ironman o una cursa aquestes per exemple de 600 quilòmetres amb dos dies d'això, suposo que això ja és ser d'una altra manera, buscar una mena de límit o a veure fins on pots arribar. Amb això em refereixo que per exemple en el llibre de l'Amstrong, aquella mi vuelta a la vida, que un periodista li preguntava
Tu, quan estàs a sobre de la bici, què plaer sents quan estàs subint un puert, quan lleves tants quilòmetres i l'Amstrong li deia plaer, no? Sento dolor.
Dolor. Dolor, exacte. O sigui que, a lo millor, busquem una mena de dolor, sí, com una mica masoquisme. Va al saló una mica, no? No, però no d'aquest tipus. Ah, vale, vale, vale. No sé, és allò que quan estàs allà dius, ostres, però què faig aquí, no? I quan podia estar a casa tranquil·lament... Però bueno, quan acabes una prova d'aquestes, doncs et sents bé i llavors al cap d'una setmana o inclús d'una hora, et tornes a plantejar una altra prova d'aquestes i tornes a
a mirar el calendari a veure quina és la següent que faig. Tot això també s'ha de fer amb un bon entrenament, una bona constància perquè evidentment pots estar molt motivat però si no tens un mínim d'entrenament és com aquell...
Gairebé impossible, no? Què ha consistit al teu entrenament, a part de fer abdominals? No, si precisament abdominals no em faig gaire. A part de fer abdominals? No. Què ha consistit al teu entrenament per la Barcelona, per pinya Barcelona, per pinya Barcelona? Doncs aquest entrenament, a part d'estar moltes hores a sobre de la bici, m'hauria agradat estar més hores, el que passa que entre la feina i les obligacions familiars
que estan al costat de la locutora més jove de Catalunya, doncs no m'ho permet, però sempre que puc, doncs surto amb la bici, en definitiva, a vegades que posen a les revistes sèrie de tal, el 30, el 40, el 70%, en el meu cas jo no puc fer una planificació tan estricta,
i la meva planificació és sobre en bici, que amb això ja fas bastant, no? És fer quilòmetres, fer quilòmetres i sobretot hores a sobre de bici. I acostumar-te, acostumar-te a estar moltes hores a sobre de bici i bueno, en el cas de la Barcelona a Parpinyà t'exigeixen una prova que és la de 300, una prova de 300 quilòmetres que has d'homologar i has de demostrar que l'has fet per poder fer aquesta prova de 600. És a dir, que no tothom es pot apuntar, som 150
entre cometes bojos, i que intentarem fer aquesta... Us coneixeu entre vosaltres? Home, alguns sí, ja ens coneixem d'aquestes proves o de marxes cicloturistes. Però aneu sols, no? No és per equips o per dues persones? No és per equips. No, no, no. Es pot donar el cas que hi hagi un que vagi amb gent del seu equip que també s'ha engrescat a fer-ho. En el meu cas, fa dos anys vaig anar sol
i aquest any he aconseguit enganyar 4 més. Fa dos anys de 0 a 4 no està mal. No home, ets un líder de masses. No, líder no, el que passa que no saben on s'han ficat, però ens ho passarem bé. Si voleu venir la setmana que ve ens ho expliqueu.
No crec que t'estiguin sentint. Bueno, dius-li tu si vols. Si ve de gust, si ve de gust. I tant. I per portar algú i n'explico jo com ha anat el vostre cap de setmana. I el meu punt de vista és un i jo l'altre tindrà una curiositat d'anècdota des d'un altre punt de vista, evidentment. Bé, doncs el David Pedros que el teniu aquí escoltant i també a través de ràdiodesvern.com a la webcam que tenim.
que aquestes setmanes farà Barcelona per pinjar Barcelona en menys de 30 hores. No, menys. Ho intentarem. No vull posar pressió. A veure, això està organitzat per la Federació Catalana de Ciclisme o de Cicloturisme, i hi ha controls que de 80 a 90 quilòmetres, i en aquell control has de seure un carnet de ruta, o sigui que no és... te vas i ja tornaràs.
i el circuit no és anar i tornar pel mateix lloc, sinó donar una volta, per això són 600 perquè d'aquí a Perpinyà no n'hi ha tant. La primera part, teòricament, és més o menys plana, però la tornada és bastant heavy. Són 7.500 metres de desnivell positiu que hi ha, que és una bestialitat una mica. Va, David, ànims, va!
Pensarem vosaltres. Em donareu força des de sobre la bici. No, saps què hauries de pensar? Què? Amb l'Arcadi Lluís. Si penses en ell, et donarà força perquè has posat els riures.
Ara el truco. No, no, no. Truca'l i ja em poso jo. És que no sabia com lligar el tema amb el llibre d'Arcadi. Ah, vale, vale. No, però és que jo et volia parlar de l'altra prova que fan el diumenge. Ah, és veritat, és veritat, l'altra prova no me'n recordava. Vale, aquesta és la que participo i per això m'he enrotllat tant. Però l'altra també és bastant important. La prova...
La segona prova. Que no la faré aquesta. No la faràs? No, perquè no puc gastar dos llocs a la vegada. No sé si m'entens. Perquè no et dóna la gana. Tu coneixent-te podries fer el que tu vols. Super pedros. Doncs escolta, a veure, anem a fer la segona prova. I ara què? Que en sortiràs? Per què? Que ja estàs aquí amb l'iPhone aquest. La segona prova.
No em deixaràs temps. És el diumenge. Jo el diumenge, a l'hora que comenci la segona prova. Jo estaré encara fedelant.
Aquesta prova és una mitja Ironman que es fa a la població bonica, població costanera. Costanera o costera? De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la costa. De la
Vale, perquè són marques. Registres com si diguessis ara Pepsi Coca-Cola. Vale, vale. T'estic parlant de Coca-Cola quan és Pepsi. Vale, vale. Però bueno, és lo mismo. Vale, és el mateix perquè la distància és la mateixa. Escolta, que si no has de tindre la Marta... No, no la tinc que tindre. Ah, doncs has de tindre, eh. No, després no li faré patata fregida per sopar. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. És el xantatge que tinc, però... No, vam fer el que vam fer. Aleshores... És el que diu el doctor Estivill, eh. El doctor Estivill diu que se... Que et diu una altra cosa, que plori.
Que plori, no? Que plori, exacte. Jo sóc negociant, el que passa que normalment em guanya ella negociant. A veure, la gent que no pensi que ens hem tornat bojos, perdó, és que la Marta, que és la filla del David, no? Està aquí i... Bueno, sempre. Normalment sempre està aquí. I aleshores, bueno, aquesta és una mitja Ironman, que es diu una mitja Challenge, va, i que consisteix en 1.900 metres nedant, 90 en bicicleta i una mitja marató corrent. Llavors això es fa calella. Sento coses. Sí, a veure, què vols dir? No vols dir res?
No? Marta, vols alguna cosa? Si ho has de dir diu ara eh. Diu ara si no calles eh. Vols dir alguna cosa? No? No volies dir que ahir va ser el teu aniversari? No? Vale. Marta, un moment. Marta, ahir va ser el teu aniversari? Va ser el teu aniversari ahir? I quants anys vas fer? Si, vas fer 5 anys?
Ho pots dir si vols. Vaig fer 5 anys. I vas fer una festa d'aniversari i tot o no? Escolta Marta! Moltes felicitats! Ets tota una dona!
Què es diu Marta? Què es diu? No res. No va que diguis res. Digues el que vulguis. Aleshores, bueno, que és una triatló, una mitja... una mitja... una triatló de llarga distància, mitja Ironman, en aquest cas, mitja Challenge. Llavors, bueno, la particularitat d'aquesta prova, i és una que tallaran, ja ho dic ara, la Nacional,
de Mataró a Calella. Poc m'hi veuran allà al diumenge. Però amb contraposició obren els peatges. I és l'únic moment que els peatges són gratuïts. No, no vull pagar. És que no cal pagar. Ara vull pagar. És que jo per portar al contrari aquest diumenge aniré i diré, jo vull pagar, què passa? No sé si és de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda o no sé com va o fins a les dues del migdia.
Doncs aquell tram... Has fet un tuit? Jo faré un tuit d'això, eh? Fes-ho, fes-ho. Asegura't, però és el més probable, perquè quan vaig fer l'altre, la Challenge, aquesta també van tallar la carretera. Eh, és tot un luxe, eh? Que et tallin la Nacional, només per anar amb bici.
Només per això ja val la pena fer-ho. Que els conductors deuen estar fins aquí, fins al gorro de nosaltres. A més diumenge, eh, un dia on la gent no sola anar. I un diumenge que si fa bon temps... Però jo ho apoyo, això. Ho recolzo. Saps per què? Perquè és una prova que la gent no ho sap, però és com si diguéssim la Champions o la Mitja Champions, perquè és una...
I a mi què? I a mi què? Jo vull anar a la platja i passar-ho bé amb la meva família i els meus fills. O un equip de futbol que guanya, talla tots els carrers i tothom ha d'estar content. Això és una prova que només és unes hores i que realment, per mi i per la gent que hi entén amb aquest tema, és un luxe i un privilegi tenir una prova com aquesta, que és com una Champions del Triathlon. I llavors què passa? Això sí que ho volia dir, que jo recordo fa dos anys
Quan vaig fer aquesta prova era l'altre, la challenge, i van tallar des de Calella fins al Masnou. Llavors a l'endemà, o al cap de dos dies, vaig a mirar els diaris a veure si posava alguna cosa de la prova. Saps el que posava el diari de la prova?
Nacional cortada por prueba deportiva, cosa que fastidio a los conductores. O sigui, la noticia era que havien tallat la Nacional. No que havia una prova esportiva de magnitud internacional, sinó que havien tallat, hòstia, això. Per una persona que li agrada l'esport, toca una mica el que no sona, saps? En fi, anem a la secció parlant del llibre d'Arcadi. Em quedarà coses, perquè he subratllat moltes coses. Bueno, no, jo no subratllo llibres.
No passa res. Jo compreva els llibres subratllats, perquè si ja ho tenies tot subratllat. Si era tonto, el tio havia subratllat coses que no interessaven. Subratllava la portada. La gent pot fer una mica el que vulguin amb les coses que té. Si algú vol subratllar un llibre, per què no l'ha de subratllar? Jo sempre he dit, això és una opinió meva.
que diu no, els llibres s'han de cuidar. Si és meu el llibre, a mi m'encanta destrossar el llibre. És com un nen, un nen si li agrada un juguet el destrossa. M'agrada destrossar nens. No home no. No, però és com un nen amb un juguet que li agrada, oi que quan trenca el juguet és que li ha encantat. A mi m'agrada masegar els llibres i tocar-los, colorar-los. El David és com un nen petit. Ojalà, ojalà pugui ser com un nen petit, almenys de mentalitat durant tota la vida físicament, ojalà.
Hòstia, m'estic liant. No tindràs cap problema de l'Arcadi o l'Ives. Vale, sí. Llavors aquest es diu Les petjades dels herois. I així per introduir una mica, perquè almenys ja no tenim temps, va sobre, saps que ell ha fet no sé quantes, un porron de maradons. Sí senyor. I no sé si em porta més de 100, sí, més de 100 segur, perquè a mi em va firmar un llibre i quan firma els llibres...
els firma amb 42, que és la marca, que és el quilometratge de... Ah, clar, a Arcadi li veus 42, al Twitter es diu així. Eh, molt bé. Mira el que acabes de descobrir, eh. Gràcies. No ho havia entès fins ara, jo això. Gràcies. Algun dia em pares un per mi, no? Sí. Demà. Doncs, sí, vale.
Llavors firma Arcadi 42 multiplicat pel nombre de maratons. I a mi em va firmar Arcadi 42 per 110 o 102, no sé, o sigui que això t'estic parlant de fa dos anys eh. O sigui que ara em porta ja un fotimer. En fi, que aquest llibre... Quin home eh, l'Arcadi. Tot un personatge i tant. Però és el que diem, no és famós, no és un futbolista que es conegui i tal, però hòstia, té un parell d'això eh. Sí, sí. Ja ho direm aquí a la ràdio. Però que bueno. És maco, és maco.
Vinga, aleshores, del que va aquest llibre, i és interessant eh, perquè relaciona una mica les maratons olímpiques, ell el que va decidir fer un dia, li va il·luminar, va ser, a partir d'ara, de no sé quan va ser, de la marató a Nova York, va fer o no sé què, va dir, vull fer la marató, una marató, a cada ciutat on hi ha hagut maratous olímpiques. M'explico? I començaré per la primera. Exacte. I començaré per la primera, ojo, olimpiades modernes, que van començar a Atenes,
i el 1896. La olimpiada de l'era moderna. Llavors va començar a fer la primera marató d'aquesta sèrie maratons a Atenes. Des de marató a Atenes. M'explico no? Perquè Marató era la ciutat aquella des d'on va sortir
El Filippides era? Sí, correcte. Que tu saps la història, no? En veritat no van ser 42 quilòmetres. No van ser menys. Van ser 78, però la Reina d'Anglaterra, els Jocs Olímpics de Londres... Això ho volia explicar després, home. Els Jocs de Londres.
És que no tenim temps avui per explicar això. No, ja ho sé. No, no, però això ho explicaré. Això vindrà a la segona part. Vale, vale, vale. Però bueno, ho deixem aquí, va. Escolta, perquè, no, a més vull acabar abans... Aquest també ja ho ha deixat. Sí, ja fa estona. No, vull acabar abans perquè he preparat una cançó.
Fa setmanes que porto preparant la cançó. O sigui, no te la demano jo. No, no, no. Per dedicar-te sort, perquè el David ja sabeu que se'n va a Perpinyà i torna amb bici dissabte en menys de 30 hores. Surt des del baló d'Horta. D'Horta. Amb 149 bojos més. El dissabte al matí amb 150 persones més. El que és conegut com la...
Aquesta cançó fa setmanes que la estic preparant per tu i avui és el moment.
Fiquem amb el títol, que me la vull baixar. És molt efectiva. Ens la va recomanar l'Oriol Jiménez ahir, eh? A la subsecció, a l'aplicació xorra de la setmana. Ah, vaig pensar que deies que et va recomanar que fessis això per mi. No, no. Tot i que si ho hagués sabut també t'ho hauria recomanat, coneixent-lo, perquè és molt bona persona. Molt! No ho dic tu. Molt, molt. Bueno, en fi...
David, moltes hores aquest cap de setmana de Barcelona per pinya. Que vagi molt bé. Disfruta la fruta. Cuides molt i res, que ja no explicaràs. I força, Barça, demà, no? Sí!
Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb les notícies de Sant Jius, la Carme Verdo i el Cardaban, i els Manel. Gràcies, Manel, per venir, amb Ceràmica i el Guzmán. Compte mans. Esperava una noia tan bonica. Darrere d'aquest taulell el teu estil em fascina. On has estat tot aquest temps? Ja aprofitaré.
ara que et gires per donar gràcies al cel i per passar-te a revista dels talons fins als cabells i no t'espantis però ara voldria dir-te que ho ets tot per mi que jo puc ser tot teu vull sentir-te explicar la teva vida els teus somnis i els teus grans secrets
i tornes i em dediques al més gran dels teus somriures i emboliques el paquet i les teves mans expertes la adornen amb un llacet i congelo el moment quan les nostres mans es creuen a l'inter a canviar el bitllet però els teus ulls estan nerviosos has d'atendre altres clients
Però si dubtes, podries atrevir-te a sortir amb mi per fer un cigarret, per si penses que podries servir-te. Jo m'esperaré per aquí encara algun temps.
La, la, la, la, la, la...
Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous 24 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Canxin està acollida a aquesta hora la presentació del llibre Nutrición física, mental i emocional de la Sant Justenca Eva Díaz, la psicòloga i naturòbata escrita. Aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació
entre els aliments i l'estat emocional i mental. És ara mateix, començarà a les 7 de les golfes de Can Genestà. Amb aquesta notícia, obrim la dici d'avui, però repassem tot seguit més informacions destacades de la jornada.
El mosquit tiguerà arribar a Sant Just amb l'estiu. Des del Consell Comarcal han començat una campanya de control en què demanen que els ciutadans prenguin precaucions, i és que l'amenaça del mosquit tiguerà raó en el seu origen urbà. Els alumnes de 6è de l'Escola Montseny presenten aquest vespre a l'Hora de Teatre Bruixes Lactes. Se'n marquen la festa de la primavera de l'escola, que tindrà el seu diàlegit demà a la tarda, amb actuacions musicals, tallers i exposicions a les instal·lacions del centre.
El 23 de juny s'hi serà una senyera a la Penya del Moro. Aquesta és una iniciativa de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, que pertén a una mostra de catalanitat i orgull nacional del municipi. Bona tarda, la Sant Justenca Eva Díaz presenta el seu llibre Nutrición física, mental i emocional a Can Gynastà. Eva Díaz és psicòloga i naturòpata i ha escrit aquest llibre amb l'objectiu d'explicar la relació entre els aliments i l'estat emocional i mental.
serveix per donar recursos naturals que ajudin a prevenir algunes malalties com l'estrès, la depressió o la hiperactivitat. Eva Díaz ha argumentat la funció del llibre que ha escrit. El sistema nerviós és un orga més i obté els seus nutrients a través de l'alimentació. A vegades, diguéssim, l'alimentació és una clau per prevenir. Eva Díaz creu que la majoria de la gent no s'alimenta adequadament i que cal regular-ho des de ben petits. Per això ha recomanat alguns aliments que ajuden
equilibrar emocions i a prevenir l'estrès o l'ansietat. Els aliments que més ajuden a superar l'estrès, que ens poden ajudar molt, i amb la salut en general, serien tot el que són els cereals i els hidrats de carboni, que siguin integrals, que no siguin refinats. També menjar fruites i verdures cada dia. Menjar peix blau. El peix blau té l'omega 3 necessari per a la funció del sistema nerviós.